R622

DIJOUS 16 | JULIOL | 2026 | NÚMERO 622

LA SOBRETAULA

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA COLUMNA

“El que passa a la natura, també passa dins nostre”

El temps que ens canvia la vida

Entrevista a Marta Such

Anna Gorchs Font

El Lluçanès, en alerta pel perill d’incendi i les onades de calor · Tanquen els aparcaments de la riera de Merlès · Els ajuntaments activen els refugis climàtics i algunes piscines tenen l’accés gratuït

PRESSUPOSTOS

La Generalitat destina 2 milions d'euros al Lluçanès La depuradora de Santa Creu de Jutglars és un dels projectes finançats CULTURA

Presenten la 3a temporada del Teatre Orient Incorporaran projeccions audiovisuals a l’oferta ESPORTS

El Club Patí Lluçanès tanca una temporada d’èxits Aconsegueixen el 2n lloc a la Copa Catalana ESPORTS

Ascens a primera del Club d’Escacs de Sant Boi Els veterans tornen a 1a i un equip de joves a 2a FIRES I FESTES Josep Cabanas segant un camp a Olost, el 6 de juliol.// F: PAT

Menys blat i menys ordi, però de bona qualitat La colza cada cop arrela més al Lluçanès i tanca una bona campanya

El Cantilafont i el TastaQmarca, aquesta quinzena L’agenda festiva de la comarca, plena d’activitats

LA SOLAPA

Núm. 622

LLAVÒRENS

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues.

Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

ANY: 1955 LLOC: Perafita

EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

FOTO: Arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de Perafita

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

Antigament, alguns pobles de la comarca celebraven la Festa del Batre: una trobada comunitària on la plaça es convertia en una gran era, plena de garbes esteses, i els pagesos s’hi reunien per culminar el procés del blat. Sovint amb la presència d’animals, que esperonats pels cops de xurriaques, aixafaven una les garbes mentre els homes, amb les forques, anaven separant el gra de la palla.

Aquesta imatge correspon a la Festa del Batre de l’any 1955 a Perafita. Hi apareixen un grup de joves, segons sembla del Molí de La Riera, que, un cop acabada la feina, se’n van anar de cacera per celebrar l’èxit de la jornada.

REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans.

PUBLICITAT, CONTINGUTS I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas i Carolina Font Usart CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria DISSENY_ Maria Conill Hernández ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES_ Blanca Deola Arrabal COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

LA PREGUNTA

Qui hauria de tenir accés gratuït a les piscines municipals durant una onada de calor?

LA PARAULA DE LA QUINZENA amb llengua de signes catalana

Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 12 de juliol de 2026 amb una mostra de 145 vots Respon a la següent pregunta el diumenge 26 de juliol

CALOR

Amb el suport del Departament de Recerca i Universitats i:

Per _Gemma Tió

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

16 de juliol de 2026

El Lluçanès tanca una campanya de cereal per sota del potencial

VUIT MIL HECTÀREES I UN MAPA DE CULTIUS QUE CANVIA El Lluçanès compta amb unes 8.000 hectàrees de conreu, repartides aproximadament entre un 35 % de blat, un 25 % d'ordi, un 30 % de farratgeres, un 10 % de colza i petits percentatges de civada, triticale, sorgo i gira-sol. És precisament aquest mapa el que està en transformació: la manca de pluja d'estiu fa que els cultius com el sorgo o el gira-sol vagin desapareixent, mentre creix l'aposta per la colza, sembrada al setembre i amb una arrel prou profunda per aguantar millor les inclemències meteorològiques. Aquest any la pèrdua de collita de colza s'ha situat entre el 15 i el 20 %, molt per sota del descens del blat i l'ordi, malgrat les temperatures.

El mapa de conreus de la comarca es transforma: cauen els cultius d'estiu i guanya pes la colza LLUÇANÈS

Per_ Pol Asensi Turigas

La campanya de cereal d'enguany al Lluçanès es tanca amb un balanç fluix per al blat i l'ordi, els cultius majoritaris de la comarca, mentre que la colza ha resistit bé la temporada i ha donat bons resultats. Ho explica Josep Soler, gerent de Grans Lluçanès, una de les empreses més grans de la comarca, dedicada des de fa més de tres dècades a la recepció, l'emmagatzematge i la comercialització de cereals i llavors.

UNA CAMPANYA PER SOTA DEL POTENCIAL "Enguany, els resultats del blat i l'ordi s'han de considerar baixos", resumeix Soler. La mitjana de l'ordi s'ha situat al voltant dels 3.000 quilos per hectàrea, lluny dels 5.000 que es consideren el potencial productiu del Lluçanès i encara més lluny dels 6.000 o 6.500 que es podrien arribar a collir en un any excel·lent. El contrast és especialment rellevant perquè arriba després d'una campanya rècord: el 2025 va ser un any extraordinari tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Tot i això, es venia de dues temporades molt dolentes, el 2023 i el 2024, marcades per la sequera.

UNA SEMBRA ENDARRERIDA I EN MALES CONDICIONS L'origen dels mals resultats es remunta a la tardor. Un episodi de pluges que va començar al novembre i es va allargar fins al febrer va estroncar la sembra i va impedir sembrar amb normalitat. Després, el temps no va tornar a oferir una finestra fins ben entrat el febrer, una oportunitat que es va haver d’aprofitar tot i que el terreny estava en unes condicions molt poc favorables.

"Sabíem que estàvem cometent un pe-

Josep Cabanas segant un camp de civada a Olost, el 6 de juliol.// F: PAT

cat, però anàvem in extremis", admet Soler. A l'abril, quan una setmana de calor inusual, i sobretot l'onada de finals de maig, amb temperatures per sobre dels 30 graus, va acabar de rematar el potencial de la collita.

LA SEGA, SENSE CONTRATEMPS Malgrat el resultat de fons, la sega ha anat bé. Només les onades de calor i el risc d'incendi han obligat a aturar la maquinària durant algunes hores puntuals. "Ha estat un dels millors anys per segar", assegura Soler: sense pluja i amb calor, el cereal ha arribat amb una humitat òptima. De fet, tot i la baixa quantitat de quilos per hectàrea, la qualitat del gra no ha estat gens dolenta.

A tot Catalunya, la sega es va avançar una setmana per les altes temperatures, i al Lluçanès va començar cap al 14 o 15 de juny, uns deu dies abans de Sant Joan, quan tradicionalment se sol iniciar. A poblacions com Alpens o Sant Boi, al Lluçanès, solen anar set o vuit dies per darrere, però ara la campanya ja està pràcticament acabada.

LA CAMPANYA, EN XIFRES 3.000 KG/HA

mitjana d'ordi enguany (potencial: 5.000-6.500 kg/ha)

-40 %

caiguda de la collita respecte a l'any passat

+5-6 %

pujada del preu del cereal

+7-8 %

encariment d'adobs i gasoil

8.000 HA

superfície de conreu al Lluçanès

+15 %

pujada del preu de la colza respecte al 2025

PREUS A L'ALÇA, PERÒ NO PROU L'equació econòmica del cereal, però, no acompanya. Els preus del blat i l'ordi han pujat entre un 5 i un 6 % respecte a l'any passat, mentre que la collita ha caigut un 40 %. Alhora, els costos del gasoil i dels adobs, s'han encarit entre un 7 i un 8 % per la situació geopolítica internacional. "El balanç econòmic d'aquesta equació és molt negatiu", resumeix Soler.

La colza, en canvi, ha compensat la pèrdua de producció amb un preu un 15 % superior al de l'any passat, fins al punt que el resultat econòmic es podria considerar similar al del 2025.

Soler ho vincula al preu del gasoil − ja que el destí final de la colza és el biodièsel − i a la tensió geopolítica a l'estret d'Ormuz.

UN SECTOR QUE MIRA CAP A LA COLZA De cara al futur, Soler preveu que els pagesos apostin encara més per la colza si el temps ho permet, seguint l'efecte mimètic d'una bona campanya com aquesta. Es tracta, però, d'un sector molt tradicional, en què costa introduir canvis, malgrat el gran nombre de variables que hi entren en joc. El blat, l’ordi i la colza continuaran sent la base del sector, condicionats també per les exigències de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea (PAC), mentre que el farratge es mantindrà estable gràcies al pes de la ramaderia bovina i ovina de pastura a la comarca.//

LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm. 622

Els refugis climàtics al Lluçanès: una vintena d’espais adequats, però només onze estan registrats oficialment Biblioteques, locals socials, casals de la gent gran i altres equipaments municipals s’han habilitat com a refugis climàtics, amb accés gratuït i condicions de confort tèrmic durant les onades de calor LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

A Catalunya hi ha prop de 2.000 refugis climàtics, segons el registre de la Generalitat, una xifra que es va actualitzant a mesura que els municipis incorporen nous espais.

Al Lluçanès, segons el registre de la Generalitat, només hi ha set municipis amb espais habilitats.

Ara bé, després de consultar-ho amb els ajuntaments la majoria de municipis tenen espais preparats per esdevenir refugis climàtics. En total, una vintena d’espais des de locals socials, casals de la gent gran, biblioteques o els mateixos ajuntaments, que es poden utilitzar com a refugis climàtics.

Tanmateix, no existeix cap normativa que defineixi exactament aquests espais ni que obligui els ajuntaments a habilitar-ne. La llei només estableix l’obligació dels ajuntaments d’adoptar mesures d’adaptació al canvi climàtic.

LaRella | 4

La piscina de Prats de Lluçanès, el Local Social de Santa Creu i els Jardins de la Torre d'Alpens són alguns dels refugis climàtics de la comarca.// F: AJ PRATS | AJ OLOST | CONSORCI

COM HA DE SER UN REFUGI? climatitzats per garantir el confort Alguns La Direcció General de Protecció tèrmic, i han d’estar senyalitzats.

Civil ha elaborat un document ajuntaments marc amb els criteris que haurien PISCINES, REFUGI CLIMÀTIC han ofert de seguir aquests espais.

Les piscines municipals també poUn refugi climàtic ha de ser un l'accés gratuït den actuar com a refugis climàtics. espai accessible on s'ha de poder Lluçanès, ajuntaments com els a les piscines Al descansar i hi ha d’haver accés de Sant Feliu Sasserra, Olost i municipals Prats de Lluçanès han optat per gratuït a un punt d’aigua potable.

A més, si són interiors, han d’estar oferir-hi accés gratuït durant els

episodis d’onada de calor.

A Olost i Prats de Lluçanès, però, aquesta gratuïtat es limita als col·lectius més vulnerables, com la gent gran, els infants, les embarassades, i les persones en situació de vulnerabilitat social.

En el cas de Prats, s’ha creat un tiquet social, que cal recollir prèviament a l’Ajuntament, i que dona accés a la piscina municipal i també a l’espai de La Rosada, que passa a formar part dels refugis climàtics de Prats.

A Sant Bartomeu del Grau i a Sant Boi, els consistoris no preveuen oferir l’accés gratuït a les piscines municipals. En el cas de Sant Bartomeu s’està adequant el Casal per habilitar-lo com a refugi climàtic i a Sant Boi, s’està habilitant El Centre.

Els pobles que no tenen piscina municipal han optat per habilitar altres equipaments, com ara els casals de la gent gran o espais exteriors. Aquest és el cas d’Alpens, on es pot accedir als Jardins de la Torre, o de Sant Martí, on han habilitat la pista coberta.//

NOTÍCIES

16 de juliol de 2026

La calor extrema obliga a tancar els aparcaments de la riera de Merlès Tots els municipis del Lluçanès, excepte Alpens, han arribat aquests dies al nivell 3 del Pla Alfa, que valora el risc d'incendi forestal LLUÇANÈS

Per_ Pol Asensi Turigas

La calor s'ha convertit en la gran protagonista d'aquest inici d'estiu. Les temperatures, molt per sobre de la mitjana, més d'un mes sense precipitacions significatives i una vegetació sotmesa a un fort estrès hídric han situat el territori en una situació de màxima alerta.

L'observador meteorològic de LaRella, Francesc Comes, analitza aquest episodi a la secció del Temps (pàgina 31).

Aquestes condicions han fet que durant bona part de les darreres setmanes el Lluçanès s'hagi mogut entre els nivells 2 i 3 del Pla Alfa, que avalua el risc d'incendi forestal. Alguns dies, dotze dels tretze municipis de la comarca han estat en nivell 3, mentre que Alpens s'ha mantingut al nivell 2. L'escenari també ha coincidit amb diversos episodis de simultaneïtat d'incendis forestals a Catalunya, que han obligat els Bombers a repartir efectius arreu del país. El parc de Bombers de Prats de Lluçanès ha participat en diferents serveis fora de la comarca, mentre que l'ADF Lluçanès s'ha mantingut en

Els informadors tancant els aparcaments a la riera de Merlès.// F: PAT

alerta permanent per poder intervenir davant qualsevol indici de foc.

Davant aquesta situació, diversos ajuntaments han activat mesures extraordinàries. Alguns han habilitat refugis climàtics i d'altres han ofert l'accés gratuït a les piscines municipals.

(Reportatge pàgina 4).

MERLÈS, UN ESPAI VULNERABLE La mesura més excepcional, però, s'ha pres a la riera de Merlès. Els alcaldes dels municipis afectats han decidit tancar els aparcaments habilitats en-

tre Sant Cristòfol i el Cobert de Puigcercós i recomanen no accedir a la zona mentre es mantinguin aquestes condicions.

"L'últim que voldríem és haver d'arribar a prendre mesures com aquesta, però ens hi hem vist obligats", explica l'alcaldessa de Merlès, Sara Costa. La decisió respon a la dificultat que suposaria evacuar centenars de persones en cas d'incendi en un espai amb una carretera estreta, poca cobertura mòbil i molts quilòmetres de recorregut.

La situació encara és més delicada

perquè arriba un mes després de la rierada històrica de principis de juny.

Mentre les màquines continuen treballant per reparar els ponts de la Cortada i la Fàbrica, encara hi ha arbres, troncs i altres materials acumulats a la llera. L'Ajuntament considera que encara queda molta feina de retirada de fusta i manté la preocupació davant la possibilitat que un nou episodi de pluges intenses torni a afectar la riera.

Segons la coordinadora dels informadors, Núria Valls, de Camadoca, només entre el 6 i el 12 de juliol es van informar més de 2.200 persones i prop de 200 vehicles van girar cua després de rebre les explicacions dels agents. Tot i això, Valls considera que encara cal reforçar la difusió perquè moltes persones continuen arribant sense conèixer les restriccions. La previsió és mantenir els aparcaments tancats mentre persisteixin les actuals condicions de calor i sequera.

Entre els veïns de Merlès, el record dels grans incendis del 1994 continua molt present. Més de tres dècades després, aquell episodi encara forma part de la memòria col·lectiva i la cicatriu al paisatge encara hi és ben present.

Les altes temperatures també han tingut efectes en altres àmbits. La calor ha afavorit la campanya de la sega, tot i que amb aturades puntuals de la maquinària pel risc d'incendi (vegeu la pàgina 3), mentre que l'ambientòleg Ramon Baucells recorda a la secció Cuques, plantes i feres (pàgina 29) que moltes espècies dels nostres boscos han desenvolupat estratègies per conviure amb el foc.//

LaRella | 5

NOTÍCIES

MUNICIPALS

Montse Boladeres serà la candidata d'ERC a l'alcaldia de Prats

Núm. 622

El pressupost de la Generalitat destina més de 2.000.000 d’euros al Lluçanès La comarca administrativa del Lluçanès rebrà 1.924.885,53 euros per a la realització de diferents obres de depuració i actuacions viàries LLUÇANÈS

Per_ Xènia Ballús Vila

Boladeres va encapçalar la llista per primer cop el 2023.// F: ERC

L'assemblea d'Esquerra Republicana de Catalunya de Prats de Lluçanès ha escollit per unanimitat Montse Boladeres com a cap de llista de la candidatura per a les pròximes eleccions municipals, el maig del 2027.

Boladeres va encapçalar per primera vegada el 2023 la candidatura i és regidora des del 2019, quan ja va assumir les tasques de portaveu del grup. Als anteriors comicis, la seva candidatura va aconseguir 469 vots, deu menys que la candidatura més votada, la de Jordi Bruch (Junts). Aquesta legislatura és tinenta d'alcalde del govern de l'Ajuntament.// PAT

MUNICIPAL

Presència del Lluçanès a la Trobada de Municipis Rurals

El Parlament de Catalunya va aprovar el 2 de juliol la llei de pressupostos per a l’any 2026, fet que posa fi a la pròrroga pressupostària i defineix els comptes públics per a tot el 2026.

Aquests pressupostos dibuixen les inversions que la Generalitat realitzarà al llarg del 2026 arreu de Catalunya. Al Lluçanès, la Generalitat hi durà a terme actuacions per valor de més de dos Moment de l’aprovació durant el ple de dijous 2 de juliol.// F: SERGI RAMOS-PARLAMENT milions d'euros.

Als vuit municipis que conformen la futura comarca adminisons viàries, com diferents operaciros. D’aquest total, 362.542,00 euros es preveuen destinar a la trativa del Lluçanès es destinaons de conservació del ferm. rà un total d’1.924.885,53 euros.

A la comarca d’Osona s’hi realització d’una millora general D’aquesta xifra, es destinaran a la C-154, en el tram entre Santa preveu destinar 31.140.257,03 euMaria de Merlès i Sagàs.

La majoria 16.223 euros a les ros. En aquests El Bages rebrà 86.750.880,65 eud'inversions de la obres de construchi ha inclosos els ros del pressupost de la Generalitat, ció de l'estació de Generalitat són per 27.785 que es des- una gran part dels quals es destinasanejament i la tinaran a Sant rà a la Delegació del Govern. actuacions viàries depuradora de Agustí de LluçaSi es calcula per habitant, les Santa Creu de nès per a la paviinversions de la Generalitat repreJutglars al munimentació dels carsenten 457 euros al Bages, 359 al cipi d’Olost. rers del nucli antic.

Berguedà, 333 a la futura comarca La resta, 1.908.663,00 euros, es Pel que fa al Berguedà, s’hi administrativa del Lluçanès i 148 han assignat 15.018.840,34 eupreveu que es destinin a actuacia Osona.//

MUNICIPAL

La Diputació de Barcelona organitza un curs de formació de secretaris i interventors Vergós de Cervera va ser l’escenari de la segona TroFoto de família a Vergós de Cervera.//F: GOVERN

bada de Municipis Rurals dissabte passat, 11 de juliol.

Un any després de l’aprovació de l’Estatut de Municipis Rurals, aquest acte, organitzat per la Generalitat de Catalunya, va permetre reforçar i obrir un camí cap a un major reconeixement, finançament i transformació del món rural.

A la trobada hi va participar el president Illa, acompanyat dels consellers Albert Dalmau, Sílvia Paneque, Núria Parlon, Ramon Espadaler i Esther Niubó, i gairebé 200 alcaldes, alcaldesses i representants dels municipis rurals d’arreu de Catalunya, també del Lluçanès.

Les taules de debat entre conselleries i alcaldies realitzades durant la jornada es van centrar en el desplegament de polítiques d’educació, de seguretat, d’habitatge i d’equilibri territorial en el món rural. En aquest sentit, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va insistir en l’aposta per crear habitatge públic també en els municipis rurals: “L’habitatge és una de les polítiques que millor estem adaptant al món rural, tant pel que fa a la producció d’habitatge com a la rehabilitació de l’habitatge existent".

Pel que fa a altres àmbits també es va parlar de la millora i del reforç de la seguretat al món rural, així com de la justícia de proximitat. La consellera Esther Niubó també va destacar el compromís «sostingut» del món local amb la millora de l’educació.// ELR LaRella | 6

LLUÇANÈS

Per_ Guillem Sucarrat Anfruns

Una cinquantena d’alumnes han fet una formació per als serveis de secretaria i intervenció municipals, organitzada per la Diputació de Barcelona. El curs ha tingut una durada de quatre mesos i 400 hores, amb un enfocament pràctic i orientat a les necessitats dels governs locals, i es va acabar l’última setmana de maig.

L’objectiu de la formació també és crear una borsa en què les persones que han fet el curs estiguin a disposició dels ajuntaments de la província de Barcelona, perquè aquests puguin sol·licitar-ne els serveis quan els necessitin. En aquesta borsa hi ha almenys dues persones del Lluçanès.

El servei de secretaria és imprescindible per als ajuntaments

Els alumnes que han participat a aquest curs.// F: DIPUTACIÓ DE BARCELONA

tant per a la presa de decisions administratives i el seu funcionament ordinari. Els municipis més petits sovint afronten problemes quan aquestes figures estan de baixa o queden les places vacants, com va passar a Lluçà fa uns mesos.

La Diputació de Barcelona ja està programant una segona edició del curs gràcies a la bona aco-

llida de la primera i a l’impacte positiu que aquesta iniciativa pot tenir en l’estructura municipal.

Aquest fet reforça el paper d’intervenció de la Diputació en el suport als ens municipals més petits i garanteix que aquests puguin cobrir les seves necessitats i exercir les seves competències amb seguretat i solvència tècnica i administrativa.//

NOTÍCIES

LA COLUMNA

Núm. 622

Olost aprova una modificació puntual del POUM a Santa Creu de Jutglars La modificació, que afecta la plaça de davant la seu del Consorci, es fa per adaptar el redactat del POUM a la realitat dels traçats

Anna GORCHS FONT

El temps que ens canvia la vida Quan era petita, les vacances començaven el darrer dia d’escola i s’estiraven infinites, sense horari ni calendari i sense gaires més preocupacions ni obligacions que anar a la piscina, jugar amb els amics, ajudar a casa amb les feines domèstiques, llegir molt, anar a prendre la fresca als vespres i, de tant en tant, fer una escapadeta a la platja o a la muntanya amb la família.

No recordo que el temps fos una preocupació. Parlo del temps que ens està canviant la vida. Si es compleixen les previsions meteorològiques —cosa que molt em temo que passarà—, quan llegiu aquesta columna estarem en plena tercera onada de calor d’aquest estiu, després de dies amb temperatures desbocades i amb incendis a casa nostra i arreu. Però és que fa només quatre dies vam viure un aiguat devastador que va fer destrosses inimaginables a la riera de Merlès.

Passem d'un extrem a l’altre amb una naturalitat inquietant, com si haguéssim de normalitzar que el clima ja no segueix ni el seu ritme ni el seu equilibri. Em fa por que ens haguem d’acostumar a aquesta situació, que haguem d’assumir com a habitual allò que en realitat és excepcional. I encara hi ha algú que qüestioni el canvi climàtic?

També ha canviat la manera d’encarar l’estiu dels infants. Els adults fem mans i mànigues per fer-los passar l’estiu que creiem perfecte. Que si casalets, que si colònies, que si quadernets perquè no oblidin el que han après, que si activitats, pantalles limitades, experiències autèntiques, natura, lectura, esport...

I potser tampoc cal tant. Potser un bon estiu continua sent aquell en què hi ha temps per fer el que no es pot fer al llarg de l’any i també, per què no, per avorrir-se. Per inventar-se un joc amb quatre pedres, per construir una cabana que no aguantarà ni dos dies, per llegir un còmic pel simple plaer de la lectura o per passar una tarda sencera sense tenir cap pla preestablert.

Mentre mirem el termòmetre i les previsions meteorològiques amb angoixa i fem un trencaclosques amb els horaris dels casalets, potser val la pena recordar que hi ha coses que estan a les nostres mans i que cal que tinguem molt en compte: cuidar entre tots una mica més el lloc on vivim i deixar fluir l’estiu dels infants. A veure si així podem recuperar una mica més el control del temps. Ens hi va el futur —i el present—.// LaRella | 8

Dins la línia vermella tota la zona quedarà afectada per la modificació del POUM.// F: AJ OLOST

SANTA CREU DE JUTGLARS Per_ Carolina Font Usart

L’Ajuntament d’Olost ha començat un procés de modificació puntual del POUM que afecta la zona de davant del Local Social de Santa Creu de Jutglars. L’àmbit inclou l’espai de la bassa, una zona privada i un tram de camí ramader. A la imatge, la línia discontínua vermella assenyala tota la zona afectada per a aquesta modificació puntual.

La modificació s’ha iniciat a petició de la propietat d’una de les

parcel·les afectades i no implicarà cap canvi en l’ús dels terrenys.

L’alcalde d’Olost, Gil Salvans, explica que, quan es va redactar l’actual POUM, no es va tenir en compte el que ja hi havia en aquell espai i afegeix que el volum dibuixat no s’adapta a la normativa. La delimitació actual de les zones PAU 11 tampoc s’ajusta a la realitat física de la bassa ni dels camins que hi passen. A la imatge, la delimitació actual està marcada amb la línia discontínua de color blau.

La proposta de modificació té per objectiu adaptar la normativa

a la construcció existent i alhora adaptar-la a la realitat física de l’espai. A la imatge, els límits de la modificació estan marcats en color lila.

Salvans assenyala que la modificació no suposarà ni noves parcel· les ni noves construccions. Però permetrà fer arribar els serveis públics, com ara la vorera, fins al límit de la propietat afectada.

La modificació també inclou l’ampliació de l’àmbit de bassa i un tros del camí que marxa per darrere les cases del carrer Vell.

Salvans afegeix que aquesta modificació puntual també incorpora el canvi de el propietari de la zona de la bassa, que passarà a ser municipal. Així ho han acordat el consistori i propietat, que és titular de les dues parcel·les.

Un cop la bassa sigui de titularitat municipal, l’Ajuntament preveu recuperar aquest espai i restaurar la zona amb aigua. Tot i això, Salvans remarca que encara no hi ha cap projecte definit i que, abans de desenvolupar l’espai, caldrà redactar un pla parcial.//

EMPRESA

Nous ajuts per a la contractació i l’autoocupació del Consorci Amb la finalitat de facilitar la incorporació al mercat local, els autònoms i empreses del Lluçanès poden demanar ajuts fins al 31 d’agost LLUÇANÈS

Per_ Xènia Ballús Vila

El Consorci del Lluçanès, amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha obert una convocatòria de subvencions en el marc del projecte QLEndavant! − Impulsem el talent, fem créixer el territori.

Aquestes subvencions s’adrecen a empreses i persones autònomes legalment constituïdes amb centre de treball o domicili fiscal al Lluçanès. La iniciativa té com a finalitat donar impuls al mercat de treball local i facilitar la incorporació de persones al mercat laboral, reduint els costos inicials de contractació.

Pel que fa a la quantia dels ajuts, hi ha una primera subvenció de 1.500 € per contractacions a jornada completa, una de 750 € per a contractacions a mitja jor-

Servei Local d'Ocupació.// F: CONSORCI

nada i una última de 1.500 € per a noves altes d’autònoms.

Per presentar-s’hi, cal contractar una persona inscrita a la Borsa de Treball del Servei d’Ocupació del Lluçanès, formalitzar un contracte indefinit i presentar una única

sol·licitud per empresa. A més, la persona contractada o l’empresa sol·licitant haurà d’haver participat en una formació. En el cas dels nous autònoms, caldrà realitzar una formació del Consorci durant els primers sis mesos d’activitat.//

16 de juliol de 2026

REPORTATGE

Més de 600 infants del Lluçanès gaudeixen de les propostes de lleure organitzades aquest estiu Els diferents casals d’estiu centren les activitats de lleure per infants i aldolescents LLUÇANÈS

Per_ Guillem Sucarrat Anfruns i Jordi Bruch Abad

Enguany, el Lluçanès ha pogut gaudir de diverses propostes de lleure. Cada any s’amplia el nombre d’ofertes i d’activitats que s’organitzen.

A Prats de Lluçanès, els casals i campus d’estiu tornen a tenir una gran acollida.L'Esplai PAFF continua sent un dels referents de l'estiu al municipi. El casal d'infants, juntament amb el PaffXtra, per a adolescents, i el Paff a la Pitota, per a infants d'1 a 3, ha fet que aquest any hagin arribat als 150 inscrits.

L’esplai té una durada de sis setmanes i ofereix activitats molt esperades com la sortida al parc aquàtic, el bivac i l’acampada. A més, també 1. Segon dia d'entrenament al Campus Sobre Rodes.// F: @CAMPUS_SOBRERODES posa a disposició de les famílies el 2. Els infants de l'Esplai Paff tanquen la setmana fent Bivac.// F: @ESPLAIPAFF servei de menjador i d’acollida matinal per a tots els inscrits al casal. més grans.

Aquest campus es fa des del 2010 D’altra banda, el Campus de Futa la zona esportiva i està organitzat bol, organitzat pel Futbol Club Pradenc, continua sumant inscripcions per dos exjugadors professionals de i aquest any ha arribat als 80 nens l’esport, Sergi Panadero i Guillem i nenes. El campus té Trabal. una durada de quatre La gran majoria dels nens i nenes setmanes i combina l’exercici pràctic amb participen en el L’oferta d’activitats que altres activitats. campus s'instal·len Finalment, al munide lleure estiuenc a Olost tota la setcipi també disposa de mana.

El campus segueix la proposta del Sum- a la comarca creix mer Camp, organitzat un horari programat any rere any per l’acadèmia Global per l’organització, centrant-se sobreEnglish. Aquesta és una proposta d’estiu tot en l’hoquei, però centrada en l’apregaudint d’altres acnentatge de l’anglès combinada amb tivitats com la piscina, campionats activitats de lleure. El casal es duu a de futbol, bàsquet o ping-pong i terme a les instal·lacions de l’Institut gimcanes pel poble. Els nens i nenes i té uns 60 infants inscrits. La duras’instal·len a l’escola Terra Nostra, da és de quatre setmanes i ofereix on conviuen tota la setmana.

A Olost, també es fa Casal d'estiu, servei de menjador.

L’Esplai PAFF tamorganitzat per Getip, bé organitza el servei que també gestiona de Casal d’estiu a els casals de Sant Boi Els serveis Sant Feliu Sasserra. de Lluçanès, Santa d'acollida, En aquest s’hi troben Eulàlia de Puig-oriol activitats diferents, Alpens, i que junmenjador i accés itament però amb una prograamb l’Esplai a infants d'1 a 3 Marcianet organitza mació similar a la de Prats pel que fa a les els de Sant Bartomeu anys faciliten la sortides més esperadel Grau i Perafita. des. El casal compte La programació, conciliació a les tot i que similar amb uns 30 infants. famílies a tots els casals, A Olost es fa el cams'adapta als espais pus Sobre Rodes, on i als infants que hi més de 120 infants, es diverteixen practicant hoquei patins. participen.

Del 28 al 4 de juliol està adreçat als Els casals de Sant Bartomeu del més menuts i del 5 a l'11 de juliol als Grau, Olost i Perafita ofereixen ser-

vei d'acollida matinal per a les famílies que ho necessiten. El servei de menjador s'ofereix a Sant Bartomeu del Grau i Olost.

Als casals d'aquests cinc municipis hi participen més de 200 infants.

EL CAU LA BRUIXA NAPA ARRELA AL LLUÇANÈS Finalment, una altra proposta de lleure és el Cau comarcal la Bruixa Napa, amb seu a Sant Martí d’Albars.

El Cau està actiu durant tot el curs i a l'estiu organitzen uns campaments on els infants gaudeixen d’una setmana envoltats de natura. Aquests serveixen de cloenda i comiat del curs, i les activitats que si fan estan vinculades amb tot el viscut durant l’any.

Cada curs varien les dates dels campaments d'estiu del cau, però normalment es fan al llarg del mes d'agost, enguany seran del 30 d'agost al 2 de setembre.//

LaRella | 9

L'ÀLBUM

El Lluçanès es Mulla un any més per l’esclerosis múltiple

LaRella | 10

Núm. 622

Música, altes temperatures i emocions a flor de pell · Santa Eulàlia de Puig-oriol El passat divendres, 10 de juliol, va començar la Festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol, enguany marcada per les altes temperatures que estem travessant aquests dies. Es va iniciar a la tarda amb un partit de vòlei entre persones de totes les edats i es va tancar a altes hores de la nit amb el concert de Los Unikornios Lokos i la música punxada de Dj Llorenx.

Un dissabte amb tallers per a totes les edats organitzat per la Comunitat Energètica Lluçol que van oferir tallers de com estalviar en la factura de la llum o experimentar amb els colors del sol, i una tarda ben completa amb tallers infantils, berenar i un espectacle de circ, que va atraure a una bona multitud de persones, oriündes i veïnes de la comarca, a la pista esportiva del poble i a gaudir d’un sopar d’hamburguesa amb ingredients de la comarca.

Diumenge, la festa es va traslladar a l’església de Sant Cristòfol, on es va fer la missa i es van beneir els vehicles que s’hi van acostar.. Aquesta vegada, la fotografia curiosa de la jornada la va conformar un grup de jovent del poble que va pujar fins a l’església amb bicicleta i també van poder beneir els seus vehicles de dues rodes.

Diumenge a la tarda es va organitzar una divertida gimcana per tot el poble, en què van participar des de criatures de 3 anys fins a persones de més de 60. Els participants van gaudir de proves d’aigua, de pilota, amb pomes o relacionades amb les cançons. Una forma genial per acabar la festa major, que es va donar per finalitzada, ara sí, amb l’últim minut de la pel·lícula a l’aire lliure de diumenge a la nit.

DEU ANYS FENT CIRC Però, sens dubte, la gran protagonista d’aquesta festa major ha sigut la celebració d’aniversari de l’Associació de Circ La Cabirola, que enguany ha complert el seu primer decenni de vida.

Per aquest motiu, l’associació va entomar les activitats de dissabte a la tarda amb jocs de circ per als infants, pastissos casolans per berenar i, seguidament, un espectacle preciós que va combinar a la perfecció i amb delicadesa la pràctica del circ amb la poesia recitada per algunes components del grup de teatre Dones que cremen romaní.

La llum difusa de les vuit del vespre va donar el tret de sortida a un espectacle emocionant en què es van poder apreciar alumnes de l’associació expressar-se a través dels exercicis amb trapezi o cèrcol, en parelles i en solitari, en una sort de ball a les alçades.

Ulls brillants, abraçades, poesies de flors meravelloses i cabrioles impossibles van compondre la vetllada que, de segur, a més d’una persona va deixar corpresa// CMC

Els jardins de l’església ben guarnits pel primer concert dels Sunsets d’estiu.// F: AJ SBG

La papallona en homenatge a Laura Marsó presidia l’escenari de les Nits Tremendes.// F: AJ OLOST

Foto de família d'aquests deu anys de la Cabirola.// F: BÀRBARA PALACIOS

Comencen els Sunsets d’estiu ·

Joan Pera encisa la nit més tremenda ·

Sant Bartomeu del Grau

Olost

Els jardins de l’església nova es van tornar a posar ben bonica per acollir el primer concert dels Sunsets d’estiu d’aquest any.

El grup de versions Filferro van ser els encarregats de donar el tret de sortida a aquesta nova edició dels concerts mirant la posta de sol i van fer xalar de valent la gentada que s’hi va aplegar.

Aquest és el tercer any que l’Ajuntament organitza aquests concerts el mes de juliol, amb l’objectiu d’apropar la cultura i dinamitzar els vespres d’estiu.

Aquest divendres, la rumba de Xibarri posarà el ritme a la posta de sol santbartomeuenca des de la plaça Doctor Griera. L’ocàs del divendres 24 es tornarà a viure des dels jardins de l’església nova amb un vespreig de flamenc.// CFU

El llegendari còmic català va portar el seu humor a la primera Nit Tremenda d’aquest any, que va reunir més de dues-centes persones.

Abans de l’espectacle, des de l’organització, van dedicar unes paraules en record de Laura Marsó, vinculada a les nits des de l’inici i que va morir fa un any.

Seguidament, es va il·luminar una papallona blanca dalt l’escenari per recordar que “tot i la seva absència, la seva essència continua ben viva entre nosaltres”.

També van fer un agraïment a Dolors Careta, que enguany s’ha jubilat després de 35 anys al capdavant de la Biblioteca i del Centre Cívic.

La segona Nit Tremenda, la música va ser la protagonista amb les actuacions d’Iris Ruiz i Joel Comellas, Sweet Dreams i Status Uegra.// RED

NOTÍCIES

Núm. 622

EDUCACIÓ

Núria Sañas, finalista dels premis de la Societat Catalana de Biologia

Les Dones que cremen romaní editen el recull Teixidores de poemes El llibret és una selecció de poemes d’autores del Lluçanès que han llegit i recitat en alguna edició de les Nits Miralles

Sañas recollint el premi.//

La pradenca Núria Sañas, alumna de l’Institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès, ha estat reconeguda en l’11a edició dels Premis de la Societat Catalana de Biologia. Ha estat en el marc d’uns guardons que s’entreguen anualment durant la Nit de la Biologia i que reconeixen treballs i publicacions científiques que han contribuït de manera significativa a l’avenç de les ciències biològiques i que han estat desenvolupats majoritàriament als territoris de parla catalana.

Sañas va ser una de les finalistes en la categoria de Treball de Recerca gràcies al seu estudi El silenci de les fonts: què amaguen les aigües del Lluçanès?, una investigació centrada en l’anàlisi fisicoquímica de l’aigua de sis fonts del Lluçanès. El treball inclou una comparació entre les diferents fonts a partir de dues preses de mostres realitzades en diferents moments de l’any, amb l'objectiu d’avaluar-ne la qualitat i les possibles variacions.

L’acte de lliurament dels guardons es va celebrar el dijous 9 de juliol al vespre a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. Núria Sañas va rebre un accèssit dotat amb 100 euros i un diploma acreditatiu en reconeixement de la qualitat del seu treball de recerca.// XBV

EDUCACIÓ

La Mancomunitat del Lluçanès aprova el preu públic de l’Escola Motriu La Mancomunitat del Lluçanès va aprovar, el passat 7 de juliol, els últims acords per posar en funcionament l'Escola Motriu i Esportiva del Lluçanès, que passarà a ser gestionada per aquest ens a partir del curs que ve.

L'assemblea de la Mancomunitat va acordar que el preu públic de l'Escola Motriu serà de 30 euros mensuals per participant. Paral·lelament, es van aprovar els ajuts de mobilitat, que podran arribar fins als 10 euros mensuals per participant, per facilitar el desplaçament dels infants.

Durant la sessió també es va aprovar delegar en el Consorci del Lluçanès la gestió dels ajuts destinats al campament de muntanya de lleure socioeducatiu d'estiu per a adolescents, i la gestió del programa Dones i Esport.

Paral·lelament, es va aprovar una modificació de crèdit per adaptar el pressupost de la Mancomunitat a diverses actuacions previstes, entre elles l’Escola Motriu i l’Escola d’Oficis, que començarà la seva activitat oferint tres tastets formatius.// ELR LaRella | 12

Celebració final de l'especacle dels deu anys.// F: CFU

LLUÇÀ

Per_ Carolina Font Usart

Des de fa deu anys, les Dones que cremen romaní organitzen les Nits Miralles, agafant el relleu al GALL (Grup d’Actors del Lluçanès) i a l’Ajuntament de Lluçà que les organitzaven anys enrere.

Al llarg d’aquests anys, han lle-

git i recitat textos de prosa i poesia de diverses autores, en el seu desè aniversari van fer un repàs de totes les seves creacions.

El claustre del monestir de Lluçà, ple de gom a gom, va emmudir escoltant el recital que les Dones que cremen romaní havien preparat per a l’ocasió.

En acabat, qui va voler va poder comprar el llibre Teixidores de po-

emes, poetesses a casa, un recull de poemes d’autores del Lluçanès que han recitat les Dones que cremen en alguna de les edicions de les Nits Miralles.

Al recull, que es pot trobar a Cal Siller, aplega els poemes de nou poetesses del Lluçanès, “dones d’ara i d’abans” com diuen a la introducció del poemari.

Autores com Josepa Capellas, Maria Antich o Maria Trulls, de principis del segle XX, que retraten una època i una manera de fer. Així com autores contemporànies com Roser Iborra, Geni de Vilar, Teresa Ribera, Roser Reixach, Olga Molina i Mar Pujol.

Les Dones que cremen romaní ja treballen en un nou recull amb textos i poemes de totes les autores que han format part de les creacions, com Isabel-Clara Simó o Maria Mercè Marçal.//

Daniel Sánchez Verdejo publica el llibre Bruixes i Llegendes del Lluçanès Després de tres anys de recerca i documentació, publica el llibre on recull 21 relats il·lustrats sobre la memòria del Lluçanès el va portar a voler saber-ne més.

Les seves creacions transiten entre la plàstica i la paraula amb una sensibilitat arrelada en el que és ancestral. A Bruixes i Llegendes del Lluçanès ell mateix ha ideat i participat en les il·lustracions.

El llibre que a l’inici estava pensat per dedicar a un infant, però es va transformar en un relat de mite rural, en el marc d’un univers poètic i evocador que tal com ell descriu “celebra la vida, la terra i la veu dels qui mai no han deixat El llibre Bruixes i Llegendes del Lluçanès al Samaniat.//F: BDA d’existir en el record.”

Aquesta és una obra de realisme PRATS DE LLUÇANÈS als bandolers, bruixes i llegendes màgic per conèixer les històries i Per_ Blanca Deola Arrabal del Lluçanès. A través de la històllegendes més autèntiques del Lluria i la fantasia, ha çanès. La memòria volgut explicar la ha fet possible coHa donat veu als L’artista polifacètic Daniel Sánmemòria del territori nèixer aquests 21 bandolers, bruixes i relats, que transichez Verdejo ha publicat de manera amb relats com el de autoeditada la seva nova obra Bruila bruixa de Napa. llegendes del Lluçanès ten entre la boira, els gorgs i els bosxes i Llegendes del Lluçanès. És un Daniel Sánchez va llibre amb 21 relats il·lustrats en viure al Raval fins a cos, i que “ens porquè l’autor després d’una recerca l’any 2020, quan es va instal·lar a ten a un territori on la realitat i el i documentació exhaustiva durant Prats de Lluçanès, i on va descobrir mite conviuen i respiren al mateix tres anys, ha aconseguit donar veu una “Catalunya desconeguda” que temps”.//

NOTÍCIES

16 de juliol de 2026

El Cafè-Teatre Orient presenta la programació de la 3a temporada Una tercera temporada que comptarà amb una desena de propostes marcades pel talent local i la incorporació d’una nova disciplina

La presentació va tenir lloc dalt l'escenari del Cafè-Teatre Orient.// F: BDA

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Blanca Deola Arrabal

El Cafè-Teatre Orient de Prats de Lluçanès celebrarà aquest setembre el primer any de la seva reobertura i coincidirà amb l’inici de la tercera temporada de la programació. La presentació de les propostes d’enguany va tenir lloc al mateix CafèTeatre el passat dijous 9 de juliol, i van dur-la a terme la Maria Faura, tècnica de Cultura; Jordi Batriu, regidor de Cultura; Jordi Bruch, alcalde, i Montse Boladeres, 1a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. A més de comptar amb la participació de dos dels artistes que en formaran part, la pradenca Roser Reixach i el pradenc Sergey Klimenko.

Les propostes d’aquesta tercera temporada mantenen l'aposta pel talent local i incorporen una nova disciplina artística que, com van explicar, feia temps que es volia impulsar: les projeccions audiovisuals.

Aquesta novetat s’iniciarà amb la presentació del documental El Cafè-

Teatre Orient. Història i memòria d'un espai, de Roser Reixach juntament amb el sasserrenc Josep Pujol.

Amb aquesta iniciativa, la voluntat és que esdevingui l'inici d'un futur cicle de cinema o de projeccions puntuals. Malgrat que encara no es disposa de l’equip tècnic necessari per iniciar el cicle, tenen l’objectiu d’adquirir-lo pròximament.

LES PROPOSTES Pel que fa al disseny i elecció de les propostes, l’equip del CafèTeatre Orient ha explicat que enguany han volgut apostar per una mirada inclusiva i paritària, oferint una programació diversa que inclou tothom, amb una desena de propostes en total. Així doncs, la temporada arrencarà amb una proposta gratuïta de música, dansa i folklore mexicà a càrrec del grup Cielito Lindo, dins les Jornades Internacionals Folklòriques organitzades per l’associació ADIFOLK. Entre les propostes hi trobem Boja de Mariona Esplugues; El gegant del pi, de Pau Vinyals; El

silenci dels telers, inspirat en l'obra d'Assumpta Montellà i creada per Maria Casellas, actual professora de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès; A la merda tot, de Ramon Villegas; el documental El Cafè Teatre Orient. Història i memòria d'un espai, de Roser Reixach i Pep Pujol; el recital pianístic solidari de Sergey Klimenko; el pòdcast en directe Què t'ha passat?, amb Albert Om i Joan Maria Pou, i el nou espectacle familiar de Xiula, Xiulalaland.

SORTEIG DE 10 ENTRADES DOBLES A més, des de la Unió de Botiguers i Comerciants de Prats, se sortejaran deu entrades dobles per a aquesta tercera temporada. El sorteig serà entre totes les persones que comprin a establiments associats.

LES DUES SUBVENCIONS DEL CAFÈ-TEATRE ORIENT Finalment, es va anunciar que el Cafè-Teatre Orient ha rebut dues subvencions de la Diputació de Barcelona. D'una banda, ha obtingut 275.000 euros del Programa Sectorial de Restauració del Patrimoni Arquitectònic, una aportació que servirà per cobrir el cost de la tercera fase de les obres del Teatre Orient, ja executada. D'altra banda, també ha rebut una subvenció de 62.600 euros del Programa de Reforma i Millora d'Equipaments Culturals Locals. Aquesta ajuda es distribuirà entre els anys 2026 i 2027 i es destinarà principalment a la millora de l'equipament audiovisual i escenotècnic.//

JOVENTUT

Els joves de 18 anys ja poden sol·licitar el Bo Cultural Jove de 400 €

Presentació del Bo Cultural.//

El Bo Cultural Jove és un ajut directe de 400 euros destinat a adquirir i gaudir de productes i activitats culturals creatives. Va dirigit a tots els joves nascuts l’any 2008, que aquest any compleixen 18 anys, amb l’objectiu de convidar-los a entrar a l’edat adulta de la mà de la cultura.

Hi ha dues modalitats disponibles per escollir. La primera consisteix en una distribució de l’import: fins a 200 euros en arts en viu, cinema, museus… fins a 100 euros en productes físics com llibres o videojocs; i els 100 euros restants en consum digital com llibres digitals, música o videojocs en línia.

Per altra banda, la segona opció consta d’una única categoria i permet destinar fins a 400 euros en cursos culturals i instruments o materials artístics.

El Bo Cultural Jove només es pot utilitzar als establiments i entitats adherits al programa i es pot sol·licitar fins al 31 d’octubre del 2026.// XBV

EDUCACIÓ

Els vals escolars de 60 euros es poden bescanviar a Prats

MÈDIA

El pradenc Xavier Ballús al pòdcast La Turra

Ballús a l'estudi de La Turra.// F: CCMA

El jove veí de Prats, Xavier Ballús, ha participat en l’últim episodi de La Turra, un dels pòdcasts líders en català. En aquesta última entrega el tema de discussió és l’ambició, enfocat especialment en qüestions professionals i laborals, i en com els joves viuen aquestes ganes de progressar en l’actualitat on problemàtiques com la dificultat per poder afrontar un lloguer, bons sous o la falta de conciliació estan a l’ordre del dia.

Ballús, graduat en Publicitat per la Universitat de Girona, ha participat en la tertúlia en clau

d’emprenedor i professional lligat a les finances. Ballús també té un perfil d’Instagram (@financesdexavi) on divulga sobre economia i educació financera. A l’episodi ha compartit taula amb el nedador olímpic, Ferran Julià Tous; l’humorista Àlex Vila, i la docent Sílvia Ligori. La Turra, liderat i presentat per la comunicadora Alba Riera, és un dels pòdcasts líders de l’escenari en català, especialment entre el públic juvenil.

De fet, forma part del canal SomEVA, la iniciativa de la CCMA per atraure el públic jove.// LCP

L'Estanc de Prats adherit al val escolar.// F: HELENA FARRÉ

El val escolar de 60 euros s’adreça a les famílies dels alumnes que durant el curs 2026-2027 cursin educació primària o secundària en centres públics o concertats. L’ajut econòmic es reparteix en dos vals de 30 euros cadascun, per fer servir alhora o per separat.

Al Lluçanès, els establiments adherits a la campanya són la Llibreria Cal Siller, l’Estanc i FEDACPrats. Els vals es poden bescanviar per material d’escriptura, papereria, llibres de text, diccionaris, petits instruments musicals, motxilles, estoigs, jocs educatius, calculadores… La campanya finalitza el 30 de novembre del 2026.// XBV LaRella | 13

PRÈVIA

Núm. 622

CULTURA

Ca l’Estamenya celebrarà el vespreig Tasta Lluçanès

Ca l'Estemenya durant el taller de ratafia del 28 de juny.//

El jardí de Ca l’Estamenya acollirà els productors del Lluçanès, en un vespreig que se celebrarà el pròxim 22 de juliol, i que té com a objectiu donar a conèixer l’origen dels sabors del territori i els productes de proximitat.

L’esdeveniment anomenat Tasta Lluçanès, serà un tast de productes locals, però sobretot serà una oportunitat única per conèixer de ben a prop totes aquelles persones que hi ha darrere de cada elaboració, convertint Ca l’Estamenya en l’espai de trobada entre els productors i els amants de la gastronomia.

Els assistents podran degustar formatges de Mas Rovira i Betara, acompanyats de melmelades de Cal Benet. També hi haurà embotits de Vilardaga i Cal Toni, carn del Soler de n'Hug, blat forment de Mas Terricabras, així com pa i coques artesanes de Coques de Perafita. Per completar l'experiència gastronòmica, s'hi servirà ratafia de Ratafia Bosch, cervesa artesana de Kibus i vins dels cellers Mas Clarella i Ladiferenta.// BDA

LaRella | 14

"Ens veiem al millor festival de Catalunya!"

El Cantilafont se celebrarà aquest cap de setmana al Castell d'Olost OLOST

Per_ Equip de Redacció

El Cantilafont ja ho té tot a punt per a una nova edició. Per tercer any consecutiu, serà al Castell d'Olost, aquest divendres i dissabte.

"Per mi és com la festa major del Lluçanès", diu Glòria Borralleras, de Prats. "És la cita imprescindible", afegeix Lluís Bosoms. I l'artista Dan Peralbo hi afegeix: "És un dels millors festivals de Catalunya."

"La millor hora del Cantilafont, sens dubte, és quan sona la musiqueta i diu: Cantilafont presenta...", diu Elena Baliarda.

A partir d'aquí, tot comença amb un ritual: buscar "una cervesa ben fresca", diu Ferran Orriols, cantant de Nyandú, un dels grups d'enguany. L'exorganitzador Jordi Freixa busca "tota la gent de l'organització per saludar-los". Al principi hi ha poca gent, admet Sara Muns, d'Olost, però l'espai —"fet amb molt de gust"— s'omple de seguida, i l'actuació es viu "més íntima".

Carlos Cano, voluntari i espectador, hi suma els detalls que no surten al cartell: "la posta de sol" i "aquell ventet que passa". Aquesta

L'ambient de l'any passat al Castell d'Olost.// F: ARXIU

escala petita és el gran atractiu: "per descobrir grups emergents", diu Marta Vall, que enguany recomana no perdre's Nyandú.

El voluntari Raül López hi va "amb la il·lusió de conèixer gent nova"; Laia Èlia, per "espectacles de circ sorprenents". Joan Rial, del Mercat de Música Viva de Vic, ho resumeix com "un miracle."

Enric i Marta Casanovas, d'Alpens, hi porten les filles "des de ben petites" i encara hi volen venir. "Significa passar un cap de setmana amb els amics que no puc estimar més", diu Maria Ballús, de Sant Feliu Sasserra. Xènia

Paré, de Prats, valora poder-ho fer "al costat de casa". Amb ella hi coincideixen Albert Lanzas, que hi troba "bons amics i festuc", i Marc Caballero, per a qui és "el moment preferit de l'any" amb la colla.

Catalina Sastre, mallorquina, hi fa de voluntària a les taquilles, i Mireia Bartrons, d'Olost, una de les poques que no s'ha perdut cap edició des del 2013, ho resumeix en una paraula: "Casa".

"Ens veiem pel cànti!" afegeix Bosoms. "Ens veiem al millor festival de Catalunya!", hi respon Maria Ballús. "I punt", tanca Dan Peralbo. Doncs fins divendres!//

PRÈVIA

16 de juliol de 2026

La Fira de Sant Jaume omplirà Prats l’últim cap de setmana de juliol La programació d’enguany inclou gastronomia, música, cultura, esport, activitats familiars i tradicions

També hi haurà la 34a trobada bastonera.// F: ARXIU

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

Prats de Lluçanès celebrarà una nova edició de la Fira de Sant Jaume l’últim cap de setmana de juliol amb una programació que enguany combinarà gastronomia, música, cultura, esport, activitats familiars i tradicions.

Es donarà el tret de sortida a la festa el divendres 24 de juliol amb les tradicionals 6 hores de nata-

ció organitzades pel Club Natació Prats. Al vespre, els Jardins de Cal Bach acolliran 28è lliurament del Premi de la Fundació Dr. Grau i, tot seguit, un concert de músiques del món a càrrec del trio format per Núria Castaño, Cesc Castaño i Mireia Espada.

Dissabte serà el torn del IV Torneig de Futbol Sala, que es disputarà al Pavelló Municipal. Al migdia, la Sala de Cal Bach acollirà un maridatge de quatre cerveses i quatre formatges artesanals de

proximitat. A partir del vespre, els jardins de la Farmàcia Vella i de Cal Bach seran l’escenari d’una nova edició de l’exitós TastaQMarca, una proposta que combinarà degustacions de gastronomia comarcal amb la música en directe del grup 555 Project.

La jornada de diumenge començarà amb la tradicional trobada de motos antigues i cotxes clàssics al passeig del Lluçanès. A mig matí també s’oferirà una experiència de realitat virtual vinculada al comerç local. Durant tot el dia, el centre del poble reunirà firaires i productors del territori juntament amb el mercat setmanal i les botigues al carrer.

La programació es completarà amb la 34a Festa Bastonera, que reunirà colles convidades d’arreu de Catalunya en una cercavila pels carrers i una ballada final dels Estelladors de Prats de Lluçanès. A la tarda, la plaça Vella acollirà l’espectacle de circ Eh?! de Flying Pikmis, i el cap de setmana es tancarà amb la final del II Torneig Lluçanès Cup de Futbol 7 al Camp de Futbol Municipal.//

CULTURA

Concerts i sopars a la fresca al Casino d’Alpens

Sopar i espectacle amb Pere Rafart l'11 de juliol// F: CASINO D'ALPENS

Des de la reobertura del Casino d’Alpens, els estius s’omplen de programació i sopars a la fresca a la seva terrassa. Enguany celebren la 2a temporada amb una programació que va començar el divendres 3 de juliol amb l'actuació de la coral Ca n'Alpens i el ball folk de DIJAZZÒNIC, continuant el diumenge 5 de juliol amb un concert d'acordió diatònic, i el dissabte 11 de juliol amb l'espectacle del mag Pere Rafart.

Tot i els actes ja viscuts, encara queden propostes per venir. La primera, del músic olostenc David Canal, el divendres 24 de juliol, seguit pel grup de versions Els Tets el divendres 31 de juliol. A l'agost, el grup Mariachi Sol Barcelona el dissabte 22, i el músic Capi el dissabte 29, que tancarà la programació d’estiu.

Els actes van acompanyats d'un sopar a la fresca amb un menú tancat. En els espectacles programats a les 8 del vespre, el sopar serà després de l'actuació. En els actes anunciats a les 9 del vespre, l'horari indicat correspon a l'inici de l'àpat, i l'actuació començarà un cop acabat el sopar.// BDA

LaRella | 15

LA SOBRETAULA SOBRETAULA

Núm. 622

MARTA SUCH

“El que passa a la natura, també passa dins nostre” ELS TRES COLORS DE L’ ARBRE Ja se sap que val més una imatge que mil paraules. Per tant, si mai teniu ocasió de veure alguna de les pintures de la Marta o dels seus alumnes, entendreu amb els vostres propis ulls els arguments de la seva filosofia.

Marta Such, al costat d’una mostra de l’exposició de Cal Bach.// F:MCF

Miquel Casadevall Franquesa Prats de Lluçanès

Consulteu aquest QR per explorar el web personal de Such, on hi trobareu mostres de la seva obra i podreu aprofundir en la teoria artística.

LaRella | 16

Després de conversar amb ella sobre la seva experiència vital, la seva trajectòria laboral o la seva concepció de la pintura, la Marta m’acompanya a fer un tomb per la mostra exposada a Cal Bach. Desafortunadament, quan aquesta entrevista surti publicada, l’exposició ja haurà estat desmuntada, però puc afirmar que la sensació que em van transmetre les obres encaixava perfectament amb el discurs, trenat i interessant, que traspuava la conversa. Com és que hem tendit a simplificar tant el cromatisme, que sempre associem el tronc d’un arbre al marró, les seves fulles al verd, el color de l’aigua al blau marí i el del firmament al blau cel? Potser és una qüestió de codis, de comunicació, de simbolització. Però tal com m’explica, un arbre s’ha de pintar sempre, com a mínim, amb tres colors. I és que aquesta és la realitat natural: la fórmula de la llum, les ombres i els matisos, donen forma a les coses.

La natura és molt present en les obres exposades, com ho són les tècniques i els materials variats. Els colors, i els materials, permeten entendre millor la vida dels éssers que pintem, i aquesta recerca, aquesta connexió entre el cel i la terra, per ella, són intrínseques al fet artístic: “fer servir les mans, t’endreça el cap”.

LA TEVA TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA COMENÇA COM A DISSENYADORA GRÀFICA Sí, jo soc de Barcelona i el primer que vaig estudiar després de la secundària va ser disseny gràfic. Després vaig començar belles arts, però no ho vaig acabar perquè em va sortir feina en el departament d’art d’una productora de cine. Vaig estar uns 10 o 12 anys treballant en aquest sector, i m’agradava molt. La feina era molt creativa, i els objectius molt diversos: des de recrear un paisatge del segle XII, a fer una rèplica d’un cartell de la Guerra Civil Espanyola, o a dissenyar unes cartes manuscrites amb un segell antic de Mèxic. M’havia de buscar molt la vida.

I TOT AIXÒ, HO FEIES AMB TÈCNIQUES MANUALS? Hi havia de tot. Jo aleshores ja treballava amb ordinador, però no tothom ho feia. Et parlo de principis dels anys noranta. Recordo que vaig tenir un professor que deia que això dels ordinadors mai no funcionaria, perquè hi ha coses que cal fer a ull nu.

COM VAS ACABAR FENT PINTURA? Sempre he estat força autodidacta. Mentre treballava al món del cine, també vaig anar aprenent a pintar. Al cap d’uns anys, vaig tenir un fill i ens en vam anar de Barcelona cap a l’Alt Empordà. Allà hi vam estar quinze anys, i a més del disseny gràfic, vaig començar a fer alguna exposició de pintura. Però el canvi important va ser a partir de l’escolarització del meu fill en una escola Waldorf. Allà veia que hi havia alguna cosa en la seva manera d’ensenyar la pintura que em cridava molt l’atenció, i m’en vaig anar interessant i informant. Finalment, vaig acabar per apuntar-me a una formació intensiva de pintura a Itàlia, que va ser per mi una mena de transformació.

LA LASOBRETAULA SOBRETAULA SOBRETAULA LA

16 de juliol de 2026

Marta Such és dissenyadora gràfica. Es va iniciar, fa més de trenta anys, en el món de l’escenografia i l’art en la indústria del cine. Paral·lelament, ha anat desenvolupant una carrera artística, també, com a pintora i il·lustradora, que l’ha portat a desenvolupar un estil i una tècnica basats en l’exploració del color.

La seva trajectòria beu sobretot del moviment artístic propi de l’antroposofia, que va descobrir com a alumna i que l’ha acabat duent a impartir classes, cursos, seminaris i formacions diverses tant a Catalunya com enfocades a un públic internacional. Sovint treballa de bracet de professionals d’altres disciplines, donant a la pintura un enfocament holístic.

Ja fa anys que viu a Prats de Lluçanès, i actualment dirigeix el curs de pintura de l’Espai Social. Recentment han exposat una mostra de la seva feina, titulada Diàlegs amb el color.

QUÈ VA PASSAR? D’entrada no m’ho va semblar, però al cap d’uns dies, em va obrir els ulls en moltes coses. El perquè del color, el perquè del fet artístic, el sentit de la pintura... Els postulats dels mestres que impartien aquell seminari, Fiorenza de Angelis i Stefano Signorin, em van semblar interessants i reveladors: parlaven de com es relacionen l’art i el món espiritual; de com, en tota la història de l’art, els artistes han tingut una mena de fonaments que pretenien buscar què hi ha més enllà del que es veu exteriorment, i de com a través de la pintura podem explorar aquestes dimensions.

QUINA ERA LA SEVA TESI? Doncs d’alguna manera és fer de la pintura una experiència meditativa. Però no un fet canalitzador en el qual tu ets un subjecte passiu, no com una mèdium que quan es desperta no recorda res del que li ha passat, sinó un exercici actiu i manifest, com intentar que inspiracions del món espiritual passin a través teu, però d’una manera conscient. I amb aquest rerefons, vaig anar aprenent i fent cursos, tallers i seminaris, fins que al cap d’un temps, em van proposar que jo comencés també a donar classes.

I ARA, COM HO ENFOQUES? Més que ensenyar, comparteixo allò que he après. Sobretot treballo a partir del color, i de la idea que el color ve de les forces planetàries. Cada planeta té un vincle amb algun mineral que es troba a la Terra. I els colors venen dels pigments minerals.

L’essència dels colors té a veure, doncs, amb una mena d’àrees d’influència espirituals, que vindrien a ser les que explica la mitologia grega amb els déus de l’Olimp. Per exemple, les qualitats que té Mercuri, o les que té Júpiter o Zeus.

COM EN L’ASTROLOGIA? Sí, això té a veure amb la informació de les cartes astrals i del calendari biodinàmic, amb la idea que les àrees d’influència del cosmos, és a dir les energies planetàries, poden afectar positivament o negativament a l’hora de crear, de sembrar o de collir, segons la força que tinguin en aquell moment. En l’agricultura, si una planta és d’arrel, o és de fulla o és de fruit, necessitarà uns minerals o uns altres segons el moment precís en què la tractis. En la mitologia grega, també trobem els dotze treballs d’Hèracles, que parlen de com adquirir les dotze qualitats del jo. Aquestes les podríem relacionar amb els signes del zodíac, que també estan intrínsecament relacionats amb aquestes forces planetàries.

TORNANT A LA PINTURA, COM APLIQUES AQUESTA TEORIA DEL COLOR A L’HORA DE CREAR? Diguem que fugim del mètode clàssic de la pintura, en el que primer penses què vols fer, després fas uns esbossos, llavors passes a net i finalment poses color.

“La pintura és bàsicament llum i foscor, i buscar l’equilibri entre aquesta dualitat com fem a la vida mateixa”

En les meves classes, treballem al revés: primer pensem què volem dir, o què volem investigar; aleshores rumiem quins colors anirien bé per parlar d’això. Per exemple, si vull treballar la llum, per dir-ho d’una manera bàsica, ho faré a partir del groc, i si vull treballar la nit, a partir del blau, que pot ser fosc gairebé negre, o clar gairebé transparent.

A partir d’aquí, busquem un acte creatiu autèntic: primer creem un caos ple de possibilitats, i després, amb els colors, fent-los barrejar, sense saber ben bé què sortirà, el procés va agafant forma.

QUINA ÉS LA DINÀMICA DEL TALLER DE PINTURA DE L’ESPAI SOCIAL? Amb el grup de pintura de l’Espai Social ens anem trobant setmanalment, i els cursos funcionen per trimestres. Anem pintant seguint una mica els ritmes de l’any, per colors. Anant-nos sincronitzant amb els ritmes de la natura, perquè el que passa a fora també passa a dintre nostre.

I això ho fem en grup. Jo plantejo un exercici i la proposta de colors, a vegades més guiat i a vegades més lliure. Cadascú va treballant al seu ritme, independentment del nivell inicial.

ÉS UN PROCÉS EXPERIMENTAL? Sí, però la idea és seguir les lleis naturals, el funcionament real de la llum i dels colors. La forma és el resultat final, no el punt de partida, perquè si no, ens condiciona el procés. El color ha de ser viu tota l’estona, perquè la vida és moviment, harmonia, ritme, canvis...

Quan aixeques el pinzell és quan allò ja queda quiet, i llavors s’asseca.

TREBALLEU MÉS EL PROCÉS QUE NO EL RESULTAT? Sí, però en els resultats també hi ha bellesa, i també és important. Els mateixos participants al·lucinen del que fan, perquè a priori, s’apunten sense saber pintar. Però no deixa de ser una mena de prejudici, que trenquem a partir de la pràctica.

Tots tenim a dintre una espècie de sentit artístic, que a les classes intentem despertar a partir del color. I a vegades cal mirar, però també escoltar, estar atent al que està passant a fora i a dins de la pintura. Cadascú troba el seu ritme, el seu procés, i decideix si li cal seguir més o menys les pautes que poso.

Una mostra de l’exposició de Cal Bach, resultat de treballar la perspectiva a partir del color. // F: MCF

ES POT DIR QUE FEU UNA TERÀPIA GRUPAL? Bé, no és l’objectiu principal. A vegades, allò que ens aporta haver fet una pintura no ho veiem a l’acte; ens cal allunyar-nos-en, deixar que passin uns dies, pair-la i entendre-la en la intimitat.

Jo no soc partidària de pensar o parlar molt, sinó de deixar que la pintura s’expressi a través del que ens arriba al cor. Però pintar, a cadascú li pot servir a escala personal; la pintura bàsicament és llum i foscor, i buscar l’equilibri en aquesta dualitat com fem a la vida mateixa.// LaRella | 17

ESPORTS

Núm. 622

CICLISME

Des de Viena fins al Lluçanès amb bici, en una cursa d’autosuficiència

El vòlei, present un estiu més a Prats de Lluçanès i Santa Eulàlia de Puig-Oriol Prats torna a instal·lar la pista de vòlei platja després de l'èxit de l'any passat, mentre Santa Eulàlia consolida aquesta tradició durant l’estiu LLUÇANÈS

Per_ Jordi Bruch Abad

Ciclistes en ruta de camí a Barcelona.// F: THREE PEAKS BIKE RACE

Les bicis continuen de moda al Lluçanès. Si aquests darrers dies heu vist passar ciclistes amb alforges, és perquè la comarca s'ha convertit en un dels territoris de pas de la Three Peaks Bike Race. Aquesta és una cursa de bikepacking en autosuficiència que travessa tres grans ports de muntanya europeus. La prova va començar a Viena (Àustria) el passat 4 de juliol i acabarà a Barcelona el 16 de juliol.

La particularitat d'aquesta competició és que és de ruta lliure. Així doncs, cada participant planifica el seu propi recorregut i decideix en quin ordre supera els tres ports de muntanya obligatoris. L'organització només fixa el tram inicial i el final, així com el sentit en què s'han d'afrontar cadascun dels ports. Enguany, hi han participat uns 300 ciclistes i han hagut de travessar el Lluçanès en el tram final de la cursa. Per aquest motiu, durant els darrers dies s'han pogut veure diversos participants per Alpens, el Collet de Sant Agustí, la Costa dels Gats, Lluçà, Prats de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra. La competició té una distància de 2.500 km aproximadament, i els primers a arribar a la meta van fer-la en menys de 10 dies.// BDA

CICLISME

La Grand Départ Tour de França també es deixa notar al Lluçanès

Després de la Festa de Sant Joan i dels Elois, el passat 30 de juny, l’Ajuntament de Prats de Lluçanès va tornar a instal·lar la pista de vòlei platja als Jardins de la Farmàcia Vella. Es tracta del segon any consecutiu que es col·loca aquesta instal·lació. La decisió de repetir la iniciativa s’ha pres arran de l’èxit de l’any passat, tant per l’ús que en van fer les Traginades i els casals d’estiu, com per la demanda del jovent del municipi. L’objectiu principal és fomentar el vòlei com un esport d’estiu i, alhora, apropant els esports al centre del poble.

La pista manté la mateixa xarxa de l’any passat, però incorpora sorra nova i unes dimensions idèntiques a les d’un terreny oficial. La sorra utilitzada en l’edició anterior es va reaprofitar per als parcs infantils i escoles del municipi, i aquest any es tornarà a fer el mateix. La instal·lació estarà disponible durant tres setmanes i qualsevol persona la pot fer servir de manera totalment gratuïta. Per

Aficionats jugant a la pista de Prats.// F: MARTA SALA

fer-ho, només cal reservar la pista Enguany, va ser el primer acte a través de la plataforma web de de la festa. Posteriorment, es va l’Ajuntament. A donar pas a un més a més, durant vespreig amb moLa sorra utilitzada aquesta setmana jitos, el concert i s’ha realitzat un una sessió de DJ. en l’edició anterior torneig.

En aquest cas, la es va reaprofitar per pista és de gespa, UNA TRADICIÓ compta amb una als parcs infantils i DE SANTA xarxa nova i té escoles del municipi EULÀLIA les mesures reD’altra banda, a glamentàries per Santa Eulàlia de Puig-oriol tamdisputar partits. Amb aquesta bé es continua apostant pel vòlei proposta, el municipi manté viva a l’estiu. A més, durant la Festa una activitat dinàmica i esportiva Major, fer un partit és una tradique ja forma part de la seva Festa ció que es manté des de fa anys.

Major i del seu estiu.//

PÀDEL

Nou torneig de pàdel a Sant Boi

FUTBOL

Nova edició de les 12 hores de futbol sala al pavelló de Prats

L'Equip Decathlon a la Serra.// F: EVA CORNELLAS

Un dels partits del torneig 2025.// F: AJ SBLL

Equip guanyador del torneig de l'any passat.// F: ARXIU

La Grand Départ del Tour de França va ser a Barcelona. Tot i que cap etapa va passar pel Lluçanès, la prova també va tenir incidència al territori. Molts aficionats van desplaçar-se fins a carreteres properes per veure el pas de l'emblemàtica cursa.

A més, La Serra Sport & Wellness, de Merlès, va acollir l'equip Decathlon, que hi va passar una jornada per descansar, preparar la cursa i fer reunions d'equip abans de desplaçar-se a Barcelona.

La C-62, l'Eix del Lluçanès, també va registrar un augment de trànsit amb el pas dels autocars, cotxes d'assistència i altres vehicles de l'organització i dels equips que anaven a les Angles.// PAT

Sant Boi de Lluçanès ha començat, aquest passat 13 de juliol, un nou torneig de pàdel, que s'acabarà en el marc de la Festa Major del poble, el diumenge 2 d'agost.

El torneig inclou els formats masculí, femení i mixt.

Els participants, que es van poder inscriure fins al dia 8 de juliol, s’han dividit en diverses categories. En l'àmbit masculí i femení, hi ha els nivells d’iniciació, C i B. En l'àmbit mix, només hi ha el nivell C i B. Les parelles que aconsegueixin arribar a la gran final del torneig de cada categoria —que es disputarà en el marc de la Festa Major—, obtindran un premi com a recompensa.// GSA

El dia 25 de juliol, tindrà lloc el torneig de 12 hores de futbol sala, al pavelló de Prats. Enguany, els diners recaptats podran servir per pagar la multa de 1.800 € que va rebre el club durant la temporada per culpa d’uns insults racistes i una agressió física a la grada.

Pel que fa al torneig, té un cost de 170 € per equip.

Des del club conviden a tothom a participar i gaudir d’un bon futbol amb amics i bon rotllo. El guanyador aconseguirà una copa, obsequis per cada un dels guanyadors i la inscripció gratuïta de l’any vinent.

El segon classificat tindrà una altra copa i un obsequi. Alhora, el màxim golejador també tindrà un obsequi.// GSA

LaRella | 18

ESPORTS

16 de juliol de 2026

El Club Patí Lluçanès tanca la temporada amb grans resultats El grup de Xou Nivell 1, Xou Nivell 3 i Quartet Júnior van competir a la Copa Catalunya a Reus, després de classificar-se el mes de març

El grup Xou Nivell 1 va aconseguir la 2a posició.// F:CPL

LLUÇANÈS

Per_ Xènia Ballús Vila

El Club Patí Lluçanès ha posat punt final a la temporada 20252026 amb una destacada participació en la Copa Catalunya de Xous i Quartets, que va tenir lloc durant la primera setmana de juliol a Reus.

El Club hi va competir amb dos

grups grans de Xou i un Quartet, tots tres classificats a les semifinals celebrades el mes de març.

El grup de Xou Nivell 1 va ser el primer a competir, que va actuar el dijous 2 de juliol a la Copa Catalunya de Xous Nivell 1. Amb la coreografia Primera immersió, les patinadores del Lluçanès van defensar una gran actuació que els va

valer una meritòria segona posició.

El dissabte 4 de juliol va ser el torn del Quartet Júnior que van participar en la Copa Catalunya de Xous i Quartets Nivell 3. Les quatre patinadores van defensar l’actuació titulada Perseguint l’impossible, aconseguint una destacada quarta posició.

Finalment, el diumenge 5 de juliol el grup de Xou Nivell 3 va presentar el muntatge Epíleg a la Copa Catalunya de Xous Nivell 3.

La seva actuació els va permetre assolir també una meritòria quarta posició.

Des del Club Patí Lluçanès valoren molt positivament els resultats obtinguts, que són fruit de mesos de preparació, esforç i constància per part de patinadores, entrenadores i famílies. Amb aquesta competició, el club dona per tancada la temporada 2025-2026, que finalitza amb uns resultats que reafirmen la bona feina al llarg del curs.//

BITLLES

El Campionat de bitlles estrena dos camps

.// F:

Les jornades 5 i 6 del Campionat de bitlles catalanes del Lluçanès van anar marcades per l’estrena de dos camps nous habilitats a Olost i Sant Feliu Sasserra, perquè els habituals són ara d'herba artificial pel futbol.

Durant la jornada cinc, els equips van abatre les bitlles al nou camp d’Olost, al costat del Pavelló Municipal en un terreny movedís a causa del fet que el camp havia estat fet de la nit al dia. Es van enviar tres camions de sorra per tal que pogués fer-se la jornada. Els jugadors van endinsar-se sobre un terreny flonjo en el qual es van ensorrar els peus, les il·lusions i esperances de molts equips. Alguns equips quasi feien castells de sorra per afavorir els seus bitllots.

En contraposició, el camp de Sant Feliu Sasserra es trobava al costat del Parc dels Castanyers en un camp d’un particular cedit per fer diferents actes a la gent del municipi. El terreny era dur i àrid. Els bitllots connectaven sobre el sòl aixecant gran polseguera i esmicolant-ne la superfície.// RTB

FUTBOL

ESCACS

El club d’escacs de Sant Boi acaba la temporada amb un ascens a primera

Aquest estiu, segona edició del torneig de F7

El club culmina una temporada d'èxits, amb dos ascensos i un important increment de joves esportistes

7a jornada del Campionat de Catalunya d’Escacs a Sant Boi.// F: AJ SANT BOI

SANT BOI

Per_ Blanca Deola Arrabal

El Club d’Escacs de Sant Boi de Lluçanès ha posat punt final a la temporada amb un balanç molt positiu, marcat especialment per l’ascens de l’equip de veterans, que recupera el seu lloc a primera divisió després d’haver perdut la

categoria la temporada passada.

Enguany, el club ha tingut 29 jugadors distribuïts en quatre equips: dos de veterans i dos de joves esportistes. També cal destacar el notable increment d'inscripcions de joves al club, reforçant el seu creixement i la seva continuïtat.

Pel que fa als equips formats per joves esportistes, tots dos han com-

petit aquesta temporada a tercera divisió. Un d’ells ha aconseguit l’ascens a segona, mentre que l’altre ha mantingut la permanència a tercera. De cara a la temporada vinent, però, l’equip que hauria de competir en la 3a categoria està pendent de confirmar la seva participació, ja que el club no té garantit disposar de prou jugadors per completar l’equip i poder entrar a competició.

D’altra banda, el segon equip de veterans, que aquesta temporada ha competit a segona divisió, ha aconseguit mantenir la categoria i continuarà jugant la temporada vinent.

Més enllà de la competició, el Club d’Escacs de Sant Boi també serà present a la Festa Major de Sant Boi, on organitzarà una partida simultània amb el mestre Lluís Comas, i amb la participació prevista d’uns trenta-cinc jugadors.

Aquest fet ajudarà a donar visibilitat al club i servirà per captar nous jugadors.//

Un dels partits disputats aquesta setmana// F: MARTA HOMS

El passat divendres 10 de juliol, el camp de futbol municipal de Prats va acollir l’inici de la segona edició del Torneig d’estiu del Futbol Club Pradenc.

Després de la bona acollida de l’any passat, el club ha decidit repetir aquesta competició. En aquest segon any hi participen un total de quatre equips.

Tres d’ells són de categoria juvenil, i el quart de categoria sènior. El torneig es disputa en format de lligueta d’anada i tornada, de manera que tots els equips s’afrontaran entre ells dues vegades.

Aquest sistema permet que tots els participants gaudeixin d’un mínim de sis partits. Referent als horaris dels partits, aquests estaran distribuïts de vuit a nou del vespre i de nou a deu de la nit, amb un partit per cada franja.

La final serà el diumenge 26 de ju. Pel que fa als premis, el FC Pradenc, els ha incrementat respecte a l’any anterior. L’equip, campió rebrà un premi de mil euros, mentre que el segon i el tercer classificat obtindran un obsequi. Des del club s'espera que el torneig torni a ser un gran èxit.// JBA LaRella | 19

NOTÍCIES

MEDI AMBIENT

Una càmera de fototrampeig capta un cérvol a la riera Gavarresa

Es va retratar el 28 de juny.// F: @FOTOTRAMPEIGLLUCANES

Un cérvol (Cervus elaphus) ha estat retratat amb una càmera de fototrampeig al Lluçanès centre. La imatge és obra de Jordi Clavell, responsable de l'Observatori Ciutadà de la Biodiversitat de Sant Martí d'Albars i del Lluçanès, que el va enxampar el 28 de juny, prop de la riera Gavarresa.

Clavell explica que a la comarca hi ha diversos grups de cérvols en expansió. "La intensitat és baixa, només hi ha grups petits", assenyala. Ha arribat a veure fins a quatre exemplars junts, dos mascles i dues o tres femelles, tot i que en alguna ocasió, en un indret molt emboscat, li va semblar que n'hi havia més. Els grups es desplacen constantment i fan quilòmetres, per la qual cosa creu que durant la brama pujaran cap a zones de muntanya.

Els caçadors ja havien detectat cérvols al Lluçanès.

El maig de 2025, el caçador Crisant Solà identificava exemplars a Merlès, Lluçà, Alpens i Sant Bartomeu.

L'observatori, que es pot seguir a santmartidalbars. wordpress.com i a Instagram (@fototrampeigllucanes), també ha captat cabirols, senglars, esquirols, genetes, fagines, gats fers, guilles, teixons, ratolins de bosc, visons americans i aligots vespers.// PAT

Núm. 622

Un ramat de cabres torna a fer la transhumància pel Camí Ramader LLUÇANÈS

Per_ Blanca Deola Arrabal

Un any més, el ramat que fa la transhumància pel Camí Ramader de Marina va passar pel Lluçanès el diumenge 12 i el dilluns 13 de juliol en la seva ruta de pujada cap a la Cerdanya. El projecte Camins de Vida 2026, que enguany celebra la 4a edició, va iniciar el camí de pujada amb un centenar de cabres, un pastor i un aprenent de pastor, el passat 27 de juny a Poblet.

El ramat va posar rumb cap al Lluçanès el diumenge dia 12, començant el tram des d’Avinyó fins a Sant Martí d’Albars, passant per Sant Feliu, seguint a prop de la Torre d’Oristà, cap a Santa Creu de Jutglars i finalment, van arribar a Sant Martí d'Albars on van passar la nit.

L’endemà, dilluns 13, van reprendre la ruta cap a les Llosses, passant per Santa Eulàlia de Puig-oriol i Alpens. Va ser una jornada llarga de 20 quilòmetres, marcada per la calor, que els va obligar a fer una parada al migdia a Alpens per reprendre la ruta a la tarda i finalment arribar a les Llosses cap a dos quarts de set del vespre.

En aquest tram, el projecte ha comptat amb la col·laboració de Cuidem Lluçanès i Ocell de Foc

El ramat i els seus acompanyants en el camí de pujada de Sant Martí a Santa Eulàlia.// F: AJ SMA

per impulsar una iniciativa adreçada als joves. Un grup de quatre participants ha tingut l’oportunitat d’acompanyar el ramat i els pastors durant el recorregut, fer nit amb ells a les Llosses i viure en primera persona una experiència completa de transhumància.

Els participants han compartit el sopar amb els pastors i tot l’equip que els acompanya, i també el dinar de l’endemà. Després de l’èxit de l’any passat, la iniciativa s’ha tornat a repetir, i dos dels joves que ja hi van participar l’any passat han volgut repetir l’experiència pel molt bon record que en conservaven.

A causa de l’elevat risc d’incendi, el projecte ha organitzat una jornada especial a les Llosses amb un col·loqui informal entre ramaders de la zona, propietaris forestals i altres professionals del sector, per compartir diferents re-

alitats de com s’està actuant en el territori, i reflexionar sobre com podrien millorar-ne la gestió.

El camí de baixada començarà l’11 de setembre des de Llívia, i tornarà a passar pel Lluçanès. Direcció al Penedès, faran nit a les Llosses i Santa Eulàlia de Puigoriol, i duran a terme diverses activitats en aquest tram. Entre les propostes previstes hi ha activitats amb l’escola de Santa Eulàlia, així com la participació de l’alumnat de l’escola d’Alpens en un tram de recorregut. A més, en el marc de la Festa Major de Sant Martí d’Albars, al novembre, també s’hi programaran activitats vinculades al Camí Ramader de Marina.

Amb aquesta 4a edició, Camins de Vida 2026 torna a reivindicar el valor del món pastorívol, el patrimoni dels camins ramaders i la connexió entre el territori i la cultura.//

CARTA

L’ofici de barber Josep Itxart Romagosa Olost

L’altre dia vaig anar a tallar-me els cabells a un poble del Lluçanès.

Era el segon cop que hi anava i la conversa amb el conreador de cabells va anar més fluida que el primer cop, marcat pel respecte de les presentacions i la curiositat mútua que ens teníem per desxifrar què carai fèiem allà, ell com a barber i jo com a client. L’Arnau, per triar un nom que sovinteja a la comarca, és un jove que ha fet l’aposta valenta de radicar-se al poble on viu i va néixer, per exercir el seu ofici de barber. Ja posat a la feina, en un moment de la conversa, va fer un incís sobre el nul reconeixement que ha rebut per part de les autoritats, ni tan sols per agrair-li el gest de donar aquest servei al poble. Aleshores no vaig saber massa què dir-li al respecte, així que “entre conya i LaRella | 20

conya” els dos ho vam relativitzar.

Cap a les acaballes de la sessió, encara estisores en mà, la xerrada es va decantar de nou cap a la qüestió dels oficis i la manca de relleu. No és el cas dels barbers, que n’hi ha molts, sobretot a ciutat, però l’assumpte em va fer pensar en com s’ha arribat a tal punt. Segons tinc entès, som el país de la Unió Europea que, per golejada, té més titulats superiors que treballen en ocupacions per sota del seu rang d’estudis.

Segurament tot ha vingut d’una equivocada planificació educativa i d’una creença estesa que sobrevalorava els estudis de grau superior i menystenia la formació professional, més destinada a qui no era “prou apte” per estudiar.

Ara ens adonem que tots aquests aprenentatges-oficis són els que realment vertebren la base funcional d’un país i el manteniment de les seves infraestruc-

tures industrials. I ens alarma observar la falta de professionals en aquelles tasques tècniques més essencials per fer funcionar el que és més imprescindible, com reparació de maquinària, soldadura, construcció, lampisteria, instal·ladors d’aparells climàtics, muntadors de finestres i fusteria...

Cap d’elles és substituïble per la IA, i es fa peremptori tornar a prestigiar-les com es mereixen, sobretot com ascensor social i per com seran de ben retribuïdes. Es parla molt de la necessitat d’habitatge i de transició energètica, però qui farà les cases i muntarà els panells solars? A veure si ara, en plena efervescència del mòbil i la intel·ligència artificial, ens haurem d’inventar unes colònies obligades (antiga mili, però més útil) per aprendre de nou tots els oficis, o el que és igual: a fer servir les mans i el cap alhora.

A banda, molt content d’encertar amb un bon professional; i agraït de la pelada, celles incloses, doncs em va deixar ben guapo!//

LA PROPOSTA CULTURAL

16 de juliol de 2026

L’últim barranquer?

La proposta cultural HISTÒRIES I LLEGENDES Per_Miquel Casadevall Franquesa

El més interessant de les llegendes, sobretot en zones rurals on la vida encara es manté relativament impassible als canvis, és aquell terreny on es desenvolupen: una realitat fantasiosa que ningú no sap determinar ben bé on comença i on s’acaba.

A la Menorca profunda, lluny de les botigues de vestits blancs i dels anuncis d’Estrella Damm, hi ha un barranc anomenat barranc d’Algendar. Aquest es forma al Pla Verd, situat en terme municipal de Ferreries, i descendeix de manera abrupta i continuada fins a Cala Galdana. Aquest barranc alberga l’únic rierol de l’illa; és a dir que és l’únic torrent pel qual corre aigua tot l’any sencer. A més a més, hi van a parar diverses canals més menudes, com el barranc d’Algendaret o Es Canaló.

Aquesta formació geològica, naturalment, és refugi d’una gran diversitat i quantitat de flora, i en menys mesura, de fauna. I com no pot ser d’altra manera, també hi reposen anys d’interacció humana amb la gent de la zona, dels quals en fructifiquen construccions, topònims, històries, cançons, poemes, i llegendes. Per entendre la bellesa d’aquell lloc, que també el podeu trobar referenciat a blogs turístics o de senderisme, és interessant recórrer a la literatura local. Llorenç Febrer i Rotger, al número 51 dels Quaderns de Folklore editats pel Col·lectiu Folklòric de Ciutadella,

que es titula Paratges de l’illa 3, cita I m’agrada pensar que és així.

Perquè només algú com ell seria un poema del també menorquí Joan digne d’encuidar-se de preservar Timoner: El barranc d’Algendar és un pael patrimoni que el bisbat conserva radís que el Creador, tement la traen aquell barranc. I és que aquestes muntana, volgué amagar en el fons propietats embolcallen una crònica d’un gran abís, sorprenent protagonitzada pel sefent amb son dit un solc damunt gon personatge que Febrer cita al la plana. seu recull: Jaume Soler Adrover, Llocs, horts i coves pengen al penconegut també com El Capitanet. dís, d’arbres de fruita en els bancals El Capitanet, conta la llegenda, hi ha ufana; era nascut a Eivissa. “De jove, era al fons corre el torrent cap a l’encís un aventurer entusiasta dels fets de la cala sublim: Santa Galdana. d’armes, dels guerrers [...], dels moPerò Febrer, en aquesta publicaviments revolucionaris d’Andalusia ció, fa especial èmfasi en un altre del 1868.” Va fer carrera militar, i aspecte: la gent de la zona. I en va acabar lluitant en les Guerres destaquen, especialment, dos perCarlines, obtenint reconeixements sonatges. i condecoracions que vingueren El primer, Joan Pons Martí, coacompanyades de recompenses econegut per a tothom com en Joan de nòmiques. Destinat a Menorca, El s’Aranjassa, fou un habitant de la Capitanet acabà comprant aquestes zona tant vinculat al lloc, que el seu propietats, que passaren a formar nom i el dels topònims s’acabaven part del seu patrimoni juntament dissolent en una mateixa barreja: amb alguna altra que guanyà a les (una mica com el cartes. Els llibres el pinten com un Picapedrer de Sant Febrer destaca dos Bartomeu i el camí personatges: en Joan de personatge carisde carro que portaS’Aranjassa i el Capitanet màtic, una mena de Quixot balear, va a casa seu). Feentranyable, parbrer, en el moment que escriu aquest llibre (1994), diu lador, gran coneixedor de la zona, i que Pons “s’encuida dels llocs del una mica supersticiós. Aquesta darbisbat, es Canaló i s’Aranjassa, rera faceta fou la que el degué dur a i que val molt la pena trobar-se’l prendre la decisió que l’ha fet famós: quan hom visita el barranc perquè deixar tot el seu patrimoni al Bisbat, relata unes vivències de temps pasamb la intenció que li fora guardat, sats amb un estil que, no sé ben bé mentre no es reencarnés en algú per què, però et fa viure-ho com si altre. El notari que certificà el seu hagués ocorregut molt recentment”. testament li recomanà establir una D’altres fonts més actuals expliquen clàusula temporal d’un límit de 400 que Pons fou “l’últim barranquer” anys. Tenint en compte que morí el (sí, cuidador del barranc!) d’Algen1922, encara tenim 296 anys per dar, insinuen que ja és mort i ascomprovar si l’autèntic Messies no seguren que coneixia amb absoluta ha de venir a esquivar l’impost de precisió tots els llocs, racons, i noms successions enlloc de salvar la huque amaga aquell paratge. manitat.//

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

ELS ENCANTS ES VEN » COTXE Peugeot 307 SW 7 set places, amb bola, del 2007. Bon preu. T: 689 875 369 (R622/01) » MAQUINÀRIA, MOBILIARI, MOTLLES, ESTRIS, ETC. I ES TRASPASSA FORMATGERIA per 40.000 € al Lluçanès. (Preu negociable). Es pot accedir al lloguer de l'obrador amb llicència d'activitat i registre sanitari. T: 621 148 043 (R621/01) » DUES VIDRIERES DE DOBLE VIDRE d'1,40 ample X 2,28 alt. També 2 portes que fan joc de 75 cm ample X 2.28 alt, la fusta és "melis" en molt bon estat. T: 938 560 289 (R621/02) » SET PORTES ANTIGUES massisses i decapades. T: 938 560 289 (R621/03) » COL·LECCIÓ COMPLETA DE SEGELLS de tot el món. 7 toms amb antiguitat de més de 10 anys. 300 €. Maria. 629 347 419 (R620/01) » BIDÓ OBERT AMB AIXETA de 100 litres. 60 €. Maria. 629 347 419 (R620/02) » MÀQUINA DE COSIR Werthein amb moble. Ocasió. 70 €. Maria. 629 347 419 (R620/03) » COTXE RENAULT MEGANE 1600, gasolina de l’any 2000. 118.000 km en bon estat. 2.500 €. T: 93 856 06 97 (R620/04) » BÀSCULA AGRÀRIA ANTIGA. T: 650 31 98 51 (R620/05) » 3 CASES A BEULAIGUA (SANT MARTÍ D’ALBARS). Per reformar. Raó: Sabateria Cal Trempat de Prats de Lluçanès. T: 683 457 320 (R620/06) » LÀMPARA ferro forjat rectangular de menjador. T. 638 564 024 (R620/07)

ES BUSCA » PIS petit, preferiblement de compra, a Osona, Lluçanès o Moianès. Soc jubilat.

Abstenir-se agències. T: 639 322 329 (R619/03)

ES LLOGA » HABITACIÓ a un pis de Prats de Lluçanès. Condicions i preu a negociar.

Contacteu al T: 675 819 508 (WhatsApp) (R621/04) » PIS a Olost T: 679 49 63 72 (R621/05) » PIS a Sant Boi de Lluçanès. 3 habitacions (1 doble i 2 individuals), menjador-sala d’estar, bany i cuina amb sortida a una àmplia terrassa. Calefacció de pèl·let. 750 €/mes. T: 647 035 117 (WhatsApp) (R619/02)

ES REGALA » TORRETES DE TERRA per flors. Mides mitjana i petites. T: 938 228 647 (R622/02)

LaRella | 21

OPINIÓ

EL RACÓ DE LA SALUT Atrevim-nos a dir: “No estic bé” Ens costa molt demanar ajuda, fins i tot quan tenim persones al voltant que probablement ens escoltarien o ens donarien suport. I no és perquè no necessitem els altres, sinó perquè sovint hem après just el contrari: aguantar, no molestar, gestionar-ho tot sols.

Moltes persones conviuen amb la idea que demanar ajuda és un signe de feblesa, que els altres ja tenen prou problemes o que ningú entendrà realment el que els passa. Així, quan apareix el malestar emocional, en comptes d’apropar-nos als altres, tendim a tancar-nos encara més.

Esperem que algú noti que no estem bé sense haver-ho de dir, però moltes vegades això no passa. No perquè els altres no ens estimin, sinó perquè el patiment emocional sovint és invisible. Sovint esperem que els altres endevinin el que ens passa, però expressar el malestar no sempre és fàcil. Posar paraules al que sentim requereix valentia, especialment quan nosaltres mateixos intentem convèncer-nos que “ja passarà” o que hauríem de poder sols.

També hi ha una por profunda a sentir-nos vulnerables. Demanar ajuda implica reconèixer que no podem amb tot, i això costa en una societat que premia tant l’autosuficiència. Ens han ensenyat a rendir, a resistir i a continuar endavant, encara que per dins estiguem trencats. Però les persones no estem fetes per sostenir-ho tot soles. Necessitem vincles, suports i espais on poder compartir allò que ens passa amb seguretat i confiança.

La vulnerabilitat sovint s’associa erròniament amb debilitat, quan en realitat és una de les formes més humanes de valentia. Quan una persona s’atreveix a dir “no estic bé”, “necessito ajuda” o “em costa tirar endavant”, acostuma a passar una cosa important: apareix la connexió amb els altres. Perquè, encara que ens costi creure-ho, la majoria de les persones no rebutgem algú que pateix.

Al contrari: escoltem, cuidem i intentem ser-hi.

Acompanyar no vol dir tenir les paraules perfectes ni solucionar la vida de ningú.

Moltes vegades, el que més ajuda són els petits gestos quotidians: un missatge, una conversa, una passejada o algú que simplement es queda al nostre costat. El malestar pesa menys quan ens deixem ajudar.// ANNA PADRÓS MERCADER REFERENT DE BENESTAR EMOCIONAL I COMUNITARI EAP LLUÇANÈS

LaRella | 22

Núm. 622

CARTA

Escola d’Oficis: una aposta estratègica de futur per al Lluçanès Montse Boladeres i Bach 1a tinent d’alcalde a Prats de Lluçanès Vicepresidenta 1a del Consorci del Lluçanès Vicepresidenta 1a a la Mancomunitat de Municipis de la Comarca del Lluçanès

Una de les prioritats que vam incorporar al programa electoral d’ERC-AM Prats de Lluçanès va ser la creació d’una Escola d’Oficis que reforcés la formació professional. Des de l’agost de 2023 hi estem treballant conjuntament amb els tècnics del Consorci del Lluçanès, amb el suport de la Diputació de Barcelona i del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), i avui podem dir que avança amb determinació.

La voluntat és clara: crear una estructura estable que actuï com a paraigües de totes les formacions ocupacionals que ja s’estan fent i, alhora, impulsar noves oportunitats formatives que responguin a les necessitats actuals i futures de les persones i de les empreses.

UNA ESCOLA ARRELADA A LA COMARCA El Lluçanès i el seu entorn dis-

posen d’un teixit econòmic divers, amb sectors productius que sovint tenen dificultats per trobar professionals qualificats. Oficis essencials com fusters, electricistes, llauners, paletes o professionals del sector de cures, tèxtil, agrari i ramader són cada vegada més necessaris.

L’Escola d’Oficis es planteja com una eina estratègica per garantir el relleu generacional, millorar l’ocupabilitat de les persones, reforçar el desenvolupament econòmic de la comarca i per donar servei, no només al Lluçanès, sinó també a les comarques veïnes amb les que compartim dinàmiques econòmiques i socials. Això permet sumar esforços i garantir una oferta formativa més sòlida i estable.

FORMACIÓ CONNECTADA AMB LES EMPRESES Volem que les empreses siguin part activa en la definició dels continguts formatius. La col·laboració permetrà impulsar formacions a mida, adaptades a la demanda del mercat laboral i obrir la porta a noves oportunitats per a persones que volen reorientar la seva trajectòria professional, per a joves

que busquen una sortida laboral o per a empreses que necessiten formar nous professionals.

POSAR EN VALOR ELS OFICIS Durant molts anys, els oficis han estat injustament menystinguts.

Volem contribuir a recuperar el prestigi d’aquestes professions essencials i a posar en valor el coneixement pràctic, el treball manual qualificat i la transmissió d’experiència.

ELS PRIMERS PASSOS: ELS TASTETS D’OFICIS Organitzem els primers Tastets d’Oficis, una formació pràctica, propera i connectada amb les oportunitats laborals, pensada per descobrir sectors professionals amb demanda i per despertar noves vocacions: al setembre, Tastet de Mecànica; al novembre, Tastet de Construcció i al febrer, Tastet de Cura de Cavalls.

UN PROJECTE QUE MIRA AL FUTUR Si volem una comarca viva, dinàmica i plena d’oportunitats, hem de ser capaços de generar eines que connectin formació, empresa i territori. Formar professionals, retenir talent, generar ocupació de qualitat i garantir que els joves puguin construir el seu projecte de vida a casa és, en definitiva, el compromís amb el Lluçanès i la convicció que invertir en formació és invertir en el futur de la comarca.//

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN Verdolaga, (Portulaca oleracea) Ben trobada, benvinguda sigui la verdolaga. Aquesta planta és una herbàcia anual que completa el seu cicle de vida, bé com una ruderal, essent de les primeres a colonitzar zones degradades i ermes, o bé com una arvensis, convivint entre els conreus. Actualment, però, és d’una gran ajuda, estenent-se entre hortalisses, protegint la terra del sol, mantenint-ne la humitat i oferint refugi als insectes. És, doncs, un tipus de planta suculenta de port reptant, de fàcil reproducció, que li agrada el sol i la humitat, adaptant-se a tota mena de sòls. Presenta les tiges vermelloses i petites flors grogues entre els mesos de maig i agost.

Cal, però, identificar-la bé, ja que pot confondre's amb una varietat

tòxica. Aquesta és pilosa, de fulles més petites i tacades, que en trencar-la desprèn un làtex blanc.

La verdolaga és comestible tant en cru com un xic cuita, o bé ferne infusió o suc. Coneguda des d'antic per les seves propietats diürètiques i laxants, conté àcid omega-3, vitamines A, B i C, calci, ferro, magnesi i potassi. Tot i que ajuda a desfer pedres, és contraindicada per a qui és propens a fabricar-ne.

Diria que es tracta d'una planta del “no, però sí” i del “sí, però no”: sovint arrencada com una mala herba, acaba demostrant que pot esdevenir una aliada valuosa.

Aquesta meravella és considerada com un superaliment que no s'ha de subestimar.//

ELS PASSATEMPS

16 de juliol de 2026

LA PETITA RELLA

CARGOLS DOLÇOS INGREDIENTS

COMPLETA EL REFRANY

QUI MOLT __ __ __ __ __, ALGUNES N'ERRA QUI TÉ CUA DE __ __ __ __ __, S'ENCÉN SENSE TRENCAR __ __ __ NO ES FAN TRUITES

» Una malla de cargols » Un tros de pernil salat » 1 ceba » 2 o 3 tomàquets madurs » Un pessic de pebre negre » Un trosset de bitxo picant » 3 cullerades soperes de sucre » Un raig d´oli » I per a netejar els cargols: sal i vinagre

SI VOLS BEN PARLAR, APRÈN DE __ __ __ __ __ __

PREPARACIÓ 1. Un cop nets, poseu els cargols en una olla amb aigua freda. És necessari anar escalfant l’aigua amb el foc ben baix perquè així agafin confiança i treguin el cap i banyes. Quan estiguin tots fora de la closca, apugeu el foc de cop, per “enganyar-los”, fins que arrenquin el bull ràpidament. Deixeu-los uns dos minuts bullint.

VAL MÉS __ __ __ QUE MAL ACOMPANYAT

2. Llanceu l’aigua de la primera cuita i renoveu-la per aigua neta, que pot ser ja calenta o tèbia. Deixeu-los coure a foc mitjà durant uns 45-60 minuts (depèn de la mida del cargol).

PINTA I DESCOBREIX L'ELEMENT DEL LLUÇANÈS

3. Mentrestant podeu anar fent el sofregit.

En una cassola, poseu-hi un rajolí d’oli i aneuhi afegint els ingredients: el pernil salat tallat a dauets petits, la ceba ratllada, el tomàquet escaldat, pelat i tallat a trossos, i una mica de bitxo picant.

4. Deixeu que es vagi sofregint tot. Afegiu-hi un pessic de pebre negre i les tres cullerades soperes de sucre.

5. Un cop els cargols ja estiguin cuits, ja es poden retirar del foc i escorre’ls.

6. Afegiu els cargols a la cassola assegurant-vos que quedin ben barrejats.

7. Tapeu-los i deixeu-los uns minuts a foc lent per tal que quedin ben sucadets!

Il·lustració de Júlia Paré.//

T __ __ __ __ H __ __ __ __ __ I __

Abans de preparar els cargols, és necessari deixar-los en dejú durant dos o tres dies, penjats en una bossa de malla.

Per deixar-los nets de moc, heu de rentar-los amb aigua freda, sal i un raig de vinagre, remenant-los amb les mans i esbandint-los tot seguit. Caldrà que ho repetiu tres o quatre vegades, fins que l´aigua surti neta.

Hem escollit aquesta recepta pensant en les ganes que tindran de sortir els cargols el dia que plogui de debò, ara que fa tanta i tanta calor.

Al bullir-los, hi ha a qui li agrada afegir-hi herbes aromàtiques com llorer, farigola o romaní.

Bon profit!

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA RESIDÈNCIA DELS MUNTS —SANT BOI DE LLUÇANÈS—

LaRella | 23

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

ENERGIES

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

SALUT TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

PERRUQUERIES

DENTISTES

FARMÀCIES

L’AGENDA

16 de juliol de 2026

JULIOL

DIMARTS 21 DE JULIOL

SANTA EULÀLIA_ EXPOSICIÓ Abans miràvem la lluna per tot - Meteorologia popular. Hores concertades a llusa@luca.cat o bé al 93 855 40 62.

Fins al juliol al Centre de Recursos i Estudis de la Transhumància.

PRATS DE LLUÇANÈS_ ESTIU JOVE. TALLER d’estampació, a càrrec de La Kanalla, a les 4 de la tarda al Casal del Jovent. TORNEIG de vòlei, a la tarda als Jardins de Ca l’Andreuet.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER INFANTIL DE LEGO. Dimarts i dijous, a partir de les 6 de la tarda, a la biblioteca Sant Pere Almató

DIVENDRES 17 DE JULIOL SANT BARTOMEU DEL GRAU_CONCERT DE RUMBA AMB XIBARRI, a les 8 del vespre a la plaça Doctor Griera.

OLOST_ FESTIVAL CANTILAFONT. Concert d’Edna Bravo, a 2/4 de 8 del vespre. Actuació de Sarah Anglada, amb Rose Bif, a ¾ de 9 del vespre. Concert d’Anna Andreu, a 2/4 de 10 de la nit. Concert de Nyandú, a ¼ de 12 de la nit. Concert de Thelee, a la 1 de la nit. Sessió de música amb Don Pedrolo & Jimbo Jimbous DJ Set, a partir de ¼ de 3 de la nit, al castell d’Olost.

DISSABTE 18 DE JULIOL OLOST_ FESTIVAL CANTILAFONT. Concert de La Publicitat, a les 6 de la tarda. Actuació de la Companyia Manolo Alcántara amb Refugi, a les 7 de la tarda. Concert d’El Petit de Cal Eril, a les 8 de la tarda. Actuació de la Companyia Fèmut amb Clam, a ¾ de 10 de la nit. Concert amb Fillas de Cassandra, a 2/4 d’11 de la nit. Concert amb Fades, a 2/4 d’1 de la nit. Sessió de música amb DJ Jolie, a partir de ¾ de 2 de la nit, al Castell d’Olost.

PRATS DE LLUÇANÈS_ RUTA DE LA LLET, a les 10 del matí al Soler de n’Hug.

DIUMENGE 19 DE JULIOL SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES, a les 6 de la tarda.

PERAFITA_ APLEC DE SANTA MARGARIDA. Gran esmorzar, a les 9 del matí. Missa, a les 11 del matí, a Santa Margarida de Vilaltella.

LLUÇÀ_SONA LLUÇANÈS. CONCERT D’AGNÈS MAURI & FRIENDS, duets clàssics de la clàssica, a 2/4 de 8 del vespre al Monestir de Lluçà.

DIMECRES 22 DE JULIOL PERAFITA_ VESPREIG TASTA LLUÇANÈS, a les 7 de la tarda a Ca l’Estemenya.

PRATS DE LLUÇANÈS_ PISTA OBERTA DE PATINATGE, a la tarda al pavelló.

VENDA DE TIQUETS de la caminada nocturna, entre les 7 i les 8 del vespre a l’Espai.

SANT FELIU SASSERRA_ FESTA DEL BARRI DE SANTA MAGDALENA. Missa, a 2/4 de 7 de la tarda. Gimcana familiar, a les 7 de la tarda. Sopar, a 2/4 de 9 del vespre. Quinto i concert amb Ara i Aquí, al vespre, al carrer de Santa Magdalena.

DIJOUS 23 DE JULIOL PRATS DE LLUÇANÈS_ ESTIU JOVE. TALLER DE BOXA, a càrrec d’Alquimia, a les 4 de la tarda al Casal del Jovent.

SOCIAL RUN, adolescents, sortida a 2/4 de 7 de la tarda, adults, sortida a 2/4 de 8 del vespre, sopar i música amb DJ Salas i DJ Ponti, a les 9 del vespre als jardins de Ca l’Andreuet.

OLOST_ CONEIX EL NÒMADA ENERGÈTIC, a les 4 de la tarda a la Piscina.

DIVENDRES 24 DE JULIOL SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CONCERT DE TRIO FLAMENCO, a les 8 del vespre als jardins de l’església nova.

OLOST_ NITS TREMENDES. NIT DE JOCS I SOPAR, torneig de Rummikub, jocs de taula per petits i grans i sopar popular, a les 8 del vespre al Centre Cívic d'Olost. TERTÚLIA DEL CLUB DE LECTURA amb la novel·la “El gust amarg de la cervesa” d’Isabel Clara Simó, a les 6 de la tarda a la Biblioteca.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SOPAR I CONCERT DEL GRUP MOTHER MINE, amb vins del Celler Sanromà, a 3/4 de 9 del vespre al jardí de Mas Monells.

ALPENS_ CONCERT de David Canal, a les 9 del vespre al Casino.

PRATS DE LLUÇANÈS_ 6 HORES DE NATACIÓ, de dos quarts de 3 de la tarda a dos quarts de 9 del vespre a la piscina municipal. 28A EDICIÓ DEL LLIURAMENT DEL PREMI DE LA FUNDACIÓ DOCTOR GRAU, a les 9 del vespre als Jardins de Cal Bach.

CONCERT DE MÚSIQUES DEL MÓN, tot seguit als Jardins de Cal Bach.

DISSABTE 25 DE JULIOL SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SOPAR, CANTADA PEL COR DEL GRAU I CONCERT AMB LES 4D4 a Sant Jaume de Fenollet.

PRATS DE LLUÇANÈS_ FIRA DE SANT JAUME. IV TORNEIG DE FUTBOL SALA, de 2/4 de 9 del matí a 2/4 de 8 a la tarda, al Pavelló. MARIDATGES SINGULARS: CERVESA I FORMATGE, a les 12 a la Sala de Cal Bach. TASTAQMARCA, a les 8 del vespre als jardins de la Farmàcia Vella i Cal Bach.

OLOST_ SOPAR I CONCERT a càrrec de la Fonda Sala i Lluís Coloma, a la plaça Major.

DIUMENGE 26 DE JULIOL PERAFITA_ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES, a les 6 de la tarda.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR D’ALBOQUERS.

DIMARTS 28 DE JULIOL PRATS DE LLUÇANÈS_ ESTIU JOVE. Esport al carrer, a les 4 de la tarda a la pista dels Països Catalans.

DIJOUS 30 DE JULIOL PRATS DE LLUÇANÈS_ ESTIU JOVE. TALLER DE CUINA, a les 4 de la tarda al Casal del Jovent. BICI TRIAL BTT, a la tarda a les Moreres.

DIVENDRES 31 DE JULIOL SANT BARTOMEU DEL GRAU_ MUSIC & WINE. Tast de vins, formatges i pernil amb la DJ Saraswati i en Gil al Saxo a 2/4 de 8 del vespre al mirador del Roc Llarg. SOPAR I CONCERT DE TRIO CLIMA, amb vins del Celler Arché Pagès, a 3/4 de 9 del vespre al jardí de Mas Monells.

OLOST_ NITS TREMENDES. NIT DE TAST DE VINS I FORMATGES, a càrrec de Formatges Betara i Vins Fonda Sala, cloenda amb actuació de dansa de Ton Puntí, a 2/4 de 10 del vespre al Centre Cívic d'Olost.

ALPENS_ CONCERT D’ELS TETS, a les 9 del vespre al Casino.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CAMINADA NOCTURNA, sortida a les 9 del vespre davant l’Ajuntament.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CLÚSTER FESTIVAL, concert de música clàssica, a les 6 de la tarda a l’Església.

PRATS DE LLUÇANÈS_ FIRA DE SANT JAUME. TROBADA DE MOTOS ANTIGUES I COTXES CLÀSSICS, a les 8 del matí al Passeig del Lluçanès. ULLERES DE REALITAT VIRTUAL, a mig matí al capdavall del Passeig. FIRAIRES, ELABORADORS I PRODUCTORS DEL TERRITORI, durant tot el dia al centre del poble.

34a FESTA BASTONERA a càrrec d’Estelladors de Prats de Lluçanès amb colles convidades d’arreu de Catalunya, durant tot el matí al centre del poble. VENDA DE TIQUETS PER LA CAMINADA NOCTURNA, durant la fira. ESPECTACLE DE CIRC Eh?! de la cia. Flying Pikmis, a les 7 de la tarda a la plaça Vella.

FINAL DEL II TORNEIG LLUÇANÈS CUP DE FUTBOL 7, a les 8 de la tarda al Camp de Futbol Municipal.

FARMÀCIES DE GUÀRDIA De 9 a 20:30h

17 dv OLOST

De 20:30 a 9h

TERRICABRAS

ds FARGAS

FARGAS

19 dg ARUMÍ

ARUMÍ

18 20

dl

ST. BARTOMEU YLLA-CATALÀ

21

dt

OLOST

CONSTANSÓ

22

dc PRATS

VILAPLANA

23

dj

24

dv OLOST

EURAS

25

ds ATLÀNTIDA

ATLÀNTIDA

ST. BARTOMEU FARGAS

26 dg

PORTAL DE QUERALT

PORTAL DE QUERALT

27

dl

PRATS

VILAPLANA

28

dt

OLOST

FARGAS

29

dc PRATS

EURAS

30

dj

31

dv OLOST

ST. BARTOMEU ATLÀNTIDA PORTAL DE QUERALT

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guàrdies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 25

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

PINTORS

FUSTERS

ARQUITECTES

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

LLAUNERS

GEOTÈCNIA

GRUES

CONSTRUCTORS

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

ELS PASSATEMPS

16 de juliol de 2026

LA SOPA DE LLETRES

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA » GEROCULTOR/A, amb la titulació d'atenció a les persones en situació de dependència o cures auxiliars d'infermeria o titulació equivalent, per al Centre de Serveis per a Gent Gran a Olost.

Trobareu el detall de l'oferta a: https:// sumaracciosocial.talentclue.com/es/ node/126015245/4590 (R622/01)

SOLUCIONS SOPA DE LLETRES FRUITES D'ESTIU

» GESTOR/A DE PROJECTES a La Serra.

Si creus que pot ser per a tu o coneixes algú a qui li pugui encaixar, escriu-nos a info@ laserrasportwellness.com i t’enviarem tota la informació.(R622/02)

Préssec Tomàquet Cireres Albercoc Síndria Pruna

» AUXILIAR ADMINISTRATIU Ajuntament d'Olost T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R622/03)

Meló

» CUIDADOR/A PER A GRANJA de porcs i vaques al Lluçanès. Mitja jornada. T: 636 333 630 (R619/01) » CAMBRER/A a restaurant de Gurb a mitja jornada matí/migdia durant els mesos de juliol i agost. Imprescindible parlar català.

T: 609 711 371 (WhatsApp) (R619/02)

Us ofereix la solució del SUDOKU de l’última edició Immosab, la immobiliària del Lluçanès, amb més de 20 anys d’experiència en el sector.

C/ Orient, 1 - Local 2 Prats de Lluçanès 619 38 62 81 info@immosabprats.com

Donem solucions!

» FISIOTERAPEUTA a residència d'avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda. No substitució. T: 687 083 081. (R619/03) » INFERMER/A a residència d'avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda. No substitució. T: 687 083 081.

(R619/04) » TREBALLADOR/A SOCIAL a residència d'avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda o hores a convenir. T: 687 083 081 (R619/05)

El Racó de la Feina de LaRella!

Necessites algú per treballar?

Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

LaRella | 27

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ SUPERMERCATS

FORNS DE PA

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

FORMATGES

CARNISSERIES

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

EL TEMPS

16 de juliol de 2026

LES FOTOS DEL TEMPS Envia les teves fotos del temps!

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

TAN LLUNY, TAN A PROP ... QUE VE L’ECLIPSI!!!! (1A PART)

El blat a punt de ser segat, el 2 de juliol.// F: RAMON TORRENTGENEROS

Ovelles aixecant polseguera a Lluçà, el divendres 3 de juliol.// F: ALBA GARET

Posta de sol des dels Munts, el diumenge 5 de juliol.// F: AIDA FERNÀNDEZ

Posta de sol des de Sant Agustí, el diumenge 12 de juliol.// F: ALÍCIA DE VILAR

Tempesta cap al Berguedà des del Lluçanès, el 8 de juliol.// F: FERRAN GIL

Camps embalats a Olost, el 7 de juliol.// F: JOSEP MARIA RUBIO RIUS

CUQUES, PLANTES I FERES Déu n'hi do la calor i la sequera que tenim. Només cal donar un cop d'ull per veure que tenim el Lluçanès deshidratat com una pansa. És trist veure-ho tot tan sec i sentir les plantes cruixir sota les nostres passes. Són dies per estar al cas del perill d'incendi, sobretot qui ha de treballar o fer alguna activitat al bosc. Una bona eina és el mapa de Pla Alfa de la Generalitat on es pot consultar en quin nivell de perill està cada municipi. El foc, lògicament, ens fa molta por i volem estar al màxim de preparats, però una cosa que molts no saben és que els que més preparats estan són els mateixos boscos. Si, els boscos de la comarca porten molts milers d'anys convivint amb el foc i s'hi han adaptat, encara més, hi ha plantes que els agrada el foc.

PLA ALFA 3 Sembla un disbarat, però és així, tenim piròfits, plantes que utilitzen els incendis per escampar i fer germinar les seves llavors i així prosperar.

Un exemple, comú en moltes plantes, és el de la Gatosa (Ulex parviflorus), un tipus d'argelaga que acumula llavors a terra, sense germinar. Quan hi ha un incendi, la mateixa planta, crema com lluquet i fa molta escalfor, provocant l'activació de les llavors, que comencen a germinar. El resultat és que quan arriben les pluges, enmig de la grisor de les cendres, broten les gatoses amb gran ufana. Han

triomfat, tenen espai i molts nutrients que les cendres han dipositat a terra.

Un altre exemple fascinant és el del Pi blanc (Pinus halepensis) tan comú al sud de la comarca.

Aquest acumula les llavors a dalt de la capçada, dins unes pinyes especials, petites, molt ben segellades i plenes de reïna i benzè. Són autèntiques bombes que en arribar l'incendi exploten sortint en direcció oposada al foc tot escampant les llavors allà on l'incendi ja ha cremat. És espectacular. Una adaptació fascinant, molt visible, també, quan arriben les primeres pluges i el terreny queda sembrat de nous pins que creixeran amb tot el sòl i nutrients que necessiten per començar a construir un nou bosc.// RAMON BAUCELLS

Serà aquest 12 d’agost quan el sol estigui a punt d’amagar-se. L’han anomenat l’eclipsi del segle i segur que n'heu sentit a parlar a la tele, a la ràdio o les xarxes socials. Parlen de consells per l’observació, llocs recomanats, ulleres!!!... On anar?... què veuré?

Tot plegat un garbuix d’idees que al final, si no tens un criteri, es fan un embolic dins el teu cap. Els que llegiu aquest raconet de LaRella, ja sabeu que la meva intenció és que conegueu el cel i que penseu de manera autònoma a l’hora d’entendre el que hi veiem.

Així que anem a pams. En primer lloc, l'anomenen l’eclipsi del segle, però això no ho sabrem pas fins que s’acabi aquest segle, encara han de passar tres quartes parts del segle, tot just estem al començament. Quan passi tot aquest temps, i els hàgim vist tots, les futures generacions podran decidir quin va ser l’eclipsi del segle, no us sembla? Recordeu que vivim en una societat que ha convertit absolutament tot en un producte de venda al mercat; lamentablement l’astronomia no s’escapa d’això.

Amb aquestes paraules no li estic traient importància, només vull ficar-ho al seu lloc.

Serà un eclipsi total de sol just quan el cel està taronja i el sol s’amaga, en aquell moment tan delicat, bonic i romàntic. Jo he vist uns quants eclipsis de sol, però mai un, just al capvespre. Perquè us pugueu imaginar el que significa, tinc un amic astrònom, un fotògraf del cel, d’aquests tan meravellosos. Quan era nen, va llegir sobre aquest eclipsi i va pensar quants anys tindria ell al 2026, i ara que en té més de seixanta anys i porta tota la vida fotografiant el cel per tot el planeta, està molt emocionat. Així que és una alegria immensa poder veure aquest eclipsi, una oportunitat única.

A mi no deixa de sorprendre’m una coincidència, el fet que el Sol sigui 400 vegades més gran que la Lluna, però al mateix temps estigui 400 vegades més lluny que ella. Aquest detall fa que puguem veure uns eclipsis particularment bonics des del nostre planeta. i ... (continuarà a la propera Rella)..// INÉS DIBARBOURE

.// F:

LaRella | 29

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS ALPENS

BORREDÀ

OLOST

LA TORRE

EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

LA QUAR

STA. EULÀLIA

ST BARTOMEU

SANT AGUSTÍ

LLUÇÀ

PRATS DE LLUÇANÈS

PERAFITA

SANTA CREU

CERCS

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

ALTRES SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

ELTEMPS TEMPS EL

16 de juliol de 2026

SORTIDA I POSTA DE SOL

ALPENS

6:25 h -10 de juliol

LLUÇÀ

37,60 ºC · dia 9

36,80 ºC · dia 7

13,50 ºC · dia 2

(760 m)

21:28 h -10 de juliol

13,80 ºC · dia 2 27,30 ºC

LLUNES

41,8 km/h · dia 8 0,00 L · 0 dies

29 de juliol

321,50 L

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

(871 m)

(1.059 m)

34,50 ºC · dia 9 15,80 ºC · dia 2

26,80 ºC

25,60 ºC

41,8 km/h · dia 2

38,6 km/h · dia 3

0,00 L · 0 dies

0,00 L · 0 dies

504,60 L

414,80 L

0,00 L

0,00 L

0,00 L

12 d'agost

ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)

ST. MARTÍ D’ALBARS

PERAFITA (774 m)

39,60 ºC · dia 6

39,10 ºC · dia 7

37,90 ºC · dia 8

12,20 ºC · dia 2

12,30 ºC · dia 2

12,10 ºC · dia 2

26,00 ºC

25,80 ºC

26,75 ºC

40,2 km/h · dia 7

33,8 km/h · dia 6

36 km/h · dia 10

0,40 L · 1 dies

0,00 L · 0 dies

0,00 L · 0 dies

431,20 L

13,40 ºC · dia 2

345,00 L

346,80 L

0,40 L · dia 10

26,42 ºC

0,00 L

0,00 L

(662 m)

Més informació:

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

38,50 ºC · dia 7

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA

35,3 km/h · dia 3 0,00 L · 0 dies

(959 m)

OLOST - MAS LLISCÀS

OLOST - TRASSERRA

34,40 ºC · dia 7

39,40 ºC · dia 7

36,60 ºC · dia 8

13,80 ºC · dia 2

11,80 ºC · dia 3

13,90 ºC · dia 2

25,80 ºC

26,50 ºC

38,6 km/h · dia 13

45,1 km/h · dia 10

39,30 ºC · dia 7

0,20 L · 0 dies

0,20 L · 0 dies

12,10 ºC · dia 3

307,80 L

340,80 L

26,10 ºC

0,00 L

0,00 L

306,30 L

(558 m)

0,00 L

MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)

(740 m)

48,3 km/h · dia 7

25,80 ºC / 0,20 · 0 dies 259,00 L 0,00 L

SANT BARTOMEU

0,00 L · 0 dies 295,60 L

ORISTÀ (460 m)

34,80 ºC · dia 8

38,10 ºC · dia 7

39,30 ºC · dia 7

14,40 ºC · dia 2

13,50 ºC · dia 3

12,80 ºC · dia 3

25,80 ºC

26,70 ºC

27,10 ºC

38,6 km/h · dia 9

56,3 km/h · dia 4

33,8 km/h · dia 10

0,00 L · 0 dies

0,00 L · 0 dies

0,00 L · 0 dies

356,60 L

283,60 L

351,20 L

0,00 L

0,00 L

0,00 L

(572 m)

0,00 L De l'1 al 14 de juliol Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació

(878 m)

LA TORRE D’ORISTÀ

Pluja anual

Dia de més pluja

ONADA I LLINDAR DE CALOR Si una cosa sembla que no té discussió és que les onades de calor cada vegada seran més freqüents. Aquest any n’és un bon exemple. Però a què ens referim exactament quan parlem d’onada de calor?

De manera simple i esquemàtica el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ho defineix com a un període prolongat amb una calor excessiva que se situa clarament per sobre la mitjana climàtica un mínim de tres dies consecutius. El problema és definir que entenem per “calor excessiva”, ja que les mitjanes climàtiques són

molt diferents depenent de la situació geogràfica a la qual estiguem o ens referim.

Per tant, aquest llindar (anomenat tècnicament percentil 98) es calcula agafant totes les màximes i mínimes dels mesos d’estiu (juny, juliol i agost) dels últims quinze anys, i extreure’n les temperatures que només queden superades pel 2% dels registres. No és un càlcul fàcil, doncs, el més aconsellable és consultar els llindars que publica el SMC anualment, tot i que generin dubtes de fiabilitat, com a mínim, en els municipis que no tenen registres històrics:

LLINDAR DE CALOR (°C)

LLINDAR DE CALOR NOCTURNA (°C)

Alpens

36,9

18,8

Lluçà

37,5

19,6

Merlès

38,8

20,4

Olost

38,6

18,7

Oristà

38,9

20,2

Perafita

37,1

20,0

Prats

37,4

19,7

St. Agustí

37,2

19,1

St. Bartomeu

35,8

19,1

St. Boi

37,0

19,3

St. Feliu

37,8

19,9

St. Martí d'Albars

38,3

19,8

MUNICIPI

TERCERA ONADA DE CALOR CONSECUTIVA Tot just estem acabant la primera quinzena de juliol i ja patim la tercera onada de calor consecutiva. Si més no en l’àmbit de Catalunya, perquè si ens regim pels llindars de calor que publica anualment el Servei Meteorològic de Catalunya (vegeu peu de pàgina), al Lluçanès no sempre complim els criteris tècnics per considerar que patim l’onada de calor anunciada pels mitjans oficials.

Sigui com sigui, però, la veritat és que vivim un període llarg i angoixant de temperatures altes, molt per sobre les mitjanes climàtiques conegudes i sembla que encara no hem tocat sostre (dades a dia 14). La mitjana mensual, malgrat que la segona quinzena és estadísticament més càlida que la primera, i per tant encara ha de pujar més, ja està en valors molt superiors als normals. Perafita, per exemple, està en una mitjana mensual de 25,75 °C (mitjana 21,30 °C, +4,45 °C), Prats 26,42 °C (mitjana 22,31 °C, +4,11 °C), Alpens 26,80 °C (mitjana 23,10 °C, +3,70 °C) o Olost – Lliscàs 25,80 °C (mitjana 22,46 °C, +3,34 °C). Les màximes tot i no haver arribat a rècords històrics, han estat extraordinàriament altes de manera sostinguda. Els catorze primers dies de juliol les màximes han estat superiors a 30 °C (a excepció de St. Agustí – els Munts amb tretze dies i St. Bartomeu i Sobremunt – Sta. Llúcia amb dotze dies) que si els sumem als dies de juny amb les mateixes màximes, tenim que, en la majoria d’estacions, portem més de trenta dies consecutius amb aquests valors tan elevats. Però si encara afinem una mica més, veurem que no només hem superat els 30 °C, sinó que la majoria dels dies hem estat per sobre els 35 °C com per exemple St. Boi que ho han estat tretze dies, Oristà i Merlès que ho han estat dotze dies o St. Martí i Olost – Lliscàs amb onze dies.

Les mínimes també han estat molt altes, amb nombroses nits de maldormir, les anomenades nits tropicals (mínima absoluta ≥ 20,00 °C), que malauradament ja no són cap excepció. La variabilitat és, però, molt alta depenent de la ubicació de l’estació, ja que l’orografia i l’altura en són els condicionants principals. Lluçà se n’ha endut la pitjor part amb deu dies, seguit de ben a prop per Sobremunt – Sta. Llúcia i St. Agustí – els Munts amb vuit dies. Sant Martí i Merlès han estat més afortunats i no n’han tingut cap.

A aquesta calor desmesurada hi hem d’afegir que també fa molts dies (més de trenta, en la majoria d’estacions) que no tenim precipitacions significatives, que sumat a les humitats baixes que hem tingut la majoria dels dies, ens dona un panorama de sequera i vegetació amb un estrès hídric que fa augmentar de manera molt preocupant el risc d’incendi.// FRANCESC COMES LaRella | 31