Les taules es mantindran netes

REV 00 06/14

Contesta a les següents qüestions:

1. Com és possible que els cinc líquids no es barregin?

Per les seves diferents densitats, per aquest motiu no son compatibles per baragarse perquè no tenen la mateixa densitat.

2. En quin ordre es col·loquen de dalt a baix? Fes el dibuix o enganxa una fotografia

-alcohol

-oli

-aigua

-sabo

-mel

REV 00 06/14

3.

Per què la mel i el sabó han anat cap a la part inferior de l’embut de decantació? Perquè tenen més densitat que els altres líquids, la mel es la mes consisten per això està abaix de tot

CURS: MATÈRIA: TEMA: ALUMNE/A: NIVELL: Reaccióquímia DATA: Activitat LAB3 – Material de laboratori Maria SEGON

REV 00 06/14

Qualificació

Objectius

Identificar els estris utilitzats més habitualment en els laboratoris escolars. Descriure el material de laboratori i classificar-lo segons el seu ús.

Materials

Selecció d’estris i aparells de laboratori facilitada pel professor.

Procediment

1.

2. Completeu unes taules com les que trobaràs a continuació, inserint les imatges dels estris al costat del seu nom de manera individual (2h) i utilitzant després l’estructura cooperativa llapis al mig (1h) per comprovar que tot l’equip ha entès els materials de laboratori.

També heu d’escriure una breu descripció de cada material. Trobareu la informació al Site del curs, o directament a les adreces següents

https://docs.google.com/a/mataro.epiaedu.cat/viewer?a=v&pid=sites&srcid=eHRlYy5jYXR8 Y2llbmNpZXNuYXR1cmFsczFyYW d8Z3g6NTExNzU5NTBiNjI5NGRjZA

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/laboratori/motor/flash_content/index.html

3. Cada alumne ha d’elaborar un informe de l’activitat i penjar-lo al GOOGLE

CLASSROOM

REV 00 06/14

Materials per mesurar volums de líquids

Nom Descripció Fotografia

Proveta

Vas cilíndric amb peu i bec. Graduada de baix a dalt per a llegir amb comoditat el volum de líquid que conté. Es fabriquen provetes de 10, 100, 500 i 1000 ml.

Bureta

Pipeta graduada

La bureta és un instrument que s'utilitza quan es vol afegir quantitats de líquids que es necessita controlar per utilitzar-lo en càlculs posteriors. El tamaño común es de 25 y 50 mL, graduados cada 0,1 mL.

Serveix per mesurar i transvasar líquid, té la capacitat de mesurar diferents volums; pero, les mesures intermèdies tenen menor nivell de precisió. La graduació que posseeix és en mil·límetres, mesurant normalment de 0,1 a 25 ml.

Pipeta aforada

Matràs aforat

Serveix per transferir un volum exactament conegut de dissolucions patró o de mostra. A la part superior tenen un anell gravat que s'anomena línia d'enrasament. Si s'omple la pipeta fins a aquesta línia i es descarrega adequadament s'aboca el volum que indiqui la pipeta.

És un recipient amb forma de pera, fons pla i un coll llarg i prim. Generalment s'utilitza per a preparar solucions de concentració coneguda. Solen fabricar-se amb materials com vidre.

REV 00 06/14

Materials per contenir i barrejar substàncies

Nom Descripció Fotografia

Matràs Erlenmeyer

Té forma de con i té un coll cilíndric, és pla per la base. S'utilitza per a escalfar líquids quan hi ha perill de pèrdua per evaporació o com a titular en l'anàlisi quantitativa.

Matràs de fons pla

Tubs d’assaig

És un recipient, generalment de vidre, es caracteritza per tenir un coll, habitualment llarg i estret, i que s'empra com a continent de líquids o dissolucions. Als laboratoris nen pots trobar-ne de diferents tipus per a diferents usos.

Consisteix en un tub estret i llarg de vidre, obert per l'extrem superior i amb l'extrem inferior tancat i de forma arrodonida. S'utilitza per contenir petites mostres líquides, realitzar reaccions a petita escala.

REV 00 06/14

Vareta de vidre

Vas de precipitats

Acostumen a ser peces d'uns 5-6 mm de diàmetre, i de 200 a 500 mm de longitud. La funció es remoure els soluts afegits al dissolvent en un matràs o vas de precipitats i afavorir la seva dissolució.

És un instrument per a contenir líquids. Té forma cilíndrica, amb un fons pla; se'n poden trobar de capacitats diverses, des d'un mil·lilitre fins a diversos litres.

Càpsula de porcellana

És un vas en forma de casquet esfèric, del qual serveix principalment per a evaporar líquids. Les càpsules més usuals són les de porcellana. La porcellana permet resistir altes temperatures i, també, dissolucions molt alcalines.

REV 00 06/14

Grèsol

Vidre de rellotge

Morter de vidre

És un recipient normalment fet de grafit amb addició d'argila per tal que pugui suportar altes temperatures, normalment de més de 500 °C i fins a uns 1.600 °C. S'usa en els forns metal·lúrgics per a contenir i manipular els materials fosos.

És una làmina de vidre de forma circular. S'anomena així perquè s'assembla als vidres dels antics rellotges de butxaca. S'utilitza per evaporar líquids, pesar productes sòlids o com a coberta de vasos de precipitats.

Es compon de dues peces: el morter pròpiament dit; un vas de parets gruixudes i fortes, sovint amb un o quatre petites prolongacions en forma de semicilindre còncau per facilitar el vessament del contingut en un altre lloc; i un piló, picamà o mà de morter/fusta, que s'agafa amb la mà per a triturar a cops el contingut del vas.

Material per separar mescles

Nom Descripció Fotografia

REV 00 06/14

Embut de decantació

Aparell de vidre en forma de pera acabat en una aixeta de vidre, molt emprat en el procés d’extracció per tal de separar líquids de densitat diferent.

Paper de filtre

És un paper que es talla en forma arrodonida i s'introdueix en un embut, per tal de ser filtre per les impureses insolubles i permetre el pas a la solució a través dels seus porus.

Cristal.litzador

Matràs de destil.lació

És un recipient de vidre de base ampla i poca alçada. Permet cristal·litzar substàncies. També es pot usar com contenidor. La seva forma afavoreix una més ràpida evaporació del líquid dissolvent de la substància.

És un recipient, generalment de vidre, es caracteritza per tenir un coll, habitualment llarg i estret, i que s'empra com a continent de líquids o dissolucions. Als laboratoris nen pots trobarne de diferents tipus per a diferents usos.

REV 00 06/14

Refrigerant

És un fluid que s'usa per a transportar calor d'un lloc a un altre, habitualment en un circuit tancat. Els refrigerants poden ser líquids, gasos o un fluid que canvia d'estat cíclicament en passar per les diferents màquines de la instal·lació a la qual es fa servir.

Sistemes de calefacció

Nom Descripció Fotografia

Bec d’alcohol

Un cremador d'alcohol o cremador d'esperit de vi, és un equip de laboratori que s'utilitza per produir una flama oberta. Pot ser de llautó, vidre, acer inoxidable, alumini, etc.

REV 00 06/14

Bec de Bunsen

És un instrument utilitzat en laboratoris científics per a escalfar o esterilitzar mostres o reactius químics. D'allí parteix un tub vertical pel qual el gas flueix travessant un petit forat en el fons de tub.

Bany maria

Placa calefactora elèctrica

És una tècnica utilitzada a la indústria, en laboratoris de química i a la cuina per conferir temperatura uniforme a una substància líquida o sòlida o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la conté en un altre més gran amb aigua que es porta a, o està en ebullició.

És un calefactor de laboratori consistent en una planxa escalfada per resistències elèctriques. La calefacció elèctrica permet controlar fàcilment la calor proporcionada al recipient, el qual ha de tenir fons pla per dipositar-se damunt de la placa.

REV 00 06/14

Forn

Un forn és un compartiment tancat que s'utilitza per a escalfar, coure o assecar.

REV 00 06/14

Estufa de cultiu

És un aparell d'escalfament que funciona, en la majoria de casos, dins l'aire (de vegades en el buit o sota un gas inert) que permet efectuar diversos tractaments tèrmics a temperatures regulades. Normalment aquestes estufes es troben en els laboratoris de recerca o d'anàlisi.

Aparells de mesura

Nom Descripció Fotografia

Balança digital

Les balances electròniques són instruments de pesatge de funcionament no automàtic que utilitzen l'acció de la gravetat per a determinació de la massa. Es compon d'un únic receptor de càrrega (plat) on es diposita l'objecte per mesurar.

Termòmetre digital

És un instrument que a l'igual que tots els termòmetres, serveix per mesurar temperatures. Aquest funciona gràcies a un termistor que varia la seva resistència elèctrica en funció de la temperatura.

Termòmetre de mercuri/alcohol

Consisteix en un bulb que conté mercuri/alcohol connectat a un tub de vidre de petit diàmetre; el volum de mercuri/alcohol en el tub és molt menor que el volum en el bulb.

Paper indicador de pH

És una substància química que en afegir-la amb poca quantitat a una solució, pot determinar visualment el pH (àcid o bàsic) d'aquesta.

REV 00 06/14

REV 00 06/14

Material per subjectar i realitzar muntatges

Nom Descripció Fotografia

Pinces metàl.liques

Són un tipus de subjecció ajustable, normalment de metall, que forma part de l'equipament de laboratori, mitjançant la qual es poden sustentar diferents objectes de vidre (embut de laboratori, bureta...) o realitzar muntatges més elaborats.

Trespeus

Suport metàl.lic amb peu

És un cèrcol d'acer sostingut per tres petges, emprat als laboratoris, sota el qual es fa foc i a damunt s'hi col·loquen recipients (vasos de precipitats, erlenmeyers,...), els continguts dels quals s'han d'escalfar per a produir una reacció química, per a evaporar el contingut, per a destil·lar-lo, etc. Els diàmetres més habituals oscil·len entre 90 i 150 mm.

És una peça de l'equipament de laboratori on se subjecten les pinces de laboratori, mitjançant dobles nous. Serveix per subjectar tubs d'assaig, buretes, embuts de filtració, embuts de decantació.

Doble nou

Reixeta

Cèrcol

És un estri emprat als laboratoris, fabricat en metall, que disposa de dues canals perpendiculars amb un cargol cadascuna i que s'empra per abraçar i fixar dos tubs cilíndrics.

És una xarxa metàl·lica petita amb un cercle central de material ceràmic, que s'empra als laboratoris per repartir la calor, provinent d'un bec Bunsen, de manera uniforme sota la base d'un recipient amb un contingut que hom ha d'escalfar.

És un instrument idiòfon, com la pandereta, però sense pell i amb més sonalles, que van fixades a l'interior del cèrcol per un cordill en forma de creu.

REV 00 06/14

Elements de seguretat

Nom Descripció Fotografia

Guants

Es un instrument que serveix per protegir les mans del foc o dels líquids acids.

Pipetejador

Pinces de fusta

Es un instrumento de laboratorio que se utiliza junto con la pipeta para traspasar líquidos de un recipiente a otro evitando succionar con la boca líquidos nocivos, tóxicos, corrosivos, con olores muy fuertes o que emitan vapores.

Són un tipus de subjecció ajustable, normalment de metall, que forma part de l'equipament de laboratori, mitjançant la qual es poden sustentar diferents objectes de vidre o realitzar muntatges més elaborats.

Ulleres de protecció

Són formes de protecció dels ulls que normalment tanquen o protegeixen la zona que és al voltant de l'ull per tal de prevenir que hi xoquin partícules, aigua o productes químics. Es fan servir en molts àmbits, incloent-hi els laboratoris de química i el treball de la fusta.

REV 00 06/14

Manta ignífuga

Vitrina extractora

És una peça de fibra ininflamable, d'1,8 x 2 m, que serveix per a aïllar del foc i per a apagar les flames d'una persona o d'un objecte encès. Les mantes més recents estan fets amb cotó 100% i estan tractades amb un producte ambientalment segur anomenat Hartindo AF21 que és un inhibidor de flama.

És un tipus de dispositiu de ventilació local dissenyat per limitar l’exposició a fums, vapors o pols perillosos o tòxics.

Armari per a productes químics

Armari per guardar tots els productes químics de la aula

REV 00 06/14

Altres materials

Nom Descripció Fotografia

Escovilló

És un raspall petit, de forma cilíndrica, amb un mànec llarg, emprat per a netejar l'interior d'un tub o cavitat. En els laboratoris s'empren per netejar tubs d'assaig, matrassos aforats, buretes i altres recipients amb colls estrets.

Gradeta per a tubs

Flascó rentador

Espàtula

És un instrument de laboratori que té per finalitat mantenir-hi drets tot tipus de tubs o vials, incloent tubs d'assaig, tubs d'hemòlisi, tubs de centrífuga, tubs eppendorf, criovials, etc. Existeixen diversos tipus de gradetes adaptades a les dimensions dels tubs i als seus usos.

És un recipient cilíndric, acabat amb un bec que s'empra per netejar a pressió instrumental de laboratori de vidre, com ara tubs d'assaig i matrassos, per addicionar aigua destil·lada a un recipient o per netejar un producte insoluble.

És un instrument en forma de pala petita, prima, sovint flexible, emprada a la cuina. Antigament es feien generalment de fusta.

REV 00 06/14

REV 00 06/14

CURS: MATÈRIA: TEMA: ALUMNE/A: NIVELL: Reaccióquímia DATA: Activitat LAB4 – Mescla heterogènia Maria Saguer SEGON

REV 00 06/14

Qualificació

Objectiu

Utilitzar algunes de les tècniques que hem estudiat per separar els components d’una mescla heterogènia.

Introducció

En aquesta experiència separarem els components d’una mescla de clips, pedretes, sorra, sal i trossos escuradents. A banda de conèixer les tècniques de separació, també és necessari tenir una bona organització abans de començar.

Material

Aigua Clips Sorra Pedres Sal Escuradents Pinces Embut de paper Embut de vidre Bas de precipitats Capsula de petris Matràs erlenmeyer

Procediment

1r pas: Vam trencar els escuradents en petits trossos i el vam ficar a la capsula de petris

2n pas: Després vam ficar la sorra i les pedretes dins la capsula de petris

3r pas: En vas de precipitacions vam ficar l’aigua, després la sal i ho vam barrejar tot

REV 00 06/14

4t pas: La sorra, les pedretes i els escuradents ho vam juntar amb l'aigua amb sal al vas de precipitats

5é pas: Vam començar a separar els clips, els escuradents i les pedres. L’ho primer que vam separar va ser els escuradents amb les pinces, després les pedretes amb les pinces i per final els clips amb l’imant. 6é pas: Vam fer un embut de paper manualment i el vam colocar dintre del embut de vidre. Vam tirar l'aigua amb sorra, i la sorra es va quedar a l’embut de paper, l'aigua va caure al matràs erlenmeyer. I va quedar tot separat.

Clips + sorra + pedretes + sal + trossos escuradents

Qüestions

Podries separar mitjançant separació manual la sorra de la sal? Per què?

No, perquè la sal està dissolta i és impossible.

Coneixes alguna altra tècnica que ens hagués permès obtenir, en la primera separació, el mateix resultat?

Amb un colador.

REV 00 06/14

Quina substància ha quedat en el paper de filtre?

La sorra.

Quines substàncies conté el filtrat?

Aigua amb sal i la pols de la sorra.

Quines mescles es poden separar pel mètode de filtració?

L’aigua amb sal de la sorra.

Per què no podem separar pel mètode de filtració la sal de l’aigua? Perquè la sal savia dissolt dins l’aigua. Ho podriem aconseguir amb més temps deixant que l’aigua s'evaporitzi amb la calor del sol.

Quina substància ha quedat al vas de precipitats? Com les podem separar?

En el vas d eprecipitats no hi queda res ja que la sorra esta en el filtre i la mescla està en el matràs d’erlenmeyer.

REV 00 06/14

CURS: MATÈRIA: TEMA: ALUMNE/A: NIVELL: Reaccióquímia DATA: Activitat LAB5 – Cromatografia Maria SEGON

REV 00 06/14

Qualificació

Objectiu

Separar els components d’una mescla homogènia segons la seva distribució entre una fase fixa i una alta de mòbil.

Material

paper de filtre, tinta de retoladors, vas de precipitats, dissolvent (alcohol)

Procediment experimental

Primer de tot hem ficat alcohol en el bas de precipitats. Després hem agafat un paper i l’hem tallat en diferents tires estretes i li hem pintat una rodona amb retoladors abaix de tot. Els hem col·locat dins del bas de precipitacions amb l’alcohol i ens hem quedat mirant quin efecte tenia. Quan ja portava un rato allà dins hem mirat com havia quedat i em vist que els colors anaven anant cap a dalt de paper i algunes han canviat de colors.

Fotografia de l’experiment resultant

REV 00 06/14

Qüestions

1. Dóna una definició del mètode de la cromatografia en paper.

La cromatografia descriu un procediment químic en el qual se separa una barreja en el seu seus components individuals mitjançant una fase mòbil i una fase estacionària. La fase estacionària consta, segons el procediment, de matèria sòlida o un líquid, i la fase mòbil d'un líquid o gas.

2. Què observes amb el pas del temps? Explica perquè puja el dissolvent pel paper (fenòmen de capil·laritat).

El color i el líquid comença a pujar, perquè el paper xucla el líquid que conté el vas de precipitats amb el color incluit.

3. Quins colors han aparegut en el paper de filtre amb cada retolador? Per què es produeix la separació del colors? Taronja→ s’ha convertit en rosa Vermell → s’ha convertit en rosa Rosa → ha seguit estant rosa Fucsia → s’ha convertit en un fucsia més fort Lila → s’ha convertit en un rosa i lila junts Blau→ ha sigut sent blau Verd fosc→ s’ha convertit en turquesa

Verd clar → també s’ha convertit en turquesa

REV 00 06/14

REV 00 06/14