7 minute read
El cargol màgic (conte col·laboratiu
Allà van trobar una tortuga que tenia mal a una aleta de davant. La van voler embenar amb una tireta de l’Arc de Sant Martí. La tortuga els va dir que el cargol se’l va emportar un lladre a un bosc. Aquest lladre era una àliga que va volar molt alt. Tots estaven tristos, perquè volien trobar el cargol per fer contents a tots. A la platja, es va acostar el tauró amic seu i els va dir que si volien trobar el tresor de l’alegria, haurien de viatjar molt lluny. Va dir que nedant havia vist molta tristesa i que entre tots aconseguirien trobar el cargol. Nedant van arribar a una illa. Enterrat a la sorra van trobar un mapa que era de l’àliga, li havia caigut. En el mapa van descobrir un codi secret. Aquest codi estava xifrat amb jeroglífics i no sabien llegir-ho. Van caminant amb el mapa pensant com podien desxifrar el codi i van trobar una cova.
Mirant el mapa, van veure un dibuix d’una vareta. De sobte, aquesta es va fer realitat! La vareta va dibuixar les lletres per resoldre el jeroglífic. Quan van llegir, van veure que deia les pistes per poder trobar al cargol. La vareta, que podia parlar, els va dir que havia vist com l’àliga va amagar el cargol a una cova tota plena de sorra. Van decidir buscar per la cova on eren i no el van trobar. Una d’aquestes pistes, que van trobar al mapa, era que el cargol estava amagat en un lloc on feia molt de fred. També sabien que l’àliga l’havia amagat molt lluny. Per acabar, van marxar de l’illa per continuar buscant al cargol. Un dels primers llocs freds on van anar a buscar el cargol va ser a les neveres d’algunes cases, però no el van trobar. La gent de les cases els va oferir poder descansar una estona i també els van donar una mica de menjar. Això els va ajudar a poder seguir el seu viatge a la recerca del cargol. Després de descansar una bona estona, van dirigir-se cap a l’oceà Atlàntic. Un cop allà, van nedar fins a arribar a una illa. Van trobar-hi una àliga, pensaven que era l’àliga lladre, però finalment van adonar-se que no. Era una àliga bona que els va ajudar a sortir de l’illa volant damunt seu. Dues hores després, van arribar a una cova molt fresca i molt fosca. Van trobar uns fòssils que tenien uns missatges antics. Ells no coneixien aquells símbols i no els sabien desxifrar. Van seguir buscant per la cova i van trobar uns diamants que feien una llum molt brillant. Just al costat, hi havia una lupa que era màgica! Quan l’acostaven als fòssils, transformava les lletres al seu llenguatge, perquè els poguessin entendre. El missatge deia que l’àliga havia agafat el cargol, però que li havia caigut al desert. Van pensar que seria possible trobar el cargol en un oasi, descansant tranquil·lament, prenent el sol en una roca. Així que no van pensar-ho gaire, van pujar en una avioneta i van viatjar fins al desert descrit als fòssils, gràcies a la lupa màgica. En arribar al desert, el vent va aixecar la sorra. Això feia que tinguessin dificultats per caminar i va fer augmentar la sensació de calor. Es van adonar que seria molt difícil trobar un oasi amb aquelles condicions meteorològiques. Estaven ben tristos. De sobte, va aparèixer una tribu, que es va acostar i els va preguntar què els hi passava. La gent de la tribu no podia ser feliç si veia algú trist, perquè “tot el que li passa a algú afecta els altres”. Per això, van decidir que ells també volien participar en la recerca del cargol. Van pensar que units tot
Advertisement
seria més fàcil, o si més no els ajudaria a pujar els ànims. Diuen que la unió fa la força, oi?! Junts, van crear l’esperança de trobar el cargol màgic. Després d’uns dies caminant pel desert junts, van veure a la llunyania com un basalt gegant que reflectia el sol i semblava que fos com una piscina enorme. La tribu els va dir que seria bona idea apropar–s’hi per comprovar si era un oasis. Conforme anaven avançant, van veure que no hi havia res i que tot era sorra i més sorra. Ja estaven cansats i estaven a punt de rendir-se, de sobte, va aparèixer una figura entre les dunes, era un savi tuareg que molt amable els va dir: “A la vida anireu passant proves i no us heu de rendir mai. Heu d’aferrar-vos a les coses bones i seguir caminant amb il·lusió i esperança”. Després de les paraules del savi es van motivar i van continuar caminant, sort que portaven molta aigua! Llavors van veure com una àliga creuava el cel i es posava damunt d’un cactus en un petit oasi. Van anar corrents pensant que havien trobat l’àliga lladre, però un cop allà van comprovar que era la seva amiga. L’amiga de l’àliga els van explicar que ella creia que, en realitat, la seva amiga havia agafat el cargol per salvar-lo del drac ferotge i no per endur-se’l. L’últim cop que l’havia vist, va ser a les muntanyes de l’Himàlaia i va veure com el cargol màgic anava a sobre de l’àliga tot content i rialler. I va veure amb els seus propis ulls com el cargol escampava felicitat per tot arreu on passava, en especial, repartia alegria on hi havia injustícies, guerres i persones patint. En les paraules de l’àliga amiga, les persones van reconèixer de seguida el cargol. - Aquests han de ser l'àliga lladre i el nostre cargol màgic! - va dir una de les persones. Anem a buscar-los! - van dir uns quants a l’hora. L’àliga amiga es va oferir a guiar-los fins a les muntanyes de l’Himàlaia, però no tenien com arribar fins allà. Van decidir consultar al savi Tuareg, qui amb la seva saviesa potser podria oferir alguna solució.
“Us he estat observant des del principi. Heu fet un bon treball en equip, us heu deixat la pell per salvar el vostre poble i els seus habitants i és per això que us mereixeu aconseguir portar la felicitat i la pau al vostre territori. Us ajudaré, però si el trobeu haureu de complir una condició. “Va dir el savi tuareg. “D’acord! Farem tot allò que ens demanis, però ara si us plau, ajuda’ns a arribar fins allà.” Van dir els habitants del poble.
Repetiu amb mi: "Grandius alligator, implorum!" -van dir tots a l’hora. De sobte, el terra va començar a tremolar, es van agafar fort els uns als altres, ningú entenia què estava passant, excepte el savi tuareg qui amb cara de satisfacció pujava al cap de l’àliga i observava com aquest no parava de fer-se gran fins a arribar a la mida d’un camp de futbol. Els habitants, bocabadats, van pujar corrents a les espatlles de l’àliga que en un tres i no res els va portar al cim de les muntanyes. En arribar, tots van quedar sorpresos quan van veure l’àliga lladre i el cargol cantant una cançó preciosa.
En acabar, tots estaven emocionats, era una cançó de germanor, d’esperança i d’unitat. Un cant a l’alegria que indubtablement unia persones i donava forces per seguir endavant. Van aplaudir fort, es van abraçar els habitants del poble i els de la tribu, cansats. Després del viatge llarg, havien aconseguit trobar el cargol, era viu, se’l veia bé i per fi els podria ajudar a salvar el poble. L’esperança i la fortalesa era més viva que mai. - Hola, amics! Què us porta per aquí? -va dir el cargol. - Venim de molt lluny, el nostre poble està en perill, necessitem la teva ajuda per salvar-lo d’un drac maleït que ens vol atacar. El cargol i l’àliga es van mirar i van decidir ajudar-los a l’instant. El poble va entendre que l’àliga lladre i el cargol eren amics. Aquest va explicar com s’havien conegut: “Jo, estava tranquil·lament nedant, quan de sobte, l’àliga va aparèixer al meu costat a descansar i refrescar-se. De seguida ens vam fer amics, ella em va explicar que estava molt cansada, que portava molts anys viatjant i voltant per tot el món, un món ple d’injustícies, guerres i desigualtats i que això la posava molt trista. Vaig comprendre que l’havia d’ajudar, ja que jo era un cargol màgic, que podia ajudar les persones i els animals a estar sempre contents.” Així és com van decidir fer un bon equip, crear un himne de l’esperança i unitat. Anirien per tot arreu compartint el seu cant i felicitat i així aconseguirien la pau al món. Però ara, tenien la seva primera missió: salvar el poble del drac. Van decidir pujar a l’àliga, però el savi Tuareg els va recordar que havien de complir una condició: - Molt bé, nois! Heu arribat fins aquí amb esforç i perseverança, però recordeu que teniu una condició. Ho heu fet tan bé que us nomeno guardians de la felicitat. Sereu els encarregats de vetllar pel cargol i l’àliga. A més, haureu d’anar amb ells a totes les missions cantant l’himne i contagiant felicitat. Des d’aquell dia, viatgen tots junts vetllant per un món més bonic. Es diu, que avui en dia, l’equip de l’àliga i el cargol ha estat vist per l’Europa de l’est, concretament sobrevolant el riu Dniéper.
CONTE COL·LABORATIU ESCRIT PELS INFANTS DE L’ESCOLA
