Jocs Florals 2013

JOCS FLORALS 2013

Escola Mossèn Jacint Verdaguer Barcelona

ÍNDEX • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

P3: Els peixos i les tortugues sentim P4: El follet de les paraules P5: El Sistema solar 1r A: La camamilla i els seus amics 1r B: La menta 2n A: El mico savi 2n B: El cavall malalt 3r A: L’aventura màgica Daniel Rosales 3r B: L’escola encantada Estarlin Marte 4t A: El lleó i el cangur Daniel Garcés 4t A: El gat blau Arnau Sanchís 4t B: La primavera Lloyd Papa 5è A: El diamant màgic Beatrice Murillo 5è A: L’amistat Salma Zian 5è B: Les vacances d’en Marc Víctor Carbonell 5è B: El sol David Abellaneda 6è A: La nena que volia ballar Leana Reynoso 6è A: Amor Helen Feliz 6è B: Viatge de fi de curs Glòria Palau 6è B: El mar Bruno Zablocki

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 13 14 15 16 17 18 20 21 22

2

P3: Peixos i Tortugues “Els peixos i les tortugues sentim”

3

P4: Elefants i Girafes “El follet de les paraules�

4

P5: Foques i Dofins “El sistema solar”

5

1r A: “La camamilla i els seus amics”

6

1r B: “Un regal que fa bona olor” (prosa)

7

2n A: “El mico savi ”

8

2n B: “El cavall malalt”

9

3r A: “L’aventura màgica” (prosa) Daniel Rosales

Hi havia una vegada a la llunyania, unes illes que eren màgiques. Aquestes estaven habitades per fades, follets i altres tipus d’animals imaginaris. En aquelles illes només hi havia un poblet. A la part esquerre estaven els animals bons i a la dreta els animals dolents.

Un dia el rei Darcarner va dir que els animals dolents ataquessin als animals bons.

Només es va salvar un animal de cada espècie. Una fada va anar a casa del seu amic humà que es deia Daniel i li va explicar el que havia passat. La fada i en Daniel van tenir una idea per a rescatar als animals bons, utilitzarien l’esfera de la vida. Van agafar tot allò que era necessari ,i la fada va dir les paraules màgiques cinc vegades.

Va aparèixer un camí per anar a rescatar els animals bons, i tot i que era molt perillós, ho van aconseguir. Tots els animals bons van ser alliberats. Conte contat ja s’ha acabat.

10

3r B: “L'escola encantada” (prosa) Estarlin Marte

Hi havia una vegada una escola encantada. Els nens i nenes dormien a l'escola. A la nit hi havia fantasmes, monstres i fins i tot zombis. Quan els nens dormien, els fantasmes, monstres i zombies entraven sense que se'n adonessin, i un matí els nens i nenes van descobrir que els havien robat.

Una nit van fer que dormien però no era veritat, i abans d'anar al llit van posar trampes per l'escola. Llavors van entrar els fantasmes, monstres i zombis. Una trampa anava de posar menjar, que en veritat no ho era, ja que eren pedres pintades i no es podien menjar. Una altra anava de posar una pel·lícula amb ulleres 3D i fer-lis creure que estaven a una jungla. Hi havia lleons, lleopards i cocodrils. Es van espantar tant que se'n van anar corrent cames ajudeu-me. Des d'aquest dia els nens i nenes de l'escola van dormir molt bé.

Conte contat, aquest conte s'ha acabat.

11

4t A: “El lleó i el cangur” (prosa) Daniel Garcés

Hi havia una vegada un lleó que es deia Fred i un cangur que es deia Tom. En Fred i en Tom es barallaven constantment i un dia, els animals i amics d’en Fred i d’en Tom van proposar de fer un concurs per a que siguin amics.

Els amics d’en Fred i d’en Tom van anar a buscar-los. Quan estaven allà es van començar a barallar i els van haver de separar. Havien de fer cinc proves.

La primera prova consistia a esbrinar qui tenia la cua més llarga. En la primera prova va guanyar el cangur.

En la segona prova havien de decidir qui era el més ferotge. I en aquesta prova va guanyar el lleó.

En la tercera, s’havia de dir qui era el més alt. I en aquesta prova van empatar.

Anaven dos a dos i la quarta prova era qui saltava més alt. I el cangur va saltar més añt.

I finalment, en la cinquena i última prova s’havia de decidir qui era més ràpid. I el lleó va guanyar. Al final van empatar a quatre.

-

Com saltes tan alt? – Va dir el lleó.

-

Mira, sóc així. I tu, com ets tan ràpid? – Va dir el cangur.

-

Mira, sóc així! Jeje

I van ser amics per sempre.

12

4t A: “El gat blau” (poesia) Arnau Sanchís El gat blau es diu Marramiau.

Sempre està dormint i és molt esquifit.

Quan està despert Canta amb el Robert.

Semblen dos bojos!

Canten el rap Del gat enamorat

“La

La primavera 4t B: tan bonica amb moltes flors primavera” (poesia) de tants colors no et fa plorar ni una mica.

Lloyd Papa

La primavera tan bonica amb moltes flors de tants colors no et fa plorar ni una mica.

Els animals deixen de dormir surten a jugar sense fi.

Els conills salten amb alegria que fins els ànecs es reien.

13

5è A: “El diamant màgic” (prosa) Beatrice Murillo

Hi havia una vegada fa uns tres anys, en una petita ciutat costanera, dos nens que eren germans i es deien Eduard i Sara. A l’escola els van explicar una llegenda sobre un diamant màgic que si el trobaves et podia concedir un desig, i ells el volien trobar pel seu germà petit que estava molt malalt.

Al sortir de l’escola van anar a una biblioteca per investigar si existia i on es podia trobar. Van consultar molts llibres, però no van trobar res. Quan la bibliotecària va anar a veure què estaven buscant els va preguntar: - Hola nens, què busqueu?

- Hola, estem buscant si existeix un diamant màgic –va respondre l’Eduard.

- Però no trobem cap informació i aquest diamant el volem pel nostre germà petit que està molt malalt –es lamentava la Sara.

- Doncs llavors teniu, és un mapa que diu on és –va dir la bibliotecària.

El dia següent van anar en busca del diamant, però van veure al mapa que estava al fons del mar. Llavors van anar a agafar el seu equip de nedar per sota l’aigua, i amb totes les seves ganes van anar a buscar el diamant màgic.

Van estar nedant unes quantes hores i quan per fi només els quedava una miqueta per arribar, van veure venir un tauró. Els dos germans van anar nedant el més ràpid possible. Quan van veure una roca molt alta la van esquivar, però el tauró no la va veure i va xocar contra la roca i se’n va anar i no va tornar mai més. Van entrar a la cova on es trobava el diamant, van buscar però no el van trobar. L’Eduard va veure una llum, la Sara va trobar una porta oculta. Llavors van veure el diamant, brillava més que tots els diamants que havien vist en la seva vida. El van agafar però en aquell mateix instant es va ensorrar la cova.

14

Quan van arribar a casa, la seva mare i el seu pare estaven molt preocupats per ells i pel seu germà petit. Aleshores la Sara els va donar el diamant i va dir: - Amb aquest diamant podrem salvar el nostre germà. Desitjo que el nostre germà petit es salvi, estaríem molt feliços.

Llavors va sortir una llum immensa del diamant i va desaparèixer. Quan van veure el seu germà, estava molt feliç i recuperat. Van viure feliços per sempre.

5è A: “L’amistat” (poesia) Salma Zian

L’amistat és molt bonica com tenir un amic o amiga.

Quan estàs trist és millor parlar amb els companys i amics amb molta sinceritat.

L’amistat entre amics és molt bonica, tothom hauria de tenir un amic o amiga.

L’amistat de veritat és comprendre, ajudar i intentar entendre els amics de sempre.

L’amistat és molt intensa com el color vermell de la rosa.

L’amistat és molt important com un gran diamant.

L’amistat és tan gran com un cor gegant.

15

5è B: “Les vacances d’en Marc” (prosa) Víctor Carbonell

Hi havia una vegada un nen que es deia Marc. Un dia tota la seva família va decidir que se’n anaven de vacances a una casa del bosc-

Quan van arribar, van entrar tots corrent de la il·lusió que els hi feia. La germana més gran es va demanar una habitació per ella sola. En Marc va haver de compartir l’habitació amb les seves germanes més grans que ell. Al dia següent van anar a passejar pel bosc i també a dinar. En Marc estava jugant a futbol amb el seu pare i va xutar la pilota tan fort que es va anar molt endins del bosc. El seu pare li va dir que l’anés a buscar, però que anés amb molt de compte. En Marc se’n va anar a buscar-la i buscant-la buscant-la es va donar un cop amb quelcom. Va mirar i era una nau espacial. En Marc es va quedar molt sorprès i va córrer cap a la casa per dir-li als seus pares i a les seves germanes. Quan els hi va explicar no s’ho creien. Tot i que en Marc deia la veritat ningú s’ho creia i van marxar tots cap a la casa.

Al dia següent en Marc va agafar la seva bici i se’n va anar cap al bosc. Va estar buscant om havia caigut la nau i al final la va trobar. En Marc va estar mirant una bona estona i després va sentir una veu que deia: “Ajuda’m, ajuda’m!” En Marc va començar a mirar al seu voltant i quan va mirar a dalt va veure un petit extraterrestre i el va ajudar a baixar. En Marc li va preguntar com havia arribat a la Terra i l’extraterrestre li va dir que estava amb la seva nau tan tranquil quan se li va acabar el combustible i es va estavellar.

- Ara la nau no arranca i no funciona. Que em podries ajudar? – va dir l’extraterrestre. En Marc va dir que si. Van anar els dos al magatzem sense que ningú els veiés i van deixar la nau allà. En Marc va agafar eines i va començar a arreglar la nau. Va treure un xip i la nau es va espatllar encara més.

L’extraterrestre estava molt trist. En marc va mirar el xip i va dir que ell en tenia

16

un d’igual en una joguina. Llavors l’extraterrestre es va posar molt content i va anar a buscar-lo.

- Però tu no podràs entrar – va dir en marc – Queda’t aquí.

L’extraterrestre li va dir que si, en Marc va tornar al magatzem i va instal·lar el xip i la nau va tornar a funcionar però li faltava combustible. En Marc va dir que podia anar a la benzinera. Va agafar la seva bici i se’n van anar a la benzinera i l’extraterrestre va anar davant de la bici tapat amb un llençol.

Quan van entrar a la benzinera van comprar combustible i se’n van anar cap a casa.

Quan va ficar el combustible, la nau ja funcionava i l’extraterrestre va poder marxar i li va donar les gràcies per tot.

5è B: “El sol” (poesia) David Abellaneda

Ets l’escalfor que ens dona la suor.

Vaig perdre el sentit mirant-te de petit.

Estic tranquil quan em mires a mi.

La teva imatge surt a cada paisatge.

17

6è A: “La nena que volia ballar” (prosa) Leana Reynoso

Hi havia una vegada una nena que es deia Martina. Era una nena molt alta i amb els cabells molt llargs. Hi havia una cosa molt estranya en ella, era com un misteri. Aquest misteri era que mai deia les coses que li agradaven, les coses que volia, el que realment pensava etc.

Un dia els seus pares van decidir porta-la a una escola de cant. La Martina no volia,no li agradava, però mai ho deia. Quan va començar les classes li va costar molt i també anava molt angoixada de tantes coses que havia d’estudiar i de fer. Quan eren les 8 de la tarda, la Martina anava a sopar i quan acabava anava directament a dormir.

Encara que no dormia molt, sinó que no parava de pensar en el seu llit.

Després de dos setmanes,la Martina va veure un cartell pel carrer que deia si havia persones interessades en ballar. A ella li va interessar i va pensar que això seria millor que fer classes de cant. Quan es va fer de nit li va intentar dir al seu pare i a la seva mare si podia anar a una escola de ball ,però la nena no va poder dir-li el que ella volia .Tenia por de que el seu pare s’enfadés amb ella .Aquest era el problema que tenia la Martina, que mai deia les coses que volia i les que no li agradaven.

Anaven pasant els dies i la Martina estava cansada de fer classes de cant ,no volia cantar,volia ballar. Els pares van notar a la Martina molt trista i molt angoixada.

En una estona, el pare va anar a parlar amb ella i li va preguntar si li passava alguna cosa. Ella li va dir que no,que estava molt bé en les classes de cant. El pare es va anar a treballar però no es va anar molt content i la mare va acompanyar a la Martina a les classes de cant.

18

Van anar passant els dies i la Martina finalment va dir perquè li costava dir les coses que volia i les que no. Estava molt trista,pensava que estaria així tota la seva vida. Va trucar a la seva amiga Clara i li va dir les coses que l'estaven passant. La Clara li va dir que això era un problema que tenia i que havia de lluitar per superar-ho. La Clara li va dir a la Martina que l'ajudaria a vèncer el problema. Entre les dues van poder fer front el problema de la Martina.

Va arribar un dia en que la Martina li va dir als seus pares que no volia anar a classes de cant si no de ball. El pare es va quedar en silenci no va dir res.

La mare li va dir: - però perquè no ho havies dit?

A la Martina li va sortir un llàgrima i el pare li va dir: - contesta, que no passa res.

La nena va dir que tenia por que s’enfadessin amb ella per no dir les coses a temps. La mare li va dir: - no ploris. Segurament era un problema que tenies. Sempre que anava amb tu a les classes de cant no estaves contenta, tenies com un misteri dins teu.

El pare li va preguntar qué volia fer i la Martina li va dir que havia vist un cartell en el carrer de persones interessades en ballar.

-Em faria molta il·lusió!- va dir la Martina.

Va deixar de fer classes de cant i va començar a fer classes de ball. Gràcies a la seva amiga Clara va poder dir el que volia i el que no volia.

Un dia en les classes de ball va arribar un nen nou que es deia Jorge .Tenien tantes coses en comú que es van enamorar però es van separar al temps d’anar creixent.

Van passar deu anys i la Martina es va fer una gran ballarina. Feia concerts i anava a festes a ballar i va tindre molta fama.

Un dia en una festa,la Martina es va trobar amb el noi que feia classes amb ella de petita. No es van reconèixer i després de parlar molt es van adonar de que estaven enamorats. I finalment es van casar,van tindre una boda molt bonica i els dos van seguir junts amb la seva fama y amb el seu amor.

19

6è A: “Amor” (poesia) Helen Feliz

L’amor és un sentiment que no pots controlar, et desvies i no pots parar.

L’amor és un sentiment que per controlar-lo t’has de tranquilitzar, baixar la marxa i callar.

L’amor és un sentiment que un no pots deixar sense remordiments, pensaments, ni d’altres coneixements.

L’amor és tan difícil que no ho pots aguantar explotes et deixes anar i així és el final.

20

6è B: “Viatge de fi de curs” (prosa) Glòria Palau

Era un dia abans de fi de curs i els nois i noies de 2n de batxillerat estaven preparant el viatge. Eren les quatre de la tarda, i era l’hora de escollir a quin lloc anirien.

El Marc va suggerir d’anar a Port Aventura perquè li agradaven molt les atraccions, la Judith com és més tranquil·la volia anar a una illa, un altre volia anar a Irlanda, una altra a Anglaterra... i així fins que va haver una idea que li va agradar a tothom. Era l’idea del David que era anar a una selva tropical. Al dia següent, tots els nois i noies tenien ja les seves motxilles carregades amb el necessari. L’Eva, la seva professora, s’havia encarregat de tot. Van anar en tren a l’aeroport on els estava esperant el seu avió. A l’avió, estaven mirant una pel·lícula quan de sobte, un motor de l’avió es va espatllar. Tots es van posar l’armilla salvavides i van saltar al mar. Van nedar fins l’illa més propera. A l’illa per tenir senyal al telèfon l’Eva es va enfilar a una palmera. Va trucar al 112, li van atendre però li van dir que tardarien unes quatre hores.

Mentrestant, uns alumnes es van posar a prendre el sol mentre que altres es ficaven al mar a nedar. Per fi, després de quatre hores, va arribar un helicòpter. L’Eva li va dir al pilot que volien anar a la selva tropical. El pilot, molt amable, els i va dir que els portaria amb molt de gust.

Des de l’avió miraven per la finestra aquell paisatge i entre el mar van distingir la selva tropical. En baixar de l’helicòpter es van endinsar-se en la selva. Van veure tot tipus de rèptils: sargantanes, granotes, gripaus, camaleons i sobretot serps que per sort, no eren verinoses. No paraven de fer fotos a tot el que veien. De cop i volta es va fer de nit. Van fer una foguera per escalfar-se perquè a la nit a la selva feia fred. Van posar el menjar a la foguera i van començar a menjar. A l’ acabar van col·locar els seus sacs de dormir a la sorra i es van posar a dormir. De bon matí, van recollir les seves coses perquè tenien que tornar a Barcelona. Va arribar l’avió, ja amb el motor arreglat i els va portar a Barcelona.

21

Quan van arribar, els seus pares els esperaven a l’aeroport. Els nois i noies van anar corrents a explicar-li als seus pares aquell viatge tan fantàstic que havien fet i que s’ho havien passat molt bé.

6è B: “El mar” (poesia) Bruno Zablocki

El mar és tan bonic tant de dia com de nit.

El mar tranquil o enfadat però sempre ha estat molt apreciat.

Les ones són grans i petites sens dubte les del mar més boniques.

El mar ens aporta l'aliment en què podem clavar la dent.

La gent al mar hi va a jugar i també a nedar.

22