TURISME CATALUNYA nº103 Juliol 2023

JULIOL 2023 / 103

Un mar de possibilitats a

ALT CAMP,

natura i patrimoni

BREDA,

poble terrissaire

MUSEU D’ART DE GIRONA et descobreix la Costa Brava

OSOR,

vila medieval

Revista turística amb distribució mensual en quioscos, biblioteques i Oficines de Turisme de Catalunya

Barcelona és mar. És muntanya. És urbana. És rural. És enoturisme. És gastronomia. És esport. És història. És art. És cultura. És arquitectura. És una i moltes a la vegada.

Tantes, que té més de 300 municipis i 12 comarques per descobrir.

Quina Barcelona coneixes tu?

Descobreix-les totes a

www.barcelonaesmoltmes.cat

#BCNmoltmes 2

Tarragonès 12 Baix Camp 22 Baix Penedès 24 Alt Camp 26 28 Bages 32 Vallès Oriental 34 Osona

Gironès 38 Selva 40 Garrotxa 46 Cerdanya 48 50 Pallars Sobirà 52 Garrigues 54 Segrià 56 Noguera 60 Pla d’Urgell Publicació associada a

Amb el suport de info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Andorra 62 CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225

Delegació de Barcelona:

Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71 Delegació de Lleida:

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com Dept. Producció i Redacció Ivan Belilles, Dolors Gallofré i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com Dept. Disseny Gràfic i Maquetació Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

3

J

Vall

uliol és un dels mesos predilectes dels viatgers i, per tant, també de Turisme Catalunya pas a pas. d’A d’ d’Aran Arra A an n Al juliol, les vacances multipliquen les possibilitats de fer maletes i viatjar a explorar nous indrets i llocs encara per descobrir. Sols, en parella, amb la família o amb els amics, triem una destinació desitjada, ens informem del que ens pot agradar més, preparem la maleta i agafem el transport que pertoqui. Viatges per relaxar-nos, desconnectar, oxigenar-nos; escapades d’oci, excursions, caminades, Alta Al Alta ta esports d’aventura, visites culturals, turisme gastronòmic ... Platja, muntanya, turisme rural, visites Ribagorça ba ago orç rça rça urbanes ... Qualsevol opció és bona trencar amb la rutina i viure noves experiències. Tot això és el que us proposem a Turisme Catalunya pas a pas. En aquest número de la revista trobareu propostes de tota mena, perquè si una cosa ens agrada és donar-vos opcions per triar.

Com al mes de juliol se celebra Sant Jaume, us parlem de la històrica ruta de pelegrinatge que porta el nom d’aquest apòstol. Es tracta d’una proposta adreçada als que busqueu una escapada espiritual o de reflexió, però també combinada amb la cultura, l’oci i l’esport de la que ben segur que en traureu experiències increïbles. Sabíeu que el camí de Sant Jaume també es pot fer des de Catalunya? Podeu iniciar-lo, a peu o en bicicleta, al Cap de Creus i travessar el territori d’est a oest fins a Alcarràs, darrer municipi de la ruta catalana. En un reportatge que trobareu a la revista us proposem una ruta de 16 etapes del camí de Sant Jaume on descobrireu nombrosos indrets de Catalunya, des del monestir de Sant Pere de Rodes al santuari de Montserrat, passant per llocs on no s’acostuma a transitar. Un cop completat el camí català de Sant Jaume els més valents podeu continuar la ruta fins a Compostel·la connectant amb el camí aragonès primer i amb el francès després.

Si sou més del parer que a les vacances cal relaxar-se perquè durant l’any ja anem prou cansats, també trobareu opcions en les següents pàgines. I quines són les destinacions turístiques de juliol per relaxar-se? Doncs, dos clàssics: mar i muntanya. Pels amants del sol i platja aquest mes us proposem fer cap a la Costa Daurada, amb Torredembarra com a destinació recomanada. En aquesta vila marinera de la costa tarragonina trobareu tot el que és necessari i imprescindible per a unes vacances que us permetran divertir-vos i recarregar les piles al mateix temps.

Sabíeu que a Torredembarra hi trobareu el far amb la torre més alta de tot Catalunya?

També podreu visitar el castell dels Icart, la Torre de la Vila o fer turisme de sorra, sol i aigua en alguna de les seves meravelloses platges, amb menció especial per la dels Muntanyans.

A tocar de Torredembarra hi teniu Altafulla, vila marinera que també fa olor d’estiu.

I, sense moure’ns de la Costa Daurada, Calafell, amb els més de cinc quilòmetres de platges, també us donarà una gran benvinguda durant aquests dies d’estiu. Una destinació ideal pel turisme familiar on també podreu gaudir de la riquesa del seu patrimoni històric. Un altre lloc que també presumeix de platges quilomètriques a la mateixa costa és l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, un indret on el mar es fa muntanya.

Pallar Pall Pa llar ll ar Sobir So obi bir

P Pa Pallars l ar ll as Ju Jussà uss sà

Noguera Nogu No ogu g er era a

Se Pla d’Urgelll Ur Urgell U rge rge g lll

Segrià S Se egr g ià ià Garrigues Ga arrrig gue u s

Conc Co Conca nca nc ad Ba B Barberà arb r er erà à

I si sou de muntanya, aquest juliol us recomanem que visiteu alguna de les sis Ca Ca estacions d’esquí del Pirineu català que us proposa la divisió turística de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Passejos en telecabines amb espectaculars P io Pr Priorat iora ratt ra vistes, senderisme, BTT, natura en estat pur... Podeu començar per la Molina i descobrir el parc natural del Cadí-Moixeró; continuar per la Vall de Núria Ba B Baix aix x T rr Ta Tarr rr (Ripollès), envoltada de cims que freguen els 3.000 metres i d’on neixen Camp Ca Camp mp multitud de fonts i torrents; o endinsar-vos al cor de l’alta muntanya des Ribera R be Ri bera ra a Terra Terr Te rra a de l’estació de Vallter, on trobareu el mirador-balcó de la Costa Brava. A d’Ebre d ’Ebr ’E brre b Alta Al ta terres lleidatanes, FGC us proposa l’estació de Boí Taüll (Alta Ribagorça) com a porta d’entrada al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un paratge natural espectacular amb glaceres del Quaternari i més de Província de 200 llacs, rius i cascades. I, finalment, les joies del Pallars Sobirà: Port Ainé TARRAGONA i Espot, amb multitud de propostes per a tots els públics i amb els esports Província de Baix Ba ix E Ebre bre br e d’aventura com a especialitat de la casa.

LLEIDA Pels que preferiu un turisme més cultural, aquest mes tenim propostes a l’Alt Camp, Breda (Selva), o el museu d’Art de Girona, que aquest Província de BARCELONA estiu acull una exposició sobre la Costa Brava. Tot esperant que els nostres suggeriments siguin del vostre gust, ens acomiadem fins al pròxim Província de Montsià Mo ont ntsi sià à mes, amb nous racons de la nostra terra per descobrir. Bon juliol, de platja, GIRONA muntanya i sol!

04

Principat D'ANDORRA

rrs s rà à

Andorra Ando An d rr do rra

Cerdanya C rrd Ce rdan an nya ya Al A Alt lt Ur lt Urgell rge gell ll

Garrotxa Ga arr rrot o xa xa Plla Pla P a de l’l’Estany ’Es E tany ta any y

Berguedà Be erg rgue u dà ue à S Solsonès o sonè ol sonè so n s

Gironès G Gi ronès ro

Osona Oson Os ona on a

B Baix aix ai x Empordà Empo Em mpo ord rdà à

Selva S Se lv va Bages Bage Ba ges ge s

egarra e garr ga rra a

Moianès M ia Mo ianè nès nè s Vall Va Vallès llès ll è O ès Oriental rien ri enta en t l ta Valllè Vallès lès s Occi Oc Occidental c de ci dent nttal a

Anoia A oi An oa

de d e

Altt Al Alt a amp mp p

Alt Allt Empordà Em mpo ord dà

Ripo Ri Ripollès po pol oll llès ès

Alt Alt Pene Pe Penedès n dè ne dès s Ba Baix aix i Pe P Penedès ene nedè dè dè ès s

Baix Bai aix x Llobregat L ob Ll o re ega gat

Maresm Mare Ma resm re esm s e sm Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

arc Barc Barcelonès B

Garraf G rr Ga rraf a af

rragonès agon ag onès on s

Alta Ribagorça (Pont de Suert) Alt Urgell (La Seu d'Urgell) Cerdanya (Bellver de Cerdanya)

Alt Camp (Valls) Baix Camp (Reus) Baix Ebre (Tortosa) Baix Penedès (El Vendrell) Conca de Barberà (Montblanc) Montsià (Amposta)

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Garrigues (Les Borges Blanques) Noguera (Balaguer) Pallars Jussà (Tremp) Pallars Sobirà (Sort) Pla d'Urgell (Mollerussa) Segarra (Cervera)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) Anoia (Igualada) Bages (Manresa)

Andorra (Andorra la Vella)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat) Barcelonès (Barcelona)

Alt Empordà (Figueres)

Berguedà (Berga)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Cerdanya (Puigcerdà)

Maresme (Mataró)

Garrotxa (Olot)

Priorat (Falset)

Segrià (Lleida)

Moianès (Moià)

Gironès (Girona)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Solsonès (Solsona)

Osona (Vic)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Tarragonès (Tarragona)

Urgell (Tàrrega)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Ripollès (Ripoll)

Terra Alta (Gandesa)

Val d'Aran (Vielha)

Vallès Oriental (Granollers)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

05

El camí de E Sant Jaume de Catalunya

ls camins de Sant Jaume de Galícia veuen passar, any rere any, centenars de milers de pelegrins d’arreu del món que busquen, en la soledat del camí, un espai de reflexió que els allunyi del ritme frenètic quotidià de la societat actual. Amb la recuperació d’aquests itineraris mil·lenaris d’arrel medieval, Catalunya s’integra en aquesta gran ruta cultural europea.

El camí de Sant Jaume, la famosa ruta de pelegrinatge a Compostel·la, té també com a punt de partida diversos llocs de Catalunya.

I és que aquesta travessa no només es pot fer des dels territoris més al nord com França o Astúries. Des de la Costa Brava gironina i també des de Montserrat i ha itineraris que, després de passar per altres municipis catalans, arriben a enllaçar amb altres recorreguts més clàssics que porten a la ciutat gallega de Compostel·la. Es tracta de camins transitats des de fa segles i que es poden fer a peu, en bicicleta o a cavall.

Aquest mes que se celebra Sant Jaume (25 de juliol) us descobrim el camí de Sant Jaume català. Voleu saber quina ruta fa?

Lleida Fraga 33 km 8 hores 06

Castellnou de Seana Lleida 32,7 km 8 hores

Cervera Castellnou de Seana 27,3 km 7,5 hores

Igualada Cervera 39,6 km 9 hores

Des del Pertús i Sant Pere de Rodes fins a Girona, Montserrat i Lleida, els camins de Sant Jaume travessen tot Catalunya en diferents ramals que porten a Saragossa i al vell camí francès, vers Jaca o Logronyo. Sigui a peu, en bicicleta o bé a cavall, el pelegrinatge fins a la tomba de l’apòstol Jaume de Galícia no només representa fer un camí espiritual i d’introspecció personal, sinó que suposa, alhora, el privilegi de poder gaudir de tota la riquesa natural, paisatgística i cultural que ofereix aquest “camí de camins” al seu pas per Catalunya.

Del Mediterrani a l’Atlàntic: del Cap de Creus a Finisterre Val a dir que hi ha nombrosos punts de Catalunya on iniciar aquesta travessa, però si volem anar d’extrem a extrem de la península Ibèrica, la ruta la començarem al Cap de Creus.

El camí de Sant Jaume recull els pelegrins que venen d’Europa per la Jonquera i es dirigeixen cap al Port de la Selva, i a l’emblemàtic monestir de Sant Pere de Rodes, emplaçant la serra que domina el mar del Cap de Creus, un dels centres de pelegrinatge medieval més importants d’occident. D’orient a occident de la península Ibèrica: del Cap de Creus a Finisterre; de Sant Pere a Sant Jaume.

El camí des de terres gironines té dos possibles inicis. El de Port de la Selva té el valor simbòlic de partir d’arran de mar. A més, passa

Montserrat Igualada 21,9 km 5 hores

Manresa Montserrat 25,5 km 6 hores

Artés Manresa 20 km 5 hores

L’Estany Artés 23,3 km 6 hores

El centre espiritual: Montserrat A continuació, la ruta passa per Castellgalí i puja a Montserrat, un dels principals símbols culturals i religiosos del país. Enclavat entre les roques hi ha el monestir benedictí de Santa Maria, que allotja la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, coneguda popularment com la Moreneta. Després de passar per Sant Pau de la Guàrdia i Castellolí, s’arriba a Igualada, una important ciutat industrial. Els pobles següents de la ruta són Sant Genís, Jorba, al peu de les restes de l’històric castell del mateix nom, Santa Maria del Camí, Montmaneu, la Panadella i Pallerols. La ruga continua per Sant Antoni i Vilanova i per Sant Pere dels Arquells, on belles cases rústiques envolten una església gòtica, abans de travessar Vergós cap a Cervera. En aquesta antiga ciutat murallada és recomanable visitar la Universitat i els estrets carrerons medievals del nucli antic, com el de les Bruixes.

pel monestir de Sant Pere de Rodes, que a l’edat mitjana fou el lloc de pelegrinatge més important de la península Ibèrica després de Santiago. L’altre parteix de la Jonquera, a la frontera amb França, i enllaça amb una de les principals rutes europees. Tots dos camins menen a Figueres, ciutat que destaca per la seva acollidora Rambla i pel museu dedicat a Salvador Dalí.

De Figueres a Bàscara, el camí de Sant Jaume enfila un seguit de pobles que traspuen història: Santa Llogaia d’Àlguema, Borrassà, Creixell i Pontós. Passejant pels seus carrers, places i rodals, es poden descobrir jaciments neolítics, restes romanes, esglésies barroques i cases pairals. La ruta de Bàscara a Girona té dues variants que conflueixen a Medinyà. Es pot fer camí per Orriols, Viladasens i Cervià de Ter, o bé per Vilademuls i Terradelles.

Arribats a Girona trobareu una ciutat plena d’atractius com el parc de la Devesa, el barri jueu, la catedral, les cases del riu Onyar, etc. Des de la ciutat, la ruta jacobea torça en direcció nord-oest per la via verda Girona-Olot, que segueix el traçat d’una antiga via de ferrocarril. A l’altura de Sant Esteve d’en Bas, on enllaça amb la variant d’Olot, gira de nou cap al sud-oest, coincidint amb el vell camí ral d’Olot a Vic, herència d’una antiga carretera romana plena d’hostals reconvertits en pagesies.

Després de travessar el Collsacabra, la ruta baixa cap a la plana d’Osona fins a anar a raure a Vic. Aquesta ciutat és coneguda, entre altres motius, per la seva plaça Major, una de les places porticades més grans i boniques de Catalunya, i per la imponent catedral de Sant Pere.

Sortint de Cervera hi ha un tram d’uns 10 quilòmetres en què no es passa per cap poble fins al Talladell, ja gairebé a les portes de Tàrrega. La capital de la comarca de l’Urgell és un important centre comercial i de comunicacions on es pot visitar l’església de Santa Maria d’Alba. Les localitats següents que trobareu són Vilagrassa, Anglesola, Castellnou de Seana, el Palau d’Anglesola i Bell-lloc d’Urgell, just abans d’arribar a Lleida. La ciutat, situada a la riba del riu Segre, té com a símbol principal el conjunt medieval de la Seu Vella, un temple gòtic en què destaca el seu alt campanar octogonal de més de 70 metres d’altura.

L’últim poble català de l’itinerari és Alcarràs, situat a uns deu quilòmetres de la frontera amb Aragó. El braç català principal del camí de Sant Jaume per terres catalanes finalitza aquí, des d’on cal continuar en direcció a Fraga, anant sempre cap a ponent, resseguint els vestigis de l’històric camí ral de l’Aragó. Aquest recorregut del camí de Sant Jaume per territori català està pensat per fer en 16 etapes.

Al llarg de tot el recorregut indicat trobareu pals de 3 metres d’altura amb una banderola de color blau (en alguns llocs en groc) que indica la direcció a seguir per fer el pelegrinatge. El símbol de la petxina acompanya les indicacions. A més, els qui feu la ruta a peu, a cavall o en bicicleta podeu demanar la credencial al bisbat o a algunes parròquies. En aquest document es van estampant els segells dels albergs on es pernocta i permet, un cop finalitzat el recorregut, obtenir la Compostel·lana. En el tram català del camí de Sant Jaume hi ha albergs específics per als pelegrins i centres d’acollida i hostals que ofereixen descomptes amb la credencial

La ruta puja a Montserrat, un dels principals símbols Entra la capital d’Osona i la del Bages, Manresa, se succeeixen bos- culturals i religiosos del país cos de roures i alzines esquitxats per petits i escadussers nuclis de població. Un dels punts més interessants d’aquesta etapa és el mo- i que allotja la imatge de nestir de Sant Benet de Bages, un majestuós conjunt envoltat de vegetació, declarat monument nacional. Una mica més enllà de la Moreneta, patrona Manresa, ciutat que posseeix un ric patrimoni arquitectònic, des de de Catalunya carrers medievals fins a palauets modernistes.

Vic L’Estany 21,4 km 5 hores

L’Esquirol Vic 18 km 5 hores

Sant Esteve de’n Bas L’Esquirol 19 km 6 hores

Amer Sant Esteve de’n Bas 22,8 km 6 hores

Girona Amer 25,5 km 6,5 hores

Bàscara Girona 33,1 km 8 hores

Figueres Bàscara 17 km 4 hores

Port de la Selva St.Pere de Rodes 29,7 km 8 hores

Viu l’estiu a les estacions de muntanya del

La divisió turística de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) us convida aquest estiu a desconnectar de la rutina i connectar amb l’entorn de paisatges únics com els que es troben a les estacions d’esquí i muntanya de la Molina, Vallter, Vall de Núria, Espot, Port Ainé i Boí Taüll. Totes sis conformen equipaments turístics ideals per gaudir de la natura del Pirineu català mitjançant l’esport i l’oci.

08

La divisió turística de Ferrocarrils de la Generalitat us convida a 6 equipaments ideals per gaudir de la natura mitjançant l’oci i l’esport

U

n dels objectius de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és fomentar i impulsar l’activitat turística i la pràctica de l’esport al voltant de les estacions de muntanya, també a l’estiu. Al Pirineu català, FGC en gestiona sis: la Molina, Vall de Núria, Vallter, Espot, Port Ainé i Boí Taüll, i ofereix a totes aquelles famílies i grups d’amics que vulguin explorar la muntanya de manera saludable un seguit d’experiències úniques. Així mateix, FGC també gestiona el Parc Astronòmic del Montsec, a Àger, el millor indret de Catalunya per observar l’univers.

L’oferta d’activitats d’estiu de FGC és diversa i per a tots els públics: viatges panoràmics en remuntador a diferents punts de les estacions, ideals per a contemplar el paisatge; sortides de senderisme per l’entorn dels parcs naturals als quals donen accés aquests elevadors; rutes de ciclisme de carretera o de muntanya en circuits traçats per a tots els nivells, i activitats d’un perfil més lúdic i familiar a la base de les estacions per al gaudi en família d’un dia a l’alta muntanya.

A més, les estacions de muntanya de FGC són equipaments turístics que fomenten la sostenibilitat del territori i estan compromesos en la lluita contra l’emergència climàtica.

També la transformació digital és un altre dels avantatges que FGC està aplicant a tots els seus actius turístics amb l’objectiu d’oferir un millor servei i que s’ha traduït en la instal·lació de noves màquines de venda i recollida de bitllets als punts d’accés a les es-

tacions. FGC manté també l’aposta pel Club Pirineu365, una eina per afavorir la desestacionalització i un programa de fidelització amb avantatges exclusius per a tots els usuaris. A continuació us presentem les propostes de les sis estacions de muntanya i del parc astronòmic del Montsec per a aquest estiu.

Gaudiu-les!

tu vulguis

tan divertida com

Situada entre les comarques de la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà, la major part de l’estació es troba al municipi d’Alp, amb una cota mínima de 1.667 m i una màxima de 2.537 al Cim de la Tosa. A les portes del Parc Natural del Cadí-Moixeró, aquesta estació gironina és un magnífic centre d’esport i aventura en plena natura per a tots els públics els 365 dies de l’any. Com a activitats que ofereix destaquen: Passeig panoràmic en Telecabina, circuits de descens i enduro de BTT, senderisme, excursions en Segways i, pels més petits, la ruta de la interpretació de la fauna, tubbing, llits elàstics i el parc d’aventura dels Arbres, entre altres.

Com a novetat, l’estació de la Molina ha instal·lat un nou punt de càrrega per a vehicles elèctrics a la zona d’Alabau.

una vall única L’estació de muntanya Vall de Núria, d’una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme de Queralbs (Ripollès), i és un equipament amb un perfecte equilibri entre relaxació, cultura i natura.

Envoltat de cims que freguen els 3.000 m i d’on neixen multitud de fonts i torrents, només s’hi pot accedir amb l’històric Cremallera de Núria o bé caminant. L’estació ofereix activitats per tota la família com passejos en barca o canoa pel llac, rutes a cavall o poni i visites al Santuari de Núria. També hi ha el parc lúdic, un espai pensat per a la diversió dels més petits on podran fer activitats com karts de muntanya, circuits de patinets, piscina sensorial, jocs d’equilibri, tubbings, llits elàstics i tirolina, entre altres. Vall de Núria inaugura aquest any l’exposició centenari Josep Danés, que commemora els 100 anys de la primera pedra de la remodelació del Santuari executat per aquest arquitecte noucentista.

muntanya

endinsa’t al cor de l’alta

Vallter és l’estació de muntanya més oriental del Pirineu català i, des de la seva cota més alta (2.535 m), es pot veure el golf de Roses. Situada en un entorn únic, amb paisatges de gran bellesa al bell mig del circ d’origen glacial de Morens-Ull de Ter i a 2.000 m sobre la vall del riu Ter, dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. És un indret acollidor i familiar on podreu fer passejos en telecadira, senderisme o ciclisme, i que és visitable tot l’any. Entre les activitats que proposa Vallter hi ha el passeig en telecadira, on gaudireu d’unes vistes úniques des del Mirador-Balcó de la Costa Brava, on es pot veure el naixement del riu Ter i albirar tot el territori. Un cop dalt el mirador, trobareu nombroses rutes de senderisme per descobrir l’entorn de l’estació. Vallter estrena aquesta temporada d’estiu tres circuits d’orientació per a tots els nivells.

Pallars

joies al

Les estacions de muntanya d’Espot i Port Ainé són les joies del Pallars Sobirà. Durant l’estiu, ambdues estacions col·laboren en la promoció turística del territori, que ofereix multitud de propostes per tots els públics.

Entre d’altres, la destinació pallaresa destaca per les activitats esportives d’aventura que n’esdevé bressol i pionera. També estan properes al parc natural d’Aigüestortes i Estany de St. Maurici.

Port Ainé forma part de la destinació Pirineus-Noguera Pallaresa i els municipis que l’engloben ofereixen diversos espais naturals i culturals ideals per a les escapades i vacances familiars que us permetran gaudir de l’Alt Pirineu en qualsevol època de l’any. Al poble d’Alins, prop d’aquestes dues estacions, es troba la via ferrada del Salt del Botanal. Ponts penjants, murs verticals i passos aeris que conformen un circuit molt dinàmic amb arribada al mirador del Botanal, el punt més emblemàtic de la famosa baixada de falles d’Alins.

un paratge únic Boí Taüll es troba en un paratge únic, a les portes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels indrets més espectaculars del Pirineu català amb cims que superen els 3.000 m, zones de glaceres del Quaternari i gairebé 300 llacs, rius i cascades. Culturalment, els municipis de Boí i Taüll són un referent del Romànic català, amb les esglésies de Sant Joan i de Sant Climent, respectivament. El conjunt fou declarat patrimoni mundial de la Unesco. Als seus atractius naturals i culturals cal sumar-hi unes condicions excepcionals per a la pràctica de l’astronomia. Entre les activitats d’estiu destaquen les rutes guiades amb e-bike, en què es donen a conèixer als visitants les particularitats de la flora i la fauna autòctona del Pirineu, així com els llocs d’interès, cultura i tradicions de l’Alta Ribagorça.

FGC també gestiona el Parc Astronòmic del Montsec, situat a Àger (Noguera), el millor indret de Catalunya per observar el cel i que compta amb el segell internacional Starlight que ho acredita.

La visita al parc contempla tres activitats: el planetari l’Ull del Montsec (on s’emeten projeccions i l’obertura de la cúpula per tal de veure el cel real), el parc de telescopis (amb telescopis per l’observació del cel nocturn i també del sol), i exposicions interactives permanents. Descobriu l’univers com mai l’havíeu vist + informació: www.turismefgc.cat

10

de la societat espanyola. La base de la recepta es va anar enriquint amb l’addició de pa, oli d’oliva i all, ingredients que encara s’utilitzen en la preparació tradicional d’avui en dia.

E

l gaspatxo, la sopa freda refrescant i deliciosa originària d’Espanya, és molt més que una simple recepta. Amb arrels que es remunten a molts segles enrere, ha evolucionat al llarg del temps per convertir-se en un plat icònic de la nostra cuina i un veritable símbol de l’estiu. En aquest article, explorarem la fascinant història del famós gaspatxo, des dels seus orígens humils fins al seu actual estatus com a plat imprescindible en la taula per passar els dies calorosos d’aquests pròxims mesos.

L’origen del gaspatxo es troba en l’Antiga Roma, on els soldats romans consumien una beguda freda feta de vinagre i aigua per refrescar-se durant els calorosos dies de molta calor. Aquesta beguda, aleshores, tenia el nom d’acetum i es considera un dels predecessors del nostre gaspatxo actual. Amb l’arribada dels àrabs a la península Ibèrica al segle VIII es van introduir nous ingredients i tècniques culinàries que van influir en la seva l’evolució.

Durant l’edat mitjana, el gaspatxo va començar a guanyar popularitat entre els pagesos i les classes més baixes

I és quan es va convertir en un menjar pràctic i nutritiu per als treballadors del camp, ja que proporcionava energia i es podia preparar amb facilitat utilitzant els ingredients que tenien per casa.

A mesura que avançava el temps, el gaspatxo s’anava refinant i adaptant als gustos regionals. A Andalusia, per exemple, es van afegir tomàquets, pebrots i cogombres, la qual cosa li va donar un color vermell vibrant i un sabor fresc i equilibrat. Aquesta versió andalusa es va fer especialment popular i es va estendre per tota Espanya i fins i tot més enllà de les seves fronteres.

Al segle XIX, el gaspatxo va començar a guanyar reconeixement fora d’Espanya gràcies als viatges i la influència dels escriptors i artistes romàntics. Aquests viatgers van descriure l’experiència refrescant i saborosa del gaspatxo ens els seus relats i poesies, la qual cosa va encuriosir d’altres països europeus. A partir de llavors, es va difondre

internacionalment i es va adaptar als gustos i els ingredients locals de cada regió.

En l’actualitat, el gaspatxo és una de les joies culinàries d’Espanya i s’ha convertit en un plat emblemàtic de la gastronomia mediterrània. Se serveix en tot el país durant els calorosos mesos d’estiu, aportant frescor i vitalitat a les taules.

A més, s’ha reinventat amb nombroses variants, des del gaspatxo de maduixes fins al gaspatxo de síndria, la qual cosa demostra la seva versatilitat i capacitat d’adaptació.

S’ha de dir que el gaspatxo ha transcendit el seu origen modest i s’ha convertit en un símbol de la cuina saludable i sostenible. La seva combinació d’ingredients frescos i nutritius, així com la seva simplicitat en la preparació, ho converteixen en una elecció popular per a aquells que busquen un menjar lleuger i ple de sabor. A més, el gaspatxo és una mostra de la riquesa cultural i culinària d’Espanya, un país que valora la frescor dels ingredients.

Ja sigui gaudint d’una versió clàssica andalusa o explorant les variants més innovadores, el gaspatxo continua sent una elecció refrescant i deliciosa per als amants del bon menjar

El gaspatxo ha transcendit el seu origen modest i s’ha convertit en un símbol de la cuina saludable i sostenible

11

Des del seu enclavament al cor de la Costa Daurada, Torredembarra aglutina suficients atractius paisatgístics, culturals i artístics per a ser la destinació ideal per gaudir d’unes vacances: el sol, la seva franja de mar, el Castell dels Icart, la Torre de la Vila, l’església de Sant Pere, el far, la platja natural dels Muntanyans ..., són només alguns dels seus encants, però en té més. Si els vols descobrir, Torredembarra t’espera.

A

tan sols 13 km de Tarragona i a 80 quilòmetres de Barcelona es troba la població de Torredembarra. Es tracta d’una població activa en l’àmbit cultural i turístic, que guarda la seva personalitat, forjada al llarg de la història i de les influències que l’han anat modelant.

Una bona mostra és el seu centre històric dominat, sens dubte, pel seu castell renaixentista del segle XVI. Es tracta de l’únic edifici civil de nova planta del Renaixement català que es conserva a Catalunya. El senyor de la vila, Lluís d’Icart, el va començar a construir l’any 1565 i el va projectar com una residència fortificada, ubicada al punt més alt de la població. Al mig de l’edifici hi ha un pati porticat amb arcades que actua com a pati central. Avui dia el castell allotja les dependències de l’Ajuntament.

El far de la poblacio es de visita obligada, ja que te la torre mes alta de Catalunya

Aquest és un dels edificis històrics de Torredembarra, però al seu nucli antic n’hi ha més, plens de significat i que integren la riquesa arquitectònica i artística de la població.

Alguns dels carrers històrics són el carrer Ample, Major, la plaça de la Font, Freginal o d’Antoni Roig, on hi ha cases d’estil colonial dels segles XVIII i XIX. Altres exemples són la Torre de la vila, d’estil mudèjar, restes de la muralla medieval i de dos dels seus portals, o l’església de Sant Pere Apòstol amb el seu espectacular orgue barroc. Tots ells són edificis carregats de simbolisme que els amants de la cultura podran conèixer mitjançant les visites guiades organitzades per la regidoria de turisme de Torredembarra.

Un altre indret de visita obligada és el far de Torredembarra, obra de l’arquitecte Josep M. Llinàs. Té la característica de ser el far amb la torre més alta de Catalunya, situat damunt dels penyasegats d’aquesta preciosa població marinera. Al far s’hi organitzen visites guiades durant tot l’any.

Segueix a la pàg. 14 >>>

13 13

>>> Ve de la pàg. 13

A prop del far, podrem trobar la platja del Canyadell, una tranquil·la cala d’aigües cristal·lines i sorra fina. Està envoltada de penya-segats, el que dona com a resultat un paisatge espectacular format per la roca nua. Com passa amb la gran majoria de poblacions de costa, Torredembarra ha dedicat importants esforços per protegir l’ecosistema natural de les seves platges i de fet, aquesta dedicació ha donat els seus fruits, com podreu comprovar si us apropeu a Els Muntanyans. Es tracta d’un espai d’interès natural, el principal valor del qual és el de conservar els ecosistemes amb el màxim respecte: dunes i maresmes d’aigua salada que s’estenen al llarg de més de 2 quilòmetres de platja. Aquí, els amants de la flora i la fauna gaudiran d’allò més perquè podran observar la vegetació autòctona i nombroses espècies animals, en especial aus migratòries, que han convertit els Muntanyans en una zona d’aturada i repòs

14

,

Un estiu ple d activitats : • Visites guiades al far, castell, nucli urbà i patrimoni indià: Fins al 10 de setembre.

• Shopping Night: 29 de juliol.

• Pleniluni (Activitats de circ): 3, 4 i 5 d’agost.

• Festival de música Roca Foradada:

Els dissabtes 22 de juliol i 5, 12, i 19 d’agost.

• Festa Major de Santa Rosalia: del 25 d’agost al 4 de setembre.

• Fira dels Indians: 9 i 10 de setembre.

• Fira de la Cervesa artesana: 14 i 15 d’octubre.

Passeig Rafael Campalans, 10

Tel. 977 644 480

turisme@torredembarra.cat

www.turismetorredembarra.cat

A

PATRIMONI HISTÒRIC / HISTORICAL HERITAGE

2

3

4

C

D

E

5 ILLO

1

B

17 Fundació Residència Pere Badia

9 Escola Antoni Roig

18 IES Ramon de la Torre

RA

ÍD

EL

BAR

Sports pavilion Els Caus

8 Zona Esportiva Municipal, St. Jordi

AM

MU NIC IPA L ME TER

Dump

DE TO

High school Torredembarra

LC

16 Pavelló esportiu Els Caus

RRED EM

7 Deixalleria

DE

15 IES Torredembarra

Municipal police

PAS

DE

LM

AR

IQ U

UBICACIONS / SITUATION 6 Policia Municipal

Pere Badia Residence Foundation

Municipal sportive zone St. Jordi Primary school Antoni Roig

DE

LC

AM

19 Port Torredembarra

11 Regidoria de Cultura

20 Regidoria de Turisme

12 Llar d’infants municipal El Cirerer

21 Escola L’Antina

13 Llar d’Infants Els Gegants de la Torre Municipal Nursery Els Gegants de la Torre

22 Club Marítim Torredembarra Torredembarra Maritime Club

14 Escola Molí de Vent

23 Cal Bofill,

EL LÍ

10 Correus

ÍD

MO

High school Ramon de la Torre Torredembarra Port

LLA

Councillor of Tourism

GAIÀ

GAIÀ

CARR ET

ERA DE

LA RI

DE VE

SPEL

ERA DE

LA DE

MUNIC TERME

NENT

IPAL D‘ ALTAFU

IÀ

NOU

GA DE

RÀ DE L’ARBOSSE

RIE LA

DEL CAM Í

C AUS DELS AMÍ AMEN

T

DEL C

AST BON

6

R

AU

S

DE LA DÀL

DEL CLA VELL

DE LA ROSA

RAT EST

LA

MA DEL

NT

E PG. D

L CAM RAFAE

PALANS

DELS BOTERS

DE LA NOGUERA

U I O MA R

DEL PALLARS

PAL DEL

DE DONYA G

IRÀ

JUSSÀ

N RA D'A

OB SS

VAL L

LAR

LA DE

AV. DE FRA

NCESC MA CIÀ

PL. DE L'ULTRAMAR

PL. DE VILÓ

PL. DE NARC MONTURIOL

PLATJA DE BA

PSTG

PLATJA DE LA PAELLA

PL. DEL ER SOLRAIG

PUNTA DE LA LLANXA

BUFADOR

CODOLAR

PUNTA DE LA GALERA

COVA DE LA GALERA

C

S PAR ETS DE L ES D UE

IÓ

DE GI

5

D E L MA R

Ó

ONAL

4

R

19

B

P

MIRAMA

ENTS

GÜES

AV. DI AG

DE SINIBALD MAS

DEL BRUT DE VILÓ

RAG

ES AI

PSTG LA SE E DE GARR A

DE

CIR CAP DEL

CON

FLE

L NA

DE BARCELONA

RONA

DEL

D'A

S DU

I

DEL CLOS

20

DE LE

SEGR

YA

DE LA SEGARRA

NA PLA

ADORS L

ADRIÀ

QUERO RAN DE

DE SANT

DE FER

ELLA CAP LA DE

DEL

NAT PATR O DEL

RT GIBE DE

S GA RA MO ESC

NC FR A DE A

C UB DE V E N TS

UATRE DELS Q

L TMEL MON

A D'EGAR DE LA MENTA

DEL CAMÍ FONDO

PL. DE CATALUNYA

DE POMPEU FABRA DE L‘HO RT D E

E DEL

S PI

NS

DEL CUPRERS DE L'EUCALIP TUS

LES AV. DE

DIA

DE L'ESTAC

NORD DEL

JOS FARE SA DE

RES IVE OL ES EL

RR A DE L A SE

ES VER OLI

S ELLE

L

S ESTR

DEL CE

DE LE

5

RE BA

DEL MERCAT

PL. DEL PEIG

DE L'ORENGA

PED

GOLA

DE LA

FARI

DE L‘E RM RERA ITA

DEL

DE LA MARGARIDA

DEL CRISANTEM

DE LA BEGÒNIA

OR SCO DE L'E

DE JOA

BRE TEM DE SE ONZE DE L'

T PON DEL

MA TÍ DEL

PAIG DEL

A DEC LA

DE

AV. D

DE LA F

R OLA COD

OLAR DEL COD

OLL FON DEL

5

TE

D'ALCARRÀS

DE LA

NA

RXAD

N GÜ

ELL

ELL PV AM LC DE

DE J I OR OA N FU TELLS ST E R

ÍBU LA

DE L'ÀMFORA

TR A

MU

NTA

NA

RE EG AL

LA DE

TA VIS LA DE

LLA D‘A LTA FU IPA L NIC MU ME TER

UNTA TRAM DE LA

1

DE PE

EMEN

DEL AN

ERD

2

DE MO

NTSERR AT

OSES

N CL

AC

SALOT

MANDAT

DE SA

6

ECES

DEL CA

DE DÉU

S MIM

L DE

É

MARE

DE LE

DE FERRAN

CLAV

OLS

DES

EIDA

IA DE CAB

DÀ

SELM

AV. DE LA

DE L'EMPOR

D'AN

PL. DE L’OLI

PG. DE

NTSANT

ENY

DE LA SÍN

BOTA

S

ONTS

DE LL

FER

A

DEL M

DE LA

RRO

PÀND

AG LT

T EN DEL MO

LES

DE

A DE

N MA

PSTGE

DE TARRAGONA

MACIÀ

DE LES ESCO

A

SERR

AT

DE LA GER

NT

ANCESC

L

CASALS

AL

DE RO

DE LLEIDA

17

11

AV. DIA GON

DE L'ENVELAT

PL. J. DE MN. DE LA BORONAT FÀBR ICA

L CAP

S GA

SER

MÍ DE

DEL

GOL

ANÍ

AV. DE FR

LT TA

DE LA

IA

NIT

DELS PINS

PL. DE L‘ERMITA

ON

DE LA PIANOLA

ESPÍ

ROM

RUD

EM

IR

DEL

S

AD

ESP

RELLOTGE

BRAMADORA

4

ME

LA

R ER

BRE

GDALENA

LA

LD

CTIA

MA

R IA

D'E

A

DE L‘

DE LA MA

DE

IA LÀ

FIR

BE

DEL CA

I

DEL

C

OLC

OIG

RR AN

PIEI

STA

1

IR

RO

EDITE

UER

NT ON

DEL

ALETES

EL M

FIG

LA V

LLA

S

D'A

DE LES ESC

DEL VIOLONCE DE PAU

PG. D

OL

LA

10

IC

INETA

DE

MÈX

EL

ENT DE V DE L'ENXANETA DAVID SÁNCHEZ

DEL DIPÒSIT

3

MART

DEL

DE

RA

S

AG

GINE

INDIAN

DE LA

RO

RER

EL

.D AV

DE

DEL

D EL ROQ U

A

U L‘A

XIP

RA

E AL

DE LA

S

ALO

NG

DE

ELL

L

REB

RÀ

A

D YA

QU E

DEL

DE X

LT

DEC

AN

S RO

CALA DEL CANYADELL

DE

LA

C DE

STRA

A

N

ATG E

DE LE

LM

GAL

DE

GRE

OR

L‘OR

.

AV CA

DE

DEL ME

LA

VAN T

MIJ

Ç

NT S DE

RÉS

DE

TAN Y ER

BEIG

VE

ER

DE L‘ ALBA C AS

XIP

LLE

D E L G A BRI

ELS

LC

T

DEL

LLE

DE

.D

EN

M L‘O

DE

PL

ON

DE

DE

DE

DÉ UD EM ON TS ER R

DE

DE

LP

DE

DEL CLAVECÍ

ERA

SAÜC

ÍSTICA

DEL

Construccions de pedra seca

DE

YS

RT

2

E

R AV. TU

PL. DE SEMMA

Carril bici / Bike lane

PAN

FULLA

AV. DE LA M A R E D

DEL

DE LA LLÀNTIA

DEL

CO M

RIB

A D‘ALTA

Rute 1 | Historic and comercial center

3,7 km.

E LL UÍS

AMAR

LA SO

2 km. Ruta 1 | Centre històric i comercial 5 km. Ruta 2 | Clarà, els Muntanyans,

DELS

LIA

14

LA

LA PLATJ

PERE

SA

PG. DE

MÍ DE

MIR

DE

PG. DE

NTA RO

D ES AV.

16

TERRA ALTA

RTS

SORT

AV. D

L'ERA

LÍ MO

ALT DE SANT PERE

DE LA

BÓ SA

SA

SANT

S PO

1 DE

IX DE

SS

13

DEL

S

DE L CAMÍ F ON DO

ALT DE SANT PERE

BA DE

ELW EI

ÈNIA

15

DE L A

NES A LA CAT

REU

NI

ANTO

VALL

DE

SANT

DEL

DE BDA.

PL. LA FO DE NT

ER AN

TONI

12

TE S

AN

CREUE

ALLA

PL LA VIL. DE A

DE LES

NT

NÒLIA

SA

CAMÍ DE

S

DE

T BENO

MUR

DE LA POB

REU

LA

DO DUAR

YA

PL. DE L'ESCORXADOR

D'E

LUN

CA

C ES

DIA

DE

LA

TORNÈS LA DE MON DE LE SC OM AR D'HERMEN CORTASA QU

DEL CAM Í VELL

L DE

BA

CATA

ISS

RN

DE

A

IRA

ELL

L'A

AV. DE

L'ER

ERIA

N GÜ

DE

M

S

AL

FORN

DELS

Í DE

CLAPER

FREGIN

DEL

DE JOA

UNTS

CAM

DELS

1

PL. DEL CASTELL

AMPLE

DEL

DE

QUER

I FLA

IPA

DEL

É MA Ñ

INO ROV

A)

MAG

NC

ALANS SOS CAT

BL A

NT

SA AV. DE

ÍS

SA

MAJOR

Baix a Mar i el port Rute 2 | Clarà, "els Muntanyans", “Baix a Mar” and the seaport 2,6 km. Ruta 3 | Rutes en bicicleta Rute 3 | Routes on bicycles.

6

GALZ

9

DE ROSAL

(CA

DE LA

LL A

DEL LLIRI

DE LA ERA

CA

RET

DE L

E

RED

TOR

JORDI DEL

DE

DE LA TUL

L IPA

NIC

MU

DELS PAÏ

ME

CAR

L IPA

NIC

MU

TER

DE LA PETÚNIA

DEL NARC

ME

TER

RA

AR MB

DELS FIL

A

GARD

IA

DE LES FLORS

AIÀ

ULL

L'ED

SC

DEL GIRA-SOL

DE G

ALTAF

DE

DE LA

DEL

A

DELS ATIN

IE R

HORT DE L'OCA ÍA

SS

RANI

DE LA VIOLA AR

DEL GLADIOL

AL

RA

C AM

RR A

EDEL WEI

DEL GE

A

LLA

DE L'ANTIN

CAT

VIAL DE

RECOLZ

ELL

RE

MIS

DEL GRÈVOL

LLA

FU LTA D‘A

CARRETERES i RUTES / ROUTES

Aquest mapa ha estat realitzat sota la supervisió del Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Torredembarra. Prohibida la seva reproducció parcial o total del mateix, sense autorització.

- 977 645 194 Disseny i il·lustracions: © Fotografies: Ferran Aguilar, Joan Capdevila, Miquel Rota i Francina Figuerola - 17a Edició - 2022. Edita: Regidoria Municipal de Turisme de Torredembarra

LL

RIE

D EL

DEL CA

REGIDORIA MUNICIPAL DE TURISME / TORREDEMBARRA TOURIST BOARD. Pg. Rafael de Campalans, 10 | 43830 Torredembarra | Tel. 977 644 580 | Fax 977 643 835 Torredembarra Turisme | @TorredembarraTu @torredembarraturisme | turisme@torredembarra.cat | www.turismetorredembarra.cat

DE G

AIÀ

BA

Urbanització Clarà Sol

AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA

DE LA

RA

T NEN PO SOL EM RED

Polígon Industrial Roques planes

FLA

TO R

Urbanització Els Munts

Urbanització Les Àmfores

IXE

Í DE

Urbanització Montclarà

CRE

CA M

Urbanització Residencial Nord

7

DEL

Urbanització Racó Roma

DIA

LLA

U

Urbanització Babilònia

Urbanització Residencial Sud

MIG

8

ALTAF

Urbanització Clarà Mar

ERRI

DE L'

MÍ A

Urbanització St. Jordi

'ALT AFU

DE

DEL

CARRETERA DE LA RIERA DE GAIÀ

Urbanització Bizanci

R

DEL

DEL

DE

Urbanització Sadolla

Centre

Centres històrics Historical zones Zona de vianants Pedestrian area Carreteres estatals i comarcals State and local roads Autopista AP-7 | E-15 Highway AP-7 | E-15 Vies de tren Railways

DEL

AV. D

ZONES URBANES / URBAN ZONES Barris Antics

ECKE

DE

Zona esportiva Sportive zone Taxi Taxi Estació de tren Railway station Pàrquing gratuït Free parking Pàrquing cobert Covered parking Pipicans Dog park Zona de gimnàstica Gymnastics zone Càmpings Camping Hotels Hotels Hostals Cheap Hotels Lloguer d’apartaments Apartaments for rent

Farmàcies Chemist’s Centre d’Assistència Primària Primary Care Center Benzinera Petrol station Bus Comarcal Regional Bus Bus Aeroport Barcelona Bus stop Barcelona Airport Zona comercial Shopping zone Informació turística Tourist information Espais infantils Children’s space Espai cultural Sala del Mar Theater del Mar Hall Sala d’actes Cal Maiam Cal Maiam Event’s Hall Bus a Saragossa Bus stop Saragossa

DE MONTF

PLÀNOL TURÍSTIC TOURIST MAP

ICONES / SIMBOLS

N SCHL

DEL S

T ORREDEMBA RR A

Centre d’activitats Mediambientals Cal Bofill, Environmental Activities Centre

DEL MONTMELL

Primary school Molí de Vent

D'AN TO

OL PO

Primary School l’Antina

El Cirerer Municipal Nursery

DE L A RO S ELLA

Councillor of Culture

D

E

GAIÀ A DE RIER E LA

ÈS

MO NTO RN

TRIA DÚ S A IN DE L

DE L‘ALGUER

DEL COMERÇ

1

PL. DE DEL L‘ESGLÉSIA

A

DE LA ORS

CAP CIR

DE LL

AES

Cal Bofill

DE LE

S MIM

B

C

Biblioplatja Beach library

OSES

2

ENT CON FL

EIDA

S ROD

Portals Gates

DEL

PSTGE

DE LE

Cal Xeco

DEL

AG AS

RÀ

A

AL

ES RQU OMA ES C

OR

A

AV. D IAGO N

DELS FIL AD

NS

DE L

FRA NC ESC M

DE SANT TELM

DE PO B LA LA

DE

E RT G IB DE

IN D IA

B

Cooperativa de Baix a Mar Maritime Cooperative Shop

Església Sant Joan Baptista Church Sant Joan Baptista

TERME MUNICIPAL

ES LAN

CATA

DE LLEIDA

DE

CLA

PLA NA

DEL

DEL CARRERÓ

OR X ES C

D E L'

RD

NO

PL. DE L'ESDEVENIDOR

ADO

R

DEL VILÓ

NTS DELS ATINE

GÜEL L DE JO AN

BRE TEM E SE ZE D L' O N DE

TIÀ

3 D‘ISAAC PERAL

B

DE AV.

OTA

DEL C

DE LA POBLA DE

B

E

Castell Castle

Torre de la Vila Town tower

CARRETERES / ROADS

MONTORNÈS

C

Patronat Antoni Roig Antoni Roig Social club ÈS

Des de / From > Torredembarra

4

AP-7

N-340

N-340

C-37

El Vendrell, 17 Km. Vilafranca, 38 Km. Vilanova, 39 Km. Barcelona, 83 Km.

Altafulla, 0,1 Km. Tarragona, 14 Km. Valls, 27 Km. Reus, 29 Km. Santes Creus, 31 Km. Delta de l’Ebre, 95 Km. Castelló, 201 Km. València, 271 Km.

El Vendrell, 17 Km. Vilafranca, 38 Km. Vilanova, 39 Km. Barcelona, 83 Km.

La Riera de Gaià, 6 Km. El Catllar, 9 Km. Salomó, 13 Km.

C-246

C-37

Far Lighthouse

C-246

3

5

La Pobla de Montornès, 6 Km. La Nou de Gaià, 7 Km. Montferri, 20 Km.

Biblioteca / Library

DEL CA

MÍ D

E LA

RA SA

DEL CAM

Í VE

LL

DE

LA

P OB

LA

DE M

ON

TO R

N

AS

RÀ

ARI

PL. DE LES REMENDADORES

SEB

LS

DE TAMARIT

ST.

DE LA MARE DE DÉU DEL CARME IBERN

B PASSERELL

DE

D EL S

ROS

U L PO Í DE

O SS E

DEL

ETA

LA B PLATJA DE BAIX AAMAR MP DE / BARRI MARÍTIM

D

Església Sant Pere Apòstol Church Sant Pere Apòstol

O RN

NA

E

ÇA

PER

D E L‘

OR

NT

AG

C PL. PL. D'ANTONI DE LA INDÚSTRIA ROIG DEL VIOLONCEL JOSEP VALLS DE

C

IA

R IB

SA AL

LA

OS

GO YA

DE

B L’AR

SO RT

Í DE

A

PAN YS

DE BENITO PÉREZ GALDÓS

DE LA PIANOLA

DE

NT AR

IG

S DE LES ESCOLE

IR

SA

I RO

NYA

NT C OM

E 'EBR RA D RIBE

CAM

TON

H

1

PG. DE COLOM PAU CASA

T PER E

L DE

3 Nucli antic de Clarà / Old village of Clarà

A DE L

P LES VAL DEL PL. DE NARCÍS MONTURIOL

S

DE

D'A N

IX

24

DE L'ENXANETA DAVID SÁNCHEZ DE JOAQUÍN COSTA

EU

PL. DE LA FONT

SIDE

ENT

DE V

OLÍ

LM

DE AV.

PL. DE L'ULTRAMAR

S

ALT DE SAN BA

ATA LU

PRE

RTS S PO

AN

ATA LAN ES

DE C

DEL

DE L

ÒLIA MAGN DE LA

COM ARQ UES C

K

TERRA ALTA

DEL CLAVECÍ

CR

N YA

S

NI

NTO

TA

SAN

DE LA

DE L

REU

CATALANS

C AT A LU

L ES

J DE LA

L ES

T ENO

I

. DE

DE

2 Baix a Mar

DE

PL. DE L'ESCORXADOR

BDA

DE

ROVIR A

APERS

PL. DE LA VILA

TON

ERIA

ISS

RN

CA

D'HERM EN CORTA SA

DELS BOTERS

OB

AN

LA

ARD DU

LA

DE

D'E

NT

L

DE

EL CAMPALAN

AL

SA

A

PG. DE RAFA

G IN

DE

FR E OT

RAL

ÜEL

R

DIA BA L'A DE

MU

DE JO AN G

B EN

LA

DO

A

N

DE

E L'ER

DEL

FO R

MA JO

UA R

DEL

IÓ

D

CAM ÍD

PL. DEL CASTELL

E

E

IÀ

CL DELS

AM PL

DEL

B

D

R

SOS DELS PAÏ

CESC MAC

D 'E D

DE LA PART

A

QUE

A DE LA TULIP

ÍS

AV. DE FR AN

RO SA LÍ

DEL CAMÍ

PG

DE M

PALANS AEL CAM . DE RAF

FLA ÑÉ I

DEL NARC

PATRIMONI HISTÓRIC / HISTORICAL HERITAGE

1 Centre històric / Historic town centre

PL. DE L‘ARAGÓ

I

DEL MAR

RETE RA D CAR

H

CAM

G

R ALZE DEL G SALOT DEL CA

F

4 TERME MUNICIPAL DE LA POBLA DE MONTORNÈS

LÍ

UJ O L

AM EL C

DEL P

MÍ

D O

DE L‘ALGUER

DE SANT TELM

D E L CO M E R Ç

SA

E CREUS

MOR A TA DE LA

TA FERROSA DE LA PUN

DE LA PUN

TA DEL MIR DE LA PUN

ACLE

DE TORTO

DEL GOLF DE SANT JORDI

ESTANY DE CLARÀ

23

Espai d‘Interès Natural Platja de Torredembarra i Creixell “Els Muntanyans“

CALA

DE LA

MÓR

A

6

DEL FERROCARRIL

DE LA CALA BONA

LL LA JUSTE DE LA CA

DELS ICART

DE LA

ORREDEMBARRA TERME MUNICIPAL DE T EIXELL TERME MUNICIPAL DE CR

DE LA CALA RIELLS

CA DE LA BAR

DEL CAP

DEL CAP

DE LA CALA FIGUER A

S AV. DE LAS DRASSANE

DEL BERGATÍ

DE LAGOLETA

DE LA FR AGATA

DEL XABEC

DEL GOLF DE ROSES

DE L GALIÓ

EL·LA DE LA CAR AV

DE LA NAU

DEL LLAGUT

DE LA PIR AGUA

LLAG

DEL

ALLA

R AS

TA

DEL L‘HAM

DEL CARRERÓ

DEL CAP D

ONT ORN ÈS ELL IDRE

NON

Í CAD DEL

EM AD OBL AP

D'IS

DE L CAR

RET

ER A

DELS PIRINEUS

RAI DEL

NIGÓ DEL CA

DÈS PENE

AL P A DE C

UT

P D E L B A I X C AM

DEL

D'ILURO

STO

CAMÍ DEL

DE LA GR

MORO

RET

SA DE LA RA DE LIÍV IA

DEL RIPOLLÈS

D‘ANDORRA

DE LA GARRO TXA

DE BERGUEDÀ

DE L‘ ALT CAMP

DE ILERDA DE ROMA

À

E BARBER

AD

S ERIE ILL

DE DERTOSA

CA DEL LIBI

DE BARCIN D'IESSO

DEL ROS SELLÓ

NC

DE L

A

D'URGELL

GU LE S DE

A UEL ENEÇ DE V IA

ERA

Ó TA DEL FALC DE LA PUN C TA DEL BAN DE LA PUN

DE BABILÒN

ONS

DEL SOLSONÈS

ESCIPI

S

DELS

DELS PESCADOR

IC

CIN

D E L T R E MA L L

PL. DE L'ESDE VENIDOR

BR

FEU

EGUR

P NOR

LA

DE LA XAR XA

ESTANY DEL SOL

FALCON

DE L'ARTET

AIX A MAR

22

PUNTA

LES

PL. DE LES REMENDADORES D‘ISAAC PERAL

DEL CA

LZINEL

MEIG

DELS O

DELS VERNET

DE BONAFILLA

DE TAMARIT

3

DEL CAP ROIG

DELS COMTES DE SANTA COLOMA OMAR D'OL

DE LA INDÚSTRIA PL. JOSEP PL. D'ANTONI ROIG VALLS DE LA MARE DE DÉU DEL CARME IBERN

PG. DE COLOM

DE LA

STIÀ

5

CALA

3 DEL GRU

AMAR

DE

RD

DÓS

L‘OC E

SEBA

DE LA

NCI

H PG. DE MIR

UI TA

1

SANT

ALOU

DE BIZA

ESTANY EL GAIANET

DE JOAQUÍN COSTA

PL. DEL MAR

ELL

AN A

DE G

4

DE LA PLATJA N ES

NTIC

P DE

S

VAIX

B LA

Q UER DE L' ES

STIÀ

BA

SE ST.

AMAR

P GRO

DE

I G A BA R D Ó S

PG. DE MIR

DEL CAP DE S

DEL

ORA

PL. DE DEL PAS L‘ESGLÉSIA

3

P DE TOS SA

DEL CA

DE B

DE L‘ÀNC

DEL CA

PACÍFIC

DE LA XAL

Í DE BENS

DEL C A

CAP

DE L‘OC EÀ

D E G U SSI

D EL C AM

OLÍ

DEL

EROL

D EL M

P DE

AA TLÀ

A

V ER D

GAVINA DE LA TA RENE DE L‘O

AM Í

AV. DE

DE LA NAN SA

H

NTÀ

A

OLL

D EL

UNY FORT ARIÀ DE M

DOLL

DE L C

S

SAD

À

DE SA

MEDE

LA

NA

CLAR

MIRÓ

ILLES

SA

ÇA

L

3

TA

AV. DE

ZQUEZ

OR

U

AG

RENE

ELL

SER

Í

LÁ GO VE

RIB

DE L P O

RN

DE L‘O

DE LES

S PIN

DIE

OYA

2

DE BENITO PÉREZ GAL

CA

DE JOAN

NI GAUD

EG

I

ARÀ

DEL CAIAC

ON

D'ANTO

DE

ISC OD

21

DEL SALOMÓ

AR

NA VIL

ÍA

E CL

Í DEL

R AM

CAM

ES D

C AM

T

DEL

ER LES

ITÜSES

DE

ACRA

ILLES P

DEL

S

NC

C AMÍ

IBE

GUA

4

SSO

DA LÍ

LLA

FRA

ER A

SI

SC

NER

OR

S

RO

LON È

SER

DE L

GU

RE N

2

SO

RIA

NO

TOR IM

N CE

S

ESTANY DEL SALER

DE L PA LANGRE

BARRI MARÍTIM

7

PLATJA NATURAL “ELS MUNTANYANS“

CATALUNYA Torredembarra

Barcelona

Tarragona

Tarragona

MAR MEDITERRÀNIA

C

CÍS

FR A

PL. DE L‘ARAGÓ

IM

A RCE

MA

BLO PI CA

SALV AD

AMAR

1

5

EU

EP

LA

QU

PG. DE MIR

L

QU

DE

JOA

4

PUJO

NTA I MO

JOS

DE

DE

E V IC

DE

SEP

ROM

JOA

18

IÀ

DE JO

ERE

DE

RESME

C AS A

DE P

DE LA SELVA

DEL MA

POLL

DE LA

DE LES

O

DE

GES

DEL

OR

IGUES D E

U

M EL

E

PO

AD

ONTS

L

ÍD

DEL B

DE LES GARR UM

DEL BA DE PA

DEL TUCAN

NOIA

NT JA

M CA

D‘ OSONA

DEL

L AN

D EL M

AR Í

DE SA

DE

T D EL LLO B R E G A

H2 DEL TARRAGONÈS

A

UBM

DE L'A

LC

DE L CA

LLÈS

MÍ

E

AP

LA T OR R

DEL VA

DEL GIRONÈS

DEL GARRAF

N DE

UST A

CA

CO

L DE

DE R AMO

ORAT

AU G

DEL

DEL PRI

PL. DE VILLARS

VIA

DE

DE S

DE LA

IÀ

LM

DEL CAMÍ DE LA SÍNIA DE CABECES

DE

D EL C A MÍ D E

L MO

RO

L MO

LLA

TERME MUNICIPAL DE TORREDEMBARRA CA M Í DE

S Í D EL PINS A LA SADO

DEL

DEL CAMÍ DEL CAP DE LA BOTA

0

COSTA DAURADA

100

200

300

O

A ST

DA

400

500 m.

E - 1 : 8400 F

G

H

I

J

K

U RA D A

L

8

18

GASTRONOMIA

RACONS DE CATALUNYA Platja de la Paella de

Torredembarra 19

20

M

arià Manent ja ho deia a ‘Altafulla’, el poema que pels volts de la dècada dels seixanta, de forma contemplativa i atret per les imatges que proferia l’entorn d’aquesta localitat del Baix Gaià (ara una mica canviat) va dedicar a la vila: “Amb olor d’estiu m’esperes com un núvol oblidat; Altafulla, amb cent palmeres i un castell de vi daurat”. El munt de vegades que en aquesta població i la seva contornada s’hauran escoltat aquests versos que segueixen deixant pels records aquella Altafulla rural que Manent mirava terra endins, aquella vila menuda envoltada d’oliveres i camps de blat, d’ordi a les eres i on bufava el vent salat.

Altafulla segurament ja no és la mateixa el juliol de 2023, malgrat que la memòria faci reviure la gent que la coneix unes instantànies que entrecreuen el nostre avui amb el de fa seixanta o setanta anys. L’Altafulla d’ara compta amb uns 5.600 habitants i en aquesta època de l’any pràcticament triplica la població. Una gentada que, com ja deia el poeta, copsa el magnetisme d’un lloc que a l’estiu cobeja tothom. Es demostra des de fa bon temps. I es palpa, sobretot, a partir del cap de setmana de Sant Joan, quan s’accentua l'efervescència del turisme.

Això, ben entrats al segle XXI, significa que tot i tothom estigui preparat. Tant aquells que arriben a la vila, s’hi allotgen i la descobreixen per primer cop, o el veïnat de segona residència, com

també els altafullencs i altafullenques, cadascú des del seu flanc, es tracti d’entitats, negocis particulars o, sense anar més lluny, es comparteixi replà de l’escala.

Altafulla, amb seny i rauxa, és capaç de demostrar que, en tot plegat, està a l’altura. Per aquest motiu, la frenètica activitat d’aquests mesos està pensada i dissenyada per satisfer tots els gustos, edats i públics. I el que és igual d’important, amb bons serveis, qualitat arreu, i adaptats als temps que toquen. Amb un Ajuntament acabat d’estrenar, el ventall i calendari de propostes culturals, festives i patrimonials és envejable; els afanys per reforçar les infraestructures i el sistema es coneix, i d’il·lusió per viure intensament els mesos de juliol i agost no en falta.

Potser a l’Altafulla d’ara les mules ja no arrosseguen els trills a l’era ni l’agricultura és el motor de l’economia. Però Altafulla segueix esperant a tothom amb olor d’estiu. Amb escenaris pintorescos als carrers i places de la Vila Closa pel Festival Internacional de Música, que ara arriba a la seva 36a edició; un trenet promogut per comerciants que recorre el poble de dalt a baix; la platja i el passeig de Botigues de Mar, que és un bullici de persones; jocs i activitats pel jovent i la gent gran; esports, fires, tradicions, natura, exposicions, música, solidaritat... En definitiva, un estiu d’Altafulla que sedueix

Tel. 977 65 14 26

www.visitaltafulla.cat

21 21

Mar i muntanya.

Els que trien l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors com a destinació turística no s’han d’enfrontar al dilema d’escollir entre el mar i la muntanya, perquè aquest lloc fusiona tots dos elements.

Destaca per les platges tranquil·les, de sorra fina i aigües transparents, ideals per a les famílies; i per un paisatge ric en contrastos.

Un paisatge únic a la Costa Daurada que fa de la destinació un paradís per

Lesaigües aigüessón sóntransparents transparents Les lamuntanya muntanyaés ésaatocar tocar iila

A

questa combinació d’atractius permet oferir una àmplia varietat de propostes per descobrir un entorn amb un alt valor natural i també històric. Entre aquestes propostes destaquen les visites guiades al patrimoni (més detalls a www.culturaalabast.cat).

En aquest sentit, és molt recomanable acostar-se, per exemple, a espais com ara: l’Hospital del Coll de Balaguer, fundat el 1344 i declarat bé cultural d’interès nacional, el Petit Museu Antonio Bonet Castellana, el Molí de l’Oli de Vandellòs, les fortificacions de la Guerra Civil al Coll de Balaguer, també coneguda com la fortalesa invisible, o veure l’Hospitalet de l’Infant des del mar amb un recorregut amb barca.

22

Els qui prefereixen alternatives d’oci més lligades a l’esport tenen al seu abast una oferta d’activitats nàutiques com ara anar amb caiac, pàdel surf, vela, snorkel, etc.

Entre aquestes refrescants experiències destaca la visita a la cova del Llop Marí amb caiac o paddle surf. Per protegir aquest espai únic del litoral tarragoní i evitar les aglomeracions, des de l’any 2021 cal fer una reserva prèvia a través de la pàgina web de turisme de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors. També hi ha empreses del municipi que ofereixen la visita guiada a aquest indret que la natura ha cisellat durant milers d’anys.

D’altra banda, aquest estiu s’organitzen unes visites guiades submarines que permeten descobrir el ric fons marí de

als amants de la fotografia i de la natura.

Aquest estiu s’organitzen visites guiades submarines per descobrir el ric fons marí

l’Hospitalet de l’Infant, un tour amb el trenet turístic, una ruta de relats a l’ombra i tallers ambientals.

Als que simplement volen relaxar-se, els recomanem estirar-se sobre la sorra de qualsevol de les quatre platges o les tres cales que atresora el municipi. Les platges, amples i gens massificades com la de l’Arenal, la de la Punta del Riu, la naturista del Torn o la de l’Almadrava. Les cales, petites i amagades, s’ubiquen a la part més agresta del litoral del municipi, sorrals com la Cala Justell, la platja de la Cova del Llop Marí i la Cala Bea. Cap al tard, quan la calor ja no és tan asfixiant, a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors podreu gaudir d’activitats a l’aire lliure com espectacles de circ, cinema a la fresca, actuacions musicals i el mercat d’artesania de la plaça de la Marina. Una darrera recomanació per acabar el dia és caminar pel passeig marítim i gaudir d’un ocàs espectacular en què s’uneixen el sol, l’horitzó marí i el perfil de les muntanyes

Més informació a:

www.hospitalet-valldellors.cat

Castell de la Santa Creu

A

Calafell, a un pas de Barcelona, al cor de la Costa Daurada, podràs submergir-te al llarg dels 5 km de platges, amb aigües cristal·lines que atrapen l’esperit i omplen de goig els sentits. A Calafell, trobaràs ibers i romans, àrabs i senyors feudals, tots ells formen part de la història del municipi, i podràs viatjar 2.500 anys enrere, de la mà d’un ric llegat històric: la Ciutadella Ibèrica, el Museu Casa Barral, el Bot Salvavides, el Centre d’Interpretació “La Confraria”, o el Castell de la Santa Creu.

Aquests són alguns dels testimonis de la història que ens fan de guia a través del temps fins avui.

Calafell és una porta oberta al Mediterrani. El municipi combina la riquesa del seu patrimoni històric amb el poderós atractiu de cinc quilòmetres de platges de fina sorra daurada, amb el certificat de gestió mediambiental UNE-EN ISO 14001:2004 i el certificat EMAS atorgat per la Unió Europea.

A Calafell podràs practicar el teu esport favorit; tastar alguns dels exquisits secrets cuinats amb passió als fogons dels seus restaurants i gaudir del seu ambiciós calendari de festes i activitats que tenen lloc al llarg de tot l’any.

No podem oblidar que Calafell gaudeix de la certificació de Turisme Familiar (Platja en Família) atorgada per l’Agència Catalana de Turisme, cosa que significa que disposa d’una oferta d’allotjaments i serveis adaptats a les necessitats de les famílies i d’una gran varietat de propostes d’oci i entreteniment. A Calafell també podràs realitzar diferents esports com el Nordic Walking (amb guies titulats i totalment gratuït), senderisme, BTT, etc.

I no et pots perdre l’ampli ventall de serveis i activitats aquàtiques, com ara cursos de vela, caiac, surf de rem, windsurf...

Calafell disposa d’una variada oferta d’oci per a tota la família. Al nostre municipi hi trobareu activitats a realitzar tant per a grans com per als més petits: espectacles infantils, balls, festes gastronòmiques, cinemes, golf, club infantil, centres esportius, activitats nàutiques i un llarg etcètera.

A Calafell també podreu gaudir de la nit més jove i màgica de la Costa Daurada: música, llum, gent agradable, espectacles i una gran varietat de bars musicals i discoteques.

A què esperes per venir? En família, en parella, amb amics o amb qui tu vulguis!

Museu Casa Barral

Ciutadella Ibèrica

esa El municipi combina la riqu b del seu patrimoni històric am c el poderós atractiu de cin quilòmetres de platges

OFICINA DE TURISME: C/ Sant Pere, 29-33 · 43820 CALAFELL (Tarragona) Tel. 977 699 141 informació@calafell.cat

© Foto de Joan Capdevila

a comarca de l’Alt Camp és una gran desconeguda. Podríem dir que, a banda de la capital, Valls, amb els calçots i les colles castelleres, poca cosa més se’n coneix. Possiblement, hi heu passat moltes vegades perquè, si agafeu l’AP-7, la travesseu per la part est. En aquest article us volem explicar algunes coses d’aquesta comarca de l’interior de la Costa Daurada. I és que no hi ha cap altra comarca que reuneixi els atractius que té la nostra!

Situada a prop del mar, envoltada de muntanyes i amb una plana extensa i fèrtil banyada per dos rius, compta amb una capital activa i viva, però no excessivament gran, i amb vint-i-tres municipis i una entitat municipal descentralitzada eminentment agrícoles.

No hi trobareu ni gota de massificació i podreu gaudir d’un paisatge que aplega molta diversitat de cultius. L’escriptor recentment traspassat Josep Maria Espinàs, a l’obra A peu per l’Alt Camp, va retratar així la nostra comarca: “I això és l’Alt Camp, treballat pam a pam, vivificant la terra eixuta, amb una llum que ho encén tot i crema l’aire fins a fer-lo 26

transparent, i cada fulla protegeix una arrel, i els camps són com miralls de terra que es reflecteixen ells mateixos.”

Si visiteu l’Alt Camp no us podeu perdre el Monestir de Santes Creus, la joia cistercenca de llum encisadora; l’Església Arxiprestal de Sant Joan de Valls, un temple gòtic que compta amb una magnífica col·lecció d’escultura barroca; l’església romànica de Sant Ramon del Pla de Santa Maria, la més bella de la comarca; el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri o l’Ermita del Roser de Vallmoll, obres de l’insigne arquitecte modernista Josep M. Jujol.

També destaquen la Capella del Roser de Valls, que acull les rajoles de la Batalla de Lepant, úniques al món; i l’Església de Sant Jaume de Bràfim, amb un orgue i un retaule major barrocs.

A l’Alt Camp hi ha la Catedral del Vi de Nulles, el magnífic celler de l’arquitecte Cèsar Martinell que, junt amb altres cellers modernistes com el d’Alió, Aiguamúrcia, Cabra del Camp, Santes Creus o Vila-rodona, converteixen l’Alt Camp en un referent del modernisme rural a Catalunya.

Si visiteu la comarca no us podeu perdre el Monestir de Santes Creus, la joia cistercenca de llum encisadora Seguint amb els llocs d’interès d’aquesta comarca, cal parlar del Columbari de Vila-rodona, un monument funerari romà únic al món; o l’Ermita del Remei. El Mirador del Molí (el MiMo) d’Alcover és la porta d’entrada a la capriciosa natura que envolta el riu fins a arribar a les fonts del Glorieta, al bell mig de les Muntanyes de Prades, al terme de Mont-ral.

©

Fo

© Fo

t

e od

C ar

in a R

oig

to d e Joa n C ap dev

ila

A l’Alt Camp també hi ha la Torre de la Mixarda i el Pont del Diable, a Figuerola del Camp; així com diversos castells de la Marca Hispànica com el de Querol, la Torre de Pinyana, el de Saburella, el de Selmella, el de Vila-rodona, el de Rodonyà, el de Vallmoll i el dels Garidells, alguns dels quals recentment restaurats.

Altres punts destacats de la comarca són la Pinacoteca de Vilabella, amb una bona mostra de pintura religiosa; el Casal dels Marquesos de Vallgornera del Rourell; el Casal o Castell del Milà i l’Església de Santa Magdalena de la Masó, amb l’únic campanar exempt de la comarca.

Finalment, esmentar també el camí dels Retorts i l’entorn del Pi de Puigpelat; les rutes dels molins de la Riba; l’edifici de Ca l’Orga de Picamoixons, que actualment acull el Centre d’Interpretació de l’Oli, i el camí de les Terres del Gaià, que ressegueix el curs del riu Gaià

Celler de Nulles

ESMORZARS MODERNISTES

C

M

Y

MC

YM

YC

YMC

K

Esmorzar al rooftop de l’Hotelet i visita guiada per la Manresa modernista d’Ignasi Oms i Alexandre Soler i March

Divendres de setembre, de 10 a 12:30h Més informació i reserves:

manresaturisme.cat

Una proposta singular on la gastronomia i el modernisme en són protagonistes L’activitat es durà a terme els divendres del mes de setembre a l’Hotelet Casa Padró, el Casino, la Casa Gabernet Espanyol, la Casa Lluvià i la Basílica de la Seu.

L'

experiència d’Esmorzars Modernistes a Manresa comença amb un esmorzar complet al rooftop de l’Hotelet –ubicat a l’edifici modernista Casa Padró-, gaudint de la gastronomia local amb productes km0 i amb unes vistes úniques de la ciutat i els seus edificis modernistes. L’experiència continua amb un recorregut guiat pels diferents edificis modernistes de la ciutat, com el Casino, la Casa Gabernet Espanyol i la Casa Lluvià, entre altres, acabant a la majestuosa Basílica de la Seu, admirant la seva façana d'època modernista.

A principis del segle XX, Manresa vivia una època de creixement econòmic gràcies al desenvolupament de la indústria tèxtil a la ciutat. Enmig d’aquesta bonança econòmica, es va confiar a un grup d’arquitectes d’ascendència local, com Ignasi Oms, Alexandre Soler i March, Bernat Pejoan i Josep Firmat, la construcció de residències i altres edificis amb un característic estil modernista que dona, encara avui dia, un toc de distinció a l’eixample de la ciutat.

L'activitat es durà a terme els divendres de setembre 1, 8,15, 22 i 29.

La Fundació Turisme i Fires de Manresa i l’Hotelet Casa Padró sumen esforços per a oferir una proposta cultural i gastronòmica, on el Modernisme és el principal protagonista. Les inscripcions estan obertes des del dimarts 1 d’agost, a través de la pàgina web www.manresaturisme.cat

Per a més informació TURISME DE MANRESA Tel. 938 78 40 90

www.manresaturisme.cat

29

A

la principal població vitivinícola del Bages

rtés no pot amagar el seu passat lligat a la indústria tèxtil, del qual només en queden records.

Però en aquest moment, Artés és la principal població vitivinícola del Bages, on conflueixen dues denominacions d’origen: la D.O. Pla de Bages (per als vins) i la D.O. Cava (per als escumosos). Malgrat que la vila és un centre d’indústria i serveis a la zona, les vinyes, els cellers i les caves que l’envolten generen un entorn agradable per als amants del senderisme i el turisme del vi.

A banda de la producció de vins, també comparteix una bona gastronomia, que es fon en un passeig enogastronòmic on conèixer cellers i restaurants del municipi. Si visiteu Artés tindreu l’oportunitat de descobrir un món d’olors i sensacions que us transportaran a la tradició més arrelada.

Els darrers anys ha anat augmentant la població amb gent que ha volgut guanyar en qualitat de vida i gaudir d’un entorn màgic caracteritzat per una natura molt particular.

El perímetre d’Artés està replet de senders i camins que permeten recórrer, tot caminant, diversos itineraris amb l’objectiu de destapar les petjades de la història. Quatre punts que marquen el pas del temps són l’alzina del Mas Pujol, la Font del Colomer i les rutes Montcogul-La Gavarresa o la Ruta d’Artés. I és que el terme municipal d’Artés disposa d’una xarxa de camins senyalitzats molt variada que permet la tria d’excursions de diversos nivells. Per exemple, podeu seguir els sis corriols d’Artés o optar per altres recorreguts més exigents, com el camí de Sant Jaume, el camí Ramader Central o els dos PR del municipi. També podeu gaudir d’itineraris geològics: els paleocanals d’Artés i els tres recorreguts realitzats pel Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central.

Endinseu-vos al centre històric i passegeu pels seus carrers i places. Escoltareu que us parlen fluixet de tot allò que han viscut. Trobareu pedres llegendàries, us endinsareu en una història amagada d’un món pretèrit, en un nucli antic farcit de records que us captivaran i amb un conjunt arquitectònic que amaga llindes de portals i finestres medievals.

El barri vell us convida a passejar per gaudir de petites joies: el forat de la pudor, l’últim arc de la muralla (anomenat arc de Sant Marc), la plaça dels Escacs, l’emblemàtic Padró i la plaça Vella, que és l’escenari de l’ancestral Festa de Sant Joan. Hi ha també el Museu de la Història d’Artés-Fons Pare Faura, on la seva exposició us farà viatjar per la història del municipi des dels seus inicis fins a l’actualitat: la vida econòmica i social, els artesencs il·lustres i, fins i tot, podreu pujar al campanar vell.

30

Durant l’any, a Artés s’organitzen diferents fires i festes que evoquen tradició, com per exemple la Festa Major, la revetlla de Sant Joan, on es fa un ball de bastons propi caracteritzat pel foc on els balladors porten uns petards com si fossin banyes, essent tot un espectacle digne de veure. Artés també celebra la Festa de la Verema i concerts varis. A l’abril té lloc la Fira d’Artés, que ja porta 62 edicions i on hi té lloc un ampli i variat programa d’activitats per tota classe de públic.

En aquesta fira s’uneixen artesania, expositors i firaires. La Fira pretén donar valor i fomentar els productes artesans de proximitat, identificats amb la terra i el patrimoni d’Artés, això com promoure l’autèntica activitat artesana pròpia de l’indret.

A més, la Fira d’Artés és un espai de trobada pera a empreses de l’automoció i sectors relacionats on comparteixen idees.

Veniu a conèixer Artés i descobriu racons plens d’història.

És imprescindible fer un tast de vins i caves, passejar per alguns dels racons rurals i gaudir de les tradicions més arrelades al municipi

Per a més informació:

AJUNTAMENT D’ARTÉS Telèfon 938 20 20 49 artes@artes.cat

Som la Via Natural per gaudir del Montseny amb transport públic, amb bicicleta o bé caminant.

Som un nou centre d’activitats a la natura, de serveis turístics i d’informació del Parc.

Oblida’t del cotxe! Som l’accés còmode als espais naturals del Baix Montseny i del parc natural del Montseny, i ho som minimitzant les emissions de CO2.

Montseny Via Natural és un equipament de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.

Santa Maria de Palautordera

ha estrenat nova oficina per al punt d’informació del parc natural del Montseny. Es tracta de la recentment remodelada estació de tren de Palautordera, on els usuaris trobaran informació turística i diversos serveis d’interès, com lloguer de bicicletes, trànsferts i paquets turístics, operats per l’empresa Rutatur.

L’edifici de l’estació de tren de Palautordera, que s’ha restaurat curosament respectant l’arquitectura original de l’edifici, acull el punt d’informació turística municipal i és, actualment, també punt d’informació del parc natural del Montseny. Obre de dimarts a divendres de 9 a 18 h i dissabtes, diumenges i festius de 9 a 14 h. Amb aquesta nova ubicació del punt d’informació, d’on també surt el Bus Parc, s’ofereix un nou accés sostenible i en transport públic al parc natural.

32

Però, a banda del servei d’informació i publicacions, aquest punt és molt interessant perquè l’empresa concessionària que gestiona l’espai (Rutatur), està especialitzada també en guiatges, lloguers de bicicletes, trànsferts i paquets turístics. Així, si

voleu podeu fer la ruta acompanyats per un guia, que us portin les bicicletes fins a un punt determinat o algun altre paquet combinat de diferents serveis. Disposen també d’una flota de bicicletes de lloguer perquè et puguis moure de manera còmoda per l’entorn del Baix Montseny. És imprescindible que consultis la disponibilitat i en facis la reserva prèviament.

Combinaràs una sortida amb BTT o ebike i una estada a un allotjament, un dinar o una activitat lúdica a un preu únic

Descobreix un munt de rutes per a gaudir amb família, amics o en solitari a la zona del Baix Montseny i Montnegre Corredor.

Es tracta de rutes senzilles, de poques hores de durada, especials per a passar un matí o una tarda entretinguda, esportiva i saludable. No cal disposar d’un gran fons físic. També pots utilitzar el nostre servei de lloguer de bicicletes. És molt senzill, simplement arribes a l’estació de tren de Santa Maria de Palautordera i allà mateix

agafes la teva bici o ebike amb el GPS i la ruta que desitgis precarregada, instal·lada i a punt per a començar a pedalar.

Us oferim un conjunt d’activitats completes, divertides i diferents. Combinaràs una sortida amb BTT o ebike i una estada a un allotjament, un dinar o una activitat lúdica a un preu únic.

Descobriràs els racons més emblemàtics de la zona amb la confiança que es tracta de rutes testades personalment i professionalment, totalment pedalables i amb la garantia que tindràs a la teva disposició el millor suport perquè mai et sentis sol i només t’hagis de preocupar de gaudir del moment.

d’acció de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), és la culminació després que la construcció del carril bici unís el municipi de Santa Maria de Palautordera amb l’estació.

Vine al parc natural del Montseny amb transport públic integrat, bitllet combinat Renfe més Bus Parc, els dissabtes, diumenges i festius de tot l’any (excepte Nadal i Sant Esteve)

Montseny Via Natural està situat a l’antiga estació de tren, línia R2 Nord de Rodalies Renfe, parada Palautordera.

• A 50 minuts en tren des de Barcelona.

• A 1 hora en tren des de Girona.

• A 3 quilòmetres de Santa Maria de Palautordera, un carril bici facilita l’accés al poble

A què estàs esperant? Escull la teva opció, t’estem esperant!

Així mateix, a banda de poder arribar i marxar en tren, també permet agafar el Bus Parc, línia 576, que va fins al poble de Montseny passant per Sant Esteve de Palautordera i Fogars de Montclús. Amb aquesta actuació, emmarcada dins del pla

Tel. 684 408 142 turisme@smpalautordera.cat www.montsenyvianatural.cat

SANT MARTÍ DE CENTELLES Esport i Salut entre el Congost i els Cingles de Bertí

l municipi de Sant Martí de Centelles conforma el límit més meridional de la comarca d’Osona i està situat a la província de Barcelona. S’estén a la dreta del riu Congost, amb una extensió de 25,70 km2 i una altitud mitjana sobre el nivell del mar de 722 m. El terme està distribuït en dos altiplans separats pels Cingles de Bertí.

La part alta està centrada en les antigues parròquies de Sant Martí, que ha donat nom al terme, i Sant Miquel Sesperxes.

La part baixa inclou el veïnat de l’Abella, nucli urbà del municipi, i la parròquia de Sant Pere de Valldaneu.

34 34

La localització entre espais naturals singulars com el Montseny i el Bertí, així com la gran diversitat orogràfica, fan que el terme de Sant Martí presenti una riquesa paisatgística molt gran, que es reflecteix en els seus valors tant natural com patrimonials. La inclusió de bona part del municipi en l’espai d’interès natural dels Cingles de Bertí demostra la importància d’aquests valors, que compten amb una infraestructura a mesura que permet gaudir-ne sense comprometre’n la sostenibilitat.

ESCOLA D’ESCALADA DE LA SOLEIA DE VALLDANEU

Situada al costat de l’església romànica de Sant Pere de Valldaneu, l’Escola d’Escalada de la Soleia és un conjunt equipat integrat per un gran nombre de vies d’escalada, un ràpel i un camí equipat. El conjunt permet tant iniciar-se en l’escalada com fer ascensions més tècniques, tot plegat en un entorn privilegiat amb vistes a la vall del Congost i el massís del Montseny.

CIRCUITS D’ORIENTACIÓ ESPORTIVA

Sant Martí de Centelles compta amb tres circuits fixos d’orientació esportiva: Circuit de l’Oller-Valldaneu, entre el nucli urbà i la vall de Valldaneu; Circuit del Castell de Sant Martí, entorn de les ruïnes majestuoses de la fortalesa; i Circuit del Mas Blanc-Màrius Torres, a la rodalia de l’Hostal Rural Mas Blanc i de l’Espai Cultural Màrius Torres, en un lloc abundant en boscos i fondalades.

ITINERARIS DE SALUT

El municipi compta amb quatre circuits de salut homologats pel Pla d’Activitat Física, Esport i Salut de la Generalitat de Catalunya: Pla de Sant Miquel, Valldaneu, L’Adorar i Terrissos Vermells; i l’Abella-Oller. Es tracta d’itineraris adreçats a persones grans o amb dificultats lleus de mobilitat, per tal d’augmentar el nivell de pràctica d’activitat física i gaudir de millor salut física i mental.

ITINERARIS TEMÀTICS

Sant Martí compta amb diferents itineraris pel medi natural articulats entorn de temàtiques variades: El Camí dels Arbres, que ressegueix els arbres i arbredes més singulars del municipi; l’Itinerari dels Cingles de Bertí, que remunta la cinglera pels llocs més emblemàtics inclosos en l’Espai Natural protegit; i la Ruta Literària de Sant Martí, a través dels paisatges inclosos en diverses obres literàries.

ACTIVITATS ESPORTIVES PUNTUALS

Sant Martí de Centelles també és l’escenari de diferents proves i activitats esportives en el medi natural durant l’any, entre les quals destaquen la Cursa de Valldaneu, la Caminada de Sant Martí, la Caminada Solidària dels Guerrers contra el càncer infantil, la Caminada de les Dones, i diferents curses d’orientació Per a més informació:

AJUNTAMENT SANT MARTI DE CENTELLES Tel. 93 844 24 06

www.santmarticentelles.cat Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

C

entelles ofereix al visitant un comerç actiu i modern amb productes locals i de la terra, així com un patrimoni natural i cultural de tradicions i festes per viure i conviure.

Durant l’estiu, la vila celebra esdeveniments tradicionals com la Fira de la Ratafia, que es realitza des de l’any 2009. La ratafia és una beguda tradicional de les terres catalanes amb més de mil anys d’antiguitat. Reconeguda com a Denominació Geogràfica, es prepara a base de nous verdes, aiguardent o alcohol, i es barreja amb diverses herbes aromàtiques i medicinals, seguint un procés de maceració durant un cert temps.

El producte resultant és un licor digestiu que s’olora i assaboreix

à

Mas el Cerd

lentament per extreure’n les tradicions i experiències de l’artesà.

La vila ha tingut mercat i fires documentades des dels segles XV i XVI. El mercat, durant els tres darrers segles, es fa el diumenge, si bé antigament s’havia fet entre setmana.

Les fires inicialment eren el 25 i 26 de novembre per Santa Caterina i el 2 de febrer la de la Candelera i eren de roba i de bestiar. Al segle XIX, per desestacionalitzar les fires, es va crear una fira el mes de juny per facilitar la comercialització de productes d’estiu.

Actualment, cada diumenge, el mercat omple de vida el poble amb les seves parades multicolors i establiments oberts, potenciant el comerç local i el valor dels productes artesans que s’ofereixen.

Església de

36

ina

Molí de Llav

lles

a de Cente

Santa Colom

Centelles també conserva, gestiona i difon un patrimoni cultural ric i divers que inclou elements immobles, mobles, documentals i immaterials de caràcter històric, artístic i tradicional que han conformat la seva identitat al llarg del temps. El nucli antic de Centelles conserva les traces de la vida emmurallada que fou, a partir del segle XIV, la capital política i econòmica de la baronia i després comtat de Centelles. L’empremta d’aquell període es conserva tant en la forma urbana com en els carrers principals que creuen la vila, els edificis més emblemàtics, els detalls decoratius de portals i les façanes.

El municipi té com a emblema El Portal, declarat bé cultural d’interès nacional i constitueix una mostra d’arquitectura urbana de mitjan segle XVI. El Portal era el punt d’entrada i sortida pel nord de la vila emmurallada i és l’únic vestigi que resta dempeus de l’antic cercle de murs i torres que envoltaven el nucli de la vila.

La vila es mostra amb la marca “Centelles és màgia” per donar a conèixer la diversitat de comerços, les fires, les activitats culturals, les rutes pel patrimoni i l’entorn encantador del municipi. A què esperes doncs?

Vine a Centelles!

Per a més informació:

Palau Comta

l

Tel. 938 810 375 www.centelles.cat

Actualment, cada diumenge, el mercat omple de vida el poble amb les seves parades multicolors i establiments oberts, potenciant el comerç local i el valor dels productes artesans que s’ofereixen

La Descoberta del Paradís (1870–1936).

De Blanes al Cap de Creus, identitat d’un paisatge.

Exposició al Museu d’Art de Girona fins al 17 de setembre de 2023

La Foradada de Josep Mª Mascort (1921)

D

escobreix l’exposició més refrescant de l’any: «Costa Brava: La Descoberta del Paradís (18701936). De Blanes al Cap de Creus, identitat d’un paisatge» al Museu d’Art de Girona i capbussa’t en un viatge a través d’aquest paradís mediterrani que va captivar artistes i visionaris. La mostra es podrà veure fins al 17 de setembre de 2023.

La nova exposició temporal del Museu d’Art és fruit d’una investigació de més de tres anys que ha donat lloc a un itinerari geogràfic únic, i que ens explica com més de 50 artistes, de manera conscient o fortuïta, van contribuir a donar forma i consolidar la marca

«Costa Brava». Una mostra on descobrir l’empremta d’aquests artistes en la regió i com la van convertir en el subjecte de les seves obres i en la plasmació d’un ideal.

Des de paisatges majestuosos fins a retrats commovedors, aquesta exposició, comissariada per Mariona Seguranyes i produïda pel Museu d’Art de Girona, presenta prop de 60 quadres i documents procedents de diverses col·leccions privades i institucions destacades com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Reina Sofia de Madrid o el Museu Thyssen de Màlaga.

Amb una disposició temàtica en sis àmbits expositius, l’exposició ens condueix

des de «La Costa Brava abans de la Costa Brava», on descobriràs el testimoni pictòric d’una costa encara verge, fins a «Pintors a la Costa Brava. Constructors d’identitat», que et revelarà els artistes que van donar vida a la imatge idíl·lica d’aquest paratge.

L’exposició continua amb dos àmbits dedicats a dos focus artístics de gran rellevància, com van ser Tossa de Mar i Cadaqués, cap de Creus, i en com aquestes localitats es van convertir en punts de confluència d’artistes a la recerca purament de llum i natura. La mostra conclou amb “Destrucció del paradís.

Els primers crits d’alerta”, un impactant recordatori dels esforços per preservar

Pujada de la Catedral, 12 · 17004 GIRONA • Tel. 972 203 834

Platja de Rachel Russel (c. 1920-1930) Detall de Tossa de Mar de Laureà Barrau (1908)

aquesta joia natural de l’auge descontrolat.

Paral·lelament, el Museu de l’Empordà de Figueres presenta l’exposició «Costa Brava.

Quan Cadaqués era una festa», que es podrà visitar fins a l’11 de setembre. La mostra es focalitza en aquesta població i en com la presència d’artistes vinguts d’arreu, la nissaga dels Pichot i la presència del pintor Eliseu Meifrèn van ser motors de desenvolupament d’aquest nucli artístic.

No et perdis aquesta oportunitat única per submergir-te en el llegat artístic i cultural de la Costa Brava tot gaudint de l’obra de Salvador Dalí, Ramon Martí Alsina, Modest Urgell, Joaquim Mir o Joaquín Sorolla!

L’Estartit de Joaquim Mir (1935)

Fotografia de @Marta Culla

lla

ez

rafi

la

Pér

Fotog

C

ul

Ca

s rlo

ad

rta

e@

Ma

40

Fotografia de @

a comarca de la Selva ens regala indrets naturals plens de llegendes, i un d’ells és el municipi d’Osor. Situat al bell mig d’una vall entre muntanyes i turons, aquest municipi de cases de pedra i carrers estrets, està dividit per un pont de pedra de més de 6 segles d’història, el Pont Vell. Aquest pont d’estil romànic i empedrat és un dels punts més fotografiats de la vila, que passa per la riera d’Osor, un afluent del riu Ter i un dels més cabalosos de la serra. Les seves poblacions veïnes són Anglès, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners, que comparteixen l’espai natural i encantat de les Guilleries, de boscos frondosos, camins i aigua, gràcies a la qual la vegetació és impressionant. Tot això et convida a descobrir les rutes de senderisme.

N’hi ha més d’una vintena de senyalitzades per recórrer Osor i la seva rodalia, que ben segur et portaran a veure llocs màgics de gran valor turístic natural.

Fotografia de

@M

ar

ta

Cu

Osor et convida a visitar els seus negocis artesans i els allotjaments rurals que et permetran poder ferhi una visita, descobrir els seus productes locals, la gastronomia i les tradicions més arrelades. Et portem a la Font del Borrell, una de les fonts més conegudes de la comarca i documentada des del segle XVIII, on assaborir l’aigua més fresca i pura. Després, podem visitar el forn d’Osor de Can Peret, on s’elabora el pa des de fa quatre generacions, amb aigua dels torrents de la vall, massa mare i fusta

Descobreix les seves rutes senderistes, et portaran a veure llocs màgics de gran valor turístic natural

Fotografia de @Marta Culla

Vine a Osor i descobreix els seus productes locals, la gastronomia i les tradicions més arrelades dels castanyers de les Guilleries, amb un forn centenari de volta de pedra. I què et sembla provar els embotits casolans de la Carnisseria Pilar Coll? I un àpat de cuina tradicional catalana a Can Sidru, la Taverna del Sobirà, l'Hostal de l'Espinau o al Bar de la Piscina, acompanyat d'un bon vi de Can Calic al carrer Major de la Vila? Perquè els vilatans i vilatanes saben apreciar el pas tel temps i han vist com, a poc a poc, Osor ha anat evolucionant, donant la benvinguda a tothom que els visiti i vulgui passar uns dies envoltats d’un patrimoni de més d’onze segles d’història.

El barroquisme dels seus carrers empedrats parlen per si sols. Si ens hi endinsem, podrem observar un

llegat arquitectònic singular, com la casa de Can Roure, on predomina un finestral gòtic de gran bellesa i un portal adovellat de mig punt. Altres cases com la de Can Casamitjana o Can Margarits defineixen perfectament l’estil del poble, peculiar i pintoresc, que atrapa i encanta a tots els amants de la muntanya. Un altre element destacable és l’església de Sant Pere, un antic temple romànic de l’any 1125 i que, actualment, és d’estil barroc i coronat pel campanar.

També la Torre de Recs, una torre robusta i quadrada edificada amb posterioritat a 1439, la qual s’usà com a presó a partir del segle XIX, per això també se’n diu Torre de la Presó.

El municipi es manté viu d’activitats i esdeveniments durant tot

l’any, mantenint tradicions, com el Ball del ciri, que es remunta al segle XVI i en el que hi participa tot el poble durant la Festa Major del Terç, el tercer diumenge de cada setembre. Nosaltres no ens volem perdre aquest racó tan màgic. I tu, ens vols acompanyar?

Per a més informació:

AJUNTAMENT D'OSOR

Telèfon 972 44 60 00 www.osor.cat

42

RACONS DE CATALUNYA Panoràmica d’

Osor

43

Breda, poble terrissaire

E

l poble de Breda, ubicat als peus del Montseny, té una llarga tradició terrissaire, documentada des de principis del segle XV. Un document de l’any 1408 explica que a l’església del monestir de Sant Salvador -un dels atractius patrimonials de la vila, amb el seu imponent campanar romànic- ja hi havia una capella dedicada a Sant Hipòlit, patró dels terrissers, la qual cosa indica que ja hi havia un col·lectiu important dedicat a aquest ofici.

La producció terrissaire de Breda s’ha centrat tradicionalment en els atuells de cuina, bàsicament en diverses modalitats d’olles i cassoles, per bé que al llarg del segle XX també alguns tallers i obradors van començar a crear objectes decoratius. A partir dels anys 70 la producció artesanal de terrissa va evolucionar cap al que avui és una indústria moderna dedicada sobretot a la creació d’atuells de cuina i d’envasos ceràmics d’ús alimentari.

Com podeu veure, Breda és l’indret ideal per aproximar-se al món de la ceràmica perquè al darrere hi té tot el pòsit d’una llarga tradició. D’un temps ençà, podem veure com proliferen a les ciutats els petits tallers de ceràmica on s’ensenya a realitzar aquesta activitat, moltes vegades amb una vocació lúdica, d’esbarjo. El millor, doncs, és acostar-se a practicar-la on s’ha realitzat tota la vida!

Els amants de la ceràmica poden trobar a Breda algunes ofertes de tallers. Darrerament, s’ha posat en marxa l’Escola de Ceràmica de Breda – Can Surí, un centre creat a partir de la col·laboració entre la família terrissera Planas-Llovet i l’Ajuntament de Breda.

S’hi ofereixen cursos de ceràmica per a totes les edats, tallers de decoració de ceràmica, tallers de torn i altres activitats. Els podeu seguir a l’Instagram @escolaceramicabreda.

El municipi, ubicat als peus del Montseny, té una llarga tradició vinculada al món de la ceràmica

Un altre indret on poder fer tallers i cursos de ceràmica és l’estudi de l’artista Cécile Ribas que està especialitzada en la creació d’escultura ceràmica. A part de la seva obra artística, també es dedica a la formació oferint cursos de ceràmica creativa. La podeu trobar a www.cecileribas.cat i a l’Instagram @cecile_ribas Pels que no tinguin ganes d’embrutar-se les mans, però vulguin aproximar-se igualment a l’artesania bredenca també hi ha opcions. L’artesà Antoni Majó us ensenyarà com treballa al torn en les seves demostracions per a grups. Tan aviat us podrà fer un càntir, com un gerro, com una olla i, a sobre, us semblarà fàcil (sense ser-ho). Podeu contactar-hi a www.ceramiquesmajo.com Per conèixer la tradició terrissaire de Breda podeu visitar el Centre Cultural Els Forns, un antic obrador de terrissa del segle XIX reconvertit en un espai expositiu. S’hi conserven dos antics forns moruns antigament dedicats a la fabricació de terrissa i hi trobareu una exposició permanent sobre la història de la terrissa bredenca i la seva fabricació actual. Obren caps de setmana i festius.

No podeu marxar sense passar per les diverses botigues de ceràmica que hi ha a Breda. Allà hi podreu comprar les típiques olles i cassoles!

45

Catorze esglésies, dos castells, una infinitat de masies, coves, rius i gorgs en què refrescar-se. Montagut i Oix és una destinació perfecta per als amants del senderisme i la natura.

Al nord de la comarca de la Garrotxa, topem amb l’únic municipi de la comarca que limita amb frontera francesa, el segon més extens i un dels més grans de les comarques gironines.

Ens trobem al terme de Montagut i Oix, format per un terreny muntanyós i envoltat de la natura que personalitza la

46

zona. El terme, localitzat concretament a l’alta vall del Fluvià, a l’Alta Garrotxa, és el municipi que més extensió aporta dins l’espai d’interès nacional de l’Alta Garrotxa i abasta també una petita part del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Així doncs, es tracta d’un indret enmig de la natura, on respirar l’aire més pur de la terra i els arbres i on gaudir relaxat dels dos nuclis de població, Montagut i Oix. El terme municipal presenta nombrosos veïnats, tant Montagut, situat en una gran plana elevada entre el Llierca i el

Fluvià, com Oix, envoltat de muntanyes fins a l’Alta Garrotxa, en una petita plana allargassada proper de la riera d’Oix. El municipi disposa d’equipaments i una situació privilegiada, així com una agenda activa d’activitats turístiques i festes que li atribueixen la seva pròpia personalitat. És extens i variat, amb un ric patrimoni natural i paisatgístic, el qual dona l’oportunitat de realitzar diverses rutes per tal de descobrir-lo.

Pel que fa a la cultura i l’arquitectura, el municipi compta amb un viu testimoni de la història, amb troballes de peces i

Catorze esglésies, dos castells, una infinitat de masies, coves, rius i gorgs en què refrescar-se.

Montagut i Oix és una destinació perfecta per als amants del senderisme i la natura

elements antics de gran valor. A més, les esglésies romàniques, castells, torres i ponts que hi ha repartits pel municipi, transmeten un llegat excepcional digne d’admirar, tant per visitants com per als mateixos vilatans de la zona. Els diversos masos i masies, a més, denoten la personalitat d’una terra i cultura catalanes, deixant entreveure una història viva, plena de tradició i distinció.

Són remarcables les esglésies romàniques de Sant Pere de Montagut, Sant Llorenç d’Oix, Santa Bàrbara de Pruneres, Sant Martí de Toralles, Sant Miquel d’Hortmoier, i el monestir de Sant Aniol d’Aguja.

Al municipi també hi ha altres construccions tradicionals d’interès, com el pont d’Oix i el pont d’en Valentí.

Pels excursionistes, els principals punts d’interès són el Puig de Bassegoda, el Puig de Comanegra, el Puig de Montmajor, la Cova del Bisbe, les Baumes d’Aguja, la Cova del Lladre, les Baumes d’en Caxurma i el Salt del Brull.

El calendari d’activitats del municipi també extens i amb actes per a totes les edats, inclou excursions, festes majors, aplecs, i entre les quals destaquen el Combat de Corrandes a Montagut i l’activitat de Trepitja Garrotxa.

Combat de Corrandes a Montagut El Combat de Corrandes, que té lloc a la primavera, és un dels actes que pren més rellevància dins la comarca de la Garrotxa i està caracteritzat com uns dels més importants i consolidats del territori. Es tracta d’una jornada festiva dedicada al món de les corrandes i on se celebra un combat entre cantadors vinguts d’arreu de Catalunya. Diversos actes culturals, exhibicions, jocs tradicionals o cercaviles són algunes de les activitats que formen l’ordre del dia de la festa, la qual té una gran participació popular.

Una altra de les activitats força reconeguda dins el marc del Combat de Corrandes és la Calçotada popular de la Garrotxa, que ja compta amb 22 edicions i que se celebra al nucli de Montagut. Es tracta, doncs, d’una de les calçotades amb més participació que s’organitzen a la comarca.

Trepitja Garrotxa Es tracta d’una Ultra Trail Solidària a Oix, a l’Alta Garrotxa, organitzada pel Centre Excursionista d’Olot i la qual té lloc a l’octubre. Tots els beneficis es destinen a projectes de recerca

mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch.

Les diverses rutes i curses, dividides en tres proves: l’Ultra, el Trail i la Cursa més curta, s’hi organitzen de forma que permeten descobrir camins i corriols de la zona, fent de l’activitat tota una experiència única

Ajuntament de Montagut i Oix Av. Escoles, 6 · 17855 MONTAGUT I OIX (Girona)

Tel. 972 287 804 ajuntament@montagut-oix.cat

Festa del

Roser PUIGCERDÀ

DEL 13 AL 17 DE JULIOL 2023

Dijous 13

21.30 h TEATRE “EL MALALT IMAGINARI” de Molière a càrrec de la “Inestable Ceretana de Teatre”. Teatre Municipal del Casino Ceretà.

Venda d’entrades a partir del dia 3 de juliol a www.codetickets.com

Divendres 14

18 h ESPECTACLE INFANTIL “EL PETIT CIRC DE M MUSTACHE”. Espai Campanar.

19 h CLOENDA DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL 2023. Conferència “Els reptes de l’era post-COVID” a càrrec del Dr. Antoni Trilla (cap de medicina preventiva de l’Hospital Clínic).

Més informació a www.aucer.org Sala de Convencions del Museu Cerdà.

19:30 h INICI DE LA COMPETICIÓ DE “NYERROS I CADELLS” Primeres proves.

Sortiran de la Plaça de Santa Maria amb la col¨laboració dels Tabalers dels Dimonis de Puigcerdà i els Grallers dels Gegants de Vilallobent.

21.30 h HAVANERES I ROM CREMAT a càrrec de “Cavall Bernat”. Pl. Cabrinetty.

23 h CONCERTS de “CORDA FLUIXA”, “OBESES” i “COCO”. Finalitzarem amb “DJ ALEXANDER” fins a la matinada.

Envelat de la plaça del Call.

Pànxing

Dissabte 15

De 10 h a 14 h Diverteix-te al carrer amb L’ESCAPE ROOM “MISSIÓ ESPACIAL”. Dos nivells de dificultat! Famílies i experts. Gratuït amb inscripció prèvia a: www.entrapolis.com/ entrades/escape-room-puigcerda-missioespacial o a l’oficina de Turisme de Puigcerdà.

S’oferirà un obsequi a tots els participants que s’entregarà al final de l’activitat.

Plaça de Santa Maria.

11 h CERCAVILA amb els “Gegants i Grallers de la Vila de Puigcerdà” Sortida: Plaça de l’Ajuntament.

11.30 h VERMUT INFANTIL: JOCS I MÚSICA. A càrrec dels Dimonis de Puigcerdà.

Plaça del Call.

12.30 h VERMUT ELECTRÒNIC. BRUNCH I MÚSICA. A càrrec dels Dimonis de Puigcerdà.

Plaça del Call.

16 h XXV CAMPIONAT DE BOTIFARRA i CAMPIONAT DE CATAN (Puntua per les proves de NYERROS I CADELLS). Parc Shierbeck.

18 h CONCERT INFANTIL “LA TRESCA I LA VERDESCA”. Plaça de Cabrinetty.

18 h PROVES DE “NYERROS I CADELLS”.

Plaça de Santa Maria.

De 18 h a 20 h Actua amb FOLK CERDANYA. Passeig 10 d’Abril.

19 h TABALADA CONJUNTA D’ANUNCI DEL CORREFOC. A càrrec dels Dimonis de Puigcerdà. Inici a la plaça dels Herois.

22 h CONCERT VERSIONS amb LA TROUPE. Envelat de la plaça del Call.

22.15 h XII TROBADA DE DIMONIS I DIABLES. Amb les colles de DIMONIS de Puigcerdà, DIABLES de Tona, DIABLES de Castellbisbal i els DIMONIS Apagallums de Camablanca (Sant Just). Sortida des de la plaça de l’Ajuntament.

A partir de mitja nit “MONTSES” “TROPICAL” i “MON DJ” fins la matinada.

Envelat de la plaça del Call.

Diumenge 16

11.30 h GRAN CERCAVILA DE FESTA MAJOR amb els Gegants i Grallers de Puigcerdà i la Colla Gegantera i Grallera de Vilallobent.

Sortida: Plaça de l’Ajuntament.

12 h MISSA SOLEMNE DE FESTA MAJOR. Església de Sant Domènec.

12 h DIADA CASTELLERA FESTA DEL ROSER amb LA COLLA CASTELLERA DE CERDANYA i la participació de la COLLA CASTELLERA XICS DE GRANOLLERS. Plaça de l’Ajuntament.

12.30 h SARDANES Pl. de Cabrinetty.

A càrrec de la PRINCIPAL DE LA BISBAL. 18 h “GIMCANA DE NYERROS I CADELLS” Inici al Parc Shierbeck.

18 h CONCERT DE TARDA amb LA PRINCIPAL DE LA BISBAL. Envelat de la plaça del Call.

18.30 h ACTIVITAT INFANTIL “QUIMERA”.

Plaça de Cabrinetty.

22 h BALL DE NIT amb LA PRINCIPAL DE LA BISBAL. Tot seguit HOTEL COCHAMBRE i DJ ROCKSTACULAR fins la matinada.

Envelat Plaça del Call.

Dilluns 17

7 h PUJADA REFRESCANT A L’ESTANY. Sortida envelat de la plaça del Call.

8 h INFLABLES AQUÀTICS. Estany de Puigcerdà.

10 h INFLABLES AQUÀTICS INFANTILS. Estany de Puigcerdà.

10.30 h CERCAVILA amb ELS GEGANTS I GRALLERS DE LA VILA DE PUIGCERDÀ.

Barri de la Baronia.

12 h SARDANES amb la cobla de l’ORQUESTRA SELVATANA. Parc Shierbeck.

14 h DINAR POPULAR i LLIURAMENT DE PREMIS DE “NYERROS I CADELLS”. Plaça del Call. Menú: Pica-Pica, paella mixta, postres, pa, vi, aigua i cafè. Preu: 5 € menors de 12 anys, majors de 65 i membres de “Nyerros i Cadells”, públic general 10€.

Venda de tiquets: www.codetickets.com o a l’Oficina de Turisme de Puigcerdà.

Durant el dinar es farà el Lliurament de Premis de ”Nyerros i Cadells” Aforament limitat.

Envelat de la Plaça del Call.

16 h XXIV CAMPIONAT DE TRUC. (Puntua per les proves de NYERROS I CADELLS).

Espai Campanar.

18 h CONCERT DE TARDA amb l’ORQUESTRA SELVATANA. Envelat de la plaça del Call.

22 h BALL DE FI DE FESTA amb l’ORQUESTRA SELVATANA. Envelat de la plaça del Call.

ESTIGU ES ATENT XARXES A LES S I AL NO OCIALS ST www.pu RE WEB igcerda.c at

L

a Festa Major de Puigcerdà, el Roser de la Vila, és de les poques festes majors que no està dedicada a un sant o a un patró. La Festa Major de Puigcerdà, antigament, se celebrava el cap de setmana del primer diumenge de juliol. Com que són unes dates on molta gent de la vila fa vacances, fa uns anys l’Ajuntament la va traslladar al cap de setmana del tercer diumenge de juliol, perquè hi hagués més públic.

En les antigues dates de la Festa Major, actualment se celebra la Setmana Cultural del Roser, deu dies consecutius d’activitats culturals de tota mena i amb un paper preeminent de les entitats locals. La Festa Major intenta ser una combinació dels actes més tradicionals amb un programa d’activitats complet i divers que arribi a tots els públics. L’objectiu és que tothom, des dels infants i joves fins a la gent gran, pugui trobar el seu espai al Roser de la Vila. La música hi té un paper destacat, amb els concerts, els balls, les havaneres, les sardanes i les actuacions dels grups per al jovent a l’envelat

"És una de les poques celebracions que no està dedicada a un sant o a un patró"

Per a més informació:

PUIGCERDÀ TURISME Tlf. 972 880 542 www.puigcerdaturisme.cat

49

El PALLARS

SOBIRÀ

E

l Pallars Sobirà és la comarca de les experiències totals, on pots viure des del relaxament més absolut fins a l’adrenalina màxima. D’entrada, la seva situació és estratègica, ja que limita al nord amb França, a l’est, amb el Principat d’Andorra, al sud, amb el Pallars Jussà i a l’oest, amb la Vall d’Aran. El Pallars Sobirà no te l’acabaràs: quan arribes, hi trobes cultura, gastronomia, un entorn predilecte i l’aventura més radical en un dels millors rius d’aigües braves de tota Europa, el Noguera Pallaresa. En aquesta terra t’oferim moltes possibilitats. En un cap de setmana, durant un pont o a les vacances, és un plaer per al visitant apropar-se a la comarca que acull l’únic parc nacional de Catalunya, el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el parc natural més gran de Catalunya, el parc natural de l’Alt Pirineu.

Un enclavament inigualable d’alta muntanya, on relaxar-te i fer senderisme a la teva mida i, si ho desitges, viure les experiències més radicals i emocions més fortes amb el ràfting, el piragüisme o l’hidrospeed. De fet, aquesta és una terra salvatge tant pel que fa a la natura com a les vivències i la cultura popular, que encara perdura. En concret, ens referim a les experiències culturals que hi tenen lloc, com el Ball de la Passa, la famosa xolla, la pujada de bestiar a la muntanya, les baixades de falles, festes majors, fires i la baixada dels ramats, així com les visites als nostres museus i espais culturals, que ens traslladen a altres temps. Venir al Pallars Sobirà és viatjar al passat de Catalunya i veure’l en directe.

Sempre reconforta conèixer altres zones i aquesta té moltes coses a ensenyar-te. La gent de la zona s’hi bolca quan ve algú nou. Viu les nostres aigües i el nostre riu al 100% amb els esports aquàtics. Si ets d’aquells als qui els agrada l’hivern, l’esquí és perfecte, però si en comptes de lliscar vols trepitjar, el millor són les raquetes de neu. I al dia següent, pots visitar pobles amb història, els seus carrers i fer fotos a la gran quantitat de petites ermites que hi trobaràs i als seus ponts romànics, que constitueixen un llegat intacte.

Vine en família, amb amics, d’escapada en parella, sol o sola, per fer esport o un retir. Vine i torna. T’esperen l’estany glacial més gran dels Pirineus, l’Estany de Certascan; el poble habitat més alt del principat, Rubió; i el sostre de Catalunya, el cim més alt, la mítica Pica d’Estats.

En definitiva, cultura, natura i aventura radical en una comarca que t’espera amb els braços oberts

“Cultura, natura i aventura radical en una comarca que t’espera amb els braços oberts”

En aquest territori, perfecte per a una escapada familiar, pots sorprendre el teu paladar a base de cuina pallaresa, amb plats com la vianda o l’amanida de xicoies, i productes com el tupí o la girella, i ho pots acompanyar tot amb una copa del vi procedent de les vinyes situades més al nord de Catalunya.

Per a més informació: turisme@pallarssobira.cat

Tel. 973 621 002 www.turisme.pallarssobira.cat

Les Garrigues

Atreveix-te a descobrir la

Més informació a www.turismegarrigues.com

Consell Comarcal de

Les Garrigues

53

lguaire, al peu d’un escarpament anomenat Serra del Convent, a 304 metres d’altitud, es caracteritza per ser un poble agrícola que compta amb terrenys de regadiu i de secà a parts iguals.

Si vols contemplar unes vistes gairebé d’ocell, pots fer-ho des del punt més alt del poble, el Sagrat Cor. Conegut com el mirador del Segrià, és un dels símbols més importants de la localitat i on es pot observar la plana de Lleida en tota la seva esplendor.

La història d’aquest municipi ve des de la conquesta cristina del 1145-1147 que es va dur a terme per Ermengol VI d’Urgell. Des d’aleshores el municipi va anar canviant de propietaris segons les disputes que anaren sorgint, però amb els anys prosperaren i buscaren la millor manera per repartir el territori i els béns, fins avui dia que podem gaudir d’elements patrimonials ben singulars i bonics.

Alguaire compta, a banda del mirador del Sagrat Cor, amb altres monuments emblemàtics que el situen entre un dels

54

municipis més coneguts del Segrià, com l’aeroport d’Alguaire, que és d’estil avantguardista amb instal·lacions modernes i amb un gran Patrimoni Natural, Artístic i Històric amb; L’Ermita del Merli, les restes del Castell d’Alguaire, l’església parroquial, l’antiga fàbrica de filatures, la zona del riu o les necròpolis de Roques de So Roig, entre altres que li han donat història a Alguaire i el seu propi caràcter.

Alguaire no és un municipi com qualsevol altre. A mig camí entre el secà i el regadiu ens mostra el bo i millor de la comarca del Segrià i un patrimoni natural, artístic i històric singular Entre tots ells podem anomenar Santuari de Merli, d’estil romànic de transició, és el signe d’identitat del poble per antonomàsia per la seva història i lligam amb els alguairencs des de

temps ençà. Inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es va reedificar entre els anys 1265 i 1278 sobre les runes d’una antiga església romànica gràcies a l’acció de les monges que residien al convent Santjoanista. L’Ermita destaca, a més, per la talla de la Mare de Déu, original del segle XII, verge trobada i un dels elements artístics més rellevants que podem trobar a l’interior de l’església, juntament amb les pintures murals del segle XVIII. D’altra banda, les ruïnes del Castell d’Alguaire, declarades bé cultural d’interès nacional i anteriorment castell d’origen àrab i Monestir Santjoanista, mostren la importància de la vila durant l’edat mitjana, que fou vora l’any 1250 el convent més important de Catalunya i fortalesa durant la Guerra dels Segadors.

La natura ha deixat, també, una empremta marcada al municipi, on Alguaire, juntament amb Almenar, comparteixen l’Espai Natural Protegit dels Plans de la Unilla, una zona de caràcter estepari

Alguaire compta amb l'Espai Natural Protegit dels Plans de la amb una cubeta endorreii animals úniques ca de gran interès per la Unilla que ofereix i de doble valor ecològic: els anys seva flora i fauna, sobretot una gran varietat plujosos acull ord’algunes espècies d’ocells d'aus segons ganismes vegetals i esteparis. Conté conreus de animals molt difecerealístics de secà que ocul'època de l'any rents dels anys secs. pen gairebé tot el territori i és un dels millors indrets per a l’obser- Aquest fet fa que també sigui una àrea vació d’aus estepàries del país, sobretot molt preuada des del punt de vista ecoen períodes d’inundacions. S’hi presen- lògic i ornitològic. ten petites extensions de tamarigar i A més, també tenen el Riu d’Alguaire, una espècie de flora molt rara a Catalu- el qual és conegut per oferir un espai nya com és la Chara connivens. Aquesta d’oci i d’interès natural. En aquest riu zona concentra al seu interior i als vol- hi transcorre el Noguera –Ribagorçatants gran part de la població hivernant na que acostuma a baixar aigua amb de xurra. En aquest espai es poden arri- força, deixant una imatge d’aquelles bar a trobar un gran nombre d’espècies dignes de ser fotografiades. diferents d’aus, essent un espai ornitolò- Alguaire organitza diferents festes dugic digne de ser estudiat i visitat. rant l’any com, la Festa de la Mare de En definitiva, aquesta llacuna d’inundació temporal conté espècies vegetals

el poble de la figa per excel·lència i té, fins i tot, una varietat pròpia: la Figa d’Alguaire, que és una subvarietat de la figa Coll de Dama Negra, que es diferencia de la resta pel seu sabor i dolçor i és apreciada per la seva grandària i el color vermell intens de l’interior. Tal com diu l’expressió: “són figues d’un altre paner”, així que no t’ho pensis més i prova-les a la fira que organitzen al setembre

Per a més informació:

Déu del Merli, la Festa Major i la Fira de la Figa. Cal saber que, Alguaire és

55

LA NOGUERA Situada a les portes del Pirineu, la NOGUERA ofereix una proporció ideal deportes natura,del aventura, cultura, ciència i ofereix gastronomia.

Situada a les Pirineu, la NOGUERA una proporció ideal ded’natura, ciència i gasLa gran diversitat elementsaventura, naturals cultura, i contrastos de la NOtronomia.li configuren un tarannà aventurer i alhora acollidor GUERA, La gran diversitat d’elements naturals contrastos de la i que captiva qui la visita i el transporta a uni món de sensacions NOGUERA, li configuren un tarannà aventurer i alhora experiències. acollidor que captiva qui la visita i el transporta a un món

Bona part del cel de la Noguera ha estat reconegut i certificat de sensacions i experiències. com a Destinació Turística i Reserva Starlight pel Programa Bona part del cel de la Noguera ha estat reconegut i cerM&B la UNESCO. Aquesta distinció l’acredita com unpel dels tificatde com a Destinació Turística i Reserva Starlight Programa de per la UNESCO. Aquesta distinció millors cels M&B del món a l’observació astronòmica i perl’acrea la redita comd’activitats un dels millors celsbasades del món a l’observació alització turístiques en per aquest recurs (valors astronòmica i per a la realització d’activitats turístiques científics, naturals, culturals i paisatgístics). basades en aquest recurs (valors científics, naturals, cul-

En els darrers anys, la Noguera ha estat notícia per ser un refeturals i paisatgístics). rent endarrers l’street art, amb els espectaculars En els anys, la Noguera ha estatmurals notíciadel perGargar ser unde Penelles dell’street Carreróart, de Montgai. referenti en amb els espectaculars murals del Gargar de Penelles i del Carreró de Montgai.

NATURA I TURISME ACTIU NATURA I TURISME ACTIU

La d’ed’espais spais naturals de la Noguera permeten la pràcLa gran granvarietat varietat naturals de la Noguera permeten d’un la pràctica d’un gran nombre d’activitats turismeen tica gran nombre d’activitats de turisme actiude plenament actiu plenament en contacte natura, tant contacte amb la natura, tant d’aire,amb comla d’aigua, com de d’aire, terra. com d’aigua, com de terra.

Cel Cel Les valls d’Àger i de Meià estan reconegudes com unes de les miLes valls d’Àger i de Meià estan reconegudes com unes llors zones de volzones lliure ade escala Montsec els amants de les millors vol mundial. lliure a Al nivell mundial.

Al del vol lliure practicar parapent, ala delta, vols en globus Montsec elspoden amants del vol lliure poden practicar para- i pent, ala delta, volsvols enamb globus i ultralleuger i també vols ultralleuger i també paramotor i paratrike. amb paramotor i paratrike.

Terra Terra La Noguera per la diversitat de paisatges convida a practicar senLa Noguera per la diversitat de paisatges convida a pracderisme, running, T-rail, o BTT. Les parets verticals de la serra ticar senderisme, running, T-rail, o BTT. Les parets verticals del Montsec són Montsec llocs coneguts únicsconeguts per a l’escalada, coves de la serra del són illocs i únicsi en per a com la covai del Camarasa cova Negra a Os de Balal’escalada, en Tabac coves acom la covai la del Tabac a Camarasa i la cova Negra al’eOs de Balaguer es practica l’espeleologia. guer es practica speleologia.

Noguera indreton la La La Noguera ésés unun indret on la natura es confon natura es confon amb la cada història amb la història i on moment històric ha deixat i on cada la moment històric ha deixat seva empremta. la seva empremta Aigua Aigua embassaments de Camarasa, Canelles, Santde Llorenç ElsEls embassaments de Camarasa, Canelles, Sant Llorenç MontMontgai, i Rialbl’espai configuren d’aigai,deSanta Anna Santa i RialbAnna configuren d’aigües l’espai tranquil·les gües tranquil·les més gran de Catalunya, perfectes per més gran de Catalunya, perfectes per practicar piragüisme, paspracticar piragüisme, passejades en esquí-bob, llanxa amb sejades en llanxa amb motor, surf de vela, etc.motor, Al riu surf de vela, esquí-bob, etc. Al riu Segre, on les aigües Segre, on les aigües són més braves, es pot practicar ràfting i misón més braves, es pot practicar ràfting i mini-ràfting, i niràfting, i barranquisme al riu Rialb. barranquisme al riu Rialb.

PATRIMONI HISTÒRIC PATRIMONI HISTÒRIC

La Noguera és un indret on la natura es confon amb la

La Noguera és un indret on la natura es confon amb la història i història i on cada moment històric ha deixat la seva emonpremta. cada moment històric ha deixat la seva empremta.

AA la la comarca de lade Noguera resten resten nombrosos vestigis de divercomarca la Noguera nombrosos vestigis sesde èpoques prehistòriques, com són les pintures i els diverses èpoques prehistòriques, com sónrupestres les pintures dòlmens. rupestres i els dòlmens.

Haver estat l’avantguarda de la Catalunya Vella, de Haver estat l’avantguarda de la Catalunya Vella, terra deterra frontera frontera i partdelimportant del Comtat d’Urgell va deixar i part important Comtat d’Urgell va deixar empremta en vien viles, castells, esglésies i monestirs. les,empremta castells, esglésies i monestirs.

Vells costums i tradicions s’apleguen a la Noguera, com Vells costums i tradicions s’apleguen a la Noguera, com el Ranxo el Ranxo de Ponts, la Trobada de Campaners d’Os de Badelaguer, Ponts, lalaTrobada de Campaners d’Os de Balaguer, la Fira de Fira de la Perdiu a Vilanova de Meià, etc. Fesla tes Perdiu a Vilanova deper Meià, etc. Festes que destaquen per la que destaquen la seva peculiaritat són l’Harpia a seva peculiaritat són l’Harpia a Balaguer, la Transsegre a CamaBalaguer, la Transsegre a Camarasa i Balaguer, Montgai rasa i Balaguer, Montgai Màgic, Festival Gargar a Penelles ...

Màgic, Festival Gargar a Penelles,...

57

Vilanova de Meià et sorprendrà

Indret ideal per excursionistes. Vilanova de Meià està situat a la comarca de la Noguera, en un entorn privilegiat, i compta amb un grapat de fortificacions medievals, racons de gran interès geològic i arqueològic i paratges que conviden a l’excursionisme i l’acampada.

A peu, en bicicleta de muntanya o en totterreny podeu descobrir els paisatges i les sensacions que amaga el terme de Vilanova de Meià. I si us agraden els esports d’aventura, aquest municipi de la Noguera situat a la vall de Meià, dins la serralada del Montsec, compta amb nombrosos indrets per practicar l’escalada.

58

A mig camí entre Lleida ciutat i els Pirineus s’hi troba la Vall de Meià, a la falda del Montsec, una imponent serralada prepirinenca que dibuixa la frontera entre la Noguera i el Pallars Jussà. Dos grans passos fluvials parteixen la serra en tres: el Congost de Mont-rebei separa el Montsec d’Estall i el d’Ares, i el Congost de Terradets traça el límit entre el Montsec d’Estall i el d’Ares i el de Rúbies o de Meià. És en aquest últim tram on hi ha Vilanova de Meià, que integra els nuclis de Santa Maria de Meià, Argentera, Boada, Gàrzola, Lluçars, Peralba i Tòrrec. Entre tots ells sumaven 413 habitants, segons les darreres dades del padró.

Pont de Meià e d a v o Vilan

Història

El territori ha tingut poblament humà des de l’època neolítica, com indiquen els enterraments megalítics i les pintures rupestres. Entre finals del segle XI i principis del XII, el castell i l’església de Sant Salvador van ser els dos nuclis al voltant dels quals es va bastir la població, que des de llavors ha estat centre econòmic i administratiu de la coma de Meià. Des de 1426 i fins al segle XIX, la població va estar sota la jurisdicció de la Seu d’Urgell.

Mare de Déu del Puig de Meià

cipi és, però, l’ermita de Sant Cristòfol, un rar exemple d’arquitectura preromànica (segle IX) situada a la part més alta del Puig de Meià.

Rutes i activitats

Església de Sant Salvador Lloella del llop

Llocs d’interès

La cova del Cogulló o del Macià presenta un conjunt de pintures rupestres de l’edat del Bronze que s’integren dins del conjunt de troballes catalogades com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. També s’hi ha trobat jaciments fòssils de gran interès paleontològic.

El terme de Vilanova de Meià inclou un bon recull d’edificacions religioses, entre les quals destaca l’església de Sant Salvador, datada al segle XIII; la col·legiata de Santa Maria de Meià, del segle XVII i d’estil barroc català; l’església de Sant Pere de Lluçars datada d’entre els segles XVII-XVIII i d’estil renaixentista, pel que fa a l’edifici, i barroc pel que fa a la seva planta. També hi ha el santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià amb inscripcions enigmàtiques i, situat al costat de les restes del poble i del castell, també hi trobem l’església de Sant Isidre de Tòrrec, del segle XIX. A més, també destaquen les capelles de la Mare de Déu de Lavansa i la del Remei a Argentera; i l’església de la Mare de Déu del Remei de Gàrzola, que es creu que és del segle XVIII pel seu estil barroc senzill.

Com a edificacions civils, hi trobem les res-

tes del castell de Tancalaporta, del segle XI i el castell de Cal Cisteller, una masia fortificada a l’Argentera i el castell de la Mota, que es troba en procés de restauració.

A més, cal destacar les coves de la Vansa, que probablement van ser habitades en èpoques prehistòriques i fins fa relativament pocs anys, ja que s’han trobat mostres de corrals i parets pel bestiar. I també alguns monuments megalítics, com la Lloella del Llop I i II, el dolmen de sòl Joaquim o el dolmen del Cogulló.

Nucli històric

El nucli històric de Vilanova de Meià també mostra un indubtable interès. Al pla del Puig, que es coneix com a vila vella, es conserven encara parts del mur fortificat de la Carlana, fragments de les torres de defensa o del castell, datat d’entre els segles X i XI. A un període lleugerament posterior (segles XI-XII) correspon l’església de Sant Salvador, que fou progressivament ampliada amb afegits gòtics, com la porta baixa (segle XIV), i que té adossades al vessant nord les restes de l’antic castell. Està declarada monument d’interès Historicoartístic.

El vestigi medieval més antic del muni-

A més, el seu entorn natural convida a fer itineraris a peu o en bicicleta per gaudir del paisatge. Per això s’han promogut diversos circuits per endinsar-se en plena natura. Així i tot, també se n’han adaptat alguns per conèixer el vessant dels pobles petits que formen el municipi i pensats per fer-los en vehicle.

Vilanova de Meià disposa d’un refugi-alberg de joventut on els practicants dels esports d’aventura poden fer el centre de les seves activitats. La Coma és un indret ideal per practicar molts esports d’aventura. L’espeleologia té moltes possibilitats en els nombrosos cingles. Es poden realitzar múltiples rutes excursionistes visitant paratges de gran bellesa natural, tant a peu com en bicicleta de muntanya.

El vol amb parapent es practica des dels cims del Cogulló, del Puig de Meià i de Sant Alís. Però l’esport d’aventura per excel·lència és l’escalada a les impressionants parets de la roca dels Arç, les cingleres de l’Escala del Pas Nou i les del Rocar i la cova de les Monges a Fabregada.

Per als amants de la gastronomia, cal destacar que a Vilanova de Meià cada any s’hi celebra la Fira de la Perdiu (al mes de novembre), element típic de la cuina de la zona, que combina a la perfecció amb tot el ventall de bolets que poden trobar-se pel terme.

Nosaltres ja us hem informat de tot el que ofereix Vilanova de Meià, ara us toca a vosaltres descobrir-la

“L’esport d’aventura per excel·lència és l’escalada a les impressionants parets de la roca dels Arç” Per a més informació:

AJUNTAMENT DE VILANOVA DE MEIÀ 973 415 005 ajuntament@vilanovameia.cat

www.vilanovameia.cat

E

l terme municipal forma part d’una conurbació amb centre a Mollerussa i els municipis del Palau d’Anglesola, Golmés i Fondarella. Ubicat en un lloc privilegiat, sobre el turó de la Serra, des del poble es poden admirar les vistes de bona part de la plana de l’Urgell.

La història de Miralcamp comença amb la reconquesta de Lleida per mans de Ramon Berenguer IV el 1149 que va annexar la franja i la plana de l’Urgell al comtat català. Igual que passa amb altres pobles del voltant, Miralcamp va quedar lligat a la casa d’Anglesola des del 1775. En mans dels Anglesola, Miralcamp comparteix història amb Mollerussa, Fondarella, Alcoletge i Sidamon.

A dalt de tot del poble hi ha l’església de Sant Miquel, d’origen gòtic, que es creu que era l’església del castell de Miralcamp. El castell de Miralcamp el trobem citat per primera vegada l’any 1179, però no s’ha conservat. Hi havia també dues esglésies: santa Maria i Sant Miquel. Només queda aquesta darrera. D’origen gòtic, també se la coneix com la catedral del Pla d’Urgell per ser la més gran i monumental de la comarca.

Dins el nucli, tenen interès per la construcció dels seus edificis el Molí d’Oli, que fou propietat dels ducs de Medi-

60

naceli al segle XIX, i que es caracteritza per la seva xemeneia, única a la comarca. Fins al 2007 s’hi elaborà oli d’oliva extra verge de forma artesanal. La xemeneia del molí abans de la restauració tenia una forma molt especial i, aquesta característica, està reflectida en els fanals de la plaça Sant Jaume, on hi ha l’Ajuntament. Durant tot l’any es poden fer visites al molí amb reserva al telèfon 973 710 968.

Al municipi també destaca l’edifici de lo Sindicat Agrícola que fou bastit el 1919-20 per Cèsar Martinell. La façana d’aquesta antiga cooperativa, actualment en desús, però que va tenir un paper important a principis del segle XX, presenta un traçat on l’estil noucentista s’imposa al modernista.

Situada al carrer de la Creu, molt a prop de la plaça Sant Jaume on hi ha l’Ajuntament, es troba l’Agrària de Miralcamp, fundada l’any 1954 i on es reflecteix l’esperit agrícola del municipi.

S’hi poden comprar tota classe de productes autòctons de la zona com ara vins, vinagres, ametlles, oli, etc. amb denominació d’origen.

Continuant amb el patrimoni de Miralcamp no podem passar per alt l’edifici conegut com a Cal Jan, que és un casal

del segle XVIII, en aquell moment propietat de Domènec de Duran i Muxiga.

L’edifici té una planta quadrangular i està organitzat en planta baixa i dos pisos. En conjunt, l’edifici mostra grans carreus de pedra per

als brancals, llindes i lloses per a portes, finestres i balcons. Al final del carrer es troba el ja esmentat molí de l’oli, també anomenat de Cal Jan. Però si per alguna cosa destaca Miralcamp és per comptar amb l’arbre més longeu del Pla d’Urgell: l’alzina de Quelàs. Ubicada dins la partida Coma Aragonesa, vora la font del Tord i just damunt del pantà de la Bòbila, a dos quilòmetres del poble. Amb 4,60 metres de circumferència del tronc, a uns 50 cm de terra el tronc principal es divideix en tres branques de 2,35 m de perímetre cada una. La capçada aconsegueix els 24 m, mentre que l’alçada assoleix els 16 m i tot el voltant de l’arbre fa aproximadament uns 120 m.

L’alzina de Quelàs passa per ser l’arbre més longeu del Pla d’Urgell i es

considera que té més de 600 anys. Just al seu costat passa la carrerada, antiga via de comunicació pels vianants de ferradura que feien la ruta Barcelona-Saragossa-Madrid, i on la tradició popular diu que pels volts del 1800 sota el seu recer hi reposà l’heroïna Agustina d’Aragó en un dels seus viatges des de Fulleda (població natal dels seus pares) a Saragossa.

També s’ha explicat que Pere el Cerimoniós hi va fer parada en un dels seus trajectes a Poblet, monestir que també connecta amb aquest camí. En els seus millors anys, l’alzina de Quelàs havia fet ombra a fins a tres ramats de bestiar. A més, aquest arbre ha sobreviscut a moltes situacions de perill, el darrer fa ben poc. Va ser l’any 2015 quan va estar a punt de morir, però la mobilització dels veïns i de l’Ajuntament de Miralcamp va fer que se li donés el tractament fitosanitari necessari per recuperar-la.

Paral·lelament, l’any 2016 va ser declarada arbre d’interès local i actualment està en procés de ser catalogat dins la llista d’arbres monumentals de Catalunya.

L’alzinera és un arbre important per a tot Miralcamp i per a molts pobles del voltant. S’hi han fet aplecs de sardanes, els ciclistes hi passen en les seves excursions de cap de setmana i, encara avui, hi ha persones que hi van a esmorzar o a berenar, tan sols per passar una estona sota la seva immensa capçada. També s’hi han fet cerimònies com comunions i casaments.

Des de l’alzina s’albira tot la plana de l’Urgell: Linyola, Bellcaire, Sant Martí de Maldà, Torregrossa, Golmés ...

Així que, si aneu a Miralcamp, no podeu marxar sense haver fet una visita a aquest arbre amb segles d’història

L’alzina de Quelàs, de més de 600 anys, es considera l’arbre més longeu de la comarca i des del seu turó s’albira tota la plana de l’Urgell Per a més informació:

AJUNTAMENT DE MIRALCAMP ajuntament@miralcamp.cat T. 973 601 701

www.miralcamp.cat 61

COLORS DE MÚSICA ESTIU 2023

Dilluns de Dansa

Art

• BRAM amb l’ERA Dilluns 10 juliol a les 19 h a Engolasters.

Japó. Una història d’amor i guerra

• Multi-vers-ós amb Emma Regada i Toni Lledó

Del 27 de juny al 23 de setembre del 2023

Dilluns 31 de juliol a les 19 h a Engolasters

Un recorregut, que oscil·la entre l’evocador món de les geishes i la llegenda dels guerrers samurais, entre l’escenari cultural del teatre Kabuki fins a la percepció de la natura idealitzada. L’amor i la guerra esdevenen en dos pols de creació constants en la història de la humanitat.

• Parada amb la Jove Cia. de Dansa Dilluns 7 d’agost a les 19 h al Parc de la Mola

• Visites nocturnes:

• De ferro i fang - Dilluns 14 d’agost a les 19 h al Parc de la Mola

De festa amb l’Esbart Sta. Anna • Festival de la Festa major, tot s’hi val

Dimarts 4 de juliol, 1 d’agost i 5 de setembre a les 20 h i a les 22 h

Dissabte 15 de juliol a les 21.30 a la Sala Prat del Roure

• L’art del haiku

• Espectacle de dansa

Dissabte 8 de juliol de les 17 h i dimarts 19 de setembre de les 19 h.

Taller a càrrec de Manel Gibert Vallès, escriptor.

• Conferència La història del quimono i demostració de Kitsuke (l’art de vestir el quimono)

Dilluns 17 de juliol a les 19 h a la plaça Coprínceps

Colors de música • Concert del finalista del 10è Sax Fest, Dmitry Pinchuk Dimecres 19 de juliol a les 19 h a la plaça Coprínceps

• Pícnic del Silenci

Dimarts 11 de juliol a les 19.30 h

Dijous 13 de juliol a 21 h als exteriors del Prat del Roure

• Tast de sake

• Concert de Taiko (música tradicional japonesa)

Dimarts 18 de juliol i 8 d’agost a les 20 h

Dimecres 2 d’agost a les 19 h a la plaça Coprínceps

• Taller de dansa Odori i concert de Taiko

• Concert de Rumband

Dimecres 2 d’agost a les 19 h a la plaça Coprínceps

Dimecres 9 d’agost a les 19 h a la plaça Coprínceps

• Taller de Shodo

• Nit del Silenci

Dimarts 22 d’agost a les 19.30 h

Dijous 10 d’agost a les 21 h a la plaça Coprínceps

Taller de cal·ligrafia tradicional japonesa on l’escriptura és, a més d’una manera d’expressar-se, un acte de meditació, de reflexió i d’art.

• Concert de tribut a The Beatles amb The Flaming Shakers

• Conferència La invenció del Bushido Dimarts 29 d’agost a les 19.30 h • Conferència Japonisme. La seducció de l’art japonès Dimecres 13 de setembre a les 19 h • Kamishibai, l’art del contacontes japonès Dissabte 23 de setembre a les 11.30 h • Cerimònia del te Dissabte 23 de setembre a les 17 h Activitats gratuïtes amb places limitades.

Reserves al tel.: 80 22 55 o centre.art@e-e.ad

Dimecres 16 d’agost a les 19 h a la plaça Coprínceps

Turistes i banyistes • Dissabte 5 d’agost a les 21.45 h, 22 h i 22.15 h i diumenge 6 d’agost a les 11 h, 11.15 h, 11.30 h. L’Animal Escola de Teatre. Sortida placeta de l’Esbart Sta. Anna i recorregut pels carrers d’Engordany. Preu entrada: 3 €.

Sabors d’estiu – 4a edició • Del 18 al 27 d’agost concerts diaris al Parc de la Mola amb gastronomia i còctels.

24è Festival Internacional ORGUE&nd • Dissabte 9 de setembre Concert de Michael Utz i el guanyador del Sax Fest a les 21.30 h a l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany. En col·laboració amb l’associació Amics dels Orgues d’Andorra.

64 64

De l’1/7

Escull la teva

AVENTURA

E

l Funicamp és una instal·lació excepcional, és un dels funitel més llarg d’Europa que, en menys de vint minuts i després de recórrer més de sis quilòmetres resseguint la vall dels Cortals d’Encamp, et transporta a 2.502 metres d’altura, amb unes magnífiques vistes que podràs gaudir durant el trajecte.

Durant la temporada estival, que abasta des de principis de juliol fins principis de setembre, disposes de múltiples activitats que transcorren per Solanelles, Les Pardines, el Grau Roig, el cercle dels Pessons i el Pas de la Casa

• Obert tots els dies, des del 02/07 fins a l’11/09 • De les 10 h a les 17 h.

• A les 16 h es realitza la darrera sortida cap a Solanelles.

• Els dies 07/08 i 08/09 jornades de portes obertes (gratuïtat al Funicamp).

Preus per persona: • Funicamp anada 9 €.

• Funicamp anada i tornada 13,50 €.

• Bus sense forfet Orri del Cubil 7,50 €.

• Bus sense forfet Orri d’Encenrrera i Pessons 12,50 €.

Portes obertes: 6/8 i 8/9

T’indiquem les dates i horaris del funitel:

Oficina de turisme d’Encamp:

Tel. +376 731 000

• Paquet Funicamp + Excursió 4x4 Orri del Cubil 18 €.

Oficina de turisme del Pas de la Casa:

• Paquet Funicamp + Excursió 4x4 Orri d’Encenrrera i Pessons 22 €.

Oficina de turisme d’Encamp Funicamp:

Tel. +376 755 100

• Viatges BTT il·limitats/dia 21,50 €.

Tel. +376 834 011 turisme@encamp.ad +376 641 000

• Funicamp -100 % Club Super 3, socis menors de 14 anys.

www.encamp.ad

• Funicamp -10 % Carnet Jove Andorra i Europeu.

65 65 65

66

Té un sistema radicular de què parteixen arrels on els seus extrems es formen les xufes. Aquestes poden ser de dues formes, allargades i rodones. Els tubercles tenen un sabor intens.

L’orxata es pot gaudir tradicionalment amb fartons, un brioix allargat típic d’Alboraya, elaborat amb ous, farina, sucre, oli, llevat i llet. Una combinació deliciosa a l’hora de berenar i apta per a tothom onta una llegenda que una jove va donar a tastar una beguda blanca i dolça al Rei d’Aragó Jaume I, qui molt complagut pel seu sabor, va preguntar: “Què és açò?”, i la jove va respondre: “És llet de xufa”, a la qual cosa el rei li va replicar dient, “Això no és llet, això és or xata!”, i d’aquí en va sorgir el seu nom.

Des de llavors, llegenda o realitat, coneixem l’orxata com una beguda que prové de la xufa, un tubèrcul típic de l’horta valenciana i que no només va fascinar a Jaume I el Conqueridor, sinó també a mitja població.

L’orxata de xufa de València és una beguda tradicional refrescant estiuenca imprescindible en la dieta mediterrània pels seus innumerables beneficis per a la salut. És considerada des de l’antiguitat com a font de nutrients i vitamines, fins i tot diversos estudis mèdics avalen múltiples propietats beneficioses per a l’organisme. L’orxata posseeix propietats digestives molt saludables pel seu alt contingut en midó i aminoàcids.

És rica en minerals; entre ells, el fòsfor, el magnesi, potassi, calci i el ferro, a més de greixos insaturats i proteïnes.

En canvi, és un aliment pobre en sodi, la qual cosa és apte per als pacients amb hipertensió. Es tracta d’una beguda energètica i nutritiva, d’origen completament vegetal i amb propietats cardiovasculars semblants a l’oli d’oliva, contribuint a disminuir el colesterol i els triglicèrids, pel seu alt índex d’àcid oleic. L’avantatge és que no té lactosa i, per tant, les persones amb intolerància a aquest sucre de la llet la paeixen bé.

La xufa és una planta herbàcia entre 40 i 50 cm d’altura, cultivada en condicions òptimes de terreny amb textura franco-arenosa i en un clima suau i amb alt contingut d’humitat.

L’orxata de xufa de València és una beguda tradicional refrescant estiuenca imprescindible en la dieta mediterrània pels seus innumerables beneficis per a la salut

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

67

FESTIVAL INSTANTS MÚSICA ENTRE VINYES

PAUPATERRES MUSICAL D'ESTIU DE PONENT

BAIXADA DE FALLES A L'ALTA RIBAGORÇA

FESTIVAL ESBAIOLA'T

Del 10 de juny al 22 de juliol a Subirats (Alt Penedès) Del 16 de juny al 22 de juliol a diferents municipis (Alta Ribagorça)

del 12 al 15 de juliol a Tàrrega (Urgell)

del 13 al 16 de juliol a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà)

FICd'À FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA D'ÀGER del 13 i 16 de juliol a Àger (Noguera)

GARRIGUES GUITAR FESTIVAL

Del 21 de juny al 30 d'agost a diferents municipis (Garrigues)

PÚBLIC! CICLE D'ARTS DE CARRER

TALARN MUSIC EXPERIENCE

LLEIDA TASTA LA FRESCA

16è CAP DE SETMANA DIATÒNIC

De l'1 de juliol al 17 d'agost a Tàrrega (Urgell) del 4 al 25 de juliol a Lleida (Segrià)

Del 13 al 16 de juliol a Talarn (Pallars Jussà) Del 13 al 16 de juliol a Mont-roig, Cambrils i Reus (Baix Camp)

FESTA DEL ROSER

Del 13 al 17 de juliol a Puigcerdà (Cerdanya)

XXVIII FIRA DE CIRC AL CARRER

Del 14 al 16 de juliol a La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà)

FESTA DEL QUADRE DE SANTA ROSALIA

Del 7 al 16 de juliol a Torredembarra (Tarragonès)

CINEMA A LA FRESCA 2023

Del 7 al 28 de juliol al Museu de Lleida (Segrià)

FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS

Del 7 de juliol al 20 d'agost a diferents municipis (Pirineu lleidatà)

FESTA DEL TOMÀQUET DEL BAGES

Del 17 al 22 de juliol a Manresa (Bages)

CAPVESPRES A LA ROMANA I MERCAT ROMÀ DE IESSO Del 10 al 15 de juliol a Guissona (Segarra) 68

Segueix a la pàg.70

Alt Camp

http://turisme.altcamp.cat

@turismealtcamp

Ve de la pàg.68 XXVI FESTA DEL RENAIXEMENT DE TORTOSA Del 20 al 23 de juliol a Tortosa (Baix Ebre)

CANTADA D'HAVANERES

El 4 i 5 d'agost a Calafell (Baix Penedès)

X

VIII CANTADA D’HAVANERES

I CANT DE TAVERNA de la Costa Daurada Calafell 2023 - Pg. Marítim de Sant Joan de Déu (entre C/ Mallorca i C/ Carme)

Divendres 4 d’agost

Dissabte 5 d’agost

PORT BO NEUS MAR BARCA DE MITJANA

ARJAU AMERICANUS ELS CREMATS

viernes 4 de agosto Friday, august 4th

FIRA DEL PESCADOR DE RODA DE TER

sábado 5 de agosto Saturday, august 5th

Del 22 al 23 de juliol a Roda de Ter (Osona)

ACCÉS AL RECINTE A PARTIR DE LES 19 H

CANTADA A PARTIR LES 22.30 D'ALTAFULLA H FESTIVAL INTERNACIONAL DE DE MÚSICA

Del 4 al 26 d'agost a Altafulla (Tarragonès)

visit.calafell.cat

XXIV FESTIVAL DE MÚSICA VALL DE CAMPRODON Del 5 d'agost al 10 de setembre a Setcases (Ripollès)

LA SANTA MARKET FESTA DELS FANALETS DE SANT JAUME Del 24 al 25 de juliol a Lleida (Segrià)

Fins al 27 d’agost a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà)

EXPOSICIÓ COSTA BRAVA: LA DESCOBERTA DEL PARADÍS Fins al 17 de setembre al Museu d'Art de Girona (Gironès)

COLORS DE MÚSICA ART, DANSA I MÚSICA

De juliol a setembre a Escaldes-Engordany (Principat d'Andorra)

70

CIRCUIT 55-84

LA FUSTERIA DEL CASAT

CASA MACIÀ

CAL GABARRA

la Noguera

el Pallars Jussà

Berguedà el Berguedà

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardinat.

Totalment reformades, es caracteritzen pel seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!

Polígon 505, parcel·la 58 25139 MENÀRGUENS (Lleida) Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i s'accepten animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!

C / Únic s/n · 25594 RONÍ (Lleida) Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

CASA FARRÉ

EL MOLÍ DE LA LLAVINA

C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX (Barcelona) Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com

MAS EL GÜELL

el Pallars Jussà

l'Alta Ribagorça

Osona

Osona

Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!

C / Sant Miquel, 5 · 25555 SARROCA DE BELLERA (Lleida) Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com

El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic. Tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Boí-Taüll i al parc nacional d’Aigüestortes.

El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.

Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular.

Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ (Barcelona) Reserves: 937 447 109 www.elguell.com

72 72

C / Únic s/n 25526 CARDET (Lleida) Reserves: 629 792 476

Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES (Barcelona) Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com

73

visitem

MUSEUS

MUSEU DEL FERROCARRIL DE CATALUNYA Garraf

ECOMUSEU FARINERA Alt Empordà

Pujada de la Catedral, 12 · 17004 GIRONA

Tel. 972 203 834

www.museucoloniavidal.org Av. Palfuriana 67 · Platja de Sant Salvador ·info@fcrestaurant.cat 43880 El Vendrell Tel. 977 684 276 museu@paucasals.org www.fcrestaurant.cat www.paucasals.org

Carretera C-16, km.78 Pl. Puríssima, s/n info@fcrestaurant.cat 08692 PUIG-REIG

Tel. 93 829 04 58

museu@museucoloniavidal.org www.fcrestaurant.cat

VISITES SHOW-COOKING TALLERS

Tel. 972 600 424 infomuseu@palamos.cat

Moll pesquer, s/n · 17230 PALAMÓS 74 74

75

Oficines de Turisme ALT CAMP OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP Pl. Sant Jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560 NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622 VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei Tel. 93 868 03 66 LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

BAIX CAMP

ALT EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. Ferran, 8 · Reus · Tel. 977 327 155

OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

CADAQUÉS C/ Des Cotxe, 2a

CAPAFONTS C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

Tel. 972 258 315 CASTELLÓ D'EMPÚRIES Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries Tel. 972 156 233 EMPURIABRAVA Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802 FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 · Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328 MONT-ROIG DEL CAMP N-340 km 1.139 · Tel. 977 179 468 PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972 770 603

REUS Plaça del Mercadal, 3 (Gaudí Centre) Tel. 977 010 670

LLANÇÀ C/ Camprodon, 16-18 Tel. 972 380 855

BAGES

MAÇANET DE CABRENYS Pl. de la vila · Tel. 872 202 645 PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rhode, 77-79 Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 · Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 · Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell Tel. 973 353 112 COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048 LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511 OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339 ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002 TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 El Pont de Suert Tel. 973 690 402 EL PONT DE SUERT Av. Victoriano Muñoz, 22 · Tel. 973 690 640 OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

76dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33 CALAF Pl.

OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 96 CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98 MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90 MONTSERRAT Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01 SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84 RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa · Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 · Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluís Companys, 2 · Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de l'Empordà Tel. 972 642 310 BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520 CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714

PLATJA D'ARO Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179

SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478

SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051

VIMBODÍ I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. N-340 · Tel. 93 685 24 00

GARRAF CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00 SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51

CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27

VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76

GARRIGUES

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07 VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques Tel. 973 142 658

BAIX PENEDÈS

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171

LA GRANADELLA Pl. de la Independència, 1· Tel. 973 094 101

L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725

GARROTXA

CALAFELL C/Sant Pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777 VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240 OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

BARCELONÈS

PRESES Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

SANT JOAN LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 · Tel. 93 483 29 90 BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 · Tel. 93 285 38 34 BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani · Tel. 93 285 38 34 BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34 BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994

VALL D'EN BAS Ptge. Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

GIRONÈS OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669 LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

SANT ADRIÀ DE BESÒS C/ Mare de Déu del Carme, 115 · Tel. 973 674 777

MARESME

BERGUEDÀ OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00 BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament · Tel. 93 825 70 77 GÓSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet Tel. 687 998 541

OFICINA DE TURISME DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50 ARENYS DE MAR C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88 CALELLA C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98

CERDANYA

MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98 MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

L'ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

PUIGCERDÀ Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ

SANTA SUSANNA Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

PALAMÓS Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550

MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

PALAFOLLS Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Tel. 93 762 06 11

PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

77

Oficines de Turisme OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371 ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639 AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453 LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339 SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060 LA SÉNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000 ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

SELVA

URGELL

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL

PALLARS SOBIRÀ

ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345 LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

BELLPUIG

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

PLA DE L’ESTANY BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997

PRIORAT

NOGUERA OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933 BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 · Tel. 973 445 194 LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023 CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s/n · Tel. 977 821 000 MARGALEF Àrea de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542 ULLDEMOLINS Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

OSONA OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramon Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15 MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76 PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00 RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03 TAVÈRNOLES C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08 OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau · Tel. 93 884 80 35 VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n · Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470

RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA OFICINA DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442 GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800 OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Tel. 973 700 319 OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

Catalunya i Andorra pas a pas

78

LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707 AGRAMUNT

VALLBONA DE LES MONGES VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN

SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

OFICINA GENERAU COMARCAL DE

TOSSA DE MAR Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108

Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha

VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

ARTIES

SOLSONÈS OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

TURISME DE LA VALL D’ARAN Tel. 973 641 801 C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197

RIPOLLÈS

VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

CAMPRODON C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

VALLÈS OCCIDENTAL

SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

VALLÈS OCCIDENTAL

SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728 OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME DEL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34 SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52 TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415 ALTAFULLA Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426 LA PINEDA - VILA-SECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102 TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

VALLÈS ORIENTAL

TERRA ALTA

SANT CELONI

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

45€

GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex la Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00

IVA + Despeses d’enviament incloses en el preu

MOIANÈS

79

80