Agost | Setembre 2022 Núm. 96 1'95€ Te la anunciantsalsregalemgràciesnostres Bones Vacances
Vivim en un constant de maldecaps, elsnormalitzem i normalment allarguem durant tot l'any, a la recerca d'un petit espai de temps de desconnexió. Hi ha gent que troba la pau fent ioga, n'hi ha d'altre que la troba anant a teatre o al gimnàs, hi ha gent que queda els dijous al vespre amb els amics i amigues per fer la copa, i també estan els que esperen a les vacances d'estiu per alliberar-se d'aquest estrès que provoca la maleïda rutina. És a llavors on mirem de buscar un lloc al mapa on puguem estar descansant fent el que ens agrada, sense "jefes" i sense pressions de tota mena. Sé que no és sa ha ver d'arreglar tot un any en un parell o tres de setmanes de vacances, però tampoc és el no poder deixar de pensar en la feina diària, i canalla sense escola, i pintar el pis... Per sort, tenim la lectura, ens acompanya la calor, les nits d'estiu i hem de valorar buscar moments per nosal tres, a la platja o a la muntanya. Gaudim de la millor companyia i desitjar-vos bones vacances, perquè recordeu que el setembre arriba massa ràpid.Usdeixem amb una revista plena de bons articles, i el lloc per llegir-la, el busqueu vosaltres. Recordeu que si vols qualsevol de les nos tres publicacions per correu, ens podeu enviar un correu electrònic a info@larevistadevic.cat
Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Portada Arxiu Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar Dipòsit legal B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions info@larevistadevic.cat Telèfon 655 45 42 33 Mail info@ larevistadevic.cat www.revistadevic.cat Agost | Setembre Revista de Vic 3 Editorial
VacancesBones Per Xavi Ruiz Vols publicar un article o informació sobre el teu negoci? Envia'ns un correu a info@larevistadevic.cat o truca'ns al 655 45 42 33 PSICOLOGIA LLIBRESMODA El braç de puré de l'estiu Pàgina 13 revistadevic.cat@revistadevic/revistadevic@revistadevic
4 Revista de Vic Agost | Setembre Acció Climàtica concedeix 5,5 MEUR en
ajuts a la indústria agroalimentària
El Departament d'Acció Climà tica desitnarà 5,5 MEUR a diver ses empreses agroalimentàries de la Catalunya Central. Els ajuts s'adrecen a la transformació i comercialització d'aliments i a la mitigació del canvi climàtic en la transformació d'aliments. En total s'han beneficiat dels ajuts 32 empreses que duran a terme inversions per valor de 34,3 milions d'euros. Dels beneficiaris, 8 són del Bages, 1 del Berguedà, 2 del Moianès i 21 d'Osona. Per sectors, la indústria càrnia ha rebut 3,4 MEUR; la preparació de fruites i hortalisses 145.960 euros; els productes làctics 746.434; altres productes alimentaris 551.369 eu ros; els productes de molineria, midons i amilacis 61.710 euros; i els productes per a l'alimentació animal 695.524 euros. Entre les empreses que han rebut subvenció, hi ha Productes Lactis Masachs, de Sallent, que ha invertit 1,6 MEUR en la redistribució i am pliació dels espais de la nau on s'ela boren els productes per augmentar l'eficiència dels processos i assumir l'augment de la productivitat. Les millores també serviran per dur a terme l'aïllament tèrmic de l'espai i així disminuir la despesa energètica. Aquest projecte rebrà una subvenció de 500.000 euros. En el sector carni, l'empresa Le Porc Gourmet, de Santa Eugènia de Berga, ha desenvolupat millores en relació amb els aïllaments, la distri bució dels espais i els paviments de la planta; ha instal·lat nous evaporadors i condensadors per a la millora ener gètica dels sistemes de fred, i ha ins tal·lat un parc fotovoltaic per a l'im puls de la bioeconomia, tot plegat per valor de 4.471.925 euros. La subvenció que es destinarà a aquest projecte és de 313.034 euros. Així mateix, Casa Mas, de Castell terçol, elaboradora de prats preparats, ha invertit 3,2 MEUR en modernitzar la línia de producció d'ensalada russa amb la qual ha aconseguit un procés amb menys requeriments energètics i que disminueix els conservants quí mics. Per dur-lo a terme, ha comptat amb un ajut de 500.000 euros. Aquests ajuts s'insereix dins l'ordre aprovada pel Departament d'Acció Climàtica d'un total de 27 milions d'euros, que ha beneficiat 122 indús tries agroalimentàries de tot Catalu nya. En aquest sentit, la xifra perce buda per la indústria de la Catalunya Central representa el 20,5% del total de l'ajut. Les comarques centrals se situen així, pel que fa a l'import rebut d'aquests ajuts, darrere de Lleida, que n'ha rebut el 28,7%, i de Girona, que n'ha rebut un 23,3%, i per davant de Tarragona i les Terres de l'Ebre, bene ficiàries del 14,5%, i de Barcelona, que n'ha percebut el 12,9%.
SANT JULIÀ DE VILATORTA 185.000 € Casa a 3 vents en carcassa, per acabar al teu gust. Superficie útil 162 m², 3 habitacions, 2 banys, Garatge per 2 cotxes Terrassa i Jardí REF. 10465 VIC Plaça225.000Tarradellas € Pis de 103 m², distribuït amb 4 habitacions, 2 banys, cuina independent, balcó, calefacció, ascensor, párquing i traster. Totalment moblat REF. 22015 TARADELL310.000€ Casa de poble totalment redormada. 139,44 m² Distribuïda amb 3 habitacions, 3 banys, menjador, cuina, estudi REF. 20087 MANLLEU134.400€ Pis al Passeig Sant Joan de 89 m² totalment reformat Segona planta sense ascensor 3 habitacions, 1 bany, inclòs en el preu un traster REF. 22019
La meditació és l'equivalent a portar a la nostra ment al gim nàs. És un dels mecanismes que tenim al nostre abast per a exer citar la capacitat d'adonar-nos quan quedem atrapats en el "pilot automàtic", és a dir, en cadenes interminables de pen saments del passat i del futur. D'aquesta forma, podem "tor nar" al contacte amb el present i elevar els nivells de satisfacció vital i felicitat.
Psicologia Passos per a aprendre a meditar des de zero per a principiants
"Serà el lloc per a descan sar la teva atenció durant la pràctica i al qual tornar la teva atenció cada vega da que et distreguis "
6. Troba la teva àncora. Inicia la
4. Cerca un lloc. Procura medi tar en un lloc que et resulti agrada ble, sense distraccions.
teva pràctica posant la teva aten ció en les sensacions del teu cos. Recorre'l i nota quina part se sent de forma més nítida i viva. Pot ser la teva respiració, però també poden ser les teves mans... Aquest lloc serà la teva àncora. Serà el lloc per a descansar la teva atenció durant la pràctica i al qual tornar la teva atenció cada vegada que et distreguis.
9. Consistència. És millor me ditar 10 minuts diaris que 2 hores una vegada a la setmana. 10. Respirar. "Si tens temps per a respirar, tens temps per a meditar" (Ajahn Chah).
5. Genera condicions en el cos. Estirar-se i realitza alguns movi ments lleus abans d'asseure't a meditar generarà millors condici ons per a la seva pràctica.
7. Pràctica. Es tracta de fixar l'atenció en l'àncora que vas triar, i adonar-te que distreure's no és un problema, sinó una oportunitat d'exercitar "el múscul" de l'aten ció.8. Actitud. Quan et descobreixis distreta, somriu, agraeix l'oportu nitat d'exercitar la teva ment i el teu benestar, i torna la teva atenció a l'àncora triada.
2. Solta les expectatives. Medi tar és permetre que el moment es manifesti, tal com és.
1. Regala't un moment. La medi tació és regalar-te un moment de connexió amb tu mateixa i apren dre a conviure amb la dificultat sense fugir d'ella.
6 Revista de Vic Agost | Setembre Aquest article a la nostra web revistadevic.cat
3. Exercita l'autocura. El teu benestar és la teva responsabilitat, i meditar et farà conscient d'això.
AMB EL TEU TRACTAMENT, EMBLANQUIMENT DENTAL DE REGAL* OBRIM TOT L’ESTIU *Promoció vàlida fins al 31/08/2022 i per a tractaments superiors a 300€. Tractaments subjectes a prescripció facultativa. No acumulable a altres promocions. Registre sanitari CS10715.
Reformem casa teva sense costos previs, perambvendre-laagilitat.
Molt sovint pensem que per canviar de vida hem de pensar a fer canvis grans. Res més lluny de la realitat. Segons el reconegut expert en hàbits James Clear, el canvi real prové del resultat de centenars de petites decisions: fer dues flexions al dia, aixecar cinc minuts abans o fer una curta trucada telefònica. Clear diu a aquestes decisions "hábitos atómicos": tan petits com una partícula, però tan poderosos com un tsunami. En aquest llibre innovador ens revela exactament com aquests canvis minúsculs poden augmentar fins a arribar a canviar la nostra carrera professional, les nostres relacions i tots els aspectes de la nostra vida. «De mis llibres favorits de tots els temps.» ARIANNA HUFFINGTON, fundadora de The Huffington Post «Un discurs que es recolza en bases científiques, manual d'instruccions per implantar canvis a favor nostre.» IMA SANCHÍS, La Vanguardia "Te haràs fan." CECILIA MÚZQUIZ, directora de«DemuestraCosmopolitanque qualsevol meta està a l'abast de la mà,
8 Revista de Vic Agost | Setembre «Summament pràctic i útil.» MARK MANSON, autor d'El sutil art de què (quasi tot) t'importa una m*rda «Pas a pas, canviarà la teva rutina.» Financial Times
Llibres
Hàbits atòmicssemprequecomencin
des del més simple.» ABC Bienestar «Profunditza en tots aquells aspectes necessaris per dur a terme una vida ordenada, productiva i orientada a gaudir dels processos, no només dels resultats.»Xataka. James Clear és especialista en formació d'hàbits de llarga durada. El seu web, JamesClear.com, rep dos milions de visites mensuals, i el seu curs en línia Habits Academy és seguit per milles d'estudiants. És conferenciant en universitats de tot el món, orador habitual de Fortune 500 i consultor de la NFL, NBA i MLB. Col·labora regularment en mitjans com Time, Entrepreneur, Business Insider i 08/09/202030/03/2022JAMESBIBLIOGRAFIALifehacker.DECLEARDiariodehábitos--DianaHábitosatómicos--Diana
#5_Petits consells generals El que més utilitzes, a davant de tot: no té sentit posar a primera vista aquelles coses que fas servir poc, acabaràs furgant a darrere i desordenant-ho tot en una dècima de segon. Una bossa dins una altra: per optimitzar l'espai de les bosses, diposita-les dintre una altra, però només per aquelles que fas servir poc. Si no, et passarà el mateix que el punt anterior. Capsetes i cistells: per a tot el més petit, com roba interior, banyadors, etc. et quedarà ben ordenat si fas servir cistellets per guardar-ho tot plegat i al seu lloc per moltes vegades que hi rebusquis!
Saps que tinc un bloc maquíssim on parlo de la moda i aquestes coses que tant m'apassionen? Ah!
10 Revista de Vic Agost | Setembre si tens dubte, segurament serà que no t'hi sentis bé. - fa molt de temps que no m'ho poso? -> podem considerar que "molt de temps" és més d'una temporada anterior (per exemple: si un vestit d'estiu no te'l vas posar l'estiu passat). És vell?, si és que sí, descartat directament, per molt que te l'estimis. Malgrat tot, hi ha excepcions: si hi ha alguna peça molt especial per algun motiu en concret i et fa feliç, tot i que la resposta a alguna de les preguntes anteriors sigui negativa, guarda-la! Tot allò que et fa feliç s'ha de mantenir. #4_A plegar! Arriba l'hora de la llarga tasca de plegar les peces: tot allò que puguis penjar, molt millor: la roba no s'arrugarà, tindrà espai per respirar i ho podràs veure tot d'una ullada. En cas que toqui plegar, hi ha un ampli manual de com plegar cada peça, i que ara no explicaré per no acaparar totes les pàgines de la revista. Pots buscar-ho per internet i au, a practicar!
#2_Agrupar-ho per tipologia De la gran pila de roba, comença a separar-la per tipologia: jerseis, pantalons, faldilles, vestits, llenceria, mocadors, bosses, etc. i després, per subgrups: jerseis prims, jerseis gruixuts, pantalons curts, pantalons llargs, sostens, calcetes, mitjons, etc.
Com ordenar l'armari?
#1_Tot fora El primer que s'ha de fer és treure-ho tot de dins l'armari. Apila-ho sobre el llit o en un altre lloc on no et faci nosa. El millor és que el procés comenci i acabi en un mateix dia, però si no disposes de tant temps o bé ja veus a venir que et cansaràs abans, opta per abocar-ho tot en una altra habitació. Ah, i ja que tens l'armari, buit, passarhi un drap no estarà de més.
Les vacances són una bona època per donar-te temps per tu i ordenar la teva vida, la qual inclou l'armari. Requereix cert temps valorar què tens i com ho tens, per això cal que t'ho agafis amb el màxim d'ànims possibles i ja veuràs que una vegada finalitzat el procés, et sentiràs molt millor. Els següents punts són una barreja del mètode Marie Kondo amb els meus propis consells personals. Prova-ho i queda't amb el que et funcioni millor!
#3_Això sí, això no Segurament aquest és el pas més complicat: decidir què et quedes i que te'n desfàs. És el procés que la Marie Kondo en diu la prova de l'alegria: si una peça et desperta alegria quan la veus o no. Si tens dubtes d'alguna peça, les preguntes clau que t'has de fer són: - em queda bé? -> sempre t'ho pots provar per sortir de dubtes, però ja t'avanço que Moda
by Cristina Comerma
També em pots contactar i subornar perquè parli de la teva línia de roba, complements o cosmètics!
criscomermablog.com
938www.impulsa.cat836683 La solució sense obres per a tot tipus d'escales
Ara agafarem un bol i prepararem el farciment, picarem el pebrot escalivat, la ceba i albergínia, tot prèviament pelat, afegirem les 4 llaunes de tonyina, recordar d'escórrer l'oli, tallarem els 3 ous, picarem les olives i barrejarem l'enciam tallat prim a juliana, per últim afegirem la maionesa al gust.
Una vegada la patata estigui bullida l'escorrerem i la trinxarem fins que ens quedi un puré, rectificarem de sal i pebre i reservarem fins que es refredi.
Per fer el rotllet del braç, agafarem paper film i l'estenem al marbre de la nostra cuina, seguidament estenem el puré de patata i aplanem tot homogèniament, quan tinguem el puré ben estès sobre el paper film agafarem el farciment i ho repartirem també ben estès.
Andreu
La recepta El braç de puréd'estiu Gomez Cuiner Restaurantdel Ona Ingredients per a 4 Perpersones.ferelpuré de patata natural: ● 400 g de patata. ● 20 g de mantega. ● Sal. ● Pebre. ● Paper film. Ingredients per fer el farciment: ● 4 llaunes de tonyina. ● 3 ous durs i 1 per dec●orar.1pebrot escalivat gran. ● 1 albergínia escalivada ● 1 ceba escalivada. ● 200 g d'enciam tallat a ●juliana.60gd'olives farcides. ● 8 anxoves. ● Maionesa.
Decorarem al nostre gust, amb anxoves, ou dur, escalivada, olives i maionesa. Un plat d'estiu refrescat per tota la família.
Ara és el moment d'agafar l'extrem del paper film de la part de dalt del braç i fem un moviment cap a nosaltres per enrotllar-lo. Un cop fet ho posarem en una safata i traurem el paper film.
Elaboració de la pasta choux: Bullirem la patata, prèviament pelada, amb aigua i sal al punt i afegirem els 20 g de mantega.
Una de les persones que copsaren amb els seus propis ulls l’invent va ser el Cap de l’oficina de telègrafs vigatana, Sr. Ballester. Una clau de ferro, un cromo, la firma de l’inventor, una foto, un fragment de diari… en l’experiment, es veien reproduïts. Van ser els orígens de la televisió. El que són les coses; es citen a Joseph May que se’n adonà, al 1870, que la variació de la resistència era proporcional a la intensitat de llum; a Paul Gottlieb Nipkow que al 1884 inventà el Disc de Nipkow (dispositiu de captació i reproducció d’imatges); i a John Logie Baird que, al 1923, va desenvolupar i perfeccionar la SiméscognomsD.del’absolutelectromecànica.televisióQuedaenanonimatuninventor“casa”coméselterrassencMarianoRiera.Tirenméselsestrangersquedonenpompaal’assumpte.el “Telefonóscopo” hagués prosperat en aquells moments, a Vic no s’hauria pogut instal·lar a causa de la manca d’electricitat que teníem. Com podeu comprovar, la capital ausetana anava una mica endarrerida en aquest aspecte al no tenir un riu amb prou cabal, ni salts d’aigua pronunciats com per a fer moure turbines. Aquesta circumstància, sumada al fracàs del projecte Hirt, donava un futur fosc, mai més ben dit, per a Vic. Bé; canviem de tema. Del tecnològic passem a un descobriment arqueològic que es produí al Convent de l’Escorial. En aquells moments estaven en obres. Tot d’una, s’hi va trobar una olla i varies restes humanes que pertanyien a l’època prehistòrica. Les persones enteses en la matèria donaren força importància a dit descobriment (NC de 24 d’agost). Anava perfecte per a instal·larles al Museu Episcopal que feia pocs dies s’havia ampliat per albergar més objectes (La Veu del Montserrat de 17 d’agost). Era una època en que es feien moltes adquisicions, no tan sols per a aquesta institució sinó també per al Museu Lapidari que estava situat al Temple Romà. Els diaris d’Espanya i de l’estranger dedicaven constantment articles que en feien ressò. Eren altres Untemps.altre tema cultural que succeí a Vic va estar relacionat amb la guerra de Cuba, aspecte que preocupava molt ja que hi havia vigatans implicats. Es va tenir la idea de fer un gran concert “en favor de los reservistas y de las familias necesitadas que tienen hijos en Cuba defendiendo con su sangre la integridad nacional” (NC d’1 de novembre). En concret es celebrà el dia 10 al Teatre Principal. S’ho agafaren molt a pit ja que començaren, el 31 d’octubre, els assajos del Stabat Mater Aquesta òpera va ser elaborada pel compositor Rossini, al 1831. Va posar com a condició per crearla, a l’arxidiaca que li encarregà, Fernández Varela, que no podia ser venuda ni publicada. Rebé a canvi una tabaquera d’or amb diamants incrustats. Ja se sap... les paraules se les enduu el vent. Però tornem al concert. El Teatre estava exquisidament decorat i ple de selecta concurrència. Al fons de l’escenari es col·locà “sobre un elegante pedestal circuído de plantas naturales, el busto de Rossini” (NC de 16 de novembre). Coristes, una orquestra, la Banda Municipal... tot il·luminat amb multitud de bugies inserides en artístiques aranyes, formant un conjunt magnífic i sorprenent. Les peces que s’executaren, cridant l’atenció del públic, van ser la Caritat i el Inflamatus de Rossini. La primera obra s’hagué de repetir per la insistència de públic que no paraven d’aplaudir. Entre ells, crec que hi havia els del meu rebesavi, Josep Bach i Serra, molt vinculat al Teatre Principal.
Els beneficis recaptats van ser 876’75 pessetes recaptades a la taquilla per entrades i localitats; 528’47 ptes. del donatiu de Albert Rusiñol, Diputat a Corts per aquest districte i, 200 ptes. del donatiu del Bisbe Morgades. Aquesta quantitat total la va haver de repartir l’Ajuntament entre les persones ja referides amb anterioritat (Sessió Ordinària de l’Ajuntament de 11 de novembre).
Realitats de Vic 1895 - 10ª part Per Miquel dels Sants Molist Badiola
per la invenció del cinema. Els germans Lumière donaren el tret de sortida al llenguatge cinematogràfic. Una de les primeres pel·lícules va ser L’arrivée d’un train à La Ciotat (la foto de l’article és un tall d’aquest film que es pot veure sencer a quecurtmetratgequeLaEvidentmentlaS’observaper,s’esperabaixeniferrocarrilcurtmetratgewatch?v=1FAj9fJQRZA).https://www.youtube.com/Enaquestesveul’arribadad’unaunaestació.Enaturar-seobrir-selesportes,unspassatgersdelsvagonsi,lagentqueal’estació,s’atansaaltrentotseguit,pujaral’interior.aviatgersquemirenacàmeraisegueixenelseucurs.ésmuda.reacciódelsprimersespectadorsvanveurel’estrenad’aquestfoudepor.Pensaveneltrensortiriadelapantallai
Què va passar en l’àmbit cultural en aquest any 1895? Jo destacaria dos invents d’abast general (un exitós i l’altre fallit), una descoberta arqueològica i una actuació musical amb caràcter benèfic per a les famílies dels soldats enviats a Cuba. Com heu pogut comprovar al llarg d’aquest any, el conflicte armat antillà, acaparava quasi tots els aspectes de la vida quotidiana de Vic, fins i tot el Comencemcultural.
arribaria fins a ells. Mica en mica, la gent s’hi va anar aficionant a mesura d’anar acostumant-se a l’exitós invent cinematogràfic. Pocs anys després es crearan a Vic diversos cinematògrafs dels quals en parlaré quan toqui. Si més no, transportem-nos, amb la imaginació, a l’antiga estació de Vic (situada al final del carrer del Dr. Junyent) i veuríem similar Noperspectiva.vatenirtanta sort el “Telefonóscopo”. Això que, com diu el Norte Catalán de 9 de març, era “un invento muy interesante y destinado á adquirir mucha importancia”. L’inventor va ser D. Mariano Riera, director de l’estació central telefònica de Terrassa. Construí un invent que transmetia la visió a distància gràcies a l’electricitat. Era un aparell que aprofitava la instantaneïtat de propagació de la llum i la persistència de les imatges en la retina per a prescindir d’oscil·lacions mecàniques de tal manera que aconseguia una perfecte igualtat en el moviments en el transmissor i el receptor. La Gaceta de la Producción Lanera, de 10 de febrer, verifica la seva efectivitat: “consignamos que cuantos presenciamos dichos experimentos quedamos muy gratamente impresionados y completamente persuadidos de que la trasmisión de la visual á grandes distancias es ya desde hoy un hecho real y positivo”. Era un instrument, les proves del qual es realitzaren mitjançant una línia telefònica d’uns 300 metres d’extensió. Els qui el presenciaren podien parlar a través d’ell al mateix temps que veien els diversos objectes col·locats en el transmissor de l’estació oposada.
14 Revista de Vic Agost | Setembre
Més informació a través del web participacio.vic.cat Enllaç a través del codi QR ADOBERIESDEL’ENTORNCOMparticipacio.vic.catVOLEMLESvicparticipa@vic.catT.:938862100/609522934 Twitter: @vic_participa Facebook: vic.participa PRESENT I FUTUR PASSAT,
