capítol 6 - ABISME I OPORTUNITAT

capítol 6 ABISME I OPORTUNITAT

VISITA GUIADA MAI REALITZADA Fundació Joan Miró EL PAS DE 9.000 Escola Diputació UNA I VINT-I-QUATRE CASES Escola Orlandai CARNESTOLTES Escola Orlandai

Aquest últim capítol explica un primer intent per afrontar l’abisme que suposa finalitzar la carrera, i que he acabat entenent com una oportunitat.

Una oportunitat per trobar els espais on desenvolupar el coneixement i l’experiència adquirida al llarg del grau. I, sense ser-ne conscient, ha esdevingut un retorn al punt de partida de tot: l’escola de primària.

TFG. Martí de la Malla -2-

TFG. TREBALL DE FI DE GRAU pensaments sobre l’educació de l’art capítol 6 ABISME I OPORTUNITAT Martí de la Malla Grau en Arts i Disseny ESCOLA MASSANA CENTRE D’ART I DISSENY Maig 2019

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT -3-

Juanjo Sáez El Arte. Conversaciones imaginarias con mi madre

TFG. Martí de la Malla

VISITA GUIADA MAI REALITZADA - Fundació Joan Miró Aquest ha estat el meu darrer curs del grau, però quasi no he trepitjat la Massana. D’alguna manera, he estat més fora que dins.

L’any passat vaig optar per partir-me el 4t i deixar-me el TFG per aquest curs. També vaig deixar lligades unes pràctiques extracurriculars a la Fundació Joan Miró, al departament educatiu.

-4-

Els departaments educatius dels museus són un invent dels anys 80 i 90 i, mica en mica, s’han anat empoderant dins els organigrames de les institucions culturals. Avui, un departament educatiu s’encarrega de tornar accessible el contingut de les institucions a tota mena de públics (edats, entorns, perfils, classes socials, diversitats funcionals), i no només ho fa organitzant visites guiades. Sovint treballen amb associacions, col·lectius, fundacions, escoles, festivals… També estan ajudant a les escoles a inserir un nou enfoc de l’àrea de visual i plàstica que, dins d’un fenomen general de renovació pedagògica, corria el risc de quedarse enrere. D’altra banda són els encarregats, treballant colze a colze amb els departaments de conservació, de redactar les cartel·les i els texts comissarials, tant de les exposicions com de catàlegs, edicions, fulletons, etc.

Un departament educatiu parteix de la idea que una peça, una obra, és més un organisme viu que no pas un objecte fetitxe. És un desencadenant.

Jordi Clavero, cap del departament educatiu de la JFM, escriu:

L’obra no és mineral, l’obra és un organisme en constant mutació. La seva mutació no és biològica, sinó perceptiva i cognitiva. [...] L’obra d’art no és concebible sense mutació, perquè l’obra d’art és inconcebible sense un subjecte de confrontació. [...] Una obra d’art no ho és sempre i en tot moment.

Una obra d’art ignorada és només una obra d’art en potència. [...] L’obra que no és escrutada és un objecte inútil, perplex.1 Un departament educatiu s’encarrega, al meu entendre, d’activar el museu; de tornar-lo viu.

Un museu no és un mausoleu, ni un espai de culte. És un espai pel dubte i pel diàleg.

Aquesta era la idea que em tenia fascinat, i que em feia encarar un futur professional a prop d’aquests espais. Pensava que eren aquests els indrets on hi havia els recursos i els professionals per fer-ho. Doncs bé: avui veig que els recursos (i l’eficiència en la seva gerència) no hi són (o són insuficients), i que més que espais professionals creatius, ambiciosos, hi ha oficinistes atrapats en la burocràcia; bona part de la capacitat creativa queda desaprofitada per una sobredimensió de feina administrativa. La mala gestió dels recursos han comportat uns acomiadaments inaudits a la Fundació Miró, que han posat en alerta la resta de treballadors, generant una forta desafecció entre el cos laboral i la (nova) direcció de la Fundació. He tingut la impressió que, entre tants tràmits, tantes reunions, preparar material, consensuar les propostes i els pressupostos per la pròxima temporal, etc., queda poc temps per a la feina més creativa, més imaginativa. Les activitats es porten pensades de casa, perquè al dia a dia de la Fundació no hi ha temps per pensar. Tampoc queda massa temps per revisar i seguir les visites diàries que s’ofereixen.

1 — CLAVERO, J. L’objecte perplex. Blog de la Fundació Miró [en línia]. 07.09.2017. [consultat: 01.05.2019].

Disponible a: https://www.fmirobcn.org/blog/2017/09/07/ lobjecte-perplex/

Era un recull de totes les activitats i programes que oferien aquest curs 2018-19. Bé, de fet no hi és tot. Falten els programes específics per a les escoles de l’entorn (Escola del Bosc, Escola Jacint Verdaguer, Escola Poble Sec…) i que no es publiquen a la pàgina web.

Aquests tàndems que els museus estableixen amb les escoles sovint no són gaire visibles.

No obstant, són una tasca molt important i a la que es destinen molts esforços. Sens dubte, ha estat el que més m’ha acabat interessant de les pràctiques a la Fundació. La capacitat d’esdevenir una eina per ajudar a les escoles a desenvolupar projectes artístics potents i transversals, relacionats amb el museu i la seva programació.

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

Com també la percepció de que hi ha una desconnexió notable entre els treballadors “de la casa” (com se’ls coneix a la FJM) i les noies (perquè majoritàriament ho són) de Ciut’art (és a dir, externalitzades), o els joves d’Experimentem amb l’Art, amb qui la Fundació també estableix conveni. Les segones, sovint es senten menystingudes dins la pròpia institució. No obstant, la feina que fan és d’una gran importància; en última instància, els públics (plurals) tenen contacte amb “la noia del museu”, i no amb el departament educatiu ni amb la direcció. Són elles les que executen un programa que els ve donat, malgrat des del departament es facin esforços per integrar-les al procés de creació. Aquesta observació també la feia al MNAC (en aquest cas treballen amb Fragment), quan l’estiu del 2017 vaig estar unes setmanes al departament educatiu. Tot això em duu a pensar que aquesta mena de dinàmiques deuen ser comunes en museus d’aquest estil. Val a dir, però, que els departaments educatius acostumen a ser conscients d’aquesta desafecció. Des de la Fundació Miró sovint tracten de donar-los autonomia per desenvolupar projectes, però sembla no ser suficient.

-5-

Malgrat tot, i en conjunt, la feina que es fa des dels departaments educatius és majúscula.

No tots els projectes són per a tothom, ni s’adrecen al gran públic. Sovint, les propostes es desenvolupen en marcs concrets, adreçats a col·lectius o organitzacions concretes. Aquí hi entra, també, un criteri qualificatiu de les propostes, no només quantificatiu.

En el cas de la Fundació Joan Miró, es pot observar aquesta diversitat en un esquema que vaig fer poc després d’aterrar-hi. El vaig fer per fer-me una idea de la dimensió de l’oferta de la Fundació. Pràcticament tot el que s’activa a partir d’una exposició es promou des del departament. Recordo que en vaig portar un exemplar imprès en tamany gran, i que el varen penjar al petit despatx que tenen dins l’Espai Taller de la Fundació.

La meva targeta d’identificació 19.11.2018

Escultures i mirades

Visites diàleg

Miró - diàlegs

Visita experiència

AN E S O I INBFAT X ITLILLE R AT

2018-19

TFG. Martí de la Malla

La Fundació.

Arquitectura, art i paisatge El món de Miró L’art de Joan Miró Esquitxades Sense control?

Tallers Tallers

De peus a terra De peus a terra Joan Miró.

Pintura i poesia A petita escala El museu ideal

Caçadors Joan Miró. de sons El meu diari

Visita experiència Projectes col·laboratius

F O R M AC I Ó

C O L · L E C CPIRÓI M À R I A J OA N M I RÓ EXPOS TEMP.

MMS

Tallers

Visita comentada en llengua de signes

Visites diàleg Experiència Visita en família

Visita autònoma A petita escala

Mira què he trobat!

Joan Miró.

Pintura i poesia Mirar amb els dits Constel·lacions Sense control?

Bestiari exquisit

Natures misterioses

La ciutat imaginada

E S ODISCAPACITAT I B AT X I L L VISUAL E R AT DIVERSITAT FUNCIONAL I GRUPS D’INCLUSIÓ

Taller experimental Passejada - taller Projectes

col·laboratius

F O R M AC I Ó DOCENTS

Visita comentada

ESO Tots els cicles 1r Batxillerat artístic

Primària Cicle inicial

3 - 5 anys

Tots els cicles 6 - 10 anys 1 - 4 anys Cicle mitjà i superior + 5 anys TP Tots els cicles TP

Cicle mitjà i superior + 6 anys

Cicle mitjà i superior + 5 anys

La Barcelona del GATPAC. Itinerari per l’arquitectura d’avantguarda My Miró

1r cicle d’ESO

-

ESO-

Escultures i mirades Lina Bo Bardi

ESO i Batxillerat

Miró - diàlegs

ESO i Batxillerat

Mirar amb els dits La Fundació.

Arquitectura, i paisatge Amb els cinc art sentits

ESO i Batxillerat -

Pintures i signes

-

-

Batxillerat 1r cicle d’ESO -

1r cicle d’ESO -

Joan JoanMiró.

Miró.

Pintura i poesia Planxes i gravats

ESO-

Senyes d’identitat.

ElRetrats museude ideal dones

ESO

Flaixos. otografia i memòria Caçadors de sons Un mar d’objectes En residència Miró en conversa MMS

2018-19 2018-19

Arts Artsplàstiques plàstiques 3h3h Espai sales d’exposició SalesTaller, d’exposició i Espai Taller Màx 2 grups classe Máx.

2 grups classe

Gen. Nov.- Juny 20182019 - Juny 2019

Arts plàstiques 3h plàstiques Arts 3hSales d’exposició i Espai Taller Máx.Taller, 2 grups classe Espai sales d’exposició Màx. 2 grups classe 3h ESO Sales d’exposició i Espai Taller Màx. 2 grups classe Arquitectura 2h P5 Arquitectura Espai Taller i edifici de la Fundació Joan Miró 30min 2 2h grups classe ESO Espai Taller i edifici de la Fundació Joan Miró Màx. 2 grups classe 1h Cicle inicial Màx. grups Taller2 de sonsclasse 2h 30min ESO i Batxillerat Cicle mitjà i 1hEspai Taller i edifici de la Fundació J. M. 1 grup classeclasse superior Màx.

2 grups

Tots els cicles

Lee Miller i el surrealisme a Miró. Evolució d’un estil la Gran Bretanya

1h 1h Màx. 2 grups classe Màx. 2 grups classe

1r cicle d’ESO P5

Volums inesperats

Sense control?

Joan Miró.

Fotografia i records

- P5 1r P4 cicle d’ESO

Primària Tots els cicles

Visita comentada Escultura i objecte per a persones amb discapacitat visual De Joan Miró. peus a terra

Projecte col·laboratiu

P3 - P5 Batxillerat

Sessions de preparació per a la peus visitaaautònoma De terra

L’art de Joan Miró La Fundació.

Arquitectura, art i paisatge

Tallers

2018-19

2n els Batxillerat Tots cicles

Caçadors de sons

Taller

ESO i Batxillerat

Treball de recerca Visita autònoma

El museu ideal

Visita - exploració

Nov. 2018 - Juny 2019

Arquitectura 1h Sales d’exposició i edifici de la Fundació J. M. Màx. 2 grups classe

Tots els cicles 1r Batxillerat artístic

P. A. (prova d’artista)

Experiència

1h 15min Màx. 2 grups de 20 alumnes

My Miró Gravitacions

Amb els 5 sentits

Espai participatiu

D I S C A PA C I T AT A U D I T I VA

CENTRES AC C E S S I B I L I TAT

En residència Escultures i mirades

Visita dinamitzada Criatures fabuloses

Narració

ARQ. I ENT.

E D U CFAATMI U Í LSI E S

DOCENTS

ENERALS

2018-19 EDUC ATIU

-6-

DEPARTAMENT

EDUC ATIU

El món de Miró

Màx. 2 grups classe ESO i Batxillerat

!Sense educadores!

1hAssessorament i recursos Màx 3 grups classe 1h plàstiques 30min Arts 3hEspai Taller i edifici de la Fundació J. M. 1 grup classe i Espai Taller Sales d’exposició Màx. 2 grups classe (Sense educadores) Arquitectura 35-60 min 2hMàx.

30min 3 grups classe Espai Taller i edifici de la Fundació Joan Miró Màx. 2 grups classe 1h 15min temporal Exposició Sales d’exposició Lee Miller

2h 30min 1h 15min Sales d’exposició, jardins de Laribal i Sala 21 Sales d’exposició Màx. 2 grups classe 1h 30min Arts plàstiques Sales d’exposició i Espai Taller 2h 30min Sales 2h d’exposició i Espai Taller Máx. grups classei terrassa Sales2 d’exposició

Arts 2h plàstiques 3hSales d’exposició i auditori Sales d’exposició i Espai Taller Máx.

2 grupstemporal classe Exposició Lee Miller Arquitectura Sala 21 2h 30min Espai Taller i temporal edifici de la Fundació Joan Miró Exposició Màx.

2 grups classe Lee Miller 2h Taller sons Salesde d’exposició i jardins de Laribal 2h 30min Espai Taller i Sales d’exposició Arquitectura 1 grup classe 2h Sales d’exposició i Espai Taller Arts plàstiques 3h Sales d’exposició i Espai Taller Máx. 2 grups classe Arquitectura 1-2h English 1hItinerari per l’arquitectura d’avantguarda

Màx. 2 grups classe Exposició temporal 1hLee Miller Màx.

1-2h 2 grups classe Sala d’exposicions 1h 15min Sales d’exposició i Jardí d’Escultures Exposició temporal Màx.

Lina 2Bogrups Bardiclasse 1-2h 1hVisita 15min comentada Màx. 2 grups de 20 alumnes 1-2h Arquitectura Fundació Joan Miró 1h Sales 1-2hd’exposició i edifici de la Fundació J. M. Màx.

2 grups classe Fundació Joan Miró 1hArquitectura 2h 2 grups classe Màx.

Sales d’exposició Arts plàstiques Màxim 20 persones 3h Sales 2h d’exposició i Espai Taller Máx. grups classe Sales2 d’exposició Màxim 20 persones Arts plàstiques 3h2h Sales Salesd’exposició d’exposiciói Espai Taller Máx.

2 grups classe Màxim 20 persones 3h2h Sales Salesd’exposició d’exposiciói Espai Taller Màx.

2 grups classe Màxim 20 persones

ESO 1r Batxillerat artístic

2h Projecte col·laboratiu artistes-centres educatius Sales d’exposició i Espai Taller Espai 13 15 persones

-

Gravitacions Visita comentada gratuïta a la col·lecció Joan Miró 2n Batxillerat Treball de recerca

Projecte col·laboratiu artistes-centres educatiu Espai 13 1h Sales d’exposició Assessorament i recursos 30 places

Visita guiada a la Col·lecció Sessions de preparació per a Joan Miró en anglès i francès la visita autònoma

Primària

Visita comentada gratuïta a l’edifici Visita autònoma

Primària

1h 1hSales 30min d’exposició Espai Taller i edifici de la Fundació J. M. Places limitades 1 grup classe Arquitectura 1h 15min (Sense educadores) Salesmin d’exposició i terrassa 35-60 Places limitades Màx.

3 grups classe

1r Batxillerat artístic

Des. 2018 - Juny 2019 2018-19 Nov. 2018 - Juny 2019 2018-19 Març i Abril 2019 2018-19

Curs 2018-19 1hProjecte 15min col·laboratiu artistes-centres educatius Sales d’exposició i Jardí d’Escultures Nov.2018 - Juny 2019 Màx.

2 grups classe artistes-centres educatius Projecte col·laboratiu 2018-19 Espai 13 English 1hProjecte col·laboratiu artistes-centres educatiu Feb. - Maig 2019 2018-19 Màx. grups classe Espai2 13

Arquitectura Exposició temporal 2hLee 30min Miller Espai EspaiTaller Talleri edifici i sales de de la la Fundació Fundació Joan Miró Màx. 2 grups classe 2h Taller de sons Fundació Joan Miró 2h8 30min persones Espai Taller i edifici de la Fundació J. M. 1 2-3h grup classe Sales d’exposició i i Espai Taller 20 persones Projecte col·laboratiu artistes-centres educatius

Per grups de persones amb Alzheimer ESO i Batxillerat

Nov. 2018 - Juny 2019 Nov. 2018 - Juny 2019

Curs 2018-19 2018-19 18.10.18, 17.01, 14.03, 09.05.19 - 17:00h i 17.11.18, 09.02, 2018-19 06.04.18 - 10:30h 2018-19 2018-19

07.10, 04.11, 09.12.18

Nov. 2018 - Gen. 2019 14.10, 25.11, 23.12.18 21.10.18 - 11:00h

Nov. 2018 - Juny 2019 02.12.18 - 11:00h 16.12.18 - 11:00h Nov. 2018 - Juny 2019 a partir de 31.10.18

2018-19 11.11, 27.12, 28.12

Març i Abril 2019 18.11.18 - 11:00h

Abril i Maig 2019 21.10.18 - 11:00h

Febrer - Maig 2019

2018-19 18.11.18 - 12:30h

Nov. 2018 - Juny 2019 10.03.19 - 12:30h

Nov. 2018 - Juny 2019 02.12.18 - 11:00h

2018-19 20.01.19 - 12:00h 2018-19 Segons sol·licitud prèvia Nov. 2018 - Juny 2019 Segons sol·licitud prèvia

Nov. 2018 - Juny 2019 Segons sol·licitud prèvia

Des. 2018sol·licitud - Juny 2019 Segons prèvia

23.10 - 31.12.18 Nov. 2018 - Juny 2019

11 i 25.02.18 i 18.03.19

Març i Abril 2019 Segons sol·licitud prèvia

Curs 2018-19 Nov. 2018 - Juny 2019 2018-19

2018-19 Cat: Diumenges 12:30h Cast: Diumenges 11:00h Curs 2018-19 Anglès: Dj 13h 14.03, i Ds 11h 18.10.18, 17.01, Francès: - Dt 13h 09.05.19 17:00h i Ds 12:30h i 17.11.18, 09.02, 06.04.18 - 10:30h 1r diumenge del mes Cat/Cast: 12:30h 2018-19 Ang: 11h

Joan Miró. Col·lecció

-

1h Sales d’exposició Màxim 20 persones

Oct. 2018 - Set. 2019

La Fundació.

Arquitectura, art i paisatge

-

Arquitectura 1h 15min Sales d’exposició Màxim 20 persones

Oct. 2018 - Juny 2019

COL·LECCIÓ J OA N M I RÓ EXPOS TEMP. DIVERSITAT FUNCIONAL I GRUPS D’INCLUSIÓ

DISCAPACITAT VISUAL

D I S C A PA C I T AT A U D I T I VA

ARQ. I ENT.

FAMÍLIES AC C E S S I B I L I TAT

Experiència

07.10, 04.11, 09.12.18

6 - 10 anys

1h 15min Sales d’exposició

14.10, 25.11, 23.12.18

Mira què he trobat!

1 - 4 anys

1h 30min Sales d’exposició i Espai Taller

21.10.18 - 11:00h

Mirar amb els dits

+ 5 anys

2h Sales d’exposició i terrassa

02.12.18 - 11:00h

TP

2h Sales d’exposició i auditori

16.12.18 - 11:00h

TP

Exposició temporal Lee Miller Sala 21

a partir de 31.10.18

Constel·lacions

Espai participatiu

Bestiari exquisit

Visita - exploració

Natures misterioses

+ 6 anys

Exposició temporal Lee Miller 2h Sales d’exposició i jardins de Laribal

11.11, 27.12, 28.12

Taller

La ciutat imaginada

+ 5 anys

Arquitectura 2h Sales d’exposició i Espai Taller

18.11.18 - 11:00h

La Barcelona del GATPAC. Itinerari per l’arquitectura d’avantguarda

-

Arquitectura 1-2h Itinerari per l’arquitectura d’avantguarda

21.10.18 - 11:00h

Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya

-

Exposició temporal Lee Miller 1-2h Sala d’exposicions

18.11.18 - 12:30h

Lina Bo Bardi

-

Exposició temporal Lina Bo Bardi 1-2h Visita comentada

10.03.19 - 12:30h

Experiència

Mirar amb els dits

-

1-2h Fundació Joan Miró

02.12.18 - 11:00h

Visita en família

Amb els cinc sentits

-

1-2h Fundació Joan Miró

20.01.19 - 12:00h

-

Arquitectura 2h Sales d’exposició Màxim 20 persones

Segons sol·licitud prèvia

-

2h Sales d’exposició Màxim 20 persones

Segons sol·licitud prèvia

-

2h Sales d’exposició Màxim 20 persones

Segons sol·licitud prèvia

Joan Miró.

Planxes i gravats

-

2h Sales d’exposició Màxim 20 persones

Segons sol·licitud prèvia

Senyes d’identitat.

Retrats de dones

-

Exposició temporal Lee Miller Espai Taller i sales de la Fundació

23.10 - 31.12.18

2h Fundació Joan Miró 8 persones

11 i 25.02.18 i 18.03.19

Segons sol·licitud prèvia

Visita comentada en llengua de signes

La Fundació.

Arquitectura, art i paisatge Joan Miró.

Visita comentada Escultura i objecte per a persones amb discapacitat visual Joan Miró.

Pintures i signes

Projecte col·laboratiu Fotografia i records

Flaixos. otografia i memòria

Per grups de persones amb Alzheimer

Taller experimental

Un mar d’objectes

-

2-3h Sales d’exposició i i Espai Taller 20 persones

Passejada - taller

Miró en conversa

-

2h Sales d’exposició i Espai Taller 15 persones

Nov. 2018 - Juny 2019

Visita comentada gratuïta a la col·lecció Joan Miró

-

1h Sales d’exposició 30 places

Cat: Diumenges 12:30h Cast: Diumenges 11:00h

Visita guiada a la Col·lecció Joan Miró en anglès i francès

-

1h Sales d’exposició Places limitades

Anglès: Dj 13h i Ds 11h Francès: Dt 13h i Ds 12:30h

Visita comentada gratuïta a l’edifici

-

Arquitectura 1h 15min Sales d’exposició i terrassa Places limitades

1r diumenge del mes Cat/Cast: 12:30h Ang: 11h

Joan Miró. Col·lecció

-

1h Sales d’exposició Màxim 20 persones

Oct. 2018 - Set. 2019

La Fundació.

Arquitectura, art i paisatge

-

Arquitectura 1h 15min Sales d’exposició Màxim 20 persones

Oct. 2018 - Juny 2019

Arquitectura 2h Barri de Sant Gervasi 17 persones

21.10, 18.11, 16.12.18 11:00h

-

Exposició temporal Fito Conesa Auditori de la Fundació

25.10.18 - 19:00h

-

Exposició temporal Lee Miller Auditori de la Fundació

21.11.18 - 19:00h

-

Exposició temporal Lee Miller Auditori de la Fundació

10.01.19 - 19:00h

Visita comentada

GENERALS

1h 15min Sales d’exposició

P. A. (prova d’artista)

Narració

AC T I V I TAT S

Itinerari

La Barcelona del GATCPAC. Itinerari per l’arquitectura d’avantguarda

Adults

Narratives del no-retorn

Taula rodona

Informació en escenaris de guerra Moda i gènere

Taller obert Visita experiència Festival Loop

Big Draw. Barcelona Dibuixa El món de Miró

Simposi

-

Sala 14 13.11 - 25.11.18 Arts plàstiques 3h Gen. - Juny 2019 Espai Taller, sales d’exposició Exposició temporal - París Màx 2 grups classela couleur de mes rêves 09.11 i 10.11.18 Joan Mir: Miró, NYU Paris - 57, boulevard Saint-Germain, París

P4 - P5

Joan Miró: Pintura – Poesia

-

Arts plàstiques

Tallers

Visita experiència

De peus a terra

P5

A petita escala

P5

El món de Miró Joan Miró.

El meu diari Escultures i mirades

28.10.18 11:00h - 18:00h 2018-19

Tots els públics Espai Taller i Pati Nord 1h P3 - P5 Màx. 2 grups classe

Maximizing the Audience

Esquitxades

INFANTIL

DEPARTAMENT

3 - 5 anys

Amb els 5 sentits

Font: www.fmirobcn.org/ca/activitats/ 3h

Disseny: Martí de la Malla

Arquitectura 2h Espai Taller i edifici de la Fundació Joan Miró 2 grups classe

2018-19

Cicle inicial

1h Màx. 2 grups classe

2018-19

Cicle mitjà i superior

1h Màx. 2 grups classe

Tots els cicles

1h 15min Sales d’exposició i Jardí d’Escultures

Octubre 2018

Nov. 2018 - Juny 2019

Espai Taller, sales d’exposició Màx. 2 grups classe

Oferta de la Fundació Joan Miró Martí de la Malla, 10 – 11.2018 2018-19

Nov.2018 - Juny 2019

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

Visita dinamitzada

-7-

-8TFG. MartĂ­ de la Malla

Proposava una visita per a grups de Batxillerat (potser artístic) on s’analitzés el museu i les seves dinàmiques, la seva manera de comunicar, les seves normatives… Entendre que el Museu és un espai sociològicament important que es pot agafar com a objecte d’estudi. Que té el seu propi llenguatge. Una visita, en definitiva, pròxima a les posicions de la crítica institucional.

El concepte de la visita va arribar a estar pràcticament tancat, però mai es va arribar a dur a terme. L’ambient d’aquell moment dins el museu era molt tens; dos projectes que tenia en ment es van esfondrar amb la marxa forçada del professional d’audiovisuals. Tenia sentit en aquell moment una proposta com aquesta?

I en quina posició estava jo? D’altra banda, certament, els meus interessos semblaven redescobrir un espai que cada vegada m’anava ocupant més temps, energies i il·lusions. M’hi referiré més endavant. En conseqüència, les pràctiques que havien de durar tot el curs van durar un semestre. I quin semestre..! Estic segur que he après tant en un semestre com en un curs sencer de Massana.

Amb tot, i malgrat aquesta visita no s’ha arribat a fer, m’ha semblat que havia de tenir espai dins aquest TFG tan… heterogeni. Per a mi ha resultat ser molt significatiu. Sempre parlem del que hem fet, però i el que no hem arribat a fer? El que descartem? És difícil parlar de la totalitat d’un projecte sense mencionar les idees que no arriben enlloc.

La meva mirada de la Fundació Joan Miró Martí de la Malla, 10.2018 – 02.2019

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

Durant el periòde de pràctiques vaig desenvolupar una proposta que, d’alguna manera, volia vincular al TFG. Es tractava d’una visita guiada a la Fundació Miró. I remarco a la Fundació Miró; no a una exposició. També volia reforçar l’oferta per a ESO i batxillerat de la Fundació, que sembla tenir menys èxit en comparació amb la demanda que hi ha de visites escolars de primària.

-9-

Possible mapa de la visita mai realitzada a la Fundació Joan Miró Martí de la Malla, 01.2019

Guió de la visita mai realitzada a la Fundació Joan Miró Martí de la Malla, 12.2018 – 2.2019

Abans de...

Aquesta proposta vol ser una aposta per treballar el museu com a subjecte d’estudi. Una oportunitat perquè els estudiants puguin desxifrar els codis, el control de la conducta, la situació laboral de les treballadores, i les jerarquies ocultes dins un museu, i com es controlen. Un procés de dessacralització, apropament i reflexió sobre l’artificialitat del white cube. Una mirada crítica sobre la institució que posi de manifest les múltiples barreres-dificultats d’accés a l’art contemporani (del que Miró, com artista d’avantguarda, n’ha estat impulsor) que han conduït a un distanciament entre la societat i l’art del relat oficial. En definitiva, entendre el museu com un espai d’experimentació sociològica.

Per aquest motiu, aquesta seria una visita guiada a una de les sales d’exposicions (imagino que la permanent, però amb possibilitat d’expandir-se a les temporals).

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

- 13 -

- 14 TFG. MartĂ­ de la Malla

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

- 15 -

- 16 TFG. MartĂ­ de la Malla

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT - 17 -

Paral·lelament a les pràctiques, he anat desenvolupant propostes per treballar la plàstica amb diferents edats de primària a dues escoles de Barcelona. Certament sempre he tingut el món de la pedagogia i l’educació dins de casa; les meves mares són professores. I val a dir que, més enllà dels dubtes d’escollir una carrera o una altra en el seu moment, la meva “pràctica artística” s’ha vingut definint, entre d’altres, per un interès per la mediació cultural, l’accessibilitat i la instrumentalització de l’art en pro de l’educació.

TFG. Martí de la Malla

EL PAS DE 9.000 – Escola Diputació (3r)

A l’Escola Diputació, l’alumnat de 3r (A i B) s’encarregava de la “decoració” del suro del vestíbul situat al costat de l’escala principal per on pugen i baixen cada dia tots els alumnes de l’escola. Al plantejar-me la proposta, la tutora em va advertir d’un problema: en un mes tot el que hi poséssim quedaria destrossat. Vaig pensar que ja ho teníem; treballaríem entorn aquesta problemàtica.

Havíem de buscar una manera per poder tornar visible l’efecte de la gent al pujar i baixar les escales. A partir d’aquí, podríem vincular la proposta a les matemàtiques, per exemple, i provar de calcular per grups el volum de gent que transita aquest espai de davant del suro.

- 18 -

Al cap d’un parell de setmanes, ja estava davant 50 nens i nenes de 8-9 anys presentant el projecte. Per fer-ho, em va semblar interessant poder introduir com a referent un artista d’art contemporani (de manera distesa, presentant més el personatge i els seus interessos que la seva obra). Vaig escollir Ives Klein i les seves pintures blaves. Amb aquest artista podríem introduir unes primeres nocions a l’art d’acció i a un art més projectual, més cognitiu, menys tècnic, que s’allunya molt de la plàstica a la que aquests infants estan acostumats. Doncs bé, vaig preparar una presentació amb imatges i algun vídeo de les performances de Klein.

Una presentació no precisament curta! Varen ser 40 minuts d’explicació que, tot s’ha de dir, els va tenir captivats d’inici a fi (suposo que veure dones despullades refregant-se pel terra em va ajudar).

La presentació va acabar explicant el projecte que duríem a terme. Entre tots, hauríem de pintar el suro ja recobert de plàstic amb tempera blanca. La idea era que, amb el pas dels dies i amb els frecs de les persones, la pintura anés saltant i deixés veure un dibuix de l’acció, el moviment, la vida de la pròpia escola. Una espècie de fotografia amb un temps d’exposició molt lent. Deixaríem el mural pintat una setmana, i aniríem documentantne els canvis (de la mateixa manera que Dora Maar va fotografiar l’evolució del “Guernica” de Picasso).

Al cap d’una setmana, retiraríem el plàstic i exposaríem el projecte per tal que tothom pogués entendre de què es tractava.

Diapositives de la presentació de “El pas de 9.000” Martí de la Malla, 15.01.2019

Niza (França) 1928 - 1962 ARMAN Primer retrat-robot de Yves Klein

1960 Acumulació d’objectes personals de Klein, 76 x 50 x 12 cm

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

YVES KLEIN

Lapislàtzuli Afganistan

Monocrom 1959 (als 31 anys) 40,6 x 40,6 cm

Sar-i Sang Afganistan

IKB 191

1962 (als 33 anys) 40,6 x 40,6 cm

Simfonia monòtona

1960 (32 anys) 20 minuts acord menor - 20 minuts silenci

Princesa Helena 1960 (32 anys) 198 x 128 cm

https://www.youtube.com/watch?v=LkHoWUwxEFM

- 19 -

La gran antropometria blava 1960 (als 32 anys) 280 x 428 cm

Pintura de foc

Antropometries

1961 (als 33 anys) 65 x 50 cm

1960 (32 anys) 200 x 300 cm (aprox) https://www.youtube.com/watch?v=GpjWT8r3Ns4

LA NOSTRA PROPOSTA

Per crear aquesta peça / proposta artística hem de: - Pensar una hipòtesis; què passarà?

- Decidir què volem comunicar i de quina manera.

- Pensar i provar amb quina pintura i amb quin material, atenent

200 cm

les necessitats que tenim.

- Documentar / Enregistrar el que li va succeint a la pintura.

- Extreure’n unes conclusions.

260 cm

TFG. Martí de la Malla - 20 -

Folrem el suro amb paper negre i un plàstic transparent 16.01.2019

Aquell divendres vaig tornar a l’Escola Diputació. Allà, amb la Teresa i la Clarisa, tutores de 3r A i 3r B, vam estar recobrint el suro. Primer el vam folrar amb paper negre (per tal que es veiés bé el contrast amb la pintura blanca). Després vam folrar el paper negre amb una lona de plàstic transparent, ben tensa. Ja estava tot llest per pintar.

A la tarda, per grups de 5, van anar baixant els alumnes de 3r A. Es tractava de pintar la lona entre tots. No obstant, poc després d’acabar, la pintura es va eixugar i, amb un lleuger corrent d’aire, es va desenganxar del plàstic. Intent fallit. Malgrat els experiments fets a casa, al tractar-se d’una lona tan gran i al no tenir gens d’adhesió al plàstic, la pintura va cedir.

3r A pinta amb pintura témpera el plàstic.

A l’eixugar-se cau.

17.01.2019

Aquell mateix dia vam començar a documentar el procés. També en grups de 4 o 5, els nens i nenes anaven baixant, al matí i a la tarda, a fer fotos de com evolucionava.

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

Vam haver de repetir el procés una setmana més tard, aquesta vegada barrejant ⅓ de pintura acrílica amb ⅔ de témpera. Ara sí, funcionava.

- 21 -

3r A i 3r B pinten amb pintura témpera i una mica d’acrílica el plàstic.

18.01.2019

El pas de 9.000 3r A i 3r B de l’Escola Diputació, 21.01.2019

TFG. MartĂ­ de la Malla

21.01.2019 matĂ­

- 22 -

21.01.2019 tarda

22.02.2019 tarda

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

23.02.2019 matí

- 23 -

23.02.2019 tarda

24.02.2019 tarda El pas de 9.000 3r A i 3r B de l’Escola Diputació, 21 – 25.01.2019 Pintura viva

El pas de 9.000 3r A i 3r B de l’Escola Diputació, 25.01.2019 (tarda) Pintura viva

TFG. Martí de la Malla

Al cap d’una setmana, vaig tornar a l’escola a fer unes últimes fotografies i a enretirar el plàstic. Havia aparegut una taca negra enorme al bell mig de la lona de plàstic. Ara hauríem de comunicar a tota l’escola les nostres observacions. En definitiva, es tractava de prendre consciència de l’efecte dels nostres cossos (el nostre i el de 450 alumnes més) sobre els treballs exposats dels altres, amb l’esperança de que els nens i nenes (i pares i mares també) anessin més amb compte.

Vam deixar el paper negre, que no s’havia fet malbé, de fons, i una cantonada amb un tros de plàstic com a testimoni del que havia passat.

A sobre del paper negre hi vam enganxar fotografies del procés, de detall, algun text explicatiu,...

Paral·lelament, a matemàtiques, per grups de 4 o 5, van calcular quants trajectes de pujada i de baixada patien les escales cada setmana.

Malgrat a cap grup els va donar exactament el mateix, arrodonint i consensuant amb la resta de grups, van arribar a la conclusió de que eren 9.000 trajectes a la setmana. Per això li vam posar el títol: El pas de 9.000.

- 26 -

Fotografiem l’evolució de la pintura 25.01.2019

Full de càlcul Núria, Oriol, Desiree i Estharlin, 24.01.2019

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT - 27 -

Enretirem el plàstic i recollim les escames de pintura 25.01.2019

Exposició del projecte “El pas de 9.000” 3r A i 3r B de l’Escola Diputació, 04.02 – 24.04.2019

TFG. Martí de la Malla - 30 -

PROPOSTES PER A L’ESCOLA ORLANDAI

Les altres dues propostes (per a 2n i 6è) es van dur a terme a l’Escola Orlandai. La meva escola. Es tracta d’una escola d’una sola línia, on tothom es coneix, i on són moltes les ganes d’innovar i implicar-se, tant de les famílies com de les mestres

Títol: PROPOSTA DE PROJECTES PER A L’ÀREA D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA De: Martí Malla Per a: Marta Ibars (Directora de l’Escola Orlandai) Data: 15.12.2018 - 20:21h

Aquest curs hi he tornat com a monitor de menjador (fent substitucions puntuals).

Hola Marta!

Un dia, en una conversa distesa amb direcció (professores que jo havia tingut) sobre les directius educatives de l’escola, recordo que vaig fer aquestes reflexions. “Avui els nens, més que llegir, consumeixen imatges” els deia; “A l’escola ens ensenyeu a llegir i a escriure, però a dia d’avui, no veig que a l’alfabetització visual se li doni la importància ni el pes que, en el nostre context, hauria de tenir”. Hi van estar d’acord de seguida, i parlant va sortir la idea de proposar un parell de projectes per a dues edats diferents. I jo, malgrat no sóc mestre, noto que puc aportar alguna cosa.

Al cap de poc, vaig enviar dues propostes per a dues franges d’edat: Mitjans (que a l’Orlandai engloba cicle inicial i el primer curs del cicle mitjà, de 1r a 3r) i Grans (específicament per a 6è). De les dues, una s’ha posposat per l’any vinent.

Amb molt de gust t’envio un parell de propostes per a Mitjans i Grans. Com veuràs, la de mitjans és una activitat senzilla de dues sessions que tracta d’analitzar el nostre imaginari. La de grans és una activitat més complexa i més transversal; proposo realitzar una publicació autoeditada pels mateixos alumnes que tracti diferents aspectes que considerin importants i característics de l’”Escola Orlandai” que partirà d’una visita a l’exposició “Velázquez i el Segle d’Or” que hi ha fins al 3 de març al CaixaForum. Sóc conscient del volum de fiena que hi ha a 6è (Carnestoltes, St. Jordi...) i de que potser seria convenient escurçar la seva durada. Simplificant el format de publicació, amb 4 sessions penso que podríem aconseguir un material digne. No obstant, al tractar-se, com veuràs, d’una activitat transversal i que es fonamenta en la cooperació i el treball en grup, personalment apostaria pel model que descric al document que t’adjunto.

Queda pendent, doncs, la proposta per als Petits; encara no sé si és millor pensar un ambient per a l’àrea de plàstica o pensar una activitat conduïda per a P4 o P5.

En fi, espero que us agradin les propostes! Per a mi és un privilegi i, no cal dir, em fa molta il·lusió :) Fins aviat Martí Malla

PROPOSTA DE DINÀMICA PER A L’ÀREA DE VISUAL I PLÀSTICA ESCOLA ORLANDAI DESEMBRE 2018 Amb: MITJANS Nom de l’activitat: Casa i arbre: percepció i influència Curs: [?]

Durada estimada: 2 sessions Descripció: A classe es proposa realitzar un dibuix individual on aparegui un arbre i una casa. Tècnica seca, que permeti dibuixar en detall. Fets els dibuixos, es proposen “deures”: pel pròxim dia hauran d’enviar una fotografia feta per ells mateixos on aparegui una casa i un arbre.

Ja a classe, es compararan les fotografies amb els dibuixos, i iniciarem un debat que ha de girar entorn l’imaginari col·lectiu, i sobre com influeix el contingut visual que consumim en la nostra capacitat d’imaginació.

Objectius curriculars: Específics (àmbit artístic): C.1: Mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual de l’entorn natural i cultural.

C.2: Utilitzar elements bàsics del llenguatge visual i estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques.

C.5: Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques i eines artístiques per expressar-se i comunicar-se.

C.8: Improvisar i crear amb els elements i recursos bàsics dels diferents llenguatges artístics.

Transversals: C.1: Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

C.7: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Objectius generals: Mitjançant aquesta proposta, es busca treballar l’imaginari de les coses i la nostra capacitat de representació. Analitzar la relació entre el que imaginem i la realitat que ens envolta. A més, l’activitat proporciona a la professora un dibuix de cada alumne d’un arbre i una casa: dibuixos que pot, posteriorment, analitzar des de la psicologia ( de manera similar al mètode/test H.T.P.) Guia: - Al dibuixar, procurar omplir tot el paper - Detallar el que creieu rellevant - A l’hora d’analitzar, tenir en compte: Quadre, perspectiva, enfoc,...

Activitat relacionada: Kit - material: Cartolina format quadrat: 29,7x29,7cm (A3 retallada) i ordinador amb projector per a la sessió d’anàlisi.

Referències: MUNARI, Bruno. Dibujar un árbol. ANTI: Barcelona, 2015 (1978) MUNARI, Bruno. Dibujar el sol.

H.T.P. - Test de la casa, l’arbre i la persona ACASO, María. El lenguaje visual. Paidós: Barcelona, 2018 BERGER, John. Modos de ver. BBC, 1972

propostes-orlandai-plàstica.pdf

Hola Martí, Totes dues propostes em semblen molt interessants i ben plantejades. La de mitjans s’ajusta molt en temps i format, encara que introdueix un concepte nou a l’escola que m’agrada: “uns deures” d’observar i fotografiar i després enviar x correu electrònic.

Potser caldrà, donada l’edat, una explicació per escrit a les famílies pel suport que els caldrà en l’ús de les eines: càmera -Mbl i ordinador x enviar .

La proposta pels grans m’agrada molt, el paral·lelisme amb Velázquez i el donar-los l’oportunitat com a alumnat gran i per tant “expert” de l’escola per captar allò que defineix l’Orlandai.

Em sembla que ens trobem amb un problema de temps real que tu ja apuntaves. Facilitaria les coses en aquest sentit si el resultat fos un vídeo que editessin ells/es per les famílies noves de l’escola?

Parlem-ne quan vulguis perquè tu portes moltes hores pensant-t’hi i segur que tens raons i respostes per tot que em convencerien.

La meva resposta té un valor relatiu ja que només llegeixo i contesto.

Som molt afortunats/des de tenir-te entre nosaltres. L’Orlandai aprendrà de tu!

Una abraçada Marta Enviat des del meu iPad

Títol: PROPOSTA DE PROJECTES PER A L’ÀREA D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA De: Martí Malla Per a: Marta Ibars (Directora de l’Escola Orlandai) Data: 16.12.2018 - 22:13h

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

Títol: PROPOSTA DE PROJECTES PER A L’ÀREA D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA De: Marta Ibars (Directora de l’Escola Orlandai) Per a: Martí Malla Data: 16.12.2018 - 16:12h

Moltes gràcies Marta! Celebro que t’agradin!

Respecte el tema de les fotografies, també hi pensava... Com tu dius, estaria bé escriure una carta. En parlem. I respecte als grans, ho veig una bona idea però potser no la vincularia a l’activitat que proposava; és un altre llenguatge i, crec, és més difícil treballar des de la singularitat de cadascú. A més, el muntatge no el podria fer l’alumnat, i seria una feina que hauríem d’assumir els adults.

D’altra banda, després de Nadal aniria bé quedar amb les mestres implicades per posar fil a l’agulla...

El temps se’ns tirarà a sobre i a partir de l’abril estaré una mica agobiat acabant el TFG...

Demà vindré per acompanyar els petits a la fira de Sta Llúcia! Així que espero poder saludar-te :) Fins demà Martí Malla

- 31 -

PROPOSTA DE DINÀMICA PER A L’ÀREA D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA ESCOLA ORLANDAI MARÇ 2019 Amb: MITJANS Nom de l’activitat: Una i vint-i-quatre cases Curs: 2n de primària Durada estimada: 2 sessions Descripció: A classe es proposa realitzar un dibuix individual on aparegui una casa. Tècnica seca, que permeti dibuixar en detall. Fets els dibuixos, es proposen “deures”: pel pròxim dia hauran d’enviar una fotografia feta per ells mateixos on aparegui una casa.

Ja a classe, es compararan les fotografies amb els dibuixos i iniciarem un debat que ha de girar entorn l’imaginari col·lectiu, i sobre com influeix el contingut visual que consumim en la nostra capacitat d’imaginació.

Objectius curriculars: Específics (àmbit artístic): C.1: Mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual de l’entorn natural i cultural.

C.2: Utilitzar elements bàsics del llenguatge visual i estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques.

C.5: Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques i eines artístiques per expressar-se i comunicarse.

C.8: Improvisar i crear amb els elements i recursos bàsics dels diferents llenguatges artístics.

Transversals: C.1: Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

C.7: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Objectius generals: Mitjançant aquesta proposta, es busca prendre consciència de com influeix en el nostre imaginari el material visual i audiovisual que consumim. Permet analitzar de manera crítica les nostres eines de percepció i memorització de la realitat que ens envolta. Fixar-se en la capacitat del llenguatge visual respecte el verbal de comunicar més enllà de la literalitat. De les cases que hem dibuixat, podem parar atenció en si estan habitades o buides, si estan endreçades o desendreçades, si es veu des de dins o des de fora, distingir quins elements ens permeten deduir que es tracta d’una casa, quins objectes hi ha dibuixats,... i, mitjançant això, deduir aspectes de la personalitat de la persona que l’ha dibuixada. Entendre, doncs, que el llenguatge visual és d’una altra naturalesa, que es mou en el camp connotatiu, on allò que se’ns passa per alt és, probablement, el que més comunica. En definitiva, una activitat que doni eines als alumnes per llegir tota mena d’imatges i representacions gràfiques ambmés profunditat.

Guia: - Al dibuixar, procurar omplir tot el paper - Detallar el que creieu rellevant - A l’hora d’analitzar, tenir en compte: quadre, perspectiva, enfoc,...

Kit - material: Per dibuixar: Cartolina format quadrat: 21x21cm, llapis de colors i punta fina negre (?) --- Hauria de ser tècnica seca, que els permetés dibuixar detalls.

Per analitzar: Ordinador amb projector i un power point amb les fotografies de les cases i algun dibuix per comparar-les.

Referències: MUNARI, Bruno. Dibujar un árbol. ANTI: Barcelona, 2015 (1978) H.T.P. - Test de la casa, l’arbre i la persona (psicologia) ACASO, María. El lenguaje visual. Paidós: Barcelona, 2018 BERGER, John. Modos de ver. BBC, 1972

SESSIONS DE TREBALL. 1a sessió: Introducció i presentació: 1- Escriure CASA a la pissarra. “Avui dibuixarem això”. Algú llegeix el que he escrit.

2- Assenyalar que no és important que sigui un dibuix excel·lentment executat, ni versemblant a la realitat, sinó que hem d’utilitzar el dibuix com a llenguatge per explicar la casa que tenim al cap amb el màxim detall possible.

(Posar l’exemple de dibuixar parets transparents (?)

3- Repartir material i dibuixar 4- Explicar activitat autònoma pel pròxim dia (Activitat autònoma: fotografiar una casa; no cal que sigui la nostra. Podem fotografiar-la des de dins o des de fora. Enviar-les a un mail.)

2a sessió: Portar una presentació amb les fotografies.

5- Explicar els tres nivells de tres llenguatges: a la paraula CASA hi caben totes les cases del món! En canvi, en els nostres dibuixos no. I en les fotografies que portarem, només n’hi cabrà una; la fotografiada.

Introduïr a Joseph Kosuth (One and three chairs, 1965) 6- Analitzar en veu alta els dibuixos i relacionar-los amb les fotografies.

Hi ha gent a la casa? Es veu des de dins o des de fora? Té moltes coses? Quines habitacions hem dibuixat?

Finestres grans o petites? Xemeneia? Bloc de pisos o casa de camp? Quins elements distintius hi ha? Quins elements es repeteixen en el conjunt dels dibuixos?

Quines imatges tendim a consumir? Quines sèries, dibuixos animats, anuncis, joguines...? Per què dibuixem cases en les que no vivim? Són les cases en les que ens agradaria viure? S’assemblen a casa nostra? etc.

7- Tancament: Fotografies de cases d’arreu del món. Dibuixem les cases que coneixem, bé sigui per la cultura visual o per les cases del nostre entorn. Entendre que les imatges (un dibuix també és una imatge) no es miren, es llegeixen. No és difícil llegir una imatge, però cal tenir hàbits de lectura desperta i ganes d’aprofundir.

Siguem conscients de com la representació de la realitat ens manipula; ho veiem en el futbol televisat (i en com després reproduïm la dinàmica agressiva i competitiva al pati), o amb els estereotips de gènere, els estàndards de bellesa...

Proposta per a MITJANS - Escola Orlandai Martí de la Malla 15.12.2018

PROPOSTA DE DINÀMICA PER A L’ÀREA D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

ESCOLA ORLANDAI DESEMBRE 2018 Amb GRANS

Nom de l’activitat: Autoedició: Què és l’Orlandai?

Curs: 6è de primària Durada estimada: 6-8 sessions (?)

Descripció: La proposta consisteix en realitzar una publicació auto-editada. El punt de partida serà una visita a l’exposició “Velázquez i el Segle d’Or”. Com a pintor de la cort/pintor de cambra, V. es fixava en els reis (Felip IV), però també en els bufons. Els retrats eren una forma d’immortalitzar els personatges i documentar la vida a palau.

La proposta és traslladar aquesta actitud a l’escola. Documentarem i entrevistarem personal docent i no docent, i a alumnes, per generar un document que reflexi “la vida a l’escola”. Visual, poètic, analític...

Per realitzar la publicació, primer generarem un índex i ens repartirem els “capítols” per grups o comissions de treball. Tot allò més rellevant es decidirà conjuntament. Seria fantàstic si es comptés amb un petit pressupost i que els alumnes haguessin de decidir com s’inverteix; preferim abaratir costos i publicar molts exemplars? O fer pocs números però amb més recursos? Volem vendre la publicació?...

Objectius curriculars: Específics (àmbit artístic): C.3: Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artístic proper, de Catalunya i d’arreu.

C.4: Comprendre i valorar elements significatius de la contemporaneïtat artística.

C.5: Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques i eines artístiques per expressar-se i comunicarse.

C.8: Improvisar i crear amb els elements i recursos bàsics dels diferents llenguatges artístics.

C.9: Dissenyar i realitzar projectes i produccions artístiques multidisciplinàries.

Transversals: C.1: Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

C.3: Tractament de la informació i competència digital.

C.6: Competència d’autonomia i iniciativa personal.

C.7: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Objectius generals: Amb aquesta proposta, es busca reforçar el sentiment de pertinença a la classe (grup) i a l’escola, aprofitant que és el darrer curs a l’Orlandai. Treballar la capacitat de treball en grup, la presa de decisions col·lectives i la implicació personal. Treballar la representació des de diferents llenguatges gràfics (essencialment) i la seva combinació per generar narracions. També s’hi podrà incorporar text treballat, per exemple, des de l’assignatura de català.

Guia: - Valorar el temps que requereix una proposta d’aquest caire. En funció del temps podrem tirar endavant una publicació més o menys elaborada. Caldria realitzar un calendari.

- 2 fases de treball: Generar molt material. Dibuixos, esquemes, organigrames, plànols de l’escola, fotografies, poemes visuals... I, posteriorment, seleccionar, muntar i maquetar la publicació.

Activitat relacionada: Visita a l’exposició “Velázquez i el Segle d’Or” al CaixaForum.

Kit - material: Malgrat els alumnes decidiran què i com, hem de procurar oferir materials (papers, colors, retoladors...) que entre ells ja composin una gama cromàtica concreta per facilitar la coherència de tot el que produeixin. Disposarem d’ordinadors (amb escànner), càmeres de fotos, tota mena d’estris de dibuix, llibretes,...

Referències: Fanzinoteca La Modesta: https://fanzinotecalamodesta.tumblr.com/modesta Festival GutterFest: http://gutterfest.tumblr.com/ Fanzinoteca: http://fondo.fanzinoteca.net/ Velázquez, la cumbre del Barroco español: https://www.youtube.com/watch?v=5IQqUoS4F7o

SESSIONS DE TREBALL. 1a: Visita al Caixafòrum: Velázquez i el segle d’or 2a: Plantejar la proposta. Portar diferents fanzines i publicacions per orientar. Fer llistat de temes per taules i després tota la classe. Seleccionar 6 temes i dividir en grups de 4 (procurant que cadascú pugui escollir quin tema l’interessa més) 3a: Dispersió I. Cada grup passejarà per l’escola en funció del tema que tingui, en busca d’”inspiració”; documentaran el que veuen, preguntaran, i començaran a generar material. Abans d’acabar la sessió, exposarem per grups el material a sobre les taules. Ex: Tema - Edifici. Recórrer i dibuixar l’escola; un pot dibuixar una perspectiva de manera detallada, un altre pot dibuixar un esquema de com visualitza les plantes de l’edifici, un altre fer una llista d’espais agrupats per zones, un altre fotografiant detalls d’espais que resultin icònics... // Tema Companys/es. Un pot escriure els noms i relacionar-los segons les afinitats, un altre pot retratar-los amb la càmera, un altre pot escriure el fort/la singularitat de cadascú, un altre pot fer petites entrevistes als companys... La idea és que no tots facin el mateix; que cadascú trobi un aspecte que l’interessi i una manera d’explicar-ho.

4a: Dispersió II. Repetir procés que a la 3a, amb més intensitat de producció.

5a: Recull i selecció de material. A poder ser, també marcar un ordre possible. Acordar un número de pàgines per tema/capítol. El format de la publicació, una tipografia... Un títol i el número d’exemplars que farem. Aquestes decisions les pren tot el grup conjuntament.

6a: Ja dividits en grup, ajustar la selecció del material al numero de pàgines del que disposem i al format acordat.

Dibuixar esquemes que serveixin de guia per maquetar després.

7a: Anar cridant per grups per tal que vegin com va el procés de maquetació i que puguin acabar de decidir.

8a: Generar una cadena de muntatge entre els 25; s’ha de tallar, enquadernar, embossar, i numerar les publicacions.

Proposta per a GRANS - Escola Orlandai Martí de la Malla 15.12.2018

TFG. Martí de la Malla

UNA I VINT-I-QUATRE CASES – Escola Orlandai (2n)

Títol: PROPOSTA DE PLÀSTICA - 2n ORLANDAI De: Martí Malla Per a: Arnau (Tutor de 2n), Carme (Professora de plàstica de 2n) Data: 11.03.2019 - 01:07h

Hola Carme i Arnau.

Us envio el document que vaig redactar explicant la dinàmica/proposta de l’àrea d’educació visual i plàstica pel curs de 2n. Com veureu és força simple, però ens caldrà ajuda de les famílies per poder realitzar i enviar, d’una setmana per l’altra, les fotografies de les cases que veiem. Potser val la pena que prepari una nota amb l’adreça de correu a la que s’hauria d’enviar (imagino la meva mateixa) i agraint la col·laboració.

- 36 -

Com ho veieu?! Podríem fer la primera sessió aquest dijous 14 de març? O millor la setmana que ve? M’adapto!

Una abraçada Martí

*Disculpeu les possibles errades del document adjunt... Per molt que m’hi esforci no sóc mestre!

PROPOSTA DE DINÀMICA PER A L’ÀREA DE VISUAL I PLÀSTICA ESCOLA ORLANDAI DESEMBRE 2018 Amb: MITJANS Nom de l’activitat: Casa i arbre: percepció i influència Curs: [?]

Durada estimada: 2 sessions Descripció: A classe es proposa realitzar un dibuix individual on aparegui un arbre i una casa. Tècnica seca, que permeti dibuixar en detall. Fets els dibuixos, es proposen “deures”: pel pròxim dia hauran d’enviar una fotografia feta per ells mateixos on aparegui una casa i un arbre.

Ja a classe, es compararan les fotografies amb els dibuixos, i iniciarem un debat que ha de girar entorn l’imaginari col·lectiu, i sobre com influeix el contingut visual que consumim en la nostra capacitat d’imaginació.

Objectius curriculars: Específics (àmbit artístic): C.1: Mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual de l’entorn natural i cultural.

C.2: Utilitzar elements bàsics del llenguatge visual i estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques.

C.5: Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques i eines artístiques per expressar-se i comunicar-se.

C.8: Improvisar i crear amb els elements i recursos bàsics dels diferents llenguatges artístics.

Transversals: C.1: Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

C.7: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Objectius generals: Mitjançant aquesta proposta, es busca treballar l’imaginari de les coses i la nostra capacitat de representació. Analitzar la relació entre el que imaginem i la realitat que ens envolta. A més, l’activitat proporciona a la professora un dibuix de cada alumne d’un arbre i una casa: dibuixos que pot, posteriorment, analitzar des de la psicologia ( de manera similar al mètode/test H.T.P.) Guia: - Al dibuixar, procurar omplir tot el paper - Detallar el que creieu rellevant - A l’hora d’analitzar, tenir en compte: Quadre, perspectiva, enfoc,...

Activitat relacionada: Kit - material: Cartolina format quadrat: 29,7x29,7cm (A3 retallada) i ordinador amb projector per a la sessió d’anàlisi.

Referències: MUNARI, Bruno. Dibujar un árbol. ANTI: Barcelona, 2015 (1978) MUNARI, Bruno. Dibujar el sol.

H.T.P. - Test de la casa, l’arbre i la persona ACASO, María. El lenguaje visual. Paidós: Barcelona, 2018 BERGER, John. Modos de ver. BBC, 1972

2n-proposta-casa

Títol: PROPOSTA DE PLÀSTICA - 2n ORLANDAI De: Carme (Professora de plàstica de 2n) Per a: Martí Malla Data: 11.03.2019 - 07:27h

Bon dia Martí Em sembla molt interessant la teva proposta pel vessant que té del component visual. A l escola sempre hem tingut més cura de la part plàstica de l àrea.

Pel que fa als dies haurien de ser 21 i 28 doncs el 14 tenim sortida.

Gràcies!

Finalment, amb tot el material, i aprofitant que s’acostava Sant Jordi, vam fer un tríptic que es van endur a casa.

Com es llegeix al document de proposta, la primera sessió la vam destinar a dibuixar “la nostra idea de casa”. Es tractava que descrivissin una casa, la que els hi vingués al cap, mitjançant el dibuix. En aquest cas, utilitzaríem punta fines permanents i aquarel·les.

Abans que entressin a la classe, vaig escriure a la pissarra la definició de casa. Quan ja eren dins, ens vam enganxar uns adhesius amb els nostres noms, per poder dir pel nom a cadascú i vaig explicar l’activitat. Vam deixar clar que no hi havia cases millors que d’altres, i que no valia copiar la casa del del costat. No obstant, alguns semblaven treballar igualment per parelles, o per grups. Comentaven: “Doncs jo posaré això”, o “Ara li dibuixaré tal cosa” i, si fa no fa, construïen una casa col·lectiva.

El resultat va ser més divers del que m’esperava, malgrat n’hi havia algunes que s’assemblaven moltíssim. El que més em va sorprendre va ser, probablement, el de la Jana. La Jana va dibuixar una casa sense dibuixar una casa; més aviat va fer un inventari d’objectes, mobles, etc. que tenim a casa.

Fotografies de la primera sessió 21.03.2019

A l’acabar la sessió, vam demanar que, de cara al pròxim dia, enviéssim per mail una fotografia d’una casa (feta per ells) de la manera que volguessin.

Més tard, vam informar-ne a les famílies mitjançant els delegats: Avui hem fet una activitat d’educació visual relacionada amb els imaginaris que tenim sobre “la casa”. Per a la sessió de tancament del proper dijous necessitaríem que ajudéssiu als vostres fills i filles a fotografiar “una casa”, la que vulguin i com vulguin. Les podeu fer amb el mòbil mateix ja que no necessitem que siguin d’excel·lent qualitat. Si us plau, feu-les arribar per mail a plantemllenties@gmail. abans de dimarts que ve. Moltes gràcies.

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

La proposta per als Mitjans la vam concretar per fer amb 2n. Van ser molts els mails intercanviats amb la Carme, professora de plàstica de 2n, i l’Arnau, el seu tutor, abans de realitzar l’activitat. Quins materials, com peparar-los, la nota a les famílies pel tema de les fotos… A més a més, el projecte va anar cobrant importància i es va vincular a altres treballs; a 2n hi ha la tradició (jo també ho vaig fer) de dibuixar al natural una casa de davant de l’escola.

- 37 -

Bruna

ChloĂŠ

Clara

Emma

Jana

Josep

Maiol

Marc B.

Marc J.

Maria C.

Maria P.

Mariona

Martina

Matilde

Nico

Ona

Paula B.

Paula F.

Petra

Rádia

Rita

Sergio

Tazo

Casa Coales (2n de primària) Escola Orlandai 21.03.2019 Punta fina permanent i aquarel·la

Marc B.

Rรกdia

Martina

Maiol

Paula F.

Rita

Paula F.

Emma

Mariona

Bruna

Matilde

Maria P.

Ona

Jana

Petra

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

Clara

Petra

Petra

- 41 -

Marc J.

Lucia

Maria P.

Josep

Josep

Fotografies d’una casa Coales (2n de primària) Escola Orlandai 21 – 28.03.2019 Fotografia digital

TFG. Martí de la Malla

JOSEPH KOSUTH 1945 (74 anys)

casa Joseph Kosuth One and three chairs 1965

- 42 -

Diapositives de la presentació “Una i vint-i-quatre cases” Martí de la Malla 28.03.2019 Presentació en PDF

Per introduir el que anàvem a fer, vaig explicar (de manera molt simplificada) l’obra icònica de Kosuth; com podem explicar una cadira?

Podem escriure la paraula cadira, podem dibuixar una cadira, o fotografiar una cadira.

També va sortir la mímica (seure en una cadira) o el soroll (en aquest cas, el so característic que els tamborets de l’escola fan quan els arrossegues). La conclusió va ser que, malgrat tot són cadires, no totes les cadires són iguals.

Amb això vam poder entendre que, del que es tractava, era de “llegir els dibuixos i les fotografies” per explicar en veu alta el que veiem (una mica seguint la línia del VTS).

Al ser un grup de segon de primària, m’interessava que poguéssim veure els dibuixos de tots, per tal que tots es sentissin interpel·lats i tinguessin “el seu moment”.

També ajudava a fer reflexions més concises i a treballar també el respecte cap als companys, els torns de paraula, etc. Un altre punt fort de la proposta era que, d’alguna manera, plasmava la realitat del nen o la nena; el seu imaginari, les seves inseguretats, les seves prioritats...

La sessió (van ser uns 45 minuts) va ser molt positiva. El meu paper va consistir en anar fent preguntes detonants. Per exemple: t’agradaria viure en aquesta casa? S’assembla a casa teva? Quins objectes surten al dibuix?

Són objectes importants per a tu? Hi surten persones? Com podem saber si hi ha algú a la casa? És una casa de camp o de ciutat?

S’assembla a la casa de la fotografia?

Certament em feia una mica de por aquesta sessió: participaran? Es cansaran? Perdran el fil? S’interessaran per les opinions dels altres?...

No obstant, van estar molt disponibles i molt atents, i van sortir idees molt intel·ligents. Una de les coses que va cridar més l’atenció potser van ser les dues fotografies d’en Josep. Una era de la façana principal i l’altra del pati de llums. Els vaig preguntar si algú havia dibuixat la façana de darrera de la casa, i perquè.

Com a tancament, vam disposar els dibuixos a terra i vam intentar agrupar-los segons el tipus de casa, o si es veia des de dins o des de fora, o si s’assemblaven entre elles, etc.

A l’acabar vaig donar a la Carme un piló de papers per tal que, després de tota l’activitat, i com a tancament (si volien), hi escrivissin una definició personal de “casa”.

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

De cara a la segona sessió, vaig preparar una presentació amb els dibuixos i les fotografies que havia rebut. Es tractaria d’analitzar breument cada dibuix i cada fotografia, i provar d’establir connexions.

- 43 -

TFG. Martí de la Malla

Títol: I ARA QUÈ?

De: Martí Malla Per a: Carme (professora de plàstica de 2n), Arnau (tutor de 2n) Data: 30.03.2019 - 21:33h

Hola Carme! Hola Arnau!

Ja està! Després d’una primera sessió dedicada a dibuixar la “casa” i d’enviar la/les fotografia/es, dijous vam fer la de reflexió i anàlisi.

Primer hem vist l’obra de Joseph Kosuth, One and three chairs (del 1965). He fet una breu introducció de l’obra i hem iniciat un breu debat sobre com imaginem les coses i com les podem definir, expressar, comunicar. Paraula, gest i mímica, imatge, dibuix. Després hem estès els nostres dibuixos a terra i hem intentat agruparlos: segons com estaven dibuixades, segons la tipologia de casa... Hem comentat que, en alguns casos, els dibuixos s’assemblaven molt perquè havien intercanviat idees entre ells/es, però sense utilitzar en cap moment la paraula “còpia”.

- 44 -

Després hem passat a treballar l’anàlisi dels dibuixos i les fotografies. Aquesta part s’ha fet una mica feixuga, però crec que era necessari que poguéssim veure els dibuixos i les fotos de tots/es.

Hem parlat dels recursos gràfics que han utilitzat, de com era, de quins elements havien dibuixat, per què,... Hem entès que una imatge ens pot donar molta informació si ens aturem a llegir-la.

En tot moment hem sabut respectar la feina dels/ de les companyes i no hi ha hagut cap comentari despectiu. Hem respectat també els torns de paraula, les presentacions de cadascú, l’atenció a les observacions de l’altre, Personalment he gaudit i après moltíssim. Només puc donar-vos les gràcies...!

I ara què?

Li he proposat a la Carme de recollir tot aquest material i completar el treball amb una definició personal de “casa”. En conjunt, els/les coales hauran treballat la “casa” des de: la fantasia, la paraula, l’imaginari, la fotografia i el dibuix al natural. Déu n’hi do... Igual podem fer un llibre acordió amb tot el material de cadascú? I vincularho a l’obra de Kosuth, fins i tot... Podríem fer-ho la darrera sessió abans de Setmana Santa (11.03). En el cas que tiri endavant, potser valdria la pena que aquells que no m’han enviat la fotografia, ho fessin, i les poguéssim imprimir i incloure. El Maiol i algú més (crec) m’ha dit que m’ho havia enviat, però jo no he rebut res... Potser t’ho han enviat a tu, Arnau? Ai, i a la Lucy li faltaria el dibuix.

Enfin... En parlem :) Una abraçada!

Títol: I ARA QUÈ?

De: Martí Malla Per a: Carme (professora de plàstica de 2n), Arnau (tutor de 2n) Data: 09.04.2019 - 01:15h

Hola Martí

Bona nit!

Perdona el retard en la resposta!

Ok! Aquest vespre he fet un model de com quedaria... Demà te’l porto! Penso en utilitzar una cartolina per cadascú, plegada en 3 parts, on poder enganxar:

Els finals de trimestre són complicats (àlbums, informes, treball sant Jordi...) i a més hem tingut el Dansa Ara que ens ha fet invertir força temps extra.

Confirmem la teva intervenció el dijous! Pot quedar un recull molt interessant!

Tenim dibuixades les cases del natural i la definició de casa que vas proposar.

Ens hauries d’ajudar a dissenyar el recull amb la informació que descrius en el teu mail.

Com quedem? Pots venir abans de dijous per preparar-ho? O el mateix dijous a les 9 i l’alumnat que arribi a les 9.45, per exemple...

Quins materials necessitem?

Si has pensat en un material específic pots comprar-lo i ens portes el ticket de caixa.

La casa al natural no té el format de la casa que van dibuixar amb tu. És Din A4. Potser la podem retallar o doblegar?

T’envio dos exemples perquè et facis una idea.

I amb tot això quedarien feines pendents de la Lucy, la Paula que ha estat fora i el Sergio que està de viatge, i també les fotos que no has rebut... (sinó t’arriben podem fotocopiar alguna d’un company/a.)

Ja ens dius Carme i Arnau

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

Títol: I ARA QUÈ?

De: Carme (professora de plàstica de 2n), Arnau (tutor de 2n) Per a: Martí Malla Data: 08.04.2019 - 17:54h

1- La definició personal de “Casa” 2- El dibuix de la casa imaginada 3- La/Les fotos de la casa 4- Una imatge de la peça “One and three chairs” de Kosuth Caldria comprovar: 1- Que tenim prous cartolines (25 en total) 2- Que les cartolines no tenen menys de 65 cm de llarg (suposo que les cartolines escolars que utilitzem fan 65cm x 50cm) 3- Tots els dibuixos de les cases de Sarrià són A4 apaisats? En cas que no ho sigui, potser valdria la pena comptar (i saber) els que l’han fet vertical per poder imprimir les fotgrafies de la casa en vertical també, i que el tríptic quedi vertical en comptes d’apaisat...

Si tot surt bé, per la propera sessió caldria: - Portar les fotografies de les cases impreses en un A4 per cadascú.

- Portar les cartolines. Elles mateixes poden doblegar la cartolina en tres parts (amb l’ajuda d’un regle) i enganxar el material. Jo puc anar retallant-les amb ajuda d’un cutter conforme ho vagin tenint.

- Portar 25 còpies impreses de la peça de Kosuth.

Procuraré passar-te totes les fotos que he rebut el més aviat possible per poder-les imprimir.

Però me’n segueixen faltant! Igual podem fer un últimatum a les famílies? O recordar-ho a casa, que les necessitarem per dijous aquells/es que encara no l’hagin enviat...

Fins ara!

- 45 -

Bruna

ChloĂŠ

Clara

Emma

Jana

Josep

Lucia

Maria C.

Sergio

Marc J.

Maiol

Marc B.

Maria P.

Mariona

Martina

Matilde

Nico

Ona

Paula B.

Paula F.

Petra

Rita

Rádia

Tazo Dibuix al natural d’una casa Coales (2n de primària) Escola Orlandai 04.04.2019 Llapis de colors i punta fina

Definició de casa Coales (2n de primària) Escola Orlandai 08.04.2019

TFG. Martí de la Malla - 50 -

Finalment, el dijous 11.04.2019 vam dedicar la sessió de plàstica a fer un tríptic que recollís tot el material que havíem generat.

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

Tríptic Petra, Coales (2n de primària) Escola Orlandai 03 – 04.2019 Tècnica mixta

- 51 -

TFG. Martí de la Malla

CARNESTOLTES – Escola Orlandai (6è)

La proposta pensada per a 6è era, en un inici, més complexa. Es tractava d’autoeditar una publicació sobre l’escola que recollís material sensible escollit pels mateixos alumnes, a mode de record (ara que marxen de l’Orlandai). Es vinculava (si l’exposició i els tempus ho permetien) a una mostra de pintura de Velázquez i els seus contemporanis al CaixaFòrum1 La proposta va agradar molt a l’Ester (la tutora), que es va mostrar molt disposada, però ja advertia de que els temps, al segon i tercer trimestre de 6è, eren molt justos.

Tot i així, vam quedar una tarda per visitar l’exposició i aprofundir en la proposta. A mitja exposició, però, la conversa va canviar de direcció; s’acostava Carnestoltes.

- 52 -

A l’Escola Orlandai, el Carnestoltes és una de les festes més rellevants. Cada any, 6è prepara un Carnestoltes, amb unes consignes per a la setmana, i el dijous a la nit es queden a dormir a l’escola per “disfressar-la” amb tot el material que han anat preparant al llarg del trimestre, amb l’ajuda de pares, mares, exalumnes, monitores i mestres. Durant ben bé dos mesos, la classe de 6è es converteix en una planta de reciclatge de cartrons, fustes, teles... I es tapen els vidres de les portes per tal que no es vegi quin és el tema de l’any. Si una cosa fa màgic, també aquest projecte, és mantenir el secret la temàtica de la disfressa fins divendres al matí. És un projecte al qual s’hi dediquen un munt d’hores (més enllà de l’horari lectiu, tant mestres com alumnes) i que fa moltíssima il·lusió. Ho dic per experiència.

Aquest any era un any especial. A més a més de que Carnestoltes ha caigut molt tard (cosa que ha donat més temps per preparar la disfressa), es volia presentar el projecte a “Xarxes per al canvi”, un espai de trobada mensual que integra escoles públiques i 1 — PORTÚS PÉREZ, J. Velázquez i el Segle d’Or. Barcelona: CaixaFòrum. 16.11.2018–03.03.2019

concertades del districte amb la finalitat de promoure la innovació educativa, compartir experiències i intercanviar recursos. Cada més, els representants de les escoles es reuneixen a una de les escoles. És a dir; es tractava de fer una presentació del que és el Carnestoltes a l’Orlandai per a les escoles veïnes.

Amb tot, l’Ester estava molt nerviosa. Bé, es veu que sempre s’hi posa quan s’acosta la setmana; però que aquest any la pressió era màxima. Com us podeu imaginar, no vaig trigar ni dos segons a oferir-me en tot el que calgués; no hi ha projecte més emocionant que aquest, us ho puc assegurar.

Doncs, dit i fet. Just aquell dia (a principis de gener) havien començat a parlar del tema, i l’Ester portava tot de dibuixos, mapes i esquemes de possibles idees que havien estat fent.

Les dues opcions clarament majoritàries havien estat la de disfressar l’escola de volcà o de mina. I no és d’estranyar; des de que a 1r de primària van escollir el nom de la classe, són els Minerals. Semblava clar que la Carnestoltes (aquest any tocava que fos una dona) seria una minera.

Així doncs, després de veure els dibuixos, vam acordar aplaçar la proposta de l’autoedició pel més de març. Fins aleshores resultaria impossible destinar-hi el temps oportú.

Mentrestant, els ajudaria en tot el que pogués; de moment, ja m’havia convidat a anar a ajudar-los els matins del divendres, destinats pràcticament de manera íntegra, a preparar la disfressa i la Carnestoltes.

Aquell mateix vespre, vaig enviar a l’Ester una proposta de disfressa factible. De seguida em va donar el vistiplau.

Com volem disfressar l’escola?

Minerals (6è de primària) Escola Orlandai 10.01.2019

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

- 53 -

TFG. Martí de la Malla

I així va ser. L’endemà mateix vaig ser presentat com “un artista” a la classe dels Minerals. De seguida em vaig desmarcar d’aquest mot. Vaig aclarir que estava estudiant art, i que tenia moltes ganes d’ajudar-los, que jo també havia estudiat a l’Orlandai i també havia disfressat l’escola quan feia 6è. Vaig ensenyar-los una presentació molt simple amb les fotografies intervingudes que li havia enviat a l’Ester, on es podien veure les possibles instal·lacions.

Podríem fer un volcà amb teles a la façana, on a sota hi hagués una mina. El pati podria estar ple de vies i vagonetes de carbó, pics, pales, minerals... Al mig del pati, aprofitant les dues cistelles de bàsquet, podríem fer una cinta transportadora fins al sorral de dalt. Podríem, fins i tot, fer un braç d’excavadora.

- 54 -

Com cada any, la resta de cursos ens ajuden a decorar l’escola, malgrat no saben de què.

Aquest any vaig proposar unes plantilles de diferents dificultats per poder preparar fàcilment un munt de minerals per, per exemple, fer una paret plena de pedres precioses, o uns arbres plens de minerals.

La proposta sembla que va agradar, i vam començar a distribuir la feina i a pensar quin material necessitaríem.

Com cada any, qui també ens ha donat un cop de mà és l’especialista de plàstica de l’escola, jubilada farà 4 o 5 anys. Ella s’encarregava del ninot, i jo més de la disfressa de l’edifici.

En total van ser unes 6-7 setmanes de feina.

El dilluns de l’última setmana vam rebre la Carnestoltes: amb l’ajuda de tots els alumnes de l’escola, vam trobar pics i pales per desenterrar-la d’una mina on havía quedat atrapada.

I, quasi sense adonar-nos-en, ja era dijous; la nit més esperada de qualsevol alumne de l’Orlandai. Que màgic va ser poder tornar a viure aquesta experiència més de 10 anys després...

CARNESTOLTES 2019

MITJANS

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

PETITS

GRANS

- 55 -

Diapositives de la presentació amb els fotomuntatges Martí de la Malla 11.01.2019 Presentació en PDF

TFG. MartĂ­ de la Malla - 56 -

Preparem la disfressa i la Carnestoltes 18.01 – 28.02.2019

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

Rebem la Carnestoltes 25.02.2019

- 57 -

Reina Carnestoltes Minerals (6è de primària) Escola Orlandai 2019

TFG. Martí de la Malla

Disfressem l’escola Nit del 28.02.2019

- 58 -

Quins nervis! - Whats App Ester i Martí, 27.02.2019

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

- 59 -

Mina Minerals Minerals (6è de primà ria) Escola Orlandai 01.03.2019

TFG. Martí de la Malla

TEMPS:

REUNIÓ DE XARXES PER AL CANVI A L’ESCOLA ORLANDAI Dv. 22.03.2019, 11:45h – 12:20h

ESPAI:

Escola Orlandai Carrer de Domínguez i Miralles, 1. 08034 Barcelona, Catalunya, Espanya.

Biblioteca Marta Mata. Planta baixa.

Planta baixa

- 64 -

ESTER (36 anys) Tutora de 6è.

MARTA (58) Directora de l’Orlandai.

AGNÈS JOANA OCTAVI JOFRE TRISTAN LAIA JOAN TAINÁ ABRIL ONA DANI BIEL H. MARTINA J.

BIEL L. MARTINA L. ADRI CRISTINA GUIM OLÍVIA MARINA CLARA MATEO AINARA ÀLEX LÍDIA JÚLIA

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

PERSONATGES:

(11-12 anys) Alumnes de 6è, Minerals.

(A la Biblioteca Marta Mata de l’Escola Orlandai hi ha reunits principalment els respresentants dels equips impulsors de la innovació educativa de bona part d’escoles del districte; públiques (Orlandai, Tàber, Costa i Llobera, Dolors Montserdà - Santa Pau, Nabi, Xiprers) i concertades (Sta. Dorotea, Sagrat Cor, Padre Damián, Peter Pan...) Porten una bona estona de reunió, i ara els toca als nens i nenes de 6è explicar el projecte de Carnestoltes. Els Minerals entren a la biblioteca en fila índia i es van col·locant al voltant de les mestres.. Quan ja hi són tots, la MARTA, la directora, comença) MARTA: (als Minerals) Benvinguts i benvingudes. Mireu, aquests són els nens i nenes de 6è i el Martí, un exalumne (riures) que ens ha ajudat amb el procés, i l’Ester que és la seva tutora. Us volen presentar, bé, l’Ester ho presentarà més bé, però així, per introduir-ho, és una experiència que fem, que aquest és el 25è any que es fa, que és un treball amb la festa de Carnestoltes. El Carnestoltes es celebra a tots els cursos, però 6è té un paper molt molt protagonista. I tenen ganes de compartir aquesta experiència, i explicarnos què fan des de l’abans, el durant i el després. Eh? I... També explicaràs suposo tu, (a l’ESTER) d’on ve.

ESTER: De fet jo només us explicaré d’on ve la història. A mi me l’ha explicada el Batet, que és qui tota la vida ha fet de tutor de 6è. Es veu que fa 26 anys que per primera vegada uns nois i noies de 8è, encara hi havia 8è, uns nens de 8è van decidir quedar-se a l’escola d’amagat a dormir. Sense dir-ho a ningú, es van posar d’acord entre ells, de que jo em quedo a dormir a casa teva, tu a casa meva, i així van fer una cadena. Aleshores van amagar-se a la biblioteca, que era al pis de dalt de l’antiga escola, i van esperar a que tothom marxés i es van quedar a dormir allà. L’endemà al matí, en Batet, que era el tutor d’aquella classe, va veure que tothom estava molt cansat. I va pensar: aquí ha passat alguna cosa. Finalment va descobrir que s’havien quedat a dormir; i com que això corre molt, l’any següent van decidir tornar-ho a fer. Els mestres però ja estaven a l’aguiat, i es van quedar dos mestres amb ells. Van decidir fer-ho la nit abans de Carnestoltes per fer una sorpresa, i l’endemà al matí es van trobar l’escola decorada. I d’això fa 25 anys exactes, així que portem 25 anys que cada nit de Carnestoltes 8è, ara 6è, decoren l’escola.

Algú: Perdó, van decidir quedar-se a NO dormir...? (riures) ESTER: Sí, sí. A no dormir. Aquest any hem dormit 3, 4 horetes. Llavors això ha anat continuant, i de fet, a 6è sempre, quan comencem el curs, fem un vídeo de què és el que ens agrada més de fer 6è, i de fet ho vaig repassar fa poc, i sempre, per a quasi tots l’activitat estrella és fer el Carnestoltes. Qualsevol nen o nena de P3 sap que, quan arribi a 6è, farà això. Sembla una cosa d’un dia però el que comporta és una feinada molt gran. Abans es feia molt als migdies, tot era com més extraescolar, i ara s’ha convertit, des de fa un temps, en una cosa que treballem dins l’horari; perquè estem treballant... Ells es diuen Minerals, són el grup de Minerals, i hem pogut treballar tot el que té a veure amb la mineria precisament perquè van decidir fer una Mina Mineral...! Aleshores, ara us ensenyarem un petit vídeo del procés i després cadascú d’ells us explicarà una mica d’aquest macroprojecte per poder veure què hi ha darrera d’aquesta feina.

(Projecten el vídeo. Riures esporàdics. el vídeo s’acaba. Aplaudiments).

- 65 -

TFG. Martí de la Malla

ESTER: Res, dir-vos abans que comencin ells que, en tot això, evidentment, hi ha moltes competències implicades...

MARTA: Totes...

ESTER: Totes! (Riures) Bé, és que ho dèiem perquè quan ho repassàvem veiem que és que realment hi són totes.

MARTA: I els principis de l’aprenentatge també.

ESTER: I el que s’emporten, jo crec, que és un record de per vida....

Algú: Segur...

ESTER: Seguríssim (Somriu). Doncs si us sembla, l’Agnès començarà, i us anirem projectant els títols aquí a la pantalla. (Pausa) Doncs comencem amb LA PLANIFICACIÓ I LA PREVISIÓ.

AGNÈS: 1. Elecció tema i esbós del pati. Tornant de les vacances de Nadal vam escollir el tema de la disfressa de l’escola. No van sortir moltes propostes, només dues: fer una mina o fer un circ. La gran majoria de la classe vam voler fer la mina. La nostra mestra no estava del tot segura que funcionés el tema escollit per poder omplir tot el pati de l’escola. L’havíem de convèncer i així ho vam fer. Vam fer uns esbossos plens de propostes. Pics, pales, pedres, mines, minerals... omplirien el pati.

JOANA: 2. Investiguem sobre mines i mineria. Vam començar a conèixer la vida dels miners, les seves condicions laborals. On estan les principals mines dels món. Quins materials s’extreuen de les mines i tipus de maneres d’extreure-les... Cadascun de nosaltres va portar articles que parlaven de mines, vam analitzar els textos i en vam fer debats. Vam planificar la visita a la mina de Cercs però estaven arreglant el voral de la carretera i no la vam poder fer quan estava prevista. Vam decidir que no ens la volíem perdre i la farem al tercer trimestre.

- 66 -

OCTAVI: 3. Ajuda d’en Martí i la Carme. Sempre tenim ajuda per fer tota la feina de Carnestoltes. La Carme Bohera era la mestra de plàstica de l’escola i, tot i estar jubilada, sempre ens ajuda en l’elaboració del ninot de Carnestoltes. A més a més, aquest any un exalumne, en Martí, s’ha ofert voluntàriament a ajudar-nos en tot el muntatge del pati. Ell ha cursat estudis relacionats amb art i ens ha fet propostes per posar en pràctica totes les nostres idees dels esbossos.

JOFRE: 4. Recopilació de material. Sempre s’intenta fer la instal·lació al pati amb el menor cost, és per això que des del primer dia del trimestre vam començar a portar cartrons grans, ampolles de plàstic utilitzades, rotllos de paper de vàter, diaris, etc. Al principi ho emmagatzemàvem a la classe, però vam aconseguir tant material que ho vam haver de traslladar a la tutoria del costat.

TRISTAN: 5. Escollim el ninot Carnestoltes i fem l’esbós. Aquest any ens “tocava” fer un personatge femení. Fa anys vam decidir que aniríem combinant el gènere del personatge. Vam tenir molt clar que seria una minera. Tots vam fer l’esbós del personatge i amb una combinació de les propostes que més ens agradaven vam fer la nostra Carnestoltes. Ens va agradar que estigués asseguda dins d’una vagoneta.

LAIA: 6. Com fer un ninot de Carnestoltes. L’elaboració del ninot de Carnestoltes és un procés llarg i seqüencial. Primer es fa l’estructura del cos, es fa el cap, es pinta, s’omple el cos, es vesteix. I ja només queda fer els retocs finals (com passar per la perruqueria). El nostre cap el vam haver de refer tres vegades. Però al final ens va quedar una minera fantàstica asseguda dins d’una vagoneta que també havíem dissenyat.

JOAN: 7. Mesurem el pati. Per saber la quantitat de cartró, roba, paper d’embalar, etc, que necessitàvem, vam haver de mesurar molts espais del pati. Vam haver de pensar en grups com podíem mesurar espais tan grans amb un percentatge d’error petit. Vam mesurar l’alçada d’un volcà, la paret on aniria un camió, la superfície d’una torre i la distància d’una cinta transportadora, llargada de la via de les vagonetes.

Primer vam fer càlculs aproximats utilitzant referències, el nostre cos, peu, etc. Després vam comprovar els càlculs realitzats amb cintes mètriques per veure si ens havíem apropat al resultat o no.

TAINÁ: 8. Sessions de plàstica. Les sessions de plàstica sempre funcionaven de la mateixa manera:

ABRIL: 9. Decidim les consignes de la setmana de Carnestoltes. Cada dia de la setmana, des de que arriba la Carnestoltes fins que se’n va, ens mana fer diferents coses. Aquestes consignes som nosaltres qui les decidim en assemblea. Primer vam fer les propostes, vam pensar en diferents possibilitats per agrupar-les i vam escollir les 3 que ens agradaven més per dimarts, dimecres i dijous. Perquè el divendres sempre és la mateixa: tothom que vingui disfressat/a com vulgui o segons la comparsa del grup que fem.

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

1. Reunió inicial per saber què faria cada grup en aquella sessió 2. Elaboració de les propostes 3. Recollida de l’espai i endreça del material generat.

A cada sessió es feien 3 o 4 propostes. Una d’elles segur que era elaborar el personatge de Carnestoltes.

Cadascú escollia allò que volia fer. La majoria de vegades canviàvem de proposta a cada sessió de plàstica, així podíem fer diferents punts de la decoració. Hem dedicat una sessió de 2 hores de plàstica a la setmana des de principi de trimestre fins al Carnestoltes (7 setmanes). Les darreres dues setmanes vam ampliar aquestes sessions per acabar-ho a temps. Els migdies, voluntàriament, ens hem quedat a ajudar quan ha calgut. Normalment es feien torns de treball però aquest any no ha calgut perquè ens ho hem organitzat nosaltres mateixos.

ONA: 10. Pensem el joc cooperatiu de l’arribada de la Carnestoltes per a tots els nenes i nenes de P3 a 5è. Vam decidir com podria ser l’arribada de la Carnestoltes. Teníem dues opcions: fer un joc per trobarla o que ella ens manés fer un joc un cop l’haguéssim trobat. Vam escollir fer la primera opció. Se’ns va ocórrer que la minera s’havia quedat atrapada en una cova, ens demanava ajuda a nosaltres, que també érem miners/es, perquè la rescatéssim. Però havíem perdut els nostres pics i no podíem treure les roques que la cobrien... Tota l’escola havia de fer un joc per trobar-los seguint les indicacions que els donàvem nosaltres.

DANI: 11. Ens separem per comissions de treball. Durant un parell de sessions ens vam dividir en comissions de treball, per agilitzar la feina. Cadascú s’apuntava a la que li agradava més. Aquestes podien ser: - Escriure el discurs d’arribada de la Carnestoltes - Escriure el discurs de comiat - Escriure els cartells de les consignes - Fer el quadre de muntatge de la nit de Carnestoltes: què fem, on i quin material necessitem.

- Recompte de material - Llistat de despeses BIEL H.: 12. Propostes i decisió de la comparsa. El divendres de Carnestoltes fem comparses els cursos de 4t, 5è i 6è. Elaborar la comparsa és un treball molt important, però com podeu entendre a nosaltres no ens queda massa temps per dedicar-hi. Ha de ser una proposta que no impliqui molt temps per elaborarla.

Nosaltres la vam fer en tres sessions: 1) Vam fer pluja d’idees 2) Vam escollir-la i elaborar-la 3) Vam assajar-la MARTRINA J.: 13. Explicació de la comparsa. Vam decidir fer un conte com quan érem petits. Des de P3 a 3r el divendres de Carnestoltes venen disfressats com volen. Al matí les mestres, després d’observar les disfresses, escriuen un conte i ells fan una passejada amb les disfresses en funció del que narren.

Nosaltres vam fer el mateix. Primer vam decidir de què volíem disfressar-nos i després vam escriure el conte. Va quedar un conte surrealista molt original. Tothom ens van felicitar per la proposta i per la posada en escena.

BIEL L.: PASSEM A L’ACCIÓ 14. Dilluns 25: Arribada de la Carnestoltes. A les 2:30h, després d’un dinar súper ràpid tornant de la piscina, vam pujar a classe a convertir-nos en miners/es. Vam anar als Jardins de Can Ponsic on aquest any havíem decidit fer l’arribada de la Carnestoltes. Vam construir la cova, vam posar-hi la minera a dins i vam tapar-la amb roques fetes per nosaltres. Aleshores després d’embrutar-nos la cara amb carbó, vam amagar els pics i vam esperar que fossin les 3:15 per anar a avisar a tots els grups

- 67 -

TFG. Martí de la Malla

que ja podien venir. Després de fer el joc i del discurs, vam ballar tots els nens i nenes una bona estona.

Va ser molt emocionant i un bon inici de la setmana.

MARTINA L.:15. Dimarts 26: 6è mestres dels altres cursos, petits vestits d’adults i a l’inrevés. La consigna del dia deia: aneu vestits amb la roba de les vostres mares, pares, avis, àvies, tiets, tietes... El que no sabien era que nosaltres ens havíem organitzat també per fer de mestres als diferents grups una estona aquell matí. Vam arribar una mica més d’hora a l’escola i vam situar-nos a les classes que havíem decidit, érem uns tres minerals per classe. Durant una hora llarga vam poder experimentar què vol dir fer de mestre.

Les activitats les havíem pensat nosaltres i ens van funcionar força bé.

ADRI: 16. Dimecres 27: Estem ferits. Per solidaritzar-nos amb la minera atrapada a la cova, vam decidir que aniríem ferits com ella... Tiretes, benes, crosses... fins i tot guix van utilitzar tots els nens i nenes i adults de l’escola per disfressar-nos aquell dia. Hi havia qui es va embenar la mà que fa servir per escriure per no haver-ho de fer però no ho va aconseguir. Perquè, encara que sembli mentida, es pot fer classe habitual aquella setmana.

CRISTINA: 17. Dijous 28: Enfosquim les classes i portem llanterna. Som miners i mineres, doncs enfosquim l’escola. Vam venir molt més d’hora a l’escola per tapar absolutament qualsevol escletxa de llum que hi havia a les aules. Vam demanar que tothom vingués en pijama i portés llanterna. Va ser una bona sorpresa i ens van dir que va ser molt emocionant fer classe a les fosques. Nosaltres la primera estona vam escriure contes de por amb una llanterna a la mà o al cap i amb música de terror. Ens van quedar molt originals.

GUIM: 18. Darrera reunió abans de la nit. El dijous a la tarda, de 15:00h a 16:00h, vam dedicar l’estona a fer assemblea i poder parlar de com aniria la GRAN NIT, sembla mentida però ja havia arribat EL DIA. Vam parlar de tot el muntatge, de com ens organitzaríem, del nostre paper, del de les famílies, i exalumnes... Aquesta estona va ser molt important perquè la nit funcionés fantàsticament bé, com així ho va ser.

- 68 -

OLÍVIA: 19. Sopar i postres dels fillols/es. A les 9 del vespre ens vam trobar al menjador de l’escola, vam deixar les motxilles al poliesportiu i, quan vam arribar tots/es, vam començar a sopar entre riures, crits i molta emoció. Després ens vam menjar les postres que ens havien portat els nostres fillols/es de lectura de 1r al matí. Ens van donar molta energia.

MARINA: 20. Muntatge. A les 10 va començar el muntatge. Vam baixar tot el material que havíem emmagatzemat a la classe i vam obrir les cortines de l’escenari del poliesportiu, l’altre espai on guardàvem material. Ens vam distribuir pels racons de treball espontàniament. Hi havia gent que havia pensat el muntatge d’algun espai i, per tant, n’era responsable fins que agafés forma. Quan portàvem una estona en un lloc determinat o quan acabàvem la feina, podíem canviar de lloc. Van venir a ajudar-nos les nostres famílies, mestres, monitors, exalumnes. És molt emocionant veure com tothom col·labora. Vam aixecar un volcà, construir una mina, penjar una xarxa de minerals, un mural enorme d’un camió, màquines petrolíferes, unes vies i vagonetes brutals... pics, pales, fanals, siluetes... Vam fer la MINA MINERAL! CLARA: 21. Sardina i conte del Batet. Cap a 1⁄4 de 2h ja havíem acabat tot el muntatge, havíem recollit i van marxar les últimes famílies de l’escola. I vam jugar a La Sardina. Per si no ho sabeu es tracta de que una persona s’amaga i les altres l’han de trobar. Si la troben s’han d’amagar amb ell sense fer soroll. I es continua així fins que queda una persona o dues buscant. Quina dificultat té? Doncs que es fa totalment a les fosques. Nosaltres juguem a dins l’edifici de l’escola amb tots els llums tancats i totes les cortines baixades. No es veu res i és molt emocionant. Després d’unes quantes partides vam anar a dormir a l’aula de psicomotricitat de l’escola. Vam posar les màrfegues i sacs de dormir, ens vam posar els pijames i vam escoltar el conte més avorrit del món, així és com ho titula en Batet, el mestre que ens l’explica. Ens ajuda a dormir ràpidament. Cap a les 4 tots/es dormien i alguns roncaven.

MATEO: 22. Divendres al matí. Quan ens vam llevar, el primer que vam fer va ser anar a reparar tot el que havia caigut del pati pel vent i la humitat. Havia d’estar tot llest per quan s’obrís la porta i entressin els nens i nenes. Va ser molt emocionant veure les cares de tots i totes quan van veure el pati decorat. Ens van felicitar moltíssim i és que fa de mal dir però va quedar espectacular.

ÀLEX: 24. Comparses i premis. I és que les comparses tenen premi, totes tenen un premi, dos alumnes de cada grup de gran formen el jurat conjuntament amb dues mestres de l’escola. El premi consisteix en un dibuix (aquest any era la foto de la nostra Carnestoltes) i un adjectiu que s’adeqüi a la comparsa feta.

A nosaltres, per exemple, ens van donar el premi a la més còmica i creativa LÍDIA: 25. Cremem la Carnestoltes. El fi de festa el marca el discurs de comiat de la Carnestoltes i les flames d’aquesta quan la cremem. Tot això acompanyat d’uns bons pastissos que fan les famílies i una bona llimonada. Fa pena veure-la convertir-se en cendra...

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

AINARA: 23. Divendres tarda. A les 3h es va obrir la porta a les famílies. Els petits van començar amb les seves danses. 4t, 5è, 6è, un grup d’exalumnes, mestres i monitors van fer les seves respectives comparses.

Els mitjans van ballar mentre el jurat deliberava.

JÚLIA: I DESPRÉS... 26. Reflexions finals. Us llegirem algunes de les frases que hem escrit en els nostres textos com a conclusió del projecte: Vam entrar al menjador, estàvem tots súper emocionats i nerviosos. Per fi havia arribat el moment de decorar l’escola. És la millor experiència i mai l’oblidaré.

Pensava que fer el Carnestoltes era súper difícil, però si treballes en equip és molt més fàcil.

Quan vaig arribar a l’escola, vaig sentir que era aquella nit. La que portava esperant tant de temps, per fi era el moment.

Espero recordar aquest moment tota la vida, perquè no tothom té la oportunitat de sentir-se així.

Vam estar tota la nit treballant de valent i el resultat va quedar espectacular.

Va ser una nit inoblidable!

La nit de la decoració, mirés on mirés hi havia gent.

El moment que més em va agradar va ser quan tota la classe, pares, profes i exalumnes vam decorar el pati. Va ser molt xulo, em va agradar molt veure’ns tots junts treballant. Per cada problema, tothom donava solucions.

Tant de temps esperant aquest moment i quan va arribar tots vam saber aprofitar-lo.

Penso que aquesta experiència ens uneix encara més com a grup.

La Sardina va ser molt emocionant. Por, misteri, crits, riures... un joc increïble.

El moment més bonic és el de veure les cares dels petits flipant al veure l’escola tan decorada.

Per a mi el moment més emocionant va ser quan vam començar la comparsa, va ser increïble. Va ser la millor comparsa que havíem fet mai.

El que m’ha agradat més del Carnestoltes ha sigut el procés. Mirar enrere i veure tot el que hem aconseguit és molt emocionant.

MARTA: Moltíssimes gràcies eh, Minerals...!

Algú: Molt bé, molt bé!

(Aplaudiments)

- 69 -

TFG. MartĂ­ de la Malla

Cremem la Carnestoltes 01.03.2019

- 70 -

capítol 6. ABISME I OPORTUNITAT

Fonts (per ordre d’aparició):

SAEZ, J. El Arte. Conversaciones imaginarias con mi madre. Barcelona: Grupo Editorial Random House Mondadori, 2006 (2012) Pàgs. 107 - 108 CLAVERO, J. L’objecte perplex. Blog de la Fundació Miró [en línia]. 07.09.2017. [consultat: 01.05.2019].

Disponible a: https://www.fmirobcn.org/blog/2017/09/07/lobjecte-perplex/ Fundació Joan Miró [en línia] [consultat: 11.11.2018]. Disponible a: https://www.fmirobcn.org/ca/ DE LA MALLA, M. Presentació de “El pas de 9.000”. 15.01.2019 3r A i 3r B de l’ESCOLA DIPUTACIÓ. Exposició: El pas de 9.000. 04.02–26.04.2019 DE LA MALLA, M.; IBARS, M. Re: Proposta de projectes per a l’àrea de visual i plàstica - Orlandai [cadena d’e-mails]. Barcelona: 15–16.12.2018. [consultat: 04.04.2019]. Comunicació personal.

BRANCHADELL, C.; RAVÉS, A.; DE LA MALLA, M. Re: Proposta de plàstica - 2n Orlandai [cadena d’e-mails]. Barcelona: 11–19.03.2019. [consultat: 04.04.2019]. Comunicació personal.

COALES - 2n ESCOLA ORLANDAI. Casa. 21.03.2019 COALES - 2n ESCOLA ORLANDAI. Fotografies d’una casa. 21–28.03.2019 DE LA MALLA, M. Presentació de “Una i vint-i-quatre cases”. 28.03.2019 BRANCHADELL, C.; RAVÉS, A.; DE LA MALLA, M. Re: I ara què? [cadena d’e-mails]. Barcelona: 30.03–09.04.2019. [consultat: 04.04.2019]. Comunicació personal.

COALES - 2n ESCOLA ORLANDAI. Dibuix al natural d’una casa 04.04.2019 COALES - 2n ESCOLA ORLANDAI. Definició de casa. 08.04.2019 PETRA, COALES - 2n ESCOLA ORLANDAI. Tríptic 03–04.2019 PORTÚS PÉREZ, J. Velázquez i el Segle d’Or. [exposició] Barcelona: CaixaFòrum. 16.11.2018–03.03.2019 MINERALS - 6è ESCOLA ORLANDAI. Com volem disfressar l’escola?. 10.01.2019 DE LA MALLA, M. Presentació amb els fotomuntatges de l’escola disfressada. 28.03.2019 MINERALS - 6è ESCOLA ORLANDAI. Reina Carnestoltes. 2019 DE LA MALLA, M.; LAMELA, E. Re: Quins nervis! [cadena de Whats Apps]. Barcelona: 27.02.2019. [consultat: 04.04.2019]. Comunicació personal.

MINERALS - 6è ESCOLA ORLANDAI. Mina Minerals. 01.03.2019 MINERALS - 6è ESCOLA ORLANDAI. Presentació del projecte de Carnestoltes a Xarxes per al Canvi.

Escola Orlandai, 01.03.2019

- 71 -

MARTÍ DE LA MALLA TFG. TREBALL FINAL DE GRAU pensaments sobre l’educació de l’art