R621

DIJOUS 2 | JULIOL | 2026 | NÚMERO 621

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA SOBRETAULA

LA PROPOSTA CULTURAL

"Ara ens regalem el plaer de tornar a jugar"

Hi ha vida al voral

Entrevista a La Cabirola

De Miquel Casadevall Franquesa

Comença la campanya d'estiu a la riera de Merlès amb més restriccions · Es manté la prohibició del bany al tram central i s'allarga fins a Puig-reig · La rierada obliga a extremar la vigilància i la prudència

SUCCESSOS

Demanen 40 anys per l'assassinat de la veïna de Prats El crim masclista es va produir el maig del 2023 TRANSICIÓ ENERGÈTICA

1 milió d'euros per més instal·lacions fotovoltaiques Olost, Prats, Sobremunt i Sant Bartomeu rebran diners de la Diputació IGUALTAT

Més protocols per a les agressions en l'oci nocturn El Consorci edita nou material i formacions per entitats del territori ESPORTS

Cloenda del programa de Dones i Esport Més de 100 dones hi han participat aquest curs A l'Hostal del Vilar va començar el repartiment de la Flama, que venia directament des del cim del Canigó portada a peu o bé amb bici per entitats del Lluçanès.//F: XAVIER NARDI

La Flama del Canigó obre el calendari festiu Prats i Perafita viuen una participada festa major, i ara és el torn de Santa Eulàlia

EMPRESA

Sàmper visita el Lluçanès Grans Lluçanès i Rotor Print van rebre el conseller

LA SOLAPA

Núm. 621

LLAVÒRENS EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues.

Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

FOTO: Grup Viure: Olost i Santa Creu, passat i present.

ANY: 1950 LLOC: Santa Creu de Jutglars La foto d’avui no té a veure amb el Tour de França, encara que les bicicletes hi tinguin cert protagonisme. Correspon a un altre tipus de processó. L’any 1950, amb motiu de la celebració de l’Any Sant, l’església va organitzar un pelegrinatge de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima que la portà a recórrer moltes poblacions de Catalunya. En aquesta secció, n’hem anat publicant fotografies.

Olost i Santa Creu també van rebre la visita de la imatge de la Verge i el poble va canviar totalment de fesomia, ja que pels llocs on passava la processó es van enramar tant els carrers com les façanes i els balcons i també amb altres elements decoratius. Fou un veritable esdeveniment popular organitzat pel bisbe de Solsona, Tarancón. En la imatge, la comitiva a l’altura de Santa Creu, encapçalada per jovent amb bicicleta.

REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans.

PUBLICITAT, CONTINGUTS I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas i Carolina Font Usart CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria DISSENY_ Maria Conill Hernández ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES_ Blanca Deola Arrabal COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

LA PREGUNTA Creus que s'haurien d'actualitzar alguns noms de carrers per reflectir millor la societat d'avui?

Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 28 de juny de 2026 amb una mostra de 67 vots Respon a la següent pregunta el diumenge 12 de juliol

Revista membre de:

Amb el suport del Departament de Recerca i Universitats i:

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

2 de juliol de 2026

Més pressió contra el bany a la riera de Merlès en un estiu marcat per la rierada S’allarga el tram de prohibició i els informadors recomanen no banyar-se enlloc pel perill que suposa

Les màquines han començat a treballar aquesta setmana en la reconstrucció.// F: SARA COSTA

SANTA MARIA DE MERLÈS Per_ Ferran Vila Cabanas

Els ajuntaments per on passa la riera de Merlès han decidit mantenir i reforçar les limitacions d’accés a la zona aquest estiu, després que la rierada històrica de la nit del 4 al 5 de juny hagi deixat molts accessos malmesos i tones d’arbres i rocs remoguts que són inestables i poden suposar un perill.

Així, el bany està prohibit un any més al tram central de la riera, però la prohibició no s’acaba a Sant Cristòfol sinó que s’allarga per baix fins a arribar a l’aiguabarreig amb el Llobregat. A la part de dalt de tot de la riera, els

informadors desplegats a la zona també recomanen als visitants que no es banyin, tenint en compte que podrien posar-se en risc.

L’alcaldessa de Merlès, Sara Costa, remarca que tothom ha de ser conscient que la riera ha quedat plena d’arbres i de branques i que la fondària de l’aigua ha canviat en molts punts pel moviment dels sediments.

“No és un parc temàtic per venir a fer gresca, és un espai natural que ha patit una desgràcia important que hem de poder reparar”, insisteix. En aquest sentit, explica que a la zona ja hi ha maquinària pesant que treballa per arranjar els ponts afectats. I amb obres en marxa, diu, rebre visitants és encara més difícil.

Una altra de les conseqüències de la riuada és que es van esfumar una part important dels aparcaments que hi havia a la zona, i això, a la pràctica, suposa que els conductors que vulguin apropar-s’hi tindran menys llocs on deixar el cotxe sense córrer el risc de rebre una multa.

Un any més s’ha posat en marxa un servei de guardes rurals contractats pels ajuntaments, així com informadors que es despleguen per tota la riera i se situen a la carretera d’accés.

La campanya va començar el 15 de juny i acabarà el 15 de setembre, amb 14 informadors i dos guardes amb capacitat per sancionar, a més de la col·laboració dels Mossos.

Mentre que una part dels informadors els assumeixen la Generalitat i una altra part els ajuntaments a través de plans d’ocupació, el servei de guardes rurals suposa un cost de 38.000 euros a repartir entre municipis de l’entorn: Santa Maria de Merlès, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Borredà, les Llosses i Lluçà.

Després de l’experiència de la riera, aquest any també han decidit sumar-se a les restriccions diversos municipis del Berguedà, que han començat a posar vigilants a la Baells i zones del Llobregat, entre altres.//

IGUALTAT

El Lluçanès reforça la prevenció d’agressions durant les festes nocturnes

La formació, adreçada a comissions de festes i entitats, es va fer a Olost.// F: CONSORCI

LLUÇANÈS

Per_ Xènia Ballús Vila

El Consorci del Lluçanès, juntament amb la Comissió de Violències Masclistes del Lluçanès, ha elaborat nous materials per donar suport als ajuntaments, co-

missions de festes i altres entitats organitzadores davant de possibles situacions d’agressió durant les festes nocturnes.

La iniciativa, basada en el Protocol Lila d’Osona, inclou orientacions i recomanacions que cal tenir en compte abans, durant i després de la celebració de les

festes, així com protocols gràfics adaptats als municipis amb i sense Punt Lila professionalitzat.

A més, s’han dissenyat dos cartells informatius sota el lema ‘Si vius una agressió, actua’ pensats per facilitar a la ciutadania com actuar davant d’una possible situació de violència.

Els materials es van presentar el passat 16 de juny a les regidories dels diferents municipis del Lluçanès, i el 18 de juny va tenir lloc una formació adreçada a les diferents comissions, entitats i regidories de Cultura, Festes i Igualtat amb l’objectiu de reforçar la capacitat d’actuació de les persones organitzadores i mostrar les eines que contribuiran a generar entorns festius més segurs.//

EMPRESA

El conseller Sàmper visita el Lluçanès

El conseller Sàmper durant la vista a Rotor Print (Olost).// F: GOVERN

El degoteig de consellers continua al Lluçanès, després de les visites d’Ordeig i Paneque, ara ha estat el torn de Miquel Sàmper, conseller d'Empresa i Treball.

El conseller Sàmper va visitar Prats de Lluçanès, Olost i Sant Martí d’Albars el passat dissabte 20 de juny, on va reunir-se amb els alcaldes i regidors.

Durant la visita, el conseller Sàmper va poder conèixer de primera mà la realitat empresarial del territori i els principals reptes de desenvolupament econòmic. El conseller, acompanyat de la directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a la Catalunya Central, Ivet Castaño, va visitar les empreses Rotor Print, a Olost, i Grans Lluçanès, a Sant Martí d’Albars.

Sàmper també es va reunir amb representants de la Mancomunitat que li van traslladar la necessitat de resoldre el cobrament del finançament del 2024, així com la voluntat d’enfortir la relació amb el Govern de la Generalitat. Junts van visitar la Torre Malla, futura seu del Consell Comarcal.// CFU

RECONEIXEMENT

Dues alumnes de l’institut, reconegudes als premis Educaemprèn

Ambrós recollint el reconeixement amb l'alcalde de Prats.//F: CONSORCI

Gemma Ambrós i Mariona Clavell, alumnes del centre, han estat reconegudes en la setena edició d’aquests premis pel seu treball titulat On quedem?.

El treball és una proposta d’una plataforma digital creada amb la finalitat de facilitar l’accés a la informació als joves a l’hora de descobrir activitats i opcions d’oci dins del territori. Per portar-ho a terme van crear un mapa interactiu, un calendari d’activitats, recomanacions i valoracions.

El jurat del premi, convocat per Creacció, ha valorat especialment l’interès de les alumnes per donar resposta a una necessitat habitual com és trobar activitats de manera fàcil, pràctica i centralitzada.// XBV LaRella | 3

NOTÍCIES

PRODUCTE LOCAL

El pòdcast Terra Endins visita el Lluçanès

Núm. 621

Nova Trobada de Dones Empresàries del Lluçanès

Va servir per compartir coneixements, reflexionar sobre els reptes comuns i identificar vies de cooperació LA TORRE D'ORISTÀ

Per_ Xènia Ballús Vila

Fotograma de l'episodi gravat al Lluçanès.//F: TERRA ENDINS

El nou projecte audiovisual Terra Endins ha arribat al Lluçanès per conèixer de ben a prop el blat forment, en una iniciativa que neix per fer valdre l’origen dels aliments.

En aquest segon episodi, els creadors Oriol Segura i Adrià Vancell recorren Oristà, Olost, Sant Boi i Prats per descobrir, de la mà dels professionals del sector, el recorregut d’aquest cereal des del camp fins a la taula.

L’episodi comença a la cerveseria KIBUS amb l’Emili Gutierrez, on coneixen com s’incorpora aquest cereal en l'elaboració de les seves cerveses. Seguidament, inicien la ruta al Mas Terricabres, on l'Oriol Rovira i la seva mare, l'Imma Costa, expliquen el seu procés de cultiu i de collita. La següent parada és al Forn Cal Pujals on, amb el forner Sergi Pla, participen en el procés d'elaboració dels seus productes artesans.

El recorregut finalitza amb la cuinera Iolanda Rosell, amb qui preparen uns blinis elaborats amb el blat forment, tancant així el cicle d'aquest cereal.// BDA

SECTOR PRIMARI

Neix l’Espai Rural del Lluçanès El Consorci del Lluçanès i la Taula de la Pagesia, formada per representants del sector primari i dels ajuntaments, impulsen l’Espai Rural del Lluçanès.

L’objectiu és ordenar les accions que s’estan fent al territori, com, per exemple, la recollida de plàstics agrícoles, i dotar-les de més recursos.

El 16 de juny es va fer la primera trobada i es van començar a treballar algunes de les línies d’aquest nou projecte, com l’ús del sòl. Hi van participar 50 persones, representants del sector primari, de l’administració i altres agents del territori.

A l’octubre es presentarà el pla de gestió, elaborat amb el suport de la Diputació, que definirà les accions vinculades al sector primari que s’impulsaran al Lluçanès.// CFU

LaRella | 4

Onze dones empresàries i professionals del Lluçanès van participar el passat 19 de juny en una nova edició de la Trobada de Dones Empresàries del Lluçanès, a la Torre d’Oristà.

La trobada, celebrada al restaurant Cal Trumfo, es va organitzar des del Consorci del Lluçanès amb el suport de l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central (ADRCC).

La dinamització de la sessió va anar a càrrec de Carme Sáez, de la consultora Thinquery, que va conduir diverses dinàmiques orientades a compartir coneixements, reflexionar sobre els reptes comuns que afronten les empresàries i identificar possibles vies de cooperació.

Durant la jornada, les participants van presentar els seus projectes i trajectòries, posant en valor l’emprenedoria femenina al Lluçanès. La trobada va reunir

Les empresàries del Lluçanès durant la trobada a Cal Trumfo.// F: CONSORCI

iniciatives de sectors molt diverLa valoració de la jornada va ser molt positiva entre les parsos, com la indústria, l’artesania, ticipants, que els serveis, el benestar, la Es van reunir de sectors van destacar la sostenibilitat molt diversos: indústria, importància de disposar d’un i el sector priartesania, serveis, espai de trobamari. Aquesbenestar, sostenibilitat, da per comparta varietat va evidenciar el tir experiències, sector primari... potencial i la crear xarxes de capacitat d’innovació del teixit suport i generar noves oportuniempresarial femení del territori. tats de col·laboració.//

SUCCESSOS

SUCCESSOS

A la presó acusada de la mort de la seva parella, exbomber de Prats

Accident de cotxe contra un arbre a la carretera de la riera de Merlès

Els Mossos d’Esquadra van detenir la setmana passada a Sant Salvador de Guardiola una infermera de l’hospital de Manresa acusada de provocar la mort de la seva parella el mes de febrer.

Segons diversos mitjans, la hipòtesi policial, d’acord amb els resultats de l’autòpsia, és que l’hauria enverinat.

La víctima, Albert Santamaria, va entrar als Bombers l’any 2005 al parc de Prats i la seva mort va consternar els companys del cos, on en els últims anys formava part del GRAE.// RED.

El passat dilluns 22 de juny, als voltants de quarts de quatre de la tarda, dos menors i el seu pare van xocar contra un arbre mentre viatjaven amb cotxe per la carretera de la riera de Merlès, ja en terme municipal de Lluçà. El xoc es va produir al trencant del camí de l’església de Sant Climent de la Riba.

Els tres passatgers, tot i que no van haver de ser extrets del vehicle pels Bombers, presentaven fractures diverses de caràcter lleu.// RED.

NOTÍCIES

SOLIDARITAT

Voluntàries ajuden en el procés de regularització

Núm. 621

La DIBA finança amb més d’1 milió d'€ 5 projectes de renovables al Lluçanès RENOVABLES 2030 Municipi Prats de Lluçanès

187.250,81 €

Projectes d’autoconsum FV a Olost

557.358,72 €

Bateries en equipaments municipals a Olost

418.019,04 €

Sant Bartomeu del Grau

Instal·lació bateries a instal·lació autoconsum compartit local brigada municipal

74.413,26 €

Sobremunt

Incorporació d’un sistema d’emmagatzematge de 48 kwh en una instal·lació FV de 30 kw

29.364,53 €

Persones fent cua per obtenir el certificat de vulnerabilitat a Vic.// F: ARXIU

LaRella | 6

Import concedit

Bateries renovables

Olost

La regularització extraordinària de persones migrants impulsada pel govern espanyol ha tancat el termini de sol·licituds després de dos mesos de tramitacions. Durant aquest temps, el projecte Osona Acull ha mobilitzat desenes de persones voluntàries per acompanyar els sol·licitants, entre les quals, quatre del Lluçanès: Kin Hernández, Saida Akotat, Cecilia Frachia i Fiona Sabatés. Han ajudat a revisar documentació, buscar proves de residència, fer traduccions i completar expedients. "El més important és seure davant de persones amb nom i amb història, mirar-les als ulls. Sovint vivim d'esquena a aquesta realitat", explica Hernández, que recorda que moltes d'aquestes persones "cuiden els nostres avis, netegen cases o cullen la fruita". L'experiència també ha servit per crear una xarxa de suport entre voluntariat i persones migrants. "Aquestes coses et reconcilien amb el món i amb la vida", conclou.// PAT

Actuació

Font: Diputació de Barcelona

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

A finals de maig va sortir la resolució de la tercera convocatòria de les ajudes Renovables 2030, dotada d’un pressupost de 25 milions d’euros, dels quals 1.266.000

arribaran al Lluçanès per finançar cinc projectes.

Olost és el municipi que rep una injecció més elevada de diners, que es distribuiran entre dos projectes. Per una banda, es cobrirà la pista poliesportiva amb plaques fotovoltaiques que permetran generar 100 kW. Gil Salvans, alcalde

d’Olost, explica que aquest “és el gran projecte d’Olost en aquesta convocatòria”. L’Ajuntament ha rebut una ajuda de més de mig milió d’euros per executar-lo.

L’altre projecte que ha presentat Olost és per a la instal·lació de bateries per emmagatzemar l’energia produïda per les plaques. Tal com explica Salvans, “amb el sistema energètic actual a les hores de sol l’energia surt pràcticament gratuïta, l’objectiu de les bateries és poder aprofitar l’energia durant les hores que no hi ha sol”. En el cas d’Olost, l’objectiu és que amb l’energia emmagatzemada que haurà generat el parc solar pugui fer funcionar l’enllumenat públic.

Salvans afegeix que l’altre objectiu de les bateries és que les comunitats energètiques puguin aprofitar més l’energia. No és estrany, doncs, que la resta de projectes del Lluçanès siguin bateries per treure rendiment a les plaques que ja hi ha instal·lades.

En el cas de Sobremunt, per exemple, incorporaran un sistema d’emmagatzematge de 48 kWh per aprofitar l’energia que generen les plaques que hi ha instal·lades al Molí.//

2 de juliol de 2026

NOTÍCIES

La Fiscalia demana 40 anys de presó per a l’acusat d’assassinar l’any 2023 una pradenca embarassada L’acusa de l’assassinat de la seva parella, avortament i lesions, entre altres delictes PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Ferran Vila Cabanas

L’assassinat masclista de la pradenca Arantxa Caro Montañez la matinada del 6 de maig de 2023 a Manresa arribarà a judici tres anys després.

El judici es farà amb un jurat popular format per nou ciutadans escollits entre una tria aleatòria.

Es preveu que les sessions arrenquin el 7 de setembre a l’Audiència Provincial de Barcelona i s’allarguin fins al dia 23 del mateix mes.

El 2023 es va fer una concentració de denúncia davant de Cal Bach.// F: ARXIU L’acusat està en presó provisiFiscal que s’ha encarregat del onal des que el van detenir onze On demanar ajuda si es pateix violència masclista, cas explica que la relació estadies després del crim, quan la les 24 hores del dia, tots els dies de l'any jutge del jutjat de va marcada pel El judici es farà del 7 menyspreu cap a violència masclisAl 900 900 120 ta de Manresa va al 23 de setembre a la víctima “per la Consultes i urgències, gratuït. No queda registrat al condició de determinar que hi mòbil i és confidencial. l'Audiència Provincial seva dona” i pel caràchavia prou indicis Al 112 per acusar-lo de de Barcelona amb un ter “extremadaEn cas d'emergència ment controlador i la mort de la seva jurat popular parella. gelós” de l’acusat.

WhatsApp 601 00 11 22 També relata que la va arribar En l’escrit de qualificació al Informació i assessorament policial a mantenir dos dies tancada en que ha tingut accés LaRella, el

una habitació, mentre que en una altra ocasió la va colpejar, setmanes abans d’assassinar-la per asfíxia.

Per tot plegat, el fiscal demana que se li imposin quaranta anys i onze mesos de presó: vint-iquatre anys de presó i cinc més de llibertat vigilada pel delicte d'assassinat, vuit anys de presó per un delicte d'avortament, tres anys i onze mesos de presó per un delicte de detenció il·legal, tres anys per un delicte contra la integritat moral i dos anys de presó per dos delictes de lesions, tenint en compte en tots els delictes l’agreujant que l’acusat va actuar per raó de gènere.

També demana que se l’obligui a pagar una indemnització de 200.000 euros a la família.

L'assassinat de la jove de trenta-un anys va provocar la convocatòria d'actes de repulsa davant de l'Ajuntament de Manresa i de Prats, on centenars de persones es van concentrar per donar suport a la família.//

LaRella | 7

L'ÀLBUM

Núm. 621

Sant Joan i els Elois, una disbauxa multitudinària · Prats de Lluçanès

3r sopar de l’Orgull de poble · Sant Bartomeu del Grau

Un dels actes del 28J al Lluçanès és el sopar que es fa al Casal de Sant Bartomeu. Aquest any va ser amenitzat per les Transtorners i el seu bingo musical.//

Ràmbol a l’espai Rocaguinarda · Olost

La 1a i 2a part del Documental del Lluçanès, de Ramon Boladeres, Rambol, es van poder veure al cinefòrum d’Olost el passat 27 de juny. El van presentar Montse Boladeres i Pere Vila.//

Concert del Llibre Vermell · Santa Maria de Merlès

La Coral de Capo va interpretar les cançons del Llibre Vermell de Montserrat. Un antic còdex medieval que recull cants i cançons en llatí, català i occità.// F: SARA COSTA

Trobada de descosides · Sant Feliu Sasserra

La trobada costuril va reunir 52 cosidores el 27 de juny. Cosir, intercanviar teixits i gaudir de l’afició van ser els ingredients de la festa que va acabar amb el concert de Lu Rois.// LaRella | 8

Els carrers i les places de Prats de Lluçanès s’han omplert un any més per celebrar les festes de Sant Joan i els Elois, una cita que fa vibrar grans i petits i que cada cop capta l'atenció de més visitants, seduïts per l’encant de la passada i de les ballades del Contrapàs al so del Conjunt Orquestral de Prats.

“Aquesta és la festa dels traginers, de la gent que anava per les cases de pagès i a Vic i a Manresa a dur gènere i a comprar-ne. Una festa que portava molta disbauxa i que era de tot menys seriosa”, explicava a LaRella la nit del dia 24 Climent Plans, un dels hereus dels antics traginers que encara ara agafa el bastó i vesteix la bata per participar en la tradicional Marxa de les Torxes.

“A casa, el 1965, ja entregàvem vi, i per això ara donem vi i aigua”, afegia amb orgull a les portes de Cal Mursion, parada obligada per als participants d’un seguici que des de fa anys també aplega centenars de joves i no tan joves amb ganes de remullar-se al so de la Txaranga Tximeletak. “La gent ens segueix per tot arreu i se sap les nostres cançons, i encara que alguns ja siguem grandets aguantarem mentre puguem perquè ens ho passem molt bé”, admetia Txema Barrena, un dels membres del conjunt de Donostia.

Si bé la Passada del vespre ha anat perdent animals, –“fa vint anys, quan érem canalla, n’hi havia molts més”, explicava el traginer Guillem Canal– la del dia dels Elois manté la compostura i ha servit un any més d’avantsala de la corrida a la carena de Sant Sebastià, una prova més esperada pel públic que no pas competida pels animals i els seus genets.

Tot plegat, sense oblidar les nits i matinades de concerts i discjòqueis als jardins de la Farmàcia Vella, un èxit consolidat que ha tornat a deixar els

Les havaneres el diumenge 28.// F: ELISA LLORENS

més cafres sense gaires hores per descansar.

“Valorem molt positivament el desenvolupament de les festes”, explica el regidor Jordi Batriu, responsable de Festes i Cultura i que també ve de família de traginers.

Batriu destaca que tant la cercavila com el ball del Contrapàs “continuen creixent en nombre de participants”, i valora positivament el resultat de l’acord que es va tancar per mirar de posar ordre entre els diferents grups que formen el seguici. “Tot ha funcionat perfectament, com estava previst”, assegura, a més d’agrair la implicació de totes les entitats i la bona coordinació amb l’Ajuntament.// FVC

La ballada del Contrapàs.// F: FOTOCONTRAST - ANNA BLANQUÉ

La Passada del dia dels Elois.// F: FOTOCONTRAST - ANNA BLANQUÉ

Participants del Robust de Perafita.// F: ELISA LLORENS

Festa major de Sant Pere, molt variada · Perafita

La festa major d’enguany va començar amb la caminada i la rebuda de la Flama del Canigó, el 21 i 23 de juny respectivament.

El Robust infantil i els Mojitos d’en Murri van continuar la festa el dia 25, seguit d’un sopar i el ja típic bingo, el mateix dia.

L’endemà, va tenir lloc el clàssic 31è torneig de futbol sala, juntament amb el Desconcert. Dissabte es va fer el tobogan aquàtic i els tornejos de botifarra i escacs i, entremig, es va disputar el Robust de Perafita. Més tard va tenir lloc el pregó, escrit per Josep Punsola, seguit del sopar popular i el concert de Cafè Trio.

El dia 28 hi va haver el campionat de tir al plat, la missa, l’espectacle infantil d’escuma i les consagrades havaneres amb rom cremat. Finalment, es va fer un sopar a la plaça de Sant Antoni per celebrar la revetlla de Sant Pere i l’esperada “Xurpada”, el gran partit de futbol a la Plaça Major, que es va recuperar l’any passat.

El dia 29 de juny, es va donar per acabada la festa major de Perafita amb un acte més dirigit als nens i nenes del poble.// GSA

El tobogan aquàtic.// F: ELISA LLORENS

La Xurpada per tancar la Festa Major.// F: ELISA LLORENS

ESPORTS

2 de juliol de 2026

Cloenda de la primera temporada del projecte Dones i Esport

La jornada va acabar amb uns exercicis pràctics.// F: CONSORCI

LLUÇANÈS

Per_ Xènia Ballús Vila

El projecte Dones i Esport, impulsat pel Consorci del Lluçanès, és una iniciativa que promou l’esport i la salut de les dones, amb l’objectiu de fomentar la pràctica esportiva de manera regular, segura i compartida.

Durant aquest curs, que ha estat el primer any del projecte, les àrees d’Igualtat i Esports del Consorci del Lluçanès han organitzat diferents

activitats que han comptat amb la participació de més de 100 dones.

Entre les activitats més destacades hi ha el grup ‘Dones per sortir a córrer’, una proposta de running femení que ha consolidat entrenaments regulars a diferents municipis del Lluçanès. El grup també ha participat en diferents esdeveniments esportius com la Cursa de la Dona de Barcelona, la Jornada Esportiva de la Dona de Prats de Lluçanès o la Cursa del Serrat Llobater, entre d’altres.

A banda del running, el progra-

CÓRRER

Prats celebra un nou Cros de Sant Joan

La sortida del cros infantil.// F:@CROSSANTJOAN

En el marc de les festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès, es va celebrar el 48è Cros de Sant Joan i els Elois, una prova que va reunir 119 participants en les curses d’adults i una vintena d’infants.

A causa de l’avís per onada de calor, la sortida es va avançar a dos quarts de deu del matí. El recorregut va transcórrer per diversos punts del municipi, oferint vistes d’arreu de Prats. En categoria masculina, l’olostenc Francesc Bach Valls va aconseguir la victòria, seguit de Guillem Fernández Bruch i Marc Boix Pons.

En categoria femenina, el triomf va ser per a Queralt Sañas Capdevila, amb Laia Andreu Trias en segona posició i Mamen del Castillo Acevedo en tercera. Els millors corredors locals van ser Marc Boix Pons, amb un temps de 23 minuts i 45 segons, i Queralt Sañas Capdevila, amb 20 minuts i 50 segons. Un any més, la prova va destacar per la bona participació i el gran ambient que caracteritza l’esdeveniment.// JBA

ma ha ofert sessions de treball de força, amb especial rellevància de la sessió a càrrec de l’entrenadora Jess Bonet, centrada en rutines adaptades per afavorir la salut i el benestar de les participants.

Durant el curs també s’han dut a terme activitats complementàries com ciclo indoor o dansa del ventre.

La programació es va cloure el 16 de juny amb una jornada que hi van assistir una setantena de participants. La sessió final va anar a càrrec de la reconeguda fisioterapeuta Mireia Grossmann, que va conduir un taller teòric i pràctic tractant temes com la salut pelviana, un tema significatiu en l’àmbit de la salut femenina. Durant la sessió les assistents van aprofundir en temes com la musculatura pelviana i la faixa abdominal, alhora que van descobrir diferents hàbits que contribueixen a millorar la salut i la qualitat de vida de les dones.

Aquesta darrera sessió va tancar el final d'un curs marcat per l’elevada participació i l’àmplia oferta d’activitats, amb l’objectiu de promoure l’esport femení, la salut i el benestar de les dones del Lluçanès.//

MOTOR

Més de 200 participants a la TransLluçanès

BITLLES

El campionat de bitlles arriba a l’equador

Una jornada a Sant Bartomeu.// F: ARXIU

A hores d’ara, ja ens trobem a la meitat del Campionat de Bitlles Catalanes del Lluçanès. Les bitlles han anat caient i els bitllots cada cop pesen menys.

En aquests moments, els resultats finals del món de les idees ja es projecten a la taula classificatòria de la jornada que es va esdevenir a Sant Bartomeu del Grau diumenge passat, dibuixant el que podrien ser els dies que vindran. Els diferents equips van tirar amb les bitlles a cor què vols sota un sol de justícia.

Jaume Puig, Estanyencs i Parc dels Castanyers van ser els guanyadors de la tirada santbartomeuenca, seguits de prop pels Sona que Trona i els Rocaguinarda.

Aquesta jornada va deixar la taula classificatòria sense canvis significatius i només amb les puntuacions amb més relleu. La cinquena tirada serà el pròxim diumenge a Olost.// RTB

FUTBOL SALA

10 equips competeixen al torneig de Perafita

Concentració de motos a la Torre.// F: MOTOCLUB LA TORRE

L'equip guanyador.// F: FITAFEST

La tercera edició de la ruta mototurística la TransLluçanès, que es va celebrar el passat 13 de juny, organitzada pel Moto Club de la Torre d’Oristà, va tenir un gran èxit amb la participació d’uns 200 participants.

Aquesta edició donava la possibilitat als concursants d’escollir dues rutes: una de 360 quilòmetres i una altra de 200. El punt de sortida, sempre el mateix, la Torre d’Oristà. Gràcies a la bona organització de l'esdeveniment es proporcionava aigua, menjar i lloc de descans per tots els participants en cadascun dels sis controls ocults de la ruta. L’objectiu principal, passar per tots aquests punts gaudint al mateix temps de la comarca del Lluçanès i dels seus voltants.

Enguany, l’edició d’aquesta ruta, a diferència dels altres anys, es va celebrar al juny perquè al setembre hi ha una nova celebració del motor a la Torre d'Oristà destacada: el campionat d'Espanya i d’Europa d’Enduro.// JBA

El clàssic torneig de futbol sala de la Festa Major de Perafita − que va celebrar la seva 31a edició − es va viure amb una gran expectació i una destacada participació d’equips d’arreu de la comarca, omplint el pavelló municipal durant tota la tarda.

Enguany es va ampliar el format fins als 10 equips, repartits en dos grups de cinc, dels quals els dos primers es classificaven per a les semifinals.

Els equips classificats van ser Rodenio Boys Band, Inter de Copas, UE Pebrots i Dream Team Cal Terri. A les semifinals, el Dream Team Cal Terri va superar l’Inter de Copas per 3-2 i els Rodenio Boys Band van vèncer la UE Pebrots per 2-0. A la final, el Dream Team Cal Terri es va imposar amb autoritat per 3-0 als Rodenio Boys Band, revalidant el títol aconseguit l’any passat. Arnau Codinachs, jugador de l’equip campió, va ser el màxim golejador del torneig.// GSA LaRella | 9

NOTÍCIES

PRÈVIA

Les nits dels divendres de juliol a Olost són tremendes

Núm. 621

PRÈVIA

Els concerts durant la posta de sol tornen a Sant Bartomeu del Grau

PRÈVIA

El partit de vòlei torna a engegar la festa major d'estiu de Santa Eulàlia

Una actuació del cicle en una edició passada.// F: ARXIU

La música i el vi al Roc Llarg és un dels actes més esperats.// F: ARXIU

La gimcana de fang de l'any passat.// F: ARXIU

Les Nits Tremendes d'Olost tornaran a omplir d'activitats els divendres de juliol. Se celebraran cada setmana, excepte el 17, perquè hi ha el Cantilafont al Castell. Com a novetat, aquest any s’oferirà servei de barra durant les quatre nits.

La programació començarà el divendres 3 amb l'actuació de Joan Pera. La següent setmana la música serà la protagonista: actuaran els olostencs Joel Comellas i Iris Ruiz, els Sweet Dreams i Status Uegra?.

El dia 24 serà el torn del torneig de Rummikub i altres jocs familiars, seguit d'un sopar popular. Per finalitzar el cicle, el 31 de juliol hi haurà un tast de vins i formatges a càrrec de Betara i la Fonda Sala.

Aquesta edició es dedicarà a Laura Marsó, que era part de l’organització i va morir l’any passat. També a Dolors Careta, de la biblioteca, que s'ha jubilat.// RED.

Sant Bartomeu del Grau tornarà a omplir de vida el poble els divendres de juliol amb diferents concerts a l’aire lliure que ambientaran les postes de sol, a les 8 del vespre, en diferents espais emblemàtics del municipi.

La programació arrencarà el divendres 10 de juliol amb el grup de versions en català i anglès Filferro als Jardins de l’Església Nova. El 17 de juliol serà el torn de Xibarri, amb la seva música rumbera, a la plaça Doctor Griera i Trio Flamenco actuarà el 24 de juliol als Jardins de l’Església Nova.

El divendres 31, la programació finalitzarà al Mirador del Roc Llarg, un dels espais més apreciats pels assistents, amb Music & Wine, que combinarà la música de DJ Saraswati i Gil al saxo amb la posta de sol.// RED.

La festa major de Santa Eulàlia de Puig-oriol ofereix un any més una extensa programació amb activitats organitzades per una jove comissió de festes que s’estrenarà enguany.

El tret de sortida serà el divendres 10 de juliol amb el ja, gairebé consolidat, partit de vòlei, acompanyat de la mojitada. Cap al vespre serà el torn del concert amb Los Unikornios lokos i DJ Llorenx. L’endemà al matí tindran lloc diferents tallers coordinats per la comunitat energètica de Lluçol, i seguidament, tots els actes programats a càrrec de La Cabirola i les Dones que cremen romaní.

El diumenge 12 de juliol hi haurà la missa i la benedicció de cotxes a Sant Cristòfol de Borrassers i després de la gimcana, amb diferents proves per a tot el poble, hi haurà una pel·lícula a l’aire lliure.// RED.

LaRella | 10

LA PROPOSTA CULTURAL

2 de juliol de 2026

Hi ha vida al voral La proposta cultural ANÀLISI ANTROPOLÒGICA Per_Miquel Casadevall Franquesa

Primerament, en aquest número no tenia programat publicar aquest escrit, que, certament, fuig una mica dels límits d’allò que habitualment encabim en aquesta secció.

Però arran d’una notícia d’actualitat, m’ha semblat adient recapitular i aprofitar l’avinentesa per recuperar unes notes escrites fa un parell d’anys en un viatge pel sudest asiàtic. La notícia en qüestió la componen dos fets: primer, que la DGT planteja, en un nou reglament de circulació, que les motos puguin avançar pel voral de manera excepcional. El segon, que Trànsit, per raons de seguretat, no pensa aplicar aquesta mesura.

Les notes que incloc a continuació formen part d’un text més extens que no reproduïm per raons d’espai.

No pretenen emetre cap judici sobre les decisions citades, sinó aportar una anàlisi molt personal d’una realitat llunyana i alhora escaient, que al meu entendre, pot oferir un punt de vista interessant: El primer dia que vam trepitjar terra vietnamita vam entendre què és la densitat de població. Ho Chi Minh, una ciutat que només pel nom ja m’atreia, va resultar ser un mirall de tot el que vindria després: una teranyina tortuosa i gràcil, una radiografia microscòpica on capil·lars i terminacions nervioses s’enreden vivament els uns amb els altres i a gran velocitat, però no s’arriben a tocar mai. Un disseny urbà que

sembla el resultat de buidar un got d’aigua a un formiguer i esperar la reacció de les formigues.

Rius de motos, literalment, movent-se en sincronia, fluint per avingudes, carrers i carrerons, passatges i camins. El brunzit dels ciclomotors omplint permanentment tots els racons de la ciutat —i, de fet, del país— sense aturar-se ni esverar-se massa.

Aleshores, sortint enfora, vam descobrir que la ciutat no s’acabava d’acabar mai. Els rius de motos continuaven circulant, embrollant

encara més la mobilitat, estenent els carrers província enllà, pul·lulant la urbanitat com una taca d’oli que es fa grossa per damunt de boscos, de rius i de prats.

Si bé els milers de carrers que conformen aquesta gran metròpoli s’acaben concentrant (tard o d’hora), com afluents embogits i desorganitzats, en grans artèries de circulació, aquestes autopistes no acaben de prendre la dimensió interurbana que se’ls atorga a les classes teòriques de les autoescoles europees. En tots els països que vam visitar (amb el Vietnam com a indiscutible referent), les avingudes es resisteixen desenes de quilòmetres a convertir-se, definiti-

vament, en carreteres. Les ciutats, així, es despleguen en tentacles de llarg abast, cap a totes direccions, que tard o d’hora s’abraonen sobre altres poblacions més petites que tingueren la mala fortuna d’haver-se constituït massa a prop dels forats negres metropolitans.

Les carreteres, que no són pas curtes, sovint es veuen acomboiades per reguitzells d’edificacions, més o menys desenvolupades, que es van establint al seu voltant, encara que només sigui en una sola renglera disposada immediatament al costat de la calçada.

Edificis que van des de concessionaris de vehicles fins a minses barraquetes on la família que hi viu hi ha establert un petit negoci de sucs de fruita o de fideus.

I d’aquesta manera, la dinàmica de l’expansió urbana mitjançant les vies de comunicació s’estén quilòmetres i quilòmetres, propiciant la il·lusió de no abandonar mai la ciutat quan condueixes per aquestes autopistes. [...] Aquesta tendència a prolongar les zones habitables al voltant de la calçada comporta també que s’estengui la vida comunitària més enllà dels límits de les mateixes viles.

I, en aquest sentit, d'una manera magistralment coordinada, la vitalitat dels carrers de les grans urbs asiàtiques s’extrapola a les carreteres en un espai concret, però caracteritzat precisament per la seva inconcreció natural: el voral.

I aquest espai aparentment reconquerit només per la circulació de motos esdevé, en realitat, una franja on es perpetua l’activitat pública, social i econòmica en múltiples formes. Un llindar de vida.//

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

ELS ENCANTS ES VEN » MAQUINÀRIA, MOBILIARI, MOTLLES, ESTRIS, ETC. I ES TRASPASSA FORMATGERIA per 40.000 € al Lluçanès.

(Preu negociable). Es pot accedir al lloguer de l'obrador amb llicència d'activitat i registre sanitari. T: 621 148 043 (R621/01) » DUES VIDRIERES DE DOBLE VIDRE d'1,40 ample X 2,28 alt. També 2 portes que fan joc de 75 cm ample X 2.28 alt, la fusta és "melis" en molt bon estat. T: 938 560 289 (R621/02) » SET PORTES ANTIGUES massisses i decapades. T: 938 560 289 (R621/03) » COL·LECCIÓ COMPLETA DE SEGELLS de tot el món. 7 toms amb antiguitat de més de 10 anys. 300 €. Maria. 629 347 419 (R620/01) » BIDÓ OBERT AMB AIXETA de 100 litres. 60 €. Maria. 629 347 419 (R620/02) » MÀQUINA DE COSIR Werthein amb moble. Ocasió. 70 €. Maria. 629 347 419 (R620/03) » COTXE RENAULT MEGANE 1600, gasolina de l’any 2000. 118.000 km en bon estat. 2.500 €. T: 93 856 06 97 (R620/04) » BÀSCULA AGRÀRIA ANTIGA. T: 650 31 98 51 (R620/05) » 3 CASES A BEULAIGUA (SANT MARTÍ D’ALBARS). Per reformar. Raó: Sabateria Cal Trempat de Prats de Lluçanès. T: 683 457 320 (R620/06) » LÀMPARA ferro forjat rectangular de menjador. T. 638 564 024 (R620/07)

ES BUSCA » PIS petit, preferiblement de compra, a Osona, Lluçanès o Moianès. Soc jubilat. Abstenir-se agències. T: 639 322 329 (R619/03) » LOCAL al Lluçanès per acollir una petita redacció i un petit arxiu per a LaRella. T: 639 00 43 26 (R619/04)

ES LLOGA » HABITACIÓ a un pis de Prats de Lluçanès. Condicions i preu a negociar. Contacteu al T: 675 819 508 (WhatsApp) (R621/04) » PIS a Olost T: 679 49 63 72 (R621/05) » PLAÇA D'APARCAMENT a Prats de Lluçanès, al costat del Bar JB. T: 616 448 020 (WhatsApp) (R620/08) » PIS a Sant Boi de Lluçanès. 3 habitacions (1 doble i 2 individuals), menjador-sala d’estar, bany i cuina amb sortida a una àmplia terrassa.

Calefacció de pèl·let. 750 €/mes. T: 647 035 117 (WhatsApp) (R619/02)

LaRella | 11

LA SOBRETAULA

Núm. 621

Meritxell Pujol Rovira · Raúl Rodriguez Santos · Glòria Roig Nieto · Ester Subirà Castañé · Joana Querol Bes Membres de la Cabirola

"Quan ens fem adults deixem de jugar i als tallers de circ ens regalem el plaer de tornar-hi" Deixar de tocar de peus a terra

Carolina Font Usart Santa Eulàlia de Puig-oriol LaRella | 12

Que d’una activitat puntual en neixi una associació que deu anys després segueix ben viva és un motiu de celebració, i això és precisament el que farà la gent de la Cabirola aquest 11 de juliol.

Però què és la Cabirola? Com va començar? Quina màgia té el circ que hagi aconseguit arrelar tant al Lluçanès? Intentem respondre a aquestes preguntes i moltes d’altres amb els que han vist néixer i créixer la Cabirola.

Per fer memòria hem reunit membres de la primera junta i de l’actual, però que per sobre de tot són alumnes dels tallers. Potser per això transmeten com ningú la passió pel circ i per la Cabirola.

Com passa a totes les associacions hi ha moments de tot.

Recorden amb certa cruesa la pandèmia i com van haver de reinventar-se fent classes a distància per mantenir el contacte i perquè no volien deixar els professors sense feina. Un detall que pot semblar menor, però que diu molt de com entenen el que és una entitat sense ànim de lucre i de la família que és la Cabirola.

Però més enllà d’aquests moments, el que queda clar parlant amb ells és que, en aquesta vida, per damunt de tot el que cal és jugar, riure i passar-s’ho bé.

COM NEIX LA CABIROLA? La Cabirola va néixer de la mà de l’ Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) com una activitat extraescolar. La resposta de la canalla va ser molt bona, però vam tenir moltes pèrdues econòmiques i vam veure que calia potenciar-ho d’alguna manera.

Així que vam decidir constituir l’entitat per fer arribar la cultura del circ a tothom. Vam ampliar els tallers, vam incorporar professors, vam millorar les propostes i el projecte va anar creixent.

VA SER COMPLICAT? Amb la canalla no, però llavors havíem d’enredar els adults.

Vam començar a fer algun tastet, pensant més en els pares i mares de l’escola. Llavors vam començar a fer els laboratoris els dissabtes a la tarda, més oberts, amb temàtiques més variades i la gent s’anava animant. Es van començar a obrir alguns gurps estables i tot va començar a funcionar i a créixer. Fins al punt que els dimarts començaven els tallers a les 4 de la tarda i s’acaben a quarts de 10 del vespre, i llavors es van afegir els dijous.

Hi va haver un moment que van ser un centenar de sòcies.

CAL SER SÒCIA PER PARTICIPAR EN ELS TALLERS? Sí, cal ser sòcia. És l'única manera de quedar legalment cobert per l'assegurança i també és com cobrim les despeses de material i altres despeses que puguin sorgir.

Som una entitat autogestionada i sense ànim de lucre, ens financem així.

ELS TALLERS SÓN DE CIRC EN GENERAL O N’HI HA DE MÉS ESPECÍFICS? Els tallers més infantils to-

LA SOBRETAULA

2 de juliol de 2026

El circ és un art que combina diferents disciplines i els tallers haurien de ser això, practicar diferents modalitats, però quan parles amb els de la Cabirola entens que va molt més enllà. La Cabirola és una associació de Santa Eulàlia de Puig-oriol que des de fa deu anys ofereix tallers de trapezi, teles, malabars, acrobàcies, verticals.

El seu circ és compartir, és una eina al servei de la comunitat, que fa xarxa i crea vincles, però per sobre de tot és fer família. Una família formada per tot l’alumnat que ha passat pels tallers, però també el professorat que ha ajudat a fer gran tot el projecte: Tomeu Amer, Griselda Juncà, Jordi Serra i Debi Cobos. quen el circ en general: malabars, pallassos, música, dansa, verticals, busquem que tinguin un ventall ampli.

A mesura que es van fent grans volen més acrobàcies, verticals,... tiren més cap al món dels aeris. També hi fa que els professors que tenim tiren més cap a aquest cantó.

QUINS PROFESSORS HI HA A LA CABIROLA? Ara hi ha la Griselda, el Jordi i la Carla, però vam començar amb la Marta, el Jordi i el Tomeu, també.

La veritat és que hem tingut i tenim uns professionals amb un recorregut brutal i que professionalment i personalment són increïbles.

Ells són el gran secret perquè tot hagi funcionat i funcioni.

I AMB QUOTES I TALLERS JA N’HI HA PROU PER PAGAR-HO TOT? No, per això llavors organitzem activitats extres de tant en tant. La nova junta tenim la idea de començar-les a fer un cop al mes i així no haver de tocar el preu de les quotes.

QUIN TIPUS D’ACTIVITATS? Ara fa poc vam fer una botifarrada a Olost aprofitant un espai que tenen els professors.

Un grup hi havia fet una residència i havien de presentar el seu espectacle i van decidir obrir-ho i que els beneficis fossin per la Cabirola. Això diu molt del vincle que s’ha creat.

Fa uns anys, més enllà dels laboratoris, també s’havien fet sortides, s’havia anat a actuar a La Primitiva, a Prats, a Olost.

Però el que engrescava més eren les mostres de final de curs.

COM EREN LES MOSTRES? Primer molt petites, a dins al local amb una estructura.

Va anar creixent i les vam començar a fer a fora, primer a davant del local i llavors vam acabar fent-les a dos espais: a

dalt a la plaça i al parc de l’església, amb dues estructures muntades. Era com un mini festival de circ amateur on actuaven una cinquantena llarga d’alumnes.

I COM QUI NO VOL LA COSA, JA FEU DEU ANYS. COM HO CELEBRAREU? Encara ho estem acabant de perfilar, però serà l’11 de juliol.

Començarem a la tarda, amb jocs i a quarts de vuit del vespre presentarem una proposta conjunta amb Les Dones que Cremen Romaní que també fan deu anys.

Combinarem poesia i trapezi.

Podríem dir-ne poesia aèria.

HI HA ALGUN ALUMNE QUE HAGI FET EL SALT CAP AL CIRC PROFESSIONAL? Sí, un, el Genís Baguena, ara s’hi dedica professionalment.

L’objectiu de la Cabirola no és aquest, nosaltres som amateurs, però és una cosa que podia passar.

Nosaltres el que volíem era apropar el circ d’una manera lúdica, des de l’oci. Però els que han passat pels tallers també han après aquest vessant professional dels professors.

TOTHOM POT FER CIRC? Si hi ha places als tallers, sí.

La resposta correcta és sí. Tenim des d’infants de 4 anys fins a adults de 55 que venen als tallers i els professionals s’adapten al que necessita el grup.

"El circ és una mica teràpia, teràpia de compartir, cuidar-te i cuidar els altres"

ENCARA QUE COMENCI DES DE ZERO? Durant un temps vam fer tallers d’iniciació els dijous, però ara està bastant barrejat.

Al final, tothom pot començar.

Els grups van creixent junts i els professionals van creixent amb ells.

El que volem és que siguin grups reduïts. Abans hi havia dos professionals per grup, amb un màxim de deu alumnes. Ara hi ha un professional, però hem reduït el nombre d’alumnes.

QUAN LA GENT PENSA EN EL CIRC, SEMPRE VEU LA PART MÉS FÍSICA. ÉS NOMÉS AIXÒ?

No! Pel que fa als adults, que és d’on parlem nosaltres, és com fer teràpia. La teràpia de compartir, de cuidar-te i cuidar els altres. És un treball de cos, de com expressar-te amb el teu cos i tenir-ne cura. Però vol esforç i superació.

I confiança. Confiança que sovint amb el temps perdem i que al taller l’hem de tenir al 100%. ÉS DIFÍCIL CONFIAR ENFILAT DALT D'UN TRAPEZI. És perdre la por: saber que hi ha tots els companys per ajudar-te i que ningú et jutja.

Tots hem après, i seguim aprenent, que cadascú té el seu ritme i s’ha de respectar. Pot ser que triguis un any a fer una cosa que un altre fa en dos dies, però la sensació d’haver-ho aconseguit i de mirar enrere i dir: “ostres, fa

un any no podia i mira ara” és insuperable.

FEU VENIR GANES DE PROVAR-HO Aquest és el nostre circ, o almenys així és com nosaltres l’entenem.

També l’entenem així perquè els professors que hem tingut ens l’han fet estimar així: no com una disciplina sinó com una eina de cohesió social, com una eina de cultura.

Però tampoc podem oblidar que el trapezi són dues cordes i una barra de ferro i quan puges fa un mal que t’hi cagues, et surten blaus per tot arreu i tens agulletes durant tres dies, però et poses fort.

Ara està de moda la cal·listènia i el ioga aeri, tot això al circ ja ho fem.

UNA ACTIVITAT MOLT COMPLETA. Sí, físicament, però també a nivell de grup i a nivell personal.

Hi cap tothom i cadascú amb el seu ritme.

HO ESTEU VENENT MOLT BÉ.

Però falta dir una cosa molt important: com a adults deixem de jugar i als tallers de circ ens regalem l’estona i el plaer de tornar a jugar.

I potser sona malament, però també ens toquem, és a dir, recuperem una mica el contacte humà, que sembla que s’està perdent.

Es generen vincles molt potents entre la gent que entrena junta i hi ha un risc, que assumeixes quan t’enfiles, però aprens a cuidar i deixar que et cuidin.

COM VEIEU LA CABIROLA D’AQUÍ A DEU ANYS? Deu anys no ho sabem, però d’aquí 5 segur que encara hi serà i no gaire diferent de com és ara. Hi ha base.

Però bé, això és com qualsevol altra entitat, a darrere sempre hi ha d’haver gent potent que faci que funcioni. I tot té moments, a vegades va més bé i a vegades afluixa. La qüestió és anar fent coses.// LaRella | 13

OPINIÓ

EN MOVIMENT Acció del cos que canvia de posició per expressar energia, vitalitat i llibertat

Núm. 621

UNA COMARCA QUE ES CONSTRUEIX SERVEI A SERVEI

Jordi Bruch Vicepresident 2n de la Mancomunitat del Lluçanès

DE L’ESCLAT AL SILENCI L'estiu ens convida a sortir més, i també ens demana escoltar el cos d'una altra manera. Amb l'arribada de la calor, adaptar el moviment a les hores i a la intensitat del dia és també una forma de cuidar-nos. Per això, us proposem descobrir una pràctica que s'adapta als diferents moments del dia, tant en espais interiors com a l'aire lliure: el ioga.

Amb aquesta mirada, l'11 de juliol, La Serra acollirà De l'Esclat al Silenci. Una jornada de ioga inspirada en el ritme de la llum, guiada per la Laia Font i l'Ivet Trasserra. Un dia que, de la mateixa manera que ho fa el sol, transitarà per diferents intensitats i energies — començant per pràctiques més Yang: actives, expansives i solars, i tancant la jornada amb pràctiques més Yin: calmades, introspectives i nocturnes.

Al llarg del dia es combinaran sessions de Vinyasa, un taller d'invertides i extensions, espais de conversa filosòfica, Hatha, Pranayama, Yin Ioga i Ioga Nidra, tot acompanyat d'un dinar vegetarià pensat per seguir aquesta mateixa transició energètica.

Una invitació a descobrir que, igual que la llum canvia al llarg del dia, també pot canviar la manera com ens movem, com respirem i com habitem les dues energies que ho conformen tot: la solar i la llunar.//

LaRella | 14

President del Consorci del Lluçanès Alcalde de Prats de Lluçanès

Quan es parla de la Mancomunitat del Lluçanès, pot semblar que parlem d’un tràmit administratiu llunyà, d’aquelles feines que passen de portes endins i que costen de veure. Però parlem d’una eina concreta: preparar bé el futur Consell Comarcal del Lluçanès perquè neixi útil, àgil i al servei dels pobles.

La Mancomunitat no és un ens pensat per complicar les coses, sinó per ordenar-les. Serveix per posar les bases polítiques i tècniques del nou Consell Comarcal, estudiar quins serveis caldrà assumir, respectar els convenis que funcionen i

evitar duplicitats. En definitialiances per economia d’escava, fer una transició tranquil· la, per coneixement acumulat la perquè la ciutadania no noti o per garantir continuïtat. Però sotracs i, si nota alguna cosa, aquestes aliances han de parsigui que el servei millora. tir d’una comarca que sap què El Lluçanès té una realitat necessita i que pot parlar amb pròpia. Som pobles petits, un veu pròpia.

També és positiu que Prats, territori rural, amb distàncicom a capital, pugui acollir la es, gent gran, escoles petites i ajuntaments que sovint necesseu i reforçar el seu paper de siten suport tècnic per donar punt de trobada, però amb una resposta a tot. Per això tenir idea clara: la capitalitat només un Consell Comarcal propi no té sentit si serveix a tots els és una qüestió de nom, sinó municipis. El futur Consell Code mirada. marcal ha de Vol dir penTambé és positiu que Prats, ser una casa sar els serveis comuna, procom a capital, pugui acollir des d’aquí: aspera i útil. la seu i reforçar el seu sistència als La creació paper de punt de trobada, del Consell ajuntaments, però amb una idea clara: la Comarcal arquitectura capitalitat només té sentit si del Lluçanès i enginyeria compartides, serveix a tots els municipis no hauria de veure’s serveis socicom més administració, sinó als, joventut, educació, igualcom una oportunitat per fer tat, desenvolupament local o millor administració: més tot allò que, amb el temps, es demostri necessari. propera, més adaptada i més Això no vol dir tancar porcapaç d’acompanyar els ajuntes ni deixar de col·laborar taments. Si ho fem bé, el canvi amb Osona o amb altres adno serà una frontera, sinó un ministracions. Al contrari. En pas endavant: tot a sumar, res alguns àmbits caldrà mantenir a restar.//

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN Xicoira En altres temps les dones que recollien xicoira o també dita cama-rogera, (cichorium intybus) anaven pel carrer amb la seva mercaderia, que és molt bona per menjar tota sola en amanides o per fer sopes. Les virtuts de la xicoira són: laxant, diürètica, i pels principis amargs que conté, és bona com aperitiva i per combatre la desgana. Les fulles tendres es mengen en amanida i les seves arrels torrades poden ser un bon substitut del cafè sense cafeïna.

L’arrel conté inulina, sucres i un principi amarg anomenat intibina.

Les fulles contenen també inulina i levulosa i a les flors s'hi troba la cicoriïna, que és molt amarga. El seu hàbitat és sobretot en marges camis i camps i terres no conreades.

Les dones anaven cridant pel carrer: Hala dones!

Hala dones!

Cames-rotges Ara que n'hi ha!

Fresques i bones.

Que no hi haurà per qui en voldrà.//

ELS PASSATEMPS

2 de juliol de 2026

PIT DE POLLASTRE ARREBOSSAT A LA TARONJA

LA PETITA RELLA

COMPLETA EL REFRANY

INGREDIENTS

QUI NO POT __ __ __ __ __, ESPIGOLA QUI NO VULGUI __ __ __ __, QUE NO VAGI A L'ERA QUI NO S'ARRISCA NO __ __ __ __ __ QUI __ __ __ __, MANA

» 2 pits de pollastre tallats a filets » 2 ous » farina de galeta » 2 taronges » oli » sal

PREPARACIÓ 1. Poseu la paella al foc amb oli perquè s’escalfi.

QUI NO TÉ UN ALL, TÉ UNA __ __ __ __

2. Mentrestant, arrebosseu els filets de pit de pollastre, passant-los primer per ou i després arrebossant-los amb farina de galeta i salant-los al gust.

3. Amb l’oli calent fregiu els filets, que quedin dauradets per banda i banda.

PINTA I DESCOBREIX L'ELEMENT DEL LLUÇANÈS

4. En retirar-los, poseu-los en una safata que pugui anar al forn i afegiu-hi el suc que prèviament haureu fet de la taronja. Afegiu-hi també una mica d’oli de fregir-los.

5. Poseu la safata al forn uns minuts per tal que faci tot plegat el xupxup i llestos!

La quantitat de taronges utilitzada pot variar segons la mida i segons com de sucós us agradi el plat final. En emplatar-lo, també es poden acompanyar els filets de pit de pollastre amb unes rodanxes de taronja. Bon profit!

Il·lustració de Júlia Paré.//

__ O __ __ __ D'__ __P__ __ __

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA LLUÇÀ - SANTA EULÀLIA

LaRella | 15

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

ENERGIES

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

SALUT TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

PERRUQUERIES

DENTISTES

FARMÀCIES

L’AGENDA

2 de juliol de 2026

JULIOL SANTA EULÀLIA_ EXPOSICIÓ Abans miràvem la lluna per tot - Meteorologia popular. Hores concertades a llusa@luca.cat o bé al 93 855 40 62. Fins al juliol al Centre de Recursos i Estudis de la Transhumància.

DIJOUS 2 DE JULIOL PRATS_ ESTIU JOVE. Gimcana, a les 4 de la tarda als jardins de Ca l’Andreuet.

SANTA CREU_ CONFERÈNCIA Emergència Climàtica: Què hi podem fer? a càrrec de Francesc Mauri, geògraf i meteoròleg, a les 7 de la tarda al Local Social.

DIVENDRES 3 DE JULIOL ALPENS_ CONCERT DE CA'N ALPENS, a les 8 del vespre al Casino.

OLOST_ NITS TREMENDES. NIT D’HUMOR AMB JOAN PERA, a 2/4 de 10 del vespre al Centre Cívic d’Olost.

SANT BOI_ MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE, inflable aquàtic i salt solidari, a partir de les 10 del matí a les piscines.

PRATS_ MULLA'T PER L'ESCLEROSI MÚLTIPLE. Inflable aquàtic i salt solidari, a partir de les 10 del matí, a les piscines municipals.

SANT BARTOMEU_ MULLA'T PER L'ESCLEROSI MÚLTIPLE. Salt solidari i venda de marxandatge, a les 12 del migdia a les piscines municipals.

DIMARTS 7 DE JULIOL PRATS_ ESTIU JOVE. TALLER ARTÍSTIC a càrrec del Festival Cantilafont, a les 4 de la tarda al Casal del Jovent.

DIJOUS 9 DE JULIOL PRATS_ ESTIU JOVE. Puja al bus. Sortida amb Kayak.

DIVENDRES 10 DE JULIOL

SANT BARTOMEU_ SOPAR I CONCERT DEL GRUP MIXTUS, amb vins del Celler Frisach, a 3/4 de 9 del vespre al jardí de Mas Monells.

SANT BARTOMEU_ SUNSET D’ESTIU. CONCERT DE FILFERRO, grup de versions, a les 8 del vespre als jardins de l’església nova.

DISSABTE 4 DE JULIOL

SANTA EULÀLIA_ FESTA MAJOR D’ESTIU. PARTIT DE VÒLEI I MOJITADA, a partir de 2/4 de 7 de la tarda a la zona esportiva. CONCERT de Los Unikornios lokos i DJ Llorenx, a partir de les 11 de la nit a la zona esportiva.

SANT FELIU_ MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE, portes obertes i inflable aquàtic, a les 4 de la tarda a les piscines municipals.

LA TORRE_ VISITA GUIADA al parc arqueològic de Puig Ciutat, a les 10 del matí.

DIUMENGE 5 DE JULIOL OLOST_ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES, a les 6 de la tarda. MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE. Venda de material, inflable i salt solidari, a partir de 2/4 d'11 del matí a la piscina municipal.

LLUÇÀ_ NITS MIRALLES 2016 - 2026, LA URGÈNCIA DE TROBAR-NOS, a les 7 de la tarda, a Santa Maria de Lluçà.

ALPENS_ ACTUACIÓ DEL MAG PERE RAFART, a les 8 del vespre al Casino.

SANTA EULÀLIA_ FESTA MAJOR D’ESTIU. Tallers per a totes les edats, a càrrec de la comunitat energètica de Lluçol, a les 10 del matí al Local Social. 10È ANIVERSARI DE LA CABIROLA. Jocs de fira i berenar, a la zona esportiva a les 6 de la tarda. Espectacle de Circ de l’alumnat de la Cabirola i la col·laboració de Dones que cremen romaní, a 2/4 de 8 del vespre a la zona esportiva. Sopar popular, a 2/4 de 9 del vespre a la zona esportiva.

DIUMENGE 12 DE JULIOL LA TORRE_ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES, a les 6 de la tarda.

SANT FELIU_ FESTA DE SANT CRISTÒFOL. Missa i benedicció de cotxes al Pas Nou. SANT MARTÍ_ CAMINS DE VIDA. Arribada del ramat del Camí Ramader de Marina des d’Avinyó.

LLUÇÀ_ SONA LLUÇANÈS. CONCERT DEL DUET MA, a 2/4 de 8 del vespre al Monestir de Lluçà.

SANTA EULÀLIA_ FESTA MAJOR D’ESTIU. MISSA I BENEDICCIÓ DE COTXES, a 2/4 d’11 del matí a Sant Cristòfol de Borrassers. GIMCANA, a 2/4 de 6 de la tarda inici al Local Social. PEL·LÍCULA a l’aire lliure, a les 10 de la nit a la zona esportiva.

DILLUNS 13 DE JULIOL

OLOST_ NITS TREMENDES. NIT DE MÚSICA EN VIU, a càrrec d'Iris Ruiz i Joel Comellas, Sweet Dreams i Status Uegra?, a 2/4 de 10 del vespre al Centre Cívic d'Olost.

SANT MARTÍ_ CAMINS DE VIDA. Sortida del ramat del Camí Ramader de Marina cap a les Llosses.

DISSABTE 11 DE JULIOL

DIMARTS 14 DE JULIOL

OLOST_ SOPAR A LA FRESCA amb el grup Xirois, a 2/4 de 9 del vespre al Casal.

PRATS_ ESTIU JOVE. Torneig de vòlei, a les 4 de la tarda als Jardins de Ca l’Andreuet.

SANT MARTÍ_ CELEBRACIÓ DE SANT CRISTÒFOL I MULLA'T PER L'ESCLEROSI MÚLTIPLE. Missa, Benedicció de vehicles i sopar popular, a partir de les 7 de la tarda a la pista poliesportiva.

DIJOUS 16 DE JULIOL PRATS_ ESTIU JOVE. Torneig de vòlei, a les 4 de la tarda als Jardins de Ca l’Andreuet.

FARMÀCIES DE GUÀRDIA NOUS AL DIRECTORI D'EMPRESES DEL LLUÇANÈS

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

3

dv OLOST

ARUMÍ

4

ds FARGAS

FARGAS

5

dg URGELL

URGELL

6

dl

PRATS

CONSTANSÓ

7

dt

OLOST

VILAPLANA

8

dc PRATS

ATLÀNTIDA

9

dj

ST. BARTOMEU

10 dv OLOST

AUSA POU

11 ds PORTAL DE QUERALT PORTAL DE QUERALT 12 dg YLLA-CATALÀ

YLLA-CATALÀ

13

dl

ST. BARTOMEU

URGELL

14

dt

OLOST

EURAS

15

dc PRATS

ALIBERCH

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guàrdies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 17

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

PINTORS

FUSTERS

ARQUITECTES

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

LLAUNERS

GEOTÈCNIA

GRUES

CONSTRUCTORS

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

ELS PASSATEMPS

2 de juliol de 2026

LA SOPA DE LLETRES

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA » ADMINISTRACIÓ D'EMPRESA (Programa Integral Plus) a Lluçà T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R621/01) SOLUCIONS SOPA DE LLETRES

» CUIDADOR/A PER A GRANJA de porcs i vaques al Lluçanès. Mitja jornada. T: 636 333 630 (R619/01) » CAMBRER/A a restaurant de Gurb a mitja jornada matí/migdia durant els mesos de juliol i agost. Imprescindible parlar català. T: 609 711 371 (WhatsApp) (R619/02)

Estiu Esplai Gelat Calor Sol

» FISIOTERAPEUTA a residència d'avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda. No substitució. T: 687 083 081. (R619/03)

Piscina Platja

» INFERMER/A a residència d'avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda. No substitució. T: 687 083 081.(R619/04) » TREBALLADOR/A SOCIAL a residència d'avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda o hores a convenir. T: 687 083 081 (R619/05)

EL SUDOKU

» PERSONAL DE NETEJA Ajuntament de Perafita T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R619/08) » CAMBRER/A I CUINER/A al Lluçanès.

Per a més informació T: 673 764 498 (R618/01)

El Racó de la Feina de LaRella!

Necessites algú per treballar?

Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

LaRella | 19

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ SUPERMERCATS

FORNS DE PA

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

FORMATGES

CARNISSERIES

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

EL TEMPS

2 de juliol de 2026

LES FOTOS DEL TEMPS Envia les teves fotos del temps!

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

TAN LLUNY, TAN A PROP NITS A LA FRESCA

El Pedraforca des de Sant Agustí de Lluçanès, el diumenge 28 al capvespre.// F: ALICIA DE VILAR

El sol es pon, el 22 de juny, a l'enforcadura del Pedraforca, des de Perafita.// F: EMILI VILAMALA

La primera Lluna plena d'estiu coincideix amb la collita de les primeres maduixes a Amèrica. La nit d'aquest dimarts 30 de juny des de Santa Creu.// F: GUILLEM ORRIOLS

Recol·lectora a Oristà, el passat 25 de juny.// F: ORIOL ROVIRA

Ovelles passant pel carrer Berga d'Olost, el diumenge 28 al matí.// F: LLUÏSA JIMENEZ

La dansa dels gallarets, a Perafita el 21 de juny.// F: @DELGORGNEGRE

CUQUES, PLANTES I FERES Portem unes quantes setmanes amb el termòmetre a dalt de tot.

Aquests són dies en què molta activitat no ve de gust de fer. A primera hora del matí encara fa una temperatura adient per sortir a passejar, observar ocells, flors o els llangardaixos i sargantanes prendre el sol, i és el millor moment per posar algun plat, cossi o abeurador amb aigua al jardí, al balcó o a la terrassa. Hem de tenir en compte que hi ha molts polls que fa poc que han saltat del niu i moltes cries de mamífers o de rèptils que estan fent les seves primeres passes soles pel món. Una ajuda en forma de punt d'abeurada els pot salvar la vida i, a nosaltres, segur que ens proporcionarà sorpreses agradables amb els seus visitants. A molt estirar les activitats ens ocupen

QUINA CALOR DÉU MEU!

fins al migdia, moment en què el Sol, enfilat cel amunt, ens crema de valent i el millor que podem fer és amagar-nos. És un bon moment per llegir o mirar algun documental interessant. Un dels meus documentals de natura preferits és El lleopard de les neus, on dos fotògrafs van a una remota zona del Tibet a intentar filmar aquesta

meravellosa espècie. És fascinant com transmet la sensació d'estar buscant un animal que saps que és allà, que ben segur que t'està mirant i tu no el pots veure. Un altre de molt interessant i més proper es diu Microcosmos i és una descoberta fascinant sobre els insectes, les aranyes i en general totes les petites cuques que tan desapercebudes ens passen. Està filmat íntegrament en prats de pastura de França. I, parlant de prats i per acabar, us recomano un petit vídeo del gran Godai Garcia dins la seva sèrie Les coses que creixen que es diu Els Prats. Amb to humorístic i delirant, però també amb rigor científic, descriu de manera molt entenedora la gran importància d'aquests prats de pastura mil· lenaris.// RAMON BAUCELLS

Us heu preguntat mai quina és la vostra part del cel preferida?

A mi és una cosa que m’acompanya des de petita. Me'n vaig adonar perquè, sense voler, sempre buscava aquelles estrelles que, encara avui en dia, continuen sent la meva part favorita del cel.

Ara hem arribat a les nits de l’estiu a l’hemisferi nord. O sigui que la típica excusa que fa molt fred per quedar-te a fora mirant els estels, ja no cola. Aquesta setmana hem tingut una Lluna plena preciosa, i a mesura que passin els dies, anirà minvant. Les nits seran més fosques i és llavors quan brillen els estels d’aquella manera tan especial.

Us haig de dir que si algú té ganes de veure la Via Làctia al cel (molta gent també li diu el Camí de Santiago) ha d’aprofitar les nits d’estiu sense lluna per fer-ho.

Us explico això perquè és una de les preguntes recurrents: com ho faig per veure la Via Làctia?

Doncs només cal allunyar-se dels llums dels pobles i que no hi hagi núvols, així de fàcil. Al Lluçanès hi ha força llocs per aprofitar aquestes nits sense Lluna. En aquell moment, quan els vostres ulls s’acostumin a la foscor (recordeu que triguen uns 20 minuts) és quan comença l’espectacle.

La Via Làctia aquí travessa el cel passant per Cassiopea al nord, el Cigne al mig del cel i l’Escorpí al sud. Per mi és preciós veure com es desplaça aquesta franja al llarg de la nit, a mesura que la Terra va girant, és una cosa que no deixa de meravellar-me i de sorprendre’m.

Recorda que quan veus aquesta franja grisa, veus el braç que tenim al davant de la nostra mateixa galàxia. Aquell braç està ple d’estrelles, però són massa lluny perquè els nostres ulls les puguin veure com un puntet brillant, sinó que veus la llum de milers d’estels que tots junts il· luminen el cel d’una manera molt delicada, quasi difuminada. És maco i curiós saber que són allà. Sempre m’he imaginat com es veuria des d’allà, la part on vivim nosaltres de la galàxia, segur que és igual de preciosa.// INÉS DIBARBOURE

La Via Làctia entre núvols fins, amb el camp de blat que aviat estarà segat i a la dreta Andròmeda, el 20 de juny.// F: EMILI VILAMALA

LaRella | 21

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS ALPENS

BORREDÀ

OLOST

LA TORRE

EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

LA QUAR

STA. EULÀLIA

ST BARTOMEU

SANT AGUSTÍ

LLUÇÀ

PRATS DE LLUÇANÈS

PERAFITA

SANTA CREU

CERCS

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

ALTRES SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

ELTEMPS TEMPS EL

2 de juliol de 2026

SORTIDA I POSTA DE SOL 6:25 h -10 de juliol 21:28 h -10 de juliol

ALPENS LLUÇÀ

36,10 ºC · dia 21

35,90 ºC · dia 22

9,10 ºC · dia 3

(760 m)

10,70 ºC · dia 3 23,70 ºC

LLUNES

14 de juliol

Més informació:

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

37,20 ºC · dia 21 8,70 ºC · dia 3 22,68 ºC 37,8 km/h · dia 2 48,00 L · 2 dies 306,30 L 44,10 L · dia 4

MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)

38,10 ºC · dia 22 8,70 ºC · dia 3 22,80 ºC 46,7 km/h · dia 24 52,20 L · 2 dies 295,60 L 49,40 L · dia 4 De l'1 al 30 de juny Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació Pluja anual

Dia de més pluja

22,80 ºC 41,8 km/h · dia 4

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)

32,70 ºC · dia 22 9,10 ºC · dia 5 21,30 ºC

JUNY EXTRAORDINÀRIAMENT CÀLID I SEC

40,2 km/h · dia 3

El juny que deixem enrere el recordarem, sense cap dubte, per les destrosses i l'impacte que va 414,60 L 40,00 L · 2 dies causar la fortíssima rierada a Merlès el dijous 106,00 L · dia 4 77,80 L · dia 4 321,30 L de Corpus (dia 4), però també el recordarem per 34,00 L · dia 4 ser extraordinàriament càlid i sec.

ST. BOI DE LLUÇANÈS Sense temperatures extremes, hem tingut, (810 m) PERAFITA però, i de manera continuada, unes màximes i ST. MARTÍ D’ALBARS 39,10 ºC · dia 22 (774 m) (662 m) mínimes molt altes, amb una onada de calor l’úl36,90 ºC · dia 22 37,80 ºC · dia 22 8,10 ºC · dia 3 tima setmana. En referència a les temperatures 8,40 ºC · dia 3 7,60 ºC · dia 3 22,20 ºC màximes absolutes en destaca la quantitat de 21,84 ºC 22,20 ºC 45,1 km/h · dia 4 dies que han arribat o han estat per sobre (≥) els 30,00 °C. A Oristà han arribat a aquestes 44,3 km/h · dia 4 70,8 km/h · dia 15 74,80 L · 4 dies màximes vint-i-un dies (mitjana 14,31 dies) dels 51,20 L · 2 dies 52,80 L · 3 dies 430,80 L quals nou dies han igualat o superat els 35,00 °C. 346,80 L 345,00 L 63,40 L · dia 4 També destaquen Olost – Lliscàs amb vint dies 47,70 L · dia 4 47,40 L · dia 4 (mitjana 10,58 dies) i nou dies de ≥ 35,00 °C, MerSOBREMUNT - STA. LLÚCIA lès amb vint dies (mitjana 12,29 dies) i set dies (959 m) de ≥ 35,00 °C, Sant Boi amb dinou dies (mitjana OLOST - MAS LLISCÀS OLOST - TRASSERRA 33,50 ºC · dia 21 (558 m) (740 m) 7,4 dies) amb nou dies de ≥ 35,00 °C, Sant Martí 10,10 ºC · dia 3 38,60 ºC · dia 22 35,80 ºC · dia 22 amb dinou dies i vuit dies de ≥ 35,00 °C, la Torre 21,90 ºC d’Oristà amb divuit dies i cinc dies de ≥ 35,00 °C 7,80 ºC · dia 3 10,80 ºC · dia 3 45,1 km/h · dia 4 o Prats amb divuit dies (mitjana 7,04 dies) i sis 22,40 ºC 23,00 ºC 38,00 L · 4 dies dies de ≥ 35,00 °C. La màxima absoluta va ser el 40,2 km/h · dia 2 51,5 km/h · dia 4 dia vint-i-dos amb 39,30 °C a Oristà. La màxima 258,40 L 33,20 L · 2 dies 41,20 L · 2 dies absoluta més alta registrada al Lluçanès en un 33,00 L · dia 4 307,60 L 340,60 L mes de juny va ser de 42,80 °C el dia vint-i-vuit 28,40 L · dia 4 34,60 L · dia 4 de l’any 2019 a Oristà i Olost – Lliscàs).

Com a contrast tenim observatoris que han SANT BARTOMEU tingut relativament pocs dies amb màximes tan (878 m) LA TORRE D’ORISTÀ ORISTÀ 34,60 ºC · dia 22 altes, però que han tingut unes temperatures (572 m) (460 m) mínimes altíssimes, amb nombroses nits “tropi10,40 ºC · dia 3 37,70 ºC · dia 22 39,30 ºC · dia 22 cals”.

Els exemples més clars d’aquesta diferèn22,60 ºC 9,70 ºC · dia 3 9,90 ºC · dia 3 cia, definida majorment per l’alçada orogràfica 41,8 km/h · dia 25 23,30 ºC 23,80 ºC on estan situats i la inversió tèrmica que hi ha 28,60 L · 2 dies 38,6 km/h · dia 5 40,2 km/h · dia 4 hagut, són els Munts (1059 m) amb només set 356,60 L 37,20 L · 2 dies 37,60 L · 2 dies dies amb màximes ≥ a 30,00 °C, però que han 24,00 L · dia 4 283,60 L 351,20 L patit vuit matinades amb mínimes ≥ a 20,00 °C, Sobremunt – Santa Llúcia (959 m) amb vuit dies 30,40 L · dia 4 31,20 L · dia 4 amb màximes ≥ a 30,00 °C i nou matinades de ≥ a 20,00 °C o Sant Bartomeu (878) amb onze màximes de ≥ a 30,00 °C i sis mínimes de ≥ a 20,00 °C. La mínima absoluta va ser el dia vinti-tres a Lluçà amb 23,80 °C. Malauradament, no tenim registres històrics de les estacions esmentades, però és molt probable que registres com els d’aquest any no s’hagin produït mai i, per tant, REFRANYS estiguem parlant de rècords històrics.

METEOROLÒGICS Amb el que hem vist fins ara es fa evident que les temperatures mitjanes mensuals també han en l'anàlisi de sèries climàtiA primers de juliol, ques associades a una ubicació estat altíssimes. No hem arribat als valors assoun pas de caragol; a geogràfica concreta. Com més lits el juny de l’any passat, que va ser el més càlid darrers de juliol, una hora extensa és una sèrie, més riquedel que tenim coneixement, però són molt per sos'ha perdut de sol sa informativa ofereix: permet bre les mitjanes. Com a exemples més destacats descriure amb més precisió la Oristà amb 23,80 °C (mitjana 20,93 °C, 2,87 °C Si no regues pel juliol, variabilitat climàtica i detectar per sobre), Lluçà 23,70 °C, la Torre d’Oristà amb tot l'any el camp se'n dol 23,30 °C, Olost – Trasserra amb 23,00 °C (mitjatendències amb més solidesa.

Prats és una de les sèries esna 21,42 °C, 1,58 °C per sobre), Alpens 22,80 °C De juliol sense calor, collides com a base d’estudi.// (mitjana 19,80 °C, 3,00 °C per sobre), Merlès guardeu-nos, Senyor 22,80 °C (mitjana 20,26 °C, 2,54 °C per sobre), El podeu veure i descarregar en Prats 22,68 °C (mitjana 19,25 °C,3,43 °C per soEn juliol, val més ser el següent codi QR: bre), Sant Bartomeu 22,60 °C, Olost – Lliscàs 22,40 °C (mitjana 19,49, 2,91 °C per sobre) i Sant a l'ombra que al sol Boi 22,20 °C (mitjana 20,60, 1,60 °C per sobre).

La precipitació molt escassa, malgrat les fortes Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada precipitacions del dia quatre al nord de la comarca i la capçalera de la riera de Merlès, es va concentrar en, principalment, dos únics dies de Pel juliol beure, precipitació significativa a la primera quinzena. suar i la fresca buscar Els registres, per tant, són pràcticament els mateixos que vàrem relacionar a LaRella anterior Pel juliol, els trons a i per no fer-nos repetitius i manca d’espai no els posta de sol detallarem de nou.// FRANCESC COMES 46,7 km/h · dia 5

29 de juliol

(871 m)

135,20 L · 4 dies 504,60 L

85,60 L · 3 dies

ANÀLISI DE L’ANY CLIMÀTIC 2025 El Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat recentment, com fa cada any des de l’any 2007, el Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics (BAIC) 2025. El seu objectiu és fer una anàlisi acurada de l’evolució del clima recent a Catalunya, des de diverses perspectives, i estudiar i valorar les característiques de la variabilitat i el canvi climàtic que ens afecta.

El BAIC del 2025, molt exhaustiu i de gran interès, s’estructura en vuit capítols que corresponen als vuit sistemes o variables climàtiques de referència: temperatura de l’aire, precipitació, insolació, velocitat del vent, extrems climàtics, patrons sinòptics (anticiclons i depressions), mar i fenologia.

El BAIC basa el seu treball

LaRella | 23