Recursos educatius catequesi joves sobre la feminització de la pobresa

Campaña 54

“NO HI HA JUSTICIA SENSE IGUALTAT”.

Lema:

Igualtat i col·laboració entre l’home i la dona.

OBJECTIUS: •

CONÈIXER LA SITUACIÓ DE DESIGUALTAT EN LA QUAL LES DONES ES TROBEN EN MOLTES PARTS DEL MÓN.

•

DESCOBRIR LA DOCTRINA DE L’ESGLÉSIA SOBRE LA IGUALTAT ENTRE L’HOME I LA DONA I LA VOCACIÓ A COL·LABORAR EN EL DESENVOLUPAMENT.

•

RECONÈIXER I VALORAR EL PAPER D’AMBDÓS EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA HUMANITAT.

•

VEURE LA REALITAT AL NOSTRE VOLTANT PER DETECTAR LLOCS EN ELS QUALS NO S’HI VISQUI UNA VERTADERA COL·LABORACIÓ ENTRE L’HOME I LA DONA I ACTUAR PER PORTAR-HI ALLÀ L’EVANGELI.

I.

UNA MIRADA Al NOSTRE MÓN

Començarem fent una ullada a la situació del nostre planeta: com és la situació de les nenes en el món? Quines diferències hi ha en relació als nens? (també se’ls pot fer a ells les preguntes i després es van complementant amb les dades següents: ¾ Dins del comerç internacional prop del 70 % és de nenes i dones. ¾ En molts països les nenes pateixen l’avortament, l’abandó, l’ infanticidi, discriminacions en l’assistència sanitària i en l’alimentació; de fet, la malnutrició les afecta més que als nens, impedint els seu desenvolupament físic i mental. ¾ Les nenes també són objecte d’explotació econòmica, treballant com a mà d’obra més barata. ¾ Són les víctimes de la violència física, sexual i psicològica, incloent la violació com a arma de guerra. ¾ Són privades dels seus drets essencials com la pròpia llibertat, la capacitat de prendre les mateixes decisions que l’home o el fet de poder ser titular dels mateixos béns. ¾ La pobresa fa que moltes nenes no puguin accedir a l’educació des dels primers estadis, ja que per a les famílies és més productiu educar a l’home, que roman unit a la pròpia família com a font futura d’ingressos. ¾ Els matrimonis infantils i l’abús sexual fan que, en moltes ocasions, l’esposa visqui en condicions d’esclavitud. Aquests dos factors limiten absolutament l’accés de la dona al treball remunerat i als llocs de responsabilitat política.

Per desgràcia aquestes dades són reals... Per això Mans Unides llança la campanya de l’any 2013 titulada “no hi ha justícia sense igualtat” amb l’objectiu d’eliminar les desigualtats entre els nens i les nenes i promoure l’autonomia de la dona.

NO HI HA JUSTICIA SENSE IGUALTAT

II.

“No hi ha justícia sense igualtat”

¿Què significa aquest lema?

Tan sols hi pot haver un desenvolupament just, un ordre equilibrat, que faciliti a cada un les mateixes oportunitats, si hi ha possibilitats iguals de participar, si hi ha igualtat. Si les dones des del principi no apareixen en la línia de sortida, llavors la societat que es deriva d’aquest inici no pot ésser justa per a tots. Per tant, és necessari que es compleixi el segon –la igualtat- perquè es doni el primer.

Conseqüentment en aquesta catequesi us proposem reflexionar sobre aquesta condició perquè hi hagi un ordre just: la igualtat entre ambdós sexes. Mans Unides, en proposar aquesta campanya, pretén que en tenir una major consciència i sensibilitat vers al fet que tothom –homes i dones- gaudeixin de les mateixes possibilitats de participar en el desenvolupament de la societat, s’aconsegueixi que una societat sigui justa.

III.

LA RELACIÓ HOME-DONA

NO HI HA JUSTICIA SENSE IGUALTAT

Comencem reflexionant sobre aquesta situació presentada i en la que se centra aquesta campanya. En aquests països on les nenes pateixen aquestes desigualtats la relació home-dona és una relació que provoca tensions, diguem que és una relació que es planteja com quelcom una mica conflictiu, que crea conflictes, on l’ajuda a un sexe es planteja com oposició a l’altre.

Què penses que senten les dones en aquestes situacions?

(Deixar temps y que responguin en veu alta).

Possiblement no es valoren a sí mateixes, pensen que no tenen valor, tenen por, la seva actitud es de submissió y abandó… Ràbia, tristesa…

Cal adonar-nos dels sentiments que provoca aquesta situació injusta, perquè en ocasiones les dones, fruit d’aquesta ràbia i dolor plenament justificats, han respòs oposant-se als homes, volent mantenir aquesta mateixa situació però en sentit contrari. Tanmateix, aquesta postura no és la solució, ni respon a la veritat del que és la persona, ni d’allò pel que estem fets.

Això és en el que aprofundirem a la llum del magisteri de la Doctrina Social de l’Església.

3.1 LA PERSONA: HOME I DONA El llibre del Gènesis comença exposant la igualtat entre l’ home i la dona; una igualtat que és un dada inscrita en la naturalesa de l’ ésser humà, que respon a com hem estat creats: “Déu va crear l'ésser humà a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona”. (Gn 1,27). Como veiem, Déu va crear l’ésser humà com home o dona, ambdós a la seva imatge i semblança, dotant-los

d’intel·ligència per tal que poguessin «dominar» la resta de criatures del món visible (cf. Gén1, 28)1.

¾ Una primera afirmació del text bíblic és que no existeix una manera única de ser persona; “cap home o dona no pot ser per sí mateix tot el concepte o representació de persona, perquè sempre té davant seu una altre manera de ser-ho”2. “Ser home o ser dona marca profundament a l’ ésser humà; és una manera diferent d’ estimar, una vocació diferent en relació amb els fills, un altre camí de fe”3.

NO HI HA JUSTICIA SENSE IGUALTAT

Por tant, el primer és reconèixer aquestes dues maneres de ser persona i com cap de les dues no ho són individualment en plenitud, sinó que estan fetes per assolir aquesta plenitud en el reconeixement i la col·laboració con l’ altre, acceptant la identitat pròpia amb els seus límits i apreciant la diferència.

El segon relat de la creació del Gènesis ens completa el sentit d’ aquesta relació homedona. Déu plasma els animals i els presenta a Adam perquè “no és bo que l’ home estigui sol” (Gn 2, 18). Adam els pot anomenar i dominar però no troba cap interlocutor adequat per a ell. Se sent distint d’ells. Quan de la costella d’Adam adormit Déu plasma a la dona, Adam pronuncia la expressió que coneixem: “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn” (Gn 2, 23), afirmant que amb la dona hi ha una reciprocitat profunda. Destaquem d’ aquí dos elements importants sobre els quals convé reflexionar: o Adam percep la diferència y alteritat, primer amb els animals als que pot anomenar i dominar, i després amb Eva, 1 Juan Pablo II, Mulieris Dignitatem 6.

2 3

Scola, A. Identidad y diferencia, 48.

You Cat 400.

semblant a ell, però que no la pot dominar perquè Déu la hi extreu de la costella i la hi posa al costat com un altre jo, como un interlocutor que ell no pot donar-se a sí mateix. Són idèntics com a persones però distints sexualment, són la unitat de tots dos.

L’ home se sent atret cap un tu –la dona- que no pot dominar, del que no pot prendre possessió, davant la qual pren consciència del seu límit perquè veu que la unitat no està només en ell, sinó en la unitat d’ambdós, de la qual depèn, per tant, per assolir la seva plenitud.

NO HI HA JUSTICIA SENSE IGUALTAT

o

Des del principi apareixen com a «unitat dels dos», i això significa la superació de la soledat original, en la que l’ hombre no trobava «una ajuda que fos semblant a ell», adequada(Gen2, 20). Es tracta aquí solament de l’ «ajuda» en ordre a l’acció, a «sotmetre la terra» (cf.

Gén1, 28)? No, es tracta de la companya de la vida amb la qual l’ home es pot unir, com a esposa, arribant a ser plegats «una sola carn» i abandonant por això al «seu pare i a la seva mare» (cf. Gen2, 24). L’ésser en relació amb una altra persona humana, és l’ element constitutiu de la persona, de l’ home amb la dona i de la dona amb l’ home. Ser persona a la imatge i semblança de Déu comporta aquest existir en relació amb l’altre «jo».

¾ Dos són els elements que hem volgut subratllar en aquesta explicació: la complementarietat i l’alteritat homedona.

P

o ensa en situacions concretes de la teva vida en les quals has pogut

experimentar o veure que aquesta diferència home-dona és positiva: amb els teus pares, a la teva família, amb els teus germans, col·legi...(Compartir en veu alta).

P

o ensa en situacions concretes de la teva vida en les quals has experimentat o vist que es doni una relació complementària positiva entre l’home i la dona.

o

Pensa en com l’ home i fem en la relació: l’altre sexe– és una ajuda, mai enemic, un objecte d’ plaer…

NO HI HA JUSTICIA SENSE IGUALTAT o

la dona ens –de l’ altre un rival, un interès, de

Llegeix aquest text de la Carta Mulieris Dignitatem de Joan Pau II sobre la dignitat de la dona i la seva vocació.

“La dignitat de la dona es relaciona íntimament amb l’ amor que rep per la

seva femineïtat y també amb l’amor que, a la vegada, ella dóna. Per això, ella no pot trobar-se a sí mateixa si no és donant amor a la resta. Des del «principi» la dona ha estat creada i «posada» per Déu precisament en aquest ordre de l’amor.

La dona és forta per la consciència d’aquesta entrega, és forta pel fet que Déu «l’hi confia l’home», sempre i en qualsevol cas, fins i tot en les condicions de discriminació social en la que pugui trobar-se. Aquesta consciència i aquesta vocació fonamental parlen a la dona de la dignitat que rep de part de Déu mateix, i tot això la fa «forta» i la reafirma en la seva vocació.

D’aquesta manera, la «dona perfecta» (cf. Prov31, 10) es converteix en un recolzament insubstituïble i en una font de força espiritual per a la resta, que perceben la gran energia del seu esperit. A aquestes «dones perfectes» deuen molt les seves famílies, i, a vegades, també les nacions.

En els nostres dies els èxits de la ciència i de la tècnica permeten assolir de manera fins ara desconeguda un grau de benestar material que, mentre afavoreix alguns, condueix uns altres a la marginació. D’aquesta manera, aquest progrés unilateral pot portar també a una gradual pèrdua de la sensibilitat per a l’ home, per tot allò que és essencialment humà. En aquest sentit, sobretot el moment present espera la manifestació d’aquell «geni» de

la dona, que asseguri en tota circumstància la sensibilitat per a l’ home, pel fet que és ésser humà”4.

a) Cita algunes característiques de la femineïtat que menciona el text (receptora de l’amor, dadora de vida, entrega…). b) Quina és la contribució del geni femení a la humanitat? c) Quina és la pèrdua de que la dona no aporti el seu geni femení a la societat?

NO HI HA JUSTICIA SENSE IGUALTAT

IV.

4

MD 30.

A LA LUM DE L’ EVANGELI:

A l’hora d’ afrontar la qüestió de la col·laboració entre home y dona, hemos de prendre la perspectiva que Crist ensenya als seus deixebles. Ho mostrem amb dos passatges: Llegir Mt 19, 3-8 i compartir la nostra reflexió: En aquest passatge tenim la qüestió al voltant de la ruptura entre l’home i la dona. És la duresa del cor dels homes el que porta als enfrontaments i ruptures, però al principi no va ser així, perquè els cridà a ser una sola carn.

Llc 1, 5-25. 59-66. La història de Zacaries i Isabel ens il·lustra la col·laboració de l’home i de la dona en el pla de Déu.

Gabriel se li apareix a Zacaries (en el que veiem la masculinitat caracteritzada per

ser més racional) i el seu dubte el fa quedar mut. Mentre que Isabel en té prou amb escoltar l’arribada de Maria per sentir la presència de Déu. Isabel, com Maria, confien, es fien més de las promeses, y s’ entreguen a la Paraula que ha donat Déu. Per això Isabel defensa el nom donat per l’ àngel, Joan. Déu els crida a ambdós a col·laborar i gràcies ala fidelitat d’ambdós el pla diví es compleix.

A partir d’aquests passatges pensa: Cap a on ens remet Jesús?

Quina és la crida original en la relació entre l’ home i la dona?

V. ACTUA!!!

NO HI HA JUSTICIA SENSEHem IGUALTAT vist que

davant la visió enfrontada de l’home i la dona, la mirada creient busca la complementarietat entre ambdós per assolir la plenitud y la col·laboració mútua en el món. ¿Com las idees aportades por aquestes catequesis canvien la meva forma de veure les relacions home dona? La nostra mirada ha de canviar i descobrir com ens diferenciem i complementem. Descobrir la riquesa que aporta a la humanitat l’ésser home o l’ésser dona i com s’assoleix la plenitud en la col·laboració mútua.

Com puc jo millorar la meva col·laboració amb els homes i dones amb els quals convisc a la meva família, feina...?

Primer hem de veure com podem canviar les nostres relacions,

començant per les més properes, per treballar també en sensibilitzar i millorar les relacions entre l’home i la dona als països en desenvolupament.

Quina acció podem fer, junts o personalment cadascú, per influir en el nostre ambient i aconseguir una millor col·laboració entre l’home i la dona?

Podem també llegir algun dels projectes que trobem en el Document Base d’aquesta campanya o al bolletí i veure com, des de Mans Unides, treballem perquè la major col·laboració es faci realitat.

NOPER HI AHALAJUSTICIA IGUALTAT ORACIÓ IGUALTATSENSE DE LA DONA Senyor Déu, que vas fer l’home i la dona iguals en dignitat, drets i deures, i els vas fer diferents i complementaris, perquè s’estimessin i formessin la família, i perquè junts humanitzessin el món, fent-los els teus col·laboradors en la creació.

Mira el nostre món dividit i malmès, on la dona encara és discriminada, per lleis, costums i actituds injustes; on milions de dones són explotades i marginades, per l’absurd delicte de ser dona.

Mira el nostre món i dóna-li seny i justícia, perquè mai més no es discrimini la dona; i junts, homes i dones, construïm un món d’igualtat en el qual tots podem gaudir de la vida.

Senyor, dóna’ns força i valentia per rebel·lar-nos contra les injustícies, en especial aquesta que afligeix mitja humanitat.

Que ajudem les dones marginades, mentre anem aconseguint lleis justes,

que permetin viure en igualtat

a tots els homes i dones de la terra.

NO HI HA JUSTICIA SENSE IGUALTAT

NO HI HA JUSTICIA SENSE IGUALTAT

Manos Unidas

Mans Unides Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia 2010

Per a més informació

www.mansunides.org Delegacions a Catalunya: Barcelona, Girona, Lleida,Solsona, Tarragona, Tortosa, Urgell, Vic. Delegacions a les illes: Eivissa, Mallorca, Menorca.