Revista de Vic 45 Maig 2018

Revista de Vic Revista gratuĂŻta revistadevic.cat Maig | Juny de 2018 NĂşm. 45

llonganissa

de vic

Vic FM www.vicfm.cat

La ràdio a Vic té un nom, i aquest nom és VICFM Escolta’ns a www.vicfm.cat

Editorial

La portada

es primeres referències escrites sobre la Llonganissa de Vic daten de l’any 1456. Antigament aquest producte s’elaborava a les masies ubicades a la Plana de Vic com un mètode de conservació de les carns, tot aprofitant les particulars característiques climàtiques de la zona. Per tal de protegir aquest producte ancestral els seus elaboradors sempre hem mirat de preservar-ne el nom, la qualitat i la manera de fer tradicional.

Música

Moda

Dret

26 30

Un Passeig per Vic

10 compositors de música clàssica claus en la Història (Part I) festyleval

Llei de la segona oportunitat

Plaça de la Catedral

Creixement personal i L’altre informació

Es festa Major i Com fer que els nens llegeixin

Revista de Vic Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.com Administració Marta Anglada Redactors Núria Dot Oriol Casellas Xavi Ruiz Cristina Comerma Manel Montero Toni Coromina Cristina Masramon Andreu Gomez Eduard Olivan Miquel S. Molist Badiola Dipòsit legal: B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions Pare Gallissa 08500 Vic (Barcelona) Telèfon: 655 45 42 33 Mail: info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

Editorial

XAVI Ruiz

envinguts a un nou número de la Revista de Vic. Permeteu-me començar aquest editorial, parlant del tancament de la llibreria La Tralla. De sobte hem vist com una de les llibreries més icòniques de la ciutat tancava fa uns dies, per la falta de vendes en aquest sector. Però a Vic encara tenim molts llocs per anar a buscar llibres, i és per això que donem la benvinguda a Muntanya de llibres a la revista, on ara, ells seran els responsables de la secció dels llibres i on a partir d’ara també trobareu la Revista de Vic amb un mega expositor.

També hem de donar la benvinguda a la nova app de VicFM, amb la que podrem escoltar la ràdio líder a Vic, a través del nostre telèfon intel·ligent, amb la qualitat de sempre. A la portada hem volgut rendir homenatge a un producte molt nostre i que segur que un 99,9 de la població l’ha provat, la llonganissa de Vic, un producte que s’ha fet famós a tot el món pel seu sabor i al seu segell de qualitat. Us deixem amb un nou número farcit d’articles i consells comercials, i esperem que en gaudiu molt igual que nosaltres fent-la. Recordeu que ens podeu seguir a les xarxes socials Facebook i Twitter i a través de www.vicfm.cat. Ens podeu enviar comentaris o articles a: info@larevistadevic.cat

REGALA CULTURA, REGALA REVISTA DE VIC. Carles Costa i Muntadas

Manuel Montero i Cueto Pròleg de Cristina Masramon i Martín

Un Passeig per Vic La policia de Vic Recull d’un segle i mig d’història

Revista de Vic

Mùsica 10 compositors de música clàssica claus en la Història (Part I)

ns parlen de compositors de música clàssica i ens imaginem a uns genis excèntrics, normalment amb perruca i aires de divos ... Però, a quants d’ells sabries reconèixer? Quan els veus programats en un festival de música clàssica, saps a quin període musical pertanyen? I què van aportar a la història? No? Doncs segueix llegint, que et portem una llista amb els deu imprescindibles.

Claudio Monteverdi (1567 - 1643). el Renaixement Si bé la història de la música es remunta a les tribus prehistòriques, vam començar el nostre recorregut pel Renaixement (finals del segle XIV - segle XVII). Va ser llavors quan els compositors de música clàssica van poder per fi imprimir les seves obres. La impremta de Gutenberg (1450) va contribuir a la difusió musical. En aquesta època, a més, neixen els primers sistemes d’afinació d’instruments i es comença a alterar les notes amb sostinguts, bemolls i becuadros, buscant una major expressivitat. Hi ha diverses escoles musicals renaixentistes: la franc-flamenca, l’anglesa, l’alemanya, l’espanyola ... I sobretot, la italiana, que destaca per Giovanni Pierluigi dóna Palestrina i per Claudio Monteverdi. Monteverdi és un compositor de música clàssica clau en la transició entre el Renaixement i el Barroc musical. Són famosos els seus madrigals (peces musicals de tres a sis veus que expliquen una història laica), així com L’Orfeo, que es considera la primera òpera de la història.

Georg Friedrich Haendel (1685 1759). el Barroc La característica principal de la música barroca (de 1600 a 1750) és el contrast: es busca l’oposició en el ritme, en els matisos, en la sonoritat, en els instruments, etc. A més, en aquesta època sorgeix l’orquestra (que de moment és tot petita) amb instruments agrupats per famílies: corda, vent i de vegades percussió. Friedrich Haendel és un dels més importants compositors de música clàssica d’aquesta etapa. Alemany nacionalitzat anglès, Haendel comença escrivint òperes en italià, sense èxit. No obstant això, s’adona que en anglès si que funcionen, així que

Maig - Juny 2018

Johann Sebastian Bach (1685-1750) dedica la seva carrera a obres instrumentals i vocals en aquest idioma. Posava música als grans esdeveniments de la cort, per exemple la Música aquàtica, composta per les passejades en vaixell pel Tàmesi del rei Jordi I. La seva obra més famosa és El Messies, una de les peces fonamentals de la música sacra de tots els temps. Antonio Lucio Vivaldi (1678 - 1741). el Barroc Vivaldi va néixer en una família de músics, i va començar a estudiar a l’escola de Sant Marc de Venècia. Per seguir la seva vocació musical, es va ordenar sacerdot, de manera que es va guanyar el sobrenom de “el capellà roig”, ja que era pèl-roig. No obstant això, el compositor i músic italià va oficiar poques misses i demostrava escàs interès per la vida religiosa. Per contra, Antonio Vivaldi és un dels compositors de música clàssica més prolífics, ja que va compondre més de 700 obres, entre elles 46 òperes i més de 400 concerts. El més famós és el Concert opus 8, RV 269, 315, 293, 294: en altres paraules, Les quatre estacions. En realitat són quatre concerts, amb una intenció clarament pictòrica: cada instrument

representa una mica descriptiu del paisatge, rierols, ocells, focs, etc.

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750). Fi del Barroc Considerat per molts com el més gran dels compositors de música clàssica de tots els temps, la carrera de Bach es pot dividir en diverses etapes. Es corresponen amb les ciutats on va viure: Arnstadt (1703-1707); Mülhausen (1707-1708); Weimar (17081717); Köthen (1717-1723) i Leipzig (17231750). El seu període en Köthen va ser un dels més fèrtils musicalment parlant: d’aquesta època són els seus dos concerts per a violí i els sis Concerts de Brandenburg. No obstant això, les seves obres més conegudes són de l’època de Leipzig. Es tracta de les seves dues Passions (Passió segons Sant Mateu i Passió segons Sant Joan), la Missa en si menor i l’Oratori de Nadal. Tal és la seva importància en la història, que es considera que amb la mort de Johann Sebastian en 1750 va finalitzar l’era Barroca en la música.

Revista de Vic

SÍ,

renova la teva llar més fàcil que mai

269€ Conjunt moble MANNING de 80 × 46 cm

Revestiment ALBINE RELLEU perla 30 × 90 cm

13,95€ m²

Vine a visitar-nos i troba tot el que necessitis en ceràmiques, banys, cuines i materials de construcció

Euromat

ceràmiques · banys · construcció · cuines C. Torelló, 21 · Vic · Tel. 938 890 119 Crta. de la Gleva, s/n · Manlleu · Tel. 938 502 656 Av. de Roma, 109 · Manlleu · Tel. 938 513 861 C. Sant Amand, s/n · Ripoll · Tel. 972 715 022 www.gammaeuromat.cat

ollir el teu

vine a rec

CATÀLE

Entrevista Martí Gironell, Premi Ramon Llull 2018

ràcies a una bona dosi de tenacitat, sacrifici i esforç, Ceferino Carrión, un jove fugitiu de l’Espanya franquista, va acabar convertint-se uns anys més tard en Jean Leon, un dels empresaris més admirats de Hollywood. Una vida que el periodista i escriptor Martí Gironell (Besalú, 1971) ha novel·lat sota el títol La força d’un destí (Columna Edicions), obra guanyadora del Premi Ramon Llull 2018. Com li arriba a les mans la història de Jean Leon? Vaig conèixer la història d’en Jean Leon en un dinar del diari El Mundo a Catalunya, en el qual estàvem convidats cinc escriptors. Abans de començar ens van posar una ampolla de vi Jean Leon sobre la taula i ens van explicar qui hi havia darrera d’aquell nom. La vida d’un home, Ceferino Carrión, que havia fugit de Santander i havia arribat a Los Angeles, on havia conegut Frank Sinatra, James Dean, Marilyn Monroe, J.F. Kennedy, Ronald Reagan, etc. Vaig preguntar si algú altre estava interessat amb aquell personatge i davant la negativa, l’endemà mateix, vaig començar a capbussar-me en la seva vida. Com ha estat el procés de documentació? A part de consultar documentals, documentació de l’època, hemeroteques de diversos mitjans, i biografies de totes aquestes estrelles; van ser molt importants les converses amb l’Ana, una de les seves germanes que encara viu a Barcelona; el seu fill, Jean Leon Jr, que actualment viu a Tailàndia però ve bastant sovint aquí; i en Jaume Rovira, aleshores un enòleg de les caves Nadal amb qui Jean Leon va aconseguir el somni de fer un vi al Penedès. Aquestes persones m’han explicat les tres cares del personatge: el germà, el pare i l’empresari. I un cop tens tota la informació, què t’enamora d’ell? Jean Leon és un lluitador, un somiador, un aventurer i una persona que creu en si mateix. I representa valors com la constància, la tenacitat o el sacrifici. La força d’un destí explica la voluntat d’un home que creu en ell mateix i que les seves idees, projectes i somnis poden fer-se realitat, malgrat és conscient que serà un perible llarg, amb moltes complicacions i giragonses. Jo em vaig encomanar de la seva força. I, sobretot, em va fascinar la seva energia, perquè, malgrat venir d’una família de perdedors, sempre té l’empenta suficient per tirar endavant i sortir-se’n. L’èxit també demana sacrificis. Quina és la part fosca de Jean Leon? La Katie, la seva dona, és la gran damnificada d’aquesta història. Sempre ens fixem en el triomfador quan arriba al final del seu trajecte, però poques vegades mirem enrere per veure aquell peatge que hem pagat. I, tot això, de forma explícita també hi és a la novel·la. Es veu com Jean Leon crema etapes a costa de què i de qui. I aquesta part de la seva vida no s’amaga perquè ell volgudament va fer una aposta pel seu somni, la seva feina i la seva empresa sabent que hi hauria danys col·laterals com és la família.

Maig - Juny 2018

A La força d’un destí hi ha més ficció que realitat? Estic enamorat d’una frase d’Umberto Eco que diu: “la ficció és una gran eina per comprendre la realitat”. I aquesta és la premissa que sempre he aplicat a les meves novel·les. Tu parteixes d’un personatge que pots situar històricament en un context i a partir d’aquest t’emportes el lector de bracet a viure la història. En aquesta novel·la no destaco què és històric i què no perquè ens movem en el terreny del cinema, de les il·lusions i dels mites. Ara bé, confesso que un percentatge molt alt d’escenes i de diàlegs són reals i extrets d’una biografia descatalogada i escrita per Sebastian Moreno que es diu El rey de Hollywood. ...i amb aquest llibre arriba el Premi Ramon Llull. Rebre el Premi Ramon Llull és un reconeixement que em fa molt de respecte i il·lusió per a la projecció impagable que suposa per a la novel·la. Des del 2017, amb El pont dels jueus, he reconegut el país compartint amb la gent aquelles històries que a mi m’han encuriosit i emocionat. I, ara, encara tinc més visibilitat, més possibilitats d’anar arreu, més audiències i més lectors. Ser guanyador del Premi de les Lletres Catalanes també vol dir representar a l’estranger una cultura i un país. I, finalment, suposa un reconeixement a la feina d’aquests deu anys picant pedra.

Ara ja et sents més escriptor que periodista? Sóc les dues coses. El periodisme m’ha donat un domini del llenguatge que ara no tindria. Ser escriptor és un ofici, vas aprenent al llarg dels anys. El periodisme també m’ha ajudat a connectar més amb la gent. Per mi el llibre és un mitjà de comunicació més a través del qual explicar i compartir sensacions, històries i coneixement. He optat per deixar el periodisme en actiu, però no em tanco a fer col·laboracions a mitjans. Aquest llibre serà traduït a diversos idiomes. Et preocupa l’afectació que la situació política a Catalunya pot tenir a la cultura catalana i concretament al sector del llibre? No hem de deixar que la situació política actual afecti a la cultura ni a la seva projecció. Però no podem obviar que vivim unes circumstàncies que no són normals i que molts projectes culturals han quedat estroncats pel 155. Per tant, hem d’empènyer perquè puguem normalitzar la situació com més aviat millor i intentar que no se’n ressenti la cultura. Cal tornar a la normalitat, sense oblidar que hi ha gent a la presó tancada injustament i persones exiliades. I espero que aquesta tornada a la normalitat no sigui passant altre cop per les urnes perquè és un cansament que no crec que la ciutadania pugui suportar i que no ens mereixem.

Revista de Vic

Vicreu

Vicreu_Oficial

PAE d´Osona · Mas de la Mora 12F · T 93 889 33 52 · vicreu.net

Nosaltres podem!

Jardineria intel·ligent

Moda

#festyleval CRIS Comerma

omença l’època dels festivals: bon temps, bona música i bona companyia. A hores d’ara de la vida poca cosa més es pot demanar. Bé sí, ben pensat sí que se li pot demanar una altra cosa a la vida: només cinc minuts amb les ulleres netes. Però crec que això és demanar massa. Tornant on érem, el festival per excel·lència de les it girls, aquell que fa tanta ràbia en veure’n fotos a Instagram, és el de Coachella; estilismes boho chic, d’altres més rockers o outfits que se’ls hi ha nat totalment la pinça. Jo no hi he estat mai a Cochella (temps al temps) però de ben segur que els festivals del nostre país no tenen res d’envejar. N’hi ha per a tots els gustos i a tot arreu del país. Us deixo amb quatre propostes que de ben segur us interessaran i que gaudireu encara més si lluïu els estilismes més adequats per a cada ocasió:

#1_Primavera Sound

Barcelona, del 30 de maig al 3 de juny Festival de renom entre festivals. Remarquem que es fa a Barcelona, on no i manca l’aglomeració i les temperatures elevades ja en aquesta època de l’any. Si tens la sort d’assistir al Primavera Sound el millor dress code és amb estil rocker: shorts amb el baix desfilat, cinturó negre amb sivella platejada i, la clau del look, una samarreta màniga curta negre tot picant l’ullet a alguna banda de música mítica dels anys 90 (això fa ser guai i cool). Com que cap al vespre refresca, una camisa lligada a la cintura (com quan tenies 15 anys) et serà la teva gran aliada. Això sí, posada amb una mica de gràcia, és a dir, com més desmanegada quedi, millor. Unes botines negres per arrodonir el look (si són Dr. Martens ho petaràs) i una motxilla per anar més còmode. Si t’hi atreveixes, el maquillatge que sigui exagerat, amb molt de brilli brilli i estrelletes enganxades als pòmuls. Let’s rock!

#2_Embassa’t Sabadell, 8 i 9 de juny

Ens endinsem al Vallès, més concretament a aquella ciutat que està just després de l’Ikea. Artistes de casa són els protagonistes de la nova edició de l’Embassa’t, que per cert el programa promet i molt. Per a aquest festival ens podem atrevir ja amb un vestit, per què no? Però ull, sigues previsora i tingues present que hi haurà algun moment en què t’asseuràs a terra, o a la gespa o vés a saber en quin tipus de superfície... que això de fer assentaments col·lectius als festivals es porta molt, encara que no et vingui de gust s’han de fer, i punt. Com ja esmentava en anteriors articles, aquest serà l’estiu dels wrap dress, aposto doncs per ells per a assistir a

Maig - Juny 2018

l’Embassat. D’estampats de polka dots (o de “topos” més cutrament dit) de color marró i els “topos” blancs. Unes vambes tipus Converse o sembla que ara estan més de moda les Vans. Bé, tant és, les que tinguis, però blanques, això sí. I què me’n dius de la bandolera? Hi dóna un toc chic, a més de la comoditat de poder-te-la creuar i poder cantar, saltar i ballar sense parar.

#3_Canet Rock

Canet de Mar, 7 de juliol I qui no té ganes de Canet Rock? Ara bé, s’ha de dir que el Canet Rock és només per valents. Tantes hores donant-ho tot, al peu del canó, amb una calor infernal. Admirable. Per això el més important per aquest dia és que vagis el més fresc i còmode possible, i el cap protegit! Un barret tipus fedora ideal, no fa suar i et protegirà dels raigs solars. Respecte a la comoditat apostarem per un “peto” o granota (m’hauré d’inventar una paraula en català que soni millor que “peto” o “granota”). Una samarreta marinera com la de la foto és súper ideal per complementar o també amb un crop top.

#4_Cap Roig 8

Calella de Palafrugell, juliol i agost Una copeta de cava, brisa marina i la millor música actual. El Festival de Cap Roig es podria resumir així. La ubicació i el paisatge són immillorables, tot encantador, i com a tal es mereix que llueixis les teves millors gales. Els concerts són a la nit i just al costat del mar, per tant no t’oblidis d’agafar una jaqueta que quan portis una estona asseguda et farà falta. Un bon vestit que et faci sentir especial com el concert que viuràs serà la millor de les opcions, com per exemple el vestit blau cel de la dissenyadora barcelonina Maria Roch. De llarg, cabell recollit, lluint morenor. Com a complements, les últimes joies que t’hagis comprat en alguna botiga hippie chic de Calella de Palafrugell juntament amb una cartera de mà (també hippie, per descomptat). Així què, a quin concert dius que anem?

Revista de Vic

Lectura Aprèn a dibuixar animals: un mètode per a ments inquietes

audeix dels teus esborranys. Estima les teves línies tortes. Esborra l’estrès descobrint el divertit que pot arribar a ser dibuixar. Res t’agradaria més que esborrar el teu estrès de la faç de la Terra i fer-ho d’una forma creativa? Ets un artista en potència que no s’atreveix a fer el salt i empunyar el llapis?

clou més de quaranta exercicis per a tots els públics, des de futurs dibuixants experts fins aquells que simplement vulguin passar una bona estona intentant-ho. Tapa tova: 96 pàgines Editor: ROSA VENTS; Edició: 001 (17 de maig del 2018) Col·lecció: OBRES DIVERSES Idioma: Espanyol ISBN-10: 8401021049 ISBN-13: 978-8401021046

Doncs aquí tens l’eina definitiva, un llibre que et convida a equivocar-te tantes vegades com vulguis perquè només pretén que et diverteixis dibuixant animals. Dissenyat per una premiada il·lustradora que ens proposa tècniques senzilles per convertir taques d’aquarel·la a simpàtics dibuixos, in-

L’Illa Dels 5 Fars ¿Encara tens aquell refugi a Menorca? Vés a passar-hi uns quants dies i dedica’t a observar els fars». Aquest va ser el consell del Max, després d’assistir a una conferència seva en què no havia estat capaç de connectar

amb la gent.

El Ferran va anar a Menorca, en ple hivern, i els 5 fars de l’illa li van donar la resposta.

Mentre els observava amb calma, va poder descobrir el seu missatge, únic i irrepetible. Cadascun dels fars va revelar-li una de les 5 claus de la comunicació.

noves seccions no ficció ficció

C. Jacint Verdaguer, 31 — VIC muntanyadellibres.com

Ferran Ramon-Cortés (Barcelona, 1962) llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, consultor i professor de comunicació i escriptor. Els darrers anys ha dedicat a l’estudi de les les relacions interpersonals en l’àmbit laboral. Imparteix seminaris i tallers en universitats i empreses i altres institucions. Col·labora regularment amb diversos mitjans de comunicació, com El País Semanal, Catalunya Ràdio o RAC1.A part de L’illa dels 5 fars, ha escrit El quadern de bitàcola (2006), Virus (2007), Converses amb Max (2008), El Premi (2008) i Escoltar amb els ulls (2011). Tapa tova: 128 pàgines Editor: Labutxaca (7 de gener de 2014) Col·lecció: LB Idioma: Català ISBN-10: 8499307825 ISBN-13: 978-8499307824

vostra llibreria la n

Vols saber quin és l’estat de la teva salut? Nou programa d’exàmens mèdics: Iniciem un programa de proves i diagnòstics fets per especialistes en medicina interna per valorar l’estat de salut dels nostres usuaris. A qui va dirigit? A tothom que cregui que la prevenció és la millor manera de cuidar-se i evitar problemes majors en el futur.

Dr. Joan Brugués

Dr. Ramon Pujol

Llicenciat en Medicina i Cirurgia. Medicina Interna. Especialista en Medicina Intensiva.

Llic. en Medicina i Cirurgia. Especialitat en Med. Interna. Degà de la Fac. de Medicina de la UVic-UCC i Catedràtic de Medicina.

Demana’ns informació sense compromís sobre els tipus d’exàmens. Més informació a la web.

Plaça Catedral, 9. 08500 Vic. Tel. 93 889 22 29 www.consultoribayes.cat

Dret

Llei de la segona oportunitat ELISABET Jorquera

questa llei pretén donar una mica d’oxigen als petits empresaris i persones particulars que poden trobar una manera legal de solucionar problemes o deutes contrets quan la seva emprenedoria hagi fracassat.

Sobretot arran de la crisi profunda que la societat ha patit, aquesta llei pretén ser una llum de la qual no tothom n’és coneixedor. Però qui pot acollir-se a aquesta llei? I en cas de fer-ho, quins requisits ha de complir? Hi ha algun tipus de contraprestació negativa? Si tens dubtes sobre aquesta nova disposició, te les aclarim en aquestes deu claus.

1. Qui pot acollir-se a la llei? La Llei de Segona Oportunitat està dissenyada, sobretot, per a ciutadans particulars i per a professionals per compte propi (autònoms). Això suposa una clara novetat, ja que, fins ara, només les empreses comptaven amb un vehicle legal clar per a demanar l’exoneració dels seus deutes. Aquesta llei inclou particulars i autònoms que hagin fracassat en la seva aventura empresarial, que fins ara havien d’afrontar els seus deutes amb el seu patrimoni present i futur. 2. Quin és el primer pas per a acollir-se a ella? En primer lloc, l’emprenedor/deutor haurà d’intentar arribar a un acord extrajudicial amb els seus creditors. En aquest procés, que serà tutelat per un jutge, el deutor podrà liquidar els seus béns per a abonar els deutes que pugui pagar o pactar un calendari de pagaments per a fer front als dits deutes. 3. Quins requisits cal complir perquè l’acord extrajudicial sigui fructífer? La llei estableix diverses condicions. Entre elles: Que el deutor compensi els seus creditors amb la cessió dels béns no necessaris per a l’exercici de la seva activitat professional o amb accions de la seva pròpia companyia. En ambdós casos, el valor dels béns o les accions haurà de ser igual o inferior a la quantitat deguda. Que l’emprenedor proposi als seus creditors un pla de viabilitat i un calendari de pagaments per a fer front als deutes. El termini per a realitzar els dits pagaments no podrà superar els deu anys. 4. Hi ha alguna figura que ajudin a la negociació? Sí. En ser un procés tutelat per un jutge, l’emprenedor podrà sol·licitar l’ajuda d’un mediador concursal, que farà d’interlocutor entre l’emprenedor/deutor i els seus creditors. Si finalitza el procés de negociació (d’uns dos mesos aproximadament) i no s’ha aconseguit un acord, el deutor i el mediador concursal podran sol·licitar da-

Maig - Juny 2018

vant del jutge el concurs de creditors voluntari. 5. Quins requisits cal complir en el concurs de creditors? Una vegada que l’emprenedor hagi sol·licitat el concurs de creditors voluntari, el jutge podrà exonerar-li de gran part dels seus deutes sota dues condicions: en primer lloc, que el mateix jutge consideri que el deutor ja no té diners ni actius per a afrontar els seus deutes; en segon lloc, que la dita deutora hagi demostrat obrar de bona fe. 6. Què és exactament això de la “bona fe”? És un dels punts més importants (i polèmics) de tot el procés. Perquè l’emprenedor sigui considerat un deutor de bona fe, haurà de complir diversos requisits. Entre ells: Que, abans d’acudir al concurs, hagi intentat arribar a un acord extrajudicial amb els seus creditors. Que no hagi sigut declarat culpable en el concurs de creditors. És a dir, que el jutge no consideri que la seva insolvència ha sigut provocada expressament pel mateix emprenedor (el que en els concursos de creditors tradicionals es denomina ‘administració deslleial’). Que, en els deu anys anteriors a la petició de concurs de creditors, el deutor no hagi sigut beneficiat una altra vegada per la Llei de Segona Oportunitat i que tampoc hagi estat condemnat per delictes contra el patrimoni, contra l’orde socioeconòmic, de falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors. Que, en els quatre anys anteriors a la petició del concurs, l’emprenedor no hagi rebutjat una oferta d’ocupació “adequada a la seva capacitat”. Aquest és un punt polèmic, ja que la llei no detalla quins requisits ha de tenir la dita oferta per a considerar-la “adequada a la capacitat” del deutor. 7. L’emprenedor es deslliura de tots els deutes? En realitat, no. A l’hora de parlar dels deutes que poden

ser exonerades, la llei estableix dues excepcions: “els crèdits de dret públic i els crèdits per aliments”. És a dir, encara que es deslliuri dels deutes privats (bancs, proveïdors...), l’emprenedor continuarà havent de fer front als deutes contrets amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social, així com a la manutenció alimentària dels seus fills en cas d’estar divorciat. 8. Apareixerà l’emprenedor/deutor en alguna ‘llista de morosos’? Sí. Segons el text oficial, “l’obtenció d’aquest benefici es farà constar en la secció especial del Registre Públic Concursal per un termini de cinc anys”. 9. Qui tindrà accés al dit registre? Tal com dicta la llei, el registre podrà ser consultat per “les persones que tinguin interès legítim a esbrinar la situació del deutor (...), així com les Administracions Públiques i orgues jurisdiccionals habilitats legalment per a demanar la informació necessària per a l’exercici de les seves funcions”. És a dir, la llista podrà ser consultada per tres tipus d’agents socials: les Administracions Públiques, els bancs (davant d’una petició de crèdit, per exemple) o els possibles clients i proveïdors de l’emprenedor. 10. Els deutes desapareixen per sempre? En realitat, no. Qualsevol creditor podrà demanar al jutge la revocació de l’exoneració de deutes si, en els cinc anys posteriors a l’admissió de la ‘segona oportunitat’, el creditor entén que el seu deutor ha obrat de mala fe o ha obtingut ingressos en negre (per mitjà d’economia submergida). En principi, la llei atorgava als creditors un termini de cinc anys per a descobrir aquestes ‘trampes’ per part del deutor; no obstant això, el text final li concedeix un termini il·limitat per a fer-ho. Si el creditor demana la revocació de l’exoneració de deutes i el jutge l’accepta, l’emprenedor deixarà d’estar sotmès a aquesta llei i tornarà a contraure els seus deutes.

Revista de Vic

Mengem bé Galetes Americanes d’ametlles, xocolata i gingebre

Ingredients per 4 persones · 110 g de mantega

Tornem a barrejar amb una batedora i tamisarem a sobre la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal al gust.

· 90 g de sucre · 90 g de sucre morè

Per últim tallarem la xocolata a trossets petits amb l’ajuda d’un ganivet, aquesta xocolata també la vénen ja trossejada al supermercat per fer aquest tipus de cookies.

· 1 ou (a temperatura ambient) · 200 g de farina de blat · 2 g de llevat Royal

Farem una bola, la cobrirem amb paper film i la deixarem reposar 1 hora al frigorífic.

· 2 g de bicarbonat

Passat aquest temps traurem la massa i farem boles amb la mà d’uns 50 g, cada una,

· 2 g de sal · 200 g de xocolata

Ficarem el forn a 190 ° mentre fem el pes, les boles s’aniran escalfant.

· 100 g d’ametlles torrades i picades · aroma de vainilla

Agafarem la safata del forn, li posarem paper d’enfornar i després les boles de galeta separades entre si perquè no s’enganxin unes amb les altres.

· ½ culleradeta de gingebre

El temps de cocció és de 15 minuts a 180°. Un altre variant de galetes artesanes i naturals que agradaran a tota la família.

ANDREU Gomez

mb un bol afegirem a temperatura ambient, el sucre normal i el sucre morè.

Quan estigui barrejat incorporarem l’ou a temperatura ambient i l’aroma a vainilla al gust, la mitja cullerada de gingebre i els 100 g d’ametlles torrades i picades.

Hi ha testimonis que els assiris elaboraven galetes en recipients de fang i al seu voltant col·locaven brases o pedres calentes. A l’antic en una excursió. Egipte s’elaboraven unes galetes anomenades xait, les quals es troben representades a les pinLes galetes tures existents a la tomba de Rekhmir, a Tebes. A Grècia s’elaborava el dipir, que era un pa que es coïa dues vegades, i a Roma la galeta fou un aliment molt popular entre les legions romanes. Durant l’edat mitjana era molt habitual el consum de galetes i per acompanyar licors.

més senzilles com, per exemple, les conegudes com a Maria, s’utilitzen sovint en la cuina dels Països Catalans per a fer picades, espessir salses, per a arrebossats, gratinats, etc. com a alternativa al pasec i com a farina de galeta.

En francès s’estén la denominació de biscuits, que prové del vocable llatí bis coctus, que significa ‘cuit dues vegades’ (d’aquí prové també el mot bescuit). En anglès es diuen cookies. També existeixen galetes salades, que solen ser d’una mida bastant petita i habitualment es mengen a l’aperitiu. De vegades tenen formes Les galetes es guarden força temps a tempera- particulars, com per exemple, de peixet o de tura ambient, en un lloc fresc i sec, i són fàcils de bretzel. Unes galetes salades molt conegudes a transportar. Es mengen a l’esmorzar o per bere- Catalunya i Balears són les mallorquines quelis. nar o per acompanyar el cafè o el te. També es poden menjar entre hores, com a llaminadura o bé per recuperar forces, per exemple,

Cuiner: Andreu Gómez Restaurant Ona de Vic

Esmorzars Esmorzars de forquilla Entrepans Menú per endur Productes de qualitat Cuina casolana Carrer del Pla de Balenya, 1322 - Vic - Tel. 93 886 25 Maig 98,- Juny 2018 onarestaurant@hotmail.com

Revista de Vic

Abans

La conquesta dels aires de la Plana

MIQUEL S. Molist Badiola

i por a volar. La tècnica aeronàutica feia poc que s’havia consolidat però encara hi havia poques referències de la seguretat d’aquells aparells. Es recaptaven els diners abans, entre el públic assistent que hi volia col·laborar, ja que, vés a saber on aterrarien. Estant situats a la Plaça, hi devia haver molta expectació. Fins i tot, deien que es rifaria “un xay entre´els seus favoreixedors”.

er sort, no patiren desgràcies personals els tripulants del globus que va topar, el 23 de març passat, amb un edifici situat a la porxada nord de la Plaça Major. Era un dels participants al Concurs Internacional de Globus del Mercat del Ram que organitzà Miquel Masallera. Causà lleugers desperfectes en l’immoble (la canal i algunes teules); en concret, al tercer i quart pis. Els bombers van actuar ràpidament per evitar el perill que pogués ocasionar la caiguda d’algun fragment a algun despistat que passegés per sota.

Arribava el moment d’enlairar-se. Moments després de separar-se del terra, es va veure sortir una flama de la part superior. L’aeronauta se n’adonà del perill en fer una “de sus acostumbradas piruetas ó volteretas en el trapecio” (El Norte Catalán de 17 d’agost de 1907). Vist això, dedueixo que tot aquest xou tenia molta relació amb un espectacle circense i, no tan fotogràfic/paisatgístic. M’acaba de confirmar aquests pensaments un altre article del 24 d’octubre de 1906, del mateix diari, que explica que “al corral d’en Jan Vilá s’hi aixecà un globo que portava penjat en un trapezi a un negrito” .

Pel que fa als danys materials del globus foren pocs. Es va estripar lleugerament la part inferior de la tela havent d’aterrar de manera accidentada (segons els mossos d’Esquadra) en un camp. S’encarregarà dels danys l’assegurança que tenien contractada.

Era un moment de màxima tensió per en Vilaregut, però no per això va perdre la serenitat i el seny. Sabé dominar la situació, circumstància que li serví per a deslliurar-se d’una mort segura. A mesura que el foc augmentava, el globus, que s’havia elevat a una considerable altura, va anar descendint ràpidament anant a caure prop del cementiri. Per sort, al tripulant no li passà res.

És curiós... això em recorda, segons els apunts que tinc, un fet similar amb un altre globus. Si reculem uns “quant anys” enrere, veurem un canvi radical en la situació descrita. Concretament, el diumenge dia 11 d’agost de 1907 a la tarda s’enlairà un globus, també a la Plaça, anomenat Relámpago pilotat per l’aeronauta Sr. Vilaregut. Era el substitut del Capitán Ojeda que es trobava malalt en aquells moments. Abans de l’enlairament, el mateix pilot passà una bossa entre el públic assistent per a “sufragar los gastos que ocasiona tan peligroso y sensacional espectáculo” (Gazeta Montanyesa de 10 d’agost de 1907). S’ha de pensar que, en aquell temps, tot just es començava a conquerir els cels. Hi havia, per a la majoria de la gent, respecte, inseguretat

Maig - Juny 2018

El globus és el que tingué greus desperfectes. El portaren al solar de Can Masgrau, lloc on també, la congregació dels Estanislaus, guardava el material utilitzat per a la cavalcada dels Reis Mags. Possiblement per la molta calor que feia en aquell dia (estaven en plena canícula) o per unes guspires del motor, de sobte, es tornà a encendre la tela del globus quedant malmesa quasi en la seva totalitat. El foc l’apagaren el “Jefe Auxiliar de los Somatenes y algunos vecinos”. El propietari de Relámpago i la seva família subsistien gràcies a ell i, en conseqüència, quedaren en la major misèria al no haver-hi assegurances que cobrissin aquells fets. Fruit d’això, una set-

mana després, l’amo del globus passà per la redacció de la Gazeta Montanyesa i els manifestà que, havent-se-li cremat completament dit globus i estant autoritzat per les Autoritats, passaria a fer una col·lecta pública per construir un nou globus al qual posaria, en agraïment, el nom d’aquesta Ciutat. Fora d’aquest contratemps, aquella època estava de moda qualsevol “conquesta de l’aire” que es fes. Una altra d’elles va ser la dels aeroplans. La Gazeta Montanyesa de 26 de setembre de 1908 ens relata com “uns eixerits jovincells”, a la banda del torrent de Sant Jaume (recull les aigües de la zona de Malla), en van engegar dos, un dels quals anava perfectament. Aquests aeroplans eren aparells alats amb motors molt rudimentaris, però tingueren el privilegi de ser els primers que van volar pels cels de la Plana. El periòdic pronosticava que “és fàcil que dintre poc veiem voleiar-ne molts més”... tenia molta raó!

Revista de Vic

GUIA GASTRONÒMICA DE LA CIUTAT DE VIC

vols viure un estiu XL? Apunta't als Casals d'estiu de Vic. Inscripcions del 7 al 25 de maig

Activitats d'estiu per a infants i joves de 3 a 16 anys

Estiu S 1r fins a 3r Nascuts entre el 2009 i 2011

Estiu L 1r i 2n d’ESO Nascuts entre el 2004 i 2005

Estiu XS P3 fins a P5 Nascuts entre el 2012 i 2014

Estiu M 4t fins a 6è Nascuts entre el 2006 i 2008

Estiu XL 3r i 4t d’ESO Nascuts entre el 2002 i 2003

Estigues al dia i informa'ns en;

vic.educacio

@vic_educacio

www.vic.cat/CasalsEstiu

Rutes per Osona

De l’embassament de Sau al de Susqueda en bicicleta

quest agradable itinerari ens porta des de l’embassament de Sau al de Susqueda entre boscos d’alzines, castanyers, faigs i roures, amb un paisatge engorjat en alguns trams i majestuós i imponent en d’altres a causa de la presència dels cingles de Tavertet, Rupit i el Far, que dominen el paisatge al nord. Per accedir al punt de sortida de la ruta, s’agafa la carretera N-141d des de l’Eix Transversal o C-25, entre Santa Coloma de Farners i Vic, fins a la població de Sant Romà de Sau, a la comarca d’Osona. Des d’aquí seguim el camí fins a l’embassament de Sau. Es deixa el cotxe a l’aparcament que hi ha al costat de la presa de Sau i aquí comencem la ruta proposada, prenent la pista que davalla pel costat dret en direcció est, seguint el riu Ter per la riba dreta, camí que se seguirà fins al final del recorregut. Al cap de 0,89 km, ja a baix, es deixa una desviació a l’esquerra que travessa el Ter i puja per l’altra banda de la presa. De seguida, es creua la cabalosa riera Major per un pont deixant, abans, una desviació a la dreta. L’estat del camí millora i es comença a pujar. En el km 2,71 de la ruta, després d’un revolt a la dreta, es deixa un trencall a l’esquerra i apareix un avís de perill d’esllavissades: cal parar atenció, ja que el camí discorre durant 1,5 km per sota de marges verticals amb evident perill de despreniments de pedres. Entre pujades i baixades suaus, es continua per la pista principal deixant diversos trencalls secundaris a banda i banda. En el km 6,96 es deixa, a mà esquerra, l’antic camí de Querós que travessava el Ter per un magnífic pont gòtic medieval, encara en peu i que és visible si el nivell de l’aigua és prou baix. Al cap de 790 metres es deixa a la dreta una pista que duu al llunyà poble d’Osor pel coll de Serrallonga. Entre boscos d’alzines, castanyers i roures, s’avança vorejant l’embassament que, de mica en mica, s’eixampla per l’esquerra. Més enllà, la pista gira al nord. Cap als 9 km de recorregut, al nord-oest es pot veure, a l’altra banda de l’embassament i arran de l’aigua, l’església romànica de Querós i, si el nivell és baix, el pont de Querós.

Maig - Juny 2018

La pista continua resseguint el perfil de l’embassament. El bosc esdevé més espès i humit i apareix el faig. En el km 16,89 de la ruta, la pista cimentada de la dreta puja al santuari del Coll. Es prossegueix per l’esquerra per una pista ara sorrenca fins que s’arriba a l’embassament de Susqueda, ja en la comarca gironina de la Selva. La presa de l’embassament de Susqueda és d’enormes dimensions i té un mur de contenció de 120 metres d’alçada. Val la pena travessar-la. Des d’aquest punt, es desfà el mateix camí seguit fins aquí i tornem a la presa de l’embassament de Sau, el punt d’inici i final de l’itinerari proposat.

Fitxa tècnica Ruta en btt Ruta en btt Dificultat tècnica Dificultat tècnica: Alta Distància Distància: 37,22 km Temps efectiu Temps efectiu: 2 hores Desnivell pujada / baixada Desnivell pujada / baixada: +402 m. / -402 m Circular Circular: Sí Inici / final ruta Inici / final ruta: Presa de Sau Interès Interès: Natura / Cultura / Esport © Palau Robert - Centre d’Informació de Catalunya

Revista de Vic

Última oportunitat PORTES OBERTES DISSABTE

26 MAIG

DIUMENGE

27 MAIG

Us hi esperem!

Dissabte de 10:30 a 19h Diumenge d’ 11 a 14h

PISOS DE 2 i 3 DORMITORIS ● ENVOLTATS DE ZONES VERDES ● DAVANT DE L’ATLÀNTIDA ● PLACES DE PÀRQUING, TRASTERS I LOCALS

Essència Control del pes: Apunts a tenir en compte. LAURA Folgarolas

ots podem ajudar al fet que el nostre organisme consumeixi més calories.

Pot passar que dues persones que prenguin les mateixes calories durant el dia i fan exactament el mateix exercici, poden c remar les calories de manera diferent. És important tenir en compte els següents punts: * Cal evitar l’estrès. A més nivell d’estrès, normalment, més augment de pes. Aquest fa que el nostre organisme alliberi cortisol (Hormona produïda per la glàndula suprarenal) que s’allibera com a resposta a l’estrès. Cal aprendre a relaxar-nos per evitar l’estrès i els seus efectes negatius no només en l’augment de pes, sinó en tots els aspectes de salut en general. * No saltar-nos cap àpat durant el dia. Si penseu que no esmorzar o no sopar us ajudarà a perdre pes, esteu molt equivocats. Cal mentalitzar-se que aprimar-se no és sinònim de passar gana... Al contrari!! Cal menjar, durant el dia, cada 3-4 hores com a màxim. Si el nostre cos no rep l’aliment necessari, aconseguirem que el metabolisme s’alenteixi, entri en mode de reserva de greixos i, en lloc de perdre greix el que perdem sigui massa muscular.

múscul=metabolisme més lent. A partir dels 35 anys, si no fem res per evitar-ho, comencem a perdre massa muscular. Són moltes les persones que es pensen que portant una dieta baixa en calories i caminant 60 minuts al dia podran assolir els objectius, i això pot ser suficient al principi però, amb el pas del temps cada vegada serà més difícil mantenir-se. Per tant, és molt recomanable combinar exercicis aeròbics amb exercicis de força per guanyar massa muscular i accelerar el metabolisme.

* Ull amb la pèrdua de massa muscular!! Com he dit abans, perdre massa muscular no és gens recomanable. Menys

* Tenir un son de qualitat és essencial pel bon funcionament de tot l’organisme. Re-

cordar que el cos es recupera durant les hores de descans i per tant, una mala qualitat d’aquestes influirà negativament en tota la salut. Parlant del control del pes, no tenir un son de qualitat influirà en què els nostres nivells d’estrès pugin i se segregui més cortisol. Si necessites ajuda per arribar al teu objectiu, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres al 93 883 66 70 o bé a esencia@essencia.cat

“ T'ENSENYAREM A ENTRENAR, T'ENSENYAREM A CUIDAR-TE.” Sala de fitness Sala de classes dirigides Programes d'entrenament específic Estiraments assistits Steps Pilates

Carrer d'Enric Prat de la Riba, 13, Vic 93 885 57 06

C/ Pla De Balenya 24 Vic

Tonificació Tonostep Tonosuau Fusiósuau Circuit Zumba

938 89 34 87

ZONA MIL·LENARI

PISOS D’OBRA NOVA A VIC

ZONA AMBULATORI

3 hab., bany, bany auxiliar, cuina office, menjador gran, ter- 3 hab. dobles, 2 banys, cuina office, safareig, menjador gran, rassa, gres i parquet, armaris encastats, calefacció, persianes terrassa, parquet fusta natural, tancaments d’alumini minimalista, fusteria lacada de color blanc, aire condicionat, exteriors. motoritzades, tancaments de PVC oscil·lobatent, exteriors.

QUALITAT, CONFORT I EXCLUSIVITAT, UN SOMNI AL TEU ABAST CASES D’OBRA NOVA

OCASIÓ A VIC CASA AMB BAR-RESTAURANT

165m², 4 hab., 2 banys, cuina office equipada, terrassa, gres i Restaurant amb llicència. Cuina equipada per començar a treparquet, jardí gran, garatge 2 cotxes, tancaments d'alumini, ballar. 55 places. Habitatge amb parquet, calefacció, 3 hab., fusteria de roure, aigua sanitària amb energia solar. bany, cuina, menjador i gran terrassa. Zona de gran creixement

Preu immillorable. Vine a informar-te

Preu: 210.000€

TORRE A TONA

Ref. 02135

PIS A VIC

674m², 5 hab. dobles, 3 banys, cuina office 20m², safareig, 80m², 3 hab. dobles, 2 banys, cuina independent 8m², menjamenjador 40m² amb llar de foc, 5 terrasses, parquet, jardí dor 21m², traster, parquet, ascensor, calefacció, vidres dobles 330m², garatge 2 cotxes, calefacció radial per terra. (PVC), fusteria de faig, exterior, assolellat, Piscina comunitària.

Preu: 475.000€

Ref. 01785

Preu: 160.000€

Ref. 00547

T’ACONSEGUIM EL MILLOR FINANÇAMENT DE LA HISTÒRIA, VINE A INFORMAR-TE HABITATGE, Plaça Estació, 8 VIC ( BCN) Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com info@habitatge.com

Article d’opinió

Lliçó infantil

TONI

Coromina

’essència de l’ofici d’escriure són les lletres; les paraules i els conceptes venen després

Tinc una especial predilecció pels mestres que donen eines bàsiques als alumnes perquè puguin formar-se i desenvolupar la seva creativitat. Però no tots tenen una capacitat pedagògica òptima per transmetre coneixements. Quan jo estudiava a l’institut, tenia una professora de filosofia molt erudita i experta en la matèria, però que no dominava el mètode pedagògic i em provocava un solemne avorriment. En canvi, un professor de literatura que no era cap llumenera sabia transmetre l’amor per la lectura i feia vibrar tota la classe. Fa uns dies, en el marc d’un cicle d’activitats relacionades amb els diferents oficis, vaig ser convidat per

Maig - Juny 2018

l’escola Guillem de Mont-rodon de Vic a fer una xerrada sobre l’ofici d’escriure adreçada als nens i nenes P5. Poc habituat a donar lliçons magistrals a uns alumnes d’una edat tan curta –sis anysvaig preparar l’al·locució basant-me en la premissa que la meva feina consisteix a ordenar paraules i conceptes, amb la finalitat d’explicar als lectors coses que s’entenguin i siguin enriquidores. Al cap d’uns minuts de dissertar sobre la diferència entre escriure una notícia o un article en un diari, o un conte, una nena em va demanar que primer expliqués com havia après jo a escriure les lletres, si amb un llapis o amb l’ordinador. I em va fer un gol per sota les cames, perquè els infants de P5, que es troben en el primer estadi del procés d’aprenentatge, estan descobrint el grafisme i el so (la música) de cada lletra. La nena tenia raó: l’element més essencial del meu ofici són les lletres; les paraules i els conceptes venen més endavant. Després de reconèixer que havia començat la casa per la teulada, vaig confessar a l’audiència infantil que jo havia après, com ells, a identificar la forma de cada lletra i associar-la a un so concret. 20

No vaig gosar a entrar en detalls, ni dir que de vegades els sons de les lletres poden ser variables (com la ‘C’, la ‘S’, la ‘O’ que es pronuncia ‘U’, ni em vaig referir a la dificultat ortogràfica de les vocals neutres). Superat aquest estadi, vaig comentar la diferència entre escriure notícies en un diari o escriure un conte. I sense entrar a reflexionar a fons sobre els articles d’opinió, vaig dir que, en general, els diaris publiquen notícies i coses que passen de veritat, algunes de tristes (com els bombardejos sobre la població a Síria), i altres d’alegres (com les victòries del Barça contra el Real Madrid, tot i que en aquest cas vaig matisar que, pels seguidors del Real Madrid, la notícia no és gens divertida). Finalment, vaig insinuar que escriure un conte és imaginar coses inventades, que no necessàriament són mentides, com quan la canalla juga a papes i mames, o a metges i infermeres, al pati de l’escola. Vaig acabar la xerrada pensant que la lliçó me l’havien donat els alumnes a mi. La Vanguardia / 13-03-2018 Revista de Vic

Passa’t ara a la impressió low-cost Deixa’t assessorar pels experts en impressores

L’equip multifuncional amb escàner i tinta ideal per casa teva o petita empresa; imprimeix a través de wifi directament a tot color. Tinta color | HP OfficeJet 3832

Oki C332dn | Làser color

Consulta la nostra variada oferta en tinta i làser

Imprimeix a tot color làser, amb la qualitat d‘OKI, tot el què necessites per obtenir documents gràfics d’acabat professional.

SINÒNIM D’EXPERIÈNCIA I QUALITAT

PAGA LA TINTA, NO LA MARCA

La segona unitat de tinta o tòner fins al 50% de descompte

GESTORS DE RESIDUS AUTORITZATS

SUPORT TÈCNIC I ASSISTÈNCIA

Les nostres botigues VIC

VIC

MANLLEU

www.catim.cat

C/ Torelló, 65 T 93 883 58 58

C/ Gurb, 84 T 93 889 09 83

Rbla. Tarradellas, 4 T 93 886 87 87

Pg. Sant Joan, 155 T 93 850 76 63

info@catim.cat

El racó de la Núria

Lluny

NÚRIA

Dot

luny.

levants.

Estic molt lluny de l’angoixa que em recorria l’ànima. Lluny dels crits que sortien de mi, demanant mil explicacions que avui són d’allò més irrel-

Lluny de la gelosia que em prenia el cos, que em convertia en un ésser irracional i mogut pel recel. Lluny d’aquella debilitat que em doblava i em feia seva, deixant enrere la possibilitat de ser alguna cosa més que una simple ombra de la teva persona. És en el precís moment en què deixo enrere la humanitat per perdre’m entre els arbres i les roques; perduda en un paisatge carregat per la humitat, per l’aire que em saneja les ferides de bala que no fa tant encara sagnaven. El moment en què deixo de ser jo per convertir-me en la remor que s’escolta entre els arbres; la pau que es respira en els racons on l’home encara no ha malmès.

És llavors, perduda en el silenci característic dels racons que et fan sentir viu i en calma, quan em permeto observar amb la perspectiva d’un estrany, com de incoherent és aquesta història que ens uneix. El record de les llàgrimes que em vessaven per les galtes i una lleugera sensació d’angoixa que en alguns moments em superava i em deixava vençuda, sense capacitat de reacció, em miren de lluny, amagades entre els arbustos, aguaitant impacients. I és aleshores quan comprenc que al teu costat ja mai més hi haurà calma. Ni tranquil·litat. Només una por inquietant a què em tornis a ferir amb els teus fets, sempre tan contradictori front les teves paraules. I és aleshores quan entenc que ja no hi

Maig - Juny 2018

haurà suficients roses per compensar aquesta pressió que fa tant de temps que porto instal·lada just al mig de l’estómac, ja no hi ha raons suficients que em donin força per combatre al temor que em tornis a ferir. Que totes les regles imposades per anivellar aquest declivi que em domina la vida, estan caient a trossos davant dels meus ulls, que lluny de mirar-ho amb impotència, ho fan amb resignació.

I és lluny de tot i de tothom, lluny de tu, que em permeto reflexionar sobre cada una de les vegades que he fallat. Els errors comesos, les esperances perdudes. I aquesta por a fracassar que últimament ha pres força en mi. I és en aquest petit racó, perduda tot i conèixer el camí de tornada, que m’adono de com n’és de trist suplicar perquè t’estimin com et mereixes.

Revista de Vic

BON PROFIT I BONA CUINA A EL TAST! Cuinem amb productes frescos i de proximitat. Vine a descobrir la nostra cuina tradicional catalana i també les nostres delícies de cuina del món. Menú diari 11,50 € (migdia i nit)

Menú festius 16,00 € (migdia i nit)

C.de Ramon Sala i Saçala, 15- Vic A un minut a peu de l’Hospital Aparcament gratuït a la zona T. 93 886 98 77 Revista de Vic www.eltastvic.cat

CHV-HOSPITAL

C.de Ramon Sala i Saçala

gas

bre

à Fa

Juli

e C. d

Av. de Sant Bernat Calbó

a 2 min. del centre!

Maig - Juny 2018

7 diferències i Horòscop

Àries (21/3 al 20/4)

Escorpí (Del 24/10 al 22/11)

Consultes relacionades amb l’economia. A causa de l’estrès, menges massa ràpid i el teu aparell digestiu es pot ressentir una mica. T’anirà bé practicar hàbits de relaxació.

Poses tota la teva energia en seduir. T’has posat un objectiu i no tens intenció de deixar-ho córrer. Compte amb la gelosia, si no ho controles, pots espatllar la situació.

Cranc (Del 22/6 al 21/7)

Aquari (Del 21/1 al 19/2)

Dones voltes al futur. Deixes de mirar enrere per projectar-te en objectius personals. La casa pot ser un tema d’interès i poses energia en procurar-te un mínim de confort.

Amb Urà a Taure entres en un període d’uns anys que tot agafarà un ritme diferent. Potser ha arribat el moment de pensar en assumptes materials i canviar hàbits insans.

Balança (Del 24/9 al 23/10)

Bessons (21/5 al 21/6)

Estàs més sensible i la parella o altres persones poden posar-te en alguna situació incòmoda. No dubtis en donar a conèixer el teu malestar si vols que les coses s’arreglin.

Felicitats, arriba el teu moment de fer anys i renovar energies. Estudis, viatges i mobilitzar alguns assumptes sentimentals, són algunes de les coses que t’il·lusionen.

Capricorn (Del 22/12 i el 20/1)

Verge (Del 24/8 al 23/9)

Et mostres més calculador del que és habitual i fins i tot vigiles algú de qui sospites activitats en contra la teva persona. No t’obsessionis, segueix amb la teva vida.

A hores d’ara potser t’havies fet a la idea que ja no augmentaria la família però ara les coses poden canviar i s’obren possibilitats que aviat sigueu un més.

Taure (Del 21/4 al 20/5)

Sagitari (Del 23/11 al 21/12)

Amb l’entrada d’Urà a Taure, trànsit que durarà uns anyets, els nadius del teu signe viuran situacions imprevistes i així podran, per fi, sortir de la zona de confort.

Sents que algunes coses no acaben de marxar però potser ja has entès que has de tenir paciència. Practicar la prudència també t’ajudarà, sobretot pel que fa a l’economia.

Lleó (Del 22/7 al 23/8)

Peixos (Del 20/2 al 20/3)

Agafes seguretat en el terreny professional després d’unes setmanes de reflexió. Ara saps millor cap a on vas i on pots posar energia. Amb paciència has assolit alguns reptes. Maig - Juny 2018

Un assumpte domèstic de les darreres setmanes va arribant a la seva fi o està en vies de solució. Et ve de gust canviar d’aires i tornar a un lloc molt especial per a tu. 24

Revista de Vic

Un passeig per Vic

Plaça de la Catedral CARLES Costa

consello que us poseu davant de la façana de la catedral per a les explicacions corresponents. Des d’aquesta situació no apreciarem la magnitud del cloquer que sí hem pogut apreciar quan parlàvem del bisbe Oliba, però sempre serem a temps a retrocedir en el nostre passeig si així ho desitgem. De fet, en horaris de visita, hauríem pogut entrar per la porta que hi ha al peu del cloquer (on abans hi havia el portal de Sant Joan) per tal de visitar la catedral. Aquesta entrada ens deixa just al presbiteri i a l’entrada de la ruta per veure la cripta romànica, el retaule major i el claustre. Un cop vista, podem sortir per la porta principal i tornar a davant de la façana. La visita a l’interior de la catedral vigatana és molt agraïda, tot i que nosaltres en aquest passeig romanguem sempre a l’exterior

Dibuix de S. Puntí de l’església romànica de la Ro cripta i alguna cosa més difícil de veure, com les arquivoltes de la portalada de l’església original incorporades de manera decorativa al finestral rodó de la façana actual. Si alcem l’esguard les podrem veure. Oliba va construir de nou la catedral de sant Pere, amb la qual cosa es va haver de consagrar una altra vegada el 1038, fins i tot abans d’acabar-la. La seva construcció era relativament senzilla: una gran nau de nou metres d’amplada, partida perpendicularment pel transsepte, més alt, amb dues absidioles a cada banda. A les absidioles de la banda de l’aïllada torre del cloquer, hi havia els altars de sant Joan i de sant Pau, mentre que a l’altra banda, hi havia els de sant Feliu i de sant Miquel, que van substituir la vella església. A l’entresol de la part baixa s’hi va fer una capella dedicada a sant Benet i una absidiola internada en el gruix del mur.

Expliquem la història del conjunt d’edificis que acompanyen l’actual catedral. Fou el comte Guifré, amb la repoblació de l’antiga Ausa, qui va determinar que el nou vicus es construiria a la falda del turó vigatà. Per restablir la seu episcopal, eren necessàries, segons la tradició o normativa de l’època, tres esglésies. Aquesta tasca fou assignada al bisbe Gotmar i les tres esglésies foren la de sant Pere, la de santa Maria i la de sant Miquel Arcàngel. A causa de la necessitat i urgència, les esglésies van ser pràcticament improvisades i fetes amb materials molt pobres. Foren edificis molt petits, just per satisfer les necessitats del culte i la residència dels religiosos. Com sigui, el 888 hi havia les tres esglésies i hi hagué una primera consagració aquest mateix any. A data d’avui, la que tenim davant, la de sant Pere, és l’únic testimoni tangible que més o menys queda.

A la banda del riu, també hi havia, originàriament, les dependències de l’escola catedralícia entorn del claustre. A continuació, i es pot veure des de fora, hi ha el palau episcopal. Finalment, a l’extrem oposat hi havia l’albergueria, una de les primeres parades que hem fet.

Amb l’augment de la població que de seguida s’atansà entorn de la seu, l’església de sant Pere va quedar petita i va ser necessari ampliar-la i consagrar-la de nou el 925. Ja aleshores, la de sant Pere era l’església que funcionava com a catedral i tenia agregada la residència de la comunitat religiosa i l’escola, l’escola catedralícia de la qual hem parlat en l’anterior parada.

Posterior a la gran obra del bisbe Oliba, ja al segle XII, es va fer la renovació total de l’església de santa Maria. Ocupava part de la plaça que aleshores s’anomenava de Santa Maria1 i tenia uns 25 metres de diàmetre. L’interior estava format per una anella de vuit pilastres amb columnes adossades que donaven el circuit cobert a volta de canó. Si més no, això és el que es va poder deduir de les troballes que es van fer quan es van fer obres a la plaça de la Catedral. Sobre la volta, s’alçava la cúpula i, al mig, s’hi erigia una torre. Tenia un parell de portes, una a l’esquerra (mirant des de la catedral) i l’altra just al davant de la catedral. Just al cantó oposat a aquesta entrada, la menuda església disposava d’un absis que donava al desaparegut carrer de Jubaltar (avui corromput i modificat carrer de Gibraltar).

En aquesta època també va ser ampliada o renovada l’església de santa Maria. No queden testimonis materials d’aquesta església. Ara bé, el particular paviment que hi ha just davant les escales de la catedral ens fa sospitar que en aquest indret hi havia alguna cosa... Efectivament, l’església de la santa Maria. Sembla que tenia una funcionalitat parroquial. La darrera església, la de sant Miquel Arcàngel, fou la darrera a consagrar-se. Probablement tenia funcions de baptisteri, i tenia una cripta on va ser enterrat el bisbe Borrell, antecessor del bisbe Oliba. Posteriorment, el bisbe Ató va ampliar la seu amb les capelles dedicades a sant Feliu i a sant Joan a finals del segle X. Aquesta degué ser una ampliació o reforma prou important ja que van fer necessària la intervenció d’escultors per construir capitells i altres elements arquitectònics, alguns dels quals foren aprofitats en la posterior cripta romànica obrada pel bisbe Oliba.

Per acabar, cal fer esment del fossar que en alguns llocs s’utilitzava de cementiri abans que passés primer al claustre i posteriorment al cementiri actual als afores de Vic. Independentment del fossar que rodejava la muralla, els voltants de la catedral tenien el seu propi, 1 Actualment, el carrer que mirant la plaça des de la porta de la catedral queda a mà esquerra i surt fora del nucli porta el mateix nom.

El bisbe Oliba, ja ho hem comentat, és l’artífex de la gran catedral romànica de Vic, de la qual avui ens queden la torre del cloquer, la

Maig - Juny 2018

Revista de Vic

odona

que prenia el nom de l’església o altar més propers en cada tram. És a dir, fossar de Santa Maria i de Sant Pere, i de Sant Joan, perquè tenia l’altar a la banda del transsepte, a tocar de la torre del cloquer. Ja al segle XV, el creuer estava en força mal estat i novament s’hi van fer reformes. En aquest cas, a banda d’arreglar el creuer i la paret oposada a les absidioles del transsepte, es va aprofitar per obrir tres capelles en una banda del braç i una porta d’accés a la banda de l’altar de sant Joan, que prengué el nom de portal de Sant Joan. Avui encara s’hi pot entrar si s’entra pel lateral de la catedral. També va ser en aquesta època, tot ensorrant les voltes i omplintla amb runes per tal d’omplir el nou presbiteri (espai que envolta l’altar major i que, generalment, com el cas de Vic, està a un nivell més alt que la resta del temple), que es va decidir prescindir d’un element prou important: la cripta. La reixa que des d’aleshores tancava el presbiteri i que posteriorment es va emprar per tancar els claustres del passeig de Muralla, també data d’aquest segle. Avui la trobem a la porta principal de la catedral. Amb aquesta fisonomia, la catedral va arribar fins al segle XVII, quan es va idear un ambiciós pla arquitectònic. Era el moment de fer més gran la catedral ja que, llevat d’algunes capelles i modificacions puntuals, l’església original del segle XI no s’havia tocat. L’ampliació, però, tenia dos grans problemes: la torre del cloquer, per una banda, i els claustres, per l’altra. No era possible fer una ampliació sense atemptar contra aquestes peces de gran valor. Malgrat tot, es va projectar una nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula i cripta sota el presbiteri. Com que no va satisfer el capítol, aquest va encarregar un estudi a un altre arquitecte. Es va començar l’obra per les capelles però es desistí i finalment va quedar la mateixa església amb els afegitons de les capelles i amb la nau major a una altura superior a l’antiga. L’espina clavada de la renovació total de l’edifici que es tenia del segle anterior va ressorgir al segle XVIII. Tot va començar amb l’emprenedoria del bisbe d’aleshores2. La idea primitiva era acabar amb l’obra que s’havia començat o projectat al segle anterior tot fent les capelles de la banda del riu. Per fer-ho, caldria desmuntar i reconstruir els claustres. Es van refer els plànols i, com que es tractava d’una simple ampliació, es van adreçar al comte de Floridablanca per tal de rebre’n l’aprovació reial, que es va rebre aviat sota la premissa que —important!— no s’enderrocaria l’església de santa Maria de la Rodona. A mitja empresa, però, el bisbe morí i de seguida es va constituir una junta amb la intenció d’abandonar el projecte del bisbe i dur a terme una obra totalment nova, prescindint i enderrocant la vella obra romànica. Tanmateix, va prevaldre la idea d’allargar l’església de sant Pere fins a pràcticament tocar l’església de santa Maria, cosa que obligava a enderrocar-la. Previsiblement, davant de la pèrdua de patrimoni, es van alçar veus en contra del projecte i es va aconseguir una ordre reial que obligava a conservar l’església en la mesura que fos possible. Però no va poder ser i a finals del segle XVIII es va enderrocar l’església romànica de santa Maria de 2

Antoni Manuel de Hartalejo (1777-1782).

Moment de caure la creu de pedra de la catedral, el 1936 la Rodona. El paviment que es veu avui és el que demostra la seva existència. Així és com va arribar la catedral fins al següent gran daltabaix: la Guerra Civil Espanyola. Dol veure fotografies de com va quedar l’església durant la guerra. Ja s’ha dit en altres parades que les esglésies van ser blancs d’un dels bàndols: va desaparèixer el convent de la Mercè, l’església del Remei, el convent de Santa Clara, etc. I quasi desapareix la catedral, de la qual, pràcticament, només van quedar les parets mestres. La decoració també va ser cremada i la façana, despullada de les imatges de sant Pere i dels sants patrons de Vic3. L’edícula, la capelleta que hi havia el mig de la plaça, sobre allò que havia estat l’església de la Rodona, també va ser destruïda. Tanmateix, les obres de restauració van començar de seguida i, per sorpresa de tots, destaparien un gran tresor. No hi ha mal que per bé no vingui com fou el cas del descobriment del temple romà. Es va netejar el seu interior i es van refer les estructures de les voltes i de la coberta de la teulada. El més important, però, es va trobar sota el presbiteri, aprofitant l’avinentesa per investigar el subsòl de l’església: les parets de la catedral romànica consagrada pel bisbe Oliba i la magnífica cripta. Quant a les pintures, el mateix autor de les que hi havia abans de la guerra, Josep Maria Sert4, les va tornar a pintar, tot i que va morir abans d’acabar-les. No hem comentat res de l’església primitiva de sant Miquel Arcàngel. Un parell d’apunts. Com el seu nom indica, l’església era dedicada a sant Miquel Arcàngel, i no pas a l’actual patró de la ciutat, de qui parlarem seguidament. Si no n’hem comentat res és perquè no se’n sap gran cosa. No se sap ni la ubicació concreta, tot i que tot fa pensar que estava a l’ala dreta de la catedral, entre la nau i la riera. Possiblement, on hi ha l’actual capítol o claustre reubicat. 3 Sant Llucià, sant Just, sant Bernat Calbó, santa Escolàstica, sant Miquel dels Sants, i sant Marcià. 4 Pintor i decorador català de projecció universal que té obres, a més de Vic, a d’altres poblacions de Catalunya, França, Bèlgica, Itàlia, Gran Bretanya, Suïssa i els Estats Units d’Amèrica.

De tot

Ja bereneu?

e fet, els nostres besavis no berenaven cada dia de l’any. Quan la vida es regia per la llum del sol i el fred de l’aire, i les tardes hivernals eren prou curtes per passar del dinar al sopar sense haver de fer parada i fonda a la cuina a mitja tarda, el berenar no es feia. Segons expliquen les cròniques d’aquells temps, es començava a berenar quan arribava el mes de maig –en concret el dia 3 del mes, la festa de la Creu- i s’abandonava la seva pràctica diària cap a finals de setembre, quan venia la festa de Sant Miquel i la tarda s’enfosquia cada cop més aviat. No sé què haurien fet els nostres besavis si, a finals de març, els savis haguessin canviat l’horari i, per tant, allargat la tarda. Probablement, avançar la implantació del berenar, justificada per l’allargament de la jornada laboral al tros permesa per la llum solar. D’aquí la pregunta del títol. Però ara, l’enllumenat elèctric i la programació televisiva fixen l’horari del sopar. Per tant,

la tarda dura sempre el mateix i la decisió de berenar o no esdevé personal i intransferible. Per mi, i pensant especialment en la mainada, el berenar hauria de ser absolutament obligatori. Però amb criteri. Perquè, sense caure en el radicalisme gastronòmic que porta anant cap a convertir el rebost en una farmaciola, el berenar és un bon moment per fer salut. I, en comptes d’optar per l’omnipresent peça de brioixeria que premia al nen quan surt de l’escola, hauríem de decantar-nos per una peça de fruita de carn ferma que, al marge de matar el cuquet de forma intel·ligent i saludable, aporta vitamines i altres elements que, habitualment, la cuina apressada de cada dia, sol oblidar. La campanya de les cinc peces de fruita al dia és una campanya raonable. Practicar el berenar de manera igualment raonable -és a dir, amb una o dues peces de fruita- pot ajudar, i molt, a millorar els hàbits alimentaris de la nostra gent. La jove i la no tan jove. Que les vitamines, la fibra o les sals minerals no son patrimoni de ningú, i sí necessitat de tothom.

Un bon moment

empre ho ha sigut. Però ara que cada cop estem més preocupats per la nostra alimentació, potser ho és més.

Perquè la primavera és, culinàriament, el moment de la veritat. Uns mesos en els que el producte no té cap excusa per no ser fresc i la cuina per no ser directa i simple. És a dir, uns mesos en els que qui no menja bo i sà és perquè no vol. Els nostres pagesos cullen les seves millors faves, pèsols, espàrrecs o alls tendres de l’hort i duen al mercat els seus millors maduixots, nespres, cireres o albercocs. I, sortosament per nosaltres, als preus raonables que indueix la sobreproducció. És doncs el moment òptim per posar en marxa, igual que el règim per poder anar a la platja, la filosofia del kilòmetre 0. Del producte de proximitat que ens faci recordar els sabors de la infantesa als adults i que els fixi en el cervell dels infants. Perquè és ara que podeu fer, a tall de joc, la comparació entre el producte fresc i el producte conservat. Aquell que, aneu a saber

Maig - Juny 2018

per què, ens entestem en menjar tot l’any. Aquest plantejament té una derivada interessant. La de les herbes aromàtiques que emprem a la cuina. No és cap secret que la majoria són herbes anuals o bianuals que cal renovar cada any. Aleshores, perquè no dedicar –fins i tot a la ciutat– un racó del balcó o la terrassa a mantenir-hi, durant aquests mesos, un parell o tres de testos amb les nostres herbes favorites? Per anar escapçant brots i enriquir de debò les nostres amanides, rostits o guisats de compromís. I per demostrar-nos quanta diferència hi pot arribar a haver entre una herba assecada (mal menor en temps de carestia) i l’herba fresca i acabada de collir. I no patiu, no cal ser pagès per mantenir en condicions el julivert o l’alfàbrega. Llibres que donen explicacions no en manquen. Justament tinc al davant un dels darrers. Del test a la taula. Editat per Cossetània i que abasta tot el cicle vital de les herbes aromàtiques. Des de la plantació i cura del vegetal a la recepta de cuina. Per tant, no ho dubteu ni un instant. És un bon moment per refer ponts amb la cuina.

Revista de Vic

TRANSPORTS, MUDANCES Treballem amb els serveis habituals, però ets tu qui dissenya la teva mudança, segons el que et vulguis gastar.

Ara ja tens les teves mudançes de baix cost, amb la seguretat i confiança de sempre.

I MÉS!

T'oferim el transport dels teus mobles o electrodomèstics nous des de la botiga a casa o també de segona mà des del punt de venda al domicili. Tenim el servei de muntatge i instal·lació d'electrodomèstics.

www.mudancesalacarta.com info@mudancesalacarta.com

605 04 34 75 O. González

Ens adaptem a les vostres necessitats: - Transports a tota la Península - Mudances diverses, trasllats de persones i paquets - Aeroports de Girona i Barcelona - Buidem pisos, traslladem mobles...

des Us portem la compra ... rlin Me y ro Le a, d’Ike Anem a comprar per vosaltres Truqueu-nos i proposeu-nos el que e necessiteu: segur qu r! da us podem aju

PREUS LOWCOST

Creixement personal

Es festa major

s festa major. Aquestes paraules comencen a sonar ja per totes les poblacions. Festes sempre populars obertes no només als habitants d’aquesta població sinó obertes a tothom. Festejos i alegries que tots volen compartir. Tots es submergeixen d’una manera o una altra. Ja sigui participant de forma activa, convertint-se en part dels creatius de la festa, del qual els executa o simplement el que els gaudeix. Tan divertida és una experiència com una altra. Un en aquests moments sent que forma part d’una comunitat rep i viu l’alegria que tots comparteixen. Moments en els quals cal engalanar-se, sentir-se més guapo, millor persona i sortir a divertir-se en grup. Les festes majors solen unir les persones de totes les edats, és una de les poques tradicions ancestrals que encara uneixen les famílies al voltant d’un esdeveniment. Moment per fer pausa en la teva vida i distreure’t. Comparteix menjars i sortides amb avis, néts, amics, oncles, germans, etc... És una part de la teva vida que sempre podràs viure siguis on siguis ja que en tot el territori hi ha el concepte festa major. Any rere any podràs veure i comparar fotos d’aquests moments. Podràs enyorar i recordar els moments passats viure els presents i potser pensar en els futurs. Adonarte d’aquesta manera i a hores d’ara de com passa el temps i fer-ho amb un somriure perquè ÉS FESTA MAJOR.

Educació Com fer que els nens llegeixin

legir contes és una activitat que estreta lligams afectius i que a més serveix per potenciar l’hàbit de la lectura.

Us donem uns consells perquè faciliteu el gust per la lectura en els vostres fills. • Creeu l’ambient adequat: quan aneu a explicar un conte, enceneu una llum tènue, poseu una música màgica i baixeta de fons i convertiu la lectura del conte en un moment màgic. • Teatralitzar: cal posar ganes a l’hora de contar el conte. Interpretar, posar diferents veus, escenificar algun soroll. Amb aquests detalls fareu que voli la seva imaginació i el traslladareu a la història. • Posar-li il·lusió: si la lectura del conte és una càrrega per a vosaltres, el nen ho notarà. Si esteu cansats, feu-ho en un altre moment.

Maig - Juny 2018

• Modificar el text: no hi ha cap problema d’anar modificant trossos del que llegiu, adaptant-ho a la seva edat, capacitat de comprensió, o donar-li més emoció. • Contes de moda: hi ha llibres i històries que no passen de moda, però també heu de ser hàbils per saber conjugar cada tema amb cada edat i al seu nivell de comprensió. • Còmics: no són una mala elecció. També expressen històries amb uns personatges, emocions, etc. • Els contes clàssics al seu temps: començar amb clàssics acostuma a ser l’habitual, però a vegades els poden arribar a avorrir. Cal saber combinar-los. • No els angoixeu: si algun dia estan molt cansats i necessiten anarse’n a dormir sense conte no passa res. No es tracta de convertir-lo en una obligació rutinària.

Revista de Vic

Nou Crossover

Ford Fiesta Active Per

109€/mes

Entrada 3.205 € / Quota Final 6.979 € / 49 mesos TAE 8,82% / Finançant amb FCE Bank fins 31/05/18

AL MAIG REP FINS A

6.000 € PEL CANVI DEL TEU COTXE

FORD

PIVE +

Viu cada moment.

Pluja, neu, vent, sol ... Qualsevol moment és el moment perfecte per gaudir del Nou Crossover Ford Fiesta Active. Un vehicle pensat, dissenyat i creat per convertir cada trajecte en una aventura gràcies al seu selector de mode de conducció. Gaudeix de cada instant faci el temps que faci. Gamma Ford consum combustible combinat de 3,6 a 7,9 l / 100 km. El consum depèn de la conducció que es faci del vehicle. Emissions de CO₂ de 94 a 180 g / km mesures conDescobreix més en ford.es forme la normativa vigent, que, en condicions reals, poden variar. Al maig del 2017 tindrem dtes. de fins a 6.000 €. en la compra de vehicles nous. El preu final inclou IVA, IEDMT

(impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, per la qual cosa es recomana revisar-lo en cada cas), transp., Dte. promocional, Condicionat a Aport. Concessionari. Ofertes disponibles en concessionaris i tallers adherits. Vàlid en Pen. i Bal. fins a 2017.05.31. No compatible amb altres dtes. El model visionat podria no coincidir amb l'ofert.

Autopark Vic, s.a. Vendes, taller mecànic, carroseria

Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38 www.autoparkvic.es

Tel: 93 883 24 11

GAMMA FORD FIESTA ACTIVE CONSUM COMBUSTIBLE COMBINAT DE 4,6 A 5,2 L / 100KM. EL CONSUM DEPÈN DE LA CONDUCCIÓ QUE FACI DEL VEHICLE. EMISSIONS DE CO2 105 A 118 G / KM, MESURES D'ACORD LA NORMATIVA VIGENT QUE, EN CONDICIONS REALS, PODEN VARIAR.

* Festa Active 1.0 EcoBoost 63kW (85CV) amb Pantalla tàctil de 16,5 cm (6,5") amb SYNC 3, llandes d'aliatge de 43,18 cm (17"), climatitzador manual, selector de mode de conducció, avisador i assistent de canvi de carril, encesa automàtica de llums i assistent d'arrencada en pendent. L'oferta inclou IVA, IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, per la qual cosa es recomana revisar-lo en cada cas), transp., Dtes. Promocionals, lliurament d'un vehicle usat propietat del comprador, aport. Concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E., ajornat mín. 9.000 € i permanència mín. 25 mesos. Oferta de multiopció de FCE Bank, plc, ES a 49 mesos i 20.000 km / any. Preu Final 12.900,45 €. Entrada de 3.205 €. Import total del Crèdit 9.695,45 €. 48 quotes de 109 € / mes. Quota final 6.979 €. Comissió d'obertura 329,65 €. TIN 7,35%. TAE 8,82%. Import total degut 12.540,65 €. Operació subjecta a valoració creditícia. Vàlid en Pen. i Bal. fins a 2018.05.31. No compatible amb altres dtes.