R628

DIJOUS 29 | OCTUBRE | 2026 | NÚMERO 628

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA SOBRETAULA

LA COLUMNA

"Tothom ha de tenir l'oportunitat de participar de l'art"

Mirada gegant

Entrevista a Rosa Rodríguez Malé, directora de l'EMAL

Per Anna Gorchs Font SUCCESSOS

Alpens té la renda per habitant més alta del Lluçanès: 21.000 €

1.240 plantes de marihuana entre Perafita i Oristà

· La renda mitjana del Lluçanès és de 17.776 €, per sobre de la catalana · Olost i Merlès, al darrere d'Alpens; Lluçà i Prats, tanquen la llista

EDUCACIÓ

Els Mossos desmantellen dues plantacions interiors

Protestes a l'Institut per la cancel·lació d'excursions i viatges L'alumnat de 3r i 4t d'ESO va fer una protesta el passat 16 d'octubre al pati MEDI AMBIENT

L'ACA endarrereix les depuradores pendents Són 8 projectes que estaven previstos construir abans del 2027 MEDI AMBIENT

La pluja d'octubre salva la colza S'espera una bona temporada per als camps tot i l'augment de costos CULTURA El passat diumenge es va fer la presentació dels tres grups d'aquesta temporada i l'equip de 4a Catalana va jugar contra el Corcó.// F: CLÀUDIA MARTÍN COMAS

El nou camp de gespa artificial ja és una realitat a Olost El futbol es va recuperar el 2024 i ha calgut una inversió de prop de 500.000 €

Mar Pujol publica D'aquesta aigua no en beuré És el tercer disc de la cantautora pradenca

LA SOLAPA

Núm. 628

EDITORIAL

Els drets no es toquen EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars. DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909 REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans. PUBLICITAT, CONTINGUTS I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas i Carolina Font Usart CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria

Hem decidit fer vaga. Ha estat una decisió fàcil. Fa anys, massa anys, que veiem com potinegen els nostres drets. Retallen els serveis públics en pro d'una suposada eficiència, quan el que fan és privatitzar-los. Mercadegen amb l'habitatge, com si fos una cosa de la qual hom pogués prescindir. I mentre uns malden per a arribar a final de mes, els altres, pocs i sempre els mateixos, continuen enriquint-se i acusant els més febles dels mals del món. Hem de normalitzar que els nostres drets més bàsics esdevinguin privilegis? No! L'habitatge,

LLAVÒRENS

FOTO: Autor desconegut. Arxiu Baldiri Selva ANY: 1950 LLOC: Sant Boi de Lluçanès

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

DISSENY_ Maria Conill Hernández COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.

l'educació i la sanitat no són mercaderies, no han de ser rendibles, han de ser útils i han de ser per a tots. Quedar-se a casa, com si res no passés, també és una decisió, però no és la nostra opció. S'estan convocant comitès oberts arreu del territori, també al Lluçanès, així com ben segur que apareixeran convocatòries als vostres llocs de treball per si voleu participarhi. És per això que el pròxim 11 de novembre, a LaRella, parem. Perquè no n'hi ha prou amb reivindicar els nostres drets, ara cal sortir a defensar-los.//

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

Arribat l’agost era temps de batre. Les feines del segar, garbejar i fer els modolons a les eres havien acabat. Les eres quedaven plenes d’unes construccions d'una mida semblant a la d'un paller, però fetes amb les garbes dels cereals que s’havien segat. Allà esperaven l’arribada de la màquina de batre que separaria el gra de la palla. Amb la palla trinxada que sortia per un llarg tub, el palleraire l’anava distribuint tot conformant el que havia de ser el nou paller. A la fotografia es distingeix prou bé la indumentària amb barret, mocador al coll i ulleres per resguardar-se tant com es podia de la pols. Per la vista del poble de Sant Boi es descobreix que era al Mas Pujols on s’estava batent.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt. LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport del Departament de Recerca i Universitats i:

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

29 d'octubre de 2026

Protestes a l’Institut per la cancel·lació d’excursions i viatges La direcció diu que el claustre ho tornarà a debatre, però critica les “actituds incíviques” en la protesta del dia 16

FORMACIÓ

La Mancomunitat entra al Consell de Formació i Empresa del CFPI de Vic

ja es plantejaven canviar abans del conflicte. El director assenyala que fer pernoctacions cada curs és un model massa feixuc per a les famílies pel cost econòmic i recorda que el professorat es queixa que no cobra les sortides com caldria. També indica que la decisió es va comunicar a les famílies entenent que elles ho traslladarien als alumnes.

Els joves de 3r i 4t d'ESO durant la reivindicació.//

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas

Alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer han iniciat una protesta per expressar el seu desacord amb el fet que les vagues del professorat els deixin sense excursions ni colònies durant aquest curs. En un comunicat remès a LaRella, els estudiants expliquen que entenen que “els professors tenen dret a reivindicar unes millors condicions” i que “les seves demandes són importants”, però lamenten que se senten com una “moneda de canvi” perquè aquesta mesura els acaba perjudicant directament. “Les excursions i les colònies són una part important de la nostra experiència educativa, ja que ens permeten aprendre d’una manera diferent, conviure amb els companys i viure experiències que van més enllà de les classes”, remarquen. Així mateix, l'alumnat posa el punt de mira en la contradicció d’una situació en què “es lluita per millorar l’educació i el benestar de l’alumnat” mentre se’ls deixa sense unes activitats “que també considerem

importants per a la nostra educació”. “No volem impedir que els professors defensin els seus drets, sinó demanar que també es tinguin en compte els nostres i que no siguem nosaltres els qui acabem assumint les conseqüències”, afegeixen. L'AFA APOSTA PER LA MEDIACIÓ Davant d'aquesta situació, l'AFA evita posicionar-se, però ha traslladat al claustre la inquietud de les famílies per tal de saber si es plantegen revisar la decisió unilateral de cancel·lar les excursions. “Parlem amb l'institut i amb les famílies, recollim les queixes i vetllem pel bon clima”, remarquen des de l'associació. EL CLAUSTRE HO TORNARÀ A VOTAR El director del centre, Ferran Ferrero, explica a LaRella que divendres passat el Consell de Delegats es va reunir amb la direcció per demanar que es replantegi la mesura. La petició es votarà al pròxim claustre, on inicialment es va decidir per majoria no fer sortides. Ferrero obre la porta a reconsiderar el viatge de final d'etapa de 4t d'ESO, però descarta el de 3r, que

L’INSTITUT RETREU ACTITUDS INCÍVIQUES DELS ALUMNES El 16 d’octubre la protesta es va fer sentir al pati de l’institut, en una convocatòria que la direcció del centre remarca que no comptava amb cap autorització. Ferrero detalla que, tot i així, es va permetre la concentració al pati per "no generar més tensió". La majoria va tornar a l'aula les dues últimes hores, menys un grup reduït que va marxar de l'institut sense permís, un fet que considera "molt greu". En una carta adreçada a les famílies per demanar-los la seva col·laboració, l’equip directiu diu que entén perfectament la situació, però recorda que quan l’alumnat és al centre és per assistir a classe i fer les activitats lectives corresponents. “Han tingut espai i temps per expressar el seu malestar”, afegeixen en el text, on destaquen que durant la jornada hi va haver “actituds incíviques” com l’ús de mòbils, el tir de petards i, asseguren, la preparació de material per encendre una foguera. Les últimes setmanes hi ha hagut concentracions similars en diferents centres i poblacions de Catalunya, algunes de les quals, com en el cas de Manresa, fins i tot han acabat amb la detenció de menors per desordres públics.//

Constitució del Consell de Formació i Empresa.// F:INSTITUT DE VIC

La Mancomunitat de municipis del Lluçanès és un dels agents que forma part del Consell de Formació i Empresa del Centre de Formació Professional Integrada de l'Institut de Vic, que es va constituir el passat mes de setembre. L'Institut de Vic és un dels 58 centres de formació professional Integrada que hi ha actualment a Catalunya. Aquest òrgan reuneix diferents agents socials, així com representants d'empreses, sindicats i administracions del territori, amb la voluntat de "ser capaços de copsar les necessitats del territori i donar-hi una resposta formativa", tal com explica el director de l'Institut de Vic, l'olostenc Cris Estrella. En aquest sentit, Estrella apunta que encara no s'ha començat a treballar amb cap projecte concret al Lluçanès, però que la seva voluntat és donar suport a qualsevol iniciativa de formació que es desenvolupi al territori i afegeix que considera que "si el Lluçanès impulsa l'Escola d'Oficis és important estendre la mà". Per la seva banda, Montse Boladeres, vicepresidenta de la Mancomunitat del Lluçanès, explica que és rellevant formar part d'aquest òrgan perquè des d'allà es decidiran quines formacions necessàries per al territori es podran dur a terme. Boladeres afegeix que aquesta formació adaptada, com estan fent amb l'escola d'oficis, “és una manera d'arrelar la gent al territori i fer front a l'envelliment". L'escola d'oficis ha acabat el tastet de mecànica i ara s'està desenvolupant el de construcció.// CFU

LaRella | 3

NOTÍCIES

POLÍTICA

Peraire i Poch, els dos noms lluçanesos a la llista d’Esquerra al Congrés

Núm. 628

L'ACA ajorna la construcció de les noves depuradores del Lluçanès Inicialment, l'ACA havia previst executar 8 projectes entre el 2023 i el 2027, aquests s'han ajornat al període 2028 - 2039 LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Peraire durant l'assemblea d'ERC a la Catalunya Central.// F: ERC

El 29 de novembre se celebren eleccions a les Corts de l'Estat espanyol. El Lluçanès hi tindrà presència a la llista que presenta Esquerra Republicana de Catalunya per la demarcació de Barcelona. El número 15 de la llista per al Congrés l'ocupa Isaac Peraire. L'exalcalde de Prats de Lluçanès i exdirector de l'Agència de Residus de Catalunya, va ser elegit com a representant de la regió de la Catalunya Central en l'assemblea del partit celebrada el dijous 15, amb el 83,9 % dels suports. No és la primera vegada que Peraire figura en una llista al Congrés, ja que el 2011 va ocupar la 9a posició, en aquell moment com a representant de les JERC, les joventuts del partit. Per altra banda, el terrassenc Cesc Poch, amb vincles a Sant Martí d'Albars, ocupa l'11a posició de la mateixa llista. El partit va treure 4 diputats a la província a les últimes eleccions estatals, el 2023// PAT

MEDI AMBIENT

Fumiguen per controlar la processionària del pi

L'Agència Catalana de l'Aigua havia previst una inversió entre el 2023 i el 2027 de gairebé 4 milions d'euros per construir i ampliar 8 depuradores al Lluçanès. Aquest estiu des de l'ACA van fer saber al Consell Comarcal d'Osona, ens que gestiona el servei de depuradores, i als ajuntaments del Lluçanès que l'execució de les obres de les noves depuradores es passava al període 2028 - 2039. Des de l'ACA expliquen que estan treballant en la redacció del Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes (PGSAC) 2028 -2039, que contempla les inversions que es faran, i que, la intenció és que les actuacions previstes al Lluçanès quedin recollides en el primer període del pla, entre el 2028 - 2033. Tot i això afegeixen que l'execu-

A Sant Martí han fet les obres del clavegueram prèvies a la construcció de la depuradora.// F:AJSTMARTI

ció queda subjecte a la disponibilitat pressupostària. SENSE DEPURADORES Al Lluçanès només hi ha cinc pobles amb depuradores que donen servei a tot el municipi: Alpens, Sant Boi de Lluçanès (que dona servei a Sobremunt), Prats de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra. El PGSAC 2023 - 2027 incloïa la construcció de les depuradores

INFRAESTRUCTURES

Finalitzen les obres d'arranjament del Pont de Monclús

de Sant Martí d'Albars, Olost (ampliació) Sant Bartomeu del Grau, Lluçà, l'Alou, Oristà, la Torre i Perafita. L'alcaldessa de Lluçà, Glòria Colom, denuncia que aquesta decisió de l'ACA afecta els pobles petits "on encara tenim els rius i rieres prou nets, però si hem d’esperar deu anys més a tenir un sistema de sanejament d'aigües residuals com cal, farem tard".//

ENERGIES RENOVABLES

Prats de Lluçanès finalista a la segona edició dels premis ALEO

Una de les avionetes, la setmana passada, als Tossals.// F: IMMA COSTA

En diferents punts de la comarca s’estan duent a terme els tractaments preventius per controlar la plaga de la processionària del pi. Els treballs amb avionetes van començar el 5 d’octubre i es poden allargar fins al 4 de desembre. La processionària comença a fer-se visible quan apareixen les primeres bosses blanques als pins, senyal de l’activitat de les erugues. El tractament s’aplica amb productes fitosanitaris d’origen biològic que actuen específicament contra les erugues i no afecten la resta de fauna. Pel que fa al Lluçanès, la fumigació es realitza amb mitjans aeris (avió i helicòpter), una tècnica habitual per cobrir grans extensions forestals. Les zones de la comarca on es durà a terme seran les situades entre Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès, Santa Cecília de Voltregà i les Masies de Voltregà; entre Alpens i Santa Eulàlia de Puig-Oriol, i entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau, concretament a la zona d’Alboquers.// XBV LaRella | 4

Els equipaments esportius i escolars amb plaques.// F: AJ PRATS El pont de Monclús després de la rehabilitació.// F: CASTELLOT

Aquesta setmana finalitzaran les obres d'arranjament del pont de Monclús. Així i tot, no s'obrirà el pas de vehicles fins a mitjans de novembre. El 9 de novembre s'obrirà el pas per a vehicles grans, és a dir, de més de 2.500 kg, com són camions, tractors i remolcs. A partir del dia 2, hi podran passar vehicles petits. El pont de Monclús va ser un dels ponts que va quedar malmès per la rierada de la nit del 4 de juny. Aquest pont queda partit entre Santa Maria de Merlès i Lluçà, però van acordar que fos aquest últim municipi el que assumís la rehabilitació. Aquesta setmana començaran les obres de rehabilitació del pont de les Heures. El cost de les obres s'ha finançat a través de la Diputació de Barcelona.//CFU

Els guardons impulsats per l’Agència Local d'Energia del Consell Comarcal d’Osona (ALEO) reconeixen les millors iniciatives dels ajuntaments i les entitats locals que treballen per avançar cap a un model energètic més sostenible. L’Ajuntament de Prats de Lluçanès ha estat finalista en aquesta edició dels premis en la categoria de l’Acció Pionera pel projecte solar de la zona esportiva i educativa de Prats de Lluçanès, per integrar l’energia fotovoltaica en aquests equipaments esportius, crear refugis climàtics i compartir-ne l’energia amb la comunitat energètica local. L’any passat Alpens va rebre el premi d’aquesta mateixa categoria per ser un dels primers municipis a cedir una teulada municipal, instal·lada a l’edifici de la Fàbrica Vella, per facilitar els primers passos d’una comunitat energètica local.// XBV

NOTÍCIES

29 d'octubre de 2026

Desmantellen dues plantacions de marihuana al Lluçanès en dos dies

LA COLUMNA

L’operatiu de Perafita acaba amb un detingut i la localització de 1.040 plantes en un habitatge, mentre que a Oristà se n’han trobat unes 200 més Anna GORCHS FONT

PERAFITA / ORISTÀ Per_ Pol Asensi Turigas

Els Mossos d’Esquadra han desmantellat dues plantacions de marihuana al Lluçanès en dues actuacions policials efectuades dijous i divendres, 22 i 23 d’octubre, a Perafita i Oristà. En el primer cas, els agents van localitzar 1.040 plantes en un habitatge i van detenir un home de 35 anys. L’endemà, en una altra actuació a Oristà, van trobar unes 200 plantes més. Les dues intervencions s’han produït en dies consecutius, tot i que corresponen a investigacions diferents. L’actuació de Perafita va començar a primera hora de dijous al matí amb un ampli desplegament policial. Diverses furgonetes i vehicles dels Mossos d’Esquadra, alguns sense logotipar, es van concentrar en un habitatge de la perifèria del poble. Els agents hi van fer una entrada i escorcoll judicial després de diverses setmanes d'investigació, iniciada al setembre arran del coneixement de la possible existència d’una plantació de marihuana. El dispositiu es va allargar durant unes quantes hores. A l’interior de la casa, els Mossos van localitzar més de cinc estances dedicades al cultiu, amb un total de 1.040 plantes de marihuana

Mirada gegant

Un furgó dels Mossos d'Esquadra al registre de Perafita, el passat dijous 22 d'octubre.// F: PAT

en diferents estats de creixement. Cada estança disposava d'una instal·lació complexa amb pantalles de llum, ventiladors, filtres d'olor, aparells d'aire condicionat i extractors d'aire. Segons fonts policials, es tracta d’un cultiu d’una dimensió considerable per a una instal·lació d’aquest tipus. Els agents també van detectar que el subministrament elèctric estava connectat de manera fraudulenta a la xarxa. Durant l'operatiu, els Mossos van localitzar un home de 35 anys, que va quedar detingut per un presumpte delicte contra la salut pública i un delicte de defraudació de fluid elèctric. TROBADA INESPERADA A ORISTÀ L’endemà, divendres al matí, els

Mossos van localitzar una segona plantació de marihuana en un immoble de la plaça Major d’Oristà. En aquest cas, l’actuació es va produir en el marc d’una entrada judicial vinculada a una investigació sobre un altre tema que porten els jutjats de Ripoll. Durant l’escorcoll inicial, els agents es van trobar unes 200 plantes de marihuana i van desmantellar la instal·lació. La troballa ha donat lloc a una nova investigació dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial de la Catalunya Central per aclarir els fets relacionats amb el cultiu. La investigació que havia motivat l’entrada judicial continua el seu curs de manera independent. Per ara, no hi ha cap persona detinguda en relació amb l'actuació concreta a Oristà.//

NOUS AL DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS

Els meus fills són uns entusiastes dels gegants, les bèsties de foc, els diables i tota mena de figures de cultura popular. A mi, aquest món sempre m’havia agradat, però potser tampoc em despertava un interès especial. Els gegants són tan presents en les festes dels nostres pobles que, de vegades, acabem normalitzant que hi participin, sense ser prou conscients de tot el que representen. Ha estat gràcies als meus fills que he aprofundit en aquest món. Perquè un gegant és molt més que una figura que balla al ritme de les gralles. És una porta d’entrada a la història. Darrere seu hi podem descobrir els orígens d’una població, danses, tradicions i llegendes que han passat de generació en generació. També hi ha una dimensió artística: cada figura neix d’una idea, d’un dibuix, d’un modelatge, i moltes vegades té una música que la identifica. A banda, saber d’on són els gegants ens permet conèixer pobles i ciutats i situar-los en el mapa. No voldria passar per alt que el centre de tot plegat són les persones que fan possible que aquestes figures surtin al carrer i cobrin vida. Persones que hi dediquen temps, esforços i il·lusió i que, de manera desinteressada, mantenen vives les colles i les tradicions. Des de qui assaja les danses o toca un instrument fins a qui porta un gegant, en té cura o ajuda a organitzar una trobada, tothom té un paper imprescindible. Sense aquesta implicació col·lectiva, els gegants serien només figures immòbils. Fa poc, el Lluçanès ha celebrat la V Trobada de Cultura Popular, a Sant Bartomeu del Grau. Una jornada que va reunir les colles geganteres de la comarca, acompanyades de grallers, bastoners, estelladors, capgrossos i gegantons, i també dels castellers del Lluçanès. La festa va comptar també amb la participació de les colles de diables d’Olost i Alpens, que van omplir de foc la vetllada. Com passa en tants àmbits, segur que hi ha alts i baixos i que les colles viuen moments de més empenta i d’altres de més dificultat. Sigui com sigui, trobades com aquesta demostren que hi ha ganes, compromís i futur. Potser no sempre som prou conscients del valor de la cultura popular perquè la tenim massa a prop. Jo he necessitat la mirada entusiasta dels meus fills per adonar-me’n. Mentre hi hagi infants que mirin els gegants amb els ulls ben oberts i persones disposades a fer-los ballar, la nostra cultura continuarà ben viva.//

LaRella | 5

NOTÍCIES

Núm. 628

PAGESIA

Pagesos del Lluçanès van a la manifestació de Barcelona

El Parlament reclama més expedicions a la línia d’autobús entre Berga i Vic La Comissió de Territori i Habitatge aprova per unanimitat demanar al Govern que atengui la petició, una millora que figurava al pla de xoc del 2026 LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

Els concentrats a Barcelona.//

Sota el lema “Sense pagesia: ni país ni futur” es van reunir 200 tractors i 1.000 persones a Barcelona per reclamar una reforma immediata i una d’estructural per al futur de la pagesia. La trobada tenia la finalitat de donar visibilitat a la vida real de la pagesia, i comunicar la falta d’ajuts urgents que necessiten per sortir de la crisi. A més, de l’augment imparable de costos i la competència de països amb condicions desiguals. També van reivindicar solucions als danys de senglars i conills. El Lluçanès és un territori que viu sota aquests problemes, i per això, des de la comarca es van desplaçar fins a Barcelona una desena de pagesos i 2 tractors.//

MÓN RURAL

Mobilització a Móra d’Ebre per defensar el món rural

El Parlament de Catalunya reclama al Govern que incrementi les expedicions de la línia d’autobús 476, que connecta Berga, el Lluçanès i Vic. La Comissió de Territori i Habitatge va aprovar per unanimitat (menys Aliança Catalana, absent a la comissió), el dimecres 14 d’octubre, un punt d’una proposta de resolució de la CUP sobre la mobilitat del Berguedà que insta l’executiu a atendre a curt termini la petició de reforçar aquesta línia i a estudiar millores en les connexions amb les comarques veïnes. La petició arriba després que diversos ens locals del Berguedà, el Lluçanès i Osona reclamessin un augment del servei. La línia 476 actualment disposa de tres expedicions diàries de Vic a Berga i quatre en sentit invers, a més de serveis parcials entre Vic, Olost i Prats de Lluçanès els dies feiners. Els dissabtes, l’oferta és més reduïda i els diumenges i festius no hi ha servei. La millora ja estava prevista en el segon pla de xoc del Govern per reforçar el transport públic interurbà, dotat amb 21,5 milions d’euros per actuar en més de 90 línies de tot Catalunya. El pla anunciava reforços a la línia 476 durant el 2026, però, de moment, encara no s’han materialitzat. La millora també havia estat reclamada el 2025 a través de mocions impulsades per l’Associació per a

Dos autobusos fent parada a Olost.// F: PAT

la Promoció del Transport Públic (PTP), aprovades, entre d’altres, pels ajuntaments de Vic, Berga, Olost i Sant Martí d’Albars. L’acord parlamentari, però, no comporta l’aplicació automàtica dels reforços, sinó que insta el Govern a atendre la petició. Mentrestant, el nou mapa de transport públic continua endarrerit després que la Generalitat prorrogués les concessions actuals fins al 2034, fet que manté pendent la reorganització del servei a tot el Lluçanès. LA PTP DENUNCIA LES MANCANCES DEL TRANSPORT PÚBLIC AL LLUÇANÈS Paral·lelament, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic va exposar al Parlament diverses deficiències del transport públic d’Osona i el Lluçanès en una compareixença davant la comissió encarregada de fer el seguiment de la implantació de l’Agenda Rural. La intervenció va anar a càrrec

d’Arnau Comajoan, membre de la junta de l’entitat i de la delegació d’Osona i el Lluçanès. Entre els casos exposats hi ha el de la línia 496, que connecta Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Oristà i Olost a demanda. Segons la PTP, la ubicació de la parada d’Oristà no coincideix entre els horaris de l’operador, l’aplicació per sol·licitar el servei i els cercadors de la Generalitat i de l’ATM. A més, durant la compareixença, Comajoan va intentar comprovar personalment on s’aturava l’autobús, però el vehicle no es va presentar a Prats de Lluçanès a l’hora prevista, malgrat haver-lo sol·licitat. La PTP també va recordar el cas de la Torre d’Oristà, on el servei d’autobús arribava a circular només un cop l’any, una situació que va tenir ressò internacional el 2016, fins i tot al diari britànic The Times. Des d’aleshores, el servei no s’ha tornat a prestar i el nucli continua sense transport públic.//

ALIMENTACIÓ Presentació de la mobilització "Volem pobles vius".//

55 entitats convoquen una mobilització de país a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) contra la destrucció dels espais rurals i a favor del reequilibri territorial. La mobilització tindrà lloc el 15 de novembre al municipi afectat pel macroprojecte de gigafactoria d’intel·ligència artificial. Sota el lema “El món rural no està en venda”, els manifestants exposen la seva oposició al PLATER i al projecte de llei de simplificació dels tràmits ambientals i urbanístics. Durant aquests últims mesos, el Lluçanès també s'ha mobilitzat tant socialment com administrativament davant del PLATER. A més, la mobilització busca reivindicar una pagesia arrelada i uns pobles vius, on els recursos i el futur estiguin al servei de la gent, amb accés a l’habitatge, oportunitats per viure i treballar al territori, entre d’altres. S’ha organitzat un autobús des de Manresa, a dos quarts de nou del matí, per arribar fins al punt de manifestació.// RED LaRella | 6

El Soler de n’Hug rep un reconeixement pel seu nou projecte: La Castanyissa PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

El Soler de n’Hug, una granja familiar de Prats de Lluçanès dedicada a l’agricultura i a la ramaderia, ha rebut el reconeixement de l’Ajuntament de Viladrau al millor nou producte elaborat amb castanya. El guardó reconeix el projecte impulsat ara fa un any per la granja i Castanya de Viladrau, amb l’objectiu de vincular

Els productors premiats.//

el territori i la tradició a través de la gastronomia. El reconeixement es va saber el passat dissabte 24 d'octubre, en

el marc de la Fira de la Castanya de Viladrau. La iniciativa consisteix a alimentar porcs amb castanyes per, després, elaborar productes carnis com el fuet, la llonganissa i les hamburgueses amb la carn d'aquests animals. Aquesta és una proposta que combina els productes del territori amb els sabors característics de la tardor i que el jurat del concurs va valorar amb molt bons ulls.//

REPORTATGE

29 d'octubre de 2026

Alpens és el poble més ric del Lluçanès amb una renda mitjana de 21.000 € per habitant · Olost i Santa Maria de Merlès completen el podi de la renda més alta de la comarca · El conjunt de la comarca se situa en els 17.776 € per habitant de mitjana LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Alpens, Olost i Santa Maria de Merlès són els municipis més rics de la comarca, segons l'últim Atles de la distribució de la renda a les llars publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les dades, publicades el passat 19 d'octubre i corresponents a l'any 2024, mostren un augment de la renda mitjana neta per habitant a gairebé tots els pobles del Lluçanès. Destaca l'increment de Sant Bartomeu del Grau, que ha estat de més del 10 % respecte a l'any anterior. PER SOBRE DE LA MITJANA DE CATALUNYA Segons l'INE, la renda neta mitjana per habitant a Catalunya el 2024 va ser de 17.282 €. Dels 12 municipis del Lluçanès amb dades publicades (per secret estadístic no es publiquen les dades de Sobremunt), 10 estan per sobre de la mitjana. Si ho comparem amb les dades del 2023, la renda neta mitjana catalana era de 16.461 €. Llavors només 8 dels 12 municipis estaven per sobre d'aquesta xifra. ELS POBLES MÉS RICS Alpens és, un any més, el municipi més ric del Lluçanès amb una renda neta mitjana per habitant de 21.037 € el 2024. Si ampliem la comparació a Osona, se situa com el 6è municipi amb la renda més alta de les dues comarques. El segon municipi amb la renda més elevada del Lluçanès és Olost, amb una mitjana de 19.579 €. En tercer lloc, hi trobem Santa Maria de Merlès amb una renda de 19.135 €. Al capdevall de la classificació hi ha Lluçà, amb 16.741 € i Prats de Lluçanès, amb 16.892 €.

RENDA NETA MITJANA PER PERSONA MITJANA LLUÇANÈS 2024 | 17.776 € 2023 | 16.779 €

ALPENS 2024 | 21.037 € 2023 | 19.367 €

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 2024 | 17.506 € 2023 | 17.461 € LLUÇÀ PERAFITA

2024 | 16.741 € 2023 | 15.899 €

SANTA MARIA DE MERLÈS 2024 | 19.135 € 2023 | 19.187 €

%. Després, segueix Olost, amb un creixement del 9,23 %, Sant Boi de Lluçanès amb un 8,86% i Alpens amb un 8,62 % de creixement de la renda neta ELS POBLES AMB mitjana per habitant. CREIXEMENT Al mig, amb un creiSant Bartomeu del MODERAT xement més continEl creixement de la gut hi trobem Sant Grau i Olost són els renda al lluçanès end'Albars amb un dos municipis on més Martí tre el 2023 i el 2024 7,05 %, Sant Feliu Sasincrementa la renda serra amb un 6,71 % i ha estat desigual, situant-se en una forLluçà amb un 5,30 %. mitjana quilla entre el 2 % i Aquests municipis el 10 %. han crescut per sobre Sant Bartomeu del de la mitjana de CaGrau és el municipi talunya, que entre el que el darrer any ha experimentat 2023 i 2024 créixer un 4,98 %. un creixement més elevat: el 10,56 Per sota del creixement mitjà de

2024 | 17.328 € 2023 | 16.927 € SANT MARTÍ D'ALBARS

2024 | 18.686 € 2023 | 17.165 €

2024 | 18.613 € 2023 | 17.388 €

SOBREMUNT

PRATS DE LLUÇANÈS 2024 | 16.892 € 2023 | 16.327 €

SANT FELIU SASSERRA 2024 | 17.635 € 2023 | 16.526 €

SANT BOI DE LLUÇANÈS

Sense dades

OLOST 2024 | 19.579 € 2023 | 17.924 €

SANT BARTOMEU DEL GRAU 2024 | 17.167 € 2023 | 15.527 €

ORISTÀ 2024 | 17.291 € 2023 | 16.539 €

Catalunya hi trobem Oristà amb un creixement del 4,55 %, Prats amb un creixement del 3,46 %, Perafita amb un 2,37 % i Sant Agustí de Lluçanès, amb un 0,26 %. Pel que fa a Santa Maria de Merlès, entre el 2023 - 2024 la seva renda mitjana ha baixat un 0,27 %, sent l'únic municipi del Lluçanès que baixa. En conjunt, les dades del reportatge situen l'increment de la renda mitjana del Lluçanès en el 5,94 % entre el 2023 i el 2024, en passar dels 16.779 € als 17.776 €. A Catalunya, l'augment durant el mateix període ha estat del 4,98 %. LES COMARQUES VEÏNES Segons l'Idescat, la renda mitjana per

habitant a Osona el 2023 va ser de 16.017 €. Cal tenir en compte, però, que la mitjana s'ha calculat tenint en compte els municipis del Lluçanès. Per tant, aquesta comparació és orientativa i no un retrat real. Al Berguedà, la renda mitjana va ser de 15.841 €; al Bages va ser de 15.665 €, i al Ripollès de 16.520 €. Tots aquests valors queden per sota de la mitjana del Lluçanès, que el 2023 va ser de 16.779 €. Cal tenir en compte que les dades referents al Lluçanès són d’elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’INE i que la mitjana no inclou Sobremunt, ja que, per secret estadístic, les dades d'aquest municipi no estan disponibles.// LaRella | 7

LA SOBRETAULA FESTA MAJOR

Núm. 628

FESTA MAJOR

FESTA MAJOR

Entre roures i pedra, la Animalades a la Festa cançó dedicada al Lluçanès, Major de Sobremunt s'estrena a Sant Martí

LaRella | 8

Aquest any l'activitat infantil serà el dissabte 14.// F: ARXIU

Imatge del Pregó, inici de la festa, l'any passat.// F: ARXIU

La Festa Major de Sant Martí d'Albars començarà amb el concert d'Albert Lario i Ferran Orriols, un concert a quatre mans que inclourà l'estrena de la seva nova cançó Entre roures i pedra, dedicada al Lluçanès, d'on són els dos autors. La cita serà el divendres 6 de novembre, al local social de la Blava, a les 9 del vespre. La festa major seguirà el dissabte 7 amb un taller de creació d'objectes de llana a la tarda. El mateix dia també es farà el sopar de Festa Major i el ball amb La Band Gogh, que repeteixen un any més a la seva cita santmartinenca. Enguany, les activitats per a la canalla es faran el cap de setmana següent, el dissabte 14. Xics i grans podran gaudir del surf mecànic, el gira salta, el grand prix i la pista americana, tot plegat amanit amb un bon berenar i el punt final del Mag Nil.//CFU.

Amb un cartell divertit que mostra tots els animals del poble, (Sant Martí) de Sobremunt anuncia la programació de la seva festa major, que enguany se celebrarà el cap de setmana abans de l’11 de novembre. Divendres, la família Ordeig conduirà el pregó a dos quarts de nou del vespre. Seguidament, serà el torn del ja tradicional sopar del Tomeu, on cadascú porta el seu, enguany amenitzat amb diferents jocs. Dissabte a la tarda, a l’entorn de l’Ajuntament hi haurà el làser tag, un joc esportiu. Cap al vespre, hi haurà el sopar de festa major a la Sala Polivalent del Molí, amb una nit plena de música i bon ambient amb: The Blackiss i Pascual i els Desnatats, que ja han vingut diverses vegades a la comarca. La festa no s'acaba aquí: el següent dimecres, dia 11, hi tindrà lloc la missa en honor al patró Sant Martí abans de l’arrossada popular.//XBV

LA SOBRETAULA FIRA

29 d'octubre de 2026

A Sant Feliu Sasserra ja ho tenen tot a punt per a la Fira de les Bruixes d'enguany El dissabte 31 se celebrarà un any més la Fes-ta Bruixa a la plaça de l'Església. L'espectacle d'enguany es diu Victòria queda afegir-hi moltes ganes i una pregunta: quina nova història ens tenen preparada aquest any? Perquè hi ha històries que no només s’expliquen, sinó que es viuen. I, d’això, la gent de les Bruixes de Sant Feliu, en sap un munt.

La bruixa Valentina, protagonista de l'any passat, durant Els Turments.// F: ARXIU

SANT FELIU SASSERRA Per_ Carolina Font Usart

El duet format per la Maria Ballús i la Mar Solà torna a posar-se al capdavant de la direcció artística de la Fira de les Bruixes. Aquest és el segon any que Ballús i Solà dirigeixen la part artística de la Fira. L'any passat, servidora

va quedar embadalida amb la seva direcció i aquests dies, preparant aquest text, he volgut recordar què vaig escriure el 2025. Recupero, doncs, la frase que tancava la crònica que podeu llegir a LaRella 606 "Una direcció artística que, sense oblidar-se d'on venen, han sabut començar de nou la seva pròpia història". I ara, un any després, només em

MÉS PARADES QUE MAI Ja fa dies que els organitzadors de la Fira van amunt i avall per tenir-ho tot a punt. De moment, segons expliquen, aquest any hi haurà més de 120 parades el dia de la Fira, i en tancar aquesta edició ja hi havia més de 110 reserves per autocaravanes. Segur que moltes d'aquestes arribaran el dia abans per gaudir de la Fes-ta Bruixa. Enguany, Júlia Santiró s’encarrega de la dramatúrgia de Victòria, l’espectacle creat pels Q-fois que donarà el tret de sortida als actes de la Festa i que, de segur, tornarà a omplir la plaça de l'Església. La nit continuarà amb el concert de Hey Pachucos i el DJ Rutxo.//

LaRella | 9

FIRA

29 d'octubre de 2026

CULTURA "Fins les planes del Quixot, del Perot El grup Viure a Olost sempre en quedarà record"

Aquest any les actuacions teatrals es concentraran al matí i el diumenge a la tarda hi haurà els balls i el concert de Ferran Orriols

Una imatge de la ballada de gegants de l'any passat, el diumenge a la tarda.// F: ARXIU

OLOST Per_ Xènia Ballús Vila

El poble d’Olost es traslladarà al segle XVII el pròxim diumenge 8 de novembre i acollirà la Fira del bandoler del Lluçanès, Perot Rocaguinarda. Durant tot el dia, els carrers del poble s’ompliran d’artesans i productors, a més de les diferents actuacions teatrals.

Enguany, les actuacions teatralitzades es concentren al matí i començaran a tres quarts d’onze del matí amb la sortida dels personatges, acompanyada de música tradicional. A les dotze del migdia s'iniciaran les escenes, que succeiran de manera lineal fins a les 2 i que seran presentades per dos joglars a través de versets. Durant tot el matí, també es faran visites guiades a l’Espai Perot Rocagui-

narda per descobrir la història del bandoler del Lluçanès. La Fira continuarà amb la Tarda Bandolera. Serà el torn dels jocs tradicionals, la rondalla amb Isaac Morera i L’origen de la llegenda. Finalitzarà amb l’actuació dels petits bandolers amb l’acompanyament dels Gegants d’Olost i l’actuació musical de Ferran Orriols, de la Torre d’Oristà, amb alguna cançó pròpia dedicada al Perot. També, com és habitual, el dia abans ja hauran començat les activitats relacionades amb la Fira, amb el taller infantil de Foc per als més petits, organitzat per Els Cremats d’Olost. També, tot seguit, a les 7 de la tarda a l’Espai Perot Rocaguinarda s’hi podran veure dues projeccions audiovisuals organitzades pel Club Excursionista Via Fora: El gat fer: el felí dels boscos lluçanencs del Grup de Recerca en Carnívols de Catalunya (Felis - ICHN) i Wet lines: una aventura de bikepacking, senderisme i packrafting de Sònia i Eloi (@wheelprintstories).//

prepara panells per descobrir la història

El poble d'Olost.// F: CONSORCI

El grup d'olostencs i olostenques que van fer els llibres Viure a Olost i Santa Creu han seguit treballant amb dos projectes. Per una banda, i des de ja fa uns mesos, el cineclub mensual Olost Espai de Cinema, i per l'altra, l'elaboració de diversos cartells explicatius de la història, del patrimoni o de persones d'Olost. Aquests cartells, el contingut dels quals ja està a punt, es repartiran per diferents llocs d'interès del municipi, formant quatre itineraris per divulgar la història i el patrimoni del poble. Cada itinerari es marcarà amb un color identificatiu. Als panells, a més de la informació destacada, també hi haurà un QR per ampliar-ne el contingut. El grup preveu que els cartells s'instal·lin durant el 2027 gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament d'Olost i la Diputació de Barcelona.// PAT

LaRella | 11

CULTURA

29 d'octubre de 2026

Mar Pujol surt del rebost per endinsar-se en un mateix riu La cantautora presenta D’aquesta aigua no en beuré, deu cançons que exploren les contradiccions i reivindiquen la necessitat d’aturar-se

Pujol al concert de preestrena que va fer en el marc del Mercat de Música Viva de Vic.// F: MMVV

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Nerea Sánchez Moreno

Mar Pujol va publicar el passat 16 d’octubre el seu tercer treball discogràfic sota el segell de Hidden Track Records. Aquest disc veu la llum dos anys i mig després de Cançons de rebost (2024) i quatre anys més tard del llançament de Trepa (2022), el seu primer EP autoeditat. Pujol amplia el seu univers musical amb una perspectiva més densa

i madura, amb una voluntat més expansiva i amb la contradicció com a motor per donar vida a les cançons. Emergeix del paisatge d’interior de Cançons de Rebost i proposa, des d’una mirada més àmplia, un exercici d’honestedat que posa en dubte aquelles certeses que, sovint, necessitem afirmar quan volem sentir-nos algú o part d’alguna cosa. Les noves cançons habiten un paisatge líric on res és del tot determinant o determinat, on la fragilitat conviu amb la fortalesa, la rigidesa

amb la fluïdesa; i les seves lletres transiten entre l’amor, el temps, les contradiccions, les arrels, la llum i l’aigua. Gravat i produït per Jordi Matas i Joan Pons al teatre de Ca l’Eril, l’àlbum manté la sonoritat, de la conjunció entre la veu i la guitarra clàssica pròpies de l’artista lluçanenca. Les cançons són dotades, alhora, de la profunditat que hi aporten les veus i el violoncel de Bruna González, músic que des de fa temps l’acompanya en el projecte. El disc compta amb les col·laboracions de les artistes Carmen Aciar, Rita Payés i Sílvia Pérez Cruz en tres de les seves cançons. Com ja havia fet anteriorment, Mar Pujol posa melodia i accent a un poema, aquesta vegada, de l’autora Anna Tobías. La pradenca presentarà el disc el dissabte 20 de febrer al Cafè Teatre Orient de Prats.//

Trobada d'amants dels mots · Perafita El temps va obligar a traslladar al pavelló la 7a trobada de lletraferits, un espai on escriptors i lectors poden conèixer-se, parlar i compartir el seu gran plaer.//RED // F: ELR

La gent gran del Lluçanès fa festa · Alpens El Casino va acollir el dinar de celebració de la 12a trobada de Casals de la Gent Gran del Lluçanès. Per fer gana, van poder visitar la ruta de la Forja i l'Església.// RED// F: LL.SURI - DALPENS.CAT

Set anys tastant bolets · Sant Boi de Lluçanès Malgrat que el temps va obligar a ajornar una setmana el TastaBolet, no va evitar que la plaça Nova esdevingués la capital micològica de la comarca per un dia.// RED // F: AJ SBLL

Visita personalitzada al Parlament · Barcelona · Sant Feliu Sasserra Una vuitantena de veïns de Sant Feliu Sasserra van poder visitar el Parlament de Catalunya amb un amfitrió excepcional, el mateix president Josep Rull.// RED // F: AJ SFS

LaRella | 13

ESPORTS

29 d'octubre de 2026

Olost dona la benvinguda al nou camp de gespa artificial La instal·lació ha costat prop de 500.000 € i s’ha finançat principalment amb subvencions · Diumenge es va fer la presentació de la temporada de tres victòries, dos empats i una derrota. UNA INVERSIÓ DE MÉS DE MIG MILIÓ D’EUROS La renovació del camp ha permès substituir l’antiga superfície de sauló per gespa artificial i renovar l’enllumenat i les instal·lacions elèctriques, a més d’incorporar un sistema de drenatge i de reg. Les obres van començar a l’abril i el darrer partit a l’antic terreny de joc s’hi va disputar el 3 de maig. Els entrenaments es van reprenEls parlaments davant d'una bona afluència de gent que van anar a la presentació.// F: PAT dre la setmana del 21 de setembre i el primer partit al nou camp es va jugar el dia 27, tot i que encara l’equip tècnic, la junta i els patroOLOST cinadors, que fan possible la conquedaven alguns detalls per enPer_ Pol Asensi Turigas tinuïtat del projecte esportiu. llestir. Finalment, el delegat de la FedeEl projecte principal ha costat El Futbol Club Olost va preració Catalana de Futbol a Osona, 498.857,67 euros, als quals cal sentar diumenge 25 d’octubre els Pere Alsina, va recordar que Olost afegir 10.017 € de direcció d’obra equips de la temporada 2026-2027 ja havia vist néixer un jugador de i coordinació de seguretat i saPrimera Divisió, Adjutori Serrat, i en una jornada que havia de servir lut. El finançament prové printambé per inaugurar oficialment el va expressar que el nou camp pot cipalment del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), nou camp de gespa artificial. Ficontribuir a fer que torni a passar. nalment, però, l’acte institucional Alsina va lliurar una amb 366.961,77 €, i no es va poder fer a causa de la placa de reconeixed’una subvenció de El futbol es va 100.000 € de la Diconvocatòria d’eleccions generals ment al president recuperar el espanyoles del 29 de novembre, del club. putació de Barceloque impedeix fer inauguracions D e s p r é s d e l s setembre del 2024, na. L’Ajuntament hi durant el període electoral. Per parlaments, es van aporta 41.912,90 € després de set aquest motiu, no hi va haver representar els tres de romanent, aproanys sense equip ximadament un 8 % equips del Futbol presentants de la Generalitat ni Club Olost per a de la Diputació de Barcelona, ni del cost d’aquestes aquesta temporada. El sènior, es va poder fer el tall de cinta ni dues partides principals. descobrir cap placa, tal com va que competeix a quarta catalana; A banda, s’han executat actuaciexplicar el presentador de l’acte, l’equip d’aficionats, que juga a la ons complementàries per un valor Anto Salvans. lliga comarcal, i l’escoleta de futd’uns 59.000 €, com la redacció Tot i això, la jornada va aplegar bol, la principal novetat d’aquest del projecte, l’estudi geotècnic, la força públic al camp, on es van recurs, amb dotze infants inscrits. compra de quatre focus i la col·lopartir banderoles amb els colors Els jugadors i jugadores van anar cació de dos dipòsits soterrats de de l’Olost. Durant els parlaments, sortint individualment al terreny 20.000 litres cadascun per recollir l’alcalde, Gil Salde joc per fer-se les i aprofitar l’aigua de la pluja en el vans, va agrair la fotografies de cada reg del camp. Aquestes actuaciAquesta equip i, posterioriniciativa dels joves ons han comptat amb altres línies que el setembre del ment, una de cond’ajut, com subvencions de la Ditemporada 2023 van impulsar junta amb tots els putació de Barcelona per a l’eficitambé s'estrena membres del club un acte per celeència energètica i la lluita contra brar el centenari l'escoleta de futbol i una altra amb les el canvi climàtic, que gairebé han cobert la totalitat del cost. del futbol al poble. autoritats. Aquella celebració va ser l’embrió La presentació va comptar amb L’alcalde defensa la inversió i exde la festa del juny del 2024 i de la presència de representants muplica que la gespa artificial era nela recuperació del club, el setemnicipals d’Olost, Sant Martí d’Alcessària per garantir la continuïtat bre del mateix any, després de set bars, Prats de Lluçanès i Sant Feliu del futbol al municipi, ja que era anys sense futbol a Olost. Sasserra. En acabar, es va fer el xut l’únic camp de terra de la comarca La regidora d’Esports, Meritxell d’honor, a càrrec de Marc Cots, un amb equips en actiu. També expliTrigo, va demanar que el camp sidels infants de l’escoleta, abans del ca que el nou espai podrà acollir gui un espai lliure de violències, partit de quarta catalana entre qualsevol activitat esportiva comobert a tothom i on es practiqui l’Olost i el Santa Maria de Corcó, patible amb la superfície, així com una competició sana i respectuoque va acabar amb empat a dos. activitats de l'escola de primària. sa. Per la seva banda, el president Amb aquest resultat, l’equip olosSegons Salvans, “si el futbol va continuant i va creixent, estarà del club, Josep Maria Casellas, va tenc ocupa la sisena posició de la agrair la implicació dels jugadors, classificació, amb onze punts, fruit amortitzat en poc temps”.//

FLAIXOS D'ESPORTS La Unió Ciclista enceta la temporada de Ciclocròs Una desena d'atletes de la Unió Ciclista Lluçanès van participar en el Trofeu Joan Soler, la primera prova de la Copa Catalana de Ciclocròs, que es va fer a Manlleu el passat diumenge 25 d'octubre.

Gil Membrado a Astúries aquest cap de setmana El pilot lluçanès participa al XVII Rally d’Asturias Histórico, sobre asfalt, que es disputa del 28 al 31 d’octubre. Membrado havia acabat la seva temporada internacional i ara fa aquest ral·li fora de competició. Farà de cotxe zero.

Gerard Farrés tornarà al Dakar amb moto Després de nou anys amb bugui o cotxe, aquest 2027 torna sobre les dues rodes. Aquesta serà la 20a vegada que participa a la prova. Amb moto, l'olostenc va quedar 3r el 2017 i 5è el 2018.

61 binomis al Raid Hípic de Sant Feliu Sasserra El passat 17 d'octubre, 61 binomis de genets i cavalls van participar al raid sasserrenc. Van fer recorreguts de 20 i 80 quilòmetres.

Més d'un centenar de caminadors a Merlès La caminada popular de Merlès va aplegar més d'un centenar de persones entre caminadors i organitzadors. Durant la ruta, que va passar per diversos punts del costat de la riera, la gent va poder veure, encara, les conseqüències de la rierada de Corpus. Malgrat tot, el bon dia que feia va permetre a la gent també gaudir de les bones vistes de la ruta.

El Pradenc ensopega contra el Taradell a casa Després de quatre victòries consecutives, la darrera a Gurb per un contundent 0-3, a casa el passat dissabte, l'equip va ensopegar. Contra el Taradell, primer classificat de la lliga, el Pradenc no va aconseguir avançar-se al marcador. El resultat final va ser 1 a 2.

LaRella | 15

LA SOBRETAULA

Núm. 628

ROSA RODRÍGUEZ MALÉ "Tothom ha de tenir l'oportunitat de participar de la pràctica artística" Infrafinançades, però sense perdre el compàs Hi ha projectes que demostren que ensenyar música i fer cultura va molt més enllà de fer classes i tallers. Projectes que, fins i tot quan les circumstàncies van maldades, troben la manera de seguir fent sonar els instruments, les veus i sobretot les persones. L'EMAL n'és un exemple. Durant la pandèmia, quan tot es va parar i les classes es feien amb grups bombolla, des de l'EMAL van impulsar la Cantata de les escoles del Lluçanès. Un projecte que va connectar nens i nenes de cicle mitjà de les diferents escoles del Lluçanès, que, malgrat no poder compartir aula, sí que podien compartir un projecte. Perquè en una comarca com el Lluçanès, el paper de la cultura i dels qui la fan i l'impulsen és imprescindible. La cultura és comunitat, és crear espais de trobada, és fer, és entendre que cal donar a tothom les mateixes oportunitats per poder fer. I això és el que han estat fent des de l'EMAL aquests últims deu anys. I tot plegat, en un context en què les escoles de música de Catalunya —com totes les altres escoles— denuncien l'infrafinançament que reben des del Departament d'Educació, que fa més difícil sostenir aquests projectes.

Carolina Font Usart Prats de Lluçanès LaRella | 16

Però l'EMAL segueix fent camí, buscant altres fórmules i demostrant que un projecte sostingut entre molts és més fàcil de mantenir.

AQUEST ÉS EL DESÈ CURS DE L'EMAL. DÉU-N'HI-DO Sí, de fet ja comencem a preparar activitats per celebrar-los. La idea és començar-les abans de Setmana Santa i, l'octubre o novembre de l'any que ve, volem fer una macrobanda. UNA MACROBANDA? Sí. L'EMAL té una banda pròpia, el que passa és que no acaba de funcionar. Malgrat que és una banda gratuïta i que a més deixem l'instrument si la persona no el té. Però hi ha un moment, sobretot quan els alumnes passen a l'Institut, que es desapunten. I per això volem crear aquesta gran banda, perquè vegin com és tocar en un grup gran. Perquè és molt xulo i com més gent hi ha, més xulo és. La idea és poder implicar músics de tota la comarca, encara que no hagin passat per l'EMAL. Al Lluçanès hi ha molts músics de vent, molts d'ells vinculats a entitats de cultura popular, això ens identifica molt com a territori. TAMBÉ ÉS UNA MANERA DE CREAR VINCLES ENTRE PERSONES DE DIFERENTS POBLES? Sí, clar. Jo crec que quan penses en un projecte cultural, ja penses en què la gent es trobi, no? És a dir, la cultura la crea la gent, nosaltres ajudem i els posem les eines. Però la gràcia és precisament que la gent es conegui i surti de casa. En un context com l'actual on l'individualisme és una tendència en creixement, que la gent surti, es trobi i faci coses, és necessari. SOU UNA ESCOLA RURAL I ADAPTADA A LES NECESSITATS DEL TERRITORI. Si no fos així, no funcionaria. Si tu fas una oferta que no interessa a ningú, no trobaràs cap

LA SOBRETAULA

29 d'octubre de 2026

Rosa Rodríguez és actualment la directora de l'EMAL, l'Escola de Música i Arts del Lluçanès, però ha estat vinculada al projecte des dels inicis. Va ser cap d’estudis l’etapa en què Laia Pujol era la directora, i després en va agafar el relleu. Ha vist néixer i créixer el projecte. L'ha explicat i el continua explicant, perquè l'EMAL és un projecte en moviment, que s'adapta a la realitat canviant del Lluçanès. resposta. El concepte inicial és que tothom tingui l'oportunitat de participar de la pràctica artística d'una manera activa. I és això el que busquem amb els cursos i tallers que impulsem. TAMBÉ NECESSITEU ELS AJUNTAMENTS. ÉS DIFÍCIL LA COORDINACIÓ? Hi ha molts ajuntaments implicats i hem d'anar explicant el projecte cada any, sobretot quan hi ha canvis de govern, però és normal. És un servei que ofereixen al municipi, però no és seu i cal fer aquesta feina de tornar-ho a explicar, que vegin que es poden fer coses a un preu no gaire alt. També s'hi ha de sumar el fet que d'un any per l'altre poden canviar molt les coses. De cop en un poble potser hi ha un grup més nombrós de nens i nenes d'una determinada edat que volen fer un curs o un grup d'adults, o que de cop no n'hi hagi cap. Clar, cada curs és supermòbil i s'hi ha d'estar a sobre perquè tot segueixi endavant. Diguem que no és un projecte que funcioni sol. US HA PASSAT DE TENIR UN CURS PLANTEJAT I DE COP HAVER DE CANVIAR LES COSES? No, això no. Però sí que hi ha anys que som en uns pobles i després ja no. Aquest curs per exemple, tornem a anar a Oristà, que feia molts anys que no hi anàvem. Tot perquè hi havia interès de les famílies, es van posar en contacte amb nosaltres, llavors vam parlar amb l'Ajuntament i ens han rebut superbé. Sempre hi ha aquest punt de negociació. COM FUNCIONA? HI HA UNES CLASSES FIXES I ALTRES QUE VAN VARIANT? Nosaltres tenim diferents programes. Per una banda, hi ha els cursos de llarga durada, que

L'EMAL és una escola de música singular. Com explica la Rosa Rodríguez, mentre que a d'altres escoles t'obliguen a cursar tres o quatre assignatures combinant instrument i llenguatge musical —que té tot el sentit fer-ho—, a l'EMAL no. No s'obliga a ningú a desplaçar-se a un altre poble per fer una assignatura. Això fa que l'escola també sigui diferent, perquè la identitat de l'EMAL neix de la realitat del Lluçanès. Una escola per una comarca.

van de setembre a juny. Per altra, els tallers trimestrals. I llavors, també fem projectes comunitaris concrets, que són gratuïts i tenen diferents durades. Aquí hi trobem les bandes escolars, els projectes de teatre musical a l'Institut, també anem al centre obert, i també hi ha el projecte de música a les escoles bressol. Cal dir que ja fa dos anys que anem a totes les escoles bressol del Lluçanès. COM DECIDIU QUINS CURSOS FEU? Els de llarga durada, l'oferta és tancada perquè els fem els professors que estem en plantilla. El que adaptem és l'oferta de cada poble. També mirem que no coincideixin les activitats. Si es fan classes de guitarra a tres pobles, potser no en cal un quart. I també hem de mirar que quedi equilibrat, sobretot pel que fa als instruments. Tenim els que tenim. D'ON SURTEN ELS INSTRUMENTS? Depèn. Els instruments que utilitzem per als cursos de llarga durada, els que tenim als equipaments, són de l'EMAL. Amb els de les bandes escolars, funciona diferent. Per exemple,

a Perafita són de l'AFA i els de les bandes de Prats, els va comprar la Fundació Doctor Grau i són de l'Ajuntament.

"La cultura la crea la gent, nosaltres ajudem i els hi posem les eines"

QUANTS ALUMNES SOU A L'ESCOLA? Des del primer curs fins ara ha anat creixent. Al segon curs hi va haver una gran pujada i va passar el mateix quan vam obrir els grups d'adults. Però ara devem estar al voltant dels 165 alumnes entre llarga durada i tallers. TAMBÉ FEU UNA TASCA MÉS CULTURAL ORGANITZANT FESTIVALS COM L'INTRÚS. PER QUÈ? Diguéssim que és fruit d'un buit. Al Consorci del Lluçanès no hi ha tècnic de cultura. A veure, hi ha la part de turisme i la part de patrimoni, però no hi ha ningú que pensi una programació cultural a escala comarcal, i al final va sortir una mica sol. L'Intrús, per exemple, va ser proposta d'un professor, vam trobar una subvenció per finançar-ho i endavant. En el cas de la Païssa va arribar una subvenció, era un projecte xulo i va ser un: Podem fer-ho? Doncs fem. És això que deia, si no hi ha ningú que ho faci, ho fem nosaltres.

Quan explico el projecte a gent de ciutats més grans, costa d'entendre tot això. Clar allà tenen els seus tècnics de cultura, probablement els tallers allà els organitzen els centres cívics... No hi ha el buit que tenim aquí. I l'EMAL és un projecte molt d'aquí. L'EMAL VA NÉIXER DEL CONSORCI, QUÈ PASSARÀ QUAN HI HAGI LA COMARCA? A nosaltres ens han dit que no patim, que tot continuarà igual. Jo el que he traslladat sempre és que hauria de continuar sent un projecte de 13, però també per un tema d'estabilitat del projecte. Clar si de cop desapareixen uns quants municipis no sé com se sostindrà econòmicament. I aquí hi ha un altre tema, les escoles de música de Catalunya estem infrafinançades pel Departament d'Educació. Tenim la sort que aquí no se n'ha de fer càrrec un ajuntament sol, que és una cosa molt habitual. El punt fort de l'EMAL és que els ajuntaments treballen conjuntament per sostenir-lo, i l'esforç econòmic que han de fer és molt menor. Jo crec que això és un punt que han de tenir en compte. S'HA DIT DE TRASLLADAR PART DE L'EMAL A L'ORIENT. N'HEU PARLAT? No. Nosaltres sempre hem dit que necessitem més espai. És una evidència per la mida de les classes, no ens podem repartir prou bé com per no haver d'utilitzar altres espais. Anem molt sovint a l'escola Lluçanès perquè no tenim més lloc. Nosaltres l'espai el fem servir de dilluns a divendres a la tarda i sempre hem dit que no ens fa res compartir-lo. Hem demanat que pugui ser l'Orient, però també se'ns ha fet alguna altra proposta, com ampliar el pati. A nosaltres ens és igual on, però la demanda és que necessitem més espai.// LaRella | 17

ESPORTS

Núm. 628

PLANTILLES ESPORTIVES D'EQUIPS AL LLUÇANÈS - TEMPORADA 26-27 Aquesta pàgina recull les plantilles dels clubs del Lluçanès que competeixen per equips aquesta temporada en categoria absoluta i

d’aficionats. No hi són les escoles esportives ni els equips de base, que, pel nombre de joves i d’equips, no hi caben, ni tampoc els clubs

d’esports individuals. El Club d’Escacs Sant Boi de Lluçanès, que inicia la competició al gener, encara no té els equips definits.

PÀDEL SANT BOI DE LLUÇANÈS

– Andreu Melia – Angel Riera – Hug Pla

– Albert Nualart – Carlos Seráns – Nil Colell

AFICIONATS FEMENÍ COMARCAL

CLUB PÀDEL LLUÇANÈS

MASCULÍ B QUARTA G2 Equip: – Josep Maria Mesquies* – Daniel Vila – Dídac Casals – Fermí Vilà* – Josep Maria Castany – Ramon Vall* – Jan Vilà – Jordi Estrada* – Ramon Montanyà – David Puig* – Sergi Llagostera – Joan Font* – Jordi Salvans* – Jordi Sala – Ramon Molas – Quim Solanich*

FEMENÍ A TERCERA G1 Equip: – Marta Monclús – Estela López – Ona Colell – Carla Vall – Laura Vall – Lidia Boixader – Marta Canadell – Aleida Serra – Sandra Casas – Núria Badia – Anna Fornell – Laia Riudalbàs FEMENÍ B QUARTA G4 Equip: – Maria Tauste – Anna Garrido – Tània Sàez – Maria Velilla – Ester Serradell – Yanela Rimada – Clara Roig – Mònica Gaviñà – Anna Pujals – Georgina Beltran – Neus Robirosa MASCULÍ A QUARTA G1 Equip: – Quim Saperas – Roger Sadurní – Pol Sáez – Albert Sauquet – Roger Soler – Pre Colell – Jordi Codinach – Bernat López – Marc Montañà – Nacho Hosta – Lluc Farré – Eduard Saperas – Quim Menció – Marc Grané MASCULÍ B CINQUENA G2 Equip: – Sergi Alcaide – Albert Camprubí – Albert Sadurní – Joan Font – Jordi Millas – Luis Robirosa – Martí Matavera – Miquel Vendrell – Aaron Sanchez – Alejandro Sibecas – Andreu Borralleras

LaRella | 18

FEMENÍ A TERCERA G1 Equip: – Maria Bartrons – Antònia Pujol* – Imma Valls – Elisabet Orriols – Gemma Font – Lia Sansalvador* – Marta Soler – Anna Soler – Queralt Vila – Sussi Soler FEMENÍ B QUARTA G3 Equip: – Anna Carbonell – Eli Munts* – Teia Serratosa* – Judit Menjibar – Alicia Martínez – Carme Crespiera – Jessica Vilella – Elena Berengueras* – Marian Puig* – Glòria Roig – Sílvia Anfruns* – Aida Riera – Imma Vilajuana* – Anna Vall* – Mery Trigo FEMENÍ C QUARTA G1 Equip: – Laura Pons – Bruna Sala – Maria Casellas – Bruna Rovira – Natàlia Bansell – Àuria Salvans – Elisabet Molas – Judit Soler – Arlet Estrada – Berta Font – Irene Alemany MASCULÍ A PRIMERA Equip: – Josep Molas – Josep Vilà – Aleix Saborit – Marc Torras – Jordi Sucarrat* – Pau Riba – Oscar Rodríguez* – Genis Molas

MASCULÍ C CINQUENA G3 Equip: – Jordi Puigneró – Victor Solà – Pep Molas – Raul Montolio – Xavier Gadea – Marc Albert Franco – Jordi Fumanya – Aleix Trulls – Josep Calveras – Lluís Vilaseca – Ferran Pujol – Oriol Bragulat – Roger Vilamala – Ruben Besoy – Biel Riera – Francesc Calveras – Joan Compta – Bernat Gil – Tori Serrat *TAMBÉ PARTICIPEN A L’EQUIP +45, SEGONA, on s’hi afegeix Queralt Bou, que no juga a cap altre equip

FUTBOL CLUB PRADENC 3a CATALANA GRUP 4 Equip: – Josep Cañero – Eloi Guitart – Ouadie Radwane – Jan Pujol – Jordi Vila – Joan Casas

– Gerard Trulls – Miquel Artigas – Jan Vilà – Joan Boatella – Gerard Codina – Carles Ferreira – Jordi Bartrons – Eric Bardolet – Ayoub Assout – Ilyas Ahidar – Jordi Camprubí – Aleix Muntadas – Jordi Parés – Sabí Miguela – Joaquim Saperas – Roger Soler Entrenadors: – David Berengueras – Miki Endrino – Just Font – Arià Vidal AFICIONATS COMARCAL Equip: – Leo Montalban – Gerard Mir – Karim – Marcelo – Luis Garcia – Jean Carlo – Toni Tarrés – Josep Solà – Jorge Alva – Jordi Compte – Alex Gavris – Amet Kande – Pere Córdoba – Ariel Diaz – Pedro Jimenez – David Solà – Jaume Casals – Gerard Roca – Alex Munguia – Guillem Iborra – Arnau Cirera – Fidel Colome FEMENÍ AMATEUR, FEDERACIÓ G2 (F7) Equip: – Iria Cornellas – Iraida Peraire – Marina Plaza – Marina Alcàntara – Laia Casas – Clara Mill – Ona Torrent – Noa Baro – Selva Gutierrez – Lucia Costa – Mariona Torras Entrenadors: – Xavier Pedragosa – Nil Crusellas

– Glòria Ambrós – Jessica Vilella – Ester Cortinas – Ester Serradell – Elena Berengueras – Laia Serradell – Lola Pla – Alícia Anfruns – Eva Font – Imma Soler – Marta Homs – Olga Puigderajols – Eli Munts – Lúa López – Iris Noguera – Míriam Martínez – Anna Codina – Brugués Vilaró

FUTBOL CLUB OLOST 4a CATALANA GRUP 7 Equip: – Carles Garcia – Joan Comas – Marcel Álvarez – Roger Sadurní – Ruben Besoy – Joan Salas – Pol Sáez – Genís Palanques – Eric Estrella – Lluc Gràcia – David Arcos – Xavier Camprubí – Arnau Marsó – Chirifou Balde – Omar Blanco – Marc Casellas – David Jarava – Albert Manzaneda – Roger Parés – Jean Carlos Patiño – Mamour Thioune – Jordi Torres – Andres Valle Entrenadors: – Joan Bassets – Marc Arques AFICIONATS COMARCAL Equip: – Ismail Amejod – Ivan Ardid – Josep Calveras – Toni Cañas – Jan Duro – Ferran Fortet – Sergi Garcia – Joan Gutierrez – Xavier Palanques

– Sergi Palanques – Ivan Pons – Marc Ràfols – Guillem Ribas – Heribert Rocadembosch – Gil Salvans – Gil Salvans – Pau Salvans – Aitor Sánchez – Pol Servera – David Verdaguer Entrenadors: – Tori Serrat

CLUB ESPORTIU SANT FELIU SASSERRA 4a CATALANA GRUP 16 Equip: – Ivan Aguilera – Valentin Balan – Hamza Bouih – David Carrera – David Coromina – Carles Corominas – Eric Diaz – Josep Maria Enciso – Ruben David – Youssouph Gassama – Akram Kilouli – Marouane Lahlah – Pablo Martínez – Marcos Nieto – Marc Palomero – Daniel Palomo – David Pedragosa – Alex Pérez – Salvador Racero – Dani Real – Adrià Sallés – Joan Manel Torres – Guillem Vilarmau – Marcos Zambrano – Caleb Martínez – Pau Vidal Entrenadors: – Dionisio Gonzalez – Aleix Olivera

CLUB TENNIS PRATS DE LLUÇANÈS CAMPIONAT COMARCAL DE TENNIS 2a DIVISIÓ - GRUP 2 Equip: – Guillem Bou – Roger Bou – Santi Cabanas – Jordi Casals – Edu Casals – David Castañé

ESPORTS

29 d'octubre de 2026

– Jordi Costa – Albert Nualart – Albert Pont – Ferran Pujol – Joan Romero – Carlos Seráns – Xavier Vilella

UNIÓ CICLISTA LLUÇANÈS CAMPIONAT DE CATALUNYA DE TRIATLÓ Equip: – Dídac Vilardaga – Pep Peraire – Marc Bubé – Anna Pujol – Cora Serra – Eloi Ballús – Just Font – Irina Cruz – Sergi Noguera CAMPIONAT DE CATALUNYA DE CICLOCRÒS Equip: – Guillem Solanas – Xavier Madrona – Pol Cruz – Andreu Catllà – Joan Riba – Aleix Vilardell – Jordi Capdevila – Adrià Noguera – Miquel Gaja – Ivan Martínez – Arnau Font – Abril Madrona – Jan Madrona – Jordi Riera – Joan Riba – Roc Madrona – Gael Pujols TRIAL COPA OSONA Equip: – Roc Casals – Jan Madrona – Abril Madrona – Roc Madrona – Gael Pujols – Gerard Ruaix – Guifré Ruaix – Llorenç Badia – Bernat Torras – Aniol Valencia – Liam Jimenez – Júlia Fumanya – Júlia Bou – Jana Cots

CLUB PATÍ LLUÇANÈS XOU PETIT FEDERACIÓ CATALANA DE PATINATGE NIVELL 3 Equip: – Nora Plans – Berta Sucarrat – Erola Janeras

– Laia Bruch – Arlet Baraut – Gemma Ambròs – Irina Altarriba – Núria Farràs – Abril Vall – Èlia Garolera – Xènia Ballús XOU JÚNIOR FEDERACIÓ CATALANA DE PATINATGE NIVELL 2 Equip: – Júlia Ferrer – Aina López – Berta Déu – Júlia Cardona – Muriel Pellicer – Sara Anharro – Lluna Berengueras – Joana Renyer – Blanca Martos – Iona Vilanova – Carla Altarriba – Adriana Amaya – Arlet Baraceros – Naia Màrquez – Arlet Corominas – Gisela Ramírez – Aina Cabanas – Dara Riba XOU PETIT FEDERACIÓ CATALANA DE PATINATGE NIVELL 1 Equip: – Iris Font – Arlet Viñas – Maia Diéguez – Camila Amaya – Judit Puigoriol – Lia Vilà – Mariona Cabanas – Elna Arola – Vinyet Gomis QUARTET FEDERACIÓ CATALANA DE PATINATGE NIVELL 3 Equip: – Nora Plans – Berta Sucarrat – Erola Janeras – Laia Bruch – Arlet Baraut QUARTET FEDERACIÓ CATALANA DE PATINATGE NIVELL 2 Equip: – Berta Déu – Júlia Cardona – Muriel Pellicer – Sara Anharro – Dara Riba

Primera victòria del Sant Feliu en el derbi contra l’Avinyó SANT FELIU SASSERRA Per_ Guillem Sucarrat Anfruns

El primer equip del Sant Feliu venia d’una mala dinàmica en el començament de la temporada 26-27. Amb un inici de temporada dur, l’equip no coneixia la victòria després de disputar 5 jornades de la lliga. En aquesta darrera, els santfeliuencs havien patit per una contundent derrota a casa del Sallent B, on els locals van mostrar Els jugadors celebrant la victòria al vestidor.// F: CE SFS una gran superioritat i van deixar els visitants sense opcions ni capacitat de reacció, tancant el Tot i això, els locals van comenapropaven l’equip a l’objectiu. partit amb el resulçar el matx amb tres A la segona part, els locals van tat de 6 a 2. errades importants sortir amb més confiança i una La següent jorque els visitants van gran moral i van aconseguir reEls sasserrencs saber aprofitar, col· nada, però, l’equip muntar el partit. Així doncs, el van remuntar un 0 rebia al camp mulocant-se amb un 0 matx va finalitzar amb el marcaa 3 i es van endur nicipal de Sant Fea 3 en els primers 30 dor de 5 a 4, amb el qual el Sant liu Sasserra el rival minuts de joc. La reFeliu va aconseguir la primera la victòria amb un veí: l’Avinyó. Aquest acció del Sant Feliu victòria de la temporada i va deresultat final de 5 a 4 era un partit espeno va tardar a arrimostrar que pot donar una molt rat pels jugadors, ja bar i, amb els canvis, bona imatge a l’afició, que, tot i que és el gran derbi de la catego- l’equip va reforçar el seu joc i va esels mals resultats de les primeres ria, fet que va fer que l’ambient fos curçar diferències abans d’arribar jornades, va omplir les grades del més animat que mai. a la mitja part, amb dos gols que camp per animar el seu equip.//

MOTOR

El pilot d’Oristà es proclama campió d’Espanya de motocròs

MOTOR

El Trial COTA passa per la Torre amb pluja i cinc pilots de la comarca

Oleguer Riba a Talavera de la Reina.//

Xavier Anguita fent una zona de verds.//

El pilot d’Oristà, Oleguer Riba, es va proclamar campió d’Espanya de motocròs en la categoria MX125 al campionat disputat el diumenge 25 d’octubre al circuit Cerro Negro de Talavera de la Reina. Riba arribava a la prova com a líder de la classificació general, amb 13 punts d’avantatge sobre el segon classificat. Tot i això, el pilot lluçanès va demostrar la seva superioritat a la pista i es va imposar en les dues curses. A la primera mànega va acabar amb 11 segons d’avantatge sobre el segon pilot, mentre que a la segona va tornar a aconseguir la victòria. Oleguer ja venia de proclamar-se campió de la Yamaha 125 CUP l’any 2025. Amb aquest doble triomf, Riba va tancar la temporada al capdamunt del campionat.// XBV

El Trial COTA és una competició de motos de trial ja tradicional a la comarca. Aquest any, de les 8 jornades competitives que hi ha, tres s'han celebrat al Lluçanès: a Sant Boi, a Alpens i el passat 18 d'octubre a la Torre, amb un terra moll i un ambient plujós. La competició es classifica entre Groc, Verd, Blau i Vermell, de menys a més dificultat. A la jornada de la Torre, organitzada amb el suport del Motoclub, en van prendre part els pilots del Lluçanès Jan Salvans (7è vermell), Joan Salvans (13è blau), Edi Casanovas (1r verd), Jordi Palau (5è verd) i Xavier Anguita (10è verd). Ara queda la darrera jornada a Sant Pere de Torelló i, com és habitual, el 13 de desembre es tancarà el campionat 2026 en una diada no competitiva a Santa Creu de Jutglars.// PAT LaRella | 19

OPINIÓ

EL RACÓ DE LA SALUT

Núm. 628

Tocar de peus a terra per continuar creixent

Violència de gènere Coincidint amb el pròxim 25 de novembre, Dia Mundial contra la Violència Masclista, volem aprofitar aquesta columna per parlar d’un tema tan aterridor com real. Les dades continuen sent esfereïdores: més de 160 dones assassinades des del 2012 a Catalunya, desenes de milers de denúncies cada any i moltíssimes dones que encara viuen martiritzades per la seva parella o família sense poder alçar la veu ni demanar ajuda. Més enllà de les dades, però, avui ens agradaria reflexionar sobre aquell tipus de situacions o conductes que de vegades ni es consideren violència. Un dia esmorzant a un bar d’un poble del Pirineu, vaig presenciar com un senyor gran, client habitual del bar, va cridar a la cambrera per demanar-li alguna cosa i de pas li va tocar el cul. La noia va somriure com va poder, es va girar, va bufar i va marxar sense dir res, sense poder dir res. Aquesta anècdota és només una més a la llista de milions de circumstàncies que violenten les dones dia rere dia. Tocaments sense permís, rebre floretes no desitjades al carrer, crítiques en relació amb el seu físic i la seva aparença, infravaloracions constants i homes que, sense cap formació del tema, t’expliquen com fer la feina i t'alliçonen amb qüestions que ni has demanat ni necessites. Com a dones hem hagut de callar, hem hagut d’aguantar i hem hagut de lluitar. És innegable que hem avançat, però no podem perdre la meta de vista i queda molta feina per fer. Els feminicidis, els maltractaments físics i psicològics reiterats, les amenaces, el control, la coacció... Tota la violència de gènere s’alimenta dels comportaments masclistes que avui en dia estan encara més que normalitzats. Qüestionar sense criteri els nostres coneixements i decisions, opinar sobre el nostre aspecte i que segons això es decideixi si té sentit el que diem, robar-nos la llibertat de dir i fer el que considerem. No podem perpetuar totes aquelles situacions que encara ens situen en un esglaó per sota, que ens responsabilitzen de tasques simplement per ser dones i ens lliguen de mans i peus perquè no puguem fer la vida que nosaltres escollim. I, en últim lloc, convé preguntar-nos qui para taula, fa rentadores, estén la roba, cuina, neteja els vidres, escombra, torna a cuinar, neteja els plats, planxa, va a comprar... així 365 dies l’any, sense descans. Qui sol fer aquestes tasques a casa i per què? MARIONA FITER VERDAGUER, INFERMERA PEDIÀTRICA, I MIREIA CAMPASOL RIERA, METGESSA DE FAMÍLIA. EAP LLUÇANÈS

LaRella | 20

GIL SALVANS ALCALDE D’OLOST Cal reconèixer que la consulta de l’octubre del 2024 ens va fer parlar força, però a Olost i Santa Creu intentem ser més de fer que de parlar o publicar, i així ho hem intentat durant aquests anys. El debat de fons mai no ha estat comarca sí o comarca no, sinó com ha de ser, quina governança ha de tenir i què ha de fer, des del punt de vista de l’eficiència dels recursos públics i del respecte per allò que és de tots i totes. I en això, avui, després de moltes reunions, debats i negociacions, crec que en aquest Lluçanès administratiu anem tots i totes més alineats: volem una administració adequada i ajustada al territori. Des del nostre consistori sempre hem vist el Lluçanès com un territori petit, rural i

diferent de la majoria de cod’oficis, però cal també vigilar marques. I per això sempre molt els perills de sobredimenhem defensat que la Mansionar estructures. Cal tocar de comunitat i, més endavant, peus a terra, evitant gestionar el Consell Comarcal estudiïn serveis que poden portar a siquins serveis poden prestar de tuacions insostenibles, buscant debò, sense haver de crear una en aquests casos aliances amb estructura XXL i feixuga. Els altres comarques. En definitiva, Consells Comarcals els regula cal una administració senzilla una llei desfasada, que té més i eficient, que millori la nostra de 40 anys, i que provoca la qualitat de vida. creació d’estructures grans i La relació i l'entesa actuineficients. I en aquest àmbit al entre els vuit municipis és caldrà trebabona, sent llar i reflexioaixò un punt "El debat de fons mai no nar molt per de partida ha estat comarca sí o portar aquesimportant comarca no, sinó com ha ta llei al seu perquè un de ser, quina governança límit i acondia altres seguir donar ha de tenir i què ha de fer" municipis un caràcter s’hi vulguin singular a les governances del afegir. I aquí Olost i Santa Creu nostre territori. hi seguiran sent, amb un paper En aquest sentit, la feina actiu, i defensant i debatent de la Mancomunitat, a la qual sempre allò que creguin millor Olost i Santa Creu han donat per als seus veïns/es, com ho hem fet fins ara. Jo no seré alsuport des del primer moment, no és ni serà fàcil. Cal seguir calde el pròxim mandat, però definint molt bé les prioritats continuaré defensant i ajudant en relació amb la prestació per aconseguir administracide serveis, com ara el Servei ons eficients i que treballin pel d’Assistència Local o l’ocupabé comú dels nostres pobles i territoris.// ció treballada des de l’escola

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

LA PARAULA DE LA QUINZENA en llengua de signes catalana

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

30

dv PRATS

YLLA-CATALÀ

31

ds CONSTANSÓ

CONSTANSÓ

1

dg VILAPLANA

VILAPLANA

2

dl

ST. BARTOMEU

ALIBERCH

3

dt

OLOST

BARNOLAS

4

dc PRATS

5

dj

6

dv OLOST

ARUMÍ

7

ds URGELL

URGELL

8

dg EURAS

EURAS

9

dl

ST. BARTOMEU

VILAPLANA

10

dt

OLOST

ATLÀNTIDA

11

dc PRATS

ST. BARTOMEU

Per _Gemma Tió

TERRICABRAS FARGAS

AUSA

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guàrdies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

CASTANYA

NOTÍCIES

29 d'octubre de 2026

La pluja d'octubre salva la sembra de la colza al Lluçanès

LA PREGUNTA

Les precipitacions han permès sembrar a temps, però els costos de partida són més alts que l’any passat tubre, ara les plantes tenen l’aigua necessària per a tota la tardor. Per altra banda, la pluja també ha fet néixer el rebrot i les males herbes als camps. Això és una bona notícia per millorar la qualitat de la terra davant la campanya del cereal, que se sembra, idealment, al novembre.

Un camp de colza d'Olost, amb els primers brots de la planta, aquest dimecres.// F: GRANS

LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

La pluja ha arribat just a temps als camps del Lluçanès. Després d’un estiu molt sec, amb l’agost i el setembre gairebé sense precipitacions, la sembra de la colza s’endarreria i s’estava descartant. “Ens van salvar la campanya in extremis”, explica Josep Soler, gerent de Grans del Lluçanès.

La data límit per sembrar colza a la comarca és entre el 10 i el 12 d’octubre. Més enllà, la baixada de temperatures i de les hores de sol ho desaconsellen. Enguany la intenció de sembra era alta, perquè va ser el cultiu més rendible de l’estiu passat. Tot i això, no ha estat fins que hi ha hagut les pluges de final de setembre i principis d’octubre que s’ha pogut sembrar. A més, amb la quarantena de litres que van caure els dies 18 i 19 d’oc-

EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA » TÈCNIC/A DE DESENVOLUPAMENT LOCAL - Ajuntament d'Olost T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R628/01) » DIRECTOR/A de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Lluçanès - Mancomunitat el Lluçanès www.mancomunitatllucanes.cat (R628/02) » COORDINADOR/A de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Lluçanès - Mancomunitat el Lluçanès www. mancomunitatllucanes.cat (R628/03)

COSTOS ALTS, PREUS INCERTS Els costos, sobretot el gasoil i els adobs, són més alts, i el preu final de venda és una incògnita. “Què passarà al juny? Això no ho sap ningú”, admet Soler. El preu de la colza, del blat i de l’ordi va lligat a la situació geopolítica, al dòlar, a Ucraïna i al petroli, els mateixos factors que encareixen els costos. El risc d’aquesta campanya és sembrar amb uns costos alts i vendre amb preus baixos, just al contrari del que va passar l’any passat. “De moment, però, el balanç és positiu: la colza està ben implantada i el repte ara és aspirar a una bona collita”, conclou Soler.//

Les rectories en desús haurien de servir per oferir habitatge accessible? Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 25 d'octubre de 2026 amb una mostra de 68 vots Respon a la següent pregunta el diumenge 8 de novembre

Espai patrocinat per:

» GEROCULTOR/A al Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R627/03) » CUIDADOR/A per a granja de porcs i vaques al Lluçanès. Mitja jornada. T: 636 333 630 (R626/01) » OPERARI de teulades, terrats i cobertes, amb coneixements en cobertes de panell per a empresa d’Osona del sector de la construcció. T: 659 69 50 91 (R626/02) » LOGOPEDA autònom per al Centre de Salut Vital · Espai de Benestar, a Prats de Lluçanès. T: 621 180 776 (R626/03)

Vols treballar amb nosaltres? Envia’ns el teu currículum a cv@rotorprint.com Olost www.rotorprint.com

» PROFESSOR DE REFORÇ EDUCATIU per a una alumna de 4t d’ESO. Preferiblement que domini assignatures del científic. T: 638 477 746 (R625/01)

» CUIDADOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn de matins. No substitució. T: 687 083 081 (R625/06)

» FARMACÈUTIC/A per a Farmàcia d'Osona (Contracte indefinit), amb opció d'horari intensiu de matins o tardes o horari partit. T. 621196992 (Ref. 25956) (R625/03)

» CUIDADOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada de cap de setmana de 25 h/setmanals. No substitució. T: 687 083 081 (R625/07)

» FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda. No substitució. T: 687 083 081 (R625/05)

» CAP DE PRODUCCIÓ - CAP DE PLANTA per a important indústria metal·lúrgica ubicada entre Osona i el Lluçanès. T. 611505192 (Ref. 26988) (R625/09)

LaRella | 21

ELS PASSATEMPS

ARREVEURE

Núm. 628

EL SUDOKU Us ofereix la solució del SUDOKU de l’última edició

Nom i cognoms: Judit Alhama Riba Professió: Neurocientífica Edat: 30 D'on vens i on vius: De Prats de Lluçanès a Utrecht Per què vas marxar? Quan vaig tornar del meu Erasmus a Bèlgica, vaig decidir que volia continuar estudiant. El següent pas era fer un màster, i el volia fer en Neurociència. Vaig estar buscant i vaig descobrir que estudiar a Alemanya era més econòmic que a Barcelona. Me’n vaig anar a Würzburg. Mentre feia la tesi, vaig decidir que volia fer un doctorat. Els Països Baixos sempre m’havien captivat, vaig decidir provar-ho. Al cap d’uns mesos, em van acceptar en un laboratori d’Utrecht. Com va ser la rebuda al nou destí? Em vaig traslladar de Würzburg a Utrecht durant la COVID, així que els primers mesos van ser força durs. La situació es va veure agreujada pel meu primer hivern als Països Baixos: molta pluja, fred i gairebé un mes sense veure el sol. Quin ha sigut el canvi més gran al qual t’has hagut d’adaptar? El canvi més gran ha estat el temps. Aquí fa molt de vent, plou moltíssim i, a l’hivern, el sol es deixa veure ben poc. Després de sis anys, encara no m’hi he acostumat! Què t’ha sorprès de la gent d’allà? La gent és força simpàtica i oberta de ment, però el que més m’ha sorprès és la seva relació amb els diners: es tornen bojos pels descomptes i per les coses gratuïtes. També m’ha sorprès com són de directes: si t’han de dir alguna cosa incòmoda, t’ho diran. Per últim, aquí l’agenda va a missa. Si vols anar a fer un cafè, primer miraran l’agenda per veure quan tenen temps lliure i, normalment, en trobaran d’aquí a unes tres setmanes, un dimecres a 1/4 de 6 de la tarda. Com va ser per a tu el canvi i l'adaptació els primers dies? Va ser força difícil, especialment per la COVID. Però, a poc a poc, vaig anar coneixent gent que s’ha convertit en la meva segona família. El més intens, però, va ser entendre com funcionava això d’anar en bicicleta en una ciutat com Utrecht, on hi ha una de les rutes ciclistes més transitades dels Països Baixos. Si tornessis al primer dia, què et diries? Que tot sortirà bé i que tingui paciència, perquè l’estiu sempre torna.//

LaRella | 22

Immosab, la immobiliària del Lluçanès, amb més de 20 anys d’experiència en el sector.

C/ Orient, 1 - Local 2 Prats de Lluçanès 619 38 62 81 info@immosabprats.com

Donem solucions!

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

ELS PASSATEMPS

29 d'octubre de 2026

LA PETITA RELLA

PANELLETS INGREDIENTS

LLUÇANOKU

»

250 g d’ametlla molta

»

250 g de sucre

»

100 g de patata i/o moniato

»

1 llimona, pinyons i 1 o 2 ous

PREPARACIÓ 1. Agafeu les patates i/o moniatos sense pelar i poseu-los en una olla amb aigua que els cobreixi. Quan arrenqui el bull espereu uns vint minuts fins que estiguin cuites. Podeu comprovar-ho punxant-les amb una forquilla. 2. Peleu les patates i/o moniatos, millor si són encara calentones, i les aixafeu en un bol. 3. Afegiu-hi el sucre i l’ametlla molta a poc a poc, barrejant-ho bé i assegurant-vos que quedi una massa ben homogènia. Afegiu-hi també una mica de ratlladura de la pell de la llimona i fins i tot un rajolí del seu suc. Cal continuar amassant-la fins que deixi de ser enganxosa i quedi compacta. Aleshores emboliqueu-la en paper film i deixeu-la reposar unes vint-i-quatre hores en un lloc fresc. 4. Trenqueu els ous i separeu la clara del rovell en plats diferents. Bateu-los, per separat, amb l’ajuda d’una forquilla.

PARTICIPA AL CONCURS!

5. Partiu la massa amb un ganivet, a tires o a daus, i comenceu a fer boles no gaire grosses (quan les arrebosseu amb els pinyons ja creixeran). Aneu-les dipositant en un plat on hi haureu posat la clara i els pinyons. 6. Prepareu la plata per coure’ls al forn posant-hi el paper de forn. 7. Feu rodolar les boles de massapà per sobre dels pinyons per tal que s’hi vagin enganxant. Agafeu-les una a una, assegurant que els pinyons hi queden fixats prement-los amb el palmell de la mà. Tot seguit, disposeu-les sobre la plata del forn. 8. Amb l’ajuda d’un pinzell, pinteu amb el rovell de l’ou totes les boletes ja arrebossades amb pinyons. És el que farà que quedin ben daurats i brillants. 9. Escalfeu el forn a 220 ºC, en cocció a dalt i a baix. Poseu-hi la safata quan aquest estigui calent i deixeu-la-hi 7 o 8 minuts. Quan es vegin daurats, ja els podeu treure. Els panellets són uns dolços típics de Catalunya lligats a la celebració de la castanyada i del dia de Tots Sants. En trobareu a tots els forns i pastisseries de la zona i segur que tots seran boníssims. A la Residència dels Munts, des de ja fa molts anys, vam decidir de fer-nos-els nosaltres. És una feinada, però val la pena, ja que totes les persones de la casa que hi col·laboren passen també una bona estona!

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA RESIDÈNCIA DELS MUNTS LaRella | 23

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

SALUT TRACTAMENTS

PERRUQUERIES

SALUT MENTAL

DENTISTES

FARMÀCIES

L'AGENDA

29 d'octubre de 2026

OCTUBRE PRATS_ EXPOSICIÓ Puig Ciutat, la història d’un assalt violent. De dilluns a dimecres de 8 del matí a 3 de la tarda. Caps de setmana i festius de 10 del matí a 2 del migdia. Fins al 8 de novembre a Ca l’Andreuet.

DIVENDRES 30 D’OCTUBRE OLOST_ TERTÚLIA DEL LLIBRE MORT A LA FENICE, de Donna Leon, a les 6 de la tarda a la Biblioteca. PRATS_ JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL. INAUGURACIÓ, a les 9 del matí al Cafè Teatre Orient. PONÈNCIA La implementació romana a la Catalunya Central: evidències i contrast de la recerca recent a càrrec de Jordi Principal, director del Museu d’Història de Catalunya, a 2/4 de 10 del matí al Cafè Teatre Orient. TAULA RODONA d’exposició treballs d’investigació, a partir de les 11 del matí al Cafè Teatre Orient. TAULA RODONA de debat-tertúlia, a les 4 de la tarda al Cafè Teatre Orient. XERRADA Quan l’arqueologia es menja, a les 5 de la tarda al Cafè Teatre Orient. CONFERÈNCIA Recerques sobre la Guerra Civil al Lluçanès i el cas de Prats, a càrrec d’Anna Gorchs, Àngels Pujol i Roser Reixach, a les 6 de la tarda al Cafè Teatre Orient. PRESENTACIÓ de L’Aurora i el secret de la llum interior amb Iolanda Roset, a les 4 de la tarda a la Biblioteca. REFUGI POÈTIC especial Sagarra amb Somni’ts, el teatre solidari de La Lira de Sant Andreu del Palomar i Minerva Comerma, a les 8 del vespre a la Fogaina. ST. FELIU_ FIRA DE LES BRUIXES. TALLER FARMACIOLA de tardor, a càrrec de Carme Bosch, a les 6 de la tarda al Centre d’Interpretació de la Bruixeria. ORISTÀ_ TALLER DE HALLOWEEN, a les 6 de la tarda a la Sala Polivalent.

DISSABTE 31 D’OCTUBRE OLOST_ CASTANYADA amb berenar/ sopar i concert de Fausto Gramola, a la tarda vespre al Casal. PRATS_ JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL. COMUNICACIONS DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES a la Catalunya Central, a les 9 del matí al Cafè Teatre Orient. DEBAT, a 2/4 de 12 del migdia al Cafè Teatre Orient. LA TORRE_ JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL. VISITA AL JACIMENT DE PUIG CIUTAT, a càrrec d’Àngels Pujol i Robert Tamba, a les 4 de la tarda al jaciment. ST. FELIU_ FIRA DE LES BRUIXES. BRUIXINEL·LIS La bruixa Lluça i les 4 trapelleries, a les 12 del migdia al Parc dels Castanyers. FESTA BRUIXA amb l’espectacle Victòria, a les 10 de la nit a

la plaça de l’Església. CONCERTS amb Hey Pachucos i Dj Rutxo, a partir de 2/4 de 12 de la nit a l’Ateneu. PERAFITA_ LA CASTANYADA, a 2/4 de 8 del vespre a la plaça Sant Antoni. ST. BARTOMEU_ CASTALLOWEEN, a partir de les 9 del vespre des del Casal. ALPENS_ LA NIT DE LES ÀNIMES, a les 11 de la nit als jardins de la Torre. LA TORRE D'ORISTÀ_ CASTAWEEN. Ruta per les cases, castanyada popular i escenografia de terror, a partir de 2/4 de 7 de la tarda a la plaça de la Rectoria. ORISTÀ_ HALLOWEEN, a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Catalunya.

DIUMENGE 1 DE NOVEMBRE ST. FELIU_ FIRA DE LES BRUIXES. ACTUACIONS. Bruixinel·lis, a les 11 del matí al parc dels Castanyers. El Bosc, a 2/4 de 12 del migdia al Parc dels Castanyers. CERCAVILA MUSICAL, a les 12 del migdia, del Parc dels Castanyers a la plaça de l’Església. EL SAFAREIG, a les 12 del migdia a la plaça de l’Església. EL MERCAT, a 2/4 d’1 del migdia a la plaça de l’Església. BALL de les escombres, L’aniatitorit i la Sardana dels aprenents de bruixot, a la 1 del migdia a la plaça de l’Església. BALL d’El Samaniat, a ¼ de 2 del migdia a la plaça de l’Església. BRUIXINEL·LIS, a 2/4 de 4 de la tarda al Parc dels Castanyers. El bosc, a les 4 de la tarda al parc dels Castanyers. CERCAVILA MUSICAL, a 2/4 de 5 de la tarda, del Parc dels Castanyers a la plaça de l’Església. EL SAFAREIG, a 2/4 de 5 de la tarda a la plaça de l’Església. EL MERCAT, a les 5 de la tarda a la plaça de l’Església. BALL de les escombres, L’aniatitorit i la Sardana dels aprenents de bruixot, a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça de l’Església. BALL d’El Samaniat, a ¾ de 6 de la tarda a la plaça de l’Església. EL JUDICI, a les 6 de la tarda a la plaça de l’Església. LA FORCA, a ¾ de 7 de la tarda al Serrat de les Forques. PERSONATGES AMBULANTS, durant tot el dia pels carrers del poble. PARADES ARTESANES, COMERÇOS LOCALS I TAVERNES, durant tot el dia pels carrers del nucli antic del poble. ESPAI D’HERBES REMAIRES I TALLER DE TAPÍS, durant tot el dia a la plaça de Baix. EXPOSICIÓ La màgia del bosc, durant tot el dia a la Biblioteca Sant Pere Almató. DOCUMENTAL Sotsvegueria del Lluçanès, de 10 del matí a 2 del migdia a l’entrada de l’Ajuntament. 12A TROBADA D’INTERCANVI DE PLAQUES DE CAVA, de 10 del matí a 2 del migdia al Parc dels Castanyers. OBERTURA DEL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA BRUIXERIA, de 10 del matí a 1 del migdia. EXPOSICIÓ de Patchwork, durant tot el dia a Cala Paula. SANT MARTÍ D'ALBARS_ CASTANYADA Celebrem juntes. Dinar regeneratiu, música en directe, jocs i xerrades, al matí al mas les Vinyes

DILLUNS 2 DE NOVEMBRE PRATS_ CASTANYADA PER A LA GENT GRAN, a 2/4 de 6 de la tarda a l’Espai Social.

DIMARTS 3 DE NOVEMBRE ORISTÀ_ PASSEJADES EL LLUÇANÈS CAP ALS 100, sortida a 2/4 de 10 del matí al Casal d’avis. ALPENS_ PASSEJADES EL LLUÇANÈS CAP ALS 100, sortida a 2/4 de 10 del matí a davant del Casino.

I BALL amb La Band Gogh, a les 10 de la nit al Local de la Blava. ST. BARTOMEU_ ESCAMPA LA BOIRA, festival de senderisme d’Osona. Mirador de la plana de Vic: el Roc Llarg, a les 9 del matí. PRATS_ PRESENTACIÓ de la novel·la policíaca La Clau de la Papallona amb Jaume Soler i Santi Girvent, a les 7 de la tarda al Cafè Teatre Orient. LA TORRE_ VISITA GUIADA A PUIG CIUTAT, a partir de les 11 del matí.

DIMECRES 4 DE NOVEMBRE

DIUMENGE 8 DE NOVEMBRE

SANT BARTOMEU_ CICLE DE XERRADES DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA. Autoconsum solar, a les 7 de la tarda al Casal d’Avis.

DIJOUS 5 DE NOVEMBRE

OLOST_ FIRA D’EN ROCAGUINARDA. ESCENES. Tret de sortida, a ¾ d’11 del matí. Comença la llegenda. El negociant, El botí, La filtració, Cal uni…sex, El robatori, La revelació, l’Indult, durant el matí pels carrers del poble. LA TARDA BANDOLERA. JOCS TRADICIONALS, a ¾ de 4 de la tarda a la plaça. LA RONDALLA, a ¾ de 5 a la plaça. L’ORIGEN DE LA LLEGENDA, a les 5 de la tarda a la Plaça. CONCERT de Ferran Orriols, a la tarda a la plaça.

ST. BARTOMEU_ TALLERS CULTURALS. Cuir, amb Nquart, a les 7 de la tarda al Local d’Entitats.

ST. MARTÍ_ FESTA MAJOR. ACTUACIÓ de la Coral de l’EMAL i berenar, a les 5 de la tarda al Local de la Blava.

DIVENDRES 6 DE NOVEMBRE

SOBREMUNT_ FESTA MAJOR. ACTIVITAT INFANTIL Refugi d’estels salvatges. PLANETARI amb Inés Dibarboure i titelles amb Carauca Ballesteros, a partir de les 5 de la tarda al Molí. CAMPIONAT DE TRUC, a partir de les 5 de la tarda a l’altell del Molí.

SOBREMUNT_ SESSIÓ INFORMATIVA Restauració de la Riera de Sorreigs, alternatives i actuacions seleccionades, a 2/4 de 6 de la tarda a la Sala Polivalent del Molí.

ST. MARTÍ_ FESTA MAJOR. Concert d’Albert Lario i Ferran Orriols, a les 9 del vespre al Local de la Blava. OLOST_ TALLER DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA: descarbonització dels consums tèrmics, a les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. SOBREMUNT_ FESTA MAJOR. PREGÓ a càrrec de la família Ordeig de Mas Reixach, a 2/4 de 9 del vespre al Molí. 14È SOPAR D’EN TOMEU, i el joc de sempre o un altre… a partir de les 10 de la nit al Molí.

DISSABTE 7 DE NOVEMBRE SOBREMUNT_ FESTA MAJOR. LÀSER TAG, a les 4 de la tarda a l’entorn de l’Ajuntament. SOPAR de Festa Major, a les 9 del vespre al Molí. NIT DE CONCERTS amb The Blackiss, Pascual i els Desnatats i Dj Carpa, a partir de les 12 de la nit al Molí. OLOST_ TALLER DE FOC INFANTIL dels Cremats, a 2/4 de 5 de la tarda a la placeta del Raval. PROJECCIÓ D’AUDIOVISUALS del Club Excursionista Via Fora, amb El gat fer: el felí dels boscos lluçanencs, i Wet lines: una aventura de bikepacking, senderisme i packrafting, a les 7 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. ST. MARTÍ_ FESTA MAJOR. TALLER DE CREACIÓ D’OBJECTES amb llana, a les 5 de la tarda al Local de Sant Martí. SOPAR de Festa Major, a les 9 del vespre al Local de la Blava. CONCERT

DILLUNS 9 DE NOVEMBRE OLOST_ XERRADA - CONCERT El blues d'Elles, amb Queralt Albinyana, a les 6 de la tarda a l'Espai Rocaguinarda.

DIMARTS 10 DE NOVEMBRE ST. BARTOMEU_ TALLERS CULTURALS. JOIERIA ARTÍSTICA, amb Lulu, a les 7 de la tarda al Local d’Entitats.

DIMECRES 11 DE NOVEMBRE ST. MARTÍ_ FESTA MAJOR. MISSA solemne amb la mezzosoprano Susanna del Saz, a les 11 del matí a l’església. VERMUT, a la zona esportiva, a les 12 del migdia. HORA DEL CONTE amb En marrameus, en Moniato i la Castanyera pionera, a càrrec de Gerard Garcés, a 2/4 de 6 de la tarda al Local de la Blava. SOBREMUNT_ FESTA MAJOR. MISSA, a les 11 del matí a l’església. ARROSSADA POPULAR gran rifa de productes, a les 2 del migdia al Molí. ST. BARTOMEU_ CICLE DE XERRADES DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA. Mobilitat sostenible, a les 7 de la tarda al Casal d’Avis. LLUÇANÈS_ VAGA GENERAL. LaRella | 25

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES FUSTERS

CONSTRUCTORS

LLAUNERS

GEOTÈCNIA

GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

GRUES

PINTORS MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

ARQUITECTES

ENERGIES

LA PROPOSTA CULTURAL

29 d'octubre de 2026

LA PROPOSTA CULTURAL

L’art de jugar amb ànima FUTBOL, SOCIETAT I CULTURA Per_ Miquel Casadevall Franquesa

En segons quins termes, avui és molt difícil destriar el gra de la palla. No pas perquè no tinguem garbells, sinó perquè l’excés de palla ha esdevingut una constant pràcticament transversal en tot allò que solia tenir una identitat pròpia íntegra. No voldria simplement escopir aquesta frase d’aroma nostàlgica sense argumentar-ne el contingut, però crec que és força evident a ulls de tothom la deriva globalitzant, uniformitzadora i exultant de niciesa que estan prenent la nostra —i totes— les societats. Conduïdes per un consumisme desfermat que es protegeix sota les cuirasses de l’hedonisme, el narcisisme i la persecució obsessiva de la bellesa física, adopten fills del màrqueting americà com a propis sense gairebé ni qüestionar-ne el sentit o la procedència: les graduacions de gala en qualsevol etapa del sistema educatiu, la gastronomia ultraprocessada i la proliferació dels gimnasos amb Netflix integrat en podrien ser tres exemples. En la cultura, la música, l’esport i l’oci, en podríem trobar molts d’altres. Evidentment, sempre amb els matisos i les excepcions corresponents. Però no és paradoxal que precisament aquesta

tendència convisqui amb un context històric on les condicions materials cada cop fan més difícil la vida i menys esperançador el futur? No ens hauria d’empènyer, aquesta realitat, precisament cap a una direcció oposada a la que va al món? No sabria contestar aquestes preguntes, ni tampoc si el seu plantejament respon a una anàlisi realista o a una percepció personal. De fet, l’al·legoria agrícola inicial no pretenia pas obrir aquest debat, sinó, a partir d’una reflexió concreta, parlar d’un petit concepte cultural (la qual cosa és, al cap i a la fi, la finalitat d’aquesta secció). La reflexió en qüestió és sobre la gala de la Pilota d’Or celebrada aquesta setmana: és possible que la raó de ser d’aquest premi (destacar i guardonar el talent futbolístic) estigui quedant enterrada sota la catifa vermella de l’ostenta-

ció i l’aparadorisme aplicat, com ho és ja la gala dels Oscars? El futbol modern, com tot, suposo que també és víctima —i punta de llança— d’aquesta tendència. Però des de quan això és així? Fa vint anys, quan la societat encara tolerava publicitat en forma de llargmetratge, Nike produïa un documental que promocionava amb aquest missatge, barroerament traduït: per alguns, el futbol ha començat a perdre la seva ànima. La por a la derrota fa ombra al somni d’un joc bell. Però encara hi ha un lloc on les habilitats, l’alegria, el cor i l’honor manen al camp. Benvinguts al Brasil. Joga Bonito. El documental es titula Ginga, i intenta explicar el fenomen homòleg que, segons el film, s’origina en la naturalesa de la cultura brasilera: la fusió. Explica que els brasilers, en tant que fills d’una cultura d’essència mestissa, amb la música i el ball com a expressions cabdals,

tenen una espècie de do innat: la samba i la capoeira els preparen per entendre el futbol no pas com un simple esport, sinó com una expressió artística, que està intrínsecament lligada a una actitud envers la vida i els seus desafiaments. I efectivament, per als brasilers la ginga és un concepte real que denota tenir gràcia i elegància, el que avui vulgarment es coneix com a flow (o en l’actualitat més radical, aura). Però un flow amb identitat pròpia. Aquest documental, i totes les campanyes publicitàries al voltant de la ginga i del joga bonito, van tenir un èxit aclaparador. Una obra mestra dels publicistes de l’empresa. Hi ha qui diu que amb això van aconseguir blanquejar la pobresa del país i el rol que realment hi juga aquest esport. Segurament és cert. Tampoc no sé si va ser primer l’ou o la gallina, però quan en Ronaldinho va arribar al Barça va saber transmetre aquesta mateixa idea: el talent enamorava els culers, però la ginga és la que el situava en una posició diferencial i única, només compartida pels seus compatriotes, que d’una manera o altra, posseïen també aquesta idiosincràsia. I en el fons, aquesta gran campanya de màrqueting, potser sí que profetitzava una possibilitat real. Que entre llavors i ara, en algun moment, el futbol —i potser també la societat— perdés l’ànima.//

SECRETS DE LA NATURA S'acosta Tots Sants i això vol dir foc a terra, moniatos, panellets, porró de vi i castanyes! Una castanyada d'ara fa molts anys, estàvem vora la foguera amb els cosins quan un amic de la família, un home gran, ens va dir tot decidit: “no hi coeu aglans en aquesta foguera? A casa en menjàvem sempre el dia de la castanyada!” Ben decidits ens vam afanyar a buscar aglans de les alzines del voltant, tot mirant a veure qui era capaç de trobar els més grossos, ja que quan érem petits, amb els cosins, tot es convertia en una competició. Amb un bon grapat de formosos aglans vam començar la cuita, procurant no socarrimar-los. Un cop cuits, els vam acabar de pelar i cap dins. Tot seguit, ens vam començar a mirar tot fent ganyotes i per vergonya no ho vam escopir tot allà mateix, ja que eren terriblement amargs. No vaig entendre aquella situació, ja que aquell home

Castanyes Km 0

ho va dir ben convençut i no feia gens la cara de fer-nos una broma i menys d'enganyar-nos. Quan li vam dir que eren tan amargs que no es podien pas

menjar va quedar ben sorprès. Van passar molts anys fins que no vaig treure l'entrellat d'aquella feta. Resulta que aquell home, de petit, havia viscut a

pagès, però més tard va anar a estudiar a Barcelona i s'hi va quedar a viure. Com que no va continuar vivint a pagès no va adquirir el coneixement que tenien els seus pares, que era aquest: L'alzina d'aglans dolços (Quercus ilex ballota) és una subespècie d'alzina que trobem de forma aïllada i dispersa per casa nostra. Aquestes alzines antigament eren ben conegudes per la gent de pagès i els seus aglans molt apreciats per alimentar el bestiar, però també per menjar torrats o bé per fer-ne farinetes. No sé si antigament se'n menjaven gaires de castanyes al Lluçanès, ja que no n'és terra. De fet, als nostres boscos no n'hi ha cap castanyer (Castanea sativa), l'arbre que dona aquest magnífic fruit. El que sí que hi ha són alguns exemplars centenaris d'alzines d'aglans dolços, perquè la gent d'abans prou va procurar que no es tallessin i així poder tenir castanyes km 0.// RAMON BAUCELLS LaRella | 27

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ FORNS DE PA

SUPERMERCATS

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

FORMATGES

CARNISSERIES

SERVEIS AGROPECUÀRIA

CALÇAT

INFORMÀTICA

FOTOGRAFIA

EL TEMPS

29 d'octubre de 2026

LES FOTOS DEL TEMPS

ELS ENCANTS ES VEN » COTXE Alfa Romeo 147 1,6cv, blau fosc del 2004. Gasolina. Etiqueta B. Preu 1.500 €. T: 654 040 714 (WhatsApp) (R627/01) » BÀSCULA agrària antiga. T: 650 319 851 (R626/02) Boira i humitat, a l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau, dimecres 21 d'octubre.// F: JOSEP MARIA RUBIO RIUS

Membres del CE Via Fora d'Olost a la vall d'Unarre anant a fer tasques de manteniment al refugi de la Gola, que tenen apadrinat, dissabte 24 d'octubre.// F: GUILLEM CAMPRUBÍ

» DUES ESTUFES DE LLENYA antigues en molt bon estat, ideals per a decoració. 100 € les dues. T: 629 374 419 (Maria) (R625/01) » BIDÓ ACERINOX de 80 litres, ideal recollida d'aigua de pluja. 70 €, nou. T: 629 374 419 (Maria) (R625/02) » MÀQUINA DE COSIR dels anys 70 Wertheim amb moble. 60 €. T: 629 374 419 (Maria) (R625/03)

Alpens a l'octubre.// F: FILEMON CORREA

Núvols negres al nord, a la recta de l'Ausa de Prats de Lluçanès, el dimecres 21 d'octubre.// F: GLÒRIA BORRALLERAS

» TERRENY urbà actualment solar apte per tenir-hi cavalls. 1.919 m2 PMU-2 La Coma-Bona Sort. Prats de Lluçanès. Preu 175.000 € negociable. T: 608 44 11 13 (R624/01)

ES BUSCA » PIS petit, preferentment de compra, a Osona o a municipis propers a la comarca. Sóc jubilat. T: 639 322 329 (R628/01) » PROFESSOR D’UKUELELE. Preu gratuït o assequible. T: 620 621 246 (R627/02)

Un capvespre de tardor des de Sant Agustí de Lluçanès.// F: ALÍCIA DE VILAR

Envia les teves fotos del temps!

621 276 429

Cel rogenc i la lluna gairebé plena, des de Perafita, el divendres 23 d'octubre.// F: TERESA RIBERA

larellallucanes@gmail.com

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN Amb tanta bonança, podem trobar encara la malva florida per collir-ne les flors. I és que aquesta planta perenne és comestible i remeiera. Tot i que li agraden els camps ben adobats, d’aquí l’expressió criar malves, com a bona planta ruderal també la trobem als vorals dels camins i als erms. N’hi haurà que arribaran a fer més d’un metre d’alçada i d’altres que només s’estendran arran de terra. Popular i coneguda, de flors rosades i liloses i fulles palmades d’un verd ombrejat, alguna vegada ens haurà calmat la coïssor de les ortigues. I és que els mucílags que conté li confereixen propietats emol·lients: estoven, alleugen i hidraten. Tradicionalment, s’ha utilitzat

Malva (Malva sylvestris) per alleugerir irritacions lleus de la pell. Se’n poden fer emplastres aixafant la planta fresca, o bé infusions i decoccions amb les fulles i les flors seques. En ús extern, podem fer-ne compreses per aplicar sobre la pell. No és recomanable, però, fer-la servir per infusions casolanes per rentar-se els ulls, ja que no són estèrils. En ús intern, les infusions de mal-

va s’han fet servir tradicionalment per alleujar la irritació de la gola i la tos seca, com també algunes molèsties digestives. Per preparar-ne una infusió, posem una culleradeta de flors de malva seques en una tassa d’aigua bullent, ho tapem i ho deixem reposar entre 5 i 10 minuts. Després, colem la infusió i la deixem temperar abans de beure-la. Si la volem consumir com a verdura, cal collir-ne les fulles tendres i bullir-les, com faríem amb els espinacs. Ens assegurarem que siguin sanes, sense taques ni puntets que puguin indicar la presència de fongs. També podem consumir-ne les flors i els fruits tendres en cru, i més endavant aprofitar-ne les llavors com a condiment.//

» ESCÀNER per digitalitzar diapositives. De lloguer o de compra. T: 646 599 357 (R626/03) » PROFESSOR DE REFORÇ EDUCATIU per a una alumna de 4t d’ESO. Preferiblement que domini assignatures del científic. T: 638 477 746 (R625/05) » PLAÇA D’APARCAMENT al centre de Prats. T: 610 455 842 (R624/02)

ES LLOGA » CASA amb uns horts a Sant Feliu Sasserra. T: 660 03 91 82 (R628/02) » PIS a Sant Boi de Lluçanès, 3 habitacions (1 doble i 2 individuals), menjador-sala d’estar, bany i cuina amb sortida a una àmplia terrassa. Calefacció de pèl·let. Preu: 750 €/mes. T: 647 03 51 17 (WhatsApp). (R625/06)

ES COMPARTEIX » OFERIM COMPARTIR CAVALL. Només cal un nivell mínim de Galop 4 o equivalent. Prats de Lluçanès. T: 619 82 60 05 (Ester i Pep) (R628/03)

LaRella | 29

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS LA TORRE

ALPENS

SANT FELIU

BORREDÀ

CERCS

EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

LA QUAR

ST BARTOMEU

SANT AGUSTÍ

STA. EULÀLIA

LLUÇÀ

PRATS DE LLUÇANÈS

PERAFITA

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

OLOST

EL TEMPS

29 d'octubre de 2026

SORTIDA I POSTA DE SOL (760 m)

23,60 ºC · dia 15 3,70 ºC · dia 9

17:42 h -4 de novembre

14,60 ºC 40,20 km/h · dia 8

LLUNES

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

24,70 ºC · dia 14

23,20 ºC · dia 1

2,50 ºC · dia 9

4,40 ºC · dia 9

14,20 ºC

13,00 ºC

72,4 km/h · dia 1

109,2 km/h · dia 2

176,60 L · 11 dies

160,40 L · 9 dies

885,60 L

705,40 L

46,10 L · dia 1

44,60 L · dia 18

(871 m)

LLUÇÀ 07:28 h -4 de novembre

ALPENS

114,70 L · 8 dies 590,70 L

(1.059 m)

24 de novembre

43,00 L · dia 3

9 de novembre

PRATS DE LLUÇANÈS

ST. MARTÍ D’ALBARS

PERAFITA

(700 m)

(662 m)

(774 m)

24,40 ºC · dia 1

24,80 ºC · dia 14

25,90 ºC · dia 1

24,70 ºC · dia 1

0,70 ºC · dia 9

2,50 ºC · dia 9

1,60 ºC · dia 9

1,80 ºC · dia 9

13,10 ºC

14,88 ºC

14,40 ºC

13,80 ºC

30,6 km/h · dia 4

29,5 km/h · dia 19

29 km/h · dia 3

33,3 km/h · dia 7

158,60 L · 11 dies

130,30 L · 8 dies

130,40 L · 9 dies

121,30 L · 10 dies

699,00 L

493,00 L

586,80 L

554,40 L

42,20 L · dia 18

40,60 L · dia 18

42,80 L · dia 18

ST. BOI DE LLUÇANÈS

Més informació:

52,80 L · dia 3

(810 m)

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA MERLÈS - BORRALLERAS

(959 m)

OLOST - MAS LLISCÀS

OLOST - TRASSERRA

25,40 ºC · dia 14

26,00 ºC · dia 1

24,30 ºC · dia 1

1,60 ºC · dia 9

1,40 ºC · dia 9

3,60 ºC · dia 9

14,80 ºC

14,40 ºC

14,80

35,4 km/h · dia 4

37 km/h · dia 8

41,8 km/h · dia 19

110,60 L · 7 dies

93,20 L · 9 dies

128,20 L ·9 dies

478,80 L

478,20 L

521,20 L

35,60 L · dia 4

33,00 L · dia 4

46,60 L · dia 18

ST. FELIU SASSERRA

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ (460 m)

22,60 ºC · dia 1

22,30 ºC · dia 12

24,90 ºC · dia 14

26,10 ºC · dia 14

3,30 ºC · dia 9

3,30 ºC · dia 9

2,10 ºC · dia 9

2,20 ºC · dia 9

13,80 ºC

14,60 ºC

15,00 ºC

15,40 ºC

37 km/h · dia 8

25,7 km/h · dia 21

30,6 km/h · dia 7

25,7 km/h · dia 8

147,60 L · 8 dies

Pluja mensual i dies amb precipitació

125,20 L · 5 dies

109,80 L · 9 dies

144,40 L · 8 dies

582,00 L

Pluja anual

545,40 L

438,60 L

566,20 L

61,20 L · dia 4

39,60 L · dia 3

46,40 L · dia 3

(594 m)

(558 m)

22,40 ºC · dia 1

(740 m)

4,20 ºC · dia 9 13,30 ºC 35,40 km/h · dia 23 135,00 L · 13 dies 452,20 L 41,40 L · dia 18

SANT BARTOMEU De l'1 al 26 d'octubre Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent

Dia de més pluja

OCTUBRE PLUJÓS I SUAU

(641 m)

42,00 L · dia 3

(572 m)

(878 m)

REFRANYS METEOROLÒGICS

Aquest octubre (dades del dia vinti-sis) ens ha regalat, per fi, un temps amable i agradós. Regat com feia mesos que no teníem i amb registres per sobre la mitjana de precipitació a tots els observatoris. En alguns casos la precipitació, ben caiguda, ha estat tan generosa que ha més que doblat la mitjana mensual. Com acostuma a ser habitual, Alpens és on més ha plogut, amb 176,60 mm (mitjana 82,50 mm), seguit dels Munts – St. Agustí amb 160,40 mm,

Sant Boi amb 158,60 mm (mitjana 91,10 mm) o Sant Bartomeu amb 147,60 mm. A Olost – Lliscàs és on menys ha plogut amb 93,20 mm (mitjana 78,65 mm). La precipitació, malgrat que alguns dies la pluja va ser intensa, ha estat força repartida, amb més dies de pluja del que és habitual. A Sobremunt – Santa Llúcia han tingut, fins ara, tretze dies de pluja, a Sant Boi, onze dies; a Perafita, deu, o a la Torre d’Oristà, nou dies, per posar només alguns exemples. Les temperatures han estat suaus i plaents, d’aquelles que, sense fred ni calor, conviden a passejar i fer ac-

tivitats a l’exterior. No hem tingut ni màximes molt altes ni mínimes massa baixes. També per primer cop en mesos, les mitjanes s’acosten a la normalitat. La mínima més baixa registrada fins ara, correspon a Sant Boi amb 0,70 °C el dia nou i la màxima més alta, a Oristà amb 26,10 °C el dia catorze. Sembla, segons les previsions d’avui, que acabarem l’octubre amb temperatures lleugerament per sota la mitjana. Així doncs, sembla que aquest any podrem torrar les castanyes vora el foc sense haver de passar massa calor.// FRANCESC COMES

PRECIPITACIÓ PER SOBRE LA MITJANA

TEMPERATURA MITJANA PROPERA A LA NORMALITAT

MÀXIMES MÉS BAIXES

MÍNIMES MÉS ALTES

Finalment, sembla que comencem, gràcies al fet que l’octubre és plujós, a revertir la manca de precipitació acumulada. Les precipitacions, en tots els observatoris dels quals tenim registres històrics, han superat i fins i tot doblat les mitjanes mensuals. És molt destacable que, per primer cop des del passat abril, la precipitació caiguda no ha estat per sota les mitjanes. Esperem que continuï així.

Les mitjanes mensuals, també després de molts mesos de no ser així, són properes a les esperades, amb desviacions positives o negatives curtes que és possible que durant els dies que manquen per acabar el mes es normalitzin. Perafita, per exemple, té una mitjana mensual de 13,80 °C i la mitjana històrica és de 13,30 °C.

Les màximes han estat, fins ara, lleugerament més baixes que les mitjanes conegudes, fet que també s’agraeix després de mesos de tenir unes màximes desfermades. Les desviacions també són poc destacades, però significatives perquè trenquen aquesta llarga sèrie de mitjana mensual de màximes de rècord. A Sant Boi, per exemple, i tenint present que encara són dades parcials, la mitjana de les màximes és de 18,70 °C quan la mitjana històrica és de 19,40 °C.

Les mínimes, sense cap dia amb temperatures negatives fins ara, han estat, contràriament a les màximes, lleugerament per sobre de les esperades. Si mirem la mitjana mensual de les mínimes, veiem que (recordem que són dades parcials), per exemple, Perafita és de 9,57 °C (mitjana 8,80 °C), Merlès, 9,60 °C (mitjana 8,30 °C), Olost – Lliscàs, 9,10 °C (mitjana 7,65 °C) o Oristà, de 10,00 °C (mitjana 8,74 °C).

Si a l’octubre plou, el rovelló es mou El mal de migranya es cura amb castanya La tardor ha arribat, i amb ella la castanyada hem celebrat Els bolets que porten beina, al fossar donen feina

LaRella | 31