MAGAZINE TURISME nº33 Setembre 2017

SETEMBRE 2017 • N.33

ON PUC PESCAR?

DUBAI

Rius i embassaments a Lleida

amb viatges Lleida

ELS CASTELLS

CAMINS

del Baix Camp

de la Selva el SEGRIÀ

la NOGUERA

l' URGELL

el SOLSONÈS

l' ALT URGELL

la SELVA

el PALLARS JUSSÀ

el BAIX CAMP

la CERDANYA

el PALLARS SOBIRÀ

la CONCA DE BARBERÀ

el VALLÈS ORIENTAL

el BAGES

el SOMONTANO

dĂŠjate cuidar Av. Pau Casals, 55 La Pineda Platja Tarragona

www.aquum.es

EDITORIAL

P

oc a poc, el setembre s’ha convertit en l’època de les sortides i les excursions de proximitat, d’anar i tornar un parell de dies a la muntanya o passar el dia passejant per les platges, ja amb menys calor sufocant com la dels mesos anteriors. Si bé també és el mes de tornada a la rutina, cada cop més gent intenta gaudir d’uns dies de desconnexió en el novè mes de l’any i aprofitar el bon temps que dura fins als últims dies de mes.

Des de Magazine Turisme & Oci, tot això ja ho sabem i, per això, en aquesta nova edició us presentem noves rutes de senderisme, d’excursions i passejos per les nostres terres catalanes. Quantes vegades hem sentit a dir: “Mira si tenim llocs magnífics aquí al costat i no els hem visitat mai!”.

Moltes vegades, veritat? Doncs no us preocupeu perquè nosaltres ens encarreguem de fer un recopilatori de totes les possibilitats per a que no us avorriu ni un sol cap de setmana.

Així doncs, aquest setembre, viatjarem fins a Dubai, descobrirem nous punts de vista de les costes més conegudes de Catalunya, i podrem conèixer indrets on realitzar diferents activitats de turisme actiu, com la pesca o el senderisme, patrimonis històrics, miradors, coves o castells que no us deixaran indiferents i estem segurs que us agafaran ganes de visitar-ho tot!

Viatge a DUBAI

76

Costa BRAVA

78

Costa DAURADA

79

el SEGRIÀ

80

l´ URGELL

82

el SOLSONÈS

86

el PALLARS

JUSSÀ

93

SOBIRÀ

94

la NOGUERA

98

el PALLARS

el VALLÈS

ORIENTAL

l´ALT

URGELL

el BAIX la CONCA

103 104

CAMP

108

DE BARBERÀ

111

el BAGES 112 la SELVA 115 la CERDANYA 121 el SOMONTANO 123

Consell Comarcal de la Noguera

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinesalut.com

Tel. 667 560 225 gerencia@magazinepublicaciones.com Director Lluís Gómez: lluis@PUBLI.com Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicaciones.com Director Comercial Antonio Carrillo: toni@magazinesalut.com Director Comercial Antonio Carrillo: toni@magazinepublicaciones.com Dept. Comercial Susanna Santos: susanna@magazinesalut.com Dept.

Comercial Anna Arrom: anna@magazinesalut.com Susanna Santos: susanna@magazinepublicaciones.com Anna Arrom: anna@magazinepublicaciones.com Dept. Redacció i Disseny Gràfic AlíciaRedacció Farré, Darío Mejón Gràfic i Marta Sanahuja: Dept. i Disseny produccion @magazinesalut.com Alícia Farré, Darío Mejón i Marta Sanahuja: produccion @magazinepublicaciones.com Dept. Disseny Web Xavi Bonet: produccion@magazinesalut.com Dept.

Disseny Web Xavi Bonet: produccion@magazinepublicaciones.com

Per a la publicació de nous anuncis o variacions dels actuals, s’ha de comunicar abans del tancament de l’edició (dia 15 de cada mes).

Passada aquesta data, si no s’ha rebut material nou, l’editorial procedirà a repetir el mateix del mes anterior.

Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expresament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

75

Hotel Burj Al Arab

Viatgem a

amb

Si t’apassiona la fotografia i les grans dimensions no et pots oblidar de visitar el Emirats Àrabs. Però sobretot, gaudir de la ciutat de Dubái. Ens trobem davant del territori que més ha crescut en la última dècada, essent un destí turístic de luxe cada dia més interessant.

Visitar aquesta ciutat és meravellarse amb les seves fascinants arquitectures, dissenys originals de platges artificials... A més de ser, un dels guanyadors dels rècords sobre les grans magnituds d’obres realitzades com l’edifici més alt, el parc d’atraccions mecàniques més gran, l’hotel amb el millor disseny... en fi, tot el més colossal del planeta.

Aquest destí es converteix en un somni per a molts viatgers. Un viatge molt recomanat per als nuvis per l'alta qualitat dels hotels i la possibilitat d'estar en una ciutat amb els últims avanços tecnològics.

A només una hora i mitja de camí podràs gaudir del desert fent una excursió amb 4x4 per les dunes, on la teva energia vibrarà. En aquesta experiència tindràs la oportunitat de contemplar una espectacular posta de sol, on les nits són màgiques. finalitzant la vetllada amb un espectacle de dances típiques del desert, saborejant els menjars característics de la zona sota els estels del desert.

76

JUMEIRAH PALM Una de les tres illes artificials de Dubai amb forma de plamera. És una zona bàsicament residencial plena d'hotels on cada “fulla” de la plamera conté una gran villa de luxe. Un consell, utilitzeu el monorraíl que travessa tota la palmera connectant amb terra firme.

MALL OF THE EMIRATES Un dels centres comercial més grans del món, on pots trobar les botigues de més luxe. Però el més interessant i fascinant és l'estació d'esquí que es trobar al seu interior. Aquesta estació d'esquí es composa per uns 400 metres de longitud i uns 80 metres d'amplada a uns 4º baix zero a la pista, tot i que a fora ens podem trobar amb uns 50º.

HOTEL BURJ AL ARAB Reconegut per la seva forma de barco de vela suspès al mar. És considerat l'hotel més luxós del món i el tercer més alt.

DUBAI MALL El centre comercial més gran del món amb centenars de botigues i restaurants a més d’una pista de patinatge. També és caracteritza per tenir un gran aquari al seu interior, que es converteix amb el més gran del món. Es pot trobar més de 33.000 d'espècies marines, tiburons, peixos... Davant del centre comercial podem trobar un "zoco" molt turístic i la Dubai Fountain, la font més gran del

món. La major atracció és l'espectacle de llums i música que acostuma ha haver-hi totes les tardes. La font està situada al llac artificial del Burj Khalifa.

BURJ KHALIFA L’edifici més alt del món amb 828 metres d’altura i 162 plantes. Hi ha l’observatori més alt per poder gaudir de les vistes de Dubai.

DUBAI MARINA

Una de les zones més modernes de la ciutat, on hi ha el port esportiu més gran del món fet per l’home i el major nombre de gratacels de la ciutat. És tracta d'una zona molt interessant per sortir a la nit a sopar o per prendre alguna cosa, ja que es troben els restaurants més extraordinaris amb unes terracetes a la platja, en les quals pots gaudir d’una vetllada preciosa.

BUR DUBAI

La zona històrica de Dubai, tot i que no es una de les zones més antigues de la ciutat, si que es un dels espais més inetressants de la ciutat, on pots veure carrers plens de vida. Si troben la Gran Mesquita i el Dubai Museum.

Un museu molt interessant que es troba ubicat Al Fahidi Fort, l’edifici més antic que, encara, es conserva a la ciutat, construït el 1787. En aquest museu es pot fer un recorregut per tota la història de Dubai amb unes galeries molt interessants. També si troben els diferents socs com el Old Souk i un

temple hindú, en un carrer petit de la zona. Cal visitar la zona de Al Bastakiya, el districte més històric de la ciutat i una de les zones residencials més antigues de Dubai, amb cases i carrers bellissims on contemplar les restes del que va ser la muralla de la ciutat.

DUBAI CREEK Un entrant de mar amb 10 km de longitud que separa la ciutat en dos barris històrics, Deira i Bur Dubai, una de les zones més interessants on poder passejar i gaudir de les “abras” i “dhows”, les barques que creuen d’un barri a l’altre.

DEIRA És un dels barris antics de Dubai, que històricament va ser el centre de la ciutat, ja que es troba entre el Creek i Bru Dubai. El més interessnt per visitar són els socs que trobareu, essent els més importants, com el Spice Souk ( soc d’espècies), el Gold Souk ( el soc de l’or) i el Perfume Souk.

Dubai Marina

Les nits a Dubai són màgiques gràcies a les il·luminacions espectaculars garantint una vetllada molt especial

Bab Al Shams Desert Resort & Spa

Viatja amb nosaltres!

Reserves:

609 370 437 · Sra. Roser Dolcet 77

COSTA BRAVA

Imagina un lloc on puguis viatjar en el temps a escenaris d’èpoques passades

T

ossa de Mar és un autèntic museu a l’aire lliure. Els seus vestigis prehistòrics donen pas a una Túrissa romana, a una Tursa medieval i a una Tossa moderna, convertida, primer, en refugi d’artistes i intel·lectuals, i més tard, en una generosa amfitriona de turistes i visitants. Aquest llegat patrimonial és el fidel testimoni de totes aquelles persones que, estimant la ciutat, van convertir aquesta terra en la seva llar.

Declarat monument historicoartístic nacional l’any 1931, el recinte emmurallat de la Vila Vella de Tossa és l’emblema del municipi.

Actualment, és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construïda als inicis del segle XIII, amb murs emmerletats, conserva gairebé tot el perímetre original.

El llenç del mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans. Les torres més conegudes són la torre d’en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, i la torre d’es Codolar, també coneguda com la torre de l’Homenatge, que presideix la platja que també porta el seu nom. Cal destacar el magnífic portal dovellat que dóna accés a la Vila Vella a través del pati d’armes. En el punt més alt del recinte, antigament hi havia hagut un castell, format per una torre de vigilància i una estada de planta rectangular. Actualment, aquest part ja no existeix, ja que al mateix lloc s’hi va edificar l’actual far de Tossa.

L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets pavimentats amb còdols i integrada per cases de pedra, moltes de les quals van aprofitar el mur de la miralla com a paret de fons.

Dins d’aquest mateix recinte emmurallat també hi ha el far de Tossa de Mar. La pujada a l’espai del far és preciosa i es pot realitzar a través d’un ample camí empedrat que surt de la platja, o bé a través de la Vila Vella. Durant l’ascens pel camí principal es poden observar una vistes impressionants de la Costa Brava, així com els canons defensius que s’utilitzaven per defensar-se dels pirates i una antiga església semireconstruïda. Un cop a dalt, tindràs diverses opcions, com ara gaudir del paisatge i prendre alguna cosa al bar del mirador del far.

78

COSTA DAURADA

ssociat en els últims anys a un tipus de visitants amants de la nit i de la festa, el vertader Salou és, en realitat, una encantadora combinació de platges i història ideal per al turisme familiar.

Salou mira amb orgull a la platja de Llevant, la més gran de la localitat, amb més d’un quilòmetre de longitud i una de les més modernes i famoses de la Costa Daurada. Llevant té una zona dedicada als nens, vigilància organitzada i bandera blava, i forma una de les zones més relaxants de la costa. A més, la platja s’estén al llarg del passeig Jaume I, més conegut com el Passeig Marítim, on es pot trobar una àmplia oferta de restaurants.

Salou també compta amb racons de platja menys accessibles, però on val molt la pena invertir una estona de passeig a peu.

Un d’aquests racons es la platja Llenguadets, que ofereix immillorables vistes de la ciutat i a la qual es pot accedir pel Camí de Ronda, o la cala Penya Tallada, que rep aquest nom per una enorme pedra erosionada que s’endinsa al mar.

El vertader Salou també llueix per la seva història, una història que mira cap al mar. De les platges de Salou va partir gran part de l’expedició amb què Jaume I va conquerir Mallorca, al segle XIII. El cèlebre conqueridor, sobirà de la corona d’Aragó, dóna nom a un dels carrers principals de la localitat, on es pot visitar tant el monument dedicat a la seva figura com la font lluminosa, una de les fonts més famoses pels seus impressionants jocs de llums i colors. En aquest mateix passeig, a més, també es pot gaudir de la Casa Bonet (1918), una construcció d’estil modernista de l’arquitecte Domènech Sugranyes i Gras, un dels deixebles de Gaudí.

Un altre punt d’interès cultural de Salou és la Torre Vella, una construcció defensiva del segle XVI que s’utilitzava en els seus orígens per protegir i advertir la ciutat dels atacs i saquejos dels pirates.

Els visitants que vulguin entendre la vida d’un pagès català de principis o mitjans del segle passat també poden dirigir-se a la Masia Catalana, un complex d’edificis que recreen les característiques d’aquella època a través de les eines del camp, animals de cria i majestuoses cases de pedra. Aquesta masia es troba molt a prop d’una altre lloc emblemàtic de la ciutat, el Parc Municipal de Salou, un espai dedicat a la natura.

79

ls esports d’aventura i el turisme actiu són conceptes que van aparèixer fa relativament poc temps, però que cada cop més estan a l’alça. Hi ha qui pensa que no en practica cap, però el turisme actiu i de natura engloba conceptes que ni tan sols se’ns havien acudit i que tenim a tocar.

Són activitats a l’aire lliure en què es gaudeix de l’entorn, i si el que ens interessa és escoltar el silenci, només trencat pel xipolleig d’algun peix i el so de les fulles dels arbres, la pesca és l’esport ideal.

80

La pesca és un esport dels que anomenem de tota la vida. La tradició pesquera a la demarcació queda demostrada per les nombroses associacions de pesca que hi ha, però també en els darrers temps s’està estenent força entre el turisme.

Rius i embassaments lleidatans, on sobretot domina la truita, són descoberts per amants d’aquest esport, i si bé hi ha espais de pesca amb mort i sense, cada cop es tendeix més a la pesca sense mort, cosa que fa pensar en la pesca com una forma d’entrar en contacte amb l’entorn.

el SEGRIÀ Els rius i els embassaments de Lleida són espais ideals per a la pràctica de la pesca, ja sigui en solitari, amb amics o en família. El turisme de pesca va en augment i molts establiments procuren oferir facilitats als pescadors, com ara vendre tiquets i mapes de les zones de pesca.

Dins de la demarcació de Lleida trobem zones de pesca en alta i baixa muntanya, tant al Segrià com en altres indrets.

L’embassament de Rialb, per exemple, és un indret ideal per a la pesca recreativa.

Les seves aigües tranquil·les combinen la pràctica d’activitats aquàtiques amb la calma de la pesca. Un altre espai molt concorregut per la bona qualitat de pesca que ofereix és l’embassament de la Torrassa, a la Guingueta d’Àneu, on es combina un espai de pesca amb mort amb un sense mort. I la Vall Fosca, al Pallars Jussà, de la primavera a la tardor, acull un gran nombre de pescadors que busquen la tranquil·litat del paisatges i la qualitat de l’aigua dels seus rius per a la pesca de la truita. I és que la pesca és un tipus de turisme que es vol potenciar i els establiments turístics ofereixen paquets en què inclouen allotjament, gastronomia i facilitats per a la pràctica de la pesca.

Per poder exercir la pràctica de la pesca recreativa a Catalunya cal disposar d’una llicència que autoritza el titular a pescar en aigües continentals i marítimes.

La zona de Lleida i el Segrià també disposa d’una àmplia oferta de rius i embassaments per practicar la pesca.

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya assenyala que, genèricament, es pot pescar a totes les aigües on no estigui explícitament prohibit, com als Parcs Nacionals, a les reserves de fauna, als espais naturals protegits on s’especifiqui la prohibició de la pesca i a les reserves naturals integrals.

Per poder exercir la pràctica de la pesca recreativa a Catalunya cal disposar d’una llicència de pesca recreativa, que autoritza el titular a pescar en superfícies a les aigües continentals i marítimes. Per pescar en una zona de pesca controlada cal, a més, el permís personal i intransferible, que, en el cas dels salmònids, té durada d’un dia.

Desde 1947, oferint una cuidada elaboració dels nostres plats amb productes de primera qualitat, garantizant un excel·lent servei

El turisme actiu i de natura engloba activitats a l’aire lliure en què es gaudeix de l’entorn i una de les principals és la pesca.

Av. Vint i Set de Gener, 50 25182 AITONA (Lleida) T. 973 794 011 · M. 655 697 544 81

l´ URGELL

La tradició més dolça de l’Urgell... a elaboració del Torró d’Agramunt data del 1741, en unes cartes d’una de les famílies nobles de la vila, la família Siscar. En aquella època l’ofici de torronaire prenia importància entre els nous oficis convertint-se el torró en un aliment de tradició.

Durant el s. XVII ja es constituïa una tradició en la vila d’Agramunt, la qual es va mantenir durant els anys posteriors fins al s.XIX, que prenguè el nom de Torró d’Agramunt.

El Torró d’Agramunt durant els segles XIX i XX va obtenir un gran reconeixement i prestigi gràcies a l’assistència dels torronaires a fires, aplecs, mercats... i sobretot a les parades que aquests obrien pel Nadal a Barcelona. Aquest esdeveniment organitzava parades a diferents punts de la Rambla i en portals de les cases més cèntriques de la ciutat. En aquells temps li apareguè un competidor fort, els torrons de Xixona.

Davant d’aquest rival van voler diferenciar-se i, es vestien de pagesos “endiumenjats” i es cobrien el cap els homes amb una barretina musca i les dones amb un mocador de seda blanc.

82

Durant la guerra civil l’activitat de torronaire, a l’igual que la resta d’activitats econòmiques, també en va patir les conseqüències i es va paralitzar, fins al punt de patir greus problemes de proveïment d’avellana. Fou a la postguerra què algunes famílies van plegar l’ofici de torronaire però d’altres van continuar fins a dia d’avui, produint torrons amb els ingredients i el procés d’elaboració del Torró d’Agramunt.

En l’actualitat, la presència de torrons en fires, botigues, supermercats i grans superfícies comercials estan repletes d’aquest producte així com també en totes els taules nadalenques. El Torró d’Agramunt és reconegut per a tota la població, a més de les distincions que han estat atorgades per la Generalitat i la CEE. Davant d’un elevat fanatisme per aquest aliment es va crear una fira dedicada al torró juntament amb la xocolata a la pedra a Agramunt, porposada per Foment Pro-Mercat d’Agramunt i Comarca a l’any 1988.

Aquest any es celebra el 7 i 8 d’octubre Apunta-ho a l’agenda!

83

l' URGELL

Ctra. Madrid-Barcelona, km 480 Tel. 973 56 02 79 · Mòbil 636 54 67 70 25222 SIDAMON ( Lleida )

E

l topònim de l’Urgell prové d’Urtx, que vol dir fonts abundoses. Aquest nom ve de l’antic comtat pirinenc, els titulars del qual deixaren el nom de la seva família en conquerir aquestes terres vers el segle XI. Les restes que trobem dels primers pobladors són peces de sílex de l’època del neolític, i són a la vall del Corb, el Cercavins i la ribera del Sió.

Al segle V a. de C. apareixen els ibers, que deixen la seva empremta en poblats com el Molí d’Espígol, Tornabous o els Estinclells, a Verdú.

La presència musulmana a l’Urgell s’ha pogut identificar gràcies als grans conreus que van deixar sobre el riu d’Ondara o a la vall del Corb

La civilització romana deixa mostres valuoses de la seva presència en els mosaics d’una vila senyorial a Puigverd d’Agramunt, dues columnes i capitells a Vilagrassa o dues làpides sepulcrals a Castellsalvà, dins el terme de Belianes.

La presència musulmana a l’Urgell s’ha pogut identificar gràcies als grans carreus que van deixar sobre el riu d’Ondara en el seu pas per Anglesola, o a la vall del Corb en el seu pas per Nalec.

Vers els segles XI i XII es produeix l’expansió jueva a Catalunya i a les terres cistercenques. Els jueus i els grans centres monàstics —Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges— no es van enfrontar mai i fins i tot hi va haver una raonable col·laboració.

Els jueus s’establien en llocs orientats cap al comerç, en zones de confluència de camins. Eren grans coneixedors del 84

comerç, l’economia i l’artesania i els habitants d’aquestes comarques s’enriquiren dels nouvinguts. A l’Urgell es van establir a Tàrrega i Agramunt.

La comarca de l’Urgell va resultar un punt de contacte entre l’avenç del comte de Barcelona (Tàrrega, Vilagrassa, Anglesola, Bellpuig i la zona meridional del riu Corb) i el comte d’Urgell (Riudovelles, la Figuerosa, Claravalls, Tornabous i la Ribera del Sió).

Fent un salt en el temps, al segle XIX hi va haver grans canvis a la zona. Després d’un seguit de guerres contra els francesos i els anglesos, va córrer la veu que les tropes franceses envairien el país. Es va confirmar quan els soldats francesos van fer alguns pillatges als pobles de l’Urgell.

l' URGELL

La comarca de l’Urgell va resultar un punt de contacte entre l’avenç del comte de Barcelona i el comte d’Urgell

L’evidència dels fets va fer que els sometents de Tàrrega, Vilagrassa, Agramunt i altres pobles, juntament amb els dominis de Poblet i Vallbona de les Monges, se n’anessin a Vic, on van participar després en la Batalla del Bruc. Cap al 1810 els francesos van ocupar Tàrrega, ho van requisar tot i hi van deixar 3.000 soldats perquè vigilessin la ciutat, i fins al 1814 van ser víctimes d’assassinats, destruccions i exilis. Fins i tot les monges van abandonar el monestir de Vallbona.

L’arribada del canal d’Urgell, el 1862, va beneficiar els pobles situats a la zona de regadiu. També va arribar el ferrocarril el 1860, la llum elèctrica el 1884, el telèfon, els equipaments municipals, etc. La comarca es començava a recuperar després de tants segles de decadència, guerres i misèries.

Menú diari

11€

Menú cap de setmana i festius

18 €

85

el SOLSONÈS

E www.elracodesolsona.com

l Solsonès és una comarca prepirinenca on es compaginen els camps de cultiu amb les grans extensions de bosc, els rius, les fonts i els paratges esquerps de l’alta muntanya.

Dels quinze municipis, solament sis tenen nucli de població, ja que la major part del territori està formada per masies disseminades, algunes de les quals són bells exemplars de les construccions característiques de la Catalunya rural d’entre els segles XV i XVIII. El Solsonès, que, per aquest motiu, ha estat anomenat “la comarca de les mil masies”, conserva les seves manifestacions folklòriques més ancestrals i la configuració d’un paisatge de naturalesa intacta. Lluny de les presses i el brogit de les grans ciutats, el Solsonès us convida a fer-hi estada; disposa d’un ampli ventall d’establiments turístics (hotels, càmpings, cases de turisme rural, apartaments turístics, albergs i refugis) i, per als més menuts, té cases de colònies i granges escola. Ofereix la possibilitat que tothom pugui practicar tot tipus d’esports, i també descobrir les joies del romànic, del gòtic, del barroc, del modernisme o del neolític, que poblen aquesta terra en equilibri amb els homes i les dones que la treballen.

Dels quinze municipis, només sis tenen nucli de població, ja que la major part del territori està formada per masies disseminades, les quals són bells exemplars de les construccions de la Catalunya rural dels segles XV-XVIII 86

per a tota la família TURISME & OCI

Nucli antic de Solsona

Solsona és una petita ciutat de pedra vella, de tradicions viscudes i de cultura artesanal. Qui la visita queda seduït per la pau dels seus carrers sinuosos i pels edificis solemnes que han vist passar els segles. Per a més informació, podeu visitar la pàgina web www.solsonaturisme.com

Museu de Solsona

Ubicat al Palau Episcopal, el Museu de Solsona és un dels primers museus diocesans de Catalunya. Hi trobem sales dedicades a la prehistòria, importants col·leccions del romànic, gòtic, renaixement i barroc, així com un espai destinat a les escultures de sal de Cardona. Per a més informació, podeu visitar la pàgina web www.museusolsona.cat 87 87

el SOLSONÈS

La vall de Lord

Els municipis de Sant Llorenç de Morunys, Guixers i la Coma i la Pedra formen la Vall de Lord. Els punts més rellevants són el nucli històric de Sant Llorenç de Morunys, amb el seu monestir, i l’altar barroc dels Colls, les fonts del Cardener, on neix el riu a la Coma, i la font Puda d’aigües sulfuroses a la Pedra. Dos llocs ideals per fer una petita excursió a peu són el mirador de la Creu del Codó i el santuari de Lord. Per a més informació, podeu visitar la pàgina web www.lavalldelord.com

El Solsonès és una comarca prepirinenca on es compaginen els camps de cultiu amb les grans extensions de bosc, rius, fonts i els paratges esquerps de l’alta muntanya.

Salí de Cambrils (Odèn)

Descobreix una de les poques salines de muntanya de tot Catalunya. Després d’una espectacular rehabilitació de més de dos anys, els seus 5.100 m2 de terrasses, 4 molins, canalitzacions de fusta amb estalactites de sal... reneixen davant els teus ulls.

Aquest espai compta amb una piscina d’aigua salada que brolla d’una font subterrània i que reuneix les mateixes propietats terapèutiques que les aigües del mar Mort de Jordània. Per a més informació, podeu visitar la pàgina web www.salidecambrils.cat

88

el SOLSONÈS

Font del Racó

Expliquen les llegendes que les dones de fum i aigua venien a pentinar-se i emmirallar-se a les aigües d’aquesta font. Les creences sobre aquests éssers místics, o les petites dames, les bruixes o les dames verdes, estaven molt arrelades en aquestes contrades. A l’altra banda de la carretera trobem un salt d’aigua anomenat Cal Sala.

Font del Puda

Arribem a Sant Llorenç de Morunys. Una vegada allà, anem en direcció a la Coma. A 4 km, aproximadament, trobarem un trencall a la dreta que ens assenyala la font Puda, que, com el seu nom indica, és d’aigües sulfuroses. Es diu que aquesta aigua gairebé fa miracles per a les afeccions de la pell. Recentment, aquesta font ha estat restaurada. Al costat de la font, i molt a prop del riu, hi trobem una petita àrea de pícnic.

Font del Cardener

Segons l’època de l’any, podem trobar unes esplèndides cascades i un raig d’aigua impressionant: som al naixement del riu Cardener, un paratge idíl·lic que ens permet escoltar el murmuri de l’aigua i contemplar les muntanyes que voregen aquest indret. L’entorn del naixement del Cardener és avui un acollidor espai de lleure.

ida)

280 SOLSONA (Lle

Plaça Major, 4 · 25

4 T. 9 7 3 4 8 0 2 6l.com ai sacarnisseria@gm

tere

89

90

el SOLSONÈS

A

la vall d’Ora es pot conèixer tota una forma de viure diferent visitant la serradora i els molins de Ca l’Ambròs i Cal Guirre, que són activats per la força de l’aigua. A pocs metres podreu admirar el petit, però magnífic, pont romànic, i també entrar a l’antiga escola, que acull una mostra dels estris que havien estat utilitzats per dur a terme aquestes activitats. Són oficis que haurien quedat en l’oblit si no hagués estat per la iniciativa dels mateixos veïns, que, amb el suport de les administracions locals, van voler restaurar aquestes instal·lacions.

A l’estudi d’aquest ecomuseu hi tro- L’estudi bareu l’antiga escola dels nens de la vall d’Ora. A la planta baixa s’hi feien les classes i al pis de dalt hi vivia la mestra. Aquí podrem veure una petita mostra de les eines que utilitzaven els habitants de la vall, des d’utensilis propis de la llar fins a eines per treballar el camp, passant per tot tipus d’estris propis dels oficis que abans garantien la supervivència a la zona.

A pocs metres de l’estudi, travessant un pont medieval, hi trobem Ca l’Ambròs. Aquí podem visitar la serradora i la sala de mòlta, dos espais amb una llarga història, ja que els trobem citats en la documentació escrita del segle XVI. Seguint el camí de l’aigua, uns 500 metres amunt, arribarem a Cal Guirre, un conjunt format pel molí, la serradora, la ferreria i la fusteria.

Ca l’Ambròs Es tracta d’un conjunt arquitectònic restaurat i habilitat per a les visites, de manera que tant el molí com la serradora es poden veure en funcionament, i podrem visitar la ferreria tal com era quan encara hi treballava el ferrer.

Cal Guirre

91

TIR A NT

MI

LLES

U

na invitació a descobrir un patrimoni historicoartístic excepcional, els retaules, els santuaris, els edificis parroquials i també els paisatges circumdants ens proposen un suggerent viatge en el temps, cap al món de les arts, és clar, i cap al més misteriós de les creences i conviccions dels nostres avantpassats dels segles XVII i XVIII. Situat a la Casa Gran del Miracle (Riner), aquest espai trasllada el visitant a l’època barroca, tant a escala europea com catalana.

I mostra què va representar i què va comportar el barroc, en quin context va sorgir i en quin context va desaparèixer, a través de diferents sales amb plafons explicatius.

Un audiovisual de gran format mostra el gran valor dels retaules i una bona part del repertori escultòric i pictòric de la comarca del Solsonès. Una petita sala recrea una cambra de l’antiga hostatgeria del Miracle que va tenir un paper important en el marc de l’onada de pelegrinatge dels segles XVII i XVIII. La sala dels exvots mostra obres lliurades com a donació a la Mare de Déu del Miracle com a súplica o agraïment per la intercessió de la verge o bé d’algun sant en un problema, una malaltia o qualsevol conflicte no desitjat per les persones donants, i ens serveixen per visualitzar escenes quotidianes de la societat del moment. La sala de la música permet imaginar-nos els aires socials de l’època a través de l’audició de diferents fragments de música barroca i de la projecció d’un muntatge visual amb imatges evocatives, extretes de peces artístiques, instruments, esbossos i partitures de l’època. En acabar, es mostren les 14 obres imprescindibles que els visitants poden veure al Solsonès i s’explica la importància que té el barroc a la comarca i els motius pels quals, avui, el solsoní és un paisatge històric genuí. Finalment, el visitant pot conèixer, per mitjà d’un nou plafó de grans dimensions, quins motius i amb quines conseqüències l’art barroc va acabar defallint a finals del segle XVIII. I també té la possibilitat de navegar a través d’un interactiu, realitzat a partir de l’aplicatiu per a dispositius mòbils que tothom es pot descarregar gratuïtament en acabar la visita a l’espai barroc.

92

Informació i mapa extret de la web de www.solsonesbarroc.cat

Els miradors naturals

el PALLARS

JUSSÀ

del Pallars Jussà

agnífiques vistes del terreny pallarès t’estan esperant. Cap dels següents miradors del Pallars Jussà no et deixarà indiferent.

• Mirador de Llimiana: Magnífic mirador de l’espectacular panoràmica de tota la conca de la Noguera Pallaresa fins a trencar el massís del Montsec pel congost de Terradets.

• Mirador de Claverol: Podràs gaudir d’una espectacular panoràmica de l’embassament de Sant Antoni i dels alts cims de la muntanya de Manyanet i la Vall Fosca.

• Mirador de Claret: Magnífiques vistes de la conca de Tremp i del curs de la Noguera Pallaresa.

• Mirador de Capdella: Ubicat a peu de carretera, ens dóna una visió de com la vall s’obre cap al sud. L’espai del mirador té també una zona amb taules, bancs, barbacoa i una font. Des del mirador, val la pena pujar fins a l’església romànica de Sant Vicenç de Capdella, declarada bé cultural d’interès nacional. I des del mirador també es poden iniciar diverses rutes de senderisme que porten fins a Filià, el Port de Rus o la Central de Capdella.

• Mirador de Beranui: Es troba just al davant de l’església de Sant Joan, al punt més elevat del poble, i ofereix vistes de la Pobleta de Bellveí, Estavill, Antist, Castell-estaó, Obeix, Aguiró i la Plana de Mont-ros. Des d’aquest punt es poden fer diverses rutes de senderisme cap a Antist, la Plana de Mont-ros i la Pobleta de Bellveí passant per la muntanya de Sarraspina i el poble d’Envall.

• Mirador de Mare de Déu de Fa: S’hi accedeix per la pista forestal que surt des d’Espui i fa la volta cap a Filià passant per la Mare de Déu de Fa o bé per l’antic camí que surt des d’Espui i que, amb una hora, ens porta fins al mirador i l’ermita de la Mare de Déu de Fa. Ens ofereix vistes al nord de la vall, als pics del Montsent de Pallars, Peguera, l’Espasa o el Coll del Tirador, i al fons, els pobles de la Central de Capdella i Capdella.

• Mirador d’Obeix: S’ubica a peu de carretera i des d’aquest punt es veuen els pobles de la coma i alguns pobles del sud. Just al darrere, enfilant un caminet, molt a prop del mirador, queda Sant Cristau, una ermita de pedra amb unes vistes també espectaculars.

93

el PALLARS

SOBIRÀ

Fem un passeig

per

E

l municipi d’Espot es troba situat a la vall del riu Escrita, a la dreta de la Noguera Pallaresa.

Es tracta d’una vall d’origen glacial i que conté un gran nombre de llacs que conflueixen a l’estany de Sant Maurici. El sector més alt d’aquesta vall, situat al voltant de l’estany de Sant Maurici i el massís dels Encantats, forma part del Parc Nacional d’Aigüestortes.

L’accés a la població d’Espot fins fa poc temps era difícil, a causa de la seva situació geogràfica, i no disposava de cap carretera principal que arribés al poble. Tot i això, actualment el seu accés ha millorat gràcies a l’afluència turística al Parc Nacional i a l’estació d’esquí Super Espot, que cada cop són més populars.

Espot és un dels dos punts d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, on es poden visitar més de 20 llacs d’origen glacial, com el de Ratera o el d’Amitges, i imponents muntanyes, com el Pui, i Linyà o els grans Encantats.

El petit municipi es divideix en dos nuclis: Espot Solau a l’esquerra i Espot Obago a la dreta. El poble encara conserva una torre medieval de vigilància, situada al mig del nucli, i dos ponts romànics, un sobre el riu Escrita i un altre sobre el Torrassa i que finalitza al mateix municipi.

94

el PALLARS SOBIRÀ L’església parroquial de Santa Llogaia és un altre punt d’interès del municipi. L’església, que data del 839 en alguns documents, té una planta única i un campanar quadrat amb cobertura piramidal.

Així doncs, Espot té el seu encant com a poble i per les construccions típiques de muntanya, i és el municipi ideal per allotjar-se si es fa turisme al Parc Nacional d’Aigüestortes, ja sigui a l’estiu o a l’hivern. fotos de www.espot.cat

Habitacions que et deixaran de pedra

Vacances tot l'any Disfruta de la terra Vine a esquiar aquest hivern C/ Major, 46 ESTERRI D'ANEU 25580· Lleida hostal@hostalvalldaneu.com www.hostalvalldaneu.com

95

96

97

la NOGUERA

La cova dels Vilars

Descarrega la nostra app

98

estació amb pintures rupestres de la cova dels Vilars es troba situada al terme municipal d’Os de Balaguer (la Noguera), al vessant est de la serra d’Os, en un congost que forma el barranc dels Vilars i domina el curs del riu Farfanya, afluent del Segre. Conegudes des de temps abans per un veí d’Os de Balaguer, el descobriment va ser comunicat oficialment l’any 1973.

Es tracta d’una balma, formada a la base de les calcàries eocèniques, d’uns 12 metres d’amplada, 8 de profunditat i 3,5 d’alçada, orientada a E-SE i a 600 m sobre el nivell del mar. Les pintures es localitzen en dues zones: la paret esquerra de la balma, on s’aprecia el major nombre de representacions, i a la dreta de la porta d’accés que tanca la cova, on les pintures són més difícils d’identificar.

En total, es poden comptabilitzar vint-i-nou figures fetes amb traços simples i tintes planes; els colors emprats són el negre, utilitzat en quatre de totes les representacions conservades, i els vermellosos (vermell, vermell-castany), que predominen sobre els anteriors.

En general, podríem classificar el conjunt dins l’estil esquemàtic, amb paral·lels d’aquest mateix estil en altres jaciments de Catalunya. No obstant això, l’existència d’algunes figures que s’acosten més a un realisme o naturalisme estilitzat aporta la idea de diferents moments cronològics d’execució.

Dins d’aquest context, una primera interpretació situaria aquestes

la NOGUERA obres dins de l’edat de bronze (1800–650 aC), sense que es pugui precisar més. Per la seva situació a la paret exposada al sol i a les tempestes, les pintures han sofert degradacions de tipus natural amb el despreniment de la capa més externa de la roca; d’altra banda, les fogueres dels pastors han produït l’ennegriment de bona part de la superfície.

Malgrat això, el conjunt mostra encara un estat de conservació força acceptable. El conjunt forma part de la proposta d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibérica, declarat patrimoni mundial de la UNESCO a Kyoto (Japó) al desembre de 1998.

Els quadrúpedes són el grup més representat dins de la cova dels Vilars d’Os de Balaguer i plasmen diferents estils i tècniques

L’escena més suggestiva és formada pel conjunt de tres figures humanes, dues dones i un home, central. Les dones serien caracteritzades per l’engrossiment de la part baixa, interpretada com una faldilla o els malucs, i adornaments al cap; l’home, pel seu fal·lus erecte. Alguns autors interpreten el conjunt com una dansa fàl·lica relacionada amb el ritu de fecunditat. Una altra figura humana aïllada i sense trets identificadors és interpretada, per la seva postura, com un recol·lector.

Quatre cercles concèntrics incomplets que semblen de connexió amb uns altres quatre traços paral·lels, quasi verticals, inferiors, d’estil abstracte, són considerats com l’única mostra del conjunt de caràcter simbòlic, estretament relacionada amb representacions religioses solars.

Els quadrúpedes són el grup més representat dins de la cova dels Vilars d’Os de Balaguer i palesen diferents estils i tècniques. Tot sovint és fàcil identificar l’espècie a la qual pertany cadascun dels animals representats.

Dins del conjunt destaquen una cérvola i dos possibles cànids que determinats autors han interpretat com una escena de cacera, si bé la diferència d’estils sembla indicar que haurien estat pintats en moments diferents.

Informació extreta de: Ajuntament d’Os de Balaguer www.osbalaguer.ddl.net 99

A

l cel podem trobar milers d’estrelles brillant, tot i que cadascuna ho fa amb diferent intensitat en funció de la seva mida, de la seva edat o de la seva distància respecte a nosaltres.

Però, si ens hi fixem amb deteniment o les observem a través del telescopi, veurem que, a més, les estrelles poden tenir diferents colors o tonalitats, des del vermell fins al blau. Així doncs, trobem estrelles amb un intens to vermellós, com és el cas d’Antares, el nom de la qual significa precisament “el rival de Mart”, ja que competeix amb l’intens color del planeta vermell.

El color de les estrelles depèn bàsicament de la temperatura de la seva superfície. Així doncs, encara que sembli una mica contradictori, les estrelles blaves són les més calentes, i les vermelles, les més fredes.

100

D’aquesta manera ens trobem estrelles blavoses com Bellatrix, de més de 25.000 kelvins, i estrelles vermelloses com Betelgeuse, que amb prou feines arriba als 2.000 Kelvins. El color blavós implica radiacions més intenses, més energètiques i, per tant, correspon a temperatures més elevades.

A més, el color de les estrelles ens dóna una idea de la seva edat. Així, les estrelles més joves són d’una tonalitat blavosa i les estrelles més velles tenen una tonalitat vermellosa perquè ja han consumit gairebé tot el seu combustible i, per tant, s’han anat refredant.

De vegades observem estrelles molt pròximes entre si de colors molt contrastats, com en el cas d’Albireo, a la constel·lació Cigne. A primera vista, sembla un estel simple, però amb un telescopi o uns prismàtics veiem que,

en realitat, es tracta de dues estrelles, una de groga i una altra de blavosa.

Aquesta informació sobre el color, junt amb altres dades, ens dóna la classificació espectral dels estels en 7 grups: O, B, A, F, G, K, M. Les O són els estels molt calents i blancs i les M, els més freds i vermells. Els grocs com el Sol són de tipus G. La massa dels estels és un factor que en condiciona la temperatura i la lluminositat, així com l’evolució fins que moren, com la Supernova, la nana blanca, la nana negra o el forat negre.

Cal referir-se també a la magnitud d’un estel, que va des dels més brillants (1a magnitud) fins als més febles, que podem veure a ull nu (6a magnitud).

Informació extreta de www.xtec.cat

la NOGUERA

L

La cova del Tabac

a cova del Tabac es troba situada a 5 quilòmetres de la vila de Camarasa (la Noguera), a la dreta del riu Segre i a 300 metres sobre el nivell del riu, en un extrem sud de la serra de Montroig. Aquesta cova correspon a l’edat del bronze, és una cavitat de 15 metres d’amplada a la base per 20 d’alçada i fa uns 180 metres de llargada. Dins la cova hi ha una segona cavitat de forma circular anomenada la Sagristia, de petites dimensions, que fa uns 4 metres d’amplada per 3 d’alçada.

Aquesta cova no té un recorregut massa llarg, però destaca per la grandiositat de la seva entrada i per l’altura descomunal de la seva única galeria. És, de fet, una cova amb un gran interès per a excursionistes, historiadors i científics.

L’entrada de la cova de seguida porta a una sala de 25 metres de diàmetre, amb el terra ple de blocs caiguts. Després d’un canvi de direcció, la cova apareix aquí amb unes dimensions d’uns 10 metres d’amplada i una altura de 10 metres.

L. Díez – Coronel va Les pintures de la cova descobrir les pintures esquemàtiques de del Tabac s’inscriuen la Cova del Tabac a dins l’Art Rupestre de la dècada de 1980, les va estudiar i uns cinc l’Arc Mediterrani de la anys després del seu Península Ibèrica, que descobriment les va presentar al 17è va ser declarat Patrimoni Congrés Nacional d’Arqueologia. de la Humanitat per la

UNESCO l’any 1998

102

Aquesta cova no té un recorregut massa llarg, però és una cova de gran interès tant per excursionistes, historiadors com

Durant l’any 1986, les pintures van ser d’una documentació exhaustiva, dins el Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Les pintures de la Cova del Tabac s’inscriuen dins l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, que va merèixer ser declarat patrimoni de la humanitat per part de la UNESCO l’any 1998. La declaració afecta 757 jaciments arqueològics amb pintures rupestres de sis comunitats autònomes: Catalunya, Andalusia, Múrcia, Aragó, Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana.

L’estil en la cova del Tabac es pot dividir en 12 figures, que corresponen a antropomorfs, estel·liformes, quadrúpedes, rectangles radiants, traços i restes de pigment, d’estil esquemàtic i amb tècnica de traç simple i color ataronjatvermellós i vermell.

Informació extreta de: Ajuntament de Camarasa www.camarasa.ddl.net

el VALLÈS

ORIENTAL

Parc Natural del

Montseny

El Parc Natural del Montseny és un parc natural que protegeix part del Massís del Montseny. Aquest parc es situa a la Serralada Prelitoral Catalana, entre les comarques d’Osona, Vallès Oriental i la Selva. Una dada a destacar és que aquest parc és el més antic i un dels més importants de Catalunya, pel fet que és una zona relativament reduïda on es troben comunitats vegetals típiques dels tres grans biomes europeus: el mediterrani, el eurosiberià i el boreoalpí.

El parc natural del Montseny és un dels 12 espais naturals que des del 1977 gestiona la Diputació de Barcelona així com també la Diputació de Girona des del 1978. Cal saber que des del 1978 és reserva de la biosfera de la UNESCO, tot i que fins al 1989 no va ser reconegut com a parc natural.

Aquest parc destaca els pronunciats relleus on s’hi presenta una gran riquesa de varietat ecològica. Per a tots els caminadors se’ls hi recomana fer una visita al cim del parc anomenat El Turó de l’Home el qual té 1.706,7 metres.

Les Piscines de Montseny CÀMPING & BUNGALOW PARK

BUNGALOWS

2/4 places i 4/5 places

PISCINA

en plena naturalesa

RESTAURANT SNACK BAR

entrepans, pizzes, arròs mar i muntanya, plats de temporada...

CÀMPING & PIC-NIC amb barbacoa

ACTIVITATS

quads, cavalls, esports d’aventura, pàdel, senderisme i parc infantil

Tel. 93 847 30 70 / 679 685 675 info@piscinesmontseny.com

Ctra. de Sta. Ma de Palautordera de Montseny Km 12,300 · 08469 MONTSENY (BCN)

www.piscinesmontseny.com Entorn de la serra del Montsec, a prop de la cova del Tabac

103

l´ALT

URGELL

HOTEL

RESTAURANT

D

’estil romànic i datada del segle XII, es la quarta i última d’un seguit de catedrals que es van aixecar a la Seu d’Urgell entre els segles V i XII. És considerada com la gran obra del bisbe Ot i és l’edifici més emblemàtic de la ciutat. Actualment, Santa Maria és l’única catedral romànica que es conserva a Catalunya. La construcció de la catedral va ser continuada durant el mandat dels successors del bisbe Ot i sota la direcció de l’arquitecte Ramon Lambard.

El nom de l’arquitecte es coneix per l’únic contracte d’obres de l’època de què es té coneixement, fet excepcional, ja que són pocs els arquitectes altmedievals que es coneixen a Catalunya.

Les diferents restauracions efectuades durant el segle XX van permetre retornar a la catedral el seu perfil medieval, tal com avui la podem veure. La catedral va ser declarada monument historicoartístic el 1931.

104

l'ALT URGELL

1.La catedral Les característiques arquitectòniques de la catedral vénen marcades per una planta basilical, tres naus i un gran transsepte rematat a cada extrem per una torre.

La capçalera està formada per un sol absis a l’exterior. Té cinc portes, tres a la façana ponent, una a la façana nord, que dóna a la plaça dels Oms, i l’altra a la façana sud, que comunica al claustre.

Els murs són compactes de blocs de pedra granítica quadrejada i que donen una aparença a la construcció de fortalesa. Aquesta aparença també es percep a la façana, tot i que és més expressiva. La nau central es prolonga a través del transsepte fins a l’obertura de l’absis, coberta amb volta reforçada per arcs formers mitjançant una cornisa suportada per mènsules que duen testes esculpides. El transsepte dóna lloc a una cúpula nervada sobre petxines que s’infla sobre el tram rectangular d’intersecció sobre una cornisa sostinguda per mènsules.

Aquesta catedral d’art romànic té característiques italianitzants, visibles en l’ornament de la façana, coronada per un esvelt campanaret amb dos pisos de finestres geminades, i en la galeria que recorre la part superior del transsepte i l’exterior de l’absis. És un edifici de tres naus, amb un creuer extraordinàriament llarg, dotat d’un cúpula i cinc absis, dels quals només el corresponent a la nau central, amb la seva graciosa absidiola inscrita dins el gruix del mur de tancament i presidida per la imatge de Santa Maria, sobresurt a l’exterior.

Va ser declarada monument historicoartístic el 1931 .................... És l'única catedral romànica que es conserva a Catalunya

105

l'ALT URGELL

2. La façana principal La façana principal dóna a l’oest, al carrer de Santa Maria, ja que el temple, com era costum, està orientat de llevant a ponent.

Aquesta, de pedra bicolor, té sumptuositat en l’ornamentació, que contrasta amb la resta de façanes, que són més simples, o amb altres temples romànics, en general d’escassa decoració.

Els carreus són de granit probablement extrets del riu Valira.

Aquesta façana consta de tres portes, la central, a diferència de les altres dues, que donen accés a les naus laterals de la catedral, és molt treballada i el model es repeteix en tres portals del temple més. Té dues columnes per banda, amb capitells, bases i unes arquivoltes de fust rodó. Als laterals i arc exteriors hi ha incrustats els panets romànics o ous, símbol de la vida i la resurrecció, i petits rostres humans.

La façana és coronada per un campanar que es trobava ocult fins al 1950, ja que es trobava a l’interior de la torre del rellotge.

El campanar té unes fines columnes i arcs, oberts a la llum que donen aire d’esveltesa. És un campanar de torre de dos pisos i coronat; al pis inferior hi ha dues finestres geminades de mig punt a cada costat, i al superior podem trobar-ne tres.

3. El claustre El claustre està situat al costat meridional de la catedral. Afecta un pla lleugerament rectangular, quasi quadrat, i consta d’una sola filera de columnes en cada galeria acabada per pilars als angles. L’amplada de cada ala és d’uns 4 metres i la coberta és de fusta ben motlurada. El claustre és d’una harmonia total i forma un conjunt simple que es mou dins d’un pati recollit i ample en el qual les galeries adquireixen esveltesa i majestat per les excel·lents proporcions dels elements que les integren. Els múltiples arcs reposen cadascun sobre una sola columna, i aquestes, per la seva base, sobre un mur sòlid i simple de 66 cm d’alçària per 60 d’amplada. Els arcs entre columnes són ben treballats, amb panets i motllures diverses. Les bases, sobre les quals s’enlairen les columnes cilíndriques, són totes iguals, i entre cadascuna s’intercalen solament tres bases de secció octogonal.

Per a tots aquells amants de l’art i de l’arquitectura, la visita a Santa Maria d’Urgell no pot faltar durant l’estada per l’Alt Urgell.

106

l'ALT URGELL

D’estil romànic, Santa Maria és considerada com la gran obra del bisbe Ot i és l’edifici més emblemàtic de la ciutat.

4.L'interior i els murals L’interior de la catedral és fosc, ja que el romànic preferia la penombra. Quant a les pintures murals, datades del segle XIII, no se n’ha conservat cap en els emplaçaments originals, ja que totes van ser arrencades poc després de ser descobertes, cosa que, en molts casos, fa problemàtica la identificació de l’origen.

Destaca la pintura mural que es trobava a la capella de Santa Caterina, fragmentada en tres parts en ser arrancada a principis del segle XX i els fragments de la qual s’han dispersat en diferents museus de Catalunya i l’estranger. Santa Caterina és imatge del triomf del dogma catòlic sobre els càtars i les pintures tracten el conflicte anticàtar en temps del bisbe d’Urgell Ponç de Vilamur, un moment de transició estilística entre el romànic i el gòtic.

Al mur de la part dreta del creuer hi ha unes pintures murals d’estil renaixentista que es van fer com a part de la decoració per a la col·locació de la tomba del bisbe d’Urgell. A l’altar destaca la Mare de Déu d’Urgell, que presideix l’absis central, i l’ara d’altar paleocristiana, que es remunta als orígens del Bisbat d’Urgell, al segle V. Així doncs, podem dir que, per a tots aquells amants de l’art i l’arquitectura, la visita a Santa Maria d’Urgell no pot faltar durant l’estada per l’Alt Urgell.

Informació extreta de www.laseu.cat

107

A 8 km de les platges de Cambrils i a 16 km de Reus Gaudeix la sensació d’un spa privat

L

Part 2

a xarxa de camins del Baix Camp un permet descobrir el nostre territori a un ritme tranquil, gaudint dels paisatges, dels seus pobles i de la seva gent. Seguim amb les rutes turístiques de l’edició d’agost perquè pugueu descobrir noves excursions pels camins del Baix Camp.

EL DIP DE JOAN PERUCHO • Terme municipal: Pratdip • Temps: 2 h 30 min • Dificultat: Baixa • Distància total: 8 km • Ascens: 300 m • Apta per a famílies: Sí • Apta per a BTT: Sí Sota l’atenta mirada dels Dips (vigileu si es fa de nit!), sortirem del poble en direcció al cementiri. Després de travessar el barranc de Santa Marina, ens enlairarem gradualment fins a arribar a un pista, que ens durà a les antenes de la serra de Güena.

Continuarem per la pista fins a la font de la Duera, on trobarem el GR (gran recorregut), que seguirem fins al santuari de Santa Marina. Una atenta mirada al retaule ens permetrà descobrir la reproducció dels Dips i de la història de Santa Marina.

Creuarem la carretera, passant per la zona de pícnic i les ruïnes de l’Hotel de Santa Marina, un balneari inaugurat el 1917 aprofitant l’existència d’unes aigües molt pures.

Tornarem a Pratdip pel GR, per on es fa el tradicional romiatge durant la festa major.

108 108

Descobreix noves rutes turísitques pel Baix Camp en l’edició d’octubre, en la publicació de la tercera part d’aquesta article.

LES MUNTANYES DEL GUERRILLER CARRASCLET • Terme municipal: Colldejou / Pratdip • Temps: 4h • Dificultat: Mitjana • Distància total: 12,5 km • Ascens: 650 m • Apta per famílies: No • Apta per BTT: No Travessa per les imponents serres que tan bé coneixia el guerriller Carrasclet, que ens permetrà gaudir de panoràmiques esplèndides sobre els nuclis de població situats als seus peus, i endinsar-nos en raconades amagades i d’una bellesa corprenedora.

Sortim del poble de Pratdip pel carrer de Santa Marina fins a arribar a un monument en memòria dels morts de la Guerra Civil Espanyola, on agafem un carrer amunt, en direcció a la carretera. La travessem i entrem a l’estret camí dels Solans. Ens hi enfilem amb decisió fins a arribar a un mirador privilegiat, equipat amb un cartell interpretatiu del paisatges i que ens permet gaudir de les vistes sobre el poble de Pratdip i les muntanyes que el custodien.

A partir d’aquí, planegem pel camí de l’esquerra, passant pel claper (barraca de pedra seca) del Nolla, fins que l’enfilem en direcció al Portell i Grauets de l’Estudiant, amb un petit tram aeri equipat amb un cable. Voregem la imponent barrancada de la Dòvia seguint el camí de la Forestal, fins a arribar al portell del Carreter, que ens durà al capdamunt de la serra.

Continuarem pel camí fins a trobar les marques de PR (petit recorregut), que seguirem en direcció al Collet dels Collivassos, des d’on val la pena acostar-se fins a la Miranda (917 m), cim de la serra de Llaberia, coronat pel radar meteorològic i mirador excepcional. Al Collet, deixarem el PR i seguirem per la pista fins a trobar el GR, que agafarem en direcció a Colldejou, baixant pel camí empedrat dels Revolts. Un cop arribem al coll del Guix ja només ens quedarà una tranquil·la davallada fins al poble de Colldejou.

Informació facilitada el Patronat Comarcal de Turisme Muntanyes de la Costa Daurada (Baix Camp)

109

Descobreix les seves qualitats excepcionals Al peu de les Muntanyes de Prades trobem el Monestir de Poblet el més gran d’Europa de l’orde del Císter. Avui encara hi viu una comunitat de monjos cistercencs que segueixen la Regla de Sant Benet des de la seva fundació l’any 1150 pel Compte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO el 1991.

Des del Monestir de Poblet oferim la possibilitat de gaudir d’un dia a Poblet descobrint diferents activitats culturals, patrimonials, de lleure i oci.

Esmorzar, visita al Monestir de Poblet, dinar al restaurant Bosseria del Monestir de Poblet i visitar la Cova de la Font Major o el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Aquesta abadia cistercenca, una de les més grans i més completes del món, envolta la seva església, construïda al segle XII. Unida a una residència reial fortificada, guardiana del panteó dels reis de Catalunya i Aragó, impressiona per la seva majestuosa severitat.

Poblet és lligat, però és molt variat. Hi han passat tots els estils arquitectònics que han travessat el país. És possible imaginar-se un monestir més variat que Poblet? Poblet tendeix a subratllar les qualitats. Tot és net, polit i té una naturalitat elegant. No hi ha res vulgar, ni adotzenat, ni estrany. tot és ordre i pau. Des d'un punt de vista exterior, el monestir sempre sembla igual, però vine a descobrir el seu interior i queda't meravellat.

»

Poblet tendeix a subratllar les qualitats. Tot és net, polit i té una naturalitat elegant.

»

Al Monestir de Poblet oferim la possibilitat de gaudir d'un dia a Poblet descobrint diferents activitats culturals, patrimonials, de lleure i oci.

el BAGES

La

Seu

És el principal monument manresà.

La concepció arquitectònica és característica del gòtic català: austeritat en la decoració i predomini dels volums horitzontals, amb una gran amplada de nau. La façana principal és neogòtica, dissenyada per Alexandre Soler i March, assessorat per Antoni Gaudí. La Seu també resulta de gran interès per les obres d’art que conserva a l’interior, especialment pel conjunt de retaules gòtics.

La cova de

Sant Ignasi

Amb els anys, una senzilla coveta s’ha convertit en l’edifici més monumental i fastuós de la ciutat. Damunt de la cova s’hi ha aixecat literalment un gran santuari, que s’ha convertit indiscutiblement en lloc ignasià per excel·lència i en un dels referents universals del món jesuític. A la cova, paisatge i arquitectura es fusionen d’una manera sorprenent tot formant una façana artificial sobre el puig de Sant Bartomeu, que és un dels elements més visibles de l’entrada a Manresa.

Carrer

del Balç El carrer del Balç, que formava part del nucli de la ciutat medieval sorgit a l’entorn del mercat, a la plaça Major, és un magnífic exemple de l’urbanisme medieval. De traçat estret i sinuós, el carrer s’adapta al perfil d’una balcera, amb diferents nivells esglaonats, i discórrer sota els porxos que s’aixequen entre casa i casa per tal d’aprofitar l’espai escàs que hi havia a l’interior de la ciutat murallada.

Museu Comarcal de Manresa

La visita al museu ens fa participar en un recorregut en el temps de més de 6.000 anys: des de la prehistòria fins al present, resseguirem el fil de la història i l’art del país. Al llarg d’aquest itinerari es recordaran alguns fets i es gaudirà de peces especialment atractives i col·leccions rellevants, com la ceràmica medieval decorada en verd o l’important conjunt d’obres d’escultura daurada i policromada, de l’època del barroc.

Informació extreta de www.manresaturisme.cat

C / Sallent, 1c - C / Padró · 08272 SANT FRUITÓS DEL BAGES ( BCN ) info @ tempsdspa.com

T. 93 876 94 43 EXCLUSIU CLIENTS

112

1r dia

2n dia 9 h Esmorzar

3r dia 9 h Esmorzar

MATÍ

Coneixem El Moianès: visita a les Coves del On tens el nord?

Excursió a la bassa Vilagonella Toll i el Museu de Rafel Casanovas (activitat amb Descoberta de natura

NIT

TARDA

suplement econòmic)

Benvinguda a la casa La Ruca Jocs de presentació 20.30 h Sopar La llegenda del Bandoler Capablanca

13.30 h Dinar La gimcana dels Animals!

Coneixem la fauna de la Ruca 20.30 h Sopar Nit d’astronomia al planetari de La Ruca

13.30 h Dinar

4t dia 9 h Esmorzar

El joc dels ocells Coneixem la fauna ornitològica del bosc de La Ruca 13.30 h Dinar

Taller record de l’estada: Tornem cap a casa! fem un mapa del cel 20.30 h Sopar Festa de cloenda

113

la SELVA

per gaudir de la natura i fer salut

ant Hilari Sacalm té un tradició centenària de poble d’estiueig que ofereix als visitants salut i una natura extraordinària i una riquesa en aigües que li han valgut el qualificatiu de la vila de les 100 fonts. Les característiques geològiques del terreny, amb unes roques àcides i permeables que permeten la filtració de l’aigua, fan que aquest territori gaudeixi d’una riquesa d’aigües singular. A més, la capital de les Guilleries gaudeix d’un clima propi, en què es barregen les propietats del clima mediterrani i l’atlàntic, que li dóna un entorn ric en boscos i rutes senderistes per a tots els públics i on es poden practicar tota mena d’esports.

El clima refrescant a l’estiu, els museus, els carrers del centre històric, les rutes per passejar o per pedalar, les instal·lacions esportives, la remodelada zona d’autocaravanes, l’espai d’acampada lliure, els hotels i les cases rurals són molts dels arguments que atrauen els visitants del municipi.

Però destaca, també, la seva oferta com a turisme de salut.

La tradició de lloc de destí del turisme de salut va començar l’any 1879, quan el Dr. Gravalosa va analitzar les seves aigües i en va donar a conèixer públicament les propietats medicinals. Des d’aquell moment, Sant Hilari va passar a ser un dels llocs d’estiueig més rellevants d’Espanya. El seu esplendor encara es pot veure avui visitant les instal·lacions del Balneari Font Picant, destí de la gent benestant que hi anava a fer cures de salut.

El balneari es va inaugurar l’any 1881. Van ser 50 anys d’èxit que va truncar la Guerra Civil i, més tard, la competència dels fàrmacs i la moda d’estiuejar a les platges.

Actualment encara s’hi pot anar a fer una visita guiada i a gaudir de la seva història i les seves aigües. Això també es pot fer assistint a la representació del Tast d’aigües al Centre d’Informació i Turisme Can Rovira. Aquesta representació ofereix la possibilitat als visitants de convertir-se per unes hores en aquells estiuejants del segle passat que omplien La Taverna de l’Aigua per prendre les aigües medicinals del municipi.

A més, ara es podran practicar amb tota mena de garanties els anomenats “banys de bosc”, pràctica importada del Japó que consisteix a fer unes rutes pel mig del bosc pensades per gaudir de les seves propietats terapèutiques i que és molt recomanada per fer salut, especialment en casos de malalties com la fibromiàlgia i la fatiga crònica i en processos de desintoxicació.

Sant Hilari Sacalm és, doncs, un lloc on poder fer salut i recuperar forces per tornar a casa després de les vacances amb les piles recarregades, a l’hora que ofereix una oferta immillorable per al turisme de família que vol gaudir de l’esport i la natura.

la SELVA

Els

L

a Selva és terra de castells. Molts, dels segles IX i X, tenen l’origen en els punts fortificats que, després de la conquesta del territori als musulmans, vigilaven el país. D’altres, aixecats a partir del segle XI, són els típics castells feudals des d’on, a més de vigilar i controlar, s’administrava el territori, es cobraven impostos i s’impartia justícia. La majoria dels castells selvatans van pertànyer als poderosos vescomtes de Cabrera, un dels llinatges feudals més importants de la Catalunya medieval.

El més destacable dels castells selvatans és la seva varietat tipològica: des d’un dels castells més grans de Catalunya, Montsoriu, fins a una fortificació tan modesta com ben conservada, Farners, passant per una fortalesa moderna com Hostalric, preparada per resistir setges amb artilleria, i els ferrenys castells. En alguns s’hi viu o són equipaments públics; d’altres, com Torcafelló, Sant Iscle o Sant Joan de Lloret, els ha rescatat l’arqueologia i els ha posat en valor. Tots es troben en indrets privilegiats, miradors de primer ordre sobre la comarca i els seus entorns. Si hi afegim la sort d’haver preservat dues viles emmurallades de la qualitat de Tossa de Mar i Hostalric, la ruta que presentem cobra un atractiu i un interès innegables.

Castell de Vilobí Ramon Malars era el senyor del castell de Vilobí l’any 1337, quan va fer redactar el capbreu de les seves possessions. En aquell extens pergamí es detallaven les característiques de cada possessió i les rendes i obligacions a què els qui les feien treballar estaven obligats.

Aquest fet, que no té res d’especial, és extraordinari a Vilobí perquè el capbreu del senyor feudal continua conservat dins del mateix castell després de prop de set segles. Així, si és poc freqüent que en els antic castells medievals encara s’hi visqui, tal com passa a Vilobí, és gairebé únic que aquest castell conservi el capbreu original de les seves rendes i possessions.

Continua a la pàg. 119

116

la SELVA

Ve de la pàg. 116

Castell de Montsoriu En la seva crònica, Bernat Desclot diu que el castell de Montsoriu era un dels més bells i nobles del món. La impressionant fortalesa que va centrar el vescomtat de Cabrera, una de les senyories feudals més poderoses de la Catalunya medieval, es dreça superba al capdamunt d’una muntanya des de la qual s’observa bon part de la comarca, des dels cims del Montseny fins al mar. Avui, en ple procés de recuperació després d’haver vençut un llarg període de decadència i abandonament, les paraules de Desclot tornen a tenir plena vigència.

El castell s’estén en tres recintes concèntrics. A dalt de tot, el recinte sobirà, on hi va haver el primer castell, del segle X, i on predomina, amb 16 metres d’alçada, la torre de l’homenatge.

En un segon nivell, emmurallat al segle XIII i reformat al XIV, hi ha el palau vescomtal gòtic, distribuït al voltant d’un gran pati porticat. A baix, el recinte jussà completa un conjunt monumental de primer ordre que no es podem perdre de cap manera.

Castell de Sant Joan La primera muntanya de la Costa Brava està fortificada amb un castell des del segle XI. No podia ser de cap altra manera, ja que el seu control visual sobre la desembocadura de la Tordera i tota la vall baixa del riu, amb la ciutat de Blanes en primer terme, és privilegiada.

Denominat castell de Blanes en l’antiguitat, avui continua dempeus la torre de l’homenatge, de 15 metres d’alçada, i diverses parts més o menys enrunades ens dibuixen el perfil del castell. Al costat, l’antiga capella castral, dedicada a Sant Joan, va aconseguir sobreviure i avui és una ermita que no ha deixat mai de funcionar. Tant és així que va acabar per donar nom al mateix castell.

Informació extreta de www.laselvaturisme.com

Reserves: canaleta.scf@gmail.com 872 01 22 69 / 609 906 382 119

la CERDANYA

E

nvoltat de muntanyes verdes i prats, i per un paratge de mil sabors i un entorn immillorable.

Respirant l’aire pur i buscant rutes per descobrir els paisatges de la zona trobem, al cim de la Collada de Toses, l’Hotel & Spa La Collada. Un lloc de diversió, relax i descans a 1.800 metres d’altitud amb unes vistes panoràmiques inoblidables de la Cerdanya i el Ripollès.

Respira fondo i prepara’t, l’experiència no et deixarà indiferent.

La calidesa de l’espai i la tranquil·litat regnaran en la teva estada. Les habitacions de l’hotel són espaioses i acollidores, cuidades fins a l’últim detall per a la teva màxima comoditat. D’una bellesa incomparable, el complex ofereix un gran varietat de serveis, des de massatges i banys a la zona d’spa fins a sales de convencions per a trobades empresarials o familiars.

121

Relaxa’t amb nosaltres El circuit d’aigües, de 2.500 m2, et permetrà gaudir dels millors i més actuals tractaments de salut, benestar i bellesa. Un espai ideal per a la desconnexió del teu dia a dia i per tenir cura del cos i la ment. Deixa’t seduir per l’impressionant paisatge i posa’t en mans dels professionals de La Collada Hotel & Spa, ells sabran quin tipus de massatge i/o tractament et convé més i et miraran com et mereixes. Aquest servei dóna un valor diferencial al complex i fa que es converteixi en un oasi de salut i benestar que et captivarà.

A més, si hi vas en família, els més petits també tenen un espai perquè pugin gaudir de l’spa i es relaxin amb vosaltres.

Organitza les teves celebracions Salons versàtils, amplis i còmodes per organitzar qualsevol esdeveniment empresarial o celebració. La Collada Hotel & Spa reparteix els seus salons en tres sales, totes exteriors, on el confort i les facilitats tecnològiques et donaran la seguretat de triomfar en les teves convencions. Un ambient també relaxat ideal per tirar endavant els teus projectes o celebrar els dies més especials amb els teus.

La nostra gastronomia No et decebrà! Prova la gastronomia del complex i degustaràs les més exquisides receptes de tots els cuiners que treballen per oferir-te un servei excel·lent a taula. Tant el restaurant com el bar t’oferiran un gran varietat de plats i begudes per gaudir-los immers en un entorn immillorable.

Ctra. N-260 , km 155 · 17536 Toses - La Molina (Girona) 972 892 100 · reservas@hslacollada.com

el SOMONTANO • El barranco del río Vero

E

n el Somontano oscense, a 48 km de la ciudad de Huesca, se enclava la villa de Alquezar. Encaramada a 660 metros de altitud sobre una de las sierras paralelas al Pirineo, el pueblo se integra perfectamente en un impresionante paisaje de calizas modelado por el río Vero, que ha creado a lo largo del tiempo un cañón increíble para la práctica del barranquismo, acantilados impresionantes y cuevas de arte rupestre. Su majestuosa colegiata fue declarada Monumento Nacional en 1931 y la arquitectura y trazado medieval de su casco urbano es Conjunto Histórico Artístico desde 1982.

Paraíso ornitológico, cuenta además con numerosas rutas de senderismo y BTT dentro del Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara. Desde sus numerosos miradores, los amantes de la fotografía podrán captar imágenes de su salvaje belleza y de los campos de almendros en flor que llenan el aire de su aroma en primavera.

NO PUEDES PERDERTE...

• Colegiata Santa María la Mayor El castillo de la colegiata de Santa María la Mayor está situado en lo alto de una cresta rocosa a la que se accede por una rampa escalonada y defendida por una doble muralla almenada y por sus torreones. Dentro de su conjunto monumental, destacan su iglesia y claustro, construidos entre los siglos XVI- XVIII, de gran riqueza artística por su arquitectura y retablos.

El lugar cuenta con uno de los conjuntos más singulares y bellos de la presencia humana remota: el arte rupestre prehistórico. En cuevas como las de Mallatas, Arpán, Chimiachas o Regacens se conservan pinturas, grabados y arte de entre el 12000 y el 5000 a.C. Todo forma un conjunto reconocido por la UNESCO como Patrimonio Mundial.

El castillo de Santa María la Mayor está situado en lo alto de una cresta rocosa y el conjunto monumental es de gran riqueza artística por su arquitectura y retablos.

A parte de los vinos de denominación de origen Somontano que reinan la zona, los aceites de oliva, y en especial el de Alquezar, son de una excepcional calidad.

123

• Iglesia de San Miguel De bella factura y de armoniosas medidas, es el actual templo parroquial. Se encuentra en uno de los extremos de la localidad, es una obra de carácter popular en la que llama poderosamente la atención su robustez y sobriedad del exterior, así como el armonioso juego de volúmenes y tejadillos. En el interior de la nave cubierta con bóveda de cañón y lunetos se ajusta más a su estilo artístico, el barroco.

GASTRONOMÍA TÍPICA A parte de los vinos de denominación de origen Somontano que reinan la zona, no puedes dejar de degustar la gastronomía típica. Los aceites de oliva del Somontano y en especial el de Alquezar, producto de la variedad de aceituna típica de esta localidad denominada "Alquezrana" son de una excepcional calidad. Son puro zumo de aceitunas sanas que conservan todas sus vitaminas y antioxidantes naturales.

La majestuosa colegiata de Alquezar fue declarada

»

Monumento Nacional y la arquitectura y trazado medieval de su casco urbano es Conjunto Histórico Artístico

RESTAURANTE 124 124

HOTEL

HOTEL MASMONZÓN Paseo San Juan del Bosco Nº10 22400 MONZÓN ( Huesca ) Nº Teléfono: +34 974 404 322 Email: recepcion@hotelmasmonzon.com

EVENTOS

125

Enclavado entre bellos parajes pirenaicos, este acogedor balneario hará las delicias de los amantes de la naturaleza y la calma. Goza de un clima seco y agradable, permite disfrutar de múltiples excursiones de montaña así como la práctica de numerosos deportes de aventura.

Sus alrededores esconden lugares dignos de visitar tales como la catedral de Roda de Isábena, el Monasterio de Obarra, Benasque, Cerler, Aínsa, Graus o los Parques Nacionales de Aiguës Tortes y Ordesa.

C/ Única s/n, 22451 VILAS DEL TURBÓN, Huesca Tel. 974 550 111 · 627 140 176 info@balneariovilasdelturbon.com 126

www.balneariov ilasdelturb on.com