R627

DIJOUS 15 | OCTUBRE | 2026 | NÚMERO 627

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA SOBRETAULA

LA COLUMNA

"Les infermeres tenim el repte de construir ciència"

Turista o viatger? Comèdia en tres actes

Entrevista a Núria Gorchs Font

Per Xevi Pujol Molist

Els Bombers fan una mitjana de 98 actuacions a l'any al Lluçanès · Des del 2010 han fet 1.563 actuacions urgents · Els accidents de trànsit i els incendis urbans centren els serveis més habituals

EMPRESA

Grans del Lluçanès vol fer noves naus El projecte preveu una inversió de 2,1 M d'€ i una nova nau de 2.340 m2 MEDI AMBIENT

Les Vinyes compra una finca veïna Són 32 hectàrees que es destinaran a recuperar el mosaic agroforestal EMPRESA

Rotor Print compra Livcer Impression L'adquisició els permet incrementar la producció i entrar al mercat francès CULTURA

Prats, plató d'una pel·lícula de terror Jaume Balagueró dirigirà el film inspirat en el segrest de la farmacèutica d'Olot ESPORTS La Trobada va viure una mostra de foc a càrrec dels Diables de Rocadepena d'Alpens i dels Cremats d'Olost.// F: XAVIER NAVARRO

Sant Bartomeu acull la 5a Trobada de Cultura Popular La trobada lluçanenca va acollir centenars de persones des de primera hora de la tarda

La pluja obliga a ajornar La Bandolera La pedalada es va fer en un terreny immillorable el dissabte 10 d'octubre

LA SOLAPA

Núm. 627

EDITORIAL

"Tan pobre però tan ric" EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars. DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909 REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans. PUBLICITAT, CONTINGUTS I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas i Carolina Font Usart CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria

Aquest nou número de LaRella torna a ser de 32 pàgines. Habitualment són de 24 pàgines, però des del juliol que totes les hem hagut de fer de 32. Per pagar-ho, calen més anuncis, i aquest número en concret no cobrim les despeses, però és que hi ha tants continguts imprescindibles, que no teníem altra opció. Això és perquè fa setmanes que l'activitat al Lluçanès és frenètica. Només en l'àmbit cultural: del setembre cap aquí, per exemple, s'han publicat 8 llibres d'autors o temàtica del Lluçanès. També s'han estrenat documentals, es rodarà una pel·lícula a Prats i TV3 ha dedicat un programa a artistes del Lluçanès. La 5a Trobada de Cultura Popular del Lluçanès, celebrada aquest diumen-

FOTO: Joan Parera

LLAVÒRENS Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

DISSENY_ Maria Conill Hernández ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES_ Blanca Deola Arrabal COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.

ge 11 d'octubre va aplegar centenars de persones de diferents colles geganteres, bastoneres, músics i diables a Sant Bartomeu. Però a més, tota aquesta activitat s'estén més enllà dels nostres municipis. Aquesta setmana us expliquem que sis lluçanesos estaven implicats a l'organització dels concerts d'Oques Grasses a l'Estadi Olímpic de Barcelona. De ben segur que tot això no és casualitat. Comptar amb l'Escola de Música i Arts del Lluçanès, així com amb la celebració de fires com la de les Bruixes o la d'en Rocaguinarda segur que hi té molt a veure. I de vegades encara ens demanen, des de fora, si al Lluçanès tenim prou notícies per omplir les pàgines de LaRella.//

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

ANY: 2013 LLOC: Olost Després del fenomen que ha suposat el comiat dels Oques Grasses, a LaRella hem volgut també fer-los el nostre petit homenatge. En primer lloc, ho fem compartint aquesta imatge, feta l’any 2013 en un dels primers concerts que la banda, amb el seu format actual, feia al Lluçanès. Concretament, era a Olost, en el marc del 26è aniversari de la colla gegantera. El grup va aconseguir agrupar un bon grapat de gent en un concert que ja va deixar petjada i que recordaven així al seu Facebook: “una nit extremadament sexi ahir a Olost! Moltes gràcies a tota la gent que va venir i ho va donar tot, gent del Lluçanès, Osona, Barcelona, Santa Eulàlia de l’escalopendra, Montserrat de Mar i Montserrat Caballé...” Trobareu més informació d’aquell esdeveniment al reportatge de la pàgina onze.//

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt. LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport del Departament de Recerca i Universitats i:

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

15 d'octubre de 2026

La xarxa d'aigua de Lluçà continua acumulant incidències Els problemes a la xarxa d'aigua són habituals des del maig i han necessitat camions cisterna per garantir-ne el subministrament LLUÇÀ Per_ Carolina Font Usart

L'Ajuntament de Lluçà va convocar el veïnat a una reunió el passat dimecres 7 d'octubre per explicar què estava passant a la xarxa d'aigua en baixa i quines actuacions s'han estat fent per solucionar-ho. Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà, fa una valoració positiva de la reunió perquè, com diu, "els veïns han vist que hi estem treballant". A la reunió, Colom va explicar que durant les dues últimes legislatures l'Ajuntament ha invertit més de 300.000 euros en actuacions de millora de la xarxa d'aigua en baixa. Tot i això, les incidències continuen i Colom va explicar que han obert un expedient a Transparenta, empresa que gestiona actualment l'aigua, per la gestió que estan fent per resoldre "el degoteig constant d'incidències".

El pantà de Santa Eulàlia, el setembre, després d'algunes pluges// F: ARXIU

A finals de setembre es van haver de canviar les vàlvules de les aixetes de pas que deixen passar l'aigua del pantà cap a l'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP). També s'han hagut de canviar les bombes i ara s'arre-

glaran els filtres de sorra. Colom considera, però, que aquestes actuacions són solucions parcials i afirma que "són actuacions que van tapant forats". En aquest sentit, critica que "l'empresa no té cap pla general per a la xarxa".

Les incidències han provocat que s'hagi necessitat camions cisterna per garantir el subministrament d'aigua al veïnat. Com explica Colom, "no ha estat de manera constant, però n'hem anat necessitant i potser en necessitarem perquè continuaran havent-hi problemes". CANVIS A LA XARXA Aquestes setmanes s'han començat a canviar els comptadors de l'aigua. Colom explica que els que hi havia fins ara els havia instal·lat AGBAR, l'antiga empresa concessionària, i només aquesta empresa els podia llegir. Amb el canvi, l'Ajuntament serà el propietari dels comptadors i l'empresa gestora en podrà fer les lectures. Al llarg d'aquest mes, afegeix Colom, s'obrirà el concurs per al projecte de recloració de l'aigua. Aquest projecte permetrà solucionar un problema que des de fa anys afecta Lluçà i la urbanització de Llocsa. Els dos nuclis estan allunyats de l'ETAP i l'aigua hi arriba a través d'una canonada molt llarga. Aquest fet, sumat al baix consum, provoca sovint que l'aigua hi arribi amb un nivell de clor baix. Per resoldre-ho, s'instal·laran dos punts de cloració, un a prop de cada nucli. Segons Colom, aquesta actuació permetrà "evitar haver de sobreclorar l'aigua que surt de l'ETAP".//

MEDI AMBIENT

Merlès tanca una temporada d'estiu marcada per les conseqüències de la riuada del juny Els aparcaments habilitats per accedir a la riera de Merlès van estar tancats cinc setmanes a causa de l'elevat risc d'incendi SANTA MARIA DE MERLÈS Per_ Carolina Font Usart

S'acaba una temporada d'estiu a la riera de Merlès marcada per les conseqüències de la riuada del 4 al 5 de juny que va deixar molts dels accessos malmesos i arbres i rocs remoguts que suposaven un perill pels visitants. Així com per l'elevat risc d'incendi que va obligar a tancar els aparcaments habilitats a la riera de Merlès durant 5 setmanes, entre el 9 de juliol i el 6 d'agost. Malgrat tot, 33.604 persones van visitar la Riera aquest estiu, segons les dades que van recollir els informadors. Una de les xifres més elevades dels darrers tres anys i que representa un increment de més del 30% respecte a l'any passat, quan la riera de

Els informadors en un dels accessos a la riera de Merlès.// F: PAT

Merlès va rebre més de 25.632 visitants. Aquest any, les dades de visitants s'han començat a recollir a través d'una nova aplicació de la Diputació que ha permès més control, tal com explica Núria

Valls, de Camadoca, coordinadora dels informadors. De totes les persones visitants, més de 22.000 van ser informades o ateses pels informadors i entre un 15% i un 20% d'aquestes,

segons explica Valls, van decidir no accedir a la riera quan se'ls informava del tancament dels aparcaments. EL SORREIGS A la riera del Sorreigs hi ha hagut, un any més, servei d'informadors que han comptabilitzat més de 1.300 visitants, una xifra inferior a la de l’any anterior, en què es van registrar 1.800 visites. INFRACCIONS L'aparcament fora dels espais habilitats és el principal motiu d'infraccions a ambdós espais. A la riera de Merlès se'n van registrar 324 i al Sorreigs 32. Pel que fa a Merlès, el segon motiu més habitual pel que fa a les sancions és el bany a zones no permeses (243 sancions) i el tercer l'ús d'elements de pícnic prohibits, com per exemple són cadires, para-sols o neveres, amb 240 sancions. En el cas del Sorreigs, la segona causa d'infraccions més habitual és la presència d'animals domèstics deslligats, amb 22 incidències. La tercera són les incidències relacionades amb el bany, que està prohibit.// LaRella | 3

NOTÍCIES

MUNICIPAL

Nous pressupostos participatius a Prats de Lluçanès i Olost

Núm. 627

Mas Les Vinyes i la Fundació Emprius compren 32 hectàrees per restaurar-hi el mosaic agroforestal La finca s’ha comprat amb una subvenció de la Generalitat de 270.277 euros i s’acabarà de pagar amb un micromecenatge SANT MARTÍ D'ALBARS Per_ Pol Asensi Turigas

Xerrada de presentació dels pressupostos de Prats, al juny.// F:AJ PRATS

El 12 d'octubre es va obrir una nova convocatòria de pressupostos participatius d'Olost i Santa Creu. Fins a l’1 de novembre, les entitats i els veïns que siguin majors de 16 anys podran presentar una o dues propostes a l’Ajuntament per tal que siguin valorades i se sotmetin després a un període de votació. En el cas d’Olost, els projectes poden tenir un pressupost d’entre 500 i 10.000 euros, i pel que fa a Santa Creu de Jutglar, d'entre 500 i 5.000 euros. Després del període de recollida de les propostes, les votacions es podran fer per via digital del 16 al 29 de novembre a Olost i del 30 de novembre al 13 de desembre a Santa Creu de Jutglar. Paral·lelament, a Prats de Lluçanès, els pressupostos participatius ja han entrat en la fase de votació. Des del mes de juny, s’han rebut una trentena de propostes, de les quals se n’han seleccionat deu. Els ciutadans i ciutadanes majors de 16 anys i empadronats a Prats ja poden participar en la votació fins a finals d’octubre. La votació es pot fer telemàticament o presencialment a l’Ajuntament del poble. Enguany, el consistori hi destina 33.000 euros. Si la proposta més votada no exhaureix aquesta quantitat, s’intentarà dur a terme la següent més votada, i així continuadament fins a exhaurir el pressupost disponible.// XBV

MEDI AMBIENT

Els Comuns recullen signatures per exigir allargar la moratòria Després de l'aixecament de la moratòria de noves granges i les limitacions d’ampliació de la cabana porcina, que estava vigent des del 2019 i es va aixecar a principis d’any, des del partit polític dels Comuns s’està fent una nova campanya recollint signatures per exigir una pròrroga del decret, almenys a Osona. Segons els promotors de la recollida de signatures, “tenim la terra i l’aigua al límit, ja que la contaminació per nitrats continua afectant fonts, pous i aqüífers. En conseqüència, es posa en risc un recurs com l’aigua, essencial per als individus i el conjunt del país”. En definitiva, el partit demana al Govern de la Generalitat que reactivi urgentment la moratòria per impedir la concessió de llicències d’ampliació o de creació de noves granges i que freni la contaminació per nitrats per salvar la comarca. De moment, ja s’han recollit 1.607 signatures.// XBV LaRella | 4

La cooperativa Mas Les Vinyes SCCL i la Fundació Emprius han comprat una finca de 32 hectàrees a Sant Martí d’Albars, just al costat de les terres que la cooperativa treballa des de fa més d’una dècada. L’operació es va signar davant de notari el 29 de setembre. La finca era propietat de Granges Terragrisa, una empresa del grup Tarradellas. La compra s’ha finançat amb un ajut de 270.277 euros del Fons del Patrimoni Natural de la Generalitat. La finca passarà a ser propietat de la Fundació Emprius, de la qual Mas Les Vinyes és sòcia fundadora. La Fundació en garanteix la protecció i el compromís de conservació a llarg termini, i la cooperativa s'encarregarà de la gestió quotidiana. L’anomenaran Els Emprius de Les Vinyes. UN ANY PER TANCAR LA COMPRA La idea de comprar aquesta finca no és nova. Feia anys que Mas Les Vinyes tenia la intenció d’adquirir el camp de davant de la casa, sobretot des que la cooperativa va començar a créixer en ramaderia. A l’estiu del 2025 es va publicar una convocatòria d’ajuts de la Generalitat per comprar finques amb valor natural i van decidir presentar-hi el projecte. A principis de febrer del 2026 es va fer pública la resolució i se’ls va concedir l’ajut. En aquell moment, Ariadna Tremoleda, de Mas Les Vinyes, va escriure una carta al propietari de Granges Terragrisa per explicar-li el projecte. La resposta va obrir la porta a una conversa, que s’ha acabat materialitzant aquesta tardor. Tot i que inicialment l’objectiu de la cooperativa i la Fundació Emprius era la compra de només el camp més proper, el propietari va voler vendre la finca sencera. El preu de taxació va ascendir fins als 337.439 euros. El venedor també va demanar una finca d’intercanvi per no perdre hectàrees de terreny. Durant aquells mesos se’n va buscar una sense èxit. Al setembre, amb el termini a tocar i el risc de perdre la subvenció, Terragrisa va acceptar vendre igualment. El preu va ser de

En vermell, la finca actual de les Vinyes; en blau, la finca que han adquirit.//

330.000 euros, per sota del valor de taxació de 337.439 euros, fixat el març del 2025, tal com exigia la convocatòria de la Generalitat. QUÈ S’HI FARÀ? La finca es convertirà en un espai de restauració ecològica i agricultura regenerativa. El pla preveu rehidratar el paisatge amb noves basses, recuperar marges, bardisses i corredors, i gestionar el bosc i la ramaderia amb pastura. Ara mateix, segons Tremoleda, “es parteix d’un sòl molt pobre: hi ha menys d’un 1,5 % de matèria orgànica”. Alhora, també explica que la nova finca permetrà crear un mosaic continu amb la finca de La Font Sostenible, de Lluçà: “un corredor que connecti els hàbitats i deixi moltes hectàrees juntes amb la mateixa visió de gestió”. Des de Les Vinyes i la Fundació Emprius també s’explica que la voluntat és destinar una part de la finca a un ús comunal, especialment per a les persones que viuen als nuclis i no tenen accés al bosc, i organitzar tornalloms. El projecte també inclou un seguiment científic amb la Universitat de Barcelona, el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, el CTFC, GEOVEG, la Fundació FIRE i la Fundació Allan Savory. També hi participen el Grup de Naturalistes d’Osona, l’Observatori Ciutadà per la Biodiversitat al Lluçanès i la Fundació Andrena. L’Aliança Europea per l’Agricultura Regenerativa (EARA), de la qual Mas Les Vinyes és membre, hi fa de pont cap a altres territoris europeus. Amb aquesta compra, la gestió de Mas Les Vinyes passa d’unes 25 a unes 57 hectàrees.

UNA CONVOCATÒRIA INÈDITA L’ajut forma part de la primera convocatòria del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per comprar finques amb hàbitats d’interès comunitari: 29 entitats, ajuntaments i consorcis es reparteixen 3,8 milions d’euros per adquirir una setantena de finques que sumen 1.366 hectàrees. La proposta del Lluçanès és una de les poques de la llista que parteixen de l’agricultura. Tremoleda explica que se'ls va advertir que la convocatòria pensava en conservació i no en producció. “Jo defenso que l’agricultura regenerativa no està renyida amb la conservació de la natura”, diu. És per això que es van presentar igualment de la mà de la Fundació Emprius. TRENTA ANYS DE COMPROMÍS I MICROMECENATGE Segons les bases de l’ajut, la finca ha de mantenir durant almenys trenta anys la destinació a la conservació. A més, com que és propietat la Fundació Emprius, no es pot revendre: només es podria traspassar a una altra fundació amb valors similars. La subvenció s’ha destinat íntegrament a la compra, i la resta, uns 60.000 euros, ha sortit de les aportacions de la Fundació i la cooperativa. Per acabar de cobrir-ho, també obriran una campanya de micromecenatge de 25.000 euros. La campanya s’obrirà la primera setmana de novembre, coincidint, el dia 1 de novembre, amb una castanyada que faran a les Vinyes amb música en directe, dinar regeneratiu, jocs i xerrades, i on presentaran el projecte.//

NOTÍCIES

15 d'octubre de 2026

Grans del Lluçanès preveu construir noves naus d’emmagatzematge a Sant Martí d’Albars El projecte preveu una inversió de 2,1 milions d’euros i inclou una nova nau de 2.340 m², ampliacions d’edificis existents i sitges de 18 metres

Mapa de les instal·lacions. En vermell, les estructures noves que s'hi preveuen.//

SANT MARTÍ D'ALBARS Per_ Pol Asensi Turigas

Grans del Lluçanès projecta ampliar les instal·lacions de Sant Martí d’Albars amb la construcció d’una nova nau industrial de 2.340 m², ampliacions puntuals d’edificis existents i noves sitges de fins a 18 metres d’alçada. L’actuació s’emmarca en un pla per reorganitzar la zona industrial i millorar la capacitat d’emmagatzematge. La inversió estimada per l’empresa és de 2,1 milions d’euros. MÉS ESPAI PER A LA LLAVOR I EL PÈL·LET El pla afecta un àmbit de 7,57 hectàrees. Actualment, el sostre construït és de 8.210,84 m². El pla especial urbanístic preveu enderrocar unes edificacions que hi ha actualment (uns 800 m²) i afegir fins a 3.000 m² de sostre nou, entre una nau de 2.340 m² i ampliacions puntuals d’edificis existents que poden sumar 660 m². Si s’executa tot, el sostre total arribarà als 10.458,17 m². Les noves edificacions es concentraran a la zona sud de les instal·lacions, on actualment ja s’emmagatzema material de vegades, sense coberta. La nova nau, que no serà que no serà completament tancada, tindrà una alçada màxima d’11 metres i es destinarà principalment a guardar producte acabat, especialment pèl·let i llavor. El projecte també preveu unes noves sitges de 18 metres d’alçada amb una capacitat conjunta de 2.427,12 m³, espais auxiliars i una zona d’emmagatzematge exterior al nord per a llenya.

els moviments de materials entre diferents punts de les instal·lacions. Pizà reconeix que la seva activitat “genera emissions difuses” i assegura que l’empresa les està monitoritzant per detectar possibles problemes. Les mesures poden tenir interès en un context en què s’han expressat queixes per la presència de pols a l’aire al voltant de Santa Creu de Jutglars. Pizà afirma que l’empresa n’és conscient i que treballa per minimitzar l’impacte de l’activitat sobre l’entorn.

LA TRAMITACIÓ POT David Pizà, responsable de proALLARGAR-SE MÉS D’UN ANY jectes de l’empresa, explica que l’ampliació respon a un pla estraL’Ajuntament de Sant Martí d’Albars tègic en què treballen des de fa va aprovar inicialment el Pla Especinc anys. “Necessitàvem un pla cial Urbanístic per decret d’alcaldia que ordenés tot l’espai”, assenyadel 9 de setembre de 2026. L’anunci la. Fins ara, les instal·lacions han de l’aprovació inicial es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de anat creixent per fases i l’objectiu és disposar d’una planificació Barcelona (BOPB) el 2 d’octubre. Ara global que permeti preveure les mateix, el document està sotmès necessitats futures i simplificar els a informació pública perquè les persones interessades hi puguin tràmits administratius. La meitat de l’ampliació es destipresentar al·legacions fins el 9 de narà a l’activitat relacionada amb les desembre. llavors i el gra, i l’altra meitat, al pèL’aprovació inicial no equival a l’autorització definitiva de les l·let. L’empresa treballa amb grans volums de matèria obres. Abans de poprimera i producte der executar el proEl projecte fa una acabat, amb una ac- planificació global per jecte, cal completar tivitat estacional que la tramitació urbaconcentra bona part endreçar el conjunt i nística i obtenir els de les vendes de pèinformes correspoafrontar el futur l·let durant l’hivern i nents dels diferents de llavors durant l’estiu. Això fa nedepartaments, organismes i cocessari disposar d’espai per emmamissions de la Generalitat. L’emgatzemar la producció. presa calcula que haurà de passar Segons Pizà, el projecte no prealmenys un any abans de poder veu augmentar la capacitat procomençar les obres. ductiva autoritzada, sinó milloGrans del Lluçanès, fundada rar l’operativa i gestionar millor el 1993, es dedica principalment els materials. També inclou dues a l’emmagatzematge, la selecció, bàscules, una d’entrada i una de l’envasament i la distribució de sortida, per agilitzar el pas dels llavors de cereals, i en els darrers camions i evitar que s’acumulin a anys ha incorporat la producció la carretera. L’empresa vol reduir de pèl·let de biomassa, un comels moviments interns de material bustible elaborat a partir de la rei tenir més alternatives d’emmavalorització de material forestal gatzematge davant de possibles que abans no s’aprofitava. Segons incidències, com ara una avaria a les dades facilitades per l’empresa, l’ensacadora. actualment té al voltant de 65 treballadors i compra fusta del país PAVIMENTAR I MONITORITZAR per a l’activitat forestal i la proPER CONTROLAR LA POLS ducció de biomassa. L’empresa va facturar 41 milions L’ampliació també ha de permed’euros el 2024 i va ser la que més tre, segons el responsable de projectes, pavimentar zones que va facturar aquell any entre les que actualment són de terra i reduir tenen la seu fiscal al Lluçanès.//

LA COLUMNA

Xevi PUJOL I MOLIST

Turista o viatger? Comèdia en tres actes Acte primer. La mesura del corrent elèctric d'un circuit mitjançant un multímetre té un error intrínsec associat al fet que l'aparell es connecta en sèrie a la malla de la qual es pretén mesurar el corrent i que el dit aparell té una certa resistència interna. En altres paraules, l'estri de mesura no pot fer la mesura sense passar a formar part de la cosa mesurada i, per tant, sense alterar ell mateix el valor d'allò que es pretén mesurar. Acte segon. Segons el nostre benamat amic DIEC, un viatger és qui viatja, mentre que un turista és qui viatja «per recreació, [i] recorre un país pel sol gust de conèixer-lo». Per tant, sembla que un turista és senzillament un tipus de viatger i, doncs, que el mot manllevat de l'anglès té una relació d'hiponímia amb el mot més general viatger. Dic això, que sembla tan obvi, perquè als lectors d'aquestes ratlles, igual que a mi, potser els resulta fins i tot familiar aquella tendència d'alguns de presentar com a categories totalment disjuntes les que aquests dos mots representen. Naturalment que qui ho fa, fa servir el llenguatge retòricament, sabent de sobres que hi ha molt més terreny de solapament conceptual entre el turista i el viatger del que pretén fer veure, però, malgrat tot, el fet és que hi ha una necessitat entre el proïsme occidental de fer passar el turista per una baboia social, per un membre adotzenat d'una classe d'humà alienada i digna d'un escarni desdenyós que és totalment aliena a nosaltres. Entremès. Nosaltres. Ah, nosaltres! Que mai no els serem, els vulgars turistes! Nosaltres els que no massifiquem, nosaltres els que parlem amb els autèntics locals, nosaltres els que fugim del circ turístic, nosaltres els viatgers. En descàrrec de l'autor. Que no es pensés pas qui llegeix aquestes ratlles (torna-hi amb les ratlles!) que la posició de qui les ha escrit sigui la de simpatitzar amb un fenomen, el del turisme, que més aviat jutja com a proper a la idea de càncer i com a esca de molts dels mals que el món turbocapitalitzat té el detall d'anar-nos fent descobrir. Acte tercer. Desenllaç. Tornem a nosaltres. Ah, sí, nosaltres! Els que voldríem ser viatgers però mai de la vida, turistes. Nosaltres, que aquest estiu viatjarem al Japó, que anirem mig any al sud-est asiàtic el curs que ve, que passarem una època espiritual a l'Índia, i que ho farem, per cert, «per recreació», i que recorrerem el país «pel sol gust de conèixer-lo»... Nosaltres, els que descobrirem l'autenticitat autènticament autèntica d'aquests llocs... Nosaltres, els que no hem llegit el DIEC, ens connectarem en sèrie al circuit turístic del món i passarem pertot arreu alterant sempre la mesura de les coses.// LaRella | 5

NOTÍCIES

RESIDUS

Comencen a construir les àrees d'aportació de Sant Bartomeu del Grau

Núm. 627

Rotor Print compra el 51 % de l'empresa francesa Livcer Impression Aquesta compra forma part del procés d'internacionalització i creixement de l'empresa, especialment al mercat francès OLOST Per_ Carolina Font Usart

Espai on estarà ubicada una de les àrees d'aportació.// F:CFU

Aquesta darrera setmana han començat les obres de les noves àrees d'aportació de Sant Bartomeu. Xevi Puig, alcalde del municipi, explica que hi ha planificades 6 àrees d'aportació a diferents zones de Sant Bartomeu, totes tancades i amb control d'accés. Les dues més grans s'ubicaran a la Codina i a l'aparcament de la carretera de Perafita. Aquestes estan pensades perquè les utilitzin els veïns de les cases disseminades, ja que "si pot accedir-hi fàcilment" explica Puig. Pel que fa al nucli d'Alborquers, Puig explica que estan valorant quina és la millor opció, però no descarten fer una àrea allà. Les obres tenen un cost de 330.000 euros, que s'han finançat a través del PGI i de fons propis i han d'estar acabades abans de finals d'any.//CFU

BEQUES

El Consorci convoca beques de mobilitat per a estudiants El Consorci del Lluçanès ha obert una nova convocatòria de beques per facilitar la mobilitat dels estudiants d’educació postobligatòria per a aquest curs 2026-2027. Aquestes beques de mobilitat estan adreçades als joves d’entre 16 i 29 anys que hagin de cursar estudis fora del seu municipi de residència i que estiguin empadronats en algun dels municipis següents del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars o Sobremunt. Els ajuts van dirigits a estudiants de batxillerat, cicles formatius, programes de formació i inserció, ensenyaments artístics i esportius per estudiants i graus universitaris. En queden exclosos els estudiants de màsters, postgraus i titulacions no oficials. Cada sol·licitud acceptada rebrà un ajut fix de 100 euros, fins a esgotar el pressupost disponible. Les sol·licituds es poden presentar del 13 al 30 d’octubre al registre del Consorci del Lluçanès o als ajuntaments dels municipis adherits, a través d’una instància genèrica i amb la documentació requerida, que inclou el volant d’empadronament, el justificant de matrícula i el certificat bancari, entre altra documentació. Tota la informació necessària està disponible a la pàgina web del Consorci del Lluçanès.//XBV LaRella | 6

Rotor Print by SPG ha comprat el 51% de les accions de l'empresa francesa especialitzada en impressió i embalatge flexible, Licver Impression Flexographique. Aquesta compra permetrà a l'empresa amb seu a Olost incrementar la seva capacitat de producció, que podria arribar als 100 milions de metres quadrats anuals. Alhora, li permet entrar amb força al mercat farmacèutic francès i europeu. Aquesta incorporació, tal com explica Albert Costa Carbonell, director general de Rotor Print by SPG, "respon a una estratègia de creixement basada no només a augmentar la nostra capacitat, sinó també a estar més a prop dels nostres clients". L'empresa francesa, que va facturar aproximadament 6 milions d'euros el passat 2025, s'incorporarà a l'estructura de Rotor Print

Representants de Livcer, Rotor Print i SP Group durant la presentació de l'acord.// F:ROTOR PRINT

by SPG. Aquesta compra s'emfarmacèutic del grup SPG, enfomarca en el procés cada en solucions d'envasos flexibles d'internacionalitzaun sector altació que està duent a Rotor Print by SPG en terme SP Group. ment regulat. va facturar 32 M SPG és l'empresa L'empresa Rotor Print és la segona andalusa que va add'euros el 2025 empresa del Lluquirir Rotor Print el juliol del 2024. Des çanès pel que fa a de llavors, Rotor facturació. Va tanPrint by SPG ha esdevingut la dicar l'any 2025 amb una facturació visió especialitzada en embalatge de gairebé 32 M d'€.//

REPORTATGE

Núm. 627

Els Bombers de la Generalitat fan una mitjana de 98 actuacions a l'any al Lluçanès Els accidents de trànsit i els incendis urbans (edificis, vehicles, zones industrials...) són els serveis més habituals LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

Segons el portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya, els Bombers han fet un total de 1.563 actuacions urgents als tretze municipis del Lluçanès des del 2010. Això significa que, de mitjana, es fan 97,7 actuacions a l'any. Per categories, en destaquen les actuacions en accidents de trànsit. Aquests, a més, es concentren als municipis de Sant Bartomeu del Grau, Santa Maria de Merlès, Olost i Prats, fet relacionat amb el pas de la carretera C-62 i també la C-25 en el cas de Sant Bartomeu. A més dels accidents de trànsit, que sumen 430 actuacions, també s'hi poden relacionar les tasques de neteja de calçada, que sumen 117 actuacions en setze anys. La segona categoria que concentra més actuacions és la d'incendis urbans. Aquesta categoria inclou incendis en edificis, zones

industrials, infraestructures elèctriques, vehicles a l'aire lliure o contenidors de residus. Aquesta categoria suma 307 sortides. Pel que fa als incendis de vegetació, que poden ser forestals, agrícoles o urbans, sumen 211 sortides. També té un pes destacat la categoria de salvaments. Aquesta classificació inclou recerca de persones perdudes o desaparegudes, rescats de muntanya, salvaments d'animals, de persones en ascensors o amb comportaments alterats, i actuacions al voltant del medi fluvial. La categoria d'assistència tècnica és més ambigua i inclou actuacions més difícils de classificar. Entre els incidents comptabilitzats aquí s'hi inclouen inundacions, patologies d'edificis o salvaments de béns materials. En les sèries anuals no hi ha cap anyada que destaqui ni per moltes ni per poques actuacions. Podeu consultar les dades més detallades poble per poble a laRella.cat.//

LLUÇANÈS (total) TOTAL 2010 - 2025 1563 | MITJANA ANUAL 97,7 | ACTUACIONS 2025 115 LLUÇÀ

ALPENS

TOTAL 2010 - 2025 73

TOTAL 2010 - 2025 15

MITJANA ANUAL 4,6

MITJANA ANUAL 0,9

ACTUACIONS 2025 5

ACTUACIONS 2025 1

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS TOTAL 2010 - 2025 37 MITJANA ANUAL 2,3 ACTUACIONS 2025 2

SANT MARTÍ D'ALBARS

PERAFITA TOTAL 2010 - 2025 49

TOTAL 2010 - 2025 41 MITJANA ANUAL 2,6

MITJANA ANUAL 3,1 ACTUACIONS 2025 3

ACTUACIONS 2025 1

PRATS DE LLUÇANÈS TOTAL 2010 - 2025 500 MITJANA ANUAL 31,3

SANT BOI DE LLUÇANÈS TOTAL 2010 - 2025 71 MITJANA ANUAL 4,4 ACTUACIONS 2025 6

OLOST

SOBREMUNT

TOTAL 2010 - 2025 196

TOTAL 2010 - 2025 17

MITJANA ANUAL 12,3

MITJANA ANUAL 1,1

ACTUACIONS 2025 17

ACTUACIONS 2025 2

ORISTÀ

SANT BARTOMEU DEL GRAU

ACTUACIONS 2025 25

SANTA MARIA DE MERLÈS

SANT FELIU SASSERRA

TOTAL 2010 - 2025 156

TOTAL 2010 - 2025 59

MITJANA ANUAL 9,8

MITJANA ANUAL 3,7

ACTUACIONS 2025 13

ACTUACIONS 2025 6

TOTAL 2010 - 2025 129 MITJANA ANUAL 8,1 ACTUACIONS 2025 9

TOTAL 2010 - 2025 220 MITJANA ANUAL 13,8 ACTUACIONS 2025 25

ACTUACIONS DELS BOMBERS AL LLUÇANÈS (2010 - 2025) Accidents de trànsit

Incendis urbans

Salvaments

Assistència tècnica

Incendis de vegetació

Neteja de calçada

Fuites perilloses

Total 2010-2025

Mitjana anual

Actuacions 2025

Alpens

6

2

2

1

3

1

0

15

0,9

1

Lluçà

21

8

17

9

11

7

0

73

4,6

5

Olost

72

40

16

14

38

14

2

196

12,3

17

Oristà

36

21

13

25

22

11

1

129

8,1

9

Perafita

8

18

4

4

14

0

1

49

3,1

3

Prats de Lluçanès

71

109

115

106

41

52

6

500

31,3

25

Sant Agustí de Lluçanès

15

3

5

3

4

7

0

37

2,3

2

St. Bartomeu del Grau

94

45

22

28

26

5

0

220

13,8

25

Sant Boi de Lluçanès

10

17

21

12

10

0

1

71

4,4

6

Sant Feliu Sasserra

15

9

7

5

16

7

0

59

3,7

6

Sant Martí d'Albars

6

20

2

2

9

2

0

41

2,6

1

Santa Maria de Merlès

75

13

19

25

13

11

0

156

9,8

13

Sobremunt

1

2

5

5

4

0

0

17

1,1

2

Lluçanès (total)

430

307

248

239

211

117

11

1563

97,7

115

Municipi

LaRella | 8

CULTURA

15 d'octubre de 2026

Prats, plató d’una pel·lícula inspirada en el segrest de Maria Àngels Feliu El rodatge de Hi ha algú al jardí, de Jaume Balagueró i amb Úrsula Corberó, tallarà diversos carrers del 2 al 6 de novembre

Un dels escenaris principals de la pel·lícula.// F: PAS

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas

Els carrers del centre de Prats es convertiran durant la primera setmana de novembre en el plató de Hi ha algú al jardí, un thriller dramàtic de Jaume Balagueró que recordarà inevitablement l’angoixant segrest de Maria Àngels Feliu,

la farmacèutica d’Olot, l’any 1992. El rodatge de la pel·lícula de terror provocarà restriccions de mobilitat del 2 al 6 de novembre a la plaça Nova, la plaça de l’U d’Octubre i el carrer de Mn. Valls, tal com va explicar l’Ajuntament aquest dimarts en una reunió amb els veïns. La protagonista de la pel·lícula és l’actriu Úrsula Corberó, coneguda mundialment pel seu paper

de Tokyo al fenomen de Netflix La casa de papel. Les escenes que es rodaran a Prats corresponen a un supermercat, que es gravarà al Llobet; a una farmàcia, que es recrearà a l’Infoactivat, i al moment del segrest, que serà a l’aparcament municipal del carrer de Mn. Valls. Hi ha algú al jardí és una aposta conjunta de Disney i Movistar. Una de les productores que hi ha al darrere és Minoria Absoluta, de Toni Soler, que s’encarrega de l’exitós Polònia de TV3. El director del film, Jaume Balagueró, és un dels grans referents del cinema de terror i creador de la saga REC, mentre que el guió el signa el reconegut dramaturg Guillem Clua. Per al rodatge es busquen homes i dones d'entre 20 i 60 anys "amb talls de cabells no moderns" i que tinguin disponibilitat el 4 o 5 de novembre. L'agència que se n'ocupa (figuracion.agency1996@ gmail.com) explica que es tracta d'una feina remunerada.//

MEDI AMBIENT

Nova miniguia d’Ocells amb col·laboració lluçanenca

Les noves fitxes de Baucells.// F: MTM

Aquestes setmanes ha arribat a les llibreries un nou volum de la col·lecció de miniguies Fixa-t’hi de l’editorial MTM. Després de l’èxit del Fixa-t'hi: Ocells, el perafitenc Ramon Baucells, especialista en el món de les aus i dels ocells i col·laborador de LaRella, ha escrit els textos d’un segon volum acostant-nos una mica més a aquests animals. Seguint el format de la col·lecció amb petites fitxes lligades amb una anella, el llibre ens convida a identificar aus a partir de les il·lustracions d’Anna Sanjuan i les característiques principals al darrere de cada dibuix, d’una manera senzilla i àgil. Amb aquest últim, ja en són 10 els llibres de la col· lecció Fixa-t’hi que ens acosta a diferents temes de natura i observació: núvols, flors, arbres, insectes, líquens... Cada cop més coneguts pel públic familiar, aquests petits llibres estan sent tot un èxit de l’editorial MTM, de la qual també formen part la dissenyadora perafitenca Txell Peiró i l'editora sasserrenca Fiona Fearon.// ELR

LaRella | 9

NOTÍCIES

MEDI AMBIENT

Olost i Sant Bartomeu acullen xerrades sobre transició energètica

Núm. 627

Els sis lluçanesos que van fer possible els concerts d’Oques Grasses Professionals del territori han contribuït, des de diferents àmbits, als quatre concerts a l'Estadi Olímpic, davant de 220.000 persones LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

Una de les xerrades que ja s'han fet a Olost.// F: OISC SOSTENIBLE

Al llarg d'aquesta tardor, Olost i Sant Bartomeu acolliran un cicle de xerrades sobre diferents temes vinculats a la transició energètica. A Olost ja s'han fet dues xerrades. En la primera, el passat 25 de setembre, es va parlar de la factura de la llum, la diferència entre el mercat lliure i el mercat regulat, i es va posar èmfasi en les energies 100% renovables i també en l'estalvi energètic. La segona va ser el passat 9 d'octubre i va tractar sobre l’autoconsum solar. A Sant Bartomeu, la primera xerrada, també sobre el rebut energètic, es va fer el 14 d'octubre i la pròxima serà el dia 21 i parlarà de com estalviar amb els consums tèrmics.// RED

CULTURA

La Trobada de Lletraferits es farà al pavelló de Perafita

Trobada de Lletraferits de l'any passat.// F: ARXIU

La Trobada d’Escriptors, Il·lustradors, Lletraferits i Amants dels Llibres se celebrarà per setena vegada el diumenge 18 d’octubre a Perafita. Tindrà lloc durant el matí, de les 9 a la 1 del migdia, al pavelló. La colla organitzadora, Ocells, mixus, senglars i cocodrils, entén la trobada com una oportunitat per veure la vida literària i il·lustradora que es cou al voltant de casa. Fins a les 11, els assistents podran compartir xerrades, novetats i troballes, firar-se i conèixer l’entorn que els envolta literàriament. A partir de les 11 i fins a la 1, la colla d’autors, escriptors i il·lustradors presentaran les seves novetats al públic.// LaRella | 10

Quatre nits. 55.000 persones cada vegada. Més de 220.000 en total. Una fita inèdita per a un grup que canta en català. Aquests dies, els mitjans de comunicació i les converses han anat plens d’Oques Grasses. Del Lluçanès, van ser moltes les persones que es van desplaçar fins a Montjuïc per viure els concerts des del públic, però n’hi va haver sis que van formar part de l’engranatge intern perquè els concerts fossin possibles. La pluja d’aquella setmana els va fer patir de valent. Es va ajornar el primer concert, el de dilluns, fins dijous, i entre una cosa i l’altra, la nit del primer concert, dimecres, va haver de fer també d’assaig general: ho van provar tot per primera vegada davant de l’estadi ple. Va sortir bé, “miraculosament”, explica Pep Pujol, que comenta que les inclemències del temps els hi va desorganitzar els assajos i muntatges. JOSEP VALLDENEU Perafita Nascut a Centelles, viu al Lluçanès des del 2014: quatre anys a Oristà, quatre a Olost i actualment en fa quatre que viu a Perafita. És músic de la banda: tocava el saxo, els teclats i feia els cors. Va entrar al grup el 2012, després que com a “vents” gravessin tres cançons al disc Un dia no sé com. Abans, Josep Montero havia anat sol des del 2010 o amb algunes col·laboracions puntuals. ISIDRO ORTIZ DE ZÁRATE Sant Feliu Sasserra Va dissenyar el concert, mà a mà amb Josep Montero, líder del grup. Direcció artística i creativa, escenografia, il·luminació, programació i operació en directe. Ho va fer des de Noxfera Studio, la seva empresa que comparteix amb Pau Vila, de Torelló. Està vinculat al grup des del 2018, i durant un any sencer s’hi va dedicar a treballar per fer possible aquest concert. Va viure intensament la residència a El Sucre de Vic per preparar el concert, que van fer del 31 d’agost al 9 de setembre. RUBÈN PUJOL La Torre d’Oristà Pujol va ser l’encarregat de la producció executiva i la regidoria amb Bonvehi Arts & Events, empresa

Foto de família de tot l'equip que va participar en els concerts a l'Estadi Olímpic.// F: TXUS GARCIA

Quan Oques Grasses tocava al Lluçanès Abans de l’Estadi Olímpic, les Oques Grasses es van passejar molt pel Lluçanès. Josep Montero, que havia començat sol el projecte el 2010, va tocar diverses vegades al bar Centre d’Olost. No eren concerts, sinó nits de gresca on Montero acabava amb una guitarra a les mans, improvisadament. Les vetllades s’allargaven cantant o xerrant fins a altes hores de la nit. El seu hit Cul havia sonat moltes vegades entre les parets del bar d’Olost, on no faltaven mai els acompanyaments. Tot i això, el primer concert oficial que hem pogut trobar al Lluçanès va ser el 4 de novembre de 2011 al pavelló d’Olost. Va ser en un Concert Jove, organitzat des pel servei de joventut del Consorci, El Punt Inquet, i per entitats d’Olost, juntament amb els grups locals Èmfasi, Nyandú i David Canal. Després, el 2012, ja va tocar a Sant Bartomeu del Grau, a la Festa de la Fi del Món, i a la trobada gegantera d’Olost. En aquests concerts, sense banda, Montero s’acompanyava a vegades d’Arnau Tordera o Àlex Pujols. Devia ser aquest estiu que també van actuar a la terrassa de l’antic bar de les piscines de Prats. Aquest concert, a dins del grup, encara es recorda perquè hi havia poca gent de públic. Ja el 2013 van actuar a la Festa Major d’Hivern de la Torre, i una altra vegada a Sant Bartomeu i a Olost, en aquestes ocasions ja acompanyats de la banda que ha perdurat fins avui dia. El 2014 van tocar a la Festa Bruixa de Sant Feliu i el 2016 a Prats, a la trobada gegantera.//

que té amb Marcel Riu. Amb Bonvehí ja havien fet la producció de les dues últimes gires del grup. A l’estadi, eren el pont entre el grup i la resta de treballadors. Amb el seu equip de 8 o 9 persones, feien la coordinació amb l’estadi i van dissenyar els plans per si plovia durant el concert, per exemple. RITXI DIÉGUEZ Sant Feliu Sasserra Backliner. Va ser l’encarregat de preparar tots els instruments. Els afina just abans de començar i fa els canvis a l’escenari. Va seguir tot l’stage i va arribar a l’estadi el divendres 2 d’octubre. Gairebé des dels inicis de la banda ell tenia aquesta tasca al grup. JAUME SALA Sant Feliu Sasserra És el tècnic de xarxes de comunicacions i d'il·luminació de l'escenari. Amb altres tècnics de l'equip van dissenyar l'estructura de cablejat de les tarimes per tal de facilitar-ne el moviment durant el concert. Durant l'espectacle havia d'estar a l'aguait que tot funcionés correctament, moure tarimes, etc. Fa anys que acompanya el grup i tot i ser molt jove, s'ha convertit en una peça clau de l'equip. PEP PUJOL Sant Feliu Sasserra Acompanya el grup des del 2024, com a operador de càmera d’escenari amb l'steadicam. A l’estadi va arribar-hi el dissabte 3 d’octubre, per viure-hi una setmana sencera. Des del control, enmig de la pista, va manar cinc càmeres robòtiques amb una consola, amb un equip d’uns quaranta professionals d’imatge per projectar-les en una pantalla protagonista que feia gairebé tot l’ample de l’estadi.//

CULTURA

15 d'octubre de 2026

Els Salles, la història dels que no surten a la història El monestir de Lluçà va quedar petit en la presentació del llibre i el vídeo-document sobre els germans de Cal Salles

Presentació del llibre i el documental el dissabte 3 d’octubre.// F: PAT

LLUÇÀ Per_ Pol Asensi Turigas

“És bonic dignificar la història de qualsevol persona, sigui com sigui que l'hagi viscuda”. Així resumia la regidora de l’Ajuntament de Lluçà, Montse Surinyach, el sentit de la presentació del vídeo-document Cal Salles. Anècdotes d'una família i del llibre Lluçà suara. Els Salles, que es va fer el dissabte 3 d'octubre al monestir de Lluçà, que es va quedar petit per acollir tota la gent que hi va voler ser present. El projecte va néixer de les imatges, en vídeo i en fotografia, que Jordi Camps havia anat guardant dels de Cal Salles. Aquests eren una família coneguda a Lluçà i els quatre germans van morir sense

descendència.Camps volia compartir les seves imatges i en va parlar amb la Teresa Erra i la Maria Pla. Plegats van començar a entrevistar veïns de Lluçà i d'altres persones que hi havien conviscut. En una d'aquestes converses, amb el veí de Cal Salles, Josep Mauri, aquest es va acabar afegint al grup. És ell qui ha escrit la major part del llibre, a partir de la recerca que han anat fent els quatre, en un format què ha cabut més informació que la que explica el documental. L'obra es remunta a la història dels pares, però sobretot explica la història dels quatre germans Casties Garrós: el Pere (1920), la Feliça(1923), el Benet (1925) i la Mercè(1928). A través de les imatges i els testimonis, s’explica la seva singular forma de viure.

Tal com s'explica, "tenien un tarannà excèntric; conservaven hàbits ancestrals i oferien una imatge, per la manera de vestir i relacionar-se, inusual". A les publicacions també s'explica que dormien al jaç, van ser dels últims que encara feien anar la màquina de batre, anaven a peu fins a Prats per anar al mercat i que un d'ells, el Pere, era un bon inventor. El documental i el llibre ressegueixen la seva història. S'explica que la Mercè va anar a viure a Barcelona, el Pere va morir a Cal Salles i la Feliça i el Benet van anar a viure a Prats i van passar els seus últims dies a la residència del poble. L'acte va acabar amb un berenar i una conversa a peu dret, en què molts assistents van compartir les seves pròpies anècdotes dels germans. Una escena ben d'acord amb l'esperit del projecte, que Jordi Camps resumeix així: “El procés ha set molt casolà, molt senzill, com eren ells”. El llibre es pot aconseguir per 15 euros a Cal Penyora, a La Primitiva, a l'Estanc de Prats i a Cal Siller. La voluntat és que el vídeo es pugui tornar a veure en alguna altra ocasió.//

MÈDIA

El Lluçanès existeix al programa Marcians

Escena de tardor torna a Alpens

Imatge promocional d'El Piset.// F: @SERGIPANIZO

Aquest dissabte 17 d’octubre, i per setena vegada, començarà de nou, al Casino d’Alpens, el cicle de teatre Escena de Tardor. Aquest cicle, que ja ha aconseguit consolidar-se dins la programació de la comarca, presenta, com sempre, una interessant mostra del teatre professional del moment dramatúrgic català. La primera obra que es podrà veure tracta un tema de màxima actualitat, el de l’habitatge. Sota el títol El piset la companyia Facòf, composta per les actrius Joana Castellano, Júlia Calzada, Gisela Guitart i Paula Segura, promet un bon tip de riure alhora que aprofundeix en aquesta problemàtica amb una “obra de por perquè la situació fa por. El piset és un thriller immobiliari, una història d’obscura comicitat, un relat terroríficament real” segons expliquen. Amb dramatúrgia de Joana Castellano i sota la direcció d’Eu Manzanares l’obra ha estat presentada al Teatre Eòlia de Barcelona aquest 2026 i per a l’any vinent està programada al Teatre Maldà. Després, el cicle alpensí continuarà amb les obres Els plans, de Yago Alonso, i Avi, et trauré d’aquí de Joan Pinyol, els dissabtes 21 de novembre i 19 de desembre, respectivament. Una interessant particularitat del cicle és que permet treure abonaments que, a més a més d’oferir descomptes en les ja de per si econòmiques entrades, et permeten reservar la mateixa localitat per a totes les obres.// JIP

FIRES XX I FESTES

El Tastabolet d'aquest any s'ajorna fins al pròxim 24 d'octubre

LLUÇANÈS Per_ Elisa Llorens Rodríguez

El programa Marcians, de la plataforma 3Cat, va dedicar el reportatge "El Lluçanès existeix" a la riquesa artística del Lluçanès. El programa destacava que és una de les comarques més petites i menys poblades, i el reportatge dona veu a algunes artistes amb projectes amb arrel en aquest entorn. “És inevitable que el territori surti a través meu en forma de cançó perquè és com aquest roure que està aquí, perquè s’han donat les condicions que fan que hi creixin roures (...)”. Amb reflexions com aquesta de la Mar Pujol, una de les persones entrevistades, es deixa veure aquesta connexió entre l’art i l’entorn. El programa presenta

CULTURA

La clarinetista Laia Pujol en un fotograma del programa.//

també la Griselda Juncà, de Sant Feliu Sasserra, però instal·lada entre Sant Martí d’Albars i Santa Eulàlia de Puig-oriol i fundadora de la companyia de circ Hotel Iocandi juntament amb Tomeu Amer, destacant que el seu últim projecte van poder-lo dur a terme amb ar-

tistes ubicats a menys de 10 minuts. Tanca el reportatge la clarinetista pradenca Laia Pujol, que ha traslladat la seva visió comunitària de la música. Pujol explica la seva visió de la comarca, però també amb la dels Estats Units, on ha estat instal· lada aquests darrers anys.//

L'Ajuntnament de Sant Boi de Lluçanès ha decidit ajornar fins al pròxim dissabte 24 d’octubre l'edició del TastaBolet per la previsió de pluja. Tot i que s'ajorni una setmana, la programació serà la mateixa. Les activitats es faran a la plaça Nova, començaran a dos quarts de dotze del matí amb un taller per a infants i, a les dues del migdia, serà el torn de la degustació de tapes dels restaurants i dels establiments locals i dels voltants. L'any passat va aplegar més de 560 persones. L’esdeveniment estarà acompanyat de la música de Destil·lats i The Blue Stable, els mateixos grups de l’anterior edició. El 2025 es va finalitzar la jornada amb un ambient festiu a la nit. Tot i això, aquest any es canvia el format i a dos quarts de set de la tarda hi tindrà lloc un vespreig amb DJ, mojitos i molta música a la mateixa plaça Nova.// XBV LaRella | 11

LA SOBRETAULA ESPORTS

POLIESPORTIU

El Consorci obre una nova convocatòria de beques esportives

Núm. 627

Azzarouali publica un llibre sobre la pressió dels infants en el futbol El llibre reflexiona sobre la pressió en el futbol base i el paper de les famílies LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

L'escola motriu és una de les activitats extraescolar esportiva.//

Les famílies amb necessitats socioeconòmiques del Lluçanès ja poden sol·licitar les beques per a activitats esportives del curs 2026-2027. Aquesta nova convocatòria pretén facilitar l’accés a la pràctica esportiva a infants, nascuts fins al 2023, joves i adults que estiguin empadronats en algun dels municipi següents: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. Els ajuts inclouen activitats esportives continuades organitzades per centres educatius, AFA, entitats, clubs esportius i ens locals, tant dins com fora d’horari lectiu. Les sol·licituds es poden presentar fins al 23 d’octubre al registre del Consorci del Lluçanès o als ajuntaments corresponents.// XBV

LaRella | 12

El pradenc Ilyas Azzarouali El Haddachi, establert a Alemanya des del 2017, ha publicat Que disfrute jugando, un llibre que posa el focus en la pressió que viuen els infants i adolescents en el món del futbol i en el paper que tenen les famílies en el seu desenvolupament esportiu i emocional. Format en psicologia i amb un màster en psicologia esportiva, l’autor parteix d’una pregunta: “Per què un infant pot entrenar amb confiança i llibertat, però sentir por d’equivocar-se quan arriba el partit?” A través d’aquesta reflexió, convida mares i pares a revisar les expectatives, les paraules i les reaccions amb què acompanyen els fills. L’objectiu no és deixar d’exigir ni llevar importància a guanyar, sinó entendre què necessiten els infants per viure l’esport sense sentir-se jutjats constantment.

Azzarouali amb el llibre acabat de publicar.//

La idea del llibre neix també de la seva pròpia experiència. Després d’haver jugat a futbol, fer d’haver fet d’àrbitre i d’haver entrenat, volia entendre millor la perspectiva de les famílies i recordar que, més enllà del paper de formadors, els adults continuen sent pares i mares. Azzarouali explica que escriure el llibre, en què ha anat treballant durant aproximadament un any, no

ha estat un procés fàcil. Ha buscat transmetre el missatge sense que sonés com una crítica a les famílies. A més, la publicació representa una manera d’apropar-se al somni de dedicar-se a la psicologia esportiva. L’autor té la voluntat de presentar-lo a Prats de Lluçanès, com ja va fer amb la publicació anterior, Abrid, el fantàstic món dels contes amazics.//

LA SOBRETAULA ESPORTS

15 d'octubre de 2026

El canvi de data de La Bandolera deixa un terreny immillorable L'avís per pluges torrencials va obligar els organitzadors a reprogramar a correcuita la bicicletada del 4 al 10 d'octubre

Els participants travessen un rec.// F: CARLOS SAN PEDRO - @ SARGENTO_GORILA_

ORISTÀ Per_ Pol Asensi Turigas

Si el diumenge 4 d'octubre la pedalada popular La Bandolera d'Oristà es va haver d'anul·lar per l'avís de perill de pluges tor-

rencials que es va activar des de Protecció Civil, el dissabte 10 d'octubre —quan es va poder reprogramar l'activitat— els participants es van trobar amb el primer fred de la temporada. Al matí va costarque pugés la temperatura, però després de la

primera pujada, i amb els primers rajos de sol, els ciclistes van agafar temperatura i es van trobar amb un terreny immillorable. Sense pols als camins i el fang just per fer-ho més divertit, el traçat, que combinava corriols i pista, era impecable. El canvi de data va fer que alguns participants inscrits no poguessin participar de la prova. Tot i això, i gràcies a la ràpida reacció de l'organització en programar una nova data, es van tornar a obrir les inscripcions i també s'hi va poder apuntar més gent. En total, hi van participar uns 170 ciclistes de diferents nivells, que podien escollir entre el recorregut de 30 i el de 42 quilòmetres. Aquesta va ser la 2a edició de La Bandolera.//

MOTOR

El Ral·li Masies de Voltregà passa pel Lluçanès, però s'anul·la l'última passada a la Trona reva del Ral·li Osona. Sergi Francolí i Xevi Moreno es van endur el triomf, seguits de Jordan Berfa i Kévin Mendric i d'Albert Orriols i Manel Muñoz. En clau comarcal, també hi van participar pilots del Lluçanès. Per una banda, l’olostenc Pep Molas, acompanyat de Joan Codinachs com a copilot. Molas, amb un Skoda Fabia R5, un cotxe de ral·li 2, es va endur la 10a posició de la general. Per altra banda, el torrenc Sergi Muns competia en el seu primer ral·li, amb un BMW E36 amb motor Muns amb el seu BMW en un tram de la prova.// F: IGOR DIEZ 325i, amb Nil Rodríguez de copilot tram el divendres al vespre, entre i amb el Norra de Sant Boi d’assisLLUÇANÈS Sant Hilari Sacalm i Sant Sadurní tència. El seu millor tram va ser Per_ Pol Asensi Turigas d'Osormort. El dissabte, el protaPrats-Olost, amb només 6 minuts, gonisme va ser per les carreteres en què va aconseguir la 16a posició El Ral·li Masies de Voltregà, que del Lluçanès, començant a 2/4 de de la classificació del tram, acospassava majoritàriament per car10 del matí a la Costa dels Gats, setant-se als pilots que competeixen reteres del Lluçanès, també va ser guida del tram Prats amb cotxes superiors. una de les proves que es van veure - Olost i el tram de Els lluçanesos Pep En la classificació gealterades per les pluges del cap de Fontfreda. Es van Molas, Sergi Muns i neral va assolir la 24a fer dues passades setmana del 3 i 4 d'octubre. La pluja, posició. en aquest mateix Enric Sabaté hi van la boira i la humitat van ser presents I, per acabar, tambucle. Així doncs, en diferents dels trams de la probé hi va competir el participar fins al migdia, el va, però l'alteració més gran va ser santboienc Enric Satrànsit en aquestes carreteres es l'anul·lació de l'última passada del baté, amb Josep Redondo de copitram de La Trona-Orís, que s'havia va veure alterat pel pas de la prova. lot. Amb un Renault 5 GT Turbo, van de disputar el dissabte 3 a última A la tarda va ser el torn de la Trona, assolir la 28a posició. En total, una seixantena de cotxes van competir hora de la tarda. on només es va fer una passada. en aquesta cursa, dels quals 34 van La resta de la prova, però, es va Aquesta era la cinquena edició completar els nou trams.// disputar amb normalitat. El primer de la prova que es considera l'he-

FLAIXOS D'ESPORTS Nani Roma acaba quart al Ral·li del Marroc El primer cap de setmana d'octubre es va disputar la coneguda com la prèvia del Dakar. El pilot de Merlès, amb Àlex Haro de copilot i damunt del Ford Raptor T1+, va aconseguir una sòlida carrera aconseguint la 4a posició.

El trial Cota encara les proves finals El campionat d'Osona de motos de trial va passar per Alpens el passat 20 de setembre. Al març ja havia fet parada a Sant Boi. Aquest diumenge es farà la jornada de la Torre d'Oristà, el 15 de novembre passarà per Sant Pere de Torelló i el 13 de desembre serà la jornada final (9), com sempre, ja fora de competició a Santa Creu.

Continua la temporada de caminades Oristà va celebrar la 27a edició de la tradicional caminada popular, com sempre, el passat 12 d'octubre. Pren el relleu Merlès, que serà aquest pròxim 25 d'octubre.

El Pradenc encadena tres victòries seguides Tres partits a casa i tres victòries. 3 a 2 contra Les Franqueses, 2 a 1 contra el Centelles i 4 a 1 contra el Cantonigròs.

El Sant Feliu perd l'ordre a les segones parts Els 45 primers minuts de joc el Sant Feliu presenta batalla i juga de tu a tu, però a la segona part perd l'ordre i el partit. Aquesta quinzena, contra el Sant Llorenç de Morunys, es va lluitar fins a aconseguir un 5 a 4 al marcador final. I el cap de setmana passat va perdre 0 a 5 contra el Santpedor a casa.

L'Olost va sumant punts i el dia 25 inaugura el camp Al nou camp, l'Olost és fort. Dues de dues victòries. La darrera, 2 a 1 contra el Borgonyà aquest diumenge. A fora, aquesta quinzena, l'equip va empatar a 2 contra el Santa Eugènia. La pròxima jornada a casa, el dia 25 d'octubre, es farà la inauguració oficial del nou camp d'herba artificial.

LaRella | 13

OPINIÓ

Núm. 627

CARTA

Manifest de la 5a trobada de cultura popular del Lluçanès ORGANITZACIÓ TROBADA DE CULTURA POPULAR El passat diumenge 11 d’octubre, Sant Bartomeu del Grau es va omplir de música, danses, cants i alegria. Vam retrobar-nos, una vegada més, per celebrar allò que som i volem ser: un poble viu. La Trobada de Cultura Popular del Lluçanès neix de la voluntat d’unir i celebrar la cultura i les tradicions de la nostra comarca, però també de reivindicar-les com a eina de cohesió i com a motor de transformació social. La cultura popular és memòria viva i comunitat. És la capacitat d’un poble de reconèixer-se, explicar-se i imaginar-se. Ens permet entendre d’on venim i ens obre la possibilitat de repensar cap a on volem anar. En un context de crisi, polarització, frustració i desesperança, mantenir vives les nostres arrels és també una manera de defensar la vida enfront de: Un capitalisme ferotge que posa el benefici per davant de la vida. Un patriarcat que perpetua desigualtats, violències i privilegis. Una globalització que ens vol individualitzades i desarrelades. Un espanyolisme que vol erradicar la nostra llengua, cultura i història. Un colonialisme que sotmet pobles i territoris a

ARQUEOLOGIA

Prats acollirà les VIII jornades d'arqueologia

Les jornades es van presentar aquest dimecres 14 d'octubre a l'Orient.// F:CFU

Prats acollirà la 8a edició de les Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central els dies 30 i 31 d'octubre. La cita condensarà les principals intervencions arqueològiques centrades en l'època romana que s'han fet a les comarques centrals els últims dos anys. Els jaciments de Puig Ciutat, a Oristà, i el Collet de les Moles, a Sant Martí d'Albars, serviran de punt de partida de les jornades, alhora que serviran per posar en relleu la tasca que es duu a terme al Lluçanès. Les jornades també estan obertes al públic general, ja que, com ha explicat Antoni Caballé, arqueòleg dels serveis territorials, serveixen per transformar el coneixement científic en treball compartit perquè "el coneixement és un bé comú que ha de ser accessible a tota la comunitat".// RED LaRella | 14

l’espoli, la destrucció i la despossessió sota la promesa del progrés. Un racisme que divideix la societat, excloent, deshumanitzant i perpetuant desigualtats. Una crisi de l’habitatge que converteix un dret bàsic en mercaderia, que expulsa veïns i veïnes dels pobles, que no ofereix cap garantia a les persones que viuen de lloguer, que dificulta cada vegada més la possibilitat d’emancipar-se i generar un projecte de vida al territori, i que erosiona els teixits socials i comunitaris, també a la nostra comarca. Davant d’un sistema que fa aigües, l’extrema dreta aprofita aquest escenari per buscar culpables amb discursos de por i desconfiança. Ens ofereix un fals lloc de pertinença, construït sobre l’exclusió i l’odi, estigmatitzant i assenyalant a col·lectius vulnerables per convertir-los en l’enemic i amagant, així, els motius reals dels problemes de la població. Alhora, aprofita per silenciar a qui els vol combatre. La cultura popular també ha estat un espai de disputa sobre la identitat i la manera com imaginem la comunitat. No és casual que determinats discursos reaccionaris hagin intentat apropiar-se’n per presentar-ne una lectura tancada i excloent, basada en una idea esbiaixada de tradició i catalanitat. En aquest punt, nosaltres tenim la respon-

sabilitat d’oferir comunitat real. Cal que la cultura popular tingui la capacitat de reinterpretar la tradició: no entendre-la només com un passat tancat, sinó com una llavor en canvi constant, que demana flexibilitat per fer-la més oberta, representativa i inclusiva. Parlar de cultura popular és parlar, alhora, de qui la fa possible i de qui podrà prendre’n el relleu. En un context en què la precarietat, la manca de temps i les dificultats per a accedir a espais comunitaris sovint condicionen la participació, garantir un futur per a la cultura és també garantir les condicions perquè noves generacions puguin participar-hi, organitzar-la i fer-la seva. Perquè passi de mà en mà, de plaça en plaça i de generació en generació. Aquesta trobada és una crida a continuar enfortint i teixint xarxes entre els pobles. És també un agraïment a qui s’hi ha sentit apel· lat i s’ha implicat per mantenir vives festes, tradicions, llenguatges i cosmovisions. Aquest és un acte revolucionari i d’autodeterminació. Ens seguirem comprometent a fer del Lluçanès un territori obert, crític i solidari. Quan la frustració i la desesperança esdevenen organització, quan la por es transforma en comunitat, quan la utopia baixa al carrer, es fa la vida. Visca la cultura popular i visca el Lluçanès!//

L'ÀLBUM

15 d'octubre de 2026

25 anys fent bon menjar· L'Alou Veïns, clients i treballadors d’ahir i d’avui van omplir Ca la Cinta per celebrar els 25 anys del restaurant que ha posat l'Alou i el Lluçanès al mapa del bon menjar de Catalunya.// CFU

Del Lluçanès a la Toscana · Siena Unes 50 persones han compartit un viatge per la Provença, la Costa Blava i la Toscana, en el marc de les activitats dels casals de gent gran del Lluçanès.// RED // F:CONSORCI

Visca la Cultura Popular!· Sant Bartomeu del Grau La 5a edició de la Trobada de Cultura Popular del Lluçanès va ser tot un èxit. La cercavila va fer xalar tot el públic. El correfoc (tot i que estàtic) va ser un espectacle on els Cremats i Diables Rocadepena van demostrar com en saben, fent participar des dels més grans fins als més xics. La festa final amb la Berguedana de Folklore Total i els Akoblats va servir per demostrar com de bé es balla al Lluçanès.// RED // F: LAIA JIMÉNEZ, @PUIGDE_PHOTOS, NSM

Benvinguts a pagès· Lluçanès Més de 300 persones han participat en l'edició d'enguany i han pogut descobrir de les mans del Mas Terricabras i del Soler de n'Hug què vol dir ser pagès.// RED // F:CONSORCI

Cinquanta anys pintant ràpid· Sant Boi de Lluçanès Més d'una seixantena de pintors, entre grans, joves i petits, van passar-se el matí del 12 d'octubre retratant els racons bonics del poble, cadascun amb el seu estil i la seva tècnica, però compartint la passió per pintar. Mentrestant, un pilot de curiosos embadalits passejaven amunt i avall tot gaudint de l'espectacle.// CFU

Torna el teatre al Centre· Sant Boi de Lluçanès El local social El Centre de Sant Boi va omplir-se per gaudir de La mare del Nuvi que va presentar el grup de teatre amateur Tona'78 Talia.// RED // F:AJ SANT BOI LaRella | 15

LA SOBRETAULA

Núm. 627

NÚRIA GORCHS FONT "El repte que encara tenim les infermeres és de poder construir ciència" El que ajuda més a deixar marxar és no retenir

Núria Gorchs el dia de l'entrevista a Prats.// F: BDA

Blanca Deola Arrabal Prats de Lluçanès LaRella | 16

Cada vegada hi ha més diversitat de creences i maneres d’entendre la mort. Les cultures, les famílies i cada persona tenen la seva pròpia manera de viure-la —algunes, fins i tot, de celebrar-la—, i aquesta mirada condiciona com afrontem el final de la vida i com ens acomiadem de les persones que ens envolten. Durant la conversa, Núria Gorchs em va explicar que ha après que hi ha vida — vida significativa— fins a la mort i, si no, més enllà. I això l’ha portat a viure més intensament el dia a dia, a donar valor al present, entenent que no podem viure ni del passat ni del futur. Ho il·lustra amb situacions que ha viscut durant la seva trajectòria, com la de persones que, pocs dies abans de morir, es disfressaven, feien classe o s’acomiadaven amb certa tranquil·litat. I això ens recorda que el final de la vida no és només un temps d’espera, sinó que encara hi podem construir moments significatius que donin sentit a qui som. Moments que quedaran en el record de les persones que ens envolten i que, potser, també les ajudaran a comprendre la mort d’una altra manera i a deixar anar amb més tranquil·litat. Una altra de les idees que em va transmetre és que acompanyar una persona al final de la vida també vol dir entendre que no sempre l’ajudem aferrant-nos-hi. També em va transmetre la importància de saber té saber reconèixer allò que hem compartit, poder-nos acomiadar i acceptar el moment en què ens trobem. I no sempre cal verbalitzar-ho, sinó entendre-ho. Perquè, tal com explica Gorchs, el que més ajuda a marxar és no retenir. Finalment, en l’àmbit de la infermeria, on la mort forma part de la professió, Gorchs remarca que és important que la formació també ofereixi espais per parlar de la mort, entendre les pròpies creences i aprendre a acompanyar respectant la seva manera de viure i d'entendre la mort.//

QUIN PAPER TÉ LA SECRETARIA GENERAL DINS LA UVIC? La Secretaria General va molt vinculada a tots els òrgans de govern de la universitat. Però s’ha de tenir en compte que la universitat és una organització molt complexa, sobretot en el cas de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, perquè és una federació formada per quatre entitats: la Fundació Balmes, la Fundació Bages, Elisava Barcelona i la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut. Alhora, m’agrada definir aquesta estructura com una multinacional. Hi ha molts negocis que funcionen simultàniament, negocis en el millor sentit de la paraula, i la nostra raó de ser és facilitar aprenentatges a les persones. I, a vegades, trobar les millors opcions no sempre vol dir trobar solucions, però la millor opció en la meva feina és posar l'estudiant al centre. QUÈ HA SIGNIFICAT PER A TU EL CÀRREC? Per a mi ha estat una oportunitat molt gran. Jo vaig estudiar infermeria per conèixer una mica més la persona, l'ésser humà, i aquest càrrec m'ha donat l'oportunitat de conèixer i poder accedir a una manera de fer i de procedir darrere de la qual sempre hi ha persones. QUINA ERA LA TEVA FEINA? Una de les meves tasques era treballar conjuntament amb l’Oficina Tècnica de Serveis Jurídics, perquè, quan els casos arriben a la Secretaria General, és perquè ja no hi ha protocol. Venen d’equips que estan molt esgotats, que ho han provat tot i que, per tant, ja han patit. També vaig presidir l’Oficina Tècnica del Pla Estratègic, fent tota la planificació amb un membre de cada federació. A més, vaig treballar conjuntament amb la Unitat d’Igualtat i Diversitat per gestionar els temes d’assetja-

LA SOBRETAULA

15 d'octubre de 2026

Diplomada en Infermeria i doctora en Educació en Ciències de la Salut, Núria Gorchs, de Prats de Lluçanès, és professora, docent i investigadora del grau en Infermeria de la UVic, on imparteix docència des del 2006. Entre el 2014 i el 2017, va ser coordinadora del grau, i durant el darrer any ha estat la secretària general de la universitat. La seva tesi doctoral, Pedagogia de la mort, aborda els aprenentatges del primer contacte ment, tant dins com fora de les aules. També amb la UHub, que és qui s’ocupa de la gestió cultural, de congressos i d’activitats, així com amb el Servei de Suport a l’Estudiant. Finalment, també portava el contacte amb la sindicatura de greuges i on l’any passat vaig organitzar la trobada de totes les sindicatures de la Xarxa Vives. I això només són unes quantes de les tasques. QUIN PAPER TÉ L’AJUNTAMENT DE PRATS A LA FUNDACIÓ BALMES? Perquè la universitat pugui tenir el reconeixement de servei públic, dintre del patronat hi ha d'haver més del 50 % de representants del món públic. Llavors, que Prats hi pugui ser, jo crec que és imprescindible per poder facilitar polítiques locals amb la universitat i al revés, és a dir, fer arribar les necessitats que veiem des del món més rural perquè puguin ser aplicades des de la universitat. TAMBÉ VAS SER COORDINADORA DEL GRAU Les infermeres ens trobem que la nostra raó de ser és tenir cura de les persones, del seu entorn immediat, de l’habitatge —el que és més físic— i del planeta. Perquè ja s'està parlant de la salut planetària. Llavors, encabir tot això en quatre anys de carrera és bastant complex i jo crec que encara aquí tenim crisi com a infermeres, però és la crisi de les cures. És a dir: de qui són les cures? Les famílies se n'ocupen? S'han de pagar? Hi ha molts interrogants i molts debats. Jo crec que nosaltres, com a dones i com a proveïdores de cures, encara patim la manca de reconeixement acadèmic. I el repte que seguim tenint les infermeres és de poder construir ciència i que deixem de ser minimetges, minipsicòlegs, mininutricionistes, minifarmacèutics i que el fet de tenir cura té coneixement propi.

COM T’INICIES EN LES CURES PAL·LIATIVES? A tercer d’infermeria, vaig fer les últimes pràctiques al servei d’oncologia i un treball sobre el malalt oncològic terminal. Sempre m’ha agradat poder alleugerir el patiment de les persones i ja des de llavors m’interessava el tema de la mort. En aquell moment, els anys 1990 - 1991, a Catalunya no hi havia res per estudiar cures pal·liatives, només la Teresa Piulachs, amb qui vaig fer uns tallers de només tres dies. D'aquests recordo que ens va fer visualitzar la pròpia mort, amb el taüt. Jo era molt jove en aquell moment i no vaig poder pas arribar enlloc. Però resulta que, després d’acabar Infermeria, vaig estudiar anglès per aprendre cures pal·liatives, perquè aquest món estava a Anglaterra, amb els hospices. Em vaig formar al St Luke’s Hospice, a Sheffield, i després vaig fer el curs d'especialista al St Christopher’s. A més, vaig tenir l'oportunitat d'estar amb el psiquiatre Colin Murray Parkes i amb la Cicely Saunders, mare de les cures pal·liatives modernes. A Anglaterra, la medicina pal·liativa és una especialitat, cosa que a Espanya encara no hem aconseguit.

amb la mort en els pràcticums del grau en Infermeria. Per formar-se en cures pal·liatives, Gorchs va marxar a Anglaterra, al St Luke’s Hospice. Posteriorment, va cursar l’especialització al St Christopher’s Hospice. Més endavant, es va incorporar a l’equip impulsor del model de cures pal·liatives de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, que va iniciar la seva activitat el 1987.

"Vaig veure que quatre de cada cinc estudiants veien la primera mort en el primer pràcticum"

I DESPRÉS VAS TORNAR A CATALUNYA I em vaig incorporar a l'equip del Xavier Gómez Batiste, de la Carme Guinovart, d'en Jordi Roca i de la Conxita Pladevall, per liderar com havíem d'organitzar les cures pal·liatives. I Vic va ser una mica el bressol. En el model anglès, els espais de cures paliatives eren fora del National Health Service, com bolets a part, finançats per fundraising, i aquí volíem que estiguessin a dins del sistema sanitari. És a dir, crear un model nou en què hi hagués oncologia i geriatria juntes, cosa que no existia aleshores. Els Hospices a Anglaterra, als anys 90, eren per a malalts de sida, els quals no podien anar als hospices dels malalts oncològics. O sigui, eren com guetos molt, molt separats. I així, l’any 1987, es crea la unitat a Vic, on vam atendre des de malalts dements fins a malalts amb sida, tots junts en la mateixa unitat. També es va començar el PAC, Programa d'Atenció Domiciliària, que ja es feia des d'oncologia i que després va evolucionar cap als PADES, Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport, que són els equips de suport domiciliari que encara existeixen ara.

COM HO TRASLLADES A LA UNIVERSITAT? A la universitat, vaig veure que l’assignatura de cures al final de la vida s’imparteix a tercer d’Infermeria, però que les pràctiques en entorns sociosanitaris i residencials es fan a primer. Després del meu treball de final de màster, vaig veure que quatre de cada cinc estudiants veien la primera mort en aquest primer pràcticum. I a mi em preocupava, com aquest primer impacte pot fer que algú s'atreveixi i creixi o, al revés, que digui: “Mai més”. Ara bé, la persona usuària no tria la infermera, i és així com jo explico als estudiants que no et pots negar a atendre una situació de mort. I una infermera hi és sempre. Per això, em semblava clau veure quin paquet formatiu havíem de dissenyar per a aquest primer curs, abans de les pràctiques. Però vaig arribar a la conclusió que no hi ha un paquet que t'ajudi. Bàsicament, depèn de la coherència que l’estudiant sent entre com ha viscut la mort en el seu entorn immediat —és a dir, si a casa seva se'n parla i si hi ha hagut experiències prèvies— i el que veu. A més de la de confiança que té amb la tutora. ESTAN PREPARATS ELS HOSPITALS PER REBRE ESTUDIANTS? No. Hi ha un volum de feina i de pressió assistencial increïble i no sempre l'estudiant és ben rebut o té l'espai per aprendre. Aquesta és, doncs, una altra dificultat. A això s’hi suma la negació de la mort, perquè encara hi ha molts entorns assistencials en què es nega la mort, i hi ha neguit. Un exemple és la quantitat de sinònims de la paraula mort que utilitzem per no dir directament "s’ha mort". Però hem de saber que parlem de la mort, tot i que per a molts encara fa por.// LaRella | 17

EL RELAT

Núm. 627

EL RELAT

Somiar en blanc i negre Miquel Casadevall Franquesa Il·lustració de La Lai @lalai.ilustra

Corrent camp a través, com de costum, penses, aquest cop, en els aeroports. Sí, els aeroports, altra vegada, amb les seves manies incomprensibles, posant-se d’acord entre ells i consensuant l’aplicació de mesures estúpides que s’escampen pel món com una taca d’oli. Si algú pot fer que una decisió inútil es repliqui a tots els seus països veïns, i a la vegada als països veïns d’aquests, i llavors als seus països circumdants, i així successivament fins a arribar a tots els racons del món, aquests són els aeroports. Primer, foren les botigues lliures d’impostos: sí, és clar, lliures d’impostos però carregades d’abusos en el preu base dels productes. Després, omplir els vestíbuls amb automòbils exposats. Qui carai pensa a comprar-se un cotxe, precisament, quan ha de córrer per passadissos interminables per tal de no perdre –en tots els sentits de la paraula– un avió? Doncs ara, els molt obtusos, n’han inventat una altra: portes giratòries que, en lloc de vidres, tenen miralls. Diu que és l’única manera que la gent miri endavant en comptes de tenir la vista enganxada a la pantalla del telèfon mentre caminen amb parsimònia i fan girar la porta. L’efecte és devastador. Ja no cal pujar a un avió per marejar-se. Ara hom ho fa només d’entrar a l’edifici. Ja no cal anar al servei per adonar-se de la trista denigració física que acompanya els viatgers transoceànics. Ara, hom s’hi enfronta per força, en fugir d’aquell espai infernal. Els aeroports són els pitjors éssers arquitectònics que coneixes. Freds, buits, hipòcrites. Grossos, lletjos. Lluminosos, inodors. Inhòspits. Per això, ara, cada cop que hi entres, després de conversar una estona amb tu mateix mentre gires com una baldufa sobre l’eix vertical de la porta, t’adreces a les seves entranyes –el magatzem d’objectes perduts– i els hi cantes les quaranta. Fins que el teu amo, incansablement obstinat, se t’atansa novament, després de demanar per a tu al taulell d’informació i et torna a asseure al cotxet. Vol que li diguis papa, però tu no parles amb desconeguts. Els cotxets, estúpids, cada vegada porten rodes més petites. Rodes més petites, i paravents de plàstic transparent més grossos. Fa uns anys, no tan llunyans, les rodes dels cotxets eren semblants a les de les bicicletes. Recobertes amb un pneumàtic, que reposava sobre una llanta metàl·lica, que a la vegada se sostenia al voltant d’un eix central, com les diminutes rèpliques de taules de terrassa de bar de plàstic blanc que posen sobre les pizzes per endur per tal que no s’aixafin amb la tapa de la capsa de cartró que les envolta (no saps si realment són rèpliques de taules de terrassa de bar de plàstic blanc o si simplement s’hi assemblen sospitosament), que també actuen com a eix central en el cas de la pizza i la caixa. Però les rodes dels cotxets, igual que les de les bicicletes, estaven situades de manera totalment simètrica al voltant de l’eix central, que no deixava de ser el centre de la circumferència, i que estava separat exactament a la mateixa distància de qualsevol punt de la llanta perquè hi havia els radis que s’encarregaven de mantenir-lo allà, estable, immòbil, encara que la roda girés sobre si mateixa. No sobre si mateixa, sinó sobre el seu propi eix, evidentment. Fa uns anys, no tan llunyans, els paravents dels cotxets eren de tela, i no eren paravents, sinó que eren para-sols. Fa uns anys, no tan llunyans, els cotxets servien per dur nens que aprofitaven la roba dels seus germans i dels seus cosins, i que no volaven amb avió fins que ja eren grans i que no anaven a festivals de música per a famílies amb auriculars protectors per les oïdes perquè no hi havia auriculars protectors per les oïdes per a nens, perquè no hi havia festivals de música per a famílies, perquè no hi havia festivals de música. Els festivals de música són un altre dels teus pitjors enemics. Si els aeroports són grossos i freds, i vells i impersonals i autènticament insultants perquè han deixat de ser espais de trànsit per a convertir-se en espais de consum abusiu, els festivals de música són grossos, pudents, fastigosos, i absurds, i no suportes que t’hi portin, i encara menys que t’hi portin vestit, i encara menys que t’hi portin vestit amb un jersei de llana, i encara menys que t’hi portin vestit amb un jersei de llana i ficat dins un cotxet com de nen però amb les rodes petites i amb una coberta protectora de plàstic transparent, i compartir espai amb famílies de veritat, mentre a tu el teu amo et parla i vol que li diguis papa i no sap que els quissos no sou fills dels amos, sinó que sou fills de la vostra mare i que ho sereu tota la vida, encara que ella tingués 15 cadells de cop i que no us posés nom i LaRella | 18

que no us vesteixi ni us posi a dins de cotxets per a nens. Els festivals de música són com aquella màquina que passa pels carrers amb raspalls giratoris i s’emporta totes les olors i totes les marques i totes les pertinences que tens localitzades i estratègicament disposades al voral de la calçada i que la gent no és capaç de detectar. Tronquets, fulles, cagarades d’altres quissos, papers rebregats, tetrabrics de sucs de fruita buits o sargantanes mortes. Tant li fa. Perquè igual que aquelles camionetes infernals, els festivals de música absorbeixen tot el que troben al camí de la seva indeterminada existència. Penses que si poguessis fer alguna cosa, posaries tots els festivals de música dins els aeroports amb les seves portes giratòries plenes de miralls i els seus automòbils exposats als passadissos i mentre el teu amo quedés embadalit per tots els estímuls que hi ha allà dintre tu sortiries i viuries una vida lliure d’aeroports i de miralls i de festivals de música i de cotxets. I d’amos, per descomptat. Però no pots, i ets dins d’un aeroport, i t’has quedat atrapat a la cinta transportadora, dins el teu transportí, i estàs mig atordit per l’anestèsia que t’han posat per volar, i sents com una pressió dins teu, i intentes lladrar, però no pots, i veus com s’aproxima una maleta rígida com una pedra, i també veus com el transportí no avança perquè s’ha encallat amb el sortint d’una peça de la cinta transportadora, i la maletassa rígida ve directament cap a tu i mentre la veus venir notes el teu cor accelerar i penses: — Per què, maleta, per què a mi? Si ja em coneixes de tantes altres vegades que hem coincidit al magatzem d’objectes perduts d’aquest aeroport, que, en realitat, és igual que tots els magatzems d’objectes perduts de tots els aeroports del món, perquè tots els aeroports del món són iguals. Però per molt que ho pensis, la maleta continua, fins que amb un cruixit sec i ràpid, t’esclafa el cap com si fos una síndria madura.

EL RELAT

15 d'octubre de 2026

*** Ets en una mena de gàbia encoixinada, impregnada d’una ferum química que t’ofèn molt més que no pas la tirallonga de grapes que notes al teu abdomen, que t’estireganyen la pell que tant t’agrada que et remenin quan t’estires de panxa enlaire sota els peus de qualsevol desconegut amb cara de saber propinar quatre festes ben fetes. El cap també el tens molt adolorit. Sents el veterinari parlar amb el teu amo. Parlen d’un sacrifici. Al principi, no acabes de discernir si aquella conversa té a veure amb alguna celebració ioruba pròpia de les tendències culturals exercides pel veterinari, o bé si és senzillament una banalització lingüística del teu dissortat futur. T’imagines a tu sol, corrent lliurement per un camp, enmig d’un petit poble rural, esnifant l’aroma de la colza, fent saltironets entre la malesa, ensumant el sotabosc que acaricia els marges, refregant-te amb delit sobre els cadàvers de petits rosegadors que trobes al teu pas. Et veus a tu mateix des de la distància, com en una pel·lícula transpersonal –o, més ben dit, transcànica–, com en un videojoc de rol, on aquesta vegada has escollit el paper que veritablement et correspon. Et veus esquivant transeünts que et xiulen o s’aparten al teu pas, ensumant els culs frescos dels teus compatriotes, amagant-te de canalla malintencionada amb grapats de pedres a les mans o perseguint gats a cop de lladruc sobreactuat. Et veus apropant-te a una vaca grossa i parsimoniosa, que sembla ignorar la teva presència, fins que minuts després de passejar-te com un borinot pel seu voltant i de xipollejar com un ànec sobre el xaragall d’on s’abeurava, de confabular-te com un arlequí hiperactiu fins a acabar (a tall de joc, però amb tota la desmesura que caracteritza el teu caràcter essencial) rosegant-li els tarsos de les potes de darrere, t’etziba una guitza colossal al mig de la closca, que queda definitivament desclosa. I llavors, lentament, s’escolen de dins cap enfora tota mena de pensaments llunyans i presents, absurds i sincers i tu et vas allunyant a poc a poc d’aquella escena, sense perdre mai la visió panoràmica del teu cos, que entre espasmes encara respira amb agonia. I acaricies la felicitat de saber-te prop de casa, i lluny dels aeroports i els artefactes diabòlics que hores abans la teva ment havia dibuixat del no-res, empesa per una malaltissa tendència a sentir-se fora de lloc. Però aleshores, com si una porta giratòria folrada de miralls t’hi hagués empès, obres els ulls i et tornes a trobar en aquella gàbia fètida que, definitivament, deu ser el teu llit de mort. I el que et fot més no és que s’hag in passat mitja vida vestint-te i tractant-te com un cadell humà, sinó la impotència que et provoca sentir que tot allò que es pregunten és si deus somiar en blanc i negre.//

ESCUDELLA I CARN D’OLLA INGREDIENTS » Verdures: Unes fulles de col, un tros de carabassa, api, ceba i/o porro, alguna mongeta tendra, pastanaga, patates i cigrons. » Carns de porc (millor si són salades): un os de pernil, orella, peu, ossos d’esquena i uns trossets de botifarra negra. »

Carns de xai: brot de pit o braó.

» Carns de pollastre: pedrer, coll, les potes, una carcanada o les ales. »

Carn de vedella: un os.

»

Un tros de sagí o llard

» Per a la pilota: carn picada amanida, molla de pa, un ou, farina, all i julivert. »

Pasta o arròs.

PREPARACIÓ 1. Ompliu una olla amb aigua i poseu-la al foc perquè comenci a escalfar-se. 2. Netegeu i prepareu les verdures i carns (amb les patates cal fer-ho més endavant). 3. Afegiu-ho tot a l’olla, esperant que arrenqui el bull. 4. Mentrestant, prepareu la pilota. En un bol poseu-hi l’ou batut, la carn picada i afegiu-hi molla de pa (estovada en llet si és seca) o pa ratllat, un trosset d’all picat i julivert. Barregeu, amasseu i doneu-li forma de pilota. Enfarineu-la i afegiu-la a l’olla. 5. Per acabar, afegiu-hi la patata pelada a trossos, i els trossets de botifarra negra (si decidiu posar-n´hi), doncs si ho fessiu abans quedaria desfeta. 6. Deixeu-ho bullir tot durant unes 3 hores (des que ha arrencat el primer bull), i si cal, rectifiqueu de sal després de tastar-la. Al llarg de la cocció, cal que retireu amb una pescadora l’escuma que es formi mentre bull (són impureses), així com l’excés de greixet que suri. 7. Passada aquesta estona, pareu el foc i retireu el caldo a una altra olla, colant-lo. Allà hi coureu la pasta o l’arròs. 8. En una plata, disposeu les verdures i la carn d’olla i serviu-ho com a segon plat. L’escudella, cal servir-la ben calenta! D’escudella i carn d’olla, antigament, se’n menjava cada dia. En una gran olla s’hi afegien els excedents de l’hort i el que hom podia arreplegar del rebost. Era el plat de supervivència per excel·lència de la gent del camp, i s’ha convertit en el plat estrella de les llars catalanes en dies de festa com Nadal (en la seva versió més completa). Actualment, igual que abans, no cal utilitzar sempre tots els ingredients; la quantitat d’aigua en determinarà el nombre, i les combinacions són múltiples (al gust del consumidor). Bon profit!

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA SANT FELIU SASSERRA (GRUP MATINS)

LaRella | 19

OPINIÓ

Núm. 627

CARTA

10 anys de Porta a Porta a Prats de Lluçanès ISAAC PERAIRE SOLER ALCALDE DE PRATS DE LLUÇANÈS 2015-2019

EN MOVIMENT Acció del cos que canvia de posició per expressar energia, vitalitat i llibertat

Taller de cistelleria. L’art de teixir amb les mans La cistelleria és un d’aquells oficis que formen part de la nostra història i que val la pena continuar compartint. A partir de materials naturals com el vímet, s’han elaborat durant generacions cistells, paneres i altres peces que han format part de la vida quotidiana de les nostres cases i del món rural. Objectes senzills i útils, elaborats amb materials de l'entorn i amb tècniques que s'han anat transmetent de generació en generació. Amb ganes de recuperar i donar espai a aquests coneixements, el pròxim 12 de desembre, La Serra acollirà un taller de cistelleria de la mà de Joan Farré i Oliver, mestre artesà de Folgueroles amb més de quaranta anys de trajectòria. Especialitzat en el treball del vímet, el Joan ha dedicat bona part de la seva vida a mantenir viu aquest ofici, combinant les tècniques tradicionals amb noves formes i aplicacions, i compartint els seus coneixements amb aquells que tenen curiositat per descobrir-lo. Durant tot un matí, tindrem l’oportunitat d’endinsar-nos en el món de la cistelleria i conèixer de prop aquest ofici. Amb l’acompanyament del Joan, aprendrem algunes de les tècniques tradicionals del treball amb vímet i elaborarem la nostra pròpia safata artesanal. A mig matí també hi haurà temps per fer una pausa, esmorzar plegats, compartir una estona de conversa i agafar forces abans de continuar amb el taller. Des de les primeres passes fins a donar forma a la peça, el taller permetrà descobrir com un material tan senzill es pot transformar a través del treball de les mans, la paciència i la pràctica. Més enllà d’aprendre una tècnica, serà també una oportunitat per conèixer la història que hi ha darrere d’aquest ofici i entendre el valor de les coses fetes a mà, en un moment en què cada vegada estem més acostumats a la immediatesa. Una proposta per dedicar un matí a treballar amb les mans, aprendre sense presses i compartir un coneixement que forma part del nostre patrimoni i que volem que continuï viu.

LaRella | 20

Sembla ahir, i han passat moltes coses. Tenim ja generacions de persones a Prats que no han conegut contenidors al poble i altres que ja els hem oblidat, que hem fet del model de recollida porta a porta, que semblava extraordinari, un model quotidià. Primer de tot, doncs, s'ha de felicitar la població, perquè les dades certifiquen que el que dèiem ha esdevingut realitat. El poble ha passat del 43 % de recollida selectiva el 2015 a superar el 80 %, amb tota la millora ambiental i econòmica que això suposa. No oblidem tampoc la millora urbana que representa; recordeu que cada illa de contenidors era un problema: ningú la volia sota de casa ni davant la seva botiga, però la necessitava a prop. No només pel problema de les males olors, sinó també perquè es convertien en miniabocadors, santuaris de la merda, com n'anomena el Francesc Mauri. Aquests santuaris van passar a la

història ja fa 10 anys. Voldria felicitar també especialment les companyes i companys de consistori d'aquell moment, en què absolutament totes i tots (ERC i CIU) vam votar a favor del model, sense fissures, i al personal tècnic de l'Ajuntament i del Consorci de Residus per la dedicació. Parlar de la recollida de residus havia estat massa anys un tabú, i el porta a porta va contribuir a normalitzar la temàtica. Ha contribuït a contenir la despesa i a organitzar molt millor l'àmbit dels residus en general, inclosa la deixalleria. Olost va obrir el camí, i les dades assolides per Prats de Lluçanès han ajudat a fer que el Lluçanès sigui la segona comarca del país que millor ho fa. Cal no afluixar i seguir. Prevenció: reutilització, biblioteca de les coses, canvi de model productiu, què trobem a les botigues, supermercats i grans superfícies, què fa la indústria, etc. I animar els veïns (pocs) que no ho fan bé a fer-ho. Seguim porta a porta!//

CARTA

La vida d'unes vaques a l'ombra d'una roureda Turisme sostenible i familiar JOSEP IXART OLOST Un matí d’aquests de tanta calor del maig passat vaig voler fer un tomb pels voltants del poble. No era massa d’hora que vaig enfilar camí cap al pantà de la Gavarresa amb pas engrescador i captivat per l’avenir aventurer. De ben antuvi em deixo inspirar per les roselles que voregen els camps amanyagats de groc, mentre un brogit llunyà endevina alguna activitat forestal. Ja guanyat un bon tros de ruta, se’m revela la presència perenne dels masos de Rexach i Reixagó; i més endavant, la visió plàcida d’unes vaques a l’ombra d’una roureda. Sempre m’acompanyen les siluetes perfectament asimètriques que tracen aquestes estores d’ordi, blat i farratge, que em conviden a valorar el bon fer de centúries del pagès en domesticar la natura per treure’n fruit i mantenir l’entorn. Amb el deure de tots de preservar aquest patrimoni com a forma de vida econòmica el més rendible possible. El pantà és un petit paradís humit. Gaudint de la frescor del típic bosc de ribera, vaig voltar-lo fins on vaig poder i, un cop satisfet, vaig tombar de nou per on havia vingut. Aleshores el sol havia esvaït la timidesa d’una hora abans, i a mig camí de tornada la calorada del matí va començar a fer-me efecte, primer al meu metabolisme biològic de supervivència i de seguida a les meves neurones, crec. Doncs vaig començar a imaginar. ... I és que aquell tram se m’estava fent massa llarg. Mira que n’hi ha arreu, al Lluçanès, de camins frescos, com he anat desvelant. ... Em va venir al cap una família amb nens, el petit amb bici, fruint de l’excursió en millors condicions físiques que jo en aquell precís moment. Els vaig visualitzar descansant i agraïts sota alguna obaga d’algun representant botànic autòcton, com alzina o roure martinenc... De la família vaig passar als esportistes: tants camins també donen per “fer cames”, pels de resistència, pels ciclistes de terra... Aleshores em vaig preguntar si hi havia algun circuit estable de BTT o Bike Parc a

la comarca —ara sé que se’n construeix un a Prats, a l’escola de ciclisme —. En el tram final, samarreta en mà, vaig trobar-me amb un bon grup de genets que em van fer apartar al marge per si de cas. Suposo venien del centre equí ubicat al poble. Mentre els observava amb el seu galop elegant, em vaig encoratjar veient-me algun dia muntant i acompanyant amics o familiars a fer una passejada a cavall. Aquesta última imatge, ja a tocar del poble, em va fer tancar el cercle: una estada, diguem-ne turística, de caire cultural i respectuosa amb el medi ambient pot esdevenir també una experiència que s’acompanyi amb record i emoció, on també hi té cabuda la festa, l’esport i l’aventura. Vaig rumiar que la xarxa de senders és prou reclam per a vertebrar una oferta turística sostenible i familiar dins l’entorn paisatgístic del Lluçanès, amb tot el seu vivificant mosaic agroforestal. De fet, la iniciativa “Camins del Lluçanès”, impulsada pel Consorci comarcal i la Diputació, és ja un projecte destinat a potenciar aquesta xarxa de més de 200 quilòmetres, recuperant-los i senyalitzant-los. També i tal com prefigura Turisme-Lluçanès, lligant les diferents propostes culturals, festives —com el “Cantilafont” en el marc incomparable del castell d’Olost, o les festes majors estivals—, gastronòmiques, d’hostatgeria, de càmping, o esportives de la comarca es poden enllestir tendències d’interès per acostar-se a ser viscudes com una experiència; com un conjunt amb moltes variables. El senderisme, les bicis de terra o l’equitació són activitats saludables que atrauen un visitant eminentment familiar i esportiu per estructurar una solució de creixement sostenible amb l’acompanyament de les institucions comarcals. La veritat és que s’està força tranquil a la comarca com per necessitar despertar el “monstre”, però també ajuda una mica a eixamplar noves oportunitats econòmiques i actuar d’ancoratge del talent potencial en aquest sector. ... De totes formes se’m podrà dir que no surti a caminar quan el sol estrenyi o, sobretot, que no pensi tant.//

PÀGINA ESPECIAL

15 d'octubre de 2026

Etalentum impulsa el talent al Lluçanès a través d'un acord de col·laboració amb LaRella La firma de selecció, nascuda a Vic fa 14 anys, compta avui amb més de 40 oficines a Espanya, Andorra i Portugal, esdevenint la xarxa de selecció amb més presència a la península VIC / LLUÇANÈS Per_ Redacció

L’oficina de Vic d’Etalentum Selecció, la primera empresa de selecció de personal en nombre d’oficines a Espanya, i l’informatiu LaRella, el mitjà de comunicació de referència al Lluçanès, han formalitzat un acord de col·laboració estratègica. L’objectiu principal d’aquesta aliança és connectar de forma directa el talent de proximitat i el talent nouvingut amb les necessitats de creixement del teixit econòmic del Lluçanès. Etalentum va néixer a Vic fa 14 anys amb un model clarament diferenciat: oferir de manera exclusiva serveis de selecció de personal estable (sense activitat d'ETT) a través d’un tracte local, proper i altament especialitzat. Aquest model ha permès a la companyia experimentar un fort creixement fins a superar les 40 oficines a Espanya, Andorra i Portugal. Un dels elements diferencials de la

El director de zona d'Etalentum, Josep M. Gómez, el dia de la firma a Prats de Lluçanès amb Carolina Font, de LaRella.// F: ANNA FAJA

companyia és la seva aposta constant per les darreres innovacions tecnològiques aplicades al sector de la selecció. Gràcies a l'ús de eines digitals avançades de filtratge i cerca de talent, Etalentum aconsegueix agilitzar de forma considerable els terminis habituals dels processos — sovint feixucs i llargs—, i reduir els temps de selecció fins a un 40 % respecte a la mitjana del mercat.

EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA » EXPENEDOR/A DE BENZINA a Prats de Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R627/01) » PERSONAL DE NETEJA al Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R627/02) » GEROCULTOR/A al Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R627/03) » CUIDADOR/A per a granja de porcs i vaques al Lluçanès. Mitja jornada. T: 636 333 630 (R626/01)

Aquest model de proximitat i eficiència es basa en el fet que cada oficina treballa únicament per a clients de la seva àrea assignada. En el cas del Lluçanès, la gestió es lidera des de l’oficina d’Etalentum Vic a través d’un equip de 6 professionals especialitzats, reforçat territorialment per l’oficina de Manresa. Actualment, l’oficina de Vic gestiona de manera recurrent més de 60 processos de

selecció actius per a empreses ubicades entre el Lluçanès, Osona i el Moianès. Segons explica Josep M. Gómez, director de zona d’Etalentum Selecció, “l'acord amb LaRella ens permet acostar-nos encara més al Lluçanès en un moment de transformació econòmica i social clau. La comarca ofereix un entorn i una qualitat de vida excel·lents que la converteixen en una opció molt atractiva per a persones que volen redefinir el seu futur professional. La nostra responsabilitat des d'Etalentum és acompanyar el teixit empresarial local, ajudant-lo a captar i fidelitzar tant el talent de la comarca com els nous perfils qualificats que s'hi estan establint.” La signatura d’aquest acord entre Etalentum i LaRella permet donar visibilitat a les oportunitats laborals del territori, retenir el talent i oferir a les empreses del Lluçanès eines tecnològiques i especialitzades per estructurar i consolidar els seus equips de treball de forma àgil i eficient.//

Espai patrocinat per: Vols treballar amb nosaltres? Envia’ns el teu currículum a cv@rotorprint.com Olost www.rotorprint.com

» FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda. No substitució. T: 687 083 081 (R625/05)

» CAP DE PRODUCCIÓ - CAP DE PLANTA per a important indústria metal· lúrgica ubicada entre Osona i el Lluçanès. T. 611505192 (Ref. 26988) (R625/09)

» LOGOPEDA autònom per al Centre de Salut Vital · Espai de Benestar, a Prats de Lluçanès. T: 621 180 776 (R626/03)

» CUIDADOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn de matins. No substitució. T: 687 083 081 (R625/06)

» PROFESSOR DE REFORÇ EDUCATIU per a una alumna de 4t d’ESO. Preferiblement que domini assignatures del científic. T: 638 477 746 (R625/01)

» CUIDADOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada de cap de setmana de 25 h/setmanals. No substitució. T: 687 083 081 (R625/07)

» ADMINISTRATIU/VA COMPTABLE INTERNACIONAL amb ALEMANY per a empresa del sector serveis ubicada entre Osona i el Lluçanès, amb filial a Alemanya. T. 611505192 (Ref. 26795) (R625/10)

» FARMACÈUTIC/A per a Farmàcia d'Osona (Contracte indefinit), amb opció d'horari intensiu de matins o tardes o horari partit. T. 621196992 (Ref. 25956) (R625/03)

» PROGRAMADOR/A DE PLC's (de 7h a 15h) per a empresa fabricant de maquinària del Lluçanès. No requereix disponibilitat per a viatjar. T. 611505192 (Ref. 26715) (R625/08)

» OPERARI de teulades, terrats i cobertes, amb coneixements en cobertes de panell per a empresa d’Osona del sector de la construcció. T: 659 69 50 91 (R626/02)

» PREPARADOR/A DE LÍNIA DE PINTURA (de 22h a 6h) per a important empresa metal·lúrgica del Lluçanès. T. 611505192 (Ref. 26508) (R625/11)

LaRella | 21

ELS PASSATEMPS

BENVINGUTS

Núm. 627

EL SUDOKU

Nom i cognoms: Pablo Esteban Sánchez Professió: Treballador en una granja Edat: 34 anys D'on vens i on vius: De Zarautz (País Basc) i visc a Sant Bartomeu del Grau Què et va portar al Lluçanès? L'amor. Quan va arribar la Covid, vivia a Zarautz i treballava en un bar. Però llavors ho van tancar tot i em vaig quedar sense feina. Vaig anar a casa la meva mare, buscant què fer i on anar. Tenia un amic que vivia a Vic i al cap d'un mes ja vivia amb ell. Vaig viure amb ell durant tres anys, i quan ja no sabia si quedar-me o tornar a Zarautz vaig conèixer la Gemma Aguilar Corominas. Al cap d'un temps ja vaig anar a viure amb ella i ara ens estem fent una casa. I res, ara ja els meus plans són quedar-me aquí i fer una família. Com esperaves que seria viure aquí i com és? Pensava que seria una mica més avorrit i més tranquil, la veritat. Però al final m'he anat apuntant a diferents entitats, faig teatre i castells, i he vist que hi ha molta vida a la comarca. Com va ser la rebuda al nou destí? Molt bona, amb tothom molt bé. Què enyores? La platja, el mar i la família. Com descriuries en una frase viure a Sant Bartomeu del Grau? Un poble envoltat de natura. Un consell per a un nouvingut: Que s'apunti a entitats o associacions, que entri a fer coses, perquè, si no, és molt díficil conèixer la gent.

LaRella | 22

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

ELS PASSATEMPS

15 d'octubre de 2026

LA PETITA RELLA

LA PREGUNTA

LLUÇANOKU

Participes als actes de cultura popular del teu poble? Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 13 d'octubre de 2026 amb una mostra de 36 vots Respon a la següent pregunta el diumenge 25 d'octubre

PARTICIPA AL CONCURS!

L’OBJECTIU Ha desaparegut un objecte al Lluçanès! A partir de les pistes, hauràs de descobrir on es trobava cada persona. Quan les hagis col·locat totes, quedarà una única casella lliure: aquesta és la ubicació de l’objecte perdut. La persona que es trobi en aquell mateix espai és qui l’ha trobat!

2. Quines caselles es poden ocupar? Les persones només poden estar sobre una cadira, un llit o una catifa. No poden ocupar caselles amb qualsevol dels altres objectes. Nota: “Al costat de” vol dir que es troba a dalt, a baix, a la dreta o a l’esquerra, dins de la mateixa zona. Mai en diagonal ni fora de la zona on es troba l’objecte.

PASSOS PER RESOLDRE’L 1. Llegeix les pistes: Cada pista et dona informació sobre la posició d’una persona. Utilitza-la per marcar les caselles on pot o no pot estar.

3. Col·loca les persones: Quan una pista permeti situar una persona en una casella, col·loca-la. Tingues en compte que dues persones no poden estar mai en la mateixa fila ni en la mateixa columna.

4. Descarta les caselles: Cada vegada que col·loquis una persona, descarta aquesta fila i aquesta columna per a la resta de persones. Continua aplicant les pistes i eliminant opcions. 5. Troba la casella que falta: Quan hagis col·locat totes les persones, quedarà una única casella lliure. Aquesta és la casella on es trobava l’objecte perdut. 6. Qui l’ha trobat? Mira quina persona es troba en el mateix espai que l’objecte desaparegut. Aquesta persona és qui l’ha trobat!

LaRella | 23

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

SALUT TRACTAMENTS

PERRUQUERIES

DENTISTES

FARMÀCIES

L'AGENDA

15 d'octubre de 2026

DIVENDRES 16 D’OCTUBRE OLOST_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Sessió de nit, de Josep Riera, amb les Dones que cremen romaní. A les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ DOMADOR DE PUCES, amb Fèlix Brunet, espectacle de màgia per públic infantil, a les 11 del matí a la sala petita de l’Ajuntament.

allament i berenar inclòs, a 2/4 de 6 de la tarda a la pista poliesportiva. CINEFORUM Sleepy Hollow, de Tim Burton. A les 6 de la tarda a la Sala Rocaguinarda.

DILLUNS 19 D’OCTUBRE

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ UNA NIT SOTA LA LLUNA. Sopar amb Infinita Ioli, concert amb Guillem Ramisa i observació de la lluna amb Inés Dibarboure, al vespre a Les Vinyes Grosses.

PRATS DE LLUÇANÈS_ RELAXACIÓ amb bols tibetans, amb Elisabeth del Río, a les 7 de la tarda a Arcàdia.

OLOST_ SESSIÓ DE CONTACONTES En Bum i el secret de l’amistat. Amb la Companyia Homenots, a les 5 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.

DISSABTE 17 D’OCTUBRE

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Joaquina Colmer, el vuelo imposible de la libertad, a càrrec d’Antonio Orihuela, a les 5 de la tarda a la Biblioteca.

LLUÇANÈS_ PUJALBUS. Sortida a Port Aventura, per a joves a partir de 1r d’ESO fins a 17 anys. Sortida a les 8 del matí. ALPENS_ FESTIVAL DE TEATRE ESCENA DE TARDOR. El piset, amb la Cia Facòf, a les 7 de la tarda al Cafè Teatre Casino. PRATS DE LLUÇANÈS_ IOGA EN FAMÍLIA, amb Laura Prats, a 2/4 d’11 del matí a Arcàdia. CONCERT del Cor del Grau, a les 5 de la tarda a la Residència Nostra Senyora de Lourdes. PERAFITA_ CAMINADA NOCTURNA en benefici de la Marató de TV3, sortida a les 8 del vespre al pavelló municipal. SANT FELIU SASSERRA_ RAID HÍPIC, a la pinassa d’en Daniel.

DIUMENGE 18 D’OCTUBRE PERAFITA_ 7A TROBADA D’ESCRIPTORS, IL·LUSTRADORS, LLETRAFERITS I AMANTS DELS LLIBRES. Parades dels autors i llibres de vell, esmorzar perafitenc, recital, presentacions i tertúlia. De 9 del matí a 1 del migdia al parc de la Font Nova. SOBREMUNT_ CICLE INTRÚS, jazz pel forat del pany, amb Karol Green & Sol Kwaya Rejoice!, a 2/4 de 12 del migdia a Cal Tic. OLOST_ CONCERT DE CAMBRA amb el Cor Lerània. A les 7 de la tarda, a l’església d’Olost. PRATS DE LLUÇANÈS_ CLUB DE LECTURA de tardor, amb el llibre Seràs la Vall, d’Irene Rubio, amb l’autora i a càrrec de Laura Prat, a 2/4 de 12 del migdia a Arcàdia. LA TORRE D'ORISTÀ_ TRIAL COTA, al matí.

DIMARTS 20 D’OCTUBRE LA TORRE D’ORISTÀ_ PASSEJADES PEL LLUÇANÈS cap als 100, a 2/4 de 10 del matí a la plaça de l’Església.

DIMECRES 21 D’OCTUBRE PRATS DE LLUÇANÈS_ XERRADA per a famílies: per què vols la meva targeta? Skins, compres i apostes sobre la despesa adolescent a entorns digitals, a les 7 de la tarda a l’Institut Castell del Quer. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ PASSEJADES El Lluçanès cap als 100, sortida a 2/4 de 10 del matí. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CICLE DE XERRADES de transició energètica. Estalvi de consums tèrmics , a les 7 de la tarda al Casal d’Avis.

DIVENDRES 23 D’OCTUBRE SANT FELIU SASSERRA_ VISITA AL PARLAMENT DE CATALUNYA. Sortida amb autobús i visita guiada, a les 2 del migdia davant dels pisos. OLOST_ TALLER DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA: estalvi de consums tèrmics, a les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. PRATS DE LLUÇANÈS_ CERCLE DE DONES, amb Mireia Tomàs, a 2/4 de 7 de la tarda a Arcàdia.

DISSABTE 24 D’OCTUBRE OLOST_ PEDALADA FAMILIAR, sortida a les 4 davant de l’escola. Circuit d’habilitats a la pista, avitu-

LA PARAULA DE LA QUINZENA en llengua de signes catalana Per _Gemma Tió

PRATS DE LLUÇANÈS_ EL IOGA DE LA DANSA, a càrrec d’Elisabeth del Río, a partir de les 10 del matí a Arcàdia. ALPENS_ 12A TROBADA DE CASALS DE LA GENT GRAN. Ruta de la Forja i visita guiada a l’església, a 2/4 de 12 del migdia. Dinar, a 2/4 de 2 del migdia al Casino. Espectacle de màgia amb Eduard Juanola, a la sobretaula al Casino. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ TASTABOLET. Tallers pels infants, a 2/4 de 12 del migdia a la plaça Nova. Degustació de tapes dels restaurants i establiments locals i música en directe amb Destil·lats i The Blue Stable, a partir de les 2 del migdia a la plaça Nova. Vespreig amb DJ, mojitos, música i molt ambient a partir de 2/4 de 7 a la plaça Nova.

DIUMENGE 25 D’OCTUBRE

BRUIXA

SANTA MARIA DE MERLÈS_ XVII CAMINADA POPULAR. Sortida a partir de les 8 del matí a la plaça de l'Església. PRATS DE LLUÇANÈS_ CICLE DE MÚSICA INTRÚS, jazz pel forat del pany, amb Carola Ortiz Cantareras, a 2/4 de 12 del migdia a Ca l’Andreuet. TALLER CONVIURE AMB EL DOLOR: escoltar, a càrrec de Clara Gómez, a 2/4 de 10 del matí a Arcàdia. OLOST_ BALLADA DE SARDANES, a partir de les 11 a la plaça Major. INAUGURACIÓ DEL NOU CAMP de futbol de gespa artificial, a les 4 de la tarda al camp de futbol.

DIMECRES 28 D’OCTUBRE SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CICLE DE XERRADES DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA. Descarbonització de consums, a les 7 de la tarda al Casal d’Avis.

FARMÀCIES DE GUÀRDIA De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

16

dv OLOST

CONSTANSÓ

17

ds VILAPLANA

VILAPLANA

18 dg ATLÀNTIDA

ATLÀNTIDA

19

dl

PRATS

BARNOLAS

20

dt

OLOST

TERRICABRAS

21

dc PRATS

22

dj

23

dv OLOST

URGELL

24

ds EURAS

EURAS

ST. BARTOMEU

25 dg ALIBERCH

FARGAS ARUMÍ

ALIBERCH

26

dl

ST. BARTOMEU

ATLÀNTIDA

27

dt

OLOST

AUSA

28

dc PRATS

POU

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guàrdies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 25

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES FUSTERS

CONSTRUCTORS

LLAUNERS

GEOTÈCNIA

GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

GRUES

PINTORS MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

ARQUITECTES

ENERGIES

LA PROPOSTA CULTURAL

15 d'octubre de 2026

LA PROPOSTA CULTURAL

Pompeia: quan el temps es va aturar HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA Per_ Leticia Caballé Ardid

La primera descripció detallada d’una erupció volcànica de què tenim constància és obra de Plini el Jove, escriptor romà que va relatar l’erupció del Vesuvi de l’any 79 dC. El volcà va sepultar Pompeia i altres poblacions del golf de Nàpols, convertint una catàstrofe humana en un dels episodis més estudiats de la història de la vulcanologia. Plini es trobava a Misenum, a uns 30 quilòmetres en línia recta del volcà, a l’altra banda del golf de Nàpols. Des d’allà va descriure una enorme columna de materials volcànics que s’enlairava cap al cel. El seu relat va donar nom a les anomenades erupcions plinianes, caracteritzades per una gran explosivitat i columnes eruptives que poden assolir desenes de quilòmetres d’alçada. La importància de Plini va molt més enllà de la crònica d’una catàstrofe. Les seves descripcions van permetre identificar un tipus d’erupció que avui continua sent fonamental per als vulcanòlegs. Gairebé dos mil anys després, el seu testimoni encara ajuda a interpretar la força devastadora dels volcans. El terme plinià és, en certa manera, un

El Vesuvi, en l’actualitat, presenta encara una imatge majestuosa.// F: FTR

homenatge a aquell observador romà una altra possibilitat: que la catàstrofe que va posar paraules tingués lloc a la tardor, a un fenomen natural possiblement a finals La mateixa extraordinari. d’octubre. catàstrofe que Tradicionalment, Els indicis són divers’ha considerat que sos. A Pompeia s’han va destruir la l’erupció va tenir lloc trobat fruits propis de ciutat també en va la tardor, com castael 24 d’agost de l’any 79 dC, segons una de preservar una part nyes i magranes, i reles versions consercipients de vi que sugextraordinària vades de les cartes de gereixen que la verema Plini. Tanmateix, diverses troballes ja havia passat. Algunes víctimes duien arqueològiques han obert la porta a roba gruixuda, més pròpia dels mesos

frescos que de la calor estival. Però una de les pistes més suggeridores és una inscripció feta amb carbó vegetal en una casa en obres, amb una data equivalent al nostre 17 d’octubre. Si es va escriure poc abans de l’erupció, com han proposat alguns investigadors, reforçaria la hipòtesi d’una catàstrofe de tardor. La data exacta continua sent objecte de debat, però aquestes troballes ens recorden que la història no és immutable. Cada objecte, cada inscripció i cada resta arqueològica poden aportar una nova peça al trencaclosques i obligar-nos a revisar allò que crèiem saber. I aquí rau la paradoxa de Pompeia: la mateixa catàstrofe que va destruir la ciutat també en va preservar una part extraordinària. Les cases, les pintures, els objectes i les empremtes dels seus habitants han quedat com una fotografia congelada d’un món que, d’una altra manera, s’hauria esvaït. Una imatge incompleta, que cada excavació amplia i transforma, però que ens permet acostar-nos a la vida quotidiana d’aquells romans. Potser aquesta és una de les grans lliçons de Pompeia: que, de vegades, la terra guarda durant segles secrets capaços de canviar la nostra manera d’entendre el passat.//

TAN LLUNY, TAN A PROP Avui us proposo una prova de foc. És una pregunta d’aquelles recurrents i així com, a vegades, trobo gent que coneix alguna constel·lació, o una mica la Lluna, amb els planetes és un drama. Al Lluçanès n’hi ha més d’un que m’ha demanat pels planetes: en Marcel de l’Eli els volia veure amb el telescopi. La Tina, de les Vinyes Grosses, fa anys que va seguint a Venus, no li perd la pista. I fa unes setmanes, en Simó de Santa Eulàlia, que deu tenir uns cinc anys, em va deixar molt clar que ell vol veure els planetes. Aprofitem que torna a venir una bona temporada i hi haurà uns quants mesos per fer pràctiques. Quan arribin les nits d’hivern tindrem un festival al cel: Saturn, Júpiter i Mart a una hora decent. Venus l’hem vist fins ara al vespre, i ens haurem d’esperar a finals de mes perquè torni a brillar de matinada. Mercuri el deixarem pel final. He pensat que potser, aquest hivern sí que aconsegueixo que la cuqueta de la curiositat es desperti dins vostre i sortiu a mirar les nits estrellades. Anirem de mica en mica, us ho faré molt fàcil. Ara

Planetes per en Simó: Saturn

a la nit ja veiem Saturn, el planeta dels anells, el meu favorit amb el telescopi. Així que començarem amb ell. Cada planeta triga un temps diferent a fer la volta al Sol, per tant, els veurem desplaçar-se pel cel cadascun al seu ritme. Heu de pensar que és com un ball còsmic i si no sabem ballar amb ells

no entenem per què s’ajunten o se separen, o si es veuen de nit o de matinada. En el cas de Saturn, és el que veiem anar més lent. Tarda trenta anys a fer una volta al cel. Això vol dir que passaran trenta anys perquè el torneu a veure al mateix lloc que aquesta tardor-hivern. Primera pista: tots els planetes giren

al voltant del Sol al mateix pla. Aquesta part del cel s’anomena eclíptica, és el lloc del cel on passen els eclipsis. Vol dir que si sabem per quina part del cel passa el Sol, durant el dia, sabrem on haurem de buscar els planetes a la nit; perquè el Sol, la Lluna i els planetes comparteixen un mateix camí al cel. No trobarem un planeta al costat de l’estrella polar, per exemple. Així que fixeu-vos per on surt i per on s’amaga el Sol i quin recorregut fa, és fonamental. Segona pista: estem a mitjans d’octubre i a mesura que ens acostem al novembre, que és plena tardor, hi ha una constel·lació que ens la marca, o sigui que està ben alta al cel. És Pegàs: un quadrat gran i fàcil de veure. A sota de Pegàs trobareu Saturn, aquest any. Així és la manera com ho hem fet durant milers d’anys per trobar els planetes: els situem amb les constel·lacions, és infal·lible. Tercera pista: Saturn té un color groguenc molt característic, és subtil. Simó, ara ja pots anar practicant, que aquella nit va ploure; però aviat ens tornarem a trobar, ja ho veuràs.// INÉS DIBARBOURE LaRella | 27

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ FORNS DE PA

SUPERMERCATS

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

FORMATGES

CARNISSERIES

SERVEIS AGROPECUÀRIA

CALÇAT

INFORMÀTICA

FOTOGRAFIA

EL TEMPS

15 d'octubre de 2026

LES FOTOS DEL TEMPS

ELS ENCANTS ES VEN » COTXE Alfa Romeo 147 1, 6cv, blau fosc del 2004. Gasolina. Etiqueta B. Preu 1.500 €. T: 654 040 714 (WhatsApp) (R627/01) » COBERT a Beulaigua, a Sant Martí d'Albars, situat en zona urbanitzable. T: 683 457 320 (R626/01) Posta de sol des de Perafita, el 9 d'octubre.// F: XAVI BONETE

Capvespre de la primera setmana d'octubre, des de Perafita.// F: MARCEL LLORENS

» BÀSCULA agrària antiga. T: 650 319 851 (R626/02) » DUES ESTUFES DE LLENYA antigues en molt bon estat ideals per a decoració. 100 € les dues. T: 629 374 419 (Maria) (R625/01) » BIDÓ ACERINOX de 80 litres, ideal recollida d'aigua de pluja. 70 €, nou. T: 629 374 419 (Maria) (R625/02) » MÀQUINA DE COSIR dels anys 70 Wertheim amb moble. 60 €. T: 629 374 419 (Maria) (R625/03)

Els pobles de la plana de Vic i la vall del riu Ter sota la boira, dilluns 5 d'octubre des de Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA

Envia les teves fotos del temps!

Núvols lenticulars des de Perafita, el 9 d'octubre.// F: ELISA LLORENS

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

SECRETS DE LA NATURA

Saltamartins zombis Comencem nova temporada amb la intenció de continuar aportant informació i coneixements sobre la fantàstica natura que ens envolta, convençuts que com més la coneguem més l'estimarem i la cuidarem i així les generacions que venen la podran gaudir com ho fem nosaltres. Tenim preparats temes ben diversos i estem convençuts que més d'un us sorprendrà de valent. Som-hi! I comencem amb una curiositat que sembla ben bé treta d'una pel·lícula de terror. Us volem parlar de l'espècie Entomophaga grylli, un fong o grup de fongs que ataquen i parasiten els saltamartins o llengots. Com la majoria dels fongs, es reprodueixen per espores, que són l'equivalent a les llavors de les plantes, i allà on germinen creix el fong. Doncs quan les espores d'aquest fong entren en contacte amb la pell o, més ben dit, l'exoesquelet dels saltamartins, germinen i penetren dins el seu cos. Dins el cos del saltamartí el fong es va de-

senvolupant i segrega unes substàncies químiques que alteren el sistema nerviós del seu hoste. El saltamartí infectat acaba morint, però ho fa d'una manera fascinant. El fong amb les substàncies químiques que segrega controla el sistema nerviós del saltamartí, i

» TERRENY urbà actualment solar apte per tenir-hi cavalls. 1.919 m2 PMU-2 La Coma-Bona Sort. Prats de Lluçanès. Preu 175.000 € negociable. T 608 44 11 13 (R624/01) » MOTO HONDA CB TWO FIFTY 250. Any 1993. Km: 59.700. ITV vàlida fins al 28.07.2027. Molt bon estat. Sempre en garatge. Pneumàtics, manteniment i ús al dia. Maleta capacitat 2 cascs. 1.700 €. T: 637 739 654 (R623/01)

ES BUSCA » PROFESSOR D’UKELELE. Preu gratuït o assequible. T: 620 621 246 (R627/02) aquest actua ben bé com un zombi. El fong, poc abans que mori, el fa enfilar per la vegetació i, realment com un zombi, puja fins al capdamunt d'alguna herba o arbust. Un cop al cim s'agafa a la tija amb les potes o la mandíbula amb el que es coneix com a “bloqueig de la mort” i allà, normalment amb el cap mirant cap amunt, mor. Els següents dies, del cap i de les articulacions, en comencen a sortir filaments i espores i és per això que el fong l'ha fet pujar fins al cim a morir. Des d'aquest lloc alçat el vent podrà escampar millor les espores i així continuar parasitant nous saltamartins i convertir-los en zombis al seu servei. A la primavera i a la tardor, quan hi ha humitat i la temperatura és suau, és quan hi ha més possibilitat d'observar aquest fenomen tan fascinant i desconegut. Sortim i fixem-nos en les plantes de les vores dels prats i camps de pastura, a veure si tenim la sort de trobar-ne.// RAMON BAUCELLS

» ESCÀNER per digitalitzar diapositives. De lloguer o de compra. T: 646 599 357 (R626/03) » PROFESSOR DE REFORÇ EDUCATIU per a una alumna de 4t d’ESO. Preferiblement que domini assignatures del científic. T: 638 477 746 (R625/05) » PLAÇA D’APARCAMENT al centre de Prats. T: 610 455 842 (R624/02)

ES LLOGA » PIS a Sant Boi de Lluçanès, 3 habitacions (1 doble i 2 individuals), menjador-sala d’estar, bany i cuina amb sortida a una àmplia terrassa. Calefacció de pèl·let. Preu: 750 €/mes. T: 647 03 51 17 (WhatsApp). (R625/06)

ES REGALA » TORRETES DE TERRA PER A FLORS. Mides mitjanes i petites. T: 938 228 647 (R622/02)

LaRella | 29

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS LA TORRE

ALPENS

SANT FELIU

BORREDÀ

SANTA CREU

EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

LA QUAR

ST BARTOMEU

SANT AGUSTÍ

STA. EULÀLIA

LLUÇÀ

PRATS DE LLUÇANÈS

CERCS

PERAFITA

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

OLOST

EL TEMPS

15 d'octubre de 2026

SORTIDA I POSTA DE SOL (760 m)

23,40 ºC · dia 1 3,70 ºC · dia 9

18:59 h -22 d'octubre

15,80 ºC 40,20 km/h · dia 8

LLUNES

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

24,20 ºC · dia 1

23,20 ºC · dia 1

2,50 ºC · dia 9

4,40 ºC · dia 9

15,10 ºC

14,00 ºC

72,4 km/h · dia 1

109,2 km/h · dia 2

97,00 L · 6 dies

92,60 L · 6 dies

806,00 L

637,60 L

46,10 L · dia 1

38,00 L · dia 4

(871 m)

LLUÇÀ 08:12 h -22 d'octubre

ALPENS

64,00 L · 5 dies 540,00 L

(1.059 m)

26 d'octubre

43,00 L · dia 3

9 de novembre

PRATS DE LLUÇANÈS

ST. MARTÍ D’ALBARS

PERAFITA

(700 m)

(662 m)

(774 m)

24,40 ºC · dia 1

24,10 ºC · dia 1

25,90 ºC · dia 1

24,70 ºC · dia 1

0,70 ºC · dia 9

2,50 ºC · dia 9

1,60 ºC · dia 9

1,80 ºC · dia 9

14,10 ºC

16,80 ºC

15,40 ºC

14,91 ºC

30,6 km/h · dia 4

29,2 km/h · dia 8

29 km/h · dia 3

33,3 km/h · dia 7

90,80 L · 7 dies

62,50 L · 5 dies

66,20 L · 5 dies

56,30 L · 6 dies

631,20 L

425,20 L

522,90 L

489,40 L

41,60 L · dia 4

33,80 L · dia 4

34,50 L · dia 4

ST. BOI DE LLUÇANÈS

Més informació:

52,80 L · dia 3

(810 m)

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA MERLÈS - BORRALLERAS

(959 m)

OLOST - MAS LLISCÀS

OLOST - TRASSERRA

24,70 ºC · dia 1

26,00 ºC · dia 1

24,30 ºC · dia 1

1,60 ºC · dia 9

1,40 ºC · dia 9

3,60 ºC · dia 9

15,80 ºC

15,50 ºC

15,90

35,4 km/h · dia 4

37 km/h · dia 8

37 km/h · dia 7

57,60 L · 4 dies

54,40 L · 6 dies

61,20 L ·5 dies

425,80 L

439,40 L

454,20 L

35,60 L · dia 4

33,00 L · dia 4

29,80 L · dia 4

ST. FELIU SASSERRA

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ (460 m)

22,60 ºC · dia 1

22,30 ºC · dia 12

24,80 ºC · dia 1

25,20 ºC · dia 1

3,30 ºC · dia 9

3,30 ºC · dia 9

2,10 ºC · dia 9

2,20 ºC · dia 9

14,70 ºC

15,50 ºC

16,10 ºC

16,60 ºC

37 km/h · dia 8

22,5 km/h · dia 5

30,6 km/h · dia 7

25,7 km/h · dia 8

95,60 L · 5 dies

Pluja mensual i dies amb precipitació

87,00 L · 5 dies

78,60 L · 6 dies

95,80 L · 5 dies

530,00 L

Pluja anual

87,00 L

407,40 L

517,60 L

61,20 L · dia 4

39,60 L · dia 3

46,40 L · dia 3

(594 m)

(558 m)

22,40 ºC · dia 1

(740 m)

4,20 ºC · dia 9 14,20 ºC 33,80 km/h · dia 7 61,00 L · 6 dies 378,20 L 34,60 L · dia 4

SANT BARTOMEU De l'1 al 13 d'octubre Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent

Dia de més pluja

INICI D’OCTUBRE REGAT I CÀLID L’octubre va arribar amb precipitacions ben caigudes i, sobretot, ben rebudes. Després d’uns mesos molt secs, sembla que amb la pluja caiguda la primera setmana, comencem a recuperar la normalitat pluviomètrica. Encara que amb irregularitat, en la majoria d’estacions s’ha arribat o superat ja la mitjana mensual. Tot i que la majoria de precipitació es va concentrar en pocs dies i que les quantitats recollides van ser considerables, no van provocar, com sí

LA MÍNIMA I LA MÀXIMA Durant aquests primers dies de mes les temperatures han estat per sobre la mitjana. La matinada del dia nou va ser la més freda, amb algunes tímides gelades, i la mínima més baixa, de 0,70 °C, va ser a Sant Boi. El dia més càlid va ser el dia u, i la màxima més alta, de 26,00 °C, la varen tenir a Olost - Lliscàs.

(641 m)

42,00 L · dia 3

(572 m)

(878 m)

que va passar a les comarques més costaneres de Catalunya, danys sinó, ben al contrari, van ser molt beneficioses en tots els sentits. Les temperatures han estat (dades a dia dotze) superiors a les normals, fet que, malauradament, ja comencem a assimilar com a normal un mes rere l’altre. Estem, de manera recurrent, entre dos i tres graus per sobre la mitjana; esperem que a mesura que l’octubre vagi avançant les temperatures també es normalitzin. La matinada del dia nou va semblar que la tardor, encara que tímidament, volia finalment treure el nas i vam poder veu-

re les primeres gelades (gebrades en els llocs on hi va haver boira), totes elles febles i esporàdiques, ja que les matinades següents les temperatures varen tornar a pujar. Pot sorprendre que es produïssin aquestes primeres gelades sense haver registrat encara cap mínima negativa, en aquest sentit és bo recordar que els termòmetres, per tenir valors homologats, s’han de situar a 1,5 metres d’altura (i protegits de la radiació solar) i que la diferència entre aquesta alçada i arran de terra pot ser considerable (sovint de 2 a 4 °C) el que explica aquesta aparent contradicció.// FRANCESC COMES

PLUJA BEN CAIGUDA I GENEROSA

PLUJA ANUAL ACUMULADA

L’octubre, després de la secada acumulada, no podia començar de millor manera i durant la primera setmana varen tenir precipitacions considerables que, en la majoria d’estacions, han fet que s’arribi o se superi la mitjana mensual. Oristà, amb 95,80 mm (mitjana 65,65 mm) és on més ho ha fet i a Sobremunt – Santa Llúcia amb 61,00 mm (sense dades comparatives) on menys ho ha fet fins ara.

NOVA ESTACIÓ AUTOMÀTICA A SANT FELIU SASSERRA A principis d’octubre es va posar en marxa la nova estació automàtica a Sant Feliu. Agraïm l’esforç i la col·laboració de l’Ajuntament d’aquest municipi per fer-ho possible i ens satisfà molt poder oferir-vos, a partir d’aquesta edició, les dades meteorològiques d’aquesta població. Amb la posada en marxa d’aquesta estació ja podem dir que tots els tretze municipis del Lluçanès disposen d’estació meteorològica d’alta qualitat tècnica. Un esforç col·lectiu que ens permet disposar d’una visió molt completa del clima del nostre àmbit territorial.

En general, i quan encara falten dos mesos i mig per acabar l’any, tenim un any més sec del normal, els acumulats estan força per sota del que s’esperava, un exemple és Prats amb 425,20 mm que equival al 60,94 % de la mitjana (697,66 mm/any). L’excepció en aquesta tendència és Alpens, que amb 806,00 mm ja porta el 98,01 % de la mitjana (822,40 mm/any).

LaRella | 31