Issuu on Google+

Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 1

Ju li o l- s etemb re 2012

Butlletí núm ero

●● Una bellesa condemnada a

la pobresa i l’explotació

●● Un crit a favor

de la vida

Malalties al Sud, la vida en joc

188


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 2

S U M A R I

Editorial

3

Col·laboració Un crit a favor de la vida

4

Entrevista Jeremy Milgrom

6

La veu del lector

8

Crònica del món

9

Índia. Javier Cuadrado

Presidenta de Mans Unides: Myriam García Abrisqueta Consell de Redacció: Ana Álvarez de Lara Mercedes Barbeito Mª Eugenia Díaz Marisa Elosua Belén Garrigues Marco Gordillo Cristina Redonet Rafael Serrano José Antonio Martínez Soledad Suárez Ignacio Ussía

Reportatge 12 Una bellesa condemnada a la pobresa i l’explotació Ressons del Sud Antonio Villar

14

A fons - Informe Malalties al Sud, la vida en joc

15

Col·laboradors fixos: Elena de la Cueva

Notícies de Mans Unides

23

Col·laboren en aquest número: Marta Carreño Marta Isabel González Pedro Velasco Mariana Ugarte Miguel Carballo Antonio Villar Rosa M. Díaz Juncal Pérez Encarni Escobar Ana Luna Laura Ramírez

En Primera Persona Encarni Escobar

27

Els nostres projectes A Zimbàbue. Programa d’educació i prevenció de la sida

28

Coordinadora de redacció: Pilar Seidel

Disseny i Impressió: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. Formación, 16 Pol. Ind. Los Olivos 28906 Getafe (Madrid)

A República Dominicana. Identificant problemes, construint solucions Mans Joves

32

Col·laboradors i amics

33

Les nostres recomanacions

34

4 / En la Col·laboració, Pedro Velasco Rodríguez, que treballa combatent la pobresa al Paraguai des de 1985, ens parla de la relació intrínseca entre salut, desenvolupament i dignitat de la persona.

6 / Jeremy Milgrom, cofundador de Rabins pels Drets Humans, va passar per Mans Unides amb motiu de la presentació de la nostra Campanya, i vam tenir la sort de conèixer, amb una xerrada amb ell, altres punts de vista sobre la situació que actualment es viu a Terra Santa.

Maquetació: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. ISSN: 2174-5684 Dipòsit Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08 www.manosunidas.org info@manosunidas.org

Les opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

12 / Amb el reportatge d’aquest número viatgem a l’Amazònia, un lloc paradisíac de la Terra i, tanmateix, centre d’algunes de les desigualtats i injustícies més grans, que els projectes a què dóna suport Mans Unides intenten esmenar.

28

/ Els joves de la diòcesi de Gokwe, a Zimbàbue, van ser els promotors del programa d’educació i prevenció de la sida al qual ens apropem en aquest número.


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 3

E D I T O R I A L

Restricció al desenvolupament La crisi econòmica i financera en el nostre món globalitzat continua causant efectes devastadors en l’economia dels països desenvolupats i continua generant l’empobriment de milions de persones. Amb gran esforç, s’adopten mesures perquè les societats no perdin el seu ritme de creixement i es mantinguin els nivells d’accés als recursos suficients per a tots, però no es tenen en compte els països més pobres que, a més a més, són els més afectats per la crisi. Davant d’aquesta situació d’incertesa, és immediat, per a qualsevol persona, prendre mesures sobre la seva economia més pròxima. Les dues mesures més habituals, i que estan a l’abast de tots, són: no gastar en coses innecessàries i dedicar els recursos al que de debò importa, per construir, en endavant, sobre roca. Aquestes dues accions haurien de ser sempre presents en les decisions de tots els països. Espanya porta reduint el pressupost destinat a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament a un ritme del 50% cada any des del 2010, com si aquesta fos una despesa innecessària. És greu que sigui precisament aquesta partida pressupostària la que més restriccions ha patit. D’altra banda, el govern actual confia en l’aplicació d’altres mesures que pretenen afavorir el desenvolupament dels pobles, com és el reforç de les relacions comercials que Espanya manté amb tants països. Però el fet de reduir l’ajuda demostra que la gratuïtat i la solidaritat no són prioritàries per als nostres interessos, queden fora del fred balanç de resultats. No podem pensar en un desenvolupament ple, centrat en les persones, si ens oblidem que les relacions constructives, les que ajuden a edificar una vida digna per a tots, han d’estar impregnades per la solidaritat, la determinació perseverant pel bé de tots i cadascú. Si no és durador, si no se sosté en el temps, no podem parlar de desenvolupament vertader. A Mans Unides tenim experiència en el finançament de projectes de llarga durada en països en desenvolupament; l’aportació de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament és una eina molt eficaç per sostenir aquests projectes. Certament, aquesta època és temps per posar la nostra atenció en l’eficàcia i en la gestió eficient dels recursos, però acabar amb l’ajuda oficial a aquest tipus de projectes farà més difícil que les persones pobres arribin a ser protagonistes del seu propi desenvolupament. Entre totes les causes que generen pobresa, pensem que la manca de responsabilitat i l’afany de lucre estan sent protagonistes en aquesta època. Per acabar amb aquest cercle, que només produeix injustícies i diferències cada cop més grans, la nostra societat necessita persones i institucions que continuïn mostrant al seu voltant que es poden establir relacions edificants, relacions no centrades en l’egoisme, sinó apuntalades en una generositat sincera, moguda en últim terme per amor a Déu i al proïsme. La gravetat de la situació que estem vivint ens interpel·la. Hem de superar l’escàndol de la desproporció entre els problemes que generen la pobresa i les mesures que adoptem, o no, per afrontar-los. El grau de la nostra responsabilitat depèn del lloc que ocupem en la societat, de la possibilitat d’unir el nostre esforç al dels altres i de la nostra capacitat per exigir a les administracions que continuïn donant suport a la lluita contra la pobresa. En un entorn econòmic en què són necessàries contenció i austeritat, cal afegir-hi generositat, perquè el progrés estigui garantit. Mans Unides continuarà estimulant la participació de tots mitjançant l’aplicació decidida del principi de solidaritat, la defensa a ultrança dels drets i la dignitat de les persones en qualsevol indret del món, i demanant a la societat que no escatimi el que sigui necessari per promoure un desenvolupament integral i sostenible per a tots; el que de debò importa.

Publicació feta en PAPER ECOLÒGIC Lliure de clor

3


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 4

CO L· L ABORACIÓ

Podem parlar de desenvolupament quan tantes persones pateixen malalties i condicions de vida inhumanes?

Mans Unides/Marta Carreño

La salut, part i condició del desenvolupament humà integral

Un crit a FAVOR DE LA VIDA Mans Unides/Marta Carreño

Pedro Velasco Rodríguez

4

Dominic, viu a BañadoTacumbú des del 1985, un barri marginat de la ciutat d’Asunción, on està compromès amb la promoció humana de la comunitat i en programes destinats a la superació de la pobresa. És un dels fundadors de l’associació Centro de Ayuda Mutua Salud para Todos (CAMSAT) la finalitat de la qual és combatre la pobresa.


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 5

COL·L ABORACIÓ

Quan, el 1984, vaig arribar al barri del BañadoTacumbú, a Asunción (Paraguai), una zona subtropical amb temperatures de 30 a 40 graus, no hi havia aigua potable. Amb prou feines hi havia habitatges. Teníem un hospital públic, molt precari, on calia pagar fins i tot el cotó fluix. Per això, la majoria, senzillament, no anava al centre. Caure malalt era dramàtic. Darrere de casa meva va morir de dengue la mare de quatre nens. No tenia ni tan sols partida de naixement. L’endemà del seu enterrament va venir a casa meva el seu fill gran, d’onze anys, que tot sanglotant em va dir: “Paí, oi que la meva mare es va morir perquè era pobre?”. La falta de salut és un impediment per assumir les tasques i responsabilitats pròpies de cada edat. També significa patiment físic i psíquic i mort prematura. A més d’exclusió social, discriminació i vulnerabilitat permanent. I quan tot això és causat per estructures socials injustes, és una ofensa a la dignitat de la persona. El concepte de dignitat de la persona significa l’excel·lència i la grandesa de tot ésser humà pel simple fet de ser-ho. A més a més, vol dir el tracte d’especial respecte i consideració que, per aquesta raó, tot ésser humà es mereix. En derivar de la seva pròpia naturalesa, afecta per igual a tots. En aquest sentit, tot el que implica discriminació, exclusió, instrumentalització o dany a les persones és una ofensa a la seva dignitat i conculca els seus drets fonamentals. La dignitat de la persona obliga a posar al centre de les nostres preocupacions cada ésser humà, amb el seu nom, història i situació concreta. “Tots els béns de la terra han d’ordenar-se en funció de l’home, centre i cim de tots ells” (Gaudium et Spes, 12). Si la falta de salut equival a condemnar la persona a la indefensió, el patiment, l’exclusió social i la mort primerenca, això és una de les maneres més cruels de ferir la dignitat que tot ésser humà té, sigui quina sigui la seva condició. Els rostres de tants germans sumits en el dolor, la impotència i la incertesa diària són una muda, però escandalosa denúncia de l’abús de la seva dignitat, de la qual són víctimes a causa de la privació de la salut. El desenvolupament és l’objectiu de qualsevol societat. Però què entenem per desenvolupament? Podem parlar de desenvolupament humà quan tantes persones pateixen malalties i condicions de vida inhumanes? Segons la Doctrina Social de l’Església, el desenvolupament no es redueix al simple creixement econòmic. El mateix PNUD (Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament), en el seu informe de 1990 ja deia que la veritable riquesa d’un país està en la seva gent. L’Església ha fet aportacions importantíssimes en el camp del desenvolupament, i la Populorum Progressio és un document clau, perquè ajuda a entendre que el desenvolupament humà, per ser tal, ha de ser integral i solidari, és a dir, ha de comprendre totes les dimensions de la persona i a tots els que integren una societat. La salut afecta el treball, el desenvolupament de la intel·ligència, la vida social, la família…, és a dir, tota la persona. Per això, la salut és alhora part i condició del desenvolupament integral de la persona, i la seva carència, un dels obstacles més greus. A més, només podem parlar de desenvolupament humà quan aquest no acaba en un mateix, sinó que es construeix en comunió

amb els altres. D’aquí que un desenvolupament que exclogui i s’oblidi de l’altre és un subdesenvolupament moral que acaba destruint la persona i la societat que el practica. Desenvolupament humà vol dir també desenvolupament solidari, és a dir, el que sent a l’altre, sigui qui sigui, com el seu semblant i reconeix en ell els mateixos drets i la mateixa dignitat que un té. La solidaritat és una manera de viure, d’entendre la convivència, és el comportament que enalteix i omple de plenitud qui la viu. En ple segle XXI, en què el sistema financer mou diàriament bilions de dòlars, en què els mitjans de comunicació possibiliten l’ajuda efectiva, en què la tecnologia és eficient i té un poder enorme, l’existència de nens desnodrits, de milions de persones sense vacunes, de mares que moren en donar a llum, de tants que no poden accedir a medicaments i hospitals, és una societat amb un cor subdesenvolupat. La falta de salut és una ofensa a la dignitat de la persona humana i la conculcació d’un dels seus drets fonamentals. Al món són encara milers de milions els conciutadans nostres que es veuen privats injustament d’aquest dret. Al Paraguai s’estan donant passos importants en aquests últims cinc anys, però són tals les carències que arrosseguem, que els problemes de salut continuen sent greus. L’interès a defensar la dignitat humana en tots els camps i concretament en el de la salut, no és només tasca de l’Estat, sinó que ha de ser un compromís de cada ciutadà, d’organitzacions de la societat civil. Si els països empobrits, les organitzacions de la societat civil i moltes altres de caràcter eminentment solidari no fem escoltar la nostra veu i no ens comprometem amb actes i projectes concrets, és molt difícil que els estats es mobilitzin i duguin a terme les tasques que els competeix i que hem d’exigir-los.

El concepte de dignitat de la persona significa l’excel·lència i la grandesa de tot ésser humà pel simple fet de ser-ho. L’any 1999, els habitants de les zones de la perifèria d’Asunción, on es concentra una gran part de la població que viu la pobresa extrema, vam fer una manifestació pel centre comercial i ric d’Asunción que es va anomenar “bañados Sapukai”, el crit dels bañados. Vam fer moltes denúncies i peticions, però les principals es referien a la falta de treball, d’educació i de salut. Des de llavors no hem deixat de treballar per la salut als barris més pobres d’Asunción i del Paraguai. El nostre barri té una organització a la qual estan associades unes 600 famílies que s’anomena Centro de Ayuda Mutua Salud para Todos. Durant 20 anys hem treballat la salut com un dret de tots. Formem part, com a membres fundadors, del Movimiento Nacional por la defensa al derecho a la salud, una xarxa d’organitzacions populars que, des del 1998, ha lluitat per aquest dret en l’àmbit nacional. Aquell crit dels pobres organitzats, units a milers de persones i organitzacions del món que treballen per la dignitat i la salut de tots i especialment dels més pobres, és un crit de denúncia necessari i urgent; sobretot, és un crit a favor de la vida.

5


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 6

E N T R E V I S T A

El Rabí Milgrom compartint una tassa de te amb un dels membres de la comunitat beduïna a Terra Santa.

Rabins pels Drets Humans

Jeremy Milgrom, cofundador de Rabins pels Drets Humans

Mans Unides

“Rebutjo la lluita armada per immoral”

Jeremy Milgrom és un rabí nascut als Estats Units que ha viscut a Israel des del 1968. Ordenat al Seminari Teològic Jueu d’Amèrica a Nova York, ha ocupat diferents càrrecs en diverses institucions i congregacions però, sobretot, ha treballat per aconseguir una pau justa a Orient Mitjà. El rabí Milgrom ha exercit papers de lideratge en els grups de pau israelians durant les últimes tres dècades.

6

El 1968, quan tenia 15 anys, va deixar els Estats Units, amb la seva família, per viure a Israel. Quines van ser les raons? En realitat, vaig anar a Israel pel meu compte, sense la meva família. Vaig guanyar un concurs de Bíblia i el premi era un viatge a Israel. Volia aprofundir el meu coneixement sobre el poble jueu, així que vaig estudiar en una escola secundària ieixivà, on es fan classes sobre matèries normals quatre hores al dia, i s’ensenya el Talmud durant cinc. L’oportunitat d’estudiar a Israel va ser molt important, ja que els meus pares ens van criar amb una forta orientació cap a l’Israel sionista. Va trobar a Israel el que hi anava buscant? Israel certament proporciona a les persones com jo l’oportunitat d’aprofundir en el coneixement jueu i de viure una vida jueva comunitària més intensa, però al final el que em va passar va ser que em vaig adonar que no hi estava interessat, o que no era capaç de viure en una bombolla jueva, perquè la situació dels

ciutadans palestins d’Israel i dels palestins sota l’ocupació a Cisjordània i Gaza era d’interès vital per a mi. Havia deixat els EUA el 1968, feliç d’allunyar-me de la guerra del Vietnam i la discriminació contra els negres, però al final em vaig adonar que hi havia problemes similars a Israel, del militarisme i la discriminació contra les minories. Vostè és un dels màxims experts en el conflicte de l’Orient Mitjà, com l’ explicaria d’una manera senzilla? Els jueus, que vivien en comunitats religioses semiautònomes a Europa, Nord d’Àfrica i Àsia islàmica des de fa més de mil anys (en alguns casos més de dos mil) es van veure influenciats pel nacionalisme i el colonialisme europeu, així com per la virulenta persecució antisemita i van reclamar Palestina com una pàtria jueva. Això va portar a la marginació i el desplaçament del poble palestí (musulmà i cristià), la majoria d’ells en l’exili desdel 1948. Actualment, alguns dels palestins són ciutadans is-


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 7

E N T R E V I S T A

raelians, però la majoria dels que encara viuen a Palestina ho fan sota l’ocupació militar israeliana a Cisjordània, o en estat de setge a Gaza. I hi ha una solució realment possible per a les dues parts? La solució general, que té suport arreu del món, s’anomena “La solució dels dos Estats”: Israel es retiraria de Cisjordània i facilitaria l’establiment d’un Estat palestí, que consistiria en Cisjordània i Gaza. Aquesta solució requeriria l’evacuació de més de mig milió d’israelians, però no crec que cap govern israelià sigui capaç de fer aquestes evacuacions, i no és probable que vulguin viure sota normes palestines, per la qual cosa la solució no és gaire pràctica. Jo prefereixo un estat binacional en què jueus i palestins visquin en l’associació i renunciïn a la idea de l’autodeterminació. Quin és el paper de les religions en aquesta situació i quin és el verdader paper que hi haurien de jugar? Les religions han estat utilitzades per recolzar les estrictes demandes i els interessos de cada costat, però la fe en el comú de Déu dels jueus i palestins ha de conduir ambdues parts a protegir la vida i procurar el benestar de tots. La terra no ha de ser vista ni com la Terra Promesa ni com Dar al-islam, sinó com totes dues. Quina educació s’està donant a les escoles israelianes sobre aquest tema? Es poden trencar els esquemes mentals tradicionals antipalestins en les noves generacions? Hi ha dotzenes, si no cents, de grups amants de la pau, que tenen com a objecte proporcionar a joves israelians una perspectiva humanista, però cal recordar que el sistema també ha de preparar els joves per a l’exèrcit, on estan obligats a passar tres anys (les dones, 20 mesos), i molts d’ells passen més temps de militars que amb l’uniforme de l’escola. Els professors senten que han d’enfortir el seu patriotisme i, en general, és poc probable que vagin més enllà. Mirant el conflicte des de fora, sembla que els israelians són sempre els “dolents”... però la gent de Palestina també està fent coses malament... Com a pacifista, no sols he de rebutjar la lluita armada per poc pràctica, sinó també per immoral. M’alegro que els palestins estiguin organitzant, cada cop més, una resistència no violenta, que Israel està intentant trencar, perquè per a ells és molt difícil superar la desconfiança i el temor creat per un segle de la violència palestina. Des del treball d’unitat i apropament entre israelians i palestins fet pel president Clinton, els EUA semblen continuar jugant un paper important en aquest camp. Què pensa vostè, com a americà de naixement i alhora israelià sobre aquest paper en el passat, present i futur? Només diré que porto dos passaports, i n’estic avergonyit de tots dos. Vostè va venir a Mans Unides amb motiu de la presentació de la nostra Campanya 53, i ens va parlar, entre altres coses, sobre la seva feina, des de fa més de 15 anys, amb la comunitat beduïna. Podria resumir-nos la seva situació? Es tracta d’una població indígena desposseïda de la seva terra i la seva cultura, tractats com els immigrants europeus que van arribar

a Amèrica van tractar els indis. Han deixat de ser pastors, són part del proletariat, i se’ls nega un habitatge adequat, la formació professional, guarderies i atenció mèdica. Alicia Vacas fa una tasca increïble per ajudar amb les dues últimes categories, però queda molt més per fer. Quin ha estat, i és ara, si és que encara continua, el seu treball de cooperació amb les Nacions Unides? L’ONU gestiona l’UNRWA (Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina), que s’ocupa del benestar dels refugiats, proporcionant serveis mèdics bàsics, el funcionament d’escoles en algunes àrees i la distribució d’aliments secs mensualment. Els beduïns amb què treballem són els refugiats que reben alguna ajuda de la UNRWA, però el seu status quo és inacceptable, i el món no ho sap ni li importa, per la qual cosa he de dir que l’ONU ha fallat respecte als beduïns. Finalment, fora del focus de l’entrevista, m’agradaria preguntar-li sobre els disturbis que van tenir lloc en el món àrab. Què en pensa vostè? A més de lamentar la terrible pèrdua de vides i dubtar sobre si qui ascendirà al poder podrà millorar la sort de la gent comuna, estic convençut que hi ha interessos estrangers, econòmics i polítics darrere de molts dels rebels –com podrien, sinó, els rebels libis volar avions?–. M’imagino que el control del petroli de l’Orient Mitjà continua sent una de les principals preocupacions del món, i no tant salvar les vides dels oprimits. Pilar Seidel Dep. de Comunicació

LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA A LA NOSTRA PÀGINA WEB

El rabí Milgrom ens parla de l’organització Rabins pels Drets Humans, de la qual és cofundador. Ens va semblar que una veu rabínica de la consciència faltava a Israel, una que cridés a la pau, al reconeixement mutu entre palestins i israelians, i promogués els drets humans com un valor jueu ... Actualment sóc del que jo anomeno l’“oposició lleial”, és a dir, en sóc membre, però sento que l’organització ha d’anar més enllà del sionisme (que és el mateix que parlar de nacionalisme jueu) si vol veritablement servir als drets humans. Però m’alegro que, com a mínim, continuï fent quelcom en la direcció dels seus objectius originals.

7


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 8

LA VEU DEL LECTOR

Mans Unides

Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació, o per correu electrònic a: comunicacion@manosunidas.org

“GRÀCIES PER LA VOSTRA FEINA” Carta enviada per un grup de nens de catequesi de la Parròquia Cristo Rey de Jaén.

LA FORÇA D’UNA CANÇÓ Felicitats per la vostra generosa,altruista i magnífica feina tan ben feta. He escoltat la preciosa cançó que la Rosa dedica a la tasca de Mans Unides en el bloc d’Infocatólica. La Santa Església Catòlica espanyola,com sempre, en la primera línia de batalla per lluitar pels més pobres i fer aquest món millor. Sou magnífics.Cordialment, Correu electrònic

FRUIT DEL TREBALL I L’ESFORÇ Els envio aquestes línies per agrair-los el suport que ens brinden en la nostra tasca. No sols l’agraïment és de l’equip que coordinem aquesta parròquia, sinó de moltes persones que es beneficiaran d’aquestes noves instal·lacions. Quan la gent ve a participar dels tallers i miren la construcció nova, se’ls il·lumina la cara; és fruit de la seva feina i també de l’esforç de vostès. És un signe que entre tots podem construir un món millor. Gràcies a l’equip que dirigeix Mans Unides, que fa possible que els somnis de Nova Guinea es facin realitat. Atentament, P. Mariano Martínez Pérez Parròquia San Martín de Porres. Nicaragua

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA? Doncs recorda que a www.manosunidas.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF. També pots rebre el nostre BUTLLETÍ ELECTRÒNIC periòdicament, o demanar que l’enviem a un amic. Entra a www.manosunidas.org i accedeix a la secció d’“Actualidad”. 8


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 9

C R Ò NI C A

D E L

M Ó N

El Govern de Síria va accedir, al principi del passat mes de juny, que l’ONU i diverses organitzacions internacionals poguessin ampliar les seves operacions al país, on almenys un milió de persones continuen necessitant ajuda humanitària. L’ONU ha afegit que les autoritats també s’han compromès a accelerar la tramitació de visats per als treballadors de nou organismes de Nacions Unides i set ONG internacionals, i a facilitar la lliure circulació del material d’ajuda humanitària pels llocs fronterers. A més a més, el Consell de Drets Humans de l’ONU va aprovar el 30 de maig, per àmplia majoria, una resolució en favor d’una investigació “integral, independent i sense restriccions” de la massacre perpetrada a la localitat síria d’Hula, on el passat 25 de maig van morir un centenar de persones. El text va ser aprovat amb 41 vots a favor, tres en contra (els de Xina, Rússia i Cuba), i dues abstencions (Equador i Uganda). La resolució condemna “l’escandalós ús de la força contra la població civil, que viola el dret internacional” i insta el Govern de Damasc a “posar límit a la violència en totes les seves formes, inclòs el cessament de l’ús d’armament pesat en poblacions”. La tasca d’investigar el que va ocórrer recaurà en la comissió internacional patrocinada a final del 2011 per aquest mateix Consell, que “en la mesura que sigui possible haurà d’identificar públicament els qui semblin responsables d’aquestes atrocitats i preservar les proves de crims que serveixin per a futurs processos criminals”.

greengopost

Síria: sota la mirada internacional

Per frenar el canvi climàtic cal més control de les emissions urbanes de CO2.

Nou protocol urbà contra l’efecte d’hivernacle El 70% de les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle es poden atribuir a les zones urbanes. Per això, el passat mes de maig, en el marc de la Conferència sobre Canvi Climàtic celebrada a Bonn, es va presentar un nou protocol per a les emissions urbanes de CO2. Darrere d’aquesta iniciativa es trobaven dues grans agències de l’ONU -el PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) i UN Habitati el Banc Mundial. Durant la presentació, Soraya Smaoun, cap de la Unitat d’Entorn Construït del PNUMA, va assenyalar que “les ciutats són fonamentals per assolir els objectius climàtics del món. Tenir mètriques clares i estandarditzades per mesurar el progrés és un important primer pas en el reconeixement de les accions importants que ja estan duent a terme les ciutats. Tenim l’esperança que les ciutats d’arreu del món adoptin aquest protocol mundial a mesura que amplien els seus esforços de mitigació del canvi climà-

tic”. Per la seva banda, Dan Hoornweg, del Banc Mundial, va manifestar que “el protocol és, sens dubte, un gran avanç. Permet a les ciutats comparar les emissions al llarg del temps i afavoreix un desenvolupament de polítiques més ampli pel fet de donar a les ciutats una oportunitat d’aprendre més unes d’altres. En permetre una metodologia per a l’inventari dels gasos d’efecte d’hivernacle d’una ciutat i que els resultats siguin transparents, accessibles i disponibles per al públic, el protocol garantirà més transparència, replicabilitat i rendibilitat econòmica”. Les tres organitzacions, PNUMA, UN Habitat i el Banc Mundial, amb el suport de l’Aliança de Ciutats, animaran els seus clients i socis a adoptar el protocol per entendre i comparar millor les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle provinents de les ciutats del món. Diverses iniciatives pilots es duran a terme i la informació aconseguida s’utilitzarà per al protocol final, que es preveu que serà publicat enguany mateix.

AECID

Millora de les condicions de l’aigua a Haití El president d’Haití, Michel Joseph Martelly, va inaugurar a final del passat mes de maig, aTitanyen, la planta de tractament d’aigües residuals més gran. Ha estat construïda amb suport de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament (AECID), en un esforç sense precedents per a l’enfortiment del Govern haitià i el desenvolupament del país.

Martelly va estar acompanyat pel director de l’AECID, Juan López-Dóriga, a l’obertura d’aquesta planta situada a 11 quilòmetres de la capital, Port-au-Prince.Les instal·lacions permetran tractar 900 metres cúbics d’aigües residuals al dia, fet que contribuirà notablement a la salubritat de la població i a aturar els brots de malalties endèmiques com el còlera.

9


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 10

C RÒNI C A

DEL

Condemna per als crims a Libèria El passat 30 de maig, el Tribunal Especial per a Sierra Leone (TESL) va condemnar a 50 anys de presó l’expresident de Libèria, Charles Taylor, pels crims de guerra i de lesa humanitat comesos durant la guerra civil que va assolar el país africà entre 1991 i 2002. Els jutges van considerar en especial el “tremend patiment” de les víctimes a l’hora d’imposar la pena i van rebutjar altres factors atenuants, com l’edat, la salut i les circumstàncies familiars de Taylor, proposats pels advocats defensors. La condemna és inferior als 80 anys que demanava la Fiscalia perquè l’expresident de Libèria va ser còmplice dels crims, i no participant directe, tot i que els rebels de Sierra Leone sí que van comptar amb el seu suport logístic i moral. Taylor, de 64 anys, que és el primer excap d’Estat condemnat per la justícia internacional, “va fer servir la seva posició única per alimentar els crims a Sierra Leone en lloc d’utilitzar-la per promoure la pau”, va indicar el jutge Lussick, qui va destacar que Taylor “es va beneficiar del patiment de les víctimes per poder aconseguir diamants”. La sentència va recollir el patiment de les víctimes com un dels factors més importants a l’hora d’establir la gravetat dels fets, factor que va pesar per sobre de qualsevol altra circumstància, com per exemple la seva bona conducta durant la seva detenció.

MÓ N

Document de la FAO i posicionament de Mans Unides

Cimera Rio+20 Vint anys després dela primera Cimera de la Terra, que va donar lloc a una sèrie de compromisos de la comunitat internacional relacionats amb el desenvolupament sostenible, s’ha organitzat a Rio de Janeiro (Brasil), la Cimera Rio+20, del 20 al 22 de juny. Amb aquest motiu, la FAO (Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) va presentar el document titulat “Cap al futur que volem”. S’hi recull com, avui en dia, malgrat l’avanç considerable en el desenvolupament i la producció d’aliments, centenars de milions de persones passen gana perquè no tenen els mitjans per produir o adquirir els aliments necessaris per portar una vida sana i productiva. L’informe insta els governs a establir i protegir els drets als recursos, especialment per als pobres, i incorporar incentius per al consum i la producció sostenibles en els sistemes alimentaris. Exhorta també a promoure mercats agrícoles i d’aliments, justos i que funcionin bé; a reduir riscos i incrementar la resiliència

dels més vulnerables, i a invertir recursos públics en béns públics essencials, especialment innovació i infraestructura. També es remarca que la reducció de la fam i el desenvolupament sostenible estan irrevocablement lligats, i que una governança millor de l’agricultura i els sistemes alimentaris és decisiva per assolir ambdós objectius. La FAO pensa que és possible alimentar tota la població del planeta si es prenen decisions polítiques fermes per millorar l’accés de les persones pobres als aliments, els nivells de deixalles d’aliments i la manera en què s’empra l’agricultura amb finalitats no alimentàries. Posicionament de Mans Unides Des de la seva participació en la campanya Desenvolupament i Justícia Climàtica, Mans Unides ha procurat consolidar i augmentar la consciència crítica que, en un món finit i globalitzat, el creixement econòmic i el desenvolupament requereixen un ús

Nou president del Banc Mundial

Reuters

El nord-americà Jim Yong Kim serà, des de l’1 de juliol, el nou president del Banc Mundial (BM). Kim, el candidat favorit, d’origen sud-coreà, es va imposar a la ministra nigeriana de Finances, Ngozi Okonjo-Iweala, i substituirà el president sortint, el també nord-americà Robert Zoellick. El directori executiu va seguir un nou procés de selecció en què,

10

per primera vegada en la història del BM, comptava amb diversos candidats. Kim, doctor i antropòleg, nascut a Seül però de ciutadania nord-americana, era fins ara president de la prestigiosa Universitat Darmouth College a la costa est dels Estats Units, i ha desenvolupat una gran part de la seva trajectòria professional en el camp de la salut pública.


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 11

C R Ò NI C A

D E L

M Ó N

Breus

iStockphoto

▲ Brussel·les va acollir, el passat 18 de juny, una conferència de donants per demanar fons amb què pal·liar la crisi alimentària que viuen els països del Sahel. Hi van assistir representants dels països de la regió i de les organitzacions regionals. La conferència va servir per fer una anàlisi més profunda de la realitat a la zona, i aconseguir els fons addicionals necessaris per contribuir a pal·liar la greu situació sobre el terreny, ja que les condicions als països de la regió continuen empitjorant.

La Cimera de Rio+20 s’organitza 20 anys després de la primera, i històrica, Cimera de la Terra.

racional dels recursos limitats, preservar el medi ambient, i promoure un estil de vida i de consum responsable, que generi noves actituds i hàbits cap a un model de desenvolupament sostenible, equitatiu i solidari amb els pobles més pobres. Acreditats per Nacions Unides en aquesta important trobada internacional, participem tant en activitats promogudes des de la xarxa internacional CIDSE, com amb la xarxa espanyola Coalició Clima, difonent els nostres missatges ala Cimera dels Pobles (espai de trobada i reflexió de la societat civil paral·lel a la Conferència), i en esdeveniments que es van desenvolupar en l’espai de les negociacions formals. Mans Unides reconeix que Rio+20 ha estat una bona oportunitat per avaluar l’a-

genda del desenvolupament des del 1992, i reforçar la voluntat política per caminar cap a la sostenibilitat. Tanmateix, davant del progrés parcial obtingut fins ara, cal que la Conferència serveixi, de cara al futur, com la base per a una resposta estructural als nous reptes que se’ns plantegen; com la necessitat de transformar l’actual model econòmic de desenvolupament i la instauració d’institucions globals, capaces de garantir un futur sostenible, just i equitatiu que contribueixi a l’eradicació de la pobresa, el bé comú i al vertader desenvolupament humà.

Entra a la nostra pàgina web per veure tot allò relacionat amb la participació de Mans Unides ala Cimera i llegir els documents de posicionament.

▲ El Programa Mundial d’Aliments (PMA) està subministrant assistència alimentària a aproximadament 532.000 refugiats i desplaçats interns de la República Democràtica del Congo (RDC), inclosos els més de 244.000 congolesos que han fugit enguany de les seves llars, només a Kivu Nord i Kivu Sud, dues províncies particularment convulses de l’est del país, a causa de la violència. ▲ L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) va advertir, amb motiu del Dia Mundial contra el Treball Infantil, el passat 12 de juny, que si els països no intensifiquen els seus esforços per combatre el treball infantil en l’agricultura, no s’assolirà l’objectiu acordat internacionalment d’eliminar les pitjors modalitats de treball de menors per a l’any 2016. Arreu del món hi ha 215 milions de nens treballadors, dels quals, al voltant de 130 milions, d’entre 5 i 17 anys, treballen en l’agricultura, incloses la ramaderia, la pesca i la silvicultura.

Associated Press

Primera dona en la presidència de Malawi La vicepresidenta de Malawi, Joyce Banda, va assumir el passat mes d’abril la presidència del país després de la defunció, als 78 anys, del president BinguwaMutharika. “La Constitució preval ara”, va afirmar en ocupar el seu càrrec. Banda es converteix així en la primera dona a governar Malawi. Durant la cerimònia d’investidura, feta a la seu del Congrés ala capital, Lilongwe, es va guardar un minut de silenci en memòria del difunt Mutharika, que governava des del 2004.

11


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 12

R E P O R T A T G E

La salut dels membres de les comunitats natives és molt fràgil, a causa del seu hàbitat, la pobresa i el baix nivell cultural.

Mans Unides

Crònica d’un viatge a l’Amazones

Una bellesa condemnada a la pobresa i l’explotació El passat mes de maig, Mariana Ugarte i Miguel Carballo, del departament de Cofinançament, van viatjar a l’Amazònia, concretament a la seva zona peruana, per fer una de les visites de seguiment de projectes que regularment es duen a terme a l’organització. Text i fotos: Mariana Ugarte i Miguel Carballo.

En el cor de l’Amazònia, a la selva nord-oriental del Perú, es troba la ciutat d’Iquitos, el principal port amazònic del país. Antic imperi del cautxú, la ciutat compta actualment amb una població de més de 260.000 habitants. Envoltada pels braços de l’Amazones, Iquitos ens va rebre amb la bullície que recorre els seus carrers inundats de mototaxis, calor humana i aigua. La temporada

12

de pluges especialment intensa ha provocat la crescuda més gran del riu dels últims anys i la declaració de l’estat d’emergència, amb diversos barris de la ciutat i comunitats riberenques inundades i uns 100.000 damnificats. La nostra visita s’enquadrava dins de la tasca que Mans Unides porta fent fa 10 anys en col·laboració amb el Centre Amazònic d’Antropologia i Aplicació Pràctica (CAAAP), institució creada el 1974 pels 9 bisbes de l’Amazònia Peruana per a la promoció de la població marginada de la selva, especialment dels indígenes amazònics. El projecte que implementa el CAAAP amb el suport de Mans Unides i la Junta de Castella i Lleó inclou el treball en 9 comunitats indígenes riberenques. Les accions estan encaminades a millorar la salut comunitària amb un enfocament intercultural que respecti les pràctiques tradicionals pròpies de cada poble i a enfortir les capacitats organitzatives i polítiques de les organitzacions indígenes,


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:11 Página 13

R E P O R T A T G E tant en les comunitats com fora d’aquestes. Per fer el treball, la contrapart estableix aliances amb el Ministeri de Salut i les oficines tècniques d’afers indígenes del govern regional. Vam arribar a les comunitats després de 8 hores navegant pel riu Amazones i Napo, veient l’extracció de fusta a petita i gran escala en un paisatge que alternava vaixells de turistes, petits pequepeques amb famílies pescadores i alguna altra embarcació. El teló de fons era la bellesa d’una selva abundant però condemnada a la pobresa i l’explotació.

ATENCIÓ A DONES I INFANTS Atesa la dificultat d’accés a la zona d’intervenció i les dinàmiques dels viatges de seguiment, vam poder visitar 4 comunitats: Urco Miraño, Sucussari, Nueva Esperanza i Catalán Urco. En cadascuna, a més de les visites a les activitats pròpies de l’execució, farmacioles comunals, petits projectes productius, i visita a les escoles, vam tenir reunions amb la població de les ètnies Mayjuna i Yagua, on vam poder comprovar la situació de vulnerabilitat que viuen les comunitats. A Nueva Esperanza no veien la professora de l’escola de només una aula on nens de 6 a 11 anys comparteixen curs escolar, des de feia tres mesos, quan va haver-hi una crescuda que va deixar l’aula unes setmanes sense poder-se utilitzar. Davant d’aquesta situació els nens perdrien l’any escolar. Va ser lamentable veure de primera mà que la salut dels membres de les comunitats natives és molt fràgil, a causa de l’alteració del seu hàbitat, la pobresa, el baix nivell educatiu, la manca de sistemes d’aigua potable i serveis de sanejament i la poca presència de l’estat en aquestes zones. Tot això explica els alts índexs de mortalitat i morbiditat que presenten. A l’àrea on intervé el projecte, el 35% dels nens i nenes menors de 5 anys pateixen de desnutrició crònica. Per canviar-ho, el projecte capacita promotors locals els quals vam tenir oportunitat de conèixer a la comunitat d’Urco Miraño, que fan una feina molt valuosa a les seves comunitats. Són ells els qui porten el seguiment dels nens fent controls antropomètrics, assessories alimentàries i donant suport en les campanyes de descart d’anèmia. Les infermeres que implementen aquestes accions

en el marc del projecte atenen també les dones en edat fèrtil, atesa la incidència de càncer de coll d’úter, així com les que seran mares, fent controls del seu estat i actualitzant un mapa on s’ubiquen les que podrien presentar alguna urgència. De tornada a la ciutat d’Iquitos vam tenir trobades amb organitzacions indígenes de joves universitaris (AENIAP I OEPIAP) i amb l’Associació de dones de la província de Loreto (ACIMUNA). Amb ells vam compartir els problemes de les comunitats indígenes, les seves dificultats a l’accés a serveis sanitaris i educatius, oportunitats de fonts d’ingressos i dificultats en la preservació de la seva identitat indígena i mitjà de vida davant de la pressió de les multinacionals del petroli i forestals. D’allò compartit amb els joves universitaris destaquem la seva lluita per crear les possibilitats d’accés a una capacitació tècnica universitària i el reconeixement posterior per part de la seva comunitat. Les dones ens van apropar a l’ús de la medicina tradicional i l’accés a espais d’incidència pública on fer valer la seva veu.

ESCASSA VOLUNTAT POLÍTICA En una altra de les trobades per conèixer la coordinació que du a terme la contrapart amb les institucions de l’estat, vam mantenir una reunió amb el subgerent de Nacionalitats Indígenes del Govern Regional de Loreto i amb el director executiu de Promoció de la Salut del Ministeri de Salut. Amb ells vam compartir una anàlisi de la situació i prioritats des del govern regional per atendre població indígena i els principals problemes de salut de la regió. Malgrat que actualment hi ha recursos, hi ha poca voluntat política i capacitats tècniques per dur a terme plans que ajudin a mitigar la situació de les poblacions indígenes. La sensació que ens emportem és que els indígenes amazònics viuen en un estat de vulnerabilitat permanent, ja que no hi ha presència efectiva de l’estat en les instàncies més bàsiques com ara salut i educació i estan constantment saquejats per empreses fusteres i fusters informals, així com per grans concessions mineres i petrolieres que contaminen els seus rius, acaben amb la seva flora i fauna autòctona i divideixen la població, fet que crea entre ells desconfiances i pugnes.

Els indígenes amazònics viuen en un estat de vulnerabilitat permanent, ja que no hi ha presència efectiva de l’estat en les instàncies bàsiques.

Mans Unides

13


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:12 Página 14

RESSONS DEL SUD

Un llenguatge que arriba al cor Nascut a Torrescárcela, Valladolid, el 1935. Llicenciat en teologia i doctor en educació popular amb mediació pedagògica, també va fer estudis en comunicació popular i sistema d’avaluació educativa. Actualment és coordinador general de l’ONG LOQ’LAJCH’OCH’ (Sagrada Terra en català), una organització d’assistència social sense fins partidistes, religiosos ni de lucre, al servei dels camperols, principalment d’El Petén, Guatemala.

V

Hi vaig quedar totalment enganxat quan el 1958 el bisbe em va enviar a una “escapada” per les aldees q’eqtxis. I en apropar-nos a les aldees, per si no n’hi havia hagut prou amb l’anterior, la fascinació: el tambor i la gralla davant nostre avisant de la nostra arribada, els caminets conduents a l’ermita plens de gent i dels vistosos colors dels seus vestits. I ja al capdamunt del turó de l’ermita (església de parets de pals i sostre de palma) la recepció que ens feien, amb la seva salutació respectuosa, d’un en un, homes i dones. El respecte i l’atenció dels homes, l’alegria i loquacitat de les dones. Els homes amb les seves hamaques en una galera, les dones amb les seves en una altra galera. I els nens. Els nens. S’acostaven, et tocaven el crucifix que portaves, els botons de la sotana, el rellotge, les mans. I reien comentant els uns amb els altres qui sap quines coses belles, perquè jo llavors no podia entendre’ls. Els entendria després. Ben poques vegades he sentit un llenguatge que t’arribés tant al cor com aquella puresa i alegria dels nens que es comunicaven amb tu sense entendre les seves paraules; però els seus gestos i la seva bellesa et robaven el cor.

14

Quan ara algú em pregunta com és que va sorgir la nostra ONG Sagrada Terra, (LOQ’LAJCH’OCH’ en q’eqtxi) no tinc cap dubte que el seu origen va ser llavors, en aquella primera anada a les aldees q’eqtxis del sud d’El Petén, al setembre del 1958. Les sendes de la vida haurien de fer-me tornar amb els q’eqtxis. I resulta que molts anys després, després de la signatura de la pau a Guatemala, a requeriments de la feina que llavors vaig poder aconseguir, ja casat, em va tocar tornar a relacionar-me amb els q’eqtxis. Ajudi’ns, em van dir la gent del Consell Indígena Q’eqtxi. Vaig recordar llavors que molts anys enrere, abans del conflicte armat intern, els homes principals, els dirigents de diverses aldees, m’havien vingut a trobar quan anava amb el meu cavall i m’havien demanat que anés a la seva ermita. Allà, amb l’ermita plena de gent i d’homes principals, m’havien nomenat el seu portaveu, el seu representant davant de les institucions del govern, en defensa dels seus terrenys comunitaris que no volien parcel·lar com el govern els estava obligant, perquè el govern deia que el treball comunitari era comunisme. Aquest nomenament ha estat, crec jo, el títol més honrós que he rebut al llarg de la meva vida. Vaig acceptar la comanda d’“ajudi’ns” i vaig tornar a treballar a temps complet pels q’eqtxis.

Mans Unides/Laura Gutiérrez

aig arribar a Guatemala a l’agost del 1958. Ja des de l’avió em va agradar molt Guatemala, quines muntanyes, quins paisatges verds… Més em va agradar quan l’avió em va portar a El Petén i vam aterrar al costat d’un llac meravellós. Vaig quedar totalment enganxat a Guatemala quan el mes de setembre d’aquell 1958 el bisbe em va enviar amb un sacerdot ja gran a una “escapada” per les aldees q’eqtxis. La selva amb la seva frondositat i el seu poder, la seva vibració de vida que t’embolcalla i t’acull… Des dels turons de la cadena de les Muntanyes Maies, la seva exuberància i verdor, verd de tots els verds… I el cel blau, blau de tots els blaus.

Mans Unides/Javier Mármol

Antonio Villar


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:12 Página 15

I N F O R M E

Malalties al Sud, la vida en joc Facilitar l’accés a la formació necessària per aconseguir una feina decent és imprescindible per millorar la salut al Sud.

La sida, la tuberculosi, la malaltia de Chagas o la leishmaniosi són malalties que afecten principalment els països empobrits. Atendre els pacients i prevenir aquestes malalties implica diferents solucions en funció de les regions on preval la mateixa malaltia. A més a més, en cada regió, les diverses malalties tenen diferent relació amb alguna dimensió específica del desenvolupament. D’aquesta manera, comprovarem que a Àfrica, la lluita contra la sida ha de tenir molt en compte els recursos per protegir la salut materna; també en aquesta regió, la pobresa està en relació amb l’extensió de la malària. A Àsia, la tuberculosi està estenent-se ràpidament, sobretot als països més pobres; i la sida pot ser combatuda millorant l’accés a l’educació. A Amèrica, la propagació de les malalties com la malaltia de Chagas o la leishmaniosiestà en directa relació amb les condicions ambientals i de salubritat de les llars. Vegem més a fons la realitat en aquests tres continents. 1. ÀFRICA ■ 1.1 SIDA L’Àfrica subsahariana continua sent l’àrea més afectada per l’epidèmia de VIH. Del nombre total de persones infectades al món el 2009, fins a un 34% vivia en 10 països d’Àfrica, al voltant de 22,5 milions de persones. El 2009, prop del 37% de la població de l’Àfrica subsahariana

Mans Unides/Javier Fernández

que, des del punt de vista mèdic, podia rebre teràpia antiretroviral, la va rebre. Set anys abans només ho va fer el 2%. Gràcies a això, entre 2004 i 2009, la taxa de mortalitat causada per la sida va disminuir en un 20% a l’Àfrica subsahariana. Tanmateix, la incidència de la malaltia és considerada estable a Angola, Benín, Camerun, RD del Congo, Djibouti, Ghana, Kenya, Lesotho, Níger, Nigèria, Senegal i Uganda. La prostitució continua constituint el màxim factor de risc a la regió. També és elevat el nombre de noves infeccions de VIH entre els nens, a causa de la transmissió maternoinfantil. ●

Mitjans de prevenció actuals i valoració de la seva eficàcia En estudiar els resultats de la lluita contra el VIH a Àfrica, veiem que millorar l’educació i l’atenció sanitària, especialment l’administració del tractament antiretroviral adequat, són mesures decisives. A hores d’ara ens consta que els programes de prevenció integral podrien evitar més del 50% de les noves infeccions, però manca la voluntat i el compromís de la comunitat internacional per donar una resposta integral als problemes que planteja l’epidèmia. Per prevenir la malaltia és fonamental la formació del personal sanitari local, la participació de les comunitats beneficiàries i anar resolent el problema de la precarietat dels seus sistemes sanitaris. A més, cal informar sobre les formes de transmissió del VIH i facilitar serveis de prevenció, disponibles avui només per a un 20% de la població en risc.

15


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:12 Página 16

I N F O R M E La meitat de la població mundial està exposada a la malaltia, uns 3.300 milions de persones, i són els països més pobres els més vulnerables, especialment a Àfrica, on es dóna el 90% de les morts per malària. Entre els qui corren un risc especial hi ha les dones embarassades i, sobretot, els nens petits de zones endèmiques, que encara no han desenvolupat la immunitat davant de les formes més greus de la malaltia. De fet, cada 45 segons mor una persona a causa de la malària, i el 95% són nens menors de cinc anys. Els factors que augmenten el risc de contreure la malaltia són el fet que els paràsits generin resistència als fàrmacs antimalària i als insecticides, la precarietat dels sistemes sanitaris i els desplaçaments de la població causats per disturbis polítics, conflictes bèl·lics o per catàstrofes mediambientals.

Mans Unides/Javier Mármol

Mitjans de prevenció actuals i valoració de la seva eficàcia Protegir-se de la picada dels mosquits és la primera mesura de defensa davant de la malària, per a la qual cosa s’utilitzen mosquiteres tractades amb insecticides per dormir a cobert i es fumiguen les cases amb insecticides. Entre el 2007 i el 2009 es van lliurar a Àfrica prop de 200 milions de mosquiteres, però en necessiten uns 350 milions perquè la cobertura sigui total. Respecte a l’ús d’insecticides, els millors resultats s’aconsegueixen quan es fumiga, com a mínim, el 80% dels habitatges de la zona afectada, i és eficaç entre 3 i 6 mesos, depenent de l’insecticida utilitzat i del tipus de superfície sobre la qual s’aplica.

Un diagnòstic i un tractament a temps solen aconseguir la milloria del pacient.

L’Àfrica subsahariana continua sent l’àrea més afectada per l’epidèmia de VIH. Del nombre total de persones infectades al món el 2009, 22,5 milions vivien a Àfrica.

Sida i salut materna a Àfrica Pràcticament cada minut neix un nen al món amb el VIH. De manera que només aconseguirem una generació sense VIH/sida si centrem els nostres esforços en les mares i els nens exposats a més risc, com el que es presenta a Àfrica. Cal tenir en compte que la dona africana amb prou feines té control sobre la seva vida sexual. Pateix 5 o 6 vegades més infeccions que els homes i, moltes vegades, se li nega la necessària atenció sanitària o la rep de manera molt limitada. A més, els recursos familiars es dediquen en primer lloc als homes. La discriminació relacionada amb la sida és superior en les dones, i per això pateixen violència, abandó, rebuig familiar o social i carències sanitàries. Fins i tot les acusen de propagar la malaltia, encara que siguin elles les infectades per les seves parelles. Una educació que ensenyi a viure la sexualitat de manera més humana, que ensenyi a evitar situacions de risc, i el fàcil accés de les persones malaltes a un tractament antiretroviral es consideren factors que han contribuït que la prevalença del VIH disminueixi, tot i que de manera irregular, entre les dones de països com BurkinaFasso, Botswana, República Democràtica del Congo, Etiòpia, Ghana, Kenya, Malawi, Namíbia, Togo, Tanzània i Zimbàbue.

■ 1.2. MALÀRIA És causada per paràsits del gènere Plasmodium, que es transmeten per la picadura d’un vector infectat, la femella del mosquit anòfel. Un cop a l’organisme, els paràsits es multipliquen al fetge i després infecten els glòbuls vermells. Si la malaltia no es tracta a temps, pot posar en perill la vida del malalt, perquè altera el flux de sang que arriba als òrgans vitals.

16

Detectar com més aviat millor la resistència als insecticides ha de ser una tasca essencial de tots els països per controlar la malària i poder garantir que s’estan utilitzant els mètodes més eficaços. Per prevenir la malària també es poden utilitzar medicaments. A més, a les zones endèmiques, s’aconsella a les dones embarassades que segueixin tractaments preventius intermitents, sobretot al final de l’embaràs. ●

Tractaments actuals El diagnòstic i el tractament a temps solen aconseguir la milloria del pacient, poden evitar la mort i contribueixen a reduir la transmissió. Entre les mesures clau per combatre la malària es troba el tractament amb combinacions de medicaments basats en l’artemisinina, que és ràpid i eficaç. Quan els pacients són tractats amb una sola teràpia a base d’artemisinina poden deixar el tractament quan desapareixen els símptomes, però això no evita que continuïn tenint paràsits a la sang. Si no els administren, alhora, un segon fàrmac, els paràsits resistents sobreviuen i poden transmetre’s a altres mosquits, i d’aquests a altres persones. És a dir, les monoteràpies són la causa principal de la propagació de la resistència a l’artemisinina.


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:12 Página 17

I N F O R M E ●

Acabar amb la pobresa per acabar amb la malària La malària causa greus pèrdues econòmiques als països més afectats. En algun d’aquests pot arribar a significar fins al 40% de la despesa sanitària pública. Segons l’Informe sobre Desenvolupament Humà 2011, és urgent adoptar mesures per poder mantenir els avanços aconseguits per la majoria dels països més pobres del món. A més a més, adverteix de la imminència d’un retrocés alarmant del ja aconseguit en el cas que el deteriorament mediambiental i les desigualtats socials continuïn augmentant.

2. ÀSIA ■ 2.1. TUBERCULOSI ● Mitjans de prevenció de la tuberculosi i valoració de la seva eficàcia A Àsia el risc de contagi és molt elevat. Cal tenir en compte que els que pateixen tuberculosi pulmonar poden transmetre la malaltia en tossir, esternudar o en parlar, perquè, en fer-ho, expulsen a l’aire els bacteris que causen la tuberculosi. El risc de contagi augmenta on hi ha una concentració elevada de persones infectades: els ambients tancats, l’amuntegament en habitatges, hospitals o presons. Però això es pot evitar si els malalts reben un tractament adequat, i és essencial que els pacients el segueixin, tal com els el prescriuen, fins al final. Segons l’Informe ODM1 2011, cal treballar més a Àsia, que continua patint les dues terceres parts de la càrrega mundial de tuberculosi, sent l’Índia i la Xina els països més afectats. A més a més, una epidèmia emergent de VIH/sida a Àsia està posant en perill el que ja s’havia aconseguit en la lluita contra la tuberculosi, ja que aquesta malaltia afecta amb més intensitat els malalts de sida. ●

Perspectives de millora dels tractaments actuals L’avanç en la lluita contra la tuberculosi és el resultat de l’esforç dels últims 15 anys per aconseguir el tractament més idoni. Així, el tractament directament observat, DOTS, que implica el control directe del tractament que segueix el pacient i la seva hospitalització. A aquest tractament l’ha succeït la campanya Stop TB, l’objectiu de la qual és facilitar que el nombre més gran de persones puguin tenir un diagnòstic i rebre una atenció adequada, fer front a la tuberculosi associada al VIH, protegir les poblacions més pobres i reduir el patiment i les conseqüències socioeconòmiques que està causant la malaltia. Segons l’OMS, gràcies a això, entre 1995 i 2009, van ser tractats amb èxit 41 milions de malalts de tuberculosi i es van salvar 6 milions de vides. Ara bé, en els pròxims 5 anys caldrà redoblar els esforços per finançar i aplicar les mesures incloses en la campanya Stop TB, si es volen complir les metes que estableix el Pla Mundial Stop TB, 2011-2015.

Tuberculosi i pobresa La tuberculosi és una de les malalties dels pobres que afecta, sobretot, les persones que estan en la seva edat més productiva. La immensa majoria de les morts per tuberculosi tenen lloc a la part més pobra del món, més de la meitat a Àsia, a causa de la falta de salubritat, amuntegament, mala alimentació i la falta d’accés a medicaments.

Segons dades de l’OMS, el 2009 van morir de tuberculosi 1,7 milions de persones, la qual cosa equival a unes 4.700 morts al dia. Només la Xina i l’Índia sumen el 35% dels casos nous de tuberculosi de tot el món.

LA TUBERCULOSI A ÀSIA Morts degudes a tuberculosi entre portadors d’HIV. (Per cada 100.000 persones)

Prevalença de tuberculosi (Per cada 100.000 persones)

Cambodja

61.0

660

Timor Oriental

46.0

643

Myanmar

41.0

525

Filipines

33.0

502

Bangla Desh

43.0

411

Corea del Nord

23.0

399

Tadjikistan

41.0

382

Pakistan

34.0

364

Afganistan

38.0

352

Vietnam

34.0

334

Mongòlia

5.00

331

Indonèsia

27.0

289

Índia

26.0

256

Nepal

21.0

238

Kazahstan

23.0

198

Tailàndia

16.0

182

Bhutan

9.20

181

Corea del Sud

5.40

151

Laos

11.0

130

Iraq

12.0

117

Xina

4.10

108

Malàisia

8.50

107

Sri Lanka

9.10

101

Brunei Darussalam

2.70

91

Turkmenistan

20.0

77

Iemen

5.90

71

Kuwait

1.20

51

Qatar

2.10

45

Singapur

2.30

44

Fiji

3.60

40

Japó

1.50

27

Bahrain

0.90

25

Líban

2.10

24

Iran

1.80

23

Síria

1.40

23

Aràbia Saudita

1.40

18

Oman

0.99

16

0.70

8

PAÍS

Jordània 1

ODM: Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Font:OMS 2012 (Dades referides al 2010) Passa a pàgina 20...

17


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:12 Página 18

I N F O R M E

2010: Una visió global sobre la infecció per VIH (33,3 milions de persones viuen amb el VIH)

Sense dades

(Percentatge de persones entre 15 i 49 anys infectades ).

Font: UNAIDS

Proporció estimada de llars am una mosquitera tractada amb l’Àfrica Subsahariana (Juny 2011, OM

< 30% 30 - 50% 50 - 80% > 80% Sense dades No hi ha transmissió de màlaria

t

t 18


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:12 Página 19

I N F O R M E

Malaltia de Chagas a Amèrica Llatina (Pan American Health Organization. Regional Office of the World Health Organization)

Detall Amèrica Central

àrea on la transmissió no s’ha interromput. àrea on la transmissió s’ha interromput. àrea no endèmica, sense evidència de transmissió. àrea on la interrupció no és una meta. àrea on es va eliminar l’agent transmissor. països no inclosos en l’estudi.

mb, com a mínim, mb insecticida a , OMS Malaria Report 2011) En el quadre següent es mostren els països africans, amb dades remeses a l’OMS, la població dels quals en risc amb accés a cobertura de mosquiteres és menor del 50%. Per calcular el percentatge de cobertura de mosquiteres, s’assumeix que cada mosquitera cobreix dues persones, que cada mosquitera és tractada amb insecticida i té una durabilitat de tres anys.

Núm. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

PAÍS Gabon Txad Camerun Ghana Eritrea Costa d’Ivori Somàlia Botswana Guinea-Bissau Guinea Equatorial Níger Kenya Moçambic Angola Benín Malawi Gàmbia Nigèria

Població nacional (Dades Nacions Unides)

1.505.463 11.227.208 19.598.889 24.391.823 5.253.676 19.737.800 9.330.872 2.006.945 15.15.224 700.401 15.511.953 40.512.682 23.390.765 19.081.912 8.849.892 14.900.841 1.728.394 158.423.182

% de població en risc

% de cobertura

100 10 100 100 100 100 100 65 100 100 100 76 100 100 100 100 100 100

0 7 13 15 17 20 20 21 21 21 33 37 38 39 39 42 47 49 19


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:12 Página 20

I N F O R M E ...ve de la pàgina 17

■ 2.2. SIDA Prop del 23% de les persones seropositives del món són menors de 25 anys i, aproximadament, el 41% dels nous infectats té entre 15 i 24 anys. A escala mundial, les dones i les nenes pateixen molt més que els homes el VIH/sida. Per això, és fonamental que homes i dones tinguin una clara consciència de la responsabilitat d’evitar riscos en les seves relacions sexuals. Cal formar la dona perquè pugui decidir lliurement el relatiu a la seva vida sexual i protegir-se de la infecció. Així mateix, per lluitar contra el VIH/sida, cal eradicar tota discriminació de les dones i les nenes, la violència que pateixen i el comerç a què són sotmeses. A més a més, cal superar la discriminació dels qui pateixen VIH/sida, facilitar la seva educació, la seva vida laboral, l’atenció de la seva salut i la seva protecció jurídica i adoptar les mesures necessàries per combatre l’estigma social que causa l’epidèmia.

gues injectades, la prostitució i les relacions sexuals entre homes. L’Organització Mundial de la Salut preveu que, el 2020, prop del 46% de les noves infeccions a Àsia es produiran per aquesta causa. El Govern de l’Índia, tercer país del món quant al nombre de persones amb VIH/sida, ha d’evitar la propagació de la malaltia; per a això ha d’intensificar encara més les campanyes d’informació i control, amb l’ajuda de la societat civil. ●

Perspectives de millora dels tractaments actuals D’acord amb l’Informe sobre els ODM 2011, la possibilitat que els tractaments millorin és encara escassa. Per això, es recomana començar el tractament antiretroviral com més aviat millor; recórrer a tractaments combinats;intentar que el pacient no abandoni el tractament; tenir molt en compte si, a més del VIH, el malalt pateix hepatitis; adoptar totes les mesures de prevenció que sigui possible; garantir la disponibilitat dels medicaments necessaris a preus assequibles, i invertir en els sistemes de salut, especialment en l’atenció primària.

Mitjans de prevenció actuals i valoració de la seva eficàcia Els programes de prevenció són eficaços en la mesura que tenen en compte l’ètica i els valors culturals locals; quan inclouen activitats que aconsegueixen reduir les conductes de risc i promoure’n d’altres de més responsables, com l’abstinència i la fidelitat; quan faciliten el diagnòstic confidencial per evitar l’estigmatització social, el suport psicològic i el tractament a temps de les malalties de transmissió sexual. És essencial que hi hagi serveis que redueixin el risc de la transmissió, que a Àsia es produeix fonamentalment a través de les dro-

Sida i educació a Àsia Facilitar l’accés a tots els nivells d’educació i la formació necessària per aconseguir una feina decent són passos decisius a Àsia per lluitar contra l’epidèmia de la sida. A l’Àsia meridional i occidental són els nens els qui més accedeixen a l’educació primària, i la igualtat és un objectiu encara distant. Pel que fa a l’educació secundària, l’Àsia central i sud-oriental han aconseguit la igualtat d’accés a l’educació i a l’Àsia oriental les nenes accedeixen a l’escola secundària més que els nens.

Mans Unides/Marta Carreño

En cada regió, les diverses malalties tenen diferent relació amb alguna dimensió específica del desenvolupament.

20


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:12 Página 21

I N F O R M E

Segons l’Informe ODM 2011, cal treballar més a Àsia, que continua patint les dues terceres parts de la càrrega mundial de tuberculosi.

Mans Unides/Javier Cuadrado

3. AMÈRICA ■ 3.1 MALALTIA DE CHAGAS ● Mitjans per prevenir la malaltia de Chagas i valoració de la seva eficàcia Aquesta malaltia, endèmica en 21 països d’Amèrica Llatina, és causada pel paràsit Trypanosoma cruzi que es transmet, principalment, a través d’un insecte hematòfag conegut com xinxa oTriatomainfestans. La transmissió es produeix quan els excrements de l’insecte infectat entren en contacte amb la ferida causada per la seva picada. Aquests insectes es multipliquen en les construccions precàries, fetes de maó, amb teulades de palla, esquerdes a les parets... és a dir, molt pobres, la qual cosa exposa la població, especialment de les àrees rurals, a la picada de l’insecte i a la malaltia. Les mesures adoptades per prevenir la malaltia es basen a millorar els habitatges de les àrees afectades i el seu entorn, així com fumigar amb insecticides d’acció residual per matar aquests insectes. També és molt important detectar la malaltia en les dones embarassades, incloent en els tests habituals el de la malaltia de Chagas, fent un seguiment adequat dels nounats de mares infectades i millorant la preparació i conservació d’aliments. Tot això s’ha dut a terme gràcies a programes específics que han permès un descens del nombre d’afectats, de 30 milions el 1990, a 8 milions el 2006.

Els gossos són transmissors potencials del germen de la leishmaniosi.

molt més alta. Així mateix, tenen més risc pacients amb trastorns del sistema immune. Per tant, és important fer especial èmfasi en el diagnòstic de les mares durant la gestació per tractar els nounats infectats i la realització de tests diagnòstics adequats en nens amb simptomatologia suggeridora, procedents d’àrees afectades, per fer tractament.

Perspectives de millora dels tractaments actuals Els símptomes de la primera fase de la malaltia, o fase aguda, apareixen a les primeres setmanes de la infecció i poden consistir en febre, adenopaties o inflor del punt d’infecció. Ocasionalment es poden donar quadres més greus que tenen alta mortalitat, com la inflamació del teixit cardíac o cerebral. La segona fase, o fase crònica, pot no donar la cara durant dècades o fins i tot durant tota la vida. Tanmateix, un percentatge elevat de malalts tenen complicacions cardíaques amb el consegüent risc de mort sobtada o insuficiència cardíaca i pateixen complicacions digestives per dilatació del còlon o de l’esòfag. El tractament d’aquesta malaltia es du a terme amb fàrmacs l’eficàcia dels quals, en ambdues fases, ha estat comprovada durant anys. Els problemes són la falta d’incentius econòmics per continuar la necessària investigació de nous fàrmacs i fins i tot que no es produeixin els necessaris, fet que ha arribat a ocasionar el desabastament.

Malaltia de Chagas i mortalitat infantil La mortalitat en els nens, especialment en els nounats, és més gran per tenir un risc elevat de patir les formes més greus en la fase aguda com ara miocarditis o meningoencefalitis, que poden ser mortals en aproximadament el 5% dels casos. Això està relacionat també amb l’estat nutricional dels nens, per la qual cosa en aquelles poblacions que pateixen a més desnutrició aquesta xifra pot ser

■ 3.2. LEISHMANIOSI ● Mitjans de prevenció de la leishmaniosi i valoració de la seva eficàcia La leishmaniosi, endèmica en 98 països, és una malaltia produïda per més de 20 espècies del gènere protozou leishmània, que es transmet a través de la picada dels flebòtoms i que pot causar des d’una úlcera fins a una malaltia letal sistèmica: la leishmaniosi visceral. El 90% de la leishmaniosi visceral, la varietat més greu, es dóna al Brasil, Etiòpia, l’Índia, Nepal i el Sudan i el factor constant és la pobresa. Per prevenir la leishmaniosical eliminar el vector, controlar les zones de més transmissió i utilitzar insecticides a les àrees i en el moment oportú, per a la qual cosa cal controlar els animals que allotgen el germen de la malaltia, els reservoris, que a Amèrica Llatina són, en primer lloc, els gossos. És fonamental detectar a temps quins estan infectats, fent les anàlisis oportunes i, si escau, sacrificant-los per evitar el contagi. A més a més, és decisiu facilitar informació sobre la malaltia, com prevenir-la, formes de contagi etc. Així mateix, la possible gravetat de la malaltia requereix un diagnòstic a temps i el tractament adequat. Aquestes mesures han demostrat que és possible disminuir el nombre de malalts i les conseqüències de la malaltia.

21


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:12 Página 22

Mans Unides/Javier Mármol

I N F O R M E

La transmissió de la leishmaniosi augmenta o disminueix en funció de les condicions mediambientals que envolten les ciutats. ●

Perspectives que millorin els tractaments actuals Hi ha diversos tractaments per combatre la leishmaniosi. Els més recents són els més eficaços, i han aconseguit reduir els greus efectes secundaris que tenien alguns dels tractaments ja habituals, com els antimonials pentavalents. Així, l’anfotericina B liposomal ha representat un avanç considerable en el tractament de la leishmaniosi visceral per la seva eficàcia i per tenir menys efectes secundaris, però és molt car.

Leishmaniosi i medi ambient La transmissió de la leishmaniosi augmenta o disminueix en funció de les condicions mediambientals, perquè aquestes afecten el mosquit transmissor de la malaltia. Així, l’augment de la temperatura pot afavorir l’aparició del vector i, per tant, de la malaltia en àrees on abans no es donava.

Tot i que estiguem en època d’escassetat, hi ha necessitats bàsiques de les quals no podem prescindir: la recerca i el desenvolupament de mitjans de prevenció. Un altre factor que afecta la propagació de la malaltia és el creixement desmesurat d’àrees perifèriques de les ciutats, com està ocorrent al Brasil. Així mateix, els moviments migratoris són un risc afegit, ja que impliquen l’arribada de persones de regions no exposades a zones de transmissió de la malaltia, la qual cosa unit a les pobres condicions nutricionals d’aquestes poblacions produeix un augment de la infecció.

22

4. CONCLUSIÓ Comprovem que hi ha possibilitats per acabar amb aquestes malalties. Encara es pot avançar en una investigació més eficaç i més barata, però no podem deixar-ho tot a l’avenir, perquè ja hi ha solucions eficaces. Amb tots els mitjans de què disposem, com és possible que encara hi hagi malalties que, tanmateix, es poden evitar de manera senzilla? Ara que es destinen menys recursos d’ajuda bàsica, quin és el destí dels països pobres? Una gran part dels tractaments d’aquestes malalties necessiten la implantació de projectes que requereixen un prolongat seguiment en el temps. Pensem en la construcció d’un hospital o en l’educació dels mes petits perquè aprenguin a prevenir-se contra la sida o la tuberculosi. Si falla l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, tan necessària en projectes de llarg abast, molts tractaments prolongats poden quedar-se a mitges. Tot i que estiguem en època d’escassetat, hi ha necessitats bàsiques de les quals no podem prescindir, com són la recerca i el desenvolupament de mitjans de prevenció. Hem de tenir en compte que les riqueses, siguin moltes o poques, només fan la seva funció de servei a l’home quan són destinades a produir beneficis per als altres i per a la societat. No hi ha millor inversió que treballar pels altres, per la salut dels més pobres, perquè tinguin vida.

Departament d’Estudis i Documentació dels Serveis Centrals de Mans Unides. Agraïm la col·laboració especial en la redacció d’aquest informe a: Rosa M. Díaz Díaz, metgessa dermatòloga. Juncal Pérez Somarriba, metgessa internista.


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:12 Página 23

NOTÍCIES MANS UNIDES

Com cada any, Mans Unides ha decidit els premis de Premsa, Televisió, Cartells i Relats. En l’apartat de televisió, patrocinat pel Banc de Santander, el premi de 3.000 euros es va atorgar al reportatge Los olvidados de los olvidados. La historia de miles de enfermos mentales y un loco, d’Aigua Films, dirigit per Carles Caparrós i emès per Canal Odisea. Quant al concurs de premsa impresa i digital, el primer premi, dotat amb 3.000 euros, va recaure en Silvia Melero, pel seu reportatge La herida de la vergüenza, publicat a la revista 21RS. El 2n premi va ser concedit a Conchín Fernández, pel seu article “El oculista de los pobres” publicat a Mundo Negro. En el Concurs de Relats per a Nens i Joves, el jurat va decidir concedir el primer premi a Francisco Javier Hidalgo, alumne de 6è de primària del CEIP Juan Díaz del Moral, de Bujalance (Còrdova), pel seu treball La salud, derecho de todos: ¡Actúa!. El segon premi va ser per a Paula Medina, alumna de 6è de primària del Col·legi Públic Iturrama de Pamplona, pel seu relat Dos vidas distintas, dos vidas iguales. El Grup Banco Popular col·labora en aquests premis, dotats, respectivament, amb 1.000 i 500 euros destinats als centres educatius dels alumnes guanyadors. D’altra banda, el premi del concurs de cartells, dotat amb 2.500 euros i patrocinat per La Caixa, ha recaigut en Jesús Terciado, d’Inventia Estudi de Comunicació de Madrid. Aquest cartell serà la imatge de la campanya de Mans Unides per a l’any 2013. També Ana Villanueva, Inma Palos, Carmen Domínguez, Nuria Llop, Isabel Sáinz, Irene Abadia, alumnes de 2n d’ESO del Col·legi Sansueña de Saragossa, es van fer amb el guardó del concurs de cartells per a centres educatius, dotat amb 1.500 euros de premi.

Mans Unides/Paloma Vogel.

Guanyadors dels concursos del 2012

La presidenta de Mans Unides durant el seu viatge al Senegal.

Viatges institucionals per al tancament de convenis L

La presidenta de Mans Unides, Myriam García Abrisqueta, va participar el passat mes d’abril en una trobada regional organitzada a Ziguinchor, Senegal, amb motiu de la clausura del Conveni AECID-Mans Unides que s’ha desenvolupat al país durant quatre anys. L’acte va comptar amb la presència, entre d’altres, del president del programa. P. Christian Manga, i el coordinador de l’equip del Conveni, Josep Gimenez. En el seu discurs, Myriam García Abrisqueta va dedicar unes paraules expressament a les dones de la regió de Casamance: “Jo us animo a vosaltres que sou el centre de les vostres famílies a participar en la vida de la comunitat, a participar en la presa de decisions, i que la vostra veu sigui escoltada. No descuideu la vostra formació ni la de les vostres filles, és important estudiar, una dona que sap llegir i escriure fa que el camí cap al desenvolupament sigui possible”. Va finalitzar desitjant que el programa es perpetués amb l’esforç i el treball de tots.

D’altra banda, Rafael Serrano, secretari general de Mans Unides, va viatjar el passat mes d’abril a Moçambic, per assistir a l’assemblea anual de l’Associació ESMABAMA, soci local de Mans Unides a la diòcesi de Beira, on l’organització dóna suport a diversos projectes de desenvolupament des de l’any 2003, i n’és el responsable el pare Otorino Poletto, missioner combonià. Per la situació pròpia del país, unida a les repercussions inevitables de la crisi econòmica mundial, i les grans retallades en l’AOD del nostre país, es fa molt difícil continuar amb la gran tasca de desenvolupament humà que du a termeESMABAMA amb la nostra ajuda i la de les comunitats autònomes de Madrid, València, Andalusia i Castella-la Manxa, que fins ara han cofinançat els diferents projectes educatius, sanitaris i agrícoles. Malgrat això, l’àrea de Projectes de Mans Unides continuarà estudiant la millor manera de continuar donant suport a la tasca d’ESMABAMA en el futur.

Te amb pastes per una bona causa La delegació de Mans Unides a Albacete i la Tienda del Té Beatriz Parreño van unir les seves forces per una bona causa: la creació de sis aules de primària al nord de Ghana per intentar acabar amb l’absentisme escolar. Per a això, el passat 29 de maig es va fer, a l’Hotel Los Llanos, una jornada de te amb pastes, en la qual els assistents van poder fer un donatiu per a aquest projecte.

23


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:12 Página 24

NOTÍCIES MANS UNIDES

Mans Unides per la vida El 18 de maig, les oficines dels Serveis Centrals de Mans Unides van viure un dia important: la cantant Rosa López s’hi va apropar per presentar-nos, en directe i en exclusiva, la cançó que ha dedicat en el seu últim disc a Mans Unides. Durant el temps que va passar a les nostres instal·lacions, va aconseguir arrencar més d’una llàgrima d’emoció i un sentit aplaudiment d’agraïment, sobretot en interpretar, a cappella, la tornada de la cançó. Rosa va animar la gent a no quedar-se de braços plegats davant les desgràcies alienes. I es va oferir a col·laborar amb Mans Unides, tant com a artista com d’una manera més personal. “Jo tinc un micròfon per explicar als altres què és el que fa Mans Unides i per això em vull involucrar més en el que feu, i conèixer la vostra feina i els vostres projectes”, ens va dir. La col·laboració de Rosa amb Mans Unides va començar fa un any, quan va donar suport a la nostra candidatura als premis “Cuida de ti” de la revista Mía, amb un projecte de promoció de la dona a l’Índia. Rosa va quedar tan encantada amb la feina de Mans Unides que no va voler que la seva contribució a la causa dels més desfavorits quedés en un fet puntual. Va sorgir així la idea de la cançó, “una gran cançó per a una gran obra”, que no és una altra que l’obra de Mans Unides, amb la qual la cantant granadina se sent “molt vinculada”. Al tancament d’aquesta edició, la cançó portava ja més de 12.100 visites en el nostre canal de Youtube, i està inclosa en l’últim disc que ha sortit a la venda al juny.

En diverses ciutats andaluses i amb importants ponents

Organitzat l’XI Fòrum de Mans Unides L’XI Fòrum de Mans Unides, que es va organitzar a Màlaga els dies 11 i 12 de maig, va representar una oportunitat per a així conèixer i debatre en profunditat sobre els reptes a què s’enfronten la salut i l’accés a la sanitat als països en via de desenvolupament. Durant tres dies, experts, investigadors, professors i metges i infermers vinguts d’Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica van tractar afers relacionats amb malalties com la salut, la sida, la malària o la tuberculosi. També les malalties tropicals i les oblidades, que es cobren milions de morts cada any, s’han fet un forat entre les ponències de grans ex-

perts, que han volgut compartir i informar sobre les seves inquietuds, les seves troballes i els seus estudis . Amb ells, hi havia missioners provinents dels tres continents on Mans Unides dóna suport a projectes. Persones que coneixen el que la falta d’accés a l’assistència sanitària significa per als que menys tenen. Persones que saben de primera mà el que és la malaltia en llocs on la carència de recursos és la que inclina la balança entre la vida i la mort. Persones que pateixen les mateixes malalties que semblen estar destinades només als que menys tenen.

Mans Unides/Javier Mármol

Campanya Somos - Dia Somos

24

La Campanya SOMOS neix el 2012 com una iniciativa de 25 ONG espanyoles (entre les quals, Mans Unides), englobades en l’Asociación Española de Fundraising (AEFr). Amb aquesta es vol agrair als donants la seva generositat, donar a conèixer la tasca que duen a terme les organitzacions gràcies al seu suport, animar altres persones a unir-se a qualsevol de les causes que aquestes promouen, i sobretot, fer conscient la societat de la seva capacitat i responsabilitat per canviar el món, i fer-lo més just i fratern.

El 8 de juny, Dia Somos, centenars de persones van sortir al carrer a tot Espanya amb una peça de roba del revés, un gest senzill i visible que tots podem fer quelcom per canviar les coses, i amb aquest fet es volia cridar l’atenció de tots aquells que encara no s’han decidit a col·laborar amb alguna ONG i animar-los a fer-ho. Les delegacions de Mans Unides han celebrat aquest dia d’agraïment i compromís per un món millor. Més informació a www.somosasi.org.


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:12 Página 25

NOTÍCIES MANS UNIDES

Mans Unides

Assemblea anual de delegades

Panell d’experiències “Incidència de la falta de salut en la població i en el desenvolupament d’un país”, organitzat en l’XI Fòrum de Mans Unides.

SI NO VAS PODER ASSISTIR-HI ● Si vols conèixer més en profunditat tot allò sobre el que es va parlar aquests dies, només cal que accedeixis a la pàgina de l’XI Fòrum de Mans Unides. Entrant en el menú pots tornar a veure les diferents conferències en diferit: www.foromanosunidas.org També podràs trobar-hi i descarregar les ponències, tant dels actes centrals del Fòrum com dels esdeveniments previs que van tenir lloc en altres ciutats andaluses, en el nostre espai en línia de Recursos Formatius: http://www.manosunidas-online.org/biblioteca/actos-centrales y http://www.manosunidas-online.org/biblioteca/eventos-previos ● Finalment, a la nostra pàgina web trobaràs la Declaració Final del Fòrum, titulada “Salut per al desenvolupament”.

Mans Unides va organitzar, el cap de setmana del 25 i 26 de maig, a la localitat madrilenya d’El Escorial, la seva Assemblea anual de delegades, a la qual van assistir representants de la majoria de les 70 delegacions que l’organització té a Espanya. L’Assemblea, òrgan suprem de govern de Mans Unides, va aprovar els comptes anuals de la institució, corresponents a l’any 2011, i va rebre els resultats de l’auditoria externa. A més a més, l’Assemblea va votar, entre els tres cartells escollits per un jurat, el treball que serà la imatge de la campanya de 2013. També va aprovar el document base per a aquesta campanya. En el discurs que la presidenta de l’organització va dirigir als assistents, Myriam G.Abrisqueta va voler remarcar que “la nostra activitat com a institució està al servei dels nostres germans, els més pobres, i és aquest fi el que hem d’atendre sempre, sense desviar-nos-en i sense fer que cap altra finalitat el suplanti o ocupi el seu lloc ni adquireixi la seva importància”. A més, va voler deixar constància que “Mans Unides és una gran institució; la consideració social que ha aconseguit i el seu arrelament social són excel·lents; n’hem de ser conscients i estar al nivell que requereix”, va dir.

Premi “Dona Vallera 2012” L’alcalde de la Vall d’Uixó, Óscar Clavell, va lliurar el passat 19 de maig el premi Dona Vallera 2012 a Carmen Tomás Torán, veïna de la localitat i voluntària de Mans Unides des de fa molts anys. Clavell va valorar de manera positiva “el suport que dia rere dia ha prestat Carmen Tomás a Mans Unides, així com el potencial humà, capaç de deixar-ho tot per ajudar els altres”. L’alcalde va assegurar que encarnava “els valors de l’esforç, la constància i la humanitat”. Carmen Tomás va entrar a formar part de l’equip de Mans Unides el 1985, com a voluntària, i posteriorment va passar a ser responsable en l’àmbit comarcal. Va ser, a més a més, qui va iniciar el Sopar de la Fam a la Vall d’Uixó, per conscienciar els ciutadans de les carències dels altres i la necessitat de donar suport a projectes per als més necessitats.

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

25


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:13 Página 26

NOTÍCIES MANS UNIDES

▲ La delegació de Mans Unides a Toledo va celebrar dos moments importants durant el mes d’abril. En primer lloc, diumenge 22 va tenir lloc el IV Pelegrinatge Diocesà. Van assistir-hi gairebé 350 voluntaris de 35 pobles, i van estar acompanyats per dos dels vicaris episcopals, el de la Manxa i el de Talavera. Com a comiat, van celebrar un acte marià a la Basílica de Ntra. Sra. del Prado, patrona de Talavera. I d’altra banda, van assistir a la inauguració de la remodelació de la plaça d’Islas Filipinas, que serà dedicada a Mans Unides. ▲ El Centre Cultural Federico García Lorca, d’Ingenio (Gran Canària) va acollir el passat 14 d’abril un festival solidari a benefici de Mans Unides. S’hi van recaptar 6.400 euros. El projecte vinculat té com a objectiu la construcció d’una maternitat en un hospital rural de Zimbàbue, gràcies al qual es beneficiaran, directament, 640 dones i, indirectament, 4.500 familiars i població en general. ▲ El 19 de maig es va celebrar la III Abraçada a la Plaça Major de Salamanca, un acte senzill però carregat d’emotivitat, en què cadascun dels 88 arcs de plaça va estar guarnit per un cartell fet amb tela, i en cada un es va reflectir una cançó, d’aquelles que toquen el cor. ▲ La Cartoixa de Valldemossa va ser l’escenari d’un concert, ofert per la cantant Marga Pocoví, a benefici de Mans Unides. El projecte recolzat servirà per a la creació d’un centre educatiu de menors en situació de conflicte a Costa d’Ivori. La presidenta delegada de Mallorca, María Oliver, va presentar la vetllada a la qual van assistir l’alcalde de Valldemossa, Xisco Mulet, el tinent d’alcalde, Nadal Torres, i un gran nombre de col·laboradors i amics.

Pa, xistorra i xocolata pel desenvolupament Alguns dels alumnes del col·legi Urdaneta, durant la celebració del bocata solidari.

Per segona vegada en aquest curs, l’equip de pastoral i valors del col·legi Urdaneta de Bilbao van organitzar el “bocata solidari”. I un cop més, va ser un èxit, tant pel nombre de participants, com pel comportament exemplar de tots els assistents. Els diners recaptats van ser 1.972 euros. El projecte vinculat té com a objectiu l’ampliació i equipament del complex escolar de St. Benoît, a la Rep. Dem. del Congo, que beneficiarà, de manera indirecta, més de 2.000 persones. Alguns dels participants en l’esdeveniment van escriure així sobre les seves impressions de l’acte: “El dia del “bocata solidari” va ser un dia en què ens ho vam passar genial perquè vam haver de portar diners per donar-los als necessitats i que poguessin comprar menjar, roba, vacunes i medicaments. A la primera classe, les professores ens van donar unes paperetes a canvi d’un euro perquè poguéssim agafar el bocata. Va ser un dia de bojos!” (Carmen i Patricia, 6è A). “Aquest trimestre, hem tornat a fer el

projecte del “bocata solidari”. Els diners obtinguts van destinats al projecte de Mans Unides. Per dur a terme aquest projecte fan falta 65.000 euros, i nosaltres només n’hem aconseguit al voltant de 1.500, però granet a granet s’hi pot aportar molt”. (Guillermo Villasante .6è C). “Al col·legi Urdaneta, cada any, fem un projecte que s’anomena “bocata solidari”. En aquest projecte han recaptat molts diners per arreglar llocs necessitats”. (Víctor Martínez. 6è C). “M’agrada quan l’escola ens ensenya a ser solidaris amb persones que tenen algun problema, com l’altre dia amb el “bocata solidari”. Però jo m’he adonat que puc ser solidari també amb els meus amics quan tenen algun problema i jo intento ajudar-los i recolzar-los en el que pugui per aconseguir solucionar-los. Crec que cada dia tots podem fer alguna coseta solidària”. (Luis Pascual. 3è F) “Quan vaig fer un mos al bocata de xistorra va explotar… de l’alegria i la solidaritat que hi havia al col·le”. (Javier Esparza. 3è F)

Mans Unides rep el Premi FAO Espanya 2012

Mans Unides/Pilar Seidel

El passat 9 de maig, SM la Reina Sofia va lliurar a Mans Unides, en la persona de la seva presidenta Myriam García Abrisqueta, el Premi FAO Espanya 2012. El Jurat va valorar l’“esforç exemplar” que Mans Unides du a terme en la lluita contra la fam, la qual cosa va quedar reflectit en la seva acta. A més a més, en particular, va voler ressaltar la posada en pràctica, durant l’any 2011, de la Campanya “El seu demà és avui”, amb l’objectiu de contribuir a la consecució de l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni núm. 4: “Reduir la mortalitat infantil”. Una “àmplia campanya de comunicació” que la FAO ha valorat especialment. “El seu demà és avui”, afegia l’acta, “reflecteix de manera molt visual que la malnutrició i la fam són les causes principals de més d’un terç de les morts infantils al món, i que ha estat massivament difosa a Espanya”.

26

Mans Unides

Breus


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:13 Página 27

NOTÍCIES MANS UNIDES

San Juan Bosco

Durant la setmana del 13 al 17 de febrer es va desenvolupar la campanya anual de Mans Unides al Col·legi Salesià San Juan Bosco de València. La majoria dels gairebé 1.600 alumnes van participar en alguna de les accions i activitats pensades pels equips de pastoral. En l’etapa de primària i secundària es va fer un concurs de cartells, les bases del qual ja estaven recollides a l’agenda escolar. Els cartells guanyadors es van reproduir a color en DIN A3, i tots els cartells participants van ser exposats en diverses zones del col·legi. A més a més, cada cop que un alumne de primària va col·laborar amb un donatiu, va poder pintar la seva mà dins una mà gegant situada en cada classe. A secundària, a més de les tutories i els moments de “Bon Dia” a l’inici de cada matí, centrats a sensibilitzar sobre el sisè Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni, va haver-hi altres iniciatives per aconseguir fons per al projecte d’aquest curs. Es van vendre els tradicionals “xinesets de la sort”, es va muntar un estand amb productes de Mans Unides i es va fer el “Divendres alternatiu solidari” de 14 a 17 hores a l’antic llit del riu Túria. En total, es van recaptar 2.893 euros, que aniran destinats a l’equipament de l’Hospital de San Ramón, a Bolívia. També, i com ja és tradició, a l’American School of Valencia, es va celebrar el Dia de la Samarreta de Mans Unides. El 23 de febrer els professors i alumnes es van fer una foto conjunta amb les samarretes de la Campanya 2012 de Mans Unides.

En primera persona

Reflexions entre el cor i la raó Encarni Escobar Coordinadora expatriada a Ziguinchor (sud del Senegal), del conveni cofinançat per AECID, Mans Unides i Ajuntament de Madrid, des del 2008.

H

e complert quatre anys a Casamance. Quatre anys plens d’emocions. Quatre anys que han permès apropar-me a la meravellosa gent d’aquesta regió. Quatre anys en què he conegut una part de la seva cultura i tradicions que, amb art, han conservat i sabut adaptar a aquest segle XXI. Quatre anys de compromís. 4 anys d’aprenentatge. 4 anys d’immersió. 4 anys inoblidables. “La gent és sempre el més important”, és part de la filosofia de Mans Unides; i com una de les poques expatriades que té Mans Unides al món, ho tinc molt clar. Precisament sóc aquí perquè estic d’acord amb aquesta màxima. Una amiga em va dir que el meu era vocació. I ha de ser-ho. Quan, després d’una pacient espera, per fi comença una reunió amb la població d’un d’aquests pobles perduts on treballem, l’esforç que representa el dia a dia per a aquestes famílies emociona qualsevol. Pobles perduts, perquè són lluny: lluny de la ciutat, però prop de la natura; lluny dels metges, tot i que prop de la medicina tradicional; lluny de l’abundància però més a prop del desenvolupament. “Poquet a poquet, tot anirà bé, si Déu vol”, és el que es repeteixen cada dia, per seguir endavant, cadascú confiant en el seu Déu. Però, en el fons, saben que han de posar molt de la seva part perquè veritablement millori la seva vida i la dels seus fills. I ho posen. Sobretot elles, les mares, les dones. Us podeu imaginar que aquí hi ha milers de situacions que t’encongeixen el cor i et tallen l’alè. Tanmateix, jo vaig aprendre que en la feina, també en la tasca per al desenvolupament, l’emoció i la pena no són amics de l’eficàcia, l’eficiència, l’impacte, la viabilitat ni de la buscada i rebuscada sostenibilitat. De vegades poden coincidir, en llocs comuns, però en cooperació també cal anar a per aquests últims.

Mans Unides

Dos col·legis de València amb Mans Unides

Poquet a poquet, com diuen aquí en totes les llengües locals, gràcies a moltes intervencions pensades amb el cap, i a tot aquest esforç de la població participant, es van aconseguint reptes i avançant en aquest llarg camí cap al desenvolupament. Les dones coneixen el seu potencial i creuen en les seves capacitats, que han estat reforçades mitjançant moltes de les activitats del conveni. Els joves es dediquen a la ramaderia, esforçant-se per ges-

Aquí hi ha milers de situacions que t’encongeixen el cor i et tallen l’alè. tionar les seves unitats de manera clara i transparent, per garantir no sols la continuïtat de l’activitat sinó el suport als serveis socials del poble. Si ells mateixos no s’ocupen i no treuen el màxim profit de les ajudes que aconsegueixen, no disposaran de més serveis socials, ja que l’Estat és poc present en aquesta zona tan rural del Senegal. En aquest programa ha treballat un equip de persones a qui cal reconèixer la seva dedicació i entrega. Gràcies a ells, el programa Karonghen (nom local del conveni) ha estat un èxit. Gràcies també a les meves companyes i amigues Paloma i Inma, pel seu gran treball i suport. Gràcies a la Isabel, l’Ana i a tots els que a Mans Unides van confiar en mi. Gràcies al meu marit, que va acceptar viure aquesta experiència amb mi i gràcies a aquesta personeta que des de fa 6 mesos em somriu cada matí alegrant-me fins i tot més la vida.

27


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:13 Página 28

Els joves de Gokwe són els primers a preocupar-se pel seu present, i reclamar accions que millorin el seu futur.

Zimbàbue: Dades d’interès Capital: Harare. Població: 12.236.805 hab. Moneda: Rand sud-africà. Superfície: 390.580 km2 Ciutats més poblades: Harare,Bulawayo, Mutare i Victoria.

Idiomes: Anglès, shona i ndebele. Religió: 62% sincretista; 24% cristiana, 13% creences indígenes i 1% musulmans.

Forma de govern: República presidencialista. President: Robert Mugabe. IDH: Baix, lloc 173 de 187 (2011). PIB per capita: USD 365,38.

28

Mans Unides/Ana Luna

El programa “Educació per a la Vida”, posat en marxa per Càritas Gokwe, a Zimbàbue, té com a objectiu fonamental formar i informar els joves sobre les mesures i les formes de vida adequades per a la prevenció del VIH/sida, oferint una formació integral i diverses alternatives d’oci a través de la creació dels anomenats clubs antisida, que afavoreixen la lluita contra la malaltia.


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:13 Página 29

ELS NOSTRES PROJECTES

A Zimbàbue

imbàbue és uns dels països d’Àfrica més castigats pel VIH-sida (el tercer país més afectat per la pandèmia al sud del continent, amb una taxa d’incidència del 14% -1,2 milions de persones infectades, entre elles, 150.000 nens-). El problema s’acreix a les zones rurals, on la falta d’informació i la pobresa són més grans. La regió deGokwe se situa al nord de Zimbàbue. Es tracta d’una àrea rural, molt pobra, el principal mitjà de vida de la qual és l’agricultura de subsistència. En els últims anys, la regió ha patit un greu deteriorament econòmic a causa de les escasses pluges i la baixa qualitat de les llavors, la qual cosa han produït unes collites molt pobres. A aquesta situació s’uneixen els efectes de la pandèmia del VIH, mostrant ràtios d’incidència molt elevades. Segons fonts oficials, el 40% dels joves de la regió estan afectats per la malaltia.

Z

Educació per a la Vida El 2002 es van organitzar a la diòcesi les primeres Jornades de la Joventut de Gokwe. Els joves que van assistir-hi van posar de manifest que un dels problemes més greus als quals s’enfrontaven era l’alt índex de contagis de sida entre ells. Es va ressaltar que aquesta situació era deguda, especialment, a la falta d’informació sobre la malaltia, i a les conductes associades a

l’abús d’alcohol, les drogues i la promiscuïtat. Després de les Jornades, i amb aquestes conclusions al cap, els agents més destacats en els àmbits administratiu, diocesà i comunitari de la zona es van posar a treballar amb Càritas Gokwe, donant forma a un programa que van anomenar Educació per a la Vida. Aquest programa es basa, principalment, a formar i informar els joves sobre les mesures i les formes de vida adequades per a la prevenció del VIH, oferint una formació integral i diverses alternatives d’oci a través de la creació dels anomenats clubs antisida, que afavoreixen la lluita contra la malaltia. L’any 2007 va arrencar un programa pilot a escala molt reduïda, finançat per l’ONG alemanya Misereor, membre de CIDSE, l’aliança d’ONG catòliques de desenvolupament a què també pertany Mans Unides. En els darrers anys, Mans Unides ha estat la que ha finançat diferents projectes, tant educativament com sanitàriament, que han estat implantats pels responsables de la diòcesi amb gran èxit. Atesos els bons resultats obtinguts pel programa pilot i analitzant la possibilitat d’estendre el seu impacte a altres joves, han tornat a sol·licitar suport a Mans Unides per donar accés a aquest programa d’Educació per a la Vida a joves de 16 parròquies més durant dos anys.

Mans Unides/Ana Luna

Programa d’educació i prevenció de la sida Fitxa tècnica Àrea Geogràfica: Diòcesi de Gokwe, Zimbàbue. Títol: Programa d’educació i prevenció de la sida. Objectiu: Millorar la formació i informació dels joves proporcionant-los recursos i coneixement per prevenir el VIH/sida. Beneficiaris: Directes: 3.000; Indirectes: 15.000. Sector: Educatiu.. Cost total: 50.892 euros. Responsable: Chiedza Mlandu. Institució: Càritas Zimbàbue. Projecte: ZIM/65396.

29


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:13 Página 30

Mans Unides/Ana Luna

ELS NOSTRES PROJECTES

Amb aquest programa es proporcionaran, a 3.000 joves, les eines adequades per lluitar contra la sida i disminuir l’alt índex de contagi.

Crònica d’un Taller per a la Vida Ana Luna, coordinadora de projectes de Mans Unides a Zimbàbue El passat 12 de maig, després de 2 hores de viatge per pistes de terra, vam arribar al col·legi de secundària de la Missió de Chireya on assistiríem a un dels tallers del projecte. El taller que vam visitar es va desenvolupar a l’escola durant el divendres i el dissabte, i hi van participar 110 nois i noies, d’entre 14 i 18 anys. Durant aquests dos dies, amb xerrades, grups de discussió, posada en comú, jocs i teatre, aconsegueixen que els joves identifiquin les actituds que afavoreixen el contagi de la malaltia i els ofereixen comportaments alternatius per prevenir la infecció. El taller va estar dirigit per la directora del programa, la germana Chiedza. Quan vam arribar-hi, els joves estaven dividits en grups, discutint una de les activitats. Passats 10 minuts, van entrar tots a la sala per a la posada en comú, on un representant de cada grup va presentar les conclusions. Ens va sorprendre la naturalitat, la sinceritat i l’interès per participar dels nois. Després de la posada en comú, la gna. Chiedza va comentar-ne les conclusions, remarcant els valors i les actituds positives. És una gran comunicadora i els joves no van perdre detall. Tot seguit, quatre noies van preparar una petita representació que simbolitzava el valor de la vida i la importància de saber preservar-la. Després d’un ball tradicional representat per un altre grup, va arribar l’hora de dinar. Algunes dones voluntàries van preparar un deliciós guisat de carn, amanida de col i sadza (farina de blat de moro), que vam compartir amb els participants. Els nois i les noies van aprofitar per continuar comentant sobre els temes tractats al taller. I així, va arribar l’hora de deixar-los continuar amb el programa. Fins ben aviat! Mans Unides/Ana Luna

30

Els beneficiaris són nois i noies d’entre 13 i 30 anys, pertanyents a les missions de St. Johns, Uganda Martyrs, Gwave, Manyoni, Mateta, Chireya, Gumunyu, Gwanyka, Kana, Nembudzia, Nesikwe, Sengwa, Siakobu, Tongwe, Tsungai i Zhomba, que viuen en zones rurals, molt desafavorides i pobres, i l’única font d’ingressos de les quals és l’agricultura de subsistència. Desenvolupament del projecte Càritas Zimbàbue porta anys treballant amb els joves en les diverses parròquies del país. Aquests joves han estat involucrats des del principi en la identificació del problema i en la planificació del programa, i estaran involucrats en la implementació, el seguiment i l’avaluació. Alguns d’aquests joves seran formats per impartir les sessions entre els seus companys i liderar els clubs antisida. Cada missió s’encarregarà de recollir informació de les activitats dutes a terme. El coordinador de Joventut serà l’encarregat de recollir tota aquesta informació mensualment, plasmar-la en un informe i posar-lo a disposició dels finançadors. Anualment es mantindrà una reunió de revisió amb tots els agents implicats. Amb aquest programa es proporcionarà a 3.000 joves les eines adequades per lluitar contra la malaltia i disminuir l’alt índex de contagi del VIH/sida. El projecte tindrà efectes beneficiosos no sols per a aquests 3.000 beneficiaris directes, sinó també per als seus familiars més propers i amics, i d’aquesta manera es reduirà la incidència d’aquesta malaltia en la població de la zona.


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:13 Página 31

ELS NOSTRES PROJECTES

Gràcies al projecte es milloraran les condicions de salut i nutricionals en diverses comunitats rurals dominicanes.

Mans Unides

A la República Dominicana

Identificant problemes, construint solucions E

ls habitants de Cevicos, a la província Juan Sánchez Ramírez, a la regió Nord de la República Dominicana, tenien en la producció del sucre de canya la seva màxima font d’ocupació i d’accés a la salut i a l’educació, ja que el seu territori s’emmarca a la zona de propietat de l’Ingenio Río Haina, del Consell Estatal del Sucre. Anys més tard, la majoria es van convertir en mà d’obra de les plantacions de pinya que la multinacional Dole Dominicana tenia a la zona, sobrevivint amb salaris baixos, sota condicions de contaminació ambiental, i jornades laborals de més de 10 hores diàries. Actualment, depenen de petites sembres al voltant de les seves cases i de feines ocasionals en la seva pròpia comunitat o en ciutats pròximes. Cevicos, amb una població de 9.475 persones, té el 45% de les llars en situació de pobresa, i el 41,4% en situació de pobresa extrema, la qual cosa suma un total de 86,4% de llars pobres. La taxa de desnutrició arriba al 34,3%. Comunidad Cosecha és una associació comunitària creada el 1994, amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament i promoure la participació democràtica, que porta treballant al municipi de Cevicos més de 10 anys. Amb l’Ajuntament i els promotors de salut, formen professors i dirigents comunitaris rurals, i fan trobades periòdi-

ques per identificar problemes i construir possibles solucions, entre les quals hi ha aquest projecte. El projecte es proposa diverses metes: pretén resoldre el mal estat dels habitatges de la comunitat; el mal ús de l’aigua que tenen per a consum humà; la contaminació del medi ambient per acumulació i maneig inadequat de les escombraries; l’absència de comunes; el dèficit en el consum de fruites per a una adequada alimentació, i la situació de salut de les comunitats. Per a això, al llarg d’un any, es faran una sèrie de tallers de formació sobre diversos temes, es construiran 100 comunes, es rehabilitaran 100 habitatges, se sembraran arbres fruiters i es posaran en marxa comitès de salut. La selecció dels beneficiaris estarà marcada pel nivell de pobresa dels habitants de comunitats rurals, així com per l’absència, o l’accés precari, dels serveis bàsics, com ara l’educació, la salut i les condicions de l’entorn on viuen. També es tindrà en compte l’equitat de gènere i que les persones siguin actives en la vida comunitària i/o associativa. Mans Unides contribuirà amb el finançament necessari per a la formació i la capacitació, la compra de materials i fruiters, i la contractació del personal necessari per al seu funcionament.

Fitxa tècnica Àrea geogràfica: Cevicos, diòcesi de La Vega, República Dominicana.

Títol: Millora de les condicions sanitàries i nutritives en 11 comunitats rurals.

Objectiu: Millorar les condicions sanitàries i nutritives en 11 comunitats del municipi de Cevicos.

Beneficiaris: Directes: 5.000; indirectes: 8.000.

Sector: Sanitari. Cost total: 90.755 euros. Responsable: Felipe Bautista Orozco. Institució: Comunidad Cosecha. Projecte: RDO/66462

31


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:13 Página 32

VES

TOTS HEM D’APOSTAR PER HAITÍ

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

MANS J

Laura Ramírez va ser una de les periodistes més joves del grup que va viatjar a Haití, a final del’any passat, juntament amb la presidenta de Mans Unides. El seu text no va poder entrar en el número anterior de la nostra revista, i per això hem volgut donar-li un espai especial aquesta vegada. Una nena d’uns quatre anys corre entre les tendes. Un vestit rosa de tirants cobreix el petit cos, no així com els peus diminuts que trepitgen la terra sense una sola que els protegeixi. Papers, trossos de roba, plàstics, escombraries amuntegades i enormes tolls d’aigua bruta passen sota els seus peus. Potser no deu anar a l’escola, potser que avui no mengi, potser la seva mare o el seu pare, si té la sort de tenir-los, hagi de recórrer quilòmetres per poder tornar amb una galleda d’aigua potable extreta d’algun dels pous construïts després del terratrèmol o potser acabarà bevent aigua contaminada d’una font. Això és real i ocorre cada dia, cada minut en un camp de desplaçats de Carrefour, només un dels 500 que s’estenen al llarg de la capital d’Haití, Port-auPrince, on les famílies -més d’un milió de persones van perdre els seus habitatges a causa del sisme- viuen en condicions d’insalubritat, envoltades d’escombraries i amb un sostre de plàstic en el millor dels casos i encara donant gràcies de disposar d’algunes comunes per a les milers de persones que hi habiten. Centenars de milers d’haitians viuen en aquests campaments improvisats després del terratrèmol que va assotar el país ja fa més de dos anys i, encara que gràcies a ONG com Mans Unides es van aconseguint alguns avanços, les necessitats, tot i que sembli mentida, són encara enormes. Només cal mirar edificis com el Palau Presidencial, cedit cap a un costat a la vora de l’enfonsament. Això és Haití, un país sacsejat no sols per una catàstrofe natural sinó també per la injustícia al llarg de la seva història. Injustícia que es torna a veure ara que els mateixos haitians denuncien que no han vist ni un gourde -la moneda local- d’allò promès per la comunitat internacional. Tots hem d’apostar per Haití, començant per ells mateixos i pel seu propi govern, que fins fa poc ni tan sols existia. És hora d’adonarse que Haití no és únicament una víctima d’un terratrèmol sinó de l’egoisme i de la injustícia d’aquest món. És hora d’ajudar en la mesura de les possibilitats de cadascú i de no aclucar els ulls davant d’aquesta realitat que pot ser superada pels haitians. Sí, hi ha esperança. Per la capacitat de treball i la voluntat dels seus habitants per construir un món millor, però que necessita el suport de tots per aconseguir-ho. Laura Ramírez Sánchez Europa Press Societat

32

Fotos: Mans Unides/Mª Eugenia Díaz


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:13 Página 33

COL·LABORADORS I AMICS

rada

M’ag

M’agrada i segueixo Mans Unides!! Compartir, informar, participar, sensibilitzar, comentar i dir “m’agrada” a fotos, estats, a altres comentaris, convocar a esdeveniments, convertir un tema en tendència de la setmana, participar en enquestes i, fins i tot, guanyar premis en sortejos….Tot això ho pots fer a les xarxes socials implicant i involucrant els teus contactes i amics… Facebook compta avui amb més de 850 milions d’usuaris arreu del món i serveix a les ONG com a eina que afavoreix la transparència, dóna més visibilitat als seus projectes, permet compartir, conversar, transmet la personalitat de l’organització. Més de 1.000 persones s’han fet “fan” del nostre compte institucional en menys de 3 mesos, i, sumant totes les pàgines de Facebook de les nostres delegacions, ja som més de 51.000 seguidors.

Amb aquests especials “aliats”, i comptant amb tots vosaltres, la feina de Mans Unides, les nostres notícies, iniciatives, campanyes… pot arribar molt més lluny. I és que a Espanya ja són més de 8 milions els usuaris de Twitter, i més de 15 milions els usuaris de Facebook. Per això, en totes dues xarxes socials ja disposem de comptes institucionals.

Twitter compta amb 500 milions d’usuaris arreu del món, i el seu ús s’ha estès a les ONG per informar i multiplicar l’audiència de les nostres notícies, sensibilitzar i difondre i fidelitzar la nostra causa, i arribar, de manera més ràpida, al nombre més gran possible de persones (pel seu efecte cadena). Els comptes institucionals de Mans Unides (@ManosUnidasONGD y @mansunides) ja tenen prop de 600 seguidors, i, sumant els comptes de les delegacions i la resta d’iniciatives de Mans Unides, el total s’apropa als 5.000.

Segueix-nos ja aTwitter (@ManosUnidasONGD) i fes-te fan de la nostra pàgina de Facebook dient “m’agrada” a http://www.facebook.com/manosunidas.ongd http://www.facebook.com/mansunides.cat

SUBSCRIPCIÓ SOCI

006

Emplena aquest imprés i envia’l a Manos Unidas. Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. MÉS INFORMACIÓ:

També pots fer-te’n soci: per TELÈFON al 902 40 07 07 o al WEB, www.manosunidas.org

socios@manosunidas.org DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

SUBSCRIPCIÓ SOCI Nom ................................................................................................... NIF...................................................

Si vols fer la teva aortació a través de domiciliació bancària, et preguem emplenis les dades següents:

Cognoms.......................................................................................... Tel:.....................................................

Titular Compte ...........................................................................................................................................

Domicili.........................................................................................................................................................

Banc o Caixa ..............................................................................................................................................

Núm .............. Portal .................. Pis ................. Porta ................... Codi Postal ...............................

CODI COMPTE CLIENT Població ....................................................................................................................................................... Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades en la seva totalitat

Província ........................................................................... Data naixement ........................................... Correu electrònic ....................................................................................................................................... Vull ajudar les finalitats de Mans Unides (assenyala amb una X les caselles triades)

IMPORT

PERIODICITAT

FORMA DE PAGAMENT

❏ 10 euros ❏ 30 euros ❏ 50 euros

❏ Mensual ❏ Trimestral ❏ Semestral

❏ Domiciliació bancària ❏ Xec a nom

❏ 100 euros

❏ Anual ❏ Única

❏ Targeta de crèdit ❏ Transferència bancària a:

Codi entitat

Codi oficina

D.C.

Número de compte

TARGETA DE CRÈDIT

❏ ..................... euros

de MANS UNIDES

BANKIA: 2038.0603.28.6001036580. POPULAR: 0075.0001.85.0606400006. SANTANDER: 0049.0001.54.2210040002. LA CAIXA: 2100.2261.59.0200139842. BANESTO: 0030.1008.54.0865065273. SABADELL: 0081.4146.25.0001149217. IBERCAJA: 2085.9252.03.0330430677. BBVA: 0182.2325.08.0011344904. CECA: 2000.0002.27.9100111500. Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’Impost sobre Societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

❏ VISA

❏ 4B

❏ MASTER CARD ❏ AMERICAN EXPRESS

VULL ACTUALITZAR LA MEVA QUOTA CADA ANY: ❏ un 5% ❏ un 10%

❏ ______% ❏ l’IPC anual NÚMERO DE TARGETA

Caduca final de:

Signatura del titular:

................ / ................

Data: ........................ de .................................................. de 200.......

D’acord amb les disposicions de la Llei 15/99 de protecció de dades de caràcter personal, les dades facilitades s’incorporaran al fitxer de Mans Unides registrat a l’Agència de Protecció de Dades amb el número 1.942.351.573 i destinades a facilitar la domiciliació bancària i al compliment de les obligacions legals. En qualsevol moment, l’interessat pot consultar, rectificar o cancel·lar les dades a: Manos Unidas. c/ Barquillo, 38-3º. 28004. Madrid.


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:13 Página 34

LLIBRES

DISCOS

LES NOSTRES RECOMANACIONS INDIA Putumayo Records Recopilació de música de l’Índia que travessa des de la tradicional i acústica fins aquella que emergeix de la modernització del país dels últims anys. AFRICAN BLUES Putumayo Records Crònica del retorn del blues a la seva terra materna africana. També mostra els vincles creixents entre els músics d’Àfrica del blues tradicional (centre dels Estats Units) i de conversos europeus.

GLOBAL ROCKSTAR RIO+20 Global Rockstar

Banda sonora de la Conferència Rio+20. El disc, que conté 20 grans temes dedicats a la terra i al desenvolupament, és el resultat del concurs Global Rockstar Rio+20.

EL CIELO ES REAL Todd Burpo Ed. Planeta 240 páginas “Aquesta és la història sorprenent d’un nen de quatre anys que va visitar el cel”. En Colton té onze anys, però encara recorda aquell cel en què abunden els colors, les persones i els animals. La seva història ens ofereix un missatge esperançador que ha commogut milions de lectors arreu del món.

ÁFRICA. SAQUE A TRES BANDAS Gerardo González Calvo Ed. Mundo Negro

CUESTIONES DE FE Gianfranco Ravasi Ed. Verbo Divino 368 páginas

HASTA EL ÚLTIMO ALIENTO Carlos Alberto Marmelada Ed. Sekotia 588 páginas

L’autor assegura en aquest llibre que l’Àfrica independent ha patit una ingerència immisericordiosa i atroç de les velles metròpolis, bé directament o a través de les multinacionals, sobretot nord-americanes. Subratlla, així mateix, que a Occident li han sortit alguns competidors: els països emergents asiàtics i llatinoamericans, amb la Xina al capdavant.

Monsenyor GianfrancoRavasi, biblista de fama internacional, respon preguntes de molt diversa índole en aquest llibre que orienta en el camí de la vida i de la fe, perquè cada resposta és un valuós estímul per prosseguir la pròpia recerca espiritual.

Aquesta novel· la ens presenta la vida de Joan Pau II, mostrant-nos la seva personalitat, els seus sentiments i emocions a través de la mirada dels qui el van envoltar, i ens mostren com es va anar forjant la santedat en l’ànima d’aquest home que va ser Karol Wojtyla.

F. D .

ESPAÑA

Unides

FES-TE’N VOLUNTARI, FES-TE’N SOCI

DOBLEGAR AQUÍ

Mans

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

FRANQUEO EN DESTINO


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:13 Página 35

DELEGACIONS DE MANS UNIDES Adreces 02002 ALBACETE Teodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 15 28802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid) Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 44 03003 ALACANT Arquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H Tel. 96 592 22 98 04001 ALMERIA Ricardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 80 24700 ASTORGA (Léon) Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 36 05001 ÀVILA Pedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 93 06005 BADAJOZ Avda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 51 22300 BARBASTRO (Huesca) Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 14 08037 BARCELONA Pau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 78 48005 BILBAO Pza. Nueva, 4, 3.º izq. / Tel. 94 479 58 86 09005 BURGOS Clunia, s/n. / Tel. 947 22 06 87 10003 CÀCERES General Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 14 11001 CADIS Hospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 72 12001 CASTELLÓ Sant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 58 51001 CEUTA Pza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 53 13003 CIUDAD REAL Casa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 67 37500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca) Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 35 16002 CONCA Avda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 22 14008 CÒRDOVA Concepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 78 07800 EIVISSA (Balears) Pere Francès, 12, 2n / Tel. 971 31 27 74 15402 EL FERROL (La Corunya) Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 18 28901 GETAFE (Madrid) Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 85 17002 GIRONA S. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 25 18009 GRANADA Pza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARA Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 20 18500 GUADIX (Granada) Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo Tel. 958 66 35 92 21003 HUELVA 3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 88 22700 JACA (Osca) Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 51 23007 JAÉN Maestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 14 11402 JEREZ (Cadis) Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 56 15001 LA CORUNYA Marqués de Cerralbo, 11 bajo / Tel. 981 20 56 59 35003 LAS PALMAS DE G. C. Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 07 25002 LLEIDA Blondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 04 24003 LLEÓ Sierra Pambley, 6 -3º A / Tel. 987 24 84 08 26004 LOGRONYO Obispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88 27001 LUGO Cruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 67 28013 MADRID Gran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 83 29015 MÀLAGA Strachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 47 07703 MAÓ (Menorca) Carreró des Mirador de ses Monges, 1 Tel. 971 36 99 36 30001 MÚRCIA Pza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. / Tel. 968 21 40 29 32005 ORENSE Pza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 82 22002 OSCA Pza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 56 33003 OVIEDO San Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 61 34001 PALÈNCIA Antonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 21 07001 PALMA DE MALLORCA (Balears) Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 11 31006 PAMPLONA Avda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 18 10600 PLASÈNCIA (Càceres) Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 07 36003 PONTEVEDRA Peregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12

37002 SALAMANCA Rector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 47 20005 SANT SEBASTIÀ Loyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 10 38002 SANTA CRUZ DE TENERIFE Pérez Galdós, 23 - 3º Dcha Tel. 922 24 34 42 39001 SANTANDER Rualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 07 15705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Rúa del Villar, 18 apdo. 456 Tel. 981 58 49 66 50001 SARAGOSSA Plaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 79 40001 SEGÒVIA Seminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 71 41004 SEVILLA Pza. Virgen de los Reyes, s/n. Tel. 95 422 75 68 25250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida) Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 83 42002 SÒRIA San Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 90 50500 TARASONA (Saragossa) San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 42 43001 TARRAGONA Rambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a Tel. 977 24 40 78 44001 TEROL Yagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 45 45002 TOLEDO Trinidad, 12 / Tel. 925 22 99 11 43500 TORTOSA (Tarragona) Mercaders, 2, baixos / Tel. 977 51 14 28 25700 URGELL, La Seu (Lleida) Pati de Palau, 1-5. / Tel. 973 35 00 54 46003 VALÈNCIA Pl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixos Tel. 96 391 91 29 47002 VALLADOLID Simón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 65 08500 VIC (Barcelona) Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 70 20 32 ext 3140 36204 VIGO (Pontevedra) Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 96 01004 VITÒRIA Fueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 79 49003 ZAMORA Plaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

Memòria d’Activitats de Mans Unides 2011 en format reduït Enguany hem pres la decisió de fer per als socis una memòria en format reduït (15 x 21 cm i 16 pàgines). El motiu obeeix als criteris d’austeritat que té marcats l’organització. Si algú estigués interessat a tenir o veure la versió completa així com el “Llibre de projectes” o l’“Informe d’Auditoria”, es poden descarregar de la nostra pàgina web, o sol·licitar-los en qualsevol de les nostres delegacions.

www.manosunidas.org · 902 40 07 07 35


Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 11/07/12 15:13 Página 36

MANS UNIDES és una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), catòlica i de voluntaris. Des de la seva primera Campanya el 1960, tot el seu treball s’ha centrat en dues activitats complementàries: ■ Sensibilització de la població espanyola perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament.

Sierra Leone. Mans Unides/Silvia Montes-Jovellar

■ Suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

Servicios Centrales Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org


Mans Unides ONG - Revista 188