Butlletí Catalunya nº32 (2012)

Número 32 / 2012 Butlletí de les delegacions de Catalunya i Balears

La veu del Sud

www.mansunides.org

Foto: Alertnet/Reuters

��������� � ������������

ya es n a p m la ca tra El 2012 n la lluita con , la e centra ida, la malàrialties el vih-s losi i les mala tubercu oblidades

������

www.mansunides.org Butlletí de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears Pau Claris, 190. 1r 1a 08037 Barcelona Tel: 93 487 78 78 Fax: 93 487 45 74 bcn@mansunides.org Edita: Mans Unides BCN Presidenta: Rosa Pradas REDACCIÓ: Coordinació: Daniel Ortiz Disseny i maquetació: Guillem Ortiz Albertos Redactors i col·laboradors: Hugo Pérez, Judit Subirachs, Elena Goday, Augusto Jaramillo, Steina Rebate , Francesca Sánchez Tirada: 20.000 exemplars Impressió: Jiménez Godoy S.A Dipòsit legal: B. 23180 - 1988.

Mans Unides és una ONG per al desenvolupament catòlica i de voluntaris.

Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia 2010 Delegacions de Mans Unides a Catalunya i Balears: Barcelona 93 487 78 78 Girona 972 20 05 25 Urgell 973 35 00 54 Lleida 973 26 91 04 Solsona 973 32 01 83 Tarragona 977 24 40 78 Tortosa 977 51 14 28 Vic 93 886 15 55 93 889 23 18 Eivissa 971 31 27 74 Mallorca 971 71 89 11 Menorca 971 36 99 36

sumari

4

La veu del sud

8

Cristina Antolín és metgessa i directora de l’Hospital Sant Martí de Porres de Yaoundé (Camerún). Ha passat mitja vida a l’Àfrica.

En aquesta entrevista ens explica la seva experiència a la R.D. del Congo i a Camerun .

Projectes del 2011

11

12

L’any 2011 les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears van fer possibles 25 projectes educatius, 22 agrícoles, 18 sanitaris, 10 socials i 8 de promoció de la dona a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

Visites a projectes de Kenya i Brasil

Francesca Sánchez, de la delegació d’Urgell va visitar projectes a Brasil i ens explica les seves impressions. Steina Rebate, voluntària de Mans Unides Sabadell ens relata la seva experiència a l’slum de Kibera a Kenya.

Activitats de les delegacions

14

Mostra gràfica, amb breu descripció, d’algunes de les activitats de sensibilització més destacades dutes a terme per les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears durant l’any 2011.

Concurs de clipmetratges

Mans Unides ha engegat la tercera edició del concurs de clipmetratges “El teu punt de vista pot canviar el món”, que enguany es centra a l’Àfrica. Es pot participar a les categoríes General i Escoles fins el 29 de febrer.

La vinyeta

Dóna suport als projectes de Mans Unides: Fes-te’n soci Tel: 93 487 78 78 www.mansunides.org Fes un donatiu www.mansunides.org La Caixa: 2100 3291 91 2500044484 Servicaixa Punts estrella Altres bancs i caixes Delegacions de Mans Unides

2

Per Alfons López

campanya 2012

��������� � ������������ Judit Subirachs

������

L’any 2012 Mans Unides celebra la campanya 53.

L’objectiu d’enguany és sensibilitzar entorn del 6é Objectiu del Mil·lenni (ODM), que es centra en combatre el VIH/SIDA, el paludisme/malària, la tuberculosi i les malalties oblidades que són especialment virulentes entre els més pobres.

En aquesta campanya volem defensar el desenvolupament integral de cada persona i de la humanitat, perquè la salut i el desenvolupament caminen junts. Ningú pot mantenir-se indiferent davant de la fam, la misèria i la injustícia.

Tots som responsables d’assolir aquest objectiu: els poders públics han de garantir els tractaments preventius i terapèutics necessaris, i cadascú de nosaltres hem de conèixer la gravetat del problema i actuar en conseqüència. Perquè el dret a la salut és una qüestió de justícia social i de responsabilitat personal.

Les xifres de la vergonya

E

contraure la malaltia. Si no rep tractament, una persona amb tuberculosis pot infectar entre 10 i 15 persones en un any. El país més afectat és la India.

l 97% de les morts per malalties infeccioses té lloc a països en vies de desenvolupament, però la investigació farmacològica es centra en els problemes dels països desenvolupats.

L

L

’any 2008, 33’4 milions de persones estaven infectades per SIDA, de les que 22’4 milions vivien a l’Àfrica subsahariana. La meitat dels lactants infectats per les seves pròpies mares, van morir abans dels 2 anys.

L

’any 2008 va haver 247 milions de casos de malària, que van causar prop d’un milió de morts, sobretot a l’Àfrica, on cada 45 segons mor un nen per aquesta malaltia. Els menors

corren un risc especialment greu perquè encara no han desenvolupat la immunitat a les formes més greus de la malaltia.

S

egons l’OMS, l’any 2008 van morir quasi 2 milions de persones per tuberculosis i prop de 10 milions van

es denominades malalties oblidades, com el dengue, la malaltia de Chagas, la del son, la filariosis limfàtica, la Leishmaniosis o el Kala azar, afecten a països en vies de desenvolupament de zones tropicals. Tot i afectar milions de persones, el seu tractament és car, ineficaç o ni tan sols existeix. Semblen haver caigut en l’oblit. La falta de voluntat política i l’afany de lucre de les empreses farmacèutiques fan que el panorama per a milions de malalts sigui desolador.

3

la v eu del sud

Cristina Antolín, mitja vida fent de metgessa a l’Àfrica

“És molt dur veure el crit punyent de la mare davant el seu fill mort” Elena Goday oques persones coneixen tan de prop els problemes que tenen els africans per poder accedir a l’atenció mèdica, principalment perquè no hi ha sanitat pública gratuïta. La seva entrega als pacients i la seva resistent capacitat de respondre a les nombroses dificultats que se’ls hi presenten dia a dia, fan del testimoni d’aquesta dona, una font d’inspiració i d’esperança, per a tots aquells que des del Nord intentem creure que en el nostre continent veí del Sud, no està tot perdut.

Nascuda a Alacant, i formada a Gra-

P

4

nada, als 17 anys va decidir que volia ser metgessa i missionera. Va entrar a la Congregació de Sant Domènec i l’any 1985, amb només 26 anys, un cop va haver acabat els seus estudis de medicina, i prendre els hàbits, va ser enviada a la República Democràtica del Congo, on va estar 14 anys treballant en un Hospital dels dominics.

Vaig arribar a una ciutat que es diu Isiro, i vaig tenir la sort de trobar un metge a l’hospital on m’havia enviat la congregació a treballar, un metge zairès que sabia de tot, era una font de saber, em va ensenyar pràcticament tota la cirurgia.

Vaig aprendre a operar des d’una apendicitis, una hèrnia, fins a grans operacions d’úter, d’intestí i traumatologia. Quan aquest doctor va morir vaig quedar com a única metgessa i cirurgiana en aquest hospital de 120 llits i amb un radi d’acció d’uns 200 km.

Antolín assegura haver après moltíssim dels africans. El que sóc ho dec a Àfrica.

Els africans m’han ensenyat molt. Vaig arribar al Congo amb 26 anys, i he aprè s dels infermers, dels metges... Allà no hi ha la competència que hi ha a Occident.

Es van bolcar perquè aprengués de tot.

Jo vaig arribar a l’Àfrica, jove, tot just

Cristina

Testimoni de Cristina Antolín durant la Guerra Civil del Congo

Antolín, una missionera dominica de la congregació de Sant Domènec, és actualment directora, ginecòloga, cirurgiana i metgessa general al Centre Hospitalari “Sant Martí de Porres”, ubicat en Mvog-Beti, un barri perifèric de Yaoundé, la capital del Camerun. Dels seus 52 anys ha viscut 26 a

El 1996 va esclatar la Guerra Civil al Congo i Antolín, juntament amb les missioneres que l’acompanyaven, van viure en primera persona la por i la impotència enfront de la violència que va envair aquest país A mi em va tocar viure la retirada de les tropes de Mobutu, amb l’arribada cada nit de camions de soldats que anaven saquejant, robant i violant. Cada matí, quan arribava a l’hospital, havia d’atendre moltes dones que havien estat violades a la nit. El meu treball era curar-les, però també escoltar-les, recolzar-les, acompanyar-les i animar-les.

El 25 de desembre de 1996, la guerra va arribar a Isiro. El soldats van incendiar els comerços i van robar i saquejar les missions. Jo estava a l’hospital atenent una urgència, i ens va agafar tota aquesta alteració i aquest saqueig. Els soldats ens van detenir i ens van portar a una missió de combonians. Allà ens van ficar en una església mentre continuaven el saqueig. Estant a l’església ens van amenaçar de mort. Un soldat em va apuntar al pit amb una baioneta, demanant-me diners. Vaig pensar que era l’últim dia de la meva vida.

En veure que la situació anava empitjorant, a la nit vam decidir fugir per por que acabessin abusant de nosaltres. Vam arriscar la nostra vida. Sabiem que ens podien matar. Ens vam endinsar a la Selva i vam arribar a un poblat de pigmeu s. Ells ens van acollir, ens van donar el que tenien i ens van alimentar durant 11 dies, alhora que ens amagaven i protegien dels soldats que ens buscaven. Quan els soldats van marxar, vam tornar a Isiro per a recomençar la nostra feina amb la gent.

Cristina va arribar a la R.D. del Congo amb 26 anys. Quan va esclatar la guerra, els soldats de Mobuto van saquejar la missió i la van amenaçar de mort

Àfrica.

“Els africans m’han ensenyat molt. Vaig arribar al Congo amb 26 anys i vaig haver d’aprendre tot dels metges nadius” acabada la carrera de medicina, tenia molta teoria al cap, però res de pràctica..

Jo sempre dic que a l’Àfrica em vaig fer dona, religiosa i metge. I el que sóc, l’hi dec a Àfrica.

12 anys al Camerun El 1999 la Companyia de Sant Domènec va destinar a Cristina a un dispensari mèdic al Camerun. Allà va poder constatar, una vegada més, la tragèdia que molts africans pateixen per accedir a l’atenció mèdica hospitalària. Tal i com ens explica Cristina, va poder veure com, igual que al Congo, la manca d’infraestructura, de personal, de mitjans econòmics i la corrupció, són les causes més importants dels problemes que hi ha a l’Àfrica per tractar les necessitats de salut dels seus habitants: Camerun és un país que té molta cor-

rupció, fins i tot a nivell sanitari, i la gent pobra i de classe mitjana, no tenen accés als hospitals, perquè tot i ser hospitals públics, no hi ha sanitat pública gratuïta, s’ha de pagar, per això molta gent mor als passadissos dels hospitals públics, perquè no tenen diners per pagar. Hi ha persones que arriben amb una apendicitis i m’assabento que han mort en un passadís per falta d’aquesta assistència.

Hi havia persones que enviava, des del dispensari on jo treballava, perquè anessin a l’hospital, perquè necessitaven una cirurgia, però un cop allà, ells havien de comprar tots els materials que els dema-

5

la v eu del sud nava el cirurgià: el cotó, les gases, el fil per operar. Els fan una llista dels productes que necessiten per a la intervenció, i després el cirurgià els indica el seu preu per la “mà d’obra”. De la mateixa manera, l’anestesista els dóna una llista de productes que han de comprar, i li posa també preu a la seva “mà d’obra”.

Tota aquesta situació s’agreuja a causa de la manca de personal sanitari i els problemes d’infraestructura i provisió de material sanitari. No obstant això els problemes de salut a l’Àfrica no només es deuen a una deficient gestió sanitària, sinó a les condicions de vida de la població, sobre aquest punt Cristina Antolín ens dóna el seu testimoni: La situació de pobresa en què viu la gran majoria de les famílies a l’Àfrica fa que les seves condicions de vida siguin desfavorables per a la salut. Viuen en barris on no hi ha accés a l’aigua potable. Viuen amuntegats en casetes molt petites sense cap servei, amb molt pocs mitjans, amb molt poca higiene, i això és causa de moltes malalties. No tenen tampoc mitjans econòmics per curar-se, i comença el cercle viciós. Tot això fa que els nens que neixen, neixin ja molt més vulnerables. Una de les situacions més doloroses que em toca viure és veure morir un nen fins i tot abans de poder-lo atendre, a la sala d’espera, en la consulta, mentre la mare està explicant el que li passa, els porten embolicats, i quan t’acostes a veure, ja no viu. És molt dur veure el crit punyent de la mare davant el seu fill mort.

“La falta d’aigua potable i de sanejament i les condicions de vida associades a la pobresa són causa de moltes malalties” La mortalitat infantil és un dels drames amb què conviu la població africana. En la majoria dels casos aquestes morts podrien ser totalment evitables. Per Cristina Antolín hi ha una estreta relació entre l’accés a dos drets bàsics i la mortalitat infantil, el dret a l’aigua i el dret a l’alimentació: Quan parlo de falta d’higiene, parlo de falta de clavagueram, de que no es re-

6

Camerun Població total 19.522.000 Ingrés nacional brut per càpita: 2.170 $ Esperança de vida en néixer h / m (anys): 51/51 Probabilitat de morir abans d’arribar als cinc anys (per 1000 nascuts vius): 154 Probabilitat de morir entre els 15 i els 60 anys, h / m (per 1000 habitants): 420/409 Despesa total en salut per habitant:122 $ Despesa total en salut com a percentatge del PIB: 5.6 Font: Observatori mundial de la salut (Dades del 2009)

La falta de sanejament i d’higiene són la causa de moltes malalties cullen les deixalles i, sobre tot, de manca d’aigua potable. El no comptar amb aquests serveis bàsics fa que els microbis convisquin amb les persones, i que els nens i els joves tinguin més risc de contreure infeccions intestinals. A més, s’ha de comptar amb persones ja febles per malnutrició o alimentació no equilibrada; per tant una simple infecció intestinal es pot emportar la vida d’aquest nen per davant. Les infeccions intestinals poden acabar amb la vida d’un nen en 24 hores, la ràpida deshidratació, i la manca de mitjans per arribar de manera ràpida als centres de salut, dificulten la possibilitat de salvar-lo. Quan arriben, tenen ja una deshidratació extrema, moltes vegades, quan li estàs buscant la vena per rehidratar, se’t queda a les mans.

Com a resposta a tota aquesta situació cinc congregacions dominiques, una d’elles la de Cristina Antolín, van decidir donar esperança a totes aquestes persones i posar al seu abast una cosa tan bàsica com és l’accés a l’atenció mèdica.

En veure totes aquestes necessitats,

cinc congregacions de dominiques que ens trobàvem treballant a Yaoundé vam decidir unir la nostra força i energia i posar en peu el Centre Hospitalari “ San Martin de Porres “. És un projecte que està en la perifèria de la capital, Yaoundé, a un barri que es diu Mvog-Beti. És un barri que no té aigua corrent, ni camí asfaltat, amb cases on la gent viu en situació de molta pobresa.

L’hospital s’ha construït gràcies a moltes persones que ens han ajudat. Però vull destacar Mans Unides. L’hospital està en un barri on no hi ha aigua corrent, Mans Unides va finançar l’aprovisionament, la canalització i l’evacuació d’aigua en aquest hospital, on sobretot en l’època de pluges, recollim tota l’aigua de la pluja, que després es canalitza i es distribueix. D’aquesta manera, Mans Unides ens ha donat la vida a l’hospital, donant-nos l’aigua.

Les malalties més comunes a què s’ha d’enfrontar cada dia Cristina Antolín són el paludisme -també anomenada malària-, malalties relacionades a la insalubri-

ció molt gran. Quan els dónes la notícia que estan infectades sembla que se’ls cau el món a sobre. En participar en el programa, estan contentes, fins i tot millor físicament, perquè prenen el medicament i perquè tenen un al•licient a la vida, llavors fins i tot la malaltia es porta millor.

Per als fills dels malalts de VIH també tenim un programa: beques perquè puguin seguir estudiant, alguns complements alimentaris i també sortides recreatives, festes... La idea és ajudar la persona en tot, perquè la persona és un tot, no és només un cos, per això és un projecte que busca acompanyar-la en tot. A mi m’encanta perquè toca tots els aspectes de la persona.

“La malària és la primera causa de mortalitat al Camerun. És una malaltia que ataca a totes les persones” L’Hospital Sant Martí de Porres, dirigit per Cristina Antolín, ofereix una assistència de qualitat a la qual pot accedir tothom tat de l’aigua i el VIH SIDA. Per a nosaltres la malària és la primera causa de mortalitat al Camerun. És una malaltia que ataca a totes les persones: dones, homes, nens, ancians. També estan totes les malalties relacionades amb la insalubritat de l’aigua. Hi ha molta mortalitat infantil producte d’infeccions transmeses per l’aigua. També hi ha malalties pulmonars, pneumònia, pulmonia... Els més vulnerables són els nens i ancians. I com no, malalties de transmissió sexual, entre elles el VIH. En aquest sentit, tenim un projecte que Mans Unides ens ha finançat a través de la delegació de Solsona, gràcies a la qual hem rebut el finançament per l’acompanyament, ajuda, i suport psicosocial dels malalts que tenen el VIH. Actualment el govern s’ha posat mans a l’obra, i ofereix el tractament gratuït, expedit per determinats centres, entre ells el nostre. Però la malaltia de la SIDA no és només una malaltia corporal, esdevé també una malaltia psicològica, social i moral. Per això intentem acollir al malalt

que té el VIH en tota la seva integritat. Li donem la medicació, segons la càrrega viral que tingui, però a més a més tenim un servei amb un psicòleg, una assistenta social, i algunes persones voluntàries que estan treballant en aquest servei.

Aquestes persones es dediquen a escoltar-la, es desplacen al domicili, veuen la situació en què viuen i veuen com la família viu la malaltia.

De vegades la família es cansa, perquè econòmicament es veuen amb una càrrega insoportable i els abandonen.

Veiem que molts pacients viuen en situacions molt precàries. Per això estudiem cada cas, els demanem que pensin en un projecte per crear un petit negoci que els ajudi a autofinançar-se i els donem un microcrèdit. Actualment hem donat 24 microcrèdits, que han transformat les vides d’aquestes persones, els han retornat l’esperança. Una, per exemple, ha muntat un galliner, una altra ha comprat la seva màquina de cosir, i així poc a poc ens van tornant els diners de la inversió.

Aquest projecte ens dóna una satisfac-

S’ha posat la salut a l’abast de tothom A l’hospital, a poc a poc hem crescut.

Estem intentat consolidar tots els serveis que hem implantat. No és un hospital gratuït, però tractem de fixar uns preus que siguin accessibles a la població, amb la finalitat de autofinançar-nos. Si no el dia que se’n vagi l’ajuda, l’hospital no podria continuar funcionant. A l’hospital ve molta gent perquè els preus són accessibles. I en el cas que algú no pugui pagar, tenim una assistència social. La idea és que no se’n vagi sense ser atès.

En crear l’hospital, vam veure que era molt important formar en la salut, educar en la salut. Llavors, a part d’assistir als malalts, tenim un equip de 4 persones - un biòleg, un teòleg, un psicòleg i una jurista-, als que anomenem “Comunitat itinerant de formació”. És un equip que està a temps complet, tractant temes d’Educació per a la salut, tractant d’educar en canvis de comportaments que estan relacionats amb la millora de la salut dels pacients. Sabem que les persones som un tot: el cos, la psicologia, l’esperit... tot està unit.  Pots col·laborar per fer realitat els projectes sanitaris de Mans Unides a l’Àfrica fent-te soci o amb un donatiu: www.mansunides.org |Tel: 93 487 78 78

7

25

pr ojectes

projectes educatius

Projectes 22 1 1 20 i Balears Catalunya

projectes , agricoles

Haití ♥ Barcelona. Construcció d’escola rural. F Jesús Serra, Bon Preu.

Haití ♥ Eivissa. Promoció criança de bestiar boví.

Haití ♥ Eivissa. Construcció escola rural.

Haití ♥ Girona. Promoció de salut comunitària en comunitat rural.

Haití ♥ Lleida. Recolzament al corredor humanitari al nord del país. Aj Lleida.

Brasil ♥ Barcelona. Desenvolupament productiu sostenible a zones forestals.

Brasil ♥ Girona. Millora i actualització de l’ensenyament en escola agro-industrial.

18

Hondures ♥ Barcelona. Apoderament econòmic i productiu de dones camperoles i urbano-marginals als departaments de Cortés i Atlàntida. Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

10

projectes socials

Mèxic ♥ Vic. Enfortiment capacitats dones indígenes.

Paraguai ♥ Barcelona. Programa de formació tècnica agrícola per a productors rurals. Cerdanyola / Ripollet.

Paraguai ♥ Solsona. Capacitació més eficient en sistemes productius a famílies camperoles per tal de millorar el rendiment de les seves explotacions.

8

Panamà ♥ Barcelona. Capacitació de 12 comunitats rurals en gestió de recursos i producció agrícola.

Panamà ♥ Barcelona. Programa de sanejament ambiental i enfortiment de la producció a poblacions indígenes.

Equador ♥ Girona. Desenvolupament integral de comunitats camperoles en la producció agrícola i comercialització amb criteris de comerç just. Diputació de Girona.

Equador ♥ Lleida. Millorament del sistema d’aigua potable per comunitats rurals a Ambato.

Perú ♥ Barcelona. Aigua potable i sanejament a una comunitat rural. Zurich Perú ♥ Barcelona. Garantir l’accés sostenible a recursos hídrics per a les comunitats camperoles de la conca del Ccatccamayo. Sant Sadurní d’Anoia. Aj Sant Sadurní d’Anoia.

Perú ♥ Barcelona. Capacitació per a l’accés i la millora de la qualitat de l’aigua a 15 barriades marginals. Sabadell.

Perú ♥ Barcelona. Enfortiment del sistema educatiu primari a San Juan de Lurigancho. Vilafranca. Aj Vilafranca.

Perú ♥ Barcelona. Programa de gestió integral de recursos i desenvolupament de capacitats a 24 comunitats rurals andines.

Perú ♥ Girona. Enfortiment del sistema educatiu primari a San Juan de Lurigancho.

Aj Girona.

Perú ♥ Lleida. Desenvolupament integral a les caletes de la Bahia de Sechura.

Diputació de Lleida.

Perú ♥ Tarragona. Desenvolupament integral de les comunitats pescadores de la Badía de Sechura. Diputació de Tarragona.

Ghana ♥ Barcelona. Millora de l’atenció sanitària mitjançant la construcció i equipament d’un centre de salut per a consultes mèdiques externes amb serveis complementaris. Vallès Oriental . Aj Santa Perpètua de Mogoda, Aj Palau-Solità i Plegamans, Aj Sant Celoni.

Ghana ♥ Menorca. Construcció de deu pous per a deu comunitats.

8

projectes sanitaris

El Salvador ♥ Eivissa. Construcció de centre per a promoció de la joventut.

El Salvador ♥ Girona. Seguretat alimentària, sanejament ambiental i enfortiment organitzatiu en 10 comunitats rurals de San Juan Opico i Quezaltepeque. Aj Figueres - Aj Malgrat de Mar, Aj Banyoles.

projectes dona

Guatemala ♥ Vic. Salut comunitària per a dones d’àrees rurals. Col·legi de Farmacèutics de Girona.

Nicaragua ♥ Eivissa. Capacitació i assistència tècnica per contribuir a la seguretat alimentària de la comunitat de León. Aj Vilanova i La Geltrú.

Bolívia ♥ Barcelona. Reconstrucció i extensió d’un sistema d’abastament d’aigua potable a una zona rural. Vallès Oriental.

Bolívia ♥ Barcelona. Suport a una escola de capacitació de dones indígenes i camperoles.

Bolívia ♥ Barcelona. Millora de les oportunitats productives, comercials, associatives i mediambientals a Tomina. Sabadell. Aj Sabadell.

Bolívia ♥ Tarragona. Millorem les oportunitats productives comercials, associatives i medioambientals a Tomina. Aj Tarragona.

Rwanda ♥ Eivissa. Ampliació de la zona de maternitat d’un hospital en zona rural.

Rwanda ♥ Tarragona. Construïm i equipem un taller de costura a Rwanda.

Camerun - Menorca. Centre per al foment de l’agricultura sostenible. Fons Menorquí de Cooperació.

Camerun - Vic. Millora producció d’oli i formació de dones.

Índia ♥ Barcelona. Construcció d’una escola primària a Tungkubari. Promocaixa. Índia ♥ Barcelona. Promoció de la salut i programes de prevenció. Zurich, GMV Eurolift. Índia ♥ Barcelona. Adquisició d’una ambulància tot terreny per a un centre rural de salut.

Sabadell. Índia ♥ Barcelona. Construcció d’un centre d’atenció integral per a infants afectats de sida.

Terrassa. Índia ♥ Girona. Instalació de cuines sense fums i altres millores. Índia ♥ Lleida. Iniciatives per al desenvolupament sostenible de dones rurals a Tamil Nadu. Índia ♥ Seu d’Urgell. Construcció de 6 aules per a l’escola de Kakkaveri. Índia ♥ Seu d’Urgell. Compra d’un vehicle. Índia ♥ Tarragona. Equipem nou centres de salut rural a l’Índia. Índia ♥ Tortosa. Construcció de classes en escola per descastats a Thalarkulam. Benicarló.

Filipines ♥ Eivissa. Treball de desenvolupament comunitari per als treballadors migrants.

Sri Lanka ♥ Tortosa.

Amplicació de col·legi femení a Colombo.

Cambodja ♥ Tarragona. Lluitem contra la sida.

Uganda ♥ Barcelona. Tres aules i administració a una escola infantil en el medi rural. Unnim.

Togo ♥ Girona. Formació, sensibilització i educació de dones a la regió de la sabana

MAPA DE PETERS. És un mapa que presenta una distribució espacial més justa dels continents en el globus terraqui. La proposta del cartògraf alemany va ser la de representar el mapa de tal manera que les àrees fossin proporcionals a les àrees reals. Els mapes que estem acostumats a veure distorsionen les proporcions en favor del Nord.

Benín ♥ Barcelona. Captació i distribució d’aigua en tres localitats de la comuna de Sinendé.

Aj d’Abrera.

Benín ♥ Barcelona. Construcció i equipament de 2 mòduls de tres aules d’escola primària i un laboratori. Bansabadell Vida.

Benín ♥ Barcelona. Construcció d’una escola de primària. Sabadell.

Benín ♥ Solsona. Programa de formació per a dones en nutrició i salut per reduir la mortalitat infantil.

Benín ♥ Tarragona. Enfortim l’educació primària i secundària a Benín. Aj Reus, Aj Cambrils.

Malawi ♥ Girona. Construcció de 4 cases per a personal sanitari.

Mali ♥ Girona. Construcció d’un internat per a noies joves

RD Congo ♥ Barcelona. Desenvolupament sanitari de la regió de Kivu Sur. Vallès Oriental. Aj Granollers, Aj La Garriga, Aj La Roca del Vallès, Aj Caldes de Montbui, Aj Cardedeu, Aj L’Ametlla, Aj Lliçà de Vall, Aj Parets del Vallès, Aj Vilanova del Vallès.

RD Congo ♥ Barcelona. Diversificació i ampliació productiva a comunitats rurals. Optim.

RD Congo ♥ Girona. Compra d’una ambulància per a l’hospital de Lukelenge. Aj Lambilles, Aj Palol de Revardit, Aj Camós, Aj Cornellà del Terri, Consell Comarcal Pla de l’Estany.

RD Congo ♥ Girona. Construcció de 10 escoles rurals.

RD Congo ♥ Tortosa. Equipament de 69 dispensaris a Kisangani.

RD Congo ♥ Vic. Desenvolupament sanitari a Kivu Septentrional. Aj d’Igualada.

Kenya ♥ Girona. Escola secundària rural per a noies.

Kenya ♥ Girona. Dotació d’aigua potable a una comunitat rural.

Burundi ♥ Barcelona. Reconstrucció i extensió d’un sistema d’abastiment d’aigua potable a una zona rural. Sabadell.

Burundi ♥ Vic. Reconstrucció i extensió i accés a aigua potable a zona rural.

Etiòpia ♥ Barcelona. Millora de les condicions soci-sanitàries de la població rural del districte d’Abobo, regió de Gambella.

Vilanova. Aj Vilanova i la Geltrú.

Etiòpia ♥ Eivissa. Ajuda alimentària per a nens en situació de risc.

Etiòpia ♥ Girona. Escola de formació professional en zona rural.

Etiòpia ♥ Tarragona. Millorem les condicions sociosanitàries a Etiòpia. Consell Comarcal del Tarragonès.

Etiòpia ♥ Vic. Millora condicions sociosanitàries població rural a Adobo-Gambilla. Aj de Manlleu, Aj de Manresa, Consell Comarcal d’Osona.

Nigèria ♥ Barcelona. Rehabilitació d’una escola d’educació infantil: construcció d’un bloc amb 6 aules i serveis diversos. Mataró.

Nigèria ♥ Eivissa. Millora de les instal·lacions d’un hospital.

Moçambic ♥ Mallorca.

Millora de les condicions educatives i de seguretat alimentària de la població rural dels districtes de Buzi, Chitabava i Machanga. Aj Palma.

Moçambic ♥ Tarragona.

Ampliem un centre de secundària a Moçambic.

Burkina Faso ♥ Barcelona.

Construcció d’una escola de primària. Vilanova / Vilafranca / Sant Sadurní.

Madagascar ♥ Mallorca. Construcció d’una escola primària per al col·legi Sant Rafel.

Madagascar ♥ Mallorca. Rehabilitació de l’escola primària per al col·legi Jesús Maria.

Madagascar ♥ Vic. Construcció d’una escola de primària.

Zimbabwe ♥ Tortosa. Ampliació, construcció de biblioteca, administració i latrines a l’escola secundària rural a Siakobvu.

9

pr ojectes

Agraïment

PROJECTES COFINANÇATS. Les administracions públiques i les empreses col·laboren amb Mans Unides en fer possible projectes agrícoles, edu-

catius, sanitaris, socials i de promoció de la dona. Aquest, per exemple, és un projecte cofinançat pels Ajuntaments de Sabadell i Tarragona.

Noves oportunitats de desenvolupament per a la població rural de Bolívia Augusto Jaramillo er a les famílies camperoles de Tomina (Bolívia) és imprescindible l’autonomia alimentària i l’increment dels seus ingressos.

Per això hem de millorar les seves oportunitats productives, comercials, associatives i mediambientals.

La contrapart local és Proagro i té molta experiència en la implementació i millora d’infraestructura de reg i planificació productiva. La col·laboració amb Mans Unides es remunta a més de

P

10 anys, en què s’han concretat tres projectes per una suma total de 1.500.000€.

Aquest projecte té un pres-

beneficiat El projecte ha camperoles 674 famílies

supost de 678.707,51€. Beneficiarà directament a 674 famílies de 16 comunitats.

Les claus del projecte:  La igualtat d’oportunitats per a l’accés i control de factors econòmics, socials i polítics.  La revalorització del comerç cultural, mitjançant l’artesania, la ceràmica i productes tèxtils per a l’autoconsum o venda.  L’adequat maneig de l’entorn a través de l’agricultura, superant la producció tradicional, caracterit-

Memòria econòmica 2010

S

egons les últimes xifres auditades corresponents a l’exercici 2010, Mans Unides va recaptar a tota Espanya 52,99 milions d’euros i va finançar 641 projectes a 55 països.

Dels 52,99 milions d’euros recaptats es van destinar el 86,3% a Projectes de de-

Promoció i captació de recursos 2,0 Administració 6,6 %

Fons privats

els ingr e ss os

80,3%

s

Ap l

d io

19,7%

Fons publics

5,1 %

%

ac ic

Sensibilització

s de Mans Un litat ide

essos

87,8 %

projectes de desenvolupament

na Fi

gr In

senvolupament i el 5.1% a Projectes de Sensibilització. D’aquests projectes es van beneficiar 8.820.655 persones de manera directa i 17.069.057 de forma indirecta. Per continents, d’aquests projectes es van realitzar 246 a Àfrica, 177 a Amèrica Llatina i 218 a Àsia i Oceania.

La feina que fem en favor dels països més pobres seria impossible sense els amics i col· laboradors de Mans Unides. Una llarga llista de voluntaris, contractats, socis, donants individuals i col·lectius, empreses, bancs, associacions i fundacions donen suport a aquesta tasca mitjançant donacions, cofinançant projectes de desenvolupament, patrocinant iniciatives o prestant serveis molt diversos. És especialment rellevant l’aportació de col·legis i parròquies. A tots ells, moltes gràcies.

zada per la seva estacionalitat.  L’enfortiment de processos de participació i capacitat de gestió de les organitzacions locals. 

Dades financeres auditades del 2010 Catalunya i Balears Delegació Barcelona Girona Eivissa Lleida Menorca Mallorca Urgell Solsona Tarragona Tortosa Vic Total

Recaptació 2.376.255,15 393.858,95 230.167,38 158.205,11 104.185,31 389.855,22 107.490,43 211.995,44 341.284,56 300.169,29 240.396,23 4.853.863,07

A la tabla superior es detallen el ingressos de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears.

Dóna suport als projectes de Mans Unides per millorar les condicions de vida dels més pobres

10

visites a pr ojectes Brasil

“Ha estat una experiència impactant”

Francesca Sánchez Teruel ola a tots aquells i aquelles que voleu un món millor i treballeu per aconseguir-ho! Sóc la Paquita Sànchez, una voluntària de Mans Unides. Visc a Balaguer i pertanyo a la delegació del Bisbat d’Urgell (Lleida). He tingut la sort de viatjar a Brasil en viatge de formació, conjuntament amb altres voluntaris d’altres llocs d’Espanya. Ha estat tan interessant que no tinc la capacitat de reflectir-ho en un escrit. És el cor que voldria expressar tot el mostrari de sentiments que se m’han obert a través dels deu dies que he estat més enllà de l’Atlàntic.

Ha estat una experiència impactant el descobrir realitats molt dures: injustícia social, nenes i nens que viuen al carrer, prostitució infantil, drogues... faveles o comunitats com allà volen que diguem. Ajudes a projectes rurals (aigua), a la propietat de la terra comandats per comunitats de dones amb cooperatives que faciliten la millora de les condicions de tota la família...

El més emocionant va ser conèixer comunitats indígenes que viuen en condi- Les comunitats indígenes viuen en cions molt difícils, condicions molt difícils a l’aire lliure, en poc espai, perillant les seves vides per moltes circumstàncies... lluitant per la terra, les seves tradicions...

Ha sigut molt important per a mi descobrir i supervisar que tots els esforços que fem les diferents delegacions arriben al seu lloc i que es fa un bon ús dels recursos. Això ens ha de donar coratge per continuar treballant en projectes de desenvolupament. Cal dir que no serà fàcil, ja que nosaltres també tenim dificultats econòmiques, però aquestes són petites respecte a les seves.

Tot plegat et dóna més motivació per seguir treballant més i també per conèixer i conviure amb persones amb un gran capital humà. Dono moltes gràcies a Mans Unides per haver tingut l’oportunitat de viure aquesta experiència que em farà créixer com a persona més conscienciada i solidària.

H

Fes-te’n soci 93 487 78 78

Kenya

Kibera, un slum que encongeix el cor

Steina Rebate ull compartir la meva experiencia en un viatje de formació en el qual vam visitar projectes de Mans Unides a Kenya.

El que més em va impactar va ser conèixer Kibera.

Kibera és l’slum (barri perifèric) més gran d’Àfrica i el més densament poblat. Situat a 2km del centre de Nairobi (la capital de Kenya), hi viuen - si és que es pot dir viure- unes 800.000 persones.

Aquest asentament informal existeix des de finals de la Primera Guerra Mundial, i aviat cumplirà els 100 anys. Les barraques tenen unes dimensions de 9 m2, sense aigua, sense llum, sense clavegueram... Les condicions higièniques són lamentables. Els seus habitants són immigrants procedents de tot el país, així que la composició ètnica és molt variada.

Aquesta dura realitat ha portat a que s’originin noves formes d’organització comunitària,en sentit positiu. I en sentit negatiu, l’existència de bandes criminals i extorsionadores.

Només el 15% de la població de Kibera té una feina qualificada. Alguns treballen a indústries properes a l’slum, guanyant uns 45 $ al mes, i la resta fan el que poden, venent fruita i verdura o treballant molt de tant en tant com a mà d’obra no qualificada.

Els voluntaris que vam participar en aquest viatje, vam visitar un centre de formació professional que Mans Unides ha finançat a Kibera. En aquest centre ensenyen tall i confecció i informàtica. A més a més, s’ha construit un dispensari mèdic que dóna atenció a unes 2.900 persones l’any.

Vàrem parlar amb el missioners de Guadalupe que porten treballant a la zona des del 1997. Han engegat una escola per 450 nens i un centre d’educació de secundària. Els Guadalupans donen un raig d’esperança a tota aquesta gent. Ens van explicar que moltes malalties com la polio, l’hepatitis o la tuberculosi han disminuït notablement i que més del 90% dels nens de l’slum van a l’escola.

El més al·lucinant de tot: que a pocs metres hi habia un dels clubs de golf més luxosos de tota Kenya. Sense comentaris.

V

Fes un donatiu

www.mansunides.org 11

delegacions

Hugo Pérez

Concurs Narracions Solidàries 2011

. Va Vallès Oriental ent m ra lliu el r ra celeb nCo l de premis de ns cio rra Na curs de mpSolidàries. Va co de lde lca l’a b am r ta r se Ro i Granollers, ra do ea cr , ila Capdev es”. de “Les 3 besson

Festival de la Tercera Edat

Eivissa. Va participar al festival organitzat per la Federació de la Tercera Edat d’Eivissa. La recaptació es va destinar a Mans Unides i va ser un veritable èxit de participants i públic

Llàntia Solidària

Vic. Va celebrar la Llàntia Solidària, on es participa en un projecte de Mans Unides amb l’adquisició de les llànties solidàries amb el donatiu de 2€ per unitat. Els veïns van penjar-les de les finestres i balcons per recolzar la iniciativa.

Valoració de l’any

Urgell. Va celebrar una trobada dels representants de les comarcals del Bisbat d’Urgell per fer una valoració de les actuacions. darreres Paquita Sánchez va fer la presentació del viatge de formació que farà al Brasil.

ts” scoltar els tenir Drseva a t e r D : omplir per e a ic e fr rt “À e b o continent.

R l u e d guts El Pala

. fricans vin Barcelona antiago Zan 4 experts a ls e d is r amb en S n o ta p m s. co testim e tg va a lipmetr ona també ncurs de C La taula rod tar el 3r Co n se re p va nou, que

Mostra d’entitats

tra d’Entitats de Vilanova. Va participar a la 4ª Mos ent de Vilanontam l’Aju per a zad anit Cooperació (org ar a conèixer don va i la Geltrú) que té per objectiu ovines en vilan s ative inici de forma lúdica i festiva les ció. l’àmbit de coopera

“Cantem contra la Fam

” Lleida. Va celebrar el tradicional Concert de Corals “Cantem contra la fam ”, que va estrenar em plaçament (la plaça de la Paeria).

Va comptar amb la col •laboració de l’Ajuntament i va ser un èxit d’assistència.

12

Homenatge a Mans Unides

Solsona. L’Ajuntament de Bellpuig, acompanyat del Conseller de la Generalitat, va dedicar un homenatge a Mans Unides, en reconeixement del treball constant durant 25 anys, tant a la diòcesi de Solsona com a Bellpuig.

Terrassenc de l’Any

Terrassa. La presiden ta de Mans Unides a Terrassa, Glòria Oliva, va rebre el premi de Terrassenc de l’Any pel seu foment dels valors cristians i de la solidarita t amb les persones que més ho necessiten.

Gospel

Tarragona. Va congregar més de 300 persones en un concert de gospel que es va celebrar a l’Auditori de Catalunya Caixa. L’acte tenia com objectiu recaptar fons per un projecte sanitari a l’Índia.

Sorprenent donatiu anònim

Girona. Va rebre un inesperat regal de Nadal en forma de donatiu anònim de 129.000€.

Aquesta elevada quantitat de diners rebuda es va destinar a dos projectes de Mans Unides: un situat al Congo i un altre a Kènia.

Conferència Chema Caballero

Tortosa. Va participar en el curs d’estiu de la UNED a Tortosa “Àmbits d’intervenció social”, on Chema Caballero, missioner a Sierra Leone, parlà del projecte que va dirigir al país africà on va acollir més de 3.000 menors.

Jornada

Menorca portes obert . Va celeb es rar unes obertes a jornades la seva s de portes eu per do tallers art nar a con esans de èixer els d e la bona fe c ina que re oració i confecció tèxtil, i alitzen els voluntaris .

Mercat Solidari

Mallorca. Els pares i nens de la catequesi van anar a peu a la capelleta de la muntanya a Sóller, on cada un dels infants pintà un plat, que es van vendre al mercat per col·laborar amb els projectes de Mans Unides.

Aplec de socis i col· laboradors anitzar

Sabadell. Va org · un aplec de socis i col asvan l qua al s, dor ora lab sistir-hi un centenar de per i ca Ro ep Jos e sones. El par tes seu el rtar apo va Alsina de timoni viu dels projectes sil.

Bra Mans Unides al

13

concur s de clipmetratges

Daniel Ortiz ans Unides ha organitzat la 3a edició del concurs de clipmetratges (vídeos d’1 minut) “El teu punt de vista pot canviar el món”. Es tracta d’una acció de sensibilització i d’Educació per al Desenvolupament 2.0, que posa tot l’èmfasi en la participació, ja que són els concursants qui creen els continguts de la campanya a través dels seus curtmetratges d’1 minut. Aquesta 3a edició es centra a l’Àfrica. Les anteriors edicions es van ocupar de la globalització, de la pobresa i del medi ambient.

Aquesta acció solidària té dues categories: 1. La categoria General, oberta a tothom i d’àmbit estatal.

2. La categoria Escoles, adreçada a l’alumnat de Secundària, Batxillerat i FP de Catalunya, Madrid, Andalusia, Aragó, Castella-La Manxa i Castella Lleó.

Aquesta acció d’EpD innovadora compta amb la col·laboració de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), d’empreses patrocinadores com Spanair, Canon, Adobe, FGC... i de mitjans de comunicació líders.

Et convidem a participar en el concurs amb el teu vídeo d’1 minut i visionar aquestes petites obres mestres. Votant i comentant els clipmetratges de Mans Unides també aportes el teu punt de vista per canviar el món.

Mira’ls i comenta’ls en www.clipmetratgesmansunides.org

M

Un jurat amb moltes cares conegudes

E

l prestigiós cineasta Imanol Uribe és el president d’un jurat en el qual trobem moltes cares conegudes: Santiago Zannou (director de “El truco del manco” i “La puerta de no retorno”), Eduardo Chapero-Jackson (director de “Verbo”) , Lluvia Rojo (l’ actriu de “Cuéntame”), al costat de crítics de cinema i experts en educació per al desenvolupament i Àfrica. En els jurats autonòmics també hi ha persones molt populars, com per exemple, Joaquín Reyes (Muchachada Nui), l’actor Pepón Nieto, etc.

14

Una activitat innovadora i divertida per a ESO, Batxillerat i FP

D

es de Mans Unides proposem a escoles i instituts aquesta activitat que ha tingut una gran acceptació per part dels alumnes i professors que han participat. Aquesta proposta pedagògica és molt enriquidora. Els alumnes creen els seus propis continguts audiovisuals i per això han de documentarse sobre la realitat d’Àfrica i aprendre les tècniques de producció audiovisual (guió, gravació, edició de vídeo), organitzar-se per crear un grup i treballar de forma col·laborativa. L’activitat va dirigida a alumnes d’ESO, Batxillerat i FP. El format del clipmetratge (vídeos d’1 minut), en un entorn web 2.0 (youtube, dailymotion, facebook, tuenti, twitter ...) es vincula a l’oci preferit pels joves. I això facilita que percebin l’activitat com a lúdica i divertida.

En aquest sentit, val la pena reproduir algunes opinions d’alumnes: “Molt bona idea”, “va estar molt bé”, “bona experiència”, “s’aprèn molt”, “bones estones amb els companys fent el vídeo“.

Els professors també queden molt satisfets amb l’experiència: “És una activitat molt bona. Anima els joves amb les noves tecnologies i amb la conscienciació sobre el que passa al món “. “És divertida, els grups d’alumnes s’ho passen molt bé fent-los”. “Ajuda a que els alumnes canviïn d’actitud respecte als problemes de la fam i la pobresa i fomenta el treball en equip.”

El concurs va començar el 17 d‘octubre de 2011 i finalitzarà el 29 de febrer de 2012.

Per a la fase d’informació sobre la realitat africana, proporcionem nombrosos materials educatius, que es poden descarregar a www.professorssolidaris.org.

El concurs de clipmetratges és una acció d’Educació per al Desenvolupament (EpD) de Mans Unides que es farà el proper curs entre octubre i finals de febrer.

Més informació a: www.clipmetratgesmansunides.org.

joc perillós

concurs

www.unjocperillos.org

lafacultadinvisible.org

youtube

joves

www.clipmetratgesmansunides.org

www.youtube.com/mansunides

twitter www.twitter.com/mansunides

professors

www.facebook.com/mansunidescat

www.mansunides.org

www.professorssolidaris.org

dailymotion

web

facebook

segueix-nos a Internet

www.dailymotion.com/mansunides

delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears BARCELONA. 934 877 878 bcn@mansunides.org www.mansunidesbcn.org Anoia. 938 913 160 Cerdanyola. 936 910 339 Gelida. 937 791 182 Mataró. 937 901 119 Ripollet. 936 921 579 Sabadell. 937 459 430 www.mansunidessabadell.org Terrassa. 937 836 520 Vallès Oriental. 938 706 249 www.mansunidesvor.org Vilafranca del Penedès. 938 902 317 Vilanova i la Geltrú. 938 155 044 fmansunides.entitatsvilanova.cat GIRONA. 972 200 525 girona@mansunides.org www.mansunidesgirona.org Banyoles. 972 575 656 Calella de la Costa. 937 623 508 / 678 726 466 Figueres. 972 674 343 Malgrat de Mar. 937 653 169 Olot. 620 919 121 Palamós. 972 317 800 Santa Coloma de Farners. 972 840 503 LLEIDA. 973 269 104 lleida@mansunides.org www.mansunideslleida.org Albatarrec. 973 756 631 Alguaire. 973 756 631 Almacellas. 974 425 255 Alpicat. 973 736 037 Artesa de Lleida. 973 167 605 Bell-Lloc. 973 560 220 Borges Blanques. 973 142 059

Juncosa. 973 128 108 Juneda. 973 150 136 Montoliu. 973 720 289 Rosselló. 973 730 028 Torres de Segre. 973 796 069 SOLSONA. 973 320 183 solsona@mansunides.org www.mansunidessolsona.org Anglesola. 973 308 202 Baga. 93 824 43 65 Balsareny. 93 839 66 95 Bellpuig. 973 320 183 Berga. 93 821 37 14 Cardona. 93 869 11 61 Casserres. 93 823 40 56 Cervera. 973 530 044 El Palau d’Angl. 973 601 890 Gironella. 93 825 02 73 Golmés. 973 603 023 Mollerussa. 973 602 608 Navàs. 938 223 098 Ogern. 973 462 763 Pobla de Lillet. 938 236 282 Puig-Reig. 93 829 02 65 Sant Ramon. 973 524 359 Solsona. 973 480 208 Súria. 93 869 58 33 Tàrrega. 973 312 226 Torà. 973 473 080 Verdú. 973 348 101 Vilanova de Bellpuig. 973 324 366 Vila-Sana. 973 601 997 TARRAGONA. 977 244 078 tarragona@mansunides.org www.mansunidestarragona.org Alt Camp. 977 612 480 Baix Camp. 977 312 023 Baix Penedès. 977 661 240

Cambrils. 977 793 622 El Vendrell. 977 661 240 Urgell-Garrigues. 973 330 172 TORTOSA. 977511428 tortosa@manosunidas.org www.mansunidestortosa.org Alcalà de Xivert. 964 410 563 Amposta. 686 464 079 www.mansunidesamposta. blogspot.com Alcanar. 615 341 189 Ascó. 977 405 107 Benicarló. 964 471 482 www.benicarlo.org.es Camarles. 977 470 274 Deltebre. 977 489 003 El Perelló. 977 490 022 Flix. 977 411 151 L’Ampolla. 977 460 116 La Sénia. 977 570 119 Móra La Nova. 977 402 524 Morella. 964 160 054 Roquetes. 977 501 020 Sant Carles de la Ràpita. 977 740 845 Sant Jordi. 977 721 097 Santa Bàrbara. 977 718 117 Tivissa. 977 402 684 Ulldecona. 977 720 145 URGELL. 0037 6325 883 urgell@mansunides.org www.mansunidesurgell.org Agramunt. 973 390 239 Andorra. 00.376 865.196 Artesa de Segre. 973 445 693 Balaguer. 937 445 966 Guissona. 973 550 136

La Fuliola. 973 570 075 Seu d’Urgell. 973 352 453 VIC. 902 702 032, ext. 3140 vic@mansunides.org www.mansunidesvic.org Artes. 93 830 54 79 Castellterçol. 93 866 86 53 Centelles. 93 881 24 35 Moià. 93 820 83 65 Igualada. 93 803 31 20 Manlleu. 93 851 57 98 Manresa. 93 874 23 16 Montesquiu. 93 852 90 74 Prats de Lluçanès. 93 856 04 48 Ripoll. 670 34 61 95 Sallent. 93 837 04 62

Sant Boi de Lluçanés. 93 857 81 49 Sant Feliu de Codines. 93 8660342 Sant Julià de Vilatorta. 93 812 23 86 BALEARS EIVISSA. 971 312 774 eivissa@manosunidas.org www.mansunideseivissa.org MALLORCA. 971 718 911 mallorca@manosunidas.org www.mansunidesmallorca.org MENORCA. 971 36 99 36 bcn@manosunidas.org www.mansunidesmenorca.org

15

Campanya 53

www.mansunides.org | Tel: 93 487 78 78