Issuu on Google+

#151 30 DE MAIG Primavera 2008 2 euros www.lavanc.com

INGERÈNCIA! EDUCACIÓ ACOMIADA EL DIRECTOR DEL C.P. CASTELL D’ALMOINES

INTERNACIONAL

Cacera de bruixes contra les escoles en valencià

L’estat d’Israel, de la utopia al malson

La no renovació del director de la primera escola que va optar per la línia en valencià fa témer que siga el primer pas d’un seguit de cops d’estat contra la xarxa pública d’escoles en valencià pàg. 10

Als 60 anys d’existència de l’estat d’Israel, el somni sionista es desfà en un malson que enfronta l’opinió internacional pàg. 06

ESTAT

Set cadenes alimentàries controlen els preus El sistema imposat per Euromadi, IFA/1, Carrefour, Mercadona, Alcampo, Eroski i El Corte Inglés dispara els preus al consum dels aliments pàg. 09

+ Notícies

VI Inspecció Antimilitar a la base de Bétera Durant el cap de setmana del passat 17 de maig deu antimilitaristes van superar les tanques del recinte principal de la base militar Jaime I de Bétera sense ser detinguts. pàg. 11

La plantilla de Ford contra els retalls laborals pàg. 20 Mobilització a Torrent contra la manifestació nazi pàg. 17

L’ENTREVISTA

Guatemala en lluita planes centrals


00 06

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

Mur de la vergonya. Joves palestins reivindicat el seu país a una altra banda del mur impulsat per Israel per apartar les dues comunitats.

ANÀLISI! 60 ANYS DE CREACIÓ DE L’ESTAT D’ISRAEL I OCUPACIÓ DE PALESTINA/II PART

Israel, de la utopia al malson Pocs conflictes internacionals han dividit tan internament l’opinió de dretes i esquerres, polítics i intel·lectuals. Israel ha estat un miracle fet realitat sobre el desert pel moviment sionista, amb personatges admirables i altres criticables. PEP MARTÍ DAMASC

Israel celebra els seixanta anys del seu Estat alhora que la població àrab de Palestina ho viu com la seua gran nakba, una paraula que es pot traduir com a ‘desastre’. Seixanta anys després d’aquell 1948 en què les Nacions Unides van reconèixer un país per al poble jueu, després de segles de persecucions i diàspora, la veritat continua sent al Pròxim Orient un mirall trencat en mil bocins. Poques causes han desfermat tantes fílies i fòbies com el projecte sionista de l’Estat d’Israel. Les argumentacions a favor i en contra poden remuntar-se a la Bíblia, on apareix un Jacob vencedor. Enmig dels conflictes i de les guerres pel territori d’Israel-Palestina, queda l’evidència de dos pobles sobre una terra ferida per la història, és a dir, per la violència. El 14 de maig de 1948 naixia l’Estat d’Israel. En aquell mateix precís moment, els països àrabs veïns van engegar una guerra contra el nou Estat. Sempre havia existit una comunitat jueva a Palestina, tot i que molt minoritària entre la població del territori. Des de la fi del segle XIX, diverses onades immigratòries havien incrementat el nombre de jueus en la zona. La puixança del moviment sionista, que postulava el retorn a la terra d’Israel, va motivar una creixent migració. Va ser el triomf del nazisme, però, el que va suposar un

salt migratori important. Jueus alemanys, però també polonesos, romanesos i d’altres països europeus, van fugir a Palestina.

Preparant el futur

Al seu llibre ‘Israel, el somni i la tragèdia’ (La Campana), l’historiador Joan B. Culla explica la importància que va tenir el nazisme en els fluxos migratoris de la població jueva a Palestina. El nou Estat es va haver de fer realitat contra la raó de la política internacional. L’actual Israel formava part del gran Imperi otomà fins al final de la Primera Guerra Mundial. Després, va passar a estar sota el mandat britànic. Sense el trauma que va suposar la Shoa, el pla genocida del III Reich alemany d’exterminar tota la pobla-

Poques causes han desfermat tantes fílies i fòbies com el projecte sionista de l’Estat d’Israel Els dirigents sionistes ja conspiraven per apoderar-se de Palestina abans que es produís l’Holocaust

ció jueva, les coses haurien anat de diferent manera. El que no es pot negar és la visió estratègica dels dirigents sionistes, que, molt abans de la fi de la Segona Guerra Mundial, havien afermat posicions a Palestina. Ho havien fet de diverses maneres, com ara comprant terres a terratinents àrabs, cridant altres jueus, bàsicament europeus, a viure al territori. I també establint sistemes de defensa, com la Haganà, la milícia que, d’acord amb l’Histadrut, la central sindical sionista, bastiria un poderós poder a Israel-Palestina, en mans britàniques. Però no tots els sionistes anaven a l’una. Enfront la cúpula de línia socialdemòcrata de Hayyimm Weizmann i David Ben Gurion, els anomenats revisionistes de Jabotinsky eren crítics amb la Haganà i van crear l’Irgun, alternativa a la Haganà que havia apostat pel terrorisme contra l’ocupació britànica. Jabotinsky va teoritzar un nacionalisme antiàrab, racista i amb simpaties feixistes. No existia un Govern palestí amb el qual discutir els paràmetres d’un Estat nou, però hi havia, sens dubte, una majoria àrab en el que avui és Israel. Les Nacions Unides van proposar una partició del territori en dos estats viables, amb un espai semblant. Però els dirigents àrabs es van negar a la partició. Una equivocació històrica? «Potser sí, vist amb els ulls meus, però no amb els del meu pare

–assevera l’escriptor palestí Salah Jamal–; ara és molt fàcil dir que els palestins es van equivocar.»

Hegemonia laborista

L’hegemonia política a l’Estat d’Israel va estar en mans del laborisme des del moment de la fundació fins a les eleccions de 1977. Amb dirigents i sigles diverses, i moments no exempts de tensió entre els diferents polítics socialistes, però amb un predomini clar de l’esquerra sionista. Al carismàtic Ben Gurion li va succeir una nova generació de líders, que va tenir en Golda Meir el seu cap més emblemàtic. Després vindrien Shimon Peres, actual president de la República, Yitzhak Rabin, assassinat per un jueu ultra... Van ser ells els qui van liderar el país en les diverses guerres (1967, 1973, la guerra del Líban...) que Israel va enfrontar contra poderoses coalicions àrabs, i que van suposar la terra conquerida que ha estat motiu de plet inacabable. El 1977 es va produir un gir històric. La dreta israeliana va accedir al poder amb Menahem Begin. Per molts observadors, es tractava d’una ruptura simbòlica: era la derrota dels dirigents sorgits de la Haganà, d’idees socialitzants. Begin havia començat les seues passes polítiques a l’ombra de Jabotinsky. Paradoxalment, però, va ser Begin qui va tancar el 1978 el primer gran acord amb un país àrab, l’Egipte d’Anwar al-Sadat, que va permetre al Caire recu-

perar el Sinaí. Des dels anys vuitanta, l’escenari polític israelià ha sofert molts canvis. El laborisme, que ha tornat diverses vegades al poder, no ha recuperat l’hegemonia del passat. En alguns moments, la fragmentació política del país ha obligat a formar governs de gran coalició. D’altra banda, Israel, com la resta dels països del món, no ha estat al marge d’escàndols diguem-ne més prosaics, com la irregularitat en el finançament dels partits. I tampoc no ha estat aliè a denúncies contra assetjament sexual d’un president, el conservador Katsav, que va haver de dimitir per defensar-se. Per Anna Bejarano, professora de literatura hebrea de la Universitat de Barcelona, «Israel és un país que encara busca la seua normalitat. No és fàcil acostumar-se a passar de poble víctima a ser vist com a botxí». Bejarano, que ha viscut durant cinc anys a Israel, va veure de prop la invasió del Líban del principi dels vuitanta. La societat israeliana ha canviat molt els darrers anys. Segons ella, «la tensió entre els sectors religiosos i la població laica és més gran i es fa complicat integrar-se quan cada dia et pregunten quan et converteixes». Malgrat tot, «és un país fascinant, amb una ciutat com TelAviv, que té una oferta cultural abassegadora, i uns intel·lectuals crítics com A. B. Yoshua, Amos Oz i David Grossman”.


INTERNACIONAL

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

07

En el punt de mira. L’oligarquia boliviana i les autoritats de les zones més riques del país fomenten el racisme entre ètnies per combatre l’ascens del MAS.

CRÒNICA! RÀTZIES CONTRA ELS INDÍGENES ALS DEPARTAMENTS AUTONOMISTES

Feixisme racista a Bolívia PEP MARTÍ DAMASC

“De genolls indis de merda, crideu visca la capitalitat”, “Sucre es respecta ‘carajo’”, “‘Llamas’ [mot despectiu emprat per denigrar els indígenes], demaneu disculpes”, van ser les consignes imposades per un grup de joves xuquisaquenys que mitjançant puntades i cops de puny van obligar prop de 50 camperols quètxues a llevar-se les camises, posar-se de genolls i cremar la bandera del MAS i la wiphala (símbol de les nacions originàries) en ple frontis de la Casa de la Llibertat situada en la plaça principal de Sucre. Fa 199 anys, un 25 de maig, en aquest mateix lloc es protagonitzava el primer crit llibertari del continent i, el 2008, contradictòriament es va produir un crit ple de racisme, odi i discriminació contra representants de les majories nacionals de Bolívia, just contra aquells que van alliberar aquesta pàtria del jou espanyol. "Cal matar aquest indi, deien ells, tot això va succeïr en presència del president del Concejo Municipal de Sucre, Fidel Herrera, i l'alcaldessa Aidée Nava; ells aplaudien tot el que ens feien aquests grups violents", va denunciar l'alcalde de Mojocoya, Ángel Vallejos, qui també va ser copejat brutalment i obligat a caminar de genolls. El 24 de maig, el President de la República, Evo Morals Ayma, havia d’arribar a Sucre per lliurar una sèrie de projectes i dues ambulàncies a cadascun dels municipis del departament de Chuquisaca; no obstant això, grups de xoc violents van frenar aquesta activitat.

A pesar de la intervenció policial i militar, els components de la qual són també en la seua majoria d'arrel indígena, la força i organització dels grups de joves que estaven armats no només de pals i pedres sinó de gasos lacrimògens i dinamita, van ocasionar els atropellaments als drets humans. Les imatges de violència registrades en diferents barris de Sucre senzillament van ser esgarrafidores: els joves, diversos en estat d’ebrietat, van arremetre amb pals i pedres contra tots els camperols que queien al terra. No es van salvar dones camperoles, ni nens. Informes mèdics asseguren que 35 persones van resultar ferides, però a més els camperols van sofrir el robatori dels seus documents, rellotges i els pocs diners que tenien.

Qui no bota és ‘llama’

D'acord a les dades de l'últim cens de població i habitatge, a Bolívia el 63,3 per cent de la població és considerat indígena. No obstant això, aquesta realitat no és acceptada pels petits grups que van detentar el poder al pa´´is en els últims governs neoliberals i que van beneficiar-se a través de la corrupció i els negociats. Les vexacions i humiliacions dels darrers dies no són noves. Durant les sessions de l'Assemblea Constituent, els representants indígenes, que són el rostre de la Bolívia pluricultural i multilingüe, van ser agredits i insultats en diverses oportunitats. “Qui no bota és ‘llama’”, "Fora d'ací, ‘collas’ de merda”, “Encreuament de ‘llamas’ amb adobs” i altres adjectius

acompanyats d'agressions físiques són part de la història, però també de la impunitat. Així com va quedar en la impunitat la mort de tres txuquisaquenys ocorreguda al novembre de 2007. Lamentablement, des de l'any passat fins a dia d’avui, cap ciutadà o autoritat ha sigut sancionada per la justícia boliviana, encara que d'acord a imatges, testimonis i denúncies es pot identificar els responsables directes però també els autors intel·lectuals. Més enllà del tradicional “està en un procés d'investigació” o “actuarem amb la llei en la mà” d'alguns representants del govern, no s’ha fet res concret. L'enfrontament entre el camp i la ciutat, els blancs i els indis, els ‘k'aras’ i els ‘t'aras’, els oligarquess i els indígenes s'acreix cada dia més, encara que tant autoritats del govern com departamentals neguen la seua autoria. El president del Comitè Interinstitucional de Chuquisaca, Jaime Barrón, no va descartar que hagués infiltrats entre els sucrenses que van prendre com ostatges els camperols i van obligar-los a despullar-se de les seues camises i agenollar-se enfront de la Casa de la Llibertat."No hagué d'haver-se produït aquest fet. Els germans camperols mereixen tot el nostre respecte. Quan els vaig veure agenollats els vaig fer aixecar-se immediatament, els vaig dur fins a l'Ajuntament i els vaig dur fins a la sortida a Tarabuco, perquè estaven completament espantats", va dir. Segons la candidata a prefecta de ACI-MPC (Aliança del Comitè Interinstitucional-Moviment Poder Ciu-

tadà), Sabina Cuéllar, els indígenes van ser obligats a traslladar-se a Sucre per a rebre el President de la República sota amenaça de ser multados amb 100 bolivians. La Federació de Camperols de Chuquisaca, al temps de sol·licitar l'expulsió dels representants del Comitè Interinstitucional, va amenaçar amb tancar les vàlvules en la localitat de Turupampa i Vila Fernández que connecta amb la ciutat cabdal. Des d'Acoge, el Cap d'Estat es va referir al tema demanant a "alguns joves" d’"algunes universitats" a recuperar el respecte, l'ètica i la moral envers els indígenes, camperols i els més pobres. "Quina classe d'universitaris tenim, no són tots ni en totes les universitats. És important millorar aquesta ètica, aquesta moral d'un jove solidari i respectuós, que sempre estiga atent als problemes socials", va manifestar.

Impunitat perillosa

Més enllà de les declaracions no existeix cap acció concreta per a frenar aquesta sèrie d'atropellaments. El govern deu actual emparat en les lleis. Al gener de 2007, a Cochabamba es van produir violents enfrontaments entre grups de xoc organitzats per la Prefectura i el Comitè Cívic contra camperols i indígenes, però no es va castigar a ningú. Existeixen evidències de la participació de ciutadans i autoritats. A Santa Cruz, el vicepresident del Comitè Cívic cruceny, Luis Núñez, va demanar als sectors contraris a les autonomies a "abandonar Santa Cruz o, en cas contrari, atenir-se a les con-

seqüències". Aquest discurs racista va anar a més: “Ells (els bolivians de l'occident) han vingut ací. Adaptin-se a la nostra forma de vida que és pau, treball i tranquil·litat, però no ens seguisquen provocant, insultant, denigrant com ho han fet ahir o atinguin-se a la conseqüències”, va advertir el cívic. Membres de la Unión Juvenil Cruceñista en reiterades ocasions van agredir diverses persones a Santa Cruz. La violència física també va ser acompanyada d'atemptats dinamiters, amenaces, persecucions i altres accions contràries als drets humans, però ningú va fer res. Els últims dies a Sucre el diputat Wilber Flores va ser agredit, el mateix va ocórrer amb els parlamentaris potosins Carmen Flores i César Navarro o amb la senadora cotxabambina Leonilda Zurita. Si a Sucre ocorren aquests fets de violència, en poblacions rurals de Santa Cruz la situació és igual o pitjor. Dies després del referèndum autonòmic a San Ignacio de Velasco, representants cívics i el principal dirigent indígena xiquità van agredir el sacerdot Capdavanter Vega Veizaga a qui van acusar de ser militant del MAS i contrari al procés de les autonomies. Al religiós li van exigir que abandone la regió i, cap autoritat, va imposar la llei. Les agressions no només van ser per a camperols, indígenes o gent comuna, sinó també per a ministres i el propi President i Vicepresident de la República que virtualment no tenen trepitjada en algunes regions del país.


08

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

CAMPANYA! PER UNA LLEI ELECTORAL MÉS JUSTA I EQUITATIVA

La trampa de la llei d’Hont L’enorme diferència entre el valor en vots dels escons dels partits majoritaris i els minoritaris ha conduït Izquierda Unida a promoure una campanya per canviar la llei electoral de forma que els partits majoritaris deixen d’estar tan sobrerrepresentats gràcies a una fórmula, la llei d’Hondt, que va implantar-se a la transició per por al triomf de les esquerres REDACCIÓ

Des de l’adveniment democràtic, el sistema electoral espanyol s’ha regit per la llei d’Hondt. Molt utilitzada en altres contextos polítics, algunes forces consideren que s’ha demostrat “manifestament injusta i discriminatòria”. Així es va constatar en les passades eleccions generals, on el decalatge entre els vots i la representació obtinguda ha afectat notablement les opcions d’esquerres que operen en el conjunt de

La campanya està recollint firmes amb l’objectiu que el Congrès dels Diputats aposte per un model més equitatiu IU aposta per la fórmula Hare, que consisteix a posar el llistó en la xifra resultant de dividir els vots pels escons

l’Estat, com Izquierda Unida (IU). Tant és així que, en l’escrutini del 9 de març, el partit de Gaspar Llamazares va obtenir només 2 escons tot i acostar-se al milió de paperetes (concretament, 963.040), mentre que Convergència i Unió n’assolia 10 amb un nombre de sufragis notablement inferior (774.317). Amb un sistema més proporcional, a IU li haurien correspost entre 14 i 15 diputats –això significa que més de 800.000 vots van quedar nuls perquè CiU és majoritària en l’àmbit de Catalunya malgrat que, en el conjunt de l’Estat, té un percentatge del 3,05%, davant del 3,80% d’IU.

Càstig territorial

El sistema pel qual es provoquen aquests desajustos prové del Govern d’Adolfo Suárez, que “va seleccionar la llei d’Hondt davant el perill que representaven les candidatures d’esquerra per a les forces més conservadores”. Així ho assegura el document de la campanya per la reforma de la Llei electoral que promou Izquierda Unida i que, al País Valencià està vehiculada per Esquerra Unida. Segons IU, amb la llei d’Hondt, la UCD de Suárez va triar la fórmula que més l’afavoria:

la província com a circumscrpció electoral, de manera que fixava un mínim de 2 diputats per província amb l’objectiu de premiar aquelles zones rurals on es concentra el vot més conservador. Així, per exemple, si Àvila té 2 escons, aleshores Barcelona n’hauria de tenir 104; però, en canvi, només li’n pertoquen 31. “En donar el mateix nombre de representants per província, independentment de les seues dimensions, el Govern de Suárez va donar un protagonisme a l’Espanya no urbana en detriment de la urbana, on viu i treballa la classe treballadora, que sol donar suport als partits d’esquerres”, indica Vicenç Navarro. Pel catedràtic de ciències polítiques per la Universitat Pompeu Fabra, la UCD va tirar endavant la llei d’Hondt analitzant les últimes eleccions de la Segona República. “En restar pes a les àrees urbanes, va aconseguir minimitzar la influència del Partit Comunista d’Espanya, la força que havia liderat la resistència antifranquista i que la dreta espanyola temia amb més intensitat”, assevera Navarro. A part de la sobrerepresentació de les àrees rurals sobre les obreres

(a Barcelona un escó val 120.000 vots i a Sòria en val 35.000), la campanya per reformar la Llei electoral també denuncia altres “dèficits democràtics” derivats del sistema d’Hondt. Entre altres aspectes, la fórmula de llistes tancades i bloquejades, que per IU només pretén assegurar el poder a una determinada classe política. Però, tanmateix, la consolidació creixent del bipartidisme, atès que entre el PP i el PSOE acumulen el 84% dels escons (a Catalunya en tenen prou amb uns 65.000 vots per obtenir-ne un, mentre que la coalició IUICV-EUiA pràcticament en necessita mig milió); d’aquí ve “l’enorme resistència a canviar la fórmula electoral”, afirmen des de la campanya. Aquest bipartidisme, sustentat en la divisió en 50 circumscripcions electorals, ha provocat que IU s’haja quedat sense cap escó a Còrdova, a Sevilla, a Màlaga o a Granada tot i superar el 5% dels sufragis. Per corregir aquesta manca de pluralisme de la llei d’Hondt, la campanya continua recollint firmes amb l’objectiu que el Congrés dels Diputats debata i aprove un model més just i equitatiu.

La fórmula Hare

L’actual sistema d’Hondt, vigent des de l’etapa de Suárez, sempre afavoreix els partits majoritaris perquè la distribució es fa linealment, dividint el nombre de vots vàlids entre 1, 2, 3, 4... fins a cobrir tots els escons en joc, cosa que provoca que cada vegada es doble o triplique el valor dels vots per aconseguir un escó. Izquierda Unida proposa, com a alternativa, la fórmula Hare, “la més representativa perquè és la més proporcional i reflecteix molt millor la complexitat d’una societat plural i heterogènia”. La fórmula Hare, que ja s’utilitza amb èxit a Alemanya, Bèlgica, Dimarca o Islàndia, es basa a trobar un quota dividint la suma total de vots vàlids pel nombre total d’escons (24.310.478: 350= 69.459 vots per escó). Malgrat –com diuen els experts– que no elimina el bipartidisme, sí que “evita les sobrerepresentacions i les infrarepresentacions actual”. Així, segons la llei d’Hare, els 350 escons del 9-M haurien estat: PSOE, 159 (ara 168); PP, 147 (154); IUICV-EUiA, 15 (2); CiU, 11 (10); ERC, 5 (3); PNB, 4 (3); CC, 3 (2); Na-Bai, 1 (1) i UPyD, 5 ( 1).


ESTAT

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

09

DENÚNCIA! LA RODA INFLACIONÀRIA

Set cadenes alimentàries dicten la llei de l'embut en els preus El sistema imposat per Euromadi, IFA/1, Carrefour, Mercadona, Alcampo, Eroski i El Corte Inglés dispara els preus al consum dels aliments fins a sis vegades per damunt del que paguen en origen als productors E. L. / F. R. - REDACCIÓ

Un quilo de taronges costa avui, en qualsevol tenda o supermercat de casa nostra, 15 cèntims d’euro més que fa un any; el quilo de sardina val gairebé mig euro més ara que al maig de 2007; el pollastre fresc s’ha apujat en 31 cèntims d’euro… Són dades oficials de l’Observatori del Preu dels Aliments, del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marítim espanyol, que cada setmana elabora una mitjana estatal dels preus dels mercats agroalimentaris, tant en les llotges com en les transaccions de majoristes, com en el comerç final. Tanmateix, no cal tenir a l’abast grans dades estadístiques ni ser expert en macroeconomia perquè qui faci la compra habitualment ha comprovat com els preu dels aliments bàsics s’han disparat en pocs mesos, per damunt de la mitjana de l’IPC. D’altra banda, però, el sector de la pagesia viu a casa nostra una permanent situació de crisi que, segons els sindicats agraris, amenaça de forma severa multitud d’explotacions i negocis familiars.

Com es menja?

Segons Joan Guitart, responsable de producció lletera d’Unió de Pagesos, fa deu anys hi havia a Catalunya 3.500 granges dedicades a la producció de llet: ara n’hi 820 a tot estirar i només l’any passat en van tancar 66. Guitart detalla que avui les grans empreses comercialitzadores de llet els paguen menys que fa un any; però, en canvi, el preu del pinso –a causa de la pujada global dels cereals– s’ha incrementat gairebé un 60% i els carburants també són cada cop més cars. El sector ramader viu immers en mobilitzacions de protesta pels mateixos motius: avui se li paga en llotja entre un 10% i 18% menys el quilo de carn que fa un any. Com es menja, doncs, que els aliments siguin cada cop més cars a la botiga i als pagesos no els surtin els números perquè cada cop els paguen menys pels seus productes? Com és possible que, tal com s’assenyala des de la Coordinadora d’Organitzacions Agràries i Ramaderes d’Espanya (COAG), els aliments ens costen sis cops més cars a les botigues que el que paguen als productors? Segons la periodista Esther Vivas, la resposta cal cercar-la en la imposició d’un model de distribució comercial dels aliments dominat per unes quantes grans companyies que «han contribuït a la mercantilització

Supermercats. S’han convertit en els amos de la distribució alimentària.

del què, com i a on comprem, i han supeditat l’alimentació, l’agricultura i el consum a la lògica del capital i del mercat». Vivas és membre de la Xarxa de Consum Solidari –entitat dedicada a la promoció del comerç just amb els països pobres– i també és coordinadora del llibre Supermercados, no gracias (Icaria Editorial, 2007), en el qual es radiografia a fons aquest model consumista basat en la concentració dels capitals. Les dades d’aquest llibre són demolidores: a l’Estat espanyol set companyies controlen el 75% de la distribució alimentària: dues centrals de compra (Euromadi i IFA/1) i cinc cadenes de gran distribució (Carrefour, Mercadona, Alcampo, Eroski i El Corte Inglés). La primera gran víctima d’aquest procés de concentració ha estat el petit comerç, que, en deu anys, s’ha reduït en un 20%: si fa deu anys hi havia 95.000 tendes familiars a l’Estat espanyol, ara n’hi a tot estirar 25.000. La segona víctima és el consumidor, empès a uns hàbits de consum tendents a la uniformització no solament dels preus, sinó també dels gustos i dels hàbits alimentaris, i la pèrdua de varietats autòctones. Però també en pateixen les conseqüències els productors, ja que la situació de monopoli en la pràctica dels intermediaris fa que sovint hagin de doblegar-se als dictats d’aquestes cadenes i vendre al preu que els imposen. Els productors catalans de llet, per exemple, assenyalen que

les grans indústries comercialitzadores –com ara Pascual, Puleva, Ato…– pacten els preus a la baixa deixant el ramader lligat de peus i mans, sense poder optar als beneficis de la llei de l’oferta i la demanda. En l’àmbit europeu, la concentració industrial de l’alimentació encara es fa més evident. Segons s’explica a Supermercados, no gracias, al continent hi viuen uns 160 milions de consumidors i tres milions de productors agrícoles i ramaders, però tan sols 110 grans cadenes de compra d’aliments. Esther Vivas explica gràficament la situació com «una teoria de l’embut: els consumidors cada cop tenen menys portes d’accés als productes i els productors disposen de menys canals per arribar als consumidors». No obstant això, els efectes col·laterals d’aquesta concentració dels mercats no s’acaben aquí, sinó que, directament o indirectament, se situen a l’origen de la crisi alimentària a escala global que acaba d’esclatar. Perquè, com molts altres sectors industrials, l’alimentari també ha apostat de valent per la deslocalització a gran escala, és a dir, anar a cercar les matèries primeres allà on són més barates. Això té com a primera conseqüència unes alarmants despeses en combustibles de transport que no fan cap favor al canvi climàtic. Aquest augment de la demanda, però, tampoc no ha estat cap remei per a les economies dels països po-

bres. Sotmesos a les lleis de la liberalització dels mercats, molts pagesos s’han posat a produir per al gran comerç internacional i per a la florent indústria dels biocombustibles, i qui ho paga són les poblacions locals (vegeu la pàgina 8). A aquest procés, hi contribueixen amb decisió les polítiques de desregulació del mercat marcades per organismes internacionals com l’Organització Mundial de Comerç (OMC), que han forçat un gir en la política comunitària de la Unió Europea, tradicionalment proteccionista amb el teixit agrari del continent. Així doncs, cada cop les grans corporacions són les que dicten què, on i quan s’ha de produir. Com explica gràficament Josep Pàmies, portaveu del sindicat Assemblea Pagesa, «vivim una situació de total desequilibri, marcada per polítiques ultraliberals. Podem estar produint pomes en excés i que, en canvi, hi falti algun altre producte».

Sobirania alimentària

es de fa alguns anys, diverses organitzacions d’agricultors han desenvolupat el concepte de sobirania alimentària com a alternativa al model especulatiu imposat per les grans multinacionals. Consistiria en el dret de la població mundial a disposar d’un menjar saludable, culturalment adequat i pròxim al territori, no agressiu amb el medi ambient. Tal com explica Salomó Torres, responsable d’agricultura ecològica d’Unió

de Pagesos, «decidir la política alimentària ha de formar part dels drets dels pobles». L'efecte col·lateral dels transgènics a la indústria alimentària dels transgènics «està embolicada en la crisi alimentària actual, que és una operació d’especulació molt àmplia». Això ho assegura Josep Pàmies, portaveu de l’Assemblea Pagesa, que acusa els fons d’inversió d’haver provocat la situació que patim. Salomó Torres, responsable d’agricutura ecològica a Unió de Pagesos (UP), diu que «els transgènics introdueixen un element nou, el model ultraliberal de gestió dels recursos i de desdemocratització de les activitats agràries». Tots dos coincideixen que hi ha en joc la sobirania alimentària dels pobles. Pàmies recorda els informes de la FAO que constaten que al planeta hi ha prou producció alimentària per abastir una població de 10.000 milions de persones i «si som 6.500 milions, com s’explica el que està passant?». La responsabilitat de la situació és que «la indústria alimentària està en mans de menys indústries, assegura Torres. El portaveu d’UP posa com exemple que «cada cop hi ha menys indústries d’adobs». De fet, en la indústria dels transgènics, el 80% de les llavors mundials estan controlades per Monsanto. En un informe publicat a ecoportal.net s’explica com un dels grans problemes que aquests transgènics provoquen és que «molts mitjans i petits productors queden endeutats i arruïnats perquè es crea una gran dependència de llavors genèticament modificades, d’herbicides de Monsanto i de caríssimes màquinàries per sembrar». Com un dels casos que exemplifiquen aquesta situació, el treball esmenta el de l’Argentina, «on hi ha més de 300.000 petits o mitjans productors en aquestes condicions, amb el problema social que això significa». També s’hi detalla com «moltes vegades, per ampliar els terrenys conreables, es destrossen grans extensions de terra i fins i tot es talen boscos sencers, amb els perjudicis ambientals que suposa». Pàmies –que a través de la seva organització impulsa una recollida de firmes per presentar una proposició no de llei al Parlament per tal que es declari Catalunya lliure de transgènics– apel·la també al cas de Colòmbia. En aquest país «s’hi veu l’aliança entre Monsanto i el Pentàgon que es tradueix en les avionetes que ruixen amb herbicides la coca de Colòmbia».


10

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

Molestes. Les exigències de les escoles en valencià molesten al palau de la Generalitat.

INGERÈNCIES! LA GENERALITAT ACOMIADA EL DIRECTOR DEL C.P. CASTELL D’ALMOINES

Setge a l’escola valenciana Des del 16 d’octubre, una resolució de la Generalitat li permet decidir unil·lateralment la continuïtat dels directors dels centres escolars. La no renovació del director de la primera escola que va optar per la línia en valencià fa témer a la comunitat educativa que siga el primer pas d’un seguit de cops d’estat contra la xarxa pública d’escoles en valencià ANNA COLL

Una nova amenaça se cerneix sobre l’escola pública valenciana. El passat 16 d’octubre una resolució de la Generalitat establia que únicament dependria del seu criteri la renovació dels càrrecs directius de les escoles públiques, deixant al marge d’aquesta decisió el professorat i els pares i les mares dels centres. La primera víctima d’aquesta norma, que aplicada amb criteris polítics podria donar lloc a un ‘cop d’estat’ en centenars de centres públics, ha sigut l’equip directiu del CP El Castell d’Almoines. Una escola amb molt de simbolisme perquè va ser la primera en oferir ensenyament en valencià en el sistema públic i està catalogada per la comunitat educativa com un dels centres pioners en multilingüisme, rebent multitud de reconeixements, entre ells el guardó de la Nit de l’Escola Valenciana de l’any 2004 i la creu Sant Jordi l'any 2005. L'inspector d’Educació a la comarca de la Safor, Ruben Malonda, ha decidit vetar, en una decisió insòlita, la continuïtat de l’actual equip directiu encapçalat per Joan Baptista Malonda, que ha estat un dels artífexs del nivell d’excel·lència que ha assolit el centre. Tant l’AMPA com el claustre de professors i el consell escolar del

col·legi recolzen el director i han donat suport al seu recurs contra la decisió d’Educació. Denuncien “criteris partidistes” i “persecució política”. “La Generalitat no especifica els criteris" que han dut a avaluar negativament a l'actual direcció, ni aporta l'informe en el qual suposadament ha basat la seua negativa”, argumenten. Des Escola Valenciana s’ha qualificat l’acció com a “colp d’estat a l’ensenyament públic valencià”, i ha acusat l’inspector d’iniciar una “persecució política” a les escoles sense precedents en democràcia i que “recorda a les depuracions franquistes”. Ruben Malonda compagina la seua feina d’inspector amb la militància a l’executiva del Partit Popular de Gandia, on forma part de les llistes municipals. L’animadversió de Malonda envers l’equip cessat és constatable. El Bloc d’Almoines parla de “comissaris polítics” i estén la responsabilitat en l’atac contra el col·legi públic a Jesús Marrodan, inspector durant els darrers tres cursos anteriors a l’arribada de Malonda, i a Camilo Miró Pérez, director territorial del Servei d'Educació de València, la persona encarregada de firmar l'informe negatiu i de donar-hi el vistiplau.

Amenaça

Segons Escola Valenciana, les re-

cents modificacions legals promogudes per Conselleria han anat eliminant el funcionament democràtic dels centres, i el cas d’Almoines pot ser l’inici d’una “depuració política orquestrada per la direcció territorial i executada per la inspecció”. A l’actualitat la inspecció pot no prorrogar un projecte de direcció de centre sense el suport de l’AMPA ni del Consell Escolar, i com en el cas d’Almoines, sense oferir cap motiu educatiu a la decisió. La situació és tan greu que la mateixa Escola Valenciana ha advertit que en aquesta qüestió aban-

donarà el seu to habitual de moderació i treball en positiu i encetarà una campanya per mobilitzar la comunitat educativa i tots els centres escolars en valencià. L’entitat ha exigit al Conseller Font de Mora que es pronuncie sobre aquesta qüestió i que es situe en un dels dos costats: amb les escoles, les ampes i els mestres o amb l’inspector Ruben Malonda. De moment, el primer pas ha estat situar el cas d’Almoines en el centre reivindicatiu de les Trobades d’Escoles en Valencià de dissabte, tant en el cas de Beniarjó, com en el de Beniarbeig i Altea. Es-

Un ‘bull dog’ del Partit Popular L’home que ha promogut el colp d’estat en el CP Castell d’Almoines és Ruben Malonda. Nascut el 1972 a Gandia, aquest professor de Sencudària va ser durant 2 anys càrrec de confiança en la conselleria d'Educació. Després va treballar 4 anys com assessor al CEFIRE de Gandia abans de ser Inspector d'Educació en la Direcció Territorial de València. Càrrec al qual, segons el Bloc d’Almoines, ha sigut nomenat a dit. Malonda és militant del Partit Popular de Gandia i forma part de la seua executiva. Malgrat presentarse el número 26 en les darreres

eleccions municipals, va ser l’encarregat de dissenyar el programa electoral. El seu nom figura com el propietari de diverses pàgines web. Com ara www.candidatopp.es, on es demana als internautes escollir entre Mariano Rajoy, Alberto Ruíz Gallardón i Esperanza Aguirre per a liderar el Partit Popular. De moment guanya la pupil·la de Jiménez Losantos. En una altra web, www.socioestadista.com, Malonda ressenya diverses investigacions en què està treballant, com ara una sobre la influència del nacionalisme en el vot de proximitat.

cola Valenciana preveu l’assistència d’unes 40.000 persones. A més, la FEV ha posat el cas en mans del seu gabinet jurídic. Posteriorment a les Trobades del dissabte 31 de maig, l’entitat cívica continuarà les mobilitzacions, tant a nivell comarcal com en tot el territori valencià. Escola Valenciana involucrarà en aquestes reivindicacions als més de 700 centres que participen a les Trobades, que a la seua volta temen que la ingerència en el CP Castell d’Almoina servisca d’exemple per a tota una fornada d’atacs i ingerències contras l’escola en valencià.


COMARQUES

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

ACTE! CONTRA L’EXÈRCIT I L’OTAN

Els antimilitaristes tornen a inspeccionar la base de Bétera Durant el cap de setmana del passat 17 de maig deu antimilitaristes van superar les tanques del recinte principal de la base militar Jaime I de Bétera sense ser detinguts REDACCIÓ VALÈNCIA

Des de les deu del matí va estar muntat un lloc informatiu que va acollir als participants que anaven acudint i els va proporcionar una fulla d'instruccions amb l'esquema de l'acció, un mapa dels voltants de la instal·lació, i la tradicional bata blanca dels inspectors i inspectores ciutadanes. Un autobús va transportar a altre grup de persones directament des de l'estació de RENFE a València fins a Bétera. A les 11:45 ha partit la marxa de 3 km. per la carretera d'Olocau, després de fer un menut cercaviles amb música de dolçaina i tabalet per algunes dels carrers del centre de Bétera. Durant el recorregut fins als voltants de la instal·lació de l'OTAN els i les antimilitaristas portaven paraigües decorats amb símbols contra la guerra, fotos de ciutats ferides per conflictes bèl·lics, banderes i pancartes. Després de mitja hora de marxa, el grup ha arribat al perímetre militar, en la rotonda on es divideixen les dues carreteres que limiten amb la base, la qual va A Olocau, i la qual va a Porta Coeli. En aqueix punt, la marxa s'ha dividisc en multitud de menuts grups d'afinitat de 3-6 persones que s'han repartit i estiratge al llarg dels dos costats del perímetre militar. Alguns grups han estés cinta de senyalització de perill al llarg de la tanca exterior, com forma de clausurar simbòlicament la base AL mateix temps, un grup de dones, juntament amb els seus fills i filles, es concentrava davant la porta principal de la base, amb una pancarta que deia: "Els mars parim la vida. els exèrcits sembren la mort". Poc després de la divisió en grups d'afinitat, s'han començat a produir intents d'entrada al llarg del perímetre militar al costat de la carretera d'Olocau. Poc abans d'arribar a l'eixida de vehicles de la base, a l'altura de les instal·lacions de la Unitat Militar d'Emergències s'ha produït l'entrada de persones de diferents grups d'afinitat. Algunes han sortejat les dues tanques metàl·liques passant per sota, aprofitant la seua folgança. Unes altres, han grimpat i passat entre els filferros d'arç que coronen les tanques, despenjant-se de l'altre costat. En total, 10 persones van aconseguit traspassar el perímetre de seguretat i accedir a la zona de les instal·lacions. Ràpidament van ser totes elles interceptades per agents de la Guàrdia Civil, precedits per vehicles militars, i identificades.

‘Game Over’. Marxa cap a les instal·lacions de l’OTAN a Bétera

L’acció està emmarcada en un moviment a escala europea per demanar el desmantellament de les bases militars Les instal·lacions de l’OTAN a Bétera allotgen el comandament rotatori de la recent Força de Resposta de l’organització

Després d'uns 20 minuts d'espera, els agents van fer pujar als activistes en diversos vehicles. Just en el moment que eren transportats cap a la base, va deslligar-se una forta tempesta sobre la zona, amb calamarsa inclosa, enmig de la qual van ser desallotjats els 10 activistes, a través de l'eixida del darrere de vehicles de la base. Els efectius de la base de desplegament ràpid no trobaven les claus de la porta d'eixida, la qual cosa va retardar el desallotjament. És la segona vegada consecutiva que els i les inspectores ciutadanes s'introdueixen en el

recinte principal d'aquesta instal·lació de guerra, per punts diferents del perímetre de seguretat. Des de la primera edició de la "inspecció ciutadana", més d'un centenar de persones han desobeït la prohibició d'entrar en el terreny militar, accedint també pel camp de maniobres de la base. A la protesta van acudir persones d'altres grups com la Coordinadora Tarragona Patrimoni per la Pau, i la Plataforma contra la Militarització d'Albacete. Aquesta acció està emmarcada en un moviment a escala europea per a demandar el desmantellament de les infraestructures militars i la devolució dels seus terrenys per a usos socials i ecològics. "Les guerres comencen a Europa. Parem la guerra des d'Europa", és un dels lemes centrals d'aquest moviment que assenyala la implicació dels estats europeus en els preparatius de les guerres, ja siga albergant instal·lacions militars ofensives o de suport al combat, cedint infraestructures civils com ports o aeroports per al desplegament internacional de tropes, o augmentant el pressupost públic per a despesa militar. Aquest moviment antimilitarista europeu va tenir la seua presentació en societat el passat 22 de març en la caserna general de l'aliança Atlàntica a Brus-

sel·les. En l'acció "OTAN GAME OVER", unes 1000 persones de Bèlgica i altres 150 procedents de 17 països europeus van intentar sortejar les tanques i filats. 50 persones ho van aconseguir i 400 van ser detingudes durant diverses hores. La implicació de l'Estat espanyol en l'entramat global de la guerra és cada vegada major. No solament a través del comerç i producció d'armes i de la participació creixent en les operacions militars de combat i/o ocupació com a Afganistan, Líban, Balcans o Haití, sinó també amb de les diferents casernes espanyols que acullen o poden acollir en breu termini infraestructures de l'Aliança Atlàntica: el submando regional en Retamares (Madrid), el comandament rotario de la Fueza de Resposta a Bétera(València), la base de vigilància terrestre (Aliance Ground Surveillance) a Saragossa i l'escola de pilots de guerra (Tactical Leadership Programme) a Albacete. En el cas concret de la base de Bétera, aquestes instal·lacions allotgen el comandament rotatori de la recent Força de Resposta de l'OTAN, un exèrcit de caràcter netament intervencionista i ofensiu, capaç de copejar amb armament d'alta tecnologia en pocs dies en qualsevol lloc del planeta.

11

Des de l’illa MARC PERIS

Iraq, la ficció supera la realitat

S

egons en Michel Chossudovski, al periòdic digital Rebelión, EEUU planeja construir un Disneyland en Bagdad. La multinacional Disney, associada a Ride and Show Engineering ( RSE ), estarien estudiant, amb el vist i plau dels responsables de l'ocupació,instalar un mega complex d'oci a la zona del parc Al Zawra. Un dels màxims comandaments de l'exèrcit d'ocupació nord-americana, el general David Petraeus, és un dels grans partidaris del projecte. El cinisme del capitalisme no té límits. Els estudis de mercat plantegen un país amb una gran majoria de població menor de 15 anys. Segurament serà pels anys d'extermini de la població adulta i pel caos que l'ocupació ha generat. Per als responsables de la feliç idea, els xiquets iraquians necessiten entreteniment. I que millor per als pares que deixar-los tranquil·lament en les mans de... Mickey Mouse, mentre la vida, la cultura i el país han estat reduïts a pols? Després de saquejar i malmetre uns 5000 anys d'història, d'esborrar del mapa qualsevol signe de que entre l'Eufrates i el Tigris començà l'aventura de la civilització humana, els gringos es disposen a reescriure la història. Des d'ara no s'hi parlarà d'Hammurabi, de Haroun el Raschid ( el sanguinari califa, protagonista de les mil i una nits ), o de Sadam Husein, sinò de Pluto, Goofy, Campaneta i Minnie... Un intent salvatge per alienar i rentar el cervell a les futures generacions. Pareix que segons el mateix pensament, s'ha fet un enviament d'uns 200000 mono patins estil californià per a repartir entre la jovenalla. Pel que es pot vore, l'absència de carrers asfaltats no serà un obstacle per experimentar el American Way of Life. Espere sincerament, que els responsables d'aquest pla especulador es plantegen bé el que estan fent. Primer, supose que la manca de seguretat dissuadirà els inversors. Si no, no es pot descartar que ho faça la resistència. Igualment, la guerra salvatge que ha enfonsat en l'abisme al país continua, malgrat que ací en occident ja ningú en parla. La població civil és qui paga la situació, i és molt comprensible que la insurrecció dispose d'una cantera il·limitada. +info: desdelilla.blogspot.com


12

COMARQUES

Llengua Secessionisme al web d’Educació El web del ministeri d’Educació portava fins feia poc dies una versió en “valencià” i una altra en “català” que eren gairebé idèntiques. Des que la setmana passada va denunciar-ho el portal Racó Català, la versió valenciana ha desaparegut de la portada. Ara només queda que la majoria dels continguts de l’única versió existent en la nostra llengua deixen d’estar en castellà.

Intercanvi valencià-balear El secretari general del PSM, Biel Barceló, i el secretari general del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, acordaren durant l’Acampallengua celebrat al municipi mallorquí de Son Cervera el passat 26 de maig traslladar a les institucions dels respectius territoris propostes per intercanviar produccions culturals entre el País Valencià i les Illes que tinguen com objectiu el foment de la llengua i la cultura comunes.

Aumar rebateja el nom d’Alacant Els usuaris de l’AP-7 entre Alacant i València es trobaran una aberració lingüística en els tiquets que la companyia concesionària, Aumar, dispensa en els seus peatges: la ciutat d’Alacant hi apareix rebatejada com ‘Alicant’. Un castellanisme flagrant impropi d’una empresa tan gran, dirigida per Enrique Villalonga, que cada any obté ingressos milionaris al País Valencià gràcies al negoci de les autopistes

La regidora ‘cigró torrat’ Una altra de rebatejos idiomàtics. La versió en valencià de la plana web de l’ajuntament de València va rebatejar la setmana passada la regidora del PP Marta Torrado com a Marta Cigró Torrat. Més que una maldat dels tècnics informàtics, es tracta duna errada del traductor automàtic. Per al Bloc de València “la manifesta inexistència d’una oficina de normalització lingüística”.

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

CRISI! TORNA EL FANTASMA DE LA PRIVATITZACIÓ

La mala gestió porta Canal 9 a la ruïna Un informe encarregat per la Conselleria d’Economia a la consultoria Ernst & Young revela la greu situació financera i interna en què es troba la televisió pública valenciana ANNA COLL VALÈNCIA

Des del seu naixement, l’any 1984, la televisió pública valenciana ha practicat amb especial cruesa dues constants al marge de la manipulació informativa. D’una banda, ha incomplert sistemàticament els punts bàsics de la seua Llei de creació, com són la promoció de l’ús del valencià com a llengua principal i el fet de basar gran part de la seua programació en la producció pròpia. I, d’altra banda, ha esdevingut un inesgotable pou sense fons –ho va fer quan governaven els socialistes i ho continua fent ara sota les ordres del Partit Popular. Davant aquesta degradació, Eduardo Zaplana va plantejar-se, al final del seu mandat, privatitzar la gestió de l’ens. Una operació que va ser frustrada pels tribunals i per Francesc Camps, però que ara sembla que caurà com la fruita madura. Només cal recordar els informes del Síndic de Comptes, que tots els anys declaren RTVV en fallida tècnica, així com les informacions sobre l’ens revelades pel diari Levante-EMV, relatives a un informe elaborat per la consultoria Ernst & Young fet per encàrrec de la Conselleria d’Economia i que va ser amagat al consell d’administració d’RTVV. Les conclusions a què arriba aquest informe no poden ser més esfereïdores: entre els anys 2004 i 2007, les despeses van pujar sense aturador (inflant el deute fins a uns 1.200 milions d’euros), mentre que el nombre d’espectadors –i els ingressos publicitaris– han baixat de manera alarmant. I això que la plantilla s’ha duplicat i mai no s’havia contractat tanta producció externa. Amb tot, però, hi ha qui opina que la crisi no es redueix únicament a qüestió de diners. També afecta a la influència del canal públic en la societat valenciana: el Notícies Nou, principal ariet propagandístic del PP, pateix els nivells d’audiència més baixos de la seua història, per bé que, amb una quota de pantalla d’entre 10 i 13 punts durant el mes de maig, continua sent el programa més seguit de la cadena. Si ens referim a les dades de l’informe d’Ernst & Young, aquestes parlen que Canal 9 tenia un 17% d’audiència l’any 2004, que l’any següent va baixar fins al 16,3% i que el 2006, tot i la despesa de 12 milions d’euros per cobrir la visita del papa Benet XVI a València, va situar-se en el 14%,

Estudis de RTVV a Burjassot. Aquesta casa és una ruïna.

fins a enfonsar-se el 2007 en un pèssim 11%. I, per més que l’informe no ho recull, enguany Canal 9 no supera el 10% d’audiència, i se situa en aquests primers mesos per sota de cadenes estatals menors, com Cuatro o La Sexta. Per a sorpresa de tots, el director de l’ens, Pedro García, va atribuir aquesta davallada al fet que «la meitat dels audímetres que hi ha al País Valencià no funcionen correctament» i, per tant, que les dades «no són fiables». La situació de Canal 9 va ser l’objecte d’un debat a les Corts valencianes que va acabar esdevenint tota una paràbola de la pluralitat informativa que es respira als seus

informatius: davant l’anunci que una delegació de la plataforma per una RTVV plural i lliure anava a assistir com a públic a l’hemicle i podrien escenificar una protesta, Camps convocà alts càrrecs de la Generalitat perquè ocuparen les cadires en el seu lloc, de mode que el debat va transcórrer sense incidents i l’endemà la juguesca del president desviava l’atenció de la premsa sobre Canal 9. El portaveu socialista Ángel Luna va emplaçar el cap del consell a fer com el Govern central amb RTVE: un pacte amb totes les forces polítiques i sindicats per sanejar l'ens i aportar-hi una major pluralitat. El president va eludir la re-

L’acord sobre TV3, més a prop Tant el govern valencià com el català han anunciat que és només qüestió de temps que tanquen un acord per mantenir les emissions de TV3 al País Valencià. Joan Manel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i Vicente Rambla, vicepresident del Consell, han coincidit a afirmar que es troben a l’espera del decret que ha d’aprovar l’executiu espanyol per permetre l'intercanvi del senyal entre les “comunitats autònomes que comparteixen un espai radioelèctric”. L’exministre d’Indústria Joan Clos va prometre que l'Estat ha-

bilitarà un canal múltiple per garantir la reciprocitat d'emissions. Tot i això, Rambla ha tornat a condicionar l’acord a què la televisió catalana “complisca els estatuts d’autonomia”, en clara referència a l’eliminació del terme Països Catalans de la seua programació, tot i la seua voluntat ferma de fer un intercanvi d’emissions. Amb tot, la Generalitat valenciana segueix entestada a perseguir Acció Cultural per les seues emissions actuals. L’entitat ha denunciat que amb l’acord es deixarien de veure els canals temàtics de la TV catalana.

ferència al pacte, però va anunciar que el seu Executiu prepara un "contracte programa" que comportarà una "exigència de responsabilitat" alhora que un recolzament a la nova digitalització de la televisió autonòmica. La fórmula del contracte programa és semblant a la que les administracions públiques empren amb les empreses que gestionen serveis privatitzats, com ara l’hospital de la Ribera. Comporta un compromís d'ingressos i despeses per ambdues parts. L'Executiu autonòmic assumeix que Canal 9 no pot cobrir amb els ingressos publicitaris totes les seues despeses, i l'ens públic s'imposa l'exigència de realitzar tota la seua oferta televisiva amb un límit en la despesa, i així poder anar absorvint el ja astronòmic deute de 1.200 milions deuros. Levante-EMV ha publicat que el Govern valencià i Pedro García porten molt avançat el pla, que pretenen aprovar aquest mes setembre perquè estiga en funcionament el 2009. Ara resta per veure si millorar``a els continguts de la televisió valenciana i el seu grau de compliment de l’estatut de creació. En la plantilla de RTVV es miren amb desconfiança la viabilitat d’aquesta fórmula. No són poques les veus que hi veuen, a més, la porta per a un retorn de la vella idea de Zaplana de privatitzar la gestió de l’ens.


14

L’ENTREVISTA

L’Avanç Informació, 30 de maig de 2008

L’ENTREVISTA

L’Avanç Informació, 30 de maig de 2008

15

DANIEL PASCUAL COORDINADOR GENERAL DEL COMITÈ D’UNITAT CAMPEROLA

“Guatemala viu un creixent moviment popular al carrer” Amb la consigna “Cap clar, Cor solidari i Puny combatiu” el Comité d’Unitat Camperola (CUC) de Guatemala porta 30 anys en la lluita “per arrancar d’arrel la injustícia i el sistema opressor i excloent” que pateix el país centreamericà. Aquesta organització de base camperola, indígena i popular agrupa vora 200 comunitats i 8.000 famílies. El seu coordinador general, Daniel Pascual, ha estat recentment a València convidat per CEDSALA, dins de les Jornades pel 20 aniversari de la Agenda de la Solidaritat d’aquesta organització ENRIC MORET

Q

uin és l’abast dels Acords de Pau signats el 1996, després de 40 anys de guerra civil, a partir dels quals hauria de garantir-se, entre d’altres qüestions, l’accés a la terra dels camperols pobres i el respecte als drets lingüístics i culturals de la població maia? Els avanços han estat molt limitats. S’han aprovat algunes lleis com la del Catastre, Sobirania Alimentària o una legislació marc sobre els Acords de Pau. Però és una normativa jurídica que no s’aplica per manca de recursos tècnics i financers. El més greu no és només l’incompliment dels acords de pau, sinó que en paral·lel s’ha impulsat una agenda de privatitzacions (en sectors com la energia, el ferrocarril o una part de l’aigua) que suposa la implantació del neoliberalisme. Fa quatre mesos es van celebrar eleccions a Guatemala. La victòria del socialdemòcrata Àlvaro Colom ha significat un avanç per a les classes populars? M’agradaria matisar. Qualificar com a persona d’esquerres a Àlvaro Colom, tal com es fa en alguns països europeus i centre-americans és una farsa. Colom ha promés que els indígenes tindrien el seu espai però en quatre mesos no s’ha notat cap canvi respecte a governs anteriors. Per exemple, està negociant amb la Unió Europea un Acord de Lliure Comerç, en la pràctica una imposició, que tindrà efectes tan negatius com el Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units. Manté el nou president la política de repressió contra els moviments socials?

En el curt període de temps que porta en la presidència ha mantingut la persecució a líderes camperols i indígenes. Per exemple, a Livingston hi ha un assassinat, un detingut i dotze perseguits per conflictes per la terra, als qui des de mitjans oficials se’ls ha acusat de “delinqüents” i “terroristes” per tal de criminalitzar-los. A San Juan de Sacatepeques hi ha 30 perseguits per “terrorisme”, quan el que realment fan es oposarse a la instalació d’una planta de ciment. 46 assassinats durant la campanya electoral. A què interessos respon aquesta violència política? És un problema complex. Primer cal comprendre que a Guatemala i en bona part de Centre-Amèrica hi ha estructures de poder, paramilitars i esquadrons de la mort dins de l’estat, integrats en l’exèrcit i en la policia nacional. Els partits polítics i els narcotraficants utilitzen sicaris en les seues lluites pel poder. La violència de la campanya electoral obeeïx a aquests factors. Després hi ha també una repressió selectiva de camperols i dirigents sindicals. Altre aspecte candent és la batalla per la memòria històrica. Quins pasos s’han donat en aquest sentit? Govern, empresaris, terratinents i exèrcit volen esborrar la memòria del passat, no només de 40 anys de guerra civil, sinò de 515 anys de con-

“Guatemala és el país centreamericà on més brutalment s’ha escapçat el moviment popular”

questa i assimilació. En primària, secundària i en la Universitat es dona una educació totalment contrària a la realitat històrica de Guatemala. Per exemple, ha caigut totalment en l’oblit l’Informe de la Memòria Històrica realitzat per l’ONU en 2000, on s’assegura que el 94% de les víctimes de tortures, assassinats i segrestaments durant la guerra civil va ser responsabilitat dels aparells estatals. Fa una dècada el bisbe Juan Gerardi va ser assassinat en la seua parròquia per elaborar un informe sobre el redreçament de la memòria històrica. Afortunadament hi ha organitzacions com la Coordinadora Nacional de Vídues de Guatemala, que treballa en l’excavació de restes en cementiris clandestins. Parlem ara de la política en present. Hi ha possibilitat de construir majories progressistes amb aspiracions de poder, com està ocorreguent en diferents països d’Amèrica Llatina. És difícil. Guatemala és el país centreamericà on més brutalment s’ha descapçat el moviment popular, i la gent té encara molta por. Això ha donat pas a una esquerra molt afeblida, cosa que, per exemple, no ha passat a Bolívia. En aquest sentit, la URNG (partit de l’exguerrilla) només disposa de dos diputats i nou alcaldies. Per als partits progressistes i d’esquerres hi ha poques possibilitats de disputar ara mateix el poder polític. El control del poder econòmic i militar queda més lluny encara. Tots els partits comparteixen l’agenda neoliberal i això és molt difícil de canviar. Malgrat això, en el carrer hi ha un creixent moviment popular. Parlem d’economia. Quins resultats estan donant els acords de lliure co-

Daniel Pascual ha visitat CEDSALA per participar en les jornades del 20 aniversari de la seua Agenda de la Solidaritat.

merç signats per Guatemala amb Estats Units i la Unió Europea? Ens van dir que el Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb Estats Units, de l’any 1995, generaria llocs de treball i la baixada dels preus dels productes bàsics. I no ha sigut així ni de bon tros. Molts productes que exporta Guatemala són els mateixos que abans del TLC (sucre, café, banano, etcétera). A més, no es tenen en compte per a res els interessos dels petits camperols. Un dels punts més escandalosos dels acords de lliure comerç és que l’estat ha de compensar les empreses quan aquestes no obtinguen els guanys projectats. A més, en època d’alçada de preus, com el pollastre o la farina, els grans empresaris nacionals han impedit així mateix la importació de productes per a combatre la inflació,

amb perjudici de les classes populars. Tampoc no hi ha crèdits ni subvencions per als xicotets camperols, el contrari d’allò que ocorre a Europa i Estats Units. Amb la Unió Europea s’està negociant un Acord de Lliure Comerç per a 2009, que conté “clàusules de confidencialitat” perquè no se sàpiga el contingut. A més hi ha l’agenda de privatitzacions... Efectivament. En el marc del Pla Puebla-Panamà està prevista la privatització de carreteres, ports, aeroports i sector hidroelèctric, que funcionen per concessions estatals. Empreses espanyoles, holandeses, alemanes i bancs suïssos, entre d’altres, tenen grans interessos. De fet, la UE considera Guatemala i CentroAmèrica com a un pont estratègic de

negocis entre Europa i Àsia. Quines conseqüències a nivell social està tenint aquesta onada de privatitzacions i l’expansió del neoliberalisme? Guatemala és un país de 13 milions d’habitants, Entre el 75 y el 80% de la població és pobre, dels quals aproximadament el 27% viu en nivells d’extrema pobresa. Aquesta situació de penúria augmenta en les zones de població rural, majoritàriament indígena, i afecta més a les dones. El panorama es completa amb unes dades d’analfabetisme del 49%. No obstant això, m’agradaria matisar que són les xifres oficials. La realitat és encara pitjor. Quines respostes estan oferint al carrer les organitzacions populars da-

vant aquesta situació? En l’any 2005, coincidint amb l’aprobació del Tractat de Lliure Comerç, comença un nou cicle de mobilitzacions que radicalitza les demandes i s’enfronta a les concessions que fa el govern a empreses mineres, petrolieres, hidroelèctriques i també a la privatització de l’aigua. Les comunitats indígenes estan ara autoorganitzant-se i convocant consultes comunitàries, amb el suport de les corporacions municipals,

“Ara mateix hi ha oberts 1.500 conflictes per la propietat de la terra i 5.000 sol·licitud de crèdits al Fons de Terra”

per manifestar la seua oposició a aquesta consideració dels serveis públics com a negocis privats. Però es tracta d’un moviment encara incipient. Cal subratllar que aquestes consultes populars són sistemàticament ignorades per l’executiu central.

aniversari del seu naixement, el CUC continua apostant per la defensa del territori, que inclou la lluita per la terra i la biodiversitat; i el desenrotllament rural integral, entés com la demanda de reforma agrària i la sobirania alimentària, però també els drets a l’educació i la salut.

Quin paper ocupa el Comité d’Unitat Camperola (CUC) en aquestes mobilitzacions? En el moviment popular hi ha una divisió interna. Cal distingir les organitzacions que participen en la vida institucional i impulsen projectes com a pal·liatius de les injustícies, d’altres col.lectius que incideixen en les qüestions estructurals y actuen principalment des de fora del sistema. El CUC participa dels dos mètodes. Ara que es compleix el 30

I quant a les accions? Hem ocupat terres privades en les quals no existia certesa jurídica de qui era el propietari; d’altres propietat de l’exèrcit, i d’altres han estat adquirides mitjançant els mecanismes previstos en el Fons de Terres (institució pública que atorga crèdits als camperols). El CUC manté ara mateix ocupades més de vint finques, a més de les impulsades per altres comunitats o organitzacions.

Còm estan responent l’estat i l’oligarquia a les demandes populars? Mitjançant la repressió i la criminalització utilitzant terminologia relativament nova com “delinqüents” o “terroristes”. Cal recordar que l’anterior govern, presidit per l’ultradretà Óscar Berger, va practicar més de cent desallotjament de terres, centenars de detencions i assassinats selectius en diferents punts del país. En els quatre mesos del nou govern s’ha produït un assassinat i cinc desallotjaments, la qual cosa apunta que es continuarà amb la mateixa línia. No hi ha dubte que el problema agrari continua vigent en Guatemala. Hi ha ara mateix oberts 1.600 conflictes per la propietat de la terra i 5.000 sol.licituds de crèdits al Fons de Terres.


COMARQUES

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

17

ULTRES! CONVOCATÒRIA RACISTA D’ALIANZA NACIONAL

Torrent es mobilitza en contra de la manifestació neonazi Les associacions, entitats, partits polítics i institucions torrentines despleguen tot un seguit d’iniciatives per tractar d’impedir i combatre la convocatòria ultra REDACCIÓ VALÈNCIA

La societat civil s'està unint una vegada més per plantar cara als qui pretenen perturbar la convivència amb el fantasma del racisme. El partit neonazi Alianza Nacional ha convocat per al proper 7 de juny una manifestació a la localitat de Torrent contra la immigració, un intent més per cridar l'atenció d'aquest grupuscle marginal, cridant hipòcritament “contra la delinqüència”, quan més d'un dels seus militants està forrats d'antecedents penals. Recordem quí està darrere d'AN. El partit marginal de caire racista i obertament neonazi Alianza Nacional, anuncià dies enrere la celebració d'una manifestació a Torrent contra la immigració, exigint menys delinqûència i més seguretat. Aquest eix temàtic de l'extrema dreta pretén explotar al màxim els darrers episodis ocorreguts a Itàlia i amparats per aquell govern, així com la crisi econòmica que poc a poc va avançant, per tal d'expiar els mals a través del vapuleig constant dels treballadors estrangers. Aquesta vegada, però, han aconseguit unir a tots els partits polítics i associacions de Torrent en un manifest contra el racisme, així com en la demanda què l'alcaldessa ha fet a Delegació de Govern perquè no autoritze l'acte.

AN. Dirigents d’aquest partit estan iimplicats en el cas Pánzer.

El partit neonazi compta a les seues fileres amb personatges com Pedro Cuevas, homicida de Guillem Agulló, actualment en llibertat i pendent de judici per l'Operació Pánzer, la major operació policial contra l'extrema dreta espanyola, que va permetre desmantellar una organització que poseïa armes de tot tipus, fins i tot un llença-granades. El líder del partit, Juan Manuel Soria, està també implicat al cas Panzer, a més de tindre antecedents penals per extorsionar un capellà. Un altre individu que lidera el partit, Antonio Vicedo Valdés, fou detingut per apologia del genocidi per penjar cartells del III Reich per la ciutat d'Alcoi. AN fou també el partit que convidà al membre del Ku Klux Klan David Duke l'any passat, en un acte que fou boicotejat

pels col·lectius antifeixistes i la societat civil, havent-se de recluir al seu local per celebrar-lo, ja que els hotels on havien demanat permís els el van denegar. Que aquesta gentola dóne lliçons de seguretat i proclames contra la delinqüència no ens produeix altra cosa que riure. A més, el lema de l'anunciada convocatòria per Torrent diu 'por la justícia y el orden', pel que els recordarem aquestes paraules al judici pel cas Panzer. Així mateix, un grup de veïns i veïnes ha decidit organitzar un acte per la diversitat en repulsa a la realització de la manifestació. Es tracta d’una concentració lúdico-festiva ‘Per la diversitat i contra el racisme’ que tindrà lloc a la Plaça Moralets el mateix dia de la manifestació neonazi. L’acte ço-

mençarà a les 18:30 i s’allargarà entorn a dues hores amb actuacions musicals: entre elles la de Pau Alabajos, el cantautor de Torrent, així com la música tradicional de les dolçaines valencianes i la de tambors africans. Els convocants remarquen que es tracta d’un acte simbòlic, no violent, que té com a únic objectiu rebutjar la presència d’Alianza Nacional. “Volem que siga un acte multitudinari, de rebuig frontal de tota la societat torrentina a aquesta barbàrie i per això hem d’estar presents tots i totes”, manifesten. L’alarma social creada per la manifestació i els vincles de l’organització convocant amb l’Operació Pánzer i altres actes de violència no han sigut suficients perquè la Delegació del Govern a València comunicara al consis-

tori torrentí que no podia prohibir la manifestació i que el procediment que calia seguir si volien que no es realitzara l’acte, era denunciar davant el Tribunal Superior de Justícia. Dit i fet. El regidor del Bloc l’ajuntament de Torrent, Sento Beguer, ha denunciat davant d’aquest tribunal la convocatòria de la manifestació xenòfoba. En els propers dies les associacions i entitats torrentines anunciaran diverses accions per tal d'aturar la convocatòria neonazi d'AN, amb l'intenció de deixar-los en evidència com va pasar fa uns mesos a Ontinyent quan AN va convocar una manifestació del mateix tipus i tan sols va reunir una vintena de militants, davant el més de 500 persones contràries a la seua concentració.


18

COMARQUES

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

MANIFESTACIÓ! PEROLADES CONTRA LES CARRERES URBANES

El circuit de Fórmula 1, un estat d’excepció ambiental Malgrat l’evident rèdit electoral que li ha tret el PP al Gran Circuit d’Europa hi ha una altra València que qüestiona la seua utilitat pública i exigeix que es paralitzen les obres REDACCIÓ VALÈNCIA

Dintre de la política d'impuls als “grans esdeveniments” (Copa Amèrica 2007, visita del Papa, etc) el Govern Valencià va negociar amb el magnat de la F1 Bernie Ecclestone la celebració d'un Gran Premi de Fórmula 1 en la ciutat de València durant 7 anys a partir de 2008. El magnat, a primers de maig de 2007 va condicionar aquesta possibilitat que guanyés les eleccions del 27-M el PP a la Comunitat Valenciana. Això va ser considerat per tots com “un xantatge” electoral del PP i una ingerencia en la campanya electoral, que vists els resultats els va sortir molt bé. La “alonsomanía” i el culte “” a la velocitat va obtenir rèdits electorals. Però amb algun avenç, ja el 14 de març de 2007, Francisco Camps, President del Consell, havia signat un Decret pel qual assignava a la Conselleria d'Infraestructures i Transport la competència de la construcció d'un circuit de F1 en la trama urbana de València, en el barri del Grau i en el mateix Port. No importava que a escassos 26 km de la ciutat, a Xest, existís un circuit homologat de F1. El parany consistia a disfressar la construcció d'aquesta circuit de més de 5 km de longitud com si anés una mera prolongació de diversos carrers i la seva connexió amb el Port, en un sector urbanístic d'u-

Circuit. L’Ajuntament pretén crear una nova Montecarlo al Grao.

nes 18 has que encara no s'havia adjudicat a cap promotor, però que contaria amb milers d'habitatges de luxe. S'insistia des de fonts del Govern que aquest circuit no anava a costar un cèntim a les arques públiques, doncs encara que els diners s'avançava per part de la Generalitat i del Port de València, després es re-

cuperaria com càrregues de la urbanització del sector. Les licitacions i adjudicacions a les empreses constructores es van desenvolupar al llarg de 2007 a tota velocitat, amb un import de més de 75 milions d'euros. Serà difícil que tot aquests diners es recuperi algun dia, encara que els píngües beneficis de l'esdeveniment

(drets televisius, venda d'entrades al circuit per sobre dels 200 euros, etc) aniran a mans privades. El Govern de la “nació” dóna suport aquest esdeveniment i els candidats del PSPV-PSOE a les eleccions del 9-M per a deixar-lo més clar es van fotografiar davant de la maqueta del circuit de F1en la fira de

turisme (FITUR) 2008. El projecte ocupa part de la llera del ric Túria (que es considera zona verda en el PGOU de València) i entra en col·lisió amb el projecte de “DeltaVerd” encarregat a diversos arquitectes (Jean Nouvel, José Mª Tomás) pel consorci València 2007 per a la creació d'un gran parc urbà en l'últim tram del riu i l'ordenació del front litoral. No s'ha sotmès a informació pública cap dels projectes dels quals consta el circuit, tampoc a avaluació ambiental, ni d'obres ni de plans (avaluació ambiental estratègica). S'ha impedit que les entitats que han mostrat la seva oposició al projecte (agrupades en la coordinadora Fòrmula Verda, que va convocar una reeixida “bicimanifestación” el passat 27 de gener, amb una assistència d'unes 5.000 persones i amb les consignes de Si “al riu, sí al delta verd”, “València no és un circuit de F1”) accedissin a la informació i als projectes. I la gota que satisfà el got dels despropòsits és el Decret 15/2008 de 8 de febrer pel qual es declaren d'interès general les obres del circuit, els esdeveniments relacionats en la zona del circuit i fora de la zona, s'eximeix del compliment de diverses Lleis (Avaluació d'Impacte Ambiental, Contaminació Acústica, Planejament Urbà, obtenció de llicències, etc) i es declara la seua urgència. Un veritable “estat d'excepció” ambiental mai vist en aquestes terres en temps de democràcia. La plataforma cívica Fórmula Verda ha convocat una manifestació i una perolada per aquest dissabte, 31 de maig, contra el circuit de Fórmula 1. També subscriuen la convocatòria les Associacions de Veïns i Veïnes del Litoral, Acció pel Clima, València en Bici, Acció i Reflexió, Ecologistes en Acció i Compromís pel Territori. Aquestes entitats s’oposen a la celebració de la prova automobilística en la ciutat i recorden que el Circuitde Xest podria allotjar la prova. La manifestació, convocada sota el lema "Val÷encia no és un circuit" partirà el dissabte des de la plaça de l’Ajuntament i acabarà en la plaça de Manises, on es llegirà un manifest. A principis d’any, la Unió Europea va admetre a tràmit una denúncia de Fórmula Verda on s’exigeix que "s’evite l’execució del projecte”. Malgrat la propaganda de l’ajuntament i la Generalitat i l’adhesió d’una part important de la societat valenciana, hi ha una altra València que no es deixa enlluernar pels fastes del Gran Premi d’Europa i que lluita per una ciutat més habitable i racional.


COMARQUES

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

19

TRIBUNALS! SETGE JUDICIAL A LES DONES

El jutge cita a declarar una autoinculpada d’avortament La sindicalista i militant d’esquerres María José Contreras participava en una campanya de solidaritat amb les dones detingudes per avortar en les darreres ràtzies policials REDACCI

El Jutjat d’Instrucció núm. 19 de València ha citat Maria José Contreras, militant d’EUPV i sindicalista de CCOO, a declarar com a imputada per un presumpte delicte d’avortament. La declaració va realitza-se el passat dimecres 28 de maig a les 12 del matí, en les dependències de la Ciutat de la Justícia. La militant d’esquerres va anarhi acompanyada per vora 500 persones, que van concentrar-se a les portes de l’edifici per mostrar la seua solidaritat amb Contreras i han

exigit la despenalització de l’avortament. Mª José Contreras va agafar-se al seu dret de no declarar, “perquè considere que aquest és un assumpte íntim. Malgrat això i encara que des d’un primer moment li he dit al jutge que no anava a declarar, ell ha continuat fent-me preguntes sense parar”, ha criticat la militant d’EUPV. Contreras participà el passat mes de febrer, junt a centenars de dones, en la campanya en la què es presentaren simbòliques autoinculpacions, en solidaritat amb les persecucions a les clíniques madrilenyes. En aquesta campanya a més es va exigir la despenalització de l’avortament i el reconeixement a les dones de l’exercici d’aquest dret en la xarxa sanitària pública. “Que sols haja sigut aquest únic jutjat el que haja cridat a declarar a una dona, és increïble en ple segle XXI”, manifesta Contreras. La coordinadora d’Esquerra Uni-

da, Glòria Marcos, ha afirmat que el fet que aquest jutge haja cridat a Contreras, “és una prova més de que aquesta actuació judicial és totalment política i que ve de la dreta més rància”. Marcos ha mostrat el seu recolzament absolut a Contreras: “Estem al costat de Mª José, perquè el que li està passant és un símbol de la necessitat urgent d’abordar una reforma en el Codi Penal i despenalitzar l’avortament. Tots els països europeus, a excepció d’Irlanda, ja tenen una llei de terminis plenament respectuosa amb la llibertat de la dona a l’hora de decidir sobre la seua pròpia maternitat. Desenes de dones del País Valencià i de l’Estat s’han autoinculpat d’avortar com a senyal de protesta per les darreres ràtzies contra les clíniques avortistes. Ara la solidaritat s’ha de bolcar en una d’aquestes dones, que a mode simbòlic se les ha hagut de veure davant els tribunals per defensar el

Contreras. Una imputació arbitrària.

dret de les dones. Malgrat les peticions d’una despenalització total de l’avortament, el Govern espanyol no sembla decidit a canviar la legislació en aquesta matèria. El gir cap a postul·lats més conservadors ja va donar-se en

la campanya electoral on hi hagué un debat entre dirigents socialistes sobre l’oportunitat d’afegir aquest punt a la campanya electoral. Finalemtn, per decisió directa del president Zapatero, va guanyar la posició del no.


20

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

LABORAL! NOMÉS UGT DEFENSA LA DIRECTIVA

La majoria de la plantilla de la Ford contra els retalls laborals L’empresa pretén eliminar el servei de menjador, en funcionament durant 32 anys, i crear un torn de sis dies seguits, incloent dissabtes, diumenges i festius REDACCI

A finals de setembre es posava en escena la firma oficial d'un acord, llargament anunciat, entre la direcció de Ford Europa i la secció sindical d’UGT en aquesta empresa automobilística. Pocs mitjans van resistir-se a arreplegar les imatges de l'emotiva encaixada de mans entre el president Fleming i el sindicalista Pino. Eixos mateixos mitjans tampoc van privar-se d'exalçar els supòsits continguts de l'esmentat pacte; i cal dir suposats, perquè ni en aquell moment (fa ja 8 mesos) ni ara es coneix el text del document que deien assegurava el futur de la factoria fins al 2013. Ni la premsa, ni la resta de sindicats del Comité d'empresa, ni els treballadors (ni tan sols els afiliats d’UGT) van rebre una còpia del acord secretament negociat a Alemanya durant mesos. Davant d'eixa falta d'informació i tement el pitjor (els retalls de drets i les mesures de flexibilitat laboral) els sindicats CC.OO., CGT i PUT van convocar un referèndum entre la plantilla, proposant la defensa dels drets i condicions de treball actuals, en el qual va participar el 70% i on més de 3.000 empleats es van pronunciar en contra de qualsevol retall. En tot el temps transcorregut des d'aquella firma no s'ha deixat

Vaga. Els treballadors se senten enganyats per UGT.

de lloar l'acord; no sols des de la direcció de Ford i des de la pròpia UGT, sinó que fins el mateix president de la Generalitat o la vicepresidenta del govern (que va visitar la factoria durant la seua campanya electoral) es van apuntar, com abans f´´eren tertulians i analistes d’economia, al cor d'incondicionals del pacte Fleming-Pino, sense saber de què estaven parlant… o sí ho sabien, i van mentir? Però la "felicitat" dura poc en casa dels pobres i l'empresa anunciava el passat 21 d'abril al Comité que per a l'últim trimestre de 2008 té un greu problema, ja que només es va a fabricar el model Focus (una

vegada es deixen de produir el Festa i el Ca) i amb les instal·lacions actuals la planta de Carrosseries té una capacitat de producció de 1.050 unitats diàries, quan l'objectiu és fabricar 1.400 cotxes cada jornada. Davant d'eixe contratemps, que es produeix per primera vegada en un canvi de model, ja que altres vegades s'ha mantingut la producció dels vehicles que es retiren fins a l'eixida del nou, comunica que té un pla per a eixos tres mesos que evitaria haver d’enviar a la desocupació, per mitjà d’un expedient de regulació d'ocupació, a 1.300 treballadors de Muntatge i altres plantes. El citat pla consisteix a reduir el temps de menjar de 30 a 15 minuts, la qual cosa suposa thaver de suprimir el servei de menjadors, que porta funcionant 32 anys, i a crear un nou torn de treball que implica treballar sis dies seguits, incloent dissabtes, diumenges i festius. De nou els sindicats promotors del referèndum de setembre proposen que el Comité rebutge eixe xantatge i es negocien altres mesures que no lesionen drets de la plantilla, però la UGT es torna a desmarcar de la resta i diu que accepta els canvis exigits per Ford. A par-

tir d'eixe moment s'obri un debat en la fàbrica i la majoria dels treballadors entén que no es pot acceptar la imposició de Ford; tampoc comprenen que el sindicat a què molts d'ells estan afiliats s'atrevisca a arribar tan lluny en els seus pactes amb la direcció. CC.OO., CGT i PUT elaboren una proposta alternativa, consistent en canviar horaris de menjar (sense reduir la mitja hora) i a buscar voluntaris per al torn especial de caps de setmana, compensant adequadament als que s'oferisquen per al canvi. L'empresa valora positivament la proposta però es nega a negociar altres mesures i manté la seua decisió inicial. Amb eixa negativa al diàleg es confirma que a l'empresa el que de veritat li interessa és llevar els menjadors i flexibilitzar jornada i torns de treball. La plantilla comença a comprendre per què no s'havia fet públic l’acord d’UGT i Ford Europa i veu que aquestes mesures són part del pacte. Que es diga que és un canvi provisional i que el 2009 es tornarà a la situació anterior no tranquil·litza a ningú, perquè se sospita que tals mesures seran establides definitivament en la negociació del nou conveni.

Des dels tres sindicats contraris als retalls es convoca una primera vaga, de dues hores i mitja per torn, per al 22 de maig. La resposta de l'empresa i del seu sindicat aliat no es fa esperar: s'especula amb la possible il·legalitat de la vaga, s'acusa CGT, CC.OO. i PUT de posar en perill el futur de la factoria, etc. Però on més es veu el tarannà repressiu que es viu en Ford és en la pressió que s'exerceix sobre els eventuals perquè no se sumen a la vaga: tots són visitats per comandaments i alliberats sindicals per a "informarlos" que la renovació del seu contracte depén que no secunden les mobilitzacions. A pesar d'eixa campanya les aturades i les corresponents assemblees són tot un èxit, donat el context en què tenen lloc, ja que un total de 2.500 treballadors participa en ells. Aquestes xifres representen prop del 70% de personal de producció en factoria, que a penes supera les 4.000 persones; hi ha altres 1.500 que estan jubilats parcialment (per això no estaven eixe en la dia en factoria) i uns 1.200 eventuals que no van poder exercir lliurement el seu dret de vaga. Per a Francisca Cuesta, secretària general de CGT-Ford. "La desocupació del dia 22 ha demostrat que la plantilla majoritàriament està per la defensa dels menjadors i dels 185 llocs de treball que creen, i també que rebutja el treball obligatori en dies festius. L'empresa ha demostrat que el seu veritable objectiu és llevar eixos drets, més que buscar altres solucions com les que li hem oferit. Quant a UGT només es pot dir que produeix enrogiment i vergonya aliena el paper d'instrument de la direcció que estan jugant. Aquestes mesures només poden aplicar-se si UGT –que té la majoria absoluta del comité- les firma, per la qual cosa ells serien els màxims responsables de la seua pèrdua. Des de CGT condemnem però podem entendre l'actitud de l'empresa; allò que no podem entendre és que un sindicat no sols no es pose al costat dels drets dels treballadors, sinó que siga qui més interés posa en què la gent no secunde les mobilitzacions, arribant a donar unes dades de participació inferiors als de la pròpia empresa (12% UGT, 15% Ford). Els treballadors i els tres sindicats restants estem per la lluita i la seguirem".


ECONOMIA

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

21

Nou Mestalla. Lasinistralitat laboral segueix sent una assignatura pendent a l’Estat espanyol, malgrat el conveni signat pels sindicats majoritaris, el Govern i la patronal.

SINISTRALITAT LABORAL! QUATRE OBRERS MOREN A LES OBRES DEL NOU MESTALLA

Un estadi tacat de sang LLUÍS ADELL

Les obres del nou estadi del València C.F. tenen un silenci mastodòntic. Dins el seu esquelet hi van morir, el passat 26 de maig, quatre treballadors: Nelson Rocha García (24 anys), Luis Medardo Sinchigano (38 anys), Enrique Pradas Franco (25 anys) i Manuel Cervera (22 anys) . Van morir d’accident laboral. Unes morts que en la majoria dels casos esdevenen anònimes, invisibles. Però en la cambra mortuòria del Nou Mestalla els flashos de la premsa han fet una excepció. Es tracta d'un dels aparadors simbòlics de la nova València, el modern estadi de futbol del València C.F. Tot el que hi succeeïx és notícia: fins la mort. L’accident va produir-se quan els quatre treballadors muntaven una bastida per millorar la seguretat en una secció de l'obra. Segons apunten els testimonis, tot va ser provocat per una falla mecànica d'un dels elements d'unió d'una de les cadenes que subjectava una trepa (sistema de fixació

i transport de plaques d'encofrat de grans dimensions, mitjançant gruestorre). Al trencar-se va fer que les plaques caigueren des d'una gran alçada, impactant amb la bastida i provocant la caiguda dels treballadors des d'uns 15 metres d'alçada aproximadament Un militant de la Coordinadora Obrera Sindicalista (COS), testimoni dels fets i company dels morts, assenyala q ue "l'accident (almenys de moment) no sembla haver estat produit per problemes directes en la seguretat". Tanmateix, el sindicat té la “convicció” que la tragèdia tard o d’hora havia d’ócórrer, que la mort guaitavav amb la seua godalla els obrers del Nou Mestalla “a causa dels altíssims ritmes de treball als quals se’ls estava sotmetent per part de la propietat”. La crua història de sempre.

Responsabilitats compartides

Les obres del nou estadi les du a terme una unió temporal d'empreses (UTE) formada pel Grup Bertolín i

Fomento de Construcciones i Contratas (FCC). La construcció va començar el passat 1 d'agost i des de llavors ha romàs tancat tot el recinte, que ocupa una superfície de 90.000 metres quadrats. La intenció inicial del València C.F. és que el nou estadi entre en funcionament en la temporada esportiva 2009-2010. Per aconseguir-ho es treballa a marxes forçades, amb jornades maratonianes de set del matí fins les onze de la nit. Tant la COS com la CGT coincideixen a assenyalar, en la mort dels quatre obrers, una responsabilitat compartida entre les administracions públiques, les empreses constructores i l’empresa promotora de l’obra, que no és una altra que el València C.F. Al parer dels sindicats les empreses haurien de vetllar per la formació dels seus treballadors i dels de les empreses que sotscontracten per estalviar-se costos. També hi ha una part de culpa en les administracions públiques, que no vigilen el rigorós compliment de la normativa en matèria de prevenció de riscs ni persegueixen i

sancionen amb contundència els infractors. Des de la CGT s’implica també als dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, “que presumeixen d'haver firmat un conveni en la construcció que posa en marxa mesures per atallar la sinistralitat, però que s'està demostrant tan inútil com tots els acords i pactes firmats per acabar amb l'atur o amb els contractes-escombraries”.

La punta de l’iceberg

La sinistralitat laboral continua sent una assignatura pendent a l'Estat espanyol malgrat que el 2007 es va aconseguir controlar el nombre de morts en accident laboral, segons dades del Ministeri de Treball que controla Celestino Corbacho. Amb tot, el nombre de morts en accident laboral en l'Estat continua sent proporcionalment superior al de la mitjana|mitja de la Unió Europea (5,2 per cada 100.000 afiliats davant els 4,3 comunitaris), segons les estadístiques europees de 2006. El passat any malgrat la reducció de la morta-

litat -en va baixar un 12,6% amb un total de 844 treballadors morts en el lloc de treball més 347 addicionals in itinere, un 6,3% menys-, el nombre total d'accidents laborals en l'Estat espanyol va augmentar un 4,2% fins a assolir la xifra de 1.788.016, uns 71.359 més que el 2006. En el que va d'any, segons les estadístiques oficials corresponents al primer trimestre, han mort 227 treballadors en la jornada laboral, el mateix nombre que en igual període del passat any, mentre que les morts ‘in itinere’ (en trajectes de casa al treball|feina i viceversa) van anar 66. En el període gener-març, es van produir, dades del conjunt de l'Estat, 247.735 accidents laborals amb baixa (el 9,3% menys). La mortalitat laboral és una xacra que afecta estructuralment les societats industrial i postindustrial . No es tracta de simples accidents ni de designis del destí. Però resta invisible per a la major part d’una societat que només se n’adona quan li toca de prop.

CAMPANYA D’OBJECCIÓ FISCAL 2008 Informa’t al 96 383 44 40 Confederació General del Treball del País Valencià Av. del Cid, 154-Baix www.cgtpv.org


23

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

EL RUSSAFART OMPLE ELS CARRERS DE CREACIONS

VERDCEL ES CONSOLIDA

AMB EL DISC “SÀMARA”

Els artistes del barri valencià de Russafa van obrir els seus tallers al públic tot el cap de setmana RUBÉN FERNÀNDEZ VALÈNCIA

Ni la pluja ni la manca d’implicació institucional aconseguiren frenar l’èxit del Russafart, una iniciativa promoguda pels diferents artistes i sales d’exposició d’aquest barri del cap-i-casal. La possibilitat de, planol a la ma, recòrrer aquest barri en busca dels tallers dels pintors, fotògrafs i videoartistes va donar una visió diferent, inclús per als propis habitants, que han pres consciència de la potencialitat creativa dels seus veïns. En molts casos la marginalitat i degradació de carrers contrastava amb la bellesa que hom es trobava a dins les cases, d’altres, aquesta degradació i abandó, es feia patent també als treballs dels artistes. Però la implicació del col·lectiu amb el barri va anar més enllà, arrivant inclús als més menuts en forma de tallers de pintura i jocs infantils. Els artistes

de Russafa obriren les portes dels seus tallers al públic del divendres 23 al diumenge 25 de maig. La iniciativa, organitzada pel col·lectiu Russafart volia descobrir el que esdevé darrere les parets del barri i

Mijail Milhoja de Daniel Sanchis

mostrar que existeix un col·lectiu latent d'individus que expressen el que pen-

sen a través de la seua creació. Més de 70 artistes, entre pintors, escultors, fotògrafs i videoartistes, participaren en aquesta manifestació col·lectiva amb el barri com vincle. Una ocasió per a entrar en aqueix imaginari personalíssim al que habitualment pocs tenen accés i que és el reflex del seu treball i el seu pensament. En total van ser 22 tallers oberts al públic i 8 espais que acolliren l'obra d'aquells artistes que no disposen de taller així com les projeccions de videoart. Russafart ha estat possible gràcies a la implicació, la resposta i el treball conjunt de tots els què participen. Una forma de demostrar que el corrent creatiu és fort i segueix existint fins i tot al marge de la cultura institucionalitzada. Tot i que per allí desfilaren polítics com Consuelo Císcar i Carme Alborch, disposades a “compartir” la foto amb els creadors.

REDACCIÓ VALÈNCIA

VerdCel es posava la setmana pasada a prova en València amb la presentació oficial de Sàmara, el tercer treball en la discografia del grup. L’acollida per part de les persones que ompliren la sala de concerts del Col·legi Major Lluís Vives de València no va poder ser millor. El darrer treball de VerdCel, Sàmara, passa amb nota la presentació oficial a la ciutat de València. Durant una hora i mitja de concert, els d’Alcoi aconseguiren fer vibrar el públic amb el seu nou treball. L’encontre amb el públic, precisament, va servir per polsar l’actitud davant les noves cançons que s’escoltaven per primera vegada. En aquest sentit, la impressió d’acceptació està sent molt positiva en tots els concerts que el grup ve fent des de fa quasi un més. València no va ser una excepció. Arbres, software i un te; a mans besades, ocells sobre llenç gris... són alguns dels títols que se sentiren per primera vegada a València. Si no has sigut dels primers en escoltar-los en directe, i per conéixer un poc millor la filosofia del disc i descobrir algun dels seus temes, pots entrar en el seu web i gaudir-ne. VerdCel filtra l’essència de músiques modernes diverses, bevent del rock, del pop i també la rítmica i línies melòdiques me-

EL PRIMER CAS DEL DETECTIU ROVIRA REDACCIÓ VALÈNCIA

Antic militant de l'MDT, devot dels Desperdicis Clínics, al·lèrgic als uniformes, i amb una oficineta al cor del carrer Cavallers de Lleida, el detectiu Rafel Rovira afronta el seu primer cas d'assassinat en una obra escrita per Ramon Usall, guardonada amb el premi Manuel Cerqueda de novel·la curta durant la Nit Literària An-

dorrana i publicada per Pagès Editors. Ll'estranya mort d'un jubilat romanès, en Florian Grigore, de passions marxistes-leninistes conduirà el protagonista de la novel·la, com el títol de la novel·la indica fins a Romania, concretament a la seua capital, Bucarest, on s'endinsarà en l'actualitat de la ciutat, amb l'auge de l'extrema dreta i en el seu passat més recent, el del regnat del matrimoni Ce-

diterrànies. S’ha de destacar que Sàmara és el resultat d’un treball coral. En la posada en escena acompanyen Alfons Olmo les guitarres i veus de Pau Romero, les vídeo-projeccions de Daniel Olmo, la bateria de Xavi Blanquer i el baix elèctric de Dario Díaz. Ells són els encarregats, en l’inici d’aquest nou projecte, de Sàmara. Aquest és un disc integral. Un dvd i un llibre arrodoneixen els temes musicals del seu tercer cd. Els següents elements es troben implicats en aquest comès: les cançons (13 nous temes), la poesia (inserida amb la història contada al llibre), el còmic i la il·lustració (que articula de manera esquisida aquest relat), el llenguatge audiovisual de les videoprojeccions (un clip i d'un curt-documental, amb entrevista inclosa a la protagonista de Sàmara). Sàmara ha comptat amb l'ofici del productor musical Borja Penalba, de l'actor Juli Cantó i del realitzador Octavi Masià; també amb la col·laboració dels escriptors: Isabel Clara Simó, Manel Rodríguez Castelló i Betlem Cuesta Cremades. Tres són les dones que es repleguen en aquesta llavor amb ales que recorre el segle passat, sobrevolant tota una vida, com els fets històrics d'un poble. +info: www.verdcel.com

aucescu, amb l'ombra allargada de la sempre temuda Securitate. Nota biogràfica de l'autor: En Ramon Usall, lleidatà nascut a Barcelona el 1977, és militant de l'esquerra independentista, el maig de 2007 encapçalà la llista de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a la ciutat de Lleida. Al marge de la seva militància política, ha estat des de ben petit un àvid lector de novel·la negra. Des d'aquells misteriosos llibres de coberta groga de la mítica Cua de Palla que agafava prestats de son pare fins a les històries dels detectius contemporanis com el comissari grec Kostas Kharitos, l'escocès John Rebus o els detectius Pepe Carvalho i Toni Butxana, per citar-ne alguns exem-

ples. En fregar la trentena, va gosar escriure la seva primera novel·la negra, protagonitzada pel detectiu Rafel Rovira, de qui esperem una agitada (i extensa) trajectòria. Amb anterioritat a Tots els camins porten a Romania, que ha estat guardonat amb el premi Manuel Cerqueda i Escaler de novel·la durant la Nit Literària Andorrana de 2007, en Ramon Usall havia publicat Algèria viurà! (PUV, 2004), Un món en blau i grana. El Barça d'Eric Castel (Pagès editors, 2004), i La tempestuosa mar blava (Onada edicions, 2006) aquests dos darrers guardonats respectivament amb els premis Rovelló d'assaig sobre literatura infantil i juvenil, i Abu Bakr d'assaig.


24

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

"Repectem la cultura, des de l’educació trau la llengua" FOTOGRAFIA: Sara Faus, Sara B3, Hein Rich i J.Pau. TEXT: J.Pau. El passat dijous 15 de maig al parquing del l´Escola Universitària de Gandia tingué llóc un concert amb el lema "Repectem la cultura, desde l´educació trau la llengua", el proposit d´aquest concert fou reivindicar la nostra llengua i divertir-nos escoltant cançons en valenià amb rock plé d´energia i un ská de qualitat. L´esdeveniment fou organitzat per la plataforma d´estudiants de l´escola amb un èxit considerable. Un públic primerament un poc escás i tímid, anà despertant i augmentant ràpidament al llarg dels concerts... doncs la força demostrada per les cançons de "Raça Borda", en primer lloc, era un molt bon reclam. Seguidament actuàren "Semenska", aquest grup del Grau de Gandia, va fer gal·la d´una música de gran qualitat, però sense oblidar als seus temes la festa i el motiu de la celebració. Per últim els nostres cosos pogueren disfrutar de l´energia pura de "Voltor", el seu rock agressiu embogí als centenars d´ànimes que assitiren, tots vibraren amb les contundent guitarres i la trencada veu dels artistes. No hem d´oblidar el correfoc (que no se quí eren, la propera vegada ho preguntaré tot*), que abans del concert de Voltor, amb la màgia del seus focs d´artifici, amagaren els núbols que amenaçaven amb una pluja inicipient. Tot un espectacle.


L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

Qui sembra, recull bona música FOTOGRAFIA: Mar Cervera i Lydia Patricio TEXT: Mar Cervera. El Col·lectiu Ovidi Montllor celebraran el proper dia 17 de juny la III Edició dels Premis de Música en Valencià i per obrir boca van preparar un cartell amb les actuacions dels guanyadors de l'edició anterior. El primer concert tingué lloc el dijous 15 i comptà amb la presencia dalt l'escenari de Feliu Ventura, Óscar Briz, Rapsodes, 121 db i Sant Gatxo. Més de 5 hores de la millor música en valencià, on cap des de la finesa dels grans cantautors fins als ritmes explosius del rock més jove i fresc. En el segon i últim concert de La Collita de 2007 es va reservar l'escenari per als més veterans. Rafa Xambó, Eva Dénia i Pep Gimeno "Botifarra", actuaren el dijous 22 i posaren el punt i final a aquest cicle de concerts. Tots els premiats que pujaren dalt l'escenari de la Sala Lumière d'Alboraia demostraren que al 2007 la nostra música replegà una molt bona collita. Esperem que la de 2008 sigui igual o millor!

25


26

L’Avanç informació, 30 de maig de 2008

El periodista valencià Vidal-Beneyto premi José Couso

PROGRAMACIÓ

ràdio i televisió

El periodista valencià, col·laborador d' El País i Le Monde Diplomatique, ha rebut el IV Premi José Couso. En la recollida del guardó, Vidal-Beneyto va fer referència a la informació com un terme teòricament polisèmic i subjecte als interessos econòmics a la pràctica. “Avui, la informació són moltes coses i, entre altres, algunes tan dispars com una activitat econòmica extraordinàriament rendible, com ho prova el fet que un dels homes més rics del món sigui realment el gran patró de la comunicació en una gran part del món anglosaxó, entre d'altres països, als Estats Units”. Vidal-Beneyto va concloure el seu discurs advocant per un “estatut del periodista” per garantir els drets i deures dels professionals i més transparència en la informació.

Televisió

Neix la xarxa Televisió Sense Fronteres Mediterrània amb INFO TV INFO TV| www.infotelevisio.com Amb l’objectiu de compartir continguts i augmentar la capacitat de producció neix la xarxa euroregional Televisió Sense Fronteres Mediterrània, un acostament de posicions entre diverses cadenes de televisió dels Països Catalans, d’Occitània i d’Aragó. Televisió Sense Fronteres Meditèrrania,

que produirà programes en català i occità, està composta per Info TV (País Valencià), IB3 (Illes Balears), l’Institut d’Estudis Occitans (Migdia-Pirineus), la Productora Lleidatana de Televisió, la Televisió Sense Fronteres –formada per TV Comtal, Perpinyà Cable i l’Ajuntament de Figueres-, l’Associació

Catalana d’Impulsió i d’Orientació a la Juventut (Universitat Internacional de Catalunya), Unió Audiovisual Salduba (Aragó), i la Factoria Televisiva. El fruit del nou acord es va presentar divendres passat al pati del convent dels Mínims de Perpinyà (Rosselló), en un acte encapçalat per l’alcalde

de Perpinyà, Jean Paul Alduy. Els precedents els trobem en un conveni signat ara fa tres anys entre TV Comtal de Barcelona i Perpinyà Infos, que van acordar intercanviar continguts. Més tard, l’acord s’amplià a diferents mitjans d’Aragó, de les Illes Balears i de les regions del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.

Del 2 de al 16 de juny de 2008 7

Majors de 7 anys

13

Majors de 13 anys

InfoTV

Canal 42 d’UHF

+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA (Espai de Cuina) 15.00. L’INFO. Primera Edició. Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA. 18.00. L’INFO. Primera Edició R 18.25. L’ORATGE. R 19.00. UNIVERSITAT OBERTA. Presenta Artur Balaguer. 19.45. CASABLANCA. Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema) 20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve. 20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA. 21.20. PARA TAULA. (Espai de Cuina)

18

Majors de 18 anys R Repetició S Subtitols per a sords 21.15. 21.30. 22.05. 22.10. 22.12. 22.15. 22.50.

Para Taula. R L’Info. L’Oratge. Tenim Paraula. Animailades. L’Info. (Anàlisi) Els Debats d’Info TV al Micalet. Presenta Ignasi Munyoz. 23.15. Watts. (Videoclips). 23.45. Els Reportatges d’Info TV. 00.05. L’Info (Redifusió).

L’ORATGE. TENIM PARAULA. ANIMAILADES. L’INFO. ANÀLISI VEUS LITERÀRIES. L’INFOBORSA. LES MÚSIQUES D’INFO TV ESPECIAL. L’INFO R L’INFO. L’ANÀLISI R LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS 14.45. Para Taula. 15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ. Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada. 18.00. L’Info. Primera Edició. R 18.45. Especial. 19.30. L’Info. L’Anàlisi. R 20.00. Veus Literàries. R 20.30. Les Músiques d’Info TV. R

Universitat Oberta. Casablanca. Infoborsa. Les Músiques d’Info TV. L’Info (Inclou L’Anàlisi) R La Nit d’Info TV

DISSABTE 14.00. La Setmana. Infomigdia. R 16.00. Programació de Vesprada.

19.45. 21.00. 22.15. 23.20. 00.50.

L’Info (Anàlisi) R Els Debats d’Info TV. R Les Músiques d’Info TV. Meninfo TV. R La nit d'InfoTV. Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE 01.00. L’Info. L’Anàlisi. 01.30 La Nit d’Info TV

R

DIVENDRES 14.45. Para Taula 15.00. L’Info.Primera Edició. Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge. 15.30. Programació de Vesprada 18.00. L’Info. Primera Edició (Repetició) 18.30. Programació de Vesprada. 19.50. Meninfo TV. Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor). 20.10. Els Debats d’Info TV. Des del Teatre El Micalet de València. 21.15. Para Taula. 21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve. 22.10. Animailades.

104.4 FM València + info: www.radioklara.org

DILLUNS

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges. Presenta: Blanca Gras. R

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo. 22.10. 22.15. 22.17. 22.20. 22.45. 23.15. 23.20. 23.50. 00.30. 01.10. 01.30.

22.15. 23.00. 23.30. 23.35. 00.10. 01.30

RàdioKlara

PluraliaTV www.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIES Reflexions sobre la vivenda, Obrador dóna suport a la rebe·lió ÚLTIMES NOTÍCIES Russafa notícia, Entrevista Irak NOUS MITJANS Col·lectiu “Bajo el asfalto está la huerta” TREBALLADORS Mango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita MICHAEL MOORE Nova edició AUTOR Entrevista a Miriam Ciscar, Documental “Ganga del Cel a la Terra” CREACIÓ

14.00. La Setmana. Infomigdia. R 16.00. Programació de Vesprada. 20.00. La Setmana. R Noticiaris Nocturns i de l’Infosport. 00.00. Casablanca R 00.30. La nit d'InfoTV. Els millors moments de la programació d'InfoTV. NOTES 1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Les músiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debats d'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments més interessants de la programació més recent. Entre programa i programa sempre va intercalat un capítol de Tenim Paraula. 2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àrea metropolitana. En cas de tindre a casa una antena col·lectiva, s’hi ha de col·locar un mòdul amplificador. Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àrees de La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes hores del dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I a Ontinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de la Televisió d’Ontinyent. 3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb la col·laboració de Gandia TV els partits del Gandia Bàsquet.

06:00 - 13:30 13:30 - 14:30 16:30 - 18:00 19:00 - 20:00 20:00 - 22:00 22:00 - 22:30 22:30 - 00:30

Lliure Directe (Info) Africania El Jardín de Epícuro Hora Roja (Joves EUPV) Maldición de Malinche El Vaivén El Perito Pirómano

DIMARTS 06:00 - 13:30 13:30 - 14:30 16:30 - 17:00 19.00 - 20:00 20:00 - 21.30 21:30 - 23:00 23:00 - 01:00

Lliure Directe Radio Insurgente EZLN Radio Ciencia Nosotras en el Mundo Poesia/El taller de etc. Argento La Descoberta

DIMECRES 06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS 06:00 - 13:30 13:30 - 14:30 17:00 - 19:00 19:00 - 20:00 20:00 - 22:00 22:00 - 00:00

Lliure Directe Taller de Folk La Passió pel Teatre La Vereda Club amigos del crimen Klartelera (Cinema)

DIVENDRES 06:00 - 13:30 13:30 - 14:30 20:30 - 21:30 00:30 - 02:00

Lliure Directe Cajas Negras La Caixa de Música Con otro acento

DISSABTE 09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

SOMRIU Càlico enamorat, contra els marcians... RESÚM EDICIONS Resum de les edicions anteriors amb els millors vídeos CURTS Secció especial de curtsmetratges

NOTES 1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes a personatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatius Democracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio França Internacional. 2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programes més interessants de la seua graella.



L'Avanç 151