R626

DIJOUS 1 | OCTUBRE | 2026 | NÚMERO 626

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA SOBRETAULA

LA PROPOSTA CULTURAL

"A l'hoquei australià som una petita gran família"

Proletkult, de Wu Ming

Entrevista a Ferran Sala i Xixo Vilaregut

La ressenya literària de Maria Font López

180 pilots del campionat estatal i de l'europeu competeixen a la Torre d'Oristà · Els dies 18, 19 i 20 de setembre es va celebrar la prova internacional · El Motoclub la Torre va mobilitzar 150 voluntaris per a l'organització

INFRAESTRUCTURES

Prova pilot a la C-62 per reduir els accidents cinegètics S'instal·len tancats i passos a nivell en dos trams POLÍTICA

El president del Parlament visita Sant Feliu Sasserra Rull va conèixer la història de les bruixes a la població RECONEIXEMENT

Tatyana Humle rep un premi al Camerun La Societat de Primatologia Africana distingeix la trajectòria de l'alpensina INFRAESTRUCTURES

Acaben les obres del clavegueram de Sant Martí Ara l'ACA ja podrà construir l'Estació Depuradora SALUT MENTAL Concert del grup Perill d'Extinció, un dels molts que hi va haver durant tot el dia a la pista poliesportiva.// F: ASHAI_BOIGDELAMUNTANYA

Cultura popular i concerts contra el càncer a Olost La iniciativa Fuck Càncer, que arriba a la tercera edició, no para de créixer

Prats i St. Boi parlen de Salut Mental El projecte Converses de Safareig treballa la soledat i l'aïllament social des de l'art

LA SOLAPA

Núm. 626

EDITORIAL

El debat de l'habitatge també és viu al Lluçanès EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars. DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909 REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans. PUBLICITAT, CONTINGUTS I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas i Carolina Font Usart CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria

Aquesta setmana ha estat marcada pel debat entorn de l’habitatge als grans mitjans de comunicació. Aquesta és una problemàtica que no cal mirar cap a grans ciutats, ni cap a ciutats més petites per fer-se palesa. El Lluçanès també pateix tensions d’habitatge. Només cal veure les xifres que hem anat publicant als reportatges els darrers mesos: els últims 20 anys el cost dels nous contractes de lloguer ha crescut un 67 %, passant dels 350 € mensuals el 2005 als 584 € el 2025, amb municipis amb xifres bastant més altes. A Olost i Sant Feliu Sasserra, en només quatre anys el preu del lloguer havia crescut un 30 % i un 60 %. Prats de Lluçanès, des del 2024, està

LLAVÒRENS Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

DISSENY_ Maria Conill Hernández ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES_ Blanca Deola Arrabal COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

inclòs a la zona de mercat residencial tensat on es regula el preu del lloguer, però segurament hi haurien de ser tots els municipis del Lluçanès, que la llei exclou per tenir menys de 2.000 habitants. I, alhora, segons les dades del cens d’habitatge del 2021, en alguns municipis del Lluçanès, els habitatges buits o de segona residència són més nombrosos que els habitatges principals. A més, els allotjaments turístics també estan a l’alça a la comarca. Tot plegat és una espiral sense fi que limita els qui tenen necessitat d’habitatge. Cal trobar la manera de fer que aquesta bombolla expansiva deixi de créixer i que l’habitatge sigui realment un dret i no un bé per especular.//

FOTO: Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès. Foto cedida per Angelina Prat ANY: Anys 20 o anys 30 LLOC: Prats de Lluçanès

Avui tornem a publicar una imatge d’un cotxe de línia, aquell mitjà de transport que havia estat tan habitual com imprescindible a la vida dels habitants dels pobles petits durant el segle passat. Aquesta vegada, es tracta del cotxe de línia que anava de Sant Quirze a Prats, que gestionava l’empresa La St. Quirzense de viajeros, propietat de l’empresari Josep Maria Solà Malla. La fotografia és feta davant del cafè Orient i la fonda Palilla. Tal com es pot veure, a la banda dreta del cafè Orient encara no s’havia edificat. Les tres senyores de l’esquerra són la mare del Quico Palilla, la Carme Santamaria i la Soledat Santamaria. També s’hi pot veure el Joan de Sant Quirze.//

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt. LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport del Departament de Recerca i Universitats i:

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

1 d'octubre de 2026

Acaben les obres del clavegueram de Sant Martí i Beulaigua

INSTITUCIONAL

El president del Parlament visita Sant Feliu Sasserra

Les obres es van parar al juny per l'oposició d'una part dels veïns. Aquest fet, sumat a les vacances i la calor, ha fet endarrerir l'execució

Les obres del clavegueram al carrer Beulaigua.// F: AJ SMA

SANT MARTÍ D'ALBARS Per_ Carolina Font Usart

Les obres de construcció de la nova xarxa de clavegueram dels nuclis de Sant Martí i Beulaigua es van acabar la setmana passada, segons va informar l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars a través de les seves xarxes socials. Les obres s'han endarrerit més del previst per diversos motius. En primer lloc, per l'oposició d'una

part dels veïns, que denunciaven la poca informació que havien rebut per part de l'Ajuntament sobre l'abast de les obres, tal com es recull a LaRella 620, del passat 18 de juny. Els veïns afectats expliquen que, finalment, van arribar a un acord amb l'Ajuntament, que els va pagar les indemnitzacions pel dret de pas i per les expropiacions. Alhora, van acordar que l'empresa deixaria els terrenys tal com els havia trobat. A aquest fet s'hi ha sumat la duresa de la pedra que s'ha hagut

d'excavar per poder fer passar les canalitzacions, un factor que també ha contribuït a allargar la durada de les obres. Segons explica Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí d'Albars, també cal sumar-hi la calor de l'estiu i les vacances com a factors que han contribuït a aquest retard. Les obres van iniciar-se el passat febrer i han tingut un cost de 249.002 €, IVA inclòs, que s'ha finançat a través del PUOSC, tal com explica Padrós. ARA, L'EDAR La construcció del clavegueram era la condició que exigia l'Agència Catalana de l'Aigua per construir la depuradora que ha de donar servei als dos nuclis. El projecte està redactat i es troba en fase de revisió. Padrós explica que han començat a parlar amb la propietat del terreny on s'instal·larà la nova depuradora, que estarà al costat de l'ETAP, per arribar a un acord.//

INFRAESTRUCTURES

Prova pilot a l'Eix del Lluçanès: un tancat per reduir els accidents amb fauna

El tancat ja instal·lat a la Muntada.// F: CFU

LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

Des de fa uns mesos s’està duent a terme la instal·lació d’un tancat paral·lel al traçat de la carretera C-62, l’Eix del Lluçanès. Aquesta actuació, que es fa en dos trams de la carretera, és una prova pilot del Departament de Territori i el Departament d’Agricultura, amb l’objectiu de millorar la seguretat viària,

reduir la sinistralitat associada a la irrupció de fauna a la via i evitar que es puguin provocar col·lisions. A més de la instal·lació de la malla cinegètica, procés que està a punt de finalitzar, el mes que ve s’executaran unes plataformes a nivell a les entrades dels camins que connecten amb la carretera. Seran un total de 5 passos. Els trams on es desenvolupa la prova pilot són, per una banda, la recta de Sant Salvador, en

una distància de 0,4 km, en terme d’Oristà, i per l'altra, la Muntada, un tram de 0,2 km, en terme de Muntanyola. La mesura respon a una demanda de les colles de caçadors del Lluçanès, que van fer arribar a la Generalitat amb una petició al Departament de Territori i amb una reunió amb el responsable de la caça de la Catalunya Central. Els caçadors van traslladar a l'administració els punts de la C-62, des d'Olvan fins a sota l'Eix Transversal, que consideraven més conflictius o per on els animals travessen més. De moment se n'han escollit dos per a la prova pilot, però l'objectiu final dels caçadors és arribar al model de la carretera de Moià a Castellterçol, on s'ha tancat tot el traçat i s'han fet passos verds, és a dir, passos elevats que eviten tallar la continuïtat del territori. La Generalitat preveu fer una avaluació de l’efectivitat d’aquesta tipologia d’accions i exportar-les, si s’escau.//

Josep Rull amb l'alcalde i els regidors de Sant Feliu Sasserra.// F:AJSFS

El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va visitar Sant Feliu Sasserra el passat divendres 18 de setembre. El van rebre l'alcalde de Sant Feliu, Joan Ramon Domènech, i els regidors del consistori. Durant la visita, Rull va visitar l'Ajuntament i va firmar al Llibre d'Honor del consistori. Joan Ramon Domènech, alcalde de Sant Feliu, explica que el president va obsequiar el municipi amb una senyera numerada, la 323, que forma part de l'edició limitada de senyeres que el president del Parlament lliura als alcaldes dels municipis que visita i que simbolitza el vincle entre el Parlament i el poble. Durant la visita, Rull va poder conèixer la casa de Sant Pere Almató i visitar la capella. Tot seguit, la comitiva va dirigir-se cap al Serrat de les Forques. Al llarg del trajecte els va acompanyar la responsable del Centre d'Interpretació de la Bruixeria, que va explicar al president la història de totes aquestes dones i el vincle que té el municipi amb tot el procés. Abans de pujar al Serrat, el president va fer una parada davant l'estàtua dedicada a les remeieres. A través de les seves xarxes, Rull va destacar que Sant Feliu Sasserra és un poble on "la terra, la natura i la memòria es troben", i va afegir que "he pogut conèixer la història de les dones acusades de bruixeria: dones sàvies, guaridores i lliures que van desafiar els prejudicis del seu temps".// CFU

HABITATGE

Prats impulsa la construcció de pisos de lloguer assequible El ple de l'Ajuntament de Prats va aprovar per unanimitat, el passat dimecres 16 de setembre, posar a disposició de la Generalitat un solar municipal on es preveu construir pisos de lloguer assequibles. Aquest solar es troba ubicat al costat del CAP, tal com va explicar Jordi Bruch, alcalde de Prats, durant el ple. El lloc eren els horts de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. L'Ajuntament ha firmat aquest conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que podrà licitar, a través d'un concurs públic, el disseny i l'execució dels projectes. Un cop construïts, serà l'Ajuntament qui decidirà quines persones tenen accés a aquests habitatges. Aquest és el primer pas que fa el consistori pradenc per facilitar l'accés a l'habitatge als pradencs i les pradenques que ho sol·licitin.// RED. LaRella | 3

NOTÍCIES

MUNICIPAL

ERC Prats fa balanç i avança propostes pel maig del 2027

Núm. 626

Els alcaldes d'Alpens i Sant Martí d'Albars visiten el Parlament Europeu Formaven part del grup de 15 alcaldes que van participar en el projecte formatiu impulsat per la Diputació de Barcelona LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Peraire, Boladeres, Vilà i Casau durant la conferència.// F: ERC PRATS

Montse Boladeres i el seu equip van presentar dijous 24 de setembre, al Cafè Teatre Orient, la conferència Prats de Lluçanès. On som i cap on volem anar. L’acte va servir per repassar la feina feta durant aquesta legislatura i avançar algunes de les propostes per la següent legislatura. Boladeres va estar acompanyada pels regidors d'ERC que estan al govern, Pep Peraire, Rosa Vilà i Eloi Casau. Cadascun d'ells va intervenir per explicar les tasques fetes al llarg d'aquesta legislatura. L'equip va assegurar que seguiran escoltant les propostes que els facin arribar per poder construir el seu programa electoral per les eleccions del 2027. Algunes de les propostes que van avançar són la voluntat de treballar per una nova escola i per adquirir Cal Santiago per fer habitatge assequible.//RED

SUCCESSOS

Tallada durant un dia la B-431 per un camió de porcs bolcat

Els alcaldes d'Alpens i Sant Martí d'Albars, Toni Prat i Ramon Padrós, van viatjar a Brussel·les per participar en el projecte Entendre la Unió Europea per millorar les polítiques públiques locals, organitzat per la Diputació de Barcelona. Entre el 15 i el 18 de setembre, els 15 càrrecs electes escollits per participar en l'estada van combinar les sessions formatives amb visites institucionals i trobades amb representants de les institucions europees i catalanes a Brussel·les. La delegada del Govern davant la Unió Europea, Ester Borràs, va rebre els electes locals i els va explicar el paper que desenvolupa des de la delegació per reforçar la projecció europea de Catalunya. Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí, explica que l'estada ha estat molt profitosa i que han pogut

Els alcaldes i alcaldesses durant la visita al Parlament Europeu.// F:DIPUTACIÓ DE BARCELONA

conèixer de primera mà el funcionament de les institucions europees i considera que és "una bona iniciativa". Actualment, el Parlament Europeu està treballant en els nous pressupostos per al període 20282034, explica Padrós, que afegeix que "el 70 % de les polítiques europees s'implementen a escala local o regional", i per això creu que és molt important que els ajunta-

MEDI AMBIENT

Els Agents Rurals denuncien un femer d'Oristà per contaminar

ments coneguin quines vies tenen per captar els fons europeus. Durant l'estada, van poder visitar la Comissió Europea, el Comitè Europeu de les Regions i el Parlament Europeu. També van participar en diferents ponències sobre com és el procés de presa de decisions a la UE, com funciona el Fons Social Europeu i les polítiques d'habitatge i aigua que impulsen des d'Europa.//

INCENDIS

Tres petits incendis forestals aquest setembre al Lluçanès

El camió bolcat a la carretera d'Avinyó.// F: BOMBERS

El femer denunciat pels Agents Rurals.// F: AGENTS RURALS

Bombers i ADF a l’incendi de Prats.// F: FVC

La carretera B-431, entre Sant Feliu Sasserra i Avinyó, va quedar 24 hores tallada al trànsit a causa d'un tràiler que va bolcar en un lateral de la via. Els Bombers van rebre l'avís tres minuts després de 2/4 de 4 de la tarda. Quan van arribar al lloc dels fets, van comprovar que el conductor havia pogut sortir del camió pel seu propi peu. Una part del bestiar que transportava va quedar en una zona de difícil accés. Els Bombers van haver de netejar la zona per poder extreure els porcs que havien quedat fora del vehicle. La carretera va romandre tallada fins a l'endemà a les 4 de la tarda, quan la circulació es va poder restablir amb normalitat en tots dos sentits.// RED

Els Agents Rurals van localitzar un femer de grans dimensions a Oristà que no disposava de la impermeabilització ni les parets de contenció que estableix la normativa. Aquesta situació suposa un risc de contaminació del sòl i dels aqüífers per la possible filtració de purins. Els agents van denunciar l'empresa responsable de la instal·lació per la contaminació del torrent de Font Canaleta amb lixiviats, així com per la mala gestió de les dejeccions i la retirada de la coberta vegetal sense l'autorització necessària. El femer contenia uns 2.000 metres cúbics de dejeccions i s'hi havien construït dos recs que desembocaven al torrent de Font Canaleta.// RED

El Lluçanès no ha donat treva als Bombers ni a l'ADF Lluçanès aquest setembre. A principis de mes, van intervenir en un incendi de maquinària a la Torre d'Oristà. Diumenge 20, van actuar en un incendi forestal que es va declarar al pla de les Lloseres, a Sant Bartomeu del Grau. S'hi van desplaçar 5 unitats terrestres i un helicòpter. Dos dies després, dimarts 22, un avís a 3/4 de tres del migdia informava d'un nou incendi a Prats de Lluçanès, entre les Vinyes i Cal Butxaca. Es van activar 6 mitjans terrestres i un helicòpter. En els dos darrers, hi va participar el GRAF, el Grup d'Actuacions Forestals dels Bombers.// RED

LaRella | 4

PÀGINA ESPECIAL

Núm. 626

Ca la Cinta, 25 anys de cuina catalana al Lluçanès El 2001 obria Ca la Cinta a l’Alou i 25 anys després és una parada obligatòria per als amants del bon menjar al Lluçanès cigrons. Jo vull que la gent segueixi venint i dient: Ostres, quins cigrons!”. Els guisats també en són un exemple: una cua, un melós de vedella o un ànec amb peres cuinats a la cassola on el pas de l’estona concentra el sabor i el caràcter del plat. Qualsevol detall és important. Per això, “també mirem que els ingredients que poden semblar secundaris siguin de bona qualitat i obtinguts de la manera més natural possible”.

L'ALOU Contingut Patrocinat

Ca la Cinta ha esdevingut un dels restaurants de parada obligatòria per a la gent de la comarca i per a qui la visita i vol gaudir de la tradicional cuina catalana. Aquella cuina de sempre, on el xup-xup i el foc lent continuen sent llegat de sabor, aroma i calidesa enmig de les seves taules. L’INICI D’UNA GRAN HISTÒRIA El 2001, la Cinta va iniciar el projecte posant-se al capdavant del seu propi restaurant. Els inicis no van ser fàcils. Explica que “quan vam obrir no estàvem preparats per acomodar-hi tanta gent i ens fallava la llum, encara anàvem amb bombones petites de butà, i en hores punta i dies de molt fred encara havíem de desglaçar-les amb aigua calenta”. Obrien de dijous a diumenge, com segueixen fent ara, però llavors, a més d’esmorzars i dinars, també feien sopars. Atrapar-se la feina i la vida a pagès era feixuc mentre el restaurant anava creixent. Ara ja no crien bestiar, però continuen apostant per una cuina de proximitat real, comptant amb productes i productors de la zona per elaborar els seus plats i viandes. Avui en dia en Ferran, fill petit de la Cinta, és qui lidera el negoci i es continua fent l’embotit perquè assenyala convençut “un cuiner ha de saber fer, primer de tot, les tècniques i elaboracions més bàsiques: tant esmolar ganivets com especejar un ànec”. NOVA ETAPA, MATEIXA ESSÈNCIA El gran canvi va arribar entre el 2017 i el 2018, quan van fer una impor-

LaRella | 6

La primera inauguració de l'Hostal Ca la Cinta, el 2001.// F: ARXIU

La Cinta i en Ferran a l'actual entrada de l'establiment.// F: ARXIU

tant remodelació de tot l’espai, una inversió que els va permetre ampliar la capacitat del restaurant i tenir unes instal·lacions adaptades al que és avui Ca la Cinta. Va ser llavors quan en Ferran, cuiner de professió, es va posar al capdavant dels fogons. Però, com diu, “tinc la sort que la mare no ha deixat mai de ser-hi. Mai”. Ca la Cinta és un modest projecte familiar on tots treballen d’una manera o altra. Així doncs, procuren la vedella dels seus ramats, dels quals s’ocupa l’Albert, fill gran de la Cinta, o les hortalisses i verdures dels seus horts, que

en té cura el pare. De les tasques de gestió se’n torna a ocupar la Núria, filla de la Cinta, qui també ha estat un pilar aquests anys. Per tant, tots i tot són el resultat d’aquesta essència tan pròpia que té Ca la Cinta. Una essència que, com expliquen, volen mantenir i donar-li valor.’” CUINA CATALANA, BEN FETA La idea és mantenir i reivindicar una cuina catalana tradicional feta amb temps, sense la necessitat de convertir cada plat en una demostració de sofisticació. “No vull deixar de fer

FER UN PAS MÉS, SEGUINT SENT ELS DE SEMPRE Ca la Cinta mira al futur amb la clara idea que cal mantenir l’essència i, alhora, fer un petit pas endavant millorant tot el que es pugui. Cuidar els petits detalls, oferir elaboracions acurades, però sense abandonar els plats tradicionals que els han fet arribar fins aquí. Mantenint els clàssics esmorzars de forquilla així com els moments més valuosos al voltant d’una taula a l’hora de dinar. Per tant, el repte continua sent la dedicació, la constància i la intencionalitat més plena de fer perdurar els productes de la terra i el compromís amb la feina ben feta i l’esforç que tot això comporta. 25 ANYS PER CELEBRAR-LOS Aquest pròxim 6 d’octubre celebraran els 25 anys i els volen compartir amb totes les persones que han format part de la història del restaurant. A partir de les sis de la tarda, Ca la Cinta obrirà les portes per celebrar el seu quart de segle. I per celebrar que la història continua. Amb la mateixa cuina, amb una nova generació i amb la voluntat que, quan algú s’assegui a taula, encara pugui dir que ha vingut a menjar cuina catalana, ben feta.//

REPORTATGE

1 d'octubre de 2026

El Lluçanès commemora el Dia Mundial de la Salut Mental amb activitats a Prats i Sant Boi Joves de Prats de Lluçanès i persones que viuen al Montcel participen en el projecte Converses de Safareig, que posa el focus en la soledat no desitjada veu, em veus. Si em veus, tinc veu, una acció que tindrà lloc al safareig públic de Prats de Lluçanès. L’objectiu és donar visibilitat a la salut mental, especialment entre els joves, i generar espais de conversa i sensibilització. Les converses, però, no s’han quedat només a Prats. A Sant Boi de Lluçanès, el projecte també ha arribat al Montcel, on les persones que viuen al centre han participat en aquesta proposta.

LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

El darrer Baròmetre de la soledat no desitjada a Catalunya, impulsat per la Fundació ONCE i la Fundació AXA i publicat el 2024, posava de manifest que la soledat no desitjada afecta especialment els joves: el 28,4 % de les persones d’entre 18 i 34 anys la pateixen, la prevalença més elevada de tots els grups d’edat. Una realitat que pren una dimensió més significativa quan es parla de salut mental: segons la Federació Salut Mental Catalunya (SMC), el 41,1 % de les persones amb problemes de salut mental pateixen soledat no desitjada. És per aquest motiu que enguany la SMC posa el focus en la soledat no desitjada i l’aïllament social durant els actes del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el 10 d’octubre. CONVERSES DE SAFAREIG Al Lluçanès, aquesta commemoració arribarà a Prats de Lluçanès a través del projecte Converses de Safareig, impulsat per la SMC i amb la implicació de l’Ajuntament, que s’ha sumat a la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental amb diverses activitats centrades en el benestar emocional dels joves. A través de l’art, el projecte busca obrir espais per parlar de la soledat i l’aïllament social. A Prats, s’ha desenvolupat al llarg de quatre sessions amb el grup de joves de l’EMAL, conduïdes per l’actriu i directora pradenca Ada Vilaró. També hi han participat els joves de l’Institut Castell del Quer. En una de les sessions compartides, van posar sobre la taula els seus malestars i vivències a través de cartes, una manera de posar paraules a qüestions que no sempre són fàcils de verbalitzar. "Em molesta que no m’acullin al grup i em sento molt sola". "Com a adolescent, una de les meves preocupacions és no ser suficient." Són algunes de les frases que van sorgir durant el projecte i que mostren, en primera persona, algunes de les inquietuds que viuen els joves. Se’n poden llegir més al requadre taronja que acompanya aquest reportatge. El projecte culminarà el pròxim 8 d’octubre amb Entre veus. Tinc

Una de les activitats de la Llar Residència Montcel va ser visitar la fira de l'Hostal del Vilar.// F: MONTCEL

Fragments de Converses de Safareig Les frases que llegireu a continuació són textos en primera persona que alguns joves del Lluçanès han escrit pensant en les seves preocupacions, vivències i malestars en el marc de Converses de Safareig, un projecte per parlar de la salut mental, l’aïllament i la soledat no desitjada. Es reprodueixen a continuació tal com ells mateixos ho van escriure: Em sento malament quan un grup de persones parla malament de mi a les meves esquenes i no s’atreveixen a dir-m’ho a la cara. A vegades em sento trista, perduda o com una merda. Això pasa perquè em sento sola i aïllada del món. Em genera molta incomoditat el meu cos pels comentaris del passat. Això no ho he dit a ningú però em sento una mica no binari perquè mai m’he sentit a gust amb el meu cos. Tinc molta por de prendre decisions per al futur. Aquest any m’he sentit molt pressionat per a ver de prendre decisions per les quals crec que no estic preparat. Sento pressió per a ver de gaudir el moment present, en un moment, que diuen que és el millor moment de la vida. Com a jove de 16 anys no m’agrada gens, però gens, que la gent ignori a l’altra gent i no la deixi opinar a totes per igual. La gent és molt falsa perquè no diuen les coses a la cara i això em posa trista, perquè ho diuen tot a través de les pantalles.

Em molesta i no m’agrada que la gent digui i escampi coses falses sobre mi o qualsevol persona. Durant els meus entrenaments em comparo bastant amb els meus companys i això em prova inseguretat. Però alhora em motiva per seguir treballant. Benvolugt desconegut, de mi a tú, dir-te que no sempre sé què vull i això em genera ansietat, que el temps passa i les il·lusions es tornen dols que visc amb silenci. Tot i així guardo en el meu cor l’esperança de què amb esforç el meu vaixell arribarà a bon port. Una preocupació constant, que fa molt de temps que ronda pel cap, és la por de no viure el present, de no gaudir de la vida al màxim. Com a adolescent de 16 anys, en certes ocasions em sento apartat de la societat. Veig que algunes persones del meu entorn em rebutgen i no em sento benvingut. En aquest punt, maïllo de la gent i em sento sol i trist. A vegades em sento perduda en moltes situacions de la meva vida quotidiana, ja que veig que les meves companyes són més capaces de resoldre qualsevol problema que se’ns presenta. Avui en dia vivim pensant constantment que hem de ser suficients pels altres i tenir la vida controlada, un clar exemple és la pressió que tenim els joves per treure bones notes. Hi ha vegades que sento pressió per encaixar o per ser qui la gent creu que sóc o qui volen que sigui.

TEIXIR VINCLES ÉS FER SALUT Les Converses de Safareig també han arribat a Sant Boi de Lluçanès, a través de les persones que viuen a la Llar Residència Montcel. Jordi Baró, director de la Llar, explica que el centre s’ha sumat a la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental amb una obra de teatre al voltant de la Castanyada, que s’estrenarà el 16 d’octubre al Local Social El Centre de Sant Boi. El Montcel és l’única entitat del Lluçanès que forma part de la Federació Salut Mental Catalunya. Hi viuen persones amb problemàtiques de salut mental severes i l’objectiu és que, més que una residència, el Montcel esdevingui casa seva. Per això, l’acompanyament va més enllà de l’atenció quotidiana. Baró explica que es busca que les persones que hi viuen avancin cap a una vida cada vegada més independent i que, a la llarga, algunes puguin trobar espais on viure més enllà del Montcel. En aquest sentit, el centre estudia la creació de pisos que els permetin fer aquest pas cap a una vida autònoma. Moltes de les persones que viuen al Montcel han viscut l’aïllament en primera persona. Recuperar el vincle amb la societat forma part també de l’acompanyament. Per això, sortir del centre i participar en activitats fora forma part del dia a dia. Han visitat el Born i Santa Maria del Mar, van cada any al Pixa’t de Riure —on l’organització els facilita les entrades— i aquest dilluns van passejar-se per la Fira de l’Hostal del Vilar. No tothom podrà tornar al món laboral, però això no vol dir que no pugui fer vida en societat. Les sortides, les activitats i els vincles amb l’entorn formen part d’aquest camí. En definitiva, explica Baró, es tracta que les persones que viuen al Montcel "visquin la vida tan bé com puguin".// LaRella | 7

CULTURA

1 d'octubre de 2026

Iolanda Roset publica L'Aurora i el secret de la llum interior Aquest és el primer conte de l'autora de Prats de Lluçanès, que també ha creat El meu quadern d'escriptura creativa i expressió oral

L'autora Iolanda Roset amb el seu llibre.//

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

L’Aurora i el secret de la llum interior, editat per l’Editorial Parcir, és el primer conte que ha publicat la mestra i autora de Prats de Lluçanès, Iolanda Roset Aligué. El conte, publicat aquest setembre, vol ser una eina per ajudar infants i famílies a treballar les

emocions. Per aquest motiu, al final del llibre s’hi inclouen unes cartes pensades perquè els infants se les puguin fer seves i decideixin, cada dia, quina és la llum interior que volen fer brillar. Roset feia dos anys que tenia la idea al cap, però "des que m’hi vaig posar fins que ha sortit, ha passat un any". L’autora explica que el nom de la protagonista és un petit homenat-

ge a l’Aurora de la Fonda Sala, que va morir mentre Roset escrivia el llibre. A més, afegeix, Aurora és sinònim d’albada, un significat que escau a la protagonista. L’Aurora és una cuca de llum que ha perdut la seva llum interior i inicia un camí per trobar-la. Al llarg del recorregut es troba amb diferents personatges, que li donen savis consells. Els alumnes de Roset van tenir l’oportunitat de llegir el conte abans que es publiqués i, fins i tot, hi van fer algunes aportacions. Una d’elles va ser la idea que el fanalet de l’Aurora fos solar. Aquesta és la segona publicació de Roset. A principis d’any, l’autora ja havia publicat amb l’Editorial Salvatella El meu quadern d’escriptura creativa i expressió oral, un quadern amb 25 propostes per fomentar l’escriptura.//

LITERATURA

Presenten el quart conte de la col·lecció de La mallerenga blava

Presentació del llibre de La Mallerenga a la Fira de l'Hostal.// F: CAL SILLER

LLUÇANÈS Per_ Laia Font López

En el marc de la Fira de l’Hostal del Vilar, es va presentar un nou llibre de la col·lecció de La mallerenga blava. Aquest és el quart conte d’aquesta mallerenga que viu les seves aventures per diferents municipis del Lluçanès. L’escenari no va ser una elecció a

l’atzar, les aventures d’aquest darrer llibre passen a Sant Agustí de Lluçanès i al santuari dels Munts. La història de La Mallerenga blava i el follet del vent comença quan l'ocell s’adona que la campana del santuari no sona i decideix investigar-ho fins a treure’n l’entrellat. Les anteriors aventures es van ubicar a Perafita, amb La mallerenga blava i la ruta de la llet, a Sant Martí d’Albars amb La mallerenga blava i el camí de la

llana i a Alpens amb La mallerenga blava i la ruta de la forja. Els seus autors, Anna Obiols i Subi, van ser a la Fira de l’Hostal per presentar-lo. Mentre l’Anna explicava la història de la Mallerenga, en Subi l’anava dibuixant sota l’atenta mirada del públic. Els acompanyava la Gemma Tió, que el va interpretar en llengua de signes. Després, els dos autors van estar signant i dedicant llibres a la parada del Consorci del Lluçanès, un dels col·laboradors en la producció d’aquest conte, juntament amb l’Ajuntament de Sant Agustí i amb el suport de la Diputació de Barcelona. Els llibres es poden trobar a les biblioteques i escoles de tots els municipis del Lluçanès i també es poden adquirir a Cal Siller (Prats de Lluçanès), a l’Agrobotiga del Forn Franquesa (Perafita) i a la seu del Consorci del Lluçanès a Santa Creu de Jutglars.//

LA COLUMNA

Ramon BESA CAMPRUBÍ

Barcelona és un gran forat

Mai m’havia pensat que un dia diria que com més va, més por em fa Barcelona. Ara mateix és una ciutat tan esgarrapada i esquerdada que s’ha convertit en un gran forat. Has de mirar molt bé per on camines, cap on vols anar i més encara si has d’entrar i sortir de tant en tant de la capital. Hi ha obres a tot arreu, sense que sàpiga molt bé si totes són igual de necessàries. S’ha perdut aquella cadència que et permetia saber a quines hores havies d’agafar la línia de metro o de bus per arribar a lloc. Els recorreguts pels carrers canvien sovint, no para d’haver-hi incidències a les estacions i no cal parlar pas dels trens de Rodalies, que fan fàstic pels retards. Agafar el cotxe tampoc és una solució i encara menys si vius a prop de Gal·la Placídia, que avui és un laberint a Gràcia. Els veïns portem més de tres anys atrapats per les grues i les bastides. De tant en tant se’n va fins i tot el llum i no fa pas gaire van matar un home a prop de casa. No vull pas dir que no s’hi pugui viure, però la sensació de vulnerabilitat augmenta cada dia, i més quan sents a parlar que hi ha hagut gent d’altres barris en obres que han hagut d’anar-se’n de casa uns dies per culpa dels efectes d’un gran forat. Els botiguers estan que trinen perquè els clients s’han espantat i ja no treuen el cap ni els dissabtes. L’opció d’anar a peu tampoc és segura del tot si es té en compte que has d’anar esquivant bicicletes i patinets a tort i a dret. No se sap pas quan pararan de barrinar ni tampoc d’obrir forats; ja no parlem de tapar-los. Tot sigui per fer una gran ciutat de futur. Segur que totes aquestes obres són a fi de bé, però no entenc per què totes s’han hagut de fer de cop i em rebenta també aquesta sensació que els que hi vivim a sobre fem nosa; toca callar i gaudir de la sortida del Tour, de la Sagrada Família i del corrent de gent de fora que vol conèixer una Barcelona cada cop més famosa. El problema és dels que ja la tenim molt vista i sempre que podem toquem el dos cap al poble per respirar una mica i viure la vida des de l’anonimat, lluny dels forats i de l’aparador en què s’ha convertit la ciutat. Tot es fa a l’engròs, no s’hi posen pas per poc i es donen més explicacions i també menys solucions que mai. Hi ha operaris vinguts d’arreu. Això sí, coses de la vida, l’obra pública o la de casa teva tenen poc a veure. Pobre de tu que se t’espatlli la nevera, l’aire condicionat o tinguis una fuita d’aigua o gas perquè no hi ha manera de trobar un manyà, un lampista, un paleta o un dels treballadors que fan feina menuda. N’hi ha tan pocs que van molt buscats i es fan valer; cada avaria costa un ronyó. Alguns són curiosament treballadors vinguts expressament de comarques, gent d’ofici dels que ja no en queden. Tal vegada hauríem de començar a valorar més la formació professional; t’hi pots guanyar molt bé la vida. Altra cosa és saber si els arribarà la jubilació. Els avis, de moment, difícilment poden trobar-se de bon matí per fer petar la xerrada al voltant de les obres com feien abans. Els forats se’ls empassarien a ells també.// LaRella | 9

NOTÍCIES

Núm. 626

PINTURA

50 anys pintant Sant Boi de Lluçanès

Un instant d'una de les edicions anteriors.// F:ARXIU

El Concurs de Pintura Ràpida de Sant Boi de Lluçanès celebrarà el pròxim 12 d’octubre una nova edició molt especial, el seu 50è aniversari. Com cada any, la jornada començarà amb l’esmorzar per als participants i, durant l’entrega de premis —aquest any n’hi haurà algun més—, s’hi afegirà un vermut per celebrar els 50 anys. Amb cinquanta edicions a l’esquena, el concurs s’ha fet un bon nom dins del món de la pintura ràpida i cada vegada compta amb més participants i més professionalitzats. L’any passat entre adults i infantils van arribar als 70 participants. La jornada del dia 12 els pintors ompliran els carrers del poble, mentre veïns i visitants podran veure de prop com avancen les obres i descobrir diferents racons de Sant Boi a través de la mirada dels artistes.//RED

FIRES I FESTES

Els formatges dels Països Catalans de fira a Olost

Un paradista de l'any passat.// F: ARXIU

Com ja és costum des de fa uns anys, el primer diumenge d’octubre la plaça Major d’Olost s’omplirà de parades de formatgers d’arreu de Catalunya. De les 10 del matí i fins a les 6 de la tarda s’hi podran trobar més d’una desena de parades de membres de l’Associació de Pastores i Pastors Formatgers dels Països Catalans que portaran els seus formatges de llet crua de vaca, cabra i ovella. Per acompanyar-ho hi haurà vins, cerveses i melmelades. Al llarg del dia hi haurà altres activitats com un tast de formatges amb maridatge de vins (els tiquets es podran comprar el mateix dia de la fira), un concurs de preguntes per als visitants amb un lot de formatges de pastor artesans com a premi i l’actuació dels Gegants d’Olost a la tarda.// ELR LaRella | 10

HISTÒRIA

MÓN RURAL

Anècdotes dels veïns de Nou cap de setmana Cal Salles de Lluçà en un d'explotacions llibre i un documental ramaderes obertes El monestir de Lluçà acollirà aquest dissabte, a les 6 de la tarda, la presentació del vídeo-document Cal Salles. Anècdotes d'una família i del llibre Lluçà suara. Els Salles. Aquest és el resultat de la recerca i el treball d'un grup de quatre veïns de Lluçà que es van anar engrescant a recopilar informació, història, vídeos i vivències de la gent que va conviure amb els veïns de Cal Salles, una família que van viure en aquesta casa de Lluçà i van quedar sense descendència. Els Salles eren una família implicada en el poble, amb les festes com la festa major o la festa del segar i el batre, i de la qual el Jordi Camps tenia alguna imatge fotografiada i gravada. A través d'aquest fil, juntament amb la Teresa Erra i la Maria Pla, van començar a entrevistar persones que havien conviscut amb ells, per recopilar vivències i anècdotes. Amb una entrevista d'aquestes, Josep Mauri es va afegir al grup motor, i d'aquesta tasca n'han sortit el documental i el llibret que es presentaran aquest dissabte. "El procés ha set molt casolà, molt senzill, com eren ells. Anàvem a entrevistar la gent i ens hi passàvem tranquil·lament un parell d'hores. Ens hem fet el vídeo i el llibre nosaltres mateixos", explica Jordi Camps. Normalment, els dilluns a la tarda quedaven per fer les entrevistes i endreçar el material. Com que al documental no hi va cabre tot, va sortir la necessitat de complementar-ho amb un llibret, amb més imatges i informació.// PAT

La família del Mas Terricabras al Benvinguts a Pagès de l'any passat.//

Aquest cap de setmana tindrà lloc una nova edició del Benvinguts a Pagès, una iniciativa que permet conèixer de prop les explotacions agroalimentàries i la feina que hi ha darrere dels productes que arriben a taula. Pel que fa al Lluçanès, en aquesta edició hi participen dues explotacions agroramaderes, Mas Terricabras i el Soler de n’Hug; dos allotjaments, Ca l’Estamenya i Cal Gorrians; i un restaurant, el Cafè del Mig. L’any passat, el Lluçanès va rebre prop de 1.500 visites en el marc del Benvinguts a Pagès. La directora dels Serveis Territorials ha informat que enguany participen en el projecte més de 250 agents d’arreu de Catalunya i ha recordat que la iniciativa va néixer l’any 2016 i s’ha consolidat com un referent en la promoció de la pagesia catalana.//ELR

NOTÍCIES

1 d'octubre de 2026

L’alpensina Tatyana Humle rep un premi al Camerun La Societat de Primatologia Africana distingeix Humle per la seva trajectòria en la conservació i recerca dels primats

Humle a Yaoundé durant el Congrés de la Societat de Primatologia Africana.//

ALPENS Per_ Joan Iborra Plans

La primatòloga d’Alpens, la doctora Tatyana Humle, va rebre un premi durant el 4t Congrés de la Societat de Primatologia Africana, celebrat a Yaoundé, Camerun, del 8 a l’11 de setembre, en reconeixement de “la seva destacada contribució a la primatologia africana”. La Societat va ressaltar la seva “dedicació, recerca pionera i compro-

mís constant”, que han contribuït a avançar en la comprensió i conservació dels primats a l’Àfrica, i la seva tasca d’inspiració i monitoratge “d’innombrables investigadors africans”. El Congrés, dedicat a la primatologia ètica i al paper de les comunitats locals en la conservació dels primats, va reunir especialistes, investigadors, professionals de la conservació, estudiants i líders comunitaris d’arreu del món. La Dra. Humle hi va presentar

Primate WATCH, el programa de formació que lidera per reforçar les capacitats dels primatòlegs dels països on viuen els simis per col·laborar amb el sector privat, assessorar els governs i mitigar els impactes dels grans projectes de desenvolupament sobre els simis. També va presentar el Grup de Treball ARRC de la UICN —Avoid, Reduce, Restore, Conserve—, que coordina i que treballa amb projectes de desenvolupament, governs, finançadors, professionals de la conservació i societat civil per fer front a les amenaces que afecten els simis i els seus hàbitats. La també primatòloga alpensina, Luna Cuadrado, va presentar L’Atles genòmic dels simis, un projecte de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on treballa actualment. Aquest projecte utilitza el mapatge genètic per combatre el comerç il·legal de grans simis, identificar l’origen dels individus traficats i facilitar el retorn dels animals orfes o víctimes del tràfic als seus països d’origen.//

MÚSICA

Pujol canta D'aquesta aigua no en beuré davant l'Atlàntida plena

Pujol a la sala gran de l'Atlàntida.// F: MMVV

La flamant cantautora pradenca Mar Pujol va omplir la sala gran de l'Atlàntida de Vic en el marc del Mercat de Música Viva. Ho va fer amb la preestrena del seu nou disc, que publicarà el pròxim 16 d'octubre, anomenat D'aquesta aigua no en beuré. Pujol va desgranar els temes del nou àlbum. En un escenari minimalista, acompanyada de Bruna González al violoncel i amb un joc de llums i contrallums que les acompanyava, Pujol va anar descobrint les noves cançons carregades de les contradiccions que les lletres exposaven. Més enllà de González, també va aparèixer a l'escenari en dues ocasions la cantaora Carmen Aciar, una de les tres col·laboracions que hi haurà al nou disc.// PAT

PRÈVIA

Sant Bartomeu acollirà la 5a Trobada de Cultura Popular del Lluçanès

La cercavila de l'any passat a la Torre d'Oristà.// F: ARXIU

La cinquena edició de la Trobada de Cultura Popular del Lluçanès se celebrarà el pròxim diumenge 11 d'octubre a Sant Bartomeu del Grau. Com ja és tradició, la cercavila reuneix les colles geganteres de la comarca, juntament amb els bastoners i estelladors, així com capgrossos i gegantons, que fan de la Trobada la seva festa. Enguany, a la festa s'hi sumaran també els castellers del Lluçanès. En acabat es farà una botifarrada popular, al Casal de Sant Bartomeu del Grau, abans dels concerts serà el torn del correfoc que reunirà els diables d'Alpens i d'Olost. El grup de versions Solc serà el protagonista del concert d'enguany.//RED LaRella | 11

LA SOBRETAULA

Núm. 626

“XIXO” VILAREGUT I FERRAN SALA "A l’hoquei australià som com una petita gran família" Una llavor florida a l’altra banda del món A Catalunya, malgrat no ser el primer esport, l’hoquei patins té una presència enorme. Tot i estar lluny dels grans esdeveniments de masses, representa un fet cultural arrelat al país, i això fa que hi hagi canalla que hi comenci a jugar gairebé al mateix moment d’aprendre a caminar. I que amb els anys es converteixin en jugadors professionals, internacionals o fins i tot en entrenadors reconeguts. Segurament això té a veure amb el fet que la Federació Australiana d’Hoquei Patins decidís recórrer a dos catalans per a encomanar-los la tasca de liderar el projecte esportiu nacional per al mundial del Paraguai 2026. No és casualitat que hagin estat Vilaregut i Sala. Vilaregut, a la dreta, i Sala, a l’esquerra, portaran Austràlia al mundial d’hoquei patins.// F: XVG

Miquel Casadevall Franquesa Olost - Vic - Melbourne

En aquest QR trobareu el web de worldskate.tv, des d’on es podran seguir els World Roller Games 2026, que tindran lloc aquest octubre al Paraguai. LaRella | 12

El primer va començar a jugar al Club Patí Vic amb només 3 anys, seguint els passos del seu germà. Més tard va passar per equips com el Taradell o el Tona, però sempre ha compaginat la seva faceta de jugador amb la d’entrenador, una tasca per a la qual s’ha anat formant, destacant la seva implicació en clubs petits o fins i tot nous, com fou en el seu moment el Club Patí Riuprimer, del qual és fundador. Sala, que va començar jugant-hi a l’escola, també té un llarg recorregut com a jugador i com a entrenador. En destaca la seva presència a l’OK Lliga femenina, en què va arribar a disputar campionats europeus. Parlant amb ells, hom pot entendre que continuar a l’hoquei havent-se calçat els patins als 3 anys implica entendre i estimar-se un esport més que ningú. I precisament expliquen que aquesta és la clau que tenim a Catalunya, a Osona i al Lluçanès. Que tenim clubs d’arrel. I que qui viu l’hoquei ho fa des de petit. I això és una llavor que, algun dia, pot florir a l’altra banda del món.

D’on surt el vostre vincle amb Austràlia? Xixo: Fa uns dotze anys vam decidir marxar un temps perquè volíem un canvi de vida. Érem joves i volíem sortir de casa. Vam descobrir que a Austràlia hi podíem anar amb l’excusa de l’hoquei, i ens va motivar viure aquesta experiència: anar a un país estranger, aprendre l’anglès i a més jugar a hoquei lluny de casa. Ferran: Ens anava com anell al dit. Jo tot just havia acabat la universitat i estava en aquella fase de decidir cap on tirar. En Xixo em va proposar acompanyar-lo a Austràlia i vaig dir: Home, per què no? Què voleu dir, que hi podíeu anar amb l’excusa de l’hoquei? X: Vam contactar amb un català que hi havia allà, en Jordi Poblet. En aquell moment sabíem que ell jugava a hoquei a Austràlia, però no sabíem la importància que tenia. Vam començar a estirar el fil. I vam estar una temporada jugant amb el Melbourne Hockey Club, i vam arribar a guanyar l’Asia Oceania Hockey Cup. F: També entrenàvem la canalla d’allà i vam crear el que va ser el primer campus d’hoquei de la història d’Austràlia. Hi vau estar molt de temps? X: Hi vam estar aproximadament un any, però la clau és que hem mantingut el contacte amb ells fins ara. F: Hem anat veient els mundials. Òbviament, quan es va jugar a Barcelona el 2019, els vam anar a veure. Però també hi vam anar el 2024 a Itàlia, i no hem deixat perdre mai aquest contacte. X: I també hem rebut alguns jugadors que han vingut a jugar o a entrenar a Osona alguna temporada. Els australians juguen a hoquei? F: Com en la gran majoria de països que havien estat colonit-

LA SOBRETAULA

1 d'octubre de 2026

Del 2 al 18 d’octubre, Asunción, Paraguai, es convertirà en la capital del patinatge mundial gràcies a la celebració dels World Roller Games. Aquests jocs, que inclouen tota mena de disciplines esportives amb els patins com a denominador comú, són també el context on es desenvolupa el mundial d’hoquei patins. Tot plegat, una realitat que podria semblar molt llunyana si no fos per un fet curiós: la participació de la selecció nacional australiana estarà liderada pel vigatà Xavier Vilaregut, “Xixo”, com zats per Anglaterra, a Austràlia s’hi practiquen alguns esports nascuts al Regne Unit. Criquet, rugbi i, en aquest cas, hoquei. X: Sí. A Catalunya l’hoquei va arribar a través del patinatge, però de seguida va calar i es van crear clubs que el van convertir en un esport gairebé tradicional. A Austràlia fa molts anys que s’hi juga, però és més minoritari. F: De fet, a Austràlia l’hoquei va patir una mena de break. Després de la Segona Guerra Mundial i fins als anys 70, l’hoquei pràcticament va desaparèixer. Què el va fer reflotar? X: Doncs és molt curiós, però va tornar a estar de moda perquè es van començar a fer partits d’exhibició els dissabtes a la nit a les pistes de ball. La gent es posava uns patins per a ballar, com un skating club però amb patins de rodes. I a poc a poc es van tornar a jugar partits, llavors amb un aire més popular, més americà. Cap als anys 80 va ser l’època daurada de l’hoquei a Austràlia. Els pavellons estaven plens i va arribar a haver-hi una trentena d’equips. Com és actualment la situació de l’hoquei a Austràlia? X: Ara mateix hi ha nou clubs consolidats en tot el país. Tenint en compte la dimensió que té, són pocs equips. Estan en un moment complicat, intentant tornar a inscriure jugadors, perquè no tenen cobertes totes les categories d’edat. El problema que tenen allà és que és una cultura on és normal que la canalla faci dos o tres esports alhora, però quan fan 12 o 13 anys, n’acaben escollint un. F: I l’esport més popular allà és el footy o futbol australià, seguit del criquet, el rugbi o l’hoquei sobre herba. L’hoquei patins torna a ser realment minoritari. Es promouen els esports que es poden jugar a l’exterior, en parcs...

I en aquesta situació, us venen a buscar. Podríem dir que s’ha repetit la història de fa 12 anys, d’alguna manera? X: Ens hem de remuntar al mundial d’Itàlia de 2024. Jo hi vaig anar a acompanyar-los i des de la federació, allà mateix, em van fer la proposta de portar l’equip sènior al pròxim mundial, que és aquest que se celebra enguany al Paraguai. Vaig acceptar-ho i, quan vaig començar a crear un equip tècnic, vaig pensar que el millor company de batalles que podia tenir és en Ferran, així que li vaig proposar de ser el meu segon. F: Quan vam estar a Austràlia vam fer molts contactes, i durant aquests 12 anys hi hem continuat parlant, a través de trucades o missatges. Som com una petita gran família. X: I també els hem anat ajudant amb temes d’hoquei, d’entrenaments, de dubtes més tècnics. Però el projecte de portar la selecció va sorgir a Itàlia i va agafar forma l’octubre del 2025, ara fa un any. Què heu hagut de fer, durant aquest temps? X: Jo he anat a Austràlia dos cops durant aquest any, i hi havia d’anar un tercer, però es va

a seleccionador nacional, i per Ferran Sala, amb arrels olostenques, com a segon entrenador. Ambdós, amb una gran experiència en el món de l’hoquei patins, es troben actualment a Xile, acompanyant la selecció australiana en un stage preparatori per a la celebració del mundial. Des de LaRella hem parlat amb ells sobre la trajectòria que els ha dut fins aquí, la història de l’hoquei patins a Austràlia i el que n’esperen d’aquest torneig. cancel·lar pel conflicte de l’Iran. Han estat viatges per començar a preparar la selecció sènior i la sub-19 de cara al mundial, i també per impartir una formació d’entrenadors, amb la idea que ells siguin capaços d’anarse reforçant i desenvolupant de manera autònoma.

A Austràlia, fins i tot els jugadors d’elit han de pagar per jugar. Tenen un compromís admirable

Quina diferència hi ha entre el primer i el segon seleccionador? X: Sobre el paper són dos títols diferents, que cada selecció necessita tenir per poder anar a un mundial. En la pràctica, però, intentem treballar de forma consensuada: quins sistemes de joc fem servir, quan descansem, què mengem, quan ens movem, qui jugarà i qui no jugarà, etc. F: Per fer la selecció de jugadors, també ens ha anat molt bé conèixer-nos i haver estat allà junts fa 12 anys, perquè a molts d’ells els teníem vistos o fins i tot els havíem entrenat quan eren petits. Ara, com que el tema de moure’s amunt i avall també és una despesa important, els viatges previs al mundial els ha fet en Xixo sol. A partir del passat agost, sí que ens vam desplaçar tots dos a Austràlia, i hem estat preparant l’equip pel mundial que jugarem

La selecció nacional australiana participarà al mundial 2026 entre el 10 i el 18 d’octubre.// F: RHA

els pròxims dies al Paraguai, fent abans un stage a Xile. No és molt difícil fer una selecció d’un país tan gran i amb els equips tan separats? X: Aquest últim any hem anat fent concentracions en ciutats diferents, per fer les preseleccions, i els jugadors havien d’agafar vols, a vegades de 5 hores o més, per venir. F: Sí, logísticament és difícil. Els jugadors a vegades s’han de quedar a dormir a casa d’altres jugadors, organitzar-se l’estada. X: A part d’això, també els és complicat fer una lliga nacional, per les distàncies. Han de fer lligues regionals i a vegades jugar entre els jugadors d’un mateix club, per poder fer més partits. No poden viure de l’hoquei. X: No, no. Allà paguen per jugar, i de fet s’emmirallen molt en Europa (sobretot França, Portugal, Espanya, Itàlia i Catalunya) per l’afició que hi ha per l’hoquei. Però el compromís que tenen ells és admirable. Quines expectatives teniu, com a equip, d’aquest mundial? X: Cal entendre d’on partim. L’objectiu que ens hem marcat, que serà complicat, és arribar a les semifinals. Però intentarem fer tan bon paper com puguem. F: És un objectiu ambiciós, però no és impossible. I en l’àmbit personal, què n’espereu? X: Per mi és un creixement com a entrenador, sobretot. Agafar experiència en torneigs internacionals, poder gestionar moments intensos i entrenar la capacitat de reacció en partits importants. F: L’oportunitat de jugar un mundial no tothom la té. Només això ja és un premi increïble.// LaRella | 13

L'ÀLBUM

Núm. 626

“Això és la Festa Major d’Alpens” Per_ Joan Iborra Plans Diumenge a la tarda, assegut a la terrassa del Casino, l’Aran, que té sis anys i viu a Vilanova i la Geltrú, afirma que el millor de la Festa Major d’Alpens és, sense cap mena de dubte, el correfoc. En canvi, la Mireia, la seva mare, explica meravelles dels gegants, mentre que el Ramon, que té vuitanta-tres anys, afirma amb contundència que la Dansa Alpensina és el millor de la festa. Hom podria pensar que això dels gustos depèn de l’edat, però no, la cosa no va així, perquè la Roser, que en té trenta-dos i que aquest any ha fet versots per dissetena vegada consecutiva, està

d’acord amb el Ramon, igual que la Lourdes (59 anys) i la Tina (62 anys). Però aquesta, la Tina, que ja fa uns quants anys que ve expressament a Festa Major des de Palamós, també destaca els versots, igual que el Joan (de 67) i l’Aral i la Duna, que només en tenen onze. En canvi, el Pau, de cinc, diu que el millor són el Ball de Carlins i els Gegants, mentre que la Tati, la Lourdes i la Fina destaquen com de bé s’ho van passar amb el concert del grup Remei FM, cosa amb la qual en Gil, de vint-i-dos anys, està completament d’acord. Ara bé, el Gil també vol destacar la baixada d’andròmines i el Lluís, de se-

tanta-tres, diu que i tant, que això va ser el millor! Per la seva part, el Guillem i la Núria (28 anys) afirmen que el millor encara ha de venir perquè el carro encara no ha sortit. Llavors, el Josh, que és de New Jersey i va arribar a Alpens per primera vegada divendres passat, de la mà del David, alpensí que va conèixer a Dinamarca, afirma que el millor de tot, de tot, és, sens dubte, el sentit de comunitat que ha viscut aquests dies i com els alpensins l’han acollit com un més del poble. I tots plegats assenteixen i li expliquen que “És clar! No podria ser d’altra manera, que per això és la Festa Major!”.//

El correfoc d'Alpens, dissabte passat.// F: COMPOSICIÓ FOTOGRÀFICA DE PEI IBORRA

La tradició de la fira de l'Hostal ·

Clam: "Fuck Càncer" ·Olost

Festes que no es perden ·

Sant Agustí de Lluçanès

Dissabte 26 es va viure la 3a edició del festival Fuck Càncer. Castellers i gegants al matí, i concerts de punk a la tarda i al vespre van omplir la pista.// F: CFU

Sant Miquel de Terradelles

Aquest any en dilluns, els plans de l'Hostal del Vilar es van tornar a omplir de la clàssica Fira.// F: PAT LaRella | 14

L'ermita de Merlès, entre Sant Feliu, Pinó i el Relat, va celebrar missa, dinar i concert diumenge 27.// F: BCH

ESPORTS

1 d'octubre de 2026

Els pilots del campionat estatal i de l'europeu competeixen a la Torre d'Oristà Josep Garcia i Luca Fischeder guanyen entre els 180 pilots de 16 països diferents que van competir a la comarca els dies 18, 19 i 20 de setembre LA TORRE D'ORISTÀ Per_ Pol Asensi Turigas

La Torre d'Oristà va viure amb intensitat el cap de setmana del 18, 19 i 20 de setembre, acollint els campionats d’Europa i d’Espanya d’enduro, sota l’organització del Motoclub la Torre d’Oristà. 180 pilots de 16 països diferents (entre ells França, Itàlia, Eslovàquia, els Països Baixos, Polònia, Alemanya, el Regne Unit, Suècia, Noruega, Àustria, Lituània, la República Txeca, Hongria, Eslovènia, Finlàndia i Portugal) es van traslladar a la comarca per disputar simultàniament la prova. A més a més, es calcula que al voltant d'un miler de persones, comptant equips d'assistència i acompanyants, van omplir el pàdoc i els voltants del circuit durant tot el cap de setmana. El tret de sortida va ser divendres amb el Supertest, la prova més espectacular de totes i que representava la jornada inaugural. Aquesta prova es va disputar al camp just davant del polígon industrial, que acollia el pàdoc. El circuit era una autèntica gimcana amb grans pedres, contenidors, salts i troncs que els participants

Imatges dels tres dies de competició a la Torre.// F: ELISA LLORENS

havien de superar. van acompanyar les tres jornaHi van prendre part els des. La pols va ser una de classificats a l'escratx del les altres coses destacades. "Tothom porta molt Després d’un estiu molt sec, campionat nacional i la totalitat de corredors del campide gas al cos; som el terreny empolsinat al pas onat europeu, que a mesura uns apassionats de de les motos es va convertir que avançava la tarda anaen una altra de les imatges l'enduro" ven deixant pas als pilots de habituals de la prova. més nivell sobre el circuit. En el campionat estatal, El sol i les altes temperatures per damunt de tots els resultats

en va sobresortir un: el del pilot de Súria, Josep Garcia Montaña, considerat actualment un dels millors del món en la disciplina, que va firmar un cap de setmana rodó imposant-se tant al Supertest de divendres com als escratxos generals de dissabte i de diumenge. El triplet té encara més mèrit si es té en compte que el pilot bagenc arribava d'una tendinitis al braç que amb prou feines li havia permès agafar la moto aquest estiu. Darrera seu, hi van quedar Antoine Magain i Marc Sans. En categoria femenina, la victòria va ser per a Mireia Rabionet. Pel que fa a l'europeu, Luca Fischeder va liderar la prova, seguit de Lorenzo Macoritto i Davide Soreca. Entre els pilots locals, va destacar el perafitenc Pau Tomàs, que va tancar la cursa en 11a posició absoluta i 5è en la categoria E2. També hi van prendre part el jove torrenc Guillem Sucarrats, que va quedar tercer de la categoria júnior i 19è en la posició absoluta, tot i anar amb una moto 125 2 temps. També hi va participar l'olostenc Sergi Sala. Al darrere de tot plegat, hi havia més d'un any de feina, cada cop més intensa a mesura que s'acostava la data, i prop de 150 persones voluntàries del territori, entre veïns d'Oristà i aficionats de tot el Lluçanès, que van fer possible el muntatge. "Tothom porta molt de gas al cos; som uns apassionats de l'enduro", resumia el director de la cursa, Josep Pou, satisfet de l'ambient viscut als camps de la Torre i de l’èxit de l’organització.//

CARTA

La comarca del Lluçanès té el "motor viu" PERE TURIGAS I ROSET OLOST El motor va començar a ser una "eina útil" als anys cinquanta, seixanta i setanta: era el mitjà per traslladar-se, a part d'anar a peu o en bicicleta. Als anys setanta i vuitanta es va començar a competir. Disposàvem d'un territori, un altiplà bonic, apte per als esdeveniments, amb carreteres i camins per celebrar-hi proves, tant d'autos com de motos, vehicles 4x4, bicicletes, entre d'altres. Aquelles persones, aleshores, van ser pioneres i grans mestres. Es va formar l’entitat Amics del Motor del Lluçanès, que va començar a organitzar proves pels nostres entorns, tant excursions com trial, totterrenys, trobades, gimcanes… El circuit de Marcusses, apte per al motocròs, va acollir moltes proves puntuables per al Social, el Català, l'Estatal i l'Internacional. La visió, de cara al futur, era que tot al Lluçanès es fes realitat. Gaudíem i apreníem. També hi teníem de cara les nostres carreteres: la Trona, els Gats, Alpens-Borredà, Prats-Olost, entre

d'altres, molt aptes per al Mundial de Ral·lis, pujades en costa, etc. Tot plegat ajudava a fer conèixer la comarca a la resta del país. El temps passa i es formen altres entitats: el M.C. Olost, el M.C. Lluçanès, Amics de la Moto Clàssica del Lluçanès, Amics del Motor S.B.G., Jovent de Santa Creu, Motards del Lluçanès, el M.C. la Torre d'Oristà, el M.C. Alpens, Sant Boi-Motor, Sasserra-Motor… Aquestes entitats tenim l'orgull d'organitzar proves a cada poble any rere any. El nom de les proves sol anar acompanyat del nom de la comarca: Trial del Lluçanès, Enduro del Lluçanès, Raid Lluçanès, Mundial… Algunes solen enllaçar de poble a poble. Al darrere d'aquestes entitats també hi ha pilots que porten el nom de l'entitat i que, durant tot l'any, participen en proves dels diferents campionats: del món, d'Europa, estatal, català, social, Dakar. Ens fan conèixer la comarca del Lluçanès arreu on van. Algun polític n'hauria d'aprendre, d'aquest model. Aquestes entitats sempre tenen algú que estira el carro. Es comença per afició i, amb molta paciència, s'acaba organitzant grans esdeveniments.

Com el d'aquests dies, 18, 19 i 20 de setembre de 2026, a la Torre d'Oristà. Aprofito, com tota la gent que estimem el món del motor, per mostrar una grata satisfacció a tot el municipi d'Oristà per l'esdeveniment d'aquesta prova. Oristà té el seu nom al món, la Torre té un lloc al mapa, i el seu Moto Club ha mostrat un "privilegi d'organització", amb tota la seva gent. Aquesta vegada han organitzat el Campionat Europeu i l'Estatal, però, com sempre, hi ha d'haver algú que tingui "l'honor d'enllaçar" el que comporta organitzar: pensar els camins, obtenir els permisos (que són molts), mediar amb els propietaris (sense ells, impossible), buscar la publicitat, organitzar els controls… i, sobretot, el retrobament de tots i totes al voltant d'aquestes proves, la gent del Lluçanès. Tu, Josep Pou i Caralt, com a expilot, mànager, ara director i empresari tèxtil, has tingut "el valor i la valentia" de retrobar tota la gent del motor del Lluçanès i fer possible que junts es facin grans celebracions. Moltes felicitats i molts ànims per a la següent, que, si és possible, sigui un mundial.// LaRella | 15

ESPORTS

Núm. 626

MOTOR

El 3 d’octubre, ral·li al Lluçanès

FUTBOL

FUTBOL

El Sant Feliu Sasserra L'Olost guanya 4 a 2 el encadena dues derrotes dia de l'estrena del nou i ha de reaccionar camp d'herba artificial

L'any passat el tram també va passar per la Trona.// F: ARXIU

L’hereu del desaparegut Rally Osona, el Rally Masies de Voltregà, celebrarà la 5a edició aquests pròxims 2 i 3 d’octubre. Com és habitual, en les cites automobilístiques de velocitat en asfalt que s’organitzen des de la plana de Vic, hi tenen un gran protagonisme les carreteres del Lluçanès. Així doncs, dels 5 trams cronometrats que conformen la prova, la majoria passen per les carreteres de la comarca o els seus confins. El gran gruix de la prova serà el dissabte 3 d’octubre, que serà el dia que hi haurà talls a les carreteres pel pas de la prova. Així doncs, es preveu que els pilots passin a partir de les 9 del matí per la Costa dels Gats, a ¾ de 10 del matí el tram Prats-Olost, i a 2/4 d’11 del matí el tram de Fontfreda. D’aquest bucle, hi haurà una 2a passada que començarà a ¾ d’1 del migdia a la Costa dels Gats i a ¼ de 2 del migdia al tram Prats Olost. A la tarda, la prova continuarà a La Trona. Hi haurà una primera passada a les 5 de la tarda i una segona a les 7. Aquest tram, enguany, tindrà final a Orís. La cerimònia de sortida, els reagrupaments i el parc tancat seran entre Manlleu, Taradell i les Masies de Voltregà. Hi ha una 70a de pilots inscrits.// PAT

Foto de l'equip d'aquesta temporada.//

L'equip d'Olost defensant un xut de falta del Montesquiu.// F: PAT

El CE Sant Feliu Sasserra ha començat la lliga amb dues derrotes. El primer partit va ser contra el Berga, en camp rival. La primera part va ser molt igualada, amb un joc molt correcte per part dels sasserrencs, però una errada d'un central en el rebuig d'una jugada, enlluernat pel sol, va permetre al Berga avançar-se al marcador. La segona part, malgrat començar bé, es van girar les coses pels de Sant Feliu i van perdre l'ordre. El 2n gol del Berga va arribar amb un xut de córner i rematada de cap, i així fins a un 4 a 0 al marcador final. La següent jornada va ser contra l'Alt Berguedà a casa. Malgrat anar empatats a 1 al minut 33, gràcies a un gol d'Adrià Sallés, l'equip visitant va ser superior i va sentenciar el partit 1 a 5.// RED

El Futbol Club Olost ja juga i entrena al nou camp d'herba artificial. Tot i que les obres encara no estan enllestides del tot, el terreny de joc ja està a punt per fer rodar la pilota, i des de la setmana passada els jugadors ja l'han pogut estrenar. Així doncs, el primer partit que s'hi va jugar va ser el passat diumenge a les 4 de la tarda. Era el 2n partit de lliga del Futbol Club Olost i, per l'estrena, l'equip local va jugar un bon partit guanyant amb solvència 4 a 2 davant del Montesquiu. Als voltants del camp hi havia una bona afluència de públic. La inauguració oficial del nou equipament es preveu per al 25 d'octubre, ja amb totes les obres acabades.// PAT

CAMINADA

MOTOR

La Caminada Popular de Prats aplega 150 persones

La penúltima prova de la Copa Catalana d'Enduret se celebra a la Codina

L'avituallament a Marcusses.// F: UEP

La Caminada Popular de Prats de Lluçanès va aplegar 150 persones, entre caminants i voluntaris, que van poder gaudir d'un dels dos recorreguts que havien preparat des de la Unió Excursionista de Prats. Van sortir des del Passeig de Prats, en direcció a la Font de les Coves per arribar fins a la Balma dels Gitanos i d'allà cap a Marcusses, on els esperava l'esmorzar. Arribats en aquest punt, els caminadors havien de decidir si feien la ruta llarga o la curta. Els que van optar per la curta, van fer direcció la Coromina, d'allà cap a la capella del Marçal i van tornar cap a Prats. Els de la llarga van baixar fins a les Goles de Fumanya, cap a Beulaigua, Sant Martí i fins a la Gavarresa. Van resseguir el corriol fins a la Font de Cal Blanc. Un tros amunt, van travessar la carretera i van tirar fins a la Coromina i d'allà, en direcció al Marçal i cap a Prats. Dues rutes amb un mateix destí: gaudir dels camins del Lluçanès.//RED LaRella | 18

Alguns dels participants de l'Enduret.// F: FCM

La Codina Rural, de Sant Bartomeu del Grau, va acollir el passat diumenge 27 de setembre la penúltima prova del Campionat d'Enduret i de Clàssiques de Catalunya, organitzat pel Moto Club Tres Turons. En total, 99 pilots, entre l'Enduret i les Clàssiques, van gaudir del circuit, la major part del qual es va disputar dins la finca. Els participants van destacar la llargada del tram, que va ser de gairebé 7 minuts, un fet poc habitual. El tram va transcórrer dins les instal·lacions de la finca. Hi van participar diversos pilots locals, entre ells Carla Grifell (2a a les fèmines superior), Xevi Pons i Gil Torres (2n i 5è a 85 cc juvenil) i Biel i Oleguer Molas, guanyadors de 65 cc i 50 cc, respectivament.//RED

ESPORTS

1 d'octubre de 2026

Les veteranes del Pradenc tanquen la pretemporada contra el Barça Les veteranes del Pradenc i del Futbol Club Barcelona es van enfrontar en un amistós el passat dissabte 26 de setembre fer a totes les jugadores i també el suport rebut per part de l'Ajuntament. Les veteranes del Barça han mostrat el seu agraïment al Pradenc i a les seves veteranes pels obsequis i per l'acollida rebuda, destacant la proximitat i l'amabilitat de les jugadores locals i afegint que marxaven amb la sensació d'haver-se sentit com a casa.

Foto de família de les veteranes del Pradenc i del Barça.// F: MARCEL PUIGDERRAJOLS

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Aquesta és la segona vegada que les veteranes del Pradenc disputen un partit amb les veteranes del Barça. El primer va ser fa un any, a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. L'equip femení del Barça va imposar-se a les pradenques, amb un joc marcat per les passades,

les jugades ben construïdes i les llargues possessions. Tanmateix, les pradenques no van afluixar i, en els darrers minuts del partit, van aconseguir inaugurar el seu marcador. Finalment, el partit va acabar amb un 1 a 4. Les jugadores del Pradenc destaquen que, malgrat la calor que va fer durant el partit, va ser una experiència molt positiva i agraeixen al club els obsequis que van

COMENÇA LA LLIGA Un cop acabada la pretemporada, les veteranes del Pradenc afronten amb ganes l'inici de la lliga, que arrencarà la primera setmana d'octubre. Els partits es disputen entre setmana i al vespre perquè, tal com expliquen les mateixes jugadores, "moltes som mares i els caps de setmana acompanyem els nostres fills al camp. Aquest és l'horari que ens va millor". A la lliga hi participen 9 equips, dos més que l'any passat, la majoria d'Osona i el Lluçanès, però també del Bages i la Garrotxa.//

TRIAL

Roc Casals es proclama campió de la Copa d'Espanya de Trial A Cambrils, Casals va quedar en 5è lloc; tanmateix, les puntuacions anteriors li van servir per proclamar-se campió de la Copa d'Espanya de Trial U12. UN ALPENSÍ A LA CATEGORIA ELIT Benet Barniol Riera, que corre pel Trial Sport Club d’Osona, va aconseguir una meritòria vuitena posició en la categoria d’Elit Masculina, en la prova disputada a Cambrils. Barniol va aconseguir una actuBenet Barniol va quedar 8è en aquesta darrera prova.// F: XAVIER BARNIOL ació molt regular en les cinc zode Trial en la categoria U12, alenes de la prova i en les dues voltes LLUÇANÈS vins. I per l'altra, disputades va aconPer_ Joan Iborra i Carolina Font Benet Barniol, que seguir una puntuació va competir a la de 180 a cada volta. Benet Barniol, L'última prova de la Copa d'Espacategoria Elit. Aquesta localitat d'Alpens, va de la comarca del nya de Trial, disputada a Cambrils Casals ha dispucompetir a la Baix Camp tancael passat 26 de setembre, va tenir tat un campionat dos protagonistes lluçanesos. rodó, aconseguint va la Copa d’Espacategoria elit Per una banda, Roc Casals, el el podi en totes les nya de Trial, on van jove pradenc, que després d'una proves que havia competir els millors temporada rodona es va procladisputat anteriorpilots d’Espanya (que mar campió de la Copa d'Espanya ment. equival a dir del món).//

FLAIXOS El Pradenc perd a fora i guanya a casa El primer partit de lliga, contra el Taradell, el Pradenc va perdre 0 a 1. La següent setmana, a casa, contra Les Franqueses, va guanyar 3 a 2.

Comença la temporada de caminades del Consorci Una cinquantena de caminadors del Lluçanès van anar a caminar uns 6,5 km del camí de ronda de la Costa Brava. Van començar a la platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, passant per s'Agaró i van arribar a Platja d'Aro. Aquesta és la primera caminada de la temporada.

Formació per a entrenadors per a la prevenció de violències masclistes en l'esport El dimarts 22 de setembre hi va haver una nova jornada de formació de l'esport, en aquest cas adreçada a entrenadors i monitors de qualsevol club i entitat esportiva del Lluçanès, enfocada a la prevenció de violències masclistes en l'esport.

Nani Roma competeix al Ral·li Marroc 2.524 km, dels quals 1.575 cronometrats repartits en cinc etapes. Nani Roma i Alex Haro competeixen, des del passat 29 de setembre, en aquesta prova coneguda com la prèvia del Dakar.

Clínic de pàdel amb Sara Pujals, la número 2 del rànquing català Una de les millors jugadores de pàdel de Catalunya farà tallers teoricopràctics a les pistes de pàdel d'Olost, aquest divendres 2 d'octubre. S'organitzaran torns d'1 hora i 15 minuts segons els nivells.

Un autocar per anar a córrer la Cursa de la Dona a Barcelona El Consorci del Lluçanès organitza una altra vegada un autocar per anar a participar en la Cursa de la Dona de Barcelona, el 22 de novembre, amb motiu dels actes entorn del 25N. El recorregut és de 7,6 km i es pot fer caminant o corrent. Les inscripcions es poden fer fins al 16 d'octubre.

LaRella | 19

OPINIÓ

Núm. 626

CARTA

El Jep del Castell i els Camins Ramaders MARTÍ VALL, EVA BOIXADÉ, INGRID VILARDAGA I JOSEP SALVANS DEL GRUP LLUÇANÈS TERRA DE TRANSHUMÀNCIA El dia 19 de setembre de 2026, va morir a Olost (Lluçanès) en Josep Corominas Blanch, en Jep del Castell, a l’edat de 75 anys. En Jep era geòleg de formació i havia exercit la seva professió en l’àmbit universitari i en el de l’empresa privada, dins i fora del nostre país. Era un home meticulós i perfeccionista en el seu treball, cosa que va demostrar també fora de l’àmbit laboral. Això es demostra en tota la documentació realitzada sobre els camins ramaders. L’any 2000 es publicava “Els camins ramaders del Lluçanès” (reedició revisada i ampliada l’any 2008), editat per Solc-Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès, on l’associació Solc donava a conèixer el treball recopilatori i de documentació portat a terme pel Grup de Treball de Transhumància. Aquest Grup el formaven en Jordi Torras Sociats, en Josep Salvans Macià i en Josep Corominas Blanch. Aquella reedició del 2008 incloïa el mapa de les vies principals dels camins ramaders del Lluçanès, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que van deixar enllestit els membres del Grup l’any 2007, després de més de 10 anys de treball voluntari, seguint una metodologia de treball detallada. Aquest mapa topogràfic, amb prop de 300 km documentats, ha esdevingut un referent en el món de la transhumància per ser capdavanter i per identificar punts singulars (cases de parada, emprius, pletes, basses, fonts...), entre altres motius. L’artífex del mapa va ser el Jep del Castell, que va realitzar amb precisió el traçat de les quatre rutes principals que creuen el Lluçanès. Precisament per aquest treball exemplar es va fer un reconeixement a aquest Grup durant la 3a Jornada de la Transhumància l’any 2013 a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Malgrat la rellevància que tenen els camins ramaders des de diferents àmbits, les entitats vinculades a la transhumància de Catalunya no han trobat el suport de les administracions per a classificar-los. No tenir la classificació d’aquests camins als inventaris municipals, valorant el treball fet per en Jep i d’altres, per exemple, ni realitzar-ne el manteniment pot comportar que es deixin de fer servir, s’ocupin per a usos privats i es perdin, cosa que propiciaria la desaparició de la transhumància i, de retruc, la desaparició d’una part important de la cultura, la història i el patrimoni català. El treball pioner que van iniciar fa uns 30 anys el Jep del Castell i el seu Grup segueix sent poc reconegut, inclús per la gent del territori, tot i la significació històrica de la transhumància al Lluçanès. Al Jep li hauria agradat saber que l’any 2023 la transhumància va ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural de la Humanitat, però la malaltia ja havia deixat empremta... //

Torras, Corominas i Salvans, en una jornada de transhumància a Santa Creu de Jutglars.//

LaRella | 20

DONAR MÉS EINES ALS MUNICIPIS RURALS

GLÒRIA COLOM ALCALDESSA DE LLUÇÀ Crear una comarca no és només dibuixar un nou mapa administratiu. És treballar conjuntament, construir confiança i decidir quines poden ser les eines més útils per als municipis. La posada en marxa de la Mancomunitat del Lluçanès no ha estat senzilla: no hi havia un manual ni un camí traçat. Però els vuit municipis hem sabut afrontar el repte, amb voluntat constructiva i ganes d’avançar. I això ja és un èxit. Els primers resultats són ja visibles. Des d’aquest estiu, a través de la Mancomunitat, comptem amb el servei d’arquitectura i d'enginyeria tal com ens exigeix la normativa. Comptar amb aquests perfils era una reivindicació de fa anys i, en el cas de l’enginyera, un recurs inèdit al nostre muni-

cipi. Altres serveis que surten zar-nos bé: incorporar els serde noves necessitats, o que veis que podem prestar millor darrerament no gestionava des del Lluçanès i mantenir aliel Consell Comarcal d’Osona, ances amb el Consell Comarcal estan embastats, com ara lici- d’Osona o altres territoris quan tacions conjuntes dels serveis sigui convenient. Col·laborar de recollida de roba i de re- no ens fa menys comarca: ens collida d’animals abandonats. fa més eficients. Això és una mostra del sentit Tenim reptes importants al de la Mancomunitat: allò que davant, des dels serveis socials un municipi no pot assumir tot fins a l’habitatge, el transport sol és possible quan sumem es- i els menjadors escolars o el suport a l’acforços. Aquesta és la tivitat econògran força del mica. I tam"Allò que un municipi futur Consell bé una gran no pot assumir tot Comarcal del oportunitat: Lluçanès. Els construir una sol, és possible quan municipis peadministració sumem esforços" tits necessilleugera, protem compartir pera i pensada els problemes des de la nosamb municipis semblants i tra escala. buscar solucions adaptades a Al futur Consell Comarcal del la realitat rural. Tenir les deci- Lluçanès, Lluçà hi pot aportar sions més a prop ens permetrà perseverança, creativitat, senreforçar els ajuntaments, oferir sibilitat ambiental i un profund serveis ajustats al territori i compromís comarcal. Si contirespondre millor a les neces- nuem fent pinya, tindrem una sitats de la gent. eina administrativa per donar La transició s’ha de fer amb més capacitats als municipis, seny. No es tracta d’assumir-ho per prestar millors serveis i per tot de cop ni de duplicar es- fer que el Lluçanès avanci amb tructures, sinó d’organit- veu pròpia.//

Vacunar-nos és protegir-nos Amb l’arribada de la tardor i dels mesos més freds, augmenten les infeccions respiratòries. En aquest context, la vacunació continua sent una de les eines més importants que tenim per prevenir malalties i reduir-ne les possibles complicacions. Les vacunes són segures i eficaces, i abans d’arribar a la població passen per controls rigorosos que en garanteixen la qualitat i la seguretat. A més, la seva eficàcia i possibles efectes es continuen supervisant al llarg del temps. Per això, davant de qualsevol dubte, és important consultar els professionals sanitaris i buscar informació fiable i contrastada. Malalties que durant generacions van causar milions de morts i seqüeles greus han pogut ser controlades i erradicades avui. Un exemple clar és la verola. La vacunació contra la grip i la covid-19 és especialment important en les persones amb més risc de patir complicacions. També hem de protegir els més petits davant el virus respiratori sincicial (VRS), una de les principals causes de la bronquiolitis. Les dades, de fet,

EL RACÓ DE LA SALUT en confirmen l’impacte: els estudis d’efectivitat realitzats a Espanya situen al voltant del 80% la reducció del risc d’hospitalització per VRS en els infants immunitzats menors de sis mesos. La vacunació no és només una qüestió de responsabilitat individual, sinó també col·lectiva. Quan ens vacunem, també contribuïm a protegir les persones més vulnerables del nostre entorn, de la nostra societat. Vacunar-nos és cuidar-nos i protegir-nos per continuar avançant. MARIONA FITER VERDAGUER INFERMERA PEDIÀTRICA EAP LLUÇANÈS

OPINIÓ

1 d'octubre de 2026

CARTA

Setena trobada d'escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres a Perafita LA COLLA ORGANITZADORA: OCELLS, MIXUS, SENGLARS I COCODRILS. Estem molt contents de convidar-vos, per setena vegada, a la Trobada d’Escriptors, Il· lustradors, Lletraferits i Amants dels llibres de Perafita. Esperem que el bon temps ens acompanyi per poder-nos trobar al Parc de la Font Nova. Serà el diumenge 18 d’octubre, en una matinal de 9 a 1 del migdia. En cas de pluja seria al Pavelló. La colla organitzadora i la col·laboradora estem contents d’aquesta trobada lletraferida per la bona acollida i participació d’autors escriptors i il·lustradors amb qui ens retrobem cada any, tot esperant descobrir les veus noves i els nous pinzells que ens acompanyaran per primera vegada. I és que som una bona colla amb ganes de narrar, contar, presentar un nou llibre o noves creacions o que tenim nous projectes per explicar. A més a més, amants dels llibres com som, els llibres de vell són també protagonistes de la festa. Per tot això creiem que és una trobada fantàstica per veure la vida literària i il·lustradora que es cou a casa nostra, un bon dia per retrobar-nos i conèixer-nos. Podeu passar tot el matí amb nosaltres, a partir de les 9. Els més matiners encara ens

EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA

trobareu en acció perquè muntem parades amb els nostres llibres i obres i també de llibres de vell. Fins a les 11 gaudim de la trobada tot compartint xerrades, novetats i troballes, firant-nos si ens ve de gust, coneixent-nos, descobrint l’entorn màgic que ens vesteix la Caruca Ballesteros. I també esmorzant coca i xocolata, per ser perafitencs ben típics. De les 11 i fins a la 1, la colla d’autors, escriptors i il·lustradors presentem les nostres obres, les acabades de sortir del forn editorial o les que ja fa una mica de temps que ronden pel món o si més no, perquè ens agraden, us les mostrem. Narrem, contem, recitem, cantem i ensenyem. Som una colla ben diversa i això ens fa especials i atractius i per a tots els públics. Enguany, doncs, ens trobareu portant o presentant novetat: Nan Orriols amb Akakus, Subi amb el conte La mallerenga blava i el follet del vent, Ramon Breu amb Anatomia d’un silenci, Minerva Comerma amb Perso Perso, Josep Riera amb Sessió de nit, Mercè Rigo Grimalt amb Quan te’n vas queden les cartes, Daniel Sánchez Verdejo amb Bruixes i llegendes del Lluçanès, Montse Aloy amb la traducció de Don’t die del poeta Michael Blumenthal, Enrique Collado amb el conte Paz, fuerza y alegría, Montse

Maestre amb el conte I el cor, bum-bum, Roser Reixach amb Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939), Josep M. Vilarmau Cabanas, Anna Solà amb Quan una cançó et salva el dia, Carme Falguera amb Cafè amb lletres i Teresa Ribera Icart amb Adagio tardoral. Hi seran per dir, explicar i contar, i amb els seus llibres: Lluís Vila, Inés Dibarboure, Gabriel Salvans, Lola Hosta, Ramon Soler i Riba, Vicenç Ambrós i Montse Serra. Hi seran per mostrar la seva obra il·lustrada: Alba Romeu, Judit Roma, Eloi Casadevall, Gerard Bosch i Joan Subirana, Subi i Coattika. El Lluçanès és una comarca lletraferida i la mostra en són els llibres que s’hi editen, i d’això ens en pot parlar la Núria Vila Cabanas de Cal Siller en la sèrie de llibres que porten editats enguany. I homenatjarem els nostres companys lletraferits i de Trobada: Joan Dalmau i Joan Roca Cirera, que ens han deixat fa poc. Parades de llibres de vell: l’AFA de l’Escola Heurom de Perafita i en Martí, de Costa llibreters. Com a novetat cal dir que Jeffrey Swartz muntarà parada amb llibres d’ocasió i d’art i de cultura en anglès. Us hi esperem una altra vegada o, si encara no heu vingut mai, sempre és una bona ocasió per estrenar-vos!//

Espai patrocinat per: Vols treballar amb nosaltres? Envia’ns el teu currículum a cv@rotorprint.com Olost www.rotorprint.com

» CUIDADOR/A per a granja de porcs i vaques al Lluçanès. Mitja jornada. T: 636 333 630 (R626/01)

» PROFESSOR DE REFORÇ EDUCATIU per a una alumna de 4t d’ESO. Preferiblement que domini assignatures del científic. T: 638 477 746 (R625/01)

» CUIDADOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn de matins. No substitució. T: 687 083 081 (R625/06)

» CAP DE PRODUCCIÓ - CAP DE PLANTA per a important indústria metal· lúrgica ubicada entre Osona i el Lluçanès. T. 611505192 (Ref. 26988) (R625/09)

» OPERARI de teulades, terrats i cobertes, amb coneixements en cobertes de panell per a empresa d’Osona del sector de la construcció. T: 659 69 50 91 (R626/02)

» FARMACÈUTIC/A per a Farmàcia d'Osona (Contracte indefinit), amb opció d'horari intensiu de matins o tardes o horari partit. T. 621196992 (Ref. 25956) (R625/03)

» CUIDADOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada de cap de setmana de 25 h/setmanals. No substitució. T: 687 083 081 (R625/07)

» ADMINISTRATIU/VA COMPTABLE INTERNACIONAL amb ALEMANY per a empresa del sector serveis ubicada entre Osona i el Lluçanès, amb filial a Alemanya. T. 611505192 (Ref. 26795) (R625/10)

» LOGOPEDA autònom per al Centre de Salut Vital · Espai de Benestar, a Prats de Lluçanès. T: 621 180 776 (R626/03)

» FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda. No substitució. T: 687 083 081(R625/05)

» PROGRAMADOR/A DE PLC's (de 7h a 15h) per a empresa fabricant de maquinària del Lluçanès. No requereix disponibilitat per a viatjar. T. 611505192 (Ref. 26715) (R625/08)

» PREPARADOR/A DE LÍNIA DE PINTURA (de 22h a 6h) per a important empresa metal·lúrgica del Lluçanès. T. 611505192 (Ref. 26508) (R625/11)

LaRella | 21

ELS PASSATEMPS

BENVINGUTS

Núm. 626

EL SUDOKU Us ofereix la solució del SUDOKU de l’última edició

Nom i cognoms: Leonardo Rios Professió: Cuiner i comercial Edat: 53 anys Què et va portar al Lluçanès? Les ganes d’explorar i conèixer altres llocs i gent. El primer cop que vaig venir a Catalunya vaig estar a casa d'uns amics a Castelldefels i d’allà vaig anar a fer una estada com a cuiner al restaurant de Martín Berasategui, al País Basc. A partir de llavors, vaig anar fent anades i vingudes de l’Argentina a Catalunya treballant en diversos llocs de l'àmbit de l’hostaleria. L’any 2006, des d’un restaurant de la Costa Brava vaig venir a parar a la Fonda Sala d’Olost. A la Fonda no només vaig trobar-hi una feina, sinó una família. Em van tractar sempre com un més de la família i, fins i tot, els dies que teníem lliures l’Aurora em convidava a menjar amb ells perquè no estigués sol. Vaig tornar a l’Argentina i vaig muntar alguns negocis propis, però sempre tenia aquell record. Ara ja fa més de tres anys que vaig tornar. Aquest darrer cop vaig venir al Lluçanès i amb la meva família, per poder compartir amb ells l’experiència de viure aquí, tot pel bon record que en tenia. Com esperaves que seria viure aquí i com és? Aquest cop és diferent perquè ja sabia a on anava. El Lluçanès és un lloc únic i em sento molt arrelat a aquesta terra. M’encanta emprendre, i tinc moltes ganes de continuar emprenent projectes aquí. Com va ser la rebuda al nou destí? Amb la família ens vàrem instal·lar a Perafita i ens hi hem sentit molt acollits, especialment per la família de Cal Pensiró. És complicat venir amb fills i sense gaire xarxa. Què enyores? La família, els amics i la facilitat que teníem a l'Argentina per improvisar trobades i compartir estones. Aquí es planifica tot més, cosa que també està bé, però trobo a faltar aquella cosa més espontània. Com descriuries en una frase viure a Perafita? Tranquil·litat en tots els sentits: pel que fa a la seguretat, del fet que els nens puguin anar tranquils pel carrer, etc. Un consell per a un nouvingut: Que no busqui aquí el que té al seu país. Que intenti trobar l’equilibri entre adaptar-se a la vida aquí i no perdre el seu esperit d’origen. LaRella | 22

Immosab, la immobiliària del Lluçanès, amb més de 20 anys d’experiència en el sector.

C/ Orient, 1 - Local 2 Prats de Lluçanès 619 38 62 81 info@immosabprats.com

Donem solucions!

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

ELS PASSATEMPS

1 d'octubre de 2026

LA PETITA RELLA

CONILL A LA PETARRELLADA INGREDIENTS

LLUÇANOKU

»

1 conill mitjanet tallat a vuitens

»

1 rosta de cansalada viada

»

Oli d’oliva

»

Alls, julivert, sal i pebre

PREPARACIÓ 1. Prepareu la brasa per a coure el conill. Preferiblement, amb carbonet d’alzina. 2. Poseu el conill a la graella i salpebreu-lo. 3. Amb la brasa al punt, poseu el conill a coure. Cal anar-li passant la rosta de cansalada pel damunt i girar-lo tot sovint per tal que s’amari. És important no deixar el conill mentre es va coent, assegurant que no es cremi i que quedi ben amarat. Aquest pas vol paciència. 4. Prepareu una picada amb all i julivert en el morter. Després, afegiu-hi oli d’oliva i barregeu-ho bé. 5. Apliqueu la picada damunt del conill abans de treure’l del foc quan ja estigui ben rostidet.

PARTICIPA AL CONCURS!

Aquesta és una recepta senzilla però d’allò més bona, i és que a vegades les coses senzilles són les millors. L’autora de la recepta explica que aquesta és la recepta de conill a la brasa que feia el seu pare. No sap d’on la va treure, però creu que el nom segurament se’l va inventar ell, tot pensant en els cargols a la petarrellada. Bon profit!

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA PERAFITA

LA PREGUNTA

Compensa, com a territori, acollir grans proves esportives? Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 27 de setembre de 2026 amb una mostra de 58 vots Respon a la següent pregunta el diumenge 11 d'octubre

LaRella | 23

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

SALUT TRACTAMENTS

PERRUQUERIES

DENTISTES

FARMÀCIES

AGENDA

1 d'octubre de 2026

DIJOUS 1 D’OCTUBRE OLOST_ TROBADA PER CELEBRAR EL DIA INTERNACIONAL DE LA GENT GRAN. Berenar i ball amb la Gilda. A les 5 de la tarda al Casal d’Olost i Santa Creu. PRATS DE LLUÇANÈS_ CAMPIONAT DE JOCS DE TAULA: botifarra, truc, dominó, rummikub. A 2/4 de 5 de la tarda a l’Espai Social de la Gent Gran.

DIVENDRES 2 D’OCTUBRE OLOST_ CLÍNIC DE PÀDEL amb Sara Pujals, de les 5 de la tarda a les 9 del vespre a les pistes de pàdel. PRATS DE LLUÇANÈS_ PRIMERA CAMINADA DE LES RUTES SALUDABLES, sortida a 2/4 de 10 del matí al Centre de dia Bona Sort.

DISSABTE 3 D’OCTUBRE LLUÇÀ_ PRESENTACIÓ DEL VÍDEO-DOCUMENT CAL SALLES. Anècdotes d’una família i del llibre Lluçà suara. Els Salles, a les 6 de la tarda a l’església de Lluçà. PRATS DE LLUÇANÈS_ BALLEM A LES TRES FONTS, dansa energètica Coredanse amb Montse Suriñach, a les 12 del migdia a les Tres Fonts. LA TORRE D’ORISTÀ_ VISITA GUIADA A PUIG CIUTAT, a les 10 del matí al jaciment. LLUÇANÈS_ BENVINGUTS A PAGÈS, jornades de portes obertes a diferents explotacions. LLUÇANÈS_ RALLY LES MASIES DE VOLTREGÀ. PASSADA LA COSTA DELS GATS, a ¼ de 10 del matí. PASSADA PRATS-OLOST, a ¾ de 10 del matí. PASSADA FONTFREDA a 2/4 d’11 del matí. 2A PASSADA A LA COSTA DELS GATs a ¾ d’1 del migdia. 2A PASSADA PRATS-OLOST, a ¼ de 2 del migdia. 2A PASSADA FONTFREDA, a les 2 del migdia. PASSADA LA TRONA, a ¾ de 5 de la tarda. 2A PASSADA LA TRONA a les 7 de la tarda.

DIUMENGE 4 D’OCTUBRE OLOST_ XII FIRA DEL FORMATGE de pastor i la llet crua. PARADES de l’Associació de pastors i pastores formatgers dels Països Catalans, concurs “El gran repte del formatge de pastor”, a les 12 del migdia TAST DE FORMATGES i a les 5 de la tarda, BALL AMB ELS GEGANTS d’Olost. A partir de les 10 del matí i fins les 6 de la tarda, a la plaça Major. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ TEATRE La mare dels nuvis, a les 6 de la tarda al Local del Centre.

ORISTÀ_ II BTT LA BANDOLERA, sortida a 2/4 de 9 del matí de la plaça Catalunya. PRATS DE LLUÇANÈS_ CERCLE DE MARES, amb Lídia Escrigas, a les 11 del matí a Arcàdia. MISSA cantada per l’Associació Coral de Prats, a les 12 del migdia a l’església. DINAR de la setmana de la gent gran i ACTUACIÓ de l’Esbart Dansaire Manresans, a partir de 2/4 de 2 del migdia al pavelló municipal. LLUÇANÈS_ BENVINGUTS A PAGÈS, jornades de portes obertes a diferents explotacions.

DIMARTS 6 D’OCTUBRE

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ TROBADA CULTURA POPULAR.

DILLUNS 12 D’OCTUBRE

LA PARAULA DE LA QUINZENA en llengua de signes catalana

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ 50È CONCURS DE PINTURA RÀPIDA, durant el matí pels carrers del poble.

Per _Gemma Tió

ORISTÀ_ 27A CAMINADA D’ORISTÀ. Sortida a les 8 del matí de la plaça Major.

DIMECRES 14 D’OCTUBRE PRATS DE LLUÇANÈS_ ACTE D’HOMENATGE AL PRESIDENT COMPANYS.

DIVENDRES 16 D’OCTUBRE SANTA CREU DE JUTGLARS_ JORNADA: Gestió del temps i conciliació a l’àmbit rural i agrari, de 2/4 de 6 de la tarda a les 8 del vespre al Local Social. PRATS DE LLUÇANÈS_ TEATRE per alumnes de l’Institut, Boja, al Cafè-Teatre Orient.

DIMECRES 7 D’OCTUBRE PERAFITA_ PASSEJADES EL LLUÇANÈS cap als 100, sortida a 2/4 de 10 del matí a la plaça Sant Antoni.

DIJOUS 8 D’OCTUBRE PRATS DE LLUÇANÈS_ DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL. Acció performàtica Converses de Safareig, a les 7 de la tarda al Safareig Municipal.

DIVENDRES 9 D’OCTUBRE OLOST_ TALLER de transició Energètica: autoconsum solar, a les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA DE L’ESPORT. Gimcana familiar nocturna, a partir de 2/4 de 9 del vespre al Local Social.

DISSABTE 10 D’OCTUBRE SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA DE L’ESPORT. Pickleball, a 2/4 de 5 de la tarda a la zona esportiva. PRATS DE LLUÇANÈS_ TEATRE El Gegant del Pi, de Pau Vinyals, a les 7 de la tarda al Cafè Teatre Orient.

DIUMENGE 11 D’OCTUBRE ALPENS_ CICLE INTRÚS, jazz pel forat del pany, amb Rizomes, la proposta guanyadora de la Beca de Creació Artística 2026, a 2/4 de 12 del migdia al Mas Anfruns. PERAFITA_ FESTA DEL REMEI, a les 9 del matí a l’ermita del Remei.

OLOST_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Sessió de nit, de Josep Riera, amb les Dones que cremen romaní. A les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. PRATS DE LLUÇANÈS_ RELAXACIÓ amb bols tibetans, amb Elisabeth del Río, a les 7 de la tarda a Arcàdia.

DISSABTE 17 D’OCTUBRE LLUÇANÈS_ PUJALBUS. Sortida a Port Aventura, per a joves a partir de 1r d’ESO fins a 17 anys. Sortida a les 8 del matí. ALPENS_ FESTIVAL DE TEATRE ESCENA DE TARDOR. El piset, amb la Cia Facòf, a les 7 de la tarda al Cafè Teatre Casino.

CULTURA

PRATS DE LLUÇANÈS_ IOGA EN FAMÍLIA, amb Laura Prats, a 2/4 d’11 del matí a Arcàdia.

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ TASTABOLET.

DIUMENGE 18 D’OCTUBRE PERAFITA_ 7A TROBADA D’ESCRIPTORS, IL·LUSTRADORS, LLETRAFERITS I AMANTS DELS LLIBRES. Parades dels autors i llibres de vell, esmorzar perafitenc, recital, presentacions i tertúlia. De 9 del matí a 1 del migdia al parc de la Font Nova. SOBREMUNT_ CICLE INTRÚS, jazz pel forat del pany, amb Karol Green & Sol Kwaya Rejoice!, a 2/4 de 12 del migdia a Cal Tic. OLOST_ CONCERT DE CAMBRA amb el Cor Lerània. A les 7 de la tarda, a l’església d’Olost. PRATS DE LLUÇANÈS_ CLUB DE LECTURA de tardor, amb el llibre Seràs la Vall, d’Irene Rubio, amb l’autora i a càrrec de Laura Prat, a 2/4 de 12 del migdia a Arcàdia.

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

2

dv OLOST

VILAPLANA

3

ds ATLÀNTIDA

ATLÀNTIDA

4

dg AUSA

AUSA

5

dl

ST. BARTOMEU

TERRICABRAS

6

dt

OLOST

FARGAS

7

dc PRATS

8

dj

9

dv PRATS

EURAS

10

ds ALIBERCH

ALIBERCH

ST. BARTOMEU

11 dg BARNOLAS

ARUMÍ URGELL

BARNOLAS

12

dl

AUSA

AUSA

13

dt

OLOST

POU

14

dc PRATS

PORTAL DE QUERALT

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guàrdies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 25

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES FUSTERS

CONSTRUCTORS

LLAUNERS

GEOTÈCNIA

GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

GRUES

PINTORS MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

ARQUITECTES

ENERGIES

LA PROPOSTA CULTURAL

1 d'octubre de 2026

LA PROPOSTA CULTURAL

Proletkult, de Wu Ming RESSENYA LITERÀRIA Per_ Maria Font López

Per mi, setembre sempre ha tingut més aire de primer de gener que no pas el mateix gener. Arriba just després d’això que anomenem estiu, quan encara arrosseguem els dies llargs, la calor mandrosa i aquella lleugeresa de les vacances que costa tant d’abandonar. Però, alhora, tot es posa en marxa de cop. Tornen les rutines, l’escola, els horaris, les llibretes amb els fulls immaculats i aquella estranya necessitat de fer plans, proposar-nos reptes i pensar que aquest curs, potser sí, serà diferent. És com si setembre ens concedís una segona oportunitat per tornar a començar. Per redreçar el rumb, canviar alguna cosa o, simplement, provar de fer les coses d’una altra manera. I començar de nou vol dir, abans que res, imaginar: imaginar què volem canviar, què volem conservar i com voldríem que fos el món que ens envolta. Perquè quan imaginem que les coses podrien ser diferents, també posem en dubte que hagin de ser necessàriament com són. És per això que setembre em sembla un bon moment per parlar d’utopies. I Proletkult, la novel·la del col·lectiu italià Wu Ming, és una bona porta d’entrada

a aquesta qüestió. La història ens porta fins a la Rússia de 1927, pocs anys després de la Revolució d’Octubre. Una jove arriba a Moscou buscant el seu pare, un escriptor i pensador utòpic que ha caigut en desgràcia. El pare havia dedicat bona part de la seva obra a imaginar una societat nova, però la investigació aviat obre una possibilitat molt més extraordinària: i si aquella societat que havia descrit no fos només una utopia? I si existís realment, en algun altre lloc de l’univers, en un altre planeta o fins i tot en una altra galàxia? A partir d’aquí, Wu Ming construeix una novel·la difícil de classificar, que combina ficció històrica, ciència-ficció i reflexió política. Però més enllà de la trama, dels misteris i dels descobriments, el que acaba prenent força és una pregunta molt més gran: què vol dir, realment, imaginar una societat diferent?

La possibilitat d’un altre món converteix aquesta pregunta en alguna cosa més que un exercici teòric. Si allò que semblava una fantasia pogués existir en algun altre lloc, aleshores la nostra manera d’entendre el món també deixaria de semblar inevitable. La Revolució Russa és, en aquest sentit, molt més que el teló de fons de la novel·la. És el moment en què la possibilitat de construir una societat completament nova deixa de ser només una idea i es converteix en un projecte polític. Proletkult parteix d’aquest context per explorar què passa amb aquestes idees quan intenten prendre forma i, alhora, obre una possibilitat molt més extraordinària: que aquella societat que semblava només una utopia existeixi realment en algun altre lloc de l’univers. I és aquí on la novel·la fa un gir especialment suggeridor: si el món que algú

ha imaginat com a societat ideal pogués existir en un altre planeta, la pregunta ja no seria només si som capaços de construir una societat diferent, sinó també si som capaços d’imaginar-la. Quins límits posem al que considerem possible? I fins a quin punt aquests límits venen determinats pel món que coneixem? A través de la ciència-ficció, Wu Ming juga precisament amb aquesta idea: allunyar-nos de la nostra realitat per poder mirar-la amb uns altres ulls. Potser per això el llibre em sembla especialment adient per a aquest moment de l’any. Setembre arriba amb aquesta promesa íntima de començar de nou, amb la sensació que encara som a temps de canviar alguna cosa, de prendre una altra direcció. Fem plans, ens marquem propòsits i, encara que sovint no ho diguem així, imaginem una versió una mica diferent de la nostra vida. Proletkult ens recorda que imaginar no és necessàriament fugir de la realitat. També pot ser el primer pas per qüestionar-la. Perquè abans de construir qualsevol alternativa, cal ser capaços de pensar que aquesta alternativa és possible. I, si setembre és temps de tornar a començar, potser també és un bon moment per fer-nos una pregunta que la novel·la deixa oberta: què passaria si ens atrevíssim a imaginar que les coses poden ser d’una altra manera?//

TAN LLUNY, TAN A PROP Fa uns dies el ramat d’en Dani va travessar el Lluçanès pel camí de la transhumància. Venia del Llac de Les Bulloses, a la Catalunya Nord, i anava fins a casa seu, a Alforja, al Baix Camp, prop del Priorat. Penseu que al monestir de Poblet hi ha un document de l’any 1055, on ja es parlava del Camí Ramader de Marina. El coneixement popular del cel a Catalunya —com el que feien servir els pastors— era tan antic, tan arrelat a gent molt humil i tan pràctic que només es mantenia a través de la tradició oral. Aquesta saviesa, com altres no valorades per ser patrimoni dels pobres, l’hem perdut en una generació i, si no fos per la feina d’en Joan Amades, hauria desaparegut del tot. Així sabem que aquests pastors feien servir el cel com a referència, a l'hora de marcar el temps i també per orientar-se. Podem dir que el feien servir com a rellotge i també com a GPS. Un exemple: les Cabretes, que també s'anomenen les Cabrelles, Cabrilles o

El cel dels pastors

"Un ramat de mil ovelles, guardat per un pastor, que de dia totes dormen, i de nit corren pel món". Foto Circumpolar del 2 de gener de 2025.// F: EMILI VILAMALA

Escambrilles, o en la mitologia grega les Plèiades. Aquesta és una constel· lació que estimo molt. Doncs el moment d’iniciar el camí amb el ramat cap a les muntanyes, que era al final de la primavera, en fer-se fosc, les Cabretes estaven baixes, s’apropaven a l’horitzó i així es deia: “Quan les cabrelles es ponen a l’hora de sopar, el pastor a la muntanya ha de tornar”. També m’agrada molt com la cultura parla de l’estel polar. No sé si ho hauràs comprovat mai al cel, però amb l’estel polar és molt bonic veure com, al llarg de tota la nit, fa la sensació que es queda quiet i totes les altres estrelles de l’hemisferi nord giren al seu voltant. Doncs mira quina altra dita tenien aquells homes que feien la transhumància: “Un ramat de mil ovelles, guardat per un pastor, que de dia totes dormen, i de nit corren pel món”. Ja no em queda més espai, ho haurem de deixar aquí, bona tardor per a tothom, que l’equinocci ja ha passat.// INÉS DIBARBOURE LaRella | 27

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ FORNS DE PA

SUPERMERCATS

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

FORMATGES

CARNISSERIES

SERVEIS AGROPECUÀRIA

ESPAIS

INFORMÀTICA

FOTOGRAFIA

EL TEMPS

1 d'octubre de 2026

LES FOTOS DEL TEMPS

ELS ENCANTS ES VEN » COBERT a Beulaigua, a Sant Martí d'Albars, situat en zona urbanitzable. T: 683 457 320 (R626/01) » BÀSCULA agrària antiga. T: 650 319 851 (R626/02) Calitja a la plana de Vic amb un bonic cel, des de Sant Bartomeu del Grau, el 21 de setembre.// F: EMILI VILAMALA

La Pedra Dreta de Lluçà i la Via Làctia, el dimarts 15 de setembre.// F: PEP EGEA

» DUES ESTUFES DE LLENYA antigues en molt bon estat ideals per a decoració. 100 € les dues. T: 629 374 419 (Maria) (R625/01) » BIDÓ ACERINOX de 80 litres, ideal recollida d'aigua de pluja. 70 €, nou. T: 629 374 419 (Maria) (R625/02) » MÀQUINA DE COSIR dels anys 70 Wertheim amb moble. 60 €. T: 629 374 419 (Maria) (R625/03) » MÀQUINA DE GIMNÀS multifunció i musculació. En molt bon estat per poc ús. Preu a convenir. T: 630 607 222 (R625/04)

Olost i la lluna plena, el passat dissabte 26 de setembre, des de Sant Adjutori.// F: JOSEP MARIA RUBIO

Envia les teves fotos del temps!

Capvespre a Perafita, amb els Rasos i Ensija a l'horitzó, el 26 de setembre.// F: DELGORGNEGRE

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN No vas collir farigola a la primavera? No et preocupis! Un cop passada la calor de l'estiu, la farigola tornarà a reverdir als camps i boscos amb el retorn de les primeres pluges de tardor. En aquesta època de l'any, encara pots tornar enrere i fer una petita collita ben pensada per preparar-te per als mals de l'hivern... Si tens tos persistent, has pensat a aprofitar els beneficis de la farigola i les seves poderoses propietats medicinals? Aquesta herba és extraordinàriament eficaç per combatre la tos i desobstruir les vies respiratòries debilitades pel mal de coll. No és estrany, doncs, que es trobi a la majoria dels remeis casolans per a la bronquitis, l'amigdalitis, la grip, els refredats o la rinofaringitis. Per descomptat, les infusions aromàtiques de farigola amb mel, gingebre, all i/o suc de llimona orgànica (que reforça el sistema immunitari gràcies a la seva vitamina C) fan meravelles. Tanmateix, també és molt convenient tenir un xarop ja fet per utilitzar durant els mesos més freds. A continuació t'expliquem com fer el teu propi xarop de farigola, un autèntic remei tònic amb propietats antisèptiques.

Recepta de xarop de farigola per combatre la tos ELS INGREDIENTS PER AL XAROP – 200 g de branquillons de farigola fresca – 50 cl d'aigua – Aproximadament 200 g de sucre el mantindran fresc de 3 a 6 mesos (o fins i tot 500 g per mantenir-lo fresc fins a un any) Aconsegueix una mica de farigola fresca i retira les arrels i les tiges seques. Aboqueu l'aigua en una cassola, afegiu-hi la farigola i porteu-ho a ebullició amb la tapa posada (per evitar que tota l'aigua s'evapori). Un cop bulli, baixeu el foc i deixeu-ho coure a foc lent durant 20 minuts. Retireu del foc i deixeu reposar durant 1 o 2 hores (encara tapat). Després, filtreu i peseu el líquid. Aboqueu-lo en una cassola amb el mateix pes de sucre. A continuació, escalfeu i barregeu bé durant uns minuts, fins que el líquid quedi prou espès per cobrir el dors d'una cullera! Aleshores, ja ho podeu embotellar.

Per afegir varietat, enriquiu el xarop amb espècies com la canyella o el clau, que milloraran les seves propietats antisèptiques alhora que hi afegiran un gust reconfortant. Per garantir que el xarop de farigola duri molt de temps, és essencial esterilitzar les ampolles de vidre abans d'omplir-les. Guardeu-les en un lloc fresc i sec, allunyat de la llum, per preservar els ingredients actius de la farigola. La nevera és ideal. D'aquesta manera, podeu conservar aquest xarop altament eficaç durant diverses setmanes o fins i tot mesos a la nevera. Aneu amb compte: un canvi d'olor o de gust, o l'aparició de floridura, indica que el xarop ja no és segur per beure. Com consumir el xarop: Si no esteu bé, preneu-ne una culleradeta tres vegades al dia. Com qualsevol xarop, també es pot diluir en aigua o infusió per a un sabor agradable. Les precaucions d'ús i contraindicacions: Tot i que és natural, la farigola no és apta per a tothom. No es recomana per a dones embarassades o en període de lactància, ni per a persones al·lèrgiques a les plantes de la família de les lamiàcies. A més, s'ha d'evitar el consum excessiu o prolongat sense consell mèdic, ja que dosis elevades de timol podrien causar efectes adversos.//

» TERRENY urbà actualment solar apte per tenir-hi cavalls. 1.919 m2 PMU-2 La Coma-Bona Sort. Prats de Lluçanès. Preu 175.000 € negociable. T 608 44 11 13 (R624/01) » MOTO HONDA CB TWO FIFTY 250. Any 1993. Km: 59.700. ITV vàlida fins al 28.07.2027. Molt bon estat. Sempre en garatge. Pneumàtics, manteniment i ús al dia. Maleta capacitat 2 cascs. 1.700 €. T: 637 739 654 (R623/01) » COTXE Renault Scénic rx 4x4. Dièsel. Any 2001. Bon estat. ITV al dia. T 661 185 350(R623/02)

ES BUSCA » ESCÀNER per digitalitzar diapositives. De lloguer o de compra. T: 646 599 357 (R626/03) » PROFESSOR DE REFORÇ EDUCATIU per a una alumna de 4t d’ESO. Preferiblement que domini assignatures del científic. T: 638 477 746 (R625/05) » PLAÇA D’APARCAMENT al centre de Prats. T: 610 455 842 (R624/02)

ES LLOGA » PIS a Sant Boi de Lluçanès, 3 habitacions (1 doble i 2 individuals), menjador-sala d’estar, bany i cuina amb sortida a una àmplia terrassa. Calefacció de pèl·let. Preu: 750 €/mes. T: 647 03 51 17 (WhatsApp). (R625/06) » HABITACIÓ a un pis de Prats de Lluçanès. Condicions i preu a negociar. Contacteu al T: 675 819 508 (WhatsApp) (R621/04)

ES REGALA » TORRETES DE TERRA PER A FLORS. Mides mitjanes i petites. T: 938 228 647 (R622/02)

LaRella | 29

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS LA TORRE

ALPENS

SANT FELIU

BORREDÀ

SANTA CREU

EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

LA QUAR

ST BARTOMEU

SANT AGUSTÍ

STA. EULÀLIA

LLUÇÀ

PRATS DE LLUÇANÈS

CERCS

PERAFITA

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

OLOST

EL TEMPS

1 d'octubre de 2026

SORTIDA I POSTA DE SOL (760 m)

36,20 ºC · dia 6

19:21 h -8 d'octubre

9,70 ºC · dia 10 22,70 ºC 53,1 km/h · dia 9

LLUNES

76,70 L · 4 dies 473,40 L

26 d'octubre

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

37,60 ºC · dia 6

34,40 ºC · dia 6

8,10 ºC · dia 10

8,20 ºC · dia 10

22,20 ºC

21,20 ºC

43,5 km/h · dia 8

41,8 km/h · dia 9

153,00 L · 4 dies

35,00 L · 4 dies

702,80 L

543,30 L

94,20 L · dia 9

19,60 L · dia 29

(871 m)

LLUÇÀ

07:56 h -8 d'octubre

ALPENS

(1.059 m)

53,50 L · dia 9

ST. BOI DE LLUÇANÈS

10 d'octubre

(810 m)

ST. MARTÍ D’ALBARS

PERAFITA

(662 m)

(774 m)

38,00 ºC · dia 4

38,00 ºC · dia 6

37,60 ºC · dia 6

6,90 ºC · dia 10

8,90 ºC · dia 10

7,30 ºC · dia 10

20,90 ºC 33,8 km/h · dia 6

Més informació:

21,20 ºC

21,31 ºC

(700 m)

38,7 km/h · dia 15

38,2 km/h · dia 6

32,00 L · 3 dies

38,00 ºC · dia 6

38,40 L · 3 dies

24,90 L · 3 dies

539,20 L

9,30 ºC · dia 10

453,60 L

431,30 L

20,00 L · dia 29

22,14 ºC

19,80 L · dia 29

16,40 L · dia 29

PRATS DE LLUÇANÈS

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA

41 km/h · dia 17 28,80 L · 5 dies

OLOST - MAS LLISCÀS

OLOST - TRASSERRA

39,10 ºC · dia 6

37,50 ºC · dia 6

8,10 ºC · dia 10

9,50 ºC · dia 10

21,20 ºC

22,40 ºC

(594 m)

41,8 km/h · dia 8

48,3 km/h · dia 8

39,20 ºC · dia 6

28,80 L · 4 dies

20,60L ·4 dies

8,30 ºC · dia 10

383,20 L

391,00 L

21,70 ºC

13,00 L · dia 29

12,00 L · dia 29

(558 m)

333,10 L 17,90 L · dia 29

MERLÈS - BORRALLERAS

35,10 ºC · dia 6

(740 m)

45,1 km/h · dia 8 35,00 L · 3 dies

(959 m)

9,30 ºC · dia 10 21,50 ºC 33 km/h · dia 15 28,40 L · 4 dies 315,40 L 10,40 L · dia 29

SANT BARTOMEU (878 m)

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ (460 m)

35,90 ºC · dia 6

38,30 ºC · dia 6

39,40 ºC · dia 6

9,20 ºC · dia 10

9,20 ºC · dia 10

9,40 ºC · dia 10

21,60 ºC

21,90 ºC

22,20 ºC

46,7 km/h · dia 6

80,5 km/h · dia 16

38,6 km/h · dia 8

24,20 L · 3 dies

24,80 L · 3 dies

41,00L · 4 dies

432,20 L

Pluja anual

327,20 L

420,00 L

11,40 L · dia 29

Dia de més pluja

16,00 L · dia 29

16,40 L · dia 9

De l'1 al 30 de setembre Temperatura màxima

363,00 L 25,20 L · dia 29

Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació

ARRIBA FINALMENT LA TARDOR?

(572 m)

La pluja d’aquest final de mes (dades a dia vint-i-nou) dona l’esperança que, finalment, hi hagi un canvi de tendència i que les temperatures i precipitacions es normalitzin, per deixar definitivament enrere aquest estiu tan llarg i feixuc que hem tingut. Avui, com mai, tenim ganes de poder gaudir, a la fi, dels dies plàcids, frescos i humits de tardor. Qui sap si encara som a temps de tenir una bona temporada de bolets i que la vegetació tingui l'oportunitat de refer-se una mica

abans del repòs hivernal. En meteorologia, a diferència d’altres disciplines com l’esport, per exemple, batre rècords és una mala cosa. Els valors extrems, siguin de temperatura o precipitació, són sinònim d’efectes negatius, sigui per excés, sigui per defecte. Malauradament, però, els últims anys i especialment enguany, ens hem acostumat al fet que els rècords siguin una cosa habitual. L’increment de temperatures sembla que no té aturador i, mes rere mes, les mitjanes se superen amb desviacions mai vistes, les nits “tropicals” ja no són excepció i tenir de

EL SETEMBRE AMB MÉS MÀXIMES ≥ 30,0 °C...

... I L’ANY AMB MÉS MÀXIMES ≥ 30,0 °C

La quantitat de dies d’aquest setembre amb màximes iguals o superiors als 30,00 °C ha estat un dels fets més destacats, molt per sobre de la mitjana: com a exemple, disset dies a Merlès (mitjana 3,56 dies), setze dies a Sant Boi (mitjana 1,6 dies) o catorze dies a Alpens (mitjana 1,3 dies).

Però no només el setembre ha sigut extraordinari amb les màximes ≥ 30 °C. L’acumulat d’aquest any és rècord absolut, amb diferències extraordinàries. Un parell d’exemples: Olost - Lliscàs porta registrats cent tres dies (mitjana 59,39 dies), l’anterior màxim era de noranta-cinc dies (any 2022); Prats porta noranta-vuit dies (mitjana 41,68 dies), l’anterior màxim era de setanta-sis dies (any 2022).

manera continuada màximes per sobre els 30,00 °C ja no ens sorprèn. Les precipitacions són cada vegada més imprevisibles, els cicles naturals que coneixíem s’han trencat, i cada vegada és més freqüent tenir períodes llargs de sequera que sovint s’acaben amb fortes tempestes de caràcter convectiu. Ens haurem d’anar acostumant a aquestes noves condicions climàtiques. Com em deia fa poc un lluçanenc de saviesa contrastada: “Des de sempre les cases del Lluçanès les havíem protegit del fred, ara haurem d’aprendre a protegir-les de la calor”. Ben cert.// FRANCESC COMES

REFRANYS METEOROLÒGICS Pluja de tardor, pluja de saó La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella talla l'estella Si el catorze de setembre és ventoler, l'any vinent serà plover

MITJANES DESBOCADES

CONTINUA LA SECADA

Les mitjanes han estat, en conseqüència, extraordinàriament altes. Per mostra, Perafita, en una mitjana mensual de 21,31 °C (mitjana 16,90 °C, 4,41 °C per sobre), mitjana de les màximes 29,70 °C (mitjana 23,50 °C, 6,20 °C per sobre) i mitjana de les mínimes 15,00 °C (mitjana 11,70 °C, 3,30 °C per sobre).

Malgrat la pluja del dia vint-i-nou, esperada i desitjada i l’excepció d’Alpens amb 153,00 mm (mitjana 100,70 mm), la precipitació del setembre ha estat molt per sota la previsible. Per la banda baixa destaquen Olost –Trasserra amb 20,60 mm, Sant Bartomeu amb 24,40 mm, la Torre d’Oristà amb 24,80 mm, Olost- Lliscàs i Prats amb 28,80 mm (mitjana 93,29 mm i 85,55 mm, respectivament).

LaRella | 31