Issuu

JUNY - JULIOL 2026 / 138

La Canonja Espai Mammuthus

3,95 €

MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA

SANT FELIU DE LLOBREGAT

Més enllà del litoral

La ciutat de les roses

ESCALDES D’ENGORDANY

LES GARRIGUES

A ritme de jazz

Gaudeix del Guitarfest

Tarragonès Baix Camp Alt Camp Alt Urgell Cerdanya Noguera Garrigues Segrià Baix Llobregat Vallès Occidental Osona Ripollès Andorra

Publicació associada a

info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Amb el suport de

Delegació de Barcelona: Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 932 49 71 71 Delegació de Lleida: C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com Dept. Redacció Gerard Quintana produccio@magazinepublicacions.com Dept. Disseny Gràfic i Maquetació Josep Mª Monrabà produccio@magazinepublicacions.com Dept. Web Josep Mª Monrabà: media@magazinepublicacions.com Dept. Fotografia Noribell Jacobs: nori@magazinepublicacions.com Alumna en pràctiques Aina Cunillera Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225

Vall Aran Aran ’Ar d’’A d d’Aran

Un estiu

per recórrer el territori, pas a pas Hi ha un moment de l’any en què el rellotge sembla perdre protagonisme. El sol s’entesta a quedar-se una estona més, les places recuperen la seva vitalitat al capvespre i qualsevol camí es converteix en una invitació a l’aventura. Juny és aquest punt de partida, el llindar entre la rutina i l’estiu, quan les ganes de descobrir nous paisatges es desperten amb més força que mai. La primera parada és la Canonja, on el passat emergeix de la terra amb una força extraordinària. El Barranc de la Boella i l’Espai Mammuthus ens transporten gairebé un milió d’anys enrere, als orígens de la presència humana a Europa. Des de la Canonja, arribem a la capital turística de la Costa Daurada, Salou, on el mar continua sent protagonista, però ho fa acompanyat d’un patrimoni que ens parla d’ibers, romans i de les primeres viles modernistes d’estiueig. Al Baix Camp, la costa es torna més salvatge i autèntica en arribar a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, on el sender del Jonquet ens guia entre cales amagades, penyasegats i boscos mediterranis. Però la Costa Daurada no s’acaba al mar. A pocs quilòmetres terra endins, les Muntanyes de la Costa Daurada ens descobreixen una realitat completament diferent; pobles amb identitat pròpia, fonts, cingles i boscos que conviden a explorar un interior sovint oblidat. Des d’aquestes terres meridionals iniciem un ascens cap al Pirineu. El paisatge es transforma, les temperatures se suavitzen i les muntanyes guanyen protagonisme fins a arribar a Lles de Cerdanya, un refugi de silenci, natura i autenticitat on els camins, estanys i pobles de pedra ens reconnecten amb nosaltres mateixos. La travessa continua cap a les terres de Lleida, on les Garrigues posen la banda sonora a l’estiu. Entre oliveres, patrimoni i pobles carregats d’història, el Garrigues Guitarfest converteix el territori en un gran escenari a cel obert, demostrant que la cultura també és una manera de viatjar. Després d’aquest parèntesi musical, el recorregut s’acosta de nou a l’àrea metropolitana de Barcelona per descobrir Sant Feliu de Llobregat. Entre modernisme, jardins i la seva reconeguda tradició roserística, la ciutat ofereix un exemple magnífic de convivència entre patrimoni urbà i espais naturals.

ta ta Alta Al a rça orç ago ba Ribagorça

Ben a prop, però amb un ambient completament diferent, Vallgorguina ens endinsa en boscos plens de llegendes, dòlmens mil·lenaris i records d’un món rural que encara conserva tota la seva autenticitat. És un territori que convida a caminar sense pressa i a escoltar les històries que amaga cada racó.

arrs la Pall Pa Pallars usssà Ju Jussà

Seguint cap al nord, les valls prepirinenques ens condueixen fins a Sant Pau de Segúries, on el curs del Ter, els camins històrics i la petjada de la Strata Francisca ens recorden que en viatjar el més important no arribar al destí, sinó gaudir del camí. I quan el camí sembla havernos revelat bona part dels seus secrets, apareix Torelló, una vila on la tradició industrial forma part de la seva identitat. El Museu de la Torneria ens convida a entendre com els oficis tradicionals i la industrialització van transformar la vida de generacions senceres i van contribuir a modelar la Catalunya contemporània. La recta final del nostre viatge ens porta més enllà de la frontera, cap als Pirineus andorrans. A Encamp, la Ruta dels Orris ens descobreix l’univers dels pastors i les construccions de pedra que durant segles han format part de la vida d’alta muntanya.

a era g er ogu Noguera Nogu No

Pla d’Urgelll à grià egr Segrià S Se s ues ue igue ig rrig arr Garrigues Ga

ratt ra iora P io Pr Priorat

rrra Terra Terr Te ta Alta A Al

a bera Ribera R bera Ri brre ’Ebr d’Ebre d’E

e bre br Ebre xE aix Baix B

Des dels prats i estanys à sià ntsi ont Montsià Mo d’altura, descendim fins a Escaldes-Engordany, on la cultura pren el relleu a la natura. A la parròquia, les notes del Festival Internacional de Jazz posen la cirereta a aquest recorregut. Una cloenda perfecta per a un viatge divers i ple de contrastos, que demostra que cada territori té una història única per explicar.

Bon estiu. I, sobretot, bon viatge!

Ba Cam Ca Cam

Museística ars allllar Pallars Pa P à rà birà bi Sobirà S So

Aventurera

Andorra

Musical

Cerdanya Cerrrdanya ll ll gell ge U Urgell A Al Altt Ur

dà rdà p rd mpo Empo Em A t Empordà Alt Al

s ès llè oll ipo Ripollès Ripo Ri

Històrica

Garrotxa e de la d Pla Pl P y tany Essta l’l’E l’Es l’Estany

à dà uedà rgue erg Berguedà Be n s nè sonè o so ol S Solsonès

nès anès an uçan luç Lluçanès L Lluç Ll

nès nè ron Giiro Gironès G Giro

o a Oson Osona O

x aix Bai Baix dà orrd mpo Empordà Em Empo

va lv Selva S Se gess ge Bages Bage Ba

a rra garr Segarra Se Sega

apareixen amb a n al nt ient ie Oriental Orie ès Or lè allè Vallès Val

gelll ge Urgell U Ur

ès lè allè Val Vallès nttall ntal dent c de O ci Oc Occidental

oa Anoia A oi An

Altt Al Alt p amp Camp Ca Camp

un color més fosc i marcades amb un

Maresme Mare Ma resm sm sm

cercle pintat són aquelles que

de c de nca Con Conca à erà r er arb Ba B Barberà

x aix aix mp mp

Les comarques que

ès i nè Moianès M ia Mo

Alt Alt dèss n dè ne Pene Pe Penedès i aix Ba Baix èss dè edè P ne Pe Penedès

x aix Bai Baix gat ega re obre Llob Ll Llobregat

arc nès Barc Barcelo B

apareixen en aquesta edició de la revista.

a af rraf Garraf G rr Ga

onès gon rrag T rr Ta Tarragonès Illes Balears Província de TARRAGONA Província de LLEIDA Província de BARCELONA Província de GIRONA Les ILLES BALEARS Principat d’ ANDORRA Alt Camp (Valls)

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Alta Ribagorça (Pont de Suert) Alt Urgell (La Seu d'Urgell) Cerdanya (Bellver de Cerdanya) Garrigues (Les Borges Blanques)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Alt Empordà (Figueres)

Anoia (Igualada)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Bages (Manresa)

Cerdanya (Puigcerdà)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Garrotxa (Olot)

Barcelonès (Barcelona)

Gironès (Girona)

Berguedà (Berga)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Ripollès (Ripoll)

Lluçanès (Prats de Lluçanès)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Baix Camp (Reus)

Noguera (Balaguer)

Baix Ebre (Tortosa)

Pallars Jussà (Tremp)

Baix Penedès (El Vendrell)

Pallars Sobirà (Sort)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Montsià (Amposta)

Segarra (Cervera)

Maresme (Mataró)

Priorat (Falset)

Segrià (Lleida)

Moianès (Moià)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Solsonès (Solsona)

Osona (Vic)

Tarragonès (Tarragona)

Urgell (Tàrrega)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Terra Alta (Gandesa)

Val d'Aran (Vielha)

Vallès Oriental (Granollers)

Illes Balears (Palma) Andorra (Andorra la Vella)

La Canonja, redescobreix-la

pocs quilòmetres de Tarragona, la Canonja es presenta com un municipi que ha sabut preservar la seva identitat malgrat estar envoltat d’un entorn industrial intens. La recuperació de la seva autonomia municipal l’any 2010 ha reforçat el seu caràcter propi i ha impulsat el reconeixement del seu patrimoni històric, cultural i natural. Avui, els visitants hi troben un poble compacte, accessible i amb espais que expliquen el seu camí des de la prehistòria fins a l’actualitat.

Un viatge per la història del municipi La Canonja convida a descobrir un patrimoni que s’explica a través dels seus espais més emblemàtics, on la història medieval, la tradició religiosa i la memòria contemporània conviuen en un mateix escenari. Un dels punts essencials per entendre el municipi és el Castell de Masricart, un antic casal senyorial d’origen medieval documentat des del segle XIII. Situat sobre l’antic nucli de Masricart, aquest edifici ha anat evolucionant al llarg dels segles fins a adquirir la forma actual entre els segles XV i XVI. La seva arquitectura, de caràcter gòtic amb reformes posteriors,

conserva l’empremta d’un passat vinculat a les famílies senyorials del territori. Avui dia, completament rehabilitat, funciona com a equipament cultural i administratiu, amb espais dedicats a la biblioteca, arxiu i activitats culturals, convertint-se en un dels principals centres de vida pública del municipi. El recorregut pel centre històric continua amb l’església de Sant Sebastià, edificada a partir del segle XVIII. De línies senzilles i estil neoclàssic, l’edifici destaca per la seva harmonia arquitectònica i pel paper que ha tingut com a centre espiritual i social del poble des de la seva construcció. Aquest edifici històric forma part essencial del paisatge urbà i ajuda a entendre el procés de consolidació del nucli modern de la Canonja. Dins d’aquest llegat religiós també destaca l’església de la Mare de Déu de l’Esperança, situada a l’antic nucli de Masricart. Documentada des del segle XIII, tot i que reformada posteriorment, aquesta esglèsia és un dels testimonis més antics de la presència humana organitzada al territori i reflecteix els orígens medievals de la Canonja. La memòria històrica del municipi també es fa visible en els refugis antiaeris de la Guerra Civil, espais recuperats que

permeten conèixer com es vivia la rereguarda durant el conflicte bèl·lic. Descoberts i condicionats en època recent, constitueixen un testimoni directe de la història del segle XX i han estat reconeguts com a recurs de gran valor per a la divulgació patrimonial i educativa.

La cultura com a fil conductor de la vida local

Del castell medieval als refugis antiaeris, la Canonja conserva set segles d’història en pocs carrers

La Canonja es descobreix fàcilment a peu, amb un conjunt d’espais culturals que conviden a viure el municipi amb calma i a deixar-se portar per una identitat que combina tradició, vida comunitària i cultura contemporània. Un dels punts més dinàmics del recorregut és el Teatre Municipal Orfeó Canongí (OCTM), un espai que respira història i activitat. Vinculat a l’antic Orfeó Canongí, aquest espai ha esdevingut un escenari de referència al territori, amb una programació estable de teatre, música i espectacles familiars. Entrar-hi és endinsar-se en la vitalitat cultural del municipi, que manté viva una tradició associativa molt arrelada i l’ha adaptat als formats escènics actuals. A poca distància, l’Edifici ÈPOCA representa la cara més contemporània de la Canonja. Es tracta d’un espai obert, flexible i pensat per acollir des d’activitats culturals fins a trobades ciutadanes i esdeveniments institucionals. La seva funció va més enllà de la mateixa infraestructura; és un punt de trobada on el municipi es mostra actiu, participatiu i connectat amb els seus veïns. En aquest itinerari cultural també hi té cabuda el Mas de l’Hort de l’Abeurador, un vestigi del passat agrícola del municipi que ens transporta a una Canonja anterior a la seva transformació urbana. Aquest mas tradicional recorda l’origen rural del territori i la importància de l’activitat agrícola en la configuració històrica del paisatge. Avui, es manté com un element patrimonial que ajuda a entendre les arrels del municipi i el contrast entre passat i present.

La Canonja s’integra en un entorn mediterrani planer dins del Camp de Tarragona, on conviuen espais urbans, zones agrícoles i àrees de transició que conserven encara l’empremta del passat rural del municipi. Aquest paisatge obert i de relleu suau convida a descobrir el territori sense presses, a peu o en bicicleta, a través de recorreguts fàcils que connecten el nucli urbà amb el seu entorn més proper. La seva ubicació, molt a prop de Tarragona i perfectament comunicada amb la resta del territori, la converteix en un punt estratègic per explorar la Costa Daurada i els principals atractius del Camp de Tarragona. Aquesta proximitat permet gaudir d’una estada tranquil·la en un entorn de poble, sense renunciar a una àmplia oferta d’activitats culturals, com la visita a la ciutat de Tarragona i el seu patrimoni romà declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO o experiències d’oci com la visita a PortAventura World, situat a pocs quilòmetres del municipi. En conjunt, la Canonja es presenta com un punt equilibrat entre la vida de poble i la proximitat a grans atractius turístics, oferint una experiència còmoda i ben connectada dins del territori. 8

Festes, fires i vida local

La Canonja és un municipi amb una vida comunitària molt activa, on el carrer es converteix en l’escenari principal de la convivència quotidiana. El calendari festiu marca el pols del poble i transforma els espais públics en punts de trobada on la cultura popular, la tradició i la participació veïnal tenen un paper central. Les festes més representatives són la Festa Major d’Hivern, en honor a Sant Sebastià, la Festa de la Municipalitat, la Festa de Masricart i la Festa Major d’Estiu. Aquestes celebracions configuren els moments més destacats del calendari local i inclouen activitats culturals, actes tradicionals i propostes per a tots els públics.

Les fires locals transformen el municipi en un punt de trobada per la gastronomia i cultura popular

Dins de l’àmbit de les fires, destaquen dues cites que s’han consolidat com a referents al municipi i els seus voltants. La Fira del Vi, celebrada durant la primavera, té com a objectiu promocionar la cultura vitivinícola de la comarca amb tastos, activitats familiars i tallers. La FiraBirra, a la tardor, centrada en la cervesa artesana, combina degustacions amb música en directe i la participació d’establiments locals. Totes dues fires contribueixen a dinamitzar l’economia local i a reforçar la identitat festiva del municipi.

El Barranc de la Boella, un jaciment clau de la prehistòria europea El Barranc de la Boella és un dels espais patrimonials més singulars de la Canonja i una referència internacional en l’estudi de les primeres ocupacions humanes d’Europa. Situat a pocs quilòmetres de la costa, aquest jaciment arqueològic ha proporcionat restes de fauna prehistòrica i eines de pedra amb una antiguitat propera al milió d’anys, convertint-se en un enclavament de gran valor científic.

Les excavacions han permès documentar espècies com mamuts, rinoceronts, hipopòtams, cavalls i cérvols, així com eines que evidencien l’activitat humana en aquest territori durant el Plistocè inferior. Aquestes troballes han contribuït al coneixement dels primers pobladors del continent europeu i han situat la Canonja en el mapa de la recerca arqueològica internacional. Per apropar aquest llegat al públic, el municipi disposa de l’Espai Mammuthus, un centre d’interpretació que permet descobrir la importància del jaciment i entendre millor la història més remota del territori.

Si vols descobrir més sobre aquest espai, no dubteu a girar full.

ajuntament@lacanonja.cat Tel. 977 543 489 C/ Raval, 11. 43110. La Canonja

Les troballes del

Barranc de la Boella tenen una antiguitat propera al milió d’anys, fet que l’ha

convertit en una referència internacional

RACONS DE CATALUNYA

FESTA MAJOR DE LA CANONJA (Tarragonès)

Fotografia cedida per l’Ajuntament de la Canonja

Fa un milió d’anys a la Canonja...

Espai Mammuthus A

la Canonja, molt a prop de Tarragona, l’Espai Mammuthus és una de les propostes museístiques més importants de la Costa Daurada. Un espai que et proposa un viatge immersiu a un passat de fa prop d’un milió d’anys, quan el territori que avui coneixem com a Camp de Tarragona era un ecosistema ple de vida salvatge, rius poderosos i els primers grups d’homínids que trepitjaven Europa.

Un viatge al Pleistocè tarragoní

Aquest centre d’interpretació neix de la riquesa excepcional del jaciment del Barranc de la Boella, un espai clau per entendre la prehistòria europea. Les excavacions han tret a la llum restes de fauna extingida —com mamuts, hipopòtams, rinoceronts o cérvols gegants— i també eines de pedra elaborades pels primers humans que habitaren aquesta zona.

Mamuts de grans dimensions — alguns fins a tres vegades més grans que un elefant actual— compartien espai amb hienes, castors, llúdrigues i altres espècies adaptades a aquest entorn canviant.

Entrar a l’Espai Mammuthus és endinsar-se en un paisatge desaparegut. A través d’una museografia moderna, amb recursos digitals, recreacions i peces originals, el visitant descobreix com era el delta del Paleo-Francolí: una zona humida, rica en recursos i amb una biodiversitat sorprenent.

Un dels elements més impactants de la visita són els dos ullals de mamut exposats a l’entrada del centre, veritables icones del jaciment i testimonis directes d’aquell món prehistòric.

Quan els humans ja deixaven empremta Més enllà de la fauna, el jaciment del Barranc de la Boella ha aportat evidències clau sobre la presència humana a la zona. Les eines de pedra trobades —algunes amb una tècnica molt avançada per a l’època— indiquen que grups d’homínids ja explotaven aquests recursos naturals fa més de vuitcents mil anys. Aquestes troballes han obert noves hipòtesis sobre l’arribada dels primers humans a Europa i sobre la seva capacitat tecnològica, molt més desenvolupada del que es pensava fins fa poc.

Un centre per entendre i viure la prehistòria L’Espai Mammuthus no és només un museu, sinó una experiència immersiva pensada per a tots els públics. El recorregut combina espais interactius, audiovisuals i peces originals que permeten entendre tant la feina dels arqueòlegs com la vida quotidiana dels nostres avantpassats. La visita culmina amb un viatge a l’evolució humana, on es poden observar rèpliques i materials didàctics que ajuden a comprendre com hem arribat fins a l’actualitat. El projecte també té una clara vocació educativa i científica; el principal objectiu és acostar la recerca al gran públic i posar en valor un patrimoni únic al sud de Catalunya. Cada nova campanya d’excavació continua aportant material que es va incorporant progressivament a l’exposició, convertint l’espai en un centre viu i en constant evolució.

Una finestra oberta al passat L’Espai Mammuthus és, en definitiva, una porta al passat més remot del territori. Un lloc on la història deixa de ser abstracta per convertir-se en una experiència tangible, que connecta el visitant amb els orígens de la vida humana a Europa i amb un paisatge que, tot i haver desaparegut, encara ressona sota els nostres peus.

Tel. 877 002 356 info@espaimammuthus.cat Camí Vell de Reus, 37 – 43110 La Canonja, Tarragona 13

Xalets modernistes i noucentistes de Salou

patrimoni viu entre el mar i la història

alou consolida la seva posició com una de les destinacions més completes del Mediterrani gràcies a una aposta decidida per la recuperació i la divulgació del seu patrimoni històric. Més enllà de les seves platges i del seu reconegut atractiu turístic, el municipi ha desenvolupat en els darrers anys una oferta cultural estructurada que permet redescobrir el seu passat des d’una mirada contemporània, accessible i experiencial.

Jaciments arqueològics: Kallipolis i la Vil·la Romana de Barenys Un dels grans pilars d’aquesta estratègia patrimonial són les visites guiades als jaciments del municipi, dos espais que permeten entendre l’origen i la importància històrica del territori. Kallipolis s’identifica amb un assentament antic vinculat a les rutes comercials mediterrànies, on pobles com els ibers, grecs i fenicis establiren contactes i intercanvis. La seva ubicació al Cap de Salou li atorgava un valor estratègic excepcional, ja que permetia controlar la badia natural, un port segur que durant segles va facilitar la navegació i el comerç marítim.

Vil·la Romana de Barenys

Amb l’arribada de Roma, aquest territori es transforma i s’integra dins l’estructura de l’Imperi. En aquest context s’inscriu la Vil·la Romana de Barenys, una explotació rural que exemplifica l’organització econòmica romana. Aquest tipus de vil·les combinaven espais residencials amb zones productives dedicades principalment a l’elaboració de vi, oli i ceràmica. La proximitat amb la Via Augusta i amb el port natural de Salou facilitava la distribució d’aquests productes arreu del Mediterrani. Les visites guiades a aquests jaciments permeten interpretar aquest llegat amb més profunditat, entenent com la relació entre el territori i el mar ha estat imprescindible des de l’antiguitat fins als nostres dies. 14

Antiga ciutat de Kallipolis

La Ruta Modernista i Noucentista, el Salou d’estiueig Una altra peça clau de l’oferta cultural és la Ruta Modernista i Noucentista, estrenada recentment, que proposa una mirada diferent sobre el moment en què Salou inicia la seva transformació cap a destinació turística.

Xalet Bonet

Xalet Miarnau

Aquest itinerari recorre els edificis més representatius d’una època en què la vila esdevé espai d’estiueig i salut. A finals del segle XIX i inicis del XX, la moda dels banys de mar atrau famílies benestants que construeixen xalets i residències seguint els corrents arquitectònics del modernisme i el noucentisme. Aquestes construccions, moltes encara conservades, configuren un paisatge urbà que reflecteix elegància, obertura al mar i una nova manera d’entendre el temps lliure. Entre els exemples més emblemàtics destaquen el Xalet Bonet, obra de Domènec Sugranyes i Gras, així com el Xalet Miarnau i diversos xalets i xalets d’estiueig que es conserven al llarg del litoral. Més enllà del valor arquitectònic, la ruta permet entendre un canvi de paradigma: Salou deixa de ser únicament un port actiu i un espai agrícola per convertir-se en un lloc de descans i benestar. Les casetes de bany, els primers edificis d’apartaments i els xalets d’estiueig són testimonis d’aquest moment fundacional del turisme al municipi.

Memòria contemporània, els Nius de Metralladores del Porroig El relat històric de Salou també incorpora els episodis més recents del segle XX amb la recuperació dels Nius de metralladores del Porroig, recentment inaugurats com a espai de memòria històrica.

Xalet Mallorquí

Niu de metralladores del Porroig

Aquests elements formen part del sistema defensiu construït durant la Guerra Civil Espanyola, quan el litoral mediterrani va ser fortificat amb bateries i punts de vigilància per protegir la costa. La seva ubicació en zones elevades respon a la necessitat de controlar visualment el mar i anticipar possibles amenaces. La seva recuperació permet integrar-los en una ruta històrica dedicada als espais de defensa, oferint una visió completa del paper estratègic de Salou en aquell període. Al mateix temps, aquests espais adquireixen una dimensió pedagògica i de memòria col·lectiva, ja que ajuden a comprendre un episodi clau de la història recent. Així, el patrimoni no només es presenta com un conjunt d’elements del passat, sinó com una eina per interpretar i reflexionar sobre la història contemporània. © Fotografies cedides per l’Ajuntament de Salou i el Patronat Municipal de Turisme de Salou

15 15

Paisatge, experiències i oferta turística global Més enllà del patrimoni històric, Salou desplega una oferta turística àmplia i cohesionada que té en el paisatge litoral un dels seus principals actius. Les seves 25 platges, distribuïdes entre llargues extensions de sorra fina i petites cales arrecerades, configuren un entorn de gran qualitat ambiental. Aquestes platges, moltes d’elles amb serveis i accessibilitat adaptada, són també un reflex de la diversitat del litoral salouenc, que combina zones urbanes amb espais més naturals al voltant del Cap de Salou. Aquest contacte directe amb el mar es complementa amb el Camí de Costa, un itinerari que ressegueix el litoral i permet redescobrir-lo a peu. Al llarg d’aquest recorregut s’hi integra la Ruta dels Miradors, formada per 43 punts panoràmics estratègicament situats que ofereixen perspectives singulars del paisatge mediterrani. Aquests miradors no només permeten contemplar el mar, sinó també entendre la morfologia de la costa, amb penya-segats, cales i formacions geològiques que expliquen l’evolució del territori al llarg dels mil·lennis. 16

Camí de Costa Salou

A aquesta dimensió paisatgística s’hi suma una oferta gastronòmica de primer nivell, fortament arrelada a la dieta mediterrània i als productes de proximitat. El peix i el marisc, l’arròs i els vins del territori formen part d’una proposta culinària que combina tradició i innovació. Paral·lelament, el municipi ha apostat per una programació estable d’esdeveniments, especialment vinculats al turisme esportiu, que contribueixen a dinamitzar l’activitat al llarg de tot l’any. Competicions, activitats a l’aire lliure i esdeveniments internacionals reforcen el posicionament de Salou com una destinació activa i visitable durant tot l’any.

Aquest conjunt d’itineraris converteix el litoral en un espai d’experiència, on el passeig esdevé una manera de conèixer i interpretar el territori d’una forma pausada i accessible

Challenge Salou

Una destinació única al Mediterrani La suma de tots aquests elements -patrimoni cultural, arqueològic i històric, arquitectura històrica, espais de memòria contemporània, paisatge litoral, gastronomia i activitats esportives— configura una oferta turística de gran solidesa i coherència. Xefs de Salou

Gastronomia Salou

Mirador de la Falconera

Salou projecta avui un model turístic que combina de manera equilibrada el seu llegat històric amb una oferta actual diversa i estructurada. El municipi ha sabut posar en valor el seu entorn litoral —històricament clau per a l’activitat marítima i comercial— i convertir-lo en un espai central de l’experiència turística, on convergeixen patrimoni, paisatge i activitat. Aquesta evolució permet entendre Salou com una destinació que ha crescut a partir del seu territori i la seva història, adaptant-se als nous interessos del visitant sense perdre la seva identitat turística. Aquesta capacitat d’unir història, paisatge i activitat turística posiciona Salou com una destinació única a Catalunya i Europa. Un lloc on el visitant no només pot gaudir del mar, sinó també comprendre el territori, recórrer els seus espais patrimonials i viure una experiència completa. Per a més informació:

PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE SALOU

T. 977 350 102 www.visitsalou.eu

Platja Llarga de Salou

1717

Altafulla,

aquell racó del Mediterrani on el temps s’atura

i ha llocs que no només es visiten. Es viuen. I Altafulla és exactament això: una manera de sentir el Mediterrani amb calma, autenticitat i bellesa. Un poble blanc banyat pel mar, on les postes de sol semblen pintades a mà, on les persianes blaves s’obren amb olor de sal i on cada carreró explica una història.

A Altafulla tot convida a baixar el ritme Els romans ja ho van entendre fa gairebé dos mil anys. Per això van escollir aquest indret privilegiat per construir-hi la vil·la romana dels Munts, una residència aristocràtica oberta al mar i envoltada de llum. Encara avui, passejant entre mosaics, termes i jardins, és fàcil imaginar Caius Valerius Avitus i Faustina contemplant el mateix horitzó blau que continua captivant tothom qui arriba aquí.

Però Altafulla no és només història, és emoció És despertar-se amb la remor de les onades a les Botigues de Mar, les antigues cases de pescadors que miren directament al Mediterrani. És caminar descalç pel passeig marítim mentre la brisa et despentina suaument. És fer un cafè tranquil davant del mar sense presses, perquè aquí les presses desapareixen gairebé sense adonar-te’n. I quan el sol comença a baixar, arriba un dels moments més màgics: recórrer el camí de ronda fins a la platja del Canyadell. Petita, tranquil·la i envoltada de natura, sembla un secret compartit només entre els qui saben gaudir de les coses senzilles. Més enllà, la desembocadura del Gaià i el castell de Tamarit dibuixen una de les postals més espectaculars de la Costa Daurada.

Però el cor d’Altafulla batega també terra endins Només cal perdre’s pels carrers empedrats de la Vila Closa, el nucli medieval emmurallat. Balcons florits, portals antics, racons amb encant i una calma que enamora. A la part més alta, l’església de Sant Martí i el castell observen el poble com ho han fet durant segles, mentre les nits d’estiu omplen les places de música, converses i vida. Altafulla és també cultura, tradició i experiències que es recorden molt temps després de tornar a casa. La màgia de la Nit de Bruixes (26 i 27 de juny) transforma la Vila Closa en un univers misteriós i fascinant. L’Altacústic (17 i 18 de juliol) converteix racons íntims del poble en escenaris únics sota les estrelles. El Festival Internacional de Música (les nits d’agost) emociona en un entorn incomparable. I la Fira d’Artesans (del 13 al 16 d’agost) omple els carrers de colors, olors i creativitat per compartir en família.

Relax, platja, patrimoni i gastronomia: el pla perfecte per gaudir en família o en parella. Perquè Altafulla és això: un destí que es viu amb els cinc sentits Ideal per a una escapada en parella, unes vacances familiars o simplement per regalar-te uns dies de desconnexió. Aquí pots perdre’t entre carrerons medievals, banyar-te en aigües tranquil·les, descobrir història mil·lenària, degustar gastronomia mediterrània i tornar a reconnectar amb allò que realment importa. Hi ha llocs on hi vas. I n’hi ha d’altres, com Altafulla, que acaben quedant-se dins teu.

Oficina de Turisme d’Altafulla

Pallissa del Vinyet, carrer del Vinyet,7B 977 651 426 - www.visitaltafulla.cat

19 19

Platja de l’Almadrava

l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors La costa amb ànima: platges, cales i natura verge

la Costa Daurada encara hi ha llocs on la natura mana, on el paisatge es mostra en estat pur i el mar no és un decorat sinó una presència viva. L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors és un d’aquests indrets privilegiats. Aquí, entre la serenor del Mediterrani i la contundència de les muntanyes, s’estén un litoral salvatge i preservat que trenca amb la idea de costa domesticada. Les seves platges i cales són un homenatge a la natura sense artificis: espais oberts, camins de terra, boscos que arriben fins a la sorra i aigües transparents que conviden a una immersió molt més profunda que la física —una immersió en la bellesa. La platja del Torn n’és l’exemple més icònic. Considerada una de les platges naturistes més importants d’Europa ofereix més d’un quilòmetre de sorra fina custodiada per dunes, penyasegats i frondoses pinedes que freguen la línia de mar. El seu caràcter verge es manté gràcies a la protecció ambiental que li atorga el seu encaix dins el PEIN de la Rojala–Playa del Torn. No hi ha urbanitzacions, ni xiringuitos estridents, ni motors. Només el vent, les onades i el so dels ocells. És una platja per desconnectar, per respirar natura i sentir-se part del paisatge. 20

Al costat oposat, la platja de l’Arenal ofereix una altra cara del litoral: més oberta, més accessible, però igualment envoltada de verd. És la més extensa del municipi i disposa de serveis per gaudir-la en família o practicar-hi esports nàutics. Tot i això, mai perd el vincle amb el seu entorn natural. A cada pas, la muntanya vigila des de l’horitzó. Però allà on el paisatge es torna més íntim, on la costa s’estreny i es fragmenta en petites cales amagades, és on es desplega la màgia autèntica d’aquest litoral. La Cala Justell o la Cala d’Oques són refugis amagats que

semblen fets per a aquells que busquen silenci i connexió. Amb accés sovint només a peu o per camins de terra, aquestes cales regalen moments de pau absoluta. No són només boniques: són llocs on el temps s’atura. I és aquí on entra en escena el sender litoral del Jonquet, autèntica columna vertebral d’aquest territori. Aquest camí ressegueix el litoral entre la platja de l’Arenal i l’Hospitalet de l’Infant, i ho fa com si ballés amb la línia del mar. Al llarg del recorregut, el visitant descobreix cales salvatges, miradors naturals, trams de bosc mediterrani i

Cala Justell

penya-segats que cauen a plom sobre el blau. És un sender per viure’l amb calma, per caminar escoltant la natura i observar el contrast entre la roca, la vegetació i l’aigua. El Jonquet és molt més que un camí: és una declaració d’intencions. És l’expressió d’una destinació que ha decidit conservar el seu tresor més valuós: el paisatge. En un món on moltes costes han estat devorades per l’especulació, aquí la natura continua sent la protagonista absoluta. És la que modela els espais, la que marca el ritme i la que dona sentit a l’experiència.

Platja de Torn

Aquesta aposta per la sostenibilitat i l’autenticitat es respira arreu: a la platja de l’Almadrava, amb el seu caràcter de poble mariner, als camins de ronda que uneixen cales discretes, als boscos del rerepaís que s’insinuen darrere cada racó costaner. L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors no és només un lloc per banyar-se; és un territori per descobrir amb tots els sentits, on el mar i la muntanya es donen la mà i conviden a una forma de turisme conscient, pausada, respectuosa. Així, aquest litoral esdevé un refugi per a l’ànima. Un lloc on recuperar el vincle amb la natura i amb un mateix. On cada platja té una veu pròpia, cada cala un silenci únic, i cada camí, una promesa d’aventura. Aquí, la natura no acompanya: lidera.

Platja de l’Arenal

Més informació a:

www.hospitalet-valldellors.cat

DESCOBRIR-NOS! Organitza la teva escapada al nostre web www.muntanyescostadaurada.cat

Etiqueta les teves fotos amb #MuntanyesCD i forma part de la nostra comunitat! @MuntanyesCD

Muntanyes de la Costa Daurada: El Baix Camp interior; Natura i paisatge, cultura i gastronomia

a Costa Daurada és mar, i també muntanya. Sabeu que a pocs quilòmetres de platges com les de Cambrils, Salou o Miami Platja hi brollen fonts d’aigua fresca situades a mil metres d’alçada? Que mitja hora escassa per carretera permet passar de la bullícia del litoral a la calma dels petits pobles de muntanya? O que en un mateix dia es pot practicar windsurf al mar, BTT enmig de boscos frondosos i escalada als cingles més imponents?

La natura és la gran protagonista d’aquest territori. Les serres de Llaberia, de Pradell-l’Argentera i de Prades combinen paisatges ben diferents, amb una rica vegetació mediterrània de la qual destaquen el pi, l’alzina i la garriga, així com conreus d’avellaner, d’olivera i també alguns de vinya. Els pobles de la zona, amb els seus masos i ermites, hi apareixen perfectament integrats, i són punts idonis d’arribada i sortida d’excursions a peu, amb cotxe o amb BTT.

L’interior de la comarca del Baix Camp ofereix nombrosos atractius per al turisme familiar, d’aventura, cultural o gastronòmic. Es tracta d’una oferta molt atractiva i de gran proximitat als principals nuclis turístics costaners. Aquest recurs interior esdevé un complement adient per al visitant d’aquesta zona del litoral català i també una destinació turística en si mateixa, amb rutes de senderisme, bicicleta de muntanya i touring, paratges d’una bellesa incomparable, gastronomia tradicional, festes ancestrals, ermites, esglésies, miradors excepcionals, restaurants i allotjaments amb un marcat caràcter rural.

Dins la gran extensió de les Muntanyes de la Costa Daurada excel·leixen capricis naturals com els cingles de la Mussara, la cova de les Gralles o la Roca Foradada. Pel que fa als punts més elevats, destaquen la Mola de Colldejou (914 m), la Miranda (919 m), el poble deshabitat de la Mussara (990 m) o el tossal de la Baltasana (1.201 m). Tots aquests indrets ofereixen panoràmiques espectaculars. A les Muntanyes de la Costa Daurada hi ha quatre zones incloses en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): les Muntanyes de Prades, les serres de Pradell-l’Argentera, la serra de Llaberia, i l’espai natural de la Mare de Déu de la Roca.

Els municipis de les Muntanyes de la Costa Daurada conformen un territori de paratges boscosos i agrícoles força diversos però amb un denominador comú: el seu encís rural i mediterrani. Les Muntanyes de la Costa Daurada se situen a la part interior de la comarca del Baix Camp, una zona muntanyosa que encadena un seguit de serralades imponents que abracen el litoral d’oest a est.

No perdeu l’oportunitat de visitar les Muntanyes de la Costa Daurada, veniu a l’interior del Baix Camp. No us en penedireu!

A tocar de les muntanyes trobem recursos turístics tan importants com PortAventura, entre Salou i Vila-seca; el Gaudí Centre i la ruta modernista de Reus, ciutat amb un comerç molt actiu; la Tarragona romana, declarada Patrimoni de la Humanitat, o la ruta dels monestirs del Cister (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges). Com a recursos limítrofs d’interès també destaquen el conjunt medieval de Montblanc, els vins i cellers del Priorat, o el Parc Natural de la Serra del Montsant.

Aiguamúrcia Una comunitat de petits nuclis en plena Ruta del Cister

l principal reclam d’Aiguamúrcia és el monestir de Santes Creus, un dels tres monestirs que formen part de la Ruta del Cister, juntament amb el monestir de Poblet i el de Vallbona de les Monges. Una rica història i una selecció de propostes de turisme enològic, cultural i rural completen la seva oferta turística. A més, l’entorn paisatgístic del seu enclavament fa d’Aiguamúrcia un lloc ideal per gaudir de la natura. Aiguamúrcia és el terme municipal més extens de la comarca de l’Alt Camp, a l’interior de la Costa Daurada. Situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona, està format per un conjunt de petits nuclis poblats: Aiguamúrcia, Santes Creus, el Pla de Manlleu, l’Albà, Masbarrat, les Destres, les Ordes, les Pobles, la urbanització Els Manantials i la urbanització Mas d’en Parés.

Quant a l’origen del nom d’Aiguamúrcia, hi ha diferents versions. D’una banda, se li atribueix un origen romà, ja que en aquella època les aigües del riu Gaià estaven consagrades a la deessa Murtra —un dels noms de Venus— i per això la van anomenar Aquae Murtra. I, de l’altra, es diu que té origen llatí: aqua mur-

2424

cida (aigua marcida, morta), que indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estacades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. Tanmateix, la documentació antiga dona sovint altres variants del nom, com Dayna Murcia (1192).

Un passeig pel terme • Aiguamúrcia: petita vila al marge del riu Gaià que dona nom al municipi. Poblat des de l’època romana —tal com testimonien les restes trobades a les seves rodalies—, es va formar al voltant d’uns edificis que estan més a prop del riu i que daten, possiblement, de l’edat mitjana. • Santes Creus: petit poble al voltant del monestir de Santes Creus ubicat al llarg del carrer que hi dona accés i a la riba esquerra del riu Gaià. L’accés per carretera es fa pel pont de pedra que travessa el riu, construït el 1549 per l’abat Valls. A l’entrada del poble hi ha una creu de terme d’estil gòtic amb una esplèndida base esculpida (segle xiv). • El Pla de Manlleu: poble de formació relativament recent situat a la riba dreta

de la riera de Marmellar. Constituït, en part, per famílies procedents de Selma —un nucli proper actualment despoblat—, està envoltat de nombroses masies que conserven restes d’antigues edificacions de l’edat mitjana. Té una àmplia oferta d’agroturisme i diferents propostes enoturístiques. • L’Albà, Masbarrat i les Destres: petits nuclis de gran valor paisatgístic al llarg de la carretera que uneix Aiguamúrcia amb Albà. Prop de l’Albà —conegut també com l’Albà Nou, l’Albà de Baix, Cal Canonjo o Cal Canonge— destaca l’antic nucli de l’Albà Vell, del qual es conserven les ruïnes del castell del segle x i les restes de la capella romànica de Santa Maria de l’Albà. A les Destres es troben les restes d’una torre de defensa medieval i l’església romànica de Sant Pere de les Destres. • Les Ordes: petita agrupació d’antigues masies molt properes les unes a les altres. Esdevé el nucli més petit d’Aiguamúrcia i s’hi accedeix des d’una petita carretera prop del pont d’Armentera.

• Les Pobles: poble situat a la carretera comarcal que l’uneix amb Santes Creus i Pontons. Està format al voltant d’antics masos que pertanyien a les terres del monestir de Santes Creus i comprèn dos petits nuclis més: els Hostalets de Dalt i els Hostalets de Baix. Destaca l’església dedicada a Santa Maria de principis del segle xx i un paisatge de vinyes amb diversos cellers i activitats enoturístiques. • Els Manantials: urbanització ubicada a l’antiga plana del Molí dels Monjos, entre els dos molins del monestir: el Molí de Dalt i el Molí de Baix. Es va començar a construir a finals dels anys 60 del segle xx i la seva població provenia, principalment de Santes Creus. Pel camí dels Hortets o dels Queixalots encara es poden veure vestigis del mur que envoltava els horts del monestir. • Mas d’en Parés: urbanització propera a les Pobles, amb el qual es comunica per un vial que passa davant de l’Escola Les Moreres, ubicada a les terres del mas homònim i del qual encara es conserven restes. Té una gran projecció de futur i la seva construcció es va iniciar a finals dels anys 60 i principis dels 70.

Els atractius d’Aiguamúrcia El Reial Monestir de Santes Creus és, sens dubte, el tresor que desperta el major interès entre els turistes de la zona. Aquest monestir forma part de la Ruta del Cister, juntament amb els monestirs de Poblet (Conca de Barberà) i Vallbona de les Monges (Urgell). Fundat el 1150 i establert a Santes Creus a partir del 1160, representa un magnífic exemple de l’art cistercenc. Aquesta joia medieval —sense vida monàstica des del 1835— transporta el visitant a l’edat mitjana, alhora que permet conèixer la fascinant història de la regió. A més a més, el conjunt arquitectònic del monestir està envoltat de vinyes i camps de cultiu que configuren un paisatge bucòlic. Tanmateix, Aiguamúrcia és molt més que el monestir. Destaquen les construccions de pedra seca de la zona de les Planes. Aquesta tècnica consisteix a construir diverses edificacions (barraques, murs, marges, pous, etc.) fent servir la pedra com a únic material, sense cap mena de ciment o argamassa, tot apilant les pedres l’una sobre l’altra i falcant-les amb pedres

Explorar Aiguamúrcia és una experiència per descobrir les tradicions i la serenitat de la vida rural més petites. En definitiva, un veritable exercici d’equilibri i harmonia. Dins de l’àmbit natural, cal citar l’albereda de Santes Creus, un espai natural propietat de la Diputació de Tarragona que ocupa una extensió de 12 hectàrees. Es tracta de l’únic bosc de ribera de tot Catalunya i fou declarat Espai d’Interès Natural per la Generalitat de Catalunya. També cal fer una menció especial als dos xiprers monumentals del Palau de l’Abat, a Santes Creus. Tot i això, aquests només són alguns dels atractius del terme. Aiguamúrcia compta amb cinc monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional: el monestir de Santes Creus, els castells romànics de l’Albà, Selma i Ramonet i la creu de terme gòtica de Santes Creus. De fet, cadascun dels petits nuclis poblats que conformen Aiguamúrcia amaga petits tresors històrics i culturals que mereixen ser descoberts. A més a més, la seva vida comunitària és molt activa i organitza moltes activitats al llarg de l’any.

L’enoturisme: una activitat en alça El cultiu de la vinya esdevé el recurs econòmic més important del municipi i marca el paisatge d’Aiguamúrcia, inclòs a la Denominació d’Origen Penedès. Això ha donat lloc a l’establiment de diversos cellers i a una gran diversificació d’activitats enoturístiques. Fruit del gran interès pel món del vi i el cava, l’any 2014 l’Ajuntament d’Aiguamúrcia va decidir adherir-se a la marca Enoturisme del Penedès per complementar la seva oferta de turisme cultural i de natura

AJUNTAMENT D’AIGUAMÚRCIA

Parc Olímpic S

ituat a tan sols 200 metres del centre històric de la Seu d’Urgell, el Parc Olímpic del Segre és una instal·lació excepcional que combina l’esport, la natura i la tecnologia avançada per oferir experiències inoblidables als amants del turisme actiu. Des del ràfting fins al piragüisme, l’open caiac, el stand-up paddle i l’hidrospeed, aquest parc té alguna cosa per a tothom, oferint una àmplia gamma d’activitats per a tots els gustos i nivells d’habilitat. Amb una infraestructura dissenyada per garantir la màxima seguretat i confort, el Ràfting Parc és el lloc perfecte per gaudir d’aventures aquàtiques i molt més.

El ràfting és una de les activitats estrella i de les més emocionants que es poden practicar al Parc. Amb descensos col·lectius guiats pel canal olímpic d’aigües braves, els participants poden experimentar la força i l’adrenalina de navegar per ràpids, sempre amb la màxima seguretat i confort. Aquesta activitat inclou tot el material necessari, com ara vestits i botins de neoprè, casc i armilla salvavi26

del Segre des. Els guies asseguren que tothom, des de principiants fins a experts, pugui gaudir d’una aventura segura i emocionant. El piragüisme ofereix la possibilitat de navegar amb caiac (d’una plaça) o canoa canadenca (de dues o tres places) pel canal d’aigües tranquil·les de 800 metres. Aquesta activitat és apta per a totes les edats i també inclou tot el material necessari per garantir la seguretat i el confort dels participants. Per als que busquen una experiència més adrenalítica, l’open caiac permet un descens guiat en un bot pneumàtic individual o en parella pel canal olímpic d’aigües braves. El stand-up paddle, o SUP, és una activitat relaxant, però també un bon entrenament per a l’equilibri i la força. Aquesta modalitat d’esport aquàtic permet navegar dempeus sobre una taula de paddle surf pel canal d’aigües tranquil·les, una activitat ideal per a majors de 6 anys. Per als més atrevits, l’hidrotrineu proporciona una dosi addicional d’adrenalina. Equipats amb un petit trineu aquàtic, els participants naveguen pels ràpids del riu, oferint una sensació de velocitat única.

Parc Olímpic del Segre ofereix un conjunt d’espais i activitats al Pirineu que permet als visitants gaudir d’emocions i sensacions en un marc incomparable.

Més enllà de les aigües El Parc Olímpic del Segre no es limita només a les activitats aquàtiques. També compta amb un rocòdrom espectacular per a la pràctica de l’escalada, amb tot l’equipament necessari i monitors qualificats per garantir la seguretat. A més, el parc ofereix rutes i circuits de BTT amb més de 1.000 km senyalitzats, adaptats a tots els nivells. Pedalar a través de paisatges espectaculars fa que cada sortida sigui una aventura inoblidable.

Aventura segura

La seguretat és una prioritat al Parc Olímpic de Segre. Amb un cabal d’aigua regulat i un equip de monitors qualificats, totes les activitats es desenvolupen en un entorn controlat per garantir una experiència satisfactòria i inoblidable. El material esportiu és netejat i desinfectat amb cura, i les instal·lacions compten amb vestidors i dutxes per al confort dels visitants.

Una instal·lació excepcional El Parc Olímpic del Segre compta amb una sèrie d’elements tecnològics avançats que asseguren i faciliten la pràctica esportiva. Els remuntadors mecànics, la minicentral hidroelèctrica de bombeig i turbinació, i el sistema d’higienització i assecament de material esportiu són només algunes de les innovacions que fan d’aquest parc una instal·lació de primer nivell. A més, l’entorn de jardí i els canals esportius proporcionen un marc incomparable per a totes les activitats.

Diversió assegurada El Parc Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell és molt més que un lloc per a esports extrems; és un espai on la natura i l’esport es combinen per oferir experiències úniques i memorables. Tant si busques emocions fortes com si prefereixes activitats més relaxades, aquest complex té alguna cosa per a tothom. La bellesa del paisatge i la varietat d’activitats fan que sigui una destinació imprescindible per a qualsevol amant de l’aventura i la natura. No deixis passar l’oportunitat de visitar el Parc Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell, així que agafa tovallola i banyador i visita aquest lloc on l’emoció i la diversió estan assegurades!

www.parcolimpicdelsegre.cat Info i reserves: 973 360 092 reserves@parcolimpic.cat

Lles de Cerdanya

l’ànima més autèntica del Pirineu

ntre boscos de pi negre, prats d’alta muntanya i pobles de pedra que semblen aturats en el temps, Lles de Cerdanya conserva intacta l’essència de la vida pirinenca. Situat al sector nord-occidental de la Cerdanya i estès entre les valls de la Llosa i d’Arànser, aquest extens municipi de muntanya ofereix una experiència pausada i genuïna, allunyada del turisme accelerat i profundament connectada amb la natura. Aquí, el paisatge marca el ritme de les estacions. A l’estiu, els camins s’obren entre estanys i pastures infinites; a l’hivern, la neu transforma el territori en un paradís silenciós per als amants

de l’esquí nòrdic i les excursions amb raquetes. Però Lles és molt més que muntanya: és patrimoni romànic, llegendes ancestrals, gastronomia de territori i cultura rural viva.

Un mosaic de pobles amb encant El municipi agrupa petits nuclis com Arànser, Músser, Travesseres o Viliella, cadascun amb personalitat pròpia i una bellesa discreta que captiva des del primer instant. Passejar pels seus carrers empedrats és redescobrir la tranquil·litat dels pobles d’alta muntanya, envoltats de murs de pedra, balconades florides i panoràmiques obertes sobre la vall de la Cerdanya.

A Músser destaca l’església romànica de Santa Maria, un temple del segle XII que resumeix la sobrietat i l’harmonia de l’arquitectura pirinenca. Ben a prop, el conegut Pont del Diable manté viva una de les llegendes més populars de la zona: expliquen que, al capvespre, el dimoni hi apareix en forma de bola de foc per impedir el pas als vianants.

L’ascens als Estanys de la Pera, travessa boscos de pi negre, torrents i clarianes alpines fins a arribar a un paisatge d’alta muntanya d’una bellesa serena i imponent.

També formen part de la memòria històrica del territori les aigües de l’antic balneari de Senillers, situat prop del riu d’Arànser. Alimentat per diverses fonts naturals, aquest indret és recordat, entre altres motius, perquè s’hi relaciona l’estada del poeta Joan Maragall durant l’escriptura de part de la seva obra inspirada en els Pirineus.

Quan arriba la neu, Lles es transforma

Un entorn de muntanya en estat pur

Si a l’estiu Lles és territori excursionista, a l’hivern es converteix en una de les grans estacions d’esquí nòrdic del Pirineu català. L’estació d’Esquí Nòrdic de Lles i l’estació d’Esquí Nòrdic d’Aransa ofereixen quilòmetres de circuits entre boscos i miradors naturals, en un entorn privilegiat dominat per la Tossa Plana de Lles i el Pic de Sirvent.

Lles de Cerdanya és una invitació permanent a caminar. El municipi forma part de l’espai natural protegit de la Tossa Plana de LlesPuigpedrós, una extensa àrea d’alta muntanya marcada pels relleus suaus, els estanys d’origen glacial i els grans horitzons oberts.

El refugi de Cap del Rec, situat a peu de pistes, és un dels grans punts de trobada de l’espai nòrdic. A més de ser porta d’entrada a nombroses rutes, és també un espai emblemàtic per als amants de la muntanya i de l’esport d’altura.

Entre les rutes més emblemàtiques hi ha l’ascens als Estanys de la Pera, un dels sectors lacustres més espectaculars de la Cerdanya. Situats a més de 2.300 metres d’altitud, aquests estanys han estat històricament zona de pas de contrabandistes cap a Andorra. Des de Viliella també parteixen itineraris que permeten descobrir la vall de la Llosa, un dels espais més salvatges i menys alterats del Pirineu català. És fàcil creuar-se amb cavalls en llibertat, marmotes o isards mentre el silenci només és interromput pel so de l’aigua o el vent entre les roques. Un altre dels racons més apreciats durant els mesos d’estiu és el Molí del Salt, un salt d’aigua envoltat de gorgs naturals, de fàcil accés, on molts excursionistes aprofiten per refrescar-se després de la caminada.

Laberint màgic de Rocaviva,

art i espiritualitat al mig del bosc Pocs espais transmeten una atmosfera tan singular com el laberint màgic de Rocaviva. Enmig del bosc, l’artista Kliment Olm ha esculpit durant dècades més de siscentes figures sobre grans blocs de granit, creant un itinerari artístic i espiritual únic al Pirineu. Cada escultura amaga símbols, reflexions i missatges vinculats a la natura, la consciència humana i la connexió amb l’entorn. El recorregut, envoltat de silenci i vegetació, es converteix en una experiència gairebé meditativa. Les visites guiades poden tenir diferents enfocaments — culturals, espirituals o nocturns— i fan de Rocaviva un dels indrets més sorprenents de la Cerdanya.

Tradicions que continuen vives Malgrat el pas del temps, Lles manté un fort vincle amb les seves arrels ramaderes i agrícoles. Les festes majors dels diferents pobles continuen sent punts de trobada per als veïns i visitants, especialment la festa de Sant Pere, patró del poble, així com la festa petita d’octubre, hereva de les antigues fires de bestiar que havien tingut gran importància econòmica a la vall. 30

Aquest llegat també es percep en la gastronomia local. La cuina cerdana conserva receptes contundents i honestes, pensades per combatre el fred de muntanya i aprofitar els productes del territori. El trinxat —amb col, patata i cansalada— és el plat més emblemàtic de la comarca, però també hi destaquen elaboracions com el civet de senglar, els embotits artesans o els formatges de muntanya. Cada àpat es converteix en una manera d’entendre el territori: senzilla, autèntica i profundament arrelada al paisatge.

Un refugi per reconnectar En un moment en què molts viatgers busquen experiències autèntiques i destins sense artificis, Lles de Cerdanya apareix com un refugi natural on el temps sembla avançar més lentament. Aquí no hi ha presses, només camins que s’endinsen al bosc, pobles que preserven la seva identitat i cims que recorden la grandesa silenciosa dels Pirineus. Lles no és només un lloc per visitar; és un territori per sentir, respirar i viure amb calma.

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE LLES DE CERDANYA Telèfon 973 515 047 www.lles.ddl.net 31

l Monestir és ben peculiar de veure, només entrar, t’espera un gran jardí extens amb arbres centenaris i plantes diverses que li donen un encant especial, els quals et donen la benvinguda. Des d’allí s’hi gaudeixen de les millors vistes de la plana de l’Urgell i l’Horta de Lleida. I és que aquest entorn natural et dona un respir diferent, on t’acompanya el silenci de les muntanyes del Montsec.

Envoltat per les vinyes i la flora particular del Montsec

comoditats extraordinàries i actuals. El fet de ser un monestir, allotjar-se en aquest espai, es converteix en una nova experiència especial i diferent.

En l’actualitat, els Germans Maristes han volgut recollir l’antiga tradició monàstica i acomodar-la a un monestir del segle XXI adaptant-se a les necessitats dels nous temps. En aquests moments el monestir té les portes obertes a tothom que vulgui trobar un lloc on estar tranquil amb ell mateix.

Els encarregats de donar-li una segona oportunitat al monestir, saben molt bé que les persones ens recordem dels llocs per allò que hi hem menjat. La idea era clara, gaudir d’una jornada gastronòmica era fonamental, per aquest motiu van crear “El Claustre”. Aquest restaurant et dona l’oportuSabíeu que podeu menjar nitat de menjar envoltat d’un entorn i allotjar-vos al Monestir? extraordinari on es fusiona la natura Doncs sí, es tracta d’un hotel de 3 es- amb el marc històric i monàstic que trelles que compta amb 37 habitacions llueix el monestir. Allí t’hi espera una dobles. Aquestes estan dissenyades per cuina tradicional i típica del Montsec oferir una estada el combinada amb la cuina més acollidora pos- El Monestir de Santa d’avantguarda de la mà sible, les quals són Maria de Bellpuig de del xef Bobby Cabral a totes exteriors amb qui l’acompanya un gran unes vistes especta- les Avellanes situat equip de professionals. En culars que miren cap aquest espai sempre s’hi enmig d’un conjunt a l’entorn natural que cou algun esdeveniment, envolta el Monestir. de terrenys, de bosc, ja que organitzen festes Cada una de les habii menús segons l’època de l’any, per exemple, ara tacions presenta unes muntanya i conreu

Gaudeix del restaurant amb vistes al claustre

hi ha un especial calçotades. A més, disposen de sales per llogar. Les bones experiències també són per als petits de casa i s’ha creat una casa de colònies. Se l’ha anomenat “Els Quatre Vents” un espai, al bell mig de la natura, ideal per a convivències juvenils, activitats culturals, de temps lliure i de natura, per a colònies i campaments, on tothom hi és benvingut.

“El Claustre” compta amb el xef Bobby Cabral que et delecta amb cuina tradicional i d’avantguarda Els germans Maristes obren diàriament per oferir serveis d’acolliment i benestar a tot aquell que estigui disposat a buscar la pau en la seva vida. Dins de les activitats hi ha la Casa d’Espiritualitat, aquesta està pensada per aquelles persones o grups de persones amb interès per fer una estada espiritual en un sentit ampli, tot participant de la vida de la comunitat. Els Germans Maristes esperen amb els braços oberts tot aquell que vulgui aconseguir la fraternitat universal. El Monestir compta amb l’arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i l’arxiu Gavín, aquest considerat de gran rellevància, ja que és un dels més grans d’Europa on s’hi recull un extens fons documental i fotogràfic de Catalunya.

Què s’hi pot fer al Monestir?

El Monestir treballa diàriament per poder oferir activitats diverses Un lloc on el temps a aquelles persones que els visiten i fer d’aquest indret un lloc comú i s’atura i et permet ideal per a molts, tot dins del programa Avellanes DO. Primerament, quan vagis a veure el Monestir no deixis de passejar-te expetimentar i per tot aquest conjunt monumental, hi ha guies que te’l mostraran. Les valorar el que de activitats organitzades per ells mateixos van dirigides a la descoberta veritat importa d’un mateix, de meditació, d’alliberament interior, del mindfulness, del silenci i la natura... tot pensat per evocar benestar. Però també, altres de més actives com concerts, sopars medievals, Jornades d’Història... El Monestir compta en una ubicació idònia per poder fer sortides de BTT, senderisme, caiac, packs turístics... per conèixer d’una manera propera el que aquesta terra del Montsec ofereix a aquell que vulgui fer esport i sentir-se en pau amb un mateix. Us convidem a visitar la pàgina web del Monestir perquè us informeu de tot el que tenen proposat per a tu i els Ctra C-12, km. 181. 25612 teus ésser més estimats. Os de Balaguer (LLE) En definitiva, el Monestir de les AveTel. 973 43 80 06 llanes és aquell espai on el silenci, avellanes@maristes.org parla. Un lloc on el temps s’atura i et permet experimentar i valorar el que de veritat importa

Les Garrigues sona a estiu amb el 15è Guitarfest

l’extrem sud de les comarques de Lleida, les Garrigues es torna a convertir aquest estiu en un gran escenari musical a cel obert. Del 4 de juliol al 22 d’agost, el Garrigues Guitar Festival Memorial Emili Pujol celebra la seva 15a edició amb una programació que consolida el certamen com una de les cites destacades de la guitarra clàssica a escala internacional. Inspirat en el llegat del mestre Emili Pujol, el festival manté viva la seva filosofia original: apropar la música de qualitat als petits municipis i convertir el territori en un espai cultural actiu durant tot l’estiu.

Un festival que recorre el territori La programació d’enguany desplega concerts en diversos punts del territori, amb parades a municipis com la Granadella, les Borges Blanques, Torrebesses, Juneda o Arbeca, entre d’altres. Aquesta estructura descentralitzada fa que cada actuació sigui també una descoberta del paisatge i del patrimoni local, en una experiència que va molt més enllà d’un concert tradicional.

Cada concert és una invitació a descobrir les Garrigues: la guitarra es converteix en el fil conductor d’un viatge entre cultura, patrimoni i paisatge

Música, patrimoni i experiència sensorial El festival reuneix intèrprets de prestigi internacional com Ayaka Mukaiyama, Pedro Mateo, Mario Pino o el Duo Erato, amb un repertori que abraça des de la música antiga fins al folklore llatinoamericà, el gipsy jazz o els blues rurals. Aquesta varietat estilística converteix el Guitarfest en un punt de trobada global per a les sis cordes. Més enllà de la música, el festival aposta per una experiència completa que combina cultura i paisatge. Les visites al Conjunt Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul, el castell de la Floresta o els cellers de Mas Blanch i Jové i Vinya dels Vilars, juntament amb tastos d’oli i vi, acaben d’arrodonir una proposta que vincula patrimoni i art. Amb quinze edicions a l’esquena, el Garrigues Guitarfest s’ha consolidat com un projecte cultural de referència que projecta les Garrigues al mapa internacional i manté viu l’esperit visionari del seu impulsor.

La final del Certamen Internacional i la Ruta d’Oli i Guitarra simbolitzen l’essència d’un festival arrelat al territori i la seva gastronomia Un dels moments centrals serà el 12 de juliol a la Granadella amb la final del Certamen Internacional de Guitarra Emili Pujol, acompanyada per l’Orquestra Mediterrània de Guitarres. També destaca el concert de cloenda del Campus Pujol 2026 a Torrebesses, integrat dins la Ruta d’Oli i Guitarra, que reforça la connexió entre música, territori i gastronomia. 3535

Alcarràs, floració, patrimoni cultural i agricultura

A pocs quilòmetres de Lleida, Alcarràs floreix com un municipi ple de contrastos i atractius per als amants de la natura, la història i les activitats a l’aire lliure. Amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, Alcarràs lidera el cens agrícola català i, en època de floració, els seus camps es transformen en acolorides catifes.

ituat a la comarca del Segrià i banyat per les aigües del Segre, Alcarràs és un veritable mosaic de terres de regadiu que s’estenen des de la ribera dreta del riu Segre fins a les muntanyes del Coscollar i la serra Grossa. Aquesta riquesa paisatgística es deu a una xarxa hídrica excepcional, amb els canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya com a protagonistes. A més a més, les basses i pantans com el de l’Arròs i les basses de Don Laureà, de Teresa i de la Brisa asseguren el subministrament d’aigua fins i tot durant les èpoques més seques.

dels segles, el territori va ser testimoni d’episodis històrics rellevants, com la guerra dels Segadors o la de Successió. L’antic castell —que havia estat un símbol d’aquesta història convulsa— va ser desmantellat a finals del segle xviii per construir l’església neoclàssica de la Mare de Déu de l’Assumpció, que avui és un dels punts d’interès del municipi. Construïda a la dècada del 1760, destaca per la seva façana d’estil barroc.

Una agricultura potent

Descobert de manera fortuïta, el pou de gel data del segle xvii i és la darrera gran troballa del municipi. Situat al talús on conflueixen el carrer Vista Alegre i el carrer dels Timons, acaba de ser restaurat i està obert al públic des del passat 26 d’abril. El procés de neteja i consolidació a què va ser sotmès va posar al descobert restes de ceràmica, metall i cuir, un testimoni de l’ús que se’n va fer al llarg dels segles. Aquest tipus d’infraestructura va tenir un paper clau entre els segles xvii i xx abans de la comercialització dels refrigeradors elèctrics. S’utilitzava per conservar el gel durant llargues temporades i subministrar-lo a la població per a ús alimentari i mèdic. A més de constituir un exemple de l’arquitectura tradicional en matèria de conservació del gel, la seva restauració ha fet possible la urbanització d’un espai que coincideix amb l’antic nucli fundacional d’Alcarràs. D’aquesta manera, esdevé un nou actiu per entendre la vida preindustrial del territori i es projecta com un recurs cultural i turístic en un moment en què el patrimoni rural comença a rebre l’atenció que mereix.

El desenvolupament d’Alcarràs està estretament lligat a la producció agrícola. No en va, encapçala la llista de municipis amb el cens agrícola més important de Catalunya. Els camps del municipi estan dominats per arbres fruiters com el presseguer, la perera i la pomera, a més dels conreus de cereals. Aquesta activitat agrícola és la base de l’economia local i li confereix un encant característic, especialment durant el període de floració dels arbres fruiters, quan el seu paisatge es transforma en un espectacle de catifes de colors. De fet, les rutes Alcarràs Florit són una oportunitat perfecta per conèixer de primera mà la bellesa d’aquest paratge amb la floració d’ametllers, presseguers, nectarines i platerines.

Una història fascinant Els orígens d’Alcarràs es remunten a l’època islàmica, tot i que el municipi apareix documentat per primera vegada al segle xii. Durant aquesta època, un castell sarraí dominava la zona fins que va ser ocupat pels cristians. Al llarg 3636

Un pou de gel, el darrer atractiu turístic

El pou de gel s’ha convertit en el nou atractiu cultural del municipi

Un ric patrimoni històric i cultural Alcarràs compta amb la Ruta de Patrimoni, que recorre una sèrie de racons emblemàtics del municipi per tal de submergir-se en la història i la cultura local. Així doncs, a part de l’església parroquial, el trajecte descobreix indrets com l’Arxiu Històric, la Biblioteca Joaquim Montoy o el Centre Cultural Lo Casino, espais dedicats a la memòria i la cultura. Edificis històrics com el Balneari, el Celler de cal Calistro i Ca l’Hereu, o el Mas de Volta i el Molí de Jaumetó parlen del passat agrícola i comercial de la vila. Per als més curiosos, el Centre d’Interpretació del Món Rural permet explorar la rica tradició agrícola i ramadera del municipi amb una col·lecció de 350 eines i instruments històrics. Altres punts d’interès són la Casa de Montagut, una masia del segle xviii que reflecteix l’arquitectura tradicional de la zona; l’ermita de Santa Anna; el castell de Montagut, d’origen sarraí i, tot i que actualment només en queden alguns vestigis, és testiL'alzina centenària moni de la història del municipi. Finalment, a pocs quilòmetres del nucli urbà, hi ha Vallmanya, una casa del segle xv que, després de passar per diversos propietaris, va anar a parar a mans de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, després del seu casament amb la filla del propietari.

Paisatges únics L’alzina centenària —símbol del municipi que figura a l’escut oficial— és un indret de visita obligada. El camí senyalitzat que condueix al Pla de l’Alzina on s’ubica, entre camps de fruiters i cereals, ofereix una experiència tranquil·la i connectada amb la natura. D’altra banda, les basses de Sucs i Alcarràs són un espai natural protegit format per tres zones humides de petites dimensions corresponents a basses de reg d’origen seminatural, els anomenats pantans de Suquets de Baix i de l’Arròs. Es tracta d’una zona d’especial interès per als amants de l’ornitologia per la seva biodiversitat i la gran quantitat de poblacions d’ocells aquàtics que acull.

Activitats per a tothom El municipi d’Alcarràs és un punt destacat del Camí Català de Sant Jaume, amb un tram que uneix Lleida i Aragó. Aquesta ruta és ideal per fer-la tant a peu com amb bicicleta i ofereix una gran diversitat de paisatges pintorescos del Segrià i una experiència cultural única. D’altra banda, els aficionats a l’automobilisme i el motociclisme poden gaudir de campionats i esdeveniments privats al circuit d’Alcarràs Per a més informació:

AJUNTAMENT D'ALCARRÀS Tel. 973 79 00 04 Lo Casino 973 79 57 00 patrimoni@alcarras.cat www.alcarras.cat 37

Sant Feliu de Llobregat, un passeig entre història i jardins

ituada al Baix Llobregat i molt a prop de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat és una ciutat que combina patrimoni històric, tradició cultural i espais naturals. Capital de la comarca, el municipi s’estén entre la plana del riu Llobregat i la serra de Collserola, fet que li permet unir l’entorn urbà i el paisatge verd en un mateix territori.

Modernisme i patrimoni al centre de la ciutat El centre històric de Sant Feliu de Llobregat conserva una part important del patrimoni arquitectònic que testimonia el creixement urbà i econòmic que va viure la ciutat entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. L’arribada del ferrocarril l’any 1855, amb la línia entre Barcelona i Molins de Rei, va transformar profundament el municipi i va afavorir el desenvolupament industrial i comercial de la zona. Aquest impuls econòmic es va traduir en la construcció de nous habitatges, edificis senyorials i espais vinculats a la burgesia local de l’època. Un dels espais més representatius d’aquest període és el carrer Bertrand, considerat un dels principals eixos modernistes de la ciutat. En aquest carrer encara es conserven diverses 38

façanes ornamentades i edificis residencials que reflecteixen l’estètica pròpia del modernisme català, amb elements decoratius florals, balcons treballats i detalls ceràmics característics de l’arquitectura de principis del segle XX. A més del modernisme, el nucli urbà conserva altres edificis d’interès històric vinculats a diferents etapes del desenvolupament de la ciutat. Entre aquests, destaca l’antiga estació del ferrocarril, relacionada amb l’expansió de les comunicacions al Baix Llobregat durant el segle XIX.

La Catedral de Sant Llorenç és la seu del bisbat creat l’any 2004, una de les diòcesis més recents de Catalunya impulsada pel papa Joan Pau II

El patrimoni religiós també ocupa un lloc destacat dins de la ciutat. La Catedral de Sant Llorenç, situada al centre històric, és la seu del bisbat de Sant Feliu de Llobregat des de la seva creació l’any 2004 pel papa Joan Pau II. Tot i que l’edifici actual és fruit de diverses reformes i ampliacions al llarg del temps, l’origen de la parròquia és molt anterior i està documentat des de l’edat mitjana. La catedral s’ha convertit en un dels principals símbols institucionals i religiosos del municipi i forma part del paisatge quotidià de la ciutat. Passejar avui pel centre de Sant Feliu permet descobrir aquesta combinació d’història, arquitectura i vida urbana que defineix bona part del caràcter de la ciutat. Els carrers comercials, les places i els edificis històrics conviuen amb l’activitat quotidiana d’un municipi que ha sabut conservar part del seu patrimoni mentre continuava evolucionant com a capital del Baix Llobregat.

El Palau Falguera i els seus jardins Un dels espais més emblemàtics de la ciutat és el Palau Falguera, una antiga residència senyorial construïda al segle XVII per Jaume Falguera. Durant segles, el conjunt va pertànyer als marquesos de Castellbell, fins que l’Ajuntament de Sant Feliu el va adquirir l’any 1995. Actualment, el palau acull diversos serveis municipals, activitats culturals i l’Escola Municipal de Música. Els seus jardins s’han convertit en un dels espais públics més apreciats de la ciutat.

Originalment, els jardins del Palau Falguera arribaven fins al riu Llobregat, tenien una extensió molt superior a l’actual

Des de 2006, el Palau Falguera és també la seu de l’Exposició Nacional de Roses, unint així dos dels grans símbols identitaris de la ciutat: el patrimoni històric i la tradició roserística. 39

La ciutat de les roses La tradició roserística forma part de la identitat de Sant Feliu de Llobregat des de principis del segle XX. La ciutat va esdevenir un important centre de cultiu i hibridació gràcies a figures com el roserista Pere Dot, considerat un dels creadors de roses més importants del país i reconegut internacionalment.

L’Exposició Nacional de Roses reuneix cada primavera més de 10.000 exemplars i centenars de varietats procedents de diversos països d’arreu del món La primera exposició de roses impulsada per Pere Dot es va celebrar l’any 1928 i, amb el temps, es convertiria en l’actual Exposició Nacional de Roses, un dels esdeveniments culturals més emblemàtics de Sant Feliu. Actualment, la mostra reuneix cada primavera més de 10.000 roses i centenars de varietats procedents de Catalunya, de la resta d’Espanya i d’altres països europeus. L’exposició inclou concursos, demostracions florals, tallers i activitats culturals relacionades amb el món de la rosa, on participen professionals, aficionats i entitats vinculades a la jardineria i l’art floral. Aquesta tradició ha fet que Sant Feliu sigui coneguda popularment com la “Ciutat de les Roses”. Aquesta vinculació amb el món floral també es pot descobrir al parc Roserar Dot i Camprubí, un espai creat per homenatjar la tradició roserística local que compta amb més de 400 varietats de rosers i on es poden fer visites guiades organitzades per l’Ajuntament.

Entre el riu i la serra, natura accessible Sant Feliu de Llobregat és un punt d’accés directe a dos grans espais naturals del Baix Llobregat: la serra de Collserola i el corredor del riu Llobregat. Aquesta situació permet gaudir de rutes a peu i itineraris de senderisme molt a prop del nucli urbà, amb opcions tant per a passejades suaus com per a recorreguts més exigents. Des de la ciutat es pot accedir fàcilment a la serra de Collserola, un parc natural amb una àmplia xarxa de camins i senders que travessen boscos mediterranis. Des d’aquí, es poden enllaçar itineraris cap a punts com el Puig d’Olorda o la Penya del Moro, molt freqüentats per excursionistes de l’àrea metropolitana i ideals per a rutes circulars o sortides de migdia. Un altre eix natural clau és el riu Llobregat, que al seu pas pel Baix Llobregat ofereix camins plans i accessibles molt utilitzats per caminar i anar en bicicleta. Aquest corredor fluvial connecta diversos municipis i forma part de la xarxa d’espais verds metropolitans, amb un entorn que ha guanyat valor ambiental i social en els darrers anys. En conjunt, Sant Feliu de Llobregat actua com una porta d’entrada al senderisme periurbà, cosa que permet combinar en una mateixa sortida la tranquil·litat dels camins fluvials amb les rutes de muntanya suau de Collserola, en un entorn molt proper a la ciutat. Per a més informació:

Tel. 936 85 80 00 ajuntament@santfeliu.cat https://www.santfeliu.cat/ 41

Descobreix el patrimoni de

Vallgorguina

ntre les serres del Montnegre i el Corredor, al Vallès Oriental, s’hi amaga Vallgorguina, un municipi que combina natura, història i tradició en un entorn privilegiat a només uns quilòmetres de la costa i de l’àrea metropolitana de Barcelona. Situat en una vall envoltada de boscos frondosos, aquest poble conserva l’essència d’un paisatge profundament vinculat al medi natural i a les formes de vida tradicional. Un paisatge de boscos, rieres i patrimoni mil·lenari Vallgorguina es troba en un entorn privilegiat, dins l’espai natural protegit del Montnegre i el Corredor, un gran massís forestal que actua com a connector entre el litoral del Maresme i l’interior del Vallès. Aquest territori es caracteritza per un paisatge continu de boscos mediterranis, on predominen les alzines, els pins i les sureres, i que manté un alt valor ecològic i paisatgístic. Aquest entorn, travessat per rieres i petits torrents, ha afavorit històricament una relació molt estreta entre el territori i les activitats tradicionals vinculades al bosc i a la pagesia. Avui, aquesta estructura natural es tradueix en una extensa xarxa de camins i corriols que converteixen Vallgorguina

en un punt ideal per al turisme actiu: senderisme, BTT, excursions familiars i rutes interpretatives permeten descobrir el paisatge de manera pausada, amb itineraris que s’endinsen en zones de gran interès natural i punts panoràmics del massís.

Enmig d’aquest entorn privilegiat, destaca el dolmen de Pedra Gentil, un dels elements més emblemàtics del municipi. Es tracta d’un monument megalític de fa uns quatre mil anys, format per grans lloses de pedra que configuren una cambra funerària i situat enmig del bosc, dins del Parc del Montnegre i el Corredor. El seu emplaçament reforça la sensació d’aïllament i connexió amb la natura, convertint el passeig pel parc en una experiència immersiva entre història i paisatge. A més del seu valor arqueològic, Pedra Gentil està envoltat de llegendes populars relacionades amb reunions de bruixes i rituals ancestrals, un imaginari que li aporta un fort component simbòlic i cultural dins del municipi.

El dolmen de Pedra Gentil forma part d’un conjunt megalític que testimonia l’ocupació humana del territori des de fa mil·lennis

Patrimoni religiós i arquitectura rural El patrimoni de Vallgorguina reflecteix la seva evolució històrica a través d’elements religiosos, masies i espais vinculats a la vida rural. Al nucli del municipi destaca l’església de Sant Andreu de Vallgorguina, construïda al segle XIX, un temple d’estil senzill i funcional que substituí l’antiga parròquia i que forma part del teixit històric del poble. En un entorn especialment singular, dins l’àmbit del Parc del Montnegre i el Corredor, molt a prop del dolmen de Pedra Gentil, es troba el conjunt de Santa Eulàlia de Tapioles. D’origen medieval i vinculat històricament al monestir de Sant Cugat del Vallès, conserva vestigis de la seva etapa romànica i reformes posteriors, tot integrat en un entorn forestal que en reforça el valor paisatgístic i patrimonial. El municipi també conserva diverses masies disseminades que testimonien la tradició agrícola i forestal de la zona. Entre aquestes destaquen Can Vilar, Can Palomer i Can Pradell de la Serra, masies històriques que reflecteixen la importància de l’activitat rural i l’aprofitament del territori al llarg dels segles, i que formen part essencial del paisatge cultural de Vallgorguina.

El patrimoni religiós del municipi s’estén com a part d’una xarxa d’assentaments rurals vinculats a la gestió del territori

43 43

El Museu

del Bosc i la Pagesia,

memòria viva del món rural S ituat a la casa de Can Mainou, a Vallgorguina, el Museu del Bosc i la Pagesia és un espai dedicat a preservar i divulgar la memòria del món rural del municipi. Inaugurat l’any 2016, el museu ocupa una antiga masia rehabilitada i es presenta com una finestra directa a la relació històrica entre la població, el bosc i les feines del camp. La visita s’organitza en diferents espais que permeten entendre com era la vida quotidiana d’abans. A la planta baixa s’hi descobreix el món de la pagesia, amb eines agrícoles, estris tradicionals i explicacions sobre els conreus, la vinya i les tasques del camp. Aquest espai ajuda el visitant a imaginar un paisatge on el ritme de les estacions marcava completament el dia a dia de les famílies. A la planta superior, el recorregut s’endinsa en l’univers del bosc, un element essencial en la identitat del municipi. S’hi expliquen oficis avui desapareguts o molt transformats, com el carboneig o l’aprofitament de la fusta, així com altres activitats vinculades al medi forestal. El museu posa en valor aquesta relació estreta entre el territori i els seus recursos naturals, que ha estat clau en l’economia local durant generacions. Aquest mateix llegat que es conserva al museu, es projecta cada any als carrers del municipi, de la mà de la Fira del Bosc i la Pagesia de Vallgorguina, una cita que converteix el municipi en un espai viu dedicat a la divulgació del món rural i els oficis tradicionals. 44

La fira omple el centre del poble d’activitats amb demostracions d’oficis, tallers participatius, activitats familiars i un mercat d’artesania i productes de proximitat. També s’hi programen espectacles i propostes divulgatives que permeten redescobrir, d’una manera vivencial, aquells sabers i pràctiques que han configurat la identitat del municipi. Més enllà del seu caràcter festiu, la Fira del Bosc i la Pagesia actua com a punt de trobada entre passat i present, on el patrimoni immaterial del món rural es manté viu i es transmet a noves generacions a través de l’experiència directa i la participació.

Ajuntament de Vallgorguina Tel. 983 679 125 www.turismevallgorguina.com

45 45

El Museu de la

Torneria de Torelló, un viatge al cor de la Catalunya industrial

la comarca d’Osona, Torelló conserva un dels testimonis més singulars de la història industrial catalana. El Museu de la Torneria convida el visitant a descobrir un ofici que durant segles va formar part de la vida quotidiana de la Vall del Ges i que va contribuir decisivament al desenvolupament econòmic del territori. Instal·lat a l’antiga Torneria Vidal, una fàbrica construïda entre els anys 1898 i 1901, el museu ofereix una experiència que combina patrimoni industrial, memòria oberta i evolució tecnològica.

Un ofici que va impulsar el desenvolupament de la Vall del Ges La visita permet entendre com la torneria de fusta i banya va passar de ser una activitat artesanal a convertirse en una indústria complementària fonamental per al sector tèxtil català. A través de les diferents sales, el recorregut explica l’evolució dels tallers tradicionals cap a les fàbriques mecanitzades que van marcar bona part del segle XX a la Vall del Ges. Un dels aspectes més interessants de la visita és la possibilitat de seguir tot el procés productiu, des de la transformació del tronc de l’arbre fins a l’obtenció de peces destinades a la maquinària tèxtil. A la primera planta, el relat s’amplia per mostrar l’evolució de la torneria al llarg del temps, des dels antics torns de ballesta fins als sistemes de control numèric actuals. El museu exposa una extensa col·lecció d’objectes tornejats en fusta, banya i galalita, així com eines, maquinària i 46

documentació històrica que permeten conèixer de prop el treball dels torners. Entre les peces més atractives destaquen les joguines de fusta elaborades pels artesans de la Vall del Ges, testimonis d’una tradició manufacturera que va assolir un alt nivell de qualitat. El visitant hi pot descobrir baldufes, ninots, bitlles i altres objectes que mostren la destresa tècnica i la creativitat dels tallers locals. Una de les peces més sorprenents és una girafa de fusta de dos metres d’alçada, símbol de la tradició ninotaire de Torelló.

Més que una visita: experiències per a tots els públics

Per als grups escolars i familiars també s’ofereixen tallers vinculats als jocs tradicionals i a les baldufes, així com activitats didàctiques que permeten descobrir la història de Torelló i el patrimoni industrial de la Vall del Ges. Aquestes propostes converteixen la visita en una experiència dinàmica i educativa, ideal tant per als amants de la història industrial com per a famílies que busquen activitats culturals diferents.

El Museu de la Torneria complementa l’exposició permanent amb una programació d’activitats que permet apropar-se a l’ofici de manera participativa. El centre organitza visites guiades, demostracions de tornejat artesanal i tallers pràctics d’iniciació al torn de fusta, on els participants poden experimentar en primera persona les tècniques bàsiques d’aquest ofici centenari.

Una singular col·lecció de personatges de Walt Disney transformats en figures de fusta mostra el nivell creatiu i artesanal de la torneria local

L’antiga fàbrica que dona vida al museu

Visites guiades, demostracions de tornejat i tallers pràctics permeten descobrir de manera participativa l’ofici tradicional de la torneria

Més enllà del seu valor expositiu, l’edifici és una de les grans joies del museu. Es tracta de l’antiga Torneria Vidal, una fàbrica construïda entre els anys 1898 i 1901 que constitueix un excel·lent exemple de l’arquitectura industrial catalana de finals del segle XIX. La seva rehabilitació ha permès conservar un espai emblemàtic que avui forma part del sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Durant la visita es poden observar diversos elements originals de l’edifici, com els murs de pedra, pilars de ferro colat i l’estructura de fusta de la coberta, testimonis de les tècniques constructives emprades en les fàbriques de l’època. Aquest entorn autèntic ajuda a comprendre millor les condicions de treball dels antics torners i reforça el valor patrimonial del museu. Visitar tot el conjunt del Museu de la Torneria és endinsar-se en una història de treball, innovació i transformació social. Un equipament cultural que ajuda a comprendre com els oficis tradicionals van contribuir a construir la Catalunya industrial i que converteix Torelló en una destinació imprescindible per als amants del patrimoni, la història i la cultura industrial.

Tel. 938 596 476 info@museudelatorneria.cat C/ de la Pau, 12 - 14

Sant Pau de Segúries història viva al cor del Ter

ntre el verd intens de les valls del Ter i les primeres ondulacions prepirinenques del Ripollès, Sant Pau de Segúries s’alça com un municipi on la història, el paisatge i la vida rural conviuen en harmonia. Situat a 867 metres d’altitud, aquest petit poble gironí forma part d’un entorn natural privilegiat que el connecta amb la vall de Camprodon i els espais muntanyosos del seu entorn immediat.

Les primeres referències documentals apareixen ja a finals del segle IX i inicis del segle X, vinculades a la influència del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Però el que realment marca el caràcter del lloc és la presència de la Strata Francisca, l’antiga via romana i posterior camí ral, de la qual encara avui es conserven trams empedrats.

Un paisatge modelat pel Ter i la muntanya

antiga via romana i

El territori de Sant Pau de Segúries està travessat pel riu Ter, que articula una vall de relleus suaus però envoltada de muntanyes com la serra Cavallera o els cims de Puig Perrús i Puigsacreus. Aquest entorn configura un paisatge canviant, on prats, boscos i petits nuclis habitats dibuixen una imatge de calma pirinenca molt característica del Ripollès.

Un territori que va néixer al voltant d’un camí La història de Sant Pau de Segúries és, en bona part, la història del pas. El municipi es troba en un punt estratègic de comunicació natural entre el Ripollès i la Garrotxa, i això explica per què el territori ha estat habitat i transitat des de fa segles. 48

La Strata Francisca, posterior camí ral, encara conserva trams empedrats al municipi Aquest camí, a banda de ser un vestigi arqueològic, és una idea de continuïtat. Durant segles va ser una de les rutes que connectava la plana amb el Pirineu, i encara avui permet entendre per què el poble va créixer just on es troba. Passejarhi és seguir un camí que ha estat transitat durant generacions.

Un poble que ha evolucionat pas a pas

Sant Pau de Segúries no s’entén com un conjunt estàtic, sinó com un territori que s’ha anat formant a partir de capes d’història que encara avui es llegeixen

en el paisatge urbà. El nucli antic es consolida especialment entre els segles XII i XIII, en un context de repoblació impulsat per la influència de l’abadia de Sant Joan de les Abadesses, que va ordenar i estructurar bona part d’aquest territori del Ripollès. El resultat és un centre històric de traçat irregular i carrers estrets, on la pedra i les construccions tradicionals defineixen una manera de créixer sense planificació rígida, gairebé orgànica. No hi ha grans monuments, sinó una continuïtat arquitectònica que ha anat adaptant-se al pas del temps sense perdre la seva essència rural. Pel que fa al seu patrimoni, destaca l’església de Sant Pau, un dels elements més representatius del municipi. D’origen romànic, va ser reconstruïda al segle XVII en estil barroc rural després de la demolició de l’antic temple, i encara avui manté una presència sòbria i central dins la vida del poble. El conjunt es completa amb altres espais que expliquen la diversitat del terme, com l’Església Nova —construïda al segle XX per donar resposta a les noves necessitats de la població— o la capella de Santa Maria de la Gràcia, al petit nucli de La Ral.

Entorn i rutes, el Ter com a fil conductor

El municipi s’obre a la vall del Ter amb un paisatge típic del Prepirineu oriental: prats, boscos i zones agrícoles que envolten el nucli i creen un entorn tranquil i accessible per al visitant. El riu estructura el territori i dona continuïtat als camins que connecten el municipi amb el seu entorn més immediat. Aquest paisatge de muntanya suau el converteix en un punt ideal per al senderisme i les rutes a peu o en bicicleta, amb itineraris que segueixen el curs del Ter o s’endinsen pels voltants del municipi i la vall de Camprodon. També destaca la presència de la Strata Francisca, l’antiga via romana i medieval que encara conserva trams empedrats i que avui es pot recórrer a peu, convertint-se en una de les experiències més singulars per entendre la història del municipi. Carrers estrets, pedra i arquitectura tradicional expliquen segles d’evolució urbana en un poble que ha mantingut la seva identitat rural

Ajuntament de Sant Pau de Segúries

C/Guàrdia, 11 17864, Sant Pau de Segúries Tel. 972 747 055 www.santpaudeseguries.cat

4949

Encamp Ruta dels Orris

a les excavacions arqueològiques s’ha pogut saber que els orris daten de l’època medieval i que al llarg del temps han patit evolucions paral· lelament als canvis econòmics i jurídics de les explotacions ramaderes.

a Ruta dels Orris és un recorregut pels diversos orris de l’alta muntanya d’Encamp que permet conèixer la història, la funcionalitat i l’evolució d’aquestes estructures típiques dels Pirineus mentre es gaudeix d’un paisatge espectacular.

Al llarg de la Ruta dels Orris no tals sols descobrireu part de la història d’Andorra, sinó que podreu passejar entre rius, llacs i aiguamolls, sovint a prop de tarteres, on hi ha les antigues cabanes de pastors. Els orris esdevenen una part essencial del paisatge de muntanya i un sector primordial de l’economia andorrana. De fet, esdevenen una part rellevant del patrimoni arquitectònic propi de l’alta muntanya del Pirineu —juntament amb les construccions de pedra seca—, que segueix les tècniques ancestrals de l’arquitectura feta amb pedra i terra de la zona

Es tracta d’una ruta accessible des de diferents punts de la parròquia d’Encamp i està dividida en tres itineraris:

• Itinerari 1 -> Les Deveses • Itinerari 2 -> Cubil • Itinerari 3 -> Encenrera La ruta sencera recorre la part oriental de la parròquia, des dels Cortals fins al circ dels Pessons, vora Grau Roig. Teniu l’opció de gaudir de cadascun dels itineraris de manera individual o bé de fer la ruta completa en un sol dia, en funció dels vostres plans. Tots els itineraris estan pensats per fer-los a peu, tot i que podeu combinar la passejada amb l’anada o la tornada amb el Funicamp o el servei de 4x4 (disponibles durant la temporada d’estiu).

Per a més informació podeu contactar: Oficina de Turisme d’Encamp: Plaça del Consell, 1, AD200 Encamp Tel. + 376 731000 WhatsApp: + 376 641000 Correu electrònic: encamp@encamp.ad Oficina de Turisme del Pas de la Casa: Av. del Consell General, s/n. AD200, el Pas de la Casa Tel. + 376 755100 WhatsApp: + 376 641000 Correu electrònic: turismepas@encamp.ad o bé: www.encamp.ad

Història dels orris Els orris són construccions situades a l’alta muntanya que feien servir antigament els pastors durant l’estiu. Eren un assentament temporal que solia agrupar la cabana, la munyidera, la pleta i altres estructures menors, com coberts i fresqueres. També s’hi elaborava el formatge d’orri amb llet d’ovella, que esdevenia una important moneda de canvi en les antigues operacions econòmiques i impositives. De fet, gràcies

ELS TRES ITINERARIS DE LA RUTA DELS ORRIS SOLANELLES

INTERMITJA

1 2

6 5 4

Inici dels itineraris

Sou aquí

Orris Interconnexió itinerari 1-2 Interconnexió itinerari 2-3

Parada BUS 4x4 Itinerari 1 Itinerari 2 Itinerari 3 Connexió Funicamp

Font: Fons cartogràfic cedit pel Ministeri de Territori i Habitatge 1

Orri Vell

2 Orri d’Emportona

5 Orri Baix de la Collada d’Enradort

itinerari 1 - LES DEVESES

6 Orri del Cubil 3.513m

Orri d’Enradort

Orri Alt de la Collada d’Enradort

Orri d’Encenrera

Orri de l’estany Forcat

-7m +393m FUNICAMP - Info

itinerari 2 - EL CUBIL 1h 30’

www.encamp.ad

2.389m

-218m +29m

itinerari 3 - ENCENRERA 50’

3.300m

Connexió 4x4 - Info

-68m +254m

www.encamp.ad

1h 15’

EscaldesEngordany Caldes i Ràmio: del termalisme viu a la vall intacta En el context dels Pirineus, pocs indrets exemplifiquen tan bé la convivència entre patrimoni, innovació i natura com Escaldes-Engordany — històricament vinculada a Caldes— i la vall de Ràmio. Aquí, l’aigua termal i el paisatge d’alta muntanya no només coexisteixen: construeixen un relat turístic coherent i profundament arrelat al territori.

Caldes: la transformació d’un llegat El que avui coneixem com a Caldes no és únicament una referència a les aigües termals que han definit la identitat d’Escaldes-Engordany, sinó també un projecte contemporani de revitalització urbana i cultural que redefineix la relació entre patrimoni i ciutat. El Projecte Caldes neix d’un concurs d’idees impulsat amb la voluntat de repensar la part històrica de la parròquia. La proposta guanyadora va plantejar una intervenció innovadora que transforma aquest entorn en un espai viu, accessible i obert, pensat tant per als residents com per als visitants. L’aigua n’és el fil conductor. Més enllà del seu valor natural, esdevé element identitari i narratiu, capaç d’explicar l’origen i l’evolució d’Escaldes-Engordany. El projecte recupera aquest llegat i el fa visible a través d’un recorregut urbà que combina memòria i contemporaneïtat.

La intervenció integra art i urbanisme en un mateix llenguatge. Carrers i places es transformen amb elements que evoquen la presència de l’aigua —com canonades o estructures simbòliques— i converteixen el passeig en una experiència immersiva. Alhora, s’han dut a terme actuacions urbanístiques per millorar l’accessibilitat, ampliar espais i reforçar la qualitat de l’entorn. Entre els punts més emblemàtics destaca “L’aigua i la forma”, a la placeta del Madriu, una intervenció artística que simbolitza el paper fonamental de les aigües termals en el desenvolupament econòmic i turístic de la parròquia, i que actua com a element central del relat del projecte.

Un espai per viure i entendre el territori

Rutes i itineraris entre natura

Més enllà de la seva dimensió turística, Caldes es planteja com un espai de convivència. És un lloc on l’aigua torna a ser accessible i visible, on els infants juguen, els veïns es troben i els visitants poden entendre la història d’EscaldesEngordany a través del seu paisatge urbà.

Ràmio és un punt estratègic per als amants del senderisme i la natura. S’hi pot arribar a través de diversos itineraris senyalitzats, com els GR7 i GR11, que travessen la vall i connecten amb altres rutes de gran recorregut. També hi ha recorreguts circulars més accessibles, com la Volta a Ràmio, ideals per descobrir el nucli històric i l’ecosistema cultural i natural que l’envolta.

Aquest enfocament reforça la idea que el termalisme no és només una activitat de benestar, sinó també un element cultural i social que ha definit la identitat local des dels orígens.

Durant la caminada, els visitants recorren prats, boscos i passos empedrats al costat del riu Madriu, i poden observar altres elements patrimonials com orris, feixes, restes de fargues i mines, i l’arquitectura tradicional que ha perdurat gairebé sense intervenció moderna.

Ràmio: patrimoni viu a la vall del Madriu En plena natura pirinenca, Ràmio és un punt emblemàtic dins de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, l’únic lloc del Principat d’Andorra declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 2004 per la seva excepcional combinació de valors naturals i culturals. Aquesta vall ocupa unes 4.247 hectàrees, aproximadament un 10% del territori andorrà, i conserva intactes testimonis ancestrals de la relació entre l’ésser humà i el medi d’alta muntanya. La distinció de la UNESCO destaca que el Madriu no és només un paisatge natural excepcional, amb pics, boscos, prats alpins i aiguamolls, sinó també un veritable paisatge cultural viu. Els elements tradicionals —camins empedrats, parets de pedra seca, feixes de conreu, orris, bordes i restes d’activitats siderúrgiques i pastorals— expliquen segles de vida agrícola i ramadera adaptada a l’entorn extrem de muntanya. És precisament en aquest context que Ràmio pren protagonisme. Aquest indret, situat al fons de la vall i accessible a peu des de Coll Jovell en poc més de 10 minuts, va estar habitat de forma permanent fins a mitjan del segle XX i encara avui conserva un conjunt significatiu de construccions tradicionals que reflecteixen la manera de viure pirinenca.

Un conjunt arquitectònic i etnogràfic Les bordes de Ràmio són petites construccions de pedra i fusta que servien per allotjar el bestiar, emmagatzemar palla i eines, i oferir refugi temporal als pastors. El conjunt conservat mostra clarament com l’arquitectura local s’adaptava a les necessitats pràctiques de la vida a l’alta muntanya. La Borda de Ràmio és avui un punt de trobada i interpretació del patrimoni. Oberta de maig a setembre, s’ha convertit en un punt de trobada, d’interpretació i de dinamització cultural durant els mesos d’estiu. Durant aquests mesos, es duen a terme activitats, casals i tallers relacionats amb la natura i el patrimoni.

Comú d’EscaldesEngordany (+376) 890 890 www.comuescaldes.com comu@e-e.ad

Escaldes-Engordany balla al ritme del Festival Internacional de Jazz

’estiu torna a sonar a jazz a Escaldes-Engordany amb una nova edició del Festival Internacional de Jazz, una de les cites culturals més emblemàtiques d’Andorra. Del 2 al 9 de juliol, la parròquia reunirà artistes de renom internacional en una programació que combina talent, trajectòria i estils diversos dins d’un dels gèneres musicals més universals. Amb quaranta-dues edicions a les espatlles, el festival continua apostant per una oferta de qualitat capaç d’atreure tant els aficionats més fidels com aquells que volen descobrir noves propostes musicals en un entorn proper i accessible.

Figures destacades sobre l’escenari La programació d’enguany reuneix alguns dels noms més reconeguts del panorama jazzístic actual. Entre els artistes convidats hi trobem el saxofonista nord-americà Joshua Redman, considerat una de les grans referències del jazz contemporani; el trombonista suec Nils Landgren, conegut pel seu estil inconfusible i la seva capacitat d’explorar nous camins sonors; la cantant Lizz Wright, una de les veus més personals i elegants del gènere, i el músic cubà Paquito D’Rivera, que actuarà al costat de la clarinetista i saxofonista Anat Cohen. La formació francesa Sixun completarà un cartell que destaca per la seva diversitat i per la presència d’artistes amb una llarga projecció internacional.

Més enllà dels concerts principals El festival també manté la seva aposta per acostar el jazz a tots els públics a través de la proposta complementària “Més Jazz”. Aquest cicle inclou activitats i actuacions en formats més propers que permeten descobrir el gènere des d’una perspectiva diferent i reforça el vessant divulgatiu del certamen. La programació es complementa amb diverses actuacions gratuïtes a la plaça Coprínceps, que permeten gaudir del jazz a l’aire lliure en un ambient distès i accessible. Aquest espai es converteix durant els dies del festival en un punt de trobada per a residents i visitants, que poden descobrir diferents estils i formacions. Una altra de les propostes destacades són les tradicionals jam-sessions, unes trobades musicals que reuneixen artistes participants i músics convidats en actuacions marcades per la improvisació. Aquestes sessions ofereixen una experiència més espontània i proper, i permeten veure els intèrprets interactuant fora del format habitual de concert.

Una cita consolidada al calendari cultural andorrà Després de la recuperació del festival per part del Comú d’Escaldes-Engordany fa cinc anys, l’esdeveniment ha recuperat el seu protagonisme dins del panorama cultural del país. La resposta del públic ha estat molt positiva, tal com demostra l’èxit dels abonaments anticipats. Durant una setmana, EscaldesEngordany tornarà a convertir-se en l’epicentre del jazz als Pirineus, amb una programació que reafirma la voluntat del festival de combinar excel·lència artística, proximitat i divulgació de l’estil musical. Per a més informació i compra d’entrades, visita: festivaljazz.e-e.ad

A més, l’edició d’enguany incorpora un cicle de Cinema Jazz, una iniciativa que amplia la programació cultural del festival i convida el públic a explorar la relació entre el jazz i el món audiovisual a través de diverses projeccions. Aquesta oferta paral·lela contribueix a crear una atmosfera musical que s’estén més enllà dels escenaris principals i converteix Escaldes-Engordany en un autèntic punt de trobada per als amants de la música.

RACONS DE CATALUNYA

EL RIU MADRIU SOTA EL PONT DE LA TOSCA (Escaldes-Engordany) 57

Balneari de

Caldes de Boí benestar entre aigües mil·lenàries i paisatges d’alta muntanya

l cor dels Pirineus lleidatans, a més de 1.500 metres d’altitud, el Balneari de Caldes de Boí s’erigeix com un dels santuaris termals més singulars del sud d’Europa. Envoltat per la natura imponent de la Vall de Boí, aquest espai combina la força primigènia de l’aigua amb el silenci de la muntanya, oferint una experiència que transcendeix el simple descans.

Les seves aigües mineromedicinals, amb composicions diverses, s’apliquen especialment en el tractament d’afeccions reumatològiques —com dolors articulars o musculars—, problemes respiratoris i alteracions dermatològiques. Els programes integren tècniques pròpies del termalisme clàssic, com banys, dutxes a pressió, inhalacions o fangoteràpia, amb serveis complementaris com massatges i fisioteràpia.

Un patrimoni termal excepcional

A més dels tractaments terapèutics, el balneari també ofereix programes orientats al benestar general, com propostes antiestrès o de relaxació, que combinen els beneficis de l’aigua amb un entorn natural privilegiat. Tot plegat configura una experiència de salut integral, on cos i ment es treballen de manera equilibrada.

El gran valor de Caldes de Boí rau en la seva excepcional riquesa hidrològica. El complex compta amb una de les concentracions més elevades de fonts mineromedicinals del continent, amb desenes de fonts que presenten composicions i temperatures diverses. Aquest fet permet aplicar tractaments diferenciats segons les necessitats de cada visitant. Lluny de ser una moda contemporània, l’ús terapèutic d’aquestes aigües es remunta a l’època romana.

Programes de salut i solucions mèdiques Aquest balneari combina la tradició termal amb la supervisió mèdica per oferir programes de salut personalitzats. L’estada sol començar amb una valoració clínica que permet adaptar els tractaments a les necessitats de cada visitant. 58

Un entorn que convida a la desconnexió L’entorn que envolta el Balneari de Caldes de Boí és, per si sol, un dels grans atractius de l’estada. Situat a les portes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’únic parc nacional de Catalunya, aquest territori ofereix una de les expressions més pures del paisatge pirinenc. Les rutes de senderisme, de diferents nivells, permeten descobrir racons d’una gran riquesa ecològica, mentre

El Balneari de Caldes de Boí compta amb 37 fonts d’aigües mineromedicinals de composicions i temperatures diverses; aquest conjunt de surgències naturals el converteix en un dels espais termals amb més varietat d’aigües d’Europa

que el silenci i la qualitat de l’aire reforcen la sensació de desconnexió. Més enllà del paisatge, la Vall de Boí aporta una dimensió cultural de primer ordre. El seu conjunt d’esglésies romàniques, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, és un dels més importants d’Europa per la seva unitat i estat de conservació. Petites joies arquitectòniques com Sant Climent de Taüll o Santa Maria de Taüll testimonien el passat medieval d’aquest territori i ofereixen al visitant una experiència que va més enllà del turisme convencional.

Benestar amb mirada contemporània Fidel a la seva història, però adaptat al present, el Balneari de Caldes de Boí ha evolucionat cap a un concepte de benestar integral. Les seves instal·lacions combinen l’essència del termalisme tradicional amb serveis actuals pensats per al confort del visitant. Els espais termals, els allotjaments integrats en el paisatge i la tranquil·litat de l’entorn configuren una proposta ideal tant per a escapades de curta durada com per a estades més prolongades. Tot plegat amb un objectiu clar: oferir un espai on el temps s’alenteix i el benestar es converteix en protagonista.

www.caldesdeboi.com 973 69 62 10

59 59

MAMMUTHUS és un centre de descobriment de la paleontologia, on ens veiem reﬂectits en l'evolució dels nostres ancestres, i on podem identiﬁcar més clarament d'on venim, per saber a on anem.

Vine a descobrir-ho!

Aparcament

Àrea de lleure

Guies

HORARI D’ESTIU (fins al 15 de setembre): De dimarts a diumenge de 10 a 18.30 h. Dilluns tancat. Carrer del Camí de Reus, 37 La Canonja (Tarragonès)

@espaimammuthus

www.espaimammuthus.cat

SORPRESA

VIBRANT

ohgarrotxa.com

GASTRONOMIA LOCAL EXPERIÈNCIES IMMERSIVES FESTIVALS NATURA DIFERENT ESPAIS ÚNICS SORPRESES 100%

RISME DE LES

cià, 54 ques Tel. 973 142 658 a, 32 · Tel. 973 160 182 A dència, 1· Tel. 973 094 101

RISME DE LA GARROTXA mbre, 22 4 900 ont, 1 · Tel. 972 591 240 egas, 6 · Tel. 972 260 141 stació, s/n FONTS Tel. 972 290 507 s/n · Tel. 972 692 177

RISME DEL GIRONÈS rnisser, 3 · Girona

· Tel. 972 832 322 ISME CATALUNYA

bertat, 1 · Girona

RISME DEL MARESME 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 Fosca, 2 · Tel. 93 555

R Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 AC Tel. 93 791 05 88

231 · Tel. 93 769 05 59

i Montaner, xamfrà rieres arra · Tel. 93 794 08 98 AR l. 93 765 56 42 era, 48 · Tel. 93 758 26 98

ba, 16 · Tel. 93 557 18 34 AR Tel. 93 760 45 47 A 93 767 90 08 R 1 · Tel. 93 762 50 38

MOIANÈS OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371 ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639 AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453 LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339 SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060 LA SÉNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000 ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933 BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194 LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15 MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76 PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00 RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03 TAVÈRNOLES C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08 OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35 VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470 ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345 LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa Tel. 973 603 997

PRIORAT OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023 CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000 MARGALEF Àrea de Lleure del Pont, s/n Tel. 668 582 542 ULLDEMOLINS Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442 GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800 OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, 31 · Tel. 973 700 319 OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida Tel. 973 230 653

SELVA OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477 BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

SUBSCRIPCIÓ

1 any

(12 exemplars)

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103 HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165 LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686 TOSSA DE MAR Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108 VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS CAMPRODON C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010 SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599 SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728 OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415 ALTAFULLA Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426 LA PINEDA - VILA-SECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 Tel. 977 350 102 TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL OFICINA COMARCAL DE TURISME DE L’URGELL- TÀRREGA C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707 OFICINA DE TURISME- AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089 OFICINA DE TURISME- BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536 PUNT D'ATENCIÓ TURÍSTICA - TÀRREGA C. Major, 11. Tel. 973 312 960 OFICINA DE TURISME- VALLBONA DE LES MONGES C. Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500 OFICINA DE TURISME - VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

59€

www.turismecatalunya.cat/subscripcions

OFICINA DE TURISME - VILAGRASSA C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162

VALL D’ARAN OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801 ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BOSSÒST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34 SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52 TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00 SANT CELONI Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

ANDORRA COMÚ D’ANDORRA LA VELLA C/ Av. Meritxell, 73 · Tel. +376 750 100 COMÚ DE CANILLO C/ Av. de Sant Joan de Caselles, s/n Tel. +376 753 600 COMÚ D’ENCAMP Plaça del Consell, 1 · Tel. +376 731 000 COMÚ D’ESCALDES ENGORDANY Plaça de Santa Anna, s/n · Tel. +376 890 881 COMÚ DE LA MASSANA Plaça de les Fontetes, s/n Tel. +376 835 693 COMÚ D’ORDINO C/ Major, 20 (Casa de la Muntanya) Tel. +376 878 173 COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA Plaça Laurèdia, s/n · Tel. +376 744 045 IVA + Despeses d’enviament incloses en el preu

a del Castell, 1 0 rd Maristany 1 GELTRÚ /n · Tel. 93 815 45 17 · Tel. 93 814 00 00

Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

IVA + Despeses d’enviament incloses en el preu

1 · Tel. 977 871 220

a, 54 · Tel. 977 861 733 DE QUERALT l, s/n · Tel. 977 880 478 LET centre recepció Passeig Poblet · Tel. 977 871 247