El palmerar del meu avi Em dic Mian, tinc dotze anys i visc en una caseta petita i senzilla envoltada de palmeres. Al meu poble hi ha una tradició centenària que consisteix a plantar una palmera cada vegada que té lloc el naixement d'un nou membre de la família, per això identifiquem cada palmerar pel nom familiar. El nostre es diu "Deng", és el nostre cognom i significa 'fortalesa'. La veritat és que, en els últims anys, són molt pocs els que segueixen complint la tradició. Però a la meva família ho seguim fent, sobretot gràcies a l'interès que va posar-hi el meu avi. Fa un any que ha mort i el recordo cada dia. Sempre vam estar molt units. Va ser ell qui em va ensenyar a estimar la natura i, sobretot, a estimar i a respectar les palmeres. Per això hi ha una palmera que té un significat especial per a mi, i és la que van
1.
plantar quan va néixer. Cada dia m’assec sota la seva ombra a fer els deures de l'escola, i quan estic trist o espantat vaig a arrecerar-me sota les seves branques. I a totes les persones que són importants i especials per a mi les porto a conèixer aquest lloc. Des que tenia vuit anys somio amb poder escalar algun dia aquest tronc i arribar fins a les branques més altes. El meu avi sempre comparava la pujada a les palmeres amb la vida: — "Les coses importants, Mian, ens costen molta feina aconseguir-les, i això ho representen les palmeres. El tronc és aspre i difícil de pujar, però tot aquest esforç es veu recompensat quan un arriba a la part superior, bella i plena de fruits ", —em deia.