Issuu on Google+

Alumnes de 6è A de l’escola Pla de l’Avellà curs 2011-2012

1


2


CAPÍTOL 1

Jo sóc l’Osman. Sóc un robot humanoide i el meu ofici és ser tècnic de núvols. Un dia mentre anava caminant pel carrer de l’Alegria claustrofòbica dirigint-me a la feina, la meva dona em va enviar un missatge a l’IPHONE 3.000 TURBO SUPERSÒNIC: - Carinyo, necessito que vinguis immediatament al supermercat flotant de Mart. Per cert, m’he trobat amb la Núria Antònia Maria del Carme 2 i m’ha dit que està esperant el seu 30è fill! Ha vingut acompanyada del seu marit i ens han convidat avui a sopar a casa seva. Porta’t la llista de la compra si us plau. T’estimo príncep! Adéu amor! No tardis gaire preciós! Petonets! Petonets! -Puuf! La meva dona és una pesada! Doncs vosaltres no sabeu quines discussions tinc amb ella, sempre protesta del mateix tema: Li fa por que pugi tant alt en el cel per arreglar núvols, però que li farem, jo mai he caigut de la meva escala invisible transparent visible V234.

3


Com que fer perdre la paciència de la meva dona no és bona idea, vaig agafar les meves cames dobles de repòs automàtiques i van portar a l’estació espacial de naus Renfe. Allà m’hi esperava en Lamin, el meu ximpanzé. És molt simpàtic però no parla, només fa sorollets Clic, clic! La màquina dels tiquets va escopir dos bitllets per agafar la primera nau amb destinació al Mercat Flotant de Mar. Varem tardar dues mil·lèsimes de segon en arribar-hi(el viatge va ser força llarg ). A en Lamin li encantava aquest mercat,(he de reconèixer que a mi també). És el millor de tot el Sistema Solar i està fent competència al Gran Supermercat digital de Venus. Tot i que el de Venus té grans tecnologies, no té unes cadires dobles amb turbo i flotants amb un micròfon telepàtic que tu penses què vols comprar i et porta fins allà. Vam entrar i de sobte sis mans ens van agafar per l’esquena a mi i en Lamin. El meu ximpanzé va a començar a cridar com un boig fent sorollets i donant empentes i patades però les mans ho resistien perfectament. Darrere nostre hi havia un forat negre molt gros i profund i uns homes emmascarats ens van empènyer dins. Vam caure-hi donant milers i milers de voltes fins que vam acabar en un sorollós ``plof!´´

4


Érem dins d’una sala blanca i lluent amb una forma de pentàgon hexagonal i circumferencial hectoedre. Per sobre de tot el soroll de silenci que es sentía, hi destacava una olor de lavanda i romaní força misteriosa. Em vaig adonar que a una de les parets hi havia gravat un símbol misteriós, era un símbol de la Màfia Robòtica; m’hi vaig acostar i el vaig prémer i de sota en va sortir un full en el que hi posava: Uneix-te a la Màfia Robòtica o no veuràs més la teva dona ni el teu ximpanzé. -

Si vols que s’uneixi a la Màfia Robòtica i que col·labori en un atac universal per a regnar totes les galàxies passa al capítol 2A

-

Si vols que intenti escapar i no vegi mai més a la seva dona ni al seu ximpanzé Lamin passa al capítol 2B

5


CAPÍTOL 2 A Només tenia 2 minuts per prendre la decisió final que canviaria la meva vida per sempre. Ben mirat, ja sabia quin camí escollir: La meva dona és una pesada, sempre em diu que prenc les coses pel camí equivocat, i ara m’assegurava de prendre l’opció correcta. Li vaig fer una última mirada trista i decebuda al meu ximpanzé i ell me la va tornar de reüll. En aquell moment el sostre es va inclinar cap a nosaltres descendint. En varen baixar molts homes amb un vestit d’astronauta. -Quina és la teva decisió?- va preguntar un. La seva veu ressonava per tota la sala. I el seu alè feia olor a sardina podrida de l’Espinaler. Us he de dir que l’olor a lavanda i romaní em va salvar del desmai que la seva respiració hagués pogut provocar. -M’uniré a vosaltres, ho tinc clar, sempre i quan garantiu que la meva dona i en Lamin estaran segurs i... Aleshores dos homes grans com armaris van agafar en Lamin per l’esquena. El meu pobre ximpanzé va tenir un ensurt que li podria haver provocat la mort i va començar 6


a cridar intentant detenir la fúria que l’agafava pel darrere. Però definitivament va caure desesperat. -Eeeeh! Eeeh! Què feu? Vau prometre que es podria quedar amb mi si escollia l’opció que he triat, mentiders! M’he unit a vosaltres! Sou uns garrepes!- cridava jo com un boig. En aquell moment no m’importava si em mataven ni tampoc si em penjaven d’una corda. En aquell moment, no m’importava res, només patia per la seguretat i la vida d’en Lamin. -Mira, et diré dues coses.- va dir un home amb cara d’enciam podrit- La primera, que sàpigues que som la màfia i no complim gaire les promeses. -I segon, diguéssim el que diguéssim, quedarà en el record... -Noooo!- cridava jo mentre veia com 5 homes se l’enduien i a mi 5 més. Ja no veuria mai més a en Lamin. Una trucada inesperada va sonar. -

Si vols que agafi el telèfon i contesti la trucada passa al capítol 3A

-

Si vols que faci ara mateix un pla per rescatar en Lamin passa al capítol 3B

7


CAPÍTOL 2B

De sobte vaig cridar: - Vull escapar! Em vaig adonar de que havia ficat la pota fins al genoll. Per què havia cridat? M’haurien sentit i ara em matarien! De cop una vintena de robots armats van aparèixer del nord– est i vaig començar a córrer en cercles. Els trets es veien d’aquí per allà, i fins i tot va haver-hi un robot que es va suïcidar. Vaig veure’l com queia a terra, mort. Li vaig agafar la pistola i em vaig fixar de que hi havia una porta entreoberta i vaig córrer tot dient: - A veure si m’ atrapeu, panolis! Em vaig posar les cames dobles de repòs automàtic i les vaig posar al màxim. Vaig començar a córrer a la velocitat de la llum i vaig rebentar la porta principal tot dient: - Tornaré!!! Em vaig tornar a trobar en el mercat flotant de Mart. Vaig agafar un tren cap a l’aeroport militar de la galàxia Bumbum. Havia d’arriscar-me. Vaig burlar el guàrdia de l’aeroport, li vaig robar les claus i vaig pujar al seu avió tot dient: 8


- Ara ja sóc feliç! Vaig fugir. Quan ja anava per Saturn un em va agafar i em va portar a una gran nau en forma d’X... no! Tenia forma de rombe! No!, quan la vaig veure bé em vaig fer oli a sobre. Tenia la forma del símbol de la màfia robòtica! Es van engegar a la meva nau. Van entrar dos robots de la màfia robòtica. Fart d’ells, els vaig fotre una patada al tub d’escapament que es van quedar veient colorins. Els vaig robar les pistoles i els vaig dir: - Us les tornaré... dema... Vaig pujar cap al pont de comandament i quan es va obrir la porta, sabeu el que vaig veure...? Dues metralladores enganxades al sostre!! Me les vaig endur junt amb les dues pistoles que els hi havia robat als robots. Vaig entrar a una enorme sala i... vaig veure a en Lamin i la meva dona!! I també al pilot però el vaig matar. Al cap d’un moment vaig recordar de que havia matat al pilot... i ara estàvem caient cap a la terra! Vaig veure dues coses: el boto d’autodestrucció i la càpsula d’escapament. Quina havia d’escollir? - Si vols que esculli la càpsula d’escapament passa al capítol 3C - Si vols que premi el boto d’autodestrucció passa al capítol 3D

9


CAPÍTOL 3A EL FINAL DE LA MÀFIA ROBÒTICA

-Vaig agafar la trucada i vaig dir: -Hola, qui és? -Estàs satisfet amb la teva decisió d’unir-te a la Màfia Robòtica?-va dir una veu misteriosa. -Sí, però si hagués caigut en que sou uns mentiders us hauria matat a tots amb la meva super turbo metralladora 3.500.Senyor Comandant Suprem Supremíssim de la Màfia Robòtica, et creus que no sé qui ets? -Per unir-te a la Màfia Robòtica hauràs de seguir aquests passos: 1. Has de venir a la Màfia Robòtica demà a les quatre. 2. Allà et lliurarem les teves armes. 3. Et deixarem lliure perquè carreguis les teves armes a la sala de bateries, però si quan t’ avisem perquè vinguis no ets allà li podran passar coses terribles a la teva dona. De sobte una porteta de la sala blanca en forma de pentàgon hexagonal circunferencial hoctaedre, es va obrir. Vaig sortir. Era a l’ Etna. Vaig tornar a casa i vaig posar el meu pla en marxa. 10


En un dia vaig construir d’ amagat una sala secreta en mig de l’ estanteria de gasolina per a humanoides i l’estanteria de verdures per a animaloides. Després vaig telefonar a tots els meus amics , familiars i coneguts dient-los que siusplau truquessin a tots els seus amics, familiars i coneguts dient-los que el dia 3 de març ens reuníssim tots a l’ Etna amb totes les nostres armes per destruir tots junts a la Màfia Robòtica. Quan va arribar el dia i vaig anar a l’ Etna hi era tothom: 50 dels germans Cucaferra,la Maria Teresa del Carme 2 amb els seus fills(el trentè també)… Tot de sobte va arribar el Comandant Suprem Supremíssim de la Màfia Robòtica amb el seu exèrcit i jo vaig cridar: - A l’ atac!!!!!!!!!!!!!! Tots nosaltres vam lluitar amb totes les nostres forces i vam acabar amb la Màfia Robòtica. Quan vam tornar el rei de l’ univers va venir a casa meva personalment per coronar-me rei de la Via Galàctica. Vaig acceptar el càrrec i en Lamin, la meva estimadíssima Oswoman i jo vam viure feliços per sempre al meu nou palau. A més ara la meva dona ja no tenia por de que caigués dels núvols. Fi

11


CAPÍTOL 3A

Vaig decidir agafar el telèfon. Era la meva dona! Em va dir: - Carinyo, fa estona que t’espero! Ja m’estic cansant! Jo li vaig dir: - Ara no tinc temps! Ja et trucaré, que estic molt enfeinat! Aleshores vaig decidir fer un pla. Sobtadament vaig mirar cap avall i vaig veure un rastre d’oli. El vaig seguir. El rastre s’acabava en una porta immensa. Al costat, hi havia un codi de números. Com un boig, vaig començar a prémer tots els botons. De sobte, la porta es va obrir. El rastre d’oli continuava. Vaig entrar en un passadís fosc on feia molt de fred. Al final del passadís hi havia una cruïlla. Pel primer túnel, llarg, fosc, s’hi sentien veus i vaig decidir anar-hi. De sobte el túnel es va il·luminar i vaig veure un munt de robots de la màfia que traslladaven el meu ximpanzé. - Lamin!- vaig cridar. I tots els robots es van girar i van començar a disparar. Jo, amb la meva metralladora els vaig tombar i en Lamin va poder sortir.

12


Vam sortir del cau de la màfia i vam anar a buscar a l’exèrcit de la terra. L’exèrcit va escoltar tot el que jo els hi vaig dir. Jo els vaig ensenyar la porta del cau. Al cap d’una hora, tot l’exèrcit va sortir amb tota la màfia, inclòs el seu cap. Els van posar a la presó condemnats a cadena perpètua. Jo vaig anar al supermercat de Mart. La meva dona estava una mica enfadada. Em vaig apropar i, amb tots els detalls, li vaig explicar que em va passar. Ella em va perdonar i, junt amb el Lamin, ens vam fer una abraçada.

FI

13


CAPÍTOL 3B UN FINAL MOLT FELIÇ No sabia què fer, si contestar la trucada o salvar en Lamin . El meu ximpanzé era molt important per a mi, així que em vaig desfer de les 6 mans que m’agafaven i vaig anar cap el passadís circumferencial quadradament octaedre. Vaig córrer el màxim que vaig poder perquè amb 4.000 cavalls no es podia arribar gaire lluny . Vaig arribar a tocar a en Lamin i em va donar un paperet tot arrugat . El vaig agafar i vaig continuar corrent pel passadís circumferencial quadradament octaedre que semblava que no s’acabaria mai . Es va tancar la porta on ells havien entrat i jo em vaig quedar fora . Vaig obrir el paper arrugat on posava :

Confia en mi i vés a rescatar la teva dona . Em vaig quedar molt impressionat. En Lamin havia escrit per primer cop ! encara que amb una lletra molt rara ... , però això no importava , només importava el contingut . Vaig anar a rescatar a la meva dona . Estava al final del passadís circumferencial quadradament octaedre. Vaig tornar a córrer fins a l’altra punta.

14


Ella ja ho sabia tot , ja ho sabia , no m’ho podia creure , em va donar una abraçada i em va dir carinyosament a l’orella : -Sempre et portaré a la bateria ! Jo li vaig respondre amb un to carinyós: -T’estimo reinona –i li vaig picar l’ ullet. Els homes grans com armaris que portaven a la meva dona la van tirar al forn gegant on mentre es cremava va dir : -Pensava que em salvaries, tap de bassa.! A en Lamin, en honor al segle XXI, el van posar a la cadira elèctrica . Quan estaven apunt d’engegar-la el ximpanzé va fer la cara que abans utilitzava amb mi per no menjar-se les verdures; jo ja la coneixia i sabia com evitar-la perquè es mengés les verdures però la màfia no ho sabia . Mentre s’estaven fixant en una roba molt mona per en Lamin jo el vaig agafar i vam escapar . En aquell moment ja estava al jardí de l’edifici de la màfia. Vaig pitjar el botó que tenia a dintre de la butxaca i a continuació vaig dir: -La missió ja esta completa! I de cop tot l’edifici de la màfia robòtica va explotar . Vaig conèixer a una periodista, la Robot Carbonero, i em vaig casar amb ella i ara tenim un bebè i encara penso amb la meva difunta dona que estava perdent el temps amb ella !

15


FI

16


CAPÍTOL 3C LA MÀNEGA MÀGICA Automàticament vaig prémer el botó que deia: càpsula d'escapament. Jo volia que ens salvéssim, o almenys que jo sobrevisqués. La meva dona, ja m'era igual. Sempre era tan pesada amb mi... Bé, doncs no ho vaig aconseguir, la meva dona no es va quedar dins la nau, va sortir disparada com jo i en Lamin. Vam pujar molt amunt, massa, jo crec. Mai havia pujat tan a dalt, i mireu que sóc tècnic de núvols...Però vam baixar tan ràpid com vam pujar i... Boom!! Les tres cadires van explotar alhora i, nosaltres vam seguir caient desesperats, sense cap protecció. De cop, ens va salvar una nau que anava per sota nostre. Va passar molt ràpida, però vam tenir el temps just per agafar-nos-hi. Ens vam adonar que era de nou la Màfia Robòtica. En aquell moment em va recórrer el cos un calfred robòtic. Vam obrir amb moltes dificultats, una porteta i vam veure que definitivament era la Màfia. Només veure'ns, aquells robots malèfics, ja ens volien decapitar, exterminar o qualsevol cosa que ens fes desaparèixer. Però jo els ho vaig impedir. Vaig treure la mànega del meu interior, i els vaig disparar. Tots es van electrocutar i seguidament van sortir volant per la porteta que havíem entrat. Els vam perdre de vista. 17


Vaig anar corrents cap al seient del conductor. La meva dona anava darrere meu per seure de copilot. Però en Lamin es va haver de conformar amb seure al terra. Vam emprendre el camí de tornada a casa. Després d'un llarg viatge, vam aterrar al nostre planeta, concretament a la nostra ciutat. Ens vam endur una gran sorpresa, tot el poble ens estava esperant, i també hi havia la Núria Antònia Maria del Carme 2 amb els seus 30 fills i el seu marit, que ja eren més de la meitat d'habitants. Vam estar les 59 hores del dia celebrant la nostra arribada. Després, quan vam arribar a casa nostra, vam anar directament a dormir. Devia fer més de dos dies que no descansàvem bé. I... Bona nit!!

Fi

18


CAPÍTOL 3D ESCAPADA TRIOMFAL

Em vaig decidir. Havia de salvar la terra! Vaig agafar unes màscares d’aire que hi havia a la paret, les vaig donar a la meva dona i a en Lamin, l’altre me la vaig quedar jo. Vaig disparar al vidre i es va trencar en mil bocins. Ens va absorbir l’espai exterior i, mentre sortíem de la nau, vaig pitjar el botó d’autodestrucció. Mentre anàvem flotant per l’espai, li vaig fer una foto a la nau que explotava. De sobte van arribar dues naus de rescat i vaig dir: -Visca!!! Llavors em vaig adonar de que eren naus de la Màfia Robòtica i vaig dir: -Merda!!! I vam intentar flotar cap a la nau de la Màfia Robòtica i colar-nos dins. Ens vam colar dins, però ens estaven esperant! Una dotzena de robots exploradors eren a la porta esperant-nos. Segurament eren exploradors pel seu nas 19


ultra hiper mega gegant. En veure’ls em vaig fer grassa als pantalons. De sobte van cridar al cap suprem suprem suprimíssim: -Com et dius?-li vaig preguntar. -Sergay.-em va dir. -Vale, seràs gay, però com et dius?-vaig dir. -Sergay so tocat del bolet!!!!!-em va dir -Vale, vale i… que ens fareu? -Us electrocutarem i us reelectrocutarem perquè no ens pugueu retenir! Ha, ha, ha!!! Però abans que ens poguessin agafar en Lamin es va escapar, es va posar la màscara d’oxigen i va fugir amb la càpsula d’escapament deixant-nos a mi i a la meva dona tirats al voltant d’aquells matons. En aquell moment, em vaig cabrejar molt amb en Lamin. ¿Com em podia abandonar en aquell moment, amb tot el que jo l’he cuidat? La qüestió es que ens van agafar i ens van cordar en uns pals. Quan ens estaven a punt d’electrocutar, de sobte va aparèixer un míssil que va fer explotar els robots. Estava molt confús, no sabia què pasava. De sobte, notava que algú ens estava alliberant. Era en Lamin!!! Estava molt enfadat amb ell, però en el fons, sabia que tornaria a salvar-nos. Havia vingut amb l’exèrcit del nostre planeta! En un moment donat, em vaig preguntar com havien entès a en Lamin, però de sobte vaig sentir una veu greu que venia d’una persona a la que mai havia sentit parlar: 20


era en Lamin! Encara que estigués molt estranyat, la meva dona i jo el vam seguir cap a una nau. Es va posar al comandament i la va arrencar. El viatge va ser molt més llarg del que esperàvem: mitja mil·lèsima de segon!! A que és molt de temps! Quan vam arribar a casa en Lamin em va dir que l’exèrcit ja havia capturat i posat a la presó a tota la Màfia Robòtica, fins i tot al rei suprem suprem supremíssim Sergay. FI

21


CAPÍTOL 3D

Però de cop vaig recordar que tenia una mà robòtica que serveix per conduir naus espacials. Vam prémer el botó de la càpsula d’escapament i la nau espacial va desviar-se amb la meva mà robòtica contra un meteorit. Però el capità de la màfia va saltar amb un paracaigudes. Ens va començar a disparar amb un làser negatrònic 5869 sèrie 34A. Vam iniciar la caiguda en picat, fins que vam xocar contra un núvol. El Llibret, que és el capità de la Màfia, ens va acorralar. Vaig trepitjar el núvol, perquè si trepitges fort el núvol es trenca i cau, això jo ho faig amb els núvols vells que ja no fan pluja. El núvol va començar a caure i el Llibret va caure amb les cames obertes sobre una branca, es va trencar el tub d’escapament i es va fer popo sobre. Vam trucar la policia, que el van portar a la presó immediatament. Nosaltres vam anar a casa. Estàvem molt contents. Al cap d’un any: la meva dona i jo havíem tingut un fill i érem molt feliços. El nostre fill es diu Osmanoide. Ara que ja és gran vol fer tantes aventures com jo feia de jove. Aaah!!! Me n’oblidava... el meu fill m’ ha dedicat un llibre de molt èxit sobre la meva fantàstica aventura amb la màfia. FI 22


CAPÍTOL 3D

AUTODESTRUCCIÓ I TORNADA A CASA

Efectivament, vaig triar el botó autodestrucció, el vaig prémer i va començar el compte enrere.2:59- 2:58... Us estareu preguntant el perquè vam prémer aquell botó. Per algun motiu existeixen les portes i els vestits espacials. Ens els vam posar, vam agafar refrescos super fashion per lligar amb les ties bones i una càmara de fer fotos. Vam sortir i ens vam asseure sobre d'un meteorit i ens vam beure els refrescos. Quan es va començar a sentir el pip pip pip del compte enrere vaig acompanyar dient 109-8-7-6-5-4-3-2-1-pum. Vaig fer una foto que va quedar tan bé que la vaig penjar de perfil al facebook per l'Iphone 3000 turbo super sònic. Una balena de l'espai ens va portar a casa. Ens va deixar a l'atmosfera i com que hi havia gravetat vam caure. No sé com vam xocar contra una cosa transparent. Al cap d'una mil·lèsima de mil·lèsima de segon vaig pensar que era la meva escala transparent. 23


Vaig cridar: -Visca estem salvats!!! En Lamin va dir: -Uaaauaa!!! Vaig baixar fins arribar a casa meva. Vaig fer una abraรงada la meva dona i vam viure feliรงos i vam menjar arandeles. FI

24


Osman i la màfia robòtica