Revista de Vic Desembre | Gener de 2016
Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat Núm. 16
Bones Festes! MODA
Meravellosos 70’s 3 Looks per vestir elegant aquestes festes
Pàg.6
CUINA
LA RECEPTA DE L’ANDREU L’escudella i carn d’olla de Nadal
Pàg.11
Desembre | Gener Revista de Vic
L
Xavi RUIZ
a felicitat és un sentiment o un estat d’ànim que en aquestes dates a molts de nosaltres ens envaeix i ens abraça, i la tristor també és un sentiment o un estat d’ànim que va molt lligat a aquests dies tan lluminosos i afectius. Normalment en aquestes línies amb les quals sempre obrim la revista, expresso coses que no expressaria amb veu alta, i és estrany, perquè, per aquí m’hauria de fer més vergonya, però com que no sé qui hi ha al darrere, em puc reparar emocionalment.
editorial Bones Festes director: Xavi Ruiz Redactors: Oriol Casellas Sandra Verdaguer Xavi Ruiz Marta Anglada Cristina Masramon Elisabet Jorquera Andreu Gomez Lidia Colldelram Cristina Serrat Olga Bover Marina Serrallonga Dànius Josep Torras disseny i maquetació: Ester Portell CORRECCIÓ: lasensacio.cat web: larevistadevic.cat publicitat: 938854602 info@larevistadevic.cat 655 45 42 33 dipòsit legal: B 18552-2014
P
oder veure aquests dies des de la visió del meu fill, és una sensació que em transporta a quan era petit. Sempre he tingut ganes del fet que arribessin aquests dies. Quan era menut per la il·lusió que fa tot l’aparador nadalenc, després d’adolescents per les festes, de jove per les vacances, i ara (no tan jove) per l’alegria que transmet el petit de la casa en tot el relacionat amb les festes. Diria que s’assembla a mi, jo també sóc un apassionat de tot, m’encanta passar mho bé amb qualsevol cosa, i encara crec que jo m’assemblo a ell, perquè en aquestes dates penso que encara sóc un nen. Aquests dies ens asseurem tots junts a la taula i donaré les gràcies a la gent que tinc al meu costat, i a la que ja no hi és, perquè les festes de nadal tenen això, tenen la màgia de poder canviar-ho tot. Ens llegim en un mes, i recordeu que ens podeu enviar comentaris o articles a info@ larevistadevic.cat.
Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat Xarxes socials: /larevistadevic
3
4
Revista de Vic Desembre | Gener
19-20 Si et portes malament avisarem a en Masramon. Joan Masramon i Isern, era fill de M. Dolors Isern i Olivà i de Josep Masramon i Vilalta; va néixer el 29 de març de 1913.
06 08 10 11 12 14 16 18 22 26 27 28
MODA Meravellosos 70’s efemèrides vigatanes Desembre-Gener ELs LLIBREs DEL MES
VAE VICTUS, Converses de neu i les Festes de Nadal
LA RECEPTA DE L’ANDREU L’escudella i carn d’olla de Nadal Història de vic L’Abat Oliba (Quarta i última part) EL CORREU DESINFECTAT Els talls a les cartes sospitoses SPOILER ALERT Fe i “quillos” amb destrals breu recull de la premsa vigatana Revista de Vich EL RACÓ VETERINARI Una fura a casa els xacres El quart xacre Bioneuroemoció Troba els factors inconscients que et condicionen “ALES NEGRES SOBRE VIC” No era la primera vegada que avions feixistes sobrevolaven Vic...
Desembre | Gener Revista de Vic
EL RACÓ LEGAL La diferència entre separació i divorci
M
5
Elisabet Jorquera Mestres
Procuradora dels Tribunals Tel: 93.883.24.19 / 665.55.30.22 www.jorquera-procuradora.com
Elisabet JORQUERA
oltes persones que estan vivint una situació difícil de parella es pregunten com ho poden fer per divorciar-se de la manera més amistosa possible. Sovint hi ha fills menors d’edat i els pares volen que les conseqüències de la separació o del divorci siguin mínimes per a ells i és aleshores quan decideixen portar el cas en mans d’un advocat perquè els assessori sobre com es poden divorciar o separar de mutu acord. En primer lloc, cal diferenciar tres conceptes bàsics: la separació d’una unió estable de parella, la separació legal d’una parella casada i el divorci.
La unió estable de parella és un terme legal que referència a la parella que sense estar casada presenta uns drets similars als d’una parella casada pel fet de reunir unes determinades condicions: és formada per dues persones, majors d’edat, que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial durant més de dos anys ininterromputs, tenen un fill comú o formalitzen la relació en escriptura pública. A Vic, no hi ha cap registre actualment d’unions estables de parella. A Catalunya, la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, no exigeix que la convivència estable en parella s’hagi d’inscriure en cap registre. La unió estable no formalitzada en escriptura pública es pot acreditar per la convivència durant un temps de dos anys i per qualsevol mitjà de prova admissible en dret. Les relacions de la parella estable es regulen exclusivament pels pactes dels convivents, mentre dura la convivència. La separació d’una parella estable implica, per tant, que tots els drets adquirits mentre durava la relació entre ells, s’acaben suspenent permanentment sempre que no tornin a reconciliar-se. La llei que regula aquest tipus d’unió legal és la Llei 10/1998, del 15 de juliol, d’unions estables de parella, i és d’àmbit autonòmic. En el divorci d’una parella casada, en canvi, un cop dissolt el vincle matrimonial — de manera que es modifica l’estat civil dels
cònjuges i poden contraure un nou matrimoni lliurement—, el règim econòmic matrimonial també es dissol, no es mantenen els drets que hi havia fins al moment entre els cònjuges pel fet de ser-ho i, per tant, es perden els drets successoris.
La separació d’una parella casada manté el vincle matrimonial, tot i que formalitza la separació de fet amb les implicacions jurídiques que se signifiquen respecte a la convivència dels fills, el pagament de pensions i la liquidació del règim econòmic del matrimoni. La separació no permet contraure noves núpcies, ja que no dissol el vincle matrimonial. Una parella que se separa posa en suspensió tots els drets que s’obtenen pel matrimoni, es pot reconciliar més endavant i mantenir l’estat civil de casats una vegada reconciliats. Els documents necessaris per obtenir la separació o el divorci són els següents: Conveni regulador i pla de criança, els quals han de ser redactats per l’advocat, que és qui coneix l’abast de les lleis i qui plasma en el paper els acords arribats entre les parts. Certificat de matrimoni, que és expedit pel Registre Civil o el Jutjat de Pau de la localitat on es va celebrar el matrimoni i es pot obtenir de manera gratuïta. Certificat de naixement dels fills, si n’hi ha, que també s’obté de manera gratuïta pel Registre Civil de la localitat de naixement. Documents justificatius que acreditin la situació econòmica al·legada, en cas que se sol·licitin mesures de caràcter patrimonial. Certificat d’empadronament, en alguns casos. Proposta de conveni regulador i pla de criança si hi ha fills menors, la presentació de la qual serà preceptiva en els procediments de divorci o de separació de mutu acord. El procediment judicial a seguir és en tots tres casos el mateix i es troba regulat per l’article
777 de la Llei d’enjudiciament civil. Comença inicialment per la firma del conveni que regula la nova situació de la parella a partir de la seva separació legal o del divorci, i també en cas de tenir fills, per un pla de criança que regularà la situació dels pares amb els fills. Una vegada les parts han firmat el conveni al despatx de l’advocat o els advocats, si cadascuna decideix tenir la seva assistència lletrada, aleshores es presenta la demanda al jutjat amb la documentació esmentada en l’epígraf anterior. El jutjat rebrà la demanda, li donarà un nombre d’actuacions, l’admetrà a tràmit i requerirà a les parts per efectuar l’apoderament al seu procurador (fet anomenat apud acta) i a la vegada requerirà a les parts per efectuar la ratificació del conveni presentat. Això últim significa que les parts hauran d’identificar davant el secretari o funcionari del jutjat que la firma del conveni efectuat aquell dia al despatx de l’advocat és la seva i que és autèntica.
<< A Vic, no hi ha cap
registre actualment d’unions estables de parella. > > Una vegada efectuats l’apoderament al procurador i la ratificació del conveni, les actuacions quedaran vistes per sentència si no hi ha fills menors d’edat i seguidament es dictarà la sentència que recollirà tots els acords arribats per les parts. Si hi ha fills menors, les actuacions han de ser vistes pel fiscal abans de dictar sentència, per la qual cosa es dilata un temps més el procediment i, una vegada obtingut el vistiplau del fiscal, aleshores el jutge procedeix al dictat de la sentència. El procediment és ràpid i menys costós que el divorci o la separació contenciosa, en els quals les parts no han pogut arribar a cap acord i s’ha de celebrar, per tant, un judici.
6
Revista de Vic Desembre | Gener
MODA L’estil retro és una de les tendències que està més de moda per aquest hivern 2015-2016: des de l’estil dels 70, passant pels 60 i, fins i tot, el dels anys 20. >> <<
É
Ester PORTELL
s inevitable pensar en el Nadal amb l’encís dels llums de balcons i carrers de la ciutat. És època de festes i amb les festes es presenta l’oportunitat de comprar un conjunt de roba per poder lluir al llarg d’aquests dies. Són dies especials en els que sempre assisteix algú que li agrada immortalitzar el moment fent fotografies o gravant en vídeo, per això et recomano que cuidis la teva imatge, ja que després totes aquestes fotografies i vídeos queden sempre més per al record. L’elecció del vestit no hauria de ser una decisió d’última hora. És important escollir bé, ja que no és el mateix vestir per un sopar d’empresa, que per un sopar en família o per un sopar amb amics.
Àmbit laboral: la clau és apostar per un look elegant i senzill. Sempre és més encertat vestir de forma discreta, evitant la roba extravagant, sense caure en els tòpics de sempre. Si assisteixes a un dinar, la millor opció és anar natural, cuidant el pentinat i els complements i evitant els brillants, les transparències i els escots massa accentuats. Si es tracta d’un sopar, et pots permetre un conjunt més sofisticat, així com un vestit negre sense ser massa curt, o massa llarg; no vas a caminar per la catifa vermella dels Oscar.
Meravellosos 70’s Un Nadal molt retro Aquest any, totes les firmes de roba han apostat per l’estil retro, passant pels anys 20, els 60’s i els 70’s. Les claus per aconseguir aquests looks són les següents: Estil anys 70: Jeans acampanats de cintura alta, bruses estampades amb llaçada, vestits estil boho, complements amb serrells, estampats psicodèlics, abrics de pèl i minifaldilles.
En les festes nadalenques els grans protagonistes són el vermell i els tons metal·litzats, tot i que el negre continua essent el rei de la nit. >> <<
de fil metal·litzat, i ho pots combinar amb uns jeans o uns leggins, i un botí amb una mica de taló.
Amb família: el fet d’estar rodejat de coneguts et permet apostar per un look més informal. Si la celebració és a casa, et recomano que t’abriguis per capes, ja que el contrast del fred del carrer amb l’escalfor de la casa farà que poc a poc vagis entrant en calor; un fulard et resultarà molt útil. Et desaconsello les joies aparatoses i els teixits delicats si hi ha nens a casa. Si el que vols és un look festiu però chic, pots apostar per una brusa a l’estil glitter amb colors or i plata
Estil anys 60: Es porten vestits d’estil lady i faldilles amb volum. Estil anys 20: És la tendència ideal per vestir de festa. Vestits estil flapper amb detalls en lluentons i serrells. Pots combinar el look amb una estola de pell i uns salons.
Amb amics: estàs entre amics. Ja no t’has de preocupar dels nens, d’ajudar a la cuina, o de si vas excessivament arreglada en l’àmbit laboral. Pots anar més elegant, i amb més raó, si escolliu anar a un bon restaurant. Però atenció, això no vol dir que t’hagis de disfressar! Si el teu estil és casual pots apostar per uns jeans combinats amb un blazer i una camisa de gassa, i unes sabates de taló estilitzaran la teva figura.
Us desitgem Bones Festes
La Revista de Vic és una publicació mensual amb més de 5.000 unitats repartides en més de100 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll, i ocasionalment a la costa.
*Enquesta realitzada a 987 persones a peu de carrer, entre elles hi havia 345 que eren dels voltants de la ciutat i també ens havien llegit.
8
Revista de Vic Desembre | Gener
efemèrides Vigatanes Oriol CASELLAS
16 de Gener El bisbe Gotmar consagra les noves esglésies de Vic que formen el nucli eclesiàstic refundador de la ciutat i del Bisbat. Són les esglésies de Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel.
Oliba, abat de Ripoll i Cuixà, és elegit també bisbe de Vic. Ocupa la seu vigatana fins el 1046, data de la seva mort.
18 de Gener El vigatà il·lustre Guillem de Montrodon, Mestre del Temple a la Corona d’Aragó, forma part de l’ambaixada catalanoaragonesa a Roma per tal de sol·licitar al papa Inocenci III la seva intervenció per tal de que Simó de Montfort retorni l’aleshores infant, i futur rei, Jaume I el Conqueridor als seus vassalls naturals, és a dir, catalans i aragonesos. Els resultats van ser positius i Guillem de Montrodon es convertí en el tutor del petit rei Jaume al castell de Montsó.
2 de Gener
22,29 de Gener El rei Carles III d’Habsburg fa estada d’una setmana a la ciutat de Vic. Hi hagueren diversos actes i celebracions durant tota la setmana, i ciutat i prohoms locals reberen títols, distincions i privilegis per la seva fidelitat en la lluita contra Felipe V de Borbón.
L’enginyer vigatà Marià Riera i de Gironella presenta al Círcol Literari de Vich un model propi de fonògraf i fa diferents experiments produint llum elèctrica. És molt probablement el primer fonògraf existent a l’Estat espanyol i dels primers del món, ja que el famós inventor nordamericà Thomas A. Edison també presenta el seu model de fonògraf per les mateixes dates.
25 de Gener El ple municipal de Vic acorda per unanimitat l’agregació del terme municipal de Riudeperes (Calldetenes) després que aquest ho hagués sol·licitat.
888 1018 1214 1710 1879 1937 Retalls il·lustrats Cristina
MASRAMON
REGALS SORPRESA!!!
PAL EXTENSIBLE PER A SELFIE
14,90€ 9,90€ AURICULARS PIONNER 29,90€ FUNDA PER A MÒBIL 9,90€ PEN USB 8 GB 2,99€ ALTAVEU PORTÀTIL PER A MÒBIL 24,90€ BATERIA EXTERNA PER A SMARTPHONE I TAULET A
Aquest Nadal...
SUPERPREUS!
Utilitza el servei de reserva de regals
Garantia de devolució fins el 31 de gener de 2016.
49” PANTALLA 15,6” INTEL DUAL CORE N2840 4 GB DE RAM
900 Hz
CD/DVD
58,25€ / mes
LG49UF6807
CAFETERA INISSIA
500 GB DISC DUR
699€
SMART TV
€ INCLOU 50 È EN CAF DE REGAL!
285€ 23,75€ / mes
SUC TREREUS-DLEIFOERLMACIÓ
S! 4 HO R GRATUÏTE O S S E F O R AMB P
CÀMERA REFLEX EOS1200D
OBJECTIU EF-S 18-55 mm ISO 12800
99€
Pack de funda + targeta de 8GB
359€ 29,91 € / mes
Tots els productes IPAD PRO PANTALLA 12,9” MEMòRIA 32 GB
899€ 74,91 € / mes
IPHONE 6S MEMòRIA 16 GB
TAULETA ESPECIAL PER A NENS PANTALLA 7” QUAD CORE
739€
8 GB DUES CÀMERES ANDROID 5
61,58 € / mes
Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 10.00 a 21.00 h)
www.isern.net
Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC
59,90€
10
Revista de Vic Desembre | Gener
ELs LLIBREs DEL MES VAE VICTUS
«
Com?
Converses de neu
VAE VICTUS
narra quatre noves aventures de l’enginyer Martí Zuviría. El llibre comença el 12 de setembre de 1714, l’endemà de la caiguda de Barcelona i poc abans que Zuviría fugi a l’Amèrica del Nord, on ajudarà els indis yames en la guerra contra els colons anglesos. Després de l’aventura americana tornarem a Catalunya, però també anirem a Londres, Alemanya i f ins i tot Nova Zelanda. >>
Hi retrobarem personatges històrics que ja vam conèixer a VICTUS, com l’ambigu duc de Berwick, el seu acèrrim enemic Verboom o l’admirat general Villarroel, alhora que en descobrirem de nous, com el famós guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló – àlies Carrasclet– o l’explorador anglès James Cook. Sánchez Piñol confirma amb VAE VICTUS el seu pols narratiu, un equilibri prodigiós entre el rigor històric i la imaginació més desbordant i un sentit de l’humor que converteixen la seva prosa en una de les més modernes i alhora populars del nostre temps.
A Simplement... lbert Piñol
Sánchez
(Barcelona, 11 de juliol del 1965) és un antropòleg, africanista i escriptor català. La major part de la seva obra està escrita en llengua catalana. És membre del Centre d’Estudis Africans i ha col·laborat en la redacció d’anuaris d’enciclopèdies interactives. La seva primera novel·la, La pell freda (2002), li va donar un gran reconeixement del públic i la crítica. Entre les seves obres també destaquen Pandora al Congo (2005) Victus (2012) i Vae Victus (2015).
L
’Elies i la Bet estan neguitosos: comencen les festes de Nadal. Serà un no parar de coses boniques: la fira de Santa Llúcia, els Pastorets, Nadal, Sant Esteve, els Innocents, l’Home dels Nassos, cap d’Any i Reis... I carn d’olla, canelons, neules i torrons! I els regals. I les Nadales! I el pessebre, i l’avet! Quins dies tan bonics... i quanta feinada!
Televisió de Catalunya celebra els trenta anys de Temps de neu amb l’edició d’aquest llibre. Converses tranquil·les, pausades, sense pressa, sense rellotge. Converses de neu, a la vora del foc, envoltades d’hivern. Els convidats d’Antoni Real són amics del programa i uns autèntics apassionats dels esports d’hivern, de la muntanya i de la natura. Amb Conrad Blanch, Jordi Bonet, Kilian Jornet, Josep M. Llop, Hristo Stòitxkov, Jesús Serra, Blanka Trauttmansdorff, Antoni Campañá, Martí Rafel, Roser Capdevila, Queralt Castellet, Francesc Mauri, Lluís Llongueras, Xavier Nolla, David Campà i Jordi Ribó.
Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat
Desembre | Gener Revista de Vic
LA RECEPTA DE
l’ Andreu L’escudella
i carn d’olla de Nadal
F
Ingredients per a 4 persones
Andreu GOMEZ
iquem una olla amb la careta de porc, la costella de vedella, l’os de pernil, el pit de xai, el quart de pollastre i sal al punt. Tot ben rentat i omplim l’olla d’aigua, no del tot per què quan comenci a bullir i ho pugui fer bé. Afegim la ceba, la pastanaga i l’api. Reservarem la patata i la col per a l’ultima mitja hora. Deixarem bullir dues hores ben bones. Una vegada passat aquest temps, ja podem posar la patata i la col, la botifarra negra, blanca i els cigrons. Passats 30 minuts colarem tot per preparar l’escudella. Per fer els galets farcits barrejarem la carn picada, amb l’ou, sal, pebre, el pa amb la llet i la picada d’all i julivert. Farem una massa i amb ajuda d’una mànega omplirem els galets d’un en un. Quan bullir el brou els farem a foc mitjà i rectificarem de sal. Ja tenim una escudella ben bon de Nadal i un plat de carn d’olla, que farà que ens llepem els dits, un clàssic que no pot faltar a taula aquests dies.
L’escudella és un brou típic de Catalunya i, essencialment, es tracta del mateix plat que el putxero i pilotes o caldo i pilotes del País Valencià. Prové de l’ebullició de la carn d’olla amb llegums com cigrons, patata i col. També s’hi sol afegir ceba o porro, api, pastanagues i un o dos grans d’all. Com que és un plat calent se sol consumir a l’hivern. Té un sabor intens moderadament salat condicionat per la varietat d’ingredients de què es compon. El nivell de sal va a gust de cadascú, encara que és recomanable no posar-n’hi perquè els ingredients ja li aporten aquest gust. La seva textura sol ser molt suau, encara que es pot espessir amb carn o bé afegint-hi cereals. No té una recepta concreta, ja que és un plat tradicional i cada persona, família o poble l’elabora a la seva manera. Per Nadal s’acostuma a cuinar amb sopa de galets, una pasta grossa que de vegades és farcida de pilotes petites de carn.
Cuiner: Andreu Gómez
Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. També oferim el menú diari i carta.
VINE I PROVA’NS.
* 1 botifarra negre del perol * 1 botifarra blanca * 1 os blanc de pernil * ¼ de pollastre * 2 trossos de costella de vedella * 1 tros de pit de xai * ½ careta de porc * Una mica de porro i d’api * 3 patates * 3 pastanagues * ½ col * 1 ceba * 250 g. de galets * Aigua * 150 g. de cigrons bullits * Sal
Per fer la pilota * 150 g. de carn picada de vedella * 150 g. de carn picada de porc * 1 ou * Sal * Pebre * Una mica de pa amb llet per lligar la carn al gust * Picada d’all i julivert
11
12
Revista de Vic Desembre | Gener
HISTÒRIA DE VIC L’Abat Oliba (Quarta i última part)
El 30 d’octubre del 1046 el gran bisbe i abat Oliba morí al seu monestir de Cuixà (on fou enterrat) als setantacinc anys. >>
Oriol CASELLAS
<<
El gran concili de bisbes i abats francesos celebrat a Niça el 1041 féu que la pau i treva de Déu s’acabessin d’escampar i instaurar pels bisbats francesos seguint unes disposicions molt semblants a les d’Oliba i el bisbat vigatà, tot i que afegint encara un dia més a la treva, del vespre del dimecres al matí del dilluns.
M
arca una fita en la història del nostre país i és un primer pas fonamental en l’intent de frenar la violenta societat senyorial del s. XI en els inicis del feudalisme. La Pau i Treva tindria ja uns precedents a finals del s. X, el 989, en un concili celebrat a Charroux, prop de Poitiers, on es formulà la sanció d’excomunicació a aquells qui atemptaven als béns eclesiàstics i a les persones pobres, pagesos i clergues que no anessin armades. Aquestes mateixes disposicions s’acordaren en altres indrets del regne franc en els anys següents, però en el cas dels comtats catalans, és a Toluges el 1027 quan es formulen totes les disposicions esmentades i tenint a Oliba com a promotor i impulsor principal. El sínode de Toluges, a diferència dels acords anteriors, és el primer a la història que estableix un període de treva fix, des del dissabte a la tarda fins al dilluns al matí. Les mateixes disposicions preses a Toluges el 1027 les començà a instaurar i aplicar Oliba al bisbat ausonenc a partir de 1033 i s’amplià el període de treva des del vespre del dijous fins al matí del dilluns. També s’hi afegí la protecció per les persones que anessin als mercats junt amb les seves mercaderies sota pena d’excomunió per qui els ataqués i/o ro-
Cripta de la catedral de Vic del 1038 bés. Així doncs, la pau i treva vigatana superava a aquelles disposicions establertes a Toluges sis anys abans i feien un pas endavant més. El gran concili de bisbes i abats francesos celebrat a Niça el 1041 féu que la pau i treva de Déu s’acabessin d’escampar i instaurar pels bisbats francesos seguint unes disposicions molt semblants a les d’Oliba i el bisbat vigatà, tot i que afegint encara un dia més a la treva, del vespre del dimecres al matí del dilluns. L’expansió de la pau i treva continuà en els anys següents per tota la cristiandat en bona part gràcies a l’abat Odiló de l’enorme monestir de Cluny i la seva gran xarxa de monestirs dependents escampats per tot Europa. El 30 d’octubre del 1046 el gran bisbe i abat Oliba morí al seu monestir de Cuixà (on fou enterrat) als setanta-cinc anys deixant un llegat enorme i imprescindible en la història del nostre país i molt especialment de les terres osonenques.
BIBLIOGRAFIA -ALBAREDA, A; L’abat Oliba. Fundador de Montserrat. (971-1046). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1972. -D’ABADAL, R; L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època. Barcelona: Aedos, 1962. -PLADEVALL, A; Història de l’Església a Catalunya. Barcelona: Claret, 2007. -PLADEVALL, A; CATALÀ; F; Els monestirs catalans. Barcelona: Destino, 1968. -WHITEHILL, W.M; GUMÍ, J; L’art romànic a Catalunya. Segle XI. Barcelona: Edicions 62, 1974.
39,50€ 67,00€
HP Deskjet 1050
Multifunció tinta color Impressora, escàner, copiadora, USB.
49,99€
DESTACAT
65,00€ HP Deskjet 4508 Multifunció tinta color Wi-Fi. Alta qualitat
APROFITA LA NOSTRA PROMOCIÓ ESPECIAL NOMÉS D’AQUEST NADAL:
Brother HL-1210 W Impressora làser monocrom Wi-Fi.
HP Deskjet 2543 Multifunció · Tinta · Color · Wi-Fi
151,42€
HP Deskjet 1510 Multifunció tinta color Escaneja, copia i imprimeix
Brother MFC-L2700DW Multifunció Làser Monocrom Escaneja, copia i imprimeix amb Wi-Fi i Fax
Emporta’t la tinta 301 XL negre o color per 19,80€! Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. Catim informa que pots accedir al carrer de Gurb de manera habitual sempre i quan ens facilitis la matrícula del teu vehicle cada cop que ens visitis. Més info a www.catim.cat.
CATIM Impressió
Ofertes aplicables per la compra del seu joc de consumibles. Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus iva inclòs.
Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus amb I.V.A inclòs.
14
Revista de Vic Desembre | Gener
EL correu desinfectat Els talls a la cartes sospitoses
D
Josep TORRAS
urant els períodes en què van parèixer epidèmies de pesta, la comunicació entre la població era susceptible de provocar contagi per contacte amb els gèrmens i estendre el nombre d’infectats, per aquest motiu la correspondència era un objecte sotmès a un procés de desinfecció. La seva finalitat era deixar-la “neta”. Els sistemes de desinfecció seguien diversos processos per ordre cronològic: * Amarar les cartes amb aigua de mar. * Submergir-les en vinagre, amb càmfora i també vaporitzar-les amb clor o substàncies aromàtiques desinfectants. A finals del S. XVIII es practicaven uns talls a la carta sospitosa d’estar infectada. D’aquesta manera, els vapors o líquids desinfectants entraven dins el document i resultava més efectiva la desinfecció. Desconeixem la naturalesa exacta de la majoria d’epidèmies que ha patit la població durant l’antiguitat per falta d’una descripció exacte de les seves característiques. S’aplicava el mateix nom de “pesta”, “pestilència” o “plaga” quan es produïa una gran mortalitat. Algunes de les epidèmies més importants que tenim documentades a Europa són:
ta, les autoritats van prohibir els trasllats de persones, pràctica que més endavant es va estendre a qualsevol objecte que pogués ser portador de la malaltia.
<<A principis del segle XVIII, a Espanya es considerà que les cartes també podien ser portadores de contagi pel paper amb el qual estaven escrites, per això es va imposar l’obligació de “desinfectar-les”.>> La primera normativa sobre la desinfecció del correu a Espanya va sorgir al
Principat de Catalunya l’any 1720, a causa de la pesta que va aparèixer a Marsella el 1720. Al Principat de Catalunya es van promoure una sèrie d’Ordres i Providències Generals que regulaven detalladament tot el que afectava la sanitat pública. BIBLIOGRAFIA * “Catálogo de sellos 1850 – 2007 Especializado Enciclopédico”; Filabo. * “El Correu a Osona: 1680 – 1849”; col.lecció particular de l’autor. * “Orígen del correo desinfectado”; José Mª.Sampere, 2015. * “Manual de la Folatelia Española”; Oswald Schier, 2011.
<< La plaga de Justinià que afectà l’Imperi Romà el 546 va produir tal mortaldat que reduí la població de tot l’imperi al 50%.>>
La pesta del segle XIV entre 1347 i 1350 es tractava de la terrible pesta negra, que va reduir la població europea a la meitat. A Espanya es va introduir per Mallorca, quedant l’illa pràcticament deshabitada. Després va passar a Valencià, Catalunya, Aragó i a la resta de la península. El rei Alfons XI va ser víctima de la pesta el 26 de març de 1350. El regne d’Aragó va perdre el 40% dels seus habitants.Durant el període de pes-
ASSERTIM CASDOM, S.L.
Serveis Comptables i Fiscals. Serveis d’Interpretació i Traducció.
938832656 · 610508980
a i r e u q u r r e P S A O L CAR s Feste s e n u aqu m e f t e s e t al!
reg
Sempre pensant amb tu... C. Enric Prat de la Riba, 13 Tel. 93885 57 06 Vic
16
Revista de Vic Desembre | Gener
spoiler alert Fe i “quillos” amb destrals
DÀNIUS @danidanius Dani Dànius Segueix-me a
A
risc que algun historiador primmirat se’m llanci a sobre i m’obri en canal, deixaré una pregunta a l’aire: els víkings eren els “quillos” de la seva època? Pregunto. És a dir; gent sense masses llums, de parlar directe i sense embuts, experts en buscar-se la vida i molt, molt bel·ligerants, sempre a la recerca d’una bona baralla on fer ostentació de destral i embarcacions vistoses? Potser estic generalitzant i banalitzant en excés, d’acord, però... Pensa-hi. “Quillos” i víkings. Sigui com sigui, jo ja he deixat la reflexió a l’aire. Qui vulgui que l’agafi, i qui no, què hi farem. Començo. De ben segur ets dels molts i moltes que esteu –i estem- esperant el retorn de Game of thrones i ara mateix tens un mono de sang, combats d’espases i ambicions de poder que no te l’acabes. Si és el cas, Víkings és la sèrie que has de veure. Hi trobaràs tot això, paraula. I a més a més, no et caldrà aprendre’t gaires noms ni famílies. Només t’hauràs de preocupar de tenir un bon sofà i una bona televisió per gaudir d’una sèrie històrica molona, ben feta i entretinguda.
Víkings és una sèrie que s’emet pel canal History des de fa tres temporades i ens mostra la vida i obra de Ragnar Lodbrok, un víking bel·licós i ambiciós de poder. Tot i alguna llicència que de ben segur es pren, la sèrie està ben documentada i és fidedigna històricament. O això em consta, que jo d’historiador... en tinc ben poc. Argumentalment, la sèrie no deixa de ser una successió de combats i batalles d’època entre els víkings i els seus veïns, o entre els mateixos víkings... tot, això sí, ben amanit amb lluites pel poder, ambicions, amor, sexe, i conquesta de terres i botins. Però hi ha quelcom més.
M’ha sorprès molt, i gratament, com la sèrie tracta la Religió. La Fe. Jo estic batejat i –oh, sorpresa!- també he fet la comunió. Ara bé (que vol dir moro), no vaig massa, per no dir gens, a missa. Per no anar, no vaig ni a la missa del gall! Tinc alguna cosa en contra del cristianisme? No. Em passa el mateix que amb el club súper 3: me’n van fer soci de petit i en tinc el carnet, però no n’estic al dia ni vaig a les seves festes. Reconec, però, que el visionat d’aquesta sèrie ha fet replantejar-me o almenys dubtar de nou de la meva fe cristiana.
I és aquí on entra el personatge d’Athelstan, un monjo cristià adoptat com esclau per en Ragnar. Ell, com a cristià practicant, s’espanta i s’horroritza en un principi pel culte i les tradicions paganes dels víkings però, de mica en
mica i a mesura que va simpatitzant amb ells, acaba dubtant de la seva pròpia Fe. I sí, el dubte ofèn, diuen. Però també, tal com va dir Borges, “la duda es uno de los nombres de la inteligencia”. Ragnar Lodbrok i els seus, creien en Odín, el pare de tot i de tots, el Déu principal de la mitologia nòrdica. “Quillo” o no, en què o qui creus tu?
També les fem de kamut!!
Festes!
C/ Gurb, 12· 08500 Vic | Tel. 93 010 89 99 www.artipa.cat facebook.com/artipans |info@artipa.cat • Especialitzats amb productes d’espelta i kamut. També sense gluten (fajol, quinoa, arròs) • Les coques també les fem sense sucre i aptes per a vegans • Productes lliures d’additius • Elaboració amb llevat mare sense llevats ni millorants químics • Elaborem productes ecològics sense sucre, sense ou (galetes, magdalenes...) • Productes ecològics amb blat molt en molí de pedra • Prioritzem la salut
ci ”
*passant la targeta urbana apliquem un 3% de descompte
Vine a encarregar la coca de Nadal i el Us desitgem Bones tortell de reis.
18
Revista de Vic Desembre | Gener
LA PREMSA A VIC
“Breu recull de la premsa Vigatana”
“Revista de Vich” Xavi RUIZ
D
e ben segur que quan vàrem començar amb aquest projecte, no en sabíem res d’aquesta publicació mensual que es va imprimir en dues èpoques ben determinades que van des de l’any 1917, i la segona a partir del 1918.
Aquesta publicació va ser la primera revista denominada com a “Revista de Vich”, una revista cultural, que es podria considerar com un suplement literari de la “Gazeta de Vich”. Entre els seus fundadors destaquen noms tan importants com Jaume Collell, Martí Genis, Joan Anglada entre altres redactors de fora.
La redacció i l’administració de la revista eren a la plaça del Peix, 4, i a partir del número 11 (Juny del 1917) es varen traslladar al carrer de la Ciutat, 4. La revista tenia una periodicitat setmanal fins al número 15, a partir de llavors la tragueren quinzenalment, fins a la segona època que va acabar sent mensual.
Núm. 1 de la Revista de Vich. a ratlla tirada fins a arribar a 20 pàgines i introduïren les cobertes. El format no va tenir il·lustracions, sols en casos de números insòlits en els quals s’enganxaven a la revista.
En total varen aparèixer 21 números durant la primera època i 20 durant la segona. Va ser una revista de gran ressò a tota Catalunya per anar dirigida a tots els catalans. Als inicis costava 20 cèntims el número, i 2 pessetes la subscripció anual, es va anar augmentant fins a arribar als 30 cèntims i la subscripció a 4 pessetes.
Les seccions de la revista eren, de “poesia”, “música”, “notes científiques”, “notes bibliogràfiques”, “concerts”, “noticiari de la revista” i una secció de publicitat en ambdues èpoques. S’imprimia a la tipografia Balmesiana al carrer Verdaguer, i a partir del número 12 al carrer Ciutat.
Als inicis comptava amb 4 pàgines a dues columnes. Després augmentà a 8 i la lletra
Al proper número: Continguts, i creadors de la Revista de Vich.
Bibiografia RIERA EURAS, MARIA MERCÈ: Bibliografia de la premsa publicada a Vic 1900-1931. Tesina 1983. JUNYENT, EDUARD: La ciutat de Vic i la seva historia. 1976. MIRALPEIX BALLÚS, CONCEPCIÓ: La premsa de la ciutat de Vic al segle XIX. Departament de cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat. 1981. CODINA I GENÍS, MIQUEL: Retalls de premsa vigatana 1803-2000. 2000.
Desembre | Gener Revista de Vic
Gent emblemàtica de vic
Si et portes malament, avisarem a en Masramon
Cristina MASRAMON De petit, en Joan mentre jugava al carrer la seva àvia li deia: “Joan amaga’t del sol que aquest et cotarà” i ell responia: “Si ell em cota a mi jo el cotaré a ell”. Anècdota que mostra la seva personalitat valenta, agosarada, audaç i amb ànsies de fer justícia.
J
oan Masramon i Isern, era fill de M. Dolors Isern i Olivà i de Josep Masramon i Vilalta; va néixer el 29 de març de 1913 al carrer de Gurb, i anys més tard amb la família passaren a viure al carrer de l’Escola. El seu pare de ben jove va morir de feridura, fet que va obligar a la seva mare a treballar durament per poder pujar els seus tres fills: en Joan, la Francisca i en Josep. La M. Dolors es dedicava a la venda de carbó i era coneguda com “l’aleltes”, mot que li provenia del diminutiu del seu nom, Doloretes; físicament també era una dona molt menuda i molt prima. De petit, en Joan mentre jugava al carrer la seva àvia li deia: “Joan amaga’t del sol que aquest et cotarà” i ell responia: “Si ell em cota a mi jo el cotaré a ell”. Anècdota que mostra la seva personalitat valenta, agosarada, audaç i amb ànsies de fer justícia. La seva primera feina va ser a Xocolates Arumí, i més tard començà a crear motllos de guix al taller d’imatges i Sants d’en Sadurní situat al centre històric de la ciutat. Aquest darrer ofici va esdevenir un entreteniment que de gran anava practicant a porta tanca de casa seva. El 1925 és casà amb Rosa Ribé i Surinach, natural de Sant Sarduní d’Osormort. Provinent
d’una família de pagès de 9 germans, filla de Joan Ribé i Ribé i Carme Surinyach i Marot. En Joan, junt amb la seva mare i la seva muller, va anar a viure a la casa del Blanqueig, avui inexistent, que estava ubicada a la carretera de la Guixa. La vida d’en Joan, com la de tots els seus coetanis, va resultar marcada pels successos del 1936. El seu germà Josep, va ser assassinat de ben jove quan intentava fugir cap a França en el moment de l’esclat de la Guerra Civil. En Joan va haver d’allistar-se i lluitar, essent part activa de l’exèrcit combatent en la batalla de l’Ebro i nombroses confrontacions militars. Acabada la guerra, a la casa del Blanqueig, en Joan i la Rosa van criar els seus dos fills: en Josep i en Lluís. Al cap de pocs mesos de vida del segon fill es van traslladar en un pis de la rambla Hospital, on hi van passar pràcticament la resta de la seva vida. Aleshores en Joan és convertí en un personatge més o menys públic, primer com a regidor de la gestora provincial a l’Ajuntament de Vic en els anys 1940 -1943 i després com a membre del cos de policia municipal.
A partir de 1954 va esdevenir el cap de la Policia Municipal de Vic. Es caracteritzava per tenir un caràcter fort de disciplina molt marcada, responsabilitat i gran exigència; alhora paternalista i molt familiar. En l’any 1970 va rebre el reconeixement el Mèrit Policial amb la distinció blanca. Aquesta distinció evidencia la lleialtat donant prestigi al Cos i donant utilitat al servei, i indica el compliment de l’haver o la realització de destacats treballs per al servei del Cos. Va estar al capdavant del càrrec de cap de policia municipal fins a l’any 1978, vocació que el va permetre portar a la pràctica l’ordre i vigilància a la ciutat de Vic. En una entrevista al diari Ausona del 3 d’abril de 1954 es recullen unes declaracions d’en Masramon, per primera vegada com a responsable de la policia municipal i la vigilància de la jornada festiva del Mercat del Ram. En aquest article comentava que estaven de guàrdia de les 5 del matí a les 10 de la nit amb la mobilització de tots els agents de policia.
19
20
Revista de Vic Desembre | Gener
Tractava temes generals de la ciutat com la dificultat de l’aparcament en aquestes dates o la desaparició de la presó vigatana des del 28 de març del mateix 1954, convertida en dipòsit municipal amb 13 presos a l’espera del seu trasllat. En el moment de parlar del control dels delinqüents l’entrevistador, en Serrafont, concretava “... aquí el senyor Masramon, a través d’un ampli i humil somriure, mostra la gran quantitat de líder que hi ha en ell ...” Qui més qui menys recorda anècdotes i vivències compartides amb ell: des de ser enxampat en alguna manifestació i enviar-lo directament a casa sota amenaça de parlar amb els pares , o recordat pels sermons que realitzava intentant corregir les malifetes d’algun jove. Es conserven expressions que els pares feien servir per aconseguir el bon comportament dels petits tot dient “si et portes malament avisarem a en Masramon”, com si ell fos capaç de fer creure a tothom. Seguint els passos de Llucià Fuster i al costat de l’amic i company de policia Josep Bres, va estar al capdavant de l’organització de la tradicional Cavalcada de Reis. En una notícia de l’Ausona de 5 de gener de 1979, es recollien unes paraules definint la seva il·lusió i persona-
a cap de policia ha deixat petjada en la Cavalcada de Reis (...)”.
<< Estricte, caritatiu, amb un cor immens, me n’enorgulleix quan algú me’l recorda; l’avi que a casa li deien “jefe”>>
En Joan va estar al capdavant de la Policia Municipal i com a organitzador de la Cavalcada més de 20 anys, en la segona tasca essent rellevat pels seus fills Josep, i més tard i fins aquest 2015 en Lluís. En Joan va morir el 2003 als 90 anys; mantenia el cap clar i m’havia explicat moltes anècdotes de la ciutat viscudes en primera persona; estimava als seus i procurava fer el bé a tots aquells que l’envoltaven. Estricte, caritatiu, amb un cor immens, me n’enorgulleix quan algú me’l recorda; l’avi que a casa li deien “jefe”, que feia possible les il·lusions i que patia si alguna cosa no acabava de rutllar. Gràcies per ser tu avi!
litat en relació a la Cavalcada de Reis: “(...) un dels encerts de la Cavalcada era el fet d’haver trobat en Joan Masramon la mà dreta de LLucià Fuster.
Bibliografia Seria un continuador il·lusionat, sincer, calorós de la comitiva. L’enginy de Bres i l’esperit de nen gran de Joan Masramon, farien del quarto dels mals enderris de l’Ajuntament un laboratori d’invents inversemblants (...)”. En aquest mateix article es va recollir com l’alcalde, feia homenatge i entrega en la intimitat d’una imatge escultòrica elusiva als Reis, obra d’Ignasi Alemany, en motiu de la seva jubilació, i en el mateix es recollien les paraules: “com
Ausona, 3 d’abril de 1954 Ausona, 5 de gener de 1979 Marin, M.; El personal polític de l’Ajuntament de Vic durant el franquisme. Ausa, Patronat d’Estudis Osonencs, 2001 Material de l’exposició. Temps de Reis. La Llotja del Blat i Plaça Major el desembre 2006 i gener 2007. Entrevistes familiars (setembre-octubre 2015)
www.tapis-ser.cat T.636 15 02 19
EXPERIÈNCIA, RAPIDESA, EFICÀCIA I PROFESSIONALITAT S
E CORTINATG
PÇALS
DE CA COL.LECIÓ
B
S LLUM LED U + B S U K C A P
TAPISSERIA
II
S CORREDER
TECNICS
SOL PROTECCIÓ
AR
E TOT TIPUS
TENDALS D
TAPISSERIA DE CADIRES, SOFÀS, CAPÇALS... CORTINES DE TOT TIPUS, CLÀSSIQUES, PANELL JAPONÈS, PAQUETOS, CORTINES ENROTLLABLES AMB TEIXITS TECNICS SCREEN. TENDALS PER BARS, RESTAURANTS I PARTICULARS.
-+
CASA EN VENDA A SANT JULIÀ
PIS EN VENDA A VIC
Casa molt bonica i amb molta llum, en un estat impecable. Cuina office, aire condicionat, calefacció, terrassa, llar de foc. Situada a zona residencial, molt tranquil·la, a 5 minuts de Vic, prop de l’Eix, d’escoles i zones verdes.
Pis a la zona de Sant Llàtzer en molt bon estat. Cuina americana equipada, safareig terrassa de 25m2 ideal per a vetllades d’estiu, calefacció, exterior, terres de parquet, porta blindada, assolellat, armaris encastats a la suitte.
5
2
258
PREU VENDA: 270.000€
REF. 01011
ENTRADA i 853€/mes
2
68
PREU VENDA: 82.000€
Foto 1
Foto 3
Foto 2
Foto 4
PIS EN VENDA A VIC Pis amb molt bones vistes a la zona de l’Hospital General. Cuina equipada, safareig, terrassa 4m2, tot moblat, vidres dobles, terres de parquet, calefacció, exterior, tancaments de PVC, porta blindada. 2
2
1
55
PREU VENDA: 85.000€
REF. 00141
ENTRADA i 269€/mes
REF. 00326
ENTRADA i 259€/mes
PIS EN VENDA A VINYOLES Pis amb molta llum i bones vistes, a punt per entrar-hi a viure. Safareig, balcó, vidres dobles amb tancaments d’alumini, moblat i equipat, terres de gres, llar de foc al menjador, calefacció, assolellat i tot exterior. 3
1
70
PREU VENDA: 65.000€
Foto 5
Foto 7
Foto 6
Foto 8
REF. 00043 ENTRADA i 205€/mes
A l’Habitatge de Vic, t’aconseguim tot el finançament HABITATGE, Plaça Estació, Nº 8 VIC (Bcn.) Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com info@habitatge.com
22
Revista de Vic Desembre | Gener
EL RACÓ VETERINARI Una fura a casa
“És molt
important posar joguines a la gàbia perquè no s’avorreixin.”
Lidia
COLLDELRAM
Q
ui no coneix a algú que té una fura a casa? Aquests petits mamífers són divertidíssims, entremaliats i juganers, una gran mascota per estar ben entretinguts amb ella. Tot i això, s’ha de tenir en compte molts factors abans d’aventurar-se a tenir aquest petit belluguet com a mascota.
ferenciar una zona de descans, una de menjar, i una zona bruta on defecar. Ha de ser d’un material resistent atès que una gran diversió per la fura és mastegar els barrots o la safata i trencar la gàbia per escapar-se. Si teniu una fura a casa, sabreu que té unes dents molt fortes capaces de trencar el que sigui, planyo a tots als que han estat mossegats per una!
En primer lloc s’ha de tenir en compte que no tenen una percepció de les distàncies com la nostra, això significa que no distingeix si salta d’un esglaó o d’un tercer pis. Per tant, res de tenir les finestres obertes si teniu a la fura solta pel pis, o bé aparteu qualsevol superfície on ella es pugui enfilar i arribar a l’ampit de la finestra. De la mateixa manera heu de vigilar amb les baranes i escales que no es coli per entremig!
És molt important posar joguines a la gàbia perquè no s’avorreixin, i sobretot un refugi (una tovallola per exemple) on puguin descansar perquè són unes grans dormilegues.
El segon punt a tenir en compte és que és un animal molt fugitiu i xafarder. Si no sou a casa, l’heu de tenir tancat a la gàbia per protegir-lo de les seves pròpies entremaliadures. Així doncs, la gàbia ha de tenir unes mides prou grosses que permeti di-
A causa de la seva necessitat de jugar amb tot, heu de vigilar que no s’empassin qualsevol cosa susceptible de joc. Les obstruccions gastrointestinals per culpa de cossos estranys és un dels principals problemes que ens trobem a la clínica. Ull amb això! Les fures són carnívors estrictes per tant queda totalment prohibit donarli pa, fruita, verduretes o les restes dels macarrons del migdia. Les botigues especialitzades i els veterina-
ris us aconsellaran quina és la dieta indicada pels vostres petits. Per fervos una idea, necessiten pinsos amb uns percentatges aproximats de 40% de proteïna animal d’alta qualitat, 20% greix i molt poca fibra. Si el pinso comercial que li esteu donant no compleix aquests requeriments, us aconsello que el canvieu per un que s’adeqüi a les necessitats de la fura. Amb això evitareu sobrepès, problemes digestius i fins i tot observareu una millor qualitat del pèl. Sanitàriament, recordar que les fures han de ser desparasitades regularment tant per paràsits externs com interns, i s’han de vacunar anualment per “moquillo” i ràbia (a Catalunya la vacunació per ràbia no és obligada però si viatgeu fora de Catalunya, li haureu de posar). Finalment, només una curiositat: el nostre virus de la grip és el mateix que el seu, per tant, si esteu engripats, no li feu petonets o li encomanareu!!! Lídia Colldelram Veterinària Misterguau Vic
Vic tÊ moltes històries...
26
Revista de Vic Desembre | Gener
Els xacres El quart xacra
Cristina SERRAT
B
ones, aquesta setmana toca una de les xacres més importants el quart, dit en sànscrit Anahata, està situat al centre del pit (esternó), físicament s’expressa en el cor, els pulmons, la glàndula timo (regula el sistema limfàtic) i el sistema circulatori.
<<Estigues en aquesta postura uns minuts i després desfés la postura a poc a poc, per no marejar-te.>>
En aquesta xacra hi convergeixen les energies tant femenines com masculines i les humanes i divines. Si la xacra està desequilibrat, es produeixen sensacions de soledat, tristesa i malenconia. També es ressent l’ autoestima i la persona pot tornar-se inestable. Per contra si estàs al 100%, seràs una persona compassiva i amorosa, de molta empatia, que s’estima a si mateixa, estaràs en pau i gaudiràs d’un bon sistema immunitari. Per tant la postura ideal per desbloquejar i/o potenciar seria la del camell. Com que vénen dies de festa també seria ideal per aquesta xacra, escoltar música i passejar per la natura tot recitant el mantra: humme hum brahm hum (es pronuncia: jumi jum bram jum) que significa: nosaltres som nosaltres, nosaltres som l’Infinit. Us desitjo molta felicitat i amor! Molt bones festes i Sat Nam!
Si ets alumne de 3r i 4t d’ESO, Batx. o cicles... inscriu-te fins el 23 de febrer de 2016 a www.ficcions.cat
8a
edició
anahata Postura del camell
1 2
Estira l’espina dorsal i dobla’t endarrere, posant les mans a sobre els talons
3
Estira el coll i tira el cap enrere
Fem de l'escriptura un joc
L’aventura de crear històries Participa a www.ficcions.cat i guanya!
Play Stations
iPhones
Organitza:
amic
iPods Touch Amb el suport de:
mitjans d’informació i comunicació
Smartphones iPods Shuffle Amb la col.laboració de:
P
Agenollar-se i posar les mans als malucs
Desembre | Gener Revista de Vic
Bioneuroemoció
Troba els factors inconscients que et condicionen
B
Montserrat DEL RÍO
ioNeuroEmoción®és un mètode de consulta humanista mitjançant el qual s’acompanya a la persona a trobar els factors inconscients que condicionen la seva vida. La gestió emocional és una de les claus per canviar pensaments, sentiments i emocions en un entorn percebut com a hostil. La BNE expressa d’una manera precisa la relació entre les emocions inconscients, l’impacte que aquestes tenen en la biologia i, en conseqüència, en la qualitat de vida de l’individu.
Els Objectius fonamentals de l’aplicació del mètode són: • Detectar conductes o patrons de conductes inconscients que condicionen la vida d’un individu. La BNE busca noves informacions que permetin canviar l’estructura neurològica de la ment i crear un altre tipus de cognicions; entén que es pot modificar la informació mitjançant actes de consciència. • Trobar el significat biològic dels símptomes que es manifesten en el nostre cos. La informació de l’individu s’estableix mitjançant l’aprenentatge. La BNE investiga la forma més òptima de poder entrar a l’ Inconscient per modificar els aprenentatges mitjançant la gestió de les emocions. • Integrar totes les ciències. Des de la física, passant per la química i donant-nos compte de com les dues interaccionen amb la biologia i com la ment, centre d’estudi de la psicologia, influeix en totes elles. • Optimitzar els tractaments que qualsevol client pugui rebre, siguin al·lopàtics, complementaris o tradicionals. • Trobar el conflicte emocional que subjau darrere de tot comportament dissonant, expressat en forma de conductes antisocials, violència, addiccions i símptomes físics anomenats malalties.
Mètode de la BNE: A consulta partim sempre d’un símptoma físic o desajust conductual, perquè s’entén que aquest està relacionat amb un conflicte emocional previ. La presa de consciència és l’objectiu fonamental de la BNE. Per realitzar correctament l’acompanyament del client, l’especialista fa servir tècniques psicològiques com la Programació Neurolingüística (PNL) i la Hipnosi Ericksoniana, l’anàlisi del Transgeneracional, amb l’objectiu de prendre consciència de les emocions reprimides i guardades en l’inconscient i canviar la percepció de les experiències conflictives perquè deixin de ser-ho. Els conflictes es poden localitzar en el Trasgeneracional, el Projecte Sentit i/ o l’Edat Cronològica. L’Inconscient té un objectiu molt clar: adaptar-se a l’entorn i assegurar la supervivència. L’Inconscient familiar pretén assegurar la continuïtat del clan, actuant com un mecanisme de defensa davant de certes situacions que han quedat gravades com a perilloses o nocives. Aquestes situacions han estat seleccionades a partir de les experiències viscudes per cada membre del clan familiar que han provocat un conflicte emocional (situació d’estrès) de més o menys intensitat. D’aquesta manera, la biologia d’un individu pot mostrar certes reaccions biològiques davant de situacions a les que mai ha estat exposat, com a conseqüència de la memòria familiar (Epigenètica Conductual).
L’Inconscient familiar actua d’aquesta manera perquè pretén buscar la coherència entre les creences i el comportament, com una forma d’adaptació a l’entorn. Cerca, per tant, la coherència entre el que pensem, el que diem i el que fem. Prendre consciència de tals conflictes familiars és vital per desfer i desactivar els símptomes. D’aquesta manera, buscarem en l’arbre genealògic els programes que alimenten el motiu de consulta del nostre client.
El Projecte Sentit, terme empleat per Marc Fréchet, és el període de temps que abasta des dels nou mesos abans de la concepció fins als 3 anys d’edat (aproximadament). En aquest període, és de transcendental importància els conflictes emocionals que viu la mare, ja que tenen un enorme pes en l’estructuració de la conducta i la biologia del fill. Tots els conflictes emocionals que experimenti la mare en aquest període, seran somatitzats pel fill. Montserrat del Rio Pl. Major, 13 · 3r 3a 08500 Vic Tel. 626 433 365 montseriovall@gmail.com
27
28
Revista de Vic Desembre | Gener
“Ales negres sobre Vic”
No era la primera vegada que avions feixistes sobrevolaven Vic...
E
Manel MONTERO
ra dimecres, feia un dia clar i assolellat malgrat el fred rigorós del desembre vigatà. Poc abans del migdia la gent va escrutar el cel intentant identificar l’origen d’aquell brunzit que se sentia per la part del cim de Sant Sebastià, cada cop més proper. No hi va haver temps per a més, sis ombres van sobrevolar les teulades de les cases de la ciutat i abans no havien acabat de passar, el terra va tremolar i el soroll d’explosions va apaivagar el dels crits dels quals acabaven d’adonar-se que la mort queia sobre Vic des d’aquelles ales negres que acabaven d’escombrar amb bombes des del camí de Malla fins al carrer Montserrat. Era el 21 de desembre de 1938 i Vic entrava a la llista de les poblacions víctimes dels bombardejos de l’aviació feixista.
<< La ciutat va patir tres bombardejos més. Els dies 20 i 25 de gener de 1938.>>
Cada fotografia s’acompanyava d’una fitxa on s’especificava les condicions de visibilitat, altura de vol i altres dades que servirien per a fixar els possibles objectius a bombardejar.
Des de feia un any a Vic s’havien construït diversos refugis antiaeris per por als bombardejos que altres poblacions catalanes havien patit i al campanar de l’Ajuntament s’havia instal·lat una sirena l’octubre de 1936 per avisar d’aquesta probabilitat, però aquell matí tot va anar tan ràpid que el so de la sirena només serviria per augurar que la guerra s’apropava a Vic.
La ciutat va patir tres bombardejos més. Els dies 20 i 25 de gener de 1938, deu avions van realitzar el mateix raid que el primer, els objectius van ser l’aeròdrom que l’aviació republicana tenia a l’entrada de Vic pel sud de la ciutat i on hi havia diversos avions de combat i l’estació de tren, però també la població civil va patir els efectes de les diferents accions. El darrer va ser la vigília de l’entrada de les tropes feixistes a la ciutat l’1 de febrer de 1939, els objectius van ser els focus de resistència de l’exèrcit republicà que defensaven la ciutat per ponent.
No era la primera vegada que avions feixistes sobrevolaven Vic, en el fons fotogràfic de l’Aviazione Legionaria dell Baleari, el cos de l’aviació feixista encarregada de bombardejar bona part de les ciutats catalanes entre el febrer de 1937 i el gener de 1939, vaig trobar una sèrie de fotografies aèries de Vic realitzades des d’un avió el dia de Sant Jordi de 1937.
Vic afegí el seu nom a la llista de poblacions catalanes com Figueres, Lleida, Barcelona, Reus, Granollers, Tarragona i tantes més, víctimes d’una nova forma de guerra fins aleshores desconeguda on la població civil era un blanc igual que una fàbrica d’armament o un objectiu militar, en aquest cas es bombardejava la moral de l’enemic, el soldat del front ja no vet-
llava tan sols per la seva vida a les trinxeres, sinó que ara havia de suportar pensar que la seva família podia morir també en aquella guerra.
Víctimes mortals a Vic Dia 21 de desembre de 1938: * Caterina Codina Clapera 36 anys * Antoni Caramberlà Puntí 45 anys * Carme Mundó Sitjà 20 anys * Joan Tort Solsona 56 anys * Paula Bonada Pintó 44 anys * Dolors Vilamala Cosma 13 anys * Pau Clapera Costa 36 anys Dia 20 de gener de 1939: * Victòria Ginesti Garate * Joan Romeu Isern 73 anys * Anna Fargas Serrans 71 anys * Francesc Prisser Creus 64 anys * Josepa Morilla Morales 9 anys * Lluís Atzet Casanovas 53 anys * Antoni Gallifa Guix 38 anys * Martina Rodríguez Hernández 62 anys Dia 25 de gener de 1939: * Isidro Panizo García 55 anys * Josepa Alimany Tuneu 44 anys
Simplement...
Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat
VINE I ENCARREGA LA TEVA COCA DE NADAL I EL TEU TORTELL DE REIS, I EMPORTAT EL TEU RODO DE MIG TOTALMENT GRATUÏT.
FORN DE PA, PASSTISSERIA I DEGUSTACIÓ Avgda. Sant Bernat Calbó 56 VIC 93 889 28 79
Diumenge
3 DE GENER a les 17.30 h
Lloc: Sala La Canal · TONA
Antoni Figueras, 23
JÚNIOR
OS
S S A L L A P S L E B M A
! S E T E T S O L
Queden molt poques entrades! Fes-te amb la teva!
COMPRA L’ENTRADA ANTICIPADA I NO FACIS CUES! Col·laboren:
Ajuntament de Tona
BAR R E STAU R A N T
Anticipades: 6 € Taquilla 40 min. abans: 10 € (entrada única) Punts de venda: BAR LA PLAÇA (Pl. Major, 11 - Tona) L’ONA RESTAURANT (Pla de Balenyà, 22 - Vic)
PIVE per a tots donem. Perquè exposicions renovem.
Només 500 unitats queden!
Gamma Ford consum mitjà combinat de 3,6-8,9 l / 100km. Emissions de CO 2 de 95 a 194 g/km. * Vehicles d'Exposició subjectes a disponibilitat del concessionari. Oferta per a clients no subjectes a l'ajuda del Pla PIVE del Govern. Exclosos els models Festa ST, Focus ST, Focus RS, Tourneo Connect, Tourneo Custom i Mustang. Descompte variable segons condicions particulars i de Finançament. El llistat de vehicles s'actualitza cada 24 hores (excepte caps de setmana i festius). Consulteu la disponibilitat final del vehicle seleccionat amb el seu concessionari. Vàlid a la Península, Balears i Canàries fins a final de mes. ford.es
Gamma Mondeo Vignale consum mig combinat de 4,2 a 7,6 l/100 km. Emissions de CO2 de 99 a 176 g/km