Act Detectiu d'Histories cat s 8

05

Secundària

DETECTIU D’HISTÒRIES: ELS INVISIBLES Amb aquesta activitat pretenem Sensibilitzar els nois i noies sobre la situació de milions de persones que es veuen obligades a abandonar els seus països per protegir la seva vida per motius polítics, de raça o religió.

Ens basem en…

El compromís, que el diccionari defineix com “la paraula donada”. Una societat en la qual la gent no és capaç de contreure compromisos, de complir amb “la paraula donada”, és una societat fragmentada, insolidària, i així és difícil construir un projecte comú que ens doni sentit com a societat, ja que el compromís neix de la resposta que hem de donar al problema de les desigualtats, els desajustaments, les injustícies, etc., provocats per allò que cadascun ha de fer com a ésser social i no fa.

Aquest compromís necessita concreció; una societat ben preparada necessitarà individus compromesos amb les seves responsabilitats. Nosaltres podem fixar el compromís en l'acostament a algú que sigui víctima de la desigualtat o de la injustícia allà on es trobi per oferir-li un servei concret. El nostre compromís serà el seu motiu d'esperança.

Per comprometre'ns hem de tenir conviccions pròpies a partir de les quals obrar “el compromís”. Això ens permet relacionar el sistema de creences de cadascú amb l'actuació externa. És un valor instrumental molt adequat, en tant que és un vehicle de resposta i afecta les accions humanes, especialment davant les necessitats de les altres persones.

El compromís davant les necessitats de les persones té molts noms:   

Solidaritat: donar del que ens fa falta per compartir-ho amb qui passa algun tipus de necessitat.

Comprensió i comunicació davant les situacions i vivències d'aquells que no pensen ni actuen com jo, ni són com jo.

Coherència, que és la capacitat de viure i actuar d'acord amb les pròpies conviccions i que suposa estar disposats a acceptar un determinat nivell de sacrifici personal i de renúncia per adaptar-se a les circumstàncies, a les persones o al grup.

Durarà

L’activitat està pensada per realitzarse en dues sessions presencials a classe, més el temps necessari perquè cada grup faci el treball de la 1a fase.

Necessitarem

Història “Els invisibles” Enllaç a la web: http://www.educacion-manosunidas.org/

1

05

Secundària Som una Agència de Detectius i ens han encarregat analitzar els personatges que apareixen en la història “Els invisibles”. Tot bon detectiu ha de seguir una sèrie de fases per investigar un cas:

1a fase: el context del cas És important conèixer en profunditat el context del cas que estem treballant:  Dividiu la classe en quatre grups. A cada grup se li lliura una de les activitats de l'Annex: el medi físic, la història del país, la situació actual i les paraules clau.  L'educador/a organitzarà el treball d'aquesta fase com cregui convenient, i es dedicarà una sessió a l’exposició que cada grup farà a la resta de la classe sobre els resultats de la seva investigació.

2a fase: lectura de la història 

Lliureu a cada grup una còpia de la història “Els invisibles” a fi que la llegeixin.

3a fase: analitzant la informació 







Tot bon detectiu ha de tenir una sèrie de capacitats que li permetin acostar-se a les persones i estar-ne pendent. Podem posar en pràctica aquestes capacitats analitzant per grups la informació que apareix en la història: Ser un/a bon/a observador/a:  Quins temes apareixen reflectits en la història?  Quins personatges apareixen en la història?  Creieu que Sang és un immigrant o un exiliat polític? Per què?  Quin paper compleix el Centre de Formació i Col·locació per a Immigrants?

Tenir intuïció per classificar les persones:  Quins valors trobem en els personatges de la història?  Què ressaltem de la figura de Sang?  I de la figura del mestre Khun?

Tenir una gran agudesa mental i lògica:  Quines situacions injustes trobem en la història de Sang?

Per què es produeixen?  Quina és la resposta del mestre Khum davant el descobriment d'aquesta situació? Com la valoraries?

Una vegada que tots els grups han treballat les preguntes, feu la posada en comú i reflexioneu en gran grup.

2

05

Secundària ANNEX Grup 1 Els protagonistes d'aquest relat són refugiats birmans. Hem de conèixer el medi físic en el qual es desenvolupa la història. Els següents punts us poden ajudar a fer una presentació sobre el medi geogràfic de Myanmar/Birmània que explicareu als vostres companys i companyes:  Localització geogràfica de Myanmar/Birmània.  La capital i les ciutats més importants.  Elements geogràfics destacables: rius principals, costes, muntanyes...  Clima i paisatge natural: descripció dels elements físics naturals que existeixen en el país.

Grup 2 Els protagonistes d'aquest relat són refugiats birmans. Hauríem de conèixer la història del país on es desenvolupa la història. Els següents punts us poden ajudar a fer un petit resum sobre la història de Myanmar/Birmània que explicareu als vostres companys i companyes:  Abans de l’arribada dels anglesos.  La colonització anglesa.  Independència.  Les distintes ètnies i la seva problemàtica.

Grup 3 Els protagonistes d'aquest relat són refugiats birmans. Hauríem de conèixer el context social i polític actual del país on es desenvolupa la història. Els següents punts us poden ajudar a fer un petit resum que explicareu als vostres companys i companyes:  Nombre d’habitants, percentatge de cada una de les ètnies.  Religions que hi ha i percentatge de persones que les practiquen.  Sistema polític.  Idiomes.  Problemes que enfronta el país.

3

05

Secundària Grup 4 Hi ha una sèrie de paraules clau que seran fonamentals a l'hora d'ajudar-te a resoldre aquest cas. Poden semblar-nos molt evidents, però hem de conèixer-les en profunditat per poder entendre i estudiar el cas.

Esbrineu tot el que pugueu sobre elles:  Immigrant  Asil polític  Llibertat  Compromís Esbrineu qui és Aung San Suu Kyi i analitzeu la següent frase: "No és el poder que corromp, sinó la por. La por de perdre el poder corromp els que el tenen, i la por de l'abús del poder corromp els que viuen sota el seu jou."

Aung San Suu Kyi

4

05

Secundària ANNEX ELS INVISIBLES "No és el poder que corromp, sinó la por. La por de perdre el poder corromp els que el tenen, i la por de l'abús del poder corromp els que viuen sota el seu jou."

Aung San Suu Kyi

Em dic Sang, tinc vint-i-quatre anys i des que era un nen sempre he sentit por; por de pensar el que no podia pensar, por de dir el que no podia dir, por de cantar en la meva llengua, por de fer el que no podia fer… Sempre que havia de demanar un desig pensava el mateix: Vull viure sense por Pertanyo a l'ètnia karen, una de les diverses que hi ha a Birmània, el meu país. A Myanmar, el nom oficial de Birmània, no hi ha llibertat des de fa molt temps. Una dictadura militar ens governa des de fa més de 60 anys i és especialment dura amb les moltes minories ètniques com la nostra, que habiten el país des de temps immemorial. El dia a dia s’havia fet molt complicat per a nosaltres. Cada vegada teníem menys oportunitats per guanyar-nos la vida. Jo treballava amb el meu pare en la fusteria familiar.

De la fusta, sempre m’ha agradat com és de modelable quan mans expertes intenten treure’n el millor i, al mateix temps, la seva duresa per resistir l'esforç quotidià en una casa. Aquestes dues qualitats em recorden el meu poble, els karen, dialogants i, alhora, ferms defensors dels seus drets quan aquests són vulnerats.

Un dia ens van tancar la fusteria per pertànyer la meva família a l'ètnia karen.

A Birmània, per als que se senten com nosaltres, només existeixen tres opcions: el silenci, l'exili o la presó.

La situació es va anar fent cada cop més dura, raó per la qual fa un any vam creuar a Tailàndia pel pas de les Tres Pagodes. En un moment així, els sentiments són contradictoris: d'una banda busques la possibilitat de tenir un futur millor, d’una altra et sents culpable de no romandre en el teu país i intentar canviar les coses des de dintre, lluitant en comptes de fugir. Però, de vegades, la situació és tan difícil que les decisions esdevenen quelcom fàcil, perquè les opcions es redueixen a una quan la teva vida està en perill.

Tot just vaig haver de recórrer uns quilòmetres per creuar la frontera. En arribar a l'altre costat no esperava que les coses fossin tan diferents. No entenia ni una sola paraula del que deien, no parlava tai, i em sentia incapaç de comunicar-me. Afortunadament, no estava sol: en aquesta zona fronterera som molts els birmans que estem en similar situació. Només en el camp de refugiats de les Tres Pagodes, el més gran, hi conviuen 45.000 persones. Però hi ha vuit camps més. En realitat, només una mínima part de nosaltres té els seus papers en regla i ha obtingut asil polític, la resta vivim com a immigrants il·legals sense dret a res. És estrany no pertànyer a enlloc, no poder viure en el teu país i no ser tampoc ciutadà del país al qual arribes; en definitiva, “no existir”.

Com que “no existim”, no podem anar a l'hospital fora del camp de refugiats, ni anar a escola. Tampoc podem ser contractats legalment per treballar. I tot això empitjora pel nostre desconeixement de la llengua tai i la nostra por constant de ser detinguts i retornats a Birmània.

5

05

Secundària Per això, la meva vida va canviar quan vaig saber que existia el CENTRE DE FORMACIÓ I COL·LOCACIÓ PER A EMIGRANTS 1 , que compta amb el suport de diverses ONG tailandeses i internacionals.

El CENTRE utilitza una xarxa d'escoles que no només ensenyen als més petits, sinó que també funcionen com a centres culturals, en els quals s'organitzen diferents activitats i tallers i on els nouvinguts troben els suports que els ajuden a integrar-se i adaptar-se.

Jo, des que vaig arribar, vaig tres dies a la setmana a classes de tai. He avançat molt, ja entenc força coses de les que sento, tot i que encara fico molt la pota quan parlo. Lawan, el botiguer, es parteix de riure cada cop que vaig a comprar i li dic “arroy kap” (“el menjar és molt bo”) en comptes de “tau rai kap” (“quant és?”).

Una altra de les activitats que realitza el CENTRE és la formació i orientació als immigrants per a la recerca d'ocupació i l'assessorament en la gestió dels seus permisos de treball. Aquests processos són molt complexos, perquè el govern tailandès no facilita les coses. És per això que jo em considero un afortunat per haver-ho aconseguit gràcies a l'ajuda que em van prestar.

Jo estava inscrit en el programa com a ebenista, i a través d'ell vaig aconseguir una feina en un taller d'elaboració de figures de fusta. Allí vaig estar un any, i llavors em van proposar un canvi. Sens dubte la sort m'acompanyava, perquè el nou taller era especial: es tractava del taller de titelles del mestre Khun 2 !

El mestre Khun no és un mestre qualsevol, és el millor de Tailàndia. És considerat un dels màxims representants de la cultura i la tradició tailandesa.

-El més valuós d'un país és la seva cultura, cuidar-la és cuidar el país -li va dir el rei en una ocasió.

Com a molts altres nens i nenes d’Àsia, des que era petit m'havien atrapat aquestes històries d'aventures que protagonitzaven els personatges dels Nang Talung 3 . Tots esperàvem enfront d'una tela blanca, darrere de la qual romanien invisibles els titelles. Llavors, en projectar la llum sobre ells, com per art de màgia apareixien de cop i volta i t'arrossegaven, amb les seves històries, a un món de fantasia.

Quan arribava a casa sempre jugava amb la meva germana. Imaginàvem una història i jo construïa marionetes amb retalls de fusta que agafava del

1

Este es un proyecto real en el que Manos Unidas ha colaborado en parte de su financiación.

2 Algunos de los contenidos sobre la vida del Maestro Khun están inspirados en la figura del Maestro de sombras Suchart Subsin.

3 Teatro popular de sombras documentado a partir del siglo XVII en el sur de Tailandia. Los títeres, tienen una altura de entre 40 y 80 cm. Se representan casi siempre de perfil, con un único brazo articulado. Las representaciones son realizadas por un titiritero solista acompañado de varios músicos y suelen durar varias noches consecutivas.

6

05

Secundària taller del meu pare. Després vaig seguir fent-les per afició, i ara treballaria en un autèntic taller de Nang Talung!

El primer dia que vaig arribar al taller estava tan nerviós que no vaig saber ni dir bon dia en entrar: em vaig quedar en blanc! Així és que em vaig limitar a somriure per, si més no, no semblar un mal educat. Aquest lloc era increïble! No em podia creure que fos allí. Imagineu-vos com em vaig sentir quan vaig arribar i vaig veure de prop tots aquells titelles.

Al principi només m'encarregava dels decorats, reparant-los i pintant-los.

Un dia em van demanar treballar en el decorat del bosc de Phimai. Aquest era un dels decorats més fràgils i difícils de reparar, perquè tenia moltes petites flors i fulles que es trencaven fàcilment si no es treballava amb delicadesa. Però jo sempre havia tingut molta paciència, i em vaig sentir orgullós d'assumir aquest repte.

Algun temps després d'allò va venir el meu responsable.

-El mestre vol veure't -em va dir.

Vaig pensar que havia fet un bon treball i que cap part del decorat no havia resultat danyada, però em vaig posar molt nerviós.

Tot i que duia quatre mesos treballant en el taller, encara no havia tingut l'oportunitat de veure de prop el mestre, perquè gairebé sempre estava viatjant amb els seus espectacles.

-Així és que tu ets en Sang Mai -va afirmar quan vaig ser al seu davant.

-Sí, senyor.

-Tenia moltes ganes de conèixer-te. La teva forma de treballar m'ha sorprès. Feia molt de temps que no em trobava amb algú així. Les teves mans estan fetes per a això -em va dir.

La veritat és que jo estava tan bloquejat que, encara que vaig creure haver comprès tot el que havia dit, em van entrar molts dubtes sobre si l’havia entès bé o no. Vaig decidir donar-li les gràcies i esperar a veure com continuava la conversa.

-Fill, explica’m, on vas aprendre aquest ofici?

Li vaig explicar que, des que era petit, sentia passió pels Nang Talung, que jugava a fer ombres amb la meva germana... Tot ho vaig fer amb força dificultat, ja que el meu baix nivell de tai m'impedia expressar-me bé.

El mestre Khun es va quedar sorprès: -No parles bé tai, Sang. D'on ets? -em va preguntar.

- Sóc de Birmània, mestre. Vaig arribar fa quatre mesos, però estic estudiant molt. Vaig a classe tres vegades a la setmana i cada dia estudio en tornar de treballar.

- Ja veig que, a més de tenir unes mans especials, ets responsable i tens ganes d'aprendre. Per això vull oferir-te una cosa.

Els meus ulls es van obrir com taronges.

-Vull que entris com a aprenent en l'equip d'artesans que restauren els meus titelles. Procuro triar solament persones adequades per a aquesta tasca. El mestre em parlava molt a poc a poc per assegurar-se que l’entenia sense problemes.

-Confio en tu. Què em dius?

Crec que el meu somriure ho va dir tot.

7

05

Secundària A partir d'aquell moment vaig treballar encara més en el taller. A més, el mestre Khun em convidava moltes vegades a casa seva per parlar-me de l'origen del Nang Talung. Deia que per fer bé la meva feina havia de conèixer no només la tècnica, sinó també tota la tradició que hi havia darrere d'aquest art mil·lenari.

Vam compartir moltes converses. Ell m’explicava coses sobre els seus orígens: -Jo vaig començar sent artesà, saps? Mai em vaig plantejar ser actor.

A mi m'encantava dibuixar des de petit. En acabar les classes, en lloc de tornar corrent a casa, em quedava admirant el treball dels pintors que construïen el temple del monestir on estudiava. Retenia totes les figures en la meva memòria i després les dibuixava amb els meus dits a la sorra.

Però, sobretot, s'interessava per mi. Jo, amb el meu escàs nivell de tai, intentava expressar-me com podia.

Li vaig explicar com era de dur ser invisibles i com era la nostra situació; no ens estava permès conrear res en el territori on ens assentàvem, així és que depeníem totalment de l'ajuda externa. Li vaig parlar de les nostres dificultats per accedir a un hospital i rebre tractament si ens posàvem malalts. També li vaig dir el que passava amb les escoles; per molt que els nens i nenes s'esforcessin, el govern tailandès no els reconeixia un títol oficial. Això els impedia sentir-se integrats plenament i els generava una gran por, perquè no veien cap llum en el seu futur.

-De vegades tinc la impressió que el món s'ha oblidat de nosaltres -vaig dir al final.

El mestre es va quedar pensatiu.

-Això ha de canviar -va dir amb fermesa.

Un dia em va demanar si podia acompanyar-me a casa i conèixer, de primera mà, tot el que li havia explicat. Li vaig estar mostrant el nostre camp de refugiats, amb les nostres precàries cases de fusta sense aigua ni electricitat. Va poder conèixer les activitats del CENTRE, i fins i tot va compartir un dinar amb la meva família.

Només faltaven dues setmanes per al dia més important del Nang Talung, i el guanyador del Concurs Nacional, una vegada més el mestre Khun, havia de triar el lloc on es representaria la seva obra. Tothom n’estaria pendent, la televisió ho retransmetria i milions de persones ho seguirien des de casa seva.

Tot i que encara no era públic, ell ja havia decidit quin seria el lloc.

“Ha arribat el moment de fer visibles una part dels qui romanen en l'ombra”.

Amb aquestes paraules va comunicar per carta oficialment el lloc: “Enguany el Gran Nang Talung se celebrarà en la Comunitat de les Tres Pagodes”.

El mestre sabia que aquesta decisió li podia portar problemes, perquè el govern del seu país sovint mirava cap a un altre costat quan es tractava dels birmans que arribaven a Tailàndia. La seva proposta podria ser interpretada com una provocació, però al cap i a la fi no podien impedir-ho, perquè aquesta decisió requeia exclusivament sobre el Gran Mestre Guanyador.

8

05

Secundària Quan va arribar el dia, tothom estava expectant.

El mestre Khun no va representar cap obra clàssica. Especialment per a aquesta ocasió, havia escrit un text que narrava la nostra història, el nostre dia a dia en la comunitat, tot el que jo li havia explicat en les nostres reunions i el que ell havia conegut al visitar-la. I gràcies a això, nosaltres, que sempre estem en l'ombra, vam brillar aquest dia amb una llum especial, més intensa que mai. Com va dir el mestre: “La llum dels valents que tenen por, però que no deixen de lluitar per canviar les seves vides”.

Després de la seva representació les coses no van canviar massa a les Tres Pagodes, però, si més no, es van obrir algunes possibilitats perquè la nostra comunitat surti de la foscor.

Jo no sé si arribaré a veure-ho, perquè les coses van més lentes del que ens agradaria, però espero que en el futur puguem viure en el nostre país, en la nostra terra i en llibertat.

9