Issuu

Revista de Vic Febrer | Març de 2016

www.revistadevic.cat Núm. 18

ANNA

ERRA

LA PRIMERA ALCALDESSA DE VIC Pàg. 24 LA CARTA D’ UN MARTIR El Pare Pere Almató, màrtir al Vietnam (Part I) Pàg. 20

SAGALS D’OSONA

Domènec Aguilar, nou cap de colla Pàg. 31

Revista de Vic Desembre | Gener www.tapis-ser.cat T.636 15 02 19

EXPERIÈNCIA, RAPIDESA, EFICÀCIA I PROFESSIONALITAT S

E CORTINATG

DE C COL.LECIÓ

APÇALS B

S LLUM LED U PACK USB +

TAPISSERIA

S CORREDER

TECNICS

SOLAR PROTECCIÓ

E TOT TIPUS

TENDALS D

TAPISSERIA DE CADIRES, SOFÀS, CAPÇALS... CORTINES DE TOT TIPUS, CLÀSSIQUES, PANELL JAPONÈS, PAQUETOS, CORTINES ENROTLLABLES AMB TEIXITS TECNICS SCREEN. TENDALS PER BARS, RESTAURANTS I PARTICULARS.

Febrer | Març Revista de Vic

Xavi RUIZ

a uns dies es va descobrir a la nostra ciutat una troballa arqueològica de gran magnitud, una mina formada per un corredor excavat a la roca, d’uns aproximadament 23 metres, a la plaça de la Pietat, a tocar del Temple Romà. La meva fascinació per Vic em ve de molt petit, carrers estrets, racons plens de màgia, on ens perdíem amb els amics i amigues, edificis antics, noms de carrers en els quals indagava la seva procedència... tot el que relaciona a Vic m’agrada.

EDITORIAL Història sota terra Director: Xavi Ruiz Redactors: Oriol Casellas Sandra Verdaguer Xavi Ruiz Marta Anglada Cristina Masramon Elisabet Jorquera Andreu Gomez Lidia Colldelram Cristina Serrat Olga Bover Marina Serrallonga Dànius Josep Torras Mariona Isern Disseny i maquetació: Ester Portell Correcció: lasensacio.cat Web: larevistadevic.cat Publicitat: 938854602 info@ larevistadevic.cat 655 45 42 33 Dipòsit legal: B 18552-2014

CURIOSITATS DE LA PLAÇA DEL MERCADAL.

En aquesta Plaça del Mercadal trobem l’existència d’edificis notables, singulars i cases senyorials.

Però és aquest descobriment casual el que m’ha fet revifar la imaginació de quan era xic. Sempre estàvem fent volar pardals amb el fet que la ciutat estava plena de passadissos subterranis que creuaven els edificis emblemàtics com la catedral, i és tan així que a vegades fèiem caminant els recorreguts d’aquests túnels. El que no imaginava és que un d’ells fos real. Per a què els feien servir? Qui els va construir? Fins on arriben? Hi ha més? Aquestes són les preguntes que em venen al cap ara mateix, preguntes que ben aviat esbrinarem, ja que de ben segur, qui no s’ha imaginat alguna cova de petit on amagar-se? Tenim la sort de viure en una ciutat plena d’història, història que també viu sota terra. Ens llegim en un mes, i recordeu que ens podeu enviar comentaris o articles a info@larevistadevic. cat.

04 06 08 09 10 12 14 23 24 25 28

Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat Xarxes socials: /larevistadevic

SPOILER ALERT Tinc plats bruts MODA 6 curiositats del món de la moda BIONEUROEMOCIÓ

Fibromiàlgia

LA RECEPTA DE L’ANDREU

Esfera de trinxat de verdures amb crostó de cansalada

ELS LLIBRES DEL MES Educa millor i Bibliografia de la Premsa Vigatana HISTÒRIA DE VIC L’ Ocupació Franquista de Vic ( Part II) RECULL DE PREMSA VIGATANA El canonge Jaume Collell EL RACÓ DE LA MARIONA JOY L’ENTREVISTA: ANNA ERRA La primera alcaldessa de la història de Vic ELS XACRES El cinquè xacre EL RACÓ VETERINARI Les tortugues d’aigua

Revista de Vic Febrer | Març

SPOILER ALERT Tinc plats bruts

DÀNIUS

a meva mare sempre diu “els plats bruts es renten a casa”. “Les disputes familiars, temes de faldilles, els merders i els deutes pendents han de quedar-se en un àmbit privat, així que no ho esbombis a tort i a dret”, vindria a dir. Doncs no és tan fàcil, i t’explicaré per què.

Les xarxes socials ja són part de nosaltres i molts n’utilitzem dues, tres o més. Facebook, Instagram o Twitter, per posar alguns exemples, han esdevingut potents altaveus que fem servir per opinar, conversar, treballar, malparlar i també, no cal dirho, esbombar la nostra vida privada.

fan servir per mostrar que han viatjat fins a l’altra punta del món i gent que ho aprofita per escriure “em trobo una mica malament...” i hi afegeix una emoticona de cara trista esperant que algú li faci cas. Que hi ha gent pesada? Sí. Que hi ha gent que dóna bastant pel sac enviant fotografies de nens malalts? També. Però ei, és un país lliure! En teoria, almenys. Mira, que cadascú foti el que li doni el gust i la gana i faci servir les SEVES xarxes socials com li surti. El safareig, malparlar els uns dels altres, forma part de la nostra essència. Ens agradi o no. Com si no s’entén l’èxit de sèries com La Riera? O els “Culebrons”? O el “Sálvame” de Telecinco amb personatges com la Belén Esteban? En el llibre “Sapiens. Una breu història de la humanitat” de Yuval Noah Harari, en parla i diu així:

@danidanius Dani Dànius Segueix-me a “Una teoria afirma que el nostre llenguatge va evolucionar per poder xafardejar. L’Homo Sapiens és bàsicament un animal social. La cooperació social és la nostre clau per sobreviure i reproduir-nos.” “... parlar d’amagat dels altres (...) un fet essencial per a la cooperació en grans grups. (...) Una informació fidedigna sobre qui era mereixedor de confiança va comportar que petits grups es convertissin en grups més grans, i els Sapiens van poder desenvolupar un tipus de cooperació més estreta i sofisticada. (...) Encara avui en dia la immensa majoria de la comunicació humana –ja sigui per correus electrònics, en trucades de telèfon o columnes de diari- són xafarderies.” Un ganivet és un ganivet (“un plato es un plato”, parafrasejant Rajoy) i l’ús que en facis, depèn de tu. El ganivet pot servir per tallar el pa, verdures o la corda que tens lligada al peu, però també per fer mal a algú. Dit això, parlem de Plats bruts, la mítica sèrie d’en Joel Joan i en Jordi Sánchez que va emetre TV3 fa més de 15 anys. En David i en López (o “Lópes”) comparteixen pis i... Com? Ja no tinc més espai? En fi, què hi farem. Només dir que, es veu, es comenta, corre el rumor que l’amistat entre en Joel Joan i en Jordi Sánchez no va acabar massa bé que diguem...

I sabeu què? Jo n’estic a favor. I molt! D’acord, hi ha gent que ho utilitza per dir que finalment ha trobat parella o s’ha casat, altres que ho

Retalls il·lustrats

kstyna ASSERTIM CASDOM, S.L.

Serveis Comptables i Fiscals. Serveis d’Interpretació i Traducció.

938832656 · 610508980

TALRLTPEHRONSE 2016 SMA

Diferents nivells • Taller smartphone iniciació • Taller smartphone preavançat • Taller smartphone avançat

DEL 22 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ Coincidint amb el congrés Mobile World Congress de Barcelona a ISERN tenim totes les novetats!

PREUS BAIXOS!! APROFITA PER CANVIAR-TE EL MÒBIL

Més informació: www.isern.net

SERVEIS GRATUÏTS NOMÉS AQUESTA QUINZENA! Configuració inicial de l’smartphone GRATIS!

LLIURE PANTALLA 5” MEMÒRIA INTERNA 8 GB RAM 1 GB CÀMERA 8 MPX 4G SAMSUNG GRAND PRIME

Traspàs de contactes del mòbil vell GRATIS! Cobertura de danys accidentals d’un mes GRATIS! Estalvia amb la revisió de la tarifa del mòbil GRATIS!

PANTALLA 4” MEMÒRIA INTERNA 8 GB 4G LUMNIA 435 NEGRE

Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 10.00 a 21.00 h)

www.isern.net

149€

Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC

0€

Subjecte a promoció Movistar

Revista de Vic Febrer | Març

Curiositats del món de la

MODA Ester PORTELL Sabies que segons un estudi de OnePoll, una dona dedica aproximadament 8 anys de la seva vida en compres? Aquesta és una dada relativament recent, però antigament no existien sabates de peu dret i esquerre, i no tant temps enrere, els homes casats utilitzaven més cosmètics que les seves esposes. L’evolució de la moda des de l’aparició del primer Homo Sapiens cobert amb pells d’animals, ha donat lloc a un extens recull de curiositats, i en aquest article intentaré sorprendre’t amb algunes d’elles.

ELS TALONS - El seu origen no és estètic Un accessori fonamental pels homes

L’origen dels talons no té res a veure amb qüestions estètiques. Els hitites van començar a utilitzar-los perquè contribuïen a fixar el peu a l’estrep quan muntaven a cavall. Per aquest motiu, la bota va ser el primer calçat que els va incorporar. En la seva difusió a l’Europa occidental medieval, van ser adoptats amb molt d’entusiasme per aristòcrates que buscaven tenir una aparença viril, una masculinitat que de sobte només podia aconseguir-se calçant sabates de taló. És irònic, oi?

<< Quan la moda dels

talons va arribar a les classes baixes, l’aristocràcia va respondre augmentant l’altura del taló; donant pas al concepte de taló alt. > > Models i desfilades de moda Nines i maniquins

Els botons de Napoleó Bonaparte Uniformes pensats al detall

L’atractiu dels ulls guerxos Les tendències dels maies

Antigament, el fet de no existir ni models ni passarel·les, els dissenyadors es veien obligats a mostrar les seves creacions en nines i maniquins. Va ser Charles Frederick Worth (1826-1895), el primer d’utilitzar models de carn i ossos per presentar els seus vestits.

Napoleó Bonaparte és qui va introduir els botons dels punys de les camises. Els soldats de les tropes napoleòniques tenien el mal costum de fregar-se el nas amb la màniga. Per això, el general va decidir afegir aquest petit detall per evitar un hàbit que veia de molt mala educació. El més curiós és que molts dels soldats que es van unir a l’exèrcit de Napoleó ho van fer perquè els agradava molt l’uniforme.

Als maies els semblaven atractius els ulls guerxos, de manera que es posaven un fil amb una pedra “jade” penjant del cap per a provocar-ho a propòsit.

Celles afaitades al zero Moda femenina del renaixement

Les dones també s’afaitaven el naixement del cabell per crear un front més alt.

L’embaràs estava de moda Coixins a sota els ventres!

Al segle XV, les dones embarassades estaven molt de moda, i fins i tot, algunes dones es col·locaven coixins en els seus ventres per semblar embarassades.

Febrer | Marรง Revista de Vic

Revista de Vic Febrer | Març

BIONEUROEMOCIÓ

Fibromiàlgia

Montserrat DEL RÍO

a fibromiàlgia es caracteritza per un dolor generalitzat de les fibres múscul esquelètiques, amb una gran hipersensibilitat en múltiples punts del cos. Habitualment es relaciona amb una gran varietat de símptomes, entre els quals destaquen la fatiga persistent, el somni no reparador, la rigidesa generalitzada i els símptomes ansiós-depressius. En BioNeuroEmoció, la fibromiàlgia és descrita com un conjunt de molts símptomes que estan units per un conflicte comú, les fidelitats familiars, són lligams familiars molt forts que ens porten a dedicar-nos més als altres que a nosaltres mateixos. “No vivim la nostra vida”.

<< Un cas real, es tracta d’una dona diagnosticada de fibromiàlgia amb una gran fidelitat familiar: casada amb un fill i amb una situació laboral estable.>> FIBRES - vincles familiars. He de fer el que ells han fet. MIO - músculs, impotència. M’he de sotmetre a la situació. ÀLGIA - dolor que es materialitza en el cos. ES DESTAQUEN 4 CONFLICTES: 1r.- Conflicte de direcció: produeix fatiga, la persona se sent perduda en el que fa o hauria de fer. 2n.- Desvalorització, a causa de la sobre responsabilitat, mai s’assoleix l’objectiu, mai és suficient, llavors es desvaloritza davant la família i amb el que es fa o el que es deixa de fer. 3r.- Contacte impost: haver d’assumir, haver de conviure amb una persona o situació determinada. 4r.- Por a la mort, no com por a morir, sinó com a pèrdua d’identitat, de pertànyer a la família. “Si no compleixo les seves expectati-

ves em faran fora del clan” Són persones molt servicials, molt controladores i amb molt sentiment de culpa. Les fidelitats familiars porten a la persona a viure una vida que no és la seva, repetint la vida dels seus ancestres d’una manera molt fidel, això genera una doble direcció i la persona s’atura, queda bloquejada, això crea molta desvalorització i culpa ja que la persona és incapaç d’aconseguir els seus propis objectius. Un cas real, es tracta d’una dona diagnosticada de fibromiàlgia amb una gran fidelitat familiar: casada amb un fill i amb una situació laboral estable. Procedeix d’un lloc llunyà i la seva relació amb els caps de l’empresa és totalment familiar. Decideix prendre uns nous estudis i quan els finalitza vol exercir d’aquesta nova professió. L’impacte que això provoca en el seu lloc de feina és tan brutal que comença a patir “mobbing”. Ella vol ser autònoma però no se sent recolzada a casa (-com ens les arreglarem sense el teu sou fixe?; -tu sempre provant coses noves!; -per què no pots aguantar aquesta situació?; -ja passarà i tot tornarà a ser igual... -Tots a la família hem estat treballadors i tu... -saps el que vols, n’estàs segura? Aquesta dona no sap cap a on dirigir-se (afectació de les glàndules suprarenals). Al final, es deixa convèncer per la família i roman en el seu lloc de feina estable. Treballa amb una gran pressió (afectació de genolls) i amb un contacte imposat per la fidelitat familiar, realitza una feina que havia estat el somni del seu pare. Sent que viu una vida que no és la seva. Després d’anys de dolor, acompanyada de circumstàncies adverses, desvaloritzada i amb molta por, coneix la BioNeuroEmoció.

Les fidelitats familiars porten a la persona a viure una vida que no és la seva, repetint la vida dels seus ancestres d’una manera molt fidel. > >

Tot això succeeix a nivell inconscient, mentre ho vius no saps que són fidelitats, no saps per què vols una cosa i fas una altra, i tampoc saps per què fer el que realment vols genera tant dolor i sentiment de culpa.

Aquesta dona es sana després de fer unes sessions de Bio, i després de fer una quarantena familiar per a desfer les connexions neuronals que la mantenien en fidelitat familiar. A la quarantena segueix les fases de la malaltia i té l’anomenada “crisi epileptòide” això és que cap a la meitat de la quarantena, reviu en un parell de dies, de manera molt concentrada tots els símptomes de la fibromiàlgia, després passa uns dies a fase vagotonia, amb febre, molt cansada i amb molta son i en finalitzar la quarantena reneix una nova persona amb una nova vida per davant, preparada per realitzar el seu propi projecte de vida. Prendre consciència que vivia una fidelitat familiar, saber quina era i fer una quarantena per desfer aquesta connexió neuronal, li va permetre trencar amb ella d’una manera natural i començar a viure la seva pròpia vida com ella desitja viure-la. Sense culpa, sense por ... i sense dolor.

Montserrat del Rio Pl. Major, 13 · 3r 3a 08500 Vic Tel. 626 433 365 montseriovall@gmail.com

Febrer | Març Revista de Vic

LA RECEPTA DE

l’ Andreu Esfera de trinxat de verdures amb crostó de cansalada fumada

Ingredients per a 4 persones * l 1 col d’hivern * l 2 pastanagues * l 1 ceba * l 1 kg de patates per bullir * l 200 g. de cansalada fumada (també es pot fer amb cansalada viada) * l Oli d’oliva verge * l 4 ous de corral * l Pebre negre * l Sal * l 1 all

Andreu GOMEZ

iquem a bullir aigua amb una cassola a punt de sal. Netejarem la col, li tallarem la part inferior i li traurem les fulles exteriors més verdes i brutes. Pelarem les pastanagues, les patates i la ceba. A l’aigua que tenim al foc afegirem les patates, les pastanagues i la ceba, tot tallat a daus, ho deixarem bullir uns 15 minuts i passat aquest temps ficarem la col i ho deixarem 10 minuts més per què la col es pugui coure. Acabada la cocció ho escorrerem amb l’ ajuda d’un xino per treure tota l’ aigua i amb una forquilla ho aixafarem tot. Ara ficarem una paella al foc amb oli d’oliva verge i quan estigui ben calent daurarem la cansalada fumada i

Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. entrepans. També oferim menúdiari diari i carta. També oferim elelmenú i carta.

VINE PROVA’NS. VINE II PROVA’NS.

l’all picat. Afegirem el trinxat a mig foc i anirem remenant perquè agafi tot els sabors, provarem de sal i posarem un toc de pebre negre. I per últim farem els ous ferrats de corral o de pagès, jo ficaria dos per persona perquè hi hagi i estan de mort! I un es queda curt! Per fer la forma esfèrica és molt senzill, agafarem un aparell de fer boles de gelat, el mullarem amb aigua calenta, perquè no s’enganxi el trinxat i amb una mica de pressió surten perfectes, una forma divertida de presentar un plat senzill. Ho presentarem a taula ficant el trinxat, els crostons de cansalada, els ous ferrats, vi i un bon pa per sucar, això no té preu! Cuiner: Andreu Gómez

Revista de Vic Febrer | Març

ELS LLIBRES DEL MES Bibliografia de la EDUCAR MILLOR

1900-1931

Recull d’onze entrevistes a personalitats del món de l’educació: CARME THIÓ, JAUME CELA, MARIA JESÚS COMELLAS, JAUME FUNES, EVA BACH, GREGORIO LURI, MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA, JOAN MANUEL DEL POZO, ROSER SALAVERT, JOSÉ ANTONIO MARINA, FRANCESCO TONUCCI. Carles Capdevila creu que educar és apassionant i que també ho és parlar-ne, des de l’experiència i des de la reflexió. >>

L’humor i la responsabilitat no són incompatibles en aquest terreny, i tot allò que pugui fomentar confiança i alegria entre tots els agents implicats contribueix a crear un teixit de complicitats imprescindible en la tasca d’educar. Les onze converses que recollim en aquest llibre són una invitació al debat: professionals de procedències diverses i visions ben diferents ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les seves vocacions sinó l’ambició de fer bé les coses cada dia

La premsa a Vic

a les aules, al carrer i a casa. Si hi ha una cosa que es proposa aquest llibre és acompanyar les famílies i els mestres, i aprendre junts a educar amb convicció i optimisme.

arles Capdevila i Plandiura és un periodista i guionista català, director-fundador del diari Ara. Ha presentat i dirigit el programa Eduqueu les criatures a Catalunya Ràdio i el programa Qui els va parir a TV3. Va ser subdirector del programa Malalts de tele. Va dirigir la secció Alguna pregunta més, dins d’Els matins de Catalunya Ràdio. Va rebre el premi Pere Quart d’humor i sàtira el 1999 pel llibre Criatura i companyia. Llicenciat en filosofia i periodista, del 1992 al 1994 visqué a Nova York com a corresponsal de premsa i d’aquesta estada en sorgí el llibre Nova York a la catalana, que retrata tota mena de vinculacions catalanes amb la ciutat en els darrers cent cinquanta anys.

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

premsa Vigatana

Treball que recopila totes les publicacions periòdiques editades a la ciutat de Vic, des del 1900 fins al 1931 en ordre cronològic d’aparició. És una bibliografia confeccionada basant-se en les enquestes metodològiques de Kayser, on trobareu les publicacions en seccions de: Àrea de capçalera, títol, subtítol i any. Un segon apartat amb les característiques generals, formats, de contingut, impressor, característiques excepcionals, índexs i sumaris, i la localització i la bibliografia. També s’inclou un apartat gràfic amb fotografies de les portades o capçaleres de cada una de les revistes estudiades. Una recopilació hemerogràfica de les publicacions periòdiques aparegudes a Vic durant aquests anys.

PORTA LA REVISTA FINS A VIC

R E V I S T A

V I C

Revista de Vic Febrer | Març

HISTÒRIA DE VIC

L’OCUPACIÓ FRANQUISTA DE VIC ( PART II )

Oriol CASELLAS En data de 6 de febrer, el testimoni del vigatà Antoni Bassas i Cuní relatava: “La nostra ciutat continua envaïda per tropes nacionals i moros, els quals aprofiten la desorientació de la gent per ficar-se a les cases, especialment les de pagès, on maten gent i roben tot el que poden. Són la plaga de la postguerra.” (BASSAS, A; 1991: 165)

a repressió es desencadenà sobre tots aquells personatges identificables amb l’època republicana i amb els considerats de l’anti-Espanya, és a dir, “ateus, maçons, liberals, marxistes, separatistes i tota mena d’heterodoxos i desviats dels camins de l’Espanya autèntica: la dels Reis Catòlics, Carles I i Felip II” (MARÍN, M; 2006. 27). El terror feixista tenia via lliure per actuar com volgués i fou un fet innat i vertebrador del propi règim franquista. Tal i com expressa Esther Farrés, “la violència i el terror no fou un element secundari dins del nou Estat, sinó un dels puntals on es recolzà l’acció de govern. A les persones d’esquerra, als vençuts, se’ls negà el dret de refer les seves vides i se’ls condemnà a la humiliació i a la marginació social, econòmica i laboral. El franquisme els negà la consideració de persones.” (FARRÉS, E; 2008: 22). Salvador Dordal, últim alcalde republicà de Vic, fou un dels represaliats. Fou empresonat al penal de Sant Miquel dels Reis de València fins el 1943. Després se’l desterrà impedint-li tornar a Vic i ni tant sols acostar-se a la ciutat a menys de 250 quilòmetres. Tot i així, Dordal pogué conservar la vida, molts altres no tingueren aquesta sort.

<< A Osona hi

A Osona hi hagueren 158 afusellats per motius polítics, la gran majoria membres d’ERC (44’2%) i de la CNT (40%). Entre els assassinats pel franquisme trobem alguns alcaldes osonencs com Leandre Salomó de Montesquiu, Pere Gorchs de Perafita, Ramon Blasi de Taradell, i Joan Portús de Sant Quirze de Besora, tots ells membres d’ERC.

hagueren 158 afusellats per motius polítics, la gran majoria membres d’ERC (44’2%) i de la CNT (40%). Entre els assassinats pel franquisme trobem alguns alcaldes osonencs. > >

FOTOGRAFIA (Part 1) Primera desfilada commemorativa de la Victòria a Vic, 1939. Arxiu Comarcal d’Osona. Autor: Miquel Ylla (Part 2) Pont de Queralt destruït. Arxiu Comarcal d’Osona. Autor: Melitó Casals. BIBLIOGRAFIA -BASSAS CUNÍ, Antoni. “La Guerra Civil a Vic. Dietari 1936-1939”. (Edició a cura de BURGAYA, Josep) Eumo Editorial. Vic 1991.

-FARRÉS, Esther. “La repressió franquista a Vic. 1939-1945”. Patronat d’Estudis Osonencs. Vic 2008. -LÓPEZ, Carles. “La conquesta de Catalunya: diari d’operacions de l’exèrcit del nord” (desembre de 1938 - febrer de 1939). UAB 2010. (tesi doctoral) -MARÍN, Martí. “Història del franquisme a Catalunya”. Eumo Editorial i Pagès Editors. Lleida 2006.

-CASANOVAS, Josep. “Quan les campanes van emmudir. Vic 1936-1939”. Patronat d’Estudis Osonencs. Vic 1993.

-PERNAU, Josep. “Diari de la caiguda de Catalunya”. Ediciones B. Barcelona 1989.

-CASELLAS, Oriol. “Història d’Esquerra a Vic”. Fundació Josep Irla. Barcelona 2014.

-SOLÉ SABATÉ, Josep M. “La repressió franquista a Catalunya.1938-1953”. Edicions 62. Barcelona 1985.

L'única immobiliària que té professionals per a cada secció Pèrits taxadors, 2 persones Lloguers de pisos, 2 persones Venda de pisos, 2 persones Venda d’obra nova, 2 persones Producte bancari, 2 persones Sector industrial, 2 persones Locals per negoci, 1 persona Finques rústiques, 1 persona Grans comptes, 1 persona Administració patrimonis, 1 pers. Informàtica, 1 persona Financer, 1 persona Fiscal – comptable, 1 persona HABITATGE, Plaça Estació, N8 VIC (Ben.) Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com info@habitatge.com

A L’HABITATGE VIC, ENS AGRADA EL QUE FEM I HO FEM BÉ

Revista de Vic Febrer | Març

RECULL DE PREMSA VIGATANA

El Canonge Jaume Collell

Xavi RUIZ

aume Collell i Bancells va néixer a Vic, el 18 de desembre de 1846 a la casa dita llavors “Can Font”, de la rambla de l’Hospital, molt a prop de l’edifici. En dos anys, moria Jaume Balmes i l’ambient cultural de Vic s’empobrí. L’any 1863 s’uní a l’equip de “El Eco de la Montaña”, un diari en el qual la política no formava part, i on la literatura, ciències i belles arts eren la gran base. Aquest setmanari va ser el dinovè entre les publicacions periòdiques que sortiren a la ciutat, des del 1803, en què es té noticia que sortí el primer periòdic: Gaceta de Vich. Llavors el jove Collell, ja era amic de Jacint Verdaguer, i és gràcies a ell que el poeta comparegués a la festa dels Jocs florals amb la barretina, que tant èxit li donaren a la Llotja de Barcelona. Collell, el dia 28 de novembre del 1865, envia sota les inicials J. C. B. a la redacció de El Eco, un article que tenia per títol “La Revista de Vich”, i sortí publicada el mateix dia 30 del mateix mes i any, al número 280. Va ser allà, el moment en què el Sr. Collell mai més va deixar la seva ploma, segons ell relata, en les seves memòries autobiogràfiques “Del meu fadrinatge”. En acabar el seu tercer any de Teologia al seminari de Vic, suspèn els seus estudis eclesiàstics, i es matricula a la Facultat de Filosofia i Lletres. La seva tasca d’estudiant, no li impedia la seva faceta periodística- La Barretina, Periòdics de Vich, Mensajero-. Cal destacar que era un recitador que alçava les multituds, i és per això que Mn. Verdaguer no en volgués cap altre per recitar els seus versos. A 2 de febrer de l’any 1870, Collell se sent confortat en la seva vocació sacerdotal, es matricula a quart de Teologia, i el dia 1 de gener de

<< Era dimarts 1 de l’any següent, era admès com a intern en el seminari. El 30 d’Abril també acaba el seu aprenentatge a escala periodística. Per l’agost de 1877, Collell i Verdaguer, marxaren de Vic a Puigcerdà, i feren ruta per molts pobles d’Espanya, com Avila o Salamanca, entre altres, i de tornada, pren part d’ uns exercicis espirituals en els que escoltar el que els deia “... El que sepa predicar que predique, el que sepa escribir que escriba...”, Collell esmenta: “cregui que era voluntat de Déu, que em consagrés a la bona empresa de periodista catòlic i català”. En aquell moment va néixer (setembre del 1877) el periòdic “La Veu de Montserrat”, amb el seu lema Pro aris et forcis, frase de Sal.lusti, que significava per l’altar i per la llar. També hi fou a les tres “Gazetes” Vigatanes com a director, fins que fou suspesa governativament. Publicà diversos llibres de records, i les lletres rebudes de Torras i Bages i Verdaguer. A la fotografia d’esquerra a dreta: Josep Salarich, Jaume Collell, Martí Genís i Francesc Matheu. Any 1925.

març del 1932, a un quart de 7 del matí, que Collell s’acomiadà de tots, i no per la seva vellesa, sinó per una broncopneumònia. L’ ultima paraula que escrigué va ser Catalunya, en un dels seus articles a la Gaseta, titulat “La nostra censura”. > >

BIBLIOGRAFIA «Jaume Collell i Bancells». L’Enciclopèdia. cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. REQUESENS I PIQUÉ, JOAN. Jaume Collell i Bansells, publicista. Ausa - XIX · 144 (2000), pàgs. 35-54 Patronat d’Estudis Osonencs. ANGLADA I VILARDEBÓ, JOAN. El Canonge Collell. 1983 (Patronat d’Estudis Ausonencs)

Febrer | Marรง Revista de Vic

Revista de Vic Febrer | Marรง

Febrer | Marรง Revista de Vic

Revista de Vic Febrer | Marรง

A la venda a partir de lâ€™1 dâ€™abril

Revista de Vic Febrer | Març

LA CARTA D’ UN MARTIR

El Pare Pere Almató, màrtir al Vietnam (Part I)

<< La navegació

fins a Tonquin fou molt dura i plena d’incidents; Pere Almató va patir una malaltia, que el va obligar a fer descans però alhora, li va permetre començar l’estudi de l’idioma. Una vegada recuperat, va començar la seva tasca missionera durant tres anys d’activitats. >>

Josep TORRAS

ere Almató va néixer a Sant Feliu de Sasserra, al Lluçanès, l’1 de novembre de 1830. Era fill de Salvi Almató, oriünd de la casa pairal Almató de Sant Martí d’Albars i d’Antònia Ribera i Subiranas. S’establiren a Sant Feliu Sasserra, el seu pare com a metge, tingueren sis fills. Pere fou el segon, i va estudiar per frare dominic, seguint la seva forta vocació religiosa. Va estudiar al Seminari de Vic. El Dr. Collell recorda la fruïció amb la qual Almató llegia les cartes dels missioners de l’Extrem Orient. Va ser admès a fer el noviciat a Ocaña, seu dels missioners dominics, rebent del mateix Sant Antoni Maria Claret l’orientació missionera de l’ordre dels Predicadors.

L’any 1847, Pere Almató va rebre l’hàbit dominicà de mans de Pere Domènec Tresserra. Va fer l’única i solemne professió religiosa dos anys després a càrrec del Vice-Rector i President del Col·legi d’Ocaña, el Pare Joan Àlvarez

del Manzano. El nou profès encara no havia complert 18 anys. El 7 de juny de 1852, va embarcar a Cadis juntament amb una expedició de 18 religiosos a bord de la fragata “Victoria” en destinació a Manila. Segons carta escrita als seus pares va arribar-hi el 20 de novembre. Dos mesos més tard va rebre l’orde del diaconat, i un any després va rebre l’ordenació sacerdotal.

En una de les cartes dirigida als seus pares: “Temps ha que desitjava anar a les Missions que tenim al Regne de Tonquin; ho demanava a Déu i a la seva Santa Mare; alhora manifestava els meus desitjos als prelats, per si els semblava bé enviarm’hi. A la fi, Deu ha complert el que tant desitjo; ara mateix he sabut la notícia d’haver estat elegit. Voldria estendre’m més, però no puc, perquè està a punt de tancar-se el correu que, casualment surt aquesta tarda”. El 17 de gener de 1855 ja va embarcar-se en companyia dels Pares Manuel Esteve i Manuel Riaño en destinació Hong-Kong, d’aquí van

marxar a Macao, els fa saber l’arribada als seus pares en una carta del mes d’abril:

“En aquesta ciutat en trobo, estimat Pare, esperant ocasió de passar a la meva destinació (Tonquin). Pot ser que sigui aviat i pot ser que sigui un xic més tard, Cal que em vinguin a cercar des d’allà mateix; I això depèn gairebé de la casualitat. A més, estan tan plena de pirates, aquests mars, que és impossible navegar amb una embarcació petita sense caure a les seves mans”.

La navegació fins a Tonquin fou molt dura i plena d’incidents; Pere Almató va patir una malaltia, que el va obligar a fer descans però alhora, li va permetre començar l’estudi de l’idioma. Una vegada recuperat, va començar la seva tasca missionera durant tres anys d’activitat, sovint mig amagat a causa dels conflictes interns i la persecució que sofrien els cristians. El pare “Binh” –que era el nom que el Fra Pere va adoptar a Tonquin-, en el seu districte de Tietnham, va continuar fent Església amb la seva

Febrer | Marรง Revista de Vic

Revista de Vic Febrer | Març

CURIOSITATS DE: La Plaça del Mercadal (Part II)

Cristina MASRAMON Si ens centrem en la història de l’urbanització de la plaça cal parlar dels segles X-XII. El creixement de la ciutat i el seu procés de formació completen el primitiu traçat de xarxa viària existent a la ciutat. Vic es consolidava amb la unió administrativa datada del 1450, quan la partida de Montcada s’adheria a la jurisdicció reial. Amb el temps es va pinzellant la ciutat que coneixem i tal i com explica l’arquitecte Miquel Surinyach, la ciutat testimonia la seva evolució històrica tant per les edificacions com en l’estructura de la trama urbana. Els cinc carrers, aleshores de gran importància, esdevenen els cinc dits d’una mà: carrer de Manlleu, de Gurb, de Sant Pere, de Sant Francesc i de Santa Joaquima.

i revisem les Ordenances Municipals de 1946 que es van fer amb l’objectiu de corregir i millorar tot el conjunt de la plaça, van ser signades per aleshores l’arquitecte municipal Manel Gausa. En aquestes ordenances definia les façanes de totes les cases que donaven a la plaça Major o places annexes. Tots els edificis havien d’estar composats de planta baixa, tres pisos i unes golfes havent de mesurar en la seva totalitat 16,80 metres. Tots aquests edificis havien d’acabar amb pòrtics o arcs. La visió harmònica d’aquests arcs en el conjunt de la plaça corresponien en la banda nord entre 3,30 i 3,50m.; a la banda sud era de 3,30m.; en les voltes de l’oest 3,50m. I a l’est, corregint el desnivell, era d’entre 3,74 i 3,56m. Aquestes voltes corresponien a les mesures antigues d’ordenació calculades a semblança d’un home a cavall, alçada que avui conservem.

Bibliografia Ordenances Municipals. Ajuntament de Vic 1946 Frau, V.; La Plaça Major de Vic: Estudi del seu procés de formació. Revista Ausa XIV Patronat d’Estudis Osonencs, 1990. Surinyach, M.; Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i natural de Vic, sector fora muralles. Pla especial d’arquitectura en les façanes de part de les Rambles. Ajuntament de Vic, 1985.

En aquesta Plaça del Mercadal trobem l’existència d’edificis notables, singulars cases senyorials com: Casa Cortina data del 1893, Casa Comella construïda el 1896 per l’arquitecte G. Buigas; el 1907 Casa Costa substitueix la Casa del General (1863); la torre de la Casa de la ciutat del 1670 i entre d’altres com la ja citada i avui inexistent Casa Rusconi enderrocada el 1910. Avui la plaça continua acollint gran nombre d’esdeveniments i celebracions, on l’essència històrica li proporciona un marc incomparable, per realitzar des de concerts de MMVV, a exhibicions esportives o ramaderes del Mercat del Ram, entre d’altres.

Carrer d'Enric Prat de la Riba, 13, Vic 93 885 57 06

Febrer | Març Revista de Vic

EL RACÓ DE LA MARIONA

JOY

Mariona ISERN

l cinema és un d’aquests petits luxes que em permeto de tant en tant. No gaire sovint, ja que quasi és més barat anar a sopar que anar a veure l’estrena d’una bona pel·lícula. Fa dues setmanes vaig tornar a anar a una sala de cinema. Era un dissabte a les quatre de la tarda i estava buit. Tot. El bar, la botiga de gominoles i també l’estand on ens venen les entrades i els beures. Feia escarafalls veure tot allò desert. Algú pot pensar que no n’hi ha per tant. Que només és una pel·lícula i que la gent té altres prioritats a l’hora de gastar-se els seus diners. I tant que sí, i és molt legítim que sigui així. Però jo no puc evitar pensar que no s’estan perdent només una pel·lícula. Es perden milers d’històries. Històries reals, lliçons de vida i essències que et captiven d’una manera única quan vas al cine a mirar una pel·lícula per primera vegada. No sóc una apassionada del cine ni tampoc me’n considero cap experta però sí que, com tothom, sé diferenciar una pel·lícula entretinguda d’una que t’enamora. Sé que no hauria

de ser així però a l’hora de triar una pel·lícula, em guio molt pels actors i actrius que més m’agraden. És una bona manera de no perdre el fil dels actors que més m’agraden tot i que també és veritat que, només triant-los a ells, em perdo moltes coses. Em perdo les noves generacions i noves fornades d’actors que estan sorgint i que, inconscientment, aparto sense saber ben bé per què. Com em passa amb les persones, m’agraden els actors diferents. Els que causen polèmica i tendeixen a caure malament a la gent. Els que sense ser excessivament bells, es diferencien per alguna cosa que els fa únics. Els que fan que ens preguntem coses, que busquem perquès i que vulguem esbrinar què hi ha al darrere d’una cara bonica. Aquesta és la gent que m’agrada. La gent que es mou, que no s’atura tot i tenir mil impediments i que acaba sortint enfortit d’això que anomenem vida. La Jennifer Lawrence és una d’elles. És rara, és diferent i és única. Tan única que actualment és una de les actrius amb més potencial. De fet, segons el meu parer, és LA actriu. Captiva amb la seva presència i no necessita pronunciar grans frases per transmetre alguna cosa i per remoure’ns per dins. Ella és tan enigmàtica que constantment penso que algun dia em decebrà amb la seva actuació, perquè és humana, però aquest moment encara no ha arribat.

La seva última pel·lícula, Joy, no és una obra d’art però sí que és una pel·lícula que s’hauria de passar a totes les escoles. És una lliçó de vida per algú que ho té tot en contra –la família, la societat i la feina- i que quan està a punt de tirar la tovallola per afartament, cansament i injustícia, troba una força dins seu que tots tenim però ens costa molt trobar. Algunes persones mai l’arriben a trobar. El film segueix la vida de Joy Mangano (Jennifer Lawrence), que passa de ser una mestressa de casa que col·lecciona fracassos sentimentals i professionals a idear i dissenyar una fregona màgica. És un cant a la força de voluntat i un premi al talent, la persistència i la confiança en un mateix. Segurament, aquesta pel·lícula passaria desapercebuda si no fos per l’actuació de Lawrence i el que arriba a captivar dient molt poques coses. El cinema és una de les poques coses al món que ens transporta a situacions i escenaris inimaginables si no trepitgéssim una sala de cine. Ens avoca a un territori desconegut i, sobretot, ens fa pensar. Cosa que a aquest país i en aquesta societat ens fa molta falta. A vegades, és necessari aturar-se, comptar fins a deu i aprofitar cent vint minuts per viure una altra vida.

Revista de Vic Febrer | Març

NNA ERRA

La primera alcaldessa de la història de Vic Aquest mes entrevistem a l’alcaldessa Anna Erra, la primera alcaldessa de la història de la ciutat de Vic.

Xavi RUIZ

lguna vegada s’hauria imaginat arribar on ha arribat?

Sempre he dit que estic en la política de forma accidental, però el que sí es cert, és que sempre m’ha motivat un sentit de servei a la persona; en la meva professió de professora i ara, en la de poder ajudar i contribuir a crear una societat més justa i equitativa. D’altra banda, em motiva la força que m’aporta l’estima per aquesta gran ciutat que m’ha vist néixer i a créixer.

Que és per vostè ser alcaldessa? Ser alcaldessa és clarament un repte, i alhora una oportunitat per poder transmetre i facilitar eines i recursos de què disposa l’administració local amb l’objectiu d’ajudar a la ciutadania a que la seva vida sigui més fàcil. D’altra banda, poder aportar el projecte de ciutat que vam proposar ens satisfà molt. Així, poder tenir la possibilitat de convertir el projecte de la Biblioteca del sud en una realitat és un estímul constant pel treball del dia dia, per exemple.

Què sent quan sap que passarà a la història com la primera alcaldessa de Vic? El cert és que aquesta pregunta me la fan sovint i sincerament possiblement jo no hi dono tanta rellevància com altres. Tot i així, més enllà de ser la primera, aquest fet mostra una tendència de tota la societat en termes d’igualtat, i crec que precisament aquest és el camí encertat, sempre amb naturalitat.

Troba que els polítics escolten als ciutadans?

En general i sobretot en política municipal penso que sí. De fet, és l’essència de la política i la raó d’existir dins el nostre sistema democràtic. Si que és cert que sovint les obligacions del dia dia i de la gestió d’un govern pot ser complicat, però jo mateixa i per part de tot l’equip de govern és essencial escoltar a tothom i vull recalcar “el tothom”. És important passejar-te per la ciutat i d’aquesta manera poder copsar les inquietuds i la dinàmica de la vida vigatana.

Creu que la ciutat de Vic està canviant molt la seva estètica? En els darrers anys la ciutat ha viscut una transformació espectacular i m’atreveixo a dir que encara la viurem més. Les ciutats són vives i com a tal necessiten adaptar-

se als nous temps, tenint, però molt present que té una gran història i patrimoni que cal ser constants i perseverants per mantenir aquesta part. Ara tenim el repte de fer el nou Planejament d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) i és en aquest pla que cal definir molt bé les línies a actuar. Vic és una ciutat a la mesura humana que és capaç de combinar la tradició i la modernitat i, és precisament en aquesta línia que cal continuar treballant.

Quin és el perquè de treure els arbres de la rambla hospital? Aquesta decisió està presa des de fa temps sota un procés participatiu on s’hi va implicar els veïns i veïnes. A més, molts d’ells coincideixen en que cal actuar-hi al més aviat possible i així convertir aquesta

“

Febrer | Març Revista de Vic

Ser alcaldessa és clarament un repte, i alhora una oportunitat per poder transmetre i facilitar eines i recursos de què disposa l’administració local amb l’objectiu d’ajudar a la ciutadania a que la seva vida sigui més fàcil. D’altra banda poder aportar el projecte de ciutat que vam proposar ens satisfà molt.” ciutadana.

Què hi va a la zona que ha quedat lliure del Roc 34? La zona lliure de l’antic Roc 34 esdevindrà una zona verda per la ciutat, essent una prolongació del turó del cementiri. Aquesta millora permet posar en valor una de les entrades de la ciutat i on hi molta circulació. Sens dubte es tracta d’un repte que tot i ser llarg i amb molts processos burocràtics, finalment ha arribat a la seva fi.

Què ha portat a aquesta etapa d’alcaldessa de la seva etapa com a professora? M’ha aportat sobretot poder tenir contacte permanent amb el futur de la societat. Sempre he tractat amb joves la qual cosa m’ha permès detectar les preocupacions i inquietuds de les noves generacions. Com ja he exposat anteriorment la part pedagògica i educadora és cabdal en política i precisament aquesta funció és la que insistiré constantment que hi sigui.

via en un eix potent comercialment parlant. Pel què fa el tema d’arbres, actualment n’hi tres en concret que ja s’han mort i altres tres que tenen la grafiosi, un fong que s’estén molt fàcilment entre aquesta espècie d’arbres i que possiblement acabarà afectant a la resta d’arbres. En aquest tema m’agradaria destacar que l’Ajuntament de Vic sempre s’ha mostrat molt sensible en temes de natura i, de fet, aquest any 2016 té previst replantar 300 arbres a tota la ciutat. Per la zona de l’estació de tren (i altres zones) farien falta pipi cans, tenen pensat posar-ne algun? Des de la ciutat de Vic ens agradaria poder fer una precisió important respecte aquest tema, ja que considerem que cal dotar a la ciutadania de la importància i valor del civisme. En aquest sentit, som defensors

ferms de que els gossos puguin tenir espais d’esbarjo. El consistori impulsarà diferents iniciatives que sota l’eix cabdal de la pedagogia es transmetin els valors de la convivència i el civisme. Seguint aquesta premissa actualment l’Ajuntament disposa de 3 zones d’esbarjo per a gossos (parc Rovira i Virgili; parc de Sant Llàtzer; i parc del cementiri) i està previst que properament se’n faci una de nova a la zona del Remei; en concret entre els Habitatges Montseny i Pont del Blanqueig. Per tant no som partidaris dels pipi cans, sinó d’espais d’esbarjo per a gossos i on la persona i/o propietari ha d’apoderar-se dels seus deures per a la bona convivència

PREGUNTES RÀPIDES 1

Un llibre? Digue’m qui sóc de Júlia Navarro

Una cançó? Imagine, de John Lennon

Una pel·lícula? Revolta a les Aules

Un racó de Vic? La plaça Major

Un racó del món? Una terrassa fent un cafè al centre de París

Una olor? Espígol

Una afició? Bàsquet i llegir

Un somriure? Els meus fills

Un moment? De bon matí

Una il·lusió? Fer la nova biblioteca de la ciutat

Revista de Vic Febrer | Març

ELS XACRES El cinquè xacra Cristina SERRAT Tornem de nou amb els xacres, aquest mes amb el cinquè o dit altrament Vishuddha, el tenim situat a tota la part del coll, sobretot a la glàndula tiroides. És el primer xacra espiritual que està amb sintonia amb el nostre ser metafísic i universal. També s’associa amb el sentit de l’oïda importantíssim saber escoltar la nostra veu interior que ens guia pel nostre camí de la vida. Si volem mantenir estable l’energia d’aquest xacra l’únic que tenim de fer és cuidar les nostres paraules, que surtin des del fons de la nostra ànima i que siguin projectades cap a fora de la manera més dolça i verdadera possible.

Intenteu seguir aquest refrany àrab:”Déu ens dóna una boca i dues orelles per escoltar el doble de què parlem”.

ALASANA

Mantinguem-nos en el silenci durant algun període del dia, així aconseguirem obrir camins en la comunicació cap a la consciència superior. >>

Postura de l’arada

Comença estirat al terra de panxa enlaire braços i cames una mica separats (postura de cadàver).

Expira per pujar les cames a 90 graus i portar-les per sobre del pit i la cara.

Per al contrari si està desequilibrat, la persona parla malament de si mateixa, també pot passar al contrari que parli d’ella mateixa amb orgull, cosa que representa una inseguretat que vol amagar; a aquestes persones els hi costa molt escoltar. Poden aparèixer problemes de salut com: asma, angines, mals de coll, dentals, de pell, al·lèrgies, laringitis... Sat Nam.

Segueix estirant les cames per sobre al cap i col·loca els dits del peu a terra. Manté les cames rectes. Els braços segueixen estirats i els palmells de les mans mirant cap a terra. Aguanta 30-60 segons, respirant amb normalitat. Expira per tornar les cames de nou a la postura de cadàver lentament.

Simplement... Simplement...

Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

Plaรงa Major 7/8 Vic Plaรงa 938 Major 83 567/8 54 Vic www.latralla.cat 938 83 56 54 www.latralla.cat

Revista de Vic Febrer | Març

EL RACÓ VETERINARI Les tortugues d’aigua

“És necessari

canviar l’aigua de la tortuguera periòdicament”

tingui una mida de mínim 5 vegades la mida de la closca (de la tortuga adulta).

Lidia

COLLDELRAM

empre s’ha sentit a dir que les tortugues d’aigua són rèptils petitons que porten poca feina. Doncs jo vinc a desmentir-ho! Tot i que quan la porteu a casa serà molt bonica i petitona, heu de tenir molt present que la vostra tortugueta d’aigua creixerà molt. Hi ha espècies que poden fer fins a 20  cm de diàmetre, per tant haurà de viure en un terrari adequat a les seves proporcions. La temperatura ambiental òptima d’aquests rèptils és de 25 a 30 °C. Així doncs, és imprescindible que poseu un calefactor a l’aigua per tal que la tortuga estigui calenta, i que el terrari disposi d’una rampa perquè pugui sortir de l’aigua per termo regular-se. A més, com que són animals amfibis és important que disposin d’una plataforma on poder descansar a fora de l’aigua, i molta superfície per poder nedar. L’ideal és que el terrari

És important que l’aigua tingui aquesta temperatura perquè la majoria de les espècies domèstiques no estan preparades per hivernar (poden no sobreviure a l’estat de letargia) i temperatures inferiors a 23 °C faciliten aquest procés. Les tortuguetes d’aigua són animalons que embruten molt amb els seus excrements i restes de menjar, per això seria bona idea posar un filtre a l’aigua per mantenir-la neta. Tot i això, és necessari canviar l’aigua de la tortuguera periòdicament (la freqüència dependrà de si teniu o no filtre, i de la quantitat d’aigua que tingueu). Com tots sabem, les closques de les tortugues són (i han de ser) fortes. Perquè això sigui possible és necessari que metabolitzin bé el calci. No s’hi val amb només posar un guix de calci a l’aigua, és imprescindible que la vostra tortuga tingui accés a la llum solar directa (sense vidres pel mig). Alerta! Són grans escaladores així que val més que tingueu un bon sistema antifuga del terrari si no la voleu perdre! Si no podeu assegurar-li banys de sol diaris, us recomano que compreu una

llum artificial que aporti rajos UVB. Un altre mite en la tinença de les tortugues és l’alimentació. Un error freqüent que fem és alimentar-les a base de pinso i gambetes dessecades. Les gambetes que es comercialitzen (els gàmmarus) són quelcom complementari i esporàdic a la seva dieta diària però no són el producte principal! Les tortugues d’aigua són principalment carnívores de joves i omnívores d’adultes. Així doncs, en captivitat han de tenir una dieta a base de carn (pollastre, vedella, fetge...) i peix (sardines, peixos trossejats, musclos, gambes...) fresc o congelat. Els adults poden menjar també enciam, poma tallada amb trossos petitons, bledes o espinacs. La dieta pot ser suplementada amb pinso comercial (el pinso és complementari, no la dieta principal). Així doncs, com podeu veure, tenir una tortugueta d’aigua no és tan senzill com sembla si les volem tenir en bones condicions. Qualsevol ésser viu té uns requeriments que cal tenir en compte i resoldre si volem ser uns amos responsables.

Lídia Colldelram Veterinària Misterguau Vic

Vols publicar un anunci a l’edició del mes que ve? Des de

10€

655 454 233 info@larevistadevic.cat Xavi Ruiz

Revista de Vic Febrer | Març

EL RACÓ LEGAL

La segona oportunitat pels deutors de bona fe. (Part I)

Elisabet Jorquera Mestres

Procuradora dels Tribunals Tel: 93.883.24.19 / 665.55.30.22 www.jorquera-procuradora.

Elisabet JORQUERA

quest article el considero de vital importància, atès el contingut d’una nova legislació que s’ha publicat que permet tal com la seva pròpia denominació indica, una segona oportunitat per aquelles persones que la greu crisi que hem travessat i que sembla que n’estiguem sortint, els hi ha fet contraure uns deutes de considerables dimensions, i que no els deixava veure la llum al final del túnel.

En aquest article de la REVISTA DE VIC, explicarem el REIAL DECRET LLEI DE 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social. El mecanisme de segona oportunitat dissenyat per aquest Reial decret llei estableix els controls i garanties necessaris per evitar insolvències estratègiques o facilitar dacions en pagament (entrega del teu pis al banc i quedar net de deute).

S’instaura un règim d’exoneració (eliminació) de deutes per als deutors. >>

Es tracta de permetre que aquell que ho ha perdut tot per haver liquidat la totalitat del seu patrimoni en benefici dels seus creditors, es pugui veure alliberat de la major part dels deutes pendents després de la referida liquidació. Aquestes iniciatives es poden resumir agrupant-les en tres blocs.

En primer lloc, es proposa flexibilitzar els acords extrajudicials de pagaments, i preveure un veritable mecanisme de segona oportunitat.

Com a elements principals del nou règim estan l’ampliació del seu àmbit d’aplicació a les persones naturals no empresaris, les persones que sense ser empresàries han contret deutes, regulant-se a més un procediment simplificat per a aquestes; la possibilitat d’estendre els efectes de l’acord als creditors garantits dissidents, i la potenciació de la figura del mediador concursal, introduint la possibilitat que actuïn com a tal les Cambres de Comerç, Indústria, Navegació i Serveis, si el deutor és empresari, o els notaris, si es tracta de persones naturals no empresaris. Com a novetat fonamental, s’instaura un règim d’exoneració (eliminació) de deutes per als deutors persona natural en el marc del procediment concursal. El sistema d’exoneració té dos pilars fonamentals: que el deutor sigui bona de fe i que es liquidi prèviament el seu patrimoni (o que es declari la conclusió del concurs per insuficiència de massa).

Completes les anteriors condicions, el deutor podrà veure exonerades de forma automàtica els seus deutes pendents quan hi hagi satisfet en la seva integritat els crèdits contra la massa, els crèdits concursals privilegiats i, si no ha intentat un acord extrajudicial de pagaments, el 25 per cent dels crèdits concursals ordinaris. Alternativament, quan no hagin pogut satisfer els anteriors crèdits i sempre que accepti sotmetre a un pla de pagaments durant els 5 anys següents, el deutor podrà quedar exonerat provisionalment de tots els seus crèdits, excepte els públics i pensions d’aliments, contra la massa i aquells que gaudeixin de privilegi general. Per l’alliberament definitiu de deutes, el deutor haurà de satisfer en aquest període els deutes no exonerades o realitzar un esforç substancial per a això.

Febrer | Març Revista de Vic

SAGALS D’OSONA Domènec Aguilar, nou cap de colla Oriol CASELLAS El passat 12 de desembre, els Sagals d’Osona van renovar la seva Junta Tècnica per a les dues pròximes temporades. Roger Farrarons, cap de colla dels Sagals de les exitoses temporades 2014 i 2015, donava el relleu a Domènec Aguilar i el seu equip. En Domènec és un casteller veterà, i serà el cap de colla de més edat que haurà tingut mai la colla, 58 anys. Fins ara quasi sempre havien rondat entre els 25 i 30 anys. És un personatge molt respectat i valorat per tothom a dins la colla, pel seu compromís i pel seu tarannà. I també és veterà en el sentit de que porta fent castells des del 2004, i des d’aleshores ha sigut un casteller fix en els troncs de les grans construccions dels Sagals, sobretot al 3de8 en què ocupa una de les places del pis de segons. També ha descarregat en aquesta posició nombrosos 4de8 i 2de7, entre molts altres castells, així com també ha fet de baix en aquestes mateixes construccions i portava el primeres mans del folre a sobre en els recents 2de8 amb folre.

renovacions en els troncs. Hi haurà algunes baixes ja confirmades de castellers molt importants en els troncs dels últims anys i que pleguen per motius diversos i això possibilita una renovació profunda en els troncs i pinyes dels castells. “Ara és el moment de fer un canvi i una renovació sense que sigui traumàtica. S’obren unes perspectives que permeten arriscarse a fer proves, no tant de cara a objectius concrets sinó a donar pas a altra gent que podrà assumir un nou paper dins la colla. És un repte fascinant, compartit per tota la Tècnica. Nosaltres volem fer aquest canvi i esperem que la gent també hi posi de la seva part”. Així doncs, més que assolir una xifra de castells de 8 concreta, els objectius van més en la direcció de poder-ne fer amb nova gent a tots els pisos del castell, i això seria una bona demostració del nivell i qualitat de la colla.

Així doncs, un casteller sofert tant a troncs com a pinyes. Va entrar a la colla gràcies a uns amics que feia temps que feien castells amb els Sagals i des d’aleshores no ha parat mai. I, a més, té mitja família dins de la colla: germana, cunyat, nebodes, etc. Per ell “no saps què representa una colla així fins que no hi ets a dins. Hi ha una gran diversitat de gent i no és una activitat normal, requereix d’una gran implicació de persones molt diferents i d’edats molt diverses.”

ada dos anys la colla es troba amb el mateix dilema: qui serà el nou cap de colla? Qui estarà a la tècnica els pròxims dos anys? Uns mesos abans d’acabar la temporada ja corren els rumors i les angoixes sobre qui encapçalarà el projecte i liderarà la colla. Segons ell “formar-ne part és una gran responsabilitat. Jo no m’ho havia plantejat mai, però dos membres de la nova Tècnica em sondejaren i m’ho plantejaren. Jo creia que no tenia suficients coneixements tècnics però ho plantegem com a cap de colla aglutinador, per fer front al repte, però entenent que és més clau crear una bona Tècnica que no un cap de colla en sí. Les Tècniques sempre les he respectat molt per l’esforç que suposa i els mal de caps que comporta.” Així, en aquest cas, la figura del cap de colla no vol ser el pal de paller sinó l’aglutinador d’un grup tècnic ampli. Un dels elements que el va fer decidir a acceptar la proposta són les perspectives de la colla de cara a la nova temporada. Serà un any de molts canvis i

“Si no fem aquesta renovació ara podríem aguantar el nivell un o dos anys més, però llavors la davallada podria ser molt profunda. Hem assolit fites molt importants recentment. L’objectiu és tornar-les a assolir en un futur pròxim però amb nova gent”. Per tant, l’objectiu d’entrada per la temporada 2016 serà fer moltes rotacions en els troncs. La colla fa molts castells de 7 durant l’any i pel nou cap de colla “en aquests castells és molt factible fer moltes i constants rotacions, amb alineacions diferents en cada castell i a cada actuació. Volem potenciar els castells grossos de 7 en els quals puja molta gent, com per exemple el 9de7 i el 7de7, i que alhora fan treballar molt també a la gent de la pinya, involucrant a molta més gent en posicions clau”. Una novetat de la nova tècnica serà també la figura del sots cap de colla, que fins ara no hi era. L’ocuparà l’Anna Tió, una de les grans castelleres de tronc dels Sagals, i qui aportarà sobretot els seus coneixements

tècnics i reforçarà la figura del cap de colla. L’Anna és qui ha impulsat la nova Junta Tècnica i serà la mà dreta d’en Domènec. “L’Anna reforçarà la part tècnica i servirà com a element coordinador de les diverses àrees de la Junta Tècnica: pinyes, canalla i troncs; a part, és clar, de que és una gran castellera, amb molts coneixements i amb molt bones relacions amb les altres colles”. També volen obrir un diàleg molt fluid amb la gent de la colla i, en aquest sentit, serà en Domènec qui estarà obert a les propostes i aportacions que pugui fer tothom. Vol parlar molt amb la gent, per saber les sensacions que han viscut fent el castell, com s’han trobat, etc. “Que la gent pugui explicar com es troba als castells, així com també pugui transmetre les seves aspiracions personals i col·lectives”. Un altre aspecte destacat és el gran volum de canalla que hi ha ara mateix a la colla: més de 30 nens i nenes. “Assumim que hi ha molts nens i nenes que venen a jugar i a passar-ho bé, més enllà dels castells, però en tenim encara més que poden ser molt aptes per fer castells. Per això hem plantejat un equip de canalla molt ampli. Al mateix temps, la canalla canvia molt ràpid, creixen molt d’un any a l’altre. És important mantenir-los i animar-los perquè pot ser que un any per mida no puguin fer gaire cosa però l’any següent ja sí. Per altra banda, a l’equip de canalla continuen diverses persones que ja hi eren fins ara, així que ja ho tenen molt per mà”. En definitiva, la nova Junta Tècnica és una combinació de gent que continua, persones que ja havia estat a Tècniques anteriors, i alguns que s’estrenen ara en l’equip. “Som successors i predecessors. És una línia de continuïtat, un esgraó més en la història de la colla”. En Domènec ens explica també com veu l’estat actual dels Sagals d’Osona com a colla i entitat: “La colla té un nucli de gent molt fix que es manté des de fa molts anys i són els que li donen la identitat i mantenen l’esperit dels orígens; i també hi ha un gruix de gent que fluctua, que va i ve. Això fa que sempre ens mantinguem en un volum més o menys estable de membres. El grup que va recordant l’essència de la colla és el que manté l’esperit. Els nous, si s’integren ràpidament al nucli, es converteixen en personatges forts i de pes a dins la colla, i no cal que faci deu anys que fan castells. Aquells que ja no venen tant se’ls troba sempre a faltar”. I conclou: “és el moment de donar un pas important. Segur que anirà bé”. Esperem que així sigui i des d’aquí donem tots els ànims i suports a la nova Junta Tècnica i a la colla per tal de seguir creixent i representant dignament Vic i comarca en el sí del món casteller. Aprofito també per comentar als lectors de la Revista de Vic que aquest és el meu últim article sobre temàtica castellera ja que també hem renovat la tasca de responsable de premsa dels Sagals. Això no vol dir que els castells i els Sagals desapareguin de la Revista de Vic, sinó que partir d’ara trobareu els articles i cròniques del meu bon amic Eduard Oliván que encara ho farà millor.

Per trobar els millors hotels, necessites al millor guia.

FORD KUGA

SYNC 2 amb Pantalla Tàctil

Les millors destinacions a l'abast dels teus dits gràcies a la guia MICHELIN del sistema SYNC 2 amb Pantalla Tàctil de 8” del Kuga. Per a més informació, visita ford.es

17.990€

Gamma Ford Kuga consum mitjà combinat de 4,6-7,4 l / 100km. Emissions de CO 2 de 120 a 171 g/km.

Motor EcoBoost millora fins a un 20% els consums enfront d'un motor convencional. Ford Kuga Trend 1.5 EcoBoost 4x2 120cv. l'oferta inclou IVA, transp., IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, per la qual que es recomana revisar en cada cas), dte. promocional, port. Concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E. a través del seu campanya "Vine a Ford Credit", permanència mín. 24 mesos. Subjecte a l'aportació del Pla PIVE del Govern. Vàlid en Pen. i Bal. fins fi de mes. No compatible amb altres dades. El model visionat podria no coincidir amb l'oferit.

Autopark Vic, s.a. Vendes, taller mecànic, carroseria

Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38

Tel: 93 883 24 11

Revista de Vic 18 Febrer 2016