Revista de Vic
Juliol/Agost de 2015 NĂşm. 11 Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat
l a i c e p s E
s e c n a Vac
Bon estiu!
Arriba la calor i les vacances
Paga LA TINTA, no la marca. HP Deskjet 1510 Multifunció tinta color
*
151,42€
BROTHER L2700DW Multifunció làser monocrom. Connexió mòbil i WI-FI. Impressió automàtica a doble cara.
Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. Catim informa que pots accedir al carrer de Gurb de manera habitual sempre i quan ens facilitis la matrícula del teu vehicle cada cop que ens visitis. Més info a www.catim.cat.
Ofertes aplicables per la compra del seu joc de consumibles. Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus iva inclòs.
Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus amb I.V.A inclòs. *Per la compra del seu joc de consumibles.
Revista de Vic
editorial Quina calor que fa!
qui som? director: Xavi Ruiz
Xavi Ruiz Benvinguts a l’edició d’estiu de la Revista de Vic. He de començar dient: Quina calor que fa! Com molts ja haureu comprovat al llarg dels últims dies, aquesta calor és veritablement insuportable, no per què costi fer gairebé qualsevol activitat a l’aire lliure, sinó per què fa molta calor a la nit i no es pot dormir com cal. Però no ens queda més remei que acostumar-nos a aquesta calor que com han dit, durarà uns quants més. Per aguantar aquesta caloreta, us portem un número molt fresc, amb 2 noves incorporacions, l’Olga Bover i la Marina Serrallonga. També incloem un joc molt divertit de concentració de l’Anna Brugulat que de ben segur et farà passar una bona estona. Us recordem que al mes d’agost també hi haurà la Revista de Vic al carrer i a www.revistadevic.cat. Que passeu un bon estiu i atents a les novetats que us anirem portant. Fins al proper número..
3
Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat
Redactors: Oriol Casellas Sandra Verdaguer Xavi Ruiz Marta Anglada Cristina Masramon Cristina Comerma Elisabet Jorquera Andreu Gomez Lidia Colldelram Cristina Serrat Olga Bover Marina Serrallonga disseny i maquetació: lasensacio.cat CORRECCIÓ: lasensacio.cat FOTOGRAFIA de la portada: lasensacio.cat web: larevistadevic.cat publicitat: info@larevistadevic.cat 655 45 42 33 Lectors: 57.000
xarxes socials: /larevistadevic
diposit legal: B 18552-2014
4
Revista de Vic
L’EXECUCIÓ JUDICIAL DE BÉNS HIPOTECATS Elisabet Jorquera
E
n aquest article parlarem del procediment que se segueix quan una persona no pot fer front al pagament de la seva hipoteca, i com es procedeix judicialment fins a arribar a la subhasta. El Jutjat competent per estudiar el cas i resoldre’l, serà el Jutjat de Primera Instància del lloc on radica la finca La demanda executiva que redacta l’advocat de l’entitat bancària, s’ha d’adreçar contra el deutor i, si s’escau, contra l’hipotecant no deutor (com ara l’avalador). En l’acte pel qual s’autoritzi i despatxi l’execució s’ha de manar requerir pagament el deutor, és a dir, abans de tirar endavant l’execució, s’ha de donar l’oportunitat al deutor de poder liquidar el deute. Aquest requeriment pot ser judicial, o extrajudicial. Si l’entitat bancària ja va requerir fefaentment (per exemple a través de burofax) al deutor de pagament i no va complir, el Jutjat ja no cal que efectuï aquest requeriment. A aquests efectes, el requeriment extrajudicial s’ha d’haver practicat en el domicili que resulti vigent en el Registre, bé personalment si s’hi troba el deutor, l’hipotecant no deutor o el tercer posseïdor que hagi de ser requerit, o bé al parent més proper, familiar o dependents majors de catorze anys que es trobin a l’immoble del qual hagi de ser requerit
El racó legal teriorment, l’administració interina s’ha de notificar a l’ocupant (o llogater) de l’immoble, amb la indicació que queda obligat a fer a l’administrador (el banc) els pagaments que s’haurien de fer al propietari.
i si no hi ha ningú, al porter o al veí més pròxim que hi hagi. Intentat sense efecte el requeriment en el domicili que resulti del Registre, es procedirà a ordenar la publicació d’edictes (anunciar).
Tractant-se d’immobles desocupats, l’administrador ha de ser posat, amb caràcter provisional, en la possessió material d’aquells. Complet el que disposen els articles anteriors i transcorreguts trenta dies des que van tenir lloc el requeriment de pagament i les notificacions abans esmentades, es procedirà a instància de l’actor, a la sol·licitud al Jutjat de l’assenyalament del dia i hora per la subhasta de la finca o bé hipotecat. La subhasta s’anunciarà, almenys, amb vint dies d’antelació. L’assenyalament del lloc, dia i hora per a la rematada s’ha de notificar al deutor, amb la mateixa antelació, en el domicili que consti en el Registre.
Quan l’execució se segueixi sobre béns hipotecats, s’ha de demanar al registrador de la propietat la certificació de domini i càrregues, i també la data i l’existència del procediment a què es refereix, per saber si hi ha algun embarg sobre la finca hipotecada o si està cancel·lat. Si de la certificació es desprèn que la hipoteca en què l’executant fonamenta la seva reclamació no existeix o ha estat cancel·lada, el secretari judicial ha de dictar decret posant fi a l’execució. Transcorregut el termini de deu dies des del requeriment de pagament o, quan aquest s’hagués efectuat extrajudicialment, el creditor pot demanar que se li confereixi l’administració o possessió interina de la finca o bé hipotecat.
Durant aquest termini qualsevol interessat en la subhasta pot sol·licitar al tribunal inspeccionar l’immoble o immobles hipotecats, qui ho ha de comunicar a qui estigui en la possessió, sol·licitant el seu consentiment. Quan el posseïdor consenti la inspecció de l’immoble i col·labori adequadament davant els requeriments del tribunal per facilitar el millor desenvolupament de la subhasta del bé hipotecat, pot sol·licitar al tribunal una reducció del deute hipotecari de fins a un 2 per cent del valor pel qual el bé hagués estat adjudicat. El tribunal, ateses les circumstàncies, i prèvia audiència de l’executant per termini no superior a cinc dies, ha de decidir el que sigui procedent dins el màxim deduïble.
El creditor ha de percebre en aquest cas les rendes vençudes i no satisfetes, si així s’hagués estipulat, i els fruits, rendes i productes posteriors, cobrint amb això les despeses de conservació i explotació dels béns i després el seu propi crèdit.
La subhasta de béns hipotecats, siguin mobles o immobles, s’ha de fer d’acord amb el que disposa aquesta Llei per a la subhasta de béns immobles.
Per exemple, el banc tindria dret a cobrar el lloguer del pis hipotecat a compte del deute reclamat. Als efectes previstos an-
Elisabet Jorquera Procuradora dels Tribunals de Vic www.jorquera-procuradora.com
5
Moda Cristina Comerma
S
i en l’anterior article parlàvem dels looks de bany, en aquest ens centrarem en els outfits ideals per quan es pon el sol. En acabar el dia, i després d’una dutxa refrescant, arriba el moment de vestir-nos per anar a sopar i sortir una estona. Segurament et ve de gust posar-te quelcom lleuger però a la vegada elegant… Vols saber quines són les claus per brillar en les nits d’estiu? A la Revista de Vic te les revelem: ·1_De llarg Aquest any estan de moda els vestits llargs. De fet, són un clàssic de l’estiu, però aquesta temporada trepitgen fort. Si són llisos (tot d’un sol color) afegeix un cinturó ample a l’alçada del maluc, però vigila no et quedi molt estret, no sigui que et confonguin amb una botifarra envasada al buit; la mida justa perquè es mantingui a ratlla. Si li vols donar un aire més lleuger, quan tinguis el cinturó posat, apuja’t una mica el vestit, de manera que la part superior quedi més airosa (també és una solució en cas que sigui massa llarg i no vulguis passar per la modista). Si optes per un estampat, aquí tens via lliure. Encara que en un principi no t’ho sembli, igual que en el vestit llis, és una aposta segura, sigui l’estampat que sigui. Potser prefereixes anar amb pantalons? Que siguin blancs o d’un color viu . La combinació estrella (de sempre, però aquesta temporada més) és el blanc i el negre. Una aposta segura si no et vols arriscar! Si, per contra, vols impactar, el must de l’estiu són els jumpsuit (popularment dit “mono”). Un sopar d’estiu és la millor ocasió per posar-te’l. És elegant i fresc a la vegada. Són suficients raons per a poder-te convèncer? ·2_De curt Les opcions per anar de curt també són variades. Un vestit ètnic, o negre i vaporós, o de tons pastel… segur que
Looks per a les nits d’estiu t’hi veus amb un estil o altre! En tindràs algun a l’armari que no et poses gaire… a no ser que sigui per motius de forces superiors (et va petit/gran, és vell, no t’agrada…), si no el llueixes ara, quan ho faràs?, al mig de l’hivern? No dóna! Els vestits curts és l’opció més fresca possible. Si prefereixes faldilla, l’estil per excel·lència és la jacquard. Les seves característiques són de llargada per sobre genoll, cenyides i d’un estampat ètnic. Per la part superior, un top llis (el blanc i el negre combinen amb tot) per no sobrecarregar el look. Per a les amants dels pantalons, els shorts també són una bona opció: texà o d’un altre color. Amb qualsevol d’ells la combinació és fàcil.
·3_Complements Bossa de mà: imprescindible que sigui petit. Els de mà (clutch) són molt chic, no ho negarem, però també poc pràctics. Hi ha models que porten una cadena a l’interior per tal que te’l puguis penjar (molt millor!). Els més in de l’estiu són d’estampats vius i un pèl extravagants. A vegades, un simple detall com la bossa de mà et pot fer millorar l’outfit sense esforç! (Ets de les que no es treu els shorts ni gairebé per dormir? El “bolso” pot ser la clau del teu conjunt de nit!). Bijuteria: Si tries la combinació de faldilla jacquard + top, pots acabar de completar el look amb un maxi collaret d’estil ètnic (es van posar de moda l’estiu passat i aquest ho segueixen sent!). També és la millor època per lluir braçalets, aprofitaho!
6
Revista de Vic
Una Vella història
Olga Bover
N
o es pot entendre la trajectòria de la Vella de Vic si no és lligada a la nissaga de la família Dot.
Els Capgrossos mantenen viva la tradició de la nostra ciutat, i la Llupiesa, la dona d’en Merma, n’és una peça clau. D’aparença terriblement lletja i amb la cara plena de berrugues, té moltes ganes de gresca. A la Maria Rosa, que l’any passat va celebrar els seus 150 anys, fa més de 75 anys que la fan ballar els Dot. Una vegada acabada l’etapa del Franquisme, Manel Dot començava a portarla. L’herència va passar al seu fill Joan Dot, de 92 anys. El seu successor, Manel Dot, encara la treu a ballar el dia d’avui, amb 61 anys. La seva idea era nomenar el pròxim ballador de la Vella durant la celebració dels 150 anys de la Cap de Llúpia l’abril de l’any passat mentre l’acompanyaven el seu pare i el seu nét. En una ocasió tan especial com aquesta pretenia cedir-li l’honor a un nou ballador, però aquest any, novament, ha estat ell qui l’ha portat. Manel Dot té un record molt especial d’aquesta commemoració, en la qual també es va instaurar una estàtua de la Vella a la Plaça Gaudí que, naturalment, cada vegada és més reconeguda com la plaça de la Vella. Tot plegat ha marcat profundament la vida d’aquestes tres generacions, que han pogut veure créixer als vigatans. Són incomptables els crits, les corredisses i les bones estones que
han viscut els petits, i els que no ho són tant, gràcies a la Llupiesa.
tradició i l’emoció que viu una vegada es troba dins la Vella.
El ballador assegura, convençut, que la Vella és l’única vigatana dels Capgrossos. Es va crear l’any 1864 al Taller d’en Quadres, al carrer de la Ramada de Vic, i és la imatge d’un veí de La Calla. Les darreres modificacions de la Vella han estat fruit de l’enginy del ballador Manel Dot, que fa 5 anys va decidir que baixaria el carrer de Sant Miquel dansant el ball tradicional, però que el pujaria després d’haver-se tret, de la màniga, una escombra per empaitar a la canalla. Donar caramels i ventar-se no era suficient per a un personatge com és la Maria Rosa. Ni el pes, ni les condicions meteorològiques, ni el cansament físic, han estat cap obstacle per l’amor que sent per aquesta
És cert que a Catalunya també es reconeixen altres Caps de Llúpia, com en Berruga de Figueres o en Lligamosques d’Olot, però a cap altra festa hi és present la mare de la família. Tots els vigatans, els joves i també els més grans, apreciem la família de Caps de Llúpia de la nostra ciutat. Mentre els veiem ballar, un grapat de records inunden la nostra ment i els nostres cors. Som conscients que la Vella és exageradament lletja, però la bellesa sempre es troba a l’interior. I al seu interior i als cors de la família Dot hi rau una tendra història i un conjunt d’experiències i de sentiments que sempre romandran en la memòria dels vigatans.
Cristina Serrat
Revista de Vic
7
Fruita i verdura per a la calor
E
n aquest nou número de Revista de Vic, ens agradaria recomanar-vos, ja que comença a fer caloreta, consumir productes frescos i lleugers que a més d’aportar nutrients ens ajudin a suportar una mica més la calor. Per tant un dia qualsevol al matí, que el sol no escalfa tant, fer un passeig per algun mercat de la nostra terra Catalunya, i mirar-nos les paradetes de la fruita i verdura. Uns dels aliats indiscutibles són: el meló i la síndria, tenen un contingut calòric molt baix. Del meló podem dir que aporta vitamina A, que és molt hidratant, vitamina E, un potent antioxidant, elimina toxines i aporta fibra, calci, potassi i ajuda a regular els nivells alts de colesterol. La síndria és rica en vitamina B i C, àcid fòlic, potassi i fibra, és, antioxidant i depurativa, i enforteix el sistema immunològic.
Préssec i nectarina, també una fruita molt dolça però molt poc calòrica, ens aporta potassi, magnesi, i seleni i zinc, uns potents antioxidants, pel seu color groc-ataronjat ens indica un contingut alt en carotens, que el nostre cos s’encarrega de transformar en vitamina A, essencial per a la vista, cabells i mucoses. L’albercoc, aquesta fruita destaca per una gran quantitat de fibra, per tant millora el trànsit intestinal i té efecte prebiòtic, nodridor de la flora intestinal. Aporta també vitamina A, vitamina B3, ferro, potassi, magnesi i calci. Passant per les verdures un dels reis és el tomàquet, el seu pigment vermell característic aporta licopè, substància que protegeix les cèl·lules dels radicals lliures responsables de les malalties cardiovasculars, de l’envelliment i del càncer. També aporta moltes vitamines, A, C, E,
B1,B3 (aquestes dues últimes intervenen en l’assimilació dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes) potassi i fòsfor. El carabassó és de la mateixa família que la carabassa i el cogombre, i aporten un alt contingut d’antioxidants, en el cas del carabassó destaca en vitamina C, àcid fòlic, potassi i magnesi. Té propietats diürètiques i efectes beneficiosos per la vista. Així que aquest estiu a fer àpats saludables i frescos, el nostre cos ens ho agrairà.
Efemèrides Vigatanes
Retalls il.lustrats
-- 22-8-971: El bisbe Ató és assassinat tornant del viatge a Roma en què el papa Joan XIII li havia confirmat la independència dels bisbats catalans respecte a l’Arquebisbat de Narbona i se’l nomenava arquebisbe metropolità de la Tarraconense. - 31-8-1038: El bisbe Oliba de Vic consagra la nova catedral romànica de la qual en resten el campanar i la cripta. - 1348: La pesta negra arriba a Vic causant 244 morts aquest any. L’any següent causà 281 morts més. Hi haguera molts rebrots de l’epidèmia al llarg de tota la segona meitat del segle XIV provocant una gran mortaldat a la ciutat i el seu despoblament. Aquestes epidèmies reduïren a més de la meitat la població de la ciutat. - 17-8-1664: Es fan grans festes a Vic pel trasllat de les relíquies dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià (patrons de la ciutat fins al 1779), a la nova església de la Pietat. En aquestes festes apareix possiblement per primera vegada la geganta de la ciutat acompanyant al gegant que existia almenys des del segle XV. - 30-8-1713: El mariscal de camp borbònic Feliciano de Bracamonte entra a la ciutat de Vic en el marc de l’ocupació de Catalunya durant la Guerra de Successió espanyola (1705-1714). - 28-8-1810: Neix el famós filòsof vigatà Jaume Balmes i Urpià. - 23/27-8-1862: Celebració a Vic de la canonització de Sant Miquel dels Sants pel papa Pius IX. - 2-8-1931: Referèndum de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, conegut com a Estatut de Núria. A Vic, amb una participació del 90% del cens el Sí arrasa amb 3.761 vots, mentre que solament 11 vots foren contraris al projecte estatutari. Les dones vigatanes, que encara no podien votar, recolliren fins a 1.822 signatures a favor de l’Estatut. - 6-8-1997: Els Sagals d’Osona fan el seu primer castell en públic. És un 3 de 6 amb motiu de les Festes de Sant Albert del carrer de Gurb, i malauradament queda només en carrega.
ORIOL CASELLAS
Cristina masramon
Revista de Vic Andreu Gomez
L
a llet merengada és un d’aquests refrescs de tota la vida, unes postres que recorda la infantesa. És fàcil de fer i l’únic secret que té aquesta beguda és que cal prendre-la ben freda.
la recepta de l’andreu La llet merengada de l’Andreu
Un dolç amb gust de canyella i llimona, i que juntament amb l’orxata eren els clàssics de l’estiu. Us ve de gust una refrescant llet merengada?Ingredients per 4 persones * 1 litre de llet * 200 g de sucre * 60 g de sucre en pols * 1 branca de canyella * Pell d’una llimona * 4 clares d’ou * Canyella en pols
Elaboració: Agafarem i ficarem la llet a bullir amb el sucre, la branca de canyella i la pell de la llimona. Important només la part groga, la blanca no perquè ens amargaria. Quan la llet comenci a bullir, baixarem el foc i deixarem que desprengui els aromes de la canyella i la llimona. Aproximadament uns 5 minuts. Una vegada passat aquest temps, treure’m la branca de canyella i la pell de la llimona i deixarem refredar. Muntarem les clares d’ou a punt de neu amb el sucre en pols fins que agafi una consistència que li pots donar la volta al bol i no cauen. Agafarem la llet freda que hem preparat anteriorment i li afegirem les clares fins que quedi tot ven barrejat. Ja tenim fet el segon pas. La ficarem al congelador aproximadament dues hores i passat aquest temps tornarem a barrejar perquè quedi tot homogeni. Ho servirem amb una copa ben maca, decorarem amb canyella en pols. Nosaltres, al restaurant li afegim gelat de vainilla i els contrastos de sabors són excel·lents. Ara a l’estiu la podeu trobar en el menú diari, és un postre que bé molt de gust amb aquestes calors, no enfarfega gens i gaudireu molt. Cuiner: Andreu Gómez
Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. També oferim el menú diari i carta.
VINE I PROVA’NS.
9
10
Revista de Vic
Els 10 llibres més venuts DE LA TRALLA La noia del tren Paula Hawkins Traducció d’Imma Falcó La novel·la per a adults + venuda en – temps en la història dels EUA 2 milions en 3 mesos Traduïda a 44 llengües DreamWorks en prepara la pel·lícula. La Rachel agafa cada matí el mateix tren. Sap que cada dia s’atura en un semàfor vermell i que des d’allà veurà els jardins del darrere d’una renglera de cases. En una d’aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar cada vegada. Fins i tot els ha batejat, com si els conegués: són la Jess i en Jason. A ella li sembla que tenen una vida perfecta. Tant de bo ella pogués ser igual de feliç que ells. Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. Dura només un minut, perquè el tren de seguida es torna a posar en marxa; però n’hi ha hagut prou. De sobte tot ha canviat. Ara la Rachel té l’oportunitat d’entrar en unes vides que fins a aquest moment només havia mirat de lluny, i no la pensa deixar escapar. S’ha acabat (ser) només la noia del tren.
1 ALGÚ COM TU (PREMI RAMON LLULL 2015) XAVIER BOSCH ISBN 9788497082761 2 LA NOIA DEL TREN LA CAMPANA PAULA HAWKINGS ISBN 9788416457007
BLUE JEANS ISBN 9788466419697 5 DIARI DEL GREG 9. RUTA INFERNAL JEFF KINNEY ESTRELLA POLAR ISBN 9788490578667 6 LA LUZ QUE NO PUEDES VER SUMA DE LETRAS ANTHONY DOERR ISBN 9788483657614
8 EL LLINDAR DE L’ETERNITAT DEBOLSILLO KEN FOLLET ISBN 9788490627891 9 TOTES LES FADES DEL REGNE MONTENA LAURA GALLEGO ISBN 9788490433720
A La Tralla ens encanta llegir 3 SUCS VERDS COSSETÀNIA CARLA ZAPLANA ISBN 9788490342947
4 TAN SENZILL COM TUITEJAR T’ESTIMO COLUMNA
7 LA CASA DE LES MINIATURES AMSTERDAM LLIBRES JESSIE BURTON ISBN 9788415645535
10 EL AMANTE JAPONÉS PLAZA & JANÉS ISABEL ALLENDE ISBN 9788401015724
LLibreria LA TRALLA
Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat
Revista de Vic Cristina Masramon
E
l primer Teatre de la ciutat de Vic era conegut popularment com la Casa de les Comèdies. Estava ubicat en el que avui és el carrer Progrés; la façana principal donava al carrer de Cardona i la sortida d’emergència era per la rambla del Passeig. En els inicis aquest espai estava destinat a magatzem de palla, propietat de l’Ajuntament de Vic. Quan l’Ajuntament va vendre l’espai a Josep Riera, Marià Montora i Jaume Collet fixà la condició que s’adaptés amb una altra volta i s’utilitzés per a donar lloc a les representacions teatrals. Aquestes fins ara es realitzaven a peu de carrer, en concret a la plaça de la Catedral o al Mercadal, o si s’esqueia en espais de culte com a la Catedral o a l’església de Sant Sadurní. Es va acordar també que el rendiment econòmic que es tragués de les comèdies representades es destinaria a la reconstrucció de la muralla, tal com els obligava el governador Francesc Antoni Borràs. Cal dir que amb aquesta dada podem datar el Teatre coincidint en el moment de la restauració de la muralla, per tant a principis de segle XIX. A banda de les representacions teatrals, la Casa de les Comèdies també s’utilitzava com a sala de ball pública per esdeveniments en dates concretes. Comptava amb dues llotges: una per a presidència i l’altra reservada per l’ Excm. Sr. General en Cap de l’Exèrcit; en el cas de no ocupar-la sovint era destinada a representants de l’Ajuntament que havien de presidir la funció. Aquest primer Teatre o Casa de Comèdies no tenia cap nom particular, simplement el denominaven així, el Teatre. L’interior d’aquest teatre va ser destruït durant la primera invasió
11
La Casa de les Comèdies i el Teatre Ausonense, els primers teatres de la ciutat (part I)
a la ciutat per les tropes franceses que es va produir el 17 d’abril de 1809 tenint una durada de 61 dies de lluites. Entorn del 1814 s’hi representà la comèdia en quatre actes titulada “La Jacoba”, “El Maetro y las Discipulas” i “El Payo de la Carta”. Cal dir que “La Jacoba” era una comèdia original d’un comediògraf vigatà, Llucià Comella i Vallmitjana, escriptor de nombroses obres teatrals. En moltes de les obres de teatre representades era normal barrejar el català i el castellà indistintament representant la màxima expressió del bon humor. Els historiadors del tema concreten que amb el pas del temps, el teatre es va anar abandonat, estant tancat la major part de l’any. L’aforament s’omplia quan alguna companyia
representava la vida d’algun Sant. El 1833 sota un pla de reforma realitzat pel mestre Pere Quadres, el Teatre es rehabilità essent gestionant per la societat Amigos Ausonenses, entitat recreativa fundada el 1849. Aquesta societat oferia als seus socis funcions dramàtiques, concerts i balls. Però amb el pas del temps, el Teatre tornava a quedar abandonat, fins que el 1852 va caure el sostre de l’escenari. El 1858 gràcies a la Sociedad Filarmónica Dramática es van refer els desperfectes per tal de poder-hi actuar. De mica en mica la ciutat acollia noves iniciatives culturals com el Casino Vicense (1865) fet que va provocar que el vell teatre anés quedant totalment abandonat arribant a què anys més tard fos enderrocat.
12
Revista de Vic
Oriol Casellas
Sagals d’osona
Els Sagals de vacances després de la festa major
E
ls Sagals d’Osona comencen ara un mes de vacances sense assajos ni actuacions després d’haver realitzat una renovada festa major castellera que ens ha portat dues novetats en el programa de festes: el pilar caminat amb nou recorregut i l’actuació de vigílies.
es pot considerar tot un èxit. L’endemà, 5 de juliol, els Sagals van participar en els actes protocolaris del dia de Sant Miquel dels Sants fent uns pilars en homenatge a la sortida de la Catedral, i com ja va sent tradició, foren quatre membres de la colla qui portaren la imatge del Sant vigatà.
El pilar caminat va donar el tret de sortida dels actes castellers de la festa major vigatana. El dissabte dia 4 de juliol a les sis de la tarda la colla va realitzar un pilar de 4 que va avançar caminant des de la plaça Abat Oliba fins a davant de l’Ajuntament, pujant pel carrer de l’Escola, passant per la plaça Sant Felip i la plaça del Pes per arribar finalment al Mercadal. En total 200 metres de recorregut amb un 7’5% de desnivell mitjà.
La següent novetat fou l’actuació de vigílies del dissabte 11 a la plaça del Pes. Acompanyats dels Castellers de Berga, els osonencs completaren sense problemes el 3de7, el 5de7, el 4de7 i el pilar de 5.
Aquest nou format del pilar vol consolidar-se i esdevenir un acte més de cada festa major vigatana. Per potenciar-lo possiblement seria millor fer-lo més entrada la tarda, ja que la intensa calor va ser un obstacle important. Per ser el primer any però,
La traca final arribaria el diumenge 12 amb l’actuació castellera de festa major, enguany acompanyats de dues colles molt destacades: Minyons de Terrassa i Castellers de Barcelona. Els egarencs venien de fer una actuació sublim la setmana anterior a Terrassa i per això vingueren a Vic molt relaxats. 3de9 amb folre, 5de8 i 2de8 amb folre, tots realitzats amb total seguretat i solvència. Per la seva banda els barcelonins
obriren la seva actuació amb un 4de8 amb agulla que s’hagué de treballar de valent per descarregar el pilar de 6 central. A segona ronda descarregaren un 3de9 amb folre èpic amb una defensa al límit. Finalment completaren el 4de8 i un magnífic pilar de 6. Pel que fa als amfitrions no van tenir el seu millor dia i la diada ja va anar mal encaminada des de l’inici. Obriren plaça amb el 4de8, castell que quedà en intent desmuntat dues vegades sense poder-se completar, fet estrany, ja que enguany ja n’han descarregat tres. Optaren aleshores pel 3de8 i el castell es carregà però a la descarregada es trencà i féu llenya. Així doncs, completaren l’actuació amb el 5de7 i el pilar de 5. Festa major vigatana agredolça pels Sagals que començaren molt bé amb l’espectacular pilar caminat però que no van estar de sort en la diada castellera més important del calendari. Esperem que les vacances ajudin a agafar forces i a partir del setembre podem tornar a veure grans castells carbassa.
www.tapis-ser.cat T.636 15 02 19
EXPERIÈNCIA, RAPIDESA, EFICÀCIA I PROFESSIONALITAT
S
TECNIC S R E D E R R CO
IMATIQUES L C IO B S E L PERGO
PARASOLS
! S L A D N E T S L E D A R O H ’ ARA ES L
II
D
IÓ LE IL.LUMINAC
TIPUS T O T E D S L TENDA
I TAMBÉ... TAPISSERIA DE CADIRES, SOFÀS, CAPÇALS... CORTINES TOT TIPUS, CLÀSSIQUES, PANELL JAPONÈS... ,PAQUETOS,DE ENROTLLABLES AMB SCREEN...
14
Revista de Vic
Anna Brugulat
A
quest mes us presento un test que es va dissenyar amb l’objectiu d’avaluar la capacitat de concentració de l’atenció i detecció visual en els pilots aeris militars de la URS. Soc conscient que el teu fi no és pilotar un avió, però potser sí que és millorar el rendiment de la memòria i sense una bona concentració serà difícil. Primer de tot, per tant, es bo conèixer la teva capacitat de concentració. No és un test gens fàcil, busca un moment tranquil i que no estiguis massa cansat/da. Endavant! INSTRUCCIONS: posa el cronòmetre a cero i calcula el temps que tardes a localitzar en la imatge els números de l’1 al 90 de manera seqüencial. Possibilitat de realitzar-lo online: http://www.vedoque.com/juegos/ observacion-urss.html QUALIFICACIONS: * Entre 5-10 minuts: capacitat de concentració excepcional. * Entre 10-15 minuts: molt bona ca-
Ep! Concentra’t!
pacitat de concentració. * Entre 15-20 minuts: capacitat de concentració acceptable. * Entre 20-25 minuts: practica amb més exercicis per millorar la teva concentració. * Més de 25 minuts o has abandonat abans de finalitzar: si sents que et costa prestar atenció en determinades situacions et pot interessar consultar a un professional per consultar el motiu d’aquest dèficit.
Anna Brugulat Serrat Neuropsicòloga. Núm Col•legiat: 18.020 neuropsicologiavic@gmail.com
VIC CENTRE – VENDA Pis de 117 m² 4 habitacions, 2 banys Plaça párquing 150.000 €
MUNTANYOLA -MASIA EN VENDA
76.000 m2 terreny Casa de 240 m2 Preu 300.000 €
VIC PISOS OPORTUNITAT VENDA
Pg. Generalitat Passeig Pep Ventura Carrer Virrey Avilés Carrer Sant Joan Bosco Ronda Ausetans Carrer Torelló Passeig Pep Ventura
54.000 € 36.000 € 47.000 € 37.000 € 44.000 € 29.000 € amb ascensor 58.000 € amb ascensor
cases sifinançament es veu,
pisos
OBRA NOVA sí HIPOTEQUES
NAUS
es xalets ven! 25 ANYS
pisos
COMPRA
PROFESSIONALS
solars
LLOGUERcases
TENIM EL MILLOR PLA DE VENDA PER AL TEU HABITATGE.
pisos QUALITAT
centre de vic www.habitatge.com
info@habitatge.com
93 889 42 77
Gamma Ford C-MAX: consum mitjà combinat de 4,1 a 8,2 l/100 km; emissions de CO2 de 105 a 149 g/km. Nou Ford C-MAX Compact Trend+ 1.6 TI-VTC 85 CV (63 kW) amb climat. autom. + consola amb reposabraços. Llandes de 16” i llums LED diürns. L’oferta inclou IVA, IDMT, transport, dte. promo., aport. concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E. a través de la campanya “Vine a Ford Crèdit Clàssic”, amb permanència mín. De 24 mesos. Preu f. 14.389,50 €. Entrada 3.785 €. Import total del crèdit 10.604,50 €. 36 quotes de 150 €/mes. Quota final 7.234,50 €. Com. obertura 360,55 €. TIN 7,35%. TAE 9,20%. Import total ajornat 16.780,05 €. Subjecta a l’aportació del Pla PIVE del Govern. Vàlida a la Penín. i Balears fins a final de mes. No comp. amb altres dtes. El model mostrat podria no coincidir amb l’ofert. ford.es