Jocs Florals - Sant Jordi 2021 - ESO

Sant Jordi 2021 Ed. Secundària

Premis Categoria D Poesia Catalana

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el primer premi a

Chenyao Hong per l’obra de poesia catalana, corresponent a la categoria del primer cicle d’ESO, que porta per títol

« L’àvia » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball guanyador Poesia catalana Categoria D : L’àvia Autor: Chenyao Hong

L’ àvia

Estimada àvia, sé que ets al cel.

Com un lluminós estel, mirant tot el que estic fent.

Ara que no hi ets, tinc molta por.

Amb les llàgrimes que cauen, sento tot el dolor.

Intento ser forta sense tu, però sense tu, no puc.

Si no fos algú, jo no seria ningú.

Potser l’amor que em donaves no era perfecte, però a mi no m’afecta.

Perquè va ser el més valuós i el més meravellós.

Per molt lluny que sigui, sempre seràs amb mi.

Sempre al costat meu, sense dir adéu.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el segon premi a

Kim Tiglao Canson per l’obra de poesia catalana, corresponent a la categoria del primer cicle d’ESO, que porta per títol

« Somni »

Finalista Poesia catalana Categoria D : Somni Autor: Kim Tiglao

Somni Obro els ulls, i veig el cel colorit, amb ocells i un paisatge florit.

Estava en un poble, era molt acollidor, la gent era amable, i no sentia por.

Vaig començar a caminar i seguidament em vaig aturar, perquè vaig veure un camí que em guiava a un paisatge que, només observant-lo, adorava.

Hi havia muntanyes amb llacs i cascades no hi havia piranyes, les aigües eren clares.

Després sentia com si algú se m’acostava i em parlava - desperta - em deia i així és com em vaig adonar que tot allò era un somni i no m’ho creia.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Premis Categoria E Poesia Castellana

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el primer premi a

Marta Tejada Croox

per l’obra de poesia castellana, corresponent a la categoria del primer cicle d’ESO, que porta per títol

« Detrás de puertas » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball guanyador Poesia castellana Categoria D: Detrás de puertas Autor: Marta Tejada

Detrás de puertas Todos la veían como la foto perfecta con el marco perfecto, como esa hermosa flor que ves, y piensas “la quiero” como esa linda sensación cuando consigues algo nuevo, pero todo eso la rompía cada vez, en pedazos más pequeños.

Ella fingía ser, lo que los demás querían ver.

Ella fingía ser, la protagonista de ese libro que tanto deseas leer.

Ella fingía ser…

Pero lo que no sabía era que, poco a poco estaba perdiendo su ser.

Detrás de puertas no todo es lo que parece.

Ella se va a dormir deseando que todo sea diferente.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el segon premi a

Emilia Rojas Orellana per l’obra de poesia castellana, corresponent a la categoria del primer cicle d’ESO, que porta per títol

« Mi pincel » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Finalista Poesia catellana Categoria D: Mi pincel Autor: Emilia Rojas

Mi pincel Nunca puedo estar sin él pues es mi pincel.

Momentos felices a su lado han pasado ya que conmigo siempre ha estado.

Déjame dibujar o pintar y mil horas podría estar, dibujando algún mar o algún que otro lugar.

Antes rabia me daba que mal saliera lo que pintaba.

Y como a veces fracasaba, triste me ponía y me desanimaba.

Pero ahora entiendo que de los errores yo aprendo y con todo esto me entretengo.

Aquí mi poesía va acabar gracias por escuchar y vuestra atención hacia mi prestar.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Premis Categoria D Prosa Catalana

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el primer premi a

de Mariele Arances Arboleras per l’obra de prosa catalana, corresponent a la categoria del primer cicle d’ESO, que porta per títol

« La guerra de l’ordinador » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball guanyador Prosa catalana Categoria D : La guerra de l’ordinador Autor: Mariele Arances

La guerra de l’ordinador

Hi havia una vegada, un ordinador que tenia una bona protecció antivirus. Els programes estaven contents, treballant amb alegria, anant als restaurants sense por. Els tallafocs els protegien, així que els programes, que eren els d’habitants de l’ordinador, no es preocupaven per cap malware o virus.

Però un dia, el propietari de l’ordinador va caure en una estafa en línia. Com a resultat, els malwares i els virus van entrar a l’ordinador i el van infectar.

Els malwares i els virus mataven programes, destruïen els edificis (on els programes treballaven i vivien) i volien tenir l’ordinador per a ells mateixos. Hi havia molts malwares i virus, però no treballaven junts. Cada vegada que un malware es trobava amb un virus o, viceversa, intentava matar l’altre. Els tallafocs i els programes treballaven junts per eliminar els malwares i els virus, però no servia per a res. Però hi havia un programa que podia lluitar, amb una espasa, contra les corrupcions.

Amb la força del motherboard (o placa base), aquest programa va acabar lluitant contra les forces de corrupció. Al final, les corrupcions es van retirar de l’ordinador, i es van retirar en pau i va acabar la guerra. Però el programa va desaparèixer. I va ser recordat com “el salvador”.

(Basat en un vídeo)

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el segon premi a

Shaine Comia Mendoza per l’obra de prosa catalana, corresponent a la categoria del primer cicle d’ESO, que porta per títol

« La nena de la pilota » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Finalista Prosa catalana Categoria D: La nena de la pilota Autor: Shaine Comia La nena de la pilota Eren les 11 del matí i la pluja gotejava sobre el taüt de la nena de la pilota...

Hi havia una vegada una nena que se sentia molt sola. A ningú li agradava com vestia i alguns tenien enveja que fos una nena excel·lent. Ella era una nena extraordinària, entenia totes les coses, sempre aixecava la mà per respondre les preguntes, i sempre la coneixien com la “clavacolzes” de classe. A part, a aquesta nena sempre li agradava anar de blau, que era el seu color preferit. Tanmateix, les nenes de la seva classe sempre li deien que era un nen, perquè li encantaven els cotxes i els partits de futbol que veia amb el seu pare.

Un dia va decidir portar la pilota amb la que sempre jugava al seu jardí, a classe. Els seus companys es van quedar impressionats que aquesta noia tingués una pilota a les mans. Llavors, els nois de la classe van decidir convidar-la a jugar a futbol amb ells. Quan van quedar impressionats de com mera de bona que era, sempre eren amb ella, al pati, a classe, als treballs, exposicions... coses així.

Un dia va conèixer un nen, precisament molt alt, que li va captar l’atenció. Va veure que ell no jugava a la pilota; en el pati sempre estava amb la seva llibreta verda i el seu llapis per dibuixar. Aleshores, ella va decidir ser la seva amiga, i ell ho va acceptar tot i que, normalment, ell no tenia amics.

Ells van esdevenir súper amics, no paraven de riure junts, fer-ho tot junts, fins anar a la casa de l'altre per quedar-se a dormir...

En una ‘”pijamada” qualsevol, el nen li va explicar que era transsexual, li va explicar, a la seva millor amiga, que tenia por de tot el que li podien dir les altres persones, perquè realment ell no se sentia còmode amb el gènere amb el qual havia nascut. Ella li va explicar que no canviaria el que pensava d'ell, perquè ella només volia que fos feliç. Si ell era feliç així, endavant, ella l’acceptaria igualment.

A partir d’aquell dia, va poder ser ell mateix, en els moments que estaven sols, perquè ningú sabia res del tema.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

El dia 23-09-18 va passar una tràgic moment. La nena va morir.

Els seus pares, com cada matí, la despertaven a les 8:00 per poder esmorzar.

La van moure una mica i van veure que no es despertava. Es van preocupar tant que la van portar al metge més proper de casa. La nena estava a la llitera amb el metge i els pares, a la sala d'espera. Van haver d'esperar 30 minuts i, en tot aquest temps, a la mare se li van caure les llàgrimes de la preocupació que tenia... I el pare va abraçar-la, intentant semblar fort, però per dins estava adolorit i trist.

Quan per fi va sortir el metge que va atendre la nena, li va diagnosticar càncer pulmonar. No sabien com havia agafat la malaltia, però va morir. El metge els va estar repetint i repetint que no havien pogut fer res, ja que estava morta des que l’havien portat a l'hospital.

Els pares, súper entristits, van explicar a tothom la trista notícia, als familiars, amics, professors i al seu millor amic.

El millor amic era el que pitjor estava, no es podia creure que hagués mort així del no-res. Amb aquesta notícia, va reflexionar i va pensar que ara qualsevol cosa bona que fes seria en honor seu. Una de les primeres coses que va fer va ser dir als seus pares i als seus amics que era transsexual. I que tot això ho feia per la seva millor amiga. Que ella havia estat la que l’havia animat dient-li que no era res dolent ser així.

Al funeral va assistir-hi tothom. Estaven baixant el taüt. Era un dia plujós i fosc, amb tots plorant i recordant com n’era de bona persona. Quan ja van acabar de baixar el taüt, el millor amic va posar la pilota al costat de la seva làpida recordant els millors moments que havia tingut ella amb la pilota.

Aquesta història va ser un moment tràgic. Però el seu millor amic va ser feliç per haver-se tret aquest pes de sobre, que el matava per dins. Ell volia morir, per tot el que li podia caure a sobre per ser diferent, però va decidir viure per ella.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Premis Categoria D Prosa Castellana

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el primer premi a

John Camorongan de Castro per l’obra de prosa castellana, corresponent a la categoria del primer cicle d’ESO, que porta per títol

« Mero espectador » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball guanyador Prosa castellana Categoria D: Mero espectador Autor: John Camorongan

Mero espectador Sí o sí, alguna vez habréis escuchado la típica frase de la vida es corta, disfrútala mientras puedas… pero, ¿alguna vez has pensado en eso? Pues esta es una historia sobre dos hermanos y el concepto llamado “vida”.

Me llamo Hugo, tengo dieciséis años y vivo en España, más específicamente en Barcelona. Vivo con mis padres y mi hermano Alejandro, que es dos años mayor que yo. Mi hermano es… como decirlo…, un chico muy liante, tanto en casa como en el colegio, pero un tanto carismático, y como hermanos que somos nos pegamos, gritamos y discutimos, cosas normales entre hermanos, supongo. Como podéis ver, vivo en una familia normal. Bueno, hasta que pasó lo que pasó. Quedaos conmigo y escuchad.

Un día como cualquier otro me llamó mi madre –Oye Hugo, cena solo que tu hermano se ha hecho daño en el cuello-.

Como ya dije, mi hermano es un liante, seguramente ya habrá hecho alguna tontería o algo por el estilo. Nada grave, pero los dolores en el cuerpo aumentaban más y más y estas revisiones también eran más frecuentes. Hasta que una mañana, me despierto con una nota de mis padres: “Estamos en urgencias, llámanos cuando despiertes”. Como ya comenté, sus revisiones eran muy frecuentes, por tanto, esta revisión no sería más importante, pensé.

Llegó la tarde y decidí llamar, evidentemente pregunté por la salud de mi hermano y mi madre me respondió: -Tu hermano se va a tener que quedar en el hospital unos días más, ¿quieres ir a verlo? Estamos en el Hospital Del Mar, edificio general, planta siete, habitación ciento treinta-cuatro. -

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Alejandro estaba tendido en la camilla escayolado por el cuello, pero sorprendentemente mejor de lo que esperaba, podía hablar y no aparentaba estar triste o de mal humor. Media hora de conversación hasta que la paran para decirme lo siguiente: -Hugo, tu hermano tiene leucemia.

“Perplejo”. Esa es la palabra que mejor define el resto del día. ¿Leucemia? ¿Cáncer de sangre? Mil y una preguntas rondaban sobre mi cabeza hasta que el leve sollozo de mi padre me hizo volver a tierra. Este mismo momento es el punto donde mi perspectiva sobre la vida cambiaría por completo.

Esto no puede ser posible, cáncer, un término que parece que está muy lejos de nuestra realidad y que se ha hecho realidad de golpe; algo que parece que sea imposible que le pase a alguien que conoces, y que ese alguien sea tu hermano, simplemente, cuesta de digerirlo. No olvidemos que sigo siendo estudiante, es imposible estar con mi hermano y a la vez rendir bien en el colegio. Tenía que sacrificar las horas de estar con mi hermano para estarlo con los estudios. Pero cada vez que lo visitaba, algo rompía en mí. Cada vez que estaba con él, estaba en peor estado, cortisona, decitabina, metotrextato, hidroxíurea… Porta-cath, radiografías y más vocabulario complicado. Entrar por la puerta, fingir una sonrisa y conversar con él como si no pasase nada; saber que finalmente que nada sería igual; saber que lo único que puedes hacer es observar, ver como poco a poco, tu hermano dejaba de ser él, atado de por vida por una enfermedad; ver como poco a poco, su personalidad de liante cambiaba a una más serena y más melancólica; ver como poco a poco tu hermano ya no se le reconocía como “Alejandro” sino como “el joven con cáncer”; ver como poco a poco, la vida de tu hermano ya no era suya, sino a la enfermedad que lo mantenía en una camilla de hospital; leer mensajes tipo “Mejórate”, “Ánimo”, “Tu puedes”, “Sé fuerte”, palabras vacías, que lo único que hacen es recordar que está enfermo; ver que lo único que ayuda moralmente son a las personas que lo mandan; ver lo egoísta que pueden llegar a ser las mismas personas que alguna vez consideraste amigos.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Esto no es una historia donde Alejandro muere, ni mucho menos. Casi de dos años de tanta quimioterapia e innumerables trasplantes, por fin es libre. Buenas noticias, ¿no? En parte lo son, pero lo notaba diferente, era de esperar que uno cambie en mayor o en menor medida después de una tragedia tal magnitud. Mi hermano por fin tiene vida, pero no sabe cómo vivirla, me he dado cuenta de que la quimioterapia no solo lo había destrozado físicamente, sino mentalmente también. El cáncer le ha quitado el factor clave de todos los seres vivos, el miedo a morir, y como dijo una vez André Malraux: “La muerte solo tiene importancia en la medida en que nos hace pensar sobre la vida”. Él ya dejó su vida en el hospital, él ya sabe el valor de su vida, él ya sabe cómo morirá y sabe cómo es y cómo se siente.

La vida es un camino, donde mi hermano frenó su avance hace ya tiempo. Y respecto a mí, solo soy un mero espectador.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Premis Categoria E Poesia Catalana

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el primer premi a

Iris Carnero Prieto per l’obra de poesia catalana, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

« Vull » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball guanyador Poesia catalana Categoria E : Vull Carnero

Vull Vull que ens parlem amb la mirada, vull que ens entenguem amb un somriure, que estar junts signifiqui ser lliures.

Vull que, amb tu, el dia se'm faci curt, i que sempre ens quedi la nit.

Vull que mai acabi això.

Que mai acabi el tu i jo.

I que sempre sigui nosaltres.

Vull que li parlis de mi als astres.

Que la lluna i el sol ens tinguin enveja, passar junts totes les revetlles.

Vull no haver de lligar-te a mi amb cadenes, però que vulguis tornar de totes maneres.

Vull que bullim els dos per dins.

Ho vull tot, si ets amb mi.

Jocs Florals 20201 La Salle Comtal

Autor: Iris

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el segon premi a

Isidora Anaís Herrera Vilches per l’obra de poesia catalana, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

« Com ella sempre va voler » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Finalista Poesia catalana Categoria E : Com ella sempre va voler Autor: Isidora Herrera

Com ella sempre va voler Quan el vent va fregar el seu cabell, quan la boira va ocultar el que ella volia tapar, quan el sol va deixar de brillar i la pluja va guanyar finalment la batalla.

Quan es va adonar que la música que escoltava no venia de l’exterior, sinó del seu propi interior.

Quan les melodies al cap d’una estona van cedir la seva respiració es va escoltar acompanyada dels seus batecs.

Quan les llàgrimes feien camins i els records no feien més que turmentar.

Quan ja no tenia res més per fer, perquè no hi havia més sortides.

Va ser en aquell moment quan va elevar els braços i va deixar caure el seu pes, Ho va deixar caure sense fi pel precipici com ella sempre va voler.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Premis Categoria E Poesia Castellana

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el primer premi a

Iris Carnero Prieto per l’obra de poesia castellana, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

« No soy yo, eres tú » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball guanyador Poesia castellana Categoria E: No soy yo, eres tú Autor: Iris Carnero

No soy yo, eres tú Perdona que te diga, pero dolió, perdona que te eche la culpa, pero no fui yo.

Deja de buscarme, no seré tu mirada cómplice, no otra vez.

Deja de sonreírme, he dejado de escribir, sobre ti.

Las poesías sobre nosotros ya no florecían.

No se veía ni a las palabras, convencidas de lo que decían, se sentían vacías.

Tu piel empezó a ser áspera, como los besos nunca dados y las promesas nunca cumplidas.

Aprendí a vivir sin ello, Sin tu aliento en mi cuello.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Tus palabras, dejaron de hechizarme, y tus mensajes, ya no causaban sonrisas.

Entonces entendí, que tenía que empezar a escribir, por y para mí.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el segon premi a

Leiralis Clérigo Anyayahan per l’obra de poesia castellana, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

« Cuerdas » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball finalista Poesia castellana Categoria E: Cuerdas Autor: Leiralis Clérigo

Cuerdas Tengo un lugar donde guardo todas las palabras que no me atreví a decir.

Donde guardo todos los sentimientos que no dejé a mi alma sentir.

Dónde están atadas las cuerdas que no me atrevo a soltar.

Donde hay restos de cuerdas que fueron arrancadas y otras que tuve que cortar.

Si hubiese tomado otras decisiones, ¿Alguna cuerda seguiría atada?

Si hubiese utilizado las palabras correctas, ¿Alguna estaría simplemente desatada, y no desgarrada?

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Premis Categoria E Poesia Anglesa

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el premi finalista a

Queency Anastacio

per l’obra de poesia en llengua anglesa, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

« Goodbye grandma » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball finalista Poesia anglesa Categoria E: Goodbye grandma Queency Anastacio

Goodbye grandma I hear the rain fall in this miserable place.

My chest feels tight as me you embrace.

Oh no, the clouds turned gray.

A beautiful soul has gone away.

A piece of me died that night.

Thought of you holding me tight.

It was impossible to get you off my mind because a person like you, it’s hard to find.

Full of tears and sleepless nights, I had to pass every day.

How do I keep going?

When the best thing I had, it has faded away.

My life went on with this pain, but it was never the same again.

I still remember the good times we had.

But I say sorry if I ever did something bad.

It’s hard to accept that you’re gone, never again to tag along with me to the park or mall or watch a movie or do anything at all.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Autor:

You were the most beautiful thing who shone like a diamond ring.

You knew what was right and wrong.

You were the melody from a beautiful love song.

You used to brighten up my days, with your kind and loving ways.

Tried to put a smile on my face and always gave me a warm embrace.

People always say time heals all wounds, that someday the pain will disappear.

But none of that it’s true, not until I drop my last tear.

Sleep now with grandpa, and let your charming heart rest.

Although our hearts are broken, we know for sure God took the best.

The years will always roll on by and time will always pass, but every memory I have of you will forever last.

I don’t want these words to make you cry.

I don't even want to say goodbye.

But I really hope someday we will meet up in the sky.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el primer premi a

Sofia Zaballa

per l’obra de poesia en llengua anglesa, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

« Checkmate » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball guanyador Poesia anglesa Categoria E: Checkmate Sofía Zaballa

Checkmate Struggling soldier defending kingdom, a simple pawn fighting for freedom, considered a throw-away ram, but never underestimate pawn's fatal harm.

For pawn may be the lowest of rank, and to some they are just a piece of junk, because of limited move that they still lack, but oh beware, their enemies could be hijacked.

Though rooks, horses and bishops are higher, Queen and King are mightier, when all of them lose all their glories and powers, this little pawn with his courage finally on towers.

Becoming Mighty Queen conquered enemy's kingdom, brawling anything that is her wisdom. the Mighty Queen will not stop anytime soon, not until she slays 'checkmate' her enemy's last goon.

Now we realize that someone small could be or may probably be, the only defender that could slay our own enemy.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Autor:

Premis Categoria E Prosa Catalana

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el segon premi a

Shem Henin Dilay Maleon per l’obra de prosa catalana, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

« Jo t’ajudaré » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Finalista Prosa catalana Categoria E: Jo t’ajudaré Henin Dilay

Autor: Shem

Jo t’ajudaré El cant dels ocells i el llunyà murmuri dels professors donant classe es podia escoltar des del jardí posterior del col·legi. Estirat sobre la gespa amb els braços sota el cap, Andrew Evans estava descansant durant les hores de classe. Ja sabia que, tard o d’hora, algun professor el trobaria relaxant-se allà, però no el preocupava que l’enxampessin ja que no seria la primera vegada que passava.

Observant els petits núvols levitant al cel blau, Andrew no podia evitar pensar que les persones s’assemblen als núvols: els núvols suaus i tous. Van passant damunt dels nostres caps aguantant el pes de milions de gotes microscòpiques fins no poder aguantar-les més temps al cel, igual que les persones: aguantem els nostres problemes fins a un punt on tot sembla molt aclaparador i necessitem desfogar-nos plorant. Li recordà a la seva mare.

Andrew fent amistats és un cas perdut. A primària tenia molts amics i amigues, però a l’arribar a l’ESO els seus amics van decidir que era l’hora del “canvi”.

Van començar a fer les seves pròpies bombolles d’amics i Andrew es va quedar sol. Ha intentat ajuntar-se amb més persones, però sempre acabava deixant-los perquè com ell diu: “Són massa egocèntrics i primmirats”. Ara Andrew té 19 anys.

“Com m’agradaria desaparèixer per uns quant dies.” Andrew va dir, sabent que si ho pogués fer ja ho hauria fet.

Es va cobrir els ulls amb el braç per tornar-se a perdre en els seus pensaments i possiblement adormir-se, però el so de passos sobre l’herba el va alertar, traient-li dels seus pensaments. La persona s’acostava, però no es va molestar a mirar, va parar al seu costat.

“Siguis qui siguis, deixa’m en pau.” Va dir amb un to mal educat. En el seu interior es va sentir malament per parlar així.

“No em parlis d’aquesta manera, eh? Vols un negatiu en la teva actitud?” La persona va dir acabant amb una rialla. Andrew ràpidament es va treure el braç

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

de la cara i va mirar a la persona ajupida al seu costat, era el seu professor de música. James Anderson.

El professor James Anderson i l’estudiant Andrew Evans han sigut amics des de que l’estudiant va arribar a 3r de primària. James es va assabentar dels problemes familiars de l’Andrew que perjudicaven els seus estudis, així que va intentar ajudar-lo i a fer-li sentir menys sol. Ara sempre estan molestant-se amb bromes pesades, però a classe es comporten com professor i alumne.

“No fa gracia.” Andrew va dir. “Què fas aquí? Creia que tenies classe.”

“Ja fa un quart d’hora que han acabat.” James va dir mirant el rellotge del seu canell. L’Andrew no va escoltar el timbre sonar. “Ara he d’anar a una reunió. Tu hauries de marxar cap a casa.”

“Estava apunt d’anar-me’n.” Andrew no volia anar-se’n cap a casa, però no tenia més opcions. Es va aixecar i va agafar la seva motxilla al seu costat i va seguir a James en silenci fins a la sortida del col·legi. James va trencar el silenci.

“Abans de que se m’oblidi... Hauries de deixar de faltar a classe, no sempre puc salvar les teves notes i ho saps.” James va dir per tornar a entrar al col·legi.

Va tornar a casa lentament, pensant com seria la seva vida si el seu pare seguís viu. Quan encara era viu el seu pare fa 2 anys, l’Andrew i els seus pares eren la família més unida i feliç del món, però tot va acabar quan el seu pare va xocar contra un camió resultant amb la fi de la seva vida en un instant.

El pare era com el pilar de la família, ja que amb la seva pèrdua to resultava més complicat no només econòmicament sinó també emocionalment i psicològicament. El seu pare era l’únic que treballava dels dos i amb el que cobrava era suficient per pagar tot el que tenien. Ara la seva mare li costava molt trobar una feina on paguessin prou ja que la seva mare deu molts diners, per això té diversos treballs que ocupen gairebé les 24 hores. La seva mare guanyava diners però tornava a gastar-s’ho pagant deutes.

El seu únic dia lliure és el diumenge, i s’ho passa dormint tranquil·lament. La mare afectuosa, organitzada i calmada es va convertir en una mare nerviosa i malhumorada que no té temps ni per donar-li un petó de bona nit, però a l’Andrew no li molesta. Se li trenca el cor cada vegada que escolta a la seva mare plorar en silenci per les nits, troba molt a faltar al seu marit. I encara conserva l’anell de matrimoni com a collaret.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

La causa del perquè Andrew falta a classe és perquè treballa unes hores a la cafeteria al costat del col·legi, però en algunes excepcions es queda descansant al jardí del col·legi. No s’ho ha dit a la seva mare, perquè sap que l’obligarà a deixar el treball. L’Andrew només vol ajudar-la. Està estalviant diners per donar-li a la seva mare.

A l’obrir la porta de casa seva totes les llums estaven apagades, com cada dia.

La seva mare no tornava fins més tard, així que va anar directe a la seva habitació. Va agafar una capsa de sabates que tenia amagat sota el llit, el va obrir i va somriure. Portava quasi 2 anys omplint-la. Una meitat estava ple de monedes i en l’altre meitat hi havien bitllets ben alineats un darrere l’altre, només faltava un petit buit. Va buscar un sobre amb diners a la motxilla i va posar tot el contingut en la capsa. Ja estava ple.

Andrew va esperar a la seva mare assegut a terra fent els deures en la tauleta de la sala d’estar davant la televisió encesa i la capsa de diners al costat. De tant en tant mirava l’hora que és. Quan eren a les 12 de la nit, va apagar les llums de casa menys la televisió. Llavors es va assabentar que la seva mare deu tornar a casa molt tard. Van passar dues hores més i l’Andrew va pensar que s’ho podria donar un altre dia, fins que va escoltar com una clau era inserida a la porta. Andrew es començava a sentir nerviós. Com actuaria la seva mare?

Al veure a la seva mare obrint la porta, Andrew va somriure. La seva mare va obrir la llum i es va espantar i sorprendre al veure el seu fill en el sofà mirant-la amb un somriure.

“Andrew, què fas despert encara?” La seva mare va preguntar mentre es treia les sabates i la jaqueta.

“Mama... És que tinc un regal per a tu...” Andrew no sabia con dir-li.

“A si? Primer deixa’m lloc al sofà, estic molt cansada.” La seva mare va dir.

L’Andrew va fer lloc al sofà per la seva mare, mentre ella s’estirava. “Què es això?”

“Doncs... He estat guardant coses durant molt de temps i... T’ho volia donar.”

Andrew li va donar la capsa i la seva mare li va mirar confosa.

La seva mare va treure la tapa i amb els ulls ben oberts van mirar a Andrew.

Llàgrimes sortien dels seus ulls. Andrew va anar directament a abraçar a la seva mare.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

“Com ho has fet?” La seva mare plorava en l’espatlla del seu fill.

“Ja t’ho explicaré” Andrew va dir. “D’ara en endavant deixa’m ajudar-te. Jo t’ajudaré”.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el primer premi a

Ritchel Sayson Colminar per l’obra de prosa catalana, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

«Darrere de l’art» B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball guanyador Prosa catalana Categoria E : Darrere de l’art Autor: Ritchel Sayson DARRERE DE L’ART Samay mai va ser sociable ni popular. No posseïa una cara bonica ni de bon tros, un cos perfecte. Es podria dir que era de les típiques persones que gaudia de la soledat i estimava quedar-se a la seva bombolla imaginant totes les històries dels llibres que llegia. Li apassionaven totes les coses que tenien a veure amb l'art antic tot i que els seus companys pensaven que era ridícul com adorava el que per a ells era avorrit. Sempre va pensar com eren de precioses i fascinants les obres d'art. No només eren pintures, sinó

històries o

representacions dels sentiments de l'artista. Admirava com Giotto treballava amb les ombres, com Pierre-Auguste Renoir pintava les siluetes i paisatges; com Vicent Van Gogh mostrava el seu talent al postimpressionisme a través de les seves obres; com Francisco de Goya pintava retrats foscos i pels que se li deia '' El pintor de la crisi ''. Picasso mai va ser seu pintor favorit, però sempre li va generar més curiositat que la resta de pintors. Les seves obres del període blau, en concret, despertaven la curiositat interior de la noia, com si li parlessin a través dels colors, formes o fins i tot les posicions de les figures humanes. Un dimarts plujós, ennuvolat, trist i fred, va decidir visitar una exposició en un museu d'arts que la seva mare li havia suggerit. No hi havia molta gent i no estava segura si era pel temps que feia o perquè no generava interès entre la societat actual. Així i tot, estava agraïda ja que no li agradaven gaire els llocs concorreguts. Mentre el guia es presentava, ella recorria tota la sala amb ulls admirats: Com algú podria haver fet una cosa així, tan sorprenent? Es va preguntar a sí mateixa. Un cop més, sentia com connectava amb les pintures, com podia sentir les emocions a través d'una sola mirada. Quan estaven a punt de traslladar-se a una altra sala, Samay va recórrer per última vegada cadascuna de les obres amb la mirada fins aturar-se concretament en una obra vista anteriorment però que ara li transmetia quelcom diferent. Es tractava d'una obra de Picasso del seu període blau: '' El vell guitarrista cec ''. Mostrava a un ancià amb una posició en forma de '' Z '', amb el cap inclinat i cos ajupit.

L'ús de les tonalitats fredes en ell representava la tristesa i la malenconia de Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

l'ancià. No obstant això, tocava una guitarra d'un color marró com si fos una mostra d'esperança. Es va acostar una mica amb la finalitat de poder apreciar millor els detalls de l’obra, però, de sobte, l'únic que va poder veure va ser la foscor absoluta com si algú li estigués cobrint els ulls. Va escoltar com algú tocava la melodia d'una cançó amb la guitarra. Poc després va veure a una habitació tètrica un assossegat i feble ancià recolzat a la paret. Va reconèixer a l'instant aquell escenari. Era idèntic que el de l'obra de Picasso. Va dubtar si parlar, però quan ho va fer, l’ancià la va ignorar com si fos un fantasma. Ho va intentar de nou, però va obtenir el mateix resultat. No va ser fins quan es va veure el reflex d’ella en un mirall, que es va adonar que era com si no existís en aquell moment. Es va sobresaltar quan l'ancià deixà de tocar la guitarra bruscament i va trencar a plorar. Confusa es va acostar a ell tractant d'esbrinar el perquè de la seva acció. Va veure que el vell tenia una carta entre les mans, va poder endevinar que la carta era antiga pel paper i la cal·ligrafia i llavors l'escoltà gemegar: '' Per què t'has hagut d'anar? Per què has hagut de per deixar-me sol? Per què has hagut de ser tan egoista? No vas lluitar pel nostre amor no em vas estimar! '' Abans de veure-li aixecar-se lentament i dirigir-se a la porta per després sortir de la petita habitació, indecisa va prendre la carta i va llegir: 'Estimat Harald, Amb immensa tristesa et comunico la meva decisió d'anar-me'n a Anglaterra i casar-me amb el duc. Si t'estàs preguntant si mai et vaig estimar, i tant que ho vaig fer. Vas ser l'única persona a qui no li importava la meva bellesa, sinó el meu cor; la persona que em va ensenyar el que és l'amor veritable. Sé que sonarà egoista però això no és suficient per sobreviure ni donar-li una vida a la nostra filla. Em vaig cansar de discutir cada dia pel mateix motiu. No dic que tinguis la culpa.

Potser va ser meva, per no haver pensat en les conseqüències de escapar-nos sense més. Sempre t'estimaré com el primer dia que ens vam veure i vam ballar Vivaldi sota la pluja. Viuré amb l'esperança que no em guardis rancor i que criïs bé al fruit del nostre amor. ' A Samay se li va encongir el cor d'haver llegit una cosa tan trista. Es va aixecar i va anar camí cap a la porta per on abans havia sortit en Harald, preguntant-se per què aquell ancià trigava tant. El seu dubte s’esfumà al veure'l a terra del bany sobre una Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

gran taca de sang i amb una navalla a les mans. Es va quedar immòbil i només les llàgrimes queien pel seu rostre de tant espantada com estava. Llavors, va escoltar una veu femenina cridant el nom de Harald. Va ser l’instant en el que la seva filla va contemplar l’escena, va percebre la desesperació i la indignació a la mirada d'aquella jove que es va quedar un moment quieta tractant de processar el que estava davant dels seus ulls per després sortir corrents cridant auxili. Llavors allà va comprendre com una sola mirada d'algú pot afectar-te.

Es va sentir marejada i al tancar els ulls, va observar escenes de l'ancià amb un rostre juvenil i amb l’Anastasia. Ballaven sota la pluja, rient i saltant als braços de l'altre. Va pestanyejar i els va tornar a veure plorant d'alegria, veient a la seva preciosa filla. Va pestanyejar i els va contemplar a una casa humil però feliços. Va pestanyejar i els va veure com discutien sobre diners. Va pestanyejar i va veure a l’Anastasia amb llàgrimes als ulls, besava el cap de la seva filla qui dormia plàcidament al costat del seu pare abans de sortir per la porta principal i no tornar mai més. Va pestanyejar i va veure la seva habitació.

Es trobava amb els braços damunt la taula recolzant el seu cap entre ells, havia estat tot un somni? Perduda i confusa es va disposar a continuar la lectura del seu llibre, va tremolar i l’ansietat va recórrer tot el seu cos quan va llegir el següent: '' Per què t'has hagut d'anar? Per què has hagut de per deixar-me sol? Per què has hagut de ser tan egoista? No vas lluitar pel nostre amor No em vas estimar! ''

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Premis Categoria E Prosa Castellana

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el segon premi a

Noa Arregui Pesarrodona per l’obra de prosa castellana, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

«La generación del futuro» B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball finalista Prosa castellana Categoria E: La generación del futuro Autor: Noa Arregui

La generación del futuro Yo misma formo parte de la llamada generación Z, una generación conocida porque nacimos en pleno auge de la era digital. Esa es nuestra principal característica según los científicos.

Mucha gente considera que somos unos vagos, por la simple razón de que nuestra vida gira alrededor de un pequeño aparato que guarda todos nuestros datos y que nos da toda la información sobre cualquier tema que nos interesa con tan solo abrir una página o una aplicación. Es verdad que se puede pensar que somos adictos al móvil, ordenador o Tablet, pero como he dicho antes, es lo que nos define y no digo que sea cierto. Hemos nacido con el mundo de la electrónica al alcance de nuestra mano, es lo que mejor conocemos.

Me niego a pensar lo que creen los demás sobre nosotros, yo sé que no es verdad. Puede parecer que lo que una persona adulta consideraría importante para la vida, como saber hacer la declaración de la renta o pagar facturas nos importa más bien poco. Tiene parte de verdad, en este momento nuestra mayor preocupación no son estas cosas tan esenciales para la vida cotidiana. Pero nos preocupan otros problemas que creemos que son mucho más importantes para la sociedad.

En teoría y me gustaría que fuera a la práctica, somos la generación del cambio. La generación con más recursos y la mejor informada hasta la fecha.

Se nos conoce por luchar en contra de las injusticias sociales u otros problemas en el mundo y reivindicar por los derechos que todas las personas deberían tener. Somos la generación sin miedo, luchamos por la paz, la igualdad, el amor, el cambio climático, la libertad de expresión… Puede que nos dé miedo devolver un plato en un restaurante, pero ni pestañeamos cuando vemos una injusticia y sabemos que debemos levantarnos y hacer frente a cualquiera para cambiarla.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Reivindicamos porque lo creemos necesario, creemos que se necesita un cambio drástico en la forma de ver ciertas cosas. Nos han dejado un mundo muy complicado, con muchísimos problemas sociales.

Ahora es nuestro momento de cambiar eso, de hacer lo correcto, de luchar por lo que verdaderamente importa. Es momento de dejar atrás inseguridades y miedos y por fin dar un paso adelante para estar más cerca del futuro que merecemos, del futuro que todas las personas de este planeta merecen.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el primer premi a

Sofía Sitjes Meledina per l’obra de prosa castellana, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

«Una melodia pasada» B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball guanyador Prosa castellana Categoria E: Una melodía pasada Autor: Sofía Sitjes

Una melodía pasada Es de noche, y yo sigo trabajando. Me duele la cabeza, la mente me da vueltas y más vueltas.

- Si sigo trabajando, me explotará la cabeza. - me dije a mí misma.

Me levanto de la silla para dirigirme a la cocina a por un vaso de agua fría.

Realmente necesito un momento de pausa y relajación. Ante mis ojos puedo ver la televisión encenderse sola, tomo el mando y la intento apagar, pero algo no funciona.

-Otra vez el mando no tiene pilas.

Suspiro profundamente, ahora sí, siento un dolor punzante en la cabeza.

Cada segundo que pasa, mi cuerpo va perdiendo fuerza. Me siento intentando mantener el control de mí misma, hasta que al final, lo pierdo por completo.

Todo es oscuridad, y siento que he perdido la movilidad por completo, de hecho me siento como una energía que va vagando por el espacio. Noto el calor por un lado de mi mejilla, intento abrir los ojos, no puedo, me siento asustada, pero a la vez me siento segura. El calor de mi mejilla se siente como caricias, como aquellas que en un pasado recibí.

Después de tanto esfuerzo por abrir los ojos, lo consigo. Delante de mí, podía verla, era mi madre.

- Te sientes mejor, pequeña. -Pronunció con aquella voz dulce, que tanto la caracterizaba.

Por más que lo intentara, no podía pronunciar ni una sola palabra. Miro a mi alrededor, era mi antigua habitación. Mis manos son más pequeñas.

- Ya sé que puede aliviarte.

Mi madre abre un cajón y coge una caja de madera que tenía bordada una corona. La abre y suena una dulce melodía.

En ese momento recuerdo ese día. Fue el último en que vi a mi madre ¿La estoy viviendo otra vez? ¿Qué está pasando?

Mi madre deja la caja en la cama, toma mis manos entre las suyas y sonríe con delicadeza.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

- Pequeña… Aunque me tenga que ir, prometo que algún día volveré. Te prometo que, en cada paso que hagas, yo estaré contigo, aquí. – Poso, su mano sobre mi dorso, encima donde va el corazón. – Hija, nunca olvides que te quiero.- Me estrecha entre sus brazos.

Mis ojos se humedecen, hace años que no me sentía reconfortada entre sus brazos. La echo de menos.

Un ruido suena y mis ojos se abren rápidamente. Mi respiración va a mil, vuelvo a estar en mi salón.

- Era un sueño…- Pronuncio agitada.

Me levanto del sofá para ir a mi habitación, miro en la cómoda y veo la caja de mi sueño. La abro. La dulce melodía vuelve a sonar. Con mis dedos la acaricio con delicadeza. Extraño a mi madre, pero esta vez la siento más cerca que nunca.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Premis Categoria E Prosa Anglesa

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el premi finalista a

Syeda Sharin Rahman

per l’obra de prosa en llengua anglesa, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

« The day we met» B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball finalista Prosa anglesa Categoria E: The day we met

Autor:

Syeda Sharin Rahman

The day we met

Somedays I wish I could go back to the past days, the day I met you, I want to live it all again with you.

Manhattan, NYC, 1999.

Aileana, she has long curly brown hair and dark green eyes. She is going to start her 3rd year of college next year. She lives alone in an apartment.

Steve is a young, charming boy with dark hair who one day saw Aileana in a wedding video of a friend.

-

Who is she? – he asked.

Oh, her? She is Aileana. She is the best friend of my wife. Why? Oh… well. Could I have her number or a way to contact with her?

Sure. However, just so you know she lives 14 hours away.

It was half past ten at night. That night Steve went home and started thinking about Aileana. He thought about how joyful she looked in the video and started to smile.

The next day. He called the telephone of Aileana’s house, her aunt picked up.

-

-

Hello? Who is this? – Her aunt asked.

H-hello. I am Steve. I was hoping to talk to Aileana. – He responded nervously.

Oh? I am sorry sir; I could not exactly recognize you.

I was not expecting you to do so anyway. I am a friend of Aileana’s best friend’s husband, nice to meet you.

Oh, all right. I am Aileana’s aunt. Wait a minute please; I will pass her the telephone. – She said.

Aileana took the phone. She seemed confused.

Hello, sir. Do I know you? – She asked politely.

Hi. I am Steve. No, you do not know me. This is very unusual of me, but I actually saw you in the wedding video of your best friend and I thought you are cute… Just wanted to get to know you, if you do not mind.

Aileana took a minute before speaking. However, then they spoke for a while although later they started arguing so, we can say things did not go well.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

After two years. Steve still thinks of Aileana. He travelled to Manhattan and decided to visit Aileana’s apartment along with her aunt.

She was wearing a glamorous long silk blue dress and her hair in a messy bun. She looked stunning. He could not take his sight off her.

Aileana was very surprised that Steve came but to be honest she never really stopped thinking of him either, so she was happy.

-

After a while, her aunt left for giving them some privacy… they went to the rooftop with some coffee on their hand and talked until the sunset.

The day after, they decided to go on a date, they went for ice-skating.

This time they did not argue at all, instead they danced, laughed, and enjoyed each other’s company.

Steve – said Aileana. I have not felt this happy in so long. Thank you for today!

I am glad that I made you happy. I have not stopped thinking about you ever since the day I saw you – whispered Steve.

Please do not go tomorrow. Can’t you stay a few days more? – Asked Aileana.

I cannot stay any longer even if I wish to as I left so suddenly. However, I promise to visit you again as soon as possible. – Steve hugged Aileana.

Eventually, Steve flew back to Japan. He arrived there but he has not responded to any of Aileana’s messages or calls.

After a period, she decided to fly to Japan to find out what had happened to Steve. She visited her best friend’s house to talk to her husband.

-

Wait… didn’t you check the news of that day? – Her best friend asked.

What do you mean? – Asked Aileana surprisingly.

Aileana… the plane that Steve was travelling in crashed while landing.

Aileana could not believe what she was hearing!

This is impossible! – She busted into tears.

After 15 years. That day she fainted due to too much pressure on the pressure sensor in the carotid artery of the brain. Now she is admitted to a psychiatric hospital and all she does is write Steve’s name all over the walls.

Every night she has flashbacks of the moments she lived with Steve.

-

You promised we would see each other again. – She murmured.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el premi finalista a

Cristina Tacazón

per l’obra de prosa en llengua anglesa, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

« Pure love » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball finalista Prosa anglesa Categoria E: Pure love Autor: Cristina Tacazón

Pure love Once upon a time on a small island, there was an old but beautiful house with walls made of cement, glass transparent like water and a beautiful garden.

Tiana Tillman lived there. She was a thin girl and had straight brown hair. Her face was round and her skin white and had a small face with very expressive eyes and an always-smiling mouth. She used to dress in brightly colored skirts.

She was cheerful, smart, and creative. Tiana loved to read and write. Her hobby was going out to the garden to play with her best friend Oliver. Oliver Holt was a strong boy. He was red-haired; he had fair skin, blue eyes like the sea, and thin lips. He likes wearing formal, comfortable, and modern clothes. He was a smiling boy, intelligent somewhat nervous and restless, and highly creative. He liked sports and reading. Tiana and Oliver were like a team, they did everything together: eating, playing, and even going to the bathroom together. Their families got along wonderfully; they were the richest people in the island. Let us say, they were incredibly famous for the job they had. The Tillman family were architects, and the Holt family were real estate agents. Every time the families were busy, Oliver went to Tiana's house to play. The kids had a great time.

They played in the garden, in the corridors of the house, in the kitchen, in the living room... The years passed Tiana had become a beautiful young woman and Oliver an extraordinarily strong young man. The two young people began to fall in love. They always met in a hidden cave under the cliff, and they were taking a boat to go to the sea. Their love was so beautiful, warm, and strong but their love could not last long. Both families were opposed to their relationship; they never accepted that they were together. They wanted them to marry other people, but Oliver and Tiana kept meeting always in the cave under the cliff.

Until one day, the Tillman family decided that Tiana would marry the son of the cooperating company. Oliver eventually he would find out and wanted dear Tiana to have a happier life. Oliver's parents sent him to Paris to pursue family business.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

- Oliver! You cannot just leave. We had planned to have a family together, please do not leave without me. - Tiana cried begging Oliver to stay.

However, she could not get him to stay. Oliver had not responded and walked away leaving his beloved. Every night, Tiana always waited for him in the hidden cave under the cliff, crying and waiting for Oliver. Tiana faced his parents so that she will not marry the other boy.

- You cannot do this to me! You know that I love him; we have known each other since we were little, why? Tell me why I can't be with him! I hate you! Tiana said angry and sad.

Her parents only saw her crying until they punished her for a week in her room.

Tiana kept crying without eating. She just stayed in bed crying and escaping into his bedroom window to the cliff and Tiana left a letter on her desk.

On a stormy night, Tiana decided to write a letter for her lover.

"Dear Oliver, The days have been passing and I cannot forget about you. As I write this letter my heart breaks in two. Didn't you love me? You cannot just leave. Please come back with me, let's escape together off this island and live together without our parents knowing. You were the only person who did not care about my beauty, you were the only who cared my heart; the person who taught me what true love is. I'm still going to our favorite place, sneaking out of my room just hoping to see you again. If you read this letter, please come back.

Your dear, Tiana” After finishing the letter Tiana noticed a figure from her window, she thought it would be her lover. So, Tiana ran, she left the house without an umbrella, she was already wet when she reached the hidden cave. Desperate to find her beloved, Tiana slipped and fell into the water, drowning. Oliver found out about Tiana's death and returned to the island desperate to find her in the hidden cave, but he found nothing. He decided to take a boat and look for his beloved in the sea, every day.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

The End

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

Comtal

El Jurat dels JOCS FLORALS ESCOLARS ha acordat concedir el primer premi a

Rahima Shahzad per l’obra de prosa en llengua anglesa, corresponent a la categoria del segon cicle d’ESO, que porta per títol

« Covid-23 » B Baarrcceelloonnaa,, 2 23 3 dd’’aabbrriill ddee 2 20 02 211

Treball guanyador Prosa anglesa Categoria E: Covid-23 Autor: Rahima Shahzad

COVID-23 Hannover, 2023 My name is Astrid, and I am sixteen years old. When I was twelve, the first case of COVID-19 was detected. Then no one thought what it would become. Today it is even dangerous to go out for groceries. The COVID-19 is no longer what it used to be. The coronavirus of 2019 is nothing compared to nowadays virus. Now there is a new variant: the COVID-23. The COVID-19 was nothing compared to what the world is experiencing nowadays. No one dies from contracting it, but instead, they become killers. They became some sort of zombies who only think about killing and surviving. They had no feelings.

In late 2021, a snake, one of the deadliest, devoured a tourist who had gone to Africa. The tourist had the virus and when the snake ate him, it contracted the virus.

The snake bit a person. This person was another tourist who had come from Germany. He did not die, but when he returned to Germany, he was very nervous and aggressive. That is how it all started. People who are not infected kill those who are. And the infected kill each other and other people who are not. Some people starve because they have no food. And the virus does nothing but spread.

The German government began locking down infected people to small rooms so that they could kill each other. It seemed to them the only option.

Now it is even scary to watch the news. I just watch them in case something comes out about my family. My siblings and parents contracted the virus and were locked up in one of the many locked rooms.

One day I was tired of waiting and decided to take action. I decided to get them out of that horrible place. I did not care what happened to me. On October 14 of that year, I decided to leave home to rescue them. I had not left home in over a year. I went down cautiously because no one saw me. Then I went to the garage and started my dad’s car. It was old, but it still worked. I drove slowly so that no one caught me. I drove until I reached the border of the city. I was scared. I thought about going back home, but it was too late. Two black-dressed men were standing on both sides of my car. I do not know how, but they managed to open the car's doors. Then they grabbed my arms and pulled me out of the vehicle. I woke up in a dark room and there was a gun pointing towards my forehead. The person who was pointing at my head with the gun was a woman all dressed in black. She told me that they knew that I was going to save my parents and that I could not. She told me that I must not take them out of there because they were in that place so

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal

the government could save their life. Of course, I did not believe her, but I promised her that I would not save them. She knew that I was lying, so she told the two men that were standing on both sides of her to imprison me. She took an injection and stabbed it in my neck. The last thing I remember was her evil laugh. When I woke up, I was in a dark place with no light at all. I started crying in desperation. The two men in black came in and opened the door. I stopped crying and got up. They grabbed me and put a bandage on my eyes so I could see nothing but darkness. I heard the sound of a car starting, so I knew I was in a car.

Almost two hours passed before the car stopped. The men in black pushed me out of it and removed the bandage of my eyes. I was in a small town, with no shops at all and tiny houses. It was everything dirty and old. There was no one on the streets, not even a dog or a cat. In the centre of the town, there was a very high, black building. The men in black made me walk into the building. At the moment that I got in, I knew that it was a madhouse. They made me go in and put me in a straitjacket. I knew it was not meant to be there. That was the end of everything. My family would die just because I was not strong enough to save them. I would also die in that horrible place.

Jocs Florals 2021 La Salle Comtal