Súper Pepo Hola, sóc Pepo, un nen com tu… bé, una mica diferent, perquè jo tinc… superpoders!. Els meus poders encara no els conec molt bé, però tinc clar el que vull fer amb ells: utilitzar-los per ajudar la gent, ser un superheroi, com Déu mana! Per això, a més d’anar al col·le, vaig a l’ “Acadèmia de Superherois de Jotam”. Allà aprenc a controlar els meus poders i a fer-ne bon ús, per no acabar utilizant-los per fer mal a algú. El que passa és que estar a l’escola i a l’acadèmia a la vegada és molt cansat. Cada dia he d’anar dues vegades a classe, fer doble quantitat de deures i, a sobre, quan arriba el final del trimestre, fer el doble d’exàmens. El pitjor és que cada dia, quan acaben les classes al col·le, he de quedar-me l’últim per poder canviar-me de roba i sortir corrents a l’acadèmia. Sovint veig tots els amics que es queden jugant al pati i penso que m’agradaria quedar-me amb ells.
1
Súper Pepo A l’acadèmia els profes són molt durs, tot i que ho passem bé.Tenim unes assignatures molt diferents de les del col·le. Jo tinc facilitat per a la de “Mètodes per tractar les persones amb afecte” i la d’”Aprendre a ajudar qui ho necessita”, en canvi, en la de “Control de la teva pròpia força” vaig bastant justet. Però les més divertides són les classes pràctiques.Tenim uns decorats enormes que són com la ciutat de Jotam, amb robots que representen la gent. Amb aquests robots fem pràctiques de com comportar-nos en situacions de perill i el que hem de fer o no fer. L’altre dia vam tenir una prova per ajudar els gats enfilats en els arbres. Jo vaig aconseguir rescatar el meu, però després, amb els nervis, vaig i el deixo a la caseta del gos!, encara sort que són robots que si no… Com que jo ja estic en el segon curs, porto una capa de superheroi de color blau clar. Encara em queda molt perquè em donin la vermella, que és la més important, però vaig a explicar-vos com vaig aconseguir passar el curs.
2
Havia de fer l’últim examen del primer any, la prova de “Responsabilitat en situacions extremes” i aconseguiria la meva capa de color blau clar. Ja m’imaginava defensant la Terra d’algun meteorit gegant, o rescatant algun avió que anava a caure, amb el risc de la meva vida..
Total, que vaig estar tot el matí al col·le esperant la sortida, no us podeu imaginar com n’estava de nerviós! A les cinc en punt, vaig sortir corrents cap al lavabo per canviar-me. I quan anava pel passadís vaig veure l’Anna asseguda en un banc plorant. Anna és una companya meva de classe. Al principi, com que tenia tanta pressa, vaig passar de llarg, però de seguida vaig pensar que no podia deixar-la plorant, així doncs, vaig donar mitja volta i vaig parlar amb ella.
Súper Pepo
3
- Anna, què et passa? Per què plores? - Ah, hola Pepo. Res, no em passa res. Només que estic trista. - No, si això ja ho veig, però per què estàs trista? - No et recordes del que ha dit la senyo de Mates? Demà tenim prova i hi ha una pila de coses que no entenc. - I com és que no ho has dit abans? - Perquè em fa vergonya, ja saps que en Pau i altres de la classe es riuen sempre de qui pregunta i et diuen beneita.
És veritat, l’Anna tenia raó. Com que a mi no m’havia passat, no m’hi havia fixat, però en Pau i el seu grup d’amics sempre es riuen de tots els altres a classe. - Però la mestra no se’n va adonar en veure els teus deures? - No, perquè si puc copio els de la meva companya quan no em veu… però només ho he fet perquè no se sabés, jo no copio en altres classes. De tota manera, després de la prova se sabrà. - Bé, no ploris més. Potser jo et puc ajudar. - Segur que tens temps?, tu sempre te’n vas com un llamp…
En aquell moment me’n vaig recordar… la meva prova a l’acadèmia! Ara no podia deixar l’Anna, ja veuria després què fer. Així doncs, vaig deixar la motxilla a terra i vaig seure amb ella per resoldre tots els dubtes que tenia. Després vam fer una pila d’exercicis per estar segurs que ho havia entès tot.
Súper Pepo Dues hores després ens vam acomiadar. Em vaig canviar a tota velocitat i vaig sortir corrents cap a l’acadèmia. Quan hi vaig arribar, ja tenia preparada l’excusa per convèncer la profe que em fes l’examen un altre dia. - Li diré que venint cap aquí, he vist uns malvats que intentaven robar una botiga i, és clar, he hagut d’aturar-me a detenir-los. Així no només justificaré el meu retard, sinó que a més em posaran algun punt més per valent.
En girar al passadís que conduïa a la classe, paf! Em trobo amb la professora de cara. Ja començava a parlar molt de pressa, per explicar-li tot el que havia passat, quan ella va i em diu: - Molt bé la teva prova Pepo, superada. - Perdoni que arribi tard professora, és que venint cap aquí… què?, superada?, si arribo ara! - Però és que aquesta era la prova, Pepo. Has fet el que havies de fer.
Ja veieu, després de tot em vaig guanyar la capa color blau clar, sense anar vestit de superheroi, sinó estant atent als que m’envolten.
4