Viu la natura amb el

El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una institució catalana esportiva i cultural, declarada entitat d’utilitat pública amb gairebé 150 anys d’història. Té com a objectiu principal el foment, el desenvolupament, la formació i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva en el medi natural de tota la ciutadania, incloent-hi tota mena d’activitats a la muntanya o relacionades.

El CEC es va fundar l’any 1876 i des de la seva fundació ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament de l’excursionisme a Catalunya. L’entitat ha estat pionera en la creació de rutes, senyalització de camins, refugis de muntanya i altres infraestructures necessàries per a la pràctica de l’excursionisme i l’alpinisme.

El CEC compta amb un ampli grup de voluntaris i guies professionals de tot Catalunya que organitzen activitats i sortides tant pels seus socis i sòcies com pel conjunt de la societat.

El CEC promou una sortida endreçada i segura a la natura, per poder gaudir de l’entorn natural de manera responsable. A través de l’Escola de Muntanya ofereix una àmplia varietat de cursos, tallers i formació (teòrica i pràctica) d’adults per a tots els nivells, des dels principiants fins als més avançats.

L’Escola de Muntanya d’adults del CEC és un centre pioner en l’àmbit europeu en la formació tècnica de muntanya. En l’actualitat ofereix més d’una vuitantena de cursos de formació repartits durant tot l’any i dirigits per un equip de tècnics esportius d’alt nivell. Els objectius principals de l’Escola d’adults són iniciar, formar i perfeccionar els participants en les disciplines de muntanya –tinguin el nivell que tinguin–, divulgar el coneixement amb aprenentatge de qualitat, conscienciar els participants dels riscos existents, fomentar una pràctica segura d’aquestes disciplines i difondre els valors que defineixen el CEC entre la ciutadania.

El CEC compta amb una assegurança inclosa en la quota anual d’associats, i que cobreix tant en l’àmbit nacional com internacional els possibles rescats i l’atenció mèdica que es pugui necessitar.

Una de les funcions importants del CEC és la protecció i conservació de l’entorn natural. L’entitat fomenta el respecte per la natura i promou la pràctica d’un excursionisme sostenible, que minimitzi l’impacte humà sobre el medi ambient.

El CEC va ser el primer club esportiu del món en obtenir la certificació que ratifica l’alineació del seu sistema de gestió amb els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’agenda 2030 de les Nacions Unides, marcats amb la finalitat d’erradicar la pobresa, protegir el planeta, promoure la igualtat social i de gènere i assegurar una vida digna per a tothom.

Al llarg dels anys, el CEC ha establert col·laboracions amb altres entitats nacionals i internacionals relacionades amb l’excursionisme, l’alpinisme, la ciència i la cultura, fomentant l’intercanvi d’experiències i coneixements

Tota la informació sobre els cursos es pot trobar al web cec.cat

Taga, Sant Amand i el Puig Estela, i compta amb un patrimoni romànic repartit pels seus diferents nuclis i amb un passat marcat per la revolució minera. Vine i gaudeix d’aquest paradís pels excursionistes, pels amants de la història i de la natura.

Ogassa limita amb els pobles de Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Campdevànol. Està format per cinc veïnats, dels quals només dos són nuclis urbans, Santa Maria de Vidabona, i Surroca de Baix i el barri del Prat del Pinter.

Aquest municipi és conegut arreu de Catalunya per les mines de carbó que s’explotaren entre finals del segle XVIII i el 1967. Aquestes foren les responsables de l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880, a fi de traslladar ràpidament el carbó cap a Barcelona. Un altre factor econòmic que va ajudar a créixer Ogassa van ser les indústries cimenteres Balaguer i Benet. També consta d’altres atractius de visita turística com la gran diversitat de vegetació, gràcies a la seva gran extensió, que ofereix la possibilitat de passejar per boscos de pi roig, roure, faig i bedoll.

A més de poder contemplar zones de matoll i àrees de pastura d’alta muntanya, el territori promou tenir una diversitat de flora que contribueix al fet que hi visqui una fauna molt variada. Tot això conforma uns paisatges excepcionals i únics, fent d’aquesta zona un lloc idíl·lic. Les coves i les baumes formen part de tot el seu atractiu que crida als amants de la natura, ja que s’hi crea una vegetació exuberant.

Ripollès, és el Taga (2.035 m)

El municipi és creuat per nombrosos torrents, on l’abundància d’aigua es fa evident amb unes diferents fonts que brollen dins del municipi, anomenades La Nina, la Mona, la Dou, Can Xisquet, el Miner, del Freixe i la font Gran, que donen cos al poble. La Nina el 1987 va permetre a la població rebre una distinció com a “Vila en flor de Catalunya”. Una extensa orografia permet a l’excursionista adorar les muntanyes amb els seus respectius cims i gaudir de diversos punts emblemàtics d’aquesta situació, com la Serra Cavallera, situada al nord del municipi, on hi ha les muntanyes més importants d’Ogassa.

El cim més emblemàtic, de més alçada de la serra i alhora de l’interior del Ripollès, és el Taga (2.035 m), amb la característica forma de mugró, punt des d’on es pot contemplar la Serra d’Encija, el Pedraforca, la Serra del Cadí, el Puigllançada i la Tossa d’Alp. Altres cims, però de menys altitud serien el Puig Estela (2.007 m), el Puig de Coma d’Olla (1.930 m), el Puig del Pla de les Pasteres (1.893 m) i la Portella d’Ogassa(1.790 m). D’altra banda, igual d’important que la resta, aquest municipi compta amb la muntanya de Sant Amand (1.854 m), un punt de referència per als excursionistes, situada entre el coll de Jou, al nord, i el coll de Corones o de Saltor, al migjorn. La seva presència visible des de la plana de Vic, fa que es conegui com a “El Balcó del Ripollès”.

El municipi és creuat per nombrosos torrents, on l’abundància d’aigua es fa evident amb unes diferents fonts que brollen dins del municipi, anomenades La Nina, la Mona, la Dou, Can Xisquet, el Miner, del Freixe i la font Gran, que donen cos al poble. La Nina el 1987 va permetre a la població rebre una distinció com a “Vila en flor de Catalunya”. Una extensa orografia permet a l’excursionista adorar les muntanyes amb els seus respectius cims i gaudir de diversos punts emblemàtics d’aquesta situació, com la Serra Cavallera, situada al nord del municipi, on hi ha les muntanyes més importants d’Ogassa. El cim més emblemàtic, de més alçada de la serra i alhora de l’interior del