REVISTA DE VIC SETEMBRE 85

revistadevic.cat

Setembre | Octubre 2021 Núm. 85

Revista de Vic 1'95€

8 anys

al vostre costat

Te la regalem gràcies als nostres anunciants

montronicuv.com Ja pots respirar aire renovat sempre.

Ja pots desinfectar espais del COVID-19.

Ja pots tenir la llum que vols en cada moment.

www.montronicvic.com

Setembre | Octubre Revista de Vic

3

Editorial Vols publicar un article o informació sobre el teu negoci?

Envia'ns un correu a info@larevistadevic.cat o truca'ns al 655 45 42 33

8 anys junts Per Xavi Ruiz Hola a tots i totes i benvinguts a un nou número de la Revista de Vic. Aquest mes de setembre estem de celebració, i és que fem 8 anyets ja i no podem estar més contents.

En aquests vuit anys hem viscut de tot, incloent-hi una pandèmia que ha deixat tocada a molta gent, sigui en temes de salut o laboralment parlant.

Hem crescut amb 2 publicacions més amb un èxit aclaparador.

Hem editat més de 10 llibres, hem creat una ràdio en línia, hem fet calendaris, hem obert una botiga en línia de productes de la nostra terra, hem sigut un èxit, un èxit gràcies a vosaltres.

Recordo quan vaig entrar a treballar a Ràdio Vic, i vaig seure davant dels controls de la peixera. Sabia que era allò el que volia fer, que tard o d'hora podria dedicar-m'hi professionalment al 100%.

No ús enganyaré, hi ha hagut temporades molt dures, en les que semblava que tot sortia malament i en les que creia que no ens en sortiríem. Però aquí estem, més forts que mai i amb un suport per part dels anunciants increïble.

Moltes empreses han crescut amb nosaltres, i nosaltres també gràcies a elles.

Tampoc ens podem oblidar de tothom que col·labora amb nosaltres perquè cada mes surtin al carrer totes les revistes i a tots els amics que agafeu les revistes dels expositors.

No ens cansarem d'apropar-vos la cultura, i esperem que vosaltres no us canseu tampoc.

Moltíssimes gràcies i seguim!

Esports

Revista de Vic

Recordeu que si vols qualsevol de les nostres publicacions per correu, ens podeu enviar un correu electrònic a info@larevistadevic.cat

Llibres

La recepta

Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Portada Arxiu Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar Dipòsit legal B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions info@larevistadevic.cat Telèfon 655 45 42 33 Mail info@ larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

Es necessiten cambrers/es extra pels caps de setmana amb alta i baixa a la Seguretat Social.

Formació a càrrec de l'empresa.

Interessats enviar el vostre CV a: waitermanagementservice@gmail.com

4

Revista de Vic Setembre | Octubre

JOSEP MARIA SERT CARACTERÍSTIQUES PLÀSTIQUES DE SERT Per Miquel dels Sants Molist Badiola La tècnica pictòrica emprada, també mereix plenament la qualificació de “avantguardista”.

Altres pintors, qualificats “oficialment” amb aquest nom, van utilitzar els mètodes tradicionals a l’hora de plasmar les seves obres. En les composicions de Sert, la primera capa sobre el llenç era daurada o platejada per, així, donar lluentor a la imatge final. El relat biogràfic de Del Castillo descriu en referència a aquest tema: “Los ayudantes… han desenrollado una tras otra las doradas telas, cubiertas de figuras y ángeles de alas inmensas, trazados con intensa pincelada” (Del Castillo 1947, 138). Més endavant, ens ho acaba confirmant: “la obra de nuestro artista es... la expresión de la forma en íntimo maridaje con el claroscuro de los sienas y el negro sobre un fondo de oro viejo o de plata” (Del Castillo 1947, 164).

Des del seu taller de París, en el que “la netedat era absoluta” (Pla 1960, 92), elaborava totes les composicions amb un mecanisme peculiar que li facilitava pintar grans murals.

Soler, que havia vist com treballava, ens ho descriu així: “disponía en su taller de unas grandes piezas en las que los muros estaban comunicados con las plantas inferiores, y por los que se deslizaban las enormes telas de sus composiciones” (Soler 1975, 279).

Sert, primer disposava models en postures anormals o abstractes i tota mena d’objectes com podien ser animals dissecats, objectes de rebuig, figures de porcellana, llibres, cargoles, maniquins vestits de manera estrafolària...; un cop tenia la postura rocambolesca adequada, la retratava.

Poc després feia l’esbós, guiant-se per les imatges, i el quadriculava.

Per altre cantó, el mural definitiu també el daurava o platejava, a la fase inicial, per a que l’escena definitiva tingués lluminositat. Tot seguit, quadriculava lleugerament

la superficie, como havia fet amb l’esbós, per a poder situar amb major precisió les escenes definitives. Moltes vegades els seus dits feien de pinzells per a muralitzar obres que s’havien de contemplar des de la distància i no requerien tant detall.

També és cert que, artísticament, Sert mai va fer una pintura autènticament mural, és a dir, al fresc o amb qualsevol altre procediment en que el suport principal fos un mur. Pintà al seu taller les teles que després serien transportades i enganxades a la paret corresponent, les dimensions i arranjaments de la qual havien d’haver estat prèviament estudiades (Colorado 1985, 5).

Un altre tret distintiu és que no pintava amb colors vius en els murals que li deixaven camp d’actuació lliure: negres, grisos, sienes, ocres, terres, grisallosos amb tocs de vermell... En quasi tots els seus murals apareixen cortines, coixins o robes degut als seus orígens familiars. Eren propietaris d’una indústria tèxtil i, ell, de petit, practicava dibuixant els dissenys a reproduir en les teles.

Representà a la perfecció les seves rugositats, els plecs i els mínims detalls que li donaven voluminositat i perspectiva. En aquest aspecte, s’ajudava de la fotografia per acabar de veure i representar els tons dels blancs i negres combinats amb les ombres que formaven.

Finalment, afegir que en les seves pintures inclou molta ceràmica, jades, biombos... doncs Sert va comprar a la vídua de Phillippe Berthelot part de la col·lecció japonesa que havia anat adquirint aquest escriptor i diplomàtic del Ministeri d’Assumptes Exteriors francès (Del Castillo 1947, 71).

CONCEPCIÓ ERRÒNIA DE SERT Vistes les característiques de la seva pintura, faré una crítica que afecta de ple a la pintura sertiana. Actualment,

Primer taller de Sert situat a la rue Barbet de Jouy es miren al detall les possibles còpies de l’art en general. Cóm us sentiríeu si “inaugureu” un mètode de treball i, anys després, unes terceres persones te’l calquen, se’l fan seu i es “posen les medalles” com a iniciadors? Malament suposo.

Doncs és el mateix que ha passat amb part del surrealisme respecte a Sert.

M’explico: Per una banda, aquest muralista barceloní “podía quererlo ser todo menos un surrealista” (Del Castillo 1947, 104). Per tant, es descarta aquest corrent on es pogués ubicar al decorador de la Catedral de Vic. Per altra part, en la matèria que s’estudia el surrealisme, hi ha una part que informa sobre les característiques de la dècada de 1929 a 1939. Comenta que un dels motius innovadors pels surrealistes són el maniquins i que la fotografia va ser una de les obsessions d’aquest corrent com a novetat. Mmmmm... em sembla que això ho has vist en un altre lloc! – vaig pensar. Al 1921-1922, Sert ja treballava amb maniquins: “... demasiado hinchados y simples, que revelan claramente el maniquí de pequeño tamaño vestido con ropas verdaderas” (Del Castillo 1947, 105). La fotografia també era un element de treball essencial molt abans

de 1929. “La seva activitat amb aquest mitjà tenia una finalitat instrumental i d’ús privat, i es relacionava amb el seu treball com a muralista” (Naranjo 2011, 20). La seva fotografia, amb càmera Verascope, està formada per imatges de models humans o maniquins.

Gràcies a elles recreava les seves fantasies artístiques. Les primeres fotografies datades les va utilitzar per fer els murals del marquès d’Alella, al 1913 (Naranjo 2011, 24). Com a exemples tenim dos retrats que ajudaren a Sert; un, en la realització d’un estudi cap al 1921, amb el seu model nu, Léonard Mancini (Arnús 2011, 36); i l’altre, per a un altre estudi del plafó Europa (Arnús 2011, 37), que és una part de la decoració de “Les quatre estacions”; murals pintats als anys 1917-1920 i que actualment són a l’Ajuntament de Vic. Així doncs, queda demostrada la utilització de maniquins i la utilització de la fotografia abans de que ho fes el surrealisme.

A més, treballava amb models reals masculins, moltes vegades despullats, per captar amb precisió la musculatura i postures, cosa que trenca amb d’altres opinions expertes actuals.

També col·laborà en la decoració de l’Òpera de París i

Léonard Mancini. Model de Sert 1921

Estudi per a Europa.

“Les quatre estacions” 1917-20

el Coven Garden de Londres al 1912. Era la primera de les tres vegades que intervindria en els escenaris teatrals europeus.

S’ha de dir que, en l’actualitat, s’ha donat molt mèrit a artistes surrealistes per composar les mateixes decoracions pel món de la faràndula, 30 o 40 anys després que Sert.

Tenia bones relacions amb grans artistes, reconeguts en l’actualitat, que anaven al Mas Juny a passar uns dies de descans.

Les Menines. Esbós per al vestuari del ballet de Diaghilev (1915)

Així doncs, perquè s’amaga la figura de muralista barceloní en l’actualitat? A part del franquisme ja explicat, hi ha altres trets distintius que tampoc l’ajuden. Es movia en altes esferes (reialesa, noblesa, burgesia amb alt nivell econòmic...) que actualment estan mal vistes. També ho feia al voltant de l’esfera religiosa, que ara està menysvalorada.

A més, les seves obres es cotitzaven a preus astronòmics, mantenint un nivell de vida molt elevat... faceta també rebutjada.

Es podria dir que Sert està pitjor valorat que les dones artistes del passat que, actualment, han aconseguit un reconeixement ben merescut.

Sert, Gala i Salvador Dalí al Mas Juny (1934)

6

Revista de Vic Setembre | Octubre

Esports Quan és millor

sortir a córrer?

Existeixen factors que poden contribuir o perjudicar l’entrenament.

Però això no vol dir que existeixi una hora d'entrenament millor que una altra per a dur a terme l'exercici físic. Per contra, qualsevol hora és bona per a moure's. Només s’han de considerar unes certes recomanacions amb la finalitat d'aconseguir un major rendiment de l'activitat física.

El matí és un bon moment del dia per a córrer i encara més en dejú... Aquest és un mite que s'ha estès i encara que si bé compta amb els seus beneficis, cal considerar que aquesta opció d’'entrenament ha de limitar-se a aquelles persones que ja compten amb experiència per a poder mesurar la seva intensitat i no tenir complicacions corresponents a la falta d'energia que es necessita per a dur a terme la carrera. És més, si el teu propòsit és cremar greixos, córrer en dejú hauria de ser una de les teves últimes

opcions. L'ideal és córrer, en aquest horari, sempre que estigui precedit d'un desdejuni molt sa i nutritiu.

La tarda és un període de temps del dia molt productiu per a sortir a córrer, sempre que es faci després de descansar una mica de la jornada laboral. El més recomanable és efectuar-ho en hores on el sol ja s'estigui amagant, o córrer per zones on hi hagi ombra i usar vestimenta que admeti la ventilació del cos. No oblidis consumir aliments nutritius tant abans com després de l'exercitació.

En fi, el bon entrenament està condicionat pel menjar i el temps. La millor hora per a sortir a córrer la determinarà cadascun, segons la seva rutina diària. Qualsevol hora és bona per a practicar l'activitat física, sempre i quan s’estigui ben alimentat.

Les bicicletes... no són només per a l'estiu Anar en bicicleta té moltíssims beneficis. És útil per a prevenir i tractar l'obesitat i els trastorns associats, tant en adults com en nens. Té beneficis directes sobre qui ho practica, però també sobre la societat. Gràcies a l'ús de la bici, hi ha menys trànsit, per tant l'aire és de millor qualitat i la contaminació acústica és menor.

Hi ha moltes raons per a portar als nens en bici a l’escola: - Estan més desperts i actius en les primeres hores del matí i rendeixen millor intel·lectualment.

- Aprenen a valorar la mobilitat sostenible i l'ecologia.

- Els nens que van a cole a peu o en bici, són més conscients de les normes de trànsit. Des de petits aprenen a moure's amb major autonomia.

- Si vas a l’escola en bici amb els teus fills, és un temps

de qualitat que inverteixes en ells. Ajuda a crear vincles més forts i dóna complicitat. És un bon costum intercalar entre les tasques escolars de la tarda un passeig amb bici, ja que ens servirà per a desencaparrar-nos.

La bicicleta és una eina per a la salut i una joguina divertida i assequible.

Està comprovat que l'exercici físic diari moderat, com muntar en bicicleta, "dóna anys a la vida i vida als anys". Per descomptat, sempre amb casc.

Comença el nou curs...

m i n e t Ho

to

! t n u p ta

Llapis de memòria 32 gb Auriculars amb micro Calculadora Funda de portàtil Disc dur...

Portàtil HP

Portàtil Acer especial cole PROC.INTEL CELERON N4120 RAM 4 GB DDR4 DISC DUR 128 GB SSD PANTALLA 11.6” HD LCD WINDOWS 10

299€

Fracciona-ho fins a 24 mesos sense interessos

Portàtil Acer especial cole amb pantalla tàctil

CORE I5 RAM 8 GB DISC DUR 512 GB SSD PANTALLA 15.6” HD WINDOWS 10

Ipad Air 4 NEW IPAD AIR 4 MEMÒRIA 64 GB

des de

649€

PANTALLA 11.6” HD LCD PROC. INTEL CELERON N4120 RAM 4 GB DDR4 DISC DUR 128 GB SSD WINDOWS 10

+ LLAPIS PER A PANTALLA TÀCTIL GRATIS!

525€

Fracciona-ho fins a 24 mesos sense interessos

Fracciona-ho fins a 24 mesos sense interessos

349€

Impressora HP HP2720E

MULTIFUNCIÓ WI-FI

54€

Fracciona-ho fins a 24 mesos sense interessos

BOTIGUES A VIC Ctra. de Manlleu, 54-60 Rambla del Carme, 15 Portal de la Rambla, 6

CANVIS GRATUÏTS

COMPRA ONLINE

isern.net

T’HO PORTEM A CASA

EN MENYS DE

24h

8

Revista de Vic Setembre | Octubre

Psicologia

Aquest article a la nostra web revistadevic.cat

per Ariadna Jutglar

Maltractament Infantil

Des que vaig iniciar la meva formació en especialista en Psicologia Legal i Forense, un dels temes que més m'han cridat l'atenció donada la seva prevalença (entre molts dels que es tracten en formacions d'aquest àmbit) és el maltractament en menors: 1 de cada 5 dones i 1 de cada 13 homes declaren haver patit abusos sexuals en la infància (OMS, 2020).

sociolaboral, personal, afectiva...

D'acord amb la definició que ens ofereix l'Organització Mundial de la Salut (OMS), actualment s'entén com a maltractament infantil l'abús i desatenció de què són objecte els menors de 18 anys en totes les seves formes (maltractament físic, psicològic, abús sexual, desatenció, negligència i explotació comercial,etc) causant dany a la salut, al desenvolupament o dignitat de l'infant, tot posant en perill la supervivència en el context d'una relació de responsabilitat, confiança o poder. Altrament, també consideren l'exposició a l'infant a la violència en l'àmbit de la parella com a forma de maltractament.

Físic: acció intencional que provoca dany físic o algun tipus de malaltia en el nen/a o el posa en risc de patir-la. Els indicadors principals en l'infant són: lesions (hematomes, cremades, fractures i ferides), desconfiança cap als adults, baixa autoestima, retraïment o agressivitat...

És important que prenem consciència de la magnitud que pot tenir ser víctima maltractament infantil, donat que no només infereix en el desenvolupament integral i actual de l'infant que ho pateix (a nivell físic, psicològic i sexual) sinó que pot deixar seqüeles per tota la vida afectant en diverses esferes de la persona:

Segons de la Rosa Santana et al. (2020) les formes de maltractament en la infància més significatives són el maltractament físic, psicològic, abús sexual, negligència i maltractament social.

Concretament, en el Manual de Teràpia de Conducte en la Infància (Moreno i Pareja, 2000) ho trobem definit de la següent manera:

Negligència: abandó de les necessitats i cures bàsiques de l'infant, relacionades amb la protecció, higiene, la salut, l'alimentació, la seguretat i l'educació. Els indicadors principals en l'infant són: brutícia, gana, cansament, no cura de les necessitats mèdiques, llargues estones sense la supervisió de l'adult...

Maltractament emocional: compren les conductes d'hostilitat, burles, critiques o falta de respostes emocionals cap a l'infant. Els indicadors principals en l'infant són: retraïment, inhibició, passivitat, comportaments agressius, conductes autodestructives o suïcides...

Abús sexual: ús del menor com a objecte sexual amb o sense contacte físic per part d'un adult que té per objectiu estimular-se i trobar satisfacció sexual, des d'una relació asimètrica o de poder.

D'altra banda, és interessant la visió de Félix López i Sánchez, en el seu llibre "Los abusos sexuales a menores y otras formas de maltrato sexual" on ens exposa que cal que la societat faci un canvi de perspectiva fent prevaler el Model de Benestar, que parteix del concepte del benestar com << dret del menor >> i defineix el maltractament com << acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que privi els nens dels seus drets i el seu benestar interferint en el bon desenvolupament físic, psíquic i/o social>>.

Des d'aquest punt de vista, l'autor defensa que hem de fer intervencions no només en situacions de maltractament o orientades a evitar-ho, sinó també a aconseguir el respecte dels drets dels infants.

Altrament, Sánchez, F.L. (2014) ostenta que des de la perspectiva del benestar, s'arriba a descobrir noves formes de maltractament silenciades fins fa poc com el maltractament sexual, que inclou mutilacions o danys físics en òrgans sexuals, compromís/ casament de menors d'edat sense el seu consentiment o menors de 14 anys encara tenint-lo, abús sexual d'un menor, no acceptació de la identitat sexual, no acceptació de l'orientació

del desig sexual, no acceptació dels drets sexuals i afectius de les persones amb discapacitat, persecució de manifestacions sexuals dels menors, discriminació per raó de sexe, diferents formes d'explotació sexual comercial infantil i finalment diferents formes de negligència sexual.

La prevenció, en aquest cas, és un dels punts claus. Segons l'OMS, aquesta requereix un enfocament multisectorial, sent els programes eficaços els que donen suport als pares i els formen en coneixements i tècniques positives per criar els seus fills.

Finalment, afegir que la detecció de manera precoç de les víctimes i les seves famílies ens poden ajudar a reduir, tant la freqüència com les conseqüències del maltractament. Per tant, si et sents identificat o coneixes algun cas, un primer pas important és demanar ajuda (no sempre és fàcil fer-ho, però si essencial). Com sempre. no dubteu en contactar si ho necessiteu!

Ariadna Jutglar Anglada Psicòloga General Sanitària Col. 27065 Psicologia on-line. Escriu a ajutglaranglada@gmail.com Instagram: @psicologiaajutglar

10

Revista de Vic Setembre | Octubre

Llibres Agnes

Li ha passat a Agnes, però podria succeir-li a qualsevol.

Quan en un sopar d'empresa i després de diversos gin tònics discuteix amb el nou propietari de la revista on treballa, aquest li proposa un tracte: li pagarà el sou d'un any si aconsegueix escriure la biografia de Lluís Foret, l'escriptor del moment.

Un escriptor a qui ningú ha vist en persona, de qui només es coneixen les seves astronòmiques xifres de vendes, i que acaba d'anunciar la seva retirada del món de les lletres. Fins llavors, Agnes queda fulminantment acomiadada.

de les expectatives que el va ajudar a enfrontar-se a les seves pròpies frustracions. A l'acabar-decidir abandonar el seu lloc a la Xunta. Des de llavors escriu novel·les, codirigeix ​​ la web cultural Inorantes, de la qual també és fundador, col·labora en diverses revistes i publicacions, i imparteix tallers d'escriptura creativa.

La vida de Foret, comprèn Agnes conforme avancen les seves entrevistes via email, sembla entreteixida a força de coincidències.

Macabres casualitats de les que ell surt il·lès, però no les dones que es creuen en el seu camí.

Li està succeint a Agnes, i ara ha de seure a escriure com abans els ha succeït a moltíssimes altres. Cap va saber que s'estava ficant a la boca de el llop. Cap el va veure venir, excepte ella.

Javier Peña Javier Peña fa més de vint anys viu a Santiago de Compostel·la, on es va mudar per estudiar periodisme.

Llicenciat en Ciències de la Informació per la USC el 2001, va exercir la professió durant nou anys a la, ara ja extinta, delegació del Diari AS a Galícia. En plena celebració de l'Xacobeo 2010, va acceptar una oferta per unir-se a l'gabinet de la Conselleria de Cultura de la Xunta. Durant els set anys següents la seva comesa seria escriure discursos per als conselleiros: va arribar a comptabilitzar més de 1.000 discursos sortits de el teclat del seu ordinador. Després d'una remodelació de govern el 2012 va ser resituat en Traballo i Benestar. Allà va començar l'escriptura de Infeliços, una novel·la sobre el fracàs i la tirania

Els més venuts de Ficció

Els més venuts de No Ficció

El país dels altres | 9788418197529 | Slimani, Leïla | 21,90 €

Parla bé, collons | 9788418318023 | La Incorrecta, | Llibres.cat | 18,95 €

Terres mortes | 9788433915887 | Bendicho Giró, Núria | 16,90 €

Trilogia de Copenhaguen | 9788412312324 | Ditlevsen, Tove | 21,50 €

Llum de febrer | 9788416987818 | Strout, Elizabeth | 18,00 €

Paraules d'Arcadi | 9788418197451 | Oliveres , Arcadi | 16,90 €

Gemma | 9788417918385 | Busquets i Turquets, Milena | 16,90 €

En flames | 9788417879655 | Klein, Naomi | 19,90 €

Les gratituds | 9788429779172 | De Vigan, Delphine | 18,90 €

Cartes a l'Anna Murià | 9788473292979 | Rodoreda, Mercè | 16,95 €

La solució sense obres per a tot tipus d'escales

938 836 683

www.impulsa.cat

14

Revista de Vic Setembre | Octubre

Revista de Vich

(Part 3)

Per Xavier Tornafoch Yuste Miquel Vilatimó Costa, (Vic, 1888 - Tarragona, 1936). Estudià al Seminari de Vic i fou orde- nat prevere el dia 20 de setembre de 1913 a Vic. Amplià estudis a la Universitat de Lovaina (Bèlgica).

El 1915 va ser nomenat professor de filosofia del Seminari de Vic. El 1928 va ser nomenat canonge de la catedral de Tarragona i professor del Seminari de Tarragona. El 1933 va fer una estada d’estudis a Alemanya. És autor del llibre El sindicalisme, errors i perills. Va ser assassinat per un grup de desco- neguts el 26 de juliol de 1936, pocs dies després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola.

Ara, més que romàntichs rapsodes, cantors de les ruïnes, ens convenen nous arquitectes y estructuradors de tota cosa, pletòrichs de tècnica.

Ara cal que en comptes d’abrandar la fàcil emotivitat de les multituds, se les avesi a la serena y noble disciplina que convé al treball fruitós. Mes això, no vol pas dir que’s pugui deixar apagar el foch sagrat d’aquell sentimentalisme patriòtich; sinó que deu mantenirse’n sobriamanet el seu caliu perquè impulsi y escalfi però no malmeti ni destorbi.»28 D’altra banda, durant aquesta primera etapa de la publicació la Revista de Vich va editar dos números monogràfics, un dedicat al poeta Antoni d’Espona i de Nuix (23 de juny de 1917), i l’altre amb motiu del traspàs, el dia 1 d’agost de 1917, d’Enric Prat de la Riba, en aquell moment president de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, diputat electe pel districte provincial de Vic-Granollers i un dels líders insignes de la Lliga Regionalista. Aquest número especial de la Revista de Vich va aparèixer el 23 d’agost.29 En aquesta edició monogràfica hi van presentar escrits d’homenatge quatre figures estretament lligades al polític de Castellterçol: Ramon d’Abadal i Vinyals, advocat i historiador, diputat provincial que havia estat elegit en la mateixa candidatura que Prat de la Riba en les eleccions provincials de l’11 de març de 1917 i amb qui tenia una estreta relació personal,30 Josep Gudiol i Cunill, sacerdot i conservador del Museu Episcopal de Vic,31 l’advocat vigatà Miquel Genís i Bayés i Josep Rierola i Alibés, poeta i advocat que exerciria de secretari municipal a Granollers i Ripoll.

Amb la mort de Prat de la Riba, que va ser substituït a la Diputació de Barcelona per Joan Vallès i Pujals i a la Mancomunitat de Catalunya per Josep Puig i Cadafalch,32 acabava una etapa en la construcció del programa regenerador endegat

pel catalanisme conservador.

Desconeixem si aquest trasbals condicionà la trajectòria de la Revista de Vich, però aquesta va suspendre la seva activitat a començaments d’octubre del 1917 i no tornarà a presentar-se fins al primer dia de gener de l’any següent, ara ja amb una periodicitat mensual, amb un increment en el nombre de planes i amb modificacions a la portada, així com en l’organització de la informació a les pàgines interiors. Tanmateix, un article titulat «Els solitaris de Catalunya» (maig de 1918), publicat ja en la segona època de la revista per l’advocat i activista nacionalista Joan Anglada en referència a una sèrie de textos signats l’any 1906 per Eugeni d’Ors a La Veu de Catalunya en el marc del «Glosari», indicava que La Revista de Vich, que com ja hem indicat va néixer sense renunciar a uns valors tradicionals que posaven el pairalisme en un lloc preeminent, volia agafar un altre rumb més d’acord amb les directrius culturals de les institucions catalanes: «Sembla cosa de fantasia que a Vich —ciutat de llarga tradició cultural— pogui parlar-se de Solitud. Però la causa de la nostra distanciació ens sembla que no és difícil de fixar. La tradició va estroncar-se abans de que nosaltres poguéssim beure en ella; i els seus actuals representants no han sabut o volgut adaptar- se a la necessària evolució desenrotllada des dels temps de la restauració dels Jocs Florals fins als moderns Emprèstits de la Mancomunitat: ha mancat ademés, en la comarca vigatana, entre’ls nets dels almogàvers i nosaltres una generació intel·lectual intermitja; s’ha produït una solució de continuïtat i per això nosaltres ens trobem lluny de la ideologia patrimoni dels nostres avis i hem topat amb més estridència de la necessària i som titllats de fills pròdigs menyspreuadors dels tresors pairals, de la rica herència [...] En dir això es comprendrà quan agradosament recollim l’ensenyança, tant més de remerciar quan es donen medis de posar-la en pràctica. Si per nosaltres és motiu de joia una advertència aciensiada, sia per ell causa de satisfacció el nostre propòsit d’atendre-la.

L’estissora —element fins ara de divisió— devindrà en nostres mans ensenyades, instrument de selecció i enllaç.»33

3.

La segona època (1 de gener de 1918 - juliol de 1919) El primer número de la nova etapa

obria amb un article prou aclaridor, «Vida nova», en el qual els editors es refermaven en el doble caràcter, cultural i ideològic, de la publicació, renunciant explícitament al que ells anomenen la «política militant», entenent això com la no intervenció en les picabaralles partidistes que vivia el moviment catalanista: «Sortida tot just d’una infantesa plena d’esperances, Revista de Vich entra joiosament a l’edat de la creixença; i, sentin-se renovellada la sang, vé a prendre lloc dintre l’estol de publicacions selectes que ençà i enllà van desvetllant en les gents de nostra terra la fibra de la catalanitat i el sentit de la cultura.

L’estol és tan vistós, que be ha pogut donar-li un dels nostres estilistes el cognom de constel·lació; i nosaltres treballarem amb delit per tal d’esser-hi comptats en calitat d’estela refulgent i que sia cada dia més viva dins l’organisme psicològic del nostre jovent i el nostre poble aqueixa gens fantàstica influència sideral de la lletra catalana. Veusaquí senyalada una característica de la publicació cultural. Dins l’ampla tasca del catalanisme, ella realitza, en efecte, una obra lenta, però positiva i profunda. Sens dubte correspon eficàcia menor a la premsa de combat. Podríem dir que l’una exerceix una funció estimulant i l’altra una funció il·luminativa; l’una és amant de la irrupció i l’altra de la penetració pacífica; l’una l’acobla seguidors fent arma de l’anècdota i l’altra crea devots per obra i gràcia d’una suau irradiació, transfondintlos a les venes la quinta- essència de l’ideal. Però, àdhuc servant per llei suprema aquesta elevació, en la revista de tal gener poden adoptar-se perfectament dugues modalitats: o moure’s en l’esfera de la raó pura, de la literatura simple, de l’idealisme artístic, o be donar cabuda a l’apostolat de idees renovadores més

concretes, sense ultrapassar-se fins a les contingències de la política militant. En el primer cas tindrem la publicació literària, artística, científica; en el segon la revista cultural generosament entesa, la qual, sense allunyar-se gens ni mica del lema que la presideix, l’interpreta d’una manera dilatada i més precisa. En ella hi assoleixen una visible preponderància l’art i la literatura en la llur significació més cenyida i un domini informador i absolut en la més ampla, sense que tot això sia obstacle per a que s’hi proclamin els cànons màxims d’una política, que al fi i al cap ha vingut a ésser un adjutori de la cultura integralment concebuda i fins i tot un aspecte d’ella mateixa, en quan s’hi és encarnada una doctrina de cívica perfecció. I amb això resta a bastament delimitada la nostra òrbita o dibuixada amb trets precisos la fesomia de Revista de Vich.»34 28. «Els Segadors», Revista de Vich (2 juny 1917), p. 1.

29. Revista de Vich (23 agost 1917).

30. Xavier Tornafoch Yuste, Política, eleccions i caciquisme a Vic (1900-1931), Barcelona, UAB 2003, p. 186-190 (tesi doctoral).

31. Vegeu Eduard Junyent, Mn. Josep Gudiol i Cunill. Notícia biogràfica i bibliogràfica, Vic, Ti- pografia Balmesiana, 1931; Eduard Junyent, «Mn. Josep Gudiol i Cunill 1872-1972», Ausa, vol. 7, núm. 74 (1973), p. 93-107.

32. Vegeu Albert Balcells, Puig i Cadafalch, president de Catalunya, i la seva època, Barcelona, Rafael Dalmau, 2013.

33. Revista de Vich (maig de 1918), p.

83-85.

34. Revista de Vich (gener de 1918), p. 1.

molta llum natural 160m² de qualitat terrassa a planta baixa 3 habitacions cuina office terres de parquet

El luxe de viure al

centre de Vic

Demana més informació atenció personalitzada

www.habitatge.com

93 889 42 77

Pl. de l’Estació, 8 - Vic

TALLER PROPI DE JOIERIA I RELLOTGERIA

La recepta Els carquinyolis de l'Ona Agafarem un bol i barrejarem la farina amb el llevat Royal, seguidament afegirem els 3 ous, la ratlladura d'una llimona, només la part groga, la canyella, el sucre i ho pastarem tot.

Quan ja estigui la massa ben barrejada afegim les ametlles i amb les mans ho tornarem a barrejar.

Per últim farem tires d'uns 3 centímetres d'amplada i uns 2 cm alçada.

Preescalfarem el forn a 160°.

Agafarem una safata amb paper vegetal i ficarem les nostres tires que hem pintat amb ou. Quan el nostre forn agafi la temperatura de 160° les ficarem al mig uns 30 minuts.

Passat aquest temps les traurem i les tallarem per fer els nostres carquinyolis, un cop tallats els tornarem a ficar al forn uns 5 minuts més, passat aquest temps ja podem gaudir d'uns carquinyolis fantàstics.

Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona

Ingredients: ● 125 g ametlles crues amb pela. ● 3 ous petits o dos mitjans. ● 180 g de farina ● 125 g de sucre ● La ratlladura d'una llimona ● 16 g de llevat Royal (1 sobre) ● 10 g de canyella en pols ● Un ou per pintar ● Paper vegetal

18

Revista de Vic Setembre | Octubre

Comença la col·laboració de Vic i Rupit i Pruit per fomentar el turisme i la promoció econòmica L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i l’alcalde de Rupit i Pruit, Albert Marcé, han signat aquest matí un conveni de col·laboració estratègica per desenvolupar accions conjuntes que ajudin a fomentar el turisme i la promoció econòmica en dos dels principals punts d’atracció turística de la comarca d’Osona.

La voluntat és optimitzar les accions promocionals que fins ara s’havien portat a terme de forma individual.

Anna Erra ha remarcat la voluntat que Vic esdevingui un centre neuràlgic que promogui i impulsi al turisme a conèixer els municipis de la comarca, tal com apunta el primer pla estratègic de Turisme de Vic aprovat per unanimitat al ple municipal del passat mes d’abril.

Erra remarca que l’acció bilateral ha d’ajudar a revertir positivament en el turisme dels dos municipis, contribuir a la millora del turisme a la comarca, potenciar la mobilitat intercomarcal i allargar les estades.

El conveni, amb una vigència de dos anys amb possibilitat de renovar-lo, afavoreix la creació de paquets turístics conjunts, promou l’intercanvi de suports publicitaris i d’informació promocional turística i la posada en marxa d’accions promocionals conjuntes, entre altres.

Totes aquestes accions seran revisades per la comissió paritària de seguiment que es crearà com a fruit del conveni signat avui a Rupit i Pruit. La comissió comptarà amb representació política i tècnica dels dos consistoris osonencs.

La signatura també ha comptat amb l’assistència de la regidora de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Vic, Susagna Roura, i representants de l’equip de govern de l’Ajuntament de Rupit i Pruit.

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i l’alcalde de Rupit i Pruit, Albert Marcé, han signat aquest matí un conveni de col·laboració estratègica per desenvolupar accions conjuntes que ajudin a fomentar el turisme i la promoció econòmica en dos dels principals punts d’atracció turística de la comarca d’Osona.

La voluntat és optimitzar les accions promocionals que fins ara s’havien portat a terme de forma individual.

Anna Erra ha remarcat la voluntat que Vic esdevingui un centre neuràlgic que promogui i impulsi al turisme a conèixer els municipis de la comarca, tal com apunta el primer pla estratègic de Turisme de Vic aprovat per unanimitat al ple municipal del passat mes d’abril.

Erra remarca que l’acció bilateral ha d’ajudar a revertir positivament en el turisme dels dos municipis, contribuir a la millora del turisme a la comarca,

potenciar la mobilitat intercomarcal i per la comissió paritària de seguiment que es crearà com a fruit del conveni allargar les estades. signat avui a Rupit i Pruit. La comissió El conveni, amb una vigència de dos comptarà amb representació política i anys amb possibilitat de renovar-lo, tècnica dels dos consistoris osonencs. afavoreix la creació de paquets turístics La signatura també ha comptat amb conjunts, promou l’intercanvi de suports publicitaris i d’informació promocional l’assistència de la regidora de Cultura i turística i la posada en marxa d’accions Turisme de l’Ajuntament de Vic, Susagna Roura, i representants de l’equip de promocionals conjuntes, entre altres. govern de l’Ajuntament de Rupit i Pruit.

Totes aquestes accions seran revisades

SI ETS AMANT DE L’ESQUÍ !

DISPOSEM D’ESTUDIS A PEU DE PISTES ANDORRA La Massana – Arinsal 130.000 €

Fantàstic estudi amb acabats moderns, terres de parquet, bany complert amb plat de dutxa, cuina en concepte obert, armari encastat i excel.lents vistes a la Vall de la Massana. Pàrquing i traster inclosos. RIBASOL SKI PARK.

Canillo 118.750 €

Acollidor estudi a pocs minuts de les pistes d'esquí de Granvalira. 40,42m² útils, distibuïts amb 1 banys amb dutxa, cuina oberta i totalment equipada i vistes agradables. Es ven totalment moblat i equipat. Terres de parquet i pàrquing inclós.

centrescivics.vic.cat ccvic@vic.cat CentresCivicsVic @CCivicsVic

inscripcions a partir del 6 de setembre a les 16 h Totes les activitats són amb inscripció prèvia

en línia centrescivics.vic.cat

presencialment del 6 de setembre (16 h) al 17 de setembre de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h (al CCVic Santa Anna només tardes)

en cas de diversitat funcional, demaneu informació ampliada a cada centre cívic

MÚSICA I TECNOLOGIA

ARTESANIA I MANUALITATS

CUINA

SALUT I BENESTAR

DANSA, NATURA I ESPORTS

TEATRE, LLENGUA I COMUNICACIÓ

Amb la col·laboració de La Farinera · Casa d’Oficis (SOC) · Mengem Osona · Grup Residu Zero Osona Institut del Teatre de Vic (APAE) · Joguines Sense Fronteres · DeTela Barcelona Associació Cen · Casal Claret

20

Revista de Vic Setembre | Octubre

Sèries Arriba'La casa de papel 5'

La cinquena temporada de ‘La casa de papel’ tindrà aire de comiat.

Per començar, des del punt de vista de l’acció, ja que a les 100 hores de tancada dels atracadors al Banc d’Espanya només s’hi pot donar fi com si es tractés d’una ocupació territorial, és a dir, enviant-hi l’exèrcit. Així doncs, l’atracament ha pujat un esglaó més per convertir-se en una autèntica guerra. Però també des del pla emocional, ja que la sèrie emprendrà el més gran i intens viatge gairebé d’introspecció pels sentiments dels seus personatges. Que és, precisament, una de les claus de l’èxit de la ficció.

I és que, malgrat ser un fenomen global, un èxit mundial (tot i que al principi no arribés a un èxit rotund a Espanya), algun dia calia aturar-lo. Són més de 2.000 minuts de ficció, que han ocupat dos atracaments, la Casa de la Moneda i el Banc d’Espanya, i, com sosté Álex Pina, el seu creador (el mateix d’aquest altre possible nou fenomen: ‘Sky Rojo’) , «cal anar-se’n abans que més tard». Ara és el moment, quan encara ocupa el tron de la sèrie de parla no anglesa més vista de Netflix, plataforma que la ve produint i emetent des de la tercera temporada (abans ho feia Atresmedia). I disfruta d’un èxit d’audiència que ve amanit, i això ja ningú l’hi treu, amb un Emmy Internacional en la categoria de drama, una cosa inèdita en la història de la televisió espanyola.

Aquesta cinquena temporada, una vegada més, es divideix, afortunadament, en dues entregues (volums en diuen): la que s’estrena aquest divendres, dia 3, i la que ho farà just dos mesos després, el 3 de desembre. Afortunadament, diem, perquè així l’espectador, que experimentarà un nivell de patiment que s’anuncia alt ja en els cinc primers capítols –tant per les grans dosis visuals de violència com per veure com de malament ho passen els seus ‘estimats’ atracadors–, tingui una treva fins a devorar els cinc últims sense haver de treure la bandera blanca.

Dones al ‘comandament’ Recordem que deixem la quarta temporada amb l’entranyable Nairobi (Alba Flores) brutalment assassinada en mans del sàdic Gandía (José Manuel Poga), que encara treu el seu ensangonat nas per aquesta temporada; Lisboa (Itziar Ituño) dins del Banc d’Espanya, una cosa inèdita fins ara, ja que semblava ser una ‘atracadora consort’ (va deixar la policia per amor al ‘Profesor’, el cervell de la banda), i a ‘el Profesor’, caçat per la despietada i embarassadíssima inspectora Sierra, que havia decidit deixar-se de tonteries i prendre’s la justícia per la seva mà... i a la seva manera.

El primer capítol ja situa els atracadors enmig d’aquesta contesa: d’una banda la bèl·lica, la que posa davant les cordes més que mai els atracadors amb nom de ciutat i, de l'altra, la que mantenen dues destrals de l’estratègia com són ‘el Profesor’ i la inspectora Sierra. Així mateix, comença la temporada donant a les dones un paper més protagonista que mai, cosa que es fa evident quan són elles les que han de negociar amb les forces policials, i sense tenir cap as a la màniga. I amb un exèrcit poc professional, una mica estil Torrente, format per militars corruptes desitjosos de menjarse’ls crus que estan capitanejats per un comandant, Sagasta (José Manuel Seda), per a qui uns ostatges morts no són més que danys col·laterals.

Els nous personatges Els nous personatgesEn aquest capítol ja es presentarà la nova incorporació a la sèrie, Rafael, el fill de Berlín, a qui dona vida un sempre encertat Patrick Criado, que, com es mostra en un ‘flashback’, no té res a veure amb el seu progenitor: s’ha llicenciat en enginyeria, és tímid, introspectiu, intel·ligent, amb pinta de savi despistat i no vol sentir a parlar de cometre un atracament. El seu pare, tan pertorbat com seductor, farà servir el seu poder gairebé hipnòtic per aconseguir convèncer-lo.

Un altre dels personatges és René, interpretat per Miguel Ángel Silvestre, que apareixerà en els records de Tokiocom aquest primer gran amor que tant la va fer vibrar: el que li feia l’amor apassionadament, ressacosos encara del xut d’adrenalina que els havia donat cometre un atracament junts.

La resta –Tokio (Úrsula Corberó), Denver (Jaime Lorente), Bogotá (Hovik Keuchkerian), Estocolm (Esther Acebo)....–, encara tocats emocionalment per la mort de Nairobi, l’ésser més noble de tots, comença a acusar l’esgotament i a prendre decisions desesperades, sense anar tots a l’una. Un descontrol motivat, en part, per l’absència del ‘Profesor’, que tan bé sempre ha sabut dirigir-los i apaivagar els seus caràcters impulsius i violents.

Tornarà a tenir el protagonisme que sempre ha reclamat Arturo Román, un ostatge ja vocacional, perquè després de ser-ho involuntàriament en el primer atracament, es va introduir en el segon portat per la seva personalitat narcisista i la seva obsessió per convertir-se en l’heroi. I es presentarà de nou una policia a la desesperada, encapçalada per l’enrabiat comandant Tamayo, que intenta frenar el subinspector Ángel. Un cos policial matusser com el Coiot que sempre acaba guanyant un Correcamins vestit de vermell i amb careta de Dalí. Aquests atracadors espavilats i tremendament carismàtics, dels que l’espectador sempre hi empatitza. Ja veurem com acaben...

Aquest article i molts més els podràs llegir a la nostra web revistadevic.cat

Volem tenir cura del més important, el somriure de tots vosaltres

20%

en Ortodòncia*

VIC

Carrer Jacint Verdaguer, 15

93 881 43 50

Més de 350 clíniques

2.000 dentistes a la teva disposició

8 milions de somriures

Promoció vàlida per a pressupostos acceptats de l’1/9/2021 al 30/9/2021, aplicable sobre l’import total del pressupost acceptat. Tractaments subjectes a prescripció facultativa. No acumulable a altres descomptes i promocions. Consulteu les tarifes dels tractaments a la vostra clínica Vitaldent. No compatible amb tipus de finançament amb interessos subvencionats per Vitaldent. 08978600.

22

Revista de Vic Setembre | Octubre

Moda by Cristina Comerma

A

viat direm adéu a l’estiu, tot

coincidint amb el Mercat de Música Viva de Vic, el qual marca, com sempre hem dit amb les meves amigues, la data on has de posar el nòrdic. Amb ell venen els jerseis, els pantalons llargs, les sabates tapades,… o també aquella època en què veus a noies vestides d’estiu així com d’altres que ja van amb botes.

Tant si ja tens ganes de jersei com si no, tard o d’hora, hi hauràs de caure. Un cop te’l posis, ja no te’l trauràs de sobre.

I ja que ha de venir la fresca, et deixo algunes propostes de tardor: #1_Texà En totes les seves varietats, formes i colors.

Defuig dels bàsics per no sentir-te que vas sempre igual. Una bona combinació són texans de tall alt amb una camisa floral (amb el baix amagat sota els pantalons). Si vols, pots complementar-ho amb un bon cinturó. #2_La bomber Sí, torna amb un estil col·legial, ja sigui encoixinada o no. La bomber funciona tant com a jaqueta o bé com si fos un jersei. És a dir, perquè t’abrigui, o sobre una camisa o samarreta bàsica, com una capa més.

Per donar-li un estil extra, arremanga les mànigues. #3_Un mocador al cap Ha sigut una de les últimes tendències d’estiu, molt vist a instagram, com a complement del biquini.

Doncs bé, sembla que

(potser perquè ha arribat a les acaballes d’estiu) de moment es queda. I com te l’has de posar? Doncs estil pirata, no hi ha més secret. Això sí, opta per un de seda o teixit semblant. I quan te’l pots posar? Doncs gairebé et diria que el deixis per la nit, una festa, un esdeveniment especial…

Què ens posarem aquesta tardor?

#4_Mocasins Malgrat que la primera reacció probablement sigui una ganyota, ja que a priori semblen més masculins que femenins, et sorprendrà veure'ls com es llueixen en l’street style, en un estil d’allò més femení.

Amb què combinar-los?

Doncs amb el prime estil descrit, per exemple: un texà. També són d’altres opcions amb un vestit jaqueta o amb faldilla, ja sigui curta o llarga. #5_Armilla i pantalons de pinça Una bona opció d’entretemps. És com dur un vestit jaqueta però la part superior és una armilla. Així, ben fresca. Et funciona per un working girl, un afterwork, o un sopar. És a dir, ideal per aquells dies que surts de casa ben d’hora ben d’hora i tornes ben tard ben tard. #6_Estampats I per últim, els estampats.

Si fas una cerca ràpida veuràs que s’aposta per tots: de quadres, de ratlles diplomàtiques, asimètrics, etc. però si en sobresurt un, aquest és l’animal: zebra, tigre,.. i gairebé qualsevol animal que et passi pel cap.

criscomermablog.com

Saps que tinc un bloc maquíssim on parlo de la moda i aquestes coses que tant m'apassionen? Ah! També em pots contactar i subornar perquè parli de la teva línia de roba, complements o cosmètics!

A la terrassa o el menjador, vine a passar una bona estona i descobreix les especialitats de la casa.

NOU BAVIERA, HO FEM PER TU, COM SI FOS PER NOSALTRES!!

Carrer de Jacint Verdaguer, 36, Vic, 930 19 55 51 noubaviera.com

Tancat per vacances del 27 de setembre al 20 d'octubre.

Ambdós inclosos