Page 1

Custodis Rufino Mesa Vázquez.

Projecte escultòric per Vilanova i la Gelt


Custodis

Rufino Mesa Vázquez. Projecte d’escultura. Vilanova i la Geltrú. 2006

Custodis

2


Custodis

Rufino Mesa Vázquez. Projecte d’escultura. Vilanova i la Geltrú. 2006

PROJECTE: CONCURS D’ESCULTURA URBANA. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ. Setembre 2006

Custodis Descripció de l’obra Custodis és una escultura formada per tres unitats de pedra de Vinaixa de 300 x 120 x 120cm. Tenen un pes aproximat de 15.000 quilos cadascuna. Per les característiques de l’obra es deixen intactes el tall de cantera i el tall natural. Les intervencions, obertures d’espais i acabats conserven una unió equilibrada. Les escultures recorden arquitectures de l’ànima, espais per guardar i contemplar l’absència de les coses. Els buits inferior tapats amb planxes de bronze són espais per ocultar i protegir. Com he dit, l’escultura té la forma de casetes o temples, petites arquitectures amb espais oberts i tancats. Els oberts presenten diferències de llum matèria, la qual cosa denota els estats sensibles, les diferències expressives d’allò que oculten. Els espai tancats custodien tres llibres realitzats amb planxes de fang cuit. Els temes a tractar estaran vinculats a la història de la plaça però seran contemplats com històries de caràcter universal. Els títols: el Llibre de la guerra, el Llibre del dolor i el Llibre del consol. Per a deixar constància de la realització dels llibres es farà un vídeo d’uns deu minuts de durada. També un reportatge fotogràfic del procés d’execució. Aquesta informació quedarà com part documental de l’obra. Els espais de custodia són rodons i estaran tapats amb planxes de bronze. Aquests tindran una inscripció manual que farà referència al període que tracten i al llibre que custodien. El numero de custodis varia segons el tema del llibre i l’època a que es refereix. Els custodis són inefables... L’escultura forma part important del treball que estic realitzant últimament; les ocultacions (1990-2006) i té l’especificat de ser una obra que recull la història simbòlica d’un espai urbà que ha acollit les funcions mes significatives d’una ciutat. L’obra acull la memòria de la plaça i presenta explícitament els períodes més singulars de la seva història; les casernes, la presó i l’Escola d’Art; naturalment, tot és als llibres, a la memòria col·lectiva i a l’ànima de les pedres. Custodis. 20 cm de diàmetre x 50 cm de fondo.

3


Custodis

Rufino Mesa Vázquez. Projecte d’escultura. Vilanova i la Geltrú. 2006

Descripció de continguts Custodis, són presències al·legòriques que conjuguen la pedra i l’espai per presentar la història mai contada, la de la terra i també la de la ciutat. El perfum espiritual de les casernes, la presó i l’Escola d’Art, històries que clamen el silenci del passat i que no poden ser transcrites. Són petites arquitectures plenes de càrrega significativa que certifiquen la memòria, les vivències que transpiren els rumors de la ciutat. Els nivells de complexitat tècnica i les implicacions simbòliques són aquí importants, però el que m’interessa destacar és la tensió estètica, el diàleg entre l’espai tancat i l’espai obert, la pregunta oculta, l’espai interior invisible i la potència geomètrica, minimalista, del bloc. Per aconseguir-ho, l’obra incorpora visualment la porta de les casernes, pot ser, també, la memòria de la porta de la ciutat i la brutalitat estètica de les paret de pedra que feien de muralla o límit de la ciutat. La tradició lleugera del treball de pedra en l’arquitectura clàssica, s’oposa a la modernitat en el tractament tècnic i mecànic de tres blocs de quinze tones de pes cadascun. La gravetat i sobrietat de l’escultura es contraposa a la lleugeresa i transparència de la porta. En un diàleg de contraris intervenen: espai transitable i espai estètic. L’idea d’amagar la informació és present com part conceptual de l’obra, intenta demanar al públic que es pregunti sobre les ocultacions de la història, sobre les causes que la fan dolorosa i els canvis socials que la fan tolerable, a la fi, sobre la incertesa de la condició humana. Tot això voldria provocar amb l’enfrontament de l’espectador amb la pregunta oculta en Custodis. L’escultura és a l’obertura-cova, en l’ànima de la roca, la Custodis. que guarda allò inefable; com si es tractes d’una finestra que parla de amb la veu silenciosa. A l’interior, els llibres de matèria endurida dormiten en silenci; la paraula també s’ha fet roca permanent.

Aiguada i grafit sobre paper de fil. Idea inicial. Presentació lliure de les formes de l’escultura. 50x70 cm. 2006

4


Custodis

Rufino Mesa Vázquez. Projecte d’escultura. Vilanova i la Geltrú. 2006

Simulació de les formes i de les proporcions de l’obra. Correspondència en la posició del llibres i els custodis.

5


Custodis

Rufino Mesa Vázquez. Projecte d’escultura. Vilanova i la Geltrú. 2006

Materials i tractament Les pedres seran tres blocs de 3 x 120 x 120 cm de les pedreres de Vinaixa. El treball de caràcter geomètric respectarà el tall de cantera. Les intervencions per fer els espais de reflexió estètica, seran ajustats a mà i es tindrà cura en la sensibilització del acabats. Els contingut del llibre de fang quedarà inscrit per mitjà d’una incisió amb una barnilla sobre la matèria tova, la lletra serà cursiva. Les tapes seran reforçades i entraran varis centímetres a la pedra per protegir el contingut interior. Un text en negatiu explicarà alguns motius de la història del lloc i alguns dels temes tractats als llibres: el dolor, la guerra, el consol. Tant les tapes els espais dels llibres com la dels custodis seran de bronze. Les tapes de custodia, (les rodones), estaran escrites amb paraules incomprensibles, críptiques, sobreposades, inacabades...

Instal·lació Aparentment les obres descansaran sobre la gespa, prèviament es farà un petit fonament per mantenir les obres al nivell de l’herba i evitar possibles moviments. Les obres estaran lleugerament desplaçades les unes de les altres per trencar la alineació paral·lela amb l’espai urbanitzat. Les distàncies entre elles serà 160cm. La il·luminació hauria de ser lleu, sense efectes i remarcant la frontalitat de l’obra. Degut a que no esta contemplada en la dotació econòmica del premi la deixo anotada, no obstant haurien de pensar-lo i incorporar l’acció lluminosa com part estètica de l’obra. Planta alçat i perfil de l’obra.

6


Custodis

Rufino Mesa Vázquez. Projecte d’escultura. Vilanova i la Geltrú. 2006

Elements simbòlics L’escultura elimina els elements de referència directa i pren, com senyals significatius, l’espai i la matèria enfrontats per construir un contenidor de preguntes. El buidat de la pedra és aquí la construcció de l’obra, la senyal que commemora, el temple que aixopluga, aquí quedaran presentades les queixes i pregàries d’una història impresa a la plaça de les casernes que sura a l’aire. A l’espai tancat es troba el contingut , els llibres de fang i el fet d’ocultar-los. Els documents escrits quedaran amagats a l’interior de la pedra com la part conceptual i alhora material de l’obra. No és una al·legoria de les coses passades, és tornar a recuperar el silenci com presència estètica. Als espais superiors, les perforacions rodones, resten enigmàtiques, així ha de ser-hi, són els custodis que pregunten des d’un espai inefable. Sabre el tema dels custodis no es prendrà cap documentació ni quedaran anotacions enlloc.

Presentació virtual de l’escultura.

7


Custodis

Rufino Mesa Vázquez. Projecte d’escultura. Vilanova i la Geltrú. 2006

Justificació teòrica de les ocultacions. Fer fonedissa una part de la realitat que ens envolta és un mecanisme de supervivència, necessari i comú. La realitat i el relat de la història, el principi moral i mental que experimentem en el fluir del temps és tan complex que cal l’acte d’ocultar com un recurs arrelat a l’existència. Assumir aquest fet és un mecanisme intrínsec de la supervivència de la cultura i, naturalment, és també implícit a la conducta humana. Perquè d’això es tracta; de fer fonedissa la realitat de les aparences, dels somnis i de la il·lusió, per tal d’entrar en la dels sentits, les intencions i el concepte sense simulacres, aquest és, al cap i a la fi, el tema de les ocultacions i la proposta de Custodis. En les obres que presento per Vilanova, “custodis de la paraula escrita”, tractaré especialment el tema dels sentits; tan sols amb ells puc desplegar alguna idea que hagi dictat l’experiència estètica, la vibració de reviure la plaça de les casernes com un fet creador. Les capses tancades són contenidors estables i no eludeixen les responsabilitats de la vida ni de l’activitat artística. No són l’expressió de la covardia ni el fruit de la indolència. És ben al contrari del que presenta i oculta Mario Benedetti: Es difícil decir lo que quiero decir, es penoso negar lo que quiero negar, mejorno lo digo, mejor no lo niego. Deixar-se anar en el secret, triar l’expressió dèbil com un fet misteriós, és assumir un grapat de contradiccions; és adonar-se de la història recreada, sublimada i apòcrifa que parla d’una història inaprensible, és responsabilitzar-se de la singularitat que som i del rol que juguem entre els altres. També és sentir que la vida transcorre entre boires i concloure que som presoners d’una realitat inefable que se’ns presenta sense avisar. Esclaus d’un somni que no sabem quan va trobar principi, seduïts per una il·lusió que ens condueix poc a poc a la neurosi, els homes mirem el rostre del món en la sorpresa i la decepció constant, mentre fem l’obra amb sacrifici. Cansats i abatuts, exhaurides les dosis d’esperança, quasi esgotades les hores d’espera, ja no queda temps per l’estratègia i la seducció: així ens lliurem al destí amb resignació i tanquem el testament en una pedra. El llibre del dolor, les paraules de consol, les espurnes de la guerra són ara el contingut d’una urna de pedra i bronze.

Apócrifos. Marbre de Markina , coure i bronze. 1990. 290x100x92 cm.

8


Custodis

Rufino Mesa Vázquez. Projecte d’escultura. Vilanova i la Geltrú. 2006

D’aquesta manera desitjo presentar les coses ara. Les caixes fosques no intervenen en un relat inventat, no representen res que pugui ser observable; presenten, tot ocultant-lo, un destí indefugible, la ciutat canvia i el seu rostre il·luminat redacta els llibres de la vida. En aquest sentit, les caixes de custodia són càmeres lúcides que obliguen a prendre consciència del pas del temps i insinuen, també, que tota la creació és una recerca en l’enigma, un acostar-se al sagrat i a les hierofanies que habiten en secret entre les fissures del món material. Vist des d’aquesta perspectiva, l’art és el ritual de la vida que es fa responsable d’una veritat no transferible, l’oferiment al no-res i la transcendència de l’acte d’escriure en la cara fosca de la matèria. L’art com renúncia, com simulacre i ocupació d’un espai de ressonància dèbil, un suïcidi simbòlic al presentar l’obra per a no ser contemplada. L’acte creatiu deixa rastres imperceptibles en el llit de la matèria: les obres i allò misteriós que oculten, els custodis tant sols són les capses... La realitat és una producció mental. Ara, foragitades totes les veritats i més encara les absolutes, ja no queda altre escenari per treballar, per cercar el secret, que la cara oculta de la matèria. D’aquesta idea, elaborada en els últims anys, però filla e Breve introdución a la teoría del escamoteo, neixen les ocultacions i tot el repertori de renúncies. Accions responsables que queden perdudes entre les cares fosques de les caixes. “Custodis” és l’última de les meves propostes, la primera història d’un espai urbà que presento per a debat del públic.

Palabra oscura. (6 obres) 2001-2002. Bronze, 60x30x30cm. Biblioteca Xavier Amorós de Reus.

9


Custodis

Rufino Mesa Vázquez. Projecte d’escultura. Vilanova i la Geltrú. 2006

Custodis Rufino Mesa Vázquez 2006

PROJECTE: CONCURS D’ESCULTURA URBANA AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ Setembre 2006 Mas La Comella. Carretera Pont d’Armentera. Tarragona. 977201283 - 658439847 - rufinomesa@yahoo.es Apartat de correus 4119 - 43007 TARRAGONA

10

Custodis  

Obra para custodiar la memoria de Vilanova i la Geltrú

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you