R620

DIJOUS 18 | JUNY | 2026 | NÚMERO 620

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA COLUMNA

LA SOBRETAULA

"Hi havia un buit de comunicació sobre la pesca" Entrevista a Oriol Vilamú Muñoz

El ganivet

De Ramon Besa Camprubí

El 25% de la població del Lluçanès té més de 65 anys · Cada vegada hi ha més gent gran i d'edats més avançades · La xarxa de serveis s'adapta per garantir la qualitat de vida

MUNICIPAL

Lluçà, quinze dies amb l'aigua bruta Estava restringit l'ús alimentari de l'aigua de la xarxa pública SANITAT

Es modernitza l'ambulància de Prats Es renova el vehicle amb més prestacions CULTURA

Els Estelladors i els Bastoners de SBG viatgen a Portugal Participen a la primera trobada internacional de balls de bastons FIRES I FESTES

Sant Joan, els Elois i Sant Pere, a punt Prats i Perafita enceten el calendari festiu de l'estiu al Lluçanès ESPORTS L'aigua va passar per sobre del pont medieval de Sant Martí.//F: PAT

"El soroll de troncs i rocs feia terror": la vall de Merlès es recupera d'una riuada històrica

Més de 350 persones al Serrat Sant Feliu torna a completar el repte, que va acabar amb una cursa

LA SOLAPA

Núm. 620

LLAVÒRENS EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues.

Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

FOTO: Autor desconegut ANY: 1994 LLOC: Lluçanès Comença l’estiu i, per tant, arriben setmanes i dies secs i amb pics de calor importants. Avui recordem un episodi terrorífic que vingué intrínsecament lligat a aquesta estació, i del qual en farà, aviat, 32 anys: els focs del 1994. Aquell estiu, ja a principis de juliol, s’inicià la primera onada d’uns incendis forestals que cremarien al voltant de 70.000 hectàrees a tot Catalunya, deixant 5 persones mortes i nombrosos ferits. Aquella primera tongada de focs afectà sobretot el Bages i el Berguedà, arribant també al Lluçanès. Va calcinar zones boscoses de municipis com Casserres, Sant Mateu de Bages, Sagàs, La Quar, o Santa Maria de Merlès, afectant també nombroses masies.

La fotografia, feta des d’algun punt del Lluçanès, mostra l’enorme núvol de fum que aquells dies cobria la comarca.

REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans.

PUBLICITAT, CONTINGUTS I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas i Carolina Font Usart CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria DISSENY_ Maria Conill Hernández ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES_ Blanca Deola Arrabal COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

LA PREGUNTA La gent gran del Lluçanès té prou serveis per gaudir d'una bona qualitat de vida?

Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 14 de juny de 2026 amb una mostra de 94 vots

LA PARAULA DE LA QUINZENA amb llengua de signes catalana

SANT

Respon a la següent pregunta el diumenge 28 de juny

JOAN Amb el suport de:

Per _Gemma Tió

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

18 de juny de 2026

Les obres del clavegueram de Sant Martí no poden finalitzar-se Una part del veïnat s’oposa a la construcció d'un col·lector i de les escomeses que havien de passar pels seus terrenys

Les màquines treballant al carrer Beulaigua.// F: AJ SMA

SANT MARTÍ D’ALBARS

Per_ Carolina Font Usart

Fa uns mesos es van iniciar les obres de construcció de la xarxa de clavegueram del nucli de Beulaigua i a Sant Martí d’Albars.

Aquesta actuació és un requisit previ establert per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per poder construir la futura depuradora del nucli. Actualment, l’ACA està redactant el projecte de la nova instal·lació.

Malgrat que bona part de les obres ja s’han executat, un grup de veïns de Beulaigua ha aturat les obres del tram que ha de passar pels seus terrenys.

Un dels propietaris més afectats, Jordi Soler, ha explicat a LaRella que, des de l’inici, la comunicació amb l’Ajuntament ha estat insuficient. Segons relata, tot i haver rebut i signat el projecte, va demanar en diverses ocasions que algun representant municipal li expliqués sobre el terreny quines afectacions tindria l’obra. Asse-

gura que aquesta visita mai no es va produir i que no va ser fins a l’arribada dels operaris que va conèixer l’abast de les actuacions.

El veí, que ha posat els fets en mans d’un advocat, considera que ell va signar l’acceptació del projecte “de bona fe”. Tot i això, afirma que, segons l’advocat, el projecte està mal redactat.

Per la seva banda, l’alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padrós, explica que el consistori està a l’espera de rebre les demandes plantejades per l’advocat. Tot i això, subratlla que la voluntat de l’Ajuntament és arribar a un acord.

Actualment, el projecte està pràcticament executat. Només queda pendent la finalització d’un tram del col·lector principal i de les escomeses que han de connectar la xarxa amb cada casa. Padrós explica que, en aquest sector del carrer, es va optar per fer passar les escomeses per la part posterior de les cases a petició dels veïns.

L’alcalde afegeix que la voluntat del consistori és executar les obres com s’ha fet a la Blava i a Sant Martí.//

MUNICIPAL

LLUÇÀ

Per_ Carolina Font Usart

El veïnat de Lluçà i de Santa Eulàlia de Puig-oriol poden tornar a utilitzar l’aigua de xarxa per a usos alimentaris després que el dia 6 de juny s'aixequés el BAN, un cop resolt el problema de terbolesa que va afectar el subministrament.

La incidència es va produir el

passat 22 de maig, quan l’arribada de llot a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) va provocar un augment dels nivells de terbolesa. Aquesta situació va obligar a restringir-ne l’ús alimentari. Tot i això, l’alcaldessa de Lluçà, Glòria Colom, remarca que “en cap moment va deixar de ser aigua potable”, ja que el sistema de cloració seguia funcionant.

Un cop recuperada la normalitat, un grup de veïns ha presen-

Prats presenta uns nous pressupostos participatius

Presentació dels nous pressupostos participatius.//F: AJ PRATS

L’Ajuntament de Prats de Lluçanès va presentar, el passat dimarts 16 de juny, un nou procés de pressupostos participatius, que en aquest municipi es fan cada dos anys. El nou procés es va presentar a la sala d’actes de l’Espai, amb nombrosa assistència. Ara, ja s’ha obert la fase de recollida de propostes.

El procés permet que totes les persones majors de 16 anys empadronades al municipi i les entitats inscrites al registre municipal, decideixin directament a què es destina una part dels pressupostos municipals. Enguany, la partida ascendeix a 33.000 euros, 3.000 més que en l’edició anterior.

El període de recollida de propostes estarà obert fins al 31 de juliol i es poden presentar de manera presencial a l’Ajuntament o a través del portal de participació ciutadana de la pàgina web. A l’octubre hi haurà el període de votació de les propostes presentades.// RED.

MUNICIPAL

L’aigua de Lluçà ja està lliure de sediments i és apta per a ús alimentari

La captació d'aigua superficial temporal que es va fer al pantà.// F: AJ LLUÇÀ

MUNICIPAL

tat signatures tant a l’Ajuntament com a l’empresa gestora del servei per demanar explicacions. Colom explica que el consistori també està a l’espera de rebre informació per part de l’empresa.

Tal com va avançar LaRella en l’edició del 28 de maig, l’Ajuntament havia impulsat diverses millores per evitar episodis d’aquest tipus. Segons apunta Colom, podria ser que un error de les sondes de terbolesa hagués generat lectures errònies.

Colom assenyala que ara mateix una de les prioritats del consistori és redactar el projecte per traslladar l’ETAP a una nova ubicació i executar-hi les actualitzacions i millores necessàries. Per fer-ho, però, caldrà que la Generalitat accepti una modificació de les prioritats dels projectes que el municipi va presentar al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).//

L'Associació Catalana de Municipis debat el futur del món rural a Prats

L'exconsellera i actual presidenta de l'ACM, a l'Orient de Prats.//F: ACM

L'Associació Catalana de Municipis (ACM) va celebrar, el passat divendres 29 de maig, una jornada informativa i participativa per analitzar les implicacions del Decret llei 6/2026, que fa referència a mesures urgents en l'àmbit urbanístic i de contractació en els municipis rurals.

La trobada es va celebrar al Teatre Orient de Prats de Lluçanès, i va acollir uns 200 representants municipals entre alcaldes, regidors i tècnics, d'arreu de Catalunya. La presidenta de l'ens, Meritxell Budó, i l'alcalde de Prats, Jordi Bruch, van donar la benvinguda als assistents. // RED. LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm. 620

Merlès aprova la situació d’emergència per la riuada més destructiva que es recorda L’Ajuntament confia rebre ajuda urgent per reparar elements com el pont medieval de Sant Martí SANTA MARIA DE MERLÈS

Per_ Pol Asensi Turigas i Ferran Vila Cabanas

Unes pluges torrencials concentrades en molt poca estona a la capçalera de la riera de Merlès van provocar la nit del 4 de juny la rierada més destructiva que es recorda a la vall.

Les Llosses, la Quar, Borredà, Lluçà, Sagàs, Puigreig i, sobretot, Santa Maria de Merlès són els municipis que n’han patit les conseqüències, i l’activitat no s’ha aturat des d’aleshores a la zona afectada per intentar recuperar tant com es pugui la normalitat.

L’aigua va inundar l’interior d’algunes cases, va arrasar camps i arbres, va moure roques i va malmetre o fins i tot ensorrar més d’una desena de ponts, per la majoria dels quals encara no són transitables.

Això, malgrat que les primeres tasques per eliminar acumulacions de vegetació i reobrir accessos a diverses masies que havien quedat incomunicades van començar tan bon punt es va fer de dia.

“Va ser una situació molt crítica, no per la pluja que va caure aquí sinó per tota l’aigua que va baixar i que es va anar emportant tot el que trobava pel camí”, recorda Sara Costa, l’alcaldessa de Merlès, a qui el telèfon va començar a treure fum mentre assistia a la Patum assumint el paper protocol·lari d’administradora del Corpus de Berga.

Des d’allà mateix, i aprofitant que hi havia el cap dels Mossos i també la delegada d’Interior a la

Mostra de la vegetació que es va emportar l'aigua i l'amplada que va assolir el nivell, una setmana més tard de l'aiguat.// F: GUILLEM CAMPRUBÍ

Catalunya Central, Costa va començar a coordinar una emergència que encara ara fa anar de corcoll tot l’ajuntament. “És una bestiesa el nivell on va arribar l’aigua. Va passar per sobre del pont de Sant Martí, una cosa mai vista. El soroll de rocs i arbres trencats feia terror”, recorda l’alcaldessa.

Passarel·les, rescloses, canals i tones i tones d’arbres arrencats esperen ara una actuació que aquests

dies ha començat a assumir una empresa contractada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), però que molts donen per fet que anirà per llarg, en el millor dels casos, o que ni tan sols es podrà arribar a fer, en aquells punts de més difícil accés.

“Per ara tot han estat bones paraules i ens han dit que no ens posaran traves amb els permisos perquè puguem anar per feina i reparar tots aquests ponts; esperem que sigui així”, remarca Costa, que insisteix que hi ha situacions que no poden esperar.

“És una cosa mai vista: l’aigua va passar per sobre del pont de Sant Martí” ELS PONTS, ELS MÉS MAL PARATS Al municipi, pràcticament tots els ponts han resultat afectats d’una manera o altra. En alguns casos l’aigua ha descalçat les estructures; en d’altres, s’ha endut el paviment, les baranes o les proteccions laterals.

També hi ha punts on els arbres arrossegats per la riuada han provocat desperfectes importants.

Entre les infraestructures afectades dins d’aquest espai natural protegit hi ha el pont i la passarel·la de la Fàbrica, el pont de Montclús, el pont de les Heures, el pont del càmping de la Riera de Merlès, el pont de Roma, el pont de la Cortada i el pont de la Molina, que ha desaparegut.

Després d’haver aprovat aquest dilluns el decret de situació d’emergència, l’alcaldessa de Merlès explica que esperen poder accelerar els tràmits i fer les primeres contractacions per a reparacions immediates.

També confien que tant la Generalitat com, sobretot, la Diputació, ajudin a assumir tota aquesta despesa sobrevinguda. De moment, diversos representants d’aquestes institucions, incloent-hi la delegada del Govern a la Catalunya Central, s’han desplaçat fins a la zona per avaluar la situació i prometre ajuda al consistori.

Un dels punts més delicats serà al pont de Sant Martí, una obra medieval amb més de mil anys d’història i considerat un dels símbols més emblemàtics del municipi, que ha quedat greument afectat per la força de l’aigua, amb diverses zones descalçades i una LaRella | 4

NOTÍCIES

18 de juny de 2026

La Riera, tancada del tot a l’estiu?

El pont de la Fàbrica ha quedat inservible.// F: PAT

L'aigua va entrar a l'interior del Molí Nou.//

part important de la barana de pedra desapareguda.

Es tracta d'una de les imatges que més ha impactat els veïns, i ha arribat just quan l'Ajuntament tenia previst tirar endavant la rehabilitació de l'estructura.

Ara, els danys ocasionats per la rierada faran replantejar forçosament l'abast de la intervenció.

mentre que a Sant Jaume de Frontanyà s’hauria arribat als 190 litres per metre quadrat; 130 a les Llosses i Borredà, 157 a Puigcercós o 100 a Can Pou, a la Quar. Més avall, l’estació automàtica del Meteocat a Sant Maurici va registrar 58,3 litres per metre quadrat.

Bona part d’aquesta pluja va descarregar en poca estona, especialment als voltants de les nou del vespre, fet que va provocar una crescuda molt ràpida de la riera que en qüestió de poca estona es va fer notar aigües avall.

Malgrat que a la riera no hi ha cap aparell per mesurar el nivell de l’aigua, la crescuda sí que va quedar registrada a l’estació d’aforament del Llobregat a Balsareny, on hi va haver inundacions. El cabal del riu en aquell punt –que molts cops no supera els deu metres cúbics per segon– va arribar fins als 475.

Una crescuda que, com ha apuntat l’ACA, s’explica en bona part per l’aigua que hi va arribar des de la riera de Merlès, que s’ajunta amb el Llobregat a tocar de la colònia de Cal Riera.

Com recull l’Atles climàtic de Catalunya, la zona on neix la riera de Merlès –entre el nord-est del Berguedà, el Lluçanès i el Ripollès– és precisament el punt de Catalunya on hi ha més dies de tempesta, i l’únic en què l’estació més plujosa és l’estiu.//

AFECTACIONS FINS A BALSARENY El Servei Meteorològic de Catalunya havia activat la tarda del 4 de juny diversos avisos meteorològics per pluges intenses i per temps violent al Berguedà, el Lluçanès i altres comarques del centre del país.

L'ACA ha contractat una empresa per començar a retirar els arbres de la llera Segons les dades recopilades pels observadors meteorològics de LaRella a través d’estacions meteorològiques i alguns pluviòmetres casolans, les precipitacions van ser especialment abundants a la capçalera de la riera.

A Alpens es van registrar 106 litres per metre quadrat, a Santa Maria de Merlès 49,4 i a Lluçà 34,

Ja fa diversos estius que ningú es pot banyar al tram central de la riera de Merlès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, però aquest any guanya força l’opció que ni tan sols es pugui aparcar per visitar la zona.

“Estic molt contenta que ningú hagi mort per aquesta riuada, però ara hem d’intentar que no passi per una imprudència”, adverteix Núria Valls, responsable del Centre de Conservació de Fauna Camadoca de Merlès i encarregada del dispositiu d’informadors i guardes que cada any controlen el compliment de les normes.

“El que ha passat no crec que ho hagués vist mai ningú abans. La riera és una altra, l’aigua es va endur troncs, va moure pedres que pesen tones i han desaparegut aparcaments i senyals; això no es pot resoldre d’un dia per l’altre”, remarca Valls. “És perillós venir al riu i s’ha de transmetre que la gent intenti no venir”, insisteix.

La decisió final l’hauran de prendre aquest divendres els ajuntaments implicats, però de moment tothom dona per fet que, com a mínim, la prohibició de bany es mantindrà. El dispositiu de control el formaran 15 informadors –amb algunes places encara per cobrir– i dos guardes amb capacitat per sancionar.//

Accessos tallats després de l'aiguat.// F: PAT

LaRella | 5

REPORTATGE

LA COLUMNA

Ramon BESA CAMPRUBÍ

El ganivet Molts dels que som fills de pagesos tenim una especial estima per una eina tan comuna com el ganivet, segurament perquè ens costava molt poder-ne tenir un de nostre. Als pares els feia por que ens poguéssim fer mal -i no pas que poguéssim fer mal a algú- i d’aquí ve que no te’n deixessin tenir fins que et feies prou gran, que mai sabies ben bé quan era, més que res perquè a cada casa era un món. No és pas que el necessitéssim, però portar-ne un a la butxaca et feia sentir més gran, no pas més valent. Al cap d’avall volies ser com el teu pare i tenir un ganivet et feia més pagès, més ramader, més pastor, més capaç.

M’agradava molt buidar la butxaca abans d’anar a dormir i treure la cartera, les claus i aquell ganivet que em va costar deu i ajut poder-lo comprar a Fira l’Hostal. No recordo haver-lo fet servir mai per a res més que per pelar una poma o tallar una ravenissa.

Aquell record més aviat bucòlic s’ha esvaït amb el temps i ara ja no busco pas on en venen, sinó que m’esgarrifo quan me’ls trobo fins i tot en algunes benzineres, a l’abast de tothom, massa llaminers per als que tenen la sang calenta i acostumen a beure el que no està escrit per anar tirant, com diuen ells.

En el meu cas no recordo pas haver vist mai una batussa amb ganivets pel mig.

Tot i que l’entorn rural no es pot comparar amb l’urbà, la sensació és que els ganivets corren més per tot arreu que abans i es fan servir especialment per protecció, defensa o per agredir i no pas per feinejar. I si voleu n’hi ha que simplement el porten a la butxaca per si de cas. L’accés és molt més fàcil que abans, solen ser legals en molts llocs, són fàcils d’amagar i resulten més barats que una pistola. Les agressions amb arma blanca han pujat un 35% respecte al 2018 i els Mossos en requisen més de 700 al mes. Ha augmentat la sensació d’inseguretat i hi ha més violència, també domèstica i de parella.

El ganivet és el mateix; els que hem canviat som nosaltres i el nostre entorn ha deixat de ser més o menys estable. Els conflictes són diferents, més ràpids i imprevisibles. Hi ha més tensió i és més visible. Els joves ja no es mouen necessàriament amb colles, sinó que massa sovint hi ha bandes, i d’aquell anonimat i del més val que no se sàpiga, s’ha passat a la visibilitat i la publicitat a les xarxes socials.

Les eines no han estat concebudes per fer mal, ans al contrari; talment com la tecnologia. El problema és sempre l’ús que en fem de les coses, saber per a què serveixen, i això depèn molt de l’educació. També cal estudiar per saber per a què serveix un ganivet i cada cop anem menys a estudi i queden menys pagesos.// LaRella | 6

Núm. 620

Un de cada quatre habitants del Lluçanès té més de 65 anys L’envelliment de la població és un repte per a tota la societat, però quins serveis i recursos hi ha al Lluçanès per a la gent gran?

Població de més de 65 anys al Lluçanès 2005

2015

2025

De 65 a 69

371

471

631

De 70 a 74

456

307

498

De 75 a 79

433

274

399

De 80 a 84

301

345

245

De 85 a 89

159

244

174

De 90 a 94

55

98

131

De 95 a 99

15

18

35

100 i més

4

3

4

Total població +65 anys

1794

1760

2117

Total població

8109

7812

8173

% de població +65 anys

22,12

22,53

25,90

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'IDESCAT i l'INE

Cuidem Lluçanès ofereix serveis d'acompanyament a la gent gran.// F: CUIDEM

LLUÇANÈS Per_Carolina Font Usart

Les dades demogràfiques dels darrers vint anys mostren una realitat clara: el Lluçanès envelleix. Tot i que la població total s’ha mantingut relativament estable, la seva estructura ha canviat. Entre el 2005 i el 2025, el nombre de persones majors de 65 anys ha passat de 1.794 a 2.117, un increment de gairebé el 18%.

Actualment, una de cada quatre persones que viuen al Lluçanès té més de 65 anys.

Per franges d’edat, el grup que més ha crescut és el de les persones de 65 a 69 anys, que ha passat de 371 a 631 persones. També

destaca l’augment de la població de 90 a 94 anys, que gairebé s’ha triplicat.

Aquestes dades mostren que, per una banda, hi ha cada vegada més persones grans al Lluçanès i, per una altra, que aquestes arriben a edats més avançades.

El resultat és un territori on la població envelleix.

Aquest envelliment no es distribueix de manera homogènia pel territori. Les dades del 2025 mostren que Sant Boi de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra són els municipis on la població major de 65 anys té més pes, amb un 34,3% i un 30,3% respectivament. A l’altra banda hi trobem Santa Maria de Merlès (15,6%) i Alpens (18,7%) que són els municipis amb una

estructura demogràfica relativament més jove.

Davant d'aquest context, el territori ha anat teixint una xarxa de recursos: casals, centres de dia, atenció domiciliària, residències i nous models d’habitatge que busquen garantir la qualitat de vida a una població cada vegada més envellida.

SER GRAN AL LLUÇANÈS Als pobles del Lluçanès, els casals i associacions de gent gran continuen sent molt més que un simple espai de trobada. Al llarg de l’any organitzen activitats de tota mena des de cursos de pintura fins a sortides culturals a diferents punts del territori.

La població de més de 65 anys ha augmentat un 18% els darrers 20 anys Des de fa anys, el Consorci del Lluçanès dona suport a les diferents associacions de gent gran, en aspectes organitzatius i administratius, així com en el desenvolupament d’activitats com la trobada anual de casals de la gent gran del Lluçanès.

El Consorci també presta servei als diferents municipis que ho sol·liciten en aspectes com la dinamització de diferents activitats com els tallers de memòria i les activitats de psicomotricitat.

L’ens també impulsa iniciatives pròpies relacionades amb l’envelliment actiu, entre les quals destaca el projecte Lluçanès cap als 100, que promou hàbits saludables i activitat física a través de caminades i altres propostes adreçades a la població adulta i gran. Així com altres activitats anuals de caràcter puntual que s’obren a tota la població com per exemple els tallers que fan el 8M o el 25N. CENTRES DE DIA Entre la plena autonomia i l’ingrés en una residència hi ha tot un ventall de serveis pensats per donar suport a les persones grans i a les seves famílies. Un dels més importants són els centres de dia.

Al Lluçanès actualment funcionen dos Serveis d’Atenció Integral en l’Àmbit Rural (SAIAR): un Continua a la pàgina 8 ->

REPORTATGE

a Prats de Lluçanès i un altre a Olost, que ofereix més hores i places públiques des d'aquest maig.

Aquests equipaments ofereixen atenció diürna, activitats terapèutiques i de manteniment cognitiu.

La seva funció és permetre que les persones puguin continuar vivint a casa seva el màxim temps possible sense renunciar a una atenció professional adaptada a les seves necessitats. Al mateix temps, representen un recurs per a moltes famílies que assumeixen tasques de cura en el dia a dia.

Els serveis i els preus s’adapten a cada situació particular, tant pel que fa als horaris com als serveis que necessiten, amb l’objectiu d’oferir una resposta flexible a realitats molt diverses.

ENVELLIR A CASA Moltes persones grans prefereixen continuar vivint a casa seva el màxim temps possible, mantenint els seus hàbits i l’arrelament al poble.

En aquest àmbit és on treballa Cuidem Lluçanès, una cooperativa de serveis que ofereix atenció domiciliària.

L’entitat va néixer fa una dècada amb un doble objectiu: facilitar que les persones grans puguin envellir a casa amb qualitat de vida i dignificar les condicions laborals de les persones que es dediquen professionalment a les cures, majoritàriament dones. Isaac Pe-

LaRella | 8

Núm. 620

El Consorci organitza el programa envelliment actiu amb múltiples propostes.// F: CONSORCI

Què és la Llei de dependència?

L’any 2007 va entrar en vigor la coneguda com a Llei de la dependència, que va establir el marc legal per regular l’atenció i les ajudes a les persones en situació de dependència.

Qualsevol persona, ja sigui l’usuària final com un familiar pot sol·licitar l’inici de la tramitació.

Hi ha tres graus de dependència: - Grau I, quan la persona necessita ajuda almenys un cop al dia o de manera intermitent.

- Grau II, quan la persona necessita aju-

da dues o tres vegades al dia, però no cal que hi hagi una persona cuidadora al seu costat de manera permanent.

- Grau III, quan la persona necessita la presència constant d’una altra persona.

El grau I genera dret a un servei d’ajut a domicili o a un centre de dia i els graus II i III generen dret a prestacions econòmiques, compatibles amb atenció a domicili o dret residencial.

Les prestacions es calculen en funció dels ingressos de cada persona.//

raire, membre del consell rector de la cooperativa, explica que “fa 10 anys ja veiem que el Lluçanès envellia, per tant, Cuidem tenia sentit fa 10 anys i encara en tindrà més d'aquí a 10".

No es pot parlar d’envelliment sense parlar de les persones que assumeixen les tasques de cures.

Peraire alerta que un dels principals reptes és la manca de professionals i defensa la necessitat de dignificar les condicions laborals de les persones cuidadores. Segons explica, el sector de les cures continua patint una forta precarització i sovint conviu amb situacions d’economia submergida. En aquest sentit, defensa la necessitat de processos de regularització com el que s’està duent a terme, ja que el tema dels papers és una frontera per accedir a llocs de treball, alhora que aboca les persones a situacions de vulnerabilitat.

Les dificultats econòmiques de moltes famílies són un altre dels reptes. Tot i l’existència d’ajudes públiques i iniciatives com el Xec Servei impulsat al Lluçanès, considera que encara cal reforçar els recursos destinats a l’atenció domiciliària.

Des de Cuidem Lluçanès aposten per un model que situa les cures de proximitat com una de les peces clau per afrontar els reptes demogràfics d’un territori on una de cada quatre persones ja té més de 65 anys.

REPORTATGE

18 de juny de 2026

1. La trobada de casals de la gent gran del Lluçanès aquest any a Sant Boi. 2. Xerrada d'obertura del SAIAR d'Olost, aquest maig.//

RESIDÈNCIES AL LLUÇANÈS Quan la dependència augmenta i la persona necessita suport continuat, les residències es converteixen en una de les principals alternatives. Al Lluçanès hi ha dos centres residencials: la Residència Nostra Senyora de Lourdes, de Prats de Lluçanès, i la Residència Els Munts, de Sant Boi de Lluçanès.

El cost d’una plaça residencial oscil·la habitualment entre els 1.800 i els 2.500 euros mensuals, fet que converteix aquest recurs en una opció difícil d’assumir per a moltes famílies. A la residència de Prats totes les places són privades, mentre que a Els Munts, una part de les places són concertades amb la Generalitat. Per accedir-hi, però, cal tenir concedit un grau II o III de dependència.

En Carlos Casas, gerent d'Els Munts, alerta que Catalunya afronta un dèficit important de places residencials i assegura que caldria incrementar notablement l’oferta per poder donar resposta a

És el cas de La Rosada, un projecte que combina habitatges privats, serveis compartits i vida comunitària, pensat perquè les persones puguin mantenir l’autonomia el màxim temps possible.

Ariadna Tremoleda, una de les impulsores, explica que la iniciativa va néixer després de viure de prop processos de cura de familiars: “Vam veure, per una banda, d’exigent pot ser l’acompanyaA Catalunya com ment per als familiars i per altra, hi ha un que cap de les propostes que hi ens agradava”. D’aquesta gran dèficit havia reflexió i de les seves experièncide places es personals va sorgir la voluntat crear un espai on les cures i la residencials de convivència es poguessin entendre d’una altra manera.

La proposta parteix d’una idea senzilla: construir comunitat abans que aparegui la dependència. Les persones residents mantenen la seva autonomia i disposen ALTERNATIVES ENTRE LA RESIDÈNCIA I VIURE SOL d’espais propis, però comparteixen Enmig del debat sobre com afronactivitats, serveis i relacions quotar l’envelliment apareixen també tidianes. “Es tracta de crear els noves fórmules d’habitatge i cures. vincles abans de necessitar-los”, la demanda futura. Alhora, reclama una millora del finançament i una equiparació de les condicions laborals entre els professionals de la xarxa pública i la privada.

Segons explica, la pèrdua de poder adquisitiu de moltes famílies està fent que les persones arribin cada vegada més tard a les residències i amb necessitats assistencials més complexes. Això obliga els centres a adaptar constantment els seus serveis i equips professionals.

Casas també posa sobre la taula una altra preocupació: la situació de les persones amb problemes de salut mental que, en complir els 65 anys, sovint han d’abandonar recursos especialitzats i passen a un sistema que no sempre està preparat per atendre les seves necessitats específiques.

resumeix Tremoleda.

Actualment, la majoria de residents tenen entre 78 i 83 anys i mantenen un elevat grau d’autonomia. Tot i això, el projecte està pensat perquè les persones hi puguin continuar vivint a mesura que envelleixen i les seves necessitats de cura augmenten.

La Rosada també reivindica una manera diferent d’entendre la vellesa, allunyada de la institucionalització i més vinculada a la participació i a la vida comunitària.

Davant el repte que suposa l’envelliment actualment, on segons Tremoleda, “les persones cada vegada som més crítiques amb què volem en totes les etapes de la vida, la Rosada és una resposta". De fet, explica que estan acompanyant sis projectes més al territori.

Aquesta és una proposta més que s’afegeix al conjunt de recursos que intenten donar resposta a una pregunta cada vegada més present al Lluçanès: com volem envellir en el futur?//

LaRella | 9

NOTÍCIES

CULTURA

L’EMAL resol les beques de creació artística

Núm. 620

Les administracions encaren la campanya contra incendis forestals El PVI, l’ADF i els Bombers ja tenen els reforços i els nous dispositius a punt LLUÇANÈS

Per_ Blanca Deola Arrabal

Belen Bandera, guanyadora de la beca de l'Emal, a l'Intrús de Sobremunt, el 2025.// F: EMAL

L’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL) ha anunciat les propostes seleccionades d’enguany per a les dues beques de creació artística.

Per una banda, la beca destinada a la creació musical jazzística vinculada al cicle Intrús, va rebre un total d’11 sol·licituds. La proposta guanyadora ha estat Rizomes, del grup Kohero. El projecte pren vida en un concert que combinarà la lectura dramatitzada de quatre textos inspirats en la fauna i la flora del Lluçanès amb música jazz. La proposta consisteix a cercar una veu artística coherent des de la diversitat.

Per altra banda, la part adreçada a projectes de creació en l’àmbit de les arts escèniques i la música, va rebre un total de 13 sol·licituds. La proposta guanyadora ha estat Nanuní, de Gemma Baños Dieste.

Nanuní serà una creació escènica-musical de petit format adreçada a infants de 0 a 3 anys i a les seves famílies. Basat en cançons originals, música en directe i una dramatúrgia sonora per a la primera infància, l’espectacle crea un espai acollidor i respectuós que convida a descobrir la música en una escenografia inspirada en la natura i el món quotidià del nadó.

Les beques, dotades amb 2.000 euros cadascuna, donen suport econòmic i visibilitat a artistes emergents per crear nous projectes i estrenar-los al Lluçanès. Aquesta és la 4a edició.// BDA

MEDI AMBIENT

L'Ajuntament de Prats crea un Pla de Poda

Presentació del Pla de Poda a Cal Bach.// F: AJ PRATS

L’Ajuntament de Prats de Lluçanès va presentar, el passat 2 de juny a Cal Bach, el nou Pla de Poda i Inventari de l'Arbrat, en el marc de la programació de la Setmana de la Natura.

El pla aposta per una gestió eficient i sostenible de l’arbrat urbà, a través d’un full de ruta clar per cuidar millor els arbres del municipi i establir una poda planificada. L’objectiu és crear una nova eina de futur que permeti prevenir problemes sanitaris, optimitzar recursos tècnics i econòmics i protegir el patrimoni natural.// RED LaRella | 10

Del 17 de juny al 31 d'agost, la Diputació de Barcelona activarà la 30a campanya d'estiu del Pla d'Informació i Vigilància contra Incendis Forestals (PVI), coincidint amb l'època de màxim risc d'incendi forestal. L’objectiu és establir una estratègia integral de territori i protecció de les persones i el suport a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) per a tasques de vigilància amb un pressupost de 13 milions d'euros.

Des de 2025, el PVI ha modificat el seu model d'actuació. Els agents cívics ja no treballen a partir de rutes associades a municipis concrets, sinó que centren la seva activitat en les anomenades "zones calentes", espais identificats prèviament com a punts amb un risc elevat d'incendi per causes humanes.

Al Lluçanès i entorn, l'actuació s'organitza en quatre sectors.

El primer engloba Alpens, Lluçà, Montesquiu, Olost, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès,

Un cotxe del PVI fent vigilància.// F: DIBA

Sant Martí d’Albars, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sobremunt i Sora. El segon inclou Aiguafreda, Balenyà, Centelles, Malla, Muntanyola, Oristà, Sant Bartomeu del Grau, Sant Martí de Centelles, Santa Eulàlia de Riuprimer i Tona. El tercer comprèn Avinyó, Balsareny, Castellcir, Collsuspina, l’Estany, Gaià, Moià, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló.

Finalment, el quart abasta Cas-

serres, Gironella, Montmajor, Olvan, Puig-reig, La Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix.

També, com ja és habitual, dins el cos de Bombers de la Generalitat, s'han assignat les vacants específiques per a Agents d'Operacions Forestals (AOF), per cobrir la campanya d’estiu. D’aquest àmbit, hi ha 6 places al parc de Bombers de Prats de Lluçanès, 3 per torn, que treballen en dies alterns.//

NOTÍCIES

18 de juny de 2026

L'ambulància de Prats estrena vehicle amb més tecnologia i visibilitat Els nous equipaments permetran fer electrocardiogrames i monitoratge directament al lloc de l'emergència i disposen de més material

Un dels nous vehicles.// F: SEM

LLUÇANÈS

Per_ Pol Asensi Turigas

L'ambulància de Prats de Lluçanès va estrenar un nou vehicle el passat 9 de juny a la mitjanit.

L'única unitat d'urgències de la comarca ha renovat el seu en el marc del nou model de transport sanitari que el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha desplegat a tota la Regió Sanitària de la Catalunya Central, amb

una inversió de 138,4 milions d'euros.

El nou vehicle incorpora equipaments que permeten avançar el diagnòstic directament al lloc de l'emergència: nous monitors mèdics, equipament per fer electrocardiogrames i comunicació amb un metge de la base. A més, compta amb cadires d'eruga per al trasllat de pacients, sistemes de retenció, equips de radiocomunicació, detectors individuals de monòxid de carboni, sistemes

portàtils de comunicació i una nova il·luminació perimetral i frontal per millorar la seguretat en assistències nocturnes.

El servei el gestiona l'empresa privada Transport Sanitari de Catalunya (TSC) mitjançant un contracte amb l'administració pública. La nova unitat incorpora també una renovada imatge exterior i en els uniformes del personal d'alta visibilitat, alineada amb els estàndards europeus per a vehicles d'emergències.

La millora s’ha implementat després de diferents estudis i la valoració de dades recollides, especialment enfocades davant la dispersió geogràfica i l'elevada ruralitat d’aquesta àrea de Catalunya, amb la voluntat de fer un transport més modern, eficient i adaptat a les necessitats actuals.

En aquest mateix desplegament, el Moianès ha rebut una nova unitat de Suport Vital Avançat d'Infermeria. Aquest recurs se suma als dispositius avançats ja existents a Vic, Manresa, Solsona i Berga.//

SUCCESSOS

Les carreteres del Lluçanès registren tres accidents lleus

Imatge del conegut tram del "Dragon Khan", a Oristà.// F: GOOGLE MAPS

El Lluçanès va registrar tres accidents durant el cap de setmana del 6 i 7 de juny.

El primer va tenir lloc dissabte al migdia a la B-670, a Oristà, on un motorista de 48 anys va resultar ferit després de xocar amb un cotxe. A causa de l'impacte, va ser traslladat en estat lleu a l'Hospital Universitari de Vic en una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

Aquell mateix dissabte, un cotxe va sortir de la via i va xocar contra un arbre, a la carretera BP4653 de Perafita, a les 12 del migdia. El conductor en va sortir il·lès, mentre que els altres dos ocupants van resultar ferits de poca gravetat.

El tercer accident va tenir lloc diumenge a la carretera de Sobremunt, a la BV-4607, quan un ciclista va xocar contra un arbre. Va resultar ferit lleu.// RED.

LaRella | 11

NOTÍCIES

MÓN RURAL

El Rebost del Lluçanès, un nou web de productes locals

Núm. 620

Els Bastoners de Sant Bartomeu i els Estelladors de Prats ballen a Portugal És la primera trobada internacional de bastoners i hi han participat les dues colles del Lluçanès VIANA DO CASTELO

Per_ Blanca Deola Arrabal

Foto promocional del nou web.//F: CONSORCI

El Consorci del Lluçanès ha creat un nou portal web dedicat als productes locals del Lluçanès. S’anomena El Rebost del Lluçanès − s’hi pot accedir a producteslocals.llucanes.cat− i, tal com expliquen, “té l’objectiu de centralitzar la riquesa agroalimentària de la comarca, facilitar el contacte directe amb els productors locals, i posar en valor el sector primari.”

D’aquesta manera, ofereix un aparador digital dels productes locals, amb una descripció, la història i la procedència. Alhora, el web incorpora també les rutes agroalimentàries del Lluçanès: la ruta del pa, la ruta de la llet i la ruta de la tòfona.

El projecte ha estat creat des de l’àrea de Desenvolupament Rural i Turisme del Consorci del Lluçanès, amb el suport de la Diputació de Barcelona a través de la Xarxa de Productes de la Terra.

Amb el llançament d’aquest web, i per poder tenir més visibilitat i donar valor al projecte, el dimecres 17 de juny es va iniciar també una campanya a les xarxes socials de Turisme Lluçanès.// BDA

L'últim cap de setmana de maig va tenir lloc a la ciutat portuguesa de Viana do Castelo, la primera Trobada Internacional de Ball de Bastons, organitzada per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i amb

Més enllà de l'impacte internacional, va servir per reforçar els vincles entre aquestes dues entitats del territori la col·laboració de Delegació del Govern a Portugal i la Câmara Municipal de Viana do Castelo.

Des dels territoris lluçanencs hi van ser presents la Colla de Bastoners i Grallers de Sant Bartomeu del Grau i els Estelladors de Prats de Lluçanès. En

Foto conjunta de les dues colles a Portugal.// F: BASTONERS DE SBG I ESTELLADORS DE PRATS

el transcurs de les jornades van poder participar en les cercaviles, exhibicions a places, balls de músics, ball folk, a més dels actes més protocol·laris.

Les colles també van tenir temps per descobrir la ciutat i conèixer altres colles del món bastoner, així com gaudir de l’intercanvi de cultures entre els dos països.

Les dues associacions valoren

molt positivament l’experiència, ja que més enllà de l'impacte internacional, va servir per reforçar els vincles entre aquestes dues entitats del territori.

Les colles lluçanenques van ser elegides després d’un procés de selecció. Per a alguns, però, no és el primer viatge a l’estranger, ja que en els darrers anys també han visitat Còrsega i Eslovàquia.//

CULTURA

REIVINDICACIÓ

S'anuncia la programació del 10è Sona Lluçanès

L’alliberament LGBTIQ+ se celebrarà a Sant Bartomeu i a les piscines lluçaneses LLUÇANÈS

Per_ Redacció

Concert del Sona Lluçanès de l'edició 2025.// F: SONA LLUÇANÈS

El Sona Lluçanès celebra el 10è aniversari anunciant la programació dels concerts d’estiu, que enguany comptarà amb més actuacions que en edicions anteriors. En aquesta desena edició, han apostat per una programació diversa que combina música antiga, clàssica, jazz, sonoritats mediterrànies i propostes de fusió. Un any més amb taquilla inversa.

El primer concert tindrà lloc el 28 de juny al claustre del Monestir de Lluçà, un espai que acollirà un total de quatre concerts al llarg de l’estiu.

Finalment, el festival tancarà l’edició el 21 d’agost amb un concert gratuït als jardins de Cal Bach, en el marc de la programació Fes-te l’Agost de Prats de Lluçanès.// RED. LaRella | 12

El Dia Internacional de l’Orgull o per l’Alliberament LGBTI+ se celebra, a tot el món, el 28 de juny i serveix per visibilitzar el col·lectiu amb actes, manifestacions i desfilades.

Sant Bartomeu del Grau acollirà la 3a edició d’aquesta celebració amb un acte complet el pròxim 27 de juny al Casal. Els assistents podran gaudir d’un sopar popular amb orgull -on es pot triar si prefereixes carn o peix-, i un bingo musical amb l’humor picant del grup Transtorners.

El Lluçanès també acollirà els actes Piscines amb orgull, que consisteixen en un matí o tarda de punt lila LGTBI+ a totes les piscines, amb activitats, jocs participatius, informació, orientació

La festa de l'any passat a Sant Bartomeu del Grau.// F: ARXIU

i materials per a totes les edats (consulteu el cartell de la pàgina següent per saber els horaris de cada piscina).

A Catalunya la primera manifestació va tenir lloc l’any 1977, tot i que els orígens de la celebració es remunten a l’any 1969 a Nova York. Allí, al barri Greenwich Village, on predominaven persones del col·lectiu LGTBIQ+, racialit-

zades i de classe treballadora van revoltar-se contra els abusos policials que patien.

Al Lluçanès la celebració ha consistit durant anys petits actes reivindicatius com la pintura de murals, però fa tres anys, Sant Bartomeu del Grau va començar a organitzar un acte festiu per celebrar la festa, i enguany ja se’n celebra la 3a edició.//

NOTÍCIES

18 de juny de 2026

Les festes dels barris, una tradició que inicia tres setmanes de gresca a Prats

El dilluns 8 de juny, el barri de les Salamandres va donar el tret de sortida a les festes.// F: AJ PRATS

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

Les Festes dels Barris de Prats de Lluçanès, amb més de tres segles d’història i lligades originalment amb la vuitada de Corpus, han sobreviscut fins al dia d’avui. Després d’una pausa de set anys, les festes van renéixer el 1966 gràcies a una colla de jovent.

Les festes es van reprendre sense actes religiosos, però mantenint

l’essència. Al llarg dels anys, la celebració s’ha anat adaptant al creixement del poble amb la incorporació de nous barris, com el de les Salamandres el 1984, i el canvi d’escenaris cap al Passeig o la plaça Nova.

Aquesta informació la recull Francesc Xavier Cortada, amb un estudi dins el Costumari del Lluçanès que elaboren amb Pere Mestre.

Aquest any, doncs, s’han celebrat durant la segona setmana

de juny, als cinc barris del poble.

S’allarguen de dilluns a divendres.

L’estructura de la festa manté un patró similar a cada barri. La jornada comença a mitja tarda amb els jocs de cucanya per als més petits, com el tradicional trencar l’olla, recordant així la infantesa de les generacions passades amb jocs al carrer. Tot seguit, i com a novetat, alguns barris organitzen un sopar popular elaborat amb productes dels comerços de proximitat. Per ambientar el vespre, la vetllada continua amb la música en directe a càrrec de músics locals o petits conjunts, i a la mitja part arriba un dels moments més esperats de la nit: l’elecció de l’hereu i la pubilla del barri, una votació popular oberta a tots els assistents.

Catalogades com a manifestació festiva al Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, les Festes dels Barris omplen de vida cada racó de Prats de Lluçanès i enforteixen el teixit comunitari just abans del solstici d’estiu, funcionat com una prèvia a les Festes de Sant Joan i els Elois.//

LaRella | 13

PRÈVIA

Prats celebrarà els 40 anys dels gegants i la primera diada castellera de la comarca La Colla Gegantera de Prats de Lluçanès celebrarà aquest dissabte, 20 de juny, els 40 anys dels seus gegants, amb la 32a Trobada Gegantera. A la festa han estat convidades 12 colles geganteres, entre les quals hi haurà les colles padrines de Prats, Sallent i Avinyó.

Començarà a les 5 de la tarda amb la plantada de gegants davant de l'Ajuntament. A les 6 tindrà lloc la cercavila, que culminarà amb la ballada final, diverses sorpreses i un homenatge a les colles padrines. La celebració continuarà amb un sopar popular obert a tothom als Jardins de Cal Bach i, tot seguit, amb els concerts gratuïts de Germà Negre i Banda Neon.

D'altra banda, els Castellers del Lluçanès, fundats el 2024, celebraran diumenge 21 de juny la primera Diada Castellera de la comarca. La jornada començarà al matí amb una cercavila i continuarà amb la Diada Castellera a la Plaça Vella. Seguidament, hi haurà un concert als Jardins de Cal Bach, i finalment la festa acabarà amb un espectacle de Circ Pistolet.//

Núm. 620

Prats intenta ordenar el seguici de les festes de Sant Joan i els Elois El programa nocturn l’encapçalen els grups de versions Brou, Banda Neon i l’Orquestra Montgrins, que farà el ball de gala PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Ferran Vila Cabanas

L’Ajuntament i els organitzadors de les festes de Sant Joan i els Elois de Prats han fet un nou intent d’evitar malentesos durant les cercaviles, l’eix central de la festa, on conviuen tradició, animals, aigua, músics, gent gran, joves, famílies i, sobretot, moltes ganes de vibrar amb el Contrapàs.

Per això, i després de diverses

Aquest divendres 19 de juny comença la programació amb el Chill Out reunions, el programa ha inclòs per primera vegada un esquema de l’espai que ha d’ocupar cada grup que forma la comitiva, encapçalada pels carreters i els traginers, seguida dels portadors de les atxes i autoritats, la txaranga

LaRella | 14

Moments de confusió, a l'entrada de la plaça Nova, l'any passat.// F: ARXIU

i el seu seguici i, finalment, els infants, cotxets i famílies. Pel que fa a les places, als traginers se’ls reserva l’espai de davant de l’escenari de la plaça Vella i el de davant de Cal Janet, a la plaça Nova.

La novetat és que, a la plaça Vella, la txaranga s’esperarà que els

traginers s’hagin situat i entrarà sense tocar, mentre que a la sortida podria interpretar una peça juntament amb el Grup Orquestral de Prats. A la plaça Nova, on l’any passat l’alcalde va haver de prendre la paraula per megafonia després que un grup exigís entrar al so de la txaranga, aquest any

PRÈVIA

18 de juny de 2026

Infografia amb l'ordre de les cercaviles, inclosa en el programa de les Festes de Sant Joan i els Elois.//

s’ha acordat que el conjunt basc entrarà tocant una volta perquè tothom es pugui situar al seu lloc.

Els plats forts de la festa seran un any més a la nit, amb la revetlla a càrrec del trio Dolce Vita, Brou i els Djs Karnales Sound, i el dia 24 amb el concert de tarda i el ball de gala de l’Orquestra Montgrins i el final de festa amb Dj Kaktus.

La programació haurà arrencat uns dies abans, amb el sopar a la fresca i concert amb Fabio Canu previst per aquest divendres. L’endemà serà el torn per la IV Cursa d’Orientació i per la 32a trobada gegantera, amb els concerts de Germà Negre i la Banda Neon i l’actuació dels PD Nanfu i Salas Xic. El programa també compta amb la primera edició de la Diada Castellera, organitzada pels Castellers del Lluçanès i amb la participació dels Castellers de Caldes de Montbui i els Matossers de Molins de Rei. Se suma a una agenda en què, a més de la programació infantil, no hi falten la 29a trobada de puntaires, l’arribada de la Flama del Canigó, el Cross, el castell de focs, la missa, les curses dels Elois a Sant Sebastià i la ballada de sardanes amb els Lluïsos de Taradell al Passeig com a colofó final.//

LaRella | 15

PÀGINA ESPECIAL

Núm. 620

Ca l’Estamenya: on a l’estiu el temps hi passa diferent El Forn Franquesa prepara un estiu per gaudir del Lluçanès, dels seus productes i del seu entorn

Els participants al maridatge de l’estiu passat i l’espai de la piscina de Ca l’Estamenya on es fa el taller de ioga// F: FORN FRANQUESA

PERAFITA Contingut patrocinat

En un món que sembla anar cada vegada més de pressa, trobar moments per desconnectar s’ha convertit en un autèntic privilegi. Cada vegada són més les persones que busquen experiències que els permetin reconnectar amb la natura, el territori i els petits plaers quotidians, aquells que ens recorden que el benestar sovint es troba en la senzillesa.

UN PROJECTE ARRELAT AL TERRITORI Al cor del Lluçanès, el Forn Franquesa ha fet d’aquesta filosofia la seva manera d’entendre l’hospitalitat. Reconegut arreu per les seves coques, que han contribuït a situar Perafita al mapa gastronòmic de Catalunya, el forn ha sabut mantenir l’essència artesanal mentre amplia el projecte més enllà de l’obrador.

LaRella | 16

Aquesta aposta pren forma a través de l’Agrobotiga i de Ca l’Estamenya, un espai al centre de Perafita pensat per oferir una experiència autèntica vinculada al territori, als seus productes i a les persones que el fan possible.

i el seu entorn a través d’experiències vinculades a la natura, les tradicions i la gastronomia.

La primera cita serà el taller de ratafia, el 28 de juny, una oportunitat per redescobrir una de les tradicions més arrelades de la cultura popular catalaPRODUCTE LOCAL, IDENTITAT I PROna. Ca l’Estamenya es converteix també XIMITAT en el punt de partida ideal per gaudir L’Agrobotiga posa en valor no només del Lluçanès en família i sense presses. els productes elaborats al Forn FranEntre les propostes destaca el lloguer quesa, sinó també una selecció de d’e-bikes, disponible durant tot l’any, productes artesans del Lluçanès i d’aluna manera sostenible de recórrer el tres zones de Catalunya. Formatges, territori. embotits, conserves o vins permeten El 22 de juliol tindrà descobrir la riquesa lloc el Vespreig del gastronòmica del país i donar suport als peL’importància de tenir Tasta Lluçanès. Més que un tast gastronòtits productors que temps per un mateix treballen amb criteris mic, vol ser una expede qualitat i proximitat. riència per conèixer productes de proximiUN ESTIU PER VIURE EL TERRITORI tat, descobrir-ne l’origen i posar cara a Un any més, el Forn Franquesa i Ca les persones que hi ha al darrere. l’Estamenya han preparat una prograLa programació continuarà el 14 d’agost amb un tast de vins maridat mació pensada per descobrir Perafita

amb sopar i concert, una proposta que combinarà gastronomia, cultura i música en un entorn privilegiat.

CUIDAR I CUIDAR-SE Durant els mesos de juny i juliol, Ca l’Estamenya també acollirà diverses sessions de ioga a l’espai exterior de la piscina. Unes trobades pensades per reconnectar amb el cos, respirar conscientment i trobar moments de calma enmig del ritme accelerat del dia a dia.

LA CALMA COM A LUXE Totes aquestes propostes comparteixen una idea comuna: viure el territori de manera conscient, propera i respectuosa. Descobrir els seus productes, la seva gent i els paisatges és també una forma de preservar-lo. Potser el veritable luxe avui no és fer més coses, sinó trobar temps per a un mateix, compartir moments amb qui estimem i reconnectar amb allò que ens envolta. La calma s’ha convertit en un dels béns més preuats que tenim avui.//

FESTA MAJOR

18 de juny de 2026

Perafita es prepara per viure una intensa festa major de Sant Pere

Amb l’arribada de l’estiu, s’inicia també la temporada d’una gran part de festes majors a la comarca. Coincidint amb el dia de Sant Pere, Perafita celebrarà la seva per a tots els públics: Tobogan d’aigua i festa de l’escuma pels més petits, campionat de botifarra, d’escacs, tir al plat i el Robust d’adults per als més esportistes. El pregó d'aquesta Festa Major serà a càrrec de Pep Punsola, perafitenc, sempre actiu en moltes de les activitats del municipi, però, potser més conegut a la comarca, per la seva faceta com a actor amb la companyia de teatre La Trebinella.

PERAFITA

Per_ Elisa Llorens Rodríguez

Enguany, el pròxim diumenge dia 21 ja hi haurà el tret de sortida amb la caminada popular de Festa Major de Perafita, que sortirà a 2/4 de 8 del matí de la plaça Sant Antoni per intentar esquivar les hores de més calor. La caminada proposarà una ruta d’uns 10 quilòmetres aproximadament per l’entorn de Perafita amb un bon esmorzar inclòs.

La programació inclou les revetlles de Sant Joan i la de Sant Pere Coincidint també amb Sant Joan, el dia 23 es rebrà la Flama del Canigó cap a les 4 de la tarda, i al marge dels actes de Festa Major, però seguint la tradició, al vespre hi haurà el sopar de re-

Les havaneres, a la fresca de la plaça de l'Església, és una activitat fixa de la programació.// F: ARXIU

vetlla amb foguera inclosa obert a tothom, organitzat des de l’Associació de Famílies d'Alumnes de l’escola Heurom.

Dijous 25 a la tarda, es reprendrà el fil de la festa amb la tercera edició del Robust infantil, els Mojitos d’en Murri i el tradicional Bingo, que com sempre, el guanyador haurà de tancar la nit amb la tradicional cantada d'Un

Beso y una Flor, de Nino Bravo.

Divendres a la tarda ja es començaran a escalfar motors amb el clàssic torneig de futbol sala per gaudir després, al vespre, d’una bona estona de ball amb el clàssic Desconcert de la Festa Major de Perafita. Aquest any, la festa anirà a càrrec d’Aluet, Kintus i Dj Martinezz, que donaran pas a un cap de setmana ple de propostes

Pep Punsola serà l'encarregat de discursejar el pregó d'aquest any Per finalitzar, diumenge 28, sonaran les tradicionals havaneres amb rom cremat a la plaça de l’Església. Enguany, però en lloc de ser l'últim acte, vindran seguides pel sopar de revetlla de Sant Pere a la plaça Sant Antoni.//

LaRella | 17

FESTA MAJOR

Núm. 620

El Robust de Perafita, una de les activitats més noves al programa, es consolida en la seva 4a edició PERAFITA

Per_ Elisa Llorens

L’estiu del 2023, els camps de Can Riera van omplir-se de bales de palla, petits trams amb proves diverses i una gran bassa de fang.

Va ser l’aposta pel Robust, una activitat que ja triomfava en altres municipis: un circuit de proves per fer en equip femení, masculí o mixta amb un pernil com a premi final per cada membre de l’equip guanyador.

Els infants també volien participar del Robust i es va fer la seva versió Aquella primera edició va ser un èxit rotund tant de participació com de públic, fins al punt que veient la quantitat d’infants que també volien seguir el recorregut, l’any següent es va repetir amb una edició especial per aquests, donant lloc al també ja consolidat

LaRella | 18

El Robust infantil, en una de les edicions passades.// F: ARXIU

Robust infantil. En aquest cas, però, els infants participants ho fan individualment, no per equips, i se substitueixen els pernils per berenar i beure per a tots els infants.

En general, totes les proves són físiques, però també n’hi ha de coordinació a escala d'equip, com la saltada de tot l’equip dins un mateix sac o l’avanç dins uns mateixos esquís de fusta, etc. Per no caure en la rutina, però, l'orga-

nització sempre intenta canviar almenys una de les proves a cada edició, fent que els participants puguin trobar-se amb nous reptes d’any en any.

Al Robust d’adults, la participació s’ha mantingut sempre entre 8 i 12 equips de 4 persones cadascú i en el cas de l’infantil, en la major part d’alumnat de l’escola, que esperen aquesta activitat com una de les més engrescadores de tota la festa major.//

LA SOBRETAULA SOBRETAULA

Núm. 620

ORIOL VILAMÚ MUÑOZ Creador de Carp Partners TV

"Vaig veure que hi havia un buit de comunicació al sector de la pesca"

Qüestió de carpes

Pol Asensi Turigas Olost LaRella | 20

La carpa és una espècie invasora que porta segles entre nosaltres -sembla que ja era aquí al segle XVII- però la seva presència continua generant debat. A Catalunya, la normativa és clara: si en pesques una, l’has de sacrificar. De fet, "Espanya és l'únic lloc del món on s'ha de matar obligatòriament la carpa", assegura Vilamú.

Tal com va explicar Ramon Baucells en l’edició passada a la secció de LaRella Cuques, Plantes i Feres, “les carpes s’alimenten removent els llims i provoquen la mort de les plantes aquàtiques deixant l’aigua tèrbola i de mala qualitat.”

Els practicants del carpfishing, però, ho veuen d’una altra manera. Vilamú explica: “Jo mai no mato res.” Quan treuen una carpa, la curen, porten antisèptics i la retornen a l’aigua en les millors condicions possibles. Per a ell el debat “és un punt delicat”, perquè la carpa fa tant de temps que és aquí que eliminarla li planteja una pregunta de fons: “fins on volem tornar enrere després de tants anys? Fins on podem tornar a ser Déu? I recorda que l’impacte humà sobre els rius va molt més enllà de la carpa: “avui una anguila no pot remuntar del mar al riu per culpa de les preses.” És un debat que es viu al territori i que LaRella també acull. Baucells en torna a parlar en aquest número.//

QUÈ ÉS CARP PARTNERS TV? És una plataforma, com Netflix, però només pensada per la pesca.

A la península Ibèrica hi havia un buit molt gran en la comunicació del carpfishing. Em vaig adonar que totes les revistes de pesca van desaparèixer i el que es portava era el contingut audiovisual. Vaig voler omplir aquest buit i fer aquest projecte, que són documentals i vídeos relacionats amb aquest món.

PERÒ QUÈ ÉS EL CARPFISHING? Carpfishing és la modalitat de pesca que es basa només a treure grans carpes. Només es pesca la carpa i sempre s'intenta buscar el peix més gran. Ara, però, aquesta és una filosofia més antiquada, ja que més enllà de la mida, el carpfishing també és pescar la carpa a fons i passar dies i hores a l'aigua gaudint al costat d'un llac.

PASSAR-HI DIES? Sí. Pescar a fons és una tècnica molt lenta. Hi ha llacs on hi ha molt pocs peixos. En un llac de 100 hectàrees potser només hi ha 20 peixos. Molts cops és simplement esperar-los a les zones que tu saps que es poden alimentar. És una pesca que per tenir bons resultats requereix hores.

MIRANT ENRERE, EN QUIN MOMENT ET VAS AFICIONAR A LA PESCA? Ja em ve de família. El meu avi havia pescat tota la vida, el meu pare, el meu germà... Jo me'n recordo, a la Riera de Merlès, pescant truites, fent concursos. Devia tenir quatre anys. Per mi la pesca és un fet quotidià, del dia a dia. Soc un boig de la pesca.

I ON APRENS ELS CONEIXEMENTS AUDIOVISUALS? De petit m'agradava molt la fotografia, amb qualsevol mòbil m'hi aficionava. Vaig començar a obrir-me els primers comptes

LASOBRETAULA SOBRETAULA LA

18 de juny de 2026

L'Oriol Vilamú Muñoz (1998), és de Prats de Lluçanès i d'Olost. Va créixer pescant amb el seu avi, el Pepet Pau, a la Riera de Merlès i la passió no l'ha abandonat mai. Fa cinc anys va deixar la feina en una granja de porcs per tirar-se a la piscina amb la creació del projecte Carp Partners TV, una plataforma de subscripció de contingut audiovisual sobre carpfishing.

Des d'aquell moment, viu a cavall entre el Lluçanès i una furgoneta carregada de càmeres de cine i material de pesca amb la qual recorre la península Ibèrica i Europa.

a les xarxes socials, quan devia tenir 11 o 12 anys, que ja pescava la carpa, i notava que hi havia cert interès de gent de tot Espanya amb les fotos que penjava. Al Facebook em comunicava amb gent d'aquí, d'Extremadura, de Madrid i de tot arreu. La gent em demanava coses, jo en demanava alguna altra…

FINS QUE VA NÉIXER CARP PARTNERS TV. La idea va començar, ara deu fer uns cinc anys, per omplir aquest buit que havia detectat. Jo tenia referents que havien muntat pàgines d'aquest tipus a altres llocs d'Europa. Al principi tenia por de deixar la feina i pensava que ja ho faria a les estones lliures, i també pensava que ho podria fer comprant contingut d'altra gent.

Però vaig veure que era un àmbit poc freqüentat. I va ser, doncs també ho podem provar i anar a totes des de zero! Tirar-me a la piscina. Vaig pensar que seria més fàcil arribar a la gent d'aquesta manera. I vaig deixar la feina. A veure què passava. Al principi ho vaig començar amb el Marc Prat, de Santa Creu i més endavant també em va acompanyar el Carles Sallent, el Vetes, d’Olost, sobretot amb la part d'àudio.

I QUINA VA SER LA RESPOSTA? Des del minut u, increïble. Gent de tota Espanya va començar a compartir les meves històries, i de seguida tenia quasi mil seguidors al compte d'Instagram. La gent és molt agraïda. I és un esport, que al ser minoritari i petit, en qualsevol projecte la gent s’hi implica molt i et recolza.

QUIN CONTINGUT ELS HI OFEREIXES? Miro que hi hagi des d'entrevistes, a vídeos per aprendre, tipus de muntatges, escenaris diferents, viatges... Com si fos una televisió, però amb molt pocs recursos, ja que al final soc jo sol gravant, produint, editant i viatjant. Cada setmana penjo un vídeo, sigui del tema que sigui.

I COM ET FINANCES? Els seguidors paguen. És una subscripció tipus Netflix. Hi ha una quota mensual o anual, i ve tot d'allà. Actualment tinc uns 300 subscriptors més o menys. De moment, cada mes estan augmentant el nombre de subscriptors.

PERÒ NOMÉS VIUS D'AIXÒ?

No. Encara és molt difícil arribar a final de mes només amb això.

També, perquè cada cop vull fer produccions més grans, i és més despesa. Ara, el que també faig és combinar-ho i porto el màrqueting i la publicitat en l'àmbit estatal d'una marca d'Anglaterra de material de pesca, de les més conegudes del món.

COM ÉS EL TEU DIA A DIA? No hi ha cap dia igual. Vaig a temporades. La primavera, que és l'època més bona, començo a anar cap al sud de la península i miro de seguir el clima de la bonança i vaig pujant cap al nord fins a Europa. Més tard, tant estiu com hivern, miro de passar-me'ls editant tot el contingut que he fet. Tot i això, organitzo rutes circulars, perquè gravo a tota Europa i he de mirar d’estalviar quilòmetres.

QUANT TEMPS PASSES A FORA? Quan faig les rutes acostumo a estar entre dos i tres mesos de viatge. Al cap de l'any, un 40% de les nits les passo fora de casa.

"Estava treballant a una granja de porcs i feia dos viatges a l'any. Ara, visc tantes coses que fins i tot m'és difícil recordarme'n"

QUINS EQUIPS TENS PER GRAVAR EL CONTINGUT? Vaig amb un equip de càmeres de cine. Són drons, càmeres, ordinadors, targetes, discos durs... tot carregat a la meva furgoneta.

No m'hauria imaginat fa 3 anys poder arribar a tenir aquests equips. Em genera una mica de por perquè amb la meva furgoneta vaig a molts racons d'Espanya i molta gent d'aquest món em coneix. Per això, no penjo mai a les xarxes el meu dia a dia, perquè si no, em venen a veure allà on soc.

ETS CONEGUT? Dins de la comunitat sí. És una comunitat petita, però hi ha zones d'Espanya que aquest tipus de pesca és molt freqüent i hi ha molta gent que em segueix, com pot ser Extremadura o Madrid.

Per això també he hagut de fer tot el contingut en castellà. Molts cops ho penso, hòstia, tant de bo pogués fer contingut en català.

Però per aquest sector tan concret, és inviable.

HI HA MÉS GENT QUE FACI AQUEST CONTINGUT? A Espanya no, però en l'àmbit europeu sí. A més, ara conec a la gent més bèstia relacionada amb aquest món, amb molts seguidors, i a mi m'encanta relacionar-m’hi. Tot i que tampoc som tants, perquè bolcar-se tan fort i fer contingut implica ser fora de casa, passar-te dues setmanes

a l'hivern pescant a 5 sota zero, dormir en una tenda, o patir molta calor. Vas una mica als límits, però conviure amb la natura i mirar de cuidar l'entorn és part de la pesca.

AL LLUÇANÈS TAMBÉ HI GRAVES CONTINGUT? No hi he gravat res. Però hi ha una zona, el pantà de Santa Creu, que és com la meva segona casa. És un lloc que jo me l'estimo molt i l'he vetllat molt. I vaig recurrentment a netejar-ho, a deixar-ho sempre net, perquè trobo que és un espai on la carpa hi està molt bé.

ARA HI TORNA A HAVER CARPES DESPRÉS DE LA SEQUERA? Sí, se n'hi han tornat a ficar, per part de les societats i de particulars. També hi ha una cosa que és impactant, perquè es va assecar tot i semblava que totes les espècies s'haurien d'haver mort, però han tornat a aparèixer. Segurament es van quedar amagades al fang, van quedar ous allà o simplement van pujar rec amunt. És molt difícil fer desaparèixer una espècie.

VEUS EL FUTUR PODENT-TE DEDICAR A AIXÒ?

Sí, i tant. Seguiré per aquí. Relacionat amb el projecte principal també hi ha molts altres projectes. Ara començo a desenvolupar una pàgina web de roba, relacionada amb aquest món, però també urban. També estic treballant amb el màrqueting, amb una empresa que també produeix pel· lícules a nivell més gran.

ESTÀS CONTENT D'HAVER FET EL PAS? Sí, molt. Jo estava treballant a una granja de porcs i després tallant arbres al bosc. I ostres, ara miro què havia fet durant l'any abans i deia: bé, he estat treballant i he fet dos viatges. I ara veig un any i he viscut tantes coses, tants viatges, tanta gent! No sé si em passa de pressa o lent el temps, perquè en un any he vist tantes coses que és difícil fins i tot recordar-me'n.// LaRella | 21

ESPORTS

Núm. 620

MOTOR

PCR Sport amb seu La Torre d’Oristà fa història

Sant Feliu Sasserra supera el repte de pujar set dies al Serrat Llobater OLOST / PERAFITA / ST. BOI Per_ Pol Asensi Turigas

El cotxe de l'equip de la Torre.// F: PCR

L'equip PCR Sport, amb seu a la Torre d’Oristà, ha sumat aquest cap de setmana una victòria de prestigi al Rallye Reino de León, tercera prova del Campionat d'Espanya de Ral·lis de Terra (CERT), gràcies a l'actuació del pilot sud-africà Max Smart i del copilot Alejandro López.

Al volant del seu Škoda Fabia R5, gestionat per l'estructura de PCR Sport, Smart va protagonitzar una gran remuntada durant la jornada decisiva de la prova.

L'èxit també confirma el bon moment esportiu de PCR Sport, estructura amb seu a la Torre d'Oristà, que continua consolidant-se com una de les referències de l'automobilisme estatal. L'equip va demostrar novament la seva capacitat tècnica i competitiva en una prova exigent que va reunir alguns dels millors especialistes de la disciplina.// BDA

El Club Excursionista Bandolers, de Sant Feliu Sasserra, ha tornat a celebrar amb èxit el repte de pujar durant set dies seguits al Serrat Llobater. La iniciativa, que enguany ha arribat a la 3a edició, es completa el darrer dia, des de l'any passat, amb la Cursa del Serrat.

El repte va començar el diumenge 31 de maig. Cada dia, l'excursió plantejava una temàtica diferent, hora o recorregut. Així doncs, el primer dia, la sortida va ser més d'hora, i el Treure Ball va ser el protagonista. Algun altre dia va ser la sortida nocturna, o la de disfresses, o el bateig del serrat, on qui volia podia tornar amb cotxe.

Tot i l'amenaça de pluja algun dia, més de 250 persones van pujar fins al cim algun d'aquests dies.

I el dissabte 6 es va viure la 2a edició de la cursa. S'hi van inscriure 132 corredors. Enguany, la cursa es podia escollir entre la

MOTOR

Gerard Farrés corre el Rally Taklimakan a la Xina

Una de les sortides de les curses.// F: CE BANDOLERS

modalitat de 12 quilòmetres i, com a novetat, el circuit de 5 km.

En la cursa llarga masculina, Marc Trassera va ser el primer a travessar la línia de meta amb un temps de 58 minuts i 2 segons.

Adrià Canimas va ser segon amb exactament una hora, i el local Joan Riba va completar el podi en tercera posició amb 1 hora i 1 minut. En categoria femenina, la veïna Clàudia Roca es va imposar, seguida de Judit Peipoch i Txell Bujons.

En la cursa curta, el pradenc

Heribert Grifell Costa va guanyar amb 24 minuts i 31 segons, seguit del local Joan Romero amb 25 minuts i 37 segons, i el també pradenc Sergi Espinosa amb 26 minuts i 53 segons. En dones, la local Glòria Conangla va guanyar amb 31 minuts, seguida de la també local Cristina Bonell i, en tercera posició, Laia Cors.

L'organització en fa una molt bona valoració i ja tenen fixada la primera setmana de juny del 2027 per celebrar-ne una nova edició.//

PÀDEL

El Club Pàdel Lluçanès acaba la temporada amb l’ascens a 1a del masculí LLUÇANÈS

Per_ Blanca Deola Arrabal

Gerard Farrés amb mecànics durant el Rally.// F: @GERARDFARRES

El pilot olostenc Gerard Farrés ha finalitzat el Rally Taklimakan 2026 de la Xina, una de les proves sobre terra més exigents del món, competint amb l'equip GWM format per pilots internacionals i amb l'objectiu de posar a prova el vehicle TANK 700 Hi4-T en condicions extremes de competició. Farrés va visitar la seu de GWM a la Xina, on va conèixer el fundador i president de la companyia Jack Wey. Al llarg del ral·li, Farrés i el seu copilot, Bruno Jacomy, van superar etapes de fins a 240 quilòmetres entre pistes i dunes, contribuint a les diverses victòries d'etapa. Després de gairebé dues setmanes de cursa, el pilot va destacar la duresa de la prova, assegurant que mai havia participat en un ral·li tan exigent.

Finalment, gràcies al treball conjunt de pilots, mecànics i enginyers, l'equip va travessar la línia de meta amb èxit, tancant una experiència que Farrés ha qualificat d'inoblidable i que li ha servit com a preparació per al Dakar 2027.// BDA LaRella | 22

El Club Pàdel Lluçanès tanca de nou la temporada amb resultats positius, destacant l’ascens a 1a categoria de l’equip masculí A, que debutava aquest any a 2a.

Pel que fa a la resta d’equips masculins, el Masculí B, que ha competit a 4a categoria, ha finalitzat en 6a posició, resultat que l’ha portat a disputar la promoció de descens contra el Pàdel Osona, on finalment ha aconseguit mantenir la categoria després de tres victòries. Per la seva banda, el Masculí C s’ha mantingut a 5a categoria, acabant la temporada en 5a posició.

En el cas dels equips femenins, cal destacar el descens a 3a categoria del Femení A, que va finalitzar la temporada en 7a posició i va perdre la promoció de descens contra el Club Natació Olot. El Femení B, en canvi, va disputar el play-off d’ascens a 3a categoria després de quedar segon a la lliga regular, però la derrota davant el Tennis d’Arbúcies els manté a 4a

El masculí A del Club Pàdel Lluçanès, que han ascendit a 1a. // F: CP LLUÇANÈS

categoria la temporada que ve. Pel que fa al Femení C, continua a 4a categoria després d’assolir la 4a posició a la lliga regular.

També cal destacar el bon resultat de l’equip +45, que després d’acabar en 2a posició, va disputar la promoció d’ascens a 1a contra el Club Tennis de Sant Julià. Malgrat la bona temporada, la derrota els manté una temporada més a 2a categoria.

A més, dos jugadors del club han estat reconeguts com a millors de la seva categoria: Josep Molas, en 2a categoria masculina, i Eli

Munts, com a millor jugadora de 4a categoria.

EL CLUB PÀDEL SANT BOI Per altra banda, el Club Pàdel Sant Boi ha finalitzat la temporada amb un ascens a 3a categoria de l'equip femení després de ser líders durant la temporada. Pel que fa al seu equip masculí, després d’un final de temporada ajustat, han aconseguit salvar la categoria i es mantenen un any més a 4a. Finalment, el nou equip d’iniciació mixta del Club Pàdel Sant Boi ha gaudit d'una bona temporada de formació.//

ESPORTS

18 de juny de 2026

El torneig de futbol Sasserra Youth Cup se celebra amb molt d'èxit Gairebé 200 jugadors d'entre 8 i 12 anys van omplir el nou camp de futbol de Sant Feliu de partits durant tot el cap de setmana Durant tot el cap de setmana la celebració del torneig es va fer notar al poble, a més que va coincidir també amb la Cursa del Serrat. Aparcaments habilitats, portes obertes a la piscina, zona d'inflables, dinars... i molt moviment al camp a tota la zona esportiva. Es calcula que van passar per Sant Feliu un miler de persones.

Els guanyadors de la categoria Sub 12, el SD Huesca.// F: SASSERRA YOUTH CUP

SANT FELIU SASSERRA Per_ Pol Asensi Turigas

Jugadors del Barça, de l'Espanyol, del Sabadell, del Huesca, del Terrassa o del Riuprimer d'entre 8 i 12 anys van omplir Sant Feliu Sasserra de xuts, gols i parades. Va ser el cap de setmana del 6 i 7 de juny, dins el marc del Sasserra Youth Cup, el torneig de futbol base que s'organitzava per primera vegada al poble.

Dissabte van jugar els equips de les categories Sub 8 i Sub 12.

En el primer cas, hi van jugar 6 equips, i els guanyadors van ser l'equip Vic-Riuprimer. En el segon cas, hi va haver 12 equips i el trofeu se'l van emportar els de Huesca.

L'endemà, diumenge, es va disputar el campionat de Sub 10. En aquest cas hi va haver 16 equips.

L'equip vencedor va ser el MG Talents.

Els partits duraven 20 minuts i hi havia 5 minuts de descans entre matx i matx. En tots els grups es va fer una primera fase de lligueta i després enfrontaments directes eliminatoris.

Un miler de persones van passar per Sant Feliu Sasserra durant el cap de setmana del primer Sasserra Youth Cup Des de l'organització, valoren molt bé aquesta primera edició.

Per una banda, pel nivell demostrat per part dels jugadors, i per l'altra, de l'organització de tot el torneig. Tal com expliquen, tant els jugadors com els seus pares, es van mostrar molt satisfets amb el torneig. Alhora, en van destacar la ubicació, on, provinents de zones més poblades de Catalunya, poder disputar un torneig com aquest en un entorn rural com Sant Feliu, els va semblar una grata experiència.//

CICLISME

Per_ Pol Asensi Turigas

El Lluçanès s'ha convertit en els últims mesos en un territori de referència per al ciclisme. La Volta Ciclista a Catalunya - dissabte 20 de juny passarà l’edició femenina-, el Tour du Lord, la Jufré Cycling, o les sortides de diferents clubs i grups han fet de la comarca un espai cada cop més vinculat a la bicicleta. En aquest context neix l'Altiplà 160, una nova iniciativa impulsada per Ferbikes Prats, la botiga de bicicletes de Prats, que proposa un repte diferent: recórrer els 16 pobles històrics de la comarca sobre dues rodes.

El recorregut suma 160 quilòmetres i 2.650 metres de desnivell, surt i acaba a Prats en forma de

La ruta fa 160 quilòmetres i 2.650 metres de desnivell.// F: FERBIKES

La Volta Ciclista Femenina passarà pel Lluçanès el 20 de juny

La volta masculina al pas de Garduixeres, el març.// F: ARXIU

Tres mesos després que la Volta Ciclista a Catalunya masculina travessés la comarca, el Lluçanès tornarà a ser escenari d'una gran prova ciclista. La Volta Femenina, que se celebrarà del 19 al 21 de juny, passarà per la comarca el divendres 20, coincidint amb l'etapa reina: 130 quilòmetres amb sortida a Sant Vicenç de Castellet i final a l'estació de la Molina.

Les ciclistes entraran al Lluçanès per Sant Feliu Sasserra, pujant des d'Avinyó, i arribaran a Prats de Lluçanès pel pont del Blanqué cap a les 11:26 h. Des de Prats baixaran per la C-62 fins a Sant Cristòfol, on deixaran la comarca resseguint el curs de la Riera de Merlès fins a Borredà, un tram que ja van poder gaudir a la Volta masculina del març. Els horaris previstos de pas són: Avinyó, 10:49 h; Sant Feliu Sasserra, 11:10 h; Prats de Lluçanès, 11:26 h; Merlès, 11:39 h; gir a Borredà, 12:06 h.

El pas per la comarca se suma a un any molt intens en l’àmbit del ciclisme, que ja ha vist la Volta masculina, el Tour du Lord, la Jufré Cycling, l'Only Women i el recent llançament de l'Altiplà 160.// PAT

CICLISME

L'Altiplà 160, el repte ciclista que uneix els 16 pobles del Lluçanès LLUÇANÈS

CICLISME

vuit, i transcorre per les carreteres amb un traçat on gairebé no es repeteix ni un quilòmetre. Es pot fer en una o dues etapes, al ritme de cadascú. El seu promotor, Adrià Noguera, explica que “al Lluçanès a vegades s’hi passa amb bici, però és un territori perquè sigui una destinació, no un lloc de pas”.

Els participants poden recollir a la botiga un adhesiu amb els 16 pobles per anar marcant a mesura que avancen, un recurs pensat per fer "aixecar el cap i valorar el que s'està veient". Un cop completada la ruta, n'hi ha prou amb enviar l’enllaç de la ruta recorreguda per rebre un diploma acreditatiu, descomptes a la botiga i participació en un sorteig. El repte és obert durant juny i juliol, i l'acollida, diu Noguera, ja ha superat totes les expectatives.//

La sortida Only Women de Ferbikes Prats arriba a la setena edició

Imatge de la sortida de dones.// F: FERBIKES

Més de 25 dones van participar el passat 30 de maig en la setena edició de l'Only Women, la sortida ciclista femenina organitzada per Ferbikes Prats.

L'edició d'enguany va oferir dos recorreguts, de 50 i 70 km, amb sortida cap a Avinyó, Navàs i el Berguedà. Aquesta és una iniciativa sense competició ni classificacions, pensada per fer comunitat i visibilitzar les dones que surten a la carretera. Any rere any hi ha una bona participació i moltes ja esperen la data amb antelació. El que va començar amb sis participants ara és tota una bona colla i una cita fixa al calendari.// PAT LaRella | 23

ESPORTS

Núm. 620

BITLLES

Comença el vintè Campionat de Bitlles Catalanes al Lluçanès

El Raid de Perafita reuneix 75 binomis en l’edició d’aquest 2026 Els ponis van ser els protagonistes de les curses de diumenge amb 30 inscrits que van disputar les proves de 5 km, 10 km o 20 km PERAFITA

Per_ Carolina Font Usart

La primera jornada a Oristà.// F: JOSEP CAÑERO

La vintena edició del campionat de bitlles catalanes del Lluçanès, organitzat pel Consorci, va començar el 31 de maig a Oristà i ja ha passat per tres jornades en què els bitllots també han aterrat i han fet els seus estralls per la Torre d’Oristà i per l’Estany.

L’edició d’enguany consta de 12 equips, alguns menys que l’any anterior, tot i que hi ha un equip de nova fornada: Els Talps, amb forta representació de Prats de Lluçanès.

A hores d’ara, el podi l’ocupen els Jaume Puig, de Perafita; els Estanyencs, de l'Estany, i els Sona que trona, de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Al darrere seu, els segueixen de prop els Rocaguinarda, d'Oristà i els Aprenents, de Sant Bartomeu del Grau. De moment, les puntuacions no auguren cap pronòstic clar de com pot ser l’esdevenir del campionat i les bitlles ja tremolen de veure la qualitat dels participants.

Durant vuit jornades, els diumenges a les sis de la tarda cauen bitlles en els diferents entorns del Lluçanès. La pròxima jornada serà el 28 de juny a Sant Bartomeu del Grau.//

Perafita va acollir un any més l’edició del Raid de Promoció, enguany la cita ha estat el passat cap de setmana 14 i 15 de juny.

Des de l’organització valoren molt positivament la participació, tant en el Raid de cavalls celebrat dissabte com la participació en el raid de ponis que es va fer diumenge.

Dissabte es van disputar tres proves: 20 km, 60 km i 80 km, entre totes van aplegar 75 binomis.

Enguany la participació ha estat inferior a l’edició del 2025, on hi va haver 90 cavalls, malgrat tot des de l’organització valoren molt positivament el nombre d’inscripcions.

Des de l’organització expliquen que fa 15 dies es va celebrar el raid de Santpedor i per normativa els cavalls han de descansar entre raids, aquesta coincidència explica el menor nombre d’inscrits.

Pel que fa al raid de ponis, hi va haver 30 participants que van disputar les proves de 5 km, 10 km o 20 km respectivament.

RAID PROMOCIÓ En el raid hi van participar mitja dotzena de genets del Lluçanès, entre els quals cal destacar els

resultats d’Irene Barcons i Jordi Parés, que van obtenir la 2a i 3a posició respectivament en la categoria de 80 km, la distància més llarga de la jornada de Perafita.

En aquesta categoria la guanyadora va ser Violeta Vall, amb SW Nadjaalif. La segona posició va ser per la perafitenca, Irene Barcons amb Raik-Asier, i la tercera pel santboienc, Jordi Parés amb Spiletta TB. En la categoria de 60 km, cal destacar la 5a posició obtinguda per la santboienca Bet Parés amb Imalaya Cost. La guanyadora d’aquesta categoria va ser Maria Prieto amb Milka J, la segona posició se la va emdur Alba Mir amb Ajedrea Amadeus, i la tercera va ser per

Aida Santacreu amb Erwin-GP. En la prova de 20 km la guanyadora va ser Maria Gil-Vernet amb Marietta de Zalen. La segona posició va ser Javier Vilaplana amb Juno i la tercera per Martina Subirana amb Highh Strung.

RAID DIUMENGE Com l’any passat, els ponis van ser els protagonistes de diumenge. Més de 30 ponis amb els seus respectius genets van participar en el raid d’enguany.

D’entre ells cal destacar la quarta posició de la perafitenca, Danna Rodenas amb Gínjol, a la categoria de 20 km. Així com, la sisena posició del santfeliuenc Milan Comas amb Truhan en la categoria de 10 km.//

CARTA

GENT GRAN

Cloenda d'El Lluçanès cap als 100

Els cavalls al raid de Perafita// F: ANNA MARSOL

Comiat de la perruquera Assumpció Assumpció Salada Sant Feliu Sasserra

Caminada de la cloenda d'El Lluçanès Cap als 100.//F: EL CONSORCI

Sobremunt va acollir el passat 29 de maig l'última jornada de les caminades El Lluçanès cap als 100. La trobada va reunir més de 60 persones d'arreu de la comarca en una ruta fins a l'ermita de Santa Llúcia.

La iniciativa, impulsada per les àrees de Gent Gran i Esports del Consorci del Lluçanès des del 2017, s'adreça a les persones grans de la comarca i té com a finalitat promoure la seva salut física i emocional a través de l'activitat física, el contacte amb l'entorn i el compromís amb el territori.

En l'edició d'aquesta primavera es van organitzar més de 20 caminades, amb la implicació de 140 participants actius.// RED LaRella | 24

M’adreço a tots vosaltres, clients i clientes, de la Perruqueria Assumpció de Sant Feliu Sasserra, per comunicar-vos que aquest mes de juny, concretament el dia 22, em jubilo.

Fa 45 anys que vaig inaugurar la meva perruqueria. Era molt jove i tenia una gran il·lusió per iniciar la meva vida laboral al poble on he viscut tota la vida. Amb moltes ganes, però també amb una mica de por, vaig proposar-me aquest repte: obrir la perruqueria a tots els clients i clientes que hi volguessin venir i que confiessin en mi.

I així, sense adonar-me’n, han anat passant els anys, fent i desfent, aprenent i desaprenent. Amb esforç, constància i dedicació, he

tingut la sort de compartir molt més que pentinats i canvis d’imatge: he compartit amb molts de vosaltres converses íntimes, rialles, emocions, i tants, tantíssims moments especials que me’ls enduc per sempre més al fons del meu cor.

Abans d’acomiadar-me, vull fervos saber que, sortosament, la perruqueria no tanca. Jo em jubilo, sí, però una nova perruquera tindrà cura de tots vosaltres, la Laura, a qui desitjo tota la sort del món.

I ara sí que us dic adeu. Vull expressar el meu més sincer agraïment a totes les persones que heu format part d’aquest camí, especialment als meus clients i clientes. Gràcies per la vostra confiança, fidelitat i estima durant tots aquests anys. I vull do-

nar també les gràcies a totes les col·laboradores i professionals que m’han acompanyat durant la meva trajectòria. Són moltes les joves que m’heu ajudat, de ben jovenetes, a la perruqueria. Algunes heu esdevingut també perruqueres professionals. Sense el vostre suport, dedicació i companyonia, aquest projecte no hauria estat el mateix. Ha estat un privilegi treballar al vostre costat i créixer juntes en aquests períodes d’estada a la perruqueria.

Em retiro amb el cor ple de gratitud i satisfacció per tots els anys viscuts, pels vincles creats i per l’afecte rebut. Gràcies per haver confiat en mi i per haver fet possible aquesta etapa tan bonica de la meva vida.

Amb molt d’afecte.//

PÀGINA ESPECIAL

Núm. 620

Happylandia Park, el pla perfecte per viure l’estiu El parc infantil indoor de Vic i Manresa, on cada visita es converteix en una aventura

segur i ple d’energia.

Aquest estiu, Happylandia conContingut patrocinat tinua obert per convertir-se en un dels punts d’entreteniment de referència de la zona. Amb Quan arriba l’estiu, trobar un espais amplis, zones de joc, cirespai fresc, còmode i ple d’accuits, trampolins, tobogans i tivitat per als infants es converactivitats per teix en una a diferents gran opció per edats, cada a molts dies Espais amplis, visita és una de vacances. trampolins, tobogans i ex p e r i è n c i a Happylandia Park és un activitats per a diferents diferent. És el pla ideal d’aquells llocs edats: cada visita a per escapar on la diversió Happylandia és una de la calor, està assegufer una actirada: un parc experiència diferent vitat diferent indoor peni gaudir d’una sat perquè els estona divernens i nenes tida sense haver de marxar lluny. puguin jugar, saltar, córrer, riuA més, Happylandia també disre i passar-s’ho bé en un entorn

VIC / MANRESA

LaRella | 26

posa de servei de cafeteria, un na de diversió, mentre els adults espai pensat perquè els adults tenen la tranquil·litat de tenir-ho puguin prendre alguna cosa, tot preparat. descansar o compartir una esAmb centres a Vic i Manresa, tona mentre els infants gaudeiHappylandia Park és molt més que un parc infantil: és un espai xen del parc. Una opció còmoda que fa que l’experiència sigui per viure l’estiu amb moviment, completa per a rialles i bons tothom. moments. Un I si hi ha una ceAniversaris, cafeteria lloc on cada dia lebració especipot convertir-se i un entorn segur: en una petita al, Happylandia aventura. també és una Happylandia ho té gran alternativa tot perquè els adults Aquest estiu, la diversió és per organitzar descansin mentre els a Happylandia aniversaris. Les festes inclouen Park.// infants gaudeixen temps de joc, berenar, taula reservada i tot l’entorn necessari perquè els infants visquin una celebració plehappylandia.cat

L'ÀLBUM

Núm. 620

JUNY SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ Lego d’edificis emblemàtics del poble, de Miquel Pla Ramoneda.

Del 15 de maig al 15 de juny a la biblioteca Sant Pere Almató.

Carrers plens a l'Obrim de Nit ·

Nova nit sota la lluna plena ·

L'esdeveniment comercial de la Unió de Botiguers i Comerciants, el 30 de maig, va oferir un vespre molt animat de comerç, música i gastronomia.// F: AJ PRATS

L'ermita de Sant Sebastià va tornar a acollir una vesprada de sopar i concert. Enguany, la música va anar a càrrec de Batec de Veus i Tona Gafarot.// F: @ORISTAQUINFORAT

Prats de Lluçanès

Oristà

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ EXPOSICIÓ Abans miràvem la lluna per tot - Meteorologia popular. Hores concertades a llusa@luca.cat o bé al 93 855 40 62.

Fins al juliol al Centre de Recursos i Estudis de la Transhumància.

PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ Matèria i llum, de Pere Bernadó. Del 17 de maig al 7 de juny, els laborables, de 8 del matí a 3 de la tarda (dimecres fins les 7 de la tarda) i els caps de setmana de 10 del matí a 2 del migdia, a Cal Bach.

DIVENDRES 19 DE JUNY PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTES DE SANT JOAN I ELS ELOIS. Chill out ‘26. Sopar a la fresca i concert amb Fabio Canu, a les 8 del vespre als jardins de la Farmàcia Vella.

ALPENS_ MOSTRA DE TEATRE de l’EMAL, a les 6 de la tarda al Casino.

Tastet teatral de la Bartolina · Sant Bartomeu del Grau

La Bartolina va estrenar el 30 de maig les quatre propostes curtes i divertides que conformen la seva nova proposta. L’espectacle es podrà tornar a veure a l’agost.// F: BARTOLINA

Èxit d'un nou festivalet de l'humor Pixa't de riure · Alpens

Va ser un èxit de públic i va destacar especialment les actuacions de la pallassa basca Maite Guevara i dels acròbates japonesos Heromacro.// F: XEVI BARNIOL

PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCERT FLAMENCURAS amb Rafa Espinosa i Eduald Figueres, a les 8 del vespre a La Fogaina.

LA TORRE D’ORISTÀ_ TROBADA DE DONES EMPRESÀRIES del Lluçanès, a 2/4 d’1 del migdia a Cal Trumfo.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SOPAR I CONCERT de Trio Clima, amb vins del Celler Cal Batllet, a 3/4 de 9 del vespre al jardí de Mas Monells.

DISSABTE 20 DE JUNY LLUÇANÈS_ PAS DE LA VOLTA CATALUNYA FEMENINA. Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès, al migdia.

Fontada a la Font de la Casa Nova ·

2a Trobada d'Sketching ·

El GDT va organitzar, el 13 de juny, una fontada. L'aplec va servir per visibilitzar la problemàtica dels nitrats i presentar un llibre, coescrit per l'olostenca Mireia Bartrons.//

Dissabte 13 de juny el poble es va omplir de dibuixants a diferents racons que van il·lustrar el poble, cadascú amb el seu propi estil. Ho organitza el Grup Pintors.// F: AJ SBLL

Olost

Sant Boi de Lluçanès

PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTES DE SANT JOAN I ELS ELOIS. 4A CURSA D’ORIENTACIÓ, durant tot el matí a la roca del trencant de Galobardes. 32A TROBADA GEGANTERA. 40 anys de fal·lera. Plantada, a les 5 de la tarda. Cercavila, a les 6 de la tarda. SOPAR POPULAR, a 2/4 de 9 del vespre. CONCERT amb Germà Negre, Banda Neon i PD Nanfu & Salas Xic, a partir de 2/4 d’11 de la nit als jardins de Cal Bach.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ BINOMIS CORALS, dos cants per a un mateix text litúrgic, amb Cor Preasentia i Coral Ginesta del Vallès, a 2/4 de 7 de la tarda a l’església.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ TALLER de Lego de la Transhumància i taller de llana, a càrrec del talleret del Clot i el Taller Creatiu Mahons Creatius, a partir de les 10 del matí al CERT.

DIUMENGE 21 DE JUNY

El Casal la Torre celebra el seu 25è aniversari · La Torre d'Oristà

Taller de meteorologia al CERT ·

A la festa, celebrada el 10 de juny, la sòcia més antiga va tallar el pastís commemoratiu, i també es va obsequiar els socis de més edat.// F: EVA FREIXA

Abans miràvem la lluna per tot i ara el mòbil.

Sota aquesta premissa, el meteoròleg Jordi Vallbona va fer una conferència el diumenge 14, on encara es pot visitar l'exposició homònima.// F:

LaRella | 28

Santa Eulàlia de Puig-oriol

PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTES DE SANT JOAN I ELS ELOIS. 29A TROBADA DE PUNTAIRES, a les 10 del matí al Passeig Lluçanès. CONCERT de conjunts instrumentals de l’EMAL, a 2/4 de 12 del matí al Cafè Teatre Orient. 1A DIADA CASTELLERA dels Cabirols del Lluçanès. CERCAVILA, a 2/4 d’11 del matí, al Pavelló. DIADA AMB ELS CASTELLERS del Lluçanès, els de Caldes de Montbui i els Matossers de Molins de Rei, a les 12 del migdia a la plaça Vella. DINAR I SOBRE-

L’AGENDA

18 de juny de 2026

TAULA, al migdia als Jardins de Cal Bach. Música i activitats de tarda, havent dinat, als Jardins de Cal Bach. ESPECTACLE Entre el cel i la terra, a càrrec de la companyia Circ Pistolet, a les 7 de la tarda als jardins de la Farmàcia Vella.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER Fem un Herbari, a 2/4 d’11 del matí al Centre d’Interpretació de la Bruixeria.

PERAFITA_ FESTA MAJOR. CAMINADA POPULAR, a 2/4 de 8 del matí a la plaça Sant Antoni.

DILLUNS 22 DE JUNY PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTES DE SANT JOAN I ELS ELOIS. FESTA DE L’ESCUMA de colors i inflables amb piscina, a les 11 del matí al passeig Lluçanès. ESCOLA DE SALUT del Lluçanès. Com hidratar-nos i alimentar-nos millor durant l’estiu, amb la nutricionista de l’EAP Lluçanès, Meritxell Bonet, a 2/4 de 5 de la tarda a l’Espai Social.

PERAFITA_ ESCOLA DE SALUT del Lluçanès. Com hidratar-nos i alimentar-nos millor durant l’estiu, amb la nutricionista de l’EAP Lluçanès, Meritxell Bonet, a 2/4 de 7 de la tarda a l’Altell de Cal Prats.

PRATS DE LLUÇANÈS_ TRAÇA’T, ORIENTACIÓ JUVENIL. Sessió orientativa sobre la recerca de feina d'estiu, preinscripcions universitàries i orientació acadèmica, a les 11 del matí al Casal de Joves de Prats.

DIMARTS 23 DE JUNY SANT BARTOMEU DEL GRAU_ REVETLLA POPULAR DE SANT JOAN, al vespre a la plaça Nova.

OLOST_ REVETLLA DE SANT JOAN. ARRIBADA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ i lectura del manifest, a 2/4 de 5 de la tarda a la plaça Major. BOTIFARRADA, coca i cava, a les 9 del vespre al Camp de Futbol Vell. CASTELL DE FOCS I ENCESA DE LA FOGUERA, a 2/4 d’11 de la nit al camp de futbol vell. CONCERT sorpresa amb grup local, a la nit, al camp de futbol vell.

PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTES DE SANT JOAN I ELS ELOIS. REPIC DE CAMPANES, a la 1 del migdia. SORTIDA EN BICI cap al coll d’Ares, a 2/4 de 7 del matí davant de Cal Bach. RECOLLIDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ al coll d’Ares, a 2/4 d’11 del matí. ARRIBADA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ, a 1/4 de 8 del vespre al trencant de Serra-seca. REBUDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ i encesa del peveter, a 2/4 de 8 del vespre a la plaça Nova. ENCESA DEL PETARDÀS INFANTIL I CERCAVILA INFANTIL amb la Txaranga Tximeletak, a ¾ de 8 del vespre al balcó de l’Ajuntament Vell.

BALL DE REVETLLA amb el trio Dolce Vita, a les 11 de la nit als jardins de la Farmàcia Vella. NIT DE REVETLLA amb Brou i Djs Karnales Sound, a la nit als jardins de la Farmàcia Vella.

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ INICI DEL REPARTIMENT DE LA FLAMA DEL CANIGÓ al Lluçanès, a 2/4 de 4 de la tarda a l’Hostal del Vilar.

tarda a Perafita. ENCESA DE LA FOGUERA, a les 8 del vespre davant la plaça de l’Ajuntament. SOPAR POPULAR, a les 9 del vespre a la plaça de l’Ajuntament.

ALPENS_ REVETLLA DE SANT JOAN, al vespre al Casino.

DIMECRES 24 DE JUNY PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTES DE SANT JOAN I ELS ELOIS. CROS de Sant Joan, a les 10 del matí a Cal Bach. CROS INFANTIL, a les 11 del matí a Cal Bach.

PETITA CERCAVILA amb la Txaranga Tximeletak i ballada dels gegants de Prats fins a la Residència, al migdia. CONCERT de tarda a càrrec de la Cobla Orquestra Montgrins, a les 7 de la tarda a la Farmàcia Vella. ENCESA DEL PETARDÀS, a les 10 de la nit al balcó de l’Ajuntament Vell. CONCENTRACIÓ de traginers, carreters, cavalls, mules, ases, carruatges, músics i poble, tradicional marxa de torxes i BALLADA DEL CONTRAPÀS, a partir de 2/4 d’11 de la nit pels carrers i places del poble. CASTELL DE FOCS, a mitjanit, a la Roca Xica. BALL DE GALA amb l’orquestra Montgrins, a 2/4 d’1 de la nit als jardins de la Farmàcia Vella. ELECCIÓ DE LA PUBILLA, LES DAMES D’HONOR, L’HEREU I ELS FADRINS, a la mitja part. FI DE FESTA amb DJ Kaktus als jardins de la Farmàcia Vella.

DIJOUS 25 DE JUNY PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTES DE SANT JOAN I ELS ELOIS. TROBADA DE CARROS, cavalls, mules i ases i esmorzar a les 9 del matí al Polígon. MISSA en honor al sant, a les 11 del matí a l’església. TAST DE COCA beneïda i barreja, sortint de missa a la pista de la Fassina. CONCENTRACIÓ de traginers, carreters, cavalls, mules, ases, carruatges, músics i poble, inici de la PASSADA amb el Grup Orquestral de Prats i la Txaranga Tximeletak i ballada del Contrapàs, pels carrers i places del poble. CURSES DELS ELOIS d’ases, mules i cavalls, a les 6 de la tarda al camí de l’ermita de Sant Sebastià. SARDANES amb la Cobla Lluïsos de Taradell, a 2/4 de 8 del vespre al Passeig Lluçanès.

PERAFITA_ FESTA MAJOR. III ROBUST INFANTIL, a les 5 de la tarda a Can Riera. ELS MOJITOS D’EN MURRI, a 2/4 de 8 del vespre a la Plaça Sant Antoni.

BINGO, havent sopat a la Plaça Sant Antoni.

DIVENDRES 26 DE JUNY OLOST_ CLUB DE LECTURA amb El carrer de la xocolata, de Ramon Solsona, a les 6 de la tarda a la biblioteca.

PERAFITA_ FESTA MAJOR. 31È TORNEIG DE FUTBOL SALA, a les 3 de la tarda al Pavelló. DESCONCERT amb Aluet, Kintus i seguidament DJ_MARTINEZZ, a les 11 de la nit a la Plaça Sant Antoni.

Perafita_ Festa Major. TOBOGAN AQUÀTIC, a les 11 del matí al Carrer de la Roca. CAMPIONAT DE BOTIFARRA, a 2/4 de 4 de la tarda a Cal Prats. IV ROBUST DE PERAFITA, a 2/4 de 5 de la tarda a Can Riera. CAMPIONAT D’ESCACS, a les 6 de la tarda a la Sala Polivalent. PREGÓ, a les 9 del vespre a la Plaça Sant Antoni. SOPAR, a 2/4 de 10 del vespre i seguidament CAFÈ TRIO a la Plaça Sant Antoni.

SANTA MARIA DE MERLÈS_CONCERT LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT i altres cançons amb la Coral Da Capo, a les 7 de la tarda a l'Església.

DIUMENGE 28 DE JUNY SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES, a les 6 de la tarda.

PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTIVAL FINAL DE CURS DE PRATSALUT, a les 7 del vespre als Jardins de la Farmàcia Vella.

PERAFITA_ TALLER DE RATAFIA, a 2/4 d’11 del matí entorn de Perafita i a la coberta de Ca l’Estamenya.

PERAFITA_ FESTA MAJOR. TIR AL PLAT a càrrec de l’Associació de Caçadors de Perafita, a les 9 del matí.

MISSA cantada pel Cor del Grau, a les 11 del matí.

ESPECTACLE INFANTIL DISCO BABY + ESPUMA, a les 11 del matí a la Plaça Sant Antoni. HAVANERES I ROM CREMAT, a les 7 del vespre a la Plaça de l’església. Seguidament REVETLLA DE SANT PERE, a la Plaça Sant Antoni.

ALPENS_ APLEC DE SANT PERE DE SERRALLONGA, a l’antiga església preromànica de Sant Pere de Serrallonga.

LLUÇÀ_ SONA LLUÇANÈS. CONCERT DEL DUET LOOR, a 2/4 de 8 del vespre al Monestir de Lluçà.

DILLUNS 29 DE JUNY SANT FELIU SASSERRA_ BANC DE SANG, a la tarda davant del consultori mèdic.

PERAFITA_ FESTA MAJOR. “CARRETADA DE CONTES”, a les 11 del matí a l’altell de Cal Prats.

DIMARTS 30 DE JUNY PRATS DE LLUÇANÈS_ ESTIU JOVE. Taller de ceràmica, a càrrec de Kalida, a les 4 de la tarda al Casal del Jovent.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SOPAR I CONCERT AMB ISMAEL GONZÁLEZ, amb vins del Celler Nin Ortiz, a 3/4 de 9 del vespre al jardí de Mas Monells.

DISSABTE 27 DE JUNY

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ REVETLLA DE SANT JOAN, a 2/4 de 9 del vespre a la plaça Nova.

LLUÇANÈS_ PUJALBUS. Sortida a WaterWorld de Lloret de Mar, a 2/4 de 9 del matí.

PERAFITA_ FESTA MAJOR. REBUDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ, a les 4 de la tarda a la plaça Sant Antoni. Revetlla de Sant Joan, amb SOPAR I FOGUERA, al vespre a la plaça Sant Antoni.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ORGULL RURAL de SBG. SOPAR I BINGO MUSICAL, a partir de 2/4 de 9 del vespre al Casal.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ REVETLLA DE SANT JOAN. RECOLLIDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ, a les 4 de la

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CONCERT de primavera.

La motxilla de la vida, amb Les veus de Calldetenes i la coral Arrels de Vic, amb Pep Serdà al piano i dirigits per Pere Mas, a les 6 de la tarda a l’Església.

OLOST_ CINEFÒRUM. Documental del Lluçanès. 1a i 2a part, de Ramon Boladeres, amb Montse Boladeres i Pere Vila, a les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.

LaRella | 29

OPINIÓ

EL RACÓ DE LA SALUT

Núm. 620

CARTA

Orígens de “Vegueria” i “Comarca” (2a part) Josep Itxart Romagosa

La Meva Salut L’aplicació La Meva Salut és una plataforma digital pensada per facilitar l’accés dels ciutadans a la seva informació sanitària de manera còmoda, segura i eficient.

Es tracta d’un espai personal de salut digital que permet accedir a la teva informació de salut, fer consultes als professionals i fer tràmits de manera senzilla, segura i confidencial.

Pots entrar a La Meva Salut identificant-te amb: • Contrassenya (que cal demanar presencialment al CAP).

• IdCAT Mòbil.

• Certificat digital.

A través d’aquesta eina, els usuaris poden consultar el seu historial clínic, incloent-hi informes mèdics i diagnòstics, resultats d’analítiques, proves complementàries i el calendari de vacunacions.

També permet revisar la medicació activa, les receptes electròniques i obtenir el pla de medicació en qualsevol moment.

Una de les funcionalitats més destacades és la possibilitat de gestionar cites amb els professionals de la salut, per a visites presencials o telefòniques, sense necessitat de desplaçar-se al centre d’atenció primària.

A més, l’aplicació incorpora serveis com l’Econsulta, que permet fer consultes mèdiques no urgents de manera telemàtica, afavorint una comunicació més directa i àgil entre pacient i professional sanitari.

La Meva Salut també contribueix a fomentar l’autonomia del pacient, ja que li dona més control sobre la seva pròpia salut i el fa més partícip del seu seguiment mèdic. Alhora, garanteix la confidencialitat de les dades personals mitjançant sistemes de seguretat avançats.

En definitiva, es tracta d’una eina clau dins del sistema sanitari català que millora l’accessibilitat, redueix tràmits presencials i optimitza el temps tant dels usuaris com dels professionals de la salut, adaptant-se a les necessitats d’una societat cada vegada més digital.

Més informació a https://catsalut.gencat.cat/ca/serveis-sanitaris/la-meva-salut/ index.html.// CARLA FÀBREGAS, PROFESSIONAL DE LA UNITAT D’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA EAP LLUÇANÈS

LaRella | 30

Olost

La documentació baix-medieval catalana dels segles XII i XIII ja menciona la vegueria com una estructura bàsica de territori que esdevé institució històrica de la Corona. El seu principal impulsor va ser Jaume II, qui la va utilitzar com a figura jurídica per a consolidar el control reial a tot el principat. El càrrec i nom de Veguer deriva de Vicari Comtal (Vicarius), que uns segles abans (s. IX-X) constava com el primer funcionari per sota del vescomte i encarregat de la defensa d’un territori adscrit a un castell. L’autoritat del Veguer era delegada del Comte i posteriorment del Rei, amb funcions jurídiques i de govern. Amb el pas dels segles es van anar formant noves Vegueries fins que, amb la desfeta de 1714, es va imposar el decret de Nova Planta (1716) suprimint la històrica divisió territorial de cinc-cents anys de vigència. Es van substituir les 24 unitats de Vegueries i sotsvegueries per 12 Corregiments (+ el Districte de la Vall d'Aran), segons l’ordenament territorial castellà.

En un nou intent per desnaturalitzar la identitat històrica de les nacions que componen el Regne d’Espanya, en especial la catalana, el 1833 s’empra una gran reforma per reorganitzar el territori. Pensat amb un planejament radial entorn de la capital Madrid, es creen les actuals 49 Províncies dependents, per Delegacions i governacions civils, directament del Govern d’Espanya.

Si popularment el “Corregiment” es va continuar dient “Vegueria”, el mot “Comarca” també era d’ús comú i quotidià entre la població, tot i no tenir figura jurídica com administració. De fet, la denominació de Comarca té el seu origen en “terra fronterera” (Marca), i cap al 1600-1700 molts escriptors de l’època ja descriuen el Principat de Catalunya en comarques.

La presa de “Comarca” com a concepte polític-administratiu neix a finals del s. XIX com a clar rebuig a les províncies. És en el Congrés Federal Regionalista de 1882, on es formula per primera vegada la divisió del país en “comarques naturals” en una ponència del seu “Projecte de

Constitució per a l’Estat Català”.

Esteve Suñol i Gasòliba, un intel· lectual molt afeccionat a l’excursionisme de caràcter científic, fa un primer estudi on es concreta una divisió comarcal (1897) com arquitectura-base d’administració i governament local. Però el seu treball, i el d’altres autors que van col·laborar posteriorment, es basaven en referències descriptives de caràcter naturalista i historicista (tradicions, relleus, conques...). El gir cap a un enfocament de país com a “unitat viva” amb un criteri més complet i modern el lidera Pau Vila i Dinarés, qui per encàrrec de la Generalitat republicana (1931) descriurà el mapa comarcal de la Catalunya contemporània, amb una estructura més operativa de govern. Des de la seva posició com a polifacètic geògraf d’ample reconeixement, Pau Vila va emprar una metodologia més oberta i multidisciplinària: des de fer enquestes a més de mil ajuntaments fins a anàlisis de centres de mercat, dirigint l’atenció a les dinàmiques socioeconòmiques.// Podeu llegir la primera part de l’article a LaRella 619

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN Hi ha a les nostres vores força plantes que ens són comunes, veïnes, conegudes de vista en veureles tot passant per vorals i hortes.

Encara que no les coneguem massa ni poc, formen part del nostre entorn com l'apelagosa, el gallaret, la ravenissa, el pixalllit, la malva, el donzell... avui, però, ens mirarem el Marrubí − o Malrubí− que ja és ben florit. N'hi ha de blanc, Marrubium vulgare, i de negre, Ballota nigra. Es distingeixen amb facilitat, i tot i que presenten la mateixa forma, se'ls atribueixen també propietats similars. L'un és d'un color més clar, de flors blanques i una peculiar olor de poma, mentre que el negre és més fosc, estirat, amb flors porpra i el seu aroma més aviat pudent. Aquest segon és el conegut com a calmant del sistema nerviós i mitigant de l'estrès i la inquietud.

El Marrubí és una mata pilosa amb la tija quadrangular i fulles corrugades, d'aquí li ve el nom de pell de galàpet. Conté marrubiïna,

Blanc i negre (Marrubí)

que li confereix el principi amarg, contraindicat per a mares lactants i embarassades, ja que és abortiu.

Tot i això, el Marrubí blanc és des d’antic apreciat pel sistema respiratori, essent expectorant fluïdificant la mucositat acumulada i calmant la tos productiva. Podem fer-ne infusions o bafs combinats amb pulmonària i pi silvestre o bé farigola i eucaliptus. És també depurativa, digestiva, antiinflamatòria, hipoglucèmica, hipotensora, bona aliada del fetge gras i contra el colesterol, presa en infusió combinada amb la fumària, boldo i marialluïsa. També és útil en banys de seient per a calmar morenes, combinada amb cua de cavall i camamilla.

Per a un bon digestiu posarem a macerar algunes flors de Marrubí blanc en un litre d'un bon vi durant una setmana, que després colarem. Podem també deixar-lo assecar per a fer-ne fumeris o bé tan sols cremar-lo amb la intenció de purificar estances afavorint-ne la calma i concentració.//

LA PROPOSTA CULTURAL

18 de juny de 2026

Dues muses i un destí La proposta cultural REFLEXIÓ TEATRAL Per_Abel Reyes Alabart

Una frase sovint atribuïda a Eurípides, un dels grans dramaturgs de la tragèdia grega, i relacionada habitualment amb l’obra de teatre Medea, diu: "Els qui no tenen el valor de revoltar-se no mereixen que els sorprengui el destí".

Hi ha frases que semblen escrites amb una certa pressa divina, com si algú les hagués deixat caure per veure si algú s’atrevia a discutir-les.

Aquesta n’és una. Perquè posa el dit en una pràctica molt humana: aquella tendència gairebé esportiva a quedar-nos a la banqueta de la vida, observant com passen les coses mentre ens diem que ja entrarem al partit quan sigui el moment adequat. Que ja hi haurà ocasió.

Que ara no toca.

Però, què és exactament el destí?

Una força misteriosa que escriu la nostra història des d’algun despatx celestial? Un algoritme universal que ja ha decidit què farem abans que obrim els ulls al matí? O potser només el nom elegant que fem servir per no admetre del tot que moltes coses depenen de nosaltres?

Els grecs, que tenien una habilitat admirable per convertir qualsevol dubte existencial en una tragèdia de tres hores amb intervencions del cor incloses, es van obsessionar amb aquesta qüestió. Èdip intenta fugir d’una profecia i acaba descobrint que, per molt que corris, a vegades el problema no és el camí, sinó insistir a caminar en direcció contrària.

No és casualitat que aquestes preguntes neixin precisament al teatre. El seu origen es troba en els rituals dedicats a Dionís, déu del vi, de l’èxtasi i de la transformació.

Durant les festes dionisíaques, els ciutadans d’Atenes es reunien per cantar, dansar i representar històries que intentaven entendre aquesta cosa estranya que és ser humà.

D’aquelles celebracions van néixer la tragèdia i la comèdia, personificades per dues muses que encara avui comparteixen escenari mental amb una convivència més aviat inestable: Melpòmene i Talia.

Melpòmene és la musa de la tragèdia. Té una mirada que converteix qualsevol decisió en un dilema moral d’alt nivell. Observa reis condemnats, herois que arriben massa tard i famílies que podrien haver resolt moltes coses amb una conversa honesta cinc actes abans. Per a ella, el destí és una arquitectura seriosa de conseqüències, on cada acció deixa una empremta que no s’esborra fàcilment. Talia, en canvi, apareix amb un somriure que sembla dir: "Tranquil, això segur que té una explicació raonable... o, si no, ja ens en riurem després". Mira el mateix món i hi veu una col·lecció infinita de malentesos, decisions improvisades i gent fent veure que sap exactament què està fent. El destí, per a ella, té més a veure amb l’acumulació de "ja ho faré demà" que amb cap pla còsmic especialment ben dissenyat.

Perquè potser el destí no és una sola cosa, sinó una conversa permanent entre aquestes dues mirades.

Melpòmene el tracta com una estructura inevitable, gairebé solemne, feta de conseqüències que no es

poden esquivar tan fàcilment. Talia, en canvi, sospita que el destí és sobretot una història que expliquem després per donar coherència a un conjunt de decisions bastant menys ordenades del que ens agradaria admetre. Entre totes dues s’obre un espai curiós. Si tot està escrit, per què ens costa tant actuar? Però si res no té un pes real, per què ens ho prenem tan seriosament? Potser la resposta no és triar un costat, sinó acceptar que vivim exactament en aquest equilibri incòmode. El teatre sempre ha jugat en aquest territori. La tragèdia ens recorda que tot importa. La comèdia ens recorda que, malgrat tot, som capaços de fer el ridícul amb una consistència admirable. I les dues coses, juntes, formen una imatge bastant precisa d’allò humà. Antígona, Prometeu, tots ells actuen. No esperen el moment perfecte, entre altres coses perquè el moment perfecte sol estar ocupat o va amb Rodalies.

I potser aquí torna el tema inicial: el problema no és el destí, sinó aquesta tendència nostra a esperar que es presenti amb una solució sota el braç. Com si fos una cita puntual, elegant i amb totes les respostes preparades.

Melpòmene sospira. Talia riu. I nosaltres continuem asseguts, pensant que potser ara sí que és el moment d’aixecar-nos... just després d’acabar aquest article que he promès que acabaria fa estona.

I tu, que el llegeixes, probablement també tens alguna decisió pendent.

Però no et preocupis. Segons la nostra tradició de deixar les coses per més endavant, encara ets perfectament a temps d’esperar una mica més.//

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

ELS ENCANTS ES VEN » COL·LECCIÓ COMPLETA DE SEGELLS de tot el món. 7 toms amb antiguitat de més de 10 anys. 300 €. Maria. 629 347 419 (R620/01) » BIDÓ OBERT AMB AIXETA de 100 litres. 60 €. Maria. 629 347 419 (R620/02) » MÀQUINA DE COSIR Werthein amb moble. Ocasió. 70 €. Maria. 629 347 419 (R620/03) » COTXE RENAULT MEGANE 1600, gasolina de l’any 2000. 118.000 km en bon estat.

2.500 €. T: 93 856 06 97 (R620/04) » BÀSCULA AGRÀRIA ANTIGA. T: 650 31 98 51 (R620/05) » 3 CASES A BEULAIGUA (SANT MARTÍ D’ALBARS). Per reformar. Raó: Sabateria Cal Trempat de Prats de Lluçanès. T: 683 457 320 (R620/06) » LÀMPARA ferro forjat rectangular de menjador. T. 638 564 024 (R620/07) » ROCÒDROM d’interior abatible. 3,8 metres d’alçada i 3,67 metres d’amplada. Preu a negociar. T: 648 645 547 (R619/01) » PLAÇA D’APARCAMENT als pisos de la pedra dreta de Prats de Lluçanès. T: 679 286 425 (R618/01) » MOLÍ ELÈCTRIC per blat o blat de moro. T: 686 462 202 (R617/01) » MÀQUINA DE TALLAR CARN. T: 686 462 202 (R617/02) » MÀQUINA D’ENGRUNAR BLAT DE MORO ANTIGA. T: 686 462 202 (R617/03) » CINTA D’ESPORT BH Ecobost 5FIVSS seminova. T: 689 875 369 (R617/04)

S'HA TROBAT » DRON a l’avinguda Pau Casals de Prats de Lluçanès. T: 629 173 021 (R618/02)

ES BUSCA » PIS petit, preferiblement de compra, a Osona, Lluçanès o Moianès. Soc jubilat.

Abstenir-se agències. T: 639 322 329 (R619/03) » LOCAL al Lluçanès per acollir una petita redacció i un petit arxiu per LaRella. T: 639 00 43 26 (R619/04)

ES LLOGA » PIS a Sant Boi de Lluçanès. 3 habitacions (1 doble i 2 individuals), menjador-sala d’estar, bany i cuina amb sortida a una àmplia terrassa. Calefacció de pèl·let.

750 €/mes. T: 647 035 117 (WhatsApp) (R619/02) » PLAÇA D'APARCAMENT a Prats de Lluçanès, al costat del Bar JB. T: 616 448 020 (WhatsApp) (R620/08)

LaRella | 31

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

CAVALLS

ENERGIES

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES 93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

ALTRES SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

ELS PASSATEMPS

18 de juny de 2026

LA PETITA RELLA

BACALLÀ GRATINAT AMB PINYONS INGREDIENTS » 4 trossos de bacallà

COMPLETA EL REFRANY

» 1 grapat de pinyons » 1 cullerada de mantega » Formatge ratllat (al gust)

FEINA FETA NO FA _ _ _ _ _ _ _

» Tomàquet per sofregir (al gust)

FETA LA _ _ _ _ FETA LA TRAMPA

PREPARACIÓ

HI HA MÉS DIES QUE _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

1. Torreu els pinyons en una paella. Posteriorment, aboqueu-hi la salsa de tomàquet i deixeu que es vagi escalfant a foc lent.

QUI FA UN COVE FA UN _ _ _ _ _ _ _

2. Paral·lelament, dessaleu el bacallà esmicolat amb l’ajuda d’un escorredor.

3. A continuació, barregeu-lo amb la salsa de tomàquet i deixeu-ho una estona que faci el xup-xup.

QUI DIA PASSA _ _ _ EMPENY

4. Unteu una safata amb mantega.

5. Poseu el bacallà amb la salsa dins la safata, i repartiu la barreja perquè quedi ben escampada. Cobriu-la amb formatge ratllat (al gust).

PINTA I DESCOBREIX L'ELEMENT DEL LLUÇANÈS

6. Col·loqueu la safata al forn (ja calent) i deixeu-ho gratinar fins que quedi ben torradet.

Aquesta recepta té diverses versions; també s’hi poden afegir panses, all, i/o substituir el tomàquet per espinacs. Bon profit!

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA RESIDÈNCIA NOSTRA SENYORA DE LOURDES —PRATS DE LLUÇANÈS—

FARMÀCIES DE GUÀRDIA De 9 a 20:30h Il·lustració de Júlia Paré.//

P____ R_______A___

De 20:30 a 9h

19

dv OLOST

ARUMÍ

20

ds URGELL

URGELL

21 dg EURAS

EURAS

22

dl

ST. BARTOMEU VILAPLANA

23

dt

OLOST

24

dc AUSA

25

dj

26

dv PRATS

PORTAL DE QUERALT

27

ds YLLA-CATALÀ

YLLA-CATALÀ

28 dg CONSTANSÓ

CONSTANSÓ

ATLÀNTIDA AUSA

ST. BARTOMEU POU

29

dl

ST. BARTOMEU EURAS

30

dt

OLOST

ALIBERCH

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guàrdies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 33

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

LLAUNERS

ARQUITECTES

PINTORS MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

CONSTRUCTORS

GEOTÈCNIA

FUSTERS

GRUES

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ELS PASSATEMPS

18 de juny de 2026

LA SOPA DE LLETRES

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA » OPERARI/A DE MANTENIMENT de la brigada i serveis Ajuntament d'Oristà T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R620/01) SOLUCIONS SOPA DE LLETRES

» FUSTER/A a Sant Feliu Sasserra T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R620/02) » CUIDADOR/A PER A GRANJA de porcs i vaques al Lluçanès. Mitja jornada. T: 636 333 630 (R619/01)

Desitjos

» CAMBRER/A a restaurant de Gurb a mitja jornada matí/migdia durant els mesos de juliol i agost. Imprescindible parlar català. T: 609 711 371 (WhatsApp) (R619/02)

Revetlla Festa Foguera Coca Petards

» FISIOTERAPEUTA a residència d'avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda. No substitució. T: 687 083 081.

(R619/03)

Joan

» INFERMER/A a residència d'avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda.

No substitució. T: 687 083 081.(R619/04) » TREBALLADOR/A SOCIAL a residència d'avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda o hores a convenir. T: 687 083 081 (R619/05)

Us ofereix la solució del SUDOKU de l’última edició Immosab, la immobiliària del Lluçanès, amb més de 20 anys d’experiència en el sector.

C/ Orient, 1 - Local 2 Prats de Lluçanès 619 38 62 81 info@immosabprats.com

Donem solucions!

» PERSONAL DE NETEJA Ajuntament de Perafita T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R619/08) » INFORMADORS/ES d’espai i àmbit en espais naturals de la Catalunya Central com la Riera de Merlès i el Sorreigs. C: https:// www.tragsa.es/_layouts/15/GrupoTragsa/ ofertas-empleo-recurrentes.aspx?ido=GUIA (R619/09) » CAMBRER/A I CUINER/A al Lluçanès. Per a més informació T: 673 764 498 (R618/01)

El Racó de la Feina de LaRella!

Necessites algú per treballar?

Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

LaRella | 35

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ SUPERMERCATS

FORNS DE PA

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

FORMATGES

CARNISSERIES

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

SALUT PERRUQUERIA

DENTISTES

EL TEMPS

18 de juny de 2026

LES FOTOS DEL TEMPS Envia les teves fotos del temps!

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

TAN LLUNY, TAN A PROP CARUCA, TITELLAIRE RURAL

Capvespre del diumenge 7 de juny des de Sant Agustí de Lluçanès.// F: ALÍCIA DE VILAR

Capvespre des de la Creu de Coll de Garses, a Oristà, el 6 de juny.// F: @JORDI_PUIG_

La riera de Lluçanès el dijous 4 de juny al vespre al pas pel Molí de Puig-Oriol, a Lluçà.// F: RAMIRO SOLER

La lluna plena de l'1 de juny, des de Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA

Els camps segats, la lluna plena i el castell de Lluçà a l'horitzó, la matinada de l'1 de juny des de Sant Martí d'Albars.// F: LAIA OLIVER FRAUCA

Posta de sol des de Perafita, el 12 de juny.// F: XAVI BONETE @DELGORGNEGRE

CUQUES, PLANTES I FERES Vam acabar l'escrit anterior preguntant-nos com és que es continuen alliberant Carpes (Cyprinus carpio) a les basses i embassaments del Lluçanès si és ben sabut i visible que fan molt de mal en aquests ecosistemes. Com vam explicar, la carpa s'alimenta tot removent els llims i deixa l'aigua tèrbola i impedeix a les plantes arrelar i les conseqüències són ràpidament evidents. Només cal veure les basses on hi ha carpes.

Però hi ha una tribu, els pescadors, a qui els encanta passar les hores ben asseguts en una butaca amb tot de canyes dins l'aigua esperant una picada de carpa. La pesca és una afició popular i trobo que en aquests temps d'ordinadors i pantalles és una opció molt més interessant sobretot pel jovent, ja

Scardinius erythrophthalmus (segona part) que és una activitat a l'aire lliure, tranquil·la i normalment silenciosa, però potser s'hauria de regular, perquè hi ha molts perfils de pescadors. Uns alliberen carpes o carpes mirall, d'altres Black-bass que és una pesca més activa, ja que és una espècie depredadora.

També hi ha qui allibera Silurs (Silurus glanis) que s'arriben a fer verdaders monstres de més de 2 metres. I hi ha qui li agrada pescar Perca (Perca fluviatilis) o Lucio (Esox lucius) el rei dels de-

predadors. Arriba a fer el metre de llarg, té unes 700 dents, una coloració del cos que canvia segons l'hàbitat i li permet un camuflatge perfecte i una gran acceleració per llençar-se sobre les preses.

Ja ho veieu, amb tota aquesta barreja d'espècies invasores les pobres espècies autòctones s'extingeixen i alguns no se'ls acut res més que alliberar Gardins (Scardinius erythrophthalmus) un altre peix exòtic sense interès per la pesca més que per servir d'aliment a altres peixos. I clar amb tot aquest poti-poti ja la tenim liada, i per això semblaria que s'hauria de regular, establir uns llocs de pesca per cada espècie i deixar alguns punts d'aigua sense pesca on hi pugui haver un bon ecosistema aquàtic.// RAMON BAUCELLS

Avui us parlo d’una persona coneguda a tot el Lluçanès per la seva extensa trajectòria i creativitat al món dels titelles.

Ella és una dona amb la sensibilitat a flor de pell, amb la capacitat de transformar els objectes més inversemblants en petites obres d’art, plenes de contingut, de missatges, i amb un llenguatge accessible a qualsevol ésser humà.

Té un munt d’espectacles fantàstics per representar. La seva darrera creació es diu Miols i posa sobre la taula el tema de la brossa espacial que flota en òrbita al voltant de la Terra, coneguda com “la ferralla de l’espai”.

Des que vam començar a enlairar satèl·lits amb l’Sputnik, l’any 1957, no hem parat de llençar coets a l’espai, ni amb les estacions espacials ni amb els trens de satèl·lits, que ara estan tan de moda. Del 1957 al 2026, s’ha creat un veritable eixam de deixalles al voltant de la Terra, a part dels aparells en funcionament.

No heu vist la simulació a càmera accelerada d’aquest fenomen? A les xarxes es troba fàcilment buscant “abocador espacial” i quedes esgarrifat per la nostra capacitat d’omplir de brossa l’espai diàfan que hi havia al voltant de la Terra. Ho hem atapeït tot.

Doncs imagineu l’espectacle de la Caruca amb un tema com aquest. És fantàstic veure com juga amb els personatges, com crea una veritable atmosfera, com et fa riure i meditar alhora. En definitiva, com et fa sentir.

Aquesta és la veritable màgia dels titellaires: aconseguir captar la teva atenció, portar-te a un món que no és del tot desconegut, però aconseguint alimentar la teva curiositat.

I un cop capten la teva atenció, et fan sentir.

La Caruca és una mestra a l’escena, molt delicada, subtil, professional, que cuida els més petits detalls, aquells que marquen la diferència. Amb una estètica deliciosa i acurada, Miols, a mi, m’ha robat el cor. Ho recomano a tothom, petits i grans, joves i no tan joves. És realment un tresor tenir a Caruca al Lluçanès, la seva mirada brillant, i el somriure sincer l’acompanyen sempre. Contemplar el seu savoir-faire, com diuen els francesos, a dalt de l’escenari és un autèntic privilegi.// INÉS DIBARBOURE

F: ELISA LLORENS

LaRella | 37

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS SALUT TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS ALPENS

BORREDÀ

OLOST

LA TORRE

EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

LA QUAR

STA. EULÀLIA

ST BARTOMEU

SANT AGUSTÍ

LLUÇÀ

PRATS DE LLUÇANÈS

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

PERAFITA

SANTA CREU

CERCS

ELTEMPS TEMPS EL

18 de juny de 2026

SORTIDA I POSTA DE SOL 6:16 h - 23 de juny 21:31 h -23 de juny

ALPENS LLUÇÀ

30,90 ºC · dia 14

30,20 ºC · dia 14

9,10 ºC · dia 3

(760 m)

10,70 ºC · dia 3 20,20 ºC

LLUNES

46,7 km/h · dia 5 39,80 L · 2 dies

30 de juny

321,30 L

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

(871 m)

(1.059 m)

26,90 ºC · dia 14 9,10 ºC · dia 5

19,50 ºC

17,80 ºC

41,8 km/h · dia 4

40,2 km/h · dia 3

135,20 L · 4 dies

85,60 L · 3 dies

504,60 L

414,60 L

106,00 L · dia 4

77,80 L · dia 4

34,00 L · dia 4

14 de juliol

ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)

ST. MARTÍ D’ALBARS

PERAFITA

32,50 ºC · dia 13

30,80 ºC · dia 14

8,10 ºC · dia 3

7,60 ºC · dia 3

8,40 ºC · dia 3

18,80 ºC

19,50 ºC

18,77 ºC

44,1 km/h · dia 4

70,8 km/h · dia 15

44,3 km/h · dia 4

74,80 L · 4 dies

52,20 L · 2 dies

51,20 L · 2 dies

430,80 L

8,70 ºC · dia 3

344,40 L

346,80 L

63,40 L · dia 4

20,13 ºC

47,40 L · dia 4

47,70 L · dia 4

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

32,40 ºC · dia 14

32,60 ºC · dia 14

(774 m)

(662 m)

Més informació:

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA

37,8 km/h · dia 2 47,80 L · 2 dies

(959 m)

OLOST - MAS LLISCÀS

OLOST - TRASSERRA

28,30 ºC · dia 14

33,10 ºC · dia 14

30,60 ºC · dia 14

10,10 ºC · dia 3

7,80 ºC · dia 3

10,80 ºC · dia 3

19,60 ºC

19,90 ºC

(594 m)

40,2 km/h · dia 2

51,5 km/h · dia 4

32,90 ºC · dia 14

33,00 L · 2 dies

41,20 L · 2 dies

8,70 ºC · dia 3

307,40 L

340,60 L

19,70 ºC

28,40 L · dia 4

34,60 L · dia 4

306,10 L 44,10 L · dia 4

MERLÈS - BORRALLERAS

(558 m)

(740 m)

295,60 L 49,40 L · dia 4 De l'1 al 15 de juny Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació

18,50 ºC 45,1 km/h · dia 4 37,60 L · 3 dies 258,40 L 33,00 L · dia 4

40,2 km/h · dia 4 52,20 L · 2 dies

SANT BARTOMEU (878 m)

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ

32,10 ºC · dia 13

33,60 ºC · dia 13

10,40 ºC · dia 3

9,70 ºC · dia 3

9,90 ºC · dia 3

19,20 ºC

20,20 ºC

21,00 ºC

38,6 km/h · dia 2

38,6 km/h · dia 5

40,2 km/h · dia 4

28,40 L · 2 dies

37,20 L · 2 dies

37,60 L · 2 dies

356,40 L

283,60 L

351,20 L

24,00 L · dia 4

30,40 L · dia 4

31,20 L · dia 4

(572 m)

28,90 ºC · dia 13

(460 m)

Pluja anual

Dia de més pluja

LA PRIMAVERA MÉS CALOROSA Ja som a l’estiu meteorològic (de l’u de juny al trenta-u d’agost) i toca fer balanç de la primavera que deixem enrere.

Aquesta serà recordada per ser la més càlida de, com a mínim, els últims cinquanta anys, tant al Lluçanès com en el conjunt de Catalunya. La desviació positiva ha estat destacada, amb una forquilla d’entre 1,65 °C i 2,00 °C depenent de l’observatori i la respectiva sèrie climàtica. Si entrem en detall, i començant per Prats que té la sèrie més llarga, veurem que la temperatura mitjana estacional va ser de 13,21 °C i la mitjana històrica és d'11,21 °C, per tant, en aquest cas la desviació va ser de 2,00 °C. A Olost – Lliscàs, la mitjana estacional va ser de 13,22 °C i la mitjana

històrica és d'11,57 °C, amb una desviació d'1,65 °C. Finalment, a Oristà la mitjana estacional va ser de 13,97 °C i la mitjana històrica és de 12,40 °C i té una desviació d'1,57 °C. En tots tres observatoris, que posem com a exemple per tenir més anys de registres, tots els mesos de primavera van estar per sobre de la mitjana, amb un abril especialment càlid.

Pluviomètricament la primavera va ser força seca. Seguint els mateixos exemples i de manera resumida, a Prats va acumular 133,00 mm (mitjana 192,30 mm, 59,33 mm menys), Olost – Lliscàs 153,40 mm (mitjana 182,36 mm, 28,96 mm menys) i Oristà 174,00 mm (mitjana 201,08 mm, 27,08 mm menys).//

PRIMERA QUINZENA DE JUNY CÀLIDA

REFRANYS METEOROLÒGICS A la vora del riu, no faces niu, ni en hivern ni en estiu Bon temps pel juny, bon estiu segur Del bon estiu, el pagès en viu Estiu calorós, hivern rigorós Font fresca a l'estiu, bona ombra i gresca Juny comença l'estiu: tot riu i tot viu Hivern plujós, estiu abundós

D’aquesta primera quinzena (dades a dia quinze) el fet més destacable, sens dubte, és la tempesta del dia quatre, que va provocar una forta rierada a Merlès, de gran impacte i amb destrosses importants. Per la transcendència dels fets se n’ha fet una àmplia cobertura en aquesta mateixa edició (vegeu pàgines 4 i 5).

Les precipitacions recollides fins ara es concentren bàsicament en les de l’esmentat dia quatre i, malgrat que van ser força abundants, en la majoria dels casos, ni arriben ni superen les mitjanes mensuals. Els valors més destacables són Alpens 135,20 mm (mitjana 100,50 mm), Sant Agustí – els Munts 85,60 mm, Sant Boi 74,80 mm (mitjana 94,40 mm), Sant Martí i Merlès 52,20 mm (mitjana 65,48 mm), Perafita 51,20 mm (mitjana 70,90 mm) o Olost – Trasserra 41,20 mm (mitjana 69,55 mm).

Les temperatures, sense valors extrems en màximes o mínimes, són força càlides. Tot i que els primers dies de juny, per lògica del calendari, acostumen a ser els més frescos, i encara falta tota la segona quinzena, més càlida, la temperatura mitjana mensual ja està, ara com ara, en línia per les mitjanes històriques o lleugerament per sobre.

Alguns exemples són Oristà 21,00 °C (mitjana 20,93 °C), Prats 20,13 °C (mitjana 19,25 °C), Merlès 19,70 °C (mitjana 20,26 °C), Olost – Lliscàs 19,60 °C (mitjana 19,49 °C), Alpens 19,50 °C (mitjana 19,80 °C), Sant Boi 18,80 °C (mitjana 20,30 °C) o Perafita 18,77 °C (mitjana 18,70 °C).

En aquesta secció no acostumem a fer pronòstics meteorològics, perquè s’allunya del nostre objectiu que, modestament, pretén fer una crònica comparativa de la meteorologia local, fent-nos ressò dels fets i valors més destacables.

En aquest cas, però, no podem passar per alt que les previsions per als dies vinents i inclús setmanes, indiquen que podríem tenir una onada de calor destacable. Els diferents models meteorològics preveuen que l’afectació podria ser especialment intensa a França, Regne Unit, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. Ja veurem com evoluciona i s’actualitza aquest pronòstic, amb l’esperança que la calor sigui moderada i que hi hagi algunes precipitacions de tarda de caràcter convectiu que refresquin l’ambient.

Els dies que venen i, segurament, els mesos d’estiu, també haurem d’estar alerta perquè el risc d’incendi forestal pot ser molt elevat. Malauradament, és probable que en repetides ocasions la situació de risc s’incrementi considerablement perquè les condicions meteorològiques coincideixin en la coneguda com a “regla dels tres trenta” (o del triple 30), quan la temperatura està per sobre dels 30,00 °C, la humitat relativa (o ambiental) baixa del 30% i la velocitat del vent supera els 30 km/h.// FRANCESC COMES LaRella | 39