Mans Unides ONG - Revista 186

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:19 Página 1

G e n er- M arç 2012

Butlletí núm ero

186

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:20 Página 2

S U M A R I

Autor del cartell: Manuel Sayar Costales

Presidenta de Mans Unides: Myriam García Abrisqueta Consell de Redacció: Rafael Serrano Ignacio Ussía Soledad Suárez Ana Álvarez de Lara Cristina Redonet Mercedes Barbeito Mª Eugenia Díaz Marisa Elosua Belén Garrigues Marco Gordillo Juan Souto Coordinadora de redacció: Pilar Seidel Col·laboradors fixos: Elena de la Cueva Col·laboren en aquest número: Marta Carreño Rogelio López-Vélez Antonio J. Blanco Marisa Olaechea Beni Asensio Benjamín Gómez Ignacio Ussía Beatriz Hernáez Disseny i Impressió: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. Formación, 16 Pol. Ind. Los Olivos 28906 Getafe (Madrid)

Editorial

3

Col·laboració Malalties tropicals oblidades

4

Entrevista José María Larrú

6

La veu del lector

8

Crònica del món

9

Reportatge Viatges de Formació a Brasil, Índia i Kenya

12

Ressons del Sud Benjamín Gómez

14

A fons - Informe La salut, dret de tots: actua!

15

Notícies de Mans Unides

23

En Primera Persona Ignacio Ussía

27

Els nostres projectes 28 A Malawi. Programa per a l’eradicació de la malària infantil.

A la Banya d’Àfrica, vides en estat d’emergència Mans Joves

32

Col·laboradors i amics

33

Els nostres materials

34

Maquetació: Advantia Comunicación Gráfica, S.A.

4 / En la Col·laboració, Rogelio López-Vélez, responsable de la Unitat de Medicina Tropical de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid, ens explica la interrelació entre dos conceptes: malaltia i pobresa.

6 / José María Larrú, professor de la Universitat San Pablo CEU, i expert en economia, cooperació i desenvolupament, contesta en l’entrevista d’aquest número algunes de les qüestions relacionades amb l’Ajuda Oficial al Desenvolupament i les retallades a què s’està veient sotmesa.

ISSN: 2174-5684 Dipòsit Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08 www.manosunidas.org info@manosunidas.org

Les opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

12 / El reportatge d’aquest número ens apropa a Brasil, Índia i Kenya, els tres països on es van fer els viatges de formació de 2011 per visitar els projectes als quals Mans Unides hi dóna suport.

28

/ A la diòcesi de Mangochi, a Malawi, les xifres de malària són alarmants. La Comissió de Salut s’ha posat a l’obra per dissenyar un pla d’acció en dos àmbits: la prevenció i l’eradicació.

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:20 Página 3

E D I T O R I A L

53 Campanyes: mans unides per la vida A tothom ens preocupa gaudir de bona salut, sobretot quan la perdem, quan correm el risc de perdre-la o som conscients de com es va deteriorant. Els que se senten més plens de vida i de força física sovint viuen aliens al valor real del que tenen i no mesuren els riscos o la possibilitat de perdre-la.

En la nostra societat, acostumats a posar-nos a les mans dels metges i a anar al centre de salut o a l’hospital on tenim de tot, oblidem ben sovint que cadascú som responsables de la nostra pròpia salut… Ens fiem tant dels mitjans de què disposem que “abandonem” la cura de la nostra salut a la decisió del metge, molt més que a la responsabilitat que cadascú té d’evitar les causes per què emmalalteix. És la salut un dret del qual tots gaudim? Desgraciadament, no. D’aquí a tres anys acaba el termini per acomplir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), entre els quals n’hi ha tres que se centren en la salut: reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna i combatre el VIH/sida, la malària i altres malalties.

Des que van ser assumits aquests compromisos, s’han succeït les iniciatives i certament s’han fet alguns avanços, però no són suficients. Falta la voluntat real dels governs de considerar els ODM com una prioritat política i d’actuar en conseqüència, és a dir, facilitant les inversions econòmiques necessàries.

A més de les malalties expressament esmentades en l’ODM 6, hi ha “altres malalties” contagioses de les quals la comunitat internacional no es recorda. Ni els governs, ni les indústries farmacèutiques se n’ocupen.

Lluitar pels qui les pateixen no sol ser econòmicament rendible i l’èxit no sempre està garantit, perquè depèn de factors estretament relacionats amb la desnutrició, la misèria, l’amuntegament, la insalubritat…

Es podria dir que ens hem acostumat a conviure amb la fatalitat que hi ha malalties de rics i malalties de pobres i que aquesta mentalitat, que pot arribar a ser estructural, és font de greus injustícies. Res més lluny del que ha de ser el comportament veritablement humà. La insensibilitat davant el patiment dels altres, alimentada en l’hedonisme, en la cultura de l’abundància i del consumisme ha de ser superada a través de la formació de la consciència, la responsabilitat social i la informació.

El dret a la salut no és una qüestió exclusivament mèdica; cal considerar tot allò que deteriora, amenaça o millora la qualitat de vida de la persona, és a dir, que tots visquem en condicions saludables, disposem dels aliments i l’aigua necessaris, comptem amb un sistema sanitari bàsic que ens proporcioni atenció estable, tinguem garantit l’accés a les vacunes, etc. Qualsevol èxit a curt termini en la lluita contra una malaltia pot fracassar si no està garantit per una millora de les condicions de vida. Les polítiques de despesa sanitària són insuficients, i fins i tot poden produir resultats contraris als desitjats, si no estan orientades a l’atenció i a la defensa integral de la vida. Seria un noble i profètic esforç encoratjar-nos els uns als altres perquè, com a ciutadans, exigim als nostres governants que institueixin un “Ministeri de la vida”.

Mans Unides recolza i acompanya nombrosos projectes de desenvolupament sanitari basats en una visió integral de la promoció de la salut, conscients que només així podem defensar realment la persona, la dignitat sagrada de la qual no disminueix pel fet d’emmalaltir.

Publicació feta en PAPER ECOLÒGIC Lliure de clor

3

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:20 Página 4

COL·L ABORACIÓ

Els esforços en recerca farmacèutica han de continuar, perquè l’absència de recerca és un llast per al desenvolupament.

Mans Unides/Marta Carreño

Malalties tropicals oblidades

El cercle viciós POBRESA-MALALTIA Rogelio López-Vélez Doctor en medicina. Especialista en medicina interna. Diploma en medicina tropical i higiene Rogelio López-Vélez

(Universitat de Liverpool, Regne Unit). Certificat en medicina tropical clínica i medicina dels

4

viatges (Societat Americana de Medicina Tropical i Higiene). Professor associat de la Facultat de Medicina, Universitat d’Alcalá. Membre del Panell d’Experts de l’OMS en medicina dels viatges. Membre del Panell d’Experts de l’OMS en malalties parasitàries. Des de l’any 1989, responsable de la Unitat de Medicina Tropical i Parasitologia Clínica, del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid.

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:20 Página 5

COL·L ABORACIÓ

Hi ha un grup de malalties que, malgrat afectar prop de 1.000 milions de persones, no són considerades prioritats de la salut mundial. Aquestes són les Malalties Tropicals Desateses (oblidades) conegudes com “Neglected Tropical Diseases (NTD)”, les quals engloben disset infeccions: dengue, ràbia, tracoma, úlcera de Buruli, treponematosis endèmiques, lepra, malaltia de Chagas, malaltia de la son, leishmaniosi, cisticercosi, dracunculosi (cuc de Guinea), hidatidosi, filariosi limfàtica (elefantiasi), oncocercosi (ceguesa dels rius), esquistosomosi, parasitosis transmeses per aliments i parasitosis transmeses pel terra.

Es tracta majoritàriament de malalties parasitàries transmeses per mosquits, mosques, per aigua i terra contaminades, els cicles de transmissió de les quals es mantenen especialment quan hi ha situacions de contaminació del medi ambient, condicions que es veuen afavorides en zones de pobresa amb mesures sanitàries deficients. Els afectats, per tant, pertanyen principalment a poblacions pobres residents en zones rurals tropicals i subtropicals de països d’economies d’ingressos baixos i sense influència política. Els nens i joves són els més vulnerables a aquestes malalties que maten o incapaciten milions de persones tots els anys, fet que porta associats greus danys socials i econòmics que impedeixen o dificulten el desenvolupament d’aquestes comunitats, i així es crea un cercle viciós de pobresa-malaltia.

Xifres alarmants Les xifres d’aquesta tragèdia que afecta els més desfavorits del planeta són estremidores: més de 200 milions afectats d’esquistosomosi, dels quals sobre 120 milions estan simptomàtics i 20 milions tenen complicacions severes; uns 120 milions infectats per filariosis limfàtiques, la segona causa mundial de discapacitat; uns 80 milions d’infectats per tracoma, 6 milions dels quals tenen ceguesa, sent la principal causa infecciosa de ceguesa a nivell mundial. Sobre 37 milions de persones estan afectades d’oncocercosi, la qual a més de produir malaltia cutània amb símptomes severs i ceguesa, s’estima que pot disminuir l’esperança de vida fins a 15 anys en els infectats. Es calculen entre 8 i 10 milions els afectats per la malaltia de Chagas als països endèmics de Llatinoamèrica.

Hi ha més de 12 milions d’infectats per leishmaniosi, la forma visceral de la qual és la segona causa mundial de mort per una malaltia parasitària després de la malària.

A tot això cal afegir els centenars de milions infectats per paràsits intestinals.

Tanmateix, la indústria farmacèutica no ha invertit en el desenvolupament de noves estratègies per tractar-les, ja que les expectatives de beneficis econòmics són baixes. Aquest oblit s’ha manifestat en l’absència de recerca i desenvolupament de medicaments per al tractament d’aquestes malalties. Podem dir, com a exemple, que dels gairebé 1.400 nous fàrmacs registrats entre 1975 i 1999, menys de l’1% estava destinat a tractar malalties tropicals. A més a més, sent els nens la població més afectada, un altre problema afegit és la manca de presentacions farmacèutiques pediàtriques.

Alguns tot i que insuficients avanços No obstant això, ha començat a entrar una mica de llum en la fosca realitat de les NTD gràcies a iniciatives i col·laboracions publicoprivades, com el Programa de Control de l’Oncocercosi, l’Aliança Global per a l’Eliminació de la Filariosi Limfàtica i la Iniciativa per al Control de l’Esquistosomosi, entre d’altres. A més a més, diverses companyies farmacèutiques han començat a fer generoses donacions de medicaments: Albendazol (GlaxoSmithKline) per a la filariosi limfàtica, Azitromicina (Pfizer) per al tracoma, Eflornitina, Melarsoprol i Pentamidina (Sanofi-Aventis, fins a 2012) i Suramina (Bayer, fins al 2012) per a la malaltia de la son, ivermectina (Merck) per a la filariosi limfàtica i oncocercosi, teràpia antibiòtica combinada (Novartis) per a la lepra, Mebendazol (Johnson & Johnson) per a les geohelmintosis, Nifurtimox (Bayer, fins al 2014) per a la malaltia de Chagas, Praziquantel (Merck Egaa, fins al 2017) per a l’esquistosomosi i Triclabendazol (Novartis) per a la fasciolosi.

A l’octubre de 2011, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar una actualització de les malalties tropicals desateses (NTD) al món, i, fins i tot considerant que encara aquestes malalties representen una xacra inacceptable per als pobres, es fa ressò dels èxits obtinguts. L’any passat, 32 milions de persones van ser tractades contra l’esquistosomosi. La dracunculosi està a punt de ser eradicada. La teràpia antibiòtica combinada ha reduït en un 30% la necessitat de cirurgia en els malalts amb úlcera de Buruli. La malaltia de la son s’ha reduït un 28%. S’han tractat més de 30.000 pacients amb malaltia de Chagas. Més de 12.000 pacients van ser tractats de leishmaniosi visceral a Àfrica de l’est. S’han reforçat les mesures per a la lluita vectorial del dengue, malaltia de Chagas, filariosi, malària, etc. Més de quatre milions de gossos han estat vacunats contra la ràbia…

Un món més just i més sa depèn de la generositat i de l’esforç conjunt de donants i receptors. Nosaltres som part d’aquest món, no girem la vista.

Però els esforços han de continuar i com a mostra d’això valguin aquests exemples: es necessiten centenars de milions més de dosis de praziquantel per tractar l’esquistosomosi, o les existències de benznidazol per al tractament de la malaltia de Chagas s’han exhaurit en l’actualitat. L’OMS estima que es necessitarien 1.700 milions de dòlars en els pròxims 5 anys per fer front al tractament d’aquestes malalties.

S’ha demostrat que el control de les NTD redueix significativament el patiment, l’exclusió social i la mortalitat, fet que contribueix a la millora de la productivitat econòmica de les societats empobrides. Un món més just i més sa depèn de la generositat i de l’esforç conjunt de donants i receptors. Nosaltres som part d’aquest món, no girem la vista.

5

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:20 Página 6

E N T R E V I S T A

Ens queda molt per fer en matèria d’educació per al desenvolupament i de sensibilització sobre la realitat en què viuen milions d’éssers humans arreu del món.

Mans Unides/Sonsoles Fernández Iriondo

José María Larrú, professor de la Universitat San Pablo CEU

“És una fal·làcia creure que vivim en dos mons distants i aliens” Expert en la relació entre economia, cooperació i desenvolupament Llicenciat en economia internacional i desenvolupament econòmic, és professor a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat CEU San Pablo, membre del Comitè Científic del CECOD, i avaluador independent.

Té una àmplia experiència en avaluació d’intervencions de desenvolupament a Amèrica Llatina, i és autor de diversos llibres i articles sobre desenvolupament econòmic, pobresa, desigualtat, creixement, avaluació d’impacte, i eficàcia de l’ajuda al desenvolupament.

6

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:20 Página 7

E N T R E V I S T A Per als neòfits en el tema, què és l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD)?

L’AOD és el moviment de diners que fan els estats (per això s’anomena “oficial”) a determinats països en desenvolupament (segons una llista que revisa cada tres anys aproximadament) per promoure de forma prioritària, però no exclusiva, el desenvolupament en aquests països, complint unes condicions financeres determinades.

Quina és la seva opinió sobre les retallades, tant nacionals com locals i autonòmiques, a l’AOD el 2010 i 2011? És una trista realitat que ha de fer-nos reflexionar. La mala gestió domèstica acaba en retallades de fons suposadament destinats per als més pobres. La primera cosa que cal exigir, dins una política de desenvolupament i de cooperació internacional, és la gestió responsable de les finances públiques. També ha de fer-nos pensar el fet que existeixin aquestes retallades i no hi hagi hagut una massiva reacció ciutadana. Potser ens queda molt per fer en matèria d’educació per al desenvolupament i de sensibilització.

No podria ser sostenible la teoria que si aquests ajustos serveixen per recuperar el camí del creixement econòmic, l’AOD torni a augmentar en el futur pròxim?

Sóc partidari que l’esforç d’ajuda no sigui el mateix ni per a tots els països ni en tots els anys. Unint-la a la meva resposta anterior, crec que la quantitat d’AOD hauria d’augmentar més que proporcionalment en els anys amb superàvit públics. Aquesta política anticíclica hauria de ser la millor aportació dels polítics a la lluita contra la pobresa. No obstant això, quan superéssim el 3% del PIB de dèficit públic, hauria d’haver-hi retallades. Amb una pressió ciutadana activa, els polítics ni haurien de superar aquest llindar, ni considerarien l’AOD com una “despesa prescindible” per fer ajustos.

Amb la situació econòmica i social en què ens trobem, moltes persones consideren normal que els diners es dediquin, primer, a millorar la situació del propi país, i després, d’altres. Què els diria? És una fal·làcia creure que vivim en dos mons distants i aliens: el nostre, desenvolupat, i la resta, en desenvolupament. És una dicotomia errònia. Els béns públics són cada cop més globals. Jo convidaria a deixar de fer servir un sol dia tot el que tinguem que no sigui made in Spain per adonar-nos que no vivim en mons separats.

Avui ja no és possible deixar d’interconnectar els processos de desenvolupament. Els cristians hauríem de tenir avantatge en la comprensió d’aquesta veritat. Caín va fer una pregunta molt semblant a Déu: “Que potser sóc el guardià del meu germà?” Déu respon amb un silenci actiu que recorda el mateix de la creu. Sí, som guardians dels nostres germans. Crec que ningú va entendre això millor en el segle XX que la Mare Teresa. La seva vida és la millor resposta que se m’acut a aquesta pregunta.

El seu treball “L’ajuda per als pobres funciona. L’eficàcia micro de l’ajuda al desenvolupament” va emfatitzar en la necessitat de continuar millorant els sistemes d’avaluació i aprenentatge per part de les institucions. En quins nivells i de quina manera? És sorprenent el poc que sabem sobre el que realment funciona i el que no en la lluita contra la pobresa. Coneixem bé la quantitat de diners que enviem, els països i els sectors on van. Però la majoria de les organitzacions no ha dissenyat una estructura d’incentius que li permeti tornar als projectes un temps després per co-

nèixer el seu impacte i sostenibilitat. Avaluem molt poc perquè el sistema de gestió pública està centrat a justificar les despeses, no a provar els resultats ni a estudiar diverses alternatives. I per no haver avaluat prou, ara fem retallades sense criteri. Tot i que hi ha algunes avaluacions, un altre problema és que no es publiquen i llavors aquest coneixement no serveix perquè altres ho facin bé o evitin errors. Crec que fins i tot hi ha por, i podem créixer en transparència i valentia per compartir aprenentatges.

Quina és la seva opinió sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni?

Crec que han servit com a guia i consens a molts exercicis de planificació de l’AOD. Tenen les seves limitacions, sobretot en molts dels seus indicadors i els mitjans necessaris per fer un seguiment creïble. Tampoc ha estat clar si era quelcom que havien d’aconseguir tots els països amb independència dels seus punts de partida o es consideren èxits determinades millores sense que s’arribi a la meta proposada. Ara cal veure com continuaran després de 2015.

Pot fer-se una manipulació del seu incompliment dient que com que s’han donat pocs diners no s’han complert, i quan s’han complert es demanaran més diners perquè ha estat un èxit. Aquesta és una temptació manipuladora. Hi ha qui creu que cal abandonarlos el 2015, hi ha qui voldrà augmentar fins i tot més la llista. Hi ha qui pensa que pot fer-se una revisió crítica i tornar a llançar aquest instrument de consens polític d’una manera més eficient. A mi m’agrada aquesta última opció.

Pilar Seidel Dep. de Comunicació

-Llegeix l’entrevista completa al nostre web-

Recomanacions cap al nou Govern d’Espanya

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

M’agradaria que el pròxim Govern fes un consens ampli en política exterior i que el desenvolupament humà (econòmic, polític, social, cultural) en fos l’eix central. També m’agradaria que el ministre d’Afers Exteriors fos vicepresident, i que des del Ministeri de la Presidència es fes de la Comissió Delegada de Cooperació Internacional un òrgan d’alta influència i pes polític, de manera que la coherència de polítiques i la unitat d’acció a l’exterior fos una “evidència” i no sols un desig com ha estat fins ara. Si hi afegim una dotació tècnica i de recursos humans eficients i estables, tindríem els vímets per teixir una Cooperació Internacional d’altura. Si tinguéssim això, no em preocuparia tant que no s’aconseguís el 0,7% de la renda nacional. Tant de bo que fos la legislatura de les institucions, no sols dels percentatges.

7

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:20 Página 8

LA VEU DEL LECTOR Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació, o per correu electrònic a: comunicacion@manosunidas.org

UNA INICIATIVA QUE HA AGRADAT Us felicito per la iniciativa que comunica la presidenta de la vostra organització, rebuda amb l’últim número del butlletí.

Comparteixo amb vosaltres la iniciativa de no enviar targetes nadalenques en paper i que el seu cost sigui per a un millor ús dels recursos de Mans Unides.

Una salutació ben afectuosa.

cedit pels seus oberts cors representarà un canvi radical en la vida social i econòmica de la gent.

Un cop més, rebin el nostre agraïment sincer, i demanem al Senyor que els beneeixi a tots.

Sor Ann Joe Coordinadora del Projecte - Congregació Mare del Carmel

Benvolguts amics, Sóc col·laboradora esporàdica de Mans Unides (un parell de vegades l’any) i en llegir el butlletí trimestral d’octubre-desembre he vist el full que heu inclòs relatiu a la decisió de no enviar targetes de felicitació nadalenques enguany per estalviar costos.

Molt bona idea! Si us plau, transmeteu la meva felicitació per aquesta mesura a tota l’organització. Tot i que tots els anys posava la meva targeta de Mans Unides al costat del pessebre (cada cop s’escriuen menys targetes postals i la vostra mai faltava), tant m’és, perquè estic a favor de l’austeritat i cal predicar amb l’exemple. Els diners són un bé molt bo si se saben dedicar adequadament i no malgastar-los. Així que enguany posaré al costat del pessebre el full on ho expliqueu.

Què us sembla?

D’altra banda, amb aquesta mesura heu estat els primers a felicitar-me el Nadal enguany! Així que jo us desitjo el mateix, bon Nadal! I gràcies, de tot cor, per la vostra dedicació i sensatesa. Amb afecte, Susana Diago Correu electrònic

UN CANVI RADICAL PER A MOLTES VIDES Salutacions des de Jammu & Kashmir.

Acabem de conèixer que el seu esforç ha ajudat a aconseguir la realització del nostre projecte de promoció de grups d’autoajuda i desenvolupament econòmic per a deu pobles de Nowshera, a la província índia de Jammu. Els agraïm molt el seu suport en favor del desenvolupament de la població més pobra de la zona. Al febrer comencem les obres. El suport con-

Mans Unides

Pilar Zorita Correu electrònic

BRILLANT AMB LLUM PRÒPIA Salutacions des de l’Hospital de Santa María-Mumias, a la Diòcesi de Kakamega (Kenya).

Volíem transmetre’ls les nostres gràcies per la bondat i assistència mostrades cap a nosaltres. Vostès es poden sentir molt orgullosos. L’ala de maternitat brilla ja amb esplendor i els pacients estan feliços; una pacient va dir, fins i tot, que voldria quedar-s’hi perquè la cuidessin encara que ja no ho necessités.

Això indica el bé que ens han fet vostès amb aquest hospital, per la qual cosa els estem molt agraïts. Demanarem sempre al Senyor que els beneeixi en abundància i que els mantingui en bona salut.

No hi ha paraules que puguin expressar com ens sentim.

Per això, si us plau, acceptin aquestes quatre paraules: Moltes gràcies, Siguin beneïts!

Rev. Gna. Agnes Khati Coordinadora Metge Diocesana

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA? Doncs recorda que a www.manosunides.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF. També pots rebre el nostre BUTLLETÍ ELECTRÒNIC periòdicament, o demanar que l’enviem a un amic. Entra a www.manosunidas.org i accedeix a “Suscripción al Boletín Electrónico”.

8

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:20 Página 9

C R Ò N I C A

D EL

M Ó N

L’Aliança Global per a Vacunes i Immunització (GAVI) -una col·laboració publicoprivada per millorar la salut dels països més desfavoritsha accedit a finançar i portar als països pobres la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH), responsable del càncer de coll d’úter.

Prop del 90% de les 275.000 morts anuals que provoca aquesta malaltia es produeix en aquestes nacions pobres, on no hi ha els programes d’exploració, habituals als països rics.

Però la vacuna podria evitar fins a un 70% d’aquestes morts. Segons les dades que mou GAVI, fins a dos milions de nenes en nou països en via de desenvolupament podrien quedar protegides enfront d’aquest tumor per al 2015, gràcies al programa de vacunació, que encara està pendent de negociar el preu final de la immunització amb els fabricants.

Els primers països on portaran els programes de vacunació, que s’iniciaran el 2013, seran Rwanda i Vietnam. GAVI també ha anunciat que, amb la vacuna contra el VPH, té intenció de portar la de la rubèola i vacunar 588 milions de nens els pròxims quatre anys.

Mans Unides/Sonsoles Fernández Iriondo

Noves vacunes per al Sud

Primer fàrmac per a la tuberculosi Dispensari d’Etiòpia, on es vacuna els malalts de tuberculosi.

Els antibiòtics que s’utilitzen per combatre la tuberculosi cada cop són menys eficaços, per la seva antiguitat i per la resistència del bacil responsable de la malaltia.

Això explica el repunt de casos de tuberculosi resistent en tots els països del món.

Per això, l’acord de col·laboració aconseguit per accelerar la fase III dels assajos amb una nova teràpia és un pas important. L’Aliança per a la Tuberculosi (TB Alliance), l’Institut Nacional d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses (NIAID) dels EUA, i el Grup d’Assajos Clínics (ACTG) s’han compromès a accelerar la fase III de l’estudi, per al qual estan actualment reclutant pacients. L’estudi tractarà de confirmar la seguretat i eficàcia del tractament durant quatre mesos amb moxifloxacina, en substitució de dos fàrmacs de la teràpia estàndard en aquells pacients que han fracassat amb el tractament actual, que es prolonga durant més de sis mesos.

Si l’experiment, que s’està desenvolupant en quatre llocs d’Àfrica, té èxit, la moxifloxacina “podria ser aprovada per tractar la tuberculosi el 2014 i es convertiria en el primer fàrmac nou per a aquesta malaltia en gairebé 50 anys”, afegeixen des de l’organització. Segons l’últim informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 8,8 milions de persones van tenir tuberculosi el 2010, i 1,4 milions van morir per la malaltia. No obstant això, malgrat aquestes elevades xifres, i malgrat que és la primera causa de mort entre els pacients amb VIH, les armes per combatre i detectar el bacil són molt antigues. Els grups que han assolit l’acord coincideixen a assenyalar que “hi ha una necessitat molt urgent d’accelerar la recerca clínica per aconseguir noves teràpies contra la tuberculosi. Durant la passada dècada es van fer esforços en aquest camp, però encara cal esforçar-s’hi més”.

Mans Unides/Sofía Gortazar

Campanya de vacunació contra la poliomielitis a Sudan del Sud Al voltant de 3,2 milions de nens a Sudan del Sud van ser vacunats contra la poliomielitis el mes de novembre passat, en el marc d’una campanya del Govern amb el suport del Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Un total de 20.000 persones van recórrer el país per subministrar les vacunes a tots els nens menors de cinc anys, en el que va ser la segona ronda d’una campanya de tres etapes, que va finalitzar el mes de desembre. L’objectiu d’aquesta acció és assegurar que la malaltia no reaparegui al

país, dos anys més tard que se’n registrés l’últim cas. Cadascun dels nens ha rebut dues gotes de la vacuna contra la poliomielitis i ha estat marcat amb tinta en el dit petit de la mà dreta per indicar que ha estat immunitzat. UNICEF ha afirmat que el sistema d’immunització a Sudan del Sud, que va aconseguir la independència de Sudan al juliol, està donant els seus primers passos, i és molt important el seu èxit, perquè a causa de l’elevat nombre de defuncions durant la guerra civil el país no pot permetre’s perdre més vides.

9

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:20 Página 10

CR ÒNIC A

DEL

Nens treballadors: 215 millions arreu del món Segons la relatora especial de Nacions Unides per a les formes contemporànies d’esclavitud, Gulnara Shahinian, la xifra de nens que treballen forçosament actualment supera els 215 milions segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) i molts d’ells “comencen amb només tres anys”.

Per tot això, Shahinian estima necessari “atorgar alternatives econòmiques a les famílies perquè no condueixin els seus fills al treball forçat” i “augmentar les mesures per fer complir la legislació vigent”. També ha destacat la importància d’establir programes de formació i d’educació, ja que hi ha països els governants dels quals consideren el treball infantil com una tradició i un costum necessari perquè les famílies sobrevisquin.

Segons el tercer informe de l’OIT, referit a l’any 2010, a Àsia i Pacífic hi ha 113,6 milions de nens treballadors, un total de 65,1 a l’Àfrica Subsahariana, fins a 14,1 milions a Amèrica Llatina i 22,4 milions més repartits pel món.

En total, sumen 215 milions, el 13,6% de la població infantil, dels quals el 60% es dedica a l’agricultura; el 21,4%, als serveis, i la resta, a altres no determinats, entre els quals es troben les mines o els nens soldat.

MÓ N

Informe sobre el Treball al Món 2011

Temps dolents per a tothom El nou “Informe sobre el Treball al Món 2011: Els mercats al servei de l’ocupació”, sosté que l’estancament de la recuperació econòmica comença a afectar dràsticament els mercats laborals. Si es mantenen les tendències actuals, caldran almenys cinc anys perquè l’ocupació torni als nivells anteriors a la crisi en les economies avançades, un any després d’allò que preveu l’informe de l’any passat. L’informe assenyala que el mercat laboral ja es troba dins el límit habitual dels sis mesos necessaris perquè una desacceleració econòmica impacti sobre l’ocupació, i diu que farà falta crear 80 milions de llocs de treball durant els pròxims dos anys per tornar a les taxes d’ocupació que hi havia abans de la crisi. No obstant això, la recent desacceleració del creixement suggereix que és probable que l’economia mundial generi només la meitat d’aquest nombre de llocs de treball.

L’informe també presenta un nou índex de “tensió social”, que reflecteix els nivells de descontentament social arran de la manca d’ocupacions i l’enuig de la gent que sent que el pes de la crisi no està sent distribuït de manera equitativa. S’assenyala que en més de 45 dels 119 països analitzats la tensió social està augmentant. Aquest és el cas, principalment, de les economies avançades, en particular als Estats Units, la regió àrab i, en menor mesura, Àsia. Al contrari, hi ha una estabilització o un menor risc social a l’Àfrica Subsahariana i Amèrica Llatina. L’estudi mostra que prop de dues terceres parts de les economies avançades i la meitat de les economies emergents i en desenvolupament, per a les quals hi ha dades recents, estan travessant un altre cop una desacceleració de l’ocupació. Això se suma a una situació laboral que ja de per si era precària amb la desocupació mundial per

La sequera i les plagues amenacen Níger Mans Unides/Sara Rodríguez Argüelles

El Govern de Níger ha advertit que el país s’enfronta a un dèficit de 519.000 tones de cereal a causa de la sequera i les plagues en els conreus de l’últim any, amb la qual cosa podria caure en una crisi alimentària. Aquest dèficit de cereals representa al voltant del 14 per cent dels aliments que anualment consumeix la població del país, estimada en uns 16,3 milions de persones.

Níger s’enfronta habitualment a

10

aquest tipus de crisi, tot i que aquest cop la situació és pitjor que el 2009, quan la sequera va derivar en una fam que va afectar uns set milions de persones durant un any.

L’origen d’aquestes crisis està, d’una banda, en l’estructura econòmica del país, ja que prop del 80 per cent dels nigerians depèn de l’agricultura, i, per una altra, en el creixement demogràfic, que multiplica les necessitats alimentàries.

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:20 Página 11

C R Ò N I C A

D EL

M Ó N

Mans Unides/ Mª Eugenia Díaz

Breus Breus

Foto d’un banc haitià, imatge del desequilibri econòmic Nord-Sud.

sobre dels 200 milions, és a dir, la xifra més alta mai registrada.

L’informe cita tres raons per les quals l’actual desacceleració econòmica pot tenir un impacte particularment greu sobre el panorama laboral: primer, en comparació amb el començament de la crisi, les empreses estan en una posició més feble per retenir els seus treballadors; segon, a mesura que augmenta la pressió per adoptar mesures d’austeritat fiscal, els governs estan menys disposats a mantenir o adoptar nous programes de suport a l’ocupació i a l’ingrés; tercer, atesa la falta de coordinació política en l’àmbit internacional, els països han quedat en posició d’actuar de manera aïllada.

L’informe fa una crida perquè es mantinguin i, en alguns casos, s’enforteixin els pro-

grames a favor de l’ocupació, i adverteix que els esforços per reduir el deute públic i el dèficit ben sovint s’han enfocat de manera desproporcionada en el mercat laboral i les mesures socials. Un augment de la despesa en polítiques actives del mercat laboral de només 0,5 per cent del PIB podria incrementar l’ocupació entre 0,4 i 0,8 per cent, depenent del país. També s’exhorta a donar suport a les inversions en l’economia real, a través de la reforma financera i de mesures que afavoreixin les inversions. Finalment, l’informe sosté que la creença que la moderació de salaris porta a la creació d’ocupacions és un mite, i convida a adoptar una estratègia de recuperació integral basada en els ingressos. Això, a més a més, ajudaria a estimular les inversions i alhora reduiria les excessives desigualtats en els ingressos.

▲ Actualment hi ha més de 1.200 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha alertat que 23 milions de persones més podrien sumar-se a aquesta situació (viure amb menys d’1,25 dòlars per persona al dia) si la recessió s’instal·la als països avançats i produeix una desacceleració mundial d’1,3 i 1,6 punts en el PIB global el 2011 i 2012, especialment a la regió asiàtica i l’Àfrica Subsahariana. Així mateix, l’FMI ha analitzat els escenaris possibles davant una nova alça dels preus dels aliments i de les primeres matèries en aquestes regions. Un increment del 25% en els preus dels aliments i un 21% en el del petroli el 2011 afectaria principalment l’estabilitat dels preus i seria molt més asimètric, la qual cosa ampliaria la bretxa entre rics i pobres dins els països mateixos. ▲ Uns 5.000 refugiats de Costa d’Ivori, que van fugir a Togo per la violència postelectoral que va patir el seu país entre desembre de 2010 i abril de 2011, hi podran retornar de forma voluntària, segons un acord subscrit per aquestes dues nacions amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Segons ACNUR, Togo acull un total de 5.066 refugiats de Costa d’Ivori, dels quals 2.791 viuen en camps d’aquesta agència de l’ONU, mentre que 2.275 resideixen amb familiars. Dades de la Fiscalia de la Cort Penal Internacional (CPI) indiquen que almenys 3.000 persones van morir, d’altres 32 estan desaparegudes i 500 van ser detingudes de forma arbitrària en actes de violència posteriors als comicis.

Mans Unides/Irene H.-Sanjuán

Es redueix la mortalitat infantil en Etiòpia Malgrat la situació d’emergència que es viu a la Banya d’Àfrica des de fa diversos mesos, es pot afirmar que l’índex de mortalitat infantil per malnutrició a Etiòpia s’ha reduït a la meitat en els últims 20 anys gràcies a les successives campanyes de conscienciació i l’augment d’assistents mèdics i clíniques especialitzades arreu del país. Del 20% de defuncions per manca d’aliments registrat fa dues dècades, s’ha passat al 8,8%, segons l’Estudi Etíop

Demogràfic i de Sanitat. L’índex nacional de malnutrició també ha disminuït un 32%, ben lluny de les xifres de l’any 2000, quan quatre de cada deu etíops pesava menys del mínim recomanable.

NOTA DE LA REDACCIÓ: La situació de crisi alimentària viscuda l’any 2011 pot alterar aquestes dades positives.

Cal estar atents a com evoluciona.

11

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:20 Página 12

R E P O R T A J E

Brasil, terra de contrastos, i d’immensitat de situacions com les que van viure els que hi van viatjar des de Mans Unides.

Mans Unides/Paquita Sánchez

Viatges de formació a Brasil, Índia i Kenya

L’altra cara del món Un any més, tres grups de persones de les delegacions i els Serveis Centrals de Mans Unides van participar en viatges de formació, per conèixer més de prop els projectes als quals la nostra organització dóna suport al Sud. Els textos d’aquest reportatge recullen, resumidament, les experiències a Brasil, Índia i Kenya, narrades pels qui ho van viure en primera persona.

LÁ VAI O VENTO, BRASIL ENDINS! Brasil és gairebé moltes coses, és gairebé un continent i gairebé no és aquell país antany emergent, si la seva envejada progressió econòmica no estigués tan lluny d’encreuar-se amb el seu desenvolupament humà. És, per això, un país de desigualtats radicals, d’injustícia i de violència. Dir, “igual que a tot arreu”, no serveix de descàrrec. Hi ha un Brasil dominant simbolitzat per les ciutats de l’atlàntic brasiler que són de bellesa reconeguda, fins i tot Patrimoni de la Humanitat; però nosaltres anàvem a llepar les

12

seves ferides. Parlem de nens al carrer i a la nit, i no és fàcil confrontar cara a cara un espai de desnonament pel qual escapa tanta vida. I parlem des de les comunitats/faveles de moltes mares, mares doloroses i mares coratge, els rostres de dignitat de les quals respectarem sempre. Després, hi ha un Brasil postergat; és el mato, la caatinga i el sertâo. No és desert; a Ibirajuba, no hi ha graves ni sal, és terra sòbria de pluges, sàvia com la mel de Sitio Cajá i la seva gent, com abelles, conviuen amb la seca fins a les arrels; de debò. En el projecte ho anomenaven educació contextual i enfortiment del desenvolupament local. I què de la regió de Sisal, què de la renda de la dona rural? Aquí ha estat el treball comunitari, estratègia tradicional, el que ara permet el desenvolupament sostenible i l’apoderament de la dona. Aquí, amb la producció amb denominació casolana i la violència de gènere denunciada, hi ha una infinitat de sigles i veus per aconseguir relacions més justes d’homes i dones. S’entén: és la terra de Paulo Freire.

Hi ha altres Brasil, i un entre aquests, més enllà de la seva immensitat: és la frontera de Dourados i es mou. No és divisòria, són homes cercant la terra promesa. Per al guaraní kaiowá (el grup indígena més nombrós) és herència ancestral i terra de benedicció, per als camperols assentats per la recent reforma agrària és

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:21 Página 13

R E P O R T A T G E

Antonio J. Blanco, delegació de Vigo

ÍNDIA: POBRESA I FELICITAT Davant la pregunta, en aquests moments, formulada mil vegades, de què m’ha suposat el viatge de formació a l’Índia, només puc tenir una resposta des del fons del meu cor i els meus sentiments. Primer, una experiència molt enriquidora i alhora molt dura, que m’ha interpel·lat en molts moments sobre per què ells són en la situació que són i jo no, i no he rebut cap resposta. D’altra banda, he vist la cara de les persones a qui van dirigits els projectes de Mans Unides, les monges, els sacerdots que estan treballant braç a braç amb ells, les dones que en les seves assemblees tenien tota la decisió i la seguretat de les persones que saben molt bé el que volen i que ho poden executar, amb el que això implica per a la seva pròpia autoestima, en una societat que les té totalment anul·lades, excepte en els treballs més durs. També he vist com aquestes mateixes dones amb projectes d’animació o capacitació, o com vulguem anomenar-los, (amb plats de fulles, sacs de ciment, vivers de bolets, etc.) i un sentit de comunitat molt gran, són capaces de formar una federació que tingui una major capacitat de negociació amb els diversos organismes públics per a la concessió de crèdits, essencial per a l’inici de petits negocis. I finalment, per no cansar, una reflexió: quan la pobresa aliena ens avergonyeix i la seva felicitat ens contagia, la coincidència de totes dues ens desconcerta. En algun poble perdut i desolat de l’Índia, uns nens riuen davant la càmera, el seu entorn és clarament millorable, però no així la felicitat que ells irradien. Quan en el futur la vida es pugui acarnissar amb ells, recordaran amb nostàlgia que unes desconegudes de Mans Unides els van fer una foto amb una gran alegria de viure i de riure.

KENYA, ON POC FA MOLT Molts coneixen Kenya pels seus safaris famosos. El turisme és la seva màxima font d’ingressos. Per això, quan arribes a Nairobi, veus un centre ciutat amb hotels, comerços i avingudes que res tenen a veure amb les condicions de vida de la població, la majoria de la qual viu per sota del llindar de la pobresa (un dòlar al dia).

Per a ells, l’aigua potable, la sanitat o l’educació són un bé escàs.

Quan travesses aquest centre ciutat, et trobes amb els “slums”, assentaments de barraques de llauna o fang on, sense latrines, sense clavegueram, entre abocadors oberts, malviuen dos milions de persones. És un xoc molt fort; els “slums” de Nairobi són la cara més visible de la misèria, de la corrupció i de la injustícia, en magnituds inimaginables. I allà es troba Mans Unides, amb els més pobres entre els pobres. A l’“slum” de Kasarani visitem l’hospital que Mans Unides va construir fa 8 anys; estava dignament muntat i a ple rendiment. Vam ser també al “slum” de Kibera, ocupat per 800.000 persones. Recórrer Kibera és evidenciar la màxima negació i violació dels drets humans. I allà, en un món de tenebres, els missioners de Guadalupe i Mans Unides obren un raig de llum amb projectes de formació integral perquè els joves tinguin un futur més digne. Endinsar-se en la Kenya seca és comprovar l’aridesa, el gran valor de l’accés a l’aigua, i implica veure com Mans Unides torna a donar resposta, com amb la construcció de la premsa de Kisole. O trepitjar les zones rurals de Malindi, on ningú, ni el govern, es preocupa de quelcom tan important com l’educació, però on Mans Unides ha construït escoles perquè multitud de nens i nenes puguin aprendre i fer l’únic àpat del dia. Donem infinites gràcies a Mans Unides perquè hem posat rostre als projectes, al treball que fem a les delegacions, i hem vist tantes vegades com, amb molt poc, s’està fent molt i molt necessari, i demanem al Senyor que tots reforcem la nostra entrega generosa per ajudar els nostres germans més desfavorits.

Beni Asensio, delegació de Ciudad Real A Kenya, un món de tenebres, els missioners hi porten la llum i la salut.

Mans Unides/Beni Asensio

terra merescuda i el seu aliment. Com explicar, llavors, que l’edèn sigui ara terra arrabassada, sense esmentar la cobdícia humana?

Aquí ho anomenen agronegoci i són monocultius excloents de l’explotació familiar, amenaçant la seva seguretat alimentària, la seva qualitat de vida. És una lluita desigual la que pateixen brasiguaians i guaranís, però nosaltres deixem la frontera confiats en les raons dels profetes.

Marisa Olaechea, delegació de Bilbao.

Mans Unides/Belén Longas

Índia, on la coincidència entre pobresa i felicitat desconcerta.

13

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:21 Página 14

RESSONS DEL SUD

La finalitat és l’ésser humà necessitat Missioner Javerià, porta gairebé 18 anys a Bangla Desh, i és coordinador de les activitats javerianes entre els grups indígenes d’Adivasis a la regió de Mymensingh, al nord del país.

S

Mans Unides hi ha estat, posant el seu important granet de sorra, transformant la praxi en vida. posta a les meves cartes, i fins i tot la seva trucada, he pogut concretar petits somnis i fer-ne d’altres de més grans que sol, o pel meu compte, estic segur que no hauria aconseguit. En l’última dècada hem construït un hospital, un orfenat per a joves, una escola de secundària, a més de facilitar dos ponts per a una població ubicada en zones extremament remotes de difícil accés a la frontera amb Índia. Mans Unides hi ha estat, posant el seu important granet de sorra, transformant la praxi en vida, i fent del desenvolupament humà i econòmic una via de diàleg entre sectors de tradicions religioses diferents: per mitjà de l’escola es troben tots, independentment del seu credo o fe; a l’hospital ens arriben els casos més variats de malalties tropicals i situacions crítiques que requereixen in-

14

tervenció quirúrgica immediata; els centres d’artesania faciliten un aprenentatge d’oficis que culminen ajudant la persona a construir el seu propi taller i començar a ser realment autònoms i independents. En països com ara Bangla Desh, la injustícia o les injustícies estan a l’ordre del dia. El treball solidari i de cooperació permet afrontar aquestes situacions extremes de forma conjunta, per la qual cosa, millorant les condicions de vida de les famílies, automàticament sumem un punt en millora en els drets humans, i aquí cal reblar bé el clau. He descobert que la solidaritat es practica sense distinció de credo, sexe, raça, nacionalitat o afiliació política; la finalitat és l’ésser humà necessitat. Si algun cop tens la possibilitat de visitar Bangla Desh, trobaràs una infinitat de gent pertot arreu, un poble jove, un país nou, amb ganes de viure. Per això és fonamental la nostra aportació, precisament perquè és com un nounat que fa els seus primers passos però que necessita aquesta mà amiga que l’aixequi cada cop que cau, perquè no està fet, no està madur. El pobre, la pobresa que veiem aquí, pot ser en si mateixa una violació de nombrosos drets humans bàsics; és per això essencial donar una mà o, almenys, intentar-ho. Gràcies a vosaltres que des d’aquí ens doneu suport.

Mans Unides

ense la col·laboració de Mans Unides, el meu treball a Bangla Desh hauria resultat més difícil. Els missioners no som la resposta a la manca de desenvolupament econòmic, ni tampoc tenim la formula màgica per acabar amb les fams o epidèmies, però sí que podem servir de pont entre els qui es dediquen a això i aquells que necessiten un habitatge, una escola o, si s’escau, un hospital: parlo dels empobrits per ser pobres. Un millor coneixement de la llengua, cultura i antropologia d’aquests pobles en via de desenvolupament ens permet parlar amb una certa autoritat que potser altres no tinguin. Al llarg de disset anys en aquest país he comptat sempre amb un fort suport de moltes persones voluntàries a Mans Unides. Amb algunes d’aquestes persones amigues mai ens hem vist, no hi ha hagut temps per conèixer-nos, però el curiós és que a través del seu treball, la seva escolta, la seva res-

Mans Unides

Benjamín Gómez

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:21 Página 15

I N F O R M E

La salut, dret de tots: actua!

La meitat dels lactants infectats per VIH a l’Àfrica Subsahariana havien contret el virus per les seves mares.

L’any 2012 la Campanya de Mans Unides reclama el compliment de l’Objectiu 6 del Mil·lenni, la protecció del dret de tothom a la salut, combatent el VIH/sida, el paludisme o malària, i les malalties oblidades, que, malgrat ser-ho, són especialment virulentes entre els més pobres. I vol ser una defensa del desenvolupament integral de cada persona i de la humanitat, perquè la salut i el desenvolupament caminen plegats. Ningú pot romandre indiferent davant la fam, la misèria i la injustícia.

Jesucrist va assumir el patiment humà. Va passar pel món fent el bé i curant malalties que ens parlen de la necessitat de ser curats d’una malaltia més profunda: la de viure com si Déu no existís i girant l’esquena al proïsme.

Tots som responsables d’aconseguir aquest objectiu: els poders públics han de garantir els tractaments preventius i terapèutics necessaris i cadascun de nosaltres conèixer la gravetat del problema i actuar en conseqüència. Entès així, el dret a la salut és una qüestió de justícia social i de responsabilitat personal. ●

Exigim que la malaltia no sigui un negoci multimilionari El 97% de les morts per malalties infeccioses té lloc als països en desenvolupament. Malgrat això, la recerca farmacològica se centra, pràcticament, en els problemes dels països desenvolupats. És a dir, el dret a la salut està totalment condicionat per la desigualtat econòmica.

Mans Unides/Javier Mármol

Haver convertit la salut en un negoci multimilionari és un escàndol que hem de denunciar. La Santa Seu ja ha demanat diverses vegades a les grans farmacèutiques que rebaixin els preus dels fàrmacs i garanteixin a tothom l’accés als medicaments1.

La Declaració de Doha estableix que la protecció de la propietat intel·lectual no pot impedir la protecció de la salut dels països més pobres i reconeix el seu dret a produir, exportar i importar genèrics, és a dir, fàrmacs amb principis actius protegits per patents, però amb un cost de producció més baix. Però els països més rics i les multinacionals farmacèutiques incompleixen aquest acord.

EL VIH/SIDA ÉS UNA DE LES EPIDÈMIES MÉS DESTRUCTIVES DE LA HISTÒRIA Segons l’Informe Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni 2011, l’any 2009, hi havia 33,3 milions de persones infectades pel VIH, de les quals 22,6 milions vivien a l’Àfrica Subsahariana, i el 60% eren dones. La meitat dels lactants infectats per les seves mares, van morir abans de complir els dos anys. Perquè hi hagi contagi cal que el VIH entri en el flux sanguini. Però les causes del contagi cal cercar-les, a més de factors biològics, en els socials i culturals i en 1

Mons. Paul Josef Cordes, president de “COR UNUM”, presentació del Missatge de Joan Pau II per a la Quaresma, 29 de gener de 2004; Discurs de Benet XVI als participants en el 25è Congrés Internacional de farmacèutics catòlics, 29 d’octubre de 2007.

15

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:22 Página 16

I N F O R M E la marginació dels països del Sud, que no tenen l’educació ni els mètodes preventius i terapèutics necessaris per fer front a la malaltia.

Les dones i les nenes són més vulnerables per causes fisiològiques i la discriminació que pateixen. Les dades recents indiquen que el nombre de dones infectades triplica el dels homes. ●

Com afronta Mans Unides la lluita contra el VIH/Sida Molts centren les seves campanyes contra la sida en el preservatiu, perquè veuen en el contagi només un problema sanitari. Mans Unides, tanmateix, entén que l’arrel d’aquesta epidèmia és moral i que està estretament relacionada amb el sentit de la sexualitat.

Educar per viure la sexualitat de forma sana, basada en la castedat i la fidelitat, és molt més important que distribuir preservatius.

Si la sexualitat no té una altra llei que la del desig, renunciem a educar les persones en el respecte a l’altre, afavorim la promiscuïtat sexual i l’augment del risc de contagi del VIH. A més a més, el nostre objectiu no és només evitar les conseqüències de la sida, sinó, sobretot, eradicar-ne les causes: la misèria, la ignorància, la discriminació sexual, l’explotació laboral, la trivialització de la vida, de la sexualitat, del matrimoni i de la fidelitat, entre d’altres.

Respecte a la prostitució com a via de contagi del VIH, l’epidèmia actual converteix la prostitució en un problema encara més dramàtic. Per això, el papa Benet XVI ha dit que qui, sabent que està infectat, recorre al preservatiu per reduir el risc de contagi, fa un primer pas cap a una sexualitat més humana. Però insisteix en el fet que el preservatiu no és la solució de la sida i que centrar-s’hi és banalitzar la sexualitat, perquè amb això no s’afronta la pèrdua humana que està en l’origen de la transmissió de l’epidèmia.

●

L’ajuda de l’Església a les persones infectades de sida -El programa DREAM, de la Comunitat de Sant Egidi El seu objectiu és lluitar contra la sida a Àfrica2, on la infecció està estretament relacionada amb altres problemes com ara la pobresa, la fam, la malaltia, la manca de formació, les escasses nocions sanitàries…

Mans Unides

Els nens petits corren un risc especial de contreure malària.

Per tot això, no n’hi ha prou amb portar fàrmacs antiretrovirals als països africans. Per aturar l’epidèmia fa falta organitzar els sistemes sanitaris, encara en pèssimes condicions, i activitats elementals d’educació sanitària.

Molts s’han unit al treball de DREAM oferint els seus centres i recursos i compartint l’ànima del projecte, l’amor a la persona, l’esperança que transmeten i la gratuïtat.

-La Fundació “El Bon samarità” al servei dels malalts Va ser constituïda pel papa Joan Pau II per sostenir econòmicament els malalts més necessitats, especialment els de la sida. La fundació coordina les ajudes de tota l’Església i aconsegueix arribar fins on ningú arriba3.

Els països del Sud no tenen l’educació ni els mètodes preventius i terapèutics necessaris per fer front al VIH/Sida.

●

Projectes de Mans Unides contra la Sida Mans Unides dóna suport a nombrosos projectes de prevenció, acollida i tractament de malalts de sida, sobretot a Àfrica. Kenya, per exemple, té uns 2,5 milions de persones infectades. La majoria dels nens menors de 5 anys són infectats per les seves mares. Les infeccions entre les dones són el doble que entre els homes i cada dia moren al país 700 persones a causa d’aquesta malaltia.

En aquestes circumstàncies, les Franciscanes Missioneres d’Àfrica, amb el suport de Mans Unides, van iniciar el programa “Educació per a la Vida” per informar i conscienciar la població sobre els riscos de la sida i procurar canvis de conducta en la societat.

EL PALUDISME AFECTA ESPECIALMENT ELS MÉS POBRES, A CAUSA DE LA MALNUTRICIÓ El paludisme, o malària, es transmet per la picada de mosquits infectats. Un cop a l’organisme, els paràsits transmesos per aquests mosquits es multipliquen al fetge i, després, infecten els glòbuls vermells.

El 2009 va haver-hi 225 milions de casos de paludisme, que van provocar prop d’un milió de morts, sobretot a Àfrica, on cada 45 segons mor un nen per aquesta causa.

Entre els grups de població de zones de transmissió estable que corren un risc especial es troben els nens petits, que encara no són immunes a les formes més greus de la malaltia.

El paludisme causa nombrosos avortaments, eleva les taxes de mortalitat materna i provoca baix pes en néixer. Les dones amb infecció palúdica placentària corren el risc de transmetre la infecció als seus fills nounats.

Pot ser difícil reconèixer l’origen dels primers símptomes: febre, mal de cap, calfreds i vòmits, que generalment apareixen de 10 a 15 dies després de la picada, però, si no es tracta, pot posar en perill la vida del malalt en poc temps, perquè altera el reg d’òrgans vitals.

Entre les mesures eficaces per controlar el paludisme hi ha el tractament ràpid amb combinacions de medicaments basats en l’artemisinina.

2 3

16

www.santegidio.org Entrevista al president de la Fundació El Bon samarità, cardenal Javier Lozano Barragán. www.zenit.org , dilluns 14 de gener de 2008.

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:22 Página 17

I N F O R M E L’adquisició de medicaments antipalúdics continua augmentant ràpidament arreu del món, però el total dels fons per combatre la malària continua sent molt inferior als 6.000 milions de dòlars que el 2010 es consideraven necessaris.

D’altra banda, la resistència als antipalúdics s’ha estès dificultant el fruit dels esforços per controlar la malaltia. L’OMS recomana un control sistemàtic de la resistència als antipalúdics i està prestant el seu suport per a aquesta tasca.

Quan els pacients són tractats amb una sola teràpia a base d’artemisinina poden continuar tenint paràsits a la sang que poden transmetre’s a altres mosquits, i d’aquests a altres persones. Per això, les monoteràpies són la causa principal de la propagació de la resistència a l’artemisinina. ●

Mans Unides

Prevenció del paludisme o malària Protegir-se de les picades dels mosquits és la primera defensa enfront del paludisme. Hi ha dues formes de prevenció eficaç: les mosquiteres tractades amb insecticides d’acció prolongada per dormir protegits i la fumigació d’interiors amb insecticides d’acció residual.

El 2007-2009 es van lliurar en països africans gairebé 200 milions d’aquestes mosquiteres, però en necessiten uns 350 milions perquè la cobertura sigui total.

La investigació de nous insecticides és lenta i cara. I detectar com més aviat millor la resistència als insecticides és essencial per controlar el paludisme i garantir que s’estan utilitzant els mètodes més eficaços.

El paludisme afecta de forma desproporcionada els empobrits, que no poden pagar el tractament o no tenen atenció sanitària, i atrapa les famílies i les comunitats en una espiral de pobresa.

●

Mans Unides treballa per eradicar el paludisme i altres malalties A Mangochi, Malawi. La malària és la primera causa de la mortalitat infantil. Davant aquesta situació, la comissió Catòlica de Salut de la diòcesi va sol·licitar l’ajuda de Mans Unides per iniciar un programa que permeti disminuir en un 50% la mortalitat infantil i millorar la situació socioeconòmica de la població en reduir el nombre de malalts. (Més informació a la secció “Els nostres projectes” d’aquest butlletí).

El programa preveu la conscienciació de la població, el repartiment de mosquiteres, la fumigació de les aldees i el desenvolupament de la medicina natural per combatre la malaltia.

TUBERCULOSI: UN PROBLEMA MOLT GREU ALS PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT La tuberculosi continua essent una de les causes més importants de mortalitat arreu del món: un terç de la població n’està infectada. Segons l’Organització Mundial de la Salut, el 2008 uns dos milions de persones van morir a causa de la tuberculosi i prop de deu milions van contreure la malaltia. L’Índia és el país més afectat.

Si no rep tractament, una persona amb tuberculosi pot infectar una mitjana de 10 a 15 persones en un any. Tanmateix, els subjectes infectats no necessàriament desenvolupen la malaltia. El sistema immunitari oposa una barrera al bacil tuberculós, que es pot mantenir latent durant anys.

La combinació del VIH/sida i tuberculosi és mortífera, perquè cada malaltia accelera l’avanç de l’altra. A més a més, la probabilitat

Els fons per a medicaments antipalúdics encara són insuficients.

de contagi entre els VIH-positius és molt més gran que entre els VIH-negatius. ●

Tractament El tractament exigeix combinar diversos medicaments, durant un mínim de sis mesos. El sistema DOTS exigeix l’hospitalització del malalt i supervisar que es prengui el medicament tres vegades a la setmana, durant com a mínim dos mesos. Per això, és menys efectiu quan els malalts viuen en poblacions apartades dels centres de salut, perquè la seva localització i tractament és més difícil i costós.

La majoria dels laboratoris continuen utilitzant el mètode de diagnòstic de fa un segle, que consisteix a cercar el bacil de Koch a l’esput amb ajuda d’un microscopi. I encara no hi ha cap vacuna que previngui la tuberculosi pulmonar, que és la forma més comuna de la malaltia.

Actualment, en tots els països estudiats s’han trobat soques resistents a algun medicament antituberculós. Això es deu a tractaments parcials o irregulars, és a dir, a no haver pres tots els medicaments necessaris durant el període de temps indicat.

Segons el parer de l’OMS, és urgent difondre les iniciatives contra la tuberculosi, perquè 10 milions de persones poden perdre la vida d’aquí al 2015.

Passa a la pàgina 20...

17

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:23 Página 18

I N F O R M E

Països preferents per a Zimbabwe

DE LA PROSPERITAT A LA POBRESA Té una extensió de 390.759 km2 i una població de 12.084.304 habitants.

Va ser colònia anglesa (Rodèsia) fins al 1965, any de la declaració d’independència de la minoria blanca. El 1980 va ascendir la majoria negra de la mà de Mugabe i, des d’aleshores, el seu destí està lligat al d’en un altre temps líder independentista i avui el màxim obstacle per al desenvolupament del seu poble.

Un clima benigne i unes terres fèrtils van fer que durant anys el país fos un dels més pròspers del continent, conegut com “el graner d’Àfrica”. El 2000, Mugabe va iniciar un repartiment de terres caòtic que va provocar la ruïna de l’economia, l’èxode dels agricultors blancs i l’escassetat de productes bàsics. A hores d’ara el país pateix una desocupació del 80% i gravíssims cims d’inflació.

La situació sanitària ha estat molt condicionada per l’epidèmia del VIH/Sida amb un dels percentatges d’infectats més alts del continent: prop d’un 25% de la població entre 15 i 49 anys està infectada i la seva esperança de vida és de 49 anys.

Milions de zimbabuesos han abandonat el país i es calcula que més de 50.000 emigren cada mes. Segons el Fons Monetari Internacional, totes les economies africanes han crescut en els últims anys a excepció de Zimbabwe, l’economia del qual ha decrescut un 40% en l’última dècada. L’educació també s’ha vist afectada amb un greu descens en la qualitat de l’ensenyament. Tot això ha provocat que en les llistes del PNUD, Zimbabwe figuri avui en l’últim lloc.

El treball de Mans Unides ha estat molt condicionat per la inestable situació social, econòmica i política del país. En els darrers anys hem centrat el nostre treball en dues de les regions més pobres, amb projectes d’emergència, educatius, sanitaris, programes de lluita contra la sida i defensa de la seguretat alimentària.

La seva recent dolarització ha representat una certa estabilitat econòmica que permet treballar amb més tranquil·litat. Durant tots aquests anys de dolor, caos i incertesa, Mans Unides ha estat una de les poquíssimes ONG espanyoles que han treballat al país.

18

REUTERS Bernardo Montoya

REUTERS Philimon Bulawayo.

Guatemala

CONTRA LA POBRESA I LA Després d’un conflicte armat int el 1996 es va signar un Acord de Pau avanç en la justícia i el desenvolupam en la pobresa i el 60% de les llars no cistella bàsica d’aliments. Les terres portació: cafè, canya de sucre, cot mentre els petits camperols viuen en Al país viuen més de 14 milions d cendents dels maies i han estat histò sempre exclosa dels beneficis del d Els assassinats, 3.000 o 4.000 l’an víssim problema de crim organitzat la impunitat dels autors de massacre rant el conflicte armat.

Entre 2005 i 2010, Mans Unides va agropecuaris, educatius, sanitaris, s tot, en la població camperola i indíg públics, 3.053.208 euros, en 8 project Per a nosaltres és prioritària la se mentar els seus ingressos, donar sup cació i salut, especialment d’educaci dels drets humans i la formació de l envolupament comunitari. En tots e la dona i la protecció del medi ambie

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:23 Página 19

I N F O R M E

a Mans Unides el 2012

Mans Unides/Mercedes Hernando.

Madhya Pradesh (Índia)

I LA VIOLÈNCIA at intern de més de 30 anys, Pau que no ha representat un lupament del país. El 80% de la població viu rs no té recursos per pagar la meitat de la rres fèrtils es dediquen a conreus d’agroex, cotó, fruites, i pertanyen a latifundistes, n en terres muntanyoses i poc productives. ons d’habitants. El 60% són indígenes, deshistòricament discriminats. La dona ha estat del desenvolupament.

0 l’any, són la tràgica manifestació d’un graitzat i de delinqüència comuna a causa de sacres i operacions de “terra arrasada” dues va invertir 2.135.171 euros en 59 projectes ris, socials i d’emergència, centrats, sobreindígena. A més a més, va canalitzar fons ojectes. la seguretat alimentària dels pobres i augar suport als serveis bàsics, sobretot d’eduucació per conviure en pau, per a la defensa de líders que assumeixin l’impuls del desots els projectes es preveu la promoció de ambient.

PROMOCIÓ DE LA DONA I LA COMUNITAT És en el cor de l’Índia, de la qual és el segon estat més gran; té 67 milions d’habitants, dels quals més del 40% són tribals, i prop del 80% viu en zones rurals. Els indicadors socials més elementals: educació, salut, renda per capita etc., mostren que és un dels estats més desiguals i pobres de l’Índia. És especialment greu la situació dels grups tribals, les terres i els drets fonamentals de la qual són sistemàticament violats per colons d’altres estats i per terratinents que dominen la política i l’economia local.

Durant els últims 5 anys Mans Unides ha finançat 56 projectes per un total de 2.676.728 euros, entre els quals destaquen els programes d’educació no formal i cursos pont per a joves sense escolaritzar de barris marginals i zones rurals. En el sector sanitari, s’han finançat molts programes de prevenció i atenció en zones rurals, destacant l’increment de programes relacionats amb la sida en grups de risc com són els camioners. Als barris marginals de les principals ciutats s’han finançat projectes per a recol·lectors d’escombraries i treballadores domèstiques.

La majoria dels programes socials estan dirigits a la promoció de la dona i, per tant, de tota la comunitat. Amb aquests es pretén promoure i enfortir l’organització comunitària per dur a terme accions conjuntes i que la gent pugui accedir a totes les ajudes i els programes de promoció que atorga el govern local i exigir-ne el correcte funcionament. A causa del baix nivell socioeconòmic de la població, a la seva manca de coneixement i a la corrupció existent, la gent és enganyada sistemàticament.

19

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:24 Página 20

I N F O R M E S’estima que cada any s’infecten entre 15 i 17 milions de persones. La malaltia afecta, sobretot, les regions rurals més pobres d’Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia i Xile.

La malaltia de Chagas té dues fases: l’aguda i la crònica. Ambdues poden no tenir símptomes i ser potencialment mortals. Durant la fase crònica, algunes persones pateixen complicacions cardíaques, engrandiment del cor, insuficiència cardíaca, alteració del ritme o aturada cardíaca, complicacions intestinals, engrandiment de l’esòfag o del còlon que poden causar dificultats per menjar o defecar.

La prevenció de la malaltia requereix fer anàlisis rutinàries per trobar les persones infectades; especialment on la transmissió és més gran.

D’altra banda, perquè els medicaments i les proves de diagnòstic arribin als centres de salut més remots, cal disposar de cadenes de subministrament ben organitzades.

Quan es tracta un malalt és necessari inspeccionar casa seva i el seu entorn i fumigar si hi ha xinxes. A més a més, s’ha de fumigar sistemàticament en àrees de risc i invertir en la millora dels habitatges.

Mans Unides

●

La majoria dels laboratoris segueixen mètodes de diagnòstic antiquats.

... ve de la pàgina 17.

Dengue Es transmet per la picada d’un mosquit infectat per algun dels quatre virus del dengue. Els símptomes, que apareixen diversos dies després de la picada, varien des d’una febre moderada fins a una febre alta, mal de cap intens, dolor muscular i articular. No hi ha fàrmacs antivírics contra el dengue.

El dengue hemorràgic és una complicació potencialment mortal que afecta principalment els nens. El diagnòstic primerenc i una bona atenció clínica garanteixen la supervivència dels pacients. A més a més, cal revisar l’habitatge almenys un cop per setmana, eliminar les aigües estroncades i tapar els recipients d’aigua que s’hagin d’utilitzar.

● ●

Mans Unides contra la tuberculosi a l’Índia A Woka, nord-est de l’Índia, la població pateix un alt nivell de pobresa i analfabetisme, molt per sobre de la mitjana. Per això, la parròquia de St. Peter va sol·licitar l’ajuda de Mans Unides per dur a terme un projecte de conscienciació, enfortiment i alfabetització de la dona que inclou la construcció d’un internat per educar les nenes de pobles distants.

ALTRES MALALTIES OBLIDADES Són malalties tropicals que afecten greument la població dels països en desenvolupament. Malgrat afectar milions de persones, el seu tractament és car, ineficaç o ni tan sols existeix. Semblen haver caigut en l’oblit de la comunitat internacional. La manca de voluntat política i l’afany de lucre de grans empreses farmacèutiques fan que el panorama per a milions de malalts sigui desolador. ●

Malaltia de Chagas És una malaltia parasitària, generalment crònica, causada pel protozou Trypanosoma cruzi. Es transmet per un insecte hematòfag, és a dir, que s’alimenta de sang, vulgarment anomenat xinxa, que transmet el paràsit quan defeca sobre la picada que ell mateix ha fet per alimentar-se; també pot transmetre’s per transfusions de sang contaminada, en ingerir aliments contaminats o perquè la mare infectada se la transmeti al fetus.

20

Malaltia de la son La infecció es transmet per la mosca tse-tse, que es reprodueix en àrees pantanoses, al llarg dels rius a les selves i sabanes. Els habitants de les aldees s’exposen a la picada cada cop que van a la selva o al riu per buscar aigua, rentar roba, caçar o pescar.

Si no es tracta el paludisme des dels primers símptomes, pot posar en perill la vida del malalt en poc temps, perquè altera el reg d’òrgans vitals.

Aquesta malaltia amenaça més de 60 milions de persones en 36 països d’Àfrica Subsahariana, de les quals menys de quatre milions accedeixen al sistema de salut.

Quan la mosca tse-tse pica una persona, li injecta un paràsit, el trypanosoma, en el corrent sanguini i es reprodueix a la sang i al sistema limfàtic i ataca el sistema nerviós central.

Els primers símptomes són febre, mal de cap i d’articulacions.

En la primera fase, el tractament és relativament senzill, però no és fàcil emetre un diagnòstic. Després, quan el paràsit envaeix el cervell, l’estat mental s’altera i produeix trastorns en el son, dolor intens, convulsions i símptomes neurològics que, si no es tracten,

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:24 Página 21

I N F O R M E porten al debilitament físic, al coma i a la mort. Lamentablement, és en aquesta última fase quan la majoria dels malalts busca tractament.

-Tractament La malaltia de la son és difícil de tractar. És necessari administrar medicaments que són escassos, tòxics i que generen resistència del paràsit.

Entre aquests, l’Eflornitina és el que té menys conseqüències perjudicials, i és més segur i eficaç per a la fase avançada per la seva capacitat per treure els pacients del coma. No obstant això, la seva producció es va interrompre el 1995 perquè no era rendible.

La tuberculosi continua essent una de les causes més importants de mortalitat arreu del món: un terç de la població n’està infectada.

La malaltia afecta fonamentalment les poblacions pobres que no poden pagar el medicament. El 2001, després d’alguns anys de forta pressió internacional, promoguda per Metges sense Fronteres i per l’OMS, el fabricant va reiniciar-ne la producció per atendre les necessitats estimades de 5 anys.

-Prevenció La malaltia de la son es pot prevenir a través del control de la mosca tse-tse. Els mètodes tradicionals consisteixen a destruir l’hàbitat de la tse-tse i fumigar amb insecticides. L’elecció del mètode de control depèn del tipus de la mosca i dels mitjans econòmics que el govern i la comunitat afectada hi inverteixin. ●

Filariosi limfàtica És una malaltia parasitària que es transmet per la picada d’un mosquit. Actualment hi ha 120 milions de persones infectades, de les quals, 40 milions estan incapacitades i desfigurades per les lesions que causa. Afecta Àsia, Àfrica i alguns països d’Amèrica del Sud.

●

Leishmaniosi o kala-azar És una malaltia parasitària que es transmet per la picada de la mosca de la sorra. La forma més greu, la visceral, també és coneguda com kala-azar.

Quan una persona s’infecta, el seu sistema immunològic es debilita i és més vulnerable enfront d’altres infeccions. Els símptomes són anèmia, pèrdua de pes, engrandiment de melsa i ganglis limfàtics, i febre prolongada.

Molts casos i morts mai es coneixeran, perquè les persones que pateixen kala-azar solen viure en llocs remots i poques vegades van a un centre de salut.

Al principi, el diagnòstic es basa en la febre prolongada i en l’engrandiment de la melsa. El diagnòstic ràpid només requereix una gota de sang. En el cas que el resultat sigui negatiu, el k kala-azar pot ser descartat o cercat per una altra prova serològica o mitjançant l’examen microscòpic de la melsa, la medul·la òssia o els ganglis. Aquestes proves requereixen més coneixements i laboratoris sovint no disponibles a les zones on viuen la majoria dels pacients.

Aproximadament, el 90% es diagnostiquen a l’Índia, Bangla Desh, Nepal, Brasil, i Sudan.

Tots els possibles tractaments tenen serioses limitacions. El tractament més efectiu avui és conegut pel nom comercial d’AmBisome. Es tracta d’un fàrmac molt efectiu, amb baixes taxes de recaiguda, menys tòxic que d’altres i de tractament més curt que els medicaments habituals, però molt car.

CONCLUSIÓ Aconseguir una bona salut per a tothom és obligació, primer que res, dels poders públics, que han de garantir els serveis necessaris i procurar l’adopció d’hàbits de vida saludables. Però és també responsabilitat de cadascú.

Combatre les malalties infeccioses, atendre els malalts i eradicar les causes que les produeixen requereix plantejaments integrals, no sols científics, sanitaris i tècnics. L’ésser humà ens importa. Mans Unides, amb els nostres socis locals, ens fem companys de camí de les persones malaltes a Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i Oceania, als llocs més oblidats.

Departament d’Estudis i Documentació de Mans Unides

Mans Unides/Javier Mármol

Les malalties tropicals afecten greument la població dels països en desenvolupament.

21

Fo n d

o

A

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:24 Página 22

Cartell de Campanya 2012

La SALUT , : dret de tots

ACTUA! Batecs d’esperança L’objectiu de la detenció i reducció de les greus malalties que assolen les zones del món menys afavorides ha de ser el resultat d’un projecte comú de tota la societat. Una societat solidària basada en el suport i la cooperació de cada individu.

L’aportació de cadascun de nosaltres representa una injecció de vitalitat al projecte. La utilització de l’estetoscopi com a símbol de la prevenció en la salut, unit a la representació gràfica de la terra, subratlla la idea que tots els nostres esforços funcionen com un de sol, com un gran batec que aporta vida al nostre món. Si no els sumem tots, el batec serà feble i s’apagarà, així com s’apaga una vida.

Els colors utilitzats, vius i impactants, busquen captar l’atenció del receptor del missatge, imprimint frescor i dinamisme al conjunt. Els tons magentes i violetes són colors d’un alt valor espiritual, tot i que amb un marcat sentit pràctic, associats als valors de compromís, cooperació, bondat i sensibilitat, en contraposició al blanc que simbolitza la protecció.

Finalment, la tipografia remarca el lema, i el divideix gràficament per tal d’assimilar millor el missatge.

22

Manuel Sayar Costales Autor del cartell

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:24 Página 23

NOTÍCIES MANS UNIDES

Antonio Duran

La delegació de Mans Unides a Osca va organitzar el passat 8 d’octubre al teatre Salesià de la ciutat, i juntament amb Càritas, un concert solidari per ajudar els afectats per la situació de fam de la Banya d’Àfrica.

A més dels diners recaptats amb el preu de l’entrada, es va habilitar una Fila Zero perquè les persones que ho desitgessin poguessin fer les seves aportacions en comptes d’Ibercaja i Caja Inmaculada. En aquest concert va participar de manera desinteressada la Coral Oscense, el Quartet Sibelius i l’Orquestra de Cambra d’Osca. La presidenta delegada de Mans Unides a Osca, Araceli Cavero, va fer referència, durant la roda de premsa prèvia al concert, a la dramàtica situació que està patint la Banya d’Àfrica, on centenars de milers de persones estan passant per una fam sense precedents i on Mans Unides està ajudant amb projectes a Kenya, Etiòpia i Somàlia. Ambdues organitzacions van pretendre, amb aquest concert, “aconseguir la implicació i sensibilització de la societat d’Osca davant aquesta situació”.

Mans Unides/ Mª Eugenia Díaz

Música per salvar vides

Diversos moments de les Jornades de formació organitzades a El Escorial.

Jornades de formació E

ls dies 21, 22 i 23 d’octubre van tenir lloc les Jornades de formació que cada any organitza Mans Unides per a tota l’Organització, a la localitat madrilenya d’El Escorial. Divendres al matí es van dur a terme activitats formatives en matèria d’educació i comunicació, encaminades a obtenir el màxim partit als materials que sobre les dues matèries elabora cada any l’organització. Ja al vespre, va tenir lloc el començament oficial de les Jornades, amb les salutacions de benvinguda de monsenyor Omella, bisbe consiliari de Mans Unides, i de Myriam García Abrisqueta, presidenta de l’organització. Tots dos es van valer de les experiències humanes i apostòliques viscudes en viatges fets a Cuba i Haití, respectivament, per dotar de contingut els seus discursos. La conferència inaugural va anar a càrrec d’Avelino Revilla, delegat episcopal d’Ensenyament de la diòcesi de Madrid, i va versar sobre els escenaris de la nova evangelització i els desafiaments per al cristià. Tot seguit, Alfonso Delgado va parlar sobre el sisè Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni, base de la Campanya 2012, amb una conferència titulada “Pobresa i dret a la salut, raons per actuar”. La jornada de dissabte va tenir dos moments ben marcats. Al

matí, el treball es va dedicar al document base de 2012. En primer lloc, la germana Cristina Antolín, missionera dominica de Granada, va narrar als assistents la seva experiència de treball al Camerun. Posteriorment, es va establir un diàleg i una activitat pràctica sobre aquest document. Ja a la tarda, els tallers de formació dedicats a totes aquelles disciplines en i per les quals treballa Mans Unides van completar un espai eminentment pràctic.

Finalment, diumenge va estar dedicat a la posada en comú de les experiències viscudes en els viatges de formació fets a Brasil, Índia i Kenya, i a la presentació dels materials de comunicació que formaran part de l’estratègia de presència pública de l’any 2012: el vídeo de Campanya, que des de l’Hospital Rural de Gambo, Etiòpia, mostra diverses formes d’ajudar a prevenir i combatre diverses malalties; i la campanya publicitària en premsa, ràdio i televisió. Ponències sobre l’enfortiment de l’estructura diocesana i sobre els criteris per a la selecció d’un projecte van precedir la conferència que sobre “La realitat actual de la presència institucional de Mans Unides” va anar a càrrec de Rafael Serrano, secretari general, i que va servir per clausurar la trobada.

23

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:24 Página 24

NOTÍCIES MANS UNIDES

Qui som?

Qui som?

Mans Unides és una Organització No Governamental per al Desenvolupament (ONGD), de voluntaris, catòlica, seglar, sense ànim de lucre i de caràcter benèfic (Estatuts art. 2.3). És també una associació pública de fidels. La seva finalitat és la lluita contra la fam, la nutrició deficient, la misèria, la malaltia, el subdesenvolupament i la falta d’instrucció produïts, entre d’altres, per les causes següents: la injustícia, el desigual repartiment dels béns i les oportunitats entre les persones i els pobles, la ignorància, els prejudicis, la insolidaritat, la indiferència, i la crisi de valors humans i cristians (Estatuts art.5).

Per dur a terme la seva acció, treballa en dues línies prioritàries: la sensibilització de la població espanyola i el finançament de projectes per al desenvolupament al Sud.

Amb l’objetiu de combatre la sida, el paludisme i altres malalties (ODM núm.6)

Campanya 53:

“La salut, dret de tots: Actua!”

La Campanya de l’any 2012, centrada en l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni número 6, té com a fi protegir la salut dels més vulnerables. Com? Procurant-los unes condicions de vida dignes i combatent el VIH/sida, la malària o paludisme, i les malalties oblidades, especialment virulentes entre els més pobres. Per a això sol·licitem la col·laboració de tota la societat, perquè no podem romandre indiferents davant la malaltia, la fam, la misèria i la ignorància.

El dret a la salut i a béns tan bàsics com els fàrmacs i les vacunes està greument amenaçat pels desequilibris econòmics del món. I, tanmateix, són indispensables per millorar les condicions de vida dels més vulnerables. Per això cal que denunciem aquesta situació i que unim forces per eradicar les causes per què emmalalteixen i moren aquestes persones. El 97% de la mortalitat

per malalties infeccioses té lloc en països en desenvolupament, però la recerca farmacològica se centra, pràcticament, en els problemes dels països desenvolupats. Tot i que la Declaració de Doha estableix que la protecció de la propietat intel·lectual no ha d’impedir la protecció de la salut pública dels més pobres i reconeix el seu dret a produir i importar genèrics, aquest acord no es compleix. De fet, la malaltia és avui un negoci multimilionari.

Els objectius de desenvolupament que estem proposant a la nostra societat exigeixen, cada cop més, una reflexió profunda.

Requereixen la recerca sincera d’un humanisme nou, que ens permeti trobar-nos, a nosaltres mateixos, assumint els valors de l’amor i de l’autèntica solidaritat. Només així podrem aconseguir, en tota la seva plenitud, el vertader desenvolupament i superar el

24

/C i ti U id

fins a final d’octubre de 2011 en 506.000 euros, i s’ha participat en la campanya anterior en 39 projectes. La presidenta delegada va explicar com tot això s’ha aconseguit gràcies al treball dels voluntaris en activitats tan variades com l’elaboració de sabó amb oli domèstic, mercadets solidaris en pobles de la diòcesi, entrepans solidaris, rifes, i presència en mercats ambulants. També va destacar l’aportació de donatius particulars i d’ajuntaments, com el de la capital regional.

M

Gairebé 200 voluntaris es van aplegar a la Casa d’Exercicis de Toledo amb motiu de l’Assemblea anual de la delegació de Mans Unides a la capital castellano-manxega. La cita va comptar amb la presència de la vicepresidenta nacional, Soledad Suárez, l’arquebisbe primat de Toledo, Braulio Rodríguez Plaza, la presidenta delegada Mª Antigua Díaz-Toledo i el consiliari diocesà Daniel Palomo. La delegació de Toledo ha experimentat en la seva recaptació un increment de l’11,2%, ascendint els ingressos

Gó

La delegació de Toledo augmenta els seus ingressos

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:25 Página 25

NOTÍCIES MANS UNIDES DADES ECONÒMIQUES DE 2010 QUANTITAT TOTAL RECAPTADA: 52.993.572 EUROS ORIGEN DELS INGRESSOS

Fons Públics 19,7%

80,3% Fons Privats

DISTRIBUCIÓ DE LES DESPESES (Desglossat)

5,1% Sensibilització

Mans Unides/Casilda de Zulueta

86,3% Projectes de Desenvolupament

6,6% Administració i Estructura 2% Promoció i Captació de Recursos

Total fins de Mans Unides: 91,4%

PROJECTES APROVATS: 641

L’accés a la sanitat és fonamental per al desenvolupament dels més petits.

patiment dels qui estan privats del mínim vital i les carències morals dels qui estan mutilats per l’egoisme. Aconseguir eradicar les causes i les conseqüències de les malalties compreses en l’Objectiu número 6, i defensar la salut de tothom és responsabilitat nostra. Per això, és urgent que tothom i cadascú siguem conscients de la gravetat del problema que ens ocupa i actuem en conseqüència. A Mans Unides recorrem el nostre camí amb milers de persones malaltes als llocs més recòndits del món, persuadits que no podem fer una altra cosa que actuar avui, ara.

Projectes de desenvolupament Mans Unides, com és ben conegut per tothom, finança projectes de desenvolupament centrats en cinc prioritats: agrícola, sanitària, educativa, social i de promoció de la dona, eix transversal de tots aquells, així com el respecte al medi ambient i la coherència en la gestió de recursos i conductes.

El 2011, tres països han estat escollits com a llocs preferents d’acció i atenció: Guatemala, Zimbabwe i Índia (concretament l’estat de Madhya Pradesh). A través dels nostres materials i publicacions donarem a conèixer la seva realitat i necessitats de futur.

per prioritats

Promoció de la dona

218 Educatius

130 Sanitaris

99 Socials

246 Àfrica

per continents

81

177Amèrica

218 Àsia

113 Agrícoles Mans Unides continua donant suport econòmic a projectes d’exercicis anteriors, fins a completar-ne un total de 967 l’any 2010.

Mans Unides/Cristina Gómez

Assemblea diocesana anual a València L’arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro, va presidir el passat 19 de novembre l’eucaristia d’inici de l’Assemblea Diocesana anual de la delegació de Mans Unides a València, en la qual va parlar sobre “la urgència i necessitat que tenim de dur a terme tasques en què de debò es faci vida, ja que tots som alabança i glòria de Déu”. En acabar l’eucaristia, que va tenir lloc a l’església del Centre Arrupe, es va celebrar l’Assemblea anual en què es

van presentar els 19 projectes, previstos per al 2012, a què donarà suport Mans Unides de València. En l’Assemblea van participar voluntaris i col·laboradors, tant de la capital com de les 78 delegacions comarcals.

L’Assemblea va comptar també amb les intervencions del rector de Sant Isidre de València, Ramón Rodríguez, que va ser missioner a Cuba, i la presidenta delegada de València, Isabel Moleres.

25

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:25 Página 26

NOTÍCIES MANS UNIDES

Breus Breus

▲ Mans Unides d’Almansa va organitzar el 19 de novembre la seva tradicional xocolatada solidària per recaptar fons destinats al finançament de projectes de desenvolupament al Sud. Els mil euros aconseguits en aquesta ocasió, gràcies a l’assistència de més de 300 persones, es destinaran a abastar d’aigua potable diverses aldees de Perú. ▲ La delegació de Mans Unides Badajoz va organitzar la V edició del seu mercadet solidari, amb una àmplia selecció d’objectes donats pels veïns per recaptar fons per als més necessitats. En aquesta edició, els beneficis obtinguts aniran destinats a la construcció d’un internat amb 60 places a Mali, Àfrica. ▲ La parròquia del Cor de Jesús d’Hellín (Albacete) va acollir el mercadet que la delegació comarcal de Mans Unides en aquesta localitat engega cada any. El projecte que es finançarà enguany està localitzat a Malawi, al districte de Chipita.

Allà, es completaran les instal·lacions d’un col·legi de secundària femení que beneficiarà directament 400 nenes.

Premi “Cuida de ti” Rosa López amb Soledad Suárez i Carmen Álvarez de Lara de Mans Unides, i Flora Sáez, directora de Mía.

Mans Unides va resultar guanyadora de la II edició del premi “Cuida de ti”, que convoca la revista Mía i patrocina Garnier, el resultat del qual es va donar a conèixer en una gala que es va celebrar el passat mes d’octubre a la Casa de América de Madrid.

El projecte de “Formació integral de la dona”, localitzat a l’estat indi de Karnataka, que va presentar Mans Unides i va apadrinar la guanyadora de la primera edició del concurs d’Operación Triunfo, Rosa López, va rebre el suport unànime del jurat dels premis, compost per personalitats com Carme Chacón, Ana Botella, Carmen Thyssen-Bornemisza, Carolina Bang, Maylis Chevalier, Jean-Baptiste Dalle, Vicente del Bosque, Espido Freire, Félix Gómez, Rocío Rodríguez, Eva Rodríguez, Flora Sáez, Mario Sandoval, Sergio Scariolo, Eugenia Silva i Irene Villa.

Jean-Baptiste Dalle, director general de L’Oreal Espanya, va tenir paraules de gratitud cap a totes les ONG participants i va assenyalar la dificultat que va tenir el jurat per

triar entre tots els projectes que s’hi van presentar. D’altra banda, Soledad Suárez, vicepresidenta de Mans Unides, que va pujar a recollir el premi amb Rosa López, va donar a conèixer als assistents la trajectòria de Mans Unides i la vocació de dedicació i lliurament als més desfavorits, i en especial a les dones, des de fa més de cinquanta anys.

A més a més, va aprofitar per demanar als presents que no es limitessin a “admirar el treball de les ONG” sinó que “aprofitessin per parlar-ne amb els que tenen al seu voltant”. A continuació, una emocionada Rosa López va parlar del projecte de les dones a l’Índia; un projecte que té com a objectiu crear dones autosuficients. La Rosa va demostrar el seu suport i entrega desinteressats a aquest projecte i a la tasca de Mans Unides. Volem agrair a la Rosa aquest suport, la seva confiança en aquesta tasca que vam començar fa ja més de cinquanta anys, i la seva disponibilitat per acompanyarnos en aquest camí.

V Cimera Mundial del Microcrèdit

AECID

Del 14 al 17 de novembre passat es va celebrar a Valladolid la V Cimera Mundial del Microcrèdit, dirigida a organitzacions amb diferents visions i sensibilitats respecte de les microfinances i variades estratègies de treball. Mans Unides va ser-hi present amb un estand a la Fira de Valladolid, com a pas previ a la cimera, i amb l’exposició sobre el treball conjunt amb l’AECID en els convenis de treball duts a terme a Filipines i Bolívia. Aquesta Cimera va representar una oportunitat per entendre i valorar els temes clau que afecten el desenvolupament de les microfinances, per avançar en el treball conjunt del sector, per millorar l’impacte que aquest instrument té en la millora de les condicions de vida dels pobles. També va ajudar a afavorir una reflexió profunda, innovadora i rigorosa sobre el paper que els microcrèdits i els seus actors poden jugar en l’eradicació de la pobresa i en la inclusió social i econòmica de les grans majories.

26

Revista Mía

▲ El passat 25 de novembre es van lliurar els XII Premis Empresarials CIT Marbella 2011 a l’empresari i la institució que més han destacat en l’exercici de la seva tasca al llarg de l’any. Els guanyadors van ser María Teresa Gozalo (de Les Roches) i la delegació de Marbella de Mans Unides.

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:25 Página 27

NOTÍCIES MANS UNIDES

Des de mitjans de 2009, Mans Unides està treballant en la campanya “Desenvolupament i Justícia Climàtica”.

Al llarg del 2012 la nostra organització seguirà de prop el procés de negociació internacional sobre canvi climàtic, en un any clau, marcat pel final del “protocol de Kyoto” (únic acord assolit per controlar les emissions) i per la urgència cada cop més gran d’incorporar als països emergents als nous acords. Des del nostre treball en xarxa amb CIDSE i amb altres organitzacions espanyoles, acompanyarem amb especial interès les propostes i decisions de la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible, que tindrà lloc a Rio de Janeiro, 20 anys després de la famosa “Cimera de la Terra”, on per primer cop es va parlar de la relació entre desenvolupament i medi ambient.

D’altra banda, Mans Unides es va adherir formalment a la campanya “África, cuestión de vida, cuestión debida”, organitzada per REDES, al principi del 2011. Després del resultat positiu que han tingut les nostres activitats de col·laboració amb la campanya i l’interès suscitat per les delegacions, durant el primer semestre del 2012 continuarem duent a terme accions concretes d’educació per al desenvolupament i de sensibilització.

Mans Unides/Marta Carreño

Anys de treball apassionant Ignacio Ussía

Mans Unides

2012: continUa el treball en altres campanyes

En primera persona En primera persona

Responsable d’Àrea de Comunicació i Presència Pública, i representant dels Serveis Centrals en la Comissió Permanent m resulta molt difícil reflectir en poques línies els 12 anys transcorreguts des que, a final de 1999, vaig arribar al Departament de Cofinançament (Cofi) en els Serveis Centrals.

Immediatament em vaig veure envoltat d’una pila d’informes que havien d’estar acabats per “ahir”. Jo pensava que en una ONG les coses funcionaven d’una manera més tranquil·la; gran error. El treball que cal fer-hi és immens i per això cal atendre diversos fronts alhora i, al final, gràcies a tots, les tasques s’acaben a temps.

Entre informe i informe va arribar el meu primer viatge. Vaig anar a Bolívia i mai oblidaré aquella experiència: quina topada amb tot el meu ésser! Els meus esquemes de vida, àrduament elaborats al llarg de molts anys, van trontollar en amb prou feines uns minuts. En una eucaristia nocturna en un dels barris més marginats de la ciutat, amb els Germans Foucault, vaig ser testimoni privilegiat de l’experiència de Déu enmig del món. Com era possible ser tan feliç en un lloc com aquell! Res va ser igual a partir d’allò.

Molts dels moments més intensos d’aquests anys els he viscut entre les persones més senzilles de la terra. M’ha impressionat la seva capacitat per viure amb una gran esperança enmig de circumstàncies adverses, i comprovar com cadascun dels projectes recolzats per Mans Unides donen “el cent per u”; gràcies a ells, milers de persones han aconseguit realitzar els seus somnis.

Un dia de 2005, Ana Álvarez de Lara, la llavors presidenta, em va cridar al seu despatx. Degué agafar-me dormit, perquè el

E

meu inconscient, l’amic que em fica en molts embolics, li va dir sí a la seva proposta perquè assumís ser responsable de Cofi. Quin art té l’Ana per convèncer!

Aquests anys amb l’equip de Cofi han estat apassionants; cada subvenció aprovada representava una injecció d’energia vital que ens empenyia cap a la convocatòria següent i, així, fins a aconseguir més de 200 l’any. Els matins es feien curtíssims, i les setmanes passaven en un sospir. Aprofito l’ocasió per agrair a la meva dona Carmen la seva paciència i comprensió per les moltes hores robades.

El treball que cal fer-hi és immens i per això cal atendre diversos fronts alhora i, al final, gràcies a tots, les tasques s’acaben a temps.

Davant la meva sorpresa, el 2006 vaig ser elegit representant de Serveis Centrals en la Comissió Permanent. Ha representat una gran experiència per a mi, no sols per conèixer Mans Unides en tota la seva extensió, sinó, també, per tenir l’oportunitat de treballar amb gent tan plural i tan compromesa, amb tanta riquesa interior. I ara acabo de desembarcar en l’Àrea de Comunicació, però segueixo amb la mateixa motivació del primer dia, i espero poder continuar contribuint perquè es compleixi allò que “un món millor, sí que és possible”.

27

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:25 Página 28

ELS NOSTRES PROJECTES

La Comissió de Salut de la diòcesi de Mangochi coordinarà l’assistència sanitària i la implantació del projecte.

Malawi: Dades d’interès Capital: Lilongwe.

Població: 13.931.831 hab.

Moneda: Kawacha Malawià.

Superfície: 118.484 km2 Ciutats més poblades: Lilongwe, Blantyre, Zomba, Kasungu.

Idiomes: Anglès i Chichewa.

Religió: 60% cristians protestants, 20% religions tradicionals, 15% musulmans i minoria hinduistes.

Forma de govern: República democràtica multipartidista.

President: Bingu Wa Mutharika.

IDH: PLloc 153, baix.

PIB per capita: 312 US $..

28

Mans Unides/Sonsoles Fernández Iriondo

Les xifres de malària a la diòcesi de Mangochi són alarmants.

Més del 20% dels nens menors de 5 anys que moren cada any ho fan per aquesta causa.

La Comissió de Salut de la Diòcesi s’ha posat mà a l’obra per dissenyar un pla d’acció que no sols redueixi aquesta xifra en el present, sinó que la faci desaparèixer en el futur.

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:25 Página 29

ELS NOSTRES PROJECTES

A Malawi

a diòcesi de Mangochi, a Malawi és una zona densament poblada, banyada per tres llacs. La seva població, formada per una barreja de tribus, es dedica a la pesca com a activitat principal de subsistència, tot i que alguns habitants duen a terme activitats agrícoles a petita escala, conreant principalment blat de moro, arròs i mandioca per a la seva alimentació i, a vegades, tabac i cotó. La majoria viu per sota de la línia de pobresa, amb menys d’un dòlar al dia.

Però és precisament l’abundància d’aigua, que permet la subsistència a través de la pesca, la que té també efectes negatius en el desenvolupament de l’àrea: el gran nombre de rierols que corren per la zona fa que les comunicacions siguin molt precàries i, en les èpoques de pluja, moltes aldees queden aïllades. El pitjor dels efectes és la proliferació de la malària. I és que, a Mangochi, les xifres de la malària impressionen: un 23% dels nens menors de 5 anys que moren cada any, és per aquesta causa, el 80% de les morts infantils del país.

L

Una solució necessària Davant aquesta dramàtica situació, la Comissió Catòlica de Salut de la diòcesi va preparar un pla d’actuació urgent: la posada en marxa d’un programa de dos anys de durada, en dues de les zones en què es divideix la diòcesi, per disminuir l’índex de mortalitat infantil mitjançant actuacions destinades a l’educació de la població i a la reducció del nombre de transmissions de la malaltia.

Els fins que pretén aconseguir són molt clars: limitar en un 50% la mortalitat infantil causada per la malària, millorar la situació socioeconòmica de la població en reduir el

Mans Unides/Sonsoles Fernández Iriondo

Programa per a l’eradicació de la malària infantil nombre de malalts, i millorar l’atenció que es presta als centres de salut, en rebaixar la càrrega que representa l’enorme nombre de malalts que pateixen malària. El programa, a més a més, inclou xerrades de conscienciació a diversos nivells, el repartiment de mosquiteres, la fumigació de les aldees i el desenvolupament de la medicina natural per combatre la malaltia.

Desenvolupament del pla d’acció L’objectiu de la Comissió de Salut de la diòcesi és que els beneficiaris facin seu el projecte. Afortunadament, les comunitats en què es desenvoluparà tenen una estructura molt ben definida quant a la presa de decisions. Els temes que afecten el grup són discutits en diversos nivells, des de les famílies fins als comitès de districte, passant pels comitès de les aldees... o a través de les comunitats cristianes, arribant finalment a les comissions de les diòcesis. Per tant, els membres de la comunitat participaran en la planificació i presa de decisions i seran els que dirigeixin la realització de les activitats.

La Comissió coordinarà tota l’assistència sanitària de la diòcesi i els programes d’educació sanitària, ja que el programa té també com a nucli fonamental la formació de totes les persones participants en el desenvolupament de les activitats. Així, en finalitzar el projecte, els membres de la comunitat tindran els coneixements necessaris per continuar lluitant contra la malaltia en el futur. En la implantació del projecte, a més dels voluntaris, intervindran persones tècnicament qualificades, infermeres, assistents mèdics, els responsables de salut de la diòcesi (coordinador de programes i secretari de salut) i treballadors socials.

Fitxa Tècnica Área Geográfica: Diòcesi de Mangochi, Malawi. Àrea Geogràfica: Programa per a l’eradicació de la malària infantil a la diòcesi de Mangochi.

Objectiu: Disminuir la mortalitat per la malària a la diòcesi de Mangochi mitjançant actuacions destinades a l’educació de la població i a la disminució de la transmissió de la malaltia.

Beneficiaris: Directes: 11.178; Indirectes: 34.792.

Sector: Sanitari.

Cost total: 73.862 euros.

Responsable: Regina Mankhamba.

Institució: Comissió de Salut de la Diòcesi de Mangochi.

Projecte: MAW/63105

29

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:25 Página 30

ELS NOSTRES PROJECTES

L’equip de treball es recolza en una xarxa de voluntaris a les aldees, que han rebut la formació necessària.

Actuacions senzilles que salven vides Beatriz Hernáez, coordinadora de projectes de Mans Unides per a Àfrica Austral Al juliol de 2011 vam visitar Mangochi per conèixer el desenvolupament del programa. Ens vam apropar fins a la Comissió de Salut de la diòcesi, on ens esperava la responsable, Regina Makhamba, una infermera jove i dinàmica, i vam emprendre viatge fins a la zona on es duen a terme les actuacions. El projecte s’implementa en 12 aldees i pretén una actuació coordinada per a l’eradicació de la malària. La comissió es recolza en dos centres de salut responsables cadascun de 6 aldees. Després d’una hora per camins de terra i ponts impossibles, que miraculosament van resistir el pas del nostre vehicle, vam arribar fins a un dels centres de salut. La directora ens va explicar el protocol que segueixen per atendre els casos de malària. Fins ara els malalts acudien al centre i es produïen dos efectes: el col·lapse de les instal·lacions en les èpoques de més incidència de la malaltia; i d’altra banda, la mort sense remei dels qui no hi anaven.

El projecte ha pretès descentralitzar les actuacions, apropant l’atenció fins a les aldees. Per a això s’ha preparat un equip de treballadors socials, que es mou amb bicicleta entre les aldees, al qual s’ha entrenat i donat formació tant perquè detectin ràpidament la malaltia com perquè sensibilitzin la població per evitar-la. L’equip es recolza, al seu torn, en dos voluntaris per aldea, que han rebut la formació corresponent. Les actuacions són variades: diagnòstic ràpid, control exhaustiu de tots els casos, sensibilització de la població, ensenyament de mesures bàsiques d’higiene, concursos, reunions, repartiment de mosquiteres, fumigacions... etc. El programa només porta uns mesos, i és aviat per elaborar estadístiques, però el control i la resposta aconseguits són bons. Després, vam visitar tres aldees on orgullosament la població ens va ensenyar les seves cases de fang i palla, ara amb els seus patis de terra escombrats i nets de mala herba. Compleixen mesures d’higiene bàsiques com rentar-se les mans, tapar els atuells d’aigua i evitar que es produeixin tolls. Actuacions senzilles que salven vides. L’equip de la diòcesi es mostra satisfet pel que aconsegueix: la coordinació i implicació d’equips i població. Les aldees són diferents, ens comenten. La malària és una malaltia que pot evitar-se i medicar-se, però que si no es fa és mortal.

Produeix anualment un milió de morts, un 90% a l’Àfrica subsahariana, convertint-se en la primera causa de mort al continent, especialment entre els més febles: nens menors de cinc anys i dones embarassades.

Mans Unides/Sonsoles Fernández Iriondo

En enfrontar d’una banda les causes directes de la malaltia, i per una altra l’educació de la població per a la seva prevenció, es preveu que el projecte, que se situa dins les actuacions dirigides a la consecució del sisè Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni -“Combatre la sida, el paludisme i altres malalties”-, tingui un impacte de llarg recorregut. Se’n beneficiaran directament, sense cap tipus de discriminació basant-se en la seva raça, religió o situació econòmica, més de 11.000 persones i, indirectament, tota la població de l’àrea.

Mans Unides/Sonsoles Fernández Iriondo

30

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:25 Página 31

ELS NOSTRES PROJECTES

S’estima que cada dia més de 1.000 persones arriben als camps de refugiats d’Etiòpia, des de la veïna Somàlia.

Mans Unides

A la Banya d’Àfrica

Vides en estat d’“emergència” L

a regió Somali, a l’est d’Etiòpia, porta mesos enfrontant-se a una sequera molt severa i a la fam, agreujades per un notable increment dels preus dels aliments en els mercats locals i pel conflicte en què porta immersa Somàlia des de fa anys. Aquesta situació afecta principalment les comunitats de pastors i la gent local, als qui cal sumar els milers i milers de refugiats i desplaçats provinents de la veïna Somàlia, que arriben a Etiòpia fugint de la terrible fam que assola gran part del seu país.

La població està formada majoritàriament per pastors nòmades, que desenvolupen la seva feina en una àrea afectada per sequeres cròniques i per fams cícliques i on l’absència de pluges fa gairebé impossible qualsevol mena de conreu.

A la regió Somali hi ha quatre camps de refugiats que es troben desbordats davant l’arribada massiva de somalis. Es troben a Awbare i Shader (prop de Jijiga), Bokol Mayo i Melka Dida, cap al sud a la zona de Dolo Ado, on hi ha més de 80.000 persones. S’estima que, cada dia, arriben més de 1.000 persones des de Somàlia.

Les dones, els nens i els ancians són, un cop més, els que pateixen de manera

més urgent les conseqüències d’aquesta emergència que afecta uns 12 milions de persones a tota la Banya d’Àfrica.

Els Salesians de Don Bosco, que porten més de trenta anys treballant a Etiòpia, i que tenen una àmplia experiència en situacions de crisis alimentàries des de la tristament famosa fam de 1984 al nord d’Etiòpia, van fer una anguniosa crida per atendre les persones més afectades per l’emergència actual. Han sol·licitat a Mans Unides l’ajuda per distribuir, durant sis mesos, entre 10 i 12 mil litres d’aigua, mitjançant camions cisterna, dos cops al dia, per a prop de 20.000 persones de les comunitats de pastors de quatre districtes de l’àrea de Jijiga.

A més a més, han demanat suport per distribuir aliments d’alt valor nutritiu (galetes, arròs, blat, sucre, sal, llet en pols), dos cops al dia, als nens i dones que pateixen malnutrició, i a les 1.000 persones que cada dia esperen a les portes dels camps de refugiats per ser inscrits, un fet que pot demorar-se tres o quatre jornades.

Amb tot això es vol contribuir a millorar la salut i l’estat nutricional de les famílies de desplaçats de Somàlia durant els sis mesos que està previst que duri aquesta acció d’emergència.

Fitxa Tècnica Àrea geogràfica: Addis Abeba, Etiòpia.

Títol: Ajuda d’emergència per a població local i desplaçada a la zona est d’Etiòpia.

Objectiu: Contribuir a millorar la salut i situació nutricional i higiènica de la població de la regió Somali i dels refugiats que arriben de Somàlia arran de la sequera i fam que afecta la Banya d’Àfrica.

Beneficiaris: Directes: 80.000.

Sector: Promoció Social.

Cost total: 100.000 euros.

Responsable: Cesare Bullo.

Institució: Salesians de Don Bosco.

Projecte: ETI/65775

31

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:26 Página 32

MANS J

VES

“Com implicar els joves en el treball d’una delegació” Durant les Jornades de formació de Mans Unides, que van tenir lloc el passat mes d’octubre a la localitat madrilenya d’El Escorial, es va impartir un taller dirigit als joves, i a aquells que treballen amb joves a les nostres delegacions.

Tot seguit, presentem un resum dels continguts que es van treballar.

A continuació es va fer una dinàmica de treball en grups que va ser molt animada i participativa, per arribar a unes propostes concretes. Per unanimitat es van triar les següents: ● Cal captar els joves en els ambients que els són propis: associacions, grups parroquials com ara catequesi i Acció Catòlica, grup d’Escoltes, grups de Confirmació, i en esdeveniments que se celebren per als joves en general (fires i altres manifestacions). Aproximar-se a ells i parlar-los de Mans Unides, convidant-los a participar en les activitats de les delegacions. ● Involucrar, allà on es pugui, el professorat, tant de la Universitat com dels instituts, sobretot els de religió, perquè difonguin el missatge de Mans Unides entre els alumnes.

32

● Oferir

als universitaris la realització de pràctiques a Mans Unides i, en aquesta circumstància, involucrar-los en activitats pròpies del Grup Jove. ● Arribar als joves introduint informació sobre Mans Unides i sobre les activitats que es fan a les xarxes socials que més utilitzen.

Finalment, es va insistir en la necessitat que les activitats que facin els joves no estiguin al marge, com un nucli aïllat, de les que fan els adults, sinó integrades en la delegació de manera que, en un moment donat, puguin ser comunes. Tot i que sí que han de tenir unes característiques pròpies: ● Han de recolzar-se en les iniciatives dels joves i permetre’ls que les facin sota la seva pròpia responsabilitat, sempre acompanyats d’un voluntari amb experiència a la delegació. ● Permetre que es facin activitats nocturnes o de tarda com ara nits culturals, organització de concerts, de música actual, en què poden actuar els mateixos joves. ● Donar-los l’oportunitat que puguin aplicar a la delegació allò que estan estudiant (l’alumne de periodisme en el departament de Comunicació, el que sap informàtica fent cursos als altres, etc.)

En acabar, es va animar a tothom a posar en marxa el que havien après… ja que el futur de Mans Unides és a les seves mans.

Mans Unides

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

El taller va començar amb una breu introducció sobre el que Mans Unides entén com “Grup Jove”, com formar-lo i com aconseguir la seva permanència a través de la formació i d’activitats específiques, en un horari compatible amb el temps lliure propi dels joves.

Amb unes breus paraules, i el suport d’imatges en Power Point, es va parlar sobre la necessitat de tenir a l’organització persones de totes les edats, amb els seus punts forts i febles i, per consegüent, dels joves.

I es va recalcar la importància d’utilitzar la pàgina web de Joves per compartir experiències (www.jovenesmanosunidas.org).

Els coordinadors del Grup Jove a Fuerteventura (Las Palmas) i a Múrcia, Domingo Cordero i Cosme Romeral, respectivament, que tenen grups molt actius i amb moltes iniciatives, van compartir les seves experiències i idees amb tothom. L’un i l’altre van assenyalar la necessitat que les activitats siguin proposades pels mateixos joves, i la utilitat de la pàgina web, que permet conèixer el que fan altres delegacions i reprendre-ho donant-li un caràcter propi.

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:26 Página 33

COL·LABORADORS I AMICS Aportacions fixes

Propòsits per a un any millor... al Sud

▲ Quins avantatges té domiciliar la teva aportació a Mans Unides? Reps de forma correcta i periòdica la nostra informació, ens ajudes a estalviar en despeses d’administració i correu i, sobretot, ens ajudes a poder donar suport als més desfavorits de forma continuada. ▲ Com domiciliar la teva quota? Amb l’imprès de subscripció d’aquesta revista, a través de la nostra pàgina web, o per telèfon (91 308 20 20 i 902 40 07 07).

Any nou, propòsits nous. Tots ens proposem fer coses noves amb l’inici de cada any: aprendre anglès, anar al gimnàs, deixar de fumar… però, què et semblaria tenir també altres propòsits? Es tracta d’ajudar els milions de persones que pateixen malalties arreu del planeta… i millorar la seva situació.

Amb molt poc podem fer molt: ● Un tractament anual per a un nen amb VIH/sida costa 60 euros. ● La medicació contra la malària per a un nen costa menys d’1 euro. ● Un tractament per a la tuberculosi costa 20 euros.

TENS NOVA ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC? Si has canviat d’adreça o si prefereixes que n’utilitzem una de nova per fer-te arribar les nostres notificacions, comunica’ns-ho com més aviat millor per no perdre’t res important. Gràcies.

● Curar una persona amb lepra costa 54 euros.

Gràcies per la teva col·laboració.

LA SALUT, DRET DE TOTS: ACTUA! En 2012 llancem una nova campanya, centrada en el sisè Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni: ˝Combatre el VIH/SIDA, el Paludisme i altres malalties˝. En aquest butlletí que tens a les mans, trobaràs més informació sobre aquesta campanya i sobre la imatge que hem escollit per promocionar-la.

Ens agradaria saber la teva opinió: què et sembla la Campanya 2012 de Mans Unides? Què et suggereix el cartell escollit? Quin missatge fonamental t’ha quedat després de llegir el butlletí?

Fes-nos arribar les teves respostes a través del correu electrònic: comunicacion@manosunidas.org

SUBSCRIPCIÓ SOCI

006

Emplena aquest imprés i envia’l a Manos Unidas. Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

MÉS INFORMACIÓ:

També pots fer-te’n soci: per TELÈFON al 902 40 07 07 o al WEB, www.manosunidas.org

socios@manosunidas.org DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

SUBSCRIPCIÓ SOCI Nom ................................................................................................... NIF...................................................

Si vols fer la teva aortació a través de domiciliació bancària, et preguem emplenis les dades següents:

Cognoms.......................................................................................... Tel:.....................................................

Titular Compte ...........................................................................................................................................

Domicili.........................................................................................................................................................

Banc o Caixa ..............................................................................................................................................

Núm .............. Portal .................. Pis ................. Porta ................... Codi Postal ...............................

CODI COMPTE CLIENT Població .......................................................................................................................................................

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades en la seva totalitat

Província ........................................................................... Data naixement ...........................................

Correu electrònic .......................................................................................................................................

Vull ajudar les finalitats de Mans Unides (assenyala amb una X les caselles triades)

IMPORT

PERIODICITAT

FORMA DE PAGAMENT

❏ 10 euros ❏ 30 euros ❏ 50 euros

❏ Mensual ❏ Trimestral ❏ Semestral

❏ Domiciliació bancària ❏ Xec a nom

❏ 100 euros

❏ Anual ❏ Única

❏ Targeta de crèdit ❏ Transferència bancària a:

Codi entitat

Codi oficina

D.C.

Número de compte

TARGETA DE CRÈDIT

❏ ..................... euros

de MANS UNIDES

❏ VISA

❏ 4B

❏ MASTER CARD ❏ AMERICAN EXPRESS

VULL ACTUALITZAR LA MEVA QUOTA CADA ANY: ❏ un 5% ❏ un 10%

❏ ______% ❏ l’IPC anual NÚMERO DE TARGETA

BANKIA: 2038.0603.28.6001036580. LA CAIXA: 2100.2261.59.0200139842.

Caduca final de:

IBERCAJA: 2085.9252.03.0330430677. SANTANDER: 0049.0001.54.2210040002.

................ / ................

Signatura del titular:

BANESTO: 0030.1008.54.0865065273. SABADELL: 0081.4146.25.0001149217.

BANCO POPULAR: 0075.0001.85.0606400006. B.B.V.A.: 0182.2325.08.0011344904.

CECA: 2000.0002.27.9100111500.

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’Impost sobre Societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

Data: ........................ de .................................................. de 200.......

D’acord amb la Llei orgànica15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, les vostres dades formen part d’un fitxer titularitat de Mans Unides, declarat en el Resgistre General de Protecció de Dades, creat amb la finalitat de gestionar els donatius que rebi l’organització. Així mateix, Mans Unides utilitzarà les vostres dades per mantenir-vos informat sobre altres activitats de la nostra organització. Podeu exercitar els d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació mitjançant un escrit a Mans Unides - Dep. de Protecció de Dades, c/Barquillo, núm. 38 - 28004 Madrid.

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:26 Página 34

ELS NOSTRES MATERIALS CALENDARIS DE TAULA I PARET 2012

AGENDA 2012 Mans Unides centra la seva Campanya per a l’any 2012 en el 6è Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni, “combatre el VIH/sida, el paludisme i altres malalties”. Cada mes mostrem com Mans Unides està treballant per aconseguir-ne la consecució en molts països del món.

Recorda els més necessitats del planeta, cada mes de l’any, amb una frase i una foto.

SAMARRETA 2012 Samarretes per a dona, home i nens, en diferents talles, amb el lema de 2012 i les imatges dels guanyadors dels concursos de cartells.

DVD DE CAMPANYA “Trabajando por la salud en Etiopía” L’Hospital Rural de Gambo, a Etiòpia, ajuda a prevenir i combatre malalties com la sida, el paludisme, la tuberculosi o la lepra, “50 HISTORIAS gràcies al DE SOLIDARIDAD” suport Mans Unides d’organitza142 pàgines cions com Aquest llibre recull 50 històries Mans Unides. que ens permeten conèixer el costat Per a tots més humà d’algunes de les persones els públics. que han fet possible i han donat sentit Durada: al nostre treball, estant al costat 15 minuts. dels més necessitats.

MATERIAL EDUCATIU (disponible en català) Els materials educatius per a primària i secundària sobre el 6è ODM, “combatre el VIH/sida, el paludisme i altres malalties”, es poden trobar a la pàgina web d’Educació de Mans Unides. www.educacion-manosunidas.org

DOBLEGAR AQUÍ

F. D .

ESPAÑA

Unides

FES-TE’N VOLUNTARI, FES-TE’N SOCI

RESPOSTA COMERCIAL Autor núm.

9458

Mans

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

Apartat nº:

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:26 Página 35

DELEGACIONS DE MANS UNIDES

02002 ALBACETE Teodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 15 28802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid) Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 44 03003 ALACANT Arquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H Tel. 96 592 22 98 04001 ALMERIA Ricardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 80 24700 ASTORGA (Léon) Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 36 05001 ÀVILA Pedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 93 06005 BADAJOZ Avda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 51 22300 BARBASTRO (Huesca) Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 14 08037 BARCELONA Pau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 78 48005 BILBAO Pza. Nueva, 4, 3.º izq. / Tel. 94 479 58 86 09005 BURGOS Clunia, s/n. / Tel. 947 22 06 87 10003 CÀCERES General Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 14 11001 CADIS Hospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 72 12001 CASTELLÓ Sant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 58 51001 CEUTA Pza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 53 13003 CIUDAD REAL Casa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 67 37500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca) Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 35 16002 CONCA Avda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 22 14008 CÒRDOVA Concepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 78 07800 EIVISSA (Balears) Pere Francès, 12, 2.º / Tel. 971 31 27 74 15402 EL FERROL (La Corunya) Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 18 28901 GETAFE (Madrid) Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 85 17002 GIRONA S. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 25 18009 GRANADA Pza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARA Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 20 18500 GUADIX (Granada) Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo Tel. 958 66 35 92 21003 HUELVA 3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 88 22700 JACA (Osca) Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 51 23007 JAÉN Maestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 14 11402 JEREZ (Cadis) Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 56 15001 LA CORUNYA Marqués de Cerralbo, 11 bajo - Tel. 981 20 56 59 35003 LAS PALMAS DE G. C. Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 07 25002 LLEIDA Blondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 04 24003 LLEÓ Sierra Pambley, 6 -3º A / Tel. 987 24 84 08 26004 LOGRONYO Obispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88 27001 LUGO Cruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 67 28013 MADRID Gran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 83 29015 MÀLAGA Strachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 47 07703 MAÓ (Menorca) Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 36 52001 MELILLA Parroquia Sagrado Corazón de Jesús Roberto Cano, 2 - Bajo 30001 MÚRCIA Pza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda.

Tel. 968 21 40 29 32005 ORENSE Pza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 82 22002 OSCA Pza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 56 33003 OVIEDO San Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 61 34001 PALÈNCIA Antonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 21 07001 PALMA DE MALLORCA (Balears) Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 11 31006 PAMPLONA Avda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 18

10600 PLASÈNCIA (Càceres) Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 07 36003 PONTEVEDRA Peregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12 37002 SALAMANCA Rector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 47 20005 SANT SEBASTIÀ Loyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 10 38002 SANTA CRUZ DE TENERIFE Pérez Galdós, 23 - 3º Dcha / Tel. 922 24 34 42 39001 SANTANDER Rualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 07 15705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Rúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 66 50001 SARAGOSSA Plaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 79 40001 SEGÒVIA Seminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 71 41004 SEVILLA Pza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 68 25250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida) Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 83 42002 SÒRIA San Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 90 50500 TARASONA (Saragossa) San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 42 43001 TARRAGONA Rambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a / Tel. 977 24 40 78 44001 TEROL Yagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 45 45002 TOLEDO Trinidad, 12 / Tel. 925 22 99 11 43500 TORTOSA (Tarragona) Mercaders, 2, baixos / Tel. 977 51 14 28 25700 URGELL, La Seu (Lleida) Pati de Palau, 1-5. / Tel. 973 35 00 54 46003 VALÈNCIA Pl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixos Tel. 96 391 91 29 47002 VALLADOLID Simón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 65 08500 VIC (Barcelona) Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 70 20 32 ext 3140 36204 VIGO (Pontevedra) Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 96 01004 VITÒRIA Fueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 79 49003 ZAMORA Plaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

Mans Unides vol donar las gràcies a tots i cadascun dels mitjans de comunicació que creuen en la nostra tasca i col·laboren en la difusió del nostre missatge Sense vosaltres, el Sud seria cada cop més lluny del Nord

35

Boletín 186 CATALÁN:Maquetación 1 22/12/11 15:26 Página 36

MANS UNIDES és una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), catòlica i de voluntaris. Des de la seva primera Campanya el 1960, tot el seu treball s’ha centrat en dues activitats complementàries: ■ Sensibilització de la població espanyola perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament.

■ Suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

Cartell guanyador del IX Concurs de Cartells per a Centres Educatius. Autoras: Raquel Aritzia, Beatriz Ferrer y Cristina Garbayo. Colegio Nuestra. Señora del Huerto. Pamplona.

Servicios Centrales Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org