136 anys de presència dels Germans de La Salle a Ciutat Vella
Comunitat Educativa de La Salle Comtal Coordinació: Marta Martínez i Montse Sangés Disseny: Joana Sneyers
ÍNDEX
1. Presentació de l’edifici
2. La façana principal 3. L’entrada principal 4. El pati 5. L’escala 6. El passadís
7. El menjador 3
1. PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI Els Germans de La Salle van arribar a Barcelona el 1879. A l’agost de 1905 van adquirir unes parcel•les del que havia estat el convent de Sant Francesc de Paula per a la construcció d’un nou col•legi al carrer d’Amadeu Vives (abans carrer Cameros). El 3 de setembre de 1906 van començar les classes. Era el quart i definitiu canvi de lloc del col•legi La Salle Comtal i que des d’aleshores continua atenent els nens i nenes de les famílies que ens els confien.
Arquitecte L’edifici, com es pot veure a la inscripció que hi ha a la dreta de la façana, és de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. Fou membre de la segona generació dels Bassegoda, una família barcelonina d’arquitectes procedent del poble de Bassegoda, municipi d’Albanyà, comarca de l’Alt Empordà. Va tenir una vida molt activa. Fou secretari de la Junta Permanent de la Unió Catalanista per l’Assemblea d’Olot de 1897. Milità a la Lliga de Catalunya, fou membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres (1922) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. També del jurat de les edificacions urbanes de l’Ajuntament de Barcelona. Com a escriptor va ser premiat als Jocs Florals del 1880, 1881, 1884 i 1885. Fou redactor de La Renaixença, la Il·lustració Catalana i l’Avenç, i col·laborador al Diari de Barcelona i a la Vanguardia. Com a arquitecte va participar en el pla de reforma de Barcelona. Va ser l'arquitecte municipal d’Igualada i Olot. 4
Obres representatives:
- Vil·la Rosita a Sant Boi de Llobregat. - la casa Rocamora, Passeig de Gràcia del número 6 al 14, cantonada amb el carrer de Casp. - la casa Berenguer, al carrer Diputació 246, entre Rambla de Catalunya i Balmes.
- el casino del Masnou. - i altres edificis a Barcelona, a Olot i Igualada (Escola Garcia Fosses, que continua amb la funció docent; la cripta del cementiri vell, etc.) - el col·legi Sant Josep, ara La Salle Comtal, pel qual va rebre el premi d’edificacions urbanes de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1907 avalada per tècnics en assumptes d’higiene i pedagogia i ratificada per una placa de bronze situada a la façana al costat de la porta principal d’entrada al centre. Aquell mateix any competia amb la casa Batlló, però va guanyar l’edifici d’en Bassegoda per la sobrietat de les seves línies.
Bonaventura Bassegoda i Amigó per Ramon Casas 5
Estil arquitectònic Edifici del 1905-1906, projectat dins d‘un estil neogòtic que s’expressa en els arcs ogivals de les obertures del primer pis i més clarament en la porta principal.
La façana d’estuc (pasta de gra fi composta per guix, pols de marbre en ocasions, cola, que quan s’asseca s’endureix; la seva finalitat és decorar i reforçar el mur i impermeabilitzar-lo) imitant carreus. Aquesta queda definida pels emmarcaments de les finestres fets amb maó vist, però adoptant una forma diferent en cadascuna de les plantes. La pedra prové de les pedreres de Montjuïc. També són de maó vist les pilastres i cantoneres dentades que remarquen els eixos verticals, les cornises que separen les plantes i el joc de mènsules sota el ràfec de la coberta. (Mènsula: element arquitectònic encastat i sobresortint del mur).
Modernisme Moviment cultural que es produeix a Europa al final del segle XIX i principis del XX. Afecta totes les manifestacions de l’art i el pensament.
Rep diferents noms: a Bèlgica/França Art Nouveau, a EEUU Tifany, a Itàlia Stile Liberty. A Catalunya l’inici d’aquest moviment el podem situar cap al 1882. Té unes dimensions i personalitat especials. Podem trobar manifestacions arreu de la geografia catalana en mercats, habitatges. El moment històric és l’idoni, ja que es produeix un creixement econòmic i una reafirmació nacional a Catalunya. L'arquitectura modernista a Catalunya significa la modernització de tècniques de construcció sempre conservant elements tradicionals i enllaçant amb l’estil gòtic amb el qual guarda un cert paral·lelisme. 6
El Modernisme va trobar en l'arquitectura la seva representació artística més completa. Els arquitectes entenen els edificis com una obra d'art total i valoren per igual estètica i funcionalitat. Són sovint decoradors: en els interiors, dissenyen tots els detalls, el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, el mosaic, la forja.
Per aquest motiu, les arts aplicades o decoratives (ceràmica, vidre, forja i d'altres arts d'ofici) recuperen la importància que havien perdut a causa de la industrialització i afegeixen així l’ornamentació a l'estructura arquitectònica. Aquestes van ser essencials en el desenvolupament del Modernisme a Catalunya en crear-se una important infraestructura d’especialistes, artesans, tècnics i artistes. De moltes de les produccions no es coneix l’autor, és un art anònim.
El nucli més representatiu d’aquestes noves actituds és la revista l’Avenç (1881-1893) des d’on es promou una ciència, una literatura i un art, essencialment moderns, i és la plataforma més influent que impulsa tot el que siguin iniciatives innovadores.
Personatges importants: Ramon Casas, Russinyol, Gaudí, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch, Lluís Muncunill, Manuel Raspall, Marc Riera i Campins, etc.
7
2. LA FAÇANA PRINCIPAL Cal destacar els colors de l’edifici: vermellosos, blaus, verds (els colors de la natura). Observem el nom de l’arquitecte gravat a la pedra i la data 1906 (trencadís) any de la seva finalització (com si hagués volgut signar-ho com un llibre).
La Forja: És un dels elements més treballats durant el modernisme. Tracten el ferro com si fos paper, li fan fer un munt de formes diferents. Hi ha dues maneres de treballar el ferro forjat: treballat a la farga, escalfant-lo i conformant-lo picant amb el mall a sobre de l’enclusa. el de fosa, que consisteix a omplir motllos de formes diverses, amb el ferro fos. Aquí podem veure les dues maneres de treballar-lo en les reixes de les finestres, on també podem observar les característiques del modernisme: - predomini de la línia corba sobre la recta. - el retorçament de la línia.(= que fem amb una tovallola mullada per treureli l’aigua). - el dinamisme de les formes. - l’ús de motius vegetals i naturals. - el detallisme de la decoració en la recerca d’una estètica. Aquí les reixes tenen dues funcions: l’estètica i la de protecció. Els modernistes sempre fan les coses molt i molt pràctiques, així que algunes de les finestres del semisoterrani són portes que es poden obrir per donar accés ràpid a dins de l’edifici (mercaderies, carbó o per seguretat). Les finestres amb les seves reixes guarden la perspectiva del carrer. La forja va ser treballada per excel·lents artesans com Masriera i Campins.. 8
La ceràmica:
El Modernisme en les seves construccions va incorporar l’ús de la ceràmica, amb una doble funció: decorativa i higiènica.
En aquesta façana podem veure tres categories d’aquest element: el del mosaic, s’aprofiten restes de fragments de ceràmica i d’al-
tres rajoles trencades o defectuoses. Es pot veure a les finestres del primer pis amb colors relacionats amb elements de la natura: blau, vermellós, verd i també es veu a sota el ràfec de la teulada envoltant les finestres rodones. En aquest cas es tracta de mosaic venecià, ja que els materials utilitzats són de ceràmica esmaltada. rajola més senzilla, de color verd que se situa a l’ampit inclinat de
les finestres amb una doble funció: d’ornament i d’utilitat (ajuda a lliscar l’aigua quan plou cap enfora). la rajola més elaborada i més cara que podem veure darrere l’es-
cultura de Sant Josep, de colors blaus i verds on es dibuixen corones de color blanc (Antoni Maria Galllissà).
Mario Maragliano, italià establert a Barcelona, va ser l’introductor de la tècnica del mosaic als edificis catalans. Artistes destacats: Josep Maria Jujol i Lluís Brú, entre d’altres. 9
Els respiralls
Obertura a través de la qual es ventila l’edifici
Es poden veure sota el ràfec de la teulada i sobre cada finestra els respiralls que permeten la ventilació de l’edifici. Simbòlicament pot representar que l’escola ha de ser oberta i amb constant renovació (l’alumnat ha de ser actiu).
Les golfes catalanes, ventilació
La placa premi d’edificacions urbanes de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1907. Hi apareix una noia que lliura una corona de llorer. Pels romans i grecs era una planta sagrada amb propietats medicinals que es dedicava al déu Apol·lo per celebrar les batalles guanyades. S’hi pot veure també l’escut de Barcelona amb un rat penat. Abans hi havia la Vibra (drac) que a poc a poc va deixar pas al rat penat sobretot en època modernista. (llegenda del rei Jaume I). 10
Porta principal Presidida per la figura de Sant Josep amb el nen, situats dalt d’un suport on podem veure un peix (símbol cristià) i les paraules ITE AD JOSEPH (aneu a Josep). Sant Josep és el patró dels Germans de les Escoles Cristianes. Troben en Sant Josep un model de vida, per la seva fe i obediència a Déu. La mateixa figura la podem trobar, amb petites diferències, a la cantonada del famós edifici dels Quatre Gats al carrer Montsió, presidint el molí de l’oli a la Pobla de Segur i al fons del MNAC, i a l’església del Sagrat Cor de Sarrià. Tots són de l’escola d’en Josep Llimona i Bruguera. Aquesta imatge es caracteritza pel seu simbolisme, l’escultor posa més interès en el significat de la seva obra que en la seva aparença, per això té unes formes molt simplificades. Representa sant Josep com un home d’edat avançada, de cabellera llarga i barba retallada, vestit amb una túnica i un mantell. Sosté el nen Jesús amb el braç esquerre i gira la seva cara cap a la del nen, en actitud paternal i amorosa. El nen es recolza en la figura amatent del seu pare. Apareix embolcallat amb una gran tela que li cobreix les cametes fins a la cintura i deixa nus el seu tors i braços.
11
Josep Llimona. Obres: Desconsol, el fris de l’Arc del Triomf, Ramon Berenguer (Via Laietana), els relleus del monument a Colom ... Al darrere, una mostra de ceràmica feta amb rajola plana simulant una cortina, d’Antoni Maria Gallissà (La mateixa rajola la podem veure a la casa Llopis Bofill del carrer Bailèn 113, la Casa Floris de Canet de Mar , a Casa Gustà de Barcelona i al carrer Jonqueres nº 10). Sota la figura de Sant Josep, un “fris” de ceràmica amb les inicials JHS de Jesucrist amb la creu grega, les paraules “Ora et Labora” i a l’altre extrem les inicials del fundador, Sant Joan Baptista de La Salle. A sota es poden veure fulles d’olivera (arbre centenari, mediterrani, que simbolitza el Cristianisme. L’oli ens alimenta, ens purifica i ens il·lumina). Al mig la M i A, Mater Amantíssima, una de les advocacions fetes a la Verge Maria, Mare dels creients o Ave Maria. I el nom de l’escola Col·legi Comtal, on es pot observar la Creu Patriarcal en referència a Sant Josep. A dalt, podem observar l’estrella, símbol dels Germans de La Salle. L’estrella símbol de guia, de llum ... L’any 1751 els Germans van acordar que el segell de l’Institut fos l’estel de cinc puntes amb la inscripció de “Signum fidei”, signe de fe.
12
A banda i banda uns capitells. En el de la dreta es pot veure un cap d’animal, un mamífer, i en el de l’esquerra possiblement un amfibi. Als modernistes els agradava representar animals (esquirols, àguiles, serps, ...), tant reals com imaginaris recuperats dels bestiaris medievals i de llegendes populars.
Fulles d’acant: Segons la mitologia grega l’acant neix quan Apol·lo converteix a una nimfa en aquesta planta. Segons algunes versions podria simbolitzar el patiment de l’home pel pecat comés. És molt utilitzada en decoracions de capitells i altres ornaments.
13
3. L’ENTRADA PRINCIPAL Podem observar dos bancs que han estat restaurats. En la seva ornamentació predomina la línia corba amb el dibuix del “cop de fuet”, característic del modernisme. Mai relacionat amb la violència, sinó com un cop d’eclosió, de força, d’alliberament.
La creu grega de quatre braços iguals representa l’equilibri, els quatre punts cardinals ... símbol del cristianisme molt present en el modernisme.
Artesans que treballen la fusta: Joan Busquets, Gaspar Homar, Alexandre de Riquer ...
4. PATI Tornem a veure els colors de la natura: verd, marró, blau... Destaquem: La presència del maó dóna molta funcionalitat, dóna molt de joc segons la seva col·locació. A la paret (de la mateixa manera que les xemeneies de la Pedrera semblen guerrers, podem interpretar que són unes cares que tenen cura dels nens i nenes). La ceràmica: el fris de la ceràmica blava de tradició valenciana amb motius florals i el motiu dels germans de La Salle amb l’estrella i el lema “Signum Fidei”. Les antigues fonts i la campana. Les finestres del primer pis de la façana. Els quadres de mosaic del passadís de dalt (terra, herba, muntanya, cel). La presència del ferro que fa que les columnes pugin ser més primes i a la vegada més esveltes.
14
5. ESCALA L’escala Han estat restaurats tant la forja com el passamans. Potser es preguntaran què fan uns poms en una escala, però per als modernistes sempre hi havia una doble funció: l’estètica i la seguretat de cara als nens i nenes. Es pot tornar a veure el treball de forja: - el dinamisme de les formes. - predomini de la línia corba sobre la recta. - el retorçament de la línia. - l’ús de motius vegetals i naturals. - el detallisme de la decoració en recerca d’una estètica.
La paret Una altra vegada la línia ondulada tant del sòcol com la línia divisòria de l’esgrafiat.
15
La tècnica de l’esgrafiat L’entrada intenta ser simètrica. Pujant per l’escala podem veure a l’arrambador la tècnica de l’esgrafiat, una antiga tècnica mural que a Catalunya tingué un gran ús durant el barroc i el neoclassicisme. Es troba tant en superfícies interiors com exteriors. En aquest cas en el vestíbul de l’entrada. L’esgrafiat consisteix a deixar imprès un dibuix o motiu ornamental en la capa de revestiment d’una paret mitjançant un estilet. D’aquesta manera s’aconsegueix deixar al descobert la part inferior del revestiment d’un altre color o d’altres colors, d’un dibuix prèviament establert. Cal fer-ho una mica bisellat (al biaix) perquè no salti. Els autors dels esgrafiats solen anomenar-se estucadors. Aquí veiem la seriació d’un motiu floral, el lliri de Sant Josep (al·legoria de l’educació).
16
El treball del vidre. Finestra i porta d’accés al passadís Té una puixança especial en l’arquitectura modernista. Els vitralls surten de les esglésies i s’adapten als edificis públics, botigues, cases particulars, etc.
És una de les arts aplicades més colorista i amb formes molt variades: cercles, estels, serpentines, flors, fulles, i elements d’influència oriental, ... Tècniques: vitralls emplomats, vidres gravats a l’àcid, les mussolines i els pintats. Els vitralls es localitzen en els espais més importants d’un edifici, en aquest cas a la porta i a la finestra i serveixen per a l’obtenció d’un espai amb llum natural. Va ser treballat per vitrallers com Antoni Rigalt i Jeroni Ferran Granell (Casa Rigalt-Granell Cia).
Motius florals, l’escut dels germans de La Salle, el seu lema “Signum fidei”, amb dedicació a la feina ben feta. A l’altra banda un escut amb quatre símbols: l’escut de la ciutat de Barcelona, l’estrella dels Germans de La Salle, el símbol de Sant Josep (la serra i el lliri) i el cap alat i el bastó amb les serps enroscades que representa el coneixement pràctic: l’escola ha de preparar per la vida diària, la vida pràctica, aquests són els atributs del déu Mercuri, déu de l’eloqüència i del comerç (escola de comerç). 17
El lampadari Treball de forja i vidre. Podem veure a Sant Joan Baptista amb el nen; el germà Benildo, un dels primers germans canonitzats (el seu lema era fer el bé i amb plena dedicació durant tot el dia), el beat Germà Salomó, el nen Jesús i la Immaculada.
L’escultura de Sant Joan Baptista de La Salle Ha estat restaurada. Sobre una base de fusta s’havia revestit de guix per poder modelar-la més convenientment i així es pot veure d’una manera més realista la vestimenta de les figures (tècnica de drap mullat, guix + draps per modelar més bé). Generalment sempre es troba representat així Sant Joan Baptista de La Salle amb dos infants, un de petit i un altre de més gran (noteu la cara d’adult del nen i la seva alçada). Destaca la seva mirada de connexió i acolliment i l’expressió de les mans: la mà dreta, expressant l’ensenyament, la seguretat i la rigorositat del saber; la mà esquerra, acolliment. 18
6. PASSADÍS La porta principal dóna al passadís, lloc de trànsit i comunicació; l’escola té forma de U, orientada al nord; d’aquesta manera té llum i no molesta (no enlluerna les pissarres de classe). És el problema d’alguns edificis orientats a l’est, ja que reben un excés de llum solar.
Vitrines treballades en fusta i exposades al llarg del passadís on podem veure que predomina la línia corba i elements vegetals, constants al Modernisme. Dues funcions: una d’ornamental i una altra de didàctica (exposició de minerals, roques, etc).
Baixem per una de les escales laterals on l’ornamentació és més senzilla tant a l’arrambador (on es pot veure l’estrella) com a la barana.
19
7. MENJADOR Malgrat es troba al semisoterrani, hi ha finestres que ventilen (per higiene) i donen una mica de llum. La ceràmica amb una doble funció: decorativa i higiènica (fàcil neteja). Aquí podem veure dues classes de ceràmica: la més senzilla, la blanca, que s’ha de netejar sovint, i una de més elaborada amb dibuixos de taronges i motius florals que ornamenten tota l’estança. Els tarongers tenen el seu origen a l’Àsia (actualment l’Índia, el Pakistan, Vietnam i el sud-est de Xina) i foren portats a Occident pels àrabs. El nom científic “Citrus aurantium” fa referència al color daurat dels seus fruits i deriva del mot llatí auratus (de color d’or). Algunes hipòtesis ho relacionen amb el jardí de les Hespèrides on hi havia l’arbre de la vida amb les pomes daurades guardades pel drac Ladó i que Heràcles robà com a part de les seves dotze proves. El símbol és present a l’obra l’Atlàntida de Jacint Verdaguer i és representat a la porta dels Pavellons Güell de Barcelona. El motiu de les taronges ens suggereix la frescor, el color, l’olor de la flor del taronger i fa que l’ambient sigui acollidor i refrescant, adequat per a un menjador.
20
La major part de la ceràmica es va fer a la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat. El senyor Pau Pujol va dirigir la fàbrica durant l’època de major esplendor del Modernisme. Es coneixia amb el nom de la Rajoleta, nom que Jaume Pujol havia donat a les peces ceràmiques de 13x13 cm; i les de 20x20 cm eren anomenades taulells (en castellà, mostradores). Va treballar per als arquitectes Aquest disseny es troba a més coneguts: Sagnier, Bassegoda, l’Institut Pere Mata de Puig i Cadafalch, Gaudí, Moncunill, Reus, la Torre Mauri de la etc. Pobla de Segur i la llibreria Usher de Barcelona. Els artistes que hi van treballar dissenyant-les eren Alexandre de Riquer i el dissenyador de la ceràmica que es troba al menjador de l’escola, Lluís Brú, fill i nét de pintors, ceramista i escenògraf. Va treballar per les cases Lleó Morera, l’hospital de Sant Pau, l’institut Pere Mata de Reus, el Palau de la Música Catalana, la Torre Mauri a la Pobla de Segur, etc.
Les tècniques de ceràmica són variades. La que podem veure aquí és la plantilla de la trepa que consistia en paper encerat que contenia el retall del dibuix a realitzar. Aquest procediment s’utilitzava per fer un nombre important i repetitiu de rajoles que permeten reiterar infinitament un dibuix. S’utilitza en porteries, escales i menjadors per la seva gran bellesa i higiene. 21
D’altres llocs interessant per visitar:
El museu de ceràmica d’Esplugues de Llobregat. (d’on prové
la ceràmica de la major part dels edificis modernistes). La ruta modernista de la ciutat de Reus. Conjunt arquitectònic modernista de Pobla de Segur (Pallars
Jussà). La ruta modernista de Canet de Mar. L’illa de la discòrdia de la ciutat de Barcelona.
En resum, podríem dir que el Modernisme és la feina conjunta dels arquitectes i artesans que van saber escoltar-se per treballar plegats i fer una bona feina.
22
Josep Llimona i Bruguera
Antoni M. Gallissà i Soqué
1864-1934
1861-1903
Lluís Brú i Salelles
Bonaventura Bassegoda i Amigó
1868-1952
1862-1940