Contes il·lustrats

#santjordi2020acasa

#anygiannirodari

¡ Històries inspirades en la fantasia de Gianni Rodari

Aquest document recull cinc CONTES IL·LUSTRATS pel dibuixant Toni Galmés i els respectius textos. Aquestes històries són les guanyadores de la iniciativa CONTES PER JUGAR que cercava noves històries inspirades en situacions fantàstiques dels contes de de Gianni Rodari.

Aquesta ha estat una proposta de la Fundació Mallorca Literària duta a terme durant la setmana Sant Jordi 2020 i amb la qual hem volgut celebrar el centenari del naixement de Gianni Rodari, mestre de la fantasia i el conte.

Servei educatiu de la FML, 2020

Una part del teu cos volguĂŠs escapar?

Alejandro Fuster, 8 anys Això era i no era, un nin que nomia Àlex. Vivia amb la seva família: la seva mare, el seu pare i la seva germana. Tots vivien feliços.

De sobte, la seva vida va canviar. Un virus molt perillós afectava tot el món. N‟Àlex i la seva família no podien sortir de casa. ― Ah, per cert! N‟Àlex som jo!

Un dia em vaig començar a sentir molt estrany... Com si el meu cos no fos el meu! La meva mare em va preguntar: ―Què et passa Àlex? I jo no vaig saber què contestar-li.

Aquell vespre, mig adormit, em vaig aixecar del llit. Vaig anar a beure un poc d‟aigua, però em vaig girar i vaig veure el meu cos adormit! Aquí va començar el meu viatge.

Vaig recórrer tot el món, podia volar!!!Vaig veure boscos plens d‟arbres i animals, em vaig ficar a dins la mar, plena de peixos, balenes i dofins. Vaig recórrer tota l‟Àfrica amb girafes, elefants, lleons...

Va ser fantàstic. Mentre els humans estaven confinats, la natura es recuperava!!!! Al matí em vaig despertar, havia estat un somni?

* Inspirat en el conte “El nas que fuig” a dins Contes per telèfon (1962) de Gianni Rodari.

El carrer on visc tornĂ s de xocolata?

Maria Calvo, 12 anys Aquest matí em vaig aixecar amb una sensació bastant estranya.

Era el dia de Sant Jordi, però no era un Sant Jordi normal. No hi havia paradetes de llibres al carrer Major on jo visc. Normalment cada any per Sant Jordi el meu padrí i jo ens passejàvem amunt i avall, hores i hores mirant llibres i saludant els meus amics. Enguany no podíem sortir, ni estar junts, ja que estàvem confinats.

TOC TOC !!!!!! Toquen a la porta!! Quan vaig obrir la porta, vaig veure que hi havien deixat un paquet. Quina sorpresa!

A l‟etiqueta posava: “Feliç Sant Jordi, Maria”. Tot d'una vaig reconèixer la lletra del meu padrí. Vaig obrir el paquet amb molta il·lusió. La

rosa de xocolata era el títol del llibre que vaig veure només obrir la capsa. Quan vaig obrir el llibre em va venir una olor de flor. Jo crec que era a roses. No vaig poder esperar i vaig anar a la meva habitació a començar el llibre. Era molt interessant. Ja anava per la pàgina nou quan vaig veure una taca marró que no em deixava continuar llegint!!! Però a més, cada vegada la taca es feia més gran i més gran i més gran… Va començar a sortir del llibre i a tacar tota la paret. No aturava! De sobte vaig sentir música. Aquell dia cada vegada era més estrany!!!!

Em vaig recordar que l‟Ajuntament havia convocat tots els veïnats a tocar des dels balcons a les 12 h per celebrar Sant Jordi. Vaig sortir al balcó de la sala que dóna al carrer Major. Els veïnats tocaven i miraven cap a la meva habitació: un riu de xocolata baixava pel meu balcó i queia al carrer que en pocs minuts es va omplir de xocolata!!!

Ho vaig entendre tot. El meu padrí m‟havia regalat un llibre màgic que em va fer viure un moment també màgic amb les coses que més m‟agraden: llegir, escoltar música, les flors i la xocolata. Ha estat el millor Sant Jordi de la meva vida. T‟estim padrí!

* Inspirat en el conte “El camí de xocolata” a dins Contes per telèfon (1962) de Gianni Rodari.

Tots els semĂ fors decidissin canviar de colors?

☼ Mònica Gadea Na Júlia Rodamón viu al carrer Sun, n. 7, 3r, 1a. És un carrer d‟una ciutat petita, una mica bruta, però amb encant. De vegades quan el vent és favorable, se sent l‟eco dels vaixells, de vegades se sent l‟olor de la mar. A més des del terrat del carrer Sun es veu la muntanya.

Na Júlia Rodamón surt de casa seva, del carrer Sun, n. 7, 3r, 1a. Na Júlia Rodamón ―filla de Joanet Rodamón, viatger jubilat― compra el pa al forn del costat de casa seva. Per arribar-hi, ha de fer cent passes i travessar el semàfor. Així que na Júlia Rodamón fa les cent passes (una, dues, tres, quatre, cinc...) i espera per travessar el semàfor, espera, espera, espera…

El semàfor no es posa VERD. No passa res, na Júlia Rodamón no té pressa, hi ha temps. Gairebé no hi ha cotxes i podria passar... Però és una ciutadana respectuosa amb les normes dels semàfors i no travessa. Espera… Però el semàfor del carrer Sun no es posa VERD. Na Júlia Rodamón es posa neguitosa. ―Va, semàfor -diu na Júlia Rodamón- canvia de color! ―No vull -va dir el semàfor del carrer Sun amb un to rotund. ―Què vols dir? -Va dir na Júlia Rodamón amb veu estorada. T‟has de posar VERD, és la teva funció: VERD, GROC i VERMELL… És la teva

funció, torna a dir na Júlia Rodamón amb veu amable, però contundent. ―No vull, estic cansat -va dir el semàfor del carrer Sun. ―Entenc que estiguis cansat -va dir na Júlia Rodamón-, però necessit que et posis VERD per travessar el carrer i comprar el pa al forn. ―No -va dir el semàfor del carrer Sun de manera categòrica- i de sobte na Júlia Rodamón va veure un ☼ a la part lluminosa deI semàfor, cada raig de sol era d‟un color diferent, semblava un SOL-ARC-DESANT-MARTÍ. També se sentia una dolça cançó infantil que provenia de l‟interior del semàfor del carrer Sun: Sol solet vine‟m a veure, vine‟m a

veure, sol solet vine‟m a veure que tenc fred [...]. Na Júlia Rodamón va abraçar el semàfor.

Els cotxes del carrer Sun es van aturar de manera miraculosa. Na Júlia Rodamón va travessar el carrer, va comprar el pa al forn del costat de casa seva. Avui era dimarts, hi havia pa amb farina de xeixa.

* Inspirat en el conte “El semàfor blau” a dins Contes per telèfon (1962) de Gianni Rodari.

Un dia tâ€&#x;adonessis que treus foc pels queixals?

Júlia Arrom, 10 anys Bon dia. El primer de tot vos he de donar un consell: no em faceu enfadar! Ara segurament estau pensant… Per què no t‟hem de fer enfadar? Ara vos ho cont.

Fa una setmana vaig descobrir que em passava qualque cosa estranya. Quan anava caminant cap a l‟escola, un nin, sense voler, em va rompre un llapis de color taronja -el meu color preferit. Jo, sense adonar-me‟n, vaig treure foc pels queixals i li vaig cremar la motxilla amb tot el que duia a dins. El nin se‟n va anar corrent. Estava aterrat. Ningú s‟apropava a mi!

Però el dijous, de cop i volta, tothom venia cap a mi a demanar-me un autògraf. Segons la meva millor amiga qualcú havia pujat un vídeo en què era una superheroïna i salvava el món traient foc pels queixals.

El vídeo deia: “Si necessites ajuda, no dubtis a trucar el 0100 i vendrà la superheroïna que treu foc pels queixals”.

L‟endemà, el club de teatre em va dir que volia fer una obra sobre mi i els meus “superpoders”. D‟un dia per a l‟altre em vaig convertir en una superheroïna famosa.

El dissabte no deixava de preguntar-me: puc salvar la gent de veritat? Havia cremat la motxilla d‟un nin innocent. De sobte vaig veure una parella d‟enamorats forts i gegants robant la cartera a una dona cega.

El primer que vaig pensar va ser anar darrere ells. Vaig anar corrent tota enfadada i vaig treure foc pels queixals.

El dilluns, a classe, tot va tornar a ser normal. Però recordau… No em faceu enfadar!

* Un dels trucs de Rodari per inventar noves històries era prendre el sentit de totes les paraules que formen una frase feta, en comptes del sentit figurat.

Contes inspirats en la fantasia de Gianni Rodari i mĂŠs enllĂ

Laura Cladera Avui ha estat Sant Jordi, el dia més especial de l‟any per a la Laia.

Un dia ple de roses, llibres i fantasia. Cada 23 d‟abril el seu pare li compra un conte nou i el llegeixen junts el mateix vespre, abans d‟anar a dormir.

Enguany, però, el seu pare té feina i la Laia es troba sola al seu dormitori, una mica trista per no poder seguir amb la tradició. Són les deu del vespre i la Laia comença a tenir son. De sobte, la finestra s‟obri de bat a bat i i el vent comença a bufar molt i molt fort. La Laia s‟amaga sota els llençols! „‟Quina por!‟‟, pensa.

Quan creu que ja no es troba en perill, s‟aixeca i camina a poc a poc cap a les persianes per tancar-les, però una enorme figura verda sembla creuar, de sobte, el pati de casa seva. „‟Un monstre!‟‟, torna a pensar la Laia, „‟i treu foc per la boca!‟‟. La Laia s‟amaga tot d‟una i queda a un costat de la finestra.

Efectivament, és un drac, un drac molt gran, però també molt jove i despistat. El „‟monstre‟‟ s‟atraca a la finestra i també s‟espanta quan veu la jove rossa d‟ulls cels i brillants, així que s‟amaga, com ella, i queda a un costat de la finestra.

La Laia i el drac es donen l‟esquena i els separa una paret. Una paret que, si volgués, la mateixa criatura podria enderrocar! Els seus cors bateguen alhora, a compàs i molt fort. Volen sortir. La Laia mai no havia

sentit el seu coret accelerar-se tan i tan aviat! „‟Com me‟n sortiré d‟aquesta?‟‟, pensa, „‟els dracs no són mai de fiar, o bé, això és el que sempre he llegit als contes‟‟. La Laia intenta controlar el ritme dels batecs. „‟Cal fer el cor fort‟‟, es diu a si mateixa.

Llavors, l‟animal i la nena guaiten alhora, encara amb por, per la finestra. Curiosament, el drac sembla el més nerviós de tots dos. ―No pateixis! Jo som el drac… Bé, som en Tomeu. Sí, el drac Tomeu.

O només Tomeu. O només el drac…Com vulguis! —balbuceja.— Perdona, no volia espantar-te. Només volia regalar-te... Si vols, és clar! Només volia regalar-te aquesta rosa. Avui és un dia especial i tinc la il·lusió de regalar-la. Tothom s‟ha espantat al poble en veure‟m, entendria que tu també ho fessis.

La Laia no s‟ho creu. Un drac a la seva finestra, el dia de Sant Jordi!

I no un drac qualsevol, un que parla! No s‟ho pensa dues vegades i, abans de que el cor vulgui tornar a separar-se del seu cos dels nervis, decideix agafar el llibre que el seu pare li ha regalat avui i regalar-lo a en Tomeu.

„‟De vegades, cal fer el cor fort i donar una oportunitat a allò que més por ens fa, ens pot sorprendre més del que pensam!‟‟, reflexiona.

MĂŠs informaciĂł: www.fundaciocasamuseu.cat educatives@mallorcaliteraria.cat