R629

DIJOUS 12 | NOVEMBRE | 2026 | NÚMERO 629

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA SOBRETAULA

LA COLUMNA

"Les coses es transformen si la societat ho vol"

De seguida hi tornem

Entrevista a Oleguer Presas i Renom

Per Ramon Erra Macià

El consum energètic dels ajuntaments el 2025 va ser de 477,8 kWh/habitant · L'ús d'energia als equipaments municipals s'ha reduït un 20 % entre el 2021 i el 2025 · El cost mitjà el 2025 va ser de 72,58 €/habitant

MEMÒRIA HISTÒRICA

Una recerca busca les fosses de la Guerra Civil Es presenta el projecte i els primers resultats SOCIETAT

El Lluçanès es mobilitza per la vaga general de l'11N Talls a les carreteres a primera hora i alguns negocis i indústries tanquen HABITATGE

Volen fer habitatges a la rectoria d'Alpens L'UPC identifica 23 immobles del Bisbat de Vic al Lluçanès on es podrien fer fins a 37 habitatges LITERATURA

Es presenta el recull Adagio Tardoral La segona part del recull poètic de la perafitenca Teresa Ribera CAÇA El ball del Samaniat el dia 1 a la plaça de l'Església de Sant Feliu Sasserra.// F: EVA FREIXA

La Fira de les Bruixes aplega més públic que mai Més d'un centenar de caravanes i cues quilomètriques per accedir a Sant Feliu el dia 1

El Campionat de Catalunya de caça menor al Lluçanès Es va celebrar al vedat de la Societat d'Oristà i Sant Feliu

LA SOLAPA

Núm. 629

EDITORIAL

Cal celebrar el 25N? EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars. DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909 REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans. PUBLICITAT, CONTINGUTS I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas i Carolina Font Usart CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria

Aquest novembre estan passant moltes coses: vagues, campanyes electorals, eleccions i, entremig de tot plegat, una constant: el 25N, Dia Internacional per a l'Erradicació de les Violències envers les Dones. Una trista constant que seria hora que poguéssim deixar de commemorar. Tanmateix, les xifres ens diuen el contrari i ens tornen a posar els peus a terra. Als Països Catalans aquest 2026, 15 dones han estat assassinades. La majoria a mans de les seves parelles o exparelles. Almenys, aquesta és la xifra a l'hora de tancar aquesta edició, però sabem que pot canviar ràpidament. Aquests assassinats, però, són només la cara

LLAVÒRENS

FOTO: Autor desconegut. Arxiu de la família Erra Macià. ANY: 1950 LLOC: Santa Eulàlia de Puig-Oriol

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

DISSENY_ Maria Conill Hernández COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.

visible del sistema. La societat que vivim condemna a les dones i a les persones a una violència diària, que no es veu, que és silenciada, però que també deixa empremta. "Obrim els ulls a les violències invisibles", diu la campanya del Consorci del Lluçanès que trobareu a la contraportada d'aquesta edició. I és que el Lluçanès no és exempt d'aquesta violència ni d'aquesta societat masclista. Hi ha una àmplia programació a cada poble en el marc d'aquesta data per reflexionar i transformar la societat. I és que encara cal que el 25N no sigui una celebració, sinó un espai de reivindicació per una societat millor.//

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

La fotografia que publiquem avui correspon a un dia dels anys 50 en què un grup de gent de Santa Eulàlia de Puig-Oriol estrenava un nou cotxe de línia, el “Panard”. Aquell dia el van utilitzar per anar d’excursió, però el vehicle va arribar per a quedar-se i es va seguir fent servir com a mitjà de transport escolar fins ben entrats els anys 70. Al número 606 de LaRella, publicat fa gairebé un any, hi podeu trobar una foto de grup amb totes les persones que hi van participar. En aquest cas, la imatge que publiquem és un primer pla de l’Emília i el Josep Macià Fígols, que posaven cofois davant del flamant autocar mentre la resta del grup anava pujant a l’interior del vehicle.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt. LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport del Departament de Recerca i Universitats i:

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

12 de novembre de 2026

Una recerca busca les fosses de la Guerra Civil al Lluçanès

VAGA GENERAL

El Lluçanès es mobilitza per la vaga general de l'11N

L’arqueòloga Àngels Pujol va presentar a Prats els primers resultats d’un treball que demana la col·laboració de testimonis mateix, no hi ha xifres dels dies 5, 6 i 7 de febrer, i que la Divisió 53, l’altra que va passar pel Lluçanès, no xifra mai els morts enemics.

Pujol, amb Gorchs i Reixach, durant la presentació del projecte, en el marc de les VIII Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, celebrades el divendres 30 i el dissabte 31 d'octubre entre el Cafè Teatre Orient de Prats de Lluçanès i el jaciment romà de Puig Ciutat de la Torre d'Oristà.// F: PAT

SAPS ON HI HA UNA FOSSA DE LA GUERRA CIVIL? Els pares o avis et van explicar alguna història del front del 1939? Recordes algun enterrament, un nom o un lloc on van caure soldats o civils? Qualsevol detall pot ser determinant per localitzar una fossa o identificar-ne les víctimes, encara que et sembli petit o poc segur. L’arqueòloga Àngels Pujol recull testimonis de tot el Lluçanès. Pots contactar amb ella a angelspcamps@hotmail.com.

LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

La Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha encarregat un estudi per ampliar el coneixement sobre les víctimes i els llocs d’enterrament i documentar les fosses comunes i els llocs d’inhumació de la Guerra Civil i la postguerra al Lluçanès. La informació recollida es plasmarà en fitxes individualitzades de cada possible fossa i servirà per actualitzar el Mapa de fosses i repressió de la Generalitat, una de les eines que fa servir l’administració per valorar futures intervencions. El projecte avança en paral·lel en altres comarques. La feina l’executa l’arqueòloga Àngels Pujol, que va presentar els primers resultats el 30 d’octubre a Prats de Lluçanès, en el marc de les VIII Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, en una sessió compartida amb Anna Gorchs i Roser Reixach. Un dels objectius és revisar les fosses ja conegudes. Actualment, el Mapa de fosses en recull vuit al Lluçanès: cinc a Prats, una a Santa Creu de Jutglars, una al cementiri

de Sant Martí de Merlès i una al de Sant Feliu Sasserra. La finalitat és localitzar-ne de noves, identificar les víctimes i valorar la possibilitat de trobar-ne les restes. EL PAS DEL FRONT AL LLUÇANÈS L’estudi ha començat reconstruint el pas del front pel Lluçanès entre l'1 i el 7 de febrer de 1939. Pujol combina la consulta de documentació històrica i militar, registres civils, arxius i bibliografia amb la recerca sobre el terreny i, sobretot, la memòria oral. Amb els diaris d’operacions de l’exèrcit franquista ha pogut seguir els combats dia a dia i situar-ne els punts principals. La mortalitat va ser elevada durant aquells dies. Segons les dades provisionals de la recerca, unes 560 persones van morir durant la retirada i el pas del front al Lluçanès. D’aquestes, 40 tenen nom, mentre que les altres 520 són morts republicans anònims declarats pels comunicats de guerra franquistes. Aquestes xifres corresponen als informes de la Divisió 54 dels dies 2, 3 i 4 de febrer. Així doncs, Pujol explica que el nombre de republicans morts pot estar inflat per motius propagandístics, perquè el recullen els franquistes, però que, tan-

EL CAS MÉS AVANÇAT: LA TORRE D’ORISTÀ El cas més avançat d'aquest estudi és el de la Torre d’Oristà, on el 2 de febrer de 1939 es va produir un combat intens al Pla Moixó. Gràcies als testimonis orals i a les visites sobre el terreny, s’hi han localitzat dos possibles punts on podria haver-hi alguna fossa: una amb 4 soldats i una altra amb entre 16 i 20 soldats. La recerca s’ampliarà ara a altres indrets d’enfrontament, com la Pedragosa, Santa Creu de Jutglars o els Pujals i les Cabrasses, entre Lluçà i Sant Agustí de Lluçanès. LES EXHUMACIONS DE PRATS: 2004 I 2017 A Prats de Lluçanès, el cas és el més treballat. Anna Gorchs i Roser Reixach hi han fet una recerca històrica a fons d’aquest període i, pel que fa a les fosses, s’hi han fet dues intervencions. El 2004 es va exhumar la fossa de Puigvistós, com a prova pilot de la Generalitat, i hi van aparèixer set individus, un dels quals va poder ser identificat. El 2017, dins el Pla de Fosses, es van fer treballs en quatre punts, dos dels quals, Sant Sebastià i Sant Andreu de Llanars, van permetre localitzar fosses amb 18 individus en total, cap dels quals no ha pogut ser identificat. RECOLLIDA DE MEMÒRIA ORAL L’estudi és ara en fase de recollida de testimonis per recuperar records i informacions que poden ser determinants. Pujol explica que és important poder parlar amb persones que conservin records propis o que hagin rebut informació dels seus familiars sobre els combats, els enterraments o possibles fosses. També són útils les referències a noms de soldats o de persones que van morir durant aquells dies, així com qualsevol indicació que permeti concretar la ubicació d’un possible enterrament. L’arqueòloga admet que s’arriba tard, ja que bona part dels testimonis directes eren molt joves el 1939 o ja no hi són, i per això la memòria oral és clau. El treball continuarà fins a finals d’any.//

La lectura del manifest a Olost.// F: PAT

Abans de les 6 del matí de dimecres, 11 de novembre, jornada de vaga general, es van fer dos talls a la circulació al Lluçanès: a la C-62, a Olost, abans de la recta de Bartrons, i a la C-25, a Sant Bartomeu del Grau, per sobre del pont de l’Hostal Nou. Van durar una mitja hora i es van sumar a la seixantena de talls fets arreu del país. Durant el dia, alguns comerços i indústries de la comarca no van obrir i es van alterar serveis com la recollida de residus a Prats de Lluçanès. A dos quarts de 4 de la tarda, una setantena de persones va assistir a la plaça Major d’Olost a la lectura del manifest, que denunciava que “treballar ja no garanteix viure amb dignitat” i reclamava abaixar els lloguers, apujar el salari mínim, reduir la jornada laboral i defensar els serveis públics.// RED

COMARCA

La Mancomunitat posa sobre la taula les urgències nocturnes

Representants de la Manocomunitat i la Generalitat.// F: MANCOMUNITAT

La Mancomunitat segueix fent passos per la constitució del futur Consell Comarcal, per això representants de l'ens es van reunir, el passat 29 d'octubre, amb la Generalitat per tractar les principals necessitats per seguir avançant, entre aquestes, el finançament. A la reunió també es va posar sobre la taula el traspàs de competències i serveis cap al nou Consell Comarcal, que es faran amb l'acompanyament de la Direcció General d'Administració Local (DGAL). Tant des de la mateixa Mancomunitat com des del Consell Comarcal d'Osona. També es va posar sobre la taula la necessitat de recuperar l'atenció sanitària d'urgència els caps de setmana, l'oficina comarcal dels Mossos d'Esquadra i la planificació de les depuradores pendents, que com explicava l'anterior número de LaRella, l'ACA ha decidit ajornar els 8 projectes pendents fins al període 2028 - 2039.// CFU LaRella | 3

NOTÍCIES

MOBILITAT

El servei de cotxe compartit a Olost, més d’un any en marxa La tardor passada Olost va apostar per la implantació d’un nou servei de mobilitat sostenible: un cotxe elèctric compartit. La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament d’Olost, el Consorci d’Osona Acció Social i Som Mobilitat, permet als tècnics del Consorci d’Osona Acció Social utilitzar el cotxe els matins de dilluns a divendres, mentre que a les tardes, caps de setmana i festius queda disponible per al veïnat. El vehicle està ubicat al carrer Escoles, i per usarlo cal fer-te soci de la cooperativa. Els veïns d’Olost gaudeixen d’un 22% de descompte sobre el preu base del lloguer del vehicle local. La proposta seguirà el seu contracte fins al 2027. Aquesta és una eina que ajuda a reduir emissions contaminants i avançar en la transició energètica. A més, afavoreix un ús més eficient dels recursos, compartint en lloc de multiplicar vehicles. El 2025 ja hi va haver una iniciativa semblant a Prats de Lluçanès, juntament amb Cuidem Lluçanès. Actualment, a Lluçà s’està valorant la possibilitat d’impulsar un servei similar, i per conèixer l’interès de la població i plantejar la proposta s’ha fet una enquesta des de la comunitat energètica local. Els tècnics del Consorci d'Osona Acció Social ho valoren positivament i en fan ús habitualment, malgrat que els veïns i veïnes del poble no perden el costum de desplaçar-se amb un cotxe familiar privat.// XBV

LaRella | 4

Núm. 629

La jornada de transhumància del Lluçanès debat sobre el model porcí La 10a edició, que se celebrarà el 14 de novembre, abordarà la gestió de l'aigua, el paper dels ramats i la protecció dels camins ramaders Finalment, hi haurà un reconeixement al pastor transhumant Enric Ponsico, el Barbes. A més a més, també hi haurà dinar popular i sobretaula amb acordions i sopar de pastors.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Pol Asensi Turigas

Sobren porcs, falten pageses. Capgirem el model porcí. Aquest és el lema d'un cicle de xerrades que està duent a terme el Grup de Defensa del Ter. Al Lluçanès, el cicle s'ha integrat dins la 10a jornada de transhumància, que se celebrarà el pròxim dissabte 14 de novembre al local social de Santa Eulàlia. Així doncs, la programació del matí és conjunta, i es basa en la xerrada Hi ha aigua per tants porcs?, a càrrec de Gabriel Borràs, biòleg expert en gestió de l'aigua, i la xerrada La importància dels ramats per mantenir el mosaic agroforestal, a càrrec de Marc Castellnou, inspector dels Bombers de la Generalitat i responsable de l'àrea forestal i del GRAF. Després d'esmorzar, la programació continuarà amb una taula d'experiències agroramaderes. A la tarda, la Jornada de Transhu-

L'acte final de les jornades, l'any passat.// F: ARXIU

mància continuarà amb l'explicació dels itineraris culturals europeus, a càrrec de Felipe Monzón, de la Universitat de la Laguna. També es presentarà el nou mapa d'un tram del Camí Ramader de Marina, el que passa per la Catalunya Nord. La darrera ponència serà de l'Organization Pour la Protection des Alpages, una organització suïssa que explicarà la seva experiència amb la coexistència dels ramats i el llop, ara que torna a Catalunya.

L'ESTAT PROTEGEIX EL CAMÍ RAMADER DE MARINA El passat 28 d'octubre el BOE va publicar la protecció del Camí Ramader de Marina, bona part del qual passa pel Lluçanès. Això el protegeix d'expropiacions i modificacions, i podria significar un suport econòmic, tot i que tal com valoren des de l'Associació del camí, és una iniciativa que s'ha quedat curta. "Des del 2024 que hi estaven treballant i vam presentar al·legacions perquè incloguessin més camins" explica Ingrid Vilardaga, tècnica de l'associació. A més, Vilardaga comenta que això no respon a la demanda històrica que es cataloguin els camins ramaders, que és una tasca que ha de fer la Generalitat de Catalunya.//

REPORTATGE

12 de novembre de 2026

El consum energètic per habitant dels ajuntaments del Lluçanès s'ha reduït un 20 % entre els anys 2021 i 2025 · Malgrat el descens, el cost per habitant ha crescut un 8 %, passant dels 66,9 €/habitant el 2021 als 72,58 € el 2025 · L'increment del preu de l'energia, especialment a les hores de nit, explica aquest fet Municipi

kWh/hab. 2021

kWh/hab. 2022

kWh/hab. 2023

kWh/hab. 2024

kWh/hab. 2025

Alpens

604,8

546,6

484,8

498,5

532,4

Lluçà

542

481,5

416,2

403,9

441,2

Olost

589,7

561,3

399,7

434,9

418,6

Oristà

251,8

297,7

321,7

367

321

Perafita

651,3

619,3

551,7

431,7

475,6

Prats de Lluçanès

503

505

456,8

410,6

403,1

Sant Agustí de Lluçanès

1.059,40

657,4

447,8

694,7

645

Sant Bartomeu del Grau

551,1

439,9

336,3

431,2

423,5

Sant Boi de Lluçanès

690,2

660,6

674

656,9

701,9

Sant Feliu Sasserra

659,6

586,4

375

517,9

548

Sant Martí d'Albars

626

323,4

498,9

435,3

601

Sobremunt

447,6

391

204,3

269,7

222,2

LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Els ajuntaments del Lluçanès han fet una clara aposta per l'estalvi energètic i la majoria de pobles han instal·lat o preveuen instal·lar plaques fotovoltaiques per abastir-se d'energia elèctrica. Tanmateix, els resultats de les noves instal·lacions no es començaran a veure fins al 2026 o 2027, quan s'activaran, tal com explica Gil Salvans, alcalde d'Olost i tècnic de l'Agència de l'Energia d'Osona. Tot i això, l'aposta per mesures d'eficiència energètica els últims anys, com, per exemple, els canvis en l'enllumenat amb la instal·lació de LED, comença a dibuixar els resultats: la majoria de municipis han reduït el consum d'energia per habitant des del 2021 fins ara. A la taula del costat hi ha el consum energètic en KWh / habitant de cada municipi del Lluçanès entre el 2021 i el 2025. Pel que fa al cost mitjà, el 2025 va ser de 72,85 € / habitant. El consum energètic no només inclou el consum d'electricitat, sinó també de combustibles sòlids, com pot ser el pèl·let; líquids, com el gasoil; i també GLP (gas liquat del petroli), gasos com el propà i el butà que s’emmagatzemen en estat líquid. 10 DELS 12 MUNICIPIS REDUEIXEN ELS CONSUMS Les dades de la taula mostren com la majoria de municipis han reduït els seus consums energètics entre el 2021 i el 2025. Sant Agustí de Lluçanès és un dels municipis amb una reducció més gran de kWh per habitant. El gran punt d'inflexió va ser entre el 2021 i el 2022, quan va passar dels 1.059 kWh/habitant als 657,4 kWh/habitant. Aquest

Taula de kWh per habitant entre el 2021 i el 2025.// F: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l'Agència Local de l'Energia d'Osona i l'Agència de l'Energia del Bages

descens s'explica per la reducció del consum elèctric de l'enllumenat. A finals del 2021 l'Ajuntament de Sant Agustí va substituir tot l'enllumenat públic, cosa que va permetre reduir el consum més de 10.000 kWh en un any. Sobremunt també ha vist com es reduïa el consum energètic en aquest període. Per una banda, per la instal·lació de fotovoltaiques al local social del Molí, que donen electricitat a la resta d'edificis municipals, reduint així el consum de xarxa, tal com explica Salvans. Afegeix que, per altra banda, la incorporació a finals del 2022 a Onaigua, va suposar que el consum energètic de la bomba d'aigua del dipòsit deixés de ser municipal i passés a estar assumit per l'empresa que gestiona l'aigua. Són molts els factors que influeixen en el consum energètic dels municipis i el consum d'aigua n'és un. Un clar exemple és Sant Martí d'Albars, que ha vist com el seu consum va augmentar un 38 % entre el 2024 i el 2025, prin-

cipalment a causa del consum elèctric de la bomba d'aigua de la Gavarresa i de l'Estació de Tractament d'Aigua de Sant Martí. Ramon Padrós, alcalde del municipi, explica que agafen aigua de la Gavarresa per no dependre tant dels Pous de Vilaseca, cosa que també els suposa un estalvi en el preu de l'aigua. Padrós afegeix que, un cop es posin en marxa les plaques fotovoltaiques de la pista, part de l'energia que produeixin es destinarà aquí, de manera que, tot i que no es redueixi el consum d'energia, sí que es reduirà el cost. EL COST NO BAIXA L'increment de preu de l'energia ha fet que, malgrat que s'hagi reduït el consum d'energia, el cost per habitant (€/habitant) que han de destinar els Ajuntaments pels equipaments municipals no hagi disminuït. Ans al contrari, la mitjana al Lluçanès s'ha incrementat un 8,5 %, passant dels 66,90 € per habitant el 2021 fins als 72,58 € per

habitant el passat 2025. Entre el 2024 i el 2025, aquesta variació s'ha accentuat, passant dels 63,79 € /habitant als 72,58 €/habitant. Això representa un increment del 13,8 % del cost de l'energia, quan el consum d'aquesta només ha crescut un 3,3 % en el mateix període. Salvans afegeix que, més enllà de l'increment del preu de l'energia, el que ha augmentat especialment és el preu a les hores de nit. Aquest increment afecta directament els municipis, ja que el cost de l'enllumenat públic és una de les seves grans despeses. En aquest sentit, Salvans explica que la feina els pròxims anys serà instal·lar bateries als diferents municipis que permetin emmagatzemar l'energia que produeixin les plaques durant el dia. D'aquesta manera, l'energia produïda durant el dia servirà per fer funcionar l'enllumenat a la nit. Però, com explica Salvans, l'estalvi en la factura no es veurà fins a almenys el 2027 o el 2028.//

LaRella | 5

L'ÀLBUM

Núm. 629

Tots molt animals · Sobremunt El sopar del Tomeu va donar el tret de sortida a la festa major més bestial del novembre lluçanenc. El pregó va ser de la família de Mas Reixach. Amb els actes de dissabte, diumenge i dimecres es va tancar la festa.// RED F:COMISSIÓ

Caliu abans de l'estiuet· Reescriure la història ·St. Feliu Sasserra

El poble va quedar petit per acollir la gentada que va visitar la fira. L'espectacle va fer posar la pell de gallina al públic al peu del Serrat de les Forques.//RED F: EVA FREIXA

LaRella | 6

A carn, a carn ·Olost

Un cap de setmana ple d'activitats que va tancar-se amb una nova edició de la Fira Rocaguinarda, que va traslladar al públic al s. XVII.// RED F: XAVIER NAVARRO

Sant Martí d'Albars El concert d'Albert Lario i del Nandú va encetar uns dies plens d'actes que van fer les delícies de petits i grans. I amb un sopar de Festa Major que ja voldrien molts: fideus i galtes.// RED F:AJSTMARTID'ALBARS

12 de novembre de 2026

Alpens treballa el projecte per convertir la rectoria en habitatges cooperatius

NOTÍCIES

LA COLUMNA

Un estudi de la UPC identifica 23 immobles del Bisbat de Vic al Lluçanès que es podrien transformar en habitatge social a curt termini d’arquitectura van fer una primera intervenció a la façana de l’edifici. Per la seva part, l’Associació Sostre Cívic que des de fa un temps està interessada a promocionar habitatge social a les zones rurals va signar, el febrer d’aquest any, un conveni amb el Bisbat de Vic pel qual el bisbat es compromet a cedir-li gratuïtament la rectoria mitjançant un dret de superfície d’almenys quaranta anys, sempre que el projecte sigui viable tècnica i econòmicament. Si es confirma, segons Sostre Cívic, la cessió es formalitzaria el primer trimestre del 2027, i la cooperativa s’encarLa rectoria d'Alpens, aquest dimarts a la tarda.// F: JIP regaria de rehabilitar l’edifici i de susceptibles d’adaptar-los per a algestionar-ne els habitatges, entre ALPENS tres usos. cinc i vuit, en règim cooperatiu. Per_ Joan Iborra Plans i D’aquestes rectories el projecte En definitiva, el projecte d’AlPol Asensi Turigas que està més avançat és el de la pens encara té diversos passos rectoria d’Alpens. per endavant abans de materialitDes de fa un temps, el Bisbat de Segons Toni Prat, alcalde d’Alzar-se. Caldrà concretar la cessió Vic està estudiant la possibilitat de pens, el tema de l’habitatge va ser de l’immoble, confirmar-ne la viarehabilitar els habitatges de la seva un dels temes que van treballar bilitat tècnica i econòmica i definir propietat (rectories, antigues ca- des del principi d’entrar a l’Ajuntala col·laboració entre el Bisbat de ses de les monges i altres edificis) ment. A Alpens hi ha un 52% d'haVic, l’Ajuntament i Sostre Cívic per existents al Lluçanès per a poder bitatges buits o de fer possible la rehabisegona residència. Sostre Cívic preveu litació i la gestió dels oferir habitatges de lloguer. En aquest sentit, l’octubre de Ara bé, l’alcalde rehabilitar la rectoria futurs habitatges. 2024 la UPC va publicar un estudi deixa molt clar que d’Alpens per crear- LA RECTORIA DE LA dirigit per Jordi Franquesa i im- “l'Ajuntament no té hi entre cinc i vuit TORRE D’ORISTÀ pulsat per l’ADR Catalunya Central ni mitjans tècnics i la Càtedra del Món Rural en què ni mitjans mate- habitatges en règim L’any 2023 ja es va treballar amb el pros’estudiava l’estat d’aquests edificis rials per afrontar cooperatiu. jecte de fer habitati la seva disponibilitat. En aquest aquest tema”. ges a la rectoria de la Torre d’Orisestudi anomenat Les rectories del En aquest marc, l’Ajuntament tà o donar-hi nous usos a l'edifici. Lluçanès. Nous nodes de transfor- d’Alpens ha rebut un dels premis Es va fer un procés participatiu mació per als nuclis rurals s’hi de- dotat en 15.000 euros del Projecte amb els veïns, i un estudi d’un talla que es tracta d’un total de 37 Arrelament al territori atorgat per arquitecte. Tot i això, el projecte habitatges: d’aquests, alguns estan l’Associació Catalana de Municipis, llogats per habitatges o altres usos. que, segons Prat, ha de servir per va quedar aturat perquè no es va Això no obstant, l’estudi consi- a poder desenvolupar els estudis arribar a un acord ni es va trobar dera que 23 immobles són trans- arquitectònics, econòmics i finanfinançament per desenvolupar el formables a curt termini en habi- cers necessaris per desenvolupar projecte entre l’Ajuntament d’Oristatge social, mentre que els altres el projecte. A més a més, aquest tà, el Bisbat de Vic i les entitats im14 ho serien a llarg termini o serien estiu, des de la UPC, estudiants plicades.//

Ramon ERRA MACIÀ

De seguida hi tornem Agafo LaRella i hi calo foc. Abans he fet una cova amb els llistons d’una caixa de cebes, tot ben preparat davant de tres troncs de llenya de roure. Hi he entaforat un full i hi calo foc. Calo foc a LaRella amb un misto dels de cera verda. De seguida pren, s’abranda. Ja tinc encesa la xera. Estic mig a les fosques i el foc fa un joc de llums i ombres. Em sap greu cremar LaRella, perquè hi surt la vida d’aquí. Tot el talent esportiu, científic, mèdic, gastronòmic, agrícola i ramader, industrial, comercial, cultural, de les cures, les neteges, els boscos, del dia a dia. He agafat LaRella per encendre el foc perquè aquells fulls amples i plens de fotos, notícies, anuncis, dibuixos, queixes, consells, dades meteorològiques, llengua de signes, natura, vinyetes, receptes, aquells fulls, feia una estona, algú els havia posat damunt el terratzo acabat de fregar. I així, trepitjant una pàgina rere l’altra, es podia anar del menjador a la cuina sense deixar petjades. Reconec que em dol trepitjar i després cremar LaRella. Hi ha comarques, ciutats i tot, que no la tenen, una publicació d’aquest nivell. I, amb orgull a cor i gola, mentre crema, decideixo parlar-ne. Del talent i de la revista. De la feinada que fan persones de totes les edats, algunes de ben joves. Abans, mentre caminava sobre els fulls, encara he tingut temps de llegir dos titulars, un peu de foto i un anunci. Teatre, fusteria, música, circ, mongeta tendra, poesia, llenya, pintura ràpida, patata i col, forja, teixits, botifarra negra, llenya, xais, contes, formatges, llet, maquinària, bolets, sabates, pa, roba, coixins, teclats, núvols, estrelles, gols. Hi havia una vegada una comarca xica, desmanegada, poc poblada, discutida, però cada quinze dies agafava aire. I no passa res si després els fulls serveixen per embolicar ous, per fer paperines per a les castanyes o per fer un avió que voli a classe de física i una barqueta que navegui pel safareig una tarda. La feina no s’acaba mai. La vida passa, algú l’explica i no és cap drama si després els papers van al foc, perquè de seguida hi tornem.//

LaRella | 7

FESTA MAJOR

Núm. 629

FESTA MAJOR

FIRA

Lluçà viurà una nova Festa Major a la vora del foc sota les estrelles

3a Fira de Sant Martí a Santa Maria de Merlès

Molt ambient a l'edició de l'any passat de la Fira.// F: ARXIU

La caminada de l'any passat al castell.// F: ARXIU

El sol marca les hores, però quan perdem el nord ens calen les estrelles. Ho saben bé els de la comissió de festes de Lluçà que encetaran la Festa Major d'enguany, el divendres 20, observant el cel de nit de la mà de la Inès Dibarboure, amb sopar i quinto inclòs. Fins a dalt al Castell pujarà la primera caminada de la Festa, el dissabte 21, per tornar a baixar fins al parc per fer el vermut. A la tarda, ja a l'estudi, els contes, la xocolata i els acordions seran els protagonistes. El vespre ho seran la Berguedana de Folklore Total i l'Albert Lario i el Sobrino del Diablo. L'endemà, dansetes i vermut, i a la tarda, cine, amb el documental: Cal Salles. I el 28, última caminada, fins a Sant Climent de la Riba, amb missa i aplec.// RED

Santa Maria de Merlès acollirà aquest dissabte, 14 de novembre, la tercera edició de la Fira de Sant Martí. El bon resultat de les dues primeres edicions ha portat l’organització a donar continuïtat a la iniciativa. La jornada arrencarà a les vuit del matí amb un esmorzar a la brasa. A les 10 h obriran les 25 parades on es podran trobar productes com vins, olis, melmelades, pans, coques, embotits i formatges, entre d’altres. Paral·lelament, tindran lloc un taller de caixes niu per a la mainada i una demostració d’escultura de fusta amb motoserra. A partir de les 11, els Gralles i Bastoners de Sant Bartomeu del Grau animaran l’ambient amb música i ballades, i al migdia la fira posarà el punt final amb un vermut popular i amb música en directe del grup Els Arcanxels.// XBV

CARTA

Plaça Nova, de la ficció a la realitat MONTSE BOLADERES BACH TINENTA D’ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE PRATS DE LLUÇANÈS La Plaça Nova de Prats de Lluçanès ha estat protagonista com a plató per a la gravació d’escenes d’una pel·lícula. Omple d’orgull, situa al mapa i és una experiència interessant i única que ajuda a posar en valor el nostre poble. Ha estat una iniciativa que ha despertat interès, que ha aportat aprenentatges, que ha trasbalsat la normalitat, que ha capgirat rutines, que ha canviat costums. Tot alhora. Cal agrair la comprensió que tothom hi ha posat. I aprofito que posem els focus a la Plaça Nova per reivindicar-la, no només com a plató cinematogràfic, sinó com a espai de vida. Un lloc amb història i carregat de tradició. Una plaça que acull habitatges, serveis i comerç, botigues i mercat, que exerceix d’espai de socialització. I és, sobretot, un lloc de futur. Per això li cal una renovació urbanística (per sobre i per sota, pensant en el clavegueram). Una plaça que pugui mantenir i potenciar l’activitat comercial, que pugui posar al centre les persones com a espai segur i exerceixi de pulmó al municipi. Que doni continuïtat a la reforma del carrer Major i que convidi a seguir-la cap a la plaça de l’U d’octubre, carrer del Mercat i el carrer Josep Valls. Una plaça que, sense oblidar el passat, s’adapti als nous temps tot mantenint el seu esperit i identitat. Aquest era i és el nostre compromís, en un camí que ja ha començat a fer-se. Després d’un procés participatiu, comptem aprovar el projecte aquest 2027. Després vindrà la seva execució.//

L'opinió dels lectors Publiquem els articles per ordre d'arribada. Extensió màxima: 3.500 caràcters (espais inclosos). Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, el número de telèfon, l'adreça postal i electrònica i número de carnet d'identitat.

larellallucanes@gmail.com LaRella | 8

FESTA MAJOR

12 de novembre de 2026

Oristà es prepara per un final de mes intens de Fira i Festa Major George Freginald serà el protagonista del primer concert de Festa Major el proper divendres 27 de novembre

La primera trobada de gegantons, l'any passat.// F: ARXIU

ORISTÀ Per_ Carolina Font Usart

La Fira i la Festa Major s'entrellacen un any més en una combinació perfecta per posar caliu a un final de novembre que, de natural, acostuma a ser fred. Uns dies per sortir al carrer, retrobar-se i compartir. El toc d'inici el farà el tast de vins i productes locals que es

farà a la sala polivalent el pròxim divendres 20 de novembre, a les nou del vespre. L'endemà, i per si algú es va passar, el matí arrencarà amb una classe de spinning per continuar a la tarda amb un partit de futbol popular. Diumenge 22, arribarà un dels moments més esperats: la Fira, que enguany celebra la 32a edició. El matí arrencarà, com no pot ser d'altra manera, amb l'esmorzar

bandoler, els beneficis del qual es destinen a la Marató de TV3. Els carrers d'Oristà s'ompliran de parades perquè locals i visitants puguin gaudir-ne i comprar tot el que necessitin. També s'obriran les portes del Museu de Terrissa dels Països Catalans, es podrà veure l'exposició de tractors antics i els més atrevits xalaran fort amb la tirolina. A la tarda, el Grup de Teatre Atlàntida portarà Burundanga a la sala polivalent. La Festa Major seguirà el cap de setmana a sobre amb la discomòbil infantil, el sopar popular, el bingo musical i el concert de l'inventor de tots els estils musicals: George Freginald i el col·lectiu Musicofoll. El dissabte 28 de novembre, es farà la 3a tirada de Bitlles Catalanes d'Oristà i la 9a baixada d'andròmines. L'endemà, Oristà tornarà a acollir la Trobada de Gegantons del Lluçanès. Aquesta iniciativa va celebrar-se per primera vegada l'any passat amb molt èxit.//

25N

Els pobles del Lluçanès commemoren el 25N Els pobles del Lluçanès s'ompliran d'activitats per commemorar el 25N. El Consorci, juntament amb els diferents ajuntaments, han organitzat un seguit d'activitats per denunciar el rebuig a les violències masclistes. Aquest any, per primer cop, es farà una acció conjunta que organitzen l'Ajuntament de Prats i l'Institut Castell del Quer, que donarà veu a testimonis que volen reflexionar sobre el gènere, la sexualitat, les violències.// RED

LaRella | 9

NOTÍCIES

Núm. 629

Teresa Ribera presenta la segona part del recull poètic: Adagio Tardoral EN MOVIMENT Acció del cos que canvia de posició per expressar energia, vitalitat i llibertat

El llibre, editat per Cal Siller, recull versos del 2015 al 2021 sobre l’entorn, la política i la vida PERAFITA Per_ Elisa Llorens Rodríguez

La Serra acull la Komorebi El passat 7 de novembre, La Serra va acollir la Komorebi AW26, una trobada ciclista impulsada per Velodrom que va reunir aficionats al gravel per compartir una jornada d’esport i natura. La proposta va portar els participants a recórrer el Lluçanès i els seus voltants, descobrint un territori que per a molts encara era desconegut. La jornada va començar a La Serra amb un esmorzar acompanyat del cafè de La Maglia, mentre els ciclistes compartien les primeres converses i es preparaven per sortir a pedalar. Amb dues rutes de diferent distància, la Komorebi va acostar els participants als camins i al patrimoni del Lluçanès. La proposta tenia com a punt de partida La Serra i oferia dos recorreguts que convidaven a descobrir sobre dues rodes els paisatges i alguns dels indrets més singulars de la zona. Entre el sol, la boira i el fred, els ciclistes van recórrer un Lluçanès de plena tardor, amb els canvis de llum transformant el paisatge al llarg del matí i donant sentit al nom de la trobada: komorebi, la paraula japonesa que descriu la llum del sol que es filtra entre les fulles dels arbres. De tornada a La Serra, vam rebre els ciclistes amb un dinar per recuperar forces i tornar-nos a reunir al voltant de la taula per comentar els recorreguts i els indrets que havien descobert. Per a nosaltres, acollir la Komorebi va ser una oportunitat de compartir els camins i els paisatges que tenim a prop i que coneixem tan bé. Veure’ls a través dels ulls de qui els descobria per primera vegada va fer especial la jornada i ens va recordar el plaer de compartir el nostre entorn amb la gent que ens visita.//

F: VELODROM MEDIA TEAM @GUILLEMRAPHOTOSPORTS

LaRella | 10

Com ja es va avançar amb la publicació del seu anterior llibre Deixa estar les roses, la perafitenca Teresa Ribera presenta ara la segona part d’aquell recull poètic amb Adagio tardoral, a través també de l’editorial pradenca Cal Siller. Ribera explica que l’inici d’aquest treball va ser quan es va jubilar, l’any 2015. En aquell moment és quan va poder redescobrir el lloc on vivia i observar-ne els detalls des d’una altra perspectiva. Han sigut 8 anys de reflexions poètiques no només sobre el seu entorn més immediat, sinó també marcades per fets polítics, socials o personals que han anat afectant en cada moment la seva obra. Justament és en aquest adagio on l’autora creu que el contingut és una mica més polític i

La mà de l'escriptora perafitenca amb el nou llibre.// F: ELR

social, ja que és poesia escrita entre el 2015 i el 2021, anys de força intensitat en aquests àmbits. La primera presentació del llibre va ser a la Trobada d’escriptors que la mateixa autora organitza cada any a Perafita, però està previst també poder-lo presentar a Prats i a Olost. Comenta

que també li agradaria poder-lo presentar a Gironella, que és d’on era el seu pare, figura molt present en alguns d’aquests poemes. Sens dubte, Adagio tardoral ens ofereix una proposta poètica perfecta per a aquests dies de tardes més curtes, recolliment i bones lectures al costat del foc.//

CAÇA

Oristà i Sant Feliu Sasserra van acollir el Campionat de Catalunya de caça menor ORISTÀ Per_ Carolina Font Usart

La Federació de Caça de Catalunya va escollir el Verdaguer, d'Oristà, per acollir la celebració del Campionat de Catalunya de caça menor amb gos el passat dissabte 7 de novembre. Aquest forma part de l'àrea privada de caça de la Societat de Caçadors d'Oristà i Sant Feliu Sasserra, que va estar molt contenta d'acollir aquesta prova, tal com expliquen des de la Junta. Al campionat hi van participar 27 persones, 22 homes i 5 dones. Totes elles finalistes de les proves locals i provincials celebrades prèviament. Els guanyadors del Campionat obtenien el pas a les semifinals del Campionat d'Espanya. A l'entrega de premis hi van assistir els alcaldes d'Oristà, Marc Sucarrats, i de Sant Feliu Sasserra, Joan Ramon Domènech, que van agrair a la Federació haver escollit aquest vedat per fer el Campionat de Catalunya. Des de la Junta de la Societat

Els participants del Campionat de Catalunya de caça menor a Oristà.// F: SOCIETAT DE CAÇADORS D'ORISTÀ I SANT FELIU SASSERRA

de Caçadors també van agrair a la Federació l'elecció de l'espai i a Domènech i Sucarrats el seu suport. LA PROVA La prova va començar a les 9 del matí i s'acabava, com a màxim, a 2/4 de 2 del migdia. Durant aquesta estona, els participants, que estaven sempre acompanyats per un jutge, havien de caçar el màxim nombre de peces possible. El guanyador de la prova va caçar cinc

perdius. També es puntua el temps de caça, és a dir, si dos caçadors tenen el mateix nombre de peces, guanya el que ha acabat abans. Abans de la prova, els membres de la Societat van tancar dos accessos a la finca i van delimitar amb cintes l'espai de caça per evitar que els participants sortissin, ja que, si ho feien, quedaven eliminats. Una setmana abans, els participants van poder visitar la zona de la prova acompanyats pels amfitrions.//

ESPORTS

12 de novembre de 2026

El Secret del Lluçanès, una iniciativa per descobrir el territori en gravel o BTT

FLAIXOS ESPORTS

Els ciclistes han de trobar 8 codis QR repartits per llocs emblemàtics

Un ciclista en gravel i un amb BTT fent el recorregut.// F: FERBIKES PRATS

LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

Ferbikes Prats presenta una nova proposta per conèixer el Lluçanès sobre dues rodes. Si a l’estiu va impulsar l’Altiplà 160, una ruta en bicicleta de carretera que passava per tots els pobles del Lluçanès, ara el repte és El Secret del Lluçanès, un recorregut pensat per fer en gravel o en BTT. L’opció de bicicleta de muntanya té 125 quilòmetres, mentre que la de gravel, que com-

bina carretera i pistes en bon estat, en fa 115. Algunes d’aquestes pistes són compartides per les dues modalitats, però la ruta de BTT, per evitar carretera, passa també per camins que, tot i no ser corriols, no estan prou ben condicionats per recórrer-los amb gravel. Prats de Lluçanès és el punt de sortida. Com l’Altiplà 160, la ruta té forma de vuit, cosa que permet a cada ciclista escollir si la fa en un dia o en dos. En aquesta ocasió, el repte incorpora 8 codis QR repartits per

EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA » EDUCADOR/A SOCIAL de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Lluçanès - Mancomunitat el Lluçanès www. mancomunitatllucanes.cat (R629/01) » TREBALLADOR/A SOCIAL de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Lluçanès - Mancomunitat el Lluçanès www.mancomunitatllucanes.cat (R629/02) » FARMACÈUTIC/A per a Farmàcia gran i amb múltiples productes i serveis, amb opció d'horari intensiu de matins o tardes o horari partit. T. 621196992 (Ref. 25956) (R629/03)

diferents llocs emblemàtics del Lluçanès, que els participants aniran descobrint a mesura que avancin. Cada codi desvela una part d’una frase i, un cop completada la ruta, el ciclista coneixerà el secret del Lluçanès. Tots els ciclistes que acabin el recorregut i descobreixin la frase completa entraran en el sorteig d’una panera de productes locals. La panera es complementarà amb noves col·laboracions fins a final d’any, que és el termini que proposa la botiga per completar la ruta, de manera que es pot fer qualsevol dia fins al 31 de desembre. Per a Adrià Noguera, de Ferbikes Prats, aquests formats són una bona manera de donar a conèixer i fomentar el ciclisme al Lluçanès, una terra ideal per practicar aquest esport. “A vegades feia social bikes o rutes d’un dia, però no a tothom li va bé. Amb aquest format de dos mesos hi pot participar més gent”, explica. Noguera afirma que el gravel, molt de moda els darrers anys, busca cada cop més desnivell i que el Lluçanès és un territori ideal per a aquesta modalitat.//

De tres en tres El Pradenc encadena dues victòries consecutives. La primera va ser a casa davant el Sant Vicenç de Torelló, el 31 d'octubre. La segona al camp del Sant Quirze de Besora el passat 7 de novembre.

Primera derrota amb herba L'Olost continua buscant la victòria. Dissabte passat va jugar davant l'OAR Vic i Genís Palanques va marcar el gol de l'empat abans d'acabar la primera part. Finalment, els de Vic es van acabar imposant. La setmana abans els d'Olost van caure contra un Manlleu imparable.

El Sant Feliu empata a casa Els santfeliuencs van plantejar un equip defensiu davant el Castellnou, que es va avançar al marcador. Però els locals no van afluixar i van arribar a la mitja part amb un empat. A la segona part, el Sant Feliu va avançar-se, però el minut 80 arribava el el gol de l'empat final del Castellnou. La jornada abans, malgrat obrir el marcador, van caure davant d'un Balsareny contundent.

Espai patrocinat per: Vols treballar amb nosaltres? Envia’ns el teu currículum a cv@rotorprint.com Olost www.rotorprint.com

» EXPORT BACK OFFICE (amb francès alt) per a important empresa industrial, referent a nivell estatal i amb forta presència internacional, amb horari fins les 16:30h i estiu intensiu. T. 722671425 (Ref. 27401) (R629/04)

» CAP D'OBRA (Constructora d'edificació comercial i residencial) per a empresa constructora, especialitzada en l'adequació i manteniment d'edificis comercials i residencials. T. 621125922 (Ref. 27212) (R629/07)

» COMPTABLE SÈNIOR per a PIME del sector dels subministraments industrials i dels serveis postvenda relacionats amb el manteniment industrial i ramader. T. 621125922 (Ref. 27286) (R629/05)

» ELECTRICISTA INDUSTRIAL (de 14h a 22h) per a important i històrica empresa industrial metal·lúrgica. T. 621125922 (Ref. 27184) (R629/08)

» OPERARI/A DE MANTENIMENT PER A GRANJA (de 8h a 15h) per a explotació ramadera familiar. T. 621125922 (Ref. 26990) (R629/06)

» AUXILIAR D'INFERMERIA - Sociosanitari - Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R629/09)

» TÈCNIC/A DE DESENVOLUPAMENT LOCAL - Ajuntament d'Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R628/01) » DIRECTOR/A de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Lluçanès - Mancomunitat el Lluçanès www.mancomunitatllucanes.cat (R628/02) » COORDINADOR/A de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Lluçanès - Mancomunitat el Lluçanès www. mancomunitatllucanes.cat (R628/03)

LaRella | 11

LA SOBRETAULA

Núm. 629

OLEGUER PRESAS I RENOM "M’agrada pensar que les coses es transformen si la societat ho vol" L'Oleguer d'Olost Els pares de l’Oleguer Presas van llogar una masia d’Olost, juntament amb dues famílies més, fa gairebé cinquanta anys. Des d’aleshores, hi han pujat els caps de setmana, els estius i les vacances. Primer, quan ell era petit, i ara ja hi puja també amb els seus fills. Presas explica que té un vincle estret emocionalment amb Olost: “És un paisatge, un entorn i una manera de fer i de viure que sempre m’ha atret molt i que m’ha despertat curiositat. Fas vincle amb les persones del poble: aquell que li vas a buscar la llet, el que et porta la llenya, el súper, la carnisseria, etc., i vas establint aquestes relacions amb la gent del dia a dia. També hem fet amistats aquí al poble”. Tot i això, afegeix que “és difícil mantenir un fil conductor quan la teva vida no és aquí.” Hi ha èpoques que hi puja cada cap de setmana i d’altres que costa agafar el ritme, però sempre hi troba un entorn que, com explica, li permet fer moltes coses: fer vida al poble o fer-ne a casa.

Pol Asensi Turigas Olost LaRella | 12

A l’estiu, en el marc del Mundial de futbol, li vaig proposar fer aquesta entrevista a LaRella un dia que ens vam trobar a la plaça. Vam acordar deixar-ho per a més endavant. Presas treu rellevància a la seva etapa com a futbolista professional, però sí que va estar disposat a parlar del món de l’esport i de l'escola de futbol inclusiu, educatiu i lúdic que impulsa: La Caserna.//

Com veus el món del futbol avui en dia? El futbol és un esport i també un element social, lúdic, d'aprenentatge i de compartir. El problema és que està molt travessat per la mirada mediàtica i empresarial, que és cap on tendeix tot, i això fa perdre els valors més essencials de l'esport: la inclusió, la cohesió i la creació de comunitat. Es tendeix cap a l'individualisme i la competitivitat, cap a valors més agressius i poc humanistes. Es posa el focus en guanyar i tot s'hi val, i el respecte, la tolerància o la cooperació perden la centralitat que haurien de tenir. Això passa només a primera divisió? Arriba a tot arreu. El negoci és a primera, però arrossega les categories inferiors, perquè el futbol mediàtic acaba influint en el conjunt de la societat. Les escoles de futbol formatiu haurien de ser espais d'educació i d'acompanyament, i cada cop van més cap a la tecnificació i el rendiment. Acaben sent una fàbrica de talent per als pocs que arribaran al futbol professional. El futbol és una eina per fer política? D'entrada, qüestionaria això de no barrejar esport i política. Quan hi ha un element tan mediàtic, ja s'hi fa política: els caps d'estat als mundials, els himnes, els patrocinis... S'hi construeixen imaginaris. Qui diu que no s'han de barrejar sovint vol que tot continuï com està. Si no hi intervens, reprodueixes el model de l'statu quo. Per això em sembla positiu que surtin altres veus, ja sigui des d'una visió de país, com el Barça i altres clubs arreu del món, o des de valors més humanistes, de cooperació i de drets. Tot el que qüestioni aquesta mentalitat dominant em sembla interessant, i s'ha de permetre que hi pugui tenir veu.

LA SOBRETAULA

12 de novembre de 2026

Oleguer Presas Renom (Sabadell, 1980) va fitxar pel Barça el 2001 i hi va jugar fins al 2008, sota les ordres dels entrenadors Louis van Gaal i Frank Rijkaard. Van ser set temporades en què el club va guanyar dues Lligues i una Champions League. Després va passar per l'Ajax i va deixar el futbol professional el 2011.

Els jugadors professionals, però, no acostumen a posicionar-se. Tothom té un posicionament polític; el que no volen és mostrar-lo, i és respectable. Quan un esportista diu alguna cosa que no agrada, li cau a sobre tota la càrrega mediàtica i té conseqüències. O ho tens molt clar o et surt més fàcil dir que no opines. I després ens queixem que els futbolistes són avorrits i que les rodes de premsa són previsibles, però és que no ho permetem perquè quan se surt de l’establert hi ha un acarnissament. Un dels canvis dels darrers anys és el futbol femení, que guanya cada cop més visibilitat. És una gran notícia i era imprescindible deslligar la idea que el futbol és un esport d'homes. És un joc que poden practicar homes i dones, i els referents femenins han ajudat a canviar mentalitats. Però també s'hi veuen cada vegada més tics del futbol masculí i del negoci que abans no hi eren. També és un sector on no hi ha gaire presència del col·lectiu LGTBI+. Amb el col·lectiu LGTBI passa que l'esport està molt associat a una masculinitat que no et deixa ser vulnerable, i ser gai s'hi associa sovint. Es valora la masculinitat més agressiva i resistent, no la de la cura. Sortir de l'armari i mostrar-te tal com ets saps que tindrà conseqüències. Als pobles el món del futbol és diferent? No posaria el futbol en un pedestal. És un esport popular, però hi ha llocs on ho és l'hoquei o el bàsquet. El que és important és reivindicar l'esport com a element de cohesió i de trobada. Els esports d'equip generen sentit de pertinença: ens trobem a entrenar uns dies a la setmana, i qui acaba d'arribar al poble té una manera d'integrar-se i de fer relacions que d'una altra manera seria més complicada.

Parlem del projecte de La Caserna, on participes. Com neix l'escola i en què es basa? Neix fa gairebé deu anys a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell, un espai abandonat que els veïns van ocupar per fer activitats. Els infants del barri hi jugaven, i amb les famílies vam decidir crear una entitat i fer entrenaments més reglats. Volíem fugir del futbol negoci i d'un futbol formatiu enfocat al rendiment per recuperar un esport lúdic, educatiu i inclusiu. Ens adonàvem que el sistema del futbol generava exclusió: quotes altes, proves de nivell, gent amb diversitat funcional o amb problemes de salut mental que no era acceptada... Nosaltres diem que tothom qui vulgui jugar ha de tenir un espai. Les quotes són baixes, i si no es poden assumir, no es paga. Fem servir el futbol i tot el que passa durant el joc com a eina educativa, també per gestionar els conflictes. I juguem sense àrbitre: són els infants qui es fan responsables del que passa i del funcionament del grup. Quanta gent sou i com us organitzeu? Som unes 250 persones, amb equips des dels 4-5 anys fins a sèniors. Fins als 18 són mixtos, per reforçar la idea d'un esport fora del gènere. El sènior masculí va néixer d'una petició dels serveis socials de l'Ajuntament de

L'exfutbolista va ser un dels pocs esportistes d'elit que es va significar obertament en l’àmbit polític. Avui és economista i impulsor de l'escola de futbol La Caserna, a Sabadell, des d'on defensa un altre model d'esport. Des de petit estiueja amb la seva família i uns amics en una masia d'Olost

"Qui diu que no s’han de barrejar esport i política sovint vol que tot continuï com està"

Sabadell: joves nouvinguts que, portant menys de dos anys aquí, no podien tenir fitxa federal i cap club els acceptava. Les mateixes famílies organitzen l'entitat en comissions i grups de treball, i això crea una comunitat molt forta al voltant d'una cosa tan senzilla com organitzar partits. Des de fa un parell de temporades també juguem a la lliga del Consell Esportiu, a petició dels infants. Hi ha més exemples com la Caserna? L'ONG Novact, que treballa en no-violència, ens va proposar crear sis escoles amb el model de la Caserna al Kurdistan i a l’administració autònoma de Síria per generar cohesió i trencar estigmes entre comunitats que han patit conflictes. Fa un any i mig o dos que hi treballem; hi hem anat dues vegades i fem el seguiment des d'aquí. No estàs canviant el món, però sí que hi ha coses petites que van canviant. No canvies el món, però passen coses petites que són boniques de veure. I de més a prop? Aquí, al Baix Montseny, han començat una escola amb un parell d'equips. També ens ha vingut a veure gent d'aquí amb interès de copiar el model. Quan vam arrencar, vam trobar més referents en l'àmbit educa-

Presas és impulsor de La Caserna, una escola de futbol de Sabadell.// F: LA CASERNA

tiu que en el del futbol, sobretot en inclusió, atenció a la diversitat, acompanyament emocional i perspectiva feminista. Ara anem coneixent més gent que fa coses des de l'esport. Estem millor o pitjor que fa vint anys? En protecció de la infància hem millorat: hi ha protocols i lleis que fan l'entorn més garantista, i també en prevenció de lesions. Però amb tant d'èmfasi en el rendiment, l'acompanyament directe als infants s'ha descuidat: abans era més humà i ara és més futbolístic. No parlem d’infants i parlem de jugadors i de si em serveixen per guanyar el partit de dissabte. En l'àmbit global, la mercantilització ha crescut sense dubte i no s'aturarà si ningú hi fa res: és una dinàmica que hem de voler aturar. Els horaris els decideix la televisió i hi ha una desvinculació creixent dels clubs mediàtics amb el territori. Per això clubs com l'Europa o el Sant Andreu guanyen massa social desencantada de preus que no es poden pagar. Torna el futbol de barri, arrelat a la comunitat. I de cara al futur, ets optimista? Tendeixo a ser-ho, perquè m'agrada pensar que les coses es transformen si la societat ho vol. Les dinàmiques que hem comentat fins ara són molt visibles, però arribarà un moment que la gent es cansarà d'enfocar el futbol formatiu només pensant en l'infant que algun dia serà professional, oblidant-nos de la resta. Ostres, cuidem el global. El problema és on poses el focus: en el que arribarà a futbol professional o bé en la gran majoria, que és la que té més o menys habilitat, el que té algun problema de salut mental o simplement el que té ganes de tenir un espai on jugar. Crec que la gran majoria som en aquest segon espai i com que em sembla de sentit comú, espero que tinguem ganes de millorar la situació.// LaRella | 13

ELS PASSATEMPS

ARREVEURE

Núm. 629

EL SUDOKU

Nom i cognoms: Genís Canal Ferrer Professió: Científic de dades Edat: 29 D'on vens i on vius: De Prats de Lluçanès a Mainz (Magúncia) Per què vas marxar? Vaig marxar el 2021, en acabar els meus estudis de matemàtiques. En veure que la possibilitat d'estudiar i treballar alhora a Catalunya era complicada i gràcies a l’experiència que havia tingut amb l'any d’intercanvi a Ravensburg, vaig decidir anar-hi. Com va ser la rebuda al nou destí? Bé. Em vaig adaptar ràpidament. Per sort, vaig entrar en un pis amb tres persones, amb les quals em vaig entendre bastant bé, fet que em va ajudar a anar-me integrant a la ciutat, i fins i tot vaig començar a jugar a bàsquet en un equip. Com és el teu dia a dia? Des del novembre, quan vaig acabar els estudis, treballo a jornada completa. El meu dia consisteix a llevar-me d’hora i anar a la feina, tot i que dos o tres dies a la setmana puc treballar des de casa. Treballo fins al vespre i, si encara tinc energia, aprofito per fer una mica d’esport, com ara bàsquet o tenis. Després, sopo i me’n vaig a dormir. Quin és el canvi més gran que has notat en comparació amb viure a Catalunya? Crec que el canvi més gran és pel que fa a horaris. Dinem i sopem molt més d'hora. També m'ha sorprès que aquí, a Alemanya, al principi costa més integrar-se en contextos socials (la gent de primeres és més reservada). Ja tenen molt els seus grups i les seves rutines, però un cop et coneixen, són molt simpàtics i molt acollidors. I què recomanaries per a algú que vingui a viure a Alemanya? Que aprengui alemany, perquè, tot i que amb l’anglès ja et pots comunicar, conèixer l’idioma local facilita molt més la integració a la ciutat, cosa que permet conèixer millor la seva cultura, els seus costums i la manera de viure de la gent. Què trobes a faltar d’aquí? Sobretot la gent: la família i els amics, però també el paisatge i la proximitat a les muntanyes.

LaRella | 14

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

ELS PASSATEMPS

12 de novembre de 2026

LA PETITA RELLA

LLUÇANOKU

ARRÒS AMB CAMAGROCS I VERDURES INGREDIENTS

»

Arròs

»

Camagrocs frescos o secs

» Un trosset de pebrot vermell i un trosset de pebrot verd, una ceba petita, pèsols i mig carbassó »

Brou de pollastre o aigua

»

Oli d’oliva, sal, pebre negre i pebre vermell.

PREPARACIÓ 1. Netegeu els camagrocs assegurant-vos que quedin ben nets de terra, fulles o brossa. Si són secs, poseu-los en remull fins que quedin ben hidratats (amb aigua tèbia entre 30-60 minuts) 2. Escalfeu oli en una paella i saltegeu-hi els camagrocs. 3. Mentrestant, en una altra paella, feu-hi el sofregit: poseu-hi la ceba, el pebrot verd i vermell, els pèsols i el carbassó, tot tallat a trossets petits. 4. En una cassola, un cop calenta i amb un rajolí d’oli, afegiu-hi les verdures, els camagrocs i l’arròs (la mida d’una tassa de cafè rasa per persona). Remeneu-ho durant uns minuts perquè l’arròs s’enrosseixi i agafi tots els sabors. 5. En una olla poseu a escalfar brou de pollastre o aigua (pot ser clara o la de remullar els camagrocs) i espereu fins que arrenqui el bull. PARTICIPA AL CONCURS!

6. Aneu afegint el líquid a la cassola (entre 2 i 4 tasses d’aigua per una d’arròs, segons si ens agrada més caldós o més sec), mantenint el foc. Condimenteu al gust i deixeu coure l’arròs fins que estigui al punt. Deixeu-lo reposar uns minuts. Us en llepareu els dits!

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA CENTRE DE DIA (SAIAR) BONASORT

LA PREGUNTA

Faràs la Vaga General el dia 11 de novembre? Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 8 de novembre de 2026 amb una mostra de 87 vots Respon a la següent pregunta el diumenge 22 de novembre

LaRella | 15

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

SALUT TRACTAMENTS

PERRUQUERIES

SALUT MENTAL

DENTISTES

FARMÀCIES

L'AGENDA

12 de novembre de 2026

DISSABTE 14 DE NOVEMBRE SANTA EULÀLIA _ JORNADA DE TRANSHUMÀNCIA al Local Social. Xerrada Hi ha aigua per tants porcs, a càrrec de Gabriel Borràs, a les 10 del matí. Xerrada La importància dels ramats per mantenir el mosaic agroforestal, a càrrec de Marc Castellnou, a les 11 del matí. Taula Experiències agroramaderes al Lluçanès, a 2/4 d’1 del migdia. Dinar popular i sobretaula amb els acordionistes del Lluçanès, a les 2 del migdia. Xerrada La transhumància i els itineraris culturals, a càrrec de Felipe Monzón, a les 5 de la tarda. Xerrada Camí Ramader de Marina, mapa Cerdanya, Conflent i Capcir, amb Joan Rovira i Josep Astort, a 2/4 de 6 de la tarda. Xerrada L’amenaça de les plaques solars al Pla d’Anyella, amb Marc Ribot, a les 6 de la tarda. Xerrada Protecció participativa dels ramats per millorar la coexistència amb el llop, a càrrec de Jérémie Moulin i Amaranta Fontcuberta, a 2/4 de 7 de la tarda. Xerrada 40 anys trescant per les cabaneres, amb Enric Ponsico, a ¼ de 8 de la tarda. SANTA CREU_ LABORATORI ARTÍSTIC - Embolica la troca, per a infants de 0 a 6 anys, amb Anna Obiols, a 2/4 d’11 del matí al Local Social. SANT MARTÍ_ FESTA MAJOR. Surf mecànic, Grand Prix, Pista americana, BERENAR amb xocolata desfeta i coca, taller d’espelmes i ESPECTACLE INFANTIL amb Mag Nil, durant tota la tarda a la zona esportiva. MERLÈS_ FIRA DE SANT MARTÍ. Demostració d’escultura de fusta amb motoserra, taller de caixes niu, aliments de proximitat, artesania, esmorzar de brasa, actuació dels bastoners i els grallers de Sant Bartomeu, durant tot el dia a la plaça. OLOST_ LES FORMES DE L'ABSÈNCIA, taller vivencial i grupal amb Marta Borrós, terapeuta Gestalt, a les 5 de la tarda al Centre Cívic. ORISTÀ_ 4T CICLE DE XERRADES I TALLERS DE PUIG CIUTAT, de 4 a 7 de la tarda al Centre Cívic. SANT BOI_ VISITA A L’ESGLÉSIA i als retaules barrocs, a càrrec d’Irene Abril Vilamala, a les 11 del matí. LA TORRE_ INFLABLES, ESMORZAR I CONCERT amb Atrapasomnis, a les 10 del matí a la Sala Polivalent.

DIUMENGE 15 DE NOVEMBRE OLOST_ TALLER DE SARDANES, a les 11 del matí a la Plaça.

DIMARTS 17 DE NOVEMBRE SANT FELIU SASSERRA_ PASSEJADES PEL LLUÇANÈS cap als 100, a 2/4 de 10 del matí a l’ateneu.

SANT BARTOMEU_ TALLERS CULTURALS. Joieria artística, amb Lulu, a les 7 de la tarda al Local d’Entitats.

Casal. BALLS DE BASTONS, DE SALA i CONCERT amb Steel boys, a les 5 de la tarda al Casal.

OLOST_ TALLER DE DECORACIÓ DE NADAL a càrrec del projecte Senders de l’Associació Tapís, a les 10 del matí al Centre Cívic.

OLOST_ PEL·LÍCULA I DEBAT. Belfast, a les 6 de la tarda al Centre Cívic.

DIMECRES 18 DE NOVEMBRE

PRATS_ DOCUMENTAL EL CAFÈ TEATRE ORIENT. Història i memòria d’un espai, de Roser Reixach i Pep Pujol, a les 6 de la tarda a l'Orient.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CICLE DE XERRADES DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA. Estalvi d’aigua, a les 7 de la tarda al Casal d’Avis.

DIJOUS 19 DE NOVEMBRE SANT BARTOMEU_ PASSEJADES PEL LLUÇANÈS cap als 100, sortida a 2/4 de 10 del matí al Casal dels Avis. ALPENS_ CONCERT de la banda escolar, a 2/4 de 12 del migdia a l’escola. PRATS_ CONCERT I BERENAR de Santa Cecília, a les 6 de la tarda a l’Espai Social de la gent gran.

DIVENDRES 20 DE NOVEMBRE LLUÇÀ_ FESTA MAJOR. Observem el cel de nit, amb Inés Dibarboure, a les 7 de la tarda a l’Estudi. SOPAR POPULAR, a les 9 del vespre a l’Estudi. OLOST_ TALLER DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA: estalvi d’aigua, a les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. PRATS DE LLUÇANÈS_ XERRADA Parlar, entendre, menjar: què passa quan deixa de ser fàcil? a càrrec de Marta Ollivant, Alba Coll i Xènia Paré, a les 7 del vespre a l’Aixopluc ORISTÀ_ VISITA A LA CRIPTA/TRIBUNA, a càrrec de Dolors Vinyet, a les 5 de la tarda a l’església.

LLUÇÀ_ FESTA MAJOR. CAMINADA POPULAR al Castell, a les 10 del matí. VERMUT MUSICAL, a les 12 del migdia al parc. CONTES ben menuts, a càrrec d’en Gerard i en Subi, a les 5 de la tarda a l’estudi. APLEC D’ACORDIONS I GLOSA a la vora del foc i SOPAR POPULAR, a partir de 2/4 de 7 de la tarda a l’Estudi. Ball folk amb la Berguedana de Folklore Total, concert amb Albert Lario & el sobrino del diablo i sessió amb DJ Kaktus, a partir de les 9 del vespre a l’Estudi. PRATS_ TEATRE El silenci dels Telers, a les 7 de la tarda a l'Orient. ST. BARTOMEU_ TALLERS CULTURALS. ENQUADERNACIÓ amb Repaper, a les 10 del matí al Local d’Entitats. SPINNING, a les 10 del matí al

en llengua de signes catalana

DIUMENGE 22 DE NOVEMBRE

Per _Gemma Tió

SANTA CREU_ 3H DE RESISTÈNCIA DE MOTOS, a partir de les 8 del matí a darrere el Consorci. ORISTÀ_ FIRA. Esmorzar del bandoler, a les 8 del matí. Concert de l’EMAL, a les 12 del migdia a la plaça Major. Parades al nucli urbà, portes obertes al Museu de Terrissa dels Països Catalans, passejades amb burros, exposició de tractors antics, jocs infantils, tirolines i jocs reciclats amb Guixot de 8, batucada Shangoo, exposició de dibuixos de Nazari Raurell i de productes realitzats amb llana d’Eulàlia i de mandales, durant tot el matí pels carrers. TEATRE BURUNDANGA, a càrrec del grup de teatre Atlàntida, a les 6 de la tarda a la Sala Polivalent. LLUÇÀ_ FESTA MAJOR. MISSA en honor a la patrona, a les 12 del migdia. DANSETES I VERMUT, a la 1 del migdia. PROJECCIÓ del vídeo documental Cal Salles, anècdotes d’una família, a les 6 de la tarda a l’Estudi.

BOLET

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

OLOST_ TALLER DE SARDANES, a les 11 del matí a la plaça Major. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ TIRADA DE BITLLES CATALANES, a 2/4 de 9 del matí al Camp de futbol.

DIMARTS 24 DE NOVEMBRE

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

13

dv PRATS

PORTAL DE QUERALT

SANT BARTOMEU_ TALLERS CULTURALS. Joieria artística, amb Lulu, a les 7 de la tarda al Local d’Entitats.

14

ds YLLA-CATALÀ

YLLA-CATALÀ

15 dg CONSTANSÓ

CONSTANSÓ

16

dl

PRATS

EURAS

SANTA CREU_ TALLER DE DEFENSA PERSONAL, a partir de les 6 de la tarda al Local Social.

17

dt

OLOST

ALIBERCH

18

dc PRATS

BARNOLAS

19

dj

OLOST_ TALLER D’ESPELMES, a les 6 de la tarda al Centre Cívic.

20

dv OLOST

FARGAS

21

ds ARUMÍ

ARUMÍ

PERAFITA_ CONCERT de la banda escolar, a les 12 del migdia al Niu.

22 dg URGELL

DISSABTE 21 DE NOVEMBRE ALPENS_ FESTIVAL ESCENA DE TARDOR. Els Plans, a les 7 de la tarda al Cafè Teatre Casino.

LA PARAULA DE LA QUINZENA

DIMECRES 25 DE NOVEMBRE OLOST_ TALLER VIOLÈNCIES MASCLISTES I LITERATURA, a les 6 de la tarda a la sala de l’Ajuntament. LECTURA DEL MANIFEST, ACTUACIÓ d’Iris i Vega Ruiz i IL·LUMINACIÓ DE L’EDIFICI, a les 7 de la tarda davant de l’Ajuntament.

ST. BARTOMEU

TERRICABRAS

URGELL

23

dl

ST. BARTOMEU

CONSTANSÓ

24

dt

OLOST

VILAPLANA

25

dc PRATS

AUSA

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guàrdies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

PRATS_ TEATRE del 25N, a ¼ de 8 del vespre a l'Orient. LaRella | 17

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES FUSTERS

CONSTRUCTORS

LLAUNERS

GEOTÈCNIA

GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

GRUES

PINTORS MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

ARQUITECTES

ENERGIES

LA PROPOSTA CULTURAL

12 de novembre de 2026

LA PROPOSTA CULTURAL

La península de les cases buides de David Uclés RESSENYA LITERÀRIA Per_ Maria Font López

A mesura que m’endinsava en les pàgines de La península de les cases buides, tenia la sensació d’entrar en un univers on les fronteres entre la realitat i la imaginació s’anaven desdibuixant. David Uclés ens submergeix en un món tan reconeixible com insòlit, on la quotidianitat es veu interrompuda per l’absurd, el somni i l’extraordinari. A través de la història de la família Ardolento, en un petit poble andalús, assistim a l’esfondrament d’un món que la Guerra Civil va transformant de manera irreversible. Les cases, els paisatges, els vincles familiars i les vides dels personatges queden atrapats en el remolí d’un conflicte que no distingeix entre innocents i culpables, entre allò que es pot perdre i allò que ja no es podrà recuperar. Precisament, una de les coses que més m’ha captivat és la manera com l’autor utilitza el realisme màgic per donar forma a aquesta realitat tan devastadora. M’ha agradat moltíssim aquesta convivència entre la crueltat més descarnada i una imaginació desbordant, capaç de convertir el fet quotidià en extraordinari. Els elements

fantàstics, simbòlics i surrealistes no la novel·la és la seva mirada sobre les són simples ornaments de la narrapersones que viuen la guerra. Uclés no ció, sinó que semblen brollar de les posa el focus únicament en els grans mateixes entranyes de esdeveniments històrics, la història. Com si, dasinó en tot allò que passa Ens correspon a la vora, en la intimitat vant d’una realitat massa terrible per ser explicade les llars i en la vida escoltar les da tal com és, només la històries, trencar d’aquells que, sense hafantasia pogués trobar les ver-ho escollit, es veuen els silencis i paraules necessàries. Hi arrossegats pel conflicte. ha una bellesa estranya evitar que l’oblit La por, la pèrdua, la inen aquesta manera de ocupi el lloc de la certesa i la desesperació narrar, una poesia que no deixen de ser conceptes memòria amaga l’horror, sinó que abstractes i adquireixen el fa encara més palpable. rostre, veu i memòria. A Més enllà d’aquesta singularitat nartravés dels Ardolento, entenem que rativa, però, el que dona profunditat a una guerra no només destrueix ciutats

o modifica fronteres: també desfigura les relacions, interromp futurs i arrabassa aquella sensació de pertinença que ens fa sentir que tenim un lloc al món. Potser per això la imatge de les cases buides em sembla tan significativa. Una casa és molt més que quatre parets: és el lloc on s’acumulen les converses, els gestos quotidians, les olors familiars i els records. Quan queda buida, no desapareixen només els seus habitants, sinó també una part de la vida que hi havia contingut. La novel·la ens parla d’aquest buit, del rastre que deixa la violència i de les absències que mai no s’acaben d’omplir. Al capdavall, la Guerra Civil no va acabar el dia que van callar les armes. Va continuar vivint en les cases abandonades, en les famílies trencades i en les paraules que durant molts anys no es van poder pronunciar. El silenci i les ferides van passar de generació en generació, convertint-se en una herència invisible. Potser aquestes cases buides representen precisament tot allò que es va perdre i que mai no s’ha pogut recuperar. Per això, avui, quan moltes de les persones que van viure aquell horror ja no hi són, ens correspon escoltar-ne les històries, trencar els silencis i evitar que l’oblit ocupi el lloc de la memòria.//

TAN LLUNY, TAN A PROP Aquesta setmana tenim unes nits d’aquelles que et regalen instants únics i bonics. Es tracta d’una pluja d’estels poc coneguda però molt especial. Aquí sembla que només hi hagi una pluja d’estels cada any, que és la de les Llàgrimes de Sant Llorenç a l’agost, molt popular i estimada per tothom. Però, en realitat, en tenim moltes al llarg de tot l’any. Les pluges d’estels es produeixen quan la Terra travessa un lloc de l’espai on han quedat esmicolades les restes d’un cometa. Quan aquestes restes entren a l’atmosfera es cremen per fregament; si això passa quan és de nit i no hi ha Lluna, nosaltres ho podem veure en forma d’estels fugaços. La pluja d’estels d’aquesta setmana, concretament, està vinculada a un cometa que ens visita molt sovint, cada una mica més de tres anys, i es diu 2P/ Encke. El 1786, Pierre Méchain i Charles Messier el van observar, però no va ser reconegut com a cometa fins a les aportacions, el 1819, de Johann Franz Encke, i per això porta el seu nom.

Una pluja d’estels curiosa

Estel fugaç a prop de la Via Làctia la nit de les Llàgrimes de Sant Llorenç, el 12 d'agost d'aquest any.// F: EMILI VILAMALA

Podem imaginar que cada vegada que un cometa s’apropa al Sol es va desfent, i aquest s’ha anat destrossant, tant que origina dues pluges d’estels: aquesta que veiem nosaltres i una altra a l’hemisferi sud. Us preguntareu

per què? Doncs va deixar dos eixams densos de restes. De fet, el fenomen de Tunguska, a Sibèria, el 1908, es pensa que està relacionat amb les restes d’aquest cometa. Però què fa especial aquesta pluja

d’estels? Doncs per mi el més maco és que són pocs estels fugaços, però tots són d’aquells que diem bòlids. O sigui són molt brillants, es veuen durant molts segons, amb colors i deixen estela. M’encanten. Fins i tot, a vegades, n’he vist explotar algun i trencar-se en diverses parts. Ja sabeu que cada nit al voltant d’una pluja d’estels és bona per aprofitar i veure els estels fugaços. La millor nit haurà set la del dia de la vaga, de l’11 al 12 de novembre. Heu d’esperar que es vegi Orió al cel i els estels fugaços vindran de la dreta d’Orió, entre el Toro i les Cabretes. Aquesta setmana la Lluna ens deixarà gaudir de l’espectacle. A més a més, a prop d’Orió veurem Júpiter i Mart, o sigui, un cel de postal per guardar en el record de les teves memòries més estimades. Ah, me n’oblidava! Aquesta pluja d’estels es diu les Tàurides del Nord i necessites estar en un lloc sense contaminació lumínica per veure-la. Ara sí, ja pots pensar quin desig demanaràs!// INÉS DIBARBOURE LaRella | 19

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ FORNS DE PA

SUPERMERCATS

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

FORMATGES

CARNISSERIES

SERVEIS AGROPECUÀRIA

CALÇAT

INFORMÀTICA

FOTOGRAFIA

EL TEMPS

12 de novembre de 2026

LES FOTOS DEL TEMPS

ELS ENCANTS ES VEN » CALDERA DE CALEFACCIÓ DE LLENYA I CARBÓ, amb tubs de xemeneia. T: 662 519 073 (R629/01) » PNEUMÀTIC AMB LLANTA, en perfecte estat. 185/R16. 50 € T: 666 337 954 (R629/02) Capvespre de tardor enterbolit a Sant Agustí de Lluçanès, el 6 de novembre.// F: ALÍCIA DE VILAR

El castell d'Olost i els colors de tardor, el diumenge 1 de novembre.// F: JOSEP MARIA RUBIO RIUS

» CODONYS d’aquesta tardor, collits a Prats de Lluçanès. T: 663 543 763 (R629/03) » FURGONETA CÀMPER Citroën Jumpy Millennium del 2014. 2 places. Camperitzada a mida. Homologada com a turisme. 161.000 km. Preu: 19.500 € negociables T: 666 849 363 (R629/04) » COTXE Alfa Romeo 147 1,6cv, blau fosc del 2004. Gasolina. Etiqueta B. Preu 1.500 €. T: 654 040 714 (WhatsApp) (R627/01) » BÀSCULA agrària antiga. T: 650 319 851 (R626/02)

Cel rogenc a la carretera entre Sant Bartomeu i Perafita, el 29 d'octubre.// F: ELISA LLORENS

Envia les teves fotos del temps!

La primera nevada de la temporada al Pedraforca, vista des de Sant Bartomeu del Grau, el 5 de novembre.// F: EMILI VILAMALA

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

» DUES ESTUFES DE LLENYA antigues en molt bon estat, ideals per a decoració. 100 € les dues. T: 629 374 419 (Maria) (R625/01) » BIDÓ ACERINOX de 80 litres, ideal recollida d'aigua de pluja. 70 €, nou. T: 629 374 419 (Maria) (R625/02)

ES BUSCA

SECRETS DE LA NATURA Avui he recuperat un llibret fantàstic que fa temps que tenia oblidat a la biblioteca. Parla sobre un dels primers excursionistes catalans que, a més, escrivia ressenyes de les seves excursions per fer-ne les primeres guies excursionistes. El llibre en qüestió és Rere els passos d'Artur Osona de David Vilaseca. La major part de l'obra parla del Bisaura i el Vidranès i les seves boniques contrades, però també hi trobem alguna ressenya del Lluçanès. En un escrit del 1894, quan Artur Osona ja feia anys que trescava pels camins de ferradura de la zona, escriu això: “lo Llussanés es molt escabrós, accidentat y trencat, sumament pintoresch y rablert de boscos, pero de mala petxada per ésser sos camins pedregosos en extrem”. El Lluçanès que va tenir la sort de conèixer aquest pioner de l'excursionisme segur que era un lloc fascinant i autèntic, amb una natura ben singular. I parlant de natura, al llibre hi ha una ressenya que, si bé no és del Lluçanès sinó de Llaés, segur que la podem extrapolar a la nostra comarca. És el resum d'animals caçats pel se-

Tot torna

nyor Vila de Regàs entre els anys 1815 i 1855 per aquelles contrades, i és sorprenent. Va caçar 325 guilles, 149 gorjablancs, 10 gats mesquers, 4 teixons, 1.243 llebres, 4.352 conills, 12.516 perdius, 3.063 tudons, 803 becades i, cosa molt sorprenent, només 8 senglars i 10 llops! Veient aquestes xifres, és més que evident que la fauna ha canviat, i molt, a casa nostra. Són ben remarcables les 12.516 perdius, que actualment són ben escasses a les nostres contrades. També ressalta el nombre de conills, que eren molt abundants i una font segura i molt aprofitada de proteïnes. Actualment, després de molts anys desapareguts, sembla que es recuperen en alguns indrets de la comarca. I per acabar, les dades més sorprenents, que són aquests 8 senglars i els 10 llops. Els primers, com bé sabem, han esdevingut tan nombrosos que es consideren quasi una plaga, i els segons han retornat de l'extermini i fan anar el món rural de corcoll. Com han esdevingut tots aquests canvis tan significatius en la fauna? En parlarem al proper Secrets de la Natura.// RAMON BAUCELLS

» CADELL de raça petita. T: 667 233 122 (R629/05) » PIS petit, preferentment de compra, a Osona o a municipis propers a la comarca. Soc jubilat. T: 639 322 329 (R628/01) » PROFESSOR D’UKULELE. Preu gratuït o assequible. T: 620 621 246 (R627/02) » ESCÀNER per digitalitzar diapositives. De lloguer o de compra. T: 646 599 357 (R626/03)

ES LLOGA » PLAÇA D’APARCAMENT per a motos. Edifici Pedra Dreta, a Prats de Lluçanès. T: 663 496 475 (R629/06) » CASA amb uns horts a Sant Feliu Sasserra. T: 660 03 91 82 (R628/02)

ES COMPARTEIX » OFERIM COMPARTIR CAVALL. Només cal un nivell mínim de Galop 4 o equivalent. Prats de Lluçanès. T: 619 82 60 05 (Ester i Pep) (R628/03)

S'OFEREIX » Faig arranjaments de roba, baixos de pantalons, cremalleres, ajustos i tota mena de feines de costura. Carmen. T: 660 998 508

LaRella | 21

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS LA TORRE

ALPENS

SANT FELIU

BORREDÀ

CERCS

EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

LA QUAR

ST BARTOMEU

SANT AGUSTÍ

STA. EULÀLIA

LLUÇÀ

PRATS DE LLUÇANÈS

PERAFITA

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

OLOST

EL TEMPS

12 de novembre de 2026

ALPENS

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

18,40 ºC · dia 1

15,80 ºC · dia 1

2,30 ºC · dia 6

2,30 ºC · dia 9

9,80 ºC

8,30 ºC

30,6 km/h · dia 4

30,6 km/h · dia 2

4,20 L · 4 dies

1,80 L · 2 dies

890,00 L

707,20 L

1,40 L · dia 3

0,80 L · dia 3

SORTIDA I POSTA DE SOL

(871 m)

LLUÇÀ (760 m)

07:45 h -18 de novembre

17,30 ºC · dia 1 3,70 ºC · dia 4

17:28 h -18 de novembre

10,00 ºC 25,70 km/h · dia 2

LLUNES

5,00 L · 2 dies 595,80 L

(1.059 m)

24 de novembre

3,00 L · dia 3

9 de desembre

PRATS DE LLUÇANÈS

ST. MARTÍ D’ALBARS

PERAFITA

(700 m)

(662 m)

(774 m)

18,30 ºC · dia 1

18,40 ºC · dia 1

17,80 ºC · dia 1

17,60 ºC · dia 1

0,70 ºC · dia 6

1,90 ºC · dia 6

0,90 ºC · dia 6

2,80 ºC · dia 4

8,90 ºC

9,84 ºC

10,00 ºC

9,24 ºC

22,5 km/h · dia 2

26,6 km/h · dia 2

32,2 km/h · dia 9

28,1 km/h · dia 4

2,40 L · 3 dies

7,10 L · 3 dies

3,40 L · 3 dies

3,30 L · 3 dies

701,80 L

500,10 L

590,20 L

558,10 L

0,80 L · dia 3

1,60 L · dia 3

1,30 L · dia 3

ST. BOI DE LLUÇANÈS

Més informació:

4,70 L · dia 3

(810 m)

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA MERLÈS - BORRALLERAS

(959 m)

OLOST - MAS LLISCÀS

OLOST - TRASSERRA

18,90 ºC · dia 1

18,60 ºC · dia 1

17,80 ºC · dia 1

1,30 ºC · dia 6

0,10 ºC · dia 6

3,30 ºC · dia 4

10,10 ºC

10,20 ºC

10,60

30,6 km/h · dia 2

32,2 km/h · dia 2

32,2 km/h · dia 2

7,00 L · 3 dies

3,60 L · 3 dies

2,40 L ·3 dies

485,80 L

482,00 L

523,60 L

5,00 L · dia 3

2,00 L · dia 3

1,40 L · dia 3

ST. FELIU SASSERRA

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ (460 m)

18,70 ºC · dia 1

17,40 ºC · dia 1

18,20 ºC · dia 1

19,30 ºC · dia 1

3,20 ºC · dia 4

3,90 ºC · dia 4

2,20 ºC · dia 6

0,20 ºC · dia 6

9,90 ºC

10,40 ºC

10,60 ºC

10,20 ºC

32,2 km/h · dia 2

45,1 km/h · dia 2

30,6 km/h · dia 2

27,4 km/h · dia 2

2,20 L · 3 dies

Pluja mensual i dies amb precipitació

3,90 L · 3 dies

4,20 L · 3 dies

4,40 L · 3 dies

584,20 L

Pluja anual

-

442,80 L

570,60 L

0,60 L · dia 3

3,20 L · dia 3

3,20 L · dia 3

(594 m)

(558 m)

(740 m)

16,20 ºC · dia 1 2,90 ºC · dia 4 9,20 ºC 32,2 km/h · dia 10 1,60 L · 2 dies 454,00 L 0,40 L · dia 3

SANT BARTOMEU De l'1 al 9 de novembre

(641 m)

Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent

Dia de més pluja

3,10 L · dia 3

(572 m)

MEDI AMBIENT

L'ACA estudia retirar parcialment la resclosa del Molí de Guiteres

Imatge simulada de l'abans i el després de les actuacions.// F: ACA

SOBREMUNT Per_ Carolina Font Usart

L'empresa Engisc Solucions i Consulting ha dut a terme un estudi promogut per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per millorar la connectivitat fluvial del Sorreig. El març de l'any passat, l'ACA li-

citava el projecte per dur a terme aquest estudi, el resultat del qual es va presentar a Sobremunt el passat dimecres 4 de novembre. L'estudi proposa retirar tot el dic del Mas Violet i també la retirada parcial de la resclosa del Molí de Guiteres. En aquest sentit, van explicar que es retiraria parcialment per tal de preservar la memòria

històrica de l'activitat molinera de la riera. Pel que fa al dic, la retirada es faria de manera progressiva perquè hi ha sediments acumulats de fa temps. Aquest dic, expliquen des de l'ACA, ha generat un embassament de més de 25.000 metres cúbics d'aigua, de la qual ja no se'n fa cap ús, i provoca que el cabal riera avall sigui escàs. L'objectiu és millorar un tram de 5 km de la riera del Sorreig, que forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat (PEIN) i de la xarxa Natura 2000. La proposta va generar neguit entre alguns assistents, però des de l'ACA van recordar que es tracta d'un estudi que valora diferents opcions i que no és el projecte definitiu.//RED

(878 m)

REFRANYS METEOROLÒGICS De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar Si pel novembre trona, la collita serà bona Pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals Per Sant Andreu, llarga nit i dia breu Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat

LaRella | 23