REVISTA DE VIC 71

1'95€

Te la regalem gràcies als nostres anunciants

Vivim

EL PRESENT

Martin Garrix Dimitri Vegas & Like Mike Hardwell Armin Van Buuren Tiesto David Guetta Steve Aoki Oliver Heldens Skrillex Afrojack Avicii KSHMR W&W Calvin Harris Don Diablo Axwell /\ Ingrosso Dash Berlin The Chainsmokers Ummet Ozcan Alesso R3HAB DJ Snake Diplo DVBBS Alok Kygo Swanky Tunes Marshmello Nicky Romero Steve Angello deadmau5

Wolfpack Dillon Francis Andrew Rayel Eric Prydz Felguk Radical Redemption Robin Schulz Dannic Da Tweekaz Daft Punk Will Sparks Carl Cox Timmy Trumpet Borgore Firebeatz Tujamo Laidback Luke Markus Schulz Vicetone Martin Jensen Jauz Carnage Netsky Carl Nunes Sam Feldt Miss K8 Jay Hardway Porter Robinson Bobina Zatox Dyro Flume Infected Mushroom Showtek Daddy’s Groove Martin Solveig Ferry Corsten DJ Feel

Quintino DJ Chetas Bassjackers Zedd Headhunterz Vinai Florian Picasso Galantis Jack Ü Aly & Fila Shogun Blasterjaxx Major Lazer Nervo Angerfist Above & Beyond Yellow Claw Marlo Fedde Le Grand Kura Lost Stories Deorro Vintage Culture Alan Walker Tom Swoon Coone Diego Miranda Brennan Heart Paul van Dyk ATB Yves V

Vic Dance FM

Vic FM www.vicfm.cat

La ràdio a Vic té un nom, i aquest nom és VICFM Escolta’ns a www.vicfm.cat

fi

graficvic graficvic.site

Juliol | Agost Revista de Vic

5

Editorial

La bogeria d'engegar un projecte

Vols publicar un article o informació sobre el teu negoci?

Envia'ns un correu a info@larevistadevic.cat o truca'ns al 655 45 42 33

Per Xavi Ruiz Qui ha dit que ara no és un bon moment per engegar un nou projecte, amb possibilitat que sigui un èxit absolut?

Quan treballava amb el meu bon amic Joan Turró a Ràdio Vic, mai hagués imaginat complir un dels meus somnis, obrir una revista.

Però sense anar més lluny, engegar una revista per a tot Osona, ha sigut un dels reptes més importants de la meva carrera com a editor.

Actualment, el món del paper va a la baixa per molts factors, el principal per l'univers digital que lluita amb moltíssima força, i encara quedem una petita gran resistència que volem que això no passi, i ho estem aconseguint.

Abans Pàgina 6

Com ja sabeu, a la comarca hi ha moltes edicions d'informatius comercials, diaris, revistes, edicions de llibres i molt més, i això és d'agrair, perquè no deixem que la gent deixi de llegir, de girar pàgina, d'olorar la tinta, d'obligar-los a anar a buscar el 9 nou el dilluns o el divendres, o sortir a buscar el Més Osona els dimarts per llegir les notícies més actuals.

La recepta Pàgina 21

Dos formats totalment diferents, però alhora tan iguals, concebuts per informar i arribar a molta gent, i crec que els hauríem de cuidar.

Treballar doncs en un mitjà de comunicació m'ha fet veure que no només som un aparador, som una font de cultura, d'imaginació, de realitat, i ara més que mai ens heu de fer costat, perquè sense vosaltres tot això no serà possible.

Llarga vida al paper!

Moda Pàgina 8

Relats Pàgina 28

Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Portada Maria Saladich Redactors Núria Dot Alba Zamora Xavi Ruiz Carles Costa Cristina Comerma Toni Coromina Andreu Gomez Graciela Vidal Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Dipòsit legal B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions info@larevistadevic.cat Telèfon 655 45 42 33 Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

TIG Elèctrode revestit MIG-MAG Oxitall Plaça Francesc Macià, 2 bis, entresòl, porta k 08500 Vic (Barcelona) Telèfon: 664206192 / 930055377 Email: info@cefosol.com

6

Revista de Vic Juliol | Agost

Abans

Realitats de Vic (1889)

L

Per Miquel dels Sants Molist Badiola ’any 1889 va ser remogut en quan a delictes de tot tipus, i tenim la sort, llegint El Norte Catalán, de conèixer els noms dels jutges de Primera Instància (entrant i sortint) i del Municipal que conegueren d’aquestes causes. Dic això perquè, a la Guerra Civil, durant l’agost de 1936, els “bàrbars” que tenien aleshores el poder de Vic van cremar tots els documents judicials. Suposo que algun estava tacat per la justícia.

En conseqüència, actualment ens hem de guiar per altres vies que ens descriguin com era la vida delictuosa d’abans de dit any 36.

Quasi bé només ens podem guiar a través de les petites ressenyes escampades als diaris.

Doncs bé, he trobat que, a començaments de l’any 1889, dos homes van discutir a Calldetenes amb el resultat d’un apunyalament que revestia molta gravetat. En principi, les enraonies populars argumentaven que s’havia comès un greu crim per motius polítics el 12 de gener a les 10 de la nit, contra un individu que sortia d’un hostal d’aquell poble. També informava de que l’agressor fugí i no va ser trobat ni entregat al Jutge de 1ª Instància que, en aquells moments, era Mariano García Bajo. Tres setmanes després, el Norte Catalán de 2 de febrer, ens informa de l’error i actualització dels fets: es veu que la víctima es va revifar, la disputa no havia estat arrel de qüestions polítiques i, els semblava que l’agressor es presentà davant el jutge.

Dimecres dia 6 del mateix mes, Mariano García cessà en el càrrec i va ser traslladat a Balaguer. Interinament, i fins el 5 de març, exercí de Jutge de 1ª Instància el meu rebesavi, Josep Bach i Serra. En aquest període d’interregne se les hagué d’empescar amb un furt de roba d’una casa del carrer Manlleu i dos robatoris sacrílegs: un, de la caixa d’almoines que hi havia a la capelleta de Sant Miquel Gros i l’altre, dels fons que existien a la Sagristia de l’Església de la Tercera Ordre de Sant Francesc. Al arribar el nou jutge (Valentín Suárez Valdés), el meu parent tornà a exercir de Jutge Municipal tractant temes menors com per exemple la subhasta de tots els mobles embargats a Joan Verdaguer. Es veu que ja se’n havien fet dues anteriorment que no havien tingut postor. Aquest cop serien atorgades sense límit de quantia i podrien adjudicar-se per separat (23 d’octubre de 1889).

El nou Jutge de 1ª Instància tingué molta feina. Fins a final d’any, hi va haver tants delictes que un article de 30 de novembre descrivia així la situació: “Pasa ya de castaño oscuro lo que desde algun tiempo està sucediendo en este llano; no hay semana que no tengamos que relatar robos, asesinatos ó incendios”... Article interessant. He repassat escrupolosament la tipologia de delictes i la seva quantitat i, puc afirmar que aquestes paraules són ben certes.

Hi va haver un intent de rapte (d’una nena de 6 anys); tres robatoris... més aviat furts (de cera, de pollastres...); un robatori amb intent d’homicidi dolós (...a un comerciant “a balazos”); un intent de robatori al Manso Carrera; dos robatoris sacrílegs (a Prats de Lluçanès de calzes i dalmàtiques, i a Taradell de cinc calzes i un piscis); i, dos aixecaments de cadàvers (afogament d’una nena al Gurri i del masover del manso Matavaques de Munter). A part, decomissà les claus d’una casa sospitosa de... “mala vida”. Part de l’article de ”El Norte Catalán”, datat el 9 de novembre, diu així: “se practicó por el celoso Juez... un minucioso registro en una casa algo sospechosa, dando por resultado la aprehensión de uno ó más

Diputat Rusiñol

“Pasa ya de castaño oscuro lo que desde algun tiempo està sucediendo en este llano; no hay semana que no tengamos que relatar robos, asesinatos ó incendios” individuos ó individuas de vida non sancta”.

També hi va haver dos crims. Un es va cometre prop de l’Escorial, per un delinqüent que “navaja en mano, le exigió el dinero o la vida” a un “colono” d’aquest manso. Tot i la intervenció d’un estudiant que passava pel lloc dels fets i feu fugir el criminal a pedrades, i la col·laboració dels senyors De Mas, que li van fer la primera cura, el masover morí unes hores després. L’altre crim va ser contra una jove de 15 anys que van trobar morta a les immediacions de Santa Eugènia de Berga. El resultat de primeres diligències fetes pel Jutge van donar com a resultat la detenció d’un jove de 16 anys, natural de la mateixa població.

Finalment, els sometents de Santa Eulàlia van detenir a un home que presumptament havia calat foc a un paller del manso Armengol. Mentre aquests l’apagaven, l’infractor es va escapar.

Havent-lo avisat varis cops i veient que no s’aturava va ser tirotejat acabant amb la seva vida.

Canvi de tema. Aquest any, les corrides de toros van començar malament. El diari El Norte Catalán de 29 de juny criticava el format de l’espectacle. S’havien desterrat de la nostra ciutat aquells tant populars correbous (en general no es matava a l’animal), per instaurar el “picament” i la “sang”; nova moda en aquell temps. Tot i així, el dissabte dia 6 de Juliol, el clima no acompanyà i només es pogué torejar un exemplar tot signant-li l’acta de defunció amb una punxa afiladíssima. Es posà a ploure a bots i a barrals haventse d’anul·lar l’acte. Observava l’escena el Sr. Albert Rusiñol i Prats (veure foto extreta de la wikipèdia), empresari i polític que seria del Partit Liberal i arribaria a les Corts espanyoles essent Diputat i Senador varis cops. Estava agafant influències a marxes forçades.

Només tenia 27 anys i ja s’alternava amb gent d’alt llinatge.

En acabar l’any trobo una anècdota curiosa a El Norte Catalán de 16 de novembre que prova el fet que existien quadres amb bestiar a la ciutat. Es tractà d’una vaca que es va escapar, provocant un gran tumult al carrer Manlleu. La gent xiulava i cridava, i l’animal cada cop s’esvalotava més envestint als que se’ls presentava al davant.

Trencà els vidres d’una casa on volgué refugiar-se. Acabà lligada per un llaç impulsat des d’un carretó.

ut

ia /Sal r T

t e g eix

e

Pr

ot

EXTREMEU LES MESURES DE PREVENCIÓ POSA’T LA MASCARETA RESPECTA LA DISTÀNCIA

RENTA’T LES MANS

/Salut

8

Revista de Vic Juliol | Agost

Moda Hola roba d’estiu

D

Guapa i còmode.

Es pot demanar alguna cosa més?

Per Cristina Comerma

esprés que durant mesos els xandalls, leggings i pijames fossin una part més de nosaltres, i amb l’arribada de la nova normalitat, també és moment de recuperar la “normalitat” en la manera com ens vestim (sí, toca posar-nos sostens, o no). Espero que durant el confinament hagis aprofitat per fer endreça d’armari i allò que ja no t’anava bé, donar-ho a caritat. Així que podem dir que l’arribada de l’estiu està renovada, almenys estilísticament, i per què no donar-te un petit plaer comprant-te alguna peça de roba o complement? En aquest temps més que mai t’has de sentir a gust com et guarneixes, encara que sigui només per anar a la farmàcia, que temps a casa ja n’hem passat força. #1_Ara texans no I és que ara no toquen.

Segurament han sigut l’única alternativa durant el confinament, així que deixa que es vagin estant a l’armari.

Fa calor, no cal patir-ne de més amb uns texans. #2_Shorts de lli Estem de short que aquesta temporada en pots trobar de ben curts o bé tipus bermudes, aquestes sobretot de lli (hi pot haver una tela més ideal per a l’estiu?). De color beix o blau marí són els clàssics, els trobaràs amb cintura tipus paper bag (alta i amb un cinturó del mateix material i conjunt). Pots completar el look amb una samarreta bàsica i pels peus, si ets la reina de les sandàlies, no et poden faltar unes de planes amb cordons (tipus esclaves, te’n recordaràs de fa 1.000 estius, però amb cordons ben gruixuts, i si són de colors millor).

#3_Faldilles i vestits amb vol I per anar fer una volta també, clar. Tens a l’armari vestits d’estiu que no t’acabes posant? Fes un pensament!

Que d’aquí 4 dies tornem a anar amb jersei. Els estampats són els que més es porten, sobretot de flors o piquets. Si no et veus tota sencera estampada (hi ha estampats i estampats), pots optar per la sempre guanyadora faldilla midi i samarreta blanca. Per no parlar dels vestits fluids, llargs, setinats, … quina autèntica delícia el que sents quan el portes posat..!! Aprofita qualsevol ocasió que puguis per dur-lo. #4_Complements daurats I seguim amb el daurat, que després de tants anys imposant-se sobre el platejat, i que ens resistíem a ell ja que ens recordava més antic que el vintage, aquí segueix.

I és que amb amb l’estiu la veritat és que llueix millor el daurat. Estil minimalista, tant per arracades, braçalets o collarets. Per a les nits, què millor que lluir aquelles arracades tan especials, d’alguna “pedra” (imitació, espero), de color turquesa o rosa clar.. fes-te un recollit per a lluir-les millor. Mireules, les meves arracades! Que pugui olorar la vostra enveja! #5_Que no saps com recollir-te els cabells?

Cap problema, tinc la solució ideal: una diadema.

Són el complement per aquest estiu. No t’imaginis la típica diadema sosa, no. Tipus rústica, de lli, amb algun estampat floral.. i el millor de tot és que eviten que els cabells vagin a la cara constantment.

Guapa i còmode. Es pot demanar alguna cosa més? criscomermablog.com

Saps que tinc un bloc maquíssim on parlo de la moda i aquestes coses que tant m'apassionen? Ah! També em pots contactar i subornar perquè parli de la teva línia de roba, complements o cosmètics!

TOTOSONA Juliol - Agost 2020 | Nùmero 6

Revista de difusió gratuïta

ARRIBA LA CALOR

2

TOT OSONA Juliol | Agost

En forma

Els millors aliments per menjar abans d’entrenar i 5 errors en el teu entrenament d'entrenar mantindrà els teus nivells nutricionals elevats. Els plàtans són molt recomanables sobretot per a entrenar al matí.

Aixeca't i pren-te mig plàtan amb mitja tassa de iogurt grec. Espera mitja hora abans de començar.

La Civada és l'aliment estrella. Aquest cereal et manté amb energies durant el teu entrenament gràcies a la seva vitamina B. Mitja hora abans del teu entrenament pren una tassa de civada barrejada amb un iogurt.

Malgrat estiguis temptat/a de retallar calories per a perdre pes, el que mengis abans d'entrenar omplirà el teu dipòsit de benzina per a maximitzar el teu esforç i els teus resultats.

Ara bé, cal saber el que es menja abans de fer exercici. Els millors aliments preentrenament són:

Els plàtans són les barretes d'energia natural. Estan carregats d'hidrats de carboni fàcils d'absorbir i potassi, la qual cosa manté la funció muscular i neuronal. Mig plàtan abans

Pa integral. Una fogassa de pa integral és de les millors fonts d'hidrats de carboni. Pots acompanyar-la amb melmelada, mel o un ou cuit per a augmentar les proteïnes. Si sols entrenar durant el teu temps de dinar, menja pa integral 45 minuts abans i afegeix una mica de gall dindi.

Batuts de fruites. Són rics en hidrats de carboni i proteïnes d'alta qualitat. A més són fàcils de consumir i ràpids de digerir.

Entrenar dur no és l'única prova que demostra que ets un gran esportista. És probable que estiguis cometent algun d'aquests errors que a la llarga, poden perjudicar el teu entrenament, i per tant, els teus resultats.

1. Dormir menys per a entrenar més.

Els esportistes han de dormir bé per a poder rendir millor en les intenses sessions d’exercici. Si has de matinar per a entrenar, segur que la nit anterior pots anar al llit una mica abans per a compensar aquesta falta de son. No dubtis que la teva salut i rendiment t'ho agrairan.

2. Treballar aïlladament.

Centrar-se en una sola part del cos crea desequilibris la musculatura. A més, sempre se sol treballar més la musculatura que més treballa en el nostre esport quan, precisament és la que menys el necessita.

3. Entrenaments repetitius.

A més de ser avorrit i poc estimulant física i mentalment, tampoc és saludable. El nostre organisme es beneficia de l'entrenament variat. Per a millorar, el nostre cos ha d'adaptar-se a nous estímuls i intensitats. Per exemple, els esportistes de resistència haurien de fer treballs de força almenys dos dies a la setmana. I d'altra banda, els assidus al gimnàs haurien de fer entrenaments aeròbics de poca intensitat almenys els caps de setmana.

4. Passar-se o quedar-se curt.

Si ets dels que es fica molta canya és probable que el sobreentrenament acabi trucant a la teva porta, que et quedis estancat o

que no puguis seguir el pla dels següents dies. Per contra, si peques de caut l'exercici resultarà poc motivador i avorrit. Coneix bé el teu cos, escolta els seus senyals i fes-te amb un pla d'entrenament adaptat al teu nivell.

5. No menjar adequadament.

Durant l'entrenament el teu cos genera toxines i radicals lliures que han de ser eliminats mitjançant una alimentació equilibrada i rica en antioxidants.

A més també es produeixen danys estructurals que hem de reposar d'una manera saludable. Si vols rendir en les teves sessions hauràs de tenir una alimentació rica en fruites, verdures, greixos saludables, cereals integrals i proteïnes d'alt valor biològic.

Nou iPhone SE 2

489 €

64 Gb

Processador A13

Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 9.30 a 21.00 h)

Fracciona-ho fins a 24 mesos

Vic

Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC

Carretera de Manlleu

Manlleu

Compra també al nostre web

www.isern.net

4

TOT OSONA Juliol | Agost

Llibres

U

na aproximació sentimental al Mediterrani, als petits plaers de la vida, i una invitació a observar i descobrir les històries dels llocs i de les persones que l’habiten.

En Mar d’estiu, Nadal ret homenatge a la mar de la seva infància i joventut en un llibre dividit en tres parts. A la primera, l’autor explica per què necessita parlar de la Mediterrània, què és i quin significat té el mar per a ell. En una segona part, Nadal relata els seus viatges per diversos llocs del Mediterrani, com Stromboli, Icària, Hidra o Portlligat.

La descripció de cada un d’aquests espais l’acompanya amb el relat de les experiències, records i reflexions que li evoquen. En la tercera i última part del llibre, l’autor narra el retorn, una reflexió sobre l’experiència del viatge i el paper que ha tingut la Mediterrània en la història i el desenvolupament

de la cultura occidental.

Rafel Nadal va ser l’autor més venut de Sant Jordi 2019. Una de les plomes més valorades en el panorama literari. És autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quan en dèiem xampany (2013),una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano (2015) ha estat traduïda a vint-i-dues llengües, i La senyora Stendhal (2017), a cinc.

La seva obra El fill de l’italià (2019) ha estat guardonada amb el Premi Ramon Llull, el guardó més reconegut de les lletres catalanes.

L'obra ja té assegurades les edicions en castellà (Planeta), en francès (Editis), en italià (DeA Planeta Libri), i en grec (Klidarithmos).

Escull recull1x1 RDV AAFF.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

R

Mar d'estiu i Reis del món

eis del món és una novel·la d'abast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle xx. L’un és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental.

L’altre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts d’anys una relació cordial, però també complexa i contradictòria.

A través d'aquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat.

K

1

1/6/20

19:41

escull i recull compra en línia i recull a la llibreria Cerca per títol, autor, activitat, zona, …

www.muntanyadellibres.com C. Jacint Verdaguer, 31. Vic

URGENT BUSQUEM PER DEMANDA DELS NOSTRES CLIENTS

Cases amb jardí Pisos amb balcó o terrassa VIC I OSONA

SERVEI IMMOBILIARI DE PERSONAL SHOPPER

A L'HABITATGE T'AJUDEM AMB LA MÀXIMA PROFESSIONALITAT I CONFIDENCIALITAT

Com que no som els únics, hem decidit ser els millors!

www.habitatge.com info@habitatge.com 93 889 42 77

6

TOT OSONA Juliol | Agost

L'ARTICLE 10 consells d'escriptors per escriure un llibre

Tot i que pot semblar fàcil, escriure una novel·la és una verdadera odissea que exigeix esforç, constància i enginy.

Si vols escriure un llibre i no saps com transmetre aquesta història que et ronda pel cap al paper, si no saps com enfrontar-te davant la pàgina en blanc, si no et veus capaç de fer-ho, abans de passar als consells dels grans escriptors deixa-me’n donar-te’n un jo: POTS. I el que tu pots escriure no ho pot fer ningú més que tu, així que atreveixte! Però ei! Atura’t! No et precipitis!

Abans de començar escolta els consells d’aquests genis de la literatura: 1. Abans de començar a escriure: llegeix, llegeix i segueix llegint.

“Si no tens temps per llegir, no tens temps -ni les eines- per escriure.”- Stephen King.

L’autor de moltes -moltíssimes!- obres mestres del terror sap perfectament que no hauria escrit cap de les seves novel·les sense haver llegit tot el que ha llegit abans.

Per molt talent que tinguis, si comences a escriure el teu llibre sense haver llegit res abans -les lectures obligatòries de l’escola no conten- tens tots els números d’escriure una cosa que no val res, de la mateixa manera que no sabries composar una cançó sense haver escoltat música abans. Llegeix tant com puguis, aprèn dels grans escriptors,

beu de la seva manera de narrar i els seus personatges, llegeix, llegeix i segueix llegint.

2. Anota totes les idees.

“Si una història viu dins teu, tens la obligació de fer-la sortir” – William Faulkner.

Voler escriure un llibre no és una decisió.

Quan tens aquella història al cap, quan els personatges ja viuen dins teu, voler treure’ls és inevitable. Per això, mentre no comencis a escriure, i mentre escriguis, has de portar sempre una llibreta amb tu i escriure totes les idees que se t’acudeixin. A vegades la idea surt d’una conversa aliena que sentim pel carrer, a vegades d’un record, a vegades té forma de frase i a vegades és un paisatge. Anota-ho tot, dibuixa-ho, no ho deixis escapar, perquè aquestes idees són les llavors del teu llibre, si l’escriptor és un Tarzan, aquestes idees son les lianes.

la setmana que ve tens un examen, la feina se t’empassa, els amics et diuen de sortir, tens compromisos familiars, la teva parella es queixa perquè mai tens temps, etc. Però si has decidit començar a escriure un llibre no et pots distreure i has de defensar tant com puguis un moment per escriure, sigui mensual, setmanal o diari. Quant més temps seguit millor; no és fàcil reconnectar amb la història i els personatges, així que un cop entres al teu relat aprofita el màxim de temps possible!

També va bé reservar-te un espai. A la teva habitació i a la sala d’estar hi tens masses distraccions i les interrupcions constants no et deixaran avançar.

L’ideal és tenir una habitació -sigui el quarto de planxar, el soterrani o les golfes- per tu sol on et puguis aïllar i concentrar-te en escriure el llibre.

4. Sigues constant.

“Protegeix el temps i l’espai en el qual escrius. Mantingues a tothom allunyat, fins i tot els qui són més importants per tu” – Zadie Smith.

“Només qui entra a la literatura com s’entra a una religió, disposat a dedicar a aquesta vocació el seu temps, la seva energia, el seu esforç, està en condicions d’arribar a ser verdaderament un escriptor i escriure una obra que el transcendeixi” – Mario Vargas Llosa.

Aquest és potser un dels passos més difícils, al menys per mi. És difícil reservar un moment per escriure quan

Aquest segurament també és dels consells més difícils de seguir. Quantes històries s’haurà perdut la humanitat perquè un

3. Reserva’t un moment i un lloc per escriure.

7 escriptor amb un enorme talent no va ser prou constant en l’escriptura d’un llibre? De la mateixa manera que passes moments d’eufòria passaràs crisi en les quals tindràs la sensació que la teva història no val res, que els teus personatges són buits i superficials, que aquest projecte no va enlloc. Si et sents així, surt amb els amics a prendre alguna cosa, fes una excursió a Vall d’Incles i tornar-hi demà amb les energies reforçades. Però sobretot, sobretot, no abandonis mai!

5. Perfila els personatges.

“Primer descobreix el que vol el teu heroi, després segueixlo” – Ray Bradbury.

Cada escriptor té la seva manera d’escriure. Alguns, com en Paul Auster, comencen a escriure sense saber on els portarà la seva pròpia història. D’altres no comencen a escriure sense tenir un esquema gairebé mil·limètric de tota la novel·la, del principi al final. Però el que sí que és un bon consell per tots els escriptors és fer un perfil de cadascun dels personatges que apareixen a la història. Elabora un document per cada personatge amb una descripció física, una descripció del seu caràcter, de les seves manies, de la seva manera de parlar i actuar, etc. Això t’ajudarà a potenciar al màxim el potencial i personalitat de cada personatge i evitar incoherències.

6. Sigues concís.

“Intento deixar fora les parts que la gent es salta” – Elmore Leonard.

Ser concís no és el mateix que ser breu.

Ser concís significa expressar les idees amb els paraules justes i adequades. Si pots dir el mateix amb menys paraules

vol dir que ho estàs fent malament. Un dels errors més comuns dels escriptors és perdre’s en descripcions i detalls intranscendents. Si escrius masses línies innecessàries corres el risc d’avorrir, desconnectar o fins i tot estressar al lector.

7. No expliquis, mostra.

“No em diguis que la lluna està brillant, mostra’m l’espurneig de la brillantor d’un vidre trencat” – Chejov. És fàcil caure en la trampa de donar-li tot mastegat al lector quan tot -personatges, paisatges, emocions, expressions- ho tens perfectament definit dins el teu cap.

Però la literatura, a diferència d’altres arts com el cinema, comporta donar un ample marge al lector perquè sigui lliure d’imaginar-s’ho. No expliquis res, no descriguis com una càmera objectiva, transmet-ho directament al cor del lector, mostra-li a través de les paraules, aquesta és la màgia de la literatura!

8. En literatura, res és perquè sí.

“Si en el primer acte tens una pistola penjada a la paret, en el següent capítol ha de ser disparada. Si no, no la posis allà” – Anton Chejov.

No us preneu aquest consell de Chejov al peu de la lletra! Amb això no vol dir que sí o sí la pistola ha de ser disparada, això faria tots els bons llibres extremadament previsibles! El que vol dir és que, si invertiu el temps i l’atenció del lector en un element, el que sigui, aquest ha de tenir algun sentit, alguna rellevància, ens ha de dir alguna cosa del personatge o ha de tenir algun paper futur en la narració. En literatura, més enllà de les aparences, res és perquè sí, cada element té un sentit i una utilitat.

TOT OSONA Juliol | Agost

9. Tant se val la història, l’important és com l’expliquis.

“En literatura no hi ha temes bons ni temes dolents, hi ha només temes ben i mal portats” – Julio Cortázar.

El fons, la història en sí, no és important.

El que és essencial és com s’explica. He llegit novel·les realment inoblidables i increïbles en les quals no hi passa res.

Un exemple d’això el trobem a Stoner, de John Williams, que és la història d’un home que és professor de literatura. El protagonista té una vida ordinària, no li passa res extraordinari, no hi apareixen ni ovnis, ni guerres, ni zombis en aquesta novel·la. Però la manera amb la qual en John Williams narra aquesta vida qualsevol converteix el llibre en una lectura extraordinària i inoblidable. Així que no et capfiquis en el fons i centra’t en narrar-ho amb passió. Si la història t’ha captivat a tu, pot captivar a tothom.

10. La part més feixuga és la revisió.

“El primer esborrany és una merda” – Ernest Hemingway.

Un cop t’hi posis passaràs moments d’autèntica eufòria, perquè mentre l’escriguis estaràs vivint la teva història en pròpia pell. Gaudeix d’aquest moment i no miris enrere, no revisis, segueix endavant, segueix la teva intuïció fins que acabis el llibre. Un cop l’acabis ve el realment difícil i feixuc del procés d’escriptura, revisar i corregir el manuscrit. Que no et deprimeixin els errors o incoherències que trobis en aquest primer esborrany, has de ser pacient, estàs davant la matèria prima del que serà el teu llibre, ara l’has d’afinar revisant-lo un i un altre cop fins que estigui perfecte i llest per enviar a l’editorial.

8

TOT OSONA Juliol | Agost

L'entrevista Patry Jordán El de Patry Jordán (Girona, 1984) és un dels noms propis del confinament pel coronavirus.

Els canals de ‘Youtube’ d’aquesta influencer de l’activitat física han notat, en només dos mesos, un augment d’un milió de nous seguidors que l’han triat com a entrenadora personal durant el tancament. Milers i milers de persones han seguit en directe i des de casa les rutines d’exercicis que aquesta entrenadora i consellera nutricionista gironina penja al seu ‘Gym virtual’ des de fa deu anys.

“Em motiva apropar l’esport i ferho fàcil per a la gent; creem una comunitat perquè no se sentin sols”, explica Jordán.

Pregunta (P). El confinament pel coronavirus ha revolucionat la vida de tothom, però la teva especialment. Com ha canviat la teva rutina?

Resposta (R). La meva rutina de feina, més o menys, ha sigut la mateixa. Ja teníem moltíssim contingut totalment gratuït.

Els calendaris d’entrenament, els reptes... Hem incorporat els directes per sentir l'audiència més activa i més motivada.

P. Milers de persones es refugien als teus vídeos d’activitat física guiada. Què ha suposat en xifres el confinament pels teus canals de ‘Youtube’?

R. Vam començar el confinament amb el canal a gairebé vuit milions de seguidors. Ara farem gairebé nou milions: en dos mesos hem fet aproximadament un milió de seguidors a ‘Youtube’. Pel que fa a visites, hi ha hagut moments de duplicar visites dels vídeos! Hi ha hagut molta gent tancada a casa i amb molta necessitat de moure’s.

P. Per mantenir set canals de ‘Youtube’ i una producció tan continuada de contingut, quanta gent hi treballa, a la marca ‘Patry Jordán’?

R. En som uns quants! Tenim els entrenadors, les nutricionistes, tot el personal per cobrir la part digital... Encara hauríem de ser uns

quants més perquè estem que no parem! Sempre hi ha feina. Deixar coses pendents és el que porto pitjor.

P. Creus que, amb la reobertura dels gimnasos, els teus seguidors perdran l’hàbit de fer exercici a casa a través dels teus vídeos?

R. Hi ha molta gent que ha descobert que pot fer exercici a casa.

Molta d’aquesta gent es quedarà però també hi ha molta gent que tornarà a la seva rutina habitual.

Molta gent ha descobert que, en un metre quadrat, a casa pots fer moltes coses. Amb un calaix amb quatre materials, com unes gomes, i quatre cosetes, pots fer moltíssim. A altres països, el concepte d’entrenar a casa està més avançat, aquí ens ha costat una mica més. Si entrenes a casa, no necessites perdre temps en el desplaçament i l’únic que necessites és ganes de fer-ho. O ni això! Només el compromís de ferho. He rebut molts missatges de gent dient-me “no sé si tornaré al gimnàs”.

P. Què creus que et diferencia de la resta de contingut del mateix sector?

R. La meva motivació sempre ha sigut apropar l’esport. Com un estil de vida més actiu i saludable.

Aquest sempre serà l’objectiu: posar-ho superfàcil perquè no hi hagi excuses. Per això vam fer els calendaris d’entrenament, perquè sabessin què fer i com fer-ho. També motivem a la gent a fer els reptes i creem una comunitat perquè no se sentin sols.

P. Quines són les peticions més habituals dels vostres usuaris?

R. Nosaltres tenim molta part de contingut gratuït, que sempre vull que hi sigui perquè hi ha un munt de gent que ho necessita. Després hi ha un pla d’entrenament de dotze setmanes, més específic, per treballar l'adherència a l’exercici i per agafar un objectiu global. No només “vaig a fer una sessió”, sinó que “treballaré durant 12 setmanes el meu compromís per aconseguir el meu objectiu final”. També tenim

“El confinament m’ha apropat a un milió de seguidors nous que han descobert a ‘Youtube’ que poden fer exercici en un metre quadrat de casa”

les consultes privades, per fer plans d’entrenament i alimentació a mida. Això es treballa amb un equip especialitzat, amb la titulació corresponent. Sobretot és gent que té algun problema molt concret: acaben de sortir d’un embaràs, necessiten preparar-se per una oposició, tenen algun problema que no han resolt ells sols...

P. En els teus canals de ‘Youtube’ també generes contingut relacionat amb la salut i l’alimentació. Quin criteri segueixes per donar consells sobre temes tan delicats?

R. Estem en un sector que és com la política o el futbol. Tothom hi entén i tothom jutja. Jo porto treballant des dels 18 anys en un gimnàs. Vaig treure’m un mòdul d’educació física i tots els títols corresponents per fer classes. Vaig portar la gerència d’un centre esportiu i vaig començar ara fa 10 anys a ‘Youtube’; vaig ser força pionera. Evidentment, tinc un equip al darrere que m’ajuda amb tot. Som alguns professionals perquè m’agrada veure opinions diverses. Sobretot en nutrició, on jo no em considero experta, tot i que hi he estat molt vinculada i també he fet algun curs. El què animo a la gent a fer és que provi coses, que s’informi. I a la gent del sector, els

animo a enfocar-se amb les coses que els agrada i que puguin aportar a la comunitat. Animo tothom a que comparteixi coneixement. De criticar tothom en sap, però regalar contingut costa més!

P. Suposem que un dia no et trobes bé física o anímicament.

Com es compatibilitza això amb haver de gravar un vídeo com a feina?

R. Les meves ganes vénen del nostre lema “jo puc amb tot”. No som lineals, tothom té aquells moments en els que creiem que no podem, que estem angoixats, que ens sentim més lents. Això és el combustible, el que et fa tirar endavant. El què costa, de vegades, és fer el primer pas. Quan has començat, l’energia que et dona, el sentiment de “ho he fet”, és molt gratificant. Sempre li dic a la gent que ho recordi i que es senti capaç.

P. Com ha canviat la faceta youtuber a Patry Jordán durant aquest temps, tan personal com professionalment parlant?

R. Jo he sigut una aventurera tota la meva vida. Creia en el meu lema, “jo puc amb tot”, inclús inconscientment. M’he llençat a la piscina abans de veure què m’hi

trobaria, el perill o el risc sempre m’han agradat. Ara soc una mica més “calma”, he après a agafar el fre de ma. Soc molt intuïtiva, tinc moltes ganes, realment m'apassiona tot.

No penso en les conseqüències, en el que vindrà després, només penso en el que vull, el que puc aportar, la il·lusió.

Porto 10 anys en el món digital. No soc una persona diferent però he evolucionat, he intentat aprendre.

1020

TORELLÓ -Barri Montserrat Pis de 62 m².

Consta de 3 habitacions (1 doble, 2 individuals) Saló-menjador, Cuina, Terres de gres i parquet, calefacció. Zona PREU VENDA 85.000 € REF 20034

VIC –Zona atlàntida Pis de 72 m², 2 habitacions dobles, 1 bany amb dutxa, cuina office, menjador amb sortida a terrassa, calefacció, ascensor, plaça de pàrquing PREU VENDA 160.000 € REF 20002

TONA Casa unifamiliar de 160 m² 3 hab, 2 banys, menjador amb llar de fonc, cuina amb sortida a terrassa amb barbacoa , calefacció i aire condicionat, garatge per 2 cotxes PREU VENDA 225.000 € REF 20030

VILADRAU

MANLLEU

MANLLEU

Casa a 4 vents, 229 m², 3 habitacions, 2 banys, menjador amb llar de foc i sortida al jardí, calefacció, terrassa privada, terres de gres i parquet, Finestres amb porticons fusta PREU VENDA 279.000 € REF 20023

Pis 80 m². Té 3 habitacions, 1 bany, cuina, menjador amb llar de foc, calefacció, balcó Terres de gres Plaça de pàrquing i traster PREU VENDA 80.000 € REF 20021

Pisos obra nova, bons acabats, De 2-3 o 4 habitacions.

Calefacció, terres de parquet, i plaça d’aparcament.

Ben situats, prop de tots els serveis PREUS A PARTIR DE 127.000 € REF 20003

MANLLEU Carrer Puigpardines Local comercial de 157 m² amb zona d’oficina.

Apte per taller, botiga, magatzem.

A punt per entrar-hi PREU VENDA 79.500 € REF 20025

TONA

Xalet a tona, zona la Suïssa 331m2 amb solar de 745m2.

Menjador amb llar de foc.

5 han, 3 banys. Alarma Se'n enamorarà Preu 590.000€ REF 20042

CENTELLES

Urb. Sant Pau, Centelles Unifamiliar aïllada de 153m tot en una sola planta.

Solar 1082m, Lorem ipsum 3 hab, 2 banys, garatge Preu. 198.000€ REF 20029

VIC

Pis de 91m2, zona Atlàntida, 3 haB, 2 banys, armaris encastats, calefacció, plaça parquing i traster.

Preu 225.000€ REF 20041

938814241

info@finquesvic.com www.finquesvic.com

10

TOT OSONA Juliol | Agost

De viatge Stonehenge

Igual que amb els orígens del monument, hi ha diverses teories sobre com les pedres van arribar a estar a la regió.

Stonehenge és un dels monuments megalítics més famosos d'Anglaterra.

Aquí tenen lloc celebracions com la del solstici d'estiu al juny. Es tracta d'un dia de gran importància, particularment entre les comunitats druides i paganes, que solen acudir tots els anys per veure sortir el sol darrere de la famosa Heel Stone.

Al llarg dels anys s'han desenvolupat diferents teories sobre el seu origen i propòsit, des d'extraterrestres i gegants involucrats en la seva construcció, fins que Merlí, el mag de la llegenda del rei Artur, va ser el seu creador, però aquestes són algunes de les moltes hipòtesis més conegudes sobre aquest lloc.

Aquest any, a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, l'English Heritage, és a dir, l'organisme públic del Govern del Regne Unit, que protegeix i promou el patrimoni històric d'Anglaterra, transmetrà en directe l'alba des dels seus canals de xarxes socials, el diumenge 21 de juny a les 04:52 BST, donant-nos l'oportunitat d'experimentar aquest increïble monument en línia siguis on siguis.

Història de Stonehenge: més enllà del 5000 aC. Stonehenge, va ser construïda per gent autòctona del lloc segons les evidències aportades pel Carboni-14 que explica que un dels monuments més emblemàtics de la Gran Bretanya de l'Edat de Pedra va néixer en tres fases. Aquest va ser, sens dubte, un projecte enorme que va involucrar a centenars de persones utilitzant només eines primitives.

I pels que somieu a explorar Stonehenge, podeu fer un Tour virtual fins que es pugui tornar a visitar.

La primera fase de Stonehenge, s'enquadren entre els anys 3000 aC i 2500 aC, on l'important monòlit de l'exterior, així com els famosos 56 forats d'Aubrey prendrien forma.

Amb una història que s'estén durant gairebé cinc mil·lennis, aquest monument prehistòric, considerat com una obra mestra de l'enginyeria, forma part del Patrimoni Mundial de la UNESCO i de les 7 Meravelles del Món.

Des del 2500 aC, dos cercles concèntrics al voltant del monument principal, formen les famoses "pedres blaves"; que, al costat d'un camí de gairebé 3 km fins al riu Avon, constituirien una segona fase amb blocs

traslladats des de punts molt llunyans.

Finalment, la tercera fase, cap al 2000 aC i fins que Stonehenge fos abandonat a la seva sort en el 1600-1500 aC, seria la que donaria l'aspecte que coneixem en l'actualitat, amb la formació que dóna lloc al cercle intern de les Pedres sarsen, compost per 30 pedres llaurades unides per llindes gairebé rectangulars (encara que avui dia només queden en peu 7).

En el seu interior es troba, l'altar.

Igual que amb els orígens del monument, hi ha diverses teories sobre com les pedres van arribar a estar a la regió. Alguns suggereixen que els constructors neolítics van usar trineus i troncs d'arbres per formar rodets, o que van fer surar les pedres en barca al llarg de la costa gal·lesa i fins al proper riu Avon.

Stonehenge, un lloc sagrat per als druides Al segle XVIII el metge William Stukeley va relacionar aquest monument amb els druides, seguidors d'una tradició espiritual celta molt similar al paganisme modern, amb la teoria que el lloc va ser construït per ells com un temple. Encara que en l'actualitat no hi ha evidència que els druides estiguessin vius en el moment

en què es va construir, el lloc segueix sent un lloc molt espiritual per donar la benvinguda al solstici d'estiu i hivern.

El gran enigma de Stonehenge: la seva finalitat Com passa amb altres civilitzacions conegudes, resulta insòlit com tants milers d'anys enrere eren capaços d'alinear el monument amb el solstici d'estiu i amb l'ocàs del solstici d'hivern de manera gairebé mil·limètrica, encara que això ha servit perquè nombrosos experts i arqueòlegs trobessin la solució.

Stonehenge és un observatori, és a dir, és un calendari. Des del centre del monument i fixant la mirada a la pedra anomenada Heel Stone, es pot aconseguir alinear aquesta amb l'horitzó, aconseguint els dies de solstici que el Sol surti o es posi a sobre.

Antigament, això permetia a pagesos i ramaders predir amb antelació l'arribada de les estacions per poder planificar les seves activitats a llarg termini.

Altres excavacions arqueològiques també han trobat nombrosos objectes romans a la regió, el que suggereix que el lloc també va tenir una gran importància per a realitzar rituals sagrats vinculats amb el Sol durant l'estada dels romans per Gran Bretanya.

LA CONTRA part II

Josep Pámies: “M'agradaria que la paraula curandero no s'utilitzés de forma despectiva” Josep Pámies (Balaguer, 1948) és un agricultor que ha participat en el món sindicalista i cooperativista des de la seva joventut. És el curandero de més prestigi en l'àmbit espanyol i un dels referents a escala internacional. Actualment forma part de l'organització Dolça Revolució de la ciutat de Balaguer.

Al llarg dels anys ha comprovat de primera mà el mal que l'agricultura convencional està fent a la salut de les persones i al medi ambient, i això li ha fet prendre consciència dels interessos ocults que es mouen fora de la vista dels ciutadans. És per això que, desenganyat amb l'alimentació industrial que ell mateix també va produir durant uns anys, actualment dedica les seves energies a promoure un estil de vida natural i encoratja tothom a ser part del canvi que la humanitat necessita.

El prestigiós pseudocientífic balaguerí ha guanyat el cas de l'Estèvia, les Flors comestibles, Marihuana medicinal, etc.

Actualment creu que passarà el mateix amb el cas de MMS. Ell no es rendeix, és optimista i diu que seguirà predicant l'evangeli allà on el necessitin.

Que en pensa vostè de les vacunes?

Que algunes són necessàries i altres un pur negoci farmacèutic, però tant unes com les altres estan fabricades amb substàncies perilloses com els metalls pesants i altres substàncies cancerígenes com el Nagalase, que són la causa del creixement de l'autisme, degeneracions fetals, morts sobtades, càncers infantils, etc.

Només cal mirar els prospectes dels efectes secundaris.

Digui'ns el que pensa avui dia de la indústria farmacèutica i de l'elevat cost que representa per la ciutadania...

Tal com diu el premi novell de medicina, Richard J. Roberts, la indústria farmacèutica necessita clients i n'ha de crear i ha d'evitar la seva curació. Cronificar la malaltia està en el seu ADN de negoci.

Les malalties mentals també són curables?

Segons diuen els psiquiatres Javier Álvarez https://nuevapsiquiatria. es/, Jorge Tizon, Javier Aizpiri, etc., no existeixen les malalties mentals, són estats de consciència a vegades molt elevats que fan que la seva relació amb el seu entorn sigui difícil. He conegut desenes de persones que després de 10-20 anys "zombis" en vida per causa dels medicaments, han pogut deslliurar-se d'ells i avui fan una vida normal.

Vostè parla de persecució absurda. Creu doncs que els "curanderos" com vostè (com a referent principal) i les pseudoteràpies estan perseguides injustament? Per què?

Si fins i tot l'OMS recomana que els Governs implementin el que els menyspreats "curanderos" recomanem, no devem anar tan descaminats.

Els Governs actuals són titelles, no sols dels interessos de les Farmacèutiques sinó de també d'altres grans poders econòmics. Votar serveix de poca cosa. Penso que l'únic que fem és legalitzar la repressió del mateix poble.

Creu que creixerà el nombre de curanderos els anys que vénen?

Cada persona ha de ser el seu propi curandero i això és el que impulsem des de La Dolça Revolució: Que la gent sigui més autosuficient alimentant-se millor i saben utilitzar degudament teràpies naturals de baix cost.

Quines plantes medicinals segueix comercialitzant la seva empresa actualment i quines són les més venudes?

Al jubilar-me ja no formo part de la que ha estat la

meva empresa durant tota la meva vida laboral.

Tant Pàmies Vitae, com Dolça Revolució tenen la voluntat de vendre totes les plantes medicinals que puguin ser útils, malgrat que algunes d'elles les administracions les declarin il·legals de forma absurda.

Les persones arribem a l'absurd d'acceptar prohibicions quan els animals lliures, tenen el dret de mossegar l'herba que els sembli millor., Les Plantes bàsiques segons la nostra experiència són: Estèvia, Kalanchoe, Perilla, Epilobi, Milenrrama, Lepidium, Artemisia annua, Tulsi, Ortiga, Dent de lleó. Amb aquestes plantes pràcticament podríem solucionar el 80% de malalties i mes si ho acompanyem d'una dieta quasi vegana.

Quines ha deixat de vendre o té pensat a deixar de vendre?

Això ja ho decidiran a Pàmies Vitae o a La Dolça Revolució, però jo sóc del parer d'utilitzar tota planta que faci falta sense atendre a prohibicions sense cap fonament. Això sí amb un bon assessorament per no cometre error d'ingerir alguna planta que a partir de certa dosi podria ser tòxica.

Però de les 10 nomenades més amunt, cap problema.

Quines seran properes xerrades i conferències que farà i de quins temes tractaran?

Aniré a fer xerrades allí on m'ho proposin. No sóc d'anar a predicar l'evangeli allí on no em demanin.

Temes que puc tractar? Tots els que la meva experiència en dietes, emocions, plantes medicinals o teràpies de baix cost hagi pogut comprovar personalment o amb milers de persones que he assessorat.

Pensa rendir-se?

Inclús si em foten a la presó de forma injusta, penso continuar la tasca allí dins, ja que considero que molta gent empresonada és més innocent que molts dels polítics corruptes i lladres que encara diuen representar-nos.

Enviï un missatge esperançador als nostres lectors.

Només cal fer el que el teu cor et digui i no tindre por a res, ni a la mort.

La por al càncer, la por a la mort, etc. és la mort en vida.

Estimar als altres tant com et puguis estimar a tu mateix, Amén.

Juliol | Agost Revista de Vic

21

La recepta de l'Andreu Per Andreu Gomez, cuiner del Restaurant Ona

Amanida de mongetes de Collsacabra, encenalls de pernil Ibèric amb vinagreta de menta natural

N

etegem els nostres enciams, els tomàquets, les pastanagues, el pebrot vermell, el cogombre, tot ben net i rentat.

Ho tallarem al nostre gust i muntarem la nostra amanida, per últim afegirem les mongetes bullides de Collsacabra.

Ingredients per 4 persones: • Enciams variats • 3 tomàquets d’amanida • 2 pastanagues • ½ pebrot vermell • 1 cogombre • Olives • 100 g de pernil Ibèric de gla • 200 g mongetes de Collsacabra

Per fer la vinagreta: • 20 fulles de menta fresca • 100 cl d’oli d’oliva verge extra • 25 cl de vinagre balsàmic • Sal • Pebre • Soja • Mostassa amb gra

Per fer la vinagreta de menta fresca, agafarem un pot en forma de cilindre que ens vagi bé per triturar i afegirem l'oli, la menta, el vinagre balsàmic, la sal, el pebre, una culleradeta de postre de mostassa amb gra i un toc de soja.

Triturarem bé fins que quedi ben lligada i ja podem amanir la nostra amanida.

Per últim decorarem amb el pernil Ibèric de gla i les olives.

De mongetes n’existeixen nombroses varietats, i tant el llegum immatur (mongeta tendra) com la llavor ja feta (mongeta seca) són molt emprats com a aliment. Hom menja les mongetes bullides, soles o amb patates, com a acompanyament del tall, en plats freds, bullides i després fregides amb porc, etc. Les mongetes seques amb botifarra són un plat popular al Principat.

Bé que generalitzat ben d’hora als Països Catalans, l’expansió moderna del conreu data del segle XVIII, en esdevenir terme indispensable (juntament amb la fava) en moltes rotacions de conreus. La producció anà en augment fins a assolir el 1920 una superfície conreada d’unes 41.000 ha (només per a gra: mongetes seques), un terç de les quals a les regions de València, Requena i Xàtiva, seguides de les de Castelló de la Plana i Sogorb. A Mallorca i a Catalunya hom hi dedicava totes les hortes, i les mongetes

seques havien esdevingut el 1936 un plat corrent de les classes populars. El 1982 la superfície conreada de mongeteres per a gra havia descendit de 41.000 a 4.700 ha, de les quals el 32,8% en secà. El regadiu és particularment important a les regions de Mallorca (horta de sa Pobla i prat de Sant Jordi), València (Horta) i Xàtiva, Barcelona (Maresme, Vallès) i Manresa (Bages) i Perpinyà (Riberal, Baix Vallespir). La producció supera els 80.000 q (1982), més d’un terç a Mallorca. Són conegudes les varietats de sa Pobla, del Pinet (País Valencià) i del ganxet (Principat).

De les mongetes tendres, incloses en les hortalisses, n'hi ha menys dades. Dominen les varietats carolina, llaminera, negreta i Buenos Aires. Abunden al litoral (hortes de Mallorca i de València, deltes de l’Ebre i del Llobregat, planes de Vilanova i la Geltrú i del Maresme, sobretot), al Vallès i als regadius de Lleida i en altres de la Depressió Central Catalana.

Però només la regió de Perpinyà, amb una producció que duplica amb escreix la de mongetes seques, pot exportarne, i ho fa als centres urbans occitans i francesos.

Esmorzars Esmorzars de forquilla Entrepans Cuina casolana MENÚ DIARI I CARTA Telefon per a reserves 93 886 25 98 C/ PLA DE BALENYÀ nº 22 Vic

22

Revista de Vic Juliol | Agost

Cine Les millors pel·lícules del 2020 fins ara

A

hores d'ara de 2020, a punt d'arribar al seu equador, tots podem coincidir en el fet que recordarem aquest any com el de la pandèmia que va posar cap per avall la indústria de l'entreteniment (entre d'altres). La producció i estrenes de pel·lícules ha patit una aturada a escala mundial de diversos mesos, les plataformes de streaming s'han convertit en una primeríssima força d'exhibició i s'ha plantejat la necessitat de reformular les finestres de cinema, formats domèstics i televisió que abans eren gairebé inamovibles.

En el moment de preparar aquesta llista, la situació és tan incerta com fa uns mesos. Hi ha estrenes des del juny, però tot produccions modestes: les grans estrenes seran més escassos que en altres anys i, en el millor dels casos, s'amuntegaran a la tardor, si no comencen a ser desplaçats a 2021. L'absència de festivals, que en la majoria dels casos han estat directament suspesos fins a 2021 també és un fort cop a la distribució de pel·lícules alienes a la gran maquinària mainstream.

Així que amb aquest panorama absolutament extraordinari molt present, vam començar el repàs. Aquestes són les millors pel·lícules que hem vist aquest any, i unes quantes de les que esperem per al que quedi de 2020.

Les millors pel·lícules de 2020 fins ara el far Estupenda segona pel·lícula de Robert Eggers, que ja va prendre a l'assalt el cinema de terror fa uns anys amb la magistral 'La bruixa'. En aquest cas passeja per uns codis menys clars, però segueix recorrent a la cita de clàssics, com les històries d'espectres marítims de William Hope Hodgson. La seva radical aposta per la fotografia en blanc i negre i el seu asfixiant format gairebé quadrat reforcen dues interpretacions brillants de Robert Pattinson i Willem Dafoe donant vida a dos faroners el confinament comença a fer-los perdre els papers.

1917 La primera pel·lícula de Sam Mendes després d'abandonar la franquícia de James Bond va ser una de les més aclamades per la crítica durant aquest any, i va guanyar tres Oscars tècnics (entre ells, molt merescudament, a l'extraordinària fotografia de Roger Deakins) i Globus d'Or a millor drama i millor director.

El seu ganxo comercial és que aquesta història narrada des de les trinxeres de la I Guerra Mundial transcorre amb un sol pla seqüència, però '1917' va més enllà: els dos soldats protagonistes (Dean-Charles Chapman i George McKay), embarcats en una missió impossible per impedir una massacre injecten humanitat a una història que podria haver quedat en mer exhibicionisme tècnic.

Aquest article i molts més els podràs llegir a la nostra web revistadevic.cat

24

Revista de Vic Juliol | Agost

Psicologia

I

L'autoconeixement, el mindfulness i el creixement personal (part II)

Com podem desenvolupar l'autoconeixement?

Hi ha quatre pilars bàsics en els que ens centrarem per aprendre a desenvolupar el coneixement propi i poder-lo aplicar a la nostra vida quotidiana.

Emoció i motivació: Per entendre qui som, és important que descobrim més coses de nosaltres mateixos com, per exemple, saber com ens sentim davant qualsevol emoció. Com ens sentim quan el nostre superior a la feina ens fa un toc d'alerta?

Quina emoció sent el teu cos quan discutim amb una persona molt propera? Si analitzem totes aquestes reaccions, podrem saber realment qui som i cap a on anem.

Trets de personalitat: La nostra manera de ser es compon de diferents qualitats i trets innats que defineixen la nostra personalitat. Aquests petits trets els portem d'origen quan naixem però també els anem treballant, inconscientment, quan ens relacionem amb el nostre entorn i interactuem amb els altres. Si som conscients de com és la nostra personalitat, ens

acceptarem millor i deixarem de castigar-nos contínuament.

Caràcter, creences i valors: El caràcter és el gran factor que determina com es comporta una persona davant qualsevol circumstància. En resum, és el conjunt de valors i creences que defineixen el nostre comportament en relació amb els altres i va sorgint de les experiències que acumulem al llarg de la nostra vida. És imprescindible conèixer aquestes creences i, si ho desitgem, saber com podem canviar-les. Si una cosa ens limita i la volem modificar, és vital saber perquè això ens controla i no ens deixa tirar endavant.

Competències: Aquest punt és la capacitat que tenim en coneixements, habilitats i caràcter conformant el nostre sistema de interaccions que anem desenvolupant a la nostra vida personal i professional. Aquestes competències es poden anar entrenant i això ens ajuda a créixer emocional per acabar tenint un nivell òptim de benestar que ens faci estar estables i no estar contínuament en alerta pels perills que ens puguin arribar de fora.

Escoltar al nostre cos:

Possiblement, aquest és el punt més important o un dels més importants. El cos mai menteix i contínuament ens dóna senyals que hem de saber interpretar i aprendre'n el seu llenguatge.

El nostre cos es comunica amb nosaltres a través d'una sèrie de símptomes i ens envia missatges sobre els nostres sentiments i les nostre emocions. Què ens passa? Perquè em sento així?

Què necessitem?. El creixement emocional és la capacitat de reconèixer i acceptar el que sentim.

Aquest article i molts més els podràs llegir a Howard Gardner és psicòleg, investigador i professor de la la nostra web Universitat de Harvard. Segons ell, la intel·ligència emocional es basa revistadevic.cat en dues vessants diferenciadores:

"Conèixer bé als altres és intel·ligent, conèixer-se bé a si mateix, és saviesa" Albert Einstein.

La intel·ligència intrapersonal, que és la capacitat d'autoanalitzar i entendre com som. També engloba els nostres pensaments, les nostres emocions i com reaccionem a elles.

MARCA LA DIFERENCIA Ctra. de la Guixa, 10 | Vic | Tel. 93 883 26 51 Rambla Davallades, 6 | Vic | Tel. 93 119 00 55 | 607 21 21 12 Carrer Barcelona, 17 | Tona | 93 887 14 17

info@jgarciajoier.com

26

Revista de Vic Juliol | Agost

Dret

L'Audiència Provincial Castelló en la Sentència 553/2019, resol sobre la controvertida qüestió que consisteix a determinar si l'adquirent de l'habitatge ha de respondre, a més de les quantitats degudes a la comunitat per al sosteniment de les despeses generals per l'anterior titular i corresponent a la part vençuda de l'anualitat en la qual tingui lloc l'adquisició i al cap de tres anys anteriors, del recàrrec o sanció pecuniària d'un euro per cada dia de retard meritats amb anterioritat a l'adquisició de l'habitatge.

El demandat va ser condemnat en primera

Un tribunal dictamina que

l'adquirent de l'habitatge no respon de el recàrrec per impagament de les quotes comunitàries anteriors a la seva adquisició

instància al pagament del recàrrec per mora únicament des de la data en què va adquirir l'habitatge, però no pels recàrrecs anteriors a la seva adquisició.

L'obligació contributiva del comuner continguda en l'art.

9.1.e) de la Llei de Propietat Horitzontal és de caràcter personal, el que suposa que d'ella no es desvincularà qui resulti deutor pel simple fet de transmetre la propietat de l'immoble a un tercer. És a dir, deutor és qui fos propietari a l'hora de produirse l'obligació de satisfer la despesa comunitaria, i no és admissible convertir l'adquirent en responsable

íntegre del dèbit doncs no ostenta aquesta condició de deutor, ja que la seva responsabilitat davant de la comunitat ho és per un termini determinat "ex lege", responent exclusivament amb l'immoble adquirit.

Per tant, l'adquisició de la qualitat comuner no comporta l'assumpció dels deutes precedents, ni la novació subjectiva de l'obligació primitiva, donada la connexió de la condició de deutor amb el moment de naixement del deure contributiu.

En virtut de tot l'anterior, l'Audiència conclou que l'adquirent no respon amb l'immoble adquirit del recàrrec

o sanció pecuniària establert per la comunitat que s'hagi meritat en data anterior a la seva adquisició, de la qual és únicament deutor l'anterior propietari per tractar-se d'un deute estrictament individual i personal, ja que s'ha d'entendre que l'acord comunitari que el va imposar anava dirigit exclusivament al propietari que ho fos en el moment de l'impagament de la quota comunitària, sent l'únic a què la comunitat pot reclamar.

"L'adquisició de la qualitat comuner no comporta l'assumpció dels deutes precedents"

ut

ia /Sal Tr

/Salut

e g e i x-t

e

Pr

ot

28

Revista de Vic Juliol | Agost

Relats

L'enxaneta (part I) Per Josep Bruch

Era el 6 de juliol, les dotze del migdia, la nostra festa major. La plaça del mercadal estava plena de gom a gom, i els espectacles se seguien l'un darrer l'altra.

noi, simplement ha desaparegut durant un minut. Resta abastament demostrat per les innombrables filmacions, i l'únic que es pot fer és fer hipòtesis més o menys desbaratades. O no?

pregunta.

Al bell mig de la plaça, voltats de la multitud, els castellers es preparaven per aixecar una de les seves torres. Amunt, amunt i, per fi, l'enxaneta que puja. És jove, només té deu anys, és ràpid, i puja com un llamp, i en el precís moment en què, al capdamunt de tot, aixeca el braç, fa l'aleta, com a senyal d'haver complert la seva gesta, davant dels ulls estupefactes, incrèduls, de tots els espectadors, desapareix.

Se'n fa ressò tota la premsa, tant comarcal com nacional i el tema està en primera pàgina a tot arreu durant molt de temps. Surten alguns entesos que parlen d'una abducció per part d'extraterrestres, o d'un traspàs cap a un món paral·lel, i, dissortadament, vist el vist, semblen, encara les teories més plausibles. Per què sinó, on havia anat el noi?

- Sóc en Jordi, i l'enxaneta de la colla sempre he estat jo. I tampoc et conec.

El batibull que es munta és enorme. Ningú no entén res de res, tot i que tothom ho ha vist.

Ho han filmat cents de telèfons i totes les càmeres professionals, i no hi ha cap mena de dubte: l'enxaneta ha desaparegut.

Es munta, doncs, un sidral enorme, tothom resta bocabadat, però abans que ningú no hi pugui intervenir, la policia municipal, la policia nacional, la guàrdia civil i els mossos, tots són allà, el noi torna a aparèixer al capdamunt del castell humà.

Ningú no s'ho pot creure.

Segons sembla, ha estat una al·lucinació col·lectiva i ningú no en pot treure res de res. El

Cinc anys endarrera, festa major de Vic, plaça del mercadal.

Plena de gent a vessar. El castell humà està fet, i l'enxaneta s'afanya per començar a escalarlo, però de cop i volta s'adona que el castell ja està coronat. Que hi fot aquell allà a dalt, al lloc on havia d'anar ell? D'on ha sortit?

Com hi ha pujat? No entén res.

I el que hi ha en el que havia de ser el seu lloc, baixa ràpidament, satisfet d'haver acomplert la seva gesta.

Aquí comença realment el problema. En Jordi, l'enxaneta que hi ha a sota, es creua amb el Carles que acaba de baixar: - Qui ets tu, i per què, i com, has ocupat el meu lloc?,

- Perdona, que és això del teu lloc? Des de sempre, he estat l'enxaneta de la colla. I tu qui ets? No et conec.

- En aquestes, altres components de la colla, convençuts que allà passa quelcom estrany i que no entenen, els envolten.

- Qui ets tu? - li pregunten a en Carles - i què hi feies i com hi has pujat a dalt.

En Carles ara s'adona que no coneix a ningú, que aquella no és la seva colla i es troba descol·locat, i, siguem clars, acollonit.

- Sóc en Carles, l'enxaneta, però a vosaltres no us conec.

A cap. Qui sou? On és la meva colla?

Ara sí que tothom es troba descol·locat.

- A veure -diu un pallardàs alt i ben plantat.- Soc el cap de la colla des de fa molts anys i conec a tothom, i a tu no t'he vist mai, qui ets?

- Soc en Carles, l'enxaneta de la colla Riallera. I vosaltres qui sou?

- Nosaltres som la colla Llevant, i no coneixem cap colla Riallera.

- Au, a veure, si és una de les colles més antigues i em dieu que no la coneixeu. De quin món veniu, vosaltres? O és que esteu de conya? Que em direu que no coneixeu -i aquí comença a nomenar els seus companys d'equip -, i a més, l'any passat vàrem guanyar el concurs de colles.

- Escolta, el concurs de l'any passat el va guanyar la colla Els Trempats, i tu no en formes pas part.

La situació és cada cop més tensa, i, en aquestes, entra un xicot amb un exemplar del periòdic local de Vic on, a la portada, hi ha la foto amb el nom de la colla guanyadora de la darrera edició.

- No pot ser, diu en Carles.

Deu ser una broma. A més, d'on l'heu tret aquest diari? És impossible. Aquí diu Divendres, 26 de maig de 2005, i tothom sap que estem a l'any 2020. Quina broma és aquesta?

Ara sí que tothom està descol·locat.

CADIRES

SALVA

ESCALES La solució fàcil i econòmica per a pujar i baixar escales

desde

1.980 €

93 883 66 83 www.impulsa.cat

OFERTA ESPECIAL (unitats limitades!!!)

Inclou salvaescales RECTA fins a 5 metres

30

Revista de Vic Juliol | Agost

Actualitat

Aquesta noticia la trobaràs tambe a revistadevic.cat

Vic ajuda als comerços i serveis de proximitat amb 570.000 euros La convocatòria d’ajuts econòmics per fer front a la pandèmia s’obre aquest dijous i es podran sol·licitar fins al 30 de juliol de forma telemàtica

L

’Ajuntament de Vic obre la convocatòria per poder sol·licitar els ajuts al comerç al detall i als serveis de proximitat del municipi de Vic.

Les bases reguladores dels ajuts, publicades al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), especifiquen que es tracta d’un programa d’ajuts per a comerços de proximitat i serveis a les persones afectats per la pandèmia amb l’objectiu de promocionar el manteniment de l’exercici d’aquestes activitats.

Es diferencien tres tipus d’ajudes: Grup A: Ajuts destinats a aquelles activitats que han hagut de tancar, per ordre ministerial, la seva activitat durant un període.

Grup B: Ajuts per a aquelles activitats que no estaven obligades a tancar però que no han pogut treballar o han tingut pèrdues considerables.

Grup C: Ajuts per les parades del mercat de marxants del municipi de Vic, que també han vist suspès l’exercici de la seva activitat i la seva reobertura no ha estat possible en la seva totalitat.

Per presentar les sol·licituds dels ajuts,

les persones beneficiàries han de complir una sèrie de requisits i el termini s’estendrà des d’aquest dijous 9 de juliol fins al 30 de juliol de 2020. Les sol·licituds s’hauran de presentar, exclusivament, de forma telemàtica a la seu electrònica de l’Ajuntament de Vic, omplint el model normalitzat, que serà signat per la persona interessada o representant legal de l’entitat. A la sol·licitud caldrà adjuntar-hi la documentació requerida que s’especifica a les bases reguladores.

Imports dels ajuts i criteris d’atorgament La dotació màxima dels ajuts previstos en aquesta convocatòria és de 570.000 euros. Bet Piella, regidora de Comerç, Promoció Econòmica i Ocupació, subratlla que amb aquesta partida pressupostària l’Ajuntament té la voluntat “d’estar al costat del comerç i els serveis de proximitat i donar-los un cop de mà perquè pugui afrontar les dificultats causades per la pandèmia i continuïn sent un dels motors econòmics de la ciutat”.

La quantitat màxima de l’ajut atorgat serà de 800 euros per establiment o activitat que declara que ha hagut de tancar, per ordre ministerial, la seva activitat, d’acord amb els requisits que demanen les bases i segons els barems establerts.

Per a les activitats que declaren que no estaven obligades a tancar i que acreditin un descens de la seva facturació d’almenys un 40% en el període subvencionable

respecte el primer trimestre de l’any 2019, l’ajut serà de 500 euros. Piella recorda que per a les activitats del grup C, hi haurà un 30% de l’import que hagués correspost a la persona titular de la parada o parades per les taxes anuals d’ocupació de la vida pública de l’exercici 2020, amb un màxim de 250 euros.

Els criteris d’atorgament dels ajuts són la conformitat de la sol·licitud amb els requisits establerts per aquestes bases, la disponibilitat pressupostària fixada per la convocatòria i l’ordre de presentació de les sol·licituds. Les sol·licituds seran ateses per rigorós ordre de presentació fins a la finalització del termini de presentació de sol·licituds o fins a l’esgotament del pressupost disponible. El termini per a l’atorgament dels ajuts serà, com a màxim, de tres mesos a comptar des de la data de tancament del període de presentació de sol·licituds.

Foment de l’associacionisme Aquesta setmana l’Ajuntament ha signat l’addenda del conveni amb la federació d’associacions de comerciants Vic Comerç, a través del qual rebrà 25.000 euros, amb l’objectiu de fomentar l’associacionisme i donar continuïtat al servei del lliurament de la compra a domicili i professionalitzar-la.

Piella remarca que gràcies al conveni tots els establiments que s’adhereixen a la iniciativa podran oferir el servei de repartiment a domicili, de forma totalment gratuïta, des d’ara i fins a la campanya de Nadal. El repartiment, del que l’Ajuntament n’assumirà el cost, es farà a través de dues entitats socials: ADFO i Areté.