Material de Catequesi per a adults 2014 sobre la fraternitat cristiana i universal

materials de formaci贸 cristiana

2014

adults

Campaña 55 LEMA

UN MÓN NOU, PROJECTE COMÚ

PARAULES CLAU: Fraternitat, aliança, diàleg, món nou, civilització de l'amor, caritat.

DINÀMICA: La catequesi està formada per una introducció i tres moments de treball: mirada creient, reflexió creient i compromís creient. El material està preparat perquè sigui treballat, o bé per un grup d'adults ja formats o bé per un grup amb un acompanyant que pugui anar-los ajudant.

La introducció té el desenvolupament doctrinal del tema, que pot llegir-se a casa i comentar en el grup, o bé, ser explicat per l'acompanyant del grup. La mirada creient ens porta a contemplar el tema mirant nostra pròpia vida a partir d'algunes preguntes.

La reflexió creient ens presenta alguns passatges de la Sagrada Escriptura que ens ajuden a mirar la realitat amb els ulls de Déu. El compromís creient ens dóna algunes propostes d'acció que poden ajudar-nos personalment o en grup.

Seria molt apropiat poder utilitzar el material en dues sessions, dedicant una primera a la introducció i mirada creient i una segona (que prèviament s'hagi treballat personalment) per compartir la reflexió creient i el compromís creient.

OBJECTIUS: Comprendre que família humana forma una unitat i veure com està unitat és il·luminada i portada a compliment per l'Església.

Descobrir com, en la Nova Aliança, som cridats a treballar amb els homes de bona voluntat pel desenvolupament integral de tots els homes.

Buscar accions a nivell personal i sociopolític en les quals puguem treballar en el projecte comú d'un món nou.

Textos per aprofundir Compendio de Doctrina Social de l'Església, BAC, Madrid 2005 Us proposem llegir la Conclusió: Cap a una civilització de l'amor. (Punts 575-583)

Foto portada M Eugenia Díaz

Altres lectures: Caritas in Veritate 34: Fraternitat i experiència del do.

Caritas in Veritate 53 – 67: La col·laboració de la família humana Joan Pau II, Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau, 1 de gener de 2001.

Mans Unides

Casilda de Zulueta/Mans Unides

FRATERNITAT CRISTIANA I FRATERNITAT UNIVERSAL Aquest any, des de Mans Unides se'ns proposa treballar entorn del vuitè dels objectius del mil·lenni formulats per les Nacions Unides: “Fomentar una aliança mundial pel desenvolupament”. El lema de la LV Campanya sintetitza aquesta proposta: “Un món nou, projecte comú”.

Prenem com a punt de partida l'experiència bàsica d'unitat de tots els homes. Som tots els homes germans? En quin sentit podem utilitzar aquesta expressió? La fraternitat és l'afecte o amistat que tenen els que són o es tracten com a germans. La paraula “germà” té múltiples sentits. Ser germans, en el sentit literal, requereix una unitat d'origen segons la sang. D'altra banda, també diem que som germans els cristians, que, pel baptisme, formem part de la família de Déu i som fills del Pare.

Pel que en aquest tema ens interessa, podem dir que, al costat de la fraternitat pròpia que es genera entre els germans de sang, tenim altres dues fraternitats.

Una primera seria la fraternitat universal que uneix a tots els homes. Tots els éssers humans de les diferents races procedim d'un mateix origen. «A causa de la comunitat d'origen, el gènere humà forma una unitat» (Catecisme de l'Església Catòlica 360). La divisió de races, llengües i cultures és posterior i no pot ocultar una unitat prèvia que ens configura a tots com a humans. Aquesta unitat, en ser referida a la primera parella humana, apunta també al Creador.

Déu, en crear als homes es revela com a Pare, font i origen de la vida.

No obstant això, aquesta unitat va ser enfosquida pel pecat. Aquesta experiència és recollida pel passatge de la torre de Babel (Gn 11,1-9), en el qual es relata el principi de les diferents cultures. Les divisions i les guerres tenen, per tant, el seu origen en el pecat, que separa als homes de Déu i enfosqueix les seves relacions mútues. La violència que aquestes generen i les ferides que queden estenen aquesta divisió al llarg dels segles.

Però Déu no va voler que les coses fossin d'aquesta manera. Ja en convocar a Israel en l'Antiga Aliança, crea un poble que serà la promesa d'una nova unitat.

«Va ser voluntat de Déu el santificar i salvar als homes, no aïlladament, sense connexió alguna d'uns amb uns altres, sinó constituint un poble, que li confessés en veritat i li servís santament» (Lumen Gentium 9). Els profetes anuncien que aquest poble no tindrà el seu fonament en la raça i la sang, sinó que s'haurà d'obrir a totes les nacions, doncs la seva destinació és universal: «La meva casa és casa d'oració i així la cridaran tots els pobles (…) Encara congregaré a uns altres a més dels ja reunits» (Is 56,7-8).

Descobrim aquí la segona accepció de fraternitat. L'Església és aquest poble convocat per Jesucrist que és germen de la unitat universal. Així és recollit en la Constitució Conciliar Gaudium et Spes 92: «L'Església, en virtut de la missió que té d'il·luminar a tot l'orbe amb el missatge evangèlic i de reunir en un sol Esperit a tots els homes de qualsevol nació, raça o cultura, es converteix en senyal de la fraternitat que permet i consolida el diàleg sincer».

Jesucrist és el Fill Unigènit de Déu, el que prové de la seva pròpia naturalesa i és “Déu de Déu”. Per mitjà de la seva encarnació s'ha fet proper a nosaltres perquè, per la fe en Ell, participéssim en la seva Vida. Com ens ha assenyalat el

Papa Francesc en la seva primera encíclica Lumen Fidei: «Solament així, mitjançant l'encarnació, compartint la nostra humanitat, el coneixement propi de l'amor podia arribar a plenitud. En efecte, la llum de l'amor s'encén quan som tocats en el cor, acollint la presència interior de l'estimat, que ens permet reconèixer el seu misteri» (LF 31). Aquest misteri és una comunió d'Amor. Ell ens introdueix en una promesa d'unitat inèdita, que no és la mera unitat entre els homes, sinó una unitat que ve de Déu. Així ho demana Jesús en l'últim sopar per als deixebles i tots els que creen en Ell: «Que tots siguin un, com tu, Pare, en mi, i jo en tu, que ells també siguin un en nosaltres » (Jn 17,21). La fraternitat cristiana neix de la unitat amb el Fill de Déu i la rebem per l'Esperit Sant (cf. Pentecosta – Hech 2,1-11).

Ara, queda veritablement il·luminat aquell vuitè objectiu del mil·lenni que expressa l'Organització de les Nacions Unides i que està el cor de tots els homes. L'aliança mundial pel desenvolupament remet a una unitat anterior, la unitat d'origen de tots els homes, i és il·luminada per una unitat més elevada, l'Església. Per això, nosaltres treballem amb tots els homes de bona voluntat per la unitat en el veritable desenvolupament de cada home i de tots els homes.

Les paraules del Concili Vaticà II, promulgades fa 50 anys es mostren com a profètiques: “Així, doncs, als quals creuen en la caritat divina els dóna la certesa que obrir a tots els homes els camins de l'amor i esforçar-se per instaurar la fraternitat universal no són coses inútils. Els esforços, concebuts a fi de realitzar la fraternitat universal no són obertures” (Gaudium et Spes 38).

CAMINS PER A UNA ALIANÇA PER AL ESENVOLUPAMENT Ara, doncs, podem preguntar-nos si la Doctrina Social de l'Església ens dóna llum sobre la manera d'unir voluntats. El Beat Joan Pau II ens dóna, en el seu missatge per a la jornada mundial de la Pau de l'any 2001, les claus necessàries.

L'element principal d'aquesta construcció és el diàleg. «El diàleg porta a reconèixer la riquesa de la diversitat i disposa els ànims a la recíproca acceptació, en la perspectiva d'una autèntica col·laboració, que respon a l'originària vocació a la unitat de tota la família humana» (Missatge per la XXXIV JMP, 10). El diàleg no és la imposició d'una ideologia, sinó la recerca de la veritat, que un només pot recórrer amb uns altres des de la certesa raonable de la veritat que un coneix. Les dificultats per al diàleg provenen de les inseguretats sobre la veritat del que vivim i que impedeix disposar l'ànim a la recíproca acceptació. Perquè es doni un veritable diàleg hem de partir necessàriament de l'afirmació d'una veritat que es busca. Si la veritat no existeix, el diàleg no serà més que una imposició de les pròpies posicions vitals. El relativisme és el major enemic del diàleg.

La veritat a la ens referim és que la persona té una naturalesa i en aquesta estan inscrits els elements comuns i originals: «hi ha valors comuns a totes les cultures, perquè estan arrelats en la naturalesa de la persona» (Missatge per la XXXIV JMP, 16). En el citat missatge, Joan Pau II assenyala com els principals d'aquests valors la solidaritat, la pau, la vida en totes les etapes del seu desenvolupament i l'educació.

Des de Pau VI hi ha hagut una contínua referència en el Magisteri Social de l'Església a la construcció d'una civilització de l'amor. Aquesta és la casa en la qual habiten els homes, casa que roman en moltes ocasions en foscor, casa que estem cridats a il·luminar. Totes les relacions socials han de guiar-se per la llum de la caritat i la justícia. La civilització de l'amor no és una civilització construïda pels homes. És el món nou que esperem i al que el lema de la 55 campanya de Mans Unides fa referència. Aquest món descendeix del cel com una nova ciutat engalanada, en la qual Déu s'uneix íntima i definitivament amb l'home.

TREBALL PERSONAL I EN GRUP: Per aprofundir: Benet XVI dedica el capítol III de Caritas in Veritate a la fraternitat i el desenvolupament. La lectura d'aquest capítol pot ajudar-te a aprofundir en la introducció que hem fet.

Laura Gutiérrez/Manos Unidas

MIRADA CREIENT: Vivim en una societat multicultural. En la nostra vida quotidiana, quins elements veiem que ens porten a descobrir una unitat original en tots els homes prèvia a les diferències culturals? Però, d'altra banda, hem vist que les divisions provenen del pecat. Podem veure exemples (sense jutjar a ningú) de comportaments que enfosqueixin aquesta unitat original?

L'Església és la Família dels Fills de Déu, germen de la nova unitat basada en la misericòrdia. Veiem que això es realitzi a l'Església que vivim? En quines dimensions hauríem de convertir-nos a Déu perquè fos així de manera més clara?

Hem vist com el diàleg és el camí per a la recerca d'una major col·laboració.Tinc clars quins són els fonaments d'aquest diàleg? Sóc conscient que un món nou només pot venir d'una major obertura de tots a Déu?

REFLEXIÓ CREIENT: Podem llegir tres passatges relacionats entre si: La torre de Babel (Gn 11,1-9); Pentecosta (Hech 2,1-11); la ciutat nova que descendeix del cel (Ap 21, 1-6).

Aquests tres passatges, com es relacionen entre si? Com veus que el que en ells es relata, amb llenguatges diferents té un reflex en la teva vida?

Sabies que el llibre de l'Apocalipsi parla d'un “món nou”? Quins trets podem veure en aquest passatge del llibre de l'Apocalipsi sobre aquest món nou? Una altra forma de parlar de món nou en la Sagrada Escriptura és “cels nous i terra nova” o “Nova Jerusalem”. Recordes algun altre passatge en què es parli d'ells? Quines conseqüències podem treure per a la nostra vida d'aquestes reflexions.

COMPROMÍS CREIENT: El compromís per col·laborar en la creació de la civilització de l'amor comença per nosaltres mateixos. Podem pensar en petits canvis en la nostra vida que facin que aquest món nou creixi. Les divisions trenquen el desenvolupament d'un nou món. Podem veure com treballar per la reconciliació i el veritable diàleg en els nostres ambients familiars, laborals i socials.

En grup, podem informar-nos a través de la web de Mans Unides de tot el treball en xarxa que s'està fent entorn del desenvolupament per descobrir que les aliances pel desenvolupament són una realitat creixent entre nosaltres. Podem també difondre per diferents mitjans aquestes aliances per combatre la impressió, de vegades generalitzada, de dispersió i que “cadascun va a la seva”.

També podem crear “petites aliances” a través de barris, associacions veïnals, col·legis o parròquies per treballar units pel veritable desenvolupament.

A www.mansunides.org/materials/campanya es troben dinàmiques de suport para treballar y aprofundir en el tema.

Divendres 7 de febrer DÍA DEL DEJUNI VOLUNTARI Diumenge 9 de febrer JORNADA NACIONAL DE MANS UNIDES

Manos Unidas Premi Príncip d’ Asturiess de la Concordia 2010

SERVEIS CENTRALS:

Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Tel: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08. info@manosunidas.org - www.manosunidas.org