Mans Unides ONG - Revista 182

G e n er-Ma rç 2011

Bu tl l etí n úm e ro

182

EL SEU DEMA

ES AVUI

S U M A R I

EL SEU DEMA

ES AVUI

Editorial

3

Col·laboració Formar les nostres mares salva els nostres nens

4

Entrevista Domingo Larumbe

6

Presidenta de Mans Unides: Myriam García Abrisqueta

La veu del lector

8

Consell de Redacció: Rafael Serrano Soledad Suárez Pilar Caicoya Concha Infante Julián Jiménez Mª Eugenia Díaz Marisa Elosua Belén Garrigues Marco Gordillo Juan Souto

Crònica del món

9

Autora de cartell: Maribel Páez Rodríguez

Reportatge 12 Viatges de formació a Cambotja, Paraguai i Senegal Ressons del Sud Carmen Bascarán

14

A fons - Informe “El seu demà és avui”

15

Notícies de Mans Unides

23

Col·laboradors fixos: Elena de la Cueva

En Primera Persona Mari Carmen Peláez

27

Col·laboren en aquest número: Liébana Piedra Antón Domingo Larumbe Carmen Bascarán Maribel Páez Rodríguez Mari Carmen Peláez Felicia de las Casas

Els nostres projectes Construcció i equipament d’un hospital pediàtric a la República Democràtica del Congo.

Accions educatives a Haití: un any després

28

Mans Joves

32

Col·laboradors i amics

33

Els nostres materials

34

Redactors: Javier Fernández Pilar Seidel

Disseny i Impressió: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. Formación, 16 Pol. Ind. Los Olivos 28906 Getafe (Madrid)

4 / A la Col·laboració, Liébana Piedra Antón, metge especialista en medicina familiar, ens parla de la relació directa que hi ha entre la formació adequada de les mares i el desenvolupament propi i dels seus fills.

6 / Domingo Larumbe, jesuïta, porta 51 anys a l’Índia, 27 dels quals treballant a la zona tribal de la frontera amb Gujerat.

La seva història està molt lligada a la de Mans Unides.

Maquetació: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. ISSN: 0214-5979 Dipòsit Legal: M. 13.446-1967

Servicios Centrales Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08 www.manosunidas.org info@manosunidas.org

Las opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

12 / El reportatge d’aquest número ens apropa a Cambotja, Paraguai i Senegal, els tres països on es van fer els viatges de formació de 2010 per visitar els projectes als quals Mans Unides hi dóna suport.

28

/ A la RD del Congo hi ha la localitat de Bunia, que després de sortir de la guerra civil es va enfrontar a un augment d’orfes i nens abandonats sense les infraestructures sanitàries necessàries per atendre’ls.

Mans Unides va donar suport al projecte que va solucionar el problema.

E D I T O R I A L

El seu futur, a les nostres mans En aquest any que ara comença, Mans Unides llança una nova Campanya, la número LII, centrada en el quart Objectiu del Mil·lenni: reduir la mortalitat infantil, és a dir, lluitar, amb tots els mitjans al nostre abast per evitar que emmalalteixin i morin els nens menors de cinc anys.

S’estima que, cada minut, nou nens moren per raons estretament relacionades amb la desnutrició, la fam i la pobresa. Arran d’aquesta nova Campanya ens preguntem: què ha passat en els deu anys que han transcorregut des que 189 estats van comprometre la seva lluita per la consecució d’aquests vuit objectius?

L’últim informe de Nacions Unides sobre el compliment dels Objectius del Mil·lenni (2010) indica que, en alguns aspectes, la situació dels nens ha millorat. Així, per exemple, s’han incrementat les taxes de vacunació contra malalties que, com el xarampió, segaven milers i milers de vides; es van adoptant mesures preventives i terapèutiques contra el VIH/sida; el subministrament de nutrients per evitar, a curt termini, la desnutrició infantil, està sent efectiu; hi ha campanyes per promoure la lactància des del primer dia de vida i la seva prolongació almenys durant sis mesos…

I, així, un etcètera breu i exigu comparat amb la tasca que el món té davant seu, atesa la gravetat del problema: se’ns estan morint més de 1.000 nens, menors de cinc anys, cada hora, i la majoria d’aquestes morts té lloc durant el primer mes de vida; el percentatge de nadons que no aconsegueixen sobreviure al seu primer mes de vida és altíssim, també per causes relacionades amb l’embaràs i el part i la incapacitat de les mares per superar-les.

El demà de cada infant comença nou mesos abans de deixar el si matern i trobar-se amb el seu altre món, el niu familiar, el més adequat per a la seva gestació i supervivència. L’existència d’un context familiar harmoniós i capaç de garantir als seus membres la seva pròpia subsistència és decisiva per a la vida dels nens i de tota la societat.

Acabem de tancar un any envoltat en crisis, són moltes i estretament relacionades, però, de fet, la que ocupa els nostres governs és la crisi econòmica. Les quantitats de diners invertits en els anomenats rescats financers són d’una eloqüència que esgarrifa, comparades amb el que s’ha invertit a eradicar la fam i la pobresa.

Davant aquesta situació i testimonis, com som, de les necessitats que segueixen interpel·lant-nos, afirmar que el demà dels nens és avui implica prendre’s seriosament la vulnerabilitat de la seva vida. Fa dues dècades, l’OMS i UNICEF van elaborar l’estratègia AIEPI, atenció integrada a les malalties de la infància. Les causes de les malalties i de les morts dels nens menors de cinc anys són múltiples i interrelacionades. Les solucions cal que també ho siguin.

Ja fa més de cinquanta anys que Mans Unides va declarar la guerra a la fam i a la pobresa, com a arrels de les moltes causes per les quals moren els nens; i, en conseqüència, crea solucions amb projectes integrals de desenvolupament. Necessitem que més i més mans s’uneixin en aquesta tasca.

El mes d’octubre passat, durant el lliurament dels premis Príncep d’Astúries, Sa Altesa Reial demanava que al món no li manquin les nostres mans, cada cop més unides. Ara volem tornar a mirar de cara la nostra societat per demanar-li això mateix: que no manqui l’esforç de ningú en la nostra lluita per garantir un present i un futur saludables per als nens més desfavorits.

Publicació feta en PAPER ECOLÒGIC Lliure de clor

3

CO L· L A BO R AC I Ó

Treballar per frenar l’exclusió social de les mares arreu del món incideix directament en la seva salut i en la dels seus fills.

Mans Unides/Javier Mármol

Formar les nostres mares SALVA ELS NOSTRES NENS Liébana Piedra Antón Metge especialista en medicina familiar i comunitària, FEA (facultatiu especialista d’àrea) del Servei d’Urgències de l’Hospital Sierrallana a Cantàbria, i presidenta de Medicus Mundi

Mans Unides

en aquella comunitat autònoma. A l’estiu de 2008 va participar al seminari de la UIMP

4

de Santander “Millorar la salut materna, objectiu de desenvolupament de Mans Unides” amb una conferència sobre la formació de personal qualificat per a atenció a la maternitat.

CO L· L A BO R AC I Ó

Fa 10 anys es van signar els Objectius del Mil·lenni. Una dècada després, les perspectives no són del tot optimistes. Cada any moren més de mig milió de dones durant l’embaràs o el part, i més de 10 milions de nens moren abans de complir els 5 anys. El 40% d’ells, durant el primer mes de vida. Investigacions recents han comprovat que cada any almenys 7 milions d’aquestes morts es podrien evitar amb intervencions l’eficàcia de les quals ha estat comprovada.

Algunes d’aquestes intervencions són per tots conegudes i beneficien directament la infància, com els programes de vacunació, l’atenció en el part i en les primeres hores de vida del nen, l’alimentació amb llet materna…

No obstant això, hi ha quelcom en què no insistim gaire i és que tots els Objectius del Mil·lenni estan interrelacionats entre si, i no podrem assolir-ne uns si ens “n’oblidem” d’uns altres; així mateix, la millora d’un comporta la millora d’uns altres. Així, millorar la salut materna (objectiu 5) i reduir la mortalitat de la infància (objectiu 4) estan íntimament relacionats.

Tots els Objectius del Mil·lenni estan interrelacionats entre si, i no podrem assolir-ne uns si ens “n’oblidem” d’uns altres; així mateix, la millora d’un comporta la millora d’uns altres.

Tinguem en compte les paraules d’Amartya Sen: “Les mares transmeten la història cultural de les famílies i comunitats amb les seves normes socials i tradicions. Així mateix, influeixen en les primeres etapes en el comportament i estableixen formes de vida que no sols determinen el futur desenvolupament dels seus fills i la capacitat d’aquests per gaudir de bona salut, sinó que, a més a més, forgen les societats”. Si no entenem la necessitat de treballar tots els objectius alhora i no abordar-los de manera aïllada, difícilment en podrem assolir algun.

infantil i la millora de les condicions d’higiene i salut” de si mateixa i de la família. Els estudis demostren que proporcionar una educació sexual adequada als joves fomenta el respecte i la responsabilitat entre els adolescents, entre els homes i les dones; i aquestes tendeixen a retardar el matrimoni i a reduir el nombre de fills.

Importància de l’assistència mèdica qualificada D’altra banda, assegurar una bona assistència prenatal amb personal qualificat, que ensenyi d’una manera senzilla, a les comunitats, com habituar-se a una alimentació adequada i variada, evitar treballs excessius, evitar consum de tòxics i alertar davant les situacions de possible risc en l’embaràs; rebre atenció sanitària immediata quan s’observen signes d’anèmia, aparició de convulsions o edemes a les extremitats inferiors, hemorràgies, febre, pèrdues de líquid… Són mesures molt bàsiques que salven moltes vides i que, cada cop més, es posen en marxa en els nivells primaris de salut.

L’atenció adequada durant el part i el que sigui atès per personal qualificat per detectar signes d’alarma (parts prolongats, que no estigui ben col·locat, prolapse del cordó o hemorràgia durant el part) i, per tant, d’evacuació primerenca a centres de referència en parts complicats, és un altre fet que disminueix la mortalitat maternoinfantil. És important treballar a les comunitats l’exclusió social que pateixen les dones en moltes cultures i recalcar la importància que un part atès per personal qualificat és una altra de les mesures que ha aconseguit disminuir els riscos de mortalitat maternoinfantil.

El període postnatal és en el que es produeix el 40% de les morts infantils. Si eduquem les mares perquè sàpiguen alimentar correctament els seus fills, mantenir-los hidratats, vacunar-los i desparasitar-los, i les ensenyem perquè puguin detectar precoçment signes de malaltia en els seus nadons, com són la febre, el rebuig de les preses, les convulsions, la distensió abdominal, la pèrdua de moviment i sensibilitat amb aparença de mort (letargia), la dificultat respiratòria, etc.; hi hauran més possibilitats de disminuir les morts en aquesta etapa de la vida.

Com es deia en l’Informe de Salut 2005, OMS, “el futur saludable de la societat depèn de la salut dels nens d’avui i de les seves mares que són les guardianes d’aquest futur”.

Mans Unides/Javier Fernández

Quan mor una mare, mor la garant del futur d’un nen En el cas particular dels objectius 4 i 5, la meta de millorar la salut i formar les mares està íntimament lligada amb l’objectiu de la disminució de la mortalitat infantil. Quan mor una mare no sols mor una persona, mor una part de la societat i de la cultura d’un poble; i mor també la guardiana i garant del futur d’un nen.

Cada any, 1 milió de nens queden orfes. Un nen orfe té 10 vegades més probabilitat de morir en els dos anys de vida següents, amb la qual cosa, l’augment de la mortalitat materna porta amb si, indefectiblement, per molt que millorem altres paràmetres, més risc de mortalitat infantil.

L’alfabetització i formació de les mares és un factor fonamental per aconseguir reduir ambdues causes de mortalitat i aconseguir millores importants en la salut. Koïchiro Mausuura, director general de la UNESCO, diu: “L’alfabetització de la dona constitueix un dels factors determinants per a la disminució de les taxes de mortalitat

5

E N T R E V I S T A

Domingo Larumbe posa amb els alumnes interns més petits de l’escola que es va començar a construir el 1970.

Mans Unides

Domingo Larumbe, jesuïta

“L’important és que algú els doni una oportunitat” Testimoni del treball a l’Índia El pare Domingo Larumbe, jesuïta de la diòcesi de Gandhinagar, porta 51 anys a l’Índia i, d’aquests, 27 a la zona tribal de Vijaynagar, a la frontera de Gujarat amb Rajasthan, en ple contacte amb la seva gent. Amb l’ajuda de Mans Unides, en el passat ha dut a terme tant projectes educatius com agrícoles. En el seu pas per les oficines dels Serveis Centrals va parlar amb nosaltres, i ens va deixar el testimoni viu d’allò que l’existència de Mans Unides en aquests 50 anys ha representat per a la població més desfavorida a l’Índia.

6

E N T R E V I S T A

Més de 50 anys treballant a l’Índia, i des de quin any col·laborant amb Mans Unides?

Cinquanta-un anys a l’Índia i col·laborant amb la vostra organització des de 1970. A la Campanya 29 de Mans Unides, la nostra antiga missió ja va rebre els diners per fer el primer internat.

Ara porta 30 anys a la nova missió, a Vijaynagar, al nord-est del Gujerat. Què hi fan principalment?

Hi fem de tot, però, en essència, anem en dues línies: educació i millora de l’agricultura. En el camp de l’educació, hi tenim una escola molt bona, referent a la zona. Al principi, quan hi vaig arribar, em van dir que no me’n sortiria amb els tribals anomenats adivasi, que no valien per a res. Però vam començar a creure-hi i, actualment, ja arribem als 800 alumnes, des de primer curs de primària fins al final del cicle educatiu, dotze anys de formació. Tenim una taxa del 100% d’aprovats en l’últim examen de l’Estat, abans de finalitzar la seva formació, i amb notes molt altes, fins i tot amb el que allí anomenen distintions, que són les nostres matrícules d’honor. D’aquests 800 alumnes, 371 estan vivint a l’internat, també construït gràcies a l’ajuda de Mans Unides.

I molts dels que van ser alumnes ara són professors, oi?

Tot el professorat que ara tenim a l’escola són adivasi que van començar amb nosaltres de petits. Els hem format fent la llicenciatura de magisteri de ciències i lletres, i ara ensenyen a altres el que ells van aprendre. I tot això, en una escola finançada totalment per Mans Unides des del començament.

Una realitat preciosa només entenebrida pels atacs als cristians.

L’atac contra els cristians no el vivim directament al Gujerat, afortunadament, sinó a l’estat veí d’Orissa, tot i que l’any 2002 van ser els musulmans els que van ser atacats brutalment on jo he viscut tants anys. I el pitjor és que el Govern i la justícia han permès i continuen permetent aquests atacs. Però al Gujerat, tot i que els catòlics som molts menys que a Bombai, per exemple, on són majoria, som més respectats.

Amb la jubilació pròxima, suposo que l’omple de felicitat veure el que ha aconseguit amb la seva tasca.

Junts hem aconseguit canviar tot allò. No tenien mitjans, no tenien llavors, no tenien adobs…D’una agricultura primitiva han passat a una agricultura capdavantera actualment. Els adivasi, que no valien per a res, han demostrat a la gent superba de les castes elevades que això no és veritat, que l’important és que algú els doni una oportunitat i els animi. I jo, ara, ho deixo tot a les mans dels joves que són allà.

Pilar Seidel Dep. de Comunicació

Educació, agricultura... i més matrimonis

Vostè sempre explica que tot ha estat amb l’ajuda de Déu…

Sí, la gent em pregunta com es fa això, i jo dic que tot ho mou Déu, jo faig el que Ell vol que faci i Ell coopera perquè surti. Quan Mans Unides ens va finançar la primera escola, ningú no volia anar a aquella zona d’Índia a treballar, però jo ho vaig anar fent tot a poc a poc gràcies al que havia après dels arquitectes que havien arribat a Índia quan les riuades del Narmada. En aquests 40 anys treballant-hi mai no he tingut un moment en què hagi arribat una factura que no pogués pagar. És veritat el que es diu que Déu proveirà, i crec que molta gent hauria de llançar-se per aquesta línia, de vegades només cal tenir fe i saber que Ell mai no falla.

La segona línia d’acció de què ens parlava era l’agricultura.

Quins canvis hi ha hagut en aquest terreny?

Quan jo vaig arribar a Índia, en el tema de l’agricultura hi havia un sistema de treball primitiu, gairebé nul, entre altres coses perquè no tenien mitjans. A l’Índia, hi plou durant tres mesos seguits a l’època del monsó, però després es troben amb 9 mesos en què no cau ni gota d’aigua. Per això han estat summament importants els sistemes de pous de què els hem dotat, unes perforacions de 60 metres de profunditat als llocs on sabem que hi ha aigua subterrània. Amb cada perforació, perquè no es bloquegi, s’hi col·loquen canonades i unes bombes submergibles, i d’allà brolla aigua pura i neta. Una família que abans no tenia res té ara assegurada la seva subsistència amb tres collites anuals: la primera de blat de moro, segura, perquè si no ve el monsó, faran servir els pous per regar; la segona, la de blat, de novembre a març, i la tercera, de lleguminoses, que, a més a més, fertilitzen la terra. I es forma un cercle perfecte d’alimentació, salut i desenvolupament.

Mans Unides

Mans Unides ha donat suport fa anys a l’organització del pare Larumbe, Adivasi Sevalaya, amb diversos projectes educatius i agrícoles, i es comprova que l’educació i l’agricultura han millorat visiblement la situació dels tribals. Un dels últims projectes va consistir a facilitar pous i bombes de regadiu a 125 famílies de pagesos mancats d’aigua, bombes elèctriques que resulten més econòmiques i duradores, a més d’ecològiques, que les de dièsel que s’estaven fent servir en aquesta zona. Els pagesos han estat molt motivats i units per tenir el màxim èxit possible i poder aconseguir fins a 3 collites anuals: gra en època de monsons, blat a l’hivern i lleguminoses a l’estiu. De fet, les collites han influït fins i tot en l’augment dels matrimonis a la zona: alguns joves, amb més de 30 anys, no s’havien casat perquè no podien oferir aliment a la seva futura dona.

Gràcies als pous, les famílies de les núvies veuen les terres fèrtils dels nuvis, amb tres collites anuals, i saben que si les seves filles es casen amb ells estaran ben alimentades.

7

LA VEU DEL LECTOR Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació, o per correu electrònic a: comunicacion@manosunidas.org

FELICITACIONS PEL PREMI

FINS SEMPRE!

No sabeu l’alegria que he tingut quan he sabut que heu rebut el Premi Príncep d’Astúries a la Concòrdia 2010, i vull dirvos que nosaltres només ens hem beneficiat de la vostra generositat i, gràcies a ella, hem fet moltes bones coses a la gent, però vosaltres us heu guanyat el premi a pols, per tot l’afecte que vesseu sobre la pobra gent; i això no s’acaba aquí, el Senyor certament us pagarà amb molta més generositat de la que pugueu somiar.

Una abraçada plena d’agraïment des de Yirol.

Amb aquestes ratlles volem recordar Pepe Sánchez, voluntari de la nostra delegació durant molts anys, i marit de l’anterior delegada, María Dolores Hernández, que va morir l’estiu passat. Per a tots va ser un cop molt fort, i el seu adéu ens va deixar orfes de moltes coses: de la seva presència, de la seva bondat, de la seva senzillesa, de la seva generositat, de la seva humanitat, del seu lliurament als altres, de la seva disposició per a tot i per a tothom, i del seu amor cap als més necessitats.

Però, per sobre de totes les virtuts que el guarnien, n’hi havia una que sobresortia, i era la seva humilitat. Que bé que portava a la pràctica les paraules de l’Evangeli “…que la teva mà esquerra no sàpiga el que fa la dreta…”. Era un home bo, que va passar per la vida fent el que millor sabia fer: el bé. Pepe, amic de l’ànima, t’estimem. Fins sempre.

P. José Javier Parlade Sudan

Marisa Alonso Delegada de Mans Unides a Màlaga

UNA RELACIÓ PROFUNDA

FPA

Benvolguts amics: com a col·laborador de Mans Unides em sento orgullós per aquest Premi de la Concòrdia 2010, dels premis Príncep d’Astúries. Enhorabona a vosaltres, i a tots els herois anònims, encara que per a Déu no n’hi hagi cap, Ell només en sap els noms. Enhorabona!, i en especial, m’alegro que es faci una referència a l’educació per al desenvolupament, perquè som molts els professors que portem anys –també a l’ensenyament públic– defensant i difonent la solidaritat de l’Amor sense fronteres, símbol de Mans Unides.

Chema Callejas Correu electrònic

Salutacions des d’Uganda, des de l’Escola d’Ensenyament Secundari Kimaanya. No oblidem les contribucions passades de la gent d’Espanya, però volem reconèixer i agrair novament la contribució de Mans Unides a la nostra escola, que ha anat creixent fins a tenir actualment 2.032 estudiants, i és molt apreciada a la comunitat. Quan Mans Unides va començar a donarnos suport, només teníem 230 alumnes i no teníem infraestructures.

Ara som la millor i més gran escola de secundària a la diòcesi de Masaka. El que Mans Unides ha fet per nosaltres va més enllà de l’ajuda financera, i s’ha convertit en una relació profunda. El dia de la final de la Copa del Món de futbol, tot el saló de l’escola, construïda amb la vostra ajuda, era ple d’estudiants donant suport a l’equip d’Espanya, i tots van ser feliços quan Espanya va guanyar la final.

Tinc confiança que continuarem mantenint i estrenyent aquesta relació. Que el Senyor els beneeixi a tots, Mary Babirye Kabanda Cap d’estudis de l’Escola Kimaanya Uganda

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA? Doncs recorda que a www.manosunidas.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF. També pots rebre el nostre BUTLLETÍ ELECTRÒNIC periòdicament, o demanar que l’enviem a un amic. Entra a www.manosunidas.org i accedeix a “Suscripción al Boletín Electrónico”.

8

C R Ò N I C A

Les emissions globals a l’atmosfera de diòxid de carboni (CO2) no han minvat per la crisi econòmica, malgrat les previsions inicials respecte d’això, que situaven la baixada en un 2,8%, sent en realitat de només l’1,3%.

A més a més, les previsions immediates són més greus, ja que, amb les expectatives de creixement projectades pel Fons Monetari Internacional, les emissions de CO2 hauran augmentat més del 3% quan acabi el 2010. L’últim número de la revista Nature Geoscience, publicat poques setmanes abans de la Cimera de Cancun sobre Canvi Climàtic, mostra com la caiguda de l’1,3% en les emissions està marcada per fortes diferències regionals, ja que les reduccions als països desenvolupats s’han vist compensades per les fortes pujades en les economies emergents, com a Índia i Xina. I llança una dada positiva: les emissions globals per la desforestació han caigut entorn del 25% en comparació amb 1990, en reduir-se, sobretot, les emissions de la desforestació tropical.

Però les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, que provoquen l’escalfament global, continuen creixent, i la concentració de CO2 a l’atmosfera se situa ja en les 387 parts per milió. Precisament per aquesta raó, al voltant de dos milions de persones d’arreu del món podrien morir per causes relacionades amb la contaminació atmosfèrica, segons ha posat de manifest el segon informe de l’Observatori DKV Salut i Medi Ambient.

La qualitat de l’aire que respirem està directament influïda per la pol·lució, la qual cosa té una incidència directa sobre la salut de les persones.

Sobre salut mundial i sida

MÓ N

Dos informes rellevants

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

Emissions globals de CO2

DEL

Segons ONUSIDA, en cap país d’Àfrica ha crescut el nombre d’infectats per sida en l’últim any.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va denunciar en el seu últim informe sobre la salut al món titulat “El finançament dels sistemes de salut. El camí cap a la cobertura universal” que al voltant de 150 milions de persones pateixen catàstrofes financeres greus, i 100 milions es veuen “obligades a viure per sota del llindar de la pobresa” per poder fer front al cost del seu accés a la sanitat. El document assenyala que aquests diners necessaris per fer front a les necessitats de salut porta un 11% de la població mundial a travessar dificultats financeres, i que aconseguir eliminar aquesta diferència de cobertura entre rics i pobres en 49 països amb ingressos baixos salvaria la vida de més de 700.000 dones per a l’any 2015. Per a l’OMS, un dels obstacles més importants per aconseguir la cobertura sanitària universal és l’“ús insuficient i no equitatiu dels recursos”, atès que es malgasta entre el 20 i el 40% d’aquells destinats a la salut. A més a més, hi influeixen també negativament la disponibilitat de recursos i la dependència excessiva de pagaments directes. Per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, el text fa

unes recomanacions per a 10 àrees específiques, perquè els països puguin apropar-se molt més a la cobertura universal sense augmentar la despesa.

Informe ONUSIDA 2010 D’altra banda, i segons les últimes estimacions de l’informe 2010 d’ONUSIDA, l’organisme de Nacions Unides per a l’estudi d’aquesta malaltia, la pandèmia s’estabilitza respecte a l’any anterior. El nombre de morts anuals baixa per primera vegada dels dos milions, la qual cosa demostra l’avanç en l’accés als tractaments, tot i que encara més de 10 milions de persones segueixen sense poder utilitzar-los. Si es comparen dades, el nombre d’infectats ha augmentat més d’un 25% en set països (Armènia, Geòrgia, Kirguizistan, Kazakhstan, Tadjikistan, Bangla Desh i Filipines), cinc dels quals són de l’antiga Unió Soviètica i cap del continent africà. Això últim, segons l’informe, és perquè les taxes d’incidència a Àfrica, altíssimes, van començar a baixar tan bon punt s’hi van implantar algunes mesures educatives i de promoció de la salut, entre altres causes.

Mans Unides/Javier Mármol

Canvis urgents davant la inseguretat alimentària Durant l’últim Fòrum Ministerial sobre Inversió Agrícola del Consell de Cooperació del Golf, celebrat a Abu Dhabi, el director general de la FAO, Jacques Diouf, va alertar sobre com l’actual sistema alimentari no està fent front a l’augment de la fam i la desnutrició provocada per la crisi alimentària iniciada el 2008, i sobre la necessitat de dur a terme canvis estructurals urgents. La clau de la seguretat alimentària a llarg termini,

va assenyalar, “consisteix a impulsar les inversions en agricultura, en particular als països amb baixos ingressos i dèficit d’aliments. Els canvis estructurals poden millorar aquesta situació, si a curt termini s’implementen xarxes de seguretat i programes de protecció social, així com informació fiable i oportuna sobre els mercats de productes bàsics d’aliments”, va valorar Diouf.

9

C R Ò N I C A

DEL

MÓ N

Cos Voluntari Europeu Responent al que exigeix el nou Tractat de Lisboa en matèria d’ajuda als esforços que les organitzacions de voluntaris duen a terme als estats membres, dimarts 23 de novembre es va proposar, per part de la Comissió Europea, la creació d’un cos voluntari europeu d’ajuda humanitària. El document no legislatiu presentat respecte d’això ha examinat el voluntariat a Europa, establint les necessitats d’aquest tipus de cos i detallant les condicions per a una contribució eficaç a les operacions humanitàries de la Unió Europea.

La comissària europea d’Ajuda Humanitària i Resposta a la Crisi, Cristalina Georgieva, va recalcar la tendència a l’alça dels europeus per dedicar el seu temps al voluntariat, fins i tot en els temps de crisi. A més a més, l’any 2011 és l’any europeu dedicat a aquesta tasca, i es posaran en marxa algunes iniciatives pilot.

Georgieva va insistir en el fet que cal dotar els voluntaris de les capacitats necessàries per exercir la seva feina, per la qual cosa serà molt important oferir-los una formació especialitzada i una infraestructura adequada.

L’objectiu del cos voluntari europeu d’ajuda humanitària és que els voluntaris tinguin un fonament jurídic sostenible i perdurable, afegint valor als programes que ja existeixen.

Eleccions sota l’ombra del còlera

Haití continua lluitant Unes 230.000 persones van perdre la vida després del terratrèmol que va assotar Haití al gener de 2010. Port-au-Prince i altres ciutats de la zona van quedar sepultades sota els enderrocs, i el món va fixar els seus ulls al país més pobre d’Amèrica Llatina. Ara, un any després, la majoria dels morts segueixen sense estar identificats i l’ajuda internacional no acaba d’arribar en la forma i amb el resultat necessaris.

I enmig d’aquesta situació, i per si no n’hi ha prou, el mes de novembre passat va esclatar una epidèmia de còlera. Més de 1.500 persones han perdut ja la vida a conseqüència del brot que es va estendre com la pólvora per totes les regions. Més de

23.000 persones han estat ingressades, sent els nens el grup de població més afectat, ja que sis de cada deu haitians afectats són menors.

El Banc Mundial va anunciar a final de novembre el desembossament de 10 milions de dòlars (7,4 milions d’euros) per intentar contenir l’epidèmia. Els diners formen part d’un programa de suport a la reconstrucció de 479 milions de dòlars (uns 357 milions d’euros) aprovat després del terratrèmol. Els deu milions de dòlars promesos per la institució ajudaran el Ministeri de Salut Pública i Població i l’Administració Nacional de Subministrament d’Aigua i Serveis Sanitaris (DINEPA) del país caribeny en les seves tasques de prevenció i vigilància del brot.

Petició a Guinea Equatorial

Mans Unides

El representant del PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) a Guinea Equatorial ha instat el govern del país que faciliti el finançament econòmic necessari perquè els programes socials i els projectes coordinats per aquesta institució es compleixin. Leo Heileman va recordar que és l’Executiu del president Obiang el que “està liderant tot el procés”, i que la missió del PNUD al país centreafricà és la d’“impulsar gestions i

10

crear vincles”. “No som aquí per fer crítiques contínuament, sinó per ajudar i donar suport als responsables del país i recordar-los que les coses es poden millorar en totes les àrees”, va dir. A més a més, va indicar que Guinea Equatorial té la capacitat d’assolir els Objectius del Mil·lenni, i va aclarir que el PNUD continuarà col·laborant amb Malabo en programes de reducció de pobresa, bona governabilitat, protecció del medi ambient i lluita contra la sida, entre d’altres.

C R Ò N I C A

DEL

MÓ N

Thomson Reuters/St Felix Evens

Colòmbia i “la Nena”

Els haitians intenten protegir-se del còlera perquè la pandèmia no s’estengui més.

Noves eleccions I en aquest ambient de reconstrucció i lluita contra la malaltia, el país s’enfronta a un altre repte: unes eleccions presidencials i legislatives. Els haitians van votar el 28 de novembre en uns comicis vistos com un pas crucial cap a un govern més estable que lideri els esforços de reconstrucció després del sisme que va deixar més d’un milió i mig de persones sense llar. Dinou candidats es van presentar en la pugna per reemplaçar el president René Preval i al tancament d’aquest número s’esperava que les eleccions, a les quals estaven cridats 4,6 milions d’haitians, es dirimissin en una segona volta el 16 de gener.

Ajuda de Mans Unides Mans Unides no ha desistit en el seu interès per ajudar el poble haitià. Després de la primera fase d’atenció a l’emergència (de la qual ja vam informar en números anteriors d’aquest butlletí), va començar la fase de reconstrucció. Tots els projectes que s’han recolzat en aquesta segona fase han estat finançats amb els fons (3.450.000 euros al tancament d’aquest número) que s’han rebut a l’organització. A més a més, l’import del Premi Príncep d’Astúries es va destinar íntegrament a la mateixa causa. Continuarem treballant a la zona mentre els haitians ens necessitin. Però continuarem treballant també perquè aquest temps s’acabi algun dia.

Per atendre els 1,3 milions de damnificats i les famílies de les més de 150 persones que van morir a conseqüència de les fortes pluges que han afectat Colòmbia, el país demanarà un crèdit de 150 milions de dòlars al Banc Mundial i utilitzarà 25 milions de dòlars confiscats al narcotràfic. Així ho va comunicar el president Juan Manuel Santos en presentar la iniciativa “Colòmbia Humanitària”, impulsada per assistir els afectats per la pitjor temporada de pluges dels darrers 30 anys. El president va recordar que s’havien destinat ja 500.000 milions de pesos (uns 270 milions de dòlars) per atendre aquesta emergència, però que continuava sent insuficient, per la qual cosa amb aquesta nova iniciativa s’afrontaran de millor manera les necessitats d’equipament i rehabilitació.

Les pluges que han assotat Colòmbia des de principi de 2010 estan associades al fenomen meteorològic conegut com “la Nena”, i han afectat 599 dels 1.100 municipis que té el país. Desenes de localitats i municipis de tota la geografia nacional han quedat inundats, i fins i tot en alguns s’ha declarat l’estat de calamitat.

Thomson Reuters /Carlos Duran

Mans Unides/Javier Mámrol

Ajuda europea per al Txad La Comissió Europea va aprovar el 23 de novembre passat la donació de 37 milions d’euros, destinats a finançar dos projectes per millorar les condicions de vida de la població rural del Txad, per ajudar a la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni al país africà.

En concret, l’organisme europeu destinarà 14 milions al desenvolupament local, integrat en la gestió sostenible dels recursos naturals, i 23 milions a finançar

la primera fase d’un projecte d’accés a l’aigua potable i sanejaments.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és millorar la qualitat de vida de la zona, però també les condicions sanitàries de la població del Txad, gràcies a l’accés de forma sostenible i àmplia a l’aigua potable.

Tal com va informar la Comissió en un comunicat, les ajudes tindran forma de donació i pretenen donar valor als recursos naturals del Txad.

11

El grup que va viatjar a Cambotja va poder observar, de primera mà, la proximitat i amabilitat de la seva gent.

Mans Unides/E.R.

Viatges de formació a Cambotja, Paraguai i Senegal

Gràcies, Mans Unides!

Un any més, tres grups de persones de les delegacions i els Serveis Centrals de Mans Unides van fer viatges de formació per visitar els projectes als quals la nostra organització dóna suport al Sud. Els textos d’aquest reportatge recullen les experiències viscudes a Cambotja, Paraguai i Senegal, narrades pels qui van viure en primera persona la realitat d’aquells països i de la seva gent.

Cambotja, futur amb eSperança La seva mirada va trencar el meu cor. La seva fragilitat es transformava en esperança tot i patir sida. Era una dona jove, amb un fill petit. El seu marit havia mort de sida. Ara, gràcies a un programa d’educació per a la salut, formava part d’una petita comunitat que l’havia acollit i tenia una petita botiga que li permetia guanyar-se el pa. Ella i moltes altres persones que vam conèixer en el viatge de formació a Cambotja van ser les protagonistes de la nostra història de solidaritat fruit dels projectes de desenvolupament finançats

12

per Mans Unides en aquell país. Vam descobrir-hi rostres il·luminats d’esperança, il·lusionats i lluitadors, que amb gran orgull ens relataven els seus èxits, ens mostraven el seu treball i ens feien partícips dels seus reptes. Eren els rostres dels responsables dels projectes, dels nostres socis locals i el dels mateixos beneficiaris.

Les realitats que vam descobrir-hi van trencar esquemes i van confirmar que el nostre esforç valia la pena. Vam palpar la pobresa urbana als barris de Phonm Penh, capital del país, visitant les famílies que es dediquen a la recollida d’escombraries. A les zones rurals, vam conèixer com s’organitzaven les aldees i les petites comunitats, com creaven cooperatives agrícoles i milloraven la seva capacitació. Vam visitar i acompanyar les famílies amb malalts de sida i vam veure la tasca de formació dels grups d’autoajuda. A Battambang, vam quedar impressionades del treball immens fet amb els nens més vulnerables, els nens del carrer, vam conèixer els programes d’ajuda, suport i formació per millorar la seva qualitat de vida i la de les seves famílies. Finalment, vam compartir un àpat amb els més petits, nens entre els 3 i 6 anys, procedents de les famílies més pobres de l’àrea metropolitana de Phnom Penh. Vam escoltar els seus cants, vam contemplar els seus dibuixos i quaderns i vam observar les seves carones durant la migdiada. Al llarg

R E P O R T A T G E de vuit dies vam recórrer el país visitant diversos projectes, rebent moltes mostres d’afecte i gratitud en nom de Mans Unides, que ens van transmetre ànim, coratge i energia per continuar la nostra tasca com a voluntàries.

Gràcies, Mans Unides!

paraGuaI, mILerS de benefICIarIS Aquest viatge ha significat la realització d’un desig que niuava en nosaltres des de feia molt temps i que se’ns va oferir sense haver-lo buscat; el contacte amb la gent i poder conèixer de prop la realitat de les persones més desfavorides és el que nosaltres desitjàvem, ja que és més fàcil estimar i col·laborar amb el que coneixes que amb el que ignores.

La seva lluita diària per a l’aliment de la família i el seu afany de superació, per tal de poder donar una vida més digna als seus fills és la tònica que destaca, com és lògic, entre ells, tot i que el procés és massa lent, ja que es troben amb multitud d’obstacles.

La gran majoria malviu a l’àrea rural, en un país on les vaques disposen de més terreny per alimentar-se que les persones. La contaminació és molt alta, produïda per les fumigacions de les grans extensions de cotó, mate, soja i cereals per a biocombustible, i que només beneficia les multinacionals. La desforestació ha acabat amb molts dels boscos i ha obligat les comunitats indígenes a un canvi de vida al qual és difícil adaptar-se. Per tot això, són moltes les persones que han emigrat a altres països, però són més encara les que no tenen aquesta possibilitat i s’han vist obligades a desplaçar-se a la perifèria de les ciutats importants, a la vora de les carreteres, sota de quatre pals i un plàstic, a la riba del riu, en zones inundables, en barraques que han d’abandonar quan el riu es desborda.

Però encara que sembli impossible, davant aquest panorama hi ha esperança. Com és de suposar, Mans Unides no pot arribar a tot ni de bon tros, però durant els onze dies de viatge hem vist molts projectes, i hem escoltat els representants de milers de beneficiaris a través d’escoles de primària i secundària, de capacitació agrícola, de pous d’aigua potable, d’equips sanitaris, de petites granges, de forns, de reciclatge d’escombraries, de tallers de costura, elaboració de sabó, oli de llavors, mel o herbes medicinals,

de negocis humils com ara botigues de comestibles i menjars casolans, d’horts familiars, o de cuines solars.

Aquesta experiència ens ha ajudat, a més de per prendre consciència dels greus problemes que pateix Paraguai, per bolcar-nos encara més, si és possible, a donar-ho a conèixer entre les persones del nostre entorn, de manera que els objectius de Mans Unides es vegin incrementats per afavorir totes aquestes persones tan castigades per la vida. Gràcies, Mans Unides!

SeneGaL, tIreteS enfront de La pobreSa A mesura que vam anar endinsant-nos al país, tot es va anar perfilant davant els nostres ulls d’una forma real, plena de matisos i colors, de dones i homes, d’animals i paisatges preciosos, amb els seus manglars, sorprenents arbres mil·lenaris, platges i un llarg etcètera. Tot aquest conjunt ens va causar una impressió inesborrable, tant per a mal com per a bé, perquè, alhora, la misèria t’espera en qualsevol cantonada, i això ens va produir un impacte tremend. Quina admiració vam sentir cap a les contraparts! Les missioneres Hortensia, Evangelina, Regina..., quin testimoni de fe i amor! Són grans, han lliurat la seva vida, però quina fortalesa, alegria i organització.

Ens vénen a la memòria diverses frases, com la que ens va dir un home en algun indret per on vam passar: “Si us plau, no es cansin d’ajudar-nos, nosaltres som més lents, tenim el nostre propi ritme, però si us plau, no es cansin”. O aquella en un poblat enmig de la selva, entre baobabs i capoquers, dita pel mes ancià de la tribu: “Nosaltres no tenim res per correspondre a l’ajuda de Mans Unides. Però Déu, que ho sap tot, ho apuntarà al Llibre de la Vida”.

O aquella d’un jove a l’illa de Carabane: “No som un país fàcil d’ajudar. Ayez le courage (tinguin el coratge)”.

Amb elles comprens millor el que tots els que col·laborem a Mans Unides sabem: que el nostre treball és molt poca cosa, gairebé insignificant, però que, unit al de moltes persones, fa possible que els projectes tirin endavant. Allà, al Sud, els diners no es perden, sinó que es multipliquen, petites tiretes enfront de la immensa pobresa existent, però que milloren la qualitat de vida de les seves àrees d’influència.

Gràcies, Mans Unides!

Mans Unides/Inmaculada García de Oteyza.

Mans Unides/Nuria Iglesias.

Dues imatges dels altres dos països visitats, Paraguai i Senegal, agafades per aquells que van viure en primera persona aquestes experiències.

13

RESSONS DEL SUD

Amb les armes del coratje, la fe i l’amor Missionera asturiana i presidenta del Centre de Defensa de la Vida i els Drets Humans d’Açailândia (Brasil).

D

es de juliol de l’any 1995 fins a març del 2009, Açailândia, a l’estat brasiler de Maranhão, va ser la meva terra, i aquella gent va ser la meva gent. Ara, des del record, puc adonarme del privilegi que va ser poder viure aquells anys de la mà d’unes persones que només necessitaven un punt de suport per posar-se en peu i passar de patidors de la història a protagonistes.

Aquest punt de suport van trobar-lo al centre de Defensa de la Vida i dels Drets Humans, que vam crear amb una gosadia nascuda de la indignació per la situació de misèria econòmica, social i humana a què era sotmesa la majoria de la població. Eren nens i nenes, adolescents, joves, homes i dones sotmesos a un treball esclau, eren dones maltractades físicament i socialment, i eren nens, nenes adolescents i joves sense cap perspectiva de futur.

Avui queda molt per fer, sí, però cal reconèixer les victòries que alimenten l’esperança.

Recordo els primers temps de la meva arribada a Açailândia... no entenia res, no per l’idioma, no, el pitjor era entendre aquell caos: siderúrgiques funcionant al màxim, el ferrocarril amb vagons plens de mineral per ser exportat, grans extensions de terres amb milers de caps de bestiar, grans serradores… i a la ciutat hi havia nens morint-se per malnutrició, als barris hi faltava l’aigua i la llum, no hi havia clavegueres… Durant un any em vaig preguntar si tindria capacitat per comprendre aquella realitat, i la temptació de sortir corrent va passar molts cops pel meu cap: per on començar?, què fer?, amb qui?... Després del primer any de treball, en què dotze persones pertanyents a les comunitats de base de l’Església catò-

14

lica vam decidir crear un centre que defensés la vida i els drets humans, no teníem ni idea d’on ens estàvem ficant. Però el que sí que teníem clar era que no ens aturaria ningú. I la primera ocasió de demostrar-ho va ser l’arribada a la porta del centre de tres homes mig destruïts: l’Antonio, el Deusdete i el Francisco. Ens van explicar una història d’horror, explotació inhumana i misèria que descrivia el que era ser esclau en ple final del segle XX. Perseguits amb gossos, acudien a nosaltres per demanar justícia i reivindicar la seva dignitat. Tots aquells anys van estar marcats per aquella experiència, i vam recórrer camins insospitats, vam veure situacions esgarrifoses, vam denunciar, i ens vam aliar amb tots aquells que, tant des dels moviments socials i religiosos com des del mateix Govern, apostaven per acabar amb aquest crim.

Avui queda molt per fer, sí, però cal reconèixer les victòries que alimenten l’esperança. En la meva última visita a Açailândia vaig preguntar a Antonio Filho, avui flamant llicenciat en dret i company de camí des dels seus 18 anys, quantes denúncies de treball esclau en carboneries rebíem fa deu anys i quantes ara. Abans, vint al mes; avui, no arriben a dos.

Hem arrencat compromisos al Govern, com el Pla nacional i estatal per a l’eradicació del treball esclau, però ens queda, entre altres coses, aconseguir que els tribunals de justícia compleixin amb el seu deure i que les dones, verdaderes heroïnes d’aquesta història, que mantenen el teixit social del país, aconsegueixin una renda que permeti a les seves famílies els mínims de subsistència que la dignitat humana exigeix. En definitiva, la nostra idea continua sent la mateixa: amb els instruments de la denúncia, l’aposta per la sustentabilitat de les persones a través del seu treball, i la prevenció per no caure ni en el crim ni en la marginació, exigint el respecte al medi ambient enfront dels que fan del lucre la seva única opció i amb les armes del coratge, la fe, l’amor, l’estudi i l’escolta atenta a les necessitats del poble més patit, estem segurs de continuar avançant per a la construcció d’un món nou que sí que creiem que és possible.

Mans Unides

Carmen Bascarán

I N F O R M E

“El seu demà és avui” Mans Unides/Javier Mármol

Tots els nens tenen la mateixa dignitat i els mateixos drets.

Cada hora moren més de1.000 menors de cinc anys per diferents causes i cada minut moren 9 nens per causes associades a la desnutrició. El problema és tan greu que, quan l’any 2000, l’ONU va aprovar els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va dedicar el quart a aquest problema, per tal de reduir la mortalitat infantil en dues terceres parts abans del 2015. Passats tants anys, tornem a preguntar-nos: com podem assolir aquest objectiu?

L’any 2011, Mans Unides celebra la campanya LII. Continuem treballant per aconseguir l’objectiu de la nostra missió: acabar amb la pobresa i la fam. Però, a més a més, enguany, dins les campanyes dedicades als ODM, centrarem tots els esforços en el 4t objectiu, la reducció de la mortalitat dels nens menors de 5 anys. Sabem que la pobresa és territori on germinen moltes injustícies que afecten tres quartes parts de la humanitat. En la mesura que aconseguim disminuir els nivells de pobresa, malaltia, desnutrició i analfabetisme, podrem reduir la mortalitat infantil. El que fem en aquesta

fase de la vida és decisiu per a la supervivència dels nens i el seu desenvolupament posterior, perquè en aquestes edats és quan són més vulnerables.

1. L SEU DEMÀ ÉS AVUI Per poder actuar necessitem saber en quines condicions neixen i creixen els nens, conèixer el seu entorn. A través dels projectes que recolzem a Mans Unides, coneixem la lluita per reduir la mortalitat infantil, com històries de canvi i esperança, identifiquem les causes per les quals emmalalteixen i moren els nens. Vegem-ne alguns exemples. Àsia meridional1, Estat d’Orissa, a l’Índia, una de les regions més castigades per la mortalitat infantil. Aquí, la situació de la dona és especialment dramàtica. La taxa de mortalitat infantil és de 250 1

Àsia meridional agrupa 9 països: Afganistan, Bangla Desh, Bhutan, Índia, Iran, Maldives, Nepal, Pakistan i Sri Lanka.

15

I N F O R M E a 300 per cada 1.000 nascuts (la d’Espanya és de 4 per 1.000). Mans Unides dóna suport a un programa de salut rural per reduir la mortalitat maternoinfantil, controlar la malària, evitar la malnutrició i millorar la higiene. Té uns 5.000 beneficiaris directes. Àfrica subsahariana2. A Malawi es troba la segona regió del món amb l’índex més elevat de mortalitat infantil. Segons l’informe del PNUD, és un dels deu països més pobres del planeta. A Kapiri, una zona rural, a la frontera amb Zàmbia, la mortalitat infantil és de 200 per 1000. La sida està copejant severament la població, i deixa rere seu una llarga petja d’orfes.

(Declaració Universal dels Drets Humans)

La mortalitat infantil avui Segons UNICEF, al voltant de 24.000 nens menors de 5 anys moren cada dia per causes que es podrien evitar fàcilment. Són gairebé 9 milions de morts l’any, de les quals 4 milions tenen lloc en la primera setmana de vida. Un 70% mor a causa de: diarrea, paludisme, pneumònia, infeccions neonatals, part prematur o falta d’oxigen en néixer. D’altres: per sida, xarampió i tètan. La desnutrició, de la mare i del nen, la manca d’aigua potable i sanejament contribueixen a la meitat de totes aquestes morts.3 Malgrat això, hi ha motius per a l’optimisme. Segons l’Informe Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni 2010, la mortalitat infantil està disminuint, tot i que no prou ràpid com per reduir-la en dues terceres parts per a 2015. Encara hi ha molts països on es registren pocs o cap progrés. El problema més gran és a l’Àfrica subsahariana i a Àsia meridional, prioritats absolutes en la intensificació dels esforços per reduir la mortalitat infantil.

Sorgeix aquí la iniciativa de construir un centre on es pugui prevenir, diagnosticar i tractar la sida. L’actual és molt petit i està desbordat per l’afluència de pacients. Els beneficiaris directes seran un total de 16.000 persones. Els beneficiaris indirectes seran 70.000 persones.

2. LES CAUSES DE LA MORTALITAT INFANTIL La majoria de les morts infantils tenen lloc en els primers 28 dies de vida. Els qui superen aquest primer mes tenen més probabilitats de sobreviure. Com podem veure en l’esquema de la part inferior, totes les causes estan relacionades entre si:

Els nens tenen dret a viure de la millor manera possible Tots els nens tenen la mateixa dignitat i els mateixos drets; per això, cal eliminar, des de la seva concepció, totes les formes de discriminació que pateixen i fomentar la seva protecció.

L’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que “tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri la salut i el benestar (…)”; i que “la maternitat i la infància tenen dret a cures i assistència especials”.

L’art. 2 de la Declaració dels Drets del Nen estableix que “el nen gaudirà d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis (…) perquè pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment de forma saludable i normal” i l’art. 8 estableix que “en totes les circumstàncies, el nen ha de figurar entre els primers que rebin protecció i socors”.

Fam i malnutrició La malnutrició és la causa principal de la mortalitat infantil: més d’un terç de les morts arreu del món. Millorant la nutrició materna i infantil, es reduiria el nombre de morts infantils.

A més a més, una nutrició adequada és vital per a la formació del sistema immunitari dels nens i per al seu desenvolupament motor i cognitiu.

“La maternitat i la infància tenen dret a cures i assistència especials”

●

Insuficiència de pes en néixer i desnutrició de la mare Als països en desenvolupament, gairebé un de cada quatre nens té insuficiència de pes en néixer. El 2007, la proporció era del 48% a Àsia meridional i del 28% a l’Àfrica subsahariana.. ●

2

L’Àfrica subsahariana agrupa 45 països, gairebé tot el continent (a excepció dels països àrabs: Algèria, Egipte, el Marroc, Somàlia, Sudan, Tunis).

3 www.unicef.org

Causes de la mortalitat infantil Fam i malnutrició Falta de preparació de les mares i els pares

Insuficiència de pes en néixer

Per què emmalalteixen i moren els nens de < 5 anys Falta de salut de les mares

Malalties (VIH, malària,xarampió...)

Falta de personal sanitari

16

Infeccions i falta d’higiene

I N F O R M E

● Malalties que podem prevenir i curar - VIH. Dels 33 milions de persones que pateixen VIH al món, uns 2,3 són menors de 15 anys. La regió amb més casos és l’Àfrica subsahariana, on viuen dues terceres parts dels afectats. El nombre de nens orfes a causa de la sida pot arribar a 25 milions a final d’aquesta dècada (UNICEF).

La dona embarassada portadora té un 35% de probabilitats de transmetre’l al nadó. Els antiretrovirals poden evitar-ho, però, l’any 2006, només aproximadament el 20% de les embarassades rebien aquest tractament. A l’Àfrica subsahariana, només el 12% dels casos que afectaven dones embarassades van ser diagnosticats. La meitat dels lactants malalts de sida moren abans dels 2 anys.

- Paludisme o malària. Segons l’OMS, l’any 2006 es van registrar entre 190 i 330 milions de casos de malària al món. Prop d’un milió de persones van morir, de les quals, el 80% eren nens menors de 5 anys.

El risc de morir de paludisme és més gran a l’Àfrica subsahariana que en altres indrets del món, perquè l’espècie més letal del paràsit de la malària, el Plasmodium falciparum, és més abundant i perquè els serveis mèdics són molt precaris.

- Xarampió. Des de l’any 2000, la immunització rutinària contra el xarampió ha augmentat constantment. Entre aquest any i el 2007, la mortalitat per aquesta causa va disminuir un 74%, sent l’Àfrica subsahariana la regió més beneficiada.

- Rubèola. Si aquesta malaltia respiratòria, causada per un virus, és contreta per dones embarassades, pot causar defectes congènits en les nenes: sordesa, cataractes, defectes en el cor i danys al fetge i a la melsa.

- Tuberculosi. Aquesta infecció constitueix un greu problema de salut pública als països en via de desenvolupament. El nombre de casos ha augmentat considerablement durant els últims anys, fins i tot entre la població infantil.

Infeccions, falta d’higiene i diarrea La mortalitat infantil està lligada a un conjunt de factors com: la falta d’aigua neta, d’higiene i d’atenció mèdica i immunització.

Segons l’últim informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, cada 20 segons mor un nen per malalties causades per la contaminació de l’aigua. Diàriament, milions de tones de rebutjos sòlids són descarregats en els sistemes hídrics i contaminen l’aigua i afavoreixen la propagació de malalties. Prop del 90% dels casos de diarrea, 2,2 milions de morts l’any, són causats per l’aigua no potable i per la falta d’higiene.

Diarrea: S’estima que 2 milions de nens moren a l’any per diarrea: el 88% dels casos es deuen a la falta de sanejament i d’higiene. ●

Mares malaltes, sense assistència mèdica La mortalitat neonatal depèn, en gran manera, de la salut de la mare i el 50% es deu a parts que tenen lloc a les cases sense l’atenció sanitària adequada. Els nens la mare dels quals mor al part tenen més probabilitats de morir abans dels 2 anys.

La supervivència del nen depèn de les mesures adoptades durant l’embaràs, el part i el postpart. Les cures maternes i els metges

●

Mans Unides.

La desnutrició de la mare, abans i durant l’embaràs, està directament relacionada amb el pes del nounat, la qual cosa té una influència crítica en les possibilitats de supervivència del nadó i en la seva salut a llarg termini.

Ampliar les vacunacions assegura més control de les malalties.

solen ser precaris i, de vegades, el pes de costums ancestrals agreuja les conseqüències de la manca de formació de les mares.

3. HI HA SOLUCIONS AL NOSTRE ABAST La majoria de les morts es poden evitar adoptant mesures senzilles, eficaces i econòmiques com: vacunes, antibiòtics, suplements nutricionals, mosquiteres tractades amb insecticida, lactància materna i atenció familiar.

Per exemple, a curt termini, s’està utilitzant el RUTF, un aliment terapèutic que conté els 40 nutrients essencials necessaris. Aconsegueix que es recuperin prop del 90% dels nens, es conserva sense refrigeració i no necessita supervisió mèdica, perquè són les mares les qui s’encarreguen de subministrar-lo.

A mitjà i llarg termini, hi ha projectes que estan donant bons resultats. Un d’aquests és la “Pastoral da Criança”, iniciada a Brasil fa més de 40 anys. Ha arrelat en més de catorze països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Els mitjans que utilitza per prevenir la mortalitat infantil són: ● Les visites mensuals a les famílies que estan sent acompanyades. ● Celebrar el “Dia del pes”, per controlar el de tots els nens. ● Reunions mensuals a la comunitat, per avaluar el treball.

Enquestes recents indiquen una milloria considerable en tota l’Àfrica subsahariana, gràcies a diverses mesures claus per garantir la supervivència infantil: - Distribució de suplements de vitamina A. - Mosquiteres tractades amb insecticida per prevenir la malària.

- Lactància com a mètode d’alimentació exclusiu.

- Tractament antiretroviral per a les embarassades seropositives.

Passa a la pàgina 20...

17

I N F O R M E

Kenya

Països preferents per a

Kenya és a l’est d’Àfrica, a la vora de l’Índic, entre Somàlia i tanzània. el seu clima varia de tropical a la costa, a àrid a l’interior, i es veu castigada per sequeres recurrents. La seva gent és d’una varietat ètnica enorme, només un 1% són asiàtics, europeus i àrabs. Colònia i protectorat britànic de 1890 a 1963, després de 40 anys de mandat del partit unió nacional africana de Kenya (Kanu), el 2002 es va produir un canvi polític substancial: va ser escollit democràticament el líder de l’oposició, mwai Kibaki, i el seu partit, el national rainbow Coalition (narC), amb la seva campanya de lluita contra la corrupció i millora de les condicions socials. tot just arribar al poder va establir l’ensenyament primari gratuït i va iniciar la lluita contra la corrupció, amb la qual cosa es va reprendre l’ajuda exterior. malgrat el progrés inicial contra la corrupció, Kenya ocupa el lloc 144, de 159, segons l’Índex de Corrupció de transparència Internacional. després de les eleccions presidencials de 2007, i pel seu caràcter fraudulent, el partit d’odinga, a l’oposició, va organitzar revoltes en diverses zones del país que van causar 1.500 morts i més de 600.000 desplaçats, que segueixen sense haver normalitzat les seves vides. el turisme, molt danyat per aquests disturbis, ha decaigut considerablement i només el temps podrà revitalitzar-lo. tot sembla indicar que l’economia és especialment vulnerable a factors externs (inversions, turisme, exportacions). actualment, el Govern està començant a introduir l’ensenyament secundari gratuït, tot i que encara falta temps perquè sigui una realitat. mans unides porta més de 30 anys fent projectes de desenvolupament a Kenya. en els últims 20 hem donat suport a 177 projectes educatius, 66 sanitaris (dels quals 7 són d’aigua), 69 projectes socials i 39 agropecuaris (sent uns altres 7 d’aigua), la qual cosa fa un total de 351 projectes des de la Campanya 30. d’aquest total, 21 van dirigits a la promoció de la dona.

Les nostres prioritats a hores d’ara són l’aigua i l’agricultura, perquè una gran part del país viu de l’agricultura de subsistència, projectes dirigits als habitants dels suburbis, especialment nens, i l’educació primària rural, sense deixar de costat la sanitat, sobretot aquella dirigida a mares i nens.

18

Mans Unides/Waldo Fernández

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

Haití

Haití ocupa, aproximadament, la tercer quilòmetres quadrats, i uns nou milions d’ha rica, i se situa al nivell dels països més pobr 52 anys. el 80% de la població viu per sota d per falta de vitamines, per patir cataractes, és analfabeta, només el 5% té aigua a casa un document d’identitat…

tot això no és fruit de la casualitat, sinó e xida de colonialismes, ocupacions militars, tins, cops palatins, devastació forestal o hu cotraficants i bandes del crim organitzat…

al capvespre del 12 de gener de 2010, un cala de richter va assolar el país. el desastr va deixar més de 220.000 morts, 310.000 fer danys materials van ser, literalment, incalcu

mans unides ha recolzat projectes de d de 30 anys. en els anys 2007-2009, va finança 2.373.890 euros, a més d’altres 8 projectes arran de diversos huracans, per un total de

després del terratrèmol de gener de 2010 més de tres milions d’euros per a 17 projec projectes per a la reconstrucció d’infraestru paments, construcció/rehabilitació d’habitat als damnificats, rehabilitació productiva i se

I N F O R M E

a Mans Unides el 2011

ra part de l’illa d’Hispaniola; té 27.750 abitants. És el país més pobre d’amères d’Àfrica. L’expectativa de vida són de la línia de pobresa, i l’1% està cega, , etc. més de la meitat de la població a seva, i únicament la tercera part té

el resultat d’una tragèdia històrica teisaqueig de recursos, dictadures, mouracans, esquadrons de la mort, nar-

n terratrèmol de 7,3 graus segons l’esre social provocat pel fenomen natural rits, i tres milions de damnificats; els ulables.

desenvolupament a Haití durant més ar 68 projectes, per una suma total de s d’emergència, recolzats l’any 2008, e 429.960 euros.

0, al llarg de tot aquest any, va aportar ctes d’atenció humanitària i altres 16 uctures comunitàries, dotació d’equitges, sanejament, atenció psicosocial eguretat alimentària.

Mans Unides/Pilar Gago

Nord-est d’Índia

Comprèn els estats de: orissa, bengala oest i Sikkim, assam, meghalaya, nagaland, arunachal pradesh, tripura, manipur i mizoram. té una extensió de 255.037 km2 i al voltant de 35 milions d’habitants. Limiten al sud amb bangla desh i al nord amb la serralada de l’Himàlaia, per la qual cosa tenen unes característiques geogràfiques que hi fan molt difícils els accessos. amb prou feines hi ha infraestructures viàries, només algunes carreteres i pistes de terra. La població, majoritàriament rural i agrícola, està constituïda per grups d’aborígens, d’ètnies molt diverses, que tenen la seva pròpia llengua, cultura i religió. uns 4 milions de camperols malviuen als camps de te, la indústria del qual van iniciar els britànics el segle XIX. aquests estats són molt pobres, no tenen prou assistència mèdica i de formació. a molts sectors no saben com prevenir malalties infectocontagioses, ni adoptar mesures higièniques. La tuberculosi i la malària afecten el 80% de la població. La diarrea i la malnutrició causen la mort de molts nens, i la mortalitat maternoinfantil és molt elevada. mans unides ha mantingut una col·laboració molt intensa amb l’estat d’orissa en els darrers anys. no obstant això, des que el 2007 es va iniciar la violenta persecució contra els cristians, consentida pel govern, els nostres projectes, 27 en estudi, són a l’espera del desenvolupament dels fets. a bengala oest es continua treballant a bon ritme, hi ha 18 projectes aprovats i 23 en estudi, bàsicament al camp de l’educació i el desenvolupament integral. als altres estats, en general, demanen ajuda per al seu desenvolupament integral i escoles, la qual cosa planteja el problema de l’elevat cost de la construcció i el seu manteniment. Com a dada global, direm que el nombre de projectes duts a terme en els últims cinc anys és de 325, i s’hi ha invertit un pressupost total fins avui de 12.044.855 €.

19

I N F O R M E

Objectiu: Reduir la mortalitat infantil

Donar prioritat a la nutrició neonatal

Invertir en la capacitació de personal qualificat

Eradicar la pobresa i la fam, com a condicions de vida inhumanes en les quals s’engendren, neixen i creixen els nens i les nenes, per...

Estendre l’accés a les vacunes

Fomentar la preparació de les mares

Universalitzar la higiene, el sanejament i l’accés a l’aigua

... ve de la pàgina 17.

Reduir la mortalitat infantil exigeix lluitar en diversos fronts alhora La nutrició infantil Per a Mans Unides és fonamental promoure l’alimentació dels nounats amb llet materna, així com l’obtenció d’aliments saludables a baix cost.

Segons l’Informe Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni 2009, la nutrició infantil hauria de ser prioritària en el desenvolupament de cada país.

Aquesta opció requereix: - Iniciar l’alletament en la primera hora de vida del nadó.

- Que la llet materna sigui l’únic aliment durant els primers sis mesos.

- Una alimentació complementària a partir dels sis mesos d’edat.

- Continuar alletant els nens fins als dos anys, com a mínim. ●

Ampliar la vacunació contra les malalties principals: xarampió, tuberculosi, poliomielitis, rubèola…

Mans Unides dóna suport a projectes l’objectiu dels quals és acollir i tractar pacients amb malalties contagioses, infectats amb VIH sida i tuberculosi, a través de programes preventius i curatius especialitzats. A més a més, treballa per prevenir la transmissió del VIH sida de mare a fill.

- Paludisme-Malària. La comunitat internacional s’esforça a proporcionar mosquiteres impregnades amb insecticida. A més a més, està intentant que es duguin a terme tractaments més eficaços, tot i que més costosos.

En 19 dels 22 països de l’Àfrica subsahariana dels quals hi ha dades, se sap que l’ús de mosquiteres es va triplicar de l’any 2000 al 2006; i en 17 es va quintuplicar. ●

20

Millorar la salut de les dones i, sobretot, de les mares

- Vacuna contra el xarampió. Segons l’Informe ODM 2009, s’estan aconseguint avanços notables en la lluita contra el xarampió gràcies a la immunització rutinària. Aquesta vacuna costa menys d’un dòlar per nen.

Millorar la salut de les dones i, sobretot, de les mares Mans Unides prevé la mortalitat maternoinfantil, millorant la nutrició de les dones embarassades i ensenyant-los a cuidar-se abans i després del part. ●

● Universalitzar i garantir l’accés a l’aigua potable, la higiene i el sanejament L’aigua és un recurs vital per al desenvolupament humà. El subministrament d’aigua i sanejament redueix el nombre de malalties que debiliten la salut de les mares i són, en part, responsables de la mortalitat maternoinfantil.

Entre les necessitats urgents dels pobres hi ha l’accés a l’aigua, al sanejament bàsic i a l’alimentació, que són condicions elementals del dret fonamental a la vida La prevenció d’infeccions al part es pot aconseguir amb l’educació i l’adquisició d’hàbits higiènics, com la rentada de mans, l’ús de guants, la desinfecció dels instruments i de les cases i l’eliminació segura de residus.

Mans Unides dóna una importància especial a la disponibilitat d’aigua potable i de sanejament adequat en la lluita contra la mortalitat infantil.

I N F O R M E Una maternitat saludable i segura La salut del nounat depèn molt de la salut i de l’educació de la seva mare. És imprescindible que la dona sigui capaç de tenir cura dels seus fills, saber si estan desnodrits, vacunar-los, controlar la seva higiene etc., per a la qual cosa és de vital importància la col·laboració del pare en l’atenció dels fills i en les càrregues familiars.

L’educació de les dones genera beneficis personals i socials.

Diversos estudis demostren que cada any d’educació que reben les mares representa una reducció d’entre un 5 i un 10 % en la taxa de mortalitat dels menors de cinc anys. ●

Mans Unides reclama als poders públics que compleixin els compromisos que han signat i assumit. Tots som responsables dels més indefensos.

Les joves que van a escola acostumen a casar-se més tard, solen tenir menys embarassos o més espaiats, i procuren comptar amb l’atenció adequada al part.

L’educació ha de procurar també la superació de creences i tradicions ancestrals perjudicials per a la vida, la dignitat i l’atenció de les persones.

Formació de personal mèdic i sanitari qualificat Mans Unides dóna suport a projectes l’objectiu dels quals és la formació del personal sanitari per garantir l’assistència a les poblacions rurals. Així prevenim la mort de les mares i dels nens. ●

piades per ajudar els pares i altres persones responsables del nen a donar efectivitat a aquest dret i, en cas necessari, proporcionaran assistència material i programes de suport, particularment respecte a la nutrició, el vestuari i l’habitatge” (art. 27).

La vocació dels pares és protegir la vida del fill Les mares, amb el concurs dels pares, custodien el futur de la societat, en la mesura que d’elles depenen els nens d’avui i de demà.

A Mans Unides sostenim que la defensa d’una maternitat sense riscos implica lluitar contra les condicions de pobresa i desigualtat, que afecten l’autonomia i la llibertat de la dona. ●

Els poders públics són responsables dels més indefensos L’art. 6 de la Convenció dels Drets dels Nens afirma que tot nen té el dret intrínsec a la vida i que els Estats es comprometen a garantir, en la màxima mesura possible, la seva supervivència i el seu desenvolupament.

L’art. 24 estableix que “els Estats signants reconeixen el dret del nen al gaudiment del més alt nivell possible de salut i a serveis per al tractament de les malalties i la rehabilitació de la salut; s’esforçaran per assegurar que cap nen sigui privat del seu dret al gaudiment d’aquests serveis sanitaris (…)”. ●

Mans Unides reclama als poders públics que compleixin els compromisos que han signat i assumit. Tots som responsables dels més indefensos, els nens: ens obliga l’ordre jurídic i ens ho exigeix, sobretot, la responsabilitat moral. És el millor servei a la dignitat i als drets inviolables de tots els nens i les nenes.

Departament d’Estudis i Documentació de Mans Unides

Mans Unides lluita contra la mortalitat infantil basant-se en 4 principis L’obertura a la vida és en el centre del verdader desenvolupament Benet XVI diu que “fomentant l’obertura a la vida, els pobles rics poden comprendre millor les necessitats dels que són pobres, evitar l’ús d’ingents recursos econòmics i intel·lectuals per satisfer desitjos egoistes entre els mateixos ciutadans i promoure, al contrari, bones actuacions en la perspectiva d’una producció moralment sana i solidària, en el respecte del dret fonamental de cada poble i cada persona a la vida” (Caritas in veritate, 28).

Entre les necessitats urgents dels pobres hi ha l’accés a l’aigua, al sanejament bàsic i a l’alimentació, que han de ser reivindicats com drets humans, perquè són condicions elementals del dret fonamental a la vida. ●

El nen necessita una família L’art. 6 de la Declaració dels Drets del Nen indica que “el nen, per al ple desenvolupament de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material”.

La Convenció dels Drets dels Nens afirma que “als pares o altres persones encarregades del nen els incumbeix la responsabilitat primordial de proporcionar, dins les seves possibilitats i mitjans econòmics, les condicions de vida que siguin necessàries per al desenvolupament del nen” i que els Estats “adoptaran mesures apro-

Mans Unides/Javier Mármol

●

Mans Unides dóna suport a projectes per a la formació de personal sanitari.

21

o

A

Fo n d

EL SEU DEMA

ES AVUI

El plat buit representa el pensament i la principal preocupació diària d’una gran part de la població. La imatge d’aquest plat simbolitza el tipus d’alimentació de països desenvolupats, on l’alimentació és abundant i equilibrada i a la qual hauríem de tenir tots accés.

El nen es troba en un paisatge buit, sense recursos, només enfront de la seva realitat. autora del cartell: maribel páez rodríguez

Cartell de Campanya 2011 22

I AL ESPEC el Premi ent d túries m a r u Lli ’As d p e c Prín

NOTÍCIES MANS UNIDES

Paraules del príncep Felip

Lliurament dels premis

FPA

Lliurar el Premi de la Concòrdia a una organització com Mans Unides representa engrandir els nostres guardons i assolir la seva significació més profunda. Mans Unides és una institució molt estimada pels espanyols que va néixer fa 50 anys quan un grup de dones d’Acció Catòlica va respondre a la campanya contra la fam que havia emprès la FAO. Amb el pas del temps, 40.000 voluntaris, 71 delegacions, programes d’acció en països d’Àfrica, Amèrica i Àsia, suport a centenars de projectes,… són algunes de les dades que avalen les actuacions de Mans Unides.

En els seus fins és on es posa en relleu el necessari i útil humanisme d’aquesta institució: la lluita sense quarter contra la fam i la pobresa, la tasca pacient en favor de l’educació dels més desposseïts, la promoció social de les persones, l’especial atenció a la dona, el desenvolupament agrícola i l’atenció sanitària. Avui també volem fer patent el nostre agraïment a tres valuosos grups de persones amb què compta aquesta institució i que l’engrandeixen extraordinàriament: els missioners que dediquen la seva vida a tanta gent sumida en el màxim abandó. Els voluntaris, en l’acció dels quals aflora el millor del comportament dels éssers humans. I els col·laboradors, que amb la seva ajuda permeten que es materialitzin aquestes ànsies de lliurament als altres que caracteritzen la tasca de Mans Unides.

Sempre en aquesta cerimònia ens trobem amb aquesta bella i significativa paraula, concòrdia, que ho resumeix tot de manera ideal, que atreu el progrés i facilita la convivència, que fa, en definitiva, millor la Humanitat. Gràcies, doncs, a l’immens equip de Mans Unides.

Mans que s’uneixen per ajudar. Mans que s’uneixen per curar, alimentar i educar.

Mans que s’uneixen, simplement, per salvar. Que mai no ens faltin les vostres mans unides.

La presidenta de Mans Unides recull de mans del príncep Felip el guardó a la Concòrdia 2010.

E

l 22 d’octubre passat es van lliurar a Oviedo els premis Príncep d’Astúries 2010. La trentena edició dels premis més prestigiosos d’aquest país es va caracteritzar per la sobrietat, tant pel nombre de convidats assistents, com per les paraules del príncep Felip, de moderació enfront dels excessos i d’ètica enfront dels abusos. El Príncep es va mostrar convençut de la capacitat d’Espanya per sortir de la crisi, però va advertir de la necessitat d’emprendre canvis.

D’un en un, els premiats d’aquesta edició van anar recollint els seus guardons sota l’atenta mirada de la reina Sofia, de la princesa Letizia, del Patronat de la Fundació Príncep d’Astúries i dels 1.700 convidats que omplien el Teatre Campoamor de la capital asturiana. L’hereu de la Corona va dedicar paraules d’elogi a cadascun dels guardonats: de Richard Serra (Arts), va exalçar el seu “magisteri”; dels arqueòlegs de Xian (Ciències Socials), la seva “delicadesa i perfecció”; d’Alain Touraine i Zygmunt Bauman (Comunicació i Humanitats), va elogiar el “rigor i profunditat dels seus pensaments”; dels científics David Julius, Linda Watkins i

Baruch Minke (Recerca), la seva lluita per pal·liar el dolor físic; de l’Organització Nacional de Trasplantaments i la Transplantation Society (Cooperació Internacional) el seu “afany per salvar vides humanes”; de l’escriptor libanès Amin Maalouf (Lletres), la seva “defensa de la diversitat”; de la Selecció Espanyola de Futbol (Esports), la demostració “ que la joventut espanyola està preparada per aspirar a les màximes metes”, i de Mans Unides (Concòrdia), va destacar els seus “anheles de lliurament als altres”.

Mans Unides va estar representada a Oviedo per tots els membres de la Comissió Permanent, que van assistir-hi emocionats, juntament amb el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, monsenyor Martínez Camino, al moment en què la presidenta de l’organització, Myriam Gª Abrisqueta, recollia el premi de mans del Príncep juntament amb Cécile Samagui, contrapart a Benín, coordinadora de dotze centres de formació de dones a la diòcesi de N’Dali, i exemple de la dona africana i de les dones lluitadores del món, germen i eix transversal del treball de Mans Unides.

“La solidaritat, motor del desenvolupament” Dimarts 19 d’octubre, més de 200 persones van assistir a la taula rodona col·loqui “La solidaritat, motor de desenvolupament”, al saló d’actes del Col·legi de Metges d’Oviedo. Van intervenir-hi: Myriam Gª Abrisqueta, presidenta de Mans Unides; Chema Caballero, missioner Javierano que fa 18 anys va decidir donar la vida pels que més pateixen a Sierra Leone; Carlos Vicente Alconcé, bolivià que, després de treballar

cinc anys als Serveis Centrals de Mans Unides, viu a Equador on coordina, com a expatriat, un programa de desenvolupament a la Serra Central Equatoriana; Cayetana Iribarnegaray, coordinadora de projectes a la costa occidental d’Índia a Mans Unides; i monsenyor Kike Figaredo, sacerdot jesuïta i prefecte apostòlic de Battambang (Cambotja), qui va parlar a través d’una connexió via satèl·lit.

23

NOTÍCIES MANS UNIDES

Qui Qui som? som?

Mans Unides, organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), de voluntaris, és una associació pública de fidels, catòlica, seglar, sense ànim de lucre i de caràcter benèfic (Estatuts art. 2.3).

El seu fi és la lluita contra la fam, la nutrició deficient, la misèria, la malaltia, el subdesenvolupament i la falta d’instrucció produïts, entre d’altres, per les causes següents: la injustícia, el repartiment desigual dels béns i les oportunitats entre les persones i els pobles, la ignorància, els prejudicis, la insolidaritat, la indiferència, i la crisi de valors humans i cristians (Estatuts art.5). Per dur a terme la seva acció, treballa en dues línies prioritàries: la sensibilització de la població espanyola i el finançament de projectes per al desenvolupament al Sud.

Amb l’objectiu de reduir la mortalitat infantil (ODM núm.4)

Campanya 52: “El seu demá es avui” Amb el cor encara posat en el 2010, l’any en què no sols acabem de celebrar, juntament amb els protagonistes del Sud, el cinquanta aniversari de Mans Unides, sinó que hem rebut plens d’orgull el premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia, afrontem un nou any i una nova Campanya amb la mateixa responsabilitat i compromís que altres anys, sabent que el nostre treball té un únic fi: canviar les situacions injustes d’aquest món i fer-lo millor.

Mans Unides centra la seva estratègia per al 2011 en la lluita per la reducció de la mortalitat infantil, Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni número 4. Segons UNICEF, “uns 29.000 nens menors de 5 anys moren tots els dies per causes que es podrien evitar fàcilment”. Parlem d’11 milions de morts l’any i la malnutrició continua sent la causa subjacent principal de la mortalitat infantil. Més d’un terç d’aquestes es produ-

eixen per aquesta causa. Les taxes més altes de mortalitat infantil es registren a l’Àfrica Subsahariana i Àsia meridional, per la qual cosa han de ser prioritats absolutes en la nostra lluita.

Amb els projectes que financem a Mans Unides, coneixem la lluita per reduir la mortalitat infantil, les causes per les quals emmalalteixen i moren els nens: malnutrició, malària, tuberculosi, pneumònia, diarrea, varicel·la, deshidratació, així com la falta d’higiene i les infeccions. Sabem que la pobresa és territori on germinen moltes injustícies que afecten tres quartes parts de la humanitat. En la mesura que aconseguim reduir els nivells de pobresa, analfabetisme, malaltia i desnutrició, disminuirà la mortalitat infantil. Per aquesta raó, reclamem als poders públics que compleixin els compromisos que han signat i assumit en aquesta matèria. Tots som responsables dels més

La reina Sofia va visitar la seu de Mans Unides

Mans Unides/Javier Mármol

El 3 de novembre passat, la reina Sofia va visitar els Serveis Centrals de l’organització, on, a més de mantenir una trobada amb membres de la directiva i amb els responsables d’alguns departaments, va recórrer part de les instal·lacions. La Reina va escoltar amb atenció les paraules que li va dedicar la presidenta Myriam García Abrisqueta: “Benvinguda a casa seva novament, Majestat! Sabem que vostè ens coneix des de fa molts anys, que ens segueix

24

en el nostre caminar, i coneixem, també, la seva gran sensibilitat cap als més necessitats”. Durant la visita, la Reina va mostrar gran interès pel funcionament de l’organització: els projectes, els viatges, els voluntaris i els reptes de futur. Com a comiat, va signar en el llibre de visites de la institució: “A Mans Unides amb tot el meu afecte en el seu 50 aniversari. Enhorabona per aquest treball que duen a terme amb tanta dedicació”.

NOTÍCIES MANS UNIDES

DADES ECONÒMIQUES DE 2009 QUANTITAT TOTAL RECAPTADA: 54.021.970 EUROS ORIGEN DELS INGRESSOS fons públics 22,8% 77,2% fons privats

DISTRIBUCIÓ DE LES DESPESES (Desglossat) 5,1% Sensibilització 6% administració i estructura 1,9% promoció i Captació de recursos

Mans Unides/Javier Fernández

87,0% projectes de desenvolupament

total fins de mans unides: 92,1% altres conceptes: 7,9%

PROJECTES APROVATS: 692

259 Àfrica

febles i indefensos, els nens, ens ho exigeix la nostra pròpia responsabilitat moral i és, a més a més, el millor servei a la dignitat i als drets inviolables de tots els infants. Els estimem pel que són i, sobretot, pel que esperem que siguin. Perquè el seu demà és avui.

Projectes de desenvolupament Mans Unides, com és ben conegut per tothom, finança projectes de desenvolupament sota cinc prioritats: agrícola, sanitària, educativa, social i de promoció de la dona, eix transversal de tots aquells, així com el respecte al medi ambient i la coherència en la gestió de recursos i conductes.

El 2011, tres països han estat escollits com a llocs preferents d’acció i atenció: Kenya, Haití i el nord-est d’Índia. A través dels nostres materials i publicacions donarem a conèixer la seva realitat i les necessitats de futur.

A més a més, seguim amb els nostres esforços en matèria d’educació per al desenvolupament, conscienciant la població espanyola sobre la realitat del Sud per forjar un altre món amb un altre concepte de desenvolupament, perquè només amb un canvi de mentalitats, actituds i estils de vida aconseguirem un món més just i solidari.

per prioritats

Els drets de tots els infants del món són inviolables.

261 Educatius

130 Sanitaris

121 Socials

por continentes

88

Promoció de la dona

180 Amèrica

253 Àsia i Oceania

92 Agrícoles

Mans Unides continua donant suport econòmic a projectes d’exercicis anteriors, fins a completar un total de 1.031 l’any 2009.

Mans Unides, a la Conferència 16 de Mèxic Des de mitjan de l’any 2009, Mans Unides està treballant en la campanya “Desenvolupament i Justícia Climàtica”, moguts per la preocupació sobre l’impacte del canvi climàtic als països pobres. Al desembre de l’any passat, amb caràcter d’observador internacional de la societat civil, vam participar a la cimera de Copenhaguen. Però els resultats van ser altament decebedors. L’anomenat “Acord de Copenhaguen” es va acostar més a una declaració d’intencions que a un acord internacional.

A final de novembre de 2010, la comunitat internacional va tenir una nova oportunitat a la “Conferència 16” de la Convenció Marc de Nacions Unides per al Canvi Climàtic, coneguda com a COP16, que es va fer a Mèxic, del 30 de novembre al 10 de desembre. Mans Unides va ser-hi present i va poder conèixer de primera mà tot el que va passar-hi: http://www.manosunidas.org/cambioclimatico/cambioclimatico.htm bloc: http://justiciaclimatica.tumblr.com/ Grup de facebook: “desarrollo y justicia climática”

25

NOTÍCIES MANS UNIDES

Breus Breus

▲ La delegació local de Mans Unides a Sabadell, juntament amb altres persones i institucions, va rebre la Medalla d’Honor de la ciutat de mans del seu alcalde, Manuel Bustos. Mans Unides és present a la ciutat des de fa 38 anys, i la corporació municipal, coincidint amb el 50 aniversari de la institució, va voler reconèixer la seva tasca solidària i de sensibilització en relació amb la fam i les desigualtats al món. Va recollir el guardó l’actual delegada, Sofía Taulé. ▲ Els tercers premis del Consell de Mallorca a la Solidaritat van premiar diversos projectes duts a terme per associacions, empreses i administracions de l’àmbit municipal, insular i internacional. La presidenta de Mans Unides, Myriam Gª Abrisqueta, va rebre un premi especial pels 50 anys de treball de l’organització en el món de la cooperació. ▲ La Universitat CEU Cardenal Herrera va celebrar el seu 10è aniversari reconeixent la tasca de servei públic d’algunes institucions representatives de la Comunitat Valenciana. Mans Unides va ser guardonada pel seu treball en pro dels més desfavorits i per la tasca de sensibilització que du a terme en aquesta Comunitat. Va recollir la placa commemorativa la delegada de València, Isabel Moleres, de mans del bisbe auxiliar de València, ara bisbe de Valladolid.

Mans Unides/Javier Fernández

▲ La regió de Múrcia té ja dos llocs dedicats a Mans Unides: el jardí “Mans Unides”, al Ranero, una zona nova de la capital; i una plaça, a la localitat d’Ulea, situada al costat de l’església de San Bartolomé.

Un dels moments viscuts a les Jornades de Formació 2010.

Jornades de Formació Els dies 22, 23 i 24 d’octubre, van tenir lloc les Jornades de Formació que cada any celebra Mans Unides a la localitat madrilenya d’El Escorial. Enguany, tots els que s’hi van reunir van assistir, a través de la televisió, a l’acte de lliurament del Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia a la nostra organització, on van acudir la presidenta i part de les persones participants a les Jornades.

Abans d’això, Ramón del Hoyo, bisbe de Jaén i president de la Comissió Episcopal de Missions, va pronunciar la Conferència inaugural sota el títol “Caritas in Veritate i el Desenvolupament Humà”. Juntament amb les informacions sobre Canvi Climàtic i sobre el conveni de col·laboració amb l’AECID en matèria d’Educació per al Desenvolupament, dissabte 23 es va comptar amb la presència de Marga Torres, contrapart de Mans Unides a la RD del Congo, i experta en la situació de la salut maternoinfantil al continent africà. A més a més, els assistents van ser informats de les idees bàsiques de la pròxima Campanya, que conté el Document Base 2011, sobre el qual van re-

flexionar en petits grups de treball, i van conèixer els materials de sensibilització preparats per a aquesta campanya. Un altre dels moments més interessants i emotius el van proporcionar les persones de Mans Unides que van viatjar a Cambotja, Paraguai i Senegal, quan van exposar les seves experiències en temes d’infància, desenvolupament rural i repartiment de terra, i el treball en matèria de convenis de col·laboració. Diversos tallers de formació van estudiar temes de comunicació, projectes de desenvolupament, cofinançament o gestió de les operacions enllaç, i en tres breus exposicions es va informar sobre el treball emprès amb els més joves de l’organització, el treball en xarxa a Espanya i Europa, i la implementació del gènere com a tema present en el nostre treball.

La presidenta de Mans Unides, Myriam García Abrisqueta, i el viceconsiliari de l’organització, Jesús Vidal, van tancar la trobada, convidant els presents a continuar treballant amb il·lusió i lliurament pels més pobres.

Èxit del Concert Sinfònic de Mans Unides Mans Unides/Javier Mármol

El 20 de novembre passat va tenir lloc el Concert Simfònic Benèfic amb què Mans Unides va voler culminar, en forma de música, els actes de commemoració del seu mig segle de vida.

Després de les paraules de benvinguda de Myriam García Abrisqueta, presidenta de l’organització, l’orquestra del Teatre Regio di Parma, dirigida magistralment per Inma Shara, va interpretar 4 peces clàssiques que van fer les delícies de les més de 1.400 persones que van omplir el Teatre Monumental de Madrid, que van ser obsequiades, al final del recital, amb dos bisos més. Tots els diners recaptats amb la venda d’entrades s’han destinat a un projecte de desenvolupament integral al nord d’Índia.

26

NOTÍCIES MANS UNIDES

El 4 de novembre passat va tenir lloc a la seu de Casa Àsia de Madrid l’acte “Sí, un altre món és possible. Veus de Filipines i Bolívia”, en què van participar alguns dels responsables dels programes que Mans Unides du a terme, amb suport de l’AECID, a Filipines i a Bolívia.

Teresa Gutiérrez, directora de Programes de Casa Àsia-Madrid, va destacar en les seves paraules de benvinguda la importància d’aquests dos països en l’àmbit de cooperació internacional.

La vicepresidenta de Mans Unides, Soledad Suárez, va posar de manifest la importància de l’Educació per al Desenvolupament, una de les dues línies de treball de l’organització, en la tasca de canviar el món actual. D’altra banda, Ignacio Ussía, coordinador del departament de Cofinançament, va explicar als assistents el nou sistema de treball posat en marxa entre AECID i les ONG espanyoles (convenis), un model basat en la confiança mútua. Per part del Conveni de Filipines van ser-hi presents el sacerdot Jovic Lobrigo, president del Bicol Consortium for Development Initiatives, coalició d’organitzacions de desenvolupament social, i el missioner

Mans Unides/Javier Mármol

claretià Ángel Calvo, qui va expressar la seva satisfacció pel treball dut a terme en aquelles comunitats, unint els elements que conformen el teixit social necessari per a una vida digna. Els convidats de Bolívia, Iván Ramiro Arancibia, director de l’Institut Politècnic Tomás Katari, i Jhobana Erika Loayza, directora de Suport als Pobles originaris i Marques de Qullasuyo Q’Ara Q’Ara, van acostar la realitat de les comunitats indígenes camperoles i dels barris urbans marginals, i van parlar dels processos de desenvolupament local al país andí.

En primera persona En primera persona Veure i participar en una experiència impressionant Mans Unides

Voces de Filipinas y Bolivia

Mari Carmen Peláez Voluntària del departament d’Informàtica dels Serveis Centrals

A

l final del trimestre d’aquesta revista que tens entre les mans, farà dos anys de la meva entrada a Mans Unides com a voluntària. Per què em vaig decidir per aquesta ONG i no per una altra? Vaig deixar la feina al novembre de 2002, després de gairebé 30 anys de ser a la mateixa companyia, en gran part per la malaltia de la meva mare. Des de 2004, em vaig dedicar més intensament a practicar esport, col·laborar a la parròquia, a la comunitat de veïns, etc. Va arribar un moment en què vaig pensar que podia fer alguna cosa més profitosa, però no em decidia, fins que el 2008 em vaig apuntar a un curs d’estiu sobre la Doctrina Social de l’Església i em va empènyer a cercar quelcom en aquest camí. Tenia clara una cosa i és que havia de ser una organització catòlica, tot i que no de tipus assistencial.

Llavors, vaig començar a sentir i llegir més sobre Mans Unides amb motiu de la Campanya 50. Així que un bon dia vaig trucar a la delegació de Madrid. Els vaig explicar que sóc enginyera de telecomunicacions, que tinc un bon nivell en francès i en anglès, que em defenso en informàtica i, gairebé sense que acabés de parlar, em van dir que truqués als Serveis Centrals. Vaig parlar amb ells, vaig concertar una entrevista, i al poc de temps em va trucar per a una altra entrevista la responsable de l’àrea de Planificació, Pilar Mendo. I ja a la setmana següent em vaig unir a aquesta Àrea, en concret al departament d’Informàtica, on vaig trobar un grup magnífic de persones.

Veure i participar, des de dins, en Mans Unides està sent una experiència impressionant: l’enorme treball que es fa en favor

dels més pobres, com totes les àrees juguen el seu paper, la feina tan magnífica de les delegacions per sensibilitzar els seus paisans i recaptar fons, la tria i qualitat dels projectes amb unes contraparts dignes de tot elogi, contraparts que he pogut trobar directament gràcies a la immensa sort que he tingut pel fet de poder anar aquest setembre últim a Cambotja en el viatge de formació. Molts han estat els que en altres “En primera persona” han comentat l’experiència inoblidable de participar en un viatge, permetent conèixer la realitat dels més pobres i com aquests superen les difi-

Sóc una gran privilegiada per haver pogut conèixer tants aspectes de Mans Unides. cultats gràcies a les contraparts (i el finançament de Mans Unides). Per a mi ha representat un contrast brutal amb la meva antiga feina, en què viatjava molt i estava en contacte amb elits tecnològiques. He estat al costat de persones que aprenen com seleccionar les escombraries, he conegut com comunitats de base s’organitzen per gestionar bancs d’arròs i de vaques, he estat envoltada de nens desitjosos de tocar-te i ensenyar-te les seves coses, que els facis fotos. I jo, que mai no he estat capaç de resistir un nen més de 5 minuts, jugava amb ells. Per tot això, només puc donar moltíssimes gràcies. Crec que sóc una gran privilegiada per haver pogut conèixer, en tan poc de temps, tants aspectes de Mans Unides.

27

ELS NOSTRES PROJECTES

Nens de la guerra que són atesos per les germanes congoleses.

R. D. Congo: Dades d’interès Capital: Kinshasa.

Població: 60.764.490 hab.

Moneda: Franc congolès.

Superfície: 2.345.410 km2 Ciutats més poblades: Lubumbashi, Kolwezi, Mbuji-Mayi, Kisangani.

Idiomes: Francès (llengua oficial), Lingala (llengua franca per al comerç), i dialectes.

Religió: Catòlics 50%, Protestants 20%, Musulmans 10%, altres creences autòctones 20%.

Forma de govern: República semipresidencialista.

President: Joseph Kabila.

IDH: lloc 168.

PIB per capita: 675 US $..

28

Mans Unides

Bunia, a la República Democràtica del Congo (RDC) va sortir d’una guerra civil el 2009, i es va enfrontar a un augment del nombre d’orfes i nens abandonats, que patien malalties per la manca de recursos de la zona, i sense infraestructures mèdiques adequades. Aquest projecte va posar fi a aquesta situació i va millorar la vida dels habitants de la zona, especialment dels més petits.

ELS NOSTRES PROJECTES

Construcció i equipament d’un hospital pediàtric a la República Democràtica del Congo

Promeses d’un món millor E

Una visió de primera mà Fermín Zugasti, el pare Blanc que és al capdavant del projecte, ens explicava la seva visió sobre aquesta iniciativa, que recolza la consecució de la millora de la salut infantil a la zona: “Aquest projecte cercava trobar una solució al problema de la falta d’un lloc on els nens poguessin ser controlats i defensats de les malalties pròpies de la seva edat. Els dispensaris estaven desbordats per la presència de malalts adults, i les cures específiques per a nens eren pràcticament inexistents. El projecte volia edificar un lloc d’acollida i atenció per a nens, pensant en alguna

cosa permanent i que es pogués sustentar per si sola en el futur. La situació a canviar era l’absència d’un lloc de medicina infantil, perquè en tota la ciutat de Bunia no hi havia un servei de pediatria digne d’aquest nom, sent una regió que havia sortit d’una guerra civil que es va prolongar entre 1998 i 2009, i que havia portat milers d’orfes i nens abandonats.

Les autoritats, tant civils com religioses, van aprovar amb alegria la idea de la creació d’un centre d’aquestes característiques, ja que la necessitat era evident.”

- Quines activitats s’hi han dut a terme?

- “La construcció planificada en els objectius generals es va acabar a l’agost de 2009. El centre és efectiu i els nens van començar a arribar-hi a l’octubre d’aquell any. El servei d’acollida, laboratori, consulta mèdica i seguiment dels nens malalts es fa també des d’aquesta data. La infermeria té una autonomia relativa, i les medicines són a disposició dels malalts i les seves necessitats mitjançant una petita contribució que serveix per pagar les despeses del personal i l’adquisició de nous fàrmacs.

Una de les activitats previstes era la formació d’un banc de sang per a les transfusions urgents. Això no ha pogut fer-se ateses les característiques del mercat local i de la mentalitat de la gent enfront de les transfusions sanguínies. En la llista d’activitats no previstes en el projecte inicial, es va haver de construir un mur a la part nord del centre, perquè el barri on està situat és una zona on la inseguretat nocturna i els robatoris són freqüents, i la construcció estava una mica aïllada i oberta.”

Mans Unides

l projecte se situa a Bunia, al nord-est de la RD del Congo, ben a prop de la frontera amb Uganda. Els gairebé 200.000 habitants, que viuen de l’agricultura tradicional, van començar una situació de postguerra el 2009, són en una zona sovint amenaçada pels guerrillers ugandesos que cerquen refugi a aquest costat de la frontera. Hi havia un únic hospital general per a tots aquests habitants, que a més a més resultava car per als seus escassos ingressos. Els nens, que són gairebé el 50% de la població dels quals molts orfes, eren els que més patien aquesta situació sanitària, ja que la seva salut és més fràgil que la dels adults. Una dieta monòtona i escassa en proteïnes, la falta d’higiene (per ignorància de les mares), i d’aigua potable, els converteixen en víctimes fàcils de malalties endèmiques, de contagis i epidèmies. Per alleujar en part aquesta situació, la diòcesi de Bunia va donar suport, juntament amb Càritas diocesana de Bunia, a la iniciativa d’un missioner espanyol per construir un hospital pediàtric que atengués uns 300 nens tots els mesos i donés cursos de formació a les mares, de dietètica i higiene, amb un petit laboratori, una farmàcia i, per ajudar a mantenir-ho, un petit estable amb 4 vaques.

Fitxa Tècnica Àrea Geogràfica: Bunia, nord-est de la RDC. Títol: Construcció i equipament d’un hospital pediàtric.

Objectiu: Contribuir a millorar la situació sanitària de la població infantil i els seus entorns.

Beneficiaris: Directes: 3.600; Indirectes: 10.000.

Sector: Sanitari.

Cost total: 67.829 euros.

Responsable: P. Fermín Zugasti.

Institució: Cáritas diocesana de Bunia.

Projecte: RDC/60859/XLIX E

- Amb quines dificultats significatives s’han trobat?

- “Per a les circumstàncies en què ens movíem, no es pot dir que hi hagi hagut grans dificultats més enllà de les habituals per

29

ELS NOSTRES PROJECTES

El centre pediàtric de Bunia atén més de 300 nens tots els mesos i dóna formació a les mares.

aquestes terres: autoritats que no donen el vistiplau, entrebancs, amenaces de tot gènere, impostos imaginaris… També vam tenir dificultat en l’obtenció dels materials de construcció i en la compra de medicaments i equipament, i el preu del transport, perquè una part va venir d’Uganda i l’altra, de Butembo. Tot això va fer que els preus es disparessin.”

- Amb quins recursos humans ha comptat el projecte?

- “L’aportació local va consistir en la preparació del terreny abans i després de l’obra, la seva seguretat i algun transport de material, com ara maons, aigua, sorra i fustes.

Una gran part ha estat sufragada pels salaris dels obrers.”

- En quina mesura ha millorat el centre la situació que es pretenia transformar?

- “Encara és aviat per saber com canviarà aquesta situació d’una forma definitiva. Es pot dir que els nens que s’apropen al centre demanant ajuda no han deixat d’augmentar des del principi, i això significa que ha valgut la pena l’esforç dut a terme.

Donar xifres serà possible en el mitjà termini. Però la satisfacció de les mares és evident, ja que sense el centre haurien de desplaçar-se fins a altres centres de salut molt llunyans.”

- Quins passos es faran en el futur?

- “Tot queda a les mans dels responsables diocesans de Càritas, que col·laboren amb el Bisbat en el pla mèdic, jurídic i financer.

Mans Unides

La gerència es correspon amb la Congregació de les Germanes de la Caritat de Metz, que tenen una llarga experiència en medicina. I hi ha un pla de treball entre CàritasBunia i les germanes per evitar possibles malentesos, delimitant les competències i les responsabilitats de cadascú.

Les despeses futures es cobriran amb les aportacions dels beneficiaris, pagant els serveis i les medicines, d’una manera mínima, però suficient per continuar comprant medicaments, productes de laboratori, pagant salaris, etc.

Finalment, de la mateixa manera, s’establirà un programa de formació i educació de les mares i la dona en general. I es durà a terme periòdicament una rotació del treball fet.”

Els fills són el tresor més gran Felicia de las Casas, responsable dels projectes a la RD del Congo A la RDC, els fills són el tresor més gran que una família pugui tenir. No sols són signe de la vitalitat d’aquesta família, sinó la garantia de la seva prosperitat. Quan creixin, podran ser el sosteniment dels seus pares i ajudar els més petits. En tots els nostres viatges podem constatar-ho i, si en la conversa familiar que s’estableix amb les dones d’algun poblat se’ns escapa dir que només tenim tres fills, de seguida ens donen mostres de la seva commiseració. Són tan pocs! Tanmateix, malgrat aquesta estimació pels nens, cada any mor en aquest país, per falta de cures mèdiques, gairebé el 2% dels menors de 5 anys, i el 26% pesa menys del normal. Els hospitals són escassos, cars i deficients.

Amb aquest projecte, que en un principi ens van plantejar de forma molt modesta com un dispensari per atendre els orfes acollits en el mateix terreny on s’ha construït l’hospital pediàtric, realment modest per a les enormes necessitats existents, ens vam proposar, d’acord amb el responsable, que almenys uns quants nens visquessin sans i es desenvolupessin plenament. Així, en efecte, quan arribessin a l’edat adulta fossin factors de desenvolupament per als seus pares i les seves famílies, ajudant-los a tenir una vida digna, complint així les expectatives que en ells van posar en el moment del seu naixement. Aquests nens, gràcies a Déu, han resultat ser molts més dels que en un principi es va pensar, promeses d’un món millor.

30

Mans Unides

ELS NOSTRES PROJECTES

Després del terratrèmol, aquest projecte preveu la millora de les infraestructures educatives de la regió de Jacmel.

Mans Unides/Jimena Francos

Accions educatives a Haití, un any després E

l 12 de gener de 2010, un terratrèmol de magnitud 7,3 graus segons l’escala de Richter, de més d’un minut de durada, va assolar Port-au-Prince, capital d’Haití, i diverses províncies del país.

Oficialment, s’ha parlat de 222.570 morts, 310.928 ferits, 1.514.885 damnificats i 105.369 habitatges destruïts, però la destrucció va ser molt més gran del que expressen aquestes xifres. Habitatges, edificis governamentals, hospitals, escoles, carreteres, etc., van ser danyats severament, el mateix que serveis públics d’aigua, llum, telèfons, Internet, etc. Però els efectes humans, socials i econòmics d’aquest fenomen natural es multipliquen en un país que és el més pobre d’Amèrica. Una zona molt afectada van ser els municipis de Jacmel i voltants, al departament del Sud-est, on els damnificats van ser 196.670 persones, i on nombroses escoles van ser destruïdes.

A la zona, hi treballa Càritas de Jacmel, organització que canalitza l’esforç social de desenvolupament i assistència a la diòcesi, en el context de la Pastoral Social de l’Església. La seva missió és fomentar el desenvolupament integral i sostenible de la persona, promoure la justícia social i la solidaritat, i contribuir a la reducció de la pobresa en els sectors més vulnerables

de la societat, així com planificar i coordinar els diversos esforços de les Càritas parroquials.

Enfront de la situació d’emergència creada pel terratrèmol, Càritas de Jacmel ha sol·licitat el suport de Mans Unides per tirar endavant un projecte que pretén contribuir a pal·liar els seus efectes entre la població damnificada, ja anteriorment molt marginada; específicament es pretén reactivar les accions educatives en onze escoles, atenent un total de 6.910 nens de primària i secundària. El projecte preveu la construcció de 173 aules provisionals i el seu equipament, la dotació d’útils escolars, i l’escolarització i atenció psicosocial dels nens.

De manera general, s’insereix en l’esforç de l’Estat, de la societat i de la cooperació internacional per pal·liar els efectes del fenomen natural que va afectar la població. S’insereix també en un pla d’emergència coordinat per part del soci local amb organitzacions socials, parroquials i de base, per la seva gran credibilitat i important paper a la zona, on té una presència permanent, la qual cosa possibilita un contacte quotidià amb la realitat i amb els subjectes que hi intervenen. Això garanteix l’èxit del projecte.

Fitxa Tècnica Àrea geogràfica: Diòcesi de Jacmel, sud-est d’Haití.

Títol: Reactivació de les accions educatives en 11 escoles.

Objectiu: Contribuir a la reactivació i la reconstrucció del sector educatiu al sud-est d’Haití afectat pel sisme.

Beneficiaris: Directes: 6.910.

Sector: Educatiu.

Cost total: 716.747 euros.

Responsable: Simón Francois.

Institució: Càritas Diocesana de Jacmel.

Projecte: HAI/63927

31

MANS J

VES

Jornada Mundial de la Joventut Mans Unides hi serà molt present

Campanya d’acollida

Cada cop queda menys perquè més de dos milions de joves d’arreu del món arribin a madrid per acompanyar el papa benet XVI a la jmj 2011, que se celebrarà a madrid del 15 al 21 d’agost. mans unides, com a onG de l’església catòlica, no pot faltar a aquesta trobada, i està treballant ja en tres activitats que tindran lloc durant aquells dies: una exposició, una taula rodona i un festival solidari. en el pròxim número d’aquest butlletí te’n donarem molts més detalls, però pots seguir informat en el web principal de mans unides i en la nova pàgina web de joves. t’esperem a madrid!

Segur que moltes vegades has sentit, o fins i tot tu mateix has dit, frases com “on mengen quatre, mengen cinc”, o “si ens estrenyem una mica, hi entrem tots”. Quantes vegades has convidat un amic a dormir a casa teva o a passar uns dies amb la teva família?

Les portes de les nostres llars estan obertes, molts cops, per a tots aquells que ho necessitin. doncs el pròxim mes d’agost, milers de persones necessitaran la teva generositat i casa teva... milers de joves vénen a madrid a ser amb déu i amb el Sant pare, i acollir-los serà una mostra més de la generositat amb què, en molts llocs, es coneix els madrilenys i espanyols.

L’organització de la jornada mundial de

la joventut llança la Campanya d’acollida amb un lema clar: sentir-se com a casa. dels 200.000 joves que s’hi han inscrit fins al moment, 35.000 ja han demanat allotjar-se amb famílies madrilenyes. per tant, si ets una família, tens lloc a casa teva, i vols acollir aquests joves, inscriu-t’hi a través de la teva parròquia, col·legi o institució religiosa.

pots informar-te’n més a fons i descarregar-te el formulari necessari en aquesta adreça: http://www.madrid11.com/acogida

La Creu dels joves a Cartagena

Pàgina dels joves de Mans Unides

És coneguda com la “Creu de l’any Sant”, la “Creu del jubileu”, la “Creu de la jmj”, la “Creu pelegrina”; molts l’anomenen la “Creu dels joves”, perquè va ser lliurada als joves perquè la portessin per tot el món, a tots els llocs i en tot temps. Va ser al final de l’any Sant de 1984, després de tancar la porta Santa, quan joan pau II va lliurar una gran creu de fusta a la joventut del món. des de llavors, juntament amb la icona de maria Salus populi romani, la creu acompanya les jornades mundials de la joventut. actualment, la Creu i la icona de la jmj es troben pelegrinant per les diòcesis espanyoles. I quan va passar per Cartagena, els joves de la delegació comarcal de mans unides van voler ser-hi presents, acompanyant per unes hores aquest símbol d’unió de pobles i cultures.

el 7 d’octubre vam donar el tret de sortida a la pàgina web dels joves de mans unides. tot i que seguim en un procés constant de millora i d’ampliació de continguts, hi pots trobar una explicació del pla jove de l’organització, les activitats més destacades dels grups de joves de les delegacions, notícies interessants, notícies de l’organització, i diverses formes de contactar i fer-nos arribar els teus comentaris, dubtes o missatges. a final del mes de novembre passat superàvem les 2.500 visites, però volem tenir-ne moltes més i que la pàgina serveixi perquè molts joves coneguin mans unides i s’animin a col·laborar-hi. ens hi ajudes? www.jovenesmanosunidas.org Mans Unides

Pràctiques d’estudiants a Mans Unides “Ha estat un plaer cooperar en un projecte tan enriquidor” Les meves pràctiques al departament d’Àfrica de mans unides m’han aportat moltíssim, tant en l’àmbit professional com en el personal. durant el temps que vaig estar treballant amb ells em vaig dedicar a l’auditoria interna, per la qual cosa vaig poder posar en pràctica els coneixements que he anat adquirint al llarg dels meus estudis. a més a més, a poc a poc, vaig anar ampliant els meus coneixements sobre la situació del continent africà i les particularitats de cada país gràcies a les dades socioeconòmiques que donen els expedients. m’alegro molt d’haver après, in situ, el funcionament d’una onG: la divisió per departaments, zones i països; el procés d’avaluació i d’aprovació

32

del pressupost necessari per a cada projecte; així com la posada en marxa i el seguiment. en l’àmbit personal, ha estat molt motivador el fet de poder treballar en un departament en què calia parlar diversos idiomes, i he pogut comunicar-me en espanyol, anglès i francès. així mateix, m’ha aportat molt conviure durant un mes amb persones de diferents nacionalitats o que han viscut en diversos països. Ha estat un plaer cooperar en un projecte tan enriquidor, amb persones tan generoses i tan obertes. m’alegra haver pogut adonar-me que amb tan poc es pot ajudar tanta gent. marie descroix, 22 anys

COL·LABORADORS I AMICS Has pensat a fer la teva aportació d’una forma fixa?

La crisi continua en 2011... i al Sud també

domiciliant la teva quota, ens ajudes a estalviar en despeses d’administració i correu, reps de forma correcta i periòdica la nostra informació, i ens ajudes també a poder ajudar els altres d’una forma continuada. pots fer-ho a través del teu banc, amb l’imprès de subscripció d’aquesta revista, a través de la nostra pàgina web o per telèfon. moltes gràcies.

VAL LA PENA “Fa molts anys que col·laboro com a voluntària a Mans Unides. Conèixer de prop la institució, la seva forma de treballar, la transparència en la gestió de recursos i diners, i el sentit de servei cap als més desfavorits de tots els que hi col·laborem, em porta a exercir la meva feina amb constància i compromís. I com una mostra més d’això, faig una aportació econòmica periòdica a Mans Unides. Crec que he de ser coherent amb les meves idees, i donar els meus diners a l’organització en què col·laboro i en què confio”.

Aquest testimoni ens porta a reflexionar sobre la coherència entre el treball -voluntari o remuneraten una ONG i l’aportació econòmica que es pot fer per als més necessitats.

Hi has pensat? Et convidem a fer-ho…

parlem de crisi i només la paraula ja ens provoca rebuig. portem massa mesos parlant d’aquest tema en tots els informatius, tertúlies… i estrany és el dia en què no sentim o diem el repetit mot.

Sembla que l’any Mans Unides/Beatriz Hernáez que comencem ens porta alguna perspectiva de millora, però, per descomptat, no el pròxim final que s’augurava fa temps. però si parlem de continuïtat respecte a la crisi, no podem deixar de fer-ho respecte a la generosíssima resposta que hem experimentat per part dels nostres socis i col·laboradors. el Sud continua veient com el nord es preocupa d’una economia que nosaltres mateixos hem fet malbé, invertint milions de dòlars a reflotar bancs i fortunes perdudes, mentre ells continuen somiant de poder viure, simplement, d’una manera justa i digna.

Gràcies per la teva generositat, per ajudar-nos a intentar fer aquest somni realitat un any més!

SUBSCRIPCIÓ SOCI

006

Emplena aquest imprés i envia’l a Manos Unidas. Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

MÉS INFORMACIÓ:

També pots fer-te’n soci: per TELÈFON al 902 40 07 07 o al WEB, www.manosunidas.org

socios@manosunidas.org DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

SUBSCRIPCIÓ SOCI Nom ................................................................................................... NIF...................................................

Si vols fer la teva aortació a través de domiciliació bancària, et preguem emplenis les dades següents:

Cognoms.......................................................................................... Tel:.....................................................

Titular Compte ...........................................................................................................................................

Domicili.........................................................................................................................................................

Banc o Caixa ..............................................................................................................................................

Núm .............. Portal .................. Pis ................. Porta ................... Codi Postal ...............................

CODI COMPTE CLIENT Població .......................................................................................................................................................

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades en la seva totalitat

Província ........................................................................... Data naixement ...........................................

Correu electrònic .......................................................................................................................................

Vull ajudar les finalitats de Mans Unides (assenyala amb una X les caselles triades)

IMPORT

PERIODICITAT

FORMA DE PAGAMENT

❏ 10 euros ❏ 30 euros ❏ 50 euros

❏ Mensual ❏ Trimestral ❏ Semestral

❏ Domiciliació bancària ❏ Taló bancari a nom

❏ 100 euros

❏ Anual

❏ ..................... euros

❏ Única

❏ Targeta de crèdit ❏ Transferència bancària a:

Codi entitat

Codi oficina

D.C.

Número de compte

TARGETA DE CRÈDIT

de MANS UNIDES

❏ VISA

❏ 4B

❏ MASTER CARD ❏ AMERICAN EXPRESS

VULL ACTUALITZAR LA MEVA QUOTA CADA ANY: ❏ un 5% ❏ un 10%

❏ ______% ❏ l’IPC anual NÚMERO DE TARGETA

B. POPULAR: 0075.0001.85.0606400006. SANTANDER: 0049.0001.54.2210040002. Caduca final de: Signatura del titular: CAJA MADRID: 2038.0603.28.6001036580.BANESTO: 0030.1008.54.0865065273. ................ / ................

LA CAIXA: 2100.2261.59.0200139842. B.B.V.A.: 0182.2325.08.0011344904.

CECA: 2000.0002.27.9100111500. B. GUIPUZCOANO: 0042.0030.61.0110170867. Data: ........................ de .................................................. de 200.......

D’acord amb les disposicions de la Llei 15/99 de protecció de dades de caràcter personal, les dades faciIBERCAJA: 2085.9252.03.0330430677.

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’Impost sobre Societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

litades s’incorporaran al fitxer de Mans Unides registrat a l’Agència de Protecció de Dades amb el número 1.942.351.573 i destinades a facilitar la domiciliació bancària i al compliment de les obligacions legals. En qualsevol moment, l’interessat pot consultar, rectificar o cancel·lar les dades a: Manos Unidas. c/ Barquillo, 38-3º. 28004. Madrid.

ELS NOSTRES MATERIALS

AGENDA 2011 Mans Unides centra la seva estratègia per a l’any nou en el 4t Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni, la reducció de la mortalitat infantil, i cada mes de l’any nou mostrem com la solució perquè els nens tinguin futur és a les teves mans.

SAMARRETA 2011 (disponible en català) Samarretes per a dona, home i nen, en diferents talles, amb el lema i la imatge per al 2011.

CALENDARIS DE TAULA I PARET 2011 En cada mes de l’any nou, una cita destacada i una foto ens recordaran que el demà de milions d’infants d’arreu del món comença avui.

DVD DE CAMPANYA “Sembrando futuro en Benín” Rodat a Cotonou i Nikki (Benín), recull l’activitat de les terciàries caputxines per reduir la mortalitat infantil al país.

Per a tots els públics.

Durada: 15 minuts.

MATERIAL EDUCATIU (disponible en català)

ESPAÑA

Unides

www.mansunides.org ww.mansunides.or

neces tem Et necessitem.

ONGD D catòlica cat lica de voluntaris.

FES-TE’N VOLUNTARIF,. D .

FES-TE’N SOCI

Mans

FRANQUEO EN DESTINO

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

F. D .

ESPAÑA

Unides

Mans Man

LLIBRE “50 historias de solidaridad” Com a colofó del 50 aniversari, aquest llibre recull 50 històries, escrites des del Nord, sobre 50 protagonistes del Sud, per conèixer el costat més humà d’algunes de les persones que han fet possible el nostre treball i li han donat sentit.

DOBLEGAR AQUÍ

Mans

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

Unides

Els materials educatius per a primària i secundària sobre el 4t ODM, la reducció en dues terceres parts de la mortalitat infantil en menors de 5 anys per al 2015, es poden trobar a la nova pàgina web d’Educació de Mans Unides: www.educacion-manosunidas.org

FRANQUEO EN DESTINO

DELEGACIONS DE MANS UNIDES

02002 ALBACETE Teodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 15 28802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid) Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 44 03003 ALACANT Arquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H Tel. 96 592 22 98 04001 ALMERIA Ricardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 80 24700 ASTORGA (Lleó) Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 36 05001 ÀVILA Pedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 93 06005 BADAJOZ Avda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 51 22300 BARBASTRE (Osca) Gral. Ricardos, 28 - 1.º / Tel. 974 31 56 14 08037 BARCELONA Pau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 78 48005 BILBAO Pza. Nueva, 4, 3.º dcha. / Tel. 94 479 58 86 09005 BURGOS Clunia, s/n. / Tel. 947 22 06 87 10003 CÀCERES General Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 14 11001 CADIS Hospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 72 12001 CASTELLÓ Sant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 58 51001 CEUTA Pza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 53 13003 CIUDAD REAL Casa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 67 37500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca) Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 35 16002 CONCA Avda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 22 14008 CÒRDOVA Concepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 78 07800 EIVISSA (Balears) Pere Francès, 12, 2.º / Tel. 971 31 27 74 15402 EL FERROL (La Corunya) Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 18 28901 GETAFE (Madrid) Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 85 17002 GIRONA S. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 25 18009 GRANADA Pza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARA Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 20 18500 GUADIX (Granada) Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo Tel. 958 66 35 92 21003 HUELVA 3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 88 22700 JACA (Osca) Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 51 23007 JAÉN Maestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 14 11402 JEREZ (Cadis) Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 56 15001 LA CORUNYA Marqués de Cerralbo, 11 bajo - Tel. 981 20 56 59 35003 LAS PALMAS DE G. C. Cebrián, 61 / Tel. 928 37 13 07 25002 LLEIDA Blondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 04 24002 LLEÓ Padre Isla, 50, Esc. A - 5º Dcha. / Tel. 987 24 84 08 26004 LOGRONYO Obispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88 27001 LUGO Cruz, 3 / Tel. 982 25 55 67 28013 MADRID Pza. del Callao, 4 - 4.º / Tel. 91 522 17 83 29015 MÀLAGA Strachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 47 07703 MAÓ (Menorca) Carrero des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 36 52001 MELILLA Parroquia Sagrado Corazón de Jesús Roberto Cano, 2 - Bajo 30001 MÚRCIA Pza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda.

Tel. 968 21 40 29 32005 ORENSE Pza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 82 22002 OSCA Pza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 56 33003 OVIEDO San Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 61 34001 PALÈNCIA Antonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 21 07001 PALMA DE MALLORCA (Balears) Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 11 31006 PAMPLONA Avda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 18

10600 PLASÈNCIA (Càceres) Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 07 36003 PONTEVEDRA Peregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12 37002 SALAMANCA Rector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 47 20005 SANT SEBASTIÀ Loyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 10 38002 SANTA CRUZ DE TENERIFE Pérez Galdós, 16 / Tel. 922 24 34 42 39001 SANTANDER Rualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 07 15705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Rúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 66 50001 SARAGOSSA Plaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 79 40001 SEGÒVIA Seminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 71 41004 SEVILLA Pza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 68 25250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida) Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 83 42002 SÒRIA San Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 90 50500 TARASONA (Saragossa) San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 42 43001 TARRAGONA Rambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a / Tel. 977 24 40 78 44001 TEROL Yagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 45 45002 TOLEDO Trinidad, 12 / Tel. 925 22 99 11 43500 TORTOSA (Tarragona) Cruera, 5, baixos / Tel. 977 51 14 28 25700 URGELL, La Seu (Lleida) Pati de Palau, 1-5. / Tel. 973 35 00 54 46003 VALÈNCIA Pl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixos Tel. 96 391 91 29 47002 VALLADOLID Simón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 65 08500 VIC (Barcelona) Ronda Camprodon, 2 / Tel. 93 886 15 55 36204 VIGO (Pontevedra) Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 96 01004 VITÒRIA Fueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 79 49003 ZAMORA Plaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

a tots els mitjans de comunicació que ens ajuden a difondre el nostre missatge de denúncia i suport respecte a la realitat del Sud, Gràcies!

Comptem amb vosaltres el 2011!

35

MANS UNIDES és una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), catòlica i de voluntaris. Des de la seva primera Campanya el 1960, el seu treball s’ha centrat en dues activitats complementàries: ■ Sensibilització de la població espanyola perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament.

■ Suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

Cartell guanyador del VII Concurs de Cartells per a Centres educatius. autora: marta pérez maroto. CpC La Inmaculada Concepción. San Lorenzo de el escorial (madrid).

Servicios Centrales Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org