GUIA DE LECTURA

MARTÍ DE LA MALLA TFG. TREBALL DE FI DE GRAU pensaments sobre l’educació de l’art

GUIA DE LECTURA

Aquesta guia de lectura presenta tot el material que construeix el TFG. pensaments sobre l’educació de l’art.

Malgrat les publicacions tenen un ordre, el

CONVERSA AMB VÍCTOR VALENTÍN

treball està pensat per poder fer salts entre elles a mida que avança la lectura.

Actua com a desencadenant del treball. Es tracta d’una conversa de caire informal, on es parla dels orígens del Grau en Arts i Disseny, la seva evolució, les seves complexitats, les metodologies... En definitiva, concentra un cos teòric que descriu el grau en profunditat i ubica al lector/a en el pla d’estudis pel que transita el TFG.

TFG. TREBALL DE FI DE GRAU pensaments sobre l’educació de l’art CONVERSA AMB VÍCTOR VALENTÍN capítol 1 ARTS I DISSENY

Vol ser un diàleg obert entre un alumne i l’Escola.

capítol 2 DOCTRINA I AFECTE

també recull les mirades de persones amb les

capítol 3 RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA

Està escrit des de la seva subjectivitat, però que ha compartit aquesta etapa.

La

subjectivitat

del

lector/a

és,

alhora,

indispensable per completar la lectura del TFG.

Segons la seva relació amb l’Escola (i amb el GAAD), tindrà perspectives diferents.

capítol 4 JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE capítol 5 VISIBILITAT I REFERENT capítol 6 ABISME I OPORTUNITAT

capítol 1

capítol 2

capítol 3

ARTS I DISSENY

DOCTRINA I AFECTE

RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA

AGENDA LLIBRETA

CAPÍTOLS 1, 2, 3, 4, 5 i 6 En aquest primer capítol, s'introdueixen unes nocions concises però ineludibles sobre l'estudi de l'art i les seves problemàtiques en l'època postmoderna.

Com s'hi enfronta un pla d'estudis de nova creació com el GAAD? Per què s'introdueix el disseny? Quin paper hi juguen la transversalitat, el pensament i la metodologia del treball per projectes?

I ho fa de la mà de les paraules de sociòlegs, filòsofs i artistes reconeguts internacionalment, però també partint de material gestat a la mateixa Massana.

Per últim, aquest capítol també planteja el paper del docent en qualsevol projecte artístic realitzat dins un context acadèmic; fins quin punt els treballs personals de l'alumne no esdevenen projectes col·laboratius?

Fins quin punt aquest relat no seria com és sense les aportacions (més enllà de les correccions) del meu tutor del TFG?

Aquest segon capítol aprofundeix els diferents criteris i objectius del GAAD. En què es basen? D’on sorgeixen? Aquestes preguntes em duen directament a les competències específiques i transversals del grau (i als resultats d’aprenentatge), però també de l’educació obligatòria.

Altrament, com s’apliquen aquests criteris? Com entra en joc la subjectivitat? La honestedat? Per provar de respondre, he recuperat una reunió d’avaluació entre en Jordi Canudas, la Isabel Banal i jo mateix, on totes aquestes competències s’apliquen a un cas concret, a una persona, a un treball.

Més enllà d'adquirir una formació objectiva i necessària, l'Escola esdevé un espai on definir-nos. Definir la nostra pràctica, els nostres interessos, i a nosaltres mateixes. I reconèixer-nos entre nosaltres. De fet, l'Escola d'Art és, fonamentalment, on succeeix el primer dels quatre cercles de reconeixement (seguint Alan Bownes).

El joc del “Qui és qui?”, adaptat a les lògiques del reconeixement dels artistes, posa de manifest que és possible identificar les companyes només a partir de la seva pràctica.

capítol 4

capítol 5

capítol 6

JERARQUIES INVERSES I COMUNITAT D’APRENENTATGE

VISIBILITAT I REFERENT

ABISME I OPORTUNITAT

Desplegament del treball. Aquests 6 capítols sorgeixen de la conversa amb en Víctor, i es desenvolupen aquí utilitzant material de tota mena.

Cada capítol construeix un relat independent però que té relació (explícita i/o implícita) amb altres.

AGENDA La memòria del TFG adopta forma d’agenda. En ella podem observar el procés, la temporalitat, els terminis, els successos, les relacions personals...

VISITA GUIADA MAI REALITZADA Fundació Joan Miró EL PAS DE 9.000 Escola Diputació UNA I VINT-I-QUATRE CASES Escola Orlandai CARNESTOLTES Escola Orlandai

Com hauria sigut el meu pas pel grau si no l’hagués compartit amb les persones que ho he fet? Qui forma i ha format part de la meva concepció de la Massana? Què és la Massana? Podria definir la meva carrera, la meva escola, sense pensar o fer referència a la gent que hi he trobat?

Aquest capítol reflexiona sobre la noció d’escola com a comunitat i com a espai de trobada, posant en valor els aprenentatges creuats que hi succeeixen.

Aquest capítol tracta sobre com vaig descobrir una artista que em va canviar la perspectiva de tot el que estava aprenent del món de l’art, i que em va donar eines per posicionar-me i descobrir-me. El TFG m’ha ofert l’oportunitat de posar-me en contacte amb la que per mi ha estat la màxima referència al llarg de 4 anys de carrera universitària. La idea de pensar en tot el que m’ha ensenyat i pensar, al mateix temps, que ella ni tan sols sap de la meva existència, m’ha empès a acceptar que, ara, acabant aquesta etapa, i donades les facilitats que la tecnologia ens ofereix, necessitava donar-li les gràcies.

A l’incorporar-ho a aquest treball, aquesta prova de diàleg esdevé un assaig fàctic, on també l’Andrea entra en joc.

Aquest últim capítol explica un primer intent per afrontar l’abisme que suposa finalitzar la carrera, i que he acabat entenent com una oportunitat.

Una oportunitat per trobar els espais on desenvolupar el coneixement i l’experiència adquirida al llarg del grau. I, sense ser-ne conscient, ha esdevingut un retorn al punt de partida de tot: l’escola de primària.

LLIBRETA Un espai en blanc que convida al lector/a a contestar, per mantenir el diàleg obert, per donar veu a qui la vulgui fer sentir.