Súper Pepo Hola, sóc Pepo, un nen com tu… bé, una mica diferent, perquè jo tinc… superpoders!. Els meus poders encara no els conec molt bé, però tinc clar el que vull fer amb ells: utilitzar-los per ajudar la gent, ser un superheroi, com Déu mana! Seré més famós que Superman o Batman! Però per a això, he d’anar a dos col·legis. Als matins vaig al col·le de la meva ciutat, com tu, i allà aprenc els colors, les lletres, els números… Quan acabo, vaig a una altra escola diferent, és una d’especial que es va obrir per a superherois. Allà m’ensenyen a controlar els meus poders i a fer-ne bon ús. El que passa és que anar cada dia a les dues escoles és molt cansat. Cada tarda quan acaben les classes al col·le, he de sortir corrents, amb el vestit de superheroi a la motxilla, per no arribar tard a l’altra escola. Sovint veig tots els amics que es queden jugant al pati i penso que m’agradaria quedar-me amb ells.
1
Súper Pepo A l’escola de superherois ens ho passem bé. Aprenem coses diferents de les del “col·legi normal”. M’ensenyen com donar ajuda a qui ho necessita i com tractar amb afecte les persones que ajudes. També m’ensenyen a reconèixer quan les persones estan tristes o contentes, enfadades o espantades, cosa molt important per saber com cal tractar-les. Però les classes més divertides són les de pràctiques.Tenim uns decorats enormes que són com una ciutat, amb robots que representen la gent. Amb aquests robots fem pràctiques de com hem de comportar-nos en situacions de perill i el que hem de fer o no fer. L’altre dia vam tenir una prova per ajudar els gats enfilats en els arbres. Jo vaig aconseguir rescatar el meu, però després, amb els nervis, vaig i el deixo a la caseta del gos!, encara sort que són robots que si no…
2
Com que ja estic al segon curs, porto una capa de superheroi de color blau clar. Encara em queda molt per aconseguir la vermella, que és el color més important.
Havia de fer la prova d’“Actuar bé en situacions difícils”. Ja m’imaginava defensant la Terra d’algun perill enorme o rescatant algun avió que anava a caure al mar i salvant moltes persones arriscant la meva vida.
Us explicaré com vaig aconseguir la capa de color blau clar.
Total, que vaig estar tot el dia al col·le esperant la sortida, no us podeu imaginar com n’estava de nerviós! Tan bon punt va ser l’hora, vaig sortir corrents.
Súper Pepo
I en passar pel parc…. Zas! vaig veure l’Anna, una companya meva de classe, molt trista asseguda en un banc. És clar, al principi, com que tenia tanta pressa, vaig passar de llarg, però de seguida vaig pensar que no podia deixar-la plorant, així doncs, vaig donar mitja volta i vaig anar a parlar amb ella. - Anna, què et passa? Per què estàs tan trista? - Hola Pepo. He perdut la meva nina preferida. L’he buscat, però com que me n`he d’anar cap a casa la perdré, i és que l’estimo molt. - Bé, no ploris. Potser jo et puc ajudar. - Segur que tens temps?, com que tu vas sempre tan de pressa …
En aquell moment me’n vaig recordar… la meva prova de superheroi! Arribaria tard, però ara no podia deixar l’Anna, ja veuria després què fer. - Sí Anna, no hi ha problema, ves-te’n a casa tranquil·la, que jo la busco i demà te la portaré a classe.
Així doncs, vaig començar a buscar la nina per tot el parc, que era ple de nens i nenes.
3
Súper Pepo Dues hores després per fi la vaig trobar. Estava amagada a la sorra sota un tobogan! La vaig ficar a la meva motxilla i vaig sortir corrents cap a l’escola de Superherois. Quan vaig arribar-hi, ja tenia preparada l’excusa per convèncer la profe que em fes l’examen un altre dia. - Li diré que venint cap aquí, he vist uns nens que molestaven uns gossets i, és clar, he hagut de renyar-los. Així entendrà per què he arribat tard i quedaré molt bé...
En girar al passadís que conduïa a la classe, paf!, em trobo amb la professora de cara. Ja començava jo a parlar molt de pressa, per explicar-li tot el que havia passat, quan ella va i em diu: - Molt bé la teva prova Pepo, superada. - Perdoni que arribi tard professora, és que venint cap aquí… què? superada? si arribo ara! - Però és que aquesta era la prova, Pepo. Has fet el que havies de fer. Donar ajuda a qui ho necessita.
Ja veieu, després de tot em vaig guanyar la capa color blau clar, sense anar vestit de superheroi, sinó estant atent als que m’envolten. També vosaltres podeu fer-ho, encara que no tingueu poders com jo.
4