INSÍGNIA nº11 - gener 2024

GENER 2024 · N.11

El 24 de gener se celebra el Dia Internacional de l’Educació

amb l’objectiu de reconèixer l’important paper que exerceix l’educació a favor de la pau i el desenvolupament.

Actualment el món assisteix a una onada de conflictes violents paral·lela a un augment alarmant de la discriminació, el racisme, la xenofòbia i la incitació a l’odi. El impacte d’aquesta violència trascendeix qualsevol frontera basada en la geografia, el génere, la raça, la religió o la política.

Per això, el lema triat per a la celebració de la sisena edició d’aquest any 2024 posa la pau al centre: Aprendre per a una pau duradora. Sota el lema:

“APRENDRE PER A UNA PAU DURADORA”

D

esprés d’estalquejar-la per internet, de veure el seu perfil a LinkedIn, els enllaços pertinents, etc. Em va quedar clara una cosa, la Pili, no era una persona neurotípica. Sabia que no em trobaria a una dona conformista, aplacada, sotmesa a paràmetres socials, etc. Tenia clar que tindria al davant una dona revolucionària, una dona que no estava conforme amb el que veia, escoltava o sentia. Una dona que volia aportar quelcom a aquest món, amb solidesa, projecció i, sobretot, avançant pel nostre col·lectiu. Un col·lectiu divergent que busca l’equitat en tot el que projecta. I, per això, la Pili Garcia només podia ser d’una manera. Estoica, ferma i de l’oest.

Qui és Pili Garcia?

Em defineixo com a periodista rural experta en primeres entrevistes. Tinc la sort de fer periodisme lent i en positiu a www.loest.cat i de coordinar les Emissores Municipals de les Terres de Lleida, EMUN. Com és un dia a dia amb la Pili?

Intens. M’agrada llevar-me d’hora (com a bona boomer) i treure-li suc al dia. Intento compaginar amb certs malabarismes la meva vida personal i professional amb tot allò que va sorgint espontàniament, perquè, com diu John Lennon, la vida és tot allò que passa mentre fas altres plans. Intento ajustar-me a l’horari, però he de reconèixer que la feina m’apassiona i tinc un punt de workaholic. Una de les coses que més greu em sap de la fi de la vida és que se’m quedi molt curta. Necessitaria tres vides per a fer totes les coses que m’interessen.

Com t'identifiques com a dona?

En l’àmbit personal, social, professional, etc.

Soc feminista. Crec fermament que necessitem unir esforços individuals per aconseguir com a col·lectiu la igualtat de drets i deures entre dones i homes. I parlo d’igualtat de drets, perquè homes i dones no som iguals. Ni tan sols dues bessones ho són. Pensar en hegemonia m’esgarrifa, perquè pot derivar en totalitarismes. No concebo una societat de clons, però els nostres drets sí que han de ser-ho. Al cap i a la fi, el feminisme és un benefici per a tota la societat, per a les dones i per als homes.

Com veus l'evolució de la dona a nivell professional?

Creus que realment estem avançant correctament, o estem "maquillant" estereotips patriarcals, adquirits per segles de normalització?

Diuen que quan et poses les ulleres lila ja no te les pots treure mai més. Hi estic d’acord, però de vegades, penso que per supervivència mental és necessari no tenir-les del tot ben graduades perquè encara hi ha moltes desigualtats que m’aclaparen. El patriarcat el tenim tan instaurat, tant a les arrels, que treure’l de cop seria com si poguéssim entendre l’univers o l’infinit en un instant. Oi que ens petaria el cap? El feminisme l’hem de construir com a societat, sense deixar ningú enrere, estem fent passes de gegant, de vegades; d’altres, passes de formiga. Totes són bones i necessàries. Sempre endavant. Ja no hi ha espai per al retrocés. En una societat com la nostra amb poc compromís, voluble, sense massa consciència col·lectiva, cal que els canvis siguin graduals perquè no ens rebotin com un bumerang sense aturador.

Això ja no hi ha qui ho pari. Sí que hi ha mot llaç lila a la solapa de moltes americanes que és pura aparença o postureig. El lila està de moda? Aprofitem-ho.

Com veus la nova generació?

Concreto. Veus diferències entre les generacions del 2000 i les del 2010? I si és així, quines, perquè i que creus que passa?

què les capacitats i habilitats ja les tenen.

Només cal escampar-ho als quatre vents.

No necessitem cap psicòleg per treballar l’autoestima dels lleidatans, el que necessitem és una community manager.

Tinc una filla adolescent. Els joves d’avui són increïbles. Valents, receptius al món, amb la ment oberta, saben parlar de sentiments, tenen moltes més eines que no pas teníem els de la meva generació. Ara bé, també veig que, per una banda, els infantilitzem i els sobreprotegim i per l’altra els fem adults abans d’hora. Em refereixo a l’accés a l’institut als dotze, a tenir telèfons mòbils sense supervisió, a l’inici de les relacions... Són una generació que sap reivindicar els seus drets, fet que em sembla fantàstic, tant de bo els de la meva generació sabéssim exigir tan bé els nostres interessos, però, tanmateix, els fem tous amb els deures que també els pertoquen. També és cert que viuen amb l’espasa de Dàmocles d’un futur amb moltes incerteses, especialment climàtiques. L’essència de la humanitat, fins avui mateix, ha estat créixer, evolucionar, prosperar. Des dels Homo sapiens fins ara. Però en un planeta amb recursos finits, el futur (immediat) exigeix decréixer. Un fet insòlit. Ho sabrem pair els qui hem viscut en l’abundància del primer món?

Ets una dona premiada (premi Mila de periodisme per la igualtat de gènere 2021, premi Ap! Lleida al millor mitjà de comunicació per www.loest. cat, entre d'altres) i amb èxit professional. No obstant això, Lleida en l’àmbit de la comunicació corporativa, és una plaça bastant complexa. Que creus que passa? Som tots més papistes que el Papa?

Quan decideixes mostrar l'Oest al món?

Com veus la formació de la dona emprenedora "REAL"? La del carrer, la de la perruqueria del barri, O la merceria del poble. No la que té la sort d'anar un cop al mes a l'estètica en pla relax o té una situació més privilegiada.

El que ve a ser "La pedrera de l'emprenedoria femenina". Podem millorar aquesta base? Aportar quelcom? Com ho veus?

L’Oest neix prepandèmia. Tant la Gemma Peris, com l’Esther Peiró, com jo mateixa, les tres fundadores de l’Oest, necessitàvem fer l’altaveu de tot allò positiu que passa a Ponent. Estem cansades de sentir que hem de millorar la nostra autoestima com a lleidatans. No hi estem d’acord. Jo no conec a ningú que s’avergonyeixi de ser d’on és, ni que sigui del micropoble més remot. No és cert, ni tenim problemes d’autoestima, ni Catalunya s’acaba a la Panadella, entre altres coses perquè fa vint anys que ja no existeix la parada de la Panadella. Nosaltres, totes tres, hem estat vivint fora i hem decidit, per voluntat pròpia, viure aquí i fer aquí la nostra vida. Perquè viure aquí mola tant com fer-ho en una altra banda, però ens mou explicar per què mola Lleida i ho fa pels seus paisatges, per l’economia, pel seu patrimoni i cultura, però, sobretot, ho fa per la seva gent. Gent amb molt de talent que necessita un altaveu, res més, per-

No m’ho plantejo. Som com som. Em sento una persona estimada i valorada entre els que em coneixen. Fixa’t, el mateix centralisme que hi ha amb Barcelona passa amb Lleida. El centralisme és universal... Fer periodisme des del món rural és atípic. Per això a nosaltres ens agrada dir que ens toca ser quatre cops rebels, perquè a més som dones de poble. Si a més fóssim lesbianes, o migrades, o coixes, ens tocaria ser cinc, sis i fins a “n” cops rebels.

Diuen que darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona... Jo matiso: darrere d’una gran dona sempre hi ha... una altra gran dona o... una dona separada. Les dones tenim el mateix talent i formació que els homes per emprendre i aquí és on poso la falca del feminisme.

Necessitem temps. Temps per treballar. El mateix temps que necessita un home per aixecar la seva empresa. No pots emprendre un negoci d’èxit tota sola i a mitja jornada. I si continuem dedicant molt més temps a les cures, que al final és molta més vida a les cures

.

“Soc feminista ent, que Crec, fermam nir esforços necessitem u er aconseguir individuals p t tiu la igualta com a col·lec res entre de drets i deu ” dones i homes que els homes, doncs no surten els números. El dia té vint-i-quatre hores i vuit són per dormir.

No n’hi ha més. Segons dades de l’ICD els homes dediquen a les tasques domèstiques una hora al dia. Les dones dos. Un 25% dels homes té cura dels familiars, mentre que en les dones és un 75% i, finalment, només un 7% dels homes es demana una excedència per cuidar els fills, metre que en el cas de les dones ho fem en un 93%.

Per tant, cal que continuem fent passes per aconseguir la igualtat en drets i deures, la igualtat en la utilització del nostre temps per poder emprendre, ballar, fer macramé, ioga o el que ens doni la gana, i fer-ho amb la mateixa llibertat que ells tenen

Comunitat

Tel. 645 201 905

montsemm@advocatslleida.org TORREFARRERA - LLEIDA

Empresa Persona Família

en les administracions públiques... ls plans d’igualtat en l’Administració Pública, ajuntaments, diputacions, etc., són un conjunt ordenat de mesures, adoptades després de realitzar un diagnòstic de situació, tendents a aconseguir en l’Administració la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe.

Sabies que les administracions públiques també han d’elaborar plans d’igualtat?

Les empreses no són les úniques entitats que han d’elaborar plans d’igualtat, els Ajuntaments i les administracions públiques també tenen el deure de desenvolupar un pla d’igualtat amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat entre dones i homes.

Els plans d’igualtat per a l’administració pública són un conjunt de mesures que tenen com a objectiu promoure la igualtat de gènere entre els empleats públics. En conseqüència, han de ser elaborats per totes les administracions públiques, independentment de la seva grandària o àmbit d’actuació.

Quins aspectes han d’abordar els plans d’igualtat en les administracions públiques?

• La igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ocupació, la formació, la promoció i el desenvolupament professional.

• La prevenció de la discriminació per raó de sexe en l’àmbit laboral.

• La conciliació de la vida laboral, familiar i personal.

• La sensibilització i formació en matèria d’igualtat.

Els plans d’igualtat de les administracions públiques han de ser elaborats amb la participació dels sindicats i de la representació dels empleats públics. A més, han de ser avaluats de manera pe-

riòdica per a garantir la seva eficàcia.

Aquests són una eina fonamental per a promoure la igualtat de gènere en l’àmbit laboral. Els plans d’igualtat de les administracions públiques contribueixen a eliminar les barreres que impedeixen a les dones aconseguir el seu ple potencial en el treball. En concret, els plans d’igualtat en les administracions públiques han de tenir en compte: • La dimensió local d’aquestes administracions públiques, que les fa més pròximes a la ciutadania.

• La importància de la participació

ciutadana en l’elaboració i avaluació dels plans d’igualtat.

• La necessitat d’adaptar els plans d’igualtat a les necessitats i característiques de cada administració local.

Alguns exemples de mesures que poden incloure’s en els plans d’igualtat per a administracions locals són: • La promoció de la igualtat d’oportunitats en l’accés als llocs de treball de l’administració local, especialment en aquells llocs de responsabilitat.

... i en les empreses

ls plans d’igualtat són un document que les empreses han d’elaborar per a garantir la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes. Aquests han de contenir un diagnòstic de la situació de l’empresa en matèria d’igualtat, així com els objectius i mesures que l’empresa adoptarà per a promoure la igualtat d’oportunitats.

Els plans d’igualtat són una eina important per a promoure la igualtat de gènere en l’àmbit laboral. Aquests poden ajudar les empreses a millorar el seu rendiment i ser més competitives. Un pla d’igualtat empresarial pot ajudar les empreses a millorar els seus resultats, a reduir els seus costos i a crear un entorn de treball més just i productiu.

El pla d’igualtat de gènere per a les empreses ha de ser una voluntat, no una imposició.

El pla d’igualtat per a una empresa, ha de ser un acte voluntari i de consciència social, no una imposició.

Alguns dels beneficis de tenir un pla d’igualtat en l’empresa són: • Millora de la imatge de l’empresa davant clients, proveïdors i empleats.

• Reducció de costos, eliminant les discriminacions per raó de sexe en matèria de contractació, formació, promoció, conciliació i altres àrees.

• Augment de la productivitat, creant un entorn de treball més just i productiu, on tots els empleats se sentin valorats i respectats.

• Millora del clima laboral, reduint l’estrès, l’absentisme i la rotació de personal.

• Atreure i retenir als millors talents, independentment del seu gènere.

Normativa aplicable

• La implementació de mesures de conciliació de la vida laboral, familiar i personal, com el teletreball, la reducció de jornada o els permisos de maternitat i paternitat.

• La sensibilització i formació en matèria d’igualtat, dirigida als empleats públics i a la ciutadania en general.

Els plans d’igualtat per a administracions locals són una oportunitat per a avançar cap a una societat més justa i igualitària

El dret a la igualtat d’oportunitats és un principi fonamental recollit en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Des de l’any 2000 s’han aconseguit grans avanços en relació a la igualtat de gènere, encara que es continua necessitant implementar mesures, especialment en l’àmbit laboral, per a evitar la discriminació i assegurar la igualtat entre dones i homes.

La desigualtat de gènere continua sent una realitat a la Unió Europea. Les dones continuen estant infrarepresentades en llocs de poder, cobren menys que els homes pel mateix treball i tenen més dificultats per a accedir a la formació i a les oportunitats d’ocupació.

Marc legal A Espanya, és obligatori tenir un pla d’igualtat per a les empreses amb 50 o més treballadors. Aquest requisit està establert en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Les empreses amb 250 o més treballadors estan obligades a comptar amb un pla d’igualtat des del 7 de març de 2020. Les empreses amb 151 o més treballadors estan obligades a comptar amb un pla d’igualtat des del 7 de març de 2021. La quantia de la multa dependrà de la gravetat de la infracció: entre 626 i 6.250 euros les lleus; i entre 6.251 i fins a 187.515 les greus