R624

DIJOUS 3 | SETEMBRE | 2026 | NÚMERO 624

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA SOBRETAULA

LA PROPOSTA CULTURAL

"L’alimentació no és només allò que mengem"

No estava mort, estava fent teatre

Entrevista a Alba Coll Pedragosa

Per Abel Reyes Alabart

Olost ha estat quinze dies sense poder consumir aigua de la xarxa · La concentració de manganès va fer que no fos apta per al consum · Lluçà ha necessitat cisternes per garantir el subministrament als veïns

MEDI AMBIENT

El Lluçanès presenta al·legacions contra el PLATER El desequilibri territorial és un dels motius de queixa INFRAESTRUCTURES

S’arreglen els ponts de la riera de Merlès Mentre continua la reconstrucció, s’han reprès els treballs de neteja TELEVISIÓ

Cinc pradencs a l’Atrapa’m si pots Els joves van estar tota una setmana al concurs de TV3 MEDI AMBIENT

Plaga de xinxes de la colza al Lluçanès No són malignes per a la salut humana i va ser molt estacional ESPORTS Els bastoners de Sant Bartomeu i els gegants al darrere durant la cercavila de festa major.// F: EMILI VILAMALA

Un agost de festes deixa pas a un setembre de disbauxa Les celebracions d’aquest estiu han omplert places i carrers de molts pobles del Lluçanès

Membrado es corona a Finlàndia És la primera vegada que guanya un campionat júnior internacional

LA SOLAPA

Núm. 624

EDITORIAL

Comencem el curs!

EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909 REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans.

PUBLICITAT, CONTINGUTS I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas i Carolina Font Usart CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria

Comencem el nou curs i ho fem amb alguns canvis a LaRella. Si fullegeu aquest número, veureu que hem renovat una mica la maqueta. Amb els anys havíem anat afegint elements i seccions, i de mica en mica, algunes parts havien perdut coherència. Ara hem unificat tipografies, colors i capçaleres, hem reorganitzat seccions i n’hem donat més espai a algunes.

També incorporem novetats. Recuperem Benvinguts i l’Arreveure, una secció que ja havíem fet temps enrere i que ara alternarà una persona immigrada al Lluçanès i una persona dels nostres pobles que viu en algun

LLAVÒRENS Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues.

Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

DISSENY_ Maria Conill Hernández ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES_ Blanca Deola Arrabal COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

altre lloc del món.

També estrenem el Lluçanoku, un passatemps més elaborat que plantegem com un concurs anual i participatiu, amb una classificació que anirem actualitzant i on us convidem a participar.

I arriben els Flaixos, informacions breus i directes que trobareu en aquest número a Esports i El Temps, i que anirem estenent a altres espais. Alhora, també incorporem aquest espai on ara esteu llegint, l’Editorial.

Canvis pensats per continuar explicant-vos, número rere número, l’actualitat dels tretze municipis del Lluçanès. Bon curs!//

FOTO: Sebastià Roma ANY: Primera meitat del segle XX LLOC: Sant Bartomeu del Grau.

La Festa Major de Sant Bartomeu ha estat, i continua essent, una de les principals celebracions del poble. Abans, n’hi havia d’altres que també marcaven el calendari festiu i religiós de la vila, com Sant Isidre o Corpus, però indiscutiblement, el dia del patró —que té lloc el 24 d’agost— sempre ha estat el més important.

En aquesta festa se celebren actes molt diversos, la majoria dels quals són més recents o han anat canviant al llarg dels anys. Alguns, però, com la Missa Solemne o el Ball de Festa Major, han romàs presents de forma pràcticament ininterrompuda. Fotografiat en la imatge d’aquesta secció, encara avui reuneix vilatans i forans, canalitzant la comunió a través del ball, la desinhibició i l’alegria, sigui ballant en parella, amb amics, en grup o en solitari.//

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport del Departament de Recerca i Universitats i:

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

3 de setembre de 2026

Olost passa dues setmanes sense poder consumir aigua de xarxa per l’excés de manganès

INFRAESTRUCTURES

Lluçà recupera la normalitat en el servei d’aigua de xarxa

canonades i que a zones amb baix consums o finals de línia, com és el cas de Santa Creu, l’aigua encara sortia una mica tèrbola uns dies després “només cal deixar-la córrer una estona i ja sortirà bé”.

NO SABEN D’ON PROVÉ EL MANGANÈS L’Ajuntament d’Olost no sap l’origen del manganès, i Salvans explica que ho estan investigant juntament amb els Agents Rurals.

Al pantà d’Olost no hi entra aigua des de fa setmanes. La foto, aquest dimecres al matí.// F: CFU En un primer moment, des del da a una concentració de manganès consistori van plantejar que potOLOST que va arribar els 0,08 mg/litre (el ser hi havia hagut una acumulació Per_ Carolina Font Usart d’aquest mineral en algun punt, ja límit de la potabilitat segons la normativa) va fer que l’aigua es declarés que el manganès es fa servir per no apta pel consum humà. a pinso d’animals i com a adob.

Olost i Santa Creu han estat dues També es va investigar si hi podia LA SOLUCIÓ setmanes sense poder consumir haver hagut algun abocament il·lel’aigua de xarxa. El dia 7 d’agost, En un primer moment, GIACSA, gal prop del pantà, pel fet que les l’empresa encarregada de la gesl’Ajuntament va informar que, a cauanalítiques mostraven que hi havia sa d’uns problemes amb el sistema tió de l’aigua, va decidir avançar la altres paràmetres elevats, com el de potabilització, l’aigua de xarxa substitució dels filtres de carbó acnivell d’amoni. Però les investigano era apta pel consum humà. No tiu que hi ha a l’ETAP. Aquest canvi cions dels Agents Rurals semblen va ser fins al passat 21 d’agost que va permetre reduir els nivells de descartar aquest abocament, exes va poder tornar a consumir aigua manganès, però no prou per recuplica Salvans. perar la normalitat. de manera habitual.

La principal hipòtesi ara mateix, segons explica No és la primera vegada que Per aquest motiu l’alcalde, és que les Olost té aquest problema amb es va optar per la insL’Ajuntament pluges torrencials els nivells de manganès a l’aigua. tal·lació d’un sistema i GIACSA han que hi va haver per Segons l’alcalde, Gil Salvans, els de permanganat just instal·lat un Corpus siguin les nivells de manganès solen ser al punt d’entrada de causants d’aquest alts “especialment quan no plou i l’aigua del pantà a sistema de l’estació de tractal’aigua del pantà queda estancada, permanganat fet: “Aquell dia la riera va arrossegar ment. Aquest sistei el problema s’agreuja si les temper reduir de tot fins al pantà peratures són altes” i afegeix que ma permet reduir els i segurament això “fa deu anys ja va passar un episodi nivells de manganès el nivell de similar”. Fins ara, explica Salvans, de l’aigua que entra a ha fet augmentar el manganès sempre s’havien pogut equilibrar l’ETAP. Els resultats, nivell de manganès”. els nivells, però la manca de pluges segons Salvans, van Aquesta és una de ser gairebé immediats “dos dies d’aquest estiu ho ha complicat. les hipòtesis en què treballen els Segons Salvans, la terbolesa de després de la instal·lació els paràAgents Rurals per esbrinar l’origen l’aigua, que va adquirir un color grometres ja eren correctes i l’aigua d’aquest manganès que ha deixat guenc i marronós, es deu a l’elevat tornava a ser apta pel consum”, els veïns d’Olost i Santa Creu dues nivell de manganès que va reaccioexplica Salvans. Però puntualitza setmanes sense poder consumir nar amb el clor. La terbolesa, sumaque el manganès s’acumula a les aigua de l’aixeta.//

El pantà de Santa Eulàlia va patir una avaria a la captació.//

Lluçà ha normalitzat el subministrament d’aigua de xarxa després de sis dies en què una incidència al pantà en va dificultar el servei. El problema es va originar a les aixetes que hi ha a les dues canonades que donen pas a l’aigua del pantà cap a l’ETAP. Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà, explica que en un primer moment l’empresa que gestiona l’aigua els va explicar que el problema era que les canonades s’havien embussat a causa del fang que les pluges de Corpus van fer arribar al pantà. Però els submarinistes que s’ocupaven dels treballs de neteja van veure que el problema era que les aixetes de pas s’havien trencat i no deixaven passar l’aigua.

Durant els dies que van tardar les tasques de reparació, l’Ajuntament de Lluçà va contractar el servei de camions cisterna per garantir el subministrament d’aigua a la població. Tal com explica Colom, hi van arribar entre tres i quatre camions diaris, que en total van portar uns 360 m³ d’aigua.

L’Ajuntament està pendent de rebre una subvenció per pagar aquests camions cisterna i, segons afegeix Colom, estan revisant el contracte amb l’empresa que gestiona l’aigua per veure qui assumeix el cost de les actuacions. Més enllà de la reparació de les aixetes, en un primer moment, l’empresa va instal·lar una captació d’aigua superficial temporal que connectava el pantà amb l’ETAP, però que, com puntualitza Colom, quan el nivell de l’aigua va baixar, va deixar de funcionar.

Aquest és el segon cop que els veïns de Lluçà han tingut problemes amb l’aigua de xarxa aquest any.

El 22 de maig passat el fang que baixava per la riera Lluçanesa va entrar al pantà. Aquest llot va fer que el nivell de terbolesa de l’aigua fos superior al paràmetre que estableix l’ACA i l’aigua de xarxa va deixar de ser apta pel consum humà. Aquell episodi es va allargar tota la primera quinzena de juny.// CFU

LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm. 624

El Lluçanès presenta al·legacions contra el PLATER Més de 12.000 al·legacions obliguen la Generalitat a posposar la resolució definitiva fins a l’estiu del 2027 LLUÇANÈS Per_ Blanca Deola Arrabal

Després de l’allau de més de 12.000 al·legacions que ha rebut el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica referents al Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), la Generalitat ha decidit ajornar l’aprovació definitiva del pla fins a l’estiu de 2027. El motiu és la necessitat d’analitzar totes les al·legacions i introduir-hi els canvis necessaris, que, segons la consellera Sílvia Paneque, seran profunds, tant en la forma com en el fons. Es preveu una aprovació inicial a principis de 2027 i, posteriorment, l’obertura d’un nou període d’al·legacions.

MALESTAR SOCIAL PEL CLAR DESEQUILIBRI DEL PLA Al Lluçanès, els tretze municipis han presentat al·legacions municipals per anul·lar o reduir l’impacte del PLATER. Després de revisar detalladament la proposta, en què el Lluçanès es defineix com una zona prioritària per a instal·lacions fotovoltaiques, els municipis

LaRella | 4

Un parc solar del Lluçanès, instal·lat ja fa molts anys.// F: ICGC

han detectat diversos errors cartogràfics i afectacions territorials que dificulten o impedeixen la implantació d’aquestes instal·lacions en les zones proposades. Totes aquestes incongruències, sumades al clar desequilibri territorial de la proposta —que atribueix al Lluçanès el 2,54% de l’objectiu català de generació fotovoltaica en sòl no artificialitzat, tot i que la comarca només representa el 0,71% del territori català—, han generat un creixent malestar social a la comarca. Aquest malestar ha portat els seus habitants a reivindicar-se durant els darrers mesos i a participar en diverses reunions per debatre i expressar la seva preocupació davant el pla.

Es preveu una aprovació inicial al gener i un nou període per presentar recursos

ONZE MUNICIPIS DEMANEN UNA REDUCCIÓ Per una banda, onze municipis —Alpens, Olost, Oristà, Perafita, Prats, Sant Agustí, Sant Bartomeu, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Martí i Merlès— han optat per presentar al·legacions principalment de caràcter tècnic i territorial. Reclamen limitar la superfície afectada, corregir els errors cartogràfics, aplicar reduccions addicionals per preservar el patrimoni i prioritzar la instal·lació dels projectes en sòls artificialitzats per reduir l’afectació sobre els espais no artificialitzats.

Si s’acceptessin les rectificacions i millores proposades pels onze municipis, el terreny previst per a instal·lacions fotovoltaiques es reduiria prop d’un 60%, fet que posa de manifest que es poden assolir els mateixos objectius de generació d’energia amb una ocupació del sòl menor, però més selectiva i compatible amb els valors agraris, ambientals i paisatgístics del Lluçanès.

LLUÇÀ I SOBREMUNT D’altra banda, Lluçà i Sobremunt han optat per sol·licitar la nul·litat del PLATER i l’arxivament de la seva

tramitació actual. També reclamen una revisió profunda de la zonificació i una reducció de les afectacions previstes als seus termes municipals, mostrant així el seu desacord amb la manera com s’està desenvolupant el pla. Aquests dos ajuntaments consideren que presenta deficiències substancials de procediment, motivació, transparència i participació pública.

LA MANCOMUNITAT I L’ALEO COORDINEN EL TREBALL La Mancomunitat del Lluçanès, juntament amb els tècnics de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO), ha coordinat el treball territorial i també ha assumit el cost econòmic de la redacció de les al·legacions, així com la contractació d’una consultoria. Paral· lelament, la Mancomunitat també ha presentat al·legacions pròpies de caràcter comarcal, i Merlès n’ha presentat pel seu compte.

En conjunt, els municipis reclamen una planificació energètica proporcionada i transparent, elaborada amb una participació efectiva dels ajuntaments i que tingui en compte les característiques i els valors del territori.//

NOTÍCIES

LA COLUMNA

Núm. 624

5 pradencs a l’Atrapa’m si pots Un grup d’amics de Prats participen en cinc capítols del concurs televisiu de TV3 i aconsegueixen 4.500 € en premis

Laura PRAT CANO

Fer el tifa!

Amb l’eclosió de les xarxes socials i les plataformes, i davant la quantitat ingent de llibres i pel·lícules que se’ns ofereixen, els prescriptors s’han fet imprescindibles.

El problema és que cada vegada costa més saber què és una recomanació genuïna i què és una moda convenientment promocionada. Ei, que hi ha influencers d’skincare fent diners recomanant llibres! No és gros, això?

Davant d’aquesta voràgine de fenòmens que no sabem ben bé si són bons o si simplement hi ha molts diners invertits a fernos-ho creure, sempre queda una alternativa: apagar el mòbil, anar a la biblioteca i buscar algun clàssic ben gastat, un d’aquells llibres que groguegen, que molta gent ha demanat en préstec abans que nosaltres.

Jo, aquest estiu, he agafat El quadern gris, de Josep Pla. Es tracta d’un dietari publicat als anys seixanta, però que recrea la vida del mateix Pla quan tenia vint-i-un anys, és a dir, l’any 1918.

Prescindiré de dir que està deliciosament ben escrit, que descriu la realitat catalana del moment amb calma i serenor, i també amb una mirada àcida i una certa tendència al cinisme. Només voldria apuntar aquí una petita descoberta lèxica que em va fer molta gràcia. Ser un tifa! Resulta que un tifa no és només una cagarada; segons el DIEC, és una persona que no sosté cap opinió, que no fa cap acte amb fermesa de caràcter ni valentia. Però llavors hi ha una altra expressió, que és fer el tifa. Fer el tifa vol dir una mica el contrari: exhibir una presumpció ridícula, fer-se l’interessant. En termes més lluçanencs, fer el merda.

Sempre em distreu molt la quantitat d’usos que li donem a la merda, els catalans.

Em sorprèn, també, la versatilitat d’aquest nom i de l’expressió. N’hi ha tants, de tifes, oi? I de gent que fa el tifa, pla! La mateixa paraula, la mateixa unitat de merda, conté els dos extrems de significat, sobradament estesos en aquest món de déu.

I ara que tinc una nova expressió en el meu lèxic, aprofito per fer un clam. Podrien aquells tifes que realment tenen coses a fer i coses a dir, ara que pinten bastos, agafar una mica el bou per les banyes i alçar la veu?

Podrien, si us plau, aquells opinadors de pa sucat amb oli, deixar de fer el tifa i callar una micona pel bé de tots? Hi ha alguna expressió provinent del déu de l’escatologia que descrigui la merda que de veritat ens fa falta? Perquè de bona merda ens en cal, i molta! Però com que jo no vull ser una tifa ni fer-me-la, amb por de cagar-la i ficar-me en un merder, donaré per acabades aquestes lletres que em penso que faré més bé.//

LaRella | 6

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

Cinc joves pradencs van passar pel plató de l’Atrapa’m si pots d’estiu, el popular concurs de coneixements de TV3. La Maria Sallent, en Marc Casas, l’Edu Botinas, la Marta Naranjo i en Gerard Roma han participat en cinc capítols diferents del programa, posant a prova els seus coneixements davant les càmeres i alhora acostant la cultura del Lluçanès a la televisió catalana.

La iniciativa va sorgir de la Maria, que va animar el seu grup d’amics a presentar-s’hi. El que va començar com una proposta entre la colla va acabar amb cinc joves vinculats al municipi participant en el programa i aconseguint un resultat més que positiu: entre tots van acumular 4.500 euros en premis; la Maria i en Marc van obtenir 2.000 euros cadascun, mentre que en Roma en va aconseguir 500.

Més enllà de les preguntes i les diferents proves del concurs, el

Els concursants pradencs amb el Llucià Ferrer, el presentador del programa.//

programa també va permetre als Els joves també van aprofitar cinc joves explicar una mica com la seva participació i presència al programa per doés el seu dia a dia a Prats. Van comnar a conèixer el Els joves van partir algunes de Lluçanès i algunes aprofitar la seva les activitats i cosde les tradicions més arrelades a tums que formen participació per part de la seva donar a conèixer Prats, com el Convida, especialment trapàs. Durant el Prats, la comarca i programa en van durant els caps de setmana. Petites les seves tradicions explicar alguns detalls i fins i tot escenes que van servir per apropar els espectadors els concursants van ballar-ne una a la realitat del poble de Prats. petita part.//

CULTURA

Lluçanesos a la Universitat Catalana d’Estiu LLUÇANÈS Per_ Blanca Deola Arrabal

La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) ha reunit més de 1.000 persones a Prada de Conflent del 17 al 23 d’agost. Durant aquests dies s’hi han celebrat diferents jornades, actes, commemoracions, tallers i seminaris, entre altres activitats.

Aquest any, dos lluçanencs hi han tingut un paper: d’una banda, una pintura del pradenc Ramon Montanyà i Salvans és la base que il· lustra el cartell d’aquesta edició, i de l’altra, l’olostenc Gil Gorchs hi ha participat com a ponent per presentar el projecte innovador d’agricultura i energia solar Symbiosyst.

La UCE va néixer l’estiu del 1969, durant el franquisme, amb la voluntat d’esdevenir un espai de llibertat i un punt de trobada on fugir de la repressió franquista que vivia el país. El projecte també va sorgir arran de l’interès de

El cartell d’enguany és l’obra del pradenc Ramon Montanyà i Salvans.// F: UCE

la Catalunya Nord per promoure i fer avançar la llengua catalana.

Actualment, la UCE és una fundació de caràcter cultural i docent.

Així doncs, aquesta 58a edició ha tingut com a imatge representativa l’obra de Ramon Montanyà i Salvans. Nascut a Prats de Llu-

çanès, Montanyà va ser advocat i el primer alcalde democràtic de Vic després del franquisme. A banda de la seva activitat professional com a advocat, va desenvolupar una gran passió per la pintura, especialment pel gènere paisatgístic. El fet que una de les seves obres representi l’edició d’enguany és especialment significatiu, ja que Montanyà va participar activament a la UCE com a assessor jurídic els primers anys.

Montanyà va morir el 2006.

Per la seva banda, l’olostenc Gil Gorchs ha estat un dels ponents de les xerrades Experiències d’agrovoltaisme en diferents conreus, en representació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la seva planta agrivoltaica.

Gorchs hi ha compartit la seva experiència en el cultiu d’horta en el marc de la iniciativa que es desenvolupa als camps experimentals de la planta de la UPC. Fins ara, s’hi han realitzat quatre cicles de cultiu, amb enciam, bròquil, espinacs i tomàquet.//

NOTÍCIES

3 de setembre de 2026

La vall de la riera de Merlès comença a tenir els ponts rehabilitats Els ponts de la Cortada i de la Fàbrica ja són transitables, i s’ha pogut actuar al pont medieval de Sant Martí · Lluçà arreglarà Montclús i les Heures

Aquest agost s’ha treballat en la reconstrucció del pont romànic de Sant Martí.// F: AJ SMM

SANTA MARIA DE MERLÈS Per_ Pol Asensi Turigas

La vall de la riera de Merlès segueix recuperant-se dels aiguats del passat 4 de juny, que van malmetre greument la llera i els ponts i passos per travessar-la.

La majoria dels ponts del terme de Santa Maria de Merlès ja estan arreglats. Per una banda, el pont de la Cortada i el de la Fàbrica ja tornen a ser transitables. Aquests

eren els ponts que l’Ajuntament va considerar prioritaris i que era una qüestió d’emergència arreglar-los.

Per altra banda, el pont medieval de Sant Martí, que no s’havia considerat tan imprescindible en un principi, també s’hi ha pogut fer una rehabilitació aquest estiu.

Davant el perill de noves riuades que el malmetessin encara més, i amb el símbol que representa pel municipi, l’Ajuntament va poder demanar al servei de Patrimoni de la Diputació una primera actuació.

Així doncs, una empresa de l’ens provincial es va desplaçar immediatament fins a Merlès per recuperar les pedres del Pont i fer una primera actuació. Ara, després d’aquesta actuació, quedarà a l’horitzó la restauració completa del pont, una obra ja prevista abans de la riuada.

Mentrestant, el municipi de Lluçà també treballa per reconstruir els ponts de Montclús i de les Heures.

Aquest estiu han treballat amb els pressupostos i preveuen començar les obres aquest setembre.

Tot plegat, els ajuntaments compten amb l’ajuda del finançament de la Diputació de Barcelona, que s’ha compromès a ajudar a les institucions municipals, ja que els costos d’aquestes actuacions ni estaven previstos ni són assumibles.

Alhora, l’ACA ha recuperat les tasques de neteja de la llera i aquesta setmana han tornat a fer actuacions a la part baixa del curs fluvial. Queden encara, però, moltes tones de fusta i sediments al llarg dels quilòmetres de la Riera.//

ANIVERSARI

La residència Nostra Senyora de Lourdes celebra 50 anys

La residència.// F: BDA

La Residència Nostra Senyora de Lourdes de Prats de Lluçanès, fundada l’any 1976, celebra enguany 50 anys d’història. Amb motiu d’aquesta festa, el pròxim dissabte 12 de setembre, a les cinc de la tarda, tindrà lloc una eucaristia presidida pel bisbe de Vic, Romà Casanova.

La trobada, per commemorar el mig segle de trajectòria d’aquesta institució, està oberta a tothom i vol ser un espai per compartir aquesta celebració amb els veïns i veïnes del municipi.

D’altra banda, a la Residència s’hi pot visitar una exposició fotogràfica, també oberta a tothom, que recull diferents moments i records d’aquests cinquanta anys, així com imatges de les persones que n’han format part i que han contribuït a construir-ne la història.// XBV

LaRella | 7

NOTÍCIES

CULTURA

La nova edició de l’Intrús visitarà Alpens, Olost, Prats i Sobremunt

L’any passat a Alpens, Olost, Prats i Sobremunt.// F: @INTRUSLLUCANES

El cicle de jazz l’Intrús tornarà a portar la música a diversos espais patrimonials de la comarca. Aquest any visitarà Alpens, Olost, Prats de Lluçanès i Sobremunt.

Organitzat des de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL) juntament amb el Consorci del Lluçanès, el cicle presenta una programació amb cinc actuacions entre setembre i octubre. A més dels concerts, l’Intrús també comptarà amb un espai de tast i degustació de productes locals, així com amb la visita guiada a l’espai patrimonial abans de cada actuació.

El primer concert serà l’11 de setembre, amb XC7, que presentarà A Musical Portrait of Joan Miró a la plaça de l’Església d’Alpens. El 27 de setembre, a Sant Adjutori, a Olost, serà el torn de Marta Duran Quartet, amb Shine.

Continuarà l’11 d’octubre amb Kohero i la seva proposta Rizomes, guanyadora de la Beca de Creació Artística de l’EMAL, al Mas Anfruns d’Alpens. El 18 d’octubre, Karol Green & Sol Kwaya seran els protagonistes a Cal Tic de Sobremunt, amb Rejoice!. Finalment, l’Intrús acabarà el 25 d’octubre a Ca l’Andreuet de Prats, amb Carola Ortiz i l’obra Cantareras.//BDA

CULTURA

L’actor Pep Plaza actuarà a la Festa de l’Esport

Núm. 624

Arcàdia continua creixent: un espai per moure’ns, cuidar-nos i compartir PRATS DE LLUÇANÈS Contingut Patrocinat

Fa gairebé un any que Arcàdia va obrir les portes a Prats de Lluçanès amb la voluntat de crear un espai obert a tothom, on trobar-se, cuidar-se, explorar noves pràctiques i compartir experiències al voltant del benestar, el moviment i la creativitat.

Entenem que hi ha diferents portes d’entrada al benestar, per això aquest setembre iniciem un nou curs amb una proposta d’activitats regulars diversa perquè cadascú pugui trobar aquella que més li ressoni en cada moment.

PROPOSTES QUE CONTINUEN CREIXENT AMB ARCÀDIA El ioga continua tenint un paper central a Arcàdia, amb diferents propostes. La Laia Font ofereix classes de Hatha, Vinyasa i Ashtanga ioga, mentre que el Vicenç Costa continua amb el Ioga Integral. Diferents maneres d’apropar-se al ioga, a través de mètodes, tècniques i intensitats diverses, però amb un objectiu compartit: afavorir el benestar físic, mental i emocional.

També continua el Moviment Expressiu i Treball Corporal, amb la Noemi Isla, que ja ha format part de la programació d’Arcàdia durant aquest curs. Les sessions són un espai per reconnectar amb el cos i les emocions a través del moviment, la música, la veu i la respiració. Un espai sense judicis ni exigències, per escoltar-nos, alliberar tensions i explorar diferents maneres d’expressar-nos.

NOVES PORTES QUE OBRIM AQUEST CURS Aquest setembre també arriben noves propostes per ampliar les maneres de cuidar-nos i descobrir altres pràctiques.

El Txi Kung, amb l’Anna Alsina, és

A l’edició passada de la Festa també va haver-hi inflables.// F:ARXIU

La Festa de l’Esport es consolida com un dels actes més destacats de l’agenda d’estiu de Sant Martí d’Albars. Enguany, tindrà lloc el dissabte 5 de setembre a la Zona Esportiva i comptarà amb una àmplia programació d’activitats pensades per a tots els públics, a més de servei de food truck per a l’hora de sopar.

Entre les propostes, destaca l’espectacle Autoficció del reconegut actor i imitador Pep Plaza.

La festa començarà a les 4 de la tarda amb la nova Xtreme Race, a més d’altres inflables, brau mecànic o karts. Paral·lelament, també es faran diversos tallers de maquillatge, xapes i imants. Continuarà a les 6 amb el berenar i cap al vespre hi haurà classe de zumba.

La festa acabarà amb l’espectacle de Pep Plaza, que posarà el punt final.//BDA LaRella | 8

Durant una sessió d'Arcàdia.// F: ANNA BLANQUÉ

una disciplina vinculada a la medicina tradicional xinesa que combina moviments lents, respiració i concentració. Una pràctica que treballa la mobilitat, la consciència corporal, la força i la flexibilitat, i que convida també a cultivar la calma i l’equilibri.

El Ioga en cadira, amb l’Elisabeth del Río, és una proposta de benestar adaptada, pensada per cuidar el cos de manera amable, conscient i al seu

Aquest setembre també arriben noves propostes per ampliar les maneres de cuidarnos i descobrir altres pràctiques ritme. A través d’estiraments, tonificació, respiració i relaxació, les sessions permeten mobilitzar tot el cos sense necessitat de fer postures a terra.

També s’incorpora Parar, sentir i respirar, amb el Vicenç Costa: un espai per explorar diferents tècniques de respiració, meditació i relaxació i descobrir altres maneres de fer una pausa conscient en el nostre dia a dia.

I aquest curs obrim també una porta a la creativitat per als més joves amb Cus · Crea · Customitza, una nova activitat amb l’Alba Selva

on podran aprendre a cosir, crear i customitzar roba, experimentant amb diferents materials i donant forma a les seves pròpies idees.

I MÉS ENLLÀ DE LES ACTIVITATS REGULARS...

Però Arcàdia no és només un lloc on fer una activitat cada setmana.

Al llarg del curs continuarem proposant activitats i tallers puntuals: ioga en família, clubs de lectura trimestrals, tallers artístics i creatius, propostes relacionades amb el benestar i altres activitats que us anirem descobrint al llarg de l’any.

La idea és que Arcàdia sigui un espai viu i obert, amb diferents portes d’entrada per cuidar-nos, aprendre, crear i, sobretot, trobar-nos.

UN ANY D’ARCÀDIA I l’inici del nou curs ens porta un motiu especial per celebrar: Arcàdia farà un any! Per celebrar-ho, prepararem una jornada d’aniversari oberta a tothom, amb diferents activitats que permetran conèixer l’espai, descobrir algunes de les propostes que hi tindran lloc durant el curs i compartir una estona plegats.

Potser aquest curs trobes a Arcàdia una nova manera de cuidar-te, de moure’t, de connectar amb la creativitat o, simplement, de compartir. Només cal obrir una porta.//

NOTÍCIES

3 de setembre de 2026

La xinxa de la colza present a alguns pobles del Lluçanès A Sant Bartomeu del Grau hi va haver una plaga de xinxes a mitjans d’agost

Les xinxes de la colza en una casa de Sant Bartomeu del Grau.//

LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

La proliferació del cultiu de colza a diferents punts de la Catalunya Central fa que tot sovint hi hagi episodis de plagues de les xinxes de la colza.

Part dels veïns del carrer Vell de Sant Bartomeu van patir una plaga de xinxes a mitjans del mes d’agost,

que tot i que va durar pocs dies, va causar molèsties als veïns que veien com els seus balcons i patis s’omplien d’aquestes cuques.

El regidor de Sant Bartomeu, Roger Vilamala, explica que la situació va arribar de cop “el dia 12 el telèfon treia fum, se’ns van ajuntar l’incendi (trobareu la notícia a la pàgina 20 d’aquest número) i la plaga.”

Des del consistori, tal com ex-

OCUPACIÓ

Cuidem Lluçanès ofereix un nou servei d’inserció laboral

plica Vilamala, van parlar amb el pagès que mana el camp més pròxim a les cases que “va prendre les mesures adequades”, com estripar el camp. La pluja que va caure els dies següents “va ajudar a acabar de fer net”, afegeix Vilamala.

A Perafita, també hi va haver una proliferació d’aquests insectes.

L’orientadora creant un pla individualitzat.// F: CUIDEM LLUÇANÈS

LA XINXA DE LA COLZA Les altes temperatures dels darrers estius afavoreixen la presència de la xinxa de la colza (Nysius ericae).

Aquesta és una espècie de comportament gregari, per això, poden aparèixer poblacions elevades de manera sobtada.

Des del Departament d’Agricultura informen que aquestes xinxes són inofensives per a les persones, els animals i la gran majoria de plantes. Quan les xinxes arriben a les cases o zones habitades recomanen retirar-les amb mesures mecàniques, com escombrar, aspirar o aplicar aigua i sabó, i evitar l’ús d’insecticides.//

La Cooperativa Cuidem Lluçanès ha estat la guanyadora del concurs d’enguany per a desenvolupar el Programa de Mesures Actives d’Inserció (MAIS) al Lluçanès i al Moianès durant un període de deu mesos. El MAIS és una iniciativa de la Generalitat, que té com a objectiu millorar l’ocupabilitat i facilitar la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat mitjançant un acompanyament individualitzat.

El programa compta amb una convocatòria anual i, enguany, Cuidem Lluçanès ha estat una de les entitats beneficiàries. Per a desenvolupar-lo, l’entitat disposa d’una orientadora laboral i una prospectora laboral, que treballen diàriament per facilitar la inserció laboral de les persones participants a través d’itineraris adaptats i de plans d’actuació individualitzats.

La incorporació d’aquest servei a Cuidem Lluçanès és molt positiva per a l’entitat, ja que a més de consolidar-la, li ha permès ampliar el radi d’actuació, diversificar els serveis que ofereix i reforçar l’equip.//BDA

LaRella | 9

L’ÀLBUM

Núm. 624

El Lluçanès esdevé el centre de Perifèria · Prats de Lluçanès / Perafita

LaRella | 10

Prats gaudeix del Fes-te l’agost amb varis concerts ·

El festival Perifèria Cultural va portar les seves propostes fins al Lluçanès.

El Soler de n’Hug, de Prats, va acollir la primera cita, que va obrir el cantautor valencià Miquel Gil i que van tancar els germans Alba i Santi Careta. La segona cita va ser a Perafita el 21 i 22 d’agost. El temps va obligar a traslladar les propostes de Can Riera al Pavelló.//CFU

Prats de Lluçanès

El Casino ple tot l’estiu·

Èxit a la festa major de Merlès tot i la pluja·

Alpens

Santa Maria de Merlès

El concert de Daniel Pubill va tancar els concerts que al llarg de l’estiu s’han organitzat al Casino d’Alpens. El net del Peret va fer un repàs al llegat d’un dels grans noms de la rumba catalana.

Un any més, la terrassa també ha estat un dels punts neuràlgics del Ni Flauers, el festival de folk AnderGraun que acull Alpens.// CFU// F: @FESTIVAL_NIFLAUERS

Malgrat la pluja, els veïns de Merlès van poder gaudir de tots els actes programats.

El clàssic festival pradenc ja fa vint-i-dos estius que omple cada divendres d’agost els Jardins de Cal Bach.

Aquest any, el penúltim concert el van organitzar conjuntament amb Sona Lluçanès, que enguany arribava a la desena edició. El públic va poder gaudir de la fusió siriocatalana d’Athordell.// JBA // F: AJPRATS

La novetat del sopar a la fresca el dia 14, a càrrec del Restaurant Sant Maurici, va ser un gran encert, i el van poder pair a ritme de la Berguedana de Folk.

La festa major es va tancar amb la missa i els balls al ritme de Jordi Bruch.// JBA // F: AJ MERLÈS

L’ÀLBUM

3 de setembre de 2026

Tres setmanes de disbauxa olostenca· Olost

Sant Boi fa el ple per Festa Major · Sant Boi de Lluçanès

Tres caps de setmana ben complets van omplir la Festa Major d’Olost d’actes per a tots els gustos. Tot i que la pluja va amenaçar algun vespre i van caldre petites modificacions per adaptar-s’hi, es van poder fer tots els actes. En tots ells hi va haver una notable participació d’un gran caràcter festiu.// PAT //F: ARNAU SALA

Els carrers i les places van omplir-se cadascun dels dies. Un any més, la pujada al campanar, que enguany arribava a la XIV edició va superar les expectatives de participants i de públic. Per no parlar del sopar de final de festa major, en què 460 comensals van fer petita la plaça Nova. Per tancar la vetllada, els que van voler, van jugar al joc de sempre.// CFU // F: AJ SBLL

Una festa dels 90 ·

Gran participació a la caminada nocturna ·

Sant Bartomeu del Grau Si el programa de festa major ja va causar furor, l’espectacle previ a l’elecció de la pubilla i l’hereu va ser la Sensació de Viure un agost més als anys 90. Un passat on també van arribar els records que va retratar el pregó del Gil Sayol.

El temps, com cada any, va obligar a estar pendents del cel per decidir si es feia a dins o fora. Malgrat tot, va ser clement.//CFU // F: EMILI VILAMALA

Sant Agustí de Lluçanès Malgrat que era el primer any que es feia pagar, la caminada nocturna va tornar a ser tot un èxit de participants.

La botifarrada de festa major va tornar a reunir el veïnat, que va acabar la vetllada al ritme de Llum de lluna.

Les misses a Sant Genís del Pi i a Sant Agustí i els seus vermuts de després han tancat els actes d’enguany.// CFU// F: AJSTAGUSTÍ

LaRella | 11

FESTA MAJOR

LaRella | 12

Núm. 624

FESTA MAJOR

3 de setembre de 2026

PRÈVIA

PRÈVIA

Cinc dies de festa grossa Fel Faixedas actuarà a la a la Torre d’Oristà Festa Major de Sta. Creu

Clàssic sopar popular de Festa Major.//

Les havaneres de l’any passat.//

La Torre d’Oristà viurà, entre el divendres 4 i el dissabte 12 de setembre, la seva Festa Major. El gruix principal d’actes es trobarà durant els primers cinc dies, començant aquest divendres amb el pregó, el ball, el sopar popular i el gran bingo.

L’endemà, dissabte, s’oferiran activitats infantils de matí i tarda. Al vespre es viurà el Correfoc i el castell de focs, de la mà dels diables de Calldetenes. A la nit serà el torn dels concerts. Aquest any començarà el del torrenc Ferran Orriols i tot seguit hi haurà el concert de final de gira de Derbi Junior, amb un altre torrenc a l’escenari: Roger Orriols.

Entre el diumenge i el dimarts continuaran les activitats amb les tradicionals rifes de pernils, misses, concert i ball i les havaneres, a càrrec del grup Norai.

Per acabar, el dissabte 12 hi haurà un acte al jaciment romà de Puig Ciutat. Començarà amb una caminada des de la Torre; hi haurà esmorzar, explicacions sobre l’assalt al campament i tallers i activitats per a públic familiar.// ELR

Dins de les festes majors que se celebren el darrer mes d’estiu, tindrà lloc també la de Santa Creu de Jutglars, de l’11 al 13 de setembre.

La nit del divendres, dia 11, les havaneres, enguany a càrrec del conjunt d’Ultramar, donaran el tret de sortida a la programació. L’endemà, el dia 12, es podrà gaudir d’altres actes, com jocs i espectacles infantils, dinar popular i un concert i ball de vespre a càrrec dels ja coneguts a la comarca, Cafè Trio.

Un dels plats forts de la festa d’enguany serà la caminada popular del diumenge 13. En aquesta ocasió es planteja una ruta que connecta diverses fonts de l’entorn de Santa Creu: la del Molí, la del Sofre, les Carboneres i la de les Planes. El punt de sortida serà davant del local social a les 9 del matí.

I per acabar, un dels plats forts de la programació: l’actuació de Fel Faixedas amb el seu espectacle Faixedas i Punt. Serà a les 6 de la tarda al Local Social, seguit d’un bingo que acomiadarà la festa fins a la pròxima edició.// ELR

LaRella | 13

FESTA MAJOR

Núm. 624

PRÈVIA

Dos dies de festa major a Ginebret

La Festa Major de Pinós de l’any passat.//

Paral·lelament a altres celebracions, el cap de setmana del 12 i 13 de setembre, el poble de Pinós, del municipi de Santa Maria de Merlès, es vestirà també de festa major.

L’acte inicial, el dia 12, serà la gran revetlla que amenitzarà Margarita Torner, amb servei de bar amb carn i botifarra a la brasa per qui ho vulgui.

L’endemà a dos quarts d’una del migdia tindrà lloc la missa a l’església de la Mare de Déu de Ginebret, acte que es va poder recuperar l’any passat després de la rehabilitació de l’edifici. Per acabar, a les 6 de la tarda es podrà gaudir de l’Animat Ball a càrrec de Joan Altarriba Music i del servei de bar, igual que a la jornada anterior.// ELR

LaRella | 14

FESTA MAJOR

3 de setembre de 2026

Sant Feliu Sasserra es prepara per a deu dies de festa que comencen aquest divendres

El ball amb el grup de versions de l’any passat.// F: ARXIU

SANT FELIU SASSERRA Per_ Carolina Font Usart

Setembre sol ser sinònim de rutina, de despertadors i de tornar a llevar-se d’hora. Per sort, al Lluçanès, Sant Feliu posa l’excepció a aquesta norma.

Aquest any, els santfeliuencs

van forts i la comissió de festes ha preparat una Festa Major de deu dies. Entre les activitats que en destaquen hi ha el “...” de formatges amb Cal Cantaré. Un tast o un sopar on els formatges de Cal Cantaré estaran acompanyats per productes fets a Sant Feliu o de la vora; l’únic producte que arribarà de lluny serà de l’Escala.

Una de les nits més esperades

pels amants de les activitats nocturnes serà la de dijous 10, que arrencarà amb el correflors a les 10 del vespre al Parc dels Castanyers i acabarà a l’Ateneu, a partir de les 12 de la nit, amb el concert de Sicuta.

Un dels plats forts d’enguany és l’actuació d’en Peyu amb el seu espectacle La niña bonita, que organitza la comissió juntament amb A ContraCORrent. Els beneficis es destinaran a l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron per contribuir a l’avenç de les investigacions en cardiopaties congènites. Les entrades ja fa dies que estan exhaurides, però hi ha una fila zero per a tothom qui vulgui col·laborar.

Evidentment, no hi faltaran els clàssics com el Treure Ball, el Sasserrenc Foll, el partit de futbol o el concert i ball amb l’Orquestra Venus. Però perquè no us perdeu res podeu consultar el programa o bé l’agenda de LaRella.//

LaRella | 15

LA SOBRETAULA

Núm. 624

ALBA COLL PEDRAGOSA "L’alimentació no és només allò que mengem, sinó com ho cuinem" Saludable, sostenible, però bona Conversar amb l’Alba és interessant, no només perquè sap molt bé de què parla, sinó també perquè té molt clar allò que vol transmetre, i ho fa amb entusiasme i predisposició.

De fet, això ja ho vaig pensar en el primer contacte que vam tenir, i és que fa uns mesos va acceptar de bon grat quan li vam proposar de col·laborar amb el Lluçanès a Taula 2025.

En aquella ocasió, va incorporar un menú que s’adequava al context literari de l’obra, però sobretot que traspuava elements inherents al seu discurs: senzillesa, proximitat, tradició, temporalitat, cultura o comunitat. Tot plegat des d’una mirada analítica i sòlida que argumenta de forma irrefutable la relació entre alimentació i salut.

A més de treballar a la Fundació Alícia, Coll té consulta privada al Lluçanès.// F: MCF

Miquel Casadevall Franquesa Sant Feliu Sasserra LaRella | 16

Tant si llegiu aquesta entrevista com si teniu ocasió de sentir-la parlar en altres mitjans, entendreu perfectament que la problemàtica de la salut comunitària té molt a veure amb una inconsciència gastronòmica col·lectiva.

Que si només pensem a menjar hummus, sushi o guacamole, però ens oblidem de les amanides, l’escudella o les postres de músic, estem cometent el mateix error que quan ens inflem de proteïna artificial o de suplements alimentaris sense parar a gaudir de cuinar, de menjar i de pair.

En aquesta època de represes i de retorn a la rutina, les seves paraules són més atractives que mai. Si decidiu reconduir la vostra alimentació, presteu atenció a la cuina de les àvies. Intenteu menjar bé i de manera saludable, però sobretot, no oblideu que una dieta, a més de ser saludable i sostenible, ha de ser bona.//

D’on et ve l’interès per la nutrició?

L’he portat a dins des de petita.

Crec que el fet de viure a pagès, aquest contacte amb la terra, amb els aliments que consumim en tot moment, aquest conèixer que cada temporada, a l’estiu, els tomàquets seran boníssims, em van connectar de seguida amb aquest món. A més, a casa meva, també he tingut grans cuineres: la mare, l’àvia...

Quan estudiava secundària ja vaig saber que jo volia tirar cap aquí. No sabia ben bé com, però ja veia que era un tema que m’interessava i llavors em vaig decantar ja per estudiar-ho. I de fet, a quart de carrera, ja vaig començar a treballar a la Fundació Alícia, i encara hi treballo.

Què és la Fundació Alícia i què hi fas? És un centre d’innovació culinària. Ara ja fa més de quatre anys que hi treballo i s’ha convertit en la meva feina principal.

Allà som un equip multidisciplinari que treballem conjuntament: nutricionistes, tecnòlegs de l’alimentació (és a dir, professionals que estudiem l’alimentació amb una mirada científica), i cuiners.

I el que fem és buscar solucions que vinculin la part científica amb la part culinària amb l’objectiu de millorar el dia a dia de les persones. Ajudar-les a menjar millor, a gestionar els seus hàbits saludables, i també a abordar patologies com la diabetis, una hipertensió, un càncer... En definitiva, és un projecte que integra molt bé els meus ideals: que l’alimentació no només és què mengem, sinó també com ho cuinem.

Treballeu amb casos reals?

Sí, treballem en projectes que ens poden arribar de diferents àmbits. Per exemple, un petit productor, que té un exce-

LA SOBRETAULA

3 de setembre de 2026

Nascuda a Gaià, l’Alba Coll ha estat sempre molt vinculada al Lluçanès. Primer, anant a escola a Sant Feliu Sasserra. Després, continuant la seva formació a Prats de Lluçanès, i actualment, residint i treballant a la comarca.

Va estudiar el Grau de Nutrició humana i dietètica a la Universitat de Barcelona, i seguidament es va incorporar a l’equip de la Fundació Alícia. Allà és responsable de projectes d’investigació i innovació en cuina aplicats a la salut i coordina projectes diversos sobre diabetis, obesitat, càncer, salut digestiva i microbiota, entre d’altres. És docent del grau en Nutrició i dietètica a la Universitat Carlemany, i es dedica també a la promoció d’hàbits alimentaris saludables a través de consulta clínica i de la divulgació a les seves xarxes socials i, de tant en tant, als mitjans de comunicació. dent de fruita, i hem de buscar com reaprofitar aquesta fruita i donar-li una funcionalitat en termes saludables. També treballem de la mà de l’Hospital Clínic, el de Sant Joan de Déu, o d’altres. Busquem solucions a problemes de salut molt específics: per exemple, ara n’hem fet una per abordar una malaltia minoritària que es diu Síndrome de Quilomicronèmia Familiar. És una malaltia que té molt poca gent però que genera un impacte molt gran en l’alimentació, perquè no permet ingerir pràcticament gens de greixos, i això vol dir que no es pot cuinar amb oli, ni amb molts altres productes habituals.

D’on surten aquests projectes?

Hi ha una part de projectes que són finançats pel mateix patronat, és a dir, la Fundació Catalunya La Pedrera.

La resta venen de peticions externes que la medicina convencional no acaba de solucionar, i nosaltres mirem de posar-hi la nostra part d’aplicació culinària. Aquesta part pràctica diria que és la que manca actualment, perquè els metges et donen el full de què has de fer, però la gent no el pot seguir perquè no sap com aplicar-ho en el seu dia a dia.

Quin és exactament el teu paper en aquest equip multidisciplinari? És buscar quina evidència científica hi ha en cada cas que tractem. Què diu la ciència sobre què haurien i què no haurien de menjar les persones amb diabetis, per exemple? Un cop feta aquesta anàlisi científica, llavors em coordino amb el cuiner i desenvolupem junts aquesta estratègia culinària.

En altres casos, també fem tallers dirigits a persones o col· lectius concrets, i aquí faig el paper de divulgar informació

específica des d’aquest punt de vista més científic. També ens coordinem amb els cuiners, que són qui expliquen la part més pràctica de com incorporar o tractar certs aliments al receptari.

sucres i engreixa, quan en realitat és un aliment protector que ajuda a prevenir les malalties cardiovasculars. No pot ser que la gent tingui por de menjar fruita. Un altre mite és el de la reducció indiscriminada d’hidrats de carboni. Hi ha qui creu que no s’ha de menjar pasta ni arròs, perquè aquests també són dolents per al nostre metabolisme, o el que diu que menjar enciam infla.

Si deixem de cuinar, prenem menys consciència És clar, i això influeix molt en el de quins dia a dia de les persones.

I tant! I a més, no només ens aliments deixem influir per informacions mengem falses o parcials, sinó que tenI amb quins casos et trobes a la i de com consulta? dim a no fixar-nos en què comHi ha de tot. Des d’un pacient prem. Dit d’altra manera, trobo estan amb càncer o algun altre prohem desconnectat dels oríprocessats que gens de l’alimentació. Hem de blema de salut que ha de reA part d’aquesta feina, també tens una consulta privada, oi?

Sí, la compagino amb una consulta privada a Prats de Lluçanès. M’agrada complementar-les perquè la consulta em permet un contacte directe amb els pacients que a la Fundació Alícia no sempre puc experimentar.

gular la seva dieta, fins a algú que simplement vol aprendre a menjar millor. Sobretot em baso molt en desmitificar; hi ha una desinformació increïble pel que fa a l’alimentació, les xarxes socials són un dels principals problemes en aquest sentit.

Per exemple?

Em trobo cada dia amb molts casos. Per exemple, el mite que diu que la fruita no s’ha de menjar per sopar perquè porta

mirar una mica més què menjaven els nostres avis, què s’ha menjat sempre, com és aquest producte fresc de temporada, com s’ha cultivat, collit i cuinat durant molts anys. Intentar-nos allunyar de la idea que si l’etiquetatge diu high protein o rico en fibra ja vol dir que és saludable.

Podem dir que són canvis culturals?

Segurament, aquests canvis tan

profunds en l’alimentació tenen a veure amb dinàmiques socials que estan modificant la nostra cultura culinària i gastronòmica. Per exemple, amb l’excusa de la falta de temps que tendim a notar en el nostre dia a dia, els precuinats han agafat molta importància en les nostres dietes.

De la mateixa manera, els snacks a mitja tarda.

Això desplaça el consum d’altres aliments, i sobretot implica que deixem de cuinar i, per tant, prenguem menys consciència de quins aliments mengem i de com estan processats.

Realment, el ritme de vida és molt diferent. Abans les dones havien de passar el dia a la cuina. És veritat, i quan la dona es va incorporar al món laboral, hi va haver un canvi molt important: es diluïa (relativament) aquesta figura que gestionava l’alimentació, que cuinava, que comprava, etc. Llavors, ens vam acostumar a tenir-ho tot fet. Que la indústria cuini per nosaltres. I hem anat oblidant les habilitats culinàries, i algunes estratègies ancestrals, claus per conservar, optimitzar o aprofitar els aliments. La situació ha evolucionat molt. Hi ha hagut aquesta transició alimentària que fa que tot sigui cada cop més occidental i menys mediterrani.

També tens una faceta comunicadora molt activa, oi?

Abans era molt vergonyosa, però vaig començar a penjar algunes receptes a Instagram que van començar a agradar a la gent, i em vaig anar animant a fer-ho. M’han demanat de col· laborar en alguns suplements de premsa o programes de televisió, jo n’estic contenta perquè m’agrada molt divulgar aquest missatge i ajudar la gent a entendre com menjar millor.//

Coll, a més de participar en projectes d’investigació, es dedica a la divulgació d’estratègies culinàries.// F: FA

LaRella | 17

ESPORTS

FLAIXOS 8è Torneig del Lluçanès Memorial Carles Costa El torneig de futbol organitzat pel F.C. Pradenc es durà a terme els dies 5 i 6 de setembre. Està adreçat a les categories benjamí i aleví, és a dir, jugadors de 8 a 11 anys.

Núm. 624

PESCA

Els pescadors del Lluçanès al concurs de pesca d’Oliana

HÍPICA

Puntí aconsegueix el bronze als Campionats Europeus de Raids

Sant Boi juga contra el Lluçanès per Festa Major El dia 15 jugadors de Sant Boi es van enfrontar contra una “selecció” de jugadors de diferents pobles del Lluçanès. Van acabar amb empat a 3.

El Pradenc i el St. Feliu inicien la pretemporada El pradenc ha disputat ja dos partits, contra Torelló i Calonge, amb dues derrotes molt competides. El Sant Feliu n’ha fet tres, contra el Navàs, el Santpedor i el Palillo. Els tres partits han acabat finalment en derrotes, però l’equip ha mostrat un bon ritme de competició.

El F.C. Olost comença la temporada al camp del Sant Feliu Sasserra Les obres per instal·lar herba artificial al camp d’Olost segueixen. De moment, l’equip ha començat a fer entrenaments al camp del Sant Feliu.

Olost i Sant Feliu temptegen el futbol base

Els pescadors a Oliana.// F: PESCADORS DEL LLUÇANÈS

Maria Puntí damunt del seu cavall, JM Juno.//

El concurs obert de pesca a Oliana és una de les cites imperdibles dels pescadors del Lluçanès i enguany es va celebrar el 29 i 30 d’agost. Hi van participar 20 pescadors del Lluçanès, entre ells quatre nens que hi participaven per primera vegada.

Al concurs hi havia dues categories, la de més pes total i la del peix més gros. El guanyador de la categoria del peix més gros va ser Jordi Font, que va aconseguir un exemplar de 5,460 kg. A la categoria de pes total, el primer classificat va ser Josep M. Soler amb 44,28 kg.

Aquest concurs puntuava per la classificació d’aquesta temporada de pesca. La temporada s’allargarà unes setmanes més, ja que encara queden tres concursos que s’han de disputar al pantà de Santa Creu de Jutglars.// CFU

L’olostenca Maria Puntí, juntament amb quatre osonencs i una noia de Vilassar de Mar ha assolit la tercera posició en els campionats europeus organitzats a França de raids hípics.

L’equip, que és la selecció estatal, entrenat per Ignasi Casas, va realitzar un gran paper a Jullianges (França), quedant en tercera posició per darrere de Portugal i França. Maria Puntí, amb el cavall JM Juno, va aconseguir la millor posició del seu equip, quedant en cinquena posició.

Després d’aquest gran assoliment, i amb altres bons resultats a l’esquena, com la victòria al campionat d’Olost, de 120 quilòmetres, o el segon lloc aconseguit a Sant Feliu, de 40 quilòmetres, Maria Puntí continua ampliant el seu palmarès i, alhora, sumant noves experiències com a geneta.// JBA

TAEKWONDO

Mia Villegas bronze en taekwondo

El Sant Feliu de manera extraordinària, durant aquests dies de festa major fan entrenaments i partits. L’Olost incorpora l’escoleta aquesta temporada, per a infants de 3 a 5 anys. L’Olost també ha intentat crear un equip de juvenils, però al final no ha set possible.

Mia Villegas després de guanyar el bronze.//

Tres equips de veterans al Lluçanès Un equip masculí i un de femení al Pradenc, i un de masculí a Olost. Els tres equips repeteixen de l’any passat.

La Torre es prepara per l’europeu d’enduro El Motoclub la Torre organitza el cap de setmana del 19 i 20 de setembre la prova internacional.

LaRella | 18

La pradenca Mia Villegas, de 13 anys, del Club Taekwondo Vic, ha aconseguit el bronze al Campionat de Catalunya de Promoció Infantil de Taekwondo, després d’haver-se iniciat en aquest esport fa menys d’un any. El gran resultat aconseguit en aquesta competició, disputada el passat 13 de juliol al pavelló de la Mar Bella de Barcelona, és fruit de mesos d’esforç, disciplina, constància i molt treball.

En total van participar cinc esportistes del club, amb un resultat final d’una medalla d’or i dues de bronze.// BDA

3 de setembre de 2026

Membrado aconsegueix la primera plaça a Finlàndia El pilot olostenc va guanyar la prova del campionat júnior internacional en l’any del debut en aquesta categoria Pérez, Membrado va signar un disputat ral·li, frec a frec amb Lassila, que a més jugava a casa.

La victòria es va decidir per només 2 segons d’avantatge per al català.

Amb aquesta victòria, Membrado pot aspirar a guanyar el campionat júnior internacional, just l’any del seu debut. A més, amb els resultats aconseguits, també té opcions de consolidar i embutxacar-se la segona posició del WRC3 que ocupa, ja que les Gil Membrado en un tram del ral·li de Finlàndia.// F: MOTORSPORT proves on ha competit també són puntuables per a aquesta classiàcia, (la primera a Canàries, tot i ficació.

OLOST que només puntuava pel WRC3) Els pròxims 11, 12 i 13 de setemPer_ Pol Asensi Turigas i la tercera a Portugal, l’olostenc bre, doncs, l’olostenc es jugarà el va aconseguir títol mundial JúDesprés de guanyar el campioguanyar la proEl cap de setmana nior a Xile. Seran nat d’Espanya de Ral·lis de Terra va de Finlàndia, 311,70 quilòmetres el passat 2025, que el va catapulel primer cap de que ve es disputarà cronometrats, tar a competir World Rally Chamsetmana d’agost. la prova final a Xile distribuïts en 16 trams diferents. pionship, el jove pilot olostenc Apadrinat per continua superant les expectaCarlos Sainz, al Una prova, a més, volant d’un Ford Fiesta Rally 3, tives. Després d’aconseguir la que val per dos a la classificaquarta posició a Suècia i a Croi acompanyat pel copilot Adrián ció.//

ESPORTS

FORMACIONS

Nova formació d’entrenadors per a un esport lliure de violències

El novembre passat van fer una formació als directius// F: CONSORCI

El Consorci del Lluçanès i l’Ajuntament de Prats impulsen una nova formació adreçada a entrenadors i entrenadores, monitors i monitores dels clubs i entitats esportives de la comarca. L’objectiu és promoure i continuar treballant per un esport segur, inclusiu i lliure de violències al territori. La formació, titulada Targeta vermella a la violència, tindrà lloc el dimarts 22 de setembre a l’Espai de Prats. La primera sessió es farà a les 4 de la tarda i es repetirà a 2/4 de 6.

Després de la bona rebuda de la formació adreçada a les juntes directives de la temporada passada, i amb la voluntat de continuar amb la campanya El respecte és la millor jugada, neix aquesta nova proposta formativa.

Els participants rebran eines per entendre les dinàmiques i el marc de les violències masclistes en l’àmbit esportiu, així com per prevenir, detectar i actuar davant de possibles situacions de violència.

Les inscripcions estan obertes fins al 7 de setembre a través de la web del Consorci del Lluçanès.// BDA

LaRella | 19

OPINIÓ

Núm. 624

FOTOGRAFIA

CARTA

La NASA escull un vídeo d’Emili Vilamala

Al meu poble la solució és TV3

Una de les fotografies de Vilamala de l’eclipsi // F:EMILI VILAMALA

La NASA va publicar a través de la seva pàgina de Facebook, Sky, una selecció de 34 imatges de l’eclipsi solar del 12 d’agost fetes des de diferents punts d’Europa. D’entre aquestes només hi havia un vídeo, el del fotògraf santbartomeuenc Emili Vilamala.

En el vídeo fet des de Cantonigròs no s’hi veu l’eclipsi total, sinó que es veu el moviment que va fent la part del sol que va quedar visible des d’Osona, i com aquesta es va movent dibuixant gairebé una circumferència.

Per Vilamala, i per totes les persones que es dediquen a fotografiar el cel, és tot un orgull sortir en aquesta pàgina, ja que és un aparador mundial per als amants de la fotografia de fenòmens astronòmics.

Aquesta pàgina serveix de filtre per al programa de la NASA Astronomy Picture of the Day, perquè la imatge més votada acaba sent escollida com la imatge del dia.// CFU

CULTURA

PERE TURIGAS ROSET OLOST (COMARCA DEL LLUÇANÈS) No vull que el meu “poble petit” depengui de les condicions imposades i manipulades per les polítiques de les grans ciutats. Un poble és poble i la ciutat és ciutat. El meu poble ho pateix des de fa una colla d’anys. Moltes ordenances no són viables, però moltes altres depenen només de la voluntat, les ganes o les idees dels nostres polítics municipals (si és que en tenim).

Tenim unes entrades o vorals al poble deplorables.

La darrera novetat, la instal·lació de les plaques solars. Potser a l’Ajuntament va a la “inversa” del plantejament davant el PLATER que es proposa des de la Comarca del Lluçanès. Com que ens vau dividir amb una consulta innecessària i ara no sabeu quin camí seguir… Cal defensar les reunions de la comarca; ni pensar a abandonar-les: és allà on es fa força.

L’entrada des del Càmping Lluçanès és un perill: sense voreres i amb un pont estret de tota la vida, sense cap mena de protecció a la carretera. Les altres entrades, el mateix: sense cap condició de protecció als vorals per passejar-hi. Tenim parcs amb gespa i reg, però clar, el problema és l’aigua: no plou, però tampoc us en cuideu. També una granota feta per un veí que la teniu abandonada, en un raconet.

Es va traslladar a un indret amagat, per no fer el manteniment necessari de les millores. Tot plegat dona una imatge trista.

Els carrers estan fets com els de les ciutats, amb direccions úniques o tancades als vehicles. No és gaire viable que només serveixi exclusivament per

SOLIDARITAT

Olost rep una aquarel·la 172 donacions de sang del dibuixant Toni Batllori aquest estiu al Lluçanès

passejar o per algunes bicicletes amb nens al darrere. De fet, pel comerç que hi tenim no caldria: gairebé tot tancat i sense cap iniciativa. El cap de setmana tampoc no cal: pocs serveis i moltes hores i dies que no pots ni fer un cafè.

Això sí, les jardineres, sense contingut o sense cuidar-les, quina pena. Ara ja no tenim floristeria, però penso que això no pot ser una excusa. Potser millor treure-les, no faria cap mal…

Les entitats estan descuidades i deixades de la mà.

Són les que mantenen que el poble sigui viu i actiu.

El futbol, anys abandonat (que torni: no s’havia de perdre mai!). El teatre es pot fer durant tot l’any, no només per la Fira. La Fira cal que sigui fira. Es feien hores de natació, la caminada nocturna, entre algunes més… La comissió de Festes va bé per a la joventut. Tot plegat és falta de responsabilitat del govern municipal.

Després de l’experiència de les aigües que vam patir fa pocs anys —podrides i sense poder-ne fer ús—, tornem a estar al mateix punt. I no se us acut ni més ni menys que la solució seria fer una crònica a les xarxes o a la premsa. És molt vergonyós que la solució sigui TV3 —que la gent s’assabenti que no us cuideu de res—, o potser vau creure que la consulta del Lluçanès, entre altres coses, era el mitjà per resoldre-ho?

El poble és de la seva gent. Cal col·laborar-hi amb alegria i, sobretot, amb responsabilitat, pel futur dels nostres fills, per la gent que hi vivim i per qui ens visita. La gran sort és que tenim empreses: cal cuidar-les amb tot el respecte. Un poble descuidat no té futur.//

INCENDIS

Incendi de vegetació a Sant Bartomeu del Grau

L’acapte de sang a Olost, aquest any.// F: COMISSIÓ

L’aquarel·la que ha entregat la família.// F: AJ OLOST

La família del dibuixant i ninotaire Toni Batllori va fer entrega d’una de les seves aquarel·les a l’Ajuntament d’Olost, coincidint amb la festa major del poble.

En el dibuix, realitzat entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, s’hi pot veure una caricatura de l’ofici de telefonista creada durant l’emissió del programa de TV3 Tres pics i repicó. L’Ajuntament, que s’ha mostrat profundament agraït, convida a passar per les oficines municipals a tothom qui la vulgui veure.

Aquesta acció recorda l’estret vincle que el dibuixant tenia amb el Lluçanès i el poble d’Olost en concret, on estiuejava. Al poble, es pot veure l’escultura de la granota, esculpida per ell, i també va participar en el procés de creació de la Fera dels Cremats. Batllori també va col·laborar amb LaRella en diferents ocasions.// ELR LaRella | 20

Un any més, el Banc de Sang i Teixits ha fet parada al Lluçanès durant el mes d’agost per dur a terme diferents sèries d’acaptes. Enguany, però, la participació ha estat més baixa que en els anys anteriors, amb 190 persones que es van adreçar als centres de donació i 172 donacions en total.

A Alpens hi ha hagut 15 donants de sang. Olost i Prats han registrat 46 donants de sang cadascun, tot i que Olost ha destacat en les donacions de plasma, amb 10 en total, mentre que a Prats n’hi ha hagut 7. A Sant Boi de Lluçanès, per la seva banda, hi ha hagut 45 donants de sang i 3 de plasma. En conjunt, aquestes donacions han permès beneficiar 516 persones que han rebut algun component sanguini.

Des del Banc de Sang i Teixits agraeixen a tots els donants el seu gest solidari i animen els lluçanencs a continuar donant sang per contribuir a assolir les 1.000 bosses que necessiten cada dia per poder cobrir les necessitats dels hospitals.// BDA

L’helicòpter dels Bombers durant les tasques d’extinció.// F: BOMBERS

Un incendi de vegetació forestal i agrícola va cremar la zona del Pujolot, al sud de Sant Bartomeu del Grau, entremig de la C-25 i l’antiga carretera de Vic a Olost, el passat dimecres 12 d’agost.

Els bombers van rebre l’avís poc després de dos quarts de set del vespre. En les tasques d’extinció hi van participar, inicialment, 11 dotacions terrestres que es van ampliar fins a les 13 que hi van acabar treballant, així com un helicòpter, a més de l’ADF Lluçanès que es va desplaçar ràpidament cap al Pujolot.

El flanc esquerre va quedar ancorat en un camp i, amb el suport dels tractors, es va poder contenir també el flanc dret. Una hora més tard, van poder estabilitzar l’incendi.// CFU

ELS PASSATEMPS

3 de setembre de 2026

LA PETITA RELLA

PASTÍS DE LA DIADA INGREDIENTS

LLUÇANOKU

»

4 ous

»

120 g de sucre i 120 g de farina de blat

»

Un polsim de sal

» Melmelada de préssec o albercoc i melmelada de maduixa »

Un rajolí de conyac

»

Ametlla crocant en gra

PREPARACIÓ 1. Separeu els rovells de les clares i poseu-les en un bol.

2. Afegiu un polsim de sal a les clares i bateu-les fins a punt de neu.

3. En un altre bol barregeu els rovells amb el sucre fins que quedin esponjosos.

4. Incorporeu les clares batudes, barrejant-les suaument per no perdre l’aire.

5. Afegiu-hi la farina tamisada a poc a poc.

6. Poseu tota la massa en un motlle prèviament untat amb mantega. Enforneu-lo a 180 ºC durant 25 minuts.

7. Amb el pa de pessic ja fred, talleu-lo per la meitat horitzontalment.

L’OBJECTIU Ha desaparegut un objecte al Lluçanès!

A partir de les pistes, hauràs de descobrir on es trobava cada persona. Quan les hagis col·locat totes, quedarà una única casella lliure: aquesta és la ubicació de l’objecte perdut. La persona que es trobi en aquell mateix espai és qui l’ha trobat!

PASSOS PER RESOLDRE’L 1. Llegeix les pistes: Cada pista et dona informació sobre la posició d’una persona. Utilitza-la per marcar les caselles on pot o no pot estar.

2. Quines caselles es poden ocupar?

Les persones només poden estar sobre una cadira, un llit o una catifa. No poden ocupar caselles amb qualsevol dels altres objectes.

Nota: “Al costat de” vol dir que es troba a dalt, a baix, a la dreta o a l’esquerra, dins de la mateixa zona. Mai en dia-

gonal ni fora de la zona on es troba l’objecte.

PARTICIPA AL CONCURS

3. Col·loca les persones: Quan una pista permeti situar una persona en una casella, col·loca-la. Tingues en compte que dues persones no poden estar mai en la mateixa fila ni en la mateixa columna.

9. Farciu l’interior amb una capa de melmelada de maduixa.

10. Tapeu la melmelada amb l’altra meitat i torneu a emborratxar la meitat superior amb l’almívar.

4. Descarta les caselles: Cada vegada que col·loquis una persona, descarta aquesta fila i aquesta columna per a la resta de persones. Continua aplicant les pistes i eliminant opcions.

5. Troba la casella que falta: Quan hagis col·locat totes les persones, quedarà una única casella lliure. Aquesta és la casella on es trobava l’objecte perdut.

6. Qui l’ha trobat? Mira quina persona es troba en el mateix espai que l’objecte desaparegut. Aquesta persona és qui l’ha trobat!

8. Suqueu la base del pastís amb l’almívar (barreja d’aigua, sucre i un rajolí de conyac).

11. Vestiu tota la part exterior amb melmelada de préssec o albercoc.

Resol el Lluçanoku, escaneja el QR i introdueix la resposta final al formulari. El concurs es farà durant tot el curs, i acabarà amb una gran final, on hi haurà premis! Pots participar amb un pseudònim. Segueix la classificació a l’nstagram de LaRella

12. Enganxeu l’ametlla crocant pels costats del pastís.

13. Dibuixeu quatre línies amb la melmelada de maduixa per recrear les quatre barres de la senyera. Aquesta és la versió més ràpida de fer, però es pot variar canviant el farcit interior per nata, crema o trufa. així com vestir-lo amb crema i recrear les barres amb melmelada de maduixa. Es pot adaptar al gust del consumidor!

El Pastís de la Diada no forma part del nostre receptari tradicional, però són unes postres exclusives creades per a la Diada Nacional de Catalunya que s´han consolidat en els últims anys a les taules catalanes.

RECEPTA POPULAR

LaRella | 21

OPINIÓ

Núm. 624

BENVINGUTS

UNA COMARCA MÉS PROPERA

Nom i Cognom: Gisselle Osorto Arribada de: Hondures – La Bisbal de l’Empordà Lluçanès Professió: Dependenta al Forn Franquesa de Perafita Edat: 38 Com vas arribar fins aquí?

Vaig venir del meu país amb una amiga de la meva mare de vacances, sense la idea de quedar-m’hi. Vam passar uns dies a la Bisbal de l’Empordà i després vam venir cap al Lluçanès i un cop aquí em va sortir feina. Jo pensava que tot i així, quan passessin els tres mesos, m’enviarien de nou al meu país, però em van arreglar els papers molt fàcilment i vaig aprofitar l’oportunitat de quedar-me.

Què és el que més et va estranyar quan vas arribar?

El fred. Vaig arribar al novembre...

En segon lloc, la llengua i per últim el menjar.

Què enyores?

Els pares, la família... i una mica els costums.

Un consell per a un nouvingut Que aprengui a adaptar-se de seguida i no es tanqui a relacionar-se només amb la gent del seu país d’origen. Que aprengui el català, observi els costums i es relacioni amb la gent d’aquí. Jo ho vaig fer, mantenint també la relació amb gent del meu país, i m’ha aportat molt creixement personal.

Com descriuries en una frase viure a Perafita?

Aquí hi ha la meva vida, m’hi sento com a casa. Tot i haver viscut de petita en una ciutat, no la trobo gens a faltar.

M’agrada la forma de viure, m’agrada el que faig i ho faig contenta. Crec que això és el tot. Soc una persona creient i realment em sento beneïda i agraïda de viure aquí.

Si puguessis tornar al primer dia que vas arribar, què et diries a tu mateixa?

Que puc amb tot, que tinc molta empenta i que tot anirà molt bé.// ELR

LaRella | 22

JOAN COMPTA ALCALDE DE PERAFITA La Mancomunitat del Lluçanès viu una etapa decisiva. Després de l’aprovació dels estatuts i de la incorporació de la gerència, els primers serveis compartits ja prenen forma. Aquest passat mes de juliol s’ha posat en marxa el servei d’assistència tècnica, amb un arquitecte i un enginyer al servei dels ajuntaments. Per als municipis petits és un pas important: ens permet disposar de professionals que difícilment podríem assumir individualment i reforçar la seguretat tècnica i jurídica de la nostra actuació.

Aquest és el sentit de treballar conjuntament. La Mancomunitat no és només una estructura de transició cap al futur Consell

Comarcal; és l’espai on els vuit sigui necessari. La prioritat no municipis compartim necessi- ha de ser assumir serveis de tats, prioritats i solucions. Hem pressa, sinó prestar-los bé. La hagut de superar dificultats, ciutadania ha de notar els canperò avui hi ha una bona entesa vis perquè millori l’atenció que i sobretot una ferma voluntat rep. d’avançar plegats.

Perafita hi vol contribuir senTenim molts reptes al davant. se particularismes ni protagoL’atenció social ha de ser una nismes, pensant en el conjunt. prioritat en una comarca amb Tots els municipis hi hem de una població envellida i muni- tenir veu i ens hem de beneficipis dispersos. També ho ha ciar d’uns serveis més pròxims. de ser la mobilitat, tant dins Som una comarca petita, i del Lluçanès això comporcom per con- La Mancomunitat no és ta reptes, però nectar-nos també una només una estructura gran oporamb l’exterior.

Projectes com de transició sinó també tunitat. No es tracta de l’escola d’oficis l’espai on els vuit reproduir un poden crear municipis compartim oportunitats model pensat necessitats i respondre per a territoa necessitats ris molt més reals del territori. grans, sinó de construir una coLa constitució del Consell marca adaptada a la nostra reaComarcal no significarà que litat: més àgil, flexible i propetot canviï d’un dia per l’altre. La ra. Si som capaços de fer-ho, el transició haurà de ser ordenada, nou Consell Comarcal serà una respectant els convenis vigents eina útil per als ajuntaments i, i mantenint la col·laboració amb sobretot, per a les persones que Osona o altres comarques quan viuen al Lluçanès.//

Aprendre hàbits saludables des de petits Promoure una alimentació saludable i uns bons hàbits de vida des de la infància és l’objectiu del programa Infància i Dieta Mediterrània (INFADIMED), liderat per professionals d’infermeria d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i adreçat als alumnes d’educació infantil i primària.

A diferència d’altres programes d’educació en estils de vida saludables, INFADIMED ha fet servir un canal transmissor innovador en aquest tipus d’intervenció: ha creat una sèrie de dibuixos animats amb aquesta finalitat. El personatge central, el Capità Vitamines, és l’encarregat d’explicar als infants els beneficis d’un estil de vida saludable.

Més enllà de l’alimentació, aquest programa treballa aspectes essencials per a la salut com l’activitat física, el descans, la higiene bucal, les relacions socials i el gaudi del temps lliure. Tot plegat, dins del marc de la dieta mediterrània entesa com una manera de viure saludable i equilibrada.

Aquest últim curs escolar 25-26 s’ha dut a terme a l’Escola Lluçanès, l’Escola FEDAC (tots els cursos), l’Escola Montjoia i Terra Nostra (als cursos d’infantil). La nutricionista Txell Bonet i

EL RACÓ DE LA SALUT

la infermera de pediatria Anna Cantero han anat a les escoles. Es fan tres sessions per cada curs escolar.

Cada grup realitza tres sessions al llarg del curs: en cadascuna es visualitza un capítol de la sèrie, d’uns vuit minuts de durada, i posteriorment es du a terme una activitat participativa adaptada a l’edat dels infants. Aquestes dinàmiques permeten que els alumnes aprenguin de manera activa conceptes relacionats amb l’alimentació saludable, l’activitat física i els hàbits d’higiene.

INFADIMED té una base científica rigorosa avalada per un equip multidisciplinari d’alta qualificació, que inclou infermeres pediàtriques, metges/esses, nutricionistes i odontòlegs/òlogues.

Aquest grup d’experts s’encarrega d’actualitzar els missatges de salut per assegurar la qualitat del contingut.

Invertir en la salut dels infants és invertir en el futur de la nostra comunitat. Per això, esperem que els nens i nenes del Lluçanès puguin continuar gaudint d’aquest programa durant molts anys més, incorporant hàbits saludables que els acompanyin al llarg de tota la vida.// ANNA CANTERO INFERMERA PEDIÀTRICA EAP LLUÇANÈS

ELS PASSATEMPS

3 de setembre de 2026

LA VINYETA de Caruca Ballesteros Us ofereix la solució del SUDOKU de l’última edició

Immosab, la immobiliària del Lluçanès, amb més de 20 anys d’experiència en el sector.

C/ Orient, 1 - Local 2 Prats de Lluçanès 619 38 62 81 info@immosabprats.com

Donem solucions!

LA PREGUNTA

Participes en la Festa Major del teu poble?

EL RACÓ DE LA FEINA Vols treballar amb nosaltres?

Envia’ns el teu currículum a cv@rotorprint.com

De 20:30 a 9h

dv OLOST

AUSA

5

ds POU

POU

6

dg PORTAL DE QUERALT PORTAL DE QUERALT

7

dl

ST. BARTOMEU

ARUMÍ

8

dt

OLOST

URGELL

9

dc PRATS

EURAS

10

dj

11

dv X BARNOLAS

BARNOLAS

» CUIDADOR/A de gent gran en residència Caps de setmana - Sant Boi de Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R624/02)

12

ds TERRICABRAS

TERRICABRAS

14

dl

PRATS

PORTAL DE QUERALT

» FISIOTERAPEUTA a residència de gent gran - Sant Boi de Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R624/03)

15

dt

OLOST

YLLA-CATALÀ

16

dc PRATS

CONSTANSÓ

OFEREIXO FEINA » INTEGRADOR/A SOCIAL horari tardes i caps de setmana alterns - Sant Boi de Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R624/01)

Respon a la següent pregunta el diumenge 13 de setembre

De 9 a 20:30h

4

Olost www.rotorprint.com

Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 30 d’agost de 2026 amb una mostra de 98 vots

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

» ADMINISTRATIU/VA jornada completa i amb règim de funcionari/ària de carrera a la Mancomunitat del Lluçanès - mancomunitatllucanes. cat/oferta-publica-docupacio (R624/04) » INFERMER/A per al Centre de Serveis d’àmbit rural - Olost T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R623/05)

ST. BARTOMEU

13 dg FARGAS

ALIBERCH

FARGAS

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guàrdies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 23

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

SALUT TRACTAMENTS

PERRUQUERIES

DENTISTES

FARMÀCIES

AGENDA

3 de setembre de 2026

SETEMBRE ST FELIU_ EXPOSICIÓ Aromes i sabors del bosc, al setembre a la Biblioteca.

OLOST_ EXPOSICIÓ de dibuixos de la Festa Major, el setembre, en horari lectiu, a l’entrada de l’escola Terra Nostra.

DIVENDRES 4 DE SETEMBRE ST BARTOMEU_ SOPAR I CONCERT AMB EL GRUP RADIO STARS, amb vins del Celler Llopart, a 3/4 de 9 del vespre al jardí de Mas Monells.

LA TORRE_ FESTA MAJOR. PREGÓ, exhibició de ball a càrrec de les Queen’s de la Torre, SOPAR I BINGO, a partir de les 8 del vespre a la Sala Polivalent.

PERAFITA_ EXPLORANT LA VISIÓ INTUÏTIVA, a 2/4 de 8 del vespre a la Sala Polivalent del Centre de Cultura.

de Mèxic i l’acompanyament dels Estelladors, a les 7 de la tarda al Cafè Teatre Orient. VIII TORNEIG DEL LLUÇANÈS, memorial Carles Costa. Aleví masculí.

De 9 del matí a les 6 de la tarda al Camp de Futbol.

LA TORRE_ FESTA MAJOR. MISSA a les 11 del matí a la parròquia. RIFES DE PERNILS, a les 12 del migdia a la plaça de la Rectoria. CONCERT I BALL amb De Gala, a les 6 de la tarda a la Polivalent.

PERAFITA_ 37A CAMINADA ALS MUNTS, sortida a 2/4 de 8 del matí de la plaça Sant Antoni.

ST FELIU_ FESTA MAJOR. SORTIDA DE MOTOS, a 2/4 de 9 del matí a la plaça de l’Església. SCAPE ROOM, a les 4 de la tarda a la plaça Major. BALL EN LÍNIA, a les 7 de la tarda a la zona esportiva.

DILLUNS 7 DE SETEMBRE

ST FELIU_ FESTA MAJOR. LA CLÀSSICA de festa major, a les 6 de la tarda al Parc dels Castanyers. CINEMA A LA FRESCA, amb la pel·lícula Estrany Riu, a les 9 del vespre al Parc dels Castanyers.

ST FELIU_ FESTA MAJOR. PRESENTACIÓ DE LLIBRES INFANTILS Flufo, el camaleó glamurós i El Gripau amb ales, amb Núria Cela i Subi, a les 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.

PRATS_ CONCERT Boleros per sempre, amb Eiker Valdez, a les 8 del vespre a la Fogaina.

DIMARTS 8 DE SETEMBRE

DISSABTE 5 DE SETEMBRE ST FELIU_ FESTA MAJOR. CONCURS DE BITLLES, a les 5 de la tarda al Parc dels Castanyers i SOPAR amb productes locals i formatges de Cal Cantaré a les 7 de la tarda al pati Vilaclara LA TORRE_ FESTA MAJOR. ANIMACIÓ INFANTIL I FESTA DE L’ESCUMA amb Jaume Barri, a les 11 del matí a la plaça de l’Església. TOBOGAN AQUÀTIC DE 75 METRES i inflables per als més petits, a les 4 de la tarda a la baixada de l’Era de la Riba. CORREFOC I CASTELL DE FOCS, a les 9 del vespre a la plaça de l’Església.

NIT DE CONCERTS amb Ferran Orriols, Derbi Junior i Tiger Menja Zebra, a les 11 de la nit a la Sala Polivalent. VISITA A PUIG CIUTAT, a les 10 del matí.

PRATS_ VIII TORNEIG DEL LLUÇANÈS, memorial Carles Costa. Benjamí masculí. De 2/4 de 10 del matí a les 6 de la tarda al Camp de Futbol.

ST MARTÍ_ FESTA DE L’ESPORT. Inflable amb l’Xtrame race, brau mecànic, karts, taller de maquillatge, xapes i imants, a partir de les 4 de la tarda a la zona esportiva. BERENAR, a les 6 de la tarda. CLASSE DE ZUMBA, a 2/4 de 8 del vespre a la zona esportiva. ESPECTACLE Autoficció, de Pep Plaza, a 2/4 de 10 del vespre a la zona esportiva.

Servei de food trucks, a l’hora de sopar.

DIUMENGE 6 DE SETEMBRE PRATS_ JORNADES INTERNACIONALS FOLKLÒRIQUES DE CATALUNYA. Actuació JIF amb el grup internacional

BRACIÓ DE LA DIADA AL LLUÇANÈS. OFRENA FLORAL al monòlit de Jaume Puig de Perafita. LECTURA DEL MANIFEST I ACTUACIÓ MUSICAL a càrrec de Ferran Orriols. ACTUACIÓ DELS CASTELLERS del Lluçanès. A partir de 2/4 d’11 del matí a la plaça Sant Antoni.

ST FELIU_ FESTA MAJOR. PUJADA DE LA SENYERA al Serrat Llobater, a les 8 del matí des del Parc dels Castanyers.

ACTE DE LA DIADA, lectura del manifest i cantada de la Coral, a 2/4 d’1 del migdia a la plaça de l’Església. CURSA POPULAR Sasserrenc Foll, a les 5 de la tarda al Camp C. Bassa. CONCERT amb Júlia Boncompte, a les 7 de la tarda al Pati Vilaclara. SESSIÓ DE DJ amb Espies de Veritat, a les 12 de la nit a l’Ateneu.

ST BOI_ LLEGIDA DEL MANIFEST, a les 12 del migdia a davant de l’Ajuntament.

BALLADA DE SARDANES, a les 12 del migdia a la plaça Nova.

STA CREU_ FESTA MAJOR. CONCERT D’HAVANERES amb Ultramar, a les 10 de la nit al local social.

ALPENS_ CICLE INTRÚS, amb A musical Portrait of Joan Miró, a 2/4 de 12 del migdia a la plaça de l’Església.

LA TORRE_ FESTA MAJOR. MISSA, a les 11 del matí a la parròquia. RIFES DE PERNILS I VERMUT POPULAR a càrrec de l’Ajuntament, a les 12 del migdia a la plaça de la Rectoria. HAVANERES I ROM CREMAT amb el grup Norai, a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça de la Rectoria.

ST MARTÍ_ ACTE DE L’ONZE DE SETEMBRE. Esmorzar i inauguració de l’escut del poble, a 2/4 de 10 del matí a la Blava.

ST FELIU_ FESTA MAJOR. TALLER D’AQUAREL·LA floral, amb Marta Gombau, a les 6 de la tarda a la Biblioteca.

PRATS_ OFRENA FLORAL al monument de Rafael de Casanova, lectura del manifest, cant dels Segadors i cant de la Senyera, a càrrec de la Coral Sant Jordi i amb la participació dels Estelladors, a ¾ d’1 del migdia davant el monument.

MERLÈS_ VINE A APRENDRE A BALLAR SARDANES, amb Mònica Carrera a 2/4 de 7 de la tarda al local social.

STA EULÀLIA_ ARROSSADA POPULAR, al migdia al Local Social.

DISSABTE 12 DE SETEMBRE

DIMECRES 9 DE SETEMBRE ST FELIU_ FESTA MAJOR. CLASSE D’SPINNING amb AMM Cycling, a les 7 i a les 8 del vespre a l’Ateneu. PARTIT DE PRETEMPORADA CE Sant Feliu - Avinyó, a les 8 del vespre al camp de futbol.

ALPENS_ FESTA DE LA GENT GRAN. Dinar de germanor i espectacle de màgia amb Xaxi Espectacles, a partir de les 2 del migdia al Casino d’Alpens.

MERLÈS_ VINE A APRENDRE A BALLAR SARDANES, amb Mònica Carrera a 2/4 de 7 de la tarda al local social.

DIJOUS 10 DE SETEMBRE ST FELIU_ FESTA MAJOR. CORREFLORS, amb Buidant la Bota, a les 10 de la nit al Parc dels Castanyers. CONCERT amb Sicuta i música amb DJ PDF, a partir de les 12 de la nit a l’Ateneu.

DIVENDRES 11 DE SETEMBRE PERAFITA_ ACTE UNITARI DE CELE-

LA TORRE_ FESTA MAJOR. CAMINADA al campament romà de Puig Ciutat, a les 10 del matí sortida des de la plaça de l’Església. XERRADA El funcionament de l’exèrcit i com es va produir l’assalt a Puig Ciutat, a càrrec d’Edu Ble, a les 10 del matí. TALLERS I ACTIVITATS PER A PÚBLIC FAMILIAR: fem un casc romà, marxem com un soldat, jocs de taula romans… a 2/4 de 12 del migdia.

PORTES OBERTES: descobreix el campament romà i com treballa l’equip de recreació històrica Grup Evocati, de 4 a 6 de la tarda a Puig Ciutat.

STA CREU_ FESTA MAJOR. JOCS INFANTILS amb Xtrem Race, a 2/4 d’11 del matí davant el Local Social. ESPECTACLE INFANTIL amb Jaume Barri i Xerignada, a les 5 de la tarda al Local Social.

CONCERT I BALL amb Cafè Trio, a 2/4 de 10 de la nit al Local Social.

ST FELIU_ FESTA MAJOR. TORNEIG DE PETANCA, a les 9 del matí a la Zona Esportiva. Partits de Futbol 7, a 2/4 de 10 del matí a la Zona Esportiva. REPIC

DE CAMPANES, a les 12 del migdia a l’Església Parroquial. TORNEIG DE TENNIS TAULA, a les 4 de la tarda a la Sala Superior de l’Ateneu. INFLABLES, a les 5 de la tarda a la plaça Major. ESPECTACLE La niña bonita, a càrrec d’en Peyu, a 2/4 de 7 de la tarda a l’Ateneu. SOPAR POPULAR I QUINA MUSICAL, a 2/4 de 9 del vespre a la plaça de l’Església. CONCERT amb Akoblats a les 12 de la nit a la plaça de l’Església. SESSIÓ DJ amb Pontti, a les 3 de la nit a l’Ateneu.

PRATS_ 2 HORES DE RESISTÈNCIA EN BTT. Curses de nens, de 3 a 5 de la tarda. 2 hores de resistència, de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 del vespre. Exhibició de trial i sopar, a partir de les 8 del vespre.

CELEBRACIÓ DELS 50 ANYS DE LA RESIDÈNCIA Nostra Senyora de Lourdes.

Eucaristia presidida pel Bisbe Romà Casanova, a les 5 de la tarda. Exposició fotogràfica a la recepció.

DIUMENGE 13 DE SETEMBRE ST FELIU_ FESTA MAJOR. MISSA a les 12 del migdia a l’església. TREURE BALL I SARDANES, amb la Cobla de Terrassa, sortint de missa a la plaça Major. VERMUT ELECTRÒNIC Santfelrou, després de les sardanes a la Plaça de Baix. PRESENTACIÓ de l’equip i partit de futbol de Festa Major, a 2/4 de 6 de la tarda al camp. CONCERT amb l’orquestra Venus, a les 7 de la tarda a l’Ateneu. BALL amb l’orquestra Venus, a les 10 del vespre a l’Ateneu. NIT DE BRETOLADES. STA CREU_ FESTA MAJOR. CAMINADA POPULAR, sortida a les 9 del matí davant el Local Social. MISSA amb el Cor d’Olost, a les 11 del matí a l’Església.

ESPECTACLE Faixedas i punt a les 6 de la tarda al Local Social.

DILLUNS 14 DE SETEMBRE ST FELIU_ FESTA MAJOR. SORTIDA EN BICICLETA, a les 11 del matí al Parc dels Castanyers. MISSA, a les 12 del migdia a l’església. DINAR I CONCURS DE PAELLES, a les 2 del migdia al Parc dels Castanyers. CONCURS DE BOTIFARRA, a les 4 de la tarda a l’Ateneu.

DIMARTS 15 DE SETEMBRE LLUÇANÈS_ CAMINS DE VIDA. CAMÍ DE BAIXADA de la transhumància. Les Llosses - Santa Eulàlia de Puig-oriol.

DIMECRES 16 DE SETEMBRE STA EULÀLIA_ TRANSHUMÀNCIA I ASTRONOMIA. Benvinguda i rebuda del ramat, al matí. MUNYIDA I PASTURATGE amb els alumnes de l’escola, al matí. PLANETARI Els astres i nosaltres, de 5 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre al local social. OBSERVEM EL CEL DE NIT, a càrrec d’Inés Dibarboure, de les 9 del vespre a les 11 de la nit al Local Social.

LLUÇANÈS_ CAMINS DE VIDA. CAMÍ DE BAIXADA de la transhumància. Santa Eulàlia - Santa Creu de Jutglars.

LaRella | 25

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES FUSTERS

CONSTRUCTORS

LLAUNERS

GEOTÈCNIA

GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

GRUES

PINTORS MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

ARQUITECTES

ENERGIES

LA PROPOSTA CULTURAL

3 de setembre de 2026

LA PROPOSTA CULTURAL

No estava mort, estava fent teatre TEATRE I DRAMATÚRGIA Per_ Abel Reyes Alabart

No sé si us n’heu adonat, però fa molts anys que visc aquí. Uns quants segles, de fet. I encara em costa trobar pis.

He canviat de casa unes quantes vegades. M’han fet fora d’algunes i, d’altres, m’hi he quedat sense que ningú m’hi convidés.

M’han volgut modernitzar, domesticar, salvar i, en alguna ocasió, jubilar.

Això últim m’ha fet especialment gràcia. Perquè ja m’han enterrat unes quantes vegades i, sincerament, començo a pensar que tinc una salut envejable.

També m’han censurat, perseguit, ridiculitzat i enviat a fer punyetes. He passat per renaixences, dictadures, censures, recuperacions i tota mena de moments en què semblava que ara sí, que aquesta vegada ja no me’n sortiria. Però amb els anys he après una cosa: per fer desaparèixer algú no sempre cal prohibir-lo. De vegades n’hi ha prou amb deixar-lo sense lloc.

He tingut una família molt gran. Potser massa gran. Com passa amb totes les famílies, hi ha parents dels quals en parlem amb orgull i d’altres que preferim no convidar al dinar de Nadal.

Però entre tots m’han anat deixant

Imatge de la representació de l’obra Oest Hostil per la Bartolina Teatre aquest passat 22 d’agost.// F: MBV

coses: una manera de parlar, de fer riuhistòria hagués de demostrar que val re, d’explicar una desgràcia, de mirar la pena escoltar-me. el món. I jo les he anat Perquè quan algú escriu una obra en català passant.

Una herència Això és el llinatge: algú no està només escollint et dona alguna cosa i tu un idioma. Està escollint que no es fa decideixes si la tornes a una música, un ritme, una servir s’acaba manera de construir una donar. convertint en Jo he rebut molt. I dufrase. I quan un actor la rant molt de temps vaig diu, aquella llengua deixa decoració tenir clar com volia torde ser una cosa escrita i nar-ho: amb una llengua torna a tenir cos.

Això és el que m’ha mantingut viu. concreta.

Com si abans de poder explicar una He arribat fins aquí una mica mal-

mès, amb alguna esquerda i probablement massa reparacions fetes amb cinta adhesiva. No és la manera més elegant de conservar una tradició, però de moment, encara aguanta.

I ara em preocupa una cosa molt menys espectacular que una prohibició: que un dia ningú no em prohibeixi res. Que simplement deixi de fer-me.

Menys autors que vulguin escriure’m.

Menys companyies que necessitin la meva veu. Menys teatres que considerin que també puc explicar el present.

Perquè una herència que no es fa servir acaba convertint-se en decoració.

I jo no he sobreviscut tants anys per acabar dins d’una vitrina. No necessito que em posin una placa. Necessito que em facin servir.

Que algú escrigui una obra i pensi que aquella història necessita ser explicada en català. Que algú que encara no ha nascut rebi una frase que es va pronunciar fa cent anys i la torni a dir com si fos seva. Això és el que he fet sempre: passar de mà en mà, de veu en veu, de generació en generació. Per això no em pregunteu si encara soc viu.

Mireu l’escenari. Si encara hi ha algú que escriu una frase en català i un altre que decideix dir-la en veu alta, jo encara hi soc.

Potser no soc immortal, però encara no m’heu enterrat.//

TAN LLUNY, TAN A PROP M’agradaria saber quanta gent va mirar la posta de Sol a tota la península Ibèrica el 12 d’agost. Estic segura que va ser un rècord d’observació col· lectiva. Jo tenia el telèfon saturat de missatges que em demanaven a últim moment si veurien l’eclipsi des d’allà on eren, increïble. Em van enviar fotos des dels Munts, hi havia una multitud; de Sant Adjutori també. Mai havia vist tanta gent arreplegada mirant el cel des d’aquells miradors, va ser una alegria per mi. Llavors, ja sé “lo del núvol”, perquè aquest núvol va afectar tothom que estava al nord d’Osona i el Lluçanès. En tinc moltes fotos.

Els núvols tenen això: aquesta capacitat de fer-te acceptar el teu lloc, t’agradi o no. Ells estan per sobre de nosaltres. He maleït molts núvols, però no serveix de res, només et fan cada cop més humil, però quan et deixen veure al seu darrere, n’estàs immensament agraït.

Nosaltres, aquell dia vam estar de

Maleït núvol

El núvol vist des d’Olost.// F: GUILLEM CAMPRUBÍ

sort. Tenia molt clar que volia veure l’eclipsi total, perquè la totalitat estava molt a prop i no hi ha color.

Les fotos i els vídeos que ha deixat aquest eclipsi són preciosos, però us haig de dir que són fets amb filtres i encara no he vist cap foto que sigui

el que van veure els meus ulls durant aquell minut i mig.

Nosaltres érem dalt del Castell d’Ulldecona. L’horitzó era perfecte, ni rastre de núvols, mentre el sol es va anar tapant estàvem ji-ji-ja-ja, perquè això va trigar més d’una hora. Jo estava nervi-

osa, no podia seure relaxadament com tothom. Quan va arribar el moment, em vaig treure les ulleres, em vaig mirar els peus i en aixecar els ulls se’m van afluixar els genolls.

El primer que em va impressionar va ser que era molt gran. Semblava un forat negre, enorme, al cel. Fins i tot feia una mica de por. El segon és que al seu voltant es veia un cercle blau cel i allà hi havia uns filaments blancs, brillants, que es movien onduladament. El tercer que em va impressionar és quan es va veure un punt vermell, només un segon, però va ser molt nítid. Era una flamarada solar d’aquestes enormes, que va coincidir amb l’eclipsi.

Per últim, el silenci total. Uns ocellets que es van arrecerar a l’arbre que teníem al costat i aquell horitzó taronja encès.

He vist moltes coses boniques i úniques al cel, aquesta n’ha set una d’elles i encara tanco els ulls per tornar a recordar-la.//INÉS DIBARBOURE LaRella | 27

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ FORNS DE PA

SUPERMERCATS

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

FORMATGES

CARNISSERIES

SERVEIS AGROPECUÀRIA

ESPAIS

INFORMÀTICA

FOTOGRAFIA

EL TEMPS

3 de setembre de 2026

LES FOTOS DEL TEMPS

ELS ENCANTS ES VEN » TERRENY urbà actualment solar apte per tenir-hi cavalls. 1.919 m2 PMU-2 La Coma-Bona Sort. Prats de Lluçanès. Preu 175.000 € negociable. T 608 44 11 13 (R624/01)

Boires a les fondalades amb les primeres llums de sol, el 19 d’agost, al Santuari dels Munts.// F: EMILI VILAMALA

Cigonyes a Prats de Lluçanès, el 13 d’agost.// F: FINA CRISPÍ

» MOTO HONDA CB TWO FIFTY 250. Any 1993.

Km: 59.700. ITV vàlida fins al 28.07.2027. Molt bon estat. Sempre en garatge. Pneumàtics, manteniment i ús al dia. Maleta capacitat 2 cascs.

1.700. T: 637 739 654 (R623/01) » COTXE Renault Scénic rx 4x4. Dièsel.

Any 2001. Bon estat. ITV al dia. T 661 185 350(R623/02) » MAQUINÀRIA, mobiliari, motlles, estris, etc. es traspassa formatgeria per 40.000 € al Lluçanès. (Preu negociable). Es pot accedir al lloguer de l’obrador amb llicència d’activitat i registre sanitari. T: 621 148 043 (R621/01) » DUES VIDRIERES de doble vidre d’1,40 ample X 2,28 alt. També 2 portes que fan joc de 75 cm ample X 2.28 alt, la fusta és “melis” en molt bon estat. T: 938 560 289 (R621/02)

Eclipsi de lluna, el 28 d’agost, des de Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA

Gentada als Munts per veure l’eclipsi de sol, el 12 d’agost.// F: MARTA GIRAVENT

» SET PORTES ANTIGUES massisses i decapades. T: 938 560 289 (R621/03)

ES BUSCA » PLAÇA D’APARCAMENT al centre de Prats.

T: 610 455 842 (R624/02)

ES LLOGA » HABITACIÓ a un pis de Prats de Lluçanès.

Condicions i preu a negociar. Contacteu al T: 675 819 508 (WhatsApp) (R621/04) » Capes de núvols, a Lluçà, el 21 d’agost.// F: MARIA CONILL

Envia les teves fotos del temps!

L’arc de Sant Martí després d’un ruixat, al camp de futbol en obres d’Olost, el 7 d’agost.// F: MARC CANADELL

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

PIS a Olost T: 679 49 63 72 (R621/05)

ES REGALA » TORRETES DE TERRA PER A FLORS. Mides mitjanes i petites. T: 938 228 647 (R622/02)

NOUS AL DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS LA PARAULA DE LA QUINZENA amb llengua de signes catalana Per _Gemma Tió

OBRA LaRella | 29

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS ALPENS

LA TORRE

SANT FELIU

BORREDÀ

SANTA CREU

EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

LA QUAR

ST BARTOMEU

STA. EULÀLIA

PRATS DE LLUÇANÈS

SANT AGUSTÍ

LLUÇÀ

CERCS

PERAFITA

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

OLOST

EL TEMPS

3 de setembre de 2026

SORTIDA I POSTA DE SOL (760 m)

35,40 ºC · dia 19

20:10 h -10 de setembre

14,90 ºC · dia 29 25,10 ºC 77,2 km/h · dia 3

LLUNES

74,90 L · 9 dies 396,60 L

26 de setembre

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

36,90 ºC · dia 2

33,80 ºC · dia 2

13,20 ºC · dia 29

14,20 ºC · dia 21

24,60 ºC

23,40 ºC

75,6 km/h · dia 3

51,5 km/h · dia 15

45,20 L · 14 dies

93,40 L · 6 dies

549,80 L

508,40 L

8,00 L · dia 7

39,40 L · dia 6

(871 m)

LLUÇÀ

07:26 h -10 de setembre

ALPENS

(1.059 m)

38,00 L · dia 6

ST. BOI DE LLUÇANÈS

11 de setembre Més informació:

(662 m)

(774 m)

39,10 ºC · dia 2

37,00 ºC · dia 2

36,40 ºC · dia 19

10,60 ºC · dia 29

10,80 ºC · dia 28

12,40 ºC · dia 29

23,10 ºC 54,7 km/h · dia 4

24,00 ºC

23,60 ºC

(700 m)

54,7 km/h · dia 3

50 km/h · dia 3

76,00 L · 5 dies

37,40 ºC · dia 19

70,20 L · 6 dies

59,60 L · 8 dies

507,20 L

11,90 ºC · dia 29

415,20 L

406,40 L

47,80 L · dia 6

25,55 ºC

37,40 L · dia 6

36,50 L · dia 6

PRATS DE LLUÇANÈS

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA

63 km/h · dia 3 23,30 L · 7 dies

OLOST - MAS LLISCÀS

OLOST - TRASSERRA

38,20 ºC · dia 13

36,20 ºC · dia 19

9,60 ºC · dia 29

15,00 ºC · dia 29

24,60 ºC

25,00 ºC

(594 m)

53,1 km/h · dia 15

70,8 km/h · dia 6

38,10 ºC · dia 14

46,60 L · 6 dies

29,60L ·7 dies

10,90 ºC · dia 29

354,40 L

370,40 L

24,30 ºC

17,20 L · dia 15

20,20 L · dia 6

329,60 L 13,90 L · dia 6

MERLÈS - BORRALLERAS

(558 m)

32,40 L · 7 dies

Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació Pluja anual

328,00 L 15,80 L · dia 6

(959 m)

34,20 ºC · dia 19

(740 m)

61,2 km/h · dia 15

De l'1 al 31 d’agost

(810 m)

ST. MARTÍ D’ALBARS

PERAFITA

15,00 ºC · dia 21 24,20 ºC 28,00 L · 7 dies 287,00 L 17,20 L · dia 6

SANT BARTOMEU (878 m)

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ (460 m)

34,40 ºC · dia 19

37,80 ºC · dia 14

39,00 ºC · dia 14

14,40 ºC · dia 29

11,90 ºC · dia 29

10,80 ºC · dia 29

24,20 ºC

24,90 ºC

25,70 ºC

49,9 km/h · dia 27

48,3 km/h · dia 6

49,9 km/h · dia 6

51,40 L · 8 dies

18,80 L · 5 dies

27,80 L · 3 dies

408,00 L

302,40 L

379,00 L

27,00 L · dia 17

11,20 L · dia 17

14,00 L · dia 17

(572 m)

Dia de més pluja

S’ACABA L’ESTIU MÉS CÀLID I FEIXUC En començar el setembre, deixem enrere l’agost i l’estiu meteorològic (juny, juliol i agost). Un estiu extraordinàriament càlid, el més càlid mai registrat fins ara, amb desviacions positives per sobre els 3,50 °C i molt sec, el segon de menys precipitació que tenim registrat. Uns mesos que s’han fet llargs, fins i tot angoixants alguns dies, per les temperatures diürnes i nocturnes, que de manera

Nits d’estiu extraordinàriament càlides Les nits tropicals (mínimes superiors als 20 °C), que fins fa pocs anys semblava un concepte aliè al Lluçanès, ja són un fet habitual i gairebé diari en alguns casos: a Lluçà quaranta-tres dies i Sobremunt – Sta. Llúcia quaranta dies.

continuada han estat molt per sobre de les mitjanes climàtiques. També, amb nits d’insomni i unes màximes, que tot i que no han estat extremes, majoritàriament han estat per sobre els 30,00 °C o superiors als 35,00 °C amb una continuïtat i persistència mai registrada fins ara.

Tot això, acompanyat d’una manca de precipitació, molt per sota les mitjanes durant els tres mesos d’estiu. Especialment escassa al juliol, amb una precipitació acumulada i un dèficit estival acumulat de 120,00

mm o superior, que sumat a les humitats relatives generalment baixes, amb pocs dies de rosada i força dies de vents moderats i secs, han fet que boscos i cultius hagin patit un extraordinari estrès hídric, deixant un paisatge eixut, amb arbres que de manera precipitada i molt avançada han agafat tons de tardor.

Afortunadament, no hem patit cap incendi forestal o agrícola, però que ens han fet estar, encara avui, amb l’ai al cor tota aquesta temporada.// FRANCESC COMES

Dies de calor intensa i continuada

Màxima i mínima més alta de l’estiu

Les màximes no han donat respir i la majoria dels dies han estat per sobre els 30,00 °C i, inclús els 35,00 °C: A Oristà vuitanta (cinquanta dies ≥ 35, 00 °C), a Olost – Lliscàs setanta-nou (quaranta-nou dies ≥ 35,00 °C) o a Merlès setanta-vuit dies (quaranta-set dies ≥ 35,00 °C).

La màxima absoluta de l’estiu va ser a Sant Boi el dia 6 de juliol amb 39,60 °C i la mínima més alta a Sobremunt – Sta. Llúcia el dia 15 de juliol amb 24,10 °C.

REFRANYS METEOROLÒGICS Com més fort és l’estiuet, guarda’t més del fred El calendari d’en Lluquet, a l’estiu calor i a l’hivern fred Estiu que dura, tardor assegura Estiu calorós, hivern rigorós

Els observatoris amb més i menys precipitació Alpens ha estat l’observatori més afavorit amb una precipitació acumulada de 180,40 mm (135,20 + 0,00 + 45,20) i la Torre d’Oristà el menys afavorit amb només 56,00 mm (37,20 + 0,00 + 18,80).

LaRella | 31