Magaluf, mirall de la Mallorca Turistificada

RUTA LITERÀRIA A MAGALUF

MAGALUF, MIRALL DE LA MALLORCA TURISTIFICADA Guiada per Tomeu Canyelles

MAGALUF, MIRALL DE LA MALLORCA TURISTIFICADA RUTA LITERÀRIA WoW #11 Dificultat: baixa Durada: 1 h Punt d’inici i finalització: Plaça Momentum - Calvià Recorregut en el que les diferents aturades permetran observar alguns elements identificatius en el seu paisatge: la platja, els hotels, els negocis o la cèlebre Punta Ballena. Aquests escenaris es relacionaran amb petits comentaris sobre la configuració del seu model turístic i la seva relació amb el món literari escrit a n'aquest indret.

1

2

3

4

5

6

7

01

PLAÇA MOMENTUM

L’escriptor Llorenç Villalonga transmetria el seu disgust a l’andritxol Baltasar Porcel en una carta datada del 29 d’abril de 1957: “Hace muchos años, la playa de Magaluf era hermosa con sus pinos que llegaban hasta el mar. Y, como era hermosa, los veraneantes empezaron a construir casas… y desaparecieron los pinos. Es la tragedia de la vida […] Hay que mirar cara a cara a la realidad”.

01

PLAÇA MOMENTUM

El 1977 es publicà “Magaluf”, una novel·la policíaca signada per l’alemany Hans Werner Flesch. Considerada com una de les primeres obres literàries ambientades en aquest indret mallorquí, tingué una acollida suficientment bona com per generar una segona edició tres anys després.

L’autor suec Mons Kallentoft ha publicat una sèrie de thrillers Se mig falla i a la seqüela Hör mig viska amb traduccions a l’anglès, francès, alemany i polonès ambientats a Mallorca, que relaten la recerca desesperada d’un pare que cerca la seva filla desapareguda en un vitage d’estudia que comença a Magaluf.

Capítols The Twitter Diaries (2012) de Geordie Thompson i Did Socrates Get Pissed? (2015) de Des Farry també en fan menció com el fenomen de Lindzi Mayann, responsable de comèdies com MagaHigh (2018), Maga-Rush (2018) i Pub life (2019) ambientades en un «món boig, sexy i salvatge».

01

PLAÇA MOMENTUM

“Magaluf a l’estiu de 1987 era una bogeria. Una calor fumejant absolutament exagerada. Era molt anglès, amb caramulls de pubs i bars a una gran avinguda amb al·lotes mig vestides a fora, cada una de les quals tractava de temptar-te amb begudes gratuïtes i coses així. A dintre, aquests cocktails serien a la meitat de preus i tothom que vingués en grans grups de tios, o grans grups d’al·lotes, acabava vomitant per tot el lloc.

M’encantava [...] Hi havia molts de crits i rialles, una gran atmosfera [...] Hi havia moltíssima gent i jo estava just enmig de l’acció [...] Després ens movíem cap a un altre lloc, i cap un altre [...] Devers la una de la matinada, tothom es dirigia cap els clubs, on hi romandrien fins aproximadament les sis del matí. D’allà sortíem a les sis, per tornar a l’hotel devers les set o les vuit, quan la gent es despertava. Allò era una nit normal” Menció a Jail Bird. The Life and Crimes of an Essex Bad Girl (2013) de l’ex-traficant Tracy Mackness. Entre les seves pàgines trobem un capítol dedicat íntegrament a Magaluf en el que, a més de rememorar diferents escenaris –des del Mano’s Bar a BCM– explica detalladament els seus tripijocs amb les drogues i l’ambient que es respirava a la zona a la segona meitat dels anys vuitanta

02

AVINGUDA DE L'OLIVERA

Avançam per l’avinguda de l’olivera, fins arribar a BCM. I aquí trobam el debut literari de Josep Palau: “La gallina cega” (1992).

Una obra que comptà amb vàries edicions i que bascula entre el thriller i la comèdia. Un jove palmesà, atrapat en un ofici que detesta, viurà la gran aventura de la seva vida a veure’s embolicat accidentalment en una gran trama de drogues i màfia que esquitxa tant a polítics com empresaris locals.

“La gallina cega” de Josep Palou. La Magrana (1992)

02

AVINGUDA DE L'OLIVERA

El protagonista, víctima d’un gran embull, cerca una pista d’una jove atrapada en una perillosa xarxa de corrupció. Desapareguda de forma misteriosa, escorcolla la seva habitació i troba vàries camisetes amb un logotip: «MegaXumba, Disco Center, Magaluf», la gran discoteca de l’empresari Andreu Cucamolla; amb to de comèdia, l’autor emmascara BCM de Tolo Cursach. Decidit a trobar el rastre de la seva amiga, començarà un viatge en motoret per Cala Major, Sant Agustí, Illetes, Portals i Palma Nova fins arribar a Magaluf. Arribat «mostra una invitació de MegaXumba a uns joves rossos de pell torrada» i li fan «senyes amb llaunes de cervesa; eren britànics i els vaig comprendre perfectament, malgrat que anaven ben carregadets».

“Després de voltar un parell de cantons vaig veure l’edifici de MegaXumba, al final d’un carrer ample.

Impressionant instal·lació. Així com m’hi acostava vaig poder veure que ocupava tota una illeta, rodejada d’edificis d’apartaments excepte davant l’entrada, on hi havia un descampat. Pels voltants hi havia una gentada. Els carrers estaven plens de motos i cotxes aparcats, i d’altres que n’arribaven o se’n anaven [...] Una escalinata amplíssima, coberta per una porxada metàl·lica de modern disseny, conduïa a l’entrada. A cada banda, enmig de la gespa, hi havia brolladors il·luminats. [...] El local era monumental, amb tant de focus, tanta llumeneta multicolor, tanta gent i tant de retronar els altaveus, em vaig quedar mig atordit.”

“La gallina cega” de Josep Palou. La Magrana (1992)

03

PUNTA BALLENA

L’escriptora australiana Helen Fitzgerald, autora de bestsellers com The Devil’s Staircase (2009) o The Cry (2013), publica Viral (2016) i afirmaria a una sèrie d’entrevistes promocionals que el viatge de la seva filla a Magaluf juntament amb un grup d’amigues li va inspirar una història ficcionada que té com a base l’escàndol del mamading.

Inspirada en un cas real de 2014 i documentada a partir de fonts com els realities Geordie Shore o Magaluf Weekender, Helen Fitzgerald donà forma a Viral (2016), una novel·la en la qual una jove anomenada Su viatja amb la seva germana adoptiva a Magaluf per celebrar el final dels exàmens: la darrera nit, regada de Jäger Bomb, acaba practicant sexe oral a una dotzena de joves, un dels quals enregistra les imatges per penjar-la on-line.

“Viral”. Helen Fitzgerald. Ed. Faber&Faber (2016)

03

PUNTA BALLENA

Su, la protagonista, que s’allotja a Port de Pollença amb unes amigues, cedeix a l’idea de passar la seva darrera nit a Mallorca sortint de festa a Magaluf ja que, tal i com manté una de les amigues, seria «la seva darrera oportunitat per sexe vacacional sense compromisos». A Magaluf experimenten els excessos del club Coconut Lounge i l’ambient d’una localitat costanera «d’aire càlid» que amaga perills darrera la seva imatge.

Aquesta localitat mallorquina és gairebé testimonial, centra el seu discurs narratiu en els perills de les xarxes social i el debat entorn al dret a l’oblit a Internet.

Kudos, empresa productora de sèries com Broadchurch de Netflix– compraren els drets televisius d’aquesta novel·la “Viral” d’Helen Fitzgerald (2016).

03

PUNTA BALLENA

“Vaig xupar dotze polles a Magaluf.

23.096 persones m’han vist fent això, potser incloent a ma mare, mon pare, la meva germana petita, la meva padrina, el meu padrí, el meu cap, la meva professora de Biologia i el meu al·lot des de fa sis setmanes, James”.

«Había historias tras historias –afirmà Fitzgerald– sobre chicas que habían sido grabadas allí haciendo todo tipo de cosas. El libertinaje. Mujeres tratadas como carne. Al principio, yo estaba aterrorizada por Anna [...] Me ayudó mucho con las descripciones del lugar, la rutina de cada día.

04 LICORERIA DE L'AVINGUDA MAGALUF

A “A summer in Magaluf” (2012) és una obra biogràfica. Una de les primeres impressions que esmenta l’autor a la seva arribada a a Magaluf és la d’introduïr-se a un bar d’striptease i pensar que podria trobarse a qualsevol local de Tailàndia abans que Mallorca. La biografia de Kevin Paul Woodrow és una desfilada de personatges insòlits com Jimmy the Jinx, Lars from Mars, Spanish Steve o Tumble Drier Tony; d’anècdotes marcades pel sol, l’alcohol i la ressaca amb les que, paradoxalment, és capaç d’articular crítiques contra el comportament dels seus compatriotes, la manipulació o la violència de les nits de Punta Ballena.

«Puc dir honestament que durant els setze anys que he viscut a l’illa no he vist ni un cop de puny», diu l’empresari després d’haver presenciat la seva primera baralla, el juny de 2008.

“A Summer in Magaluf”. Kevin Paul Woodrow.

Autoedició (2012)

04

LICORERIA DE L'AVINGUDA MAGALUF

El discjòquei Kevin Paul Woodrow explica com després d’haver treballat a Anglaterra i Alemanya decideix fixar la seva residència el 1992 en aquest mateix indret mallorquí, que defineix com «el boig resort de festa de l'assolellada illa de Mallorca». En la seva crònica en primera persona prevalen els excessos, passant a relatar als seus compatriotes tot un seguit d'anècdotes a moments sorprenents.

El llibre de Woodrow és especialment descriptiu a l’hora d’il·lustrar la forma en la que es vivia la sexualitat a Magaluf durant aquells primers anys noranta: «Les coses que hi he vist anirien més enllà dels teus somnis més salvatges. Si te’ls contés, probablement no em creuries», assegura.

“He vist a una de les al·lotes més belles, tan meravellosa i increïblement sexy que perfectament podia haver aparegut a qualsevol portada de revista del món, absolutament, i em referesc rígida i absolutament nua, tombada i paralitzada davant la porta d’un comerç. Qualsevol hagués pogut tenir sexe amb ella i ella no hagués sabut a cap moment que o, de fet ningú més ho hauria sabut que havia estat violada”.

“A Summer in Magaluf”. Kevin Paul Woodrow. (2012)

04

LICORERIA DE L'AVINGUDA MAGALUF

“Magaluf sempre ha tengut una mala reputació a la premsa. Per alguna raó, als mitjans els hi encanta treure tota la brutor del lloc. Me’n record que, allà pel 1993, estava bevent a un bar anomenat Fawlty Towers, que en aquells moments estava situat al costat del pub Prince William [...] Alguns homes amb cars equips de càmeres entraren al bar anunciant que ells PAGARIEN l’equivalent a 10 lliures a qualsevol persona que pogués passar els següents quinze minuts donant voltes, fingint estar totalment incapacitat a causa d’una ingesta excessiva d’alcohol!

Al manco uns vint al·lots s’animaren davant d’aquella generosa oferta i, tot s’ha de dir, passaren una bona estona. El que no va resultar gaire divertit va ser quan aquest fragment de cinta va ser emès a la televisió nacional de Gran Bretanya, com a part del documental “The Seedy Side Of Magaluf ”

“En aquells moments, un home de Leicester anomenat John duia un bar anomenat Puppets, situat a la part oposada del carrer [...] El major error que va cometre va ser començar una guerra de preus amb altres bars de la zona, inclòs el Prince William. En aquells moments, el preu mitjà d’una pinta de cervesa era d’unes dues-centes pessetes. Una nit, aparegué un cartell fora de Puppets, anunciant les pintes a un preu de 190 pessetes, així que la resta de bars hagueren de seguir-li el joc. El dia següent, el preu del Puppets havia baixat a 185 pessetes i, de nou, la resta de bars es vegeren forçats a baixar els seus preus, provocant un clima de molèstia entre tots els propietaris, i molt especialment el del Prince Williams. Aquest preu continuà baixant fins que John el va dur per davall de les 100 pessetes. Quan el propietari del Prince Williams tingué notícies d’això, se’n va anar cap allà i tingueren algunes paraules. Quan tornà cap al seu bar, Herminio anuncià que el preu de la pinta al Prince seria de 85 pessetes! Immediatament, un nou cartell aparegué fora del Puppets on s’anunciava que el preu de la cervesa era ara de 70 pessetes. El problema era que a John li costava 75 pessetes comprar cada cervesa, per la qual cosa perdia 5 pessetes amb cada cervesa que posava [...] Aquella nit, hi havia prop de dues-centes persones [...] Herminio, indignat i molt enfadat, va pujar a l’escenari del bar i anuncià als juerguistes assedegats: «Molt bé, ara el que farem és anar al bar que hi ha aquí al front i beurem fins deixar el local completament sec!» [...]

05

HOTEL DE L'AVINGUDA MAGALUF

Frontera, després de la publicació de Guía secreta de Baleares (1975) i la publicació de Tyrannosaurus (1977), escrita a principis de la dècada i publicada finalment després de nombroses denegacions, trencà un llarg període de silenci amb la novel·la negra La ruta dels cangurs (1979).

La novel·la satiritza molts d’aspectes entorn al model turístic de Mallorca. A tall d’exemple, la descripció que fa de S’Arenal, una zona aleshores dominada pel turisme alemany: «Enrevoltat d’alemanys per tot [...] cantaven cançons alemanyes i bevien cervesa del país. La cova que feia de bar concentrava humitats, suors i olors [...] el lavabo era un bassiot de vòmits i pixum, aleació per damunt de la qual havien establert la seva colònia uns moscards que no havia vist ma fins aleshores». A un capítol, el protagonista, acompanyat per Pep Vílchez, visita l’hotel La Octava Carabela, a Magaluf.

La ruta dels cangurs. Guillem Frontera. Ed. Laia. 1979

“Un local oliós que era una amenaça per a la higiene de tota Europa. Un pinche desfeia pastilletes d’Avecrem i les llençava dins una casserola amb una trentena de litres d’aigua bullent. Després vaig observar com també hi tirava algunes cebes sense pelar i mitja dotzena de tomàquets en estat avançat de putrefacció [...] En Pep i jo sortirem plegats de l’edifici en direcció oposada al mar: s’hi arrengleraren una quarantena de poals plens dels sobrants que s’havien salvat d’anar a l’olla de l’Avecrem. El sol havia provocat reaccions químiques que donaven com a primer resultat una pudor que feia créixer xampinyons als bronquis.”.

La ruta dels cangurs. Guillem Frontera. Ed. Laia (1979)

“En [Pep] Vílchez i jo ens asseguérem en un bar pròxim a l’hotel, però a la banda dels edificis on no es deixen els poals dels sobrants. El demanà una cervesa i jo un altre whisky amb tònica. M’informà rutinàriament dels problemes que tenien els obrers d’aquell hotel. Entre els que enumerà no hi havia el de la higiene i seguretat en el treball, que a mi m’havia semblat primer i principal. Vaig fer una al·lusió a la pudor.

Com a home que havia sortit de tots els hotels de Mallorca per la porta de servei, m’assegura que aquesta pudor només se sent els primers mesos. Si un home és capaç de superar aquest període d’acomodació, passa a ser fix, a tenir dret al subsidi d’atur o ambdues coses a la vegada.”

La ruta dels cangurs. Guillem Frontera. Ed. Laia (1979)

06

CRUÏLLA DE L'AVINGUDA MAGALUF

Guillem Frontera, consolidat en el panorama literari català gràcies a les seves primeres novel·les, rebria l’encàrrec de l’editorial madrilenya AlBorak per elaborar una mena de guia turística atípica, que incidís en espais que anessin més enllà dels clàssics escenaris turístics. El resultat seria una obra curiosa, plena d’informació i impressions, que comptà amb un profús reportatge fotogràfic de Rosa Barberà.

Guía secreta de Balears. Guillem Frontera.

Ed. Al-Borak. 1975

06

CRUÏLLA DE L'AVINGUDA MAGALUF

“Los males de esta playa son, también, consecuencia de su caso urbanístico, en su día críticas encendidas. Ahora ya no sobresalen tanto, no porque les hayan quitado algunas plantas, sino porque otros edificios les hacen compañía; y, también, porque muchos otros puntos de la isla han crecido construcciones de altura similar. En Mallorca ha proliferado no solamente los excesos urbanísticos. La competencia de restaurantes, salas de fiestas, comercios en general, ha hecho que la imaginación de algún promotor se desbordara”.

“Hay muchos pubs al estilo inglés: sería difícil explicar porque, precisamente en Magaluf, y no en cualquier otra parte, han proliferado estos pubs” Guía secreta de Balears. Guillem Frontera. Ed. Al-Borak. 1975

Tot i ser una guia enfocada al visitant, Frontera realitzà una obra en la que no hi manca una visió crítica sobre el monocultiu turístic i sobre altres qüestions socioculturals d’interès relacionats amb les Balears del tardofranquisme. També ho connecta amb referències literàries que van des de les cançons folklòriques a Albert Camus. La seva aturada a Magaluf s’insereix al primer itinerari de Ponent, en el que s’inclouen les platges de Calvià, Andratx, Banyalbufar, Esporles i Establiments.

07

PASSEIG DE LA PLATJA DE MAGALUF

L’autor, conserge nocturn a l’hotel Palas Atenea, desenvolupà una curiosa trajectòria literària durant la primera meitat dels anys vuitanta al haver autoeditat dues novel·les més connectades amb el turisme: Un forastero en Mallorca (1980) i Buitres en el tejado (1982). L’obra encarregada de tancar aquesta trilogia (Operación Magalluf) també s’hauria publicat en anglès i italià (així s’afirmà a un article aparegut a Última Hora) si bé no s’ha pogut documentar l’existència de cap exemplar d’aquestes dues edicions en llengües estrangeres Operación Magalluf és un thriller centrat en una trama de corrupció i drogues a gran escala que converteix a un hotel imaginari de vuit plantes (l’Estrella del Sur) en el seu principal escenari. A partir de les descripcions de l’autor, es pot precisar que l’hotel defuig la primera línia del mar i s’ubica en un petit turó (Punta Ballena) en uns moments en els que encara es poden notar els efectes de les crisis econòmiques (la crisi del petroli del 73, la crisi industrial de 1977, etc.)

Operación Magalluf. José Barrios. Impr. Gráficas Capó. 1984

07

PASSEIG DE LA PLATJA DE MAGALUF

“Las intenciones del que hubiera mandado construirlo se reflejaban a los cuatro vientos: quería hacerse notar, sobresalir sobre los demás. Como un gesto de altanería, el edificio de ocho plantas se erguía orgulloso parecía desafiar a todos los que en un nivel inferior se enhilaban a lo largo de la orilla del mar. Antes, cuando lo estaban construyendo, había sido criticado por empresarios y directivos de otros hoteles de la zona, por los de la competencia. ¿A quién se le ocurriría construir un hotel en plena crisis, cuando nadie se arriesga a abrir ni un hostal? Además en aquel sitio apartado, lejos de la playa, separado por aquella abrupta cuesta…"

07

PASSEIG DE LA PLATJA DE MAGALUF

La narració no aporta massa detalls sobre el model socioeconòmic d’aquest indret geogràfic, però hi ha dos aspectes interessants: 1. Condicions dels treballadors. Esmenta que un personatge (Rafa) s’allotja de forma gratuïta «abajo, en el sótano, con el personal, a cambio de mantener limpia la entrada del hotel».

2. Xarxes de corrupció. L’autor diu a la contraportada: «Si la crisis del país le han llevado a engrosar la lista de los parados... Si, desesperado por un empleo, lee cada día el periódico buscando ansiosamente los anuncios en los que se ofrece trabajo bien remunerado a personas inteligentes y activas, en la recepción del hotel X... ¡Cuidado! Podría ser para formar parte en una Operacion Magaluf».

07

“Magaluf, la noche. Alborozo por todas partes.

La ciudad-ilusión animada por un festivo y humano movimiento. Los turistas van de un lado para otro, contentos, jaraneros, deseosos de disfrutar una noche más de vacaciones.

Solamente andar por las calles ya es para ellos una diversión. El verse en una zona de recreo, el estar a cientos de kilómetros del deber impuesto, del trabajo mecánico, les produce alegría, júbilo. Poco a poco se van desintoxicando, soltando los malos humores que traían producidos por la ciudadproblema. La playa está desierta, sin bañistas”.

Operación Magalluf. José Barrios.

“Más que Magaluf le parece ver atolones llenos de cimbreantes palmeras en una isla del Pacífico [...] En la arena pocos claros; aparecía cubierta de sombrillas, tumbonas, colchones, ademas de cientos de cuerpos que, tendidos, se exponían al sol embadurnados de aceites, de cremas, guardando corta distancia entre unos y otros [...] Lanchas, velas, velomares, windsurfings, colchonetas inflables, flotadores [...] Gentes de todas nacionalidades, venidas de todas partes, se chapuzaban felices, despreocupadas de todos los problemas que hubieran dejado atrás en su país de origen, haciendo un paréntesis, una tregua a sus inquietudes cotidianas. Habían venido a descansar, a pasarlo bien”.

RUTA LITERÀRIA WoW #11

MAGALUF, MIRALL DE LA MALLORCA TURISTIFICADA

Text i documentació Tomeu Canyelles.

Traduccions: Carlota Oliva

Elaboració:Joana Abrines

Material del projecte WOW MALLORCA.

Direcció: Carme Castells.

Fundació Mallorca Literària, 2021

Consulta la web del projecte www.wowmallorca.com

Descarrega gratuïtament l’app als stores IOS / Android