Pla Estratègic Mercats de Barcelona 2015 / 2025 Quadern amb les mesures més destacades per fer més competitius els mercats barcelonins amb l’horitzó dels pròxims deu anys.
INFOMERCATS GENER 2015
Mercats amb Futur. Carles i Àlex, comerciants a la carnisseria Debón del Mercat de la Concepció
PLA ESTRATÈGIC MERCATS DE BARCELONA 2015 / 2025
24
69,2%
En els últims 20 anys, Barcelona ha remodelat o ha iniciat les obres de reforma de molts dels seus mercats: fins a 24 instal·lacions d’un total de 40.
ÉS EL PERCENTATGE DE BARCELONINS QUE COMPREN ALS MERCATS
MERCATS REMODELATS
El Pla estratègic passa a l’acció El Pla estratègic concentra les seves actuacions en tres blocs ben definits pel caràcter social dels mercats, la seva potència i influència econòmica i la sostenibilitat, tant la financera com la que posa en relleu l’interès per destacar els valors d’una alimentació saludable.
MOTOR Posicionar-se com a lloc de compra principal de producte fresc tant des del punt de vista de qualitat com de varietat i preu. Fomentar l’ús de sistemes d’informació i fidelització de clients com a eina de millora de l’experiència i la qualitat del servei. Desenvolupar un sistema d’informació sobre competència i tendències de consum que faciliti la presa de decisions.
MOTOR: MANTENIR L’IMPACTE ECONÒMIC DELS MERCATS EN ELS BARRIS Els mercats lideren el comerç de cada barri, al mateix temps que es promouen com un model que és un referent en l’àmbit internacional. El mercat és una peça clau en el desenvolupament econòmic i en la creació d’ocupació a cada barri. La diagnosi prèvia a l’elaboració del Pla estratègic de mercats 2015-2025 va constatar que els mercats tenen un gran impacte en l’economia de la ciutat i que són locomotores d’atracció de persones al barri i impulsores de la seva xarxa comercial. El repte per als pròxims deu anys és mantenir aquesta influència i trobar les eines per incrementar el consum i l’ús dels mercats, especialment en escenaris poc favorables com els dels darrers anys. Accions concretes per incrementar el consum són mantenir el lideratge de la distribució de producte fresc de qualitat a Barcelona i millorar el servei al client amb programes de fidelització. La proximitat esdevé un concepte clau en l’àmbit econòmic i per això des de mercats es posaran en marxa estudis sobre les tendències de consum dels clients per tal de prendre decisions que s’adaptin a les seves necessitats. Pel que fa als comerciants, es faran plans de formació continuada en àrees com la gestió i innovació del negoci i en aspectes com la planificació del relleu generacional o la incorporació de nous operadors. També, dins del paquet de mesures relacionades amb l’economia, Mercats de Barcelona aposta per mantenir el lideratge en el model de gestió de mercats urbans municipals basat en la col·laboració publicoprivada i per estar present en els principals fòrums europeus i mundials de mercats.
Mantenir i innovar el model de gestió publicoprivat per al desenvolupament dels mercats. Fomentar l’establiment de ponts entre barri, comerç i associació de paradistes per facilitar la implantació d’un pla específic per a cada tipologia de mercat. Impulsar un model de gestió professionalitzada referent en les associacions de comerciants del mercat. Participar de manera activa en la definició de les estratègies de comerç de Barcelona. Posicionar-se com a referent internacional en l’àmbit dels mercats urbans. Mantenir contactes amb els fòrums i les institucions internacionals i difondre els exemples de bones pràctiques i projectes singulars de Mercats de Barcelona.
ÀNI
Posicionar el mercat com a llo experiències úniques en el dob
Aportar als consumi que els diferenciï de la re
Mantenir i potenciar el model d en els processos de rem
Promoure la participació finançament de les remo
Dissenyar espais dins i fora de
Construir i difondre el disc i visió dels merca
Afavorir l’acostam en el seu rol de
Desenvolupar el conce per reforçar la cohe
Promoure la participació del urbanística de la ciuta
Fer una anàlisi de i hàbits de comp
Fomentar l’aposta per la qu com a valors cl
Fer un seguiment de les innovacions en l’àmbit internacional en l’entorn dels mercats urbans.
Adaptar i homogeneïtzar als ciut
Acompanyar les associacions de comerciants en l’establiment d’un pla d’acció per a la millora de la competitivitat del mercat.
Actualitzar el marc norma dels me
Desenvolupar un pla de formació continuada per als comerciants. Crear un paquet formatiu per a la planificació del relleu generacional i per a la incorporació de nous operadors.
Revisar les orden per garantir-ne Fomentar les iniciatives i de la xarxa
35% SALUT I FEINA Mil milions d’euros és la facturació anual aproximada de Mercats de Barcelona, que dóna feina a 8.000 persones.
QUOTA DE MERCAT EN LA CISTELLA DE LA COMPRA
ÀNIMA: EL COR DEL BARRI
IMA
oc de generació de vivències i ble vessant comercial i social.
idors un valor afegit esta d’espais alimentaris.
de cofinançament publicoprivat modelació dels mercats.
de nous operadors en el odelacions dels mercats.
el mercat per a ús cívic i social.
curs compartit dels valors ats de Barcelona.
ment als ciutadans e consumidors.
epte de “carrer social” esió social del barri.
ls mercats en la planificació at i de les superilles.
e les expectatives pra de consum.
ualitat de servei i producte lau del mercat.
r els horaris comercials tadans.
atiu a la visió estratègica ercats.
nances i les eines el compliment. conjuntes dels mercats de mercats.
SOSTENIBILITAT Incentivar mitjançant una guia pràctica que les parades incorporin i identifiquin productes de proximitat. Proposar una revisió de la normativa que prevegi un sistema d’adhesió a les vendes de proximitat. Estudiar la possibilitat de disposar d’un etiquetatge per al producte català i de proximitat mentre es revisa la normativa. Crear amb Mercabarna una mesa de treball per analitzar l’eficiència de la cadena de distribució per portar productes catalans i de proximitat als mercats. Vincular els mercats amb els conceptes de producte saludable, dieta mediterrània i seguretat alimentària. Promoure la formació dirigida a comerciants i consumidors sobre els productes alimentaris.
Els mercats són un referent de la vida dels barris de Barcelona i proporcionen als ciutadans una experiència no només de compra, sinó també de convivència. Un dels grans reptes del Pla estratègic de mercats 2015-2025 és convertir aquests equipaments en el cor i l’ànima dels barris de la ciutat. El seu batec ha d’impulsar la vida comercial, social i econòmica del seu entorn. Per aconseguir-ho, els mercats han d’estar atents per adequar la seva oferta a les necessitats dels clients. Accions concretes són l’adaptació dels horaris dels mercats als nous hàbits de consum dels ciutadans i l’aposta ferma per oferir en tot moment una alta qualitat del servei i del producte com a element diferenciador. El repte social també inclou transformar els barris mitjançant la renovació dels mercats i dissenyar, dins i fora dels equi paments, espais per a ús cívic, social i de trobada dels clients, de manera que els mercats es converteixin en el centre d’una nova idea que pretén afavorir la cohesió en el barri: el carrer social, entès com a punt de trobada. Es tracta de potenciar la relació entre mercats, veïns i comerç de proximitat per transformar els barris des de la seva essència, des de la seva ànima.
Impulsar als mercats les activitats de formació, promocionals i de tast de productes de valor afegit entre els consumidors. Fomentar la formació per minimitzar el malbaratament alimentari. Consolidar el model de tractament de les fraccions de residus. Plantejar les noves remodelacions de mercats des de la perspectiva de sostenibilitat econòmica i ambiental. Planificar un model de plantes logístiques als mercats remodelats, com a millora de la distribució urbana de mercaderies, recollida de brossa i altres. Formar els comerciants en el manteniment i ús dels equipaments dels mercats. Posicionar el mercat com a referent d’equipament públic en el seu compromís amb els ciutadans i l’alimentació saludable.
SOSTENIBILITAT: ALIMENTACIÓ SALUDABLE, BONA GASTRONOMIA I SEGURETAT ALIMENTÀRIA Els mercats són sinònim de valors associats a la sostenibilitat social, mediambiental i cultural. Els reptes ambientals dels mercats per als deu anys vinents se sustenten en la demanda creixent de nous productes ecològics i de proximitat i en l’obligació de portar a terme bones pràctiques en la gestió dels residus. Es proposarà una revisió de la normativa que prevegi un sistema d’adhesió a les vendes de proximitat i s’estudiarà la possibilitat de disposar d’un etiquetatge per al producte català mentre es revisa la normativa. Mercat ha de ser sinònim d’alimentació saludable, bona gastronomia i seguretat alimentària. Es continuarà fomen tant el debat científic i gastronòmic i potenciant la Fira Mercat de Mercats com a cita de referència per mostrar el dinamisme i la qualitat dels productes que ofereixen els mercats de la ciutat. El concepte de sostenibilitat també serà prioritari a l’hora d’afrontar les noves remodelacions, així com les millores en plantes logístiques en aspectes com la distribució urbana de mercaderies o la recollida de brossa. També s’apostarà fermament per fomentar la coresponsabilitat dels comerciants en el manteniment dels mercats.
PLA ESTRATÈGIC MERCATS DE BARCELONA 2015 / 2025
La comunicació pren el protagonisme
B
ona part de les accions acordades pels participants en l’elaboració del Pla estratègic tenen com a protagonista d’excepció la comunicació. El pes en la nostra societat de les tecnologies de la informació i la comunicació (les TIC) és notable, per la qual cosa són essencials tant per atorgar i reforçar la identitat dels mercats com per procurar el seu coneixement entre els ciutadans. a més de difondre els seus valors i activitats. En el vessant més social dels mercats, en l’àmbit Ànima, hi ha mesures acordades que depenen d’un nou procés de comunicació: assolir el posicionament dels mercats com a lloc de generació d’experiències i vivències úniques amb el doble caràcter comercial i social. Aquesta mesura inclou accions concretes com ara acollir, participar i impulsar activitats culturals, socials i d’entitats del barri, promoure la planificació regular d’activitats a cada mercat i a la xarxa o incorporar iniciatives noves que generin un valor afegit en l’experiència de compra. N’hi ha més: aportar i difondre un valor afegit que diferenciï els mercats de la resta d’espais alimentaris, tot incorporant-los al disseny d’eixos de comunicació tant corporatius com de campanyes de promoció particular, o desenvolupar eines pedagògiques per a la transmissió dels valors. Una altra de les accions consensuades promou crear estratègies d’apropament dels consumidors tant en l’experiència com a través de campanyes de comunicació conjuntes. A través de la comunicació es pot afavorir una imatge nova i millor dels mercats en els consumidors. En el capítol Motor, els participants han consensuat l’objectiu de convertir el mercat com el lloc de compra principal del producte fresc, cosa que requereix un gran esforç conjunt en comunicació. L’aposta és clara quan s’afirma que cal comunicar el concepte de proximitat en totes les seves accepcions, o la incorporació en totes les campanyes dels eixos bàsics —qualitat-varietat-preu— i qualitat de servei i proximitat. S’ha decidit crear un programa d’informació i difusió als comerciants sobre els valors del producte fresc i també sobre tendències alimentàries; un altre que comuniqui el prestigi dels professionals, a més de fomentar l’explotació de sistemes d’informació i fidelització del client. És una idea de moment però també es vol valorar la conveniència de portar a terme periòdicament i en cada mercat accions d’escolta als consumidors orientades a identificar tendències, problemàtiques i demandes. Això podria suposar crear un banc de dades amb un volum d’informació adequada per facilitar la presa de decisions en la venda, la comercialització i la gestió. Tot seguint el fil de les noves tecnologies, el pla estableix desenvolupar el canal digital com a eina per dinamitzar l’activitat dels mercats. Això vol dir el disseny d’una
estratègia digital tant des del punt de vista dels mercats en xarxa com dels mateixos comerciants, potenciar el mitjà digital com a eina de comunicació amb clients actuals i potencials, fer el seguiment de les iniciatives que es creïn en relació al comerç electrònic aplicat al producte fresc i avaluar la viabilitat de crear plataformes en línia dirigides a segments específics de clients, com ara entre empreses. Per fidelitzar els clients caldrà emprendre accions en favor del coneixement dels mercats entre els ciutadans i de les seves promocions i iniciatives, que han de beneficiar també nous projectes per atreure, captar i desenvolupar nous consumidors. En aquest punt, la decisió és molt concreta: preparar un pla de comunicació per atreure nous compradors residents en l’àrea d’influència directa del mercat. Els turistes també són importants, ja que els mercats són atractius per als visitants, amb la qual cosa caldrà fer accions que els atreguin i estudiar el desenvolupament de productes i de serveis específics. Finalment, es fomentarà la gastronomia local mitjançant la seva difusió i amb accions de degustació als mercats, cosa que també exigeix plantejar una comunicació adequada per a aquestes noves experiències. Si parlem de sostenibilitat, una de les decisions preses significa lligar els mercats amb la gastronomia procurant que siguin espais de difusió del patrimoni alimentari català. Per assolir-ho, el Pla estratègic conté diverses idees: a més de fer que les parades incorporin i identifiquin els productes de proximitat, caldrà fer-ne promoció i animar els concessionaris a incorporar-los en la seva oferta, tot col·laborant amb productors, gremis i altres organismes, de manera que s’afavoreixi una presència i visualització més elevada, en especial dels productes catalans i de les seves DOP i IGP al mercat. Es proposa una revisió de la normativa, i mentre això no sigui possible, s’ha acordat estudiar la possibilitat de disposar d’un etiquetatge o distintiu per al producte català i de proximitat amb un component més comercial i promocional que no normatiu. Com que és important assolir un nou posicionament dels mercats d’acord amb els nous valors i els tradicionals, s’ha decidit que la comunicació ha de relacionar els mercats amb els conceptes de producte saludable, dieta mediterrània i seguretat alimentària. Perquè tot rutlli, a més, es vol promoure campanyes corporatives d’informació als consumidors en què junt amb els valors es promogui el redescobriment de l’estacionalitat i es reivindiquin els productes de temporada, procurant acomodar-se al llenguatge i als canals que fan servir els més joves en noves campanyes. Aquestes són algunes de les accions que es volen posar en marxa i que necessiten del suport de la comunicació per ser efectives. Ara cal desenvolupar-les i estudiar la millor aplicació.