R619

DIJOUS 28 | MAIG | 2026 | NÚMERO 619

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA PROPOSTA CULTURAL

LA SOBRETAULA

"Faig fotos del que no es veu, però hi és" Entrevista a Pei Iborra Plans, fotogràf d'Alpens

La meva tercera vida

Ressenya literària de Maria Font

Injecció de mig milió d'euros per reformar les escoles del Lluçanès · El govern aprova un pla de millora, reforma i adequació · S'arreglaran lavabos, tancaments, cuines i climatitzacions

MUNICIPAL

Primeres certeses per les municipals de l'any que ve Lluçà, Olost i Sobremunt tindran relleu a l'alcaldia MUNICIPAL

Lluçà restringeix l'ús d'aigua L'arribada de llot ha augmentat la terbolesa de l'aigua i no és apta SALUT

El grup de prepart va a la piscina Fan sessions assistides per la llevadora de l'ABS Lluçanès a La Rosada COMMEMORACIÓ

50 anys de l'expedició al Makalu Hi va participar l'olostenc Josep Salvans, el Cuca ESPORTS El migdia del diumenge es va celebrar la trobada gegantera.//F: LL. SURI - DALPENS.CAT

Carlins, liberals i gegants prenen la Gala d'Alpens Enguany s'ha celebrat una trobada gegantera, la batalla i molts àpats

L'escola Lluçanès, repeteix al goalball Fan un autocar per jugar en aquest esport inclusiu

LA SOLAPA

Núm. 619

LLAVÒRENS EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

FOTO: Desconegut ANY: 1976 LLOC: Makalu, Nepal.

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues.

Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

Aquesta fotografia mostra els integrants de l’expedició impulsada pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages que fa cinquanta anys va culminar una de les grans gestes de l'alpinisme català amb l’ascensió al Makalu (8.485 metres), la cinquena muntanya més alta del planeta.

La imatge correspon al camp base i hi apareix l’olostenc Josep Salvans, el Cuca, (dret, tercer per l'esquerra) que amb 28 anys va formar part d’una aventura que va mobilitzar centenars de portadors, vuit xerpes i tones de material en una expedició que es va allargar durant cinc mesos. A la pàgina 11 d’aquesta edició podeu llegir el relat d’aquella experiència coincidint amb el cinquantè aniversari de la fita

REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans.

PUBLICITAT, CONTINGUTS I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas i Carolina Font Usart CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria DISSENY_ Maria Conill Hernández COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

LA PREGUNTA Estàs d'acord que es prohibeixi el bany a la Riera de Merlès durant l'estiu?

LA PARAULA DE LA QUINZENA amb llengua de signes catalana

Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 24 de maig de 2026 amb una mostra de 152 vots Respon a la següent pregunta el diumenge 14 de juny

ESCOLA

Amb el suport de:

Per _Gemma Tió

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

28 de maig de 2026

La formatgeria Betara rep la visita del conseller d'Alimentació, Òscar Ordeig Ordeig avala l’aposta de la formatgera per obrir mercat arreu de l’Estat després de conèixer de prop el seu model productiu i comercial

Ordeig elaborant un formatge a les instal·lacions de Betara.//F: PAT

OLOST / PERAFITA / ST. BOI Per_ Pol Asensi Turigas

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, va visitar aquest dimecres les instal· lacions de Betara al Lluçanès, complint així el compromís adquirit fa unes setmanes durant el Salón Gourmets de Madrid, on la formatgera lluçanesa participava amb un estand propi per donar a conèixer els seus productes i obrir mercat a la resta de l’Estat.

La visita va començar a Olost,

on l’empresa té les oficines i les cambres de maduració, va continuar a Perafita, a l’obrador, i es va acabar a Vilarrasa, a Sant Boi de Lluçanès, on Betara disposa del ramat d’ovelles ecològiques. A Perafita, la comitiva va seguir tot el procés d’elaboració del formatge, des de l’entrada de la llet fins a les diferents fases de producció.

El mateix conseller, a més, es va posar el davantal i va elaborar un formatge amb Xavi Font, un dels treballadors formaters.

Acompanyaven Ordeig la delegada del Govern a la Catalunya Central, Elià Tortolero, i els al-

caldes Gil Salvans, d'Olost; Joan Compta de Perafita, i Marc Parés de Sant Boi. Durant la visita, el conseller es va mostrar molt interessat pel funcionament de l’empresa, els processos productius, els volums de venda i la realitat del sector.

El propietari de Betara, Ramon Berengueras, va explicar l’aposta de la firma per créixer comercialment, amb una xarxa de deu comercials repartits per diverses comunitats autònomes per fer arribar el producte a botigues especialitzades.

En la conversa es va posar sobre la taula un dels reptes del sector agroalimentari català: la necessitat de saber vendre millor el producte propi i defensar-lo. Ordeig va remarcar que existeixen línies d’ajut per impulsar inversions i fer créixer projectes transformadors al món rural.

La trobada també va servir perquè els alcaldes traslladessin al conseller la preocupació per l’afectació del PLATER al Lluçanès. Ordeig va assegurar que coneix la situació i que encara hi ha eines per acabar de modular el plantejament actual.//

MEDI AMBIENT

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, visita el centre Camadoca

La consellera visitant Camadoca.// F: GOVERN

SANTA MARIA DE MERLÈS Per_ Pol Asensi Turigas

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, va visitar el dimecres 13 de maig el centre Camadoca, a Santa Maria de Merlès, per conèixer de primera

mà el projecte de conservació de fauna que impulsa l’entitat.

Durant la visita, l’equip de Camadoca li va explicar alguns dels principals àmbits de treball que desenvolupen, com la conservació de nàiades, el cranc autòcton, la recuperació d’espècies vinculades al medi fluvial i la tasca d’educació ambiental al territori. La res-

ponsable del centre, Núria Valls, també va traslladar a la consellera la necessitat que iniciatives com aquesta puguin disposar d’un finançament més estable.

Des de Camadoca van valorar positivament la trobada i van destacar la proximitat de la consellera, així com l’interès mostrat per la feina que desenvolupa l’entitat.

Aprofitant la visita, l’alcaldessa de Santa Maria de Merlès, Sara Costa, també va poder traslladar a Paneque diverses inquietuds del municipi, especialment relacionades amb la situació de la riera de Merlès.

La jornada al territori també va incloure altres actes institucionals de la consellera, com una visita a Berga per anunciar millores en transport públic i una reunió amb l’Associació de Micropobles de Catalunya.//

INFRAESTRUCTURES

Acord per desencallar els accessos a l’estació de servei de St. Martí

Els accessos actuals incompleixen la normativa.//F: ARXIU

Els ajuntaments d’Olost i Sant Martí d’Albars han arribat a un acord amb la propietat de l’estació de servei de Sant Martí d’Albars per desencallar la construcció dels accessos a la gasolinera.

Aquest acord arriba després d’un nou estudi d’impacte ambiental de l’estació de servei del qual han sorgit un seguit de mesures que la propietat s’ha compromès a executar al llarg del pròxim any. Entre aquestes mesures destaca la construcció d’una franja vegetal, que ha d’unir la zona de la bassa i la riera Gavarresa.

Gil Salvans, alcalde d’Olost, explica que una altra de les mesures que s’haurà d’implementar és la reducció de l’enllumenat durant la nit i que la propietat haurà d’instal·lar energies renovables. L’acord també inclou la construcció d’una canalització depuradora que vagi des de la sortida d’aigües residuals de l’estació de servei fins a la riera, amb l’objectiu que l'aigua arribi més neta a la riera. La propietat també s’ha compromès a instal·lar caixes niu per afavorir la biodiversitat de la zona.

D'altra banda, l’Ajuntament d’Olost retirarà el recurs que havia interposat contra la propietat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Salvans explica que “d’ençà que vam començar les negociacions el recurs ja estava congelat”. A més a més, l'Ajuntament també donarà els permisos a la propietat per construir als accessos en el terme municipal d’Olost. Salvans afegeix que “els accessos seran més grans del que són ara, però encara no hem vist el projecte que ha acordat amb la Generalitat”.

Per la seva banda, Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí, diu que està molt satisfet amb “aquest acord a tres bandes que hem aconseguit”. Per part de Sant Martí, el consistori ha retirat la petició de modificació del terme municipal, litigi que tenia amb Olost, per tal de “no eternitzar el procés”, diu Padrós.

EL CONFLICTE AMB ELS ACCESSOS L’any 2018 el servei territorial de carreteres va autoritzar la construcció de la gasolinera a la C-62.

Després de diverses pròrrogues, el maig del 2020 va entrar al servei territorial una modificació de la proposta inicial de la gasolinera, i finalment l’agost del 2020 van començar les obres de construcció enmig d’un clima de protestes al territori.

Les obres van seguir avançant, però els accessos a l’estació de servei no s’ajustaven a la proposta inicial del 2018 ni a la presentada el 2020, ni a la legalitat, ja que encara són 20 metres més curts del que estableix la normativa. El 2022, Carreteres donava dos anys a la propietat per adaptar els accessos, però no ha estat fins aquest 2025 que la propietat ha presentat un nou projecte d’accessos.

Amb l’acord a tres bandes i el vistiplau de Generalitat la propietat té un any per executar les obres.// CFU LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm. 619

COMARCA

Lluçà té restringit l’ús d’aigua per al consum humà des del 22 de maig

La Mancomunitat assumeix i amplia el servei L’arribada de llot al pantà ha fet que l’aigua quedés tèrbola i que no fos d’Escola Motriu apta per a ús alimentari; està previst que se solucioni els pròxims dies LLUÇÀ

Per_ Carolina Font Usart

Representats dels municipis durant el ple de la Mancomunitat.// F: MANCOMUNITAT

La Mancomunitat del Lluçanès va aprovar en el darrer ple, celebrat el passat 19 de maig, la creació del nou servei públic d’Escola Motriu del Lluçanès.

Aquesta escola, que ja funcionava fins ara amb el suport del Consorci i l’Ajuntament de Prats, passarà a ser gestionada directament per la Mancomunitat. Ramon Padrós, president de l’ens comarcal, explica que l’objectiu de la Mancomunitat és descentralitzar algunes de les activitats o celebracions que fa l’escola, reforçant així la cohesió territorial.

L’Escola Motriu del Lluçanès té per objectiu la promoció de l’activitat física, el desenvolupament motriu i psicomotriu dels infants de la comarca, així com estendre hàbits saludables.

En aquest ple també s’havia de formalitzar l’adjudicació de l’adquisició de la Torre Malla, però es va ajornar perquè faltava un informe de la Generalitat. Aquest dimecres 27 de maig va arribar l’informe i, com explica Padrós, han convocat una assemblea extraordinària de la Mancomunitat el pròxim dimarts 2 de juny per formalitzar l’adquisició de la finca.

Durant el torn d’informacions també es va fer saber que s’iniciava el procediment per licitar els serveis compartits de recollida de residus tèxtils i la recollida d’animals de companyia.// CFU

AIGUA

Sant Bartomeu del Grau participa en la prova pilot del programa DIBAigua El programa DIBAigua, destinat a impulsar l'eficiència i la digitalització per garantir la qualitat de l'aigua de consum humà, ha iniciat la seva prova pilot a vuit municipis de menys de 5.000 habitants que compten amb un sistema de gestió pública de l’aigua.

Entre aquests, hi ha Sant Bartomeu del Grau.

El projecte, que s’ha fet detallat per a cada municipi, incorpora uns sensors i sistemes de telecontrol que permeten monitoritzar en temps real paràmetres de qualitat de l’aigua, com la terbolesa, els nitrats, el clor i el pH. Alhora, també fan un seguiment més precís de l’estat dels aqüífers, dels dipòsits i de les estacions de tractament d’aigua potable. Si hi sorgeix algun problema dins del cicle, la capacitat de resposta és més ràpida.

La fase 0 d’aquest projecte compta amb una inversió de 650.000 €. Està previst que el programa s’ampliï als 69 municipis més de la demarcació de menys de 5.000 habitants que compten amb un sistema de gestió pública de l’aigua.// ELR LaRella | 4

Els veïns de Lluçà i de Santa Eulàlia de Puig-oriol estan des de divendres de la setmana passada sense poder fer ús de l’aigua de la xarxa perquè no és apta per al consum humà.

Tal com explica l’alcaldessa de Lluçà, Glòria Colom, el problema es va originar arran de l’arribada de llot que baixava per la riera Lluçanès i que va entrar al pantà de Lluçà. Aquest llot va situar el nivell de terbolesa per sobre del paràmetre que exigeix l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’aigua de la xarxa va deixar de ser apta per al consum humà.

L’Ajuntament va emetre un ban informant que fins a nou avís que l’aigua de l’aixeta no es podia fer servir per beure, ni cuinar o preparar aliments i tampoc per fer-ne gel o rentar aliments. En el moment del tancament d’aquesta edició, l’aigua encara no és apta, però Colom explica que “està previst que se solucioni els pròxims dies” i afegeix “l’aigua és potable perquè està tractada i clorada, però la presència de sediments fa que no sigui apta per al consum”.

L’empresa que gestiona l’aigua en baixa de Lluçà va muntar una cap-

La captació d’aigua superficial temporal que es va fer al pantà.// F: AJ LLUÇÀ

tació superficial i temporal al pantà per omplir el dipòsit petit, que dilluns 18 de maig ja complia amb els estàndards de terbolesa. L’empresa també va obrir els hidrants a diferents punts de la xarxa per deixar sortir l’aigua del dipòsit de l’ETAP (Estació de Tractament d’Aigua Potable) perquè aquesta es renovés més ràpidament. Aquest dimecres, amb l’aigua menys tèrbola, han enviat una mostra a l’ACA perquè l’analitzi i aixequi les prohibicions, si s’escau.

Colom diu que ha demanat explicacions a l’empresa per saber ben bé què ha passat i quines mesures cal prendre: “Fa un temps que vam fer millores a la potabilitzadora perquè si detectava llot deixés de permetre

LOCAL

L’Ajuntament de Lluçà torna a tenir secretària

l’entrada d’aigua, però no ha funcionat i hem de saber per què”.

Colom afegeix que tenien a sobre la taula dos projectes per millorar la xarxa d’aigua. Per una banda, construir una nova bassa lateral, i per altra, canviar de lloc l’ETAP i millorar-ne la tecnologia. La idea inicial de l’Ajuntament era redactar el projecte executiu de la bassa, que ja havien presentat al PUOSC i pel qual hi ha una dotació de 25.000 €, però davant d’aquests fets Colom explica que demanaran fer un canvi de projecte i començar la redacció per reubicar l’ETAP. Des de l’empresa que gestiona l’aigua en baixa han fet arribar a l’Ajuntament la necessitat de netejar el pantà.//

INFRAESTRUCTURES

Finalitzen les obres del carrer del Darrere a l’Alou

L'Ajuntament de Lluçà.// F: ARXIU

Els ajuntaments de Lluçà i Gaià tornen a tenir la seva secretària. A mitjans de març, els dos consistoris denunciaven que la impossibilitat de cobrir la baixa de la titular els va deixar al límit del col·lapse: sense poder pagar nòmines ni proveïdors. Com a resposta provisional, la Generalitat va nomenar durant un mes una secretària accidental, una treballadora de l'Ajuntament de Lluçà.

Passats els 30 dies, els dos consistoris van quedar de nou sense secretària i paralitzats, cosa que va fer perillar diversos projectes que hi havia sobre la taula.// RED

El carrer, després de les reformes.// F: AJ SALL

A principis de maig es va reobrir finalment el carrer del Darrere de l’Alou després de les obres que ha fet l’INCASÒL (Institut Català del Sòl), amb un cost de 50.700 €.

Aquestes obres s’havien acordat en el mandat de l’anterior alcalde, Josep Pujol, però no s’han executat fins ara. Les obres han permès la pavimentació del carrer, la instal·lació d’un voral per al drenatge, el sanejament d’aigües pluvials i la instal·lació d'enllumenat.// RED

NOTÍCIES

ADMINISTRACIÓ

Sant Martí guanya el 1r premi en administració oberta de Catalunya

Núm. 619

El territori es manifesta contra el PLATER i reclama més protecció per al sector agrari El Lluçanès també entra parcialment a la nova Llei d’Alta Muntanya, però el sector agrari alerta de la pèrdua de garanties LLUÇANÈS

Per_ Nerea Sànchez Moreno

Ramon Padrós, al centre, durant l’entrega dels reconeixements.// F: AOC

L’Ajuntament de Sant Martí d’Albars ha guanyat el primer premi dels Reconeixements d'Administració Oberta de Catalunya 2025 en la categoria de municipis de menys de 500 habitants. Ramon Padrós, alcalde del municipi, es va mostrar molt satisfet amb el reconeixement i va afegir que “ens interessa tenir al dia la nostra pàgina web i això es nota amb aquest premi”.

El reconeixement posa en valor la feina que fan les administracions locals cap a la transformació digital estalviant temps, diners i burocràcia a la ciutadania.

L’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès està entre els deu primers ajuntaments d’entre 501 i 1.000 habitants que encapçalen el rànquing 2025.

En la mateixa categoria que Sant Martí, també hi trobem entre els 20 primers classificats els ajuntaments de Lluçà i Sant Agustí de Lluçanès.

L’acta de lliurament de l’11a edició dels Reconeixements de l’Administració Oberta es va fer el 20 de maig a la Sala petita del Teatre Auditori de Granollers.// CFU

COMUNICACIÓ

L’Ajuntament de Prats estrena nova pàgina web

El regidor Jordi Batriu i el desenvolupador Toni Tarrés durant la presentació.// F: AJPRATS

L’Ajuntament de Prats de Lluçanès va presentar la seva nova pàgina web municipal totalment renovada. El nou portal que vol ser una eina més accessible i visual per a tota la ciutadania.

El disseny s’ha fet seguint una estructura més visual, clara i intuïtiva, pensada per adaptar-se a les necessitats actuals i ser accessible des de qualsevol dispositiu.

La nova pàgina web de l’Ajuntament de Prats millora i facilita l’accés dels tràmits en línia, garantitzant un millor accés a l’administració electrònica.

També fa un salt important en transparència, participació ciutadana i govern obert. La nova web incorpora també una aposta per la promoció turística del municipi, amb una clara voluntat de projecció exterior.// RED LaRella | 6

Una cinquantena de persones van assistir el passat dimecres 20 de maig a la xerrada que es va celebrar al Consorci del Lluçanès amb representants d’Unió de Pagesos. Els ponents van analitzar la proposta del Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya (PLATER) i els canvis que presenta la nova Llei d’Alta Muntanya, així com les possibles conseqüències que poden tenir per al territori.

Unió de Pagesos va analitzar els canvis normatius que impulsa el govern de la Generalitat i va expressar preocupació davant d'un model urbanocèntric que, segons van assenyalar, podria deixar el sector agrari en un segon pla.

LA REFORMULACIÓ D’UNA LLEI HISTÒRICA La primera Llei d’Alta Muntanya es va aprovar l’any 1983. El seu objectiu era compensar els desequilibris territorials i garantir serveis i desenvolupament als territoris de muntanya.

Ara, el Govern està treballant en un nou avantprojecte que redefinirà aquest marc. La nova proposta concentra el reconeixement en menys comarques i substitueix la categoria de zones de muntanya per la categoria de municipis de muntanya.

En el cas del Lluçanès, inclou tots els municipis menys Merlès, que té categoria d'alta muntanya perquè pertany administrativament al Berguedà. El fet de formar part d’aquestes categories no garantiria automàticament l’entrada als plans estratègics d’alta muntanya, però obriria la porta a alguns avantatges administratius i econòmics.

Tot i això, el nou redactat de la llei genera inquietuds dins del sector i el territori. El text aposta per una flexibilitat més elevada a l’hora de prioritzar projectes de país i actuacions supramunicipals, però això redueix les garanties que fins ara protegien l’activitat agrària, ramadera i forestal.

La nombrosa participació a l’acte i la creixent preocupació a la comarca evidencien el malestar d’una part del territori davant unes polítiques que es consideren molt allunyades de la realitat rural de la comarca. Diversos col·lectius i entitats alerten que

Diumenge es va fer un acte de manifestació a Vic amb diferents entitats.// F: NSM

les noves normatives poden afavorir grans projectes mentre es debilita la protecció efectiva de l’activitat pagesa i forestal.

EL PLATER ENCÉN EL DEBAT La publicació de l’esborrany del PLATER ha generat oposició arreu del territori català, especialment a la Catalunya Central, una de les zones que el projecte considera amb més capacitat per acollir nova potència.

El pla fixa objectius mínims de generació d’energia per comarques i municipis i delimita les àrees considerades prioritàries per a noves instal·lacions. Segons els criteris previstos dins del pla, moltes d’aquestes àrees coincideixen amb sòls urbans no urbanitzables, on en la majoria dels casos hi ha camps, i sòls agraris i forestals d’un alt valor productiu per als territoris rurals.

El procés d'al·legacions del PLATER, tant per particulars com per institucions, està obert fins al juliol UNA RESPOSTA COORDINADA PER FER FRONT AL PLATER El passat diumenge, va tenir lloc la primera acció de la Catalunya Central contra el PLATER. Prop d’un centenar de persones es van aplegar en una jornada de lluita convocada per la coordinadora Eix en Lluita –que aglutina diverses organitzacions i col·lectius d’Osona, el Lluçanès, el Moianès i el Bages– per organitzar una resposta conjunta.

La jornada, que es va celebrar a Vic, es va iniciar amb una mar-

xa de tractors que va arribar fins a un terreny on s’ubica un parc fotovoltaic propietat de Casa Tarradellas. L’acció pretenia “assenyalar directament els agents que decideixen sobre el nostre territori”, apuntava l’organització. En aquest sentit, Unió de Pagesos recordava que més de la meitat de les terres cultivades al país no són propietat dels mateixos pagesos, fet que deixa en mans de grans propietaris i de la macroindústria la decisió sobre els usos de la terra.

Al llarg del dia van tenir lloc diversos parlaments i xerrades de pagesia, alcaldes, col·lectius de base i organitzacions polítiques que assenyalaven el model alimentari i energètic actual, i un debat per territoris per reflexionar sobre les possibles propostes i alternatives per fer front al projecte.

Les entitats organitzades denuncien que el pes de la producció energètica recau principalment sobre zones rurals mentre el consum es concentra principalment a l’àrea metropolitana.

També alerten que els grans projectes fotovoltaics poden posar en risc el paisatge, la biodiversitat i l’activitat pagesa.

EL PROCÉS D’AL·LEGACIONS Des del Lluçanès, els alcaldes també s’han reunit amb Anna Camp, directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), per tractar el procés d’al·legacions i demanar una revisió d’objectius per corregir el desequilibri territorial que afecta el Lluçanès.

El procés d’al·legacions públic, tant per institucions com per particulars, està obert fins al mes de juliol.//

NOTÍCIES

28 de maig de 2026

El grup de preparació al part incorpora sessions a la piscina de la Rosada El programa, impulsat des de l’ABS Lluçanès, ofereix vuit sessions de preparació física i teòrica per a embarassades del territori LLUÇANÈS

L'aigua redueix la sensació del pes corporal i minimitza el risc de lesions onament Integral Pelvià a l’Aigua pel Part), un programa específic conduït per llevadores formades en aquesta metodologia. El grup al Lluçanès l’encapçala la llevadora Gemma Egea, de l’ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) d’Osona i Lluçanès.

Segons expliquen des del ser-

Robert Tamba

Un món de renom

Per_ Pol Asensi Turigas

Les embarassades del Lluçanès que participen en el grup de preparació al part que ofereix l’ABS Lluçanès poden fer, des d’ara, la part pràctica de les sessions a la piscina de La Rosada, a Prats de Lluçanès. La novetat apropa aquest servei al territori i evita que les gestants que vulguin seguir aquesta modalitat s’hagin de desplaçar fins a Osona.

El grup de preparació al part és un servei estable que l’ABS Lluçanès ofereix des de fa anys a les futures mares del territori. Les sessions comencen aproximadament dos mesos abans de la data prevista del part, a partir de les 25 setmanes d’embaràs, i consten de vuit trobades que combinen continguts teòrics i pràctics.

La part teòrica continua oberta a les embarassades i a un acompanyant, mentre que la part pràctica és exclusiva per a les gestants.

La novetat és que aquesta part pràctica, que fins ara es feia a terra, ara es pot fer en medi aquàtic seguint el mètode AIPAP (Condici-

REFLEXIONS DES DE PUIG CIUTAT

El grup a la piscina de La Rosada, dijous passat.//F: ABS LLUÇANÈS

vei, la preparació al part és important tant des del punt de vista físic com psíquic i emocional, i el medi aquàtic hi aporta beneficis afegits. L’aigua redueix la sensació del pes corporal, minimitza el risc de lesions i facilita la pràctica d’exercici moderat, beneficiós tant per a la mare com per al nadó.

Aquest model de sessions ja funciona des del 2013 en altres punts d’Osona, com Vic i Taradell. Ara, el Lluçanès s’hi suma amb un format reduït gràcies a la col·laboració amb la Rosada.

Mentre que en altres municipis els grups poden reunir entre 18 i 20 participants, a Prats hi ha un màxim de set places per sessió per les característiques de l’espai. Actualment, el grup compta amb sis embarassades.

La coordinadora de l’ASSIR Osona, Judit Tarrés, explica que la incorporació de la piscina de Prats respon a la voluntat

d’acostar serveis als territoris més allunyats dels grans nuclis sanitaris. “El Lluçanès queda més apartat i ara les gestants del territori podran accedir a aquest servei sense haver-se de desplaçar”, assenyala.

Pel que fa al finançament, la

La incorporació d'aquesta iniciativa respon a la voluntat d'acostar serveis als territoris part assistencial vinculada a la llevadora forma part del sistema públic de salut, a través de l’ICS, mentre que cada participant assumeix el cost de l’ús de la piscina, que és de 28 euros mensuals durant els dos mesos que dura el programa.//

Una tasca de fons que és de molta importància per al reconeixement i la validació de la investigació realitzada en un jaciment arqueològic és la publicació d’articles científics.

Són articles curts d’entre 5.000 i 20.000 paraules on cada frase ha d’estar recolzada per les dades presentades o per referències bibliogràfiques a altres articles o llibres (cites).

El nombre d’articles i l’impacte de les revistes on estan publicats poden determinar un avenç acadèmic o l’import d’una subvenció atorgada. L’impacte és un indicador que permet tenir una idea del públic que llegirà l’article i de les possibilitats que pot tenir de generar cites. Es calcula a partir del nombre de cites bibliogràfiques que els articles d’una revista han generat en els dos últims anys.

Com es pot intuir, aquí el paper de la llengua no juga al nostre favor, ja que la majoria de les revistes d’alt impacte són en anglès.

Les publicacions científiques constitueixen la via principal de difusió i de creixement d’un projecte pel seu reconeixement acadèmic i científic. Ara bé, és un procés minuciós que pot arribar a ser molt lent. Primer requereix una immersió en la bibliografia de tot el que ja s’ha publicat sobre el tema. Després s’ha de construir el discurs per presentar les problemàtiques i objectius de la recerca, amb una part de discussió i de conclusions finals on es detallen les aportacions a la comunitat científica. Una vegada redactat l’article, s’envia a la revista seleccionada per ser avaluat.

La revista forma llavors un comitè de revisió de tres a quatre persones especialitzades en la temàtica abordada. Cada membre presenta una ressenya sobre l’article presentat. Ha d’incloure una recomanació a la revista de si l’article és (1) publicable amb modificacions menors, és a dir, després de corregir algunes faltes o modificar figures, (2) publicable amb modificacions majors: en aquest cas sovint es demana reestructurar part de l’article o completar alguna secció o, (3) no publicable perquè els continguts no presenten prou elements de confiança o per no correspondre a la línia editorial de la revista. Aquest procés es repeteix fins a aconseguir la decisió final de publicació o no publicació. Així que el temps i els esforços invertits no garanteixen una publicació final. I arribats aquí, encara s’ha d’esperar que l’article es publiqui, si és que s’ha aprovat.

Queda evident que les publicacions científiques, tot i ser necessàries tant per a la investigació mateixa com per al reconeixement del projecte, constitueixen una inversió considerable de temps. Trobar el balanç per fer aportacions significatives a la comunitat científica sense perdre’s en una cerca on sempre es pot anar més lluny i millorar el discurs és clarament la part més complicada d’aquesta tasca.// LaRella | 7

NOTÍCIES

Núm. 619

Primeres certeses de canvi als ajuntaments del Lluçanès a un any de les eleccions municipals Falta un any just per a les pròximes eleccions municipals i ja se sap que hi haurà canvi d’alcaldia a Lluçà, Olost i Sobremunt: Colom, Salvans i Ordeig no es presentaran a la reelecció LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

Quan falta menys d’un any per a les pròximes eleccions municipals, comença a haver-hi les primeres certeses de canvi al capdavant dels consistoris del Lluçanès. Les alcaldesses de Lluçà i Sobremunt, Glòria Colom i Ester Ordeig, respectivament, han comunicat que no es presentaran a la reelecció. A més, a tots dos municipis el canvi serà total, ja que, com han explicat, cap dels regidors amb qui han compartit ple aquesta legislatura continuaran.

Glòria Colom va arribar a l’alcaldia de Lluçà el juliol del 2021, substituint Eva Boixadé. Les eleccions del maig del 2023 van ser els primers comicis en què es presentava i encapçalava l’única llista que hi va haver a Lluçà.

D'altra banda, Ester Ordeig va agafar el relleu de l’alcaldia de Sobremunt al setembre del 2022; quan Albert Güell, que fins aleshores era l’alcalde, va decidir deixar el càrrec després de set anys al capdavant del consistori. Ordeig es va presentar a les municipals del 2023 tot fent equip amb Irene Alongina i Laura Alabern.

Pel que fa a Olost, l’actual alcalde, Gil Salvans, també ha anunciat que no es presentarà.

Aquesta ha estat la primera legislatura de Salvans com a alcalde; anteriorment ja havia estat regidor. Salvans va agafar el relleu de l’històric alcalde, Josep Maria Freixanet, que feia vint anys que estava al capdavant del consistori olostenc. Salvans explica que hi ha una gran diferència entre ser regidor i alcalde: “alcalde ho ets

LaRella | 8

1 - L'equip de govern de Lluçà. 2 - L'equip de govern de Sobremunt. 3 - Gil Salvans alcalde d'Olost.// F: ARXIU

les 24 hores i els 7 dies de la setmana; vol molta dedicació i és una feina molt mal valorada”. Salvans diu que està molt content amb els projectes que han tirat endavant aquesta legislatura i afegeix que “encara queda un any per fer moltes coses.”

OPTARAN A LA REELECCIÓ Els que han confirmat que a les municipals de l’any que ve repetiran com a candidats són, per una banda, Toni Prat, alcalde d’Alpens. Aquesta ha estat la primera legislatura de Prat al capdavant del consistori alpensí, que va agafar el relleu de Montserrat Barniol, alcaldessa d’ençà que el 2003 va guanyar les seves primeres eleccions. Prat explica que hi haurà canvis a la llista, ja que alguns regidors ja han comunicat que no volen seguir.

Qui també té clar que vol op-

Toni Prat, d'Alpens; Joan Ramon Domènech, de Sant Feliu i Ramon Padrós, de Sant Martí preveuen continuar

tar a la reelecció és Joan Ramon Domènech, alcalde de Sant Feliu Sasserra, que afegeix que estan parlant tots els companys de candidatura per acabar de perfilar la llista. Aquesta ha estat la primera legislatura de Domènech al capdavant del consistori i tal com diu “ens tornarem a presentar perquè hem considerat que quatre anys són pocs per poder tirar endavant els projectes, però més de vuit són massa”.

Al capdavant de l’Ajuntament de Sant Martí hi ha Ramon Padrós, que ja ha anunciat que vol optar a la reelecció. Aquesta ha estat la segona legislatura de Padrós, que valora molt positivament la feina feta aquests anys i afegeix que han de parlar tot l’equip per veure què faran.

S’HAN D’ACABAR DE DECIDIR També ha expressat la seva vo-

luntat de repetir al capdavant de la candidatura a les pròximes eleccions, l’actual alcalde de Sant Boi de Lluçanès, Marc Parés, però afegeix que n’ha d’acabar de parlar amb tot l’equip.

En una situació semblant, s’hi troba l’actual alcaldessa de Sant Agustí, Laia Serrat, que tot i que puntualitza que no és segur del tot, ni està del tot decidit, la seva intenció és repetir.

A Sant Bartomeu, l’actual alcalde Xevi Puig, també ha expressat la seva voluntat de repetir al capdavant de la candidatura “si continuen almenys dos o tres regidors d’aquesta legislatura” i afegeix “queden projectes pendents i ara estem rodats, però també esgotats”.

Tot i que encara ho han d’acabar de parlar amb la resta del grup municipal, Joan Compta, alcalde de Perafita, explica que optaria a un segon mandat “si les condicions no canvien”.

Els que encara no n’han començat a parlar amb els seus equips i, per tant, no han decidit res són, per una banda, Marc Sucarrats, que és la tercera legislatura que està al capdavant de l’Ajuntament d’Oristà.

D’altra banda, Jordi Bruch, de Prats de Lluçanès, també diu que n’han de parlar amb l’equip i no hi ha res decidit i afegeix “tenim projectes que volem acabar”.

Aquesta és la segona legislatura de Bruch al capdavant del consistori pradenc.

On tampoc n’han començat a parlar és a Santa Maria de Merlès, tal com explica l’alcaldessa, Sara Costa. Afegeix que “hi ha moltes coses a valorar i encara falta temps”. Costa es va presentar per primera vegada el 2023.//

PÀGINA ESPECIAL

Núm. 619

Vital · Espai de Benestar celebra un any acostant la salut al Lluçanès El centre, impulsat per Eugènia Coma a Prats de Lluçanès, consolida un model multidisciplinari i proper, i dona resposta a les necessitats del territori

La fira del Jovent· Alpens El passat cap de setmana s'ha viscut amb una agenda plena. Ruta guiada de la Batalla, àpats a totes hores, trobada gegantera, teatre, parades...//

PRATS DE LLUÇANÈS Contingut Patrocinat

Els camins de la transhumància · Santa Eulàlia de Puig-Oriol Jordi Bastarit i Joan Rovira van presentar al Centre de Recursos i Estudis de la Transhumància el llibre Els camins de la transhumància. 20 itineraris de senderisme amb històries i costums.//

Testimoni Escènic · Sant Feliu Sasserra i Prats de Lluçanès La xarxa de pobles creatius segueix portant cultura al territori. El dissabte 16 Tou com un Peluix a Sant Feliu, i el diumenge 24 Ni tu ni jo a Prats.//

Àngels de llum a la Fogaina Prats de Lluçanès La gira del Josep Noguera i Pep Tort per presentar el llibre que parla de pallassos als camps de refugiats segueix. Aquest cop, acompanyat del concert d'Oyuna Baturova.// LaRella | 10

Fa just un any que Vital · Espai de Benestar va obrir les portes al carrer Major de Prats de Lluçanès amb una idea clara: facilitar l'accés a serveis de salut i fer-ho d’una manera integral.

Darrere del projecte hi ha Eugènia Coma, dietista-nutricionista, que després d’anys combinant consulta en diferents centres i municipis va detectar una necessitat evident: al Lluçanès els serveis de salut estaven dispersos i sovint saturats.

Amb aquesta realitat al cap, el que havia de ser una consulta pròpia es va acabar convertint en un centre de salut. “Volia deixar de voltar i crear un espai estable, però sobretot donar resposta a una mancança real: que la gent no hagués de marxar fora per cuidar-se”, explica.

UNA MIRADA GLOBAL DE LA SALUT L’essència de Vital és clara: entendre la salut des d’una perspectiva global. No només com un conjunt de serveis, sinó com un treball coordinat entre professionals.

Actualment, el centre compta amb

una dotzena de professionals que ofereixen diferents serveis en un mateix espai. Aquest enfocament multidisciplinari permet abordar cada cas de manera personalitzada i coherent.

El projecte també posa èmfasi en el tracte humà. L’equip està format majoritàriament per professionals del Lluçanès i del Berguedà, amb experiència, però també amb una voluntat clara de proximitat. “No es

"Volíem apropar la salut i evitar desplaçaments innecessaris, i poderho fer des d’una mirada global i propera" tracta només de tenir bons professionals, sinó de generar confiança i sentir-se acompanyat”, resumeix Coma.

MÉS ENLLÀ DE LA CONSULTA Vital · Espai de Benestar no es limita a les seves instal·lacions. El centre ha desenvolupat iniciatives per adaptar-se a les necessitats reals dels pacients. Un exemple és

la col·laboració amb escoles del territori, que permet oferir atenció psicològica infantil dins l’horari lectiu.

També ofereixen serveis a domicili per a aquelles persones que no es poden desplaçar, així com xerrades i tallers oberts a la comunitat en una sala polivalent destinada a activitats de salut, i que està oberta per a tothom qui vulgui proposar alguna activitat.

Amb aquest temps, el centre s’ha anat convertint en un punt de referència per a Prats de Lluçanès i els pobles del voltant.

UN ANY DESPRÉS, UNA BONA RESPOSTA El balanç del primer any és més que positiu. “La resposta de la gent ha estat molt bona des del primer dia. Això confirma que hi havia una demanda clara”, assegura Coma.

Amb una activitat constant i una bona acollida per part dels pacients, Vital · Espai de Benestar enceta el futur amb la voluntat de consolidar i fer créixer el projecte La porta continua oberta a nous professionals i a ampliar serveis, sempre amb la mateixa filosofia: garantir una atenció de qualitat centrada en cada necessitat.//

NOTÍCIES

28 de maig de 2026

Es commemoren els 50 anys de l’expedició al Makalu, on va participar Josep Salvans L’olostenc –el Cuca– recorda l’aventura que el va portar durant cinc mesos a l’Himàlaia en una de les grans gestes de l’alpinisme català del mal d’altura. “Pensava que m’havia de fer els nusos, però no ho feia. Ho pensava, però les mans no em responien”. Els companys el van ajudar a baixar uns metres i es va recuperar.

Entre les provisions que portaven als campaments hi havia també una cabra, prevista com a reserva si feia falta. Quan va arribar el moment, Salvans –pastor de professió– va ser qui la va sacrificar i preparar. L’endemà va fer mal temps, i no hi va faltar qui li va atribuir la culpa pels fets del dia abans.

El tram final de l’ascensió el van compartir amb una expedició txeca, que atacava el Makalu per una altra via i amb qui van acabar unint esforços en la part més complicada. D’aquell intent final, un dels txecs no va tornar.

Només un dels integrants catalans de l’expedició va arribar al cim. Però cinquanta anys des1- El Cuca mirant fotos de la gesta. 2- Dinar de celebració al Bar Sport.//F: PAT/QBT prés, els protagonistes continuen explicant aquella ascensió com una gesta col·lectiva, perquè sencaramelles a veure avions des de OLOST la terrassa de l’aeroport”. se qui carregava material, munPer_ Pol Asensi Turigas L’equip va fer alguna sortida tava campaments o sostenia la lod'entrenament. Salvans recorda gística, el resultat final no hauria entrenaments a les agulles de estat possible.

Fa cinquanta anys, una expediMontserrat, al Pedraforca, als La comunicació a casa arribació impulsada des del Centre ExEncantats i fins i tot una escapacursionista de la Comarca del Bava en forma d’aerogrames. Salges va esdevenir una de les grans da exprés al Montblanc: sortir un vans s’escrivia a la Queta, que gestes de l’alpinisme català i estadivendres, córrer tota la nit amb en aquell moment encara no era cotxe, pujar, i acabar fent un pa la seva parella. Encara conserven tal d’aquell moment amb l’ascenamb tomàquet a la Fonda diuaquelles cartes. En una d’elles va sió al Makalu, la cinquena munescriure que hi seria per Patum. menge al vespre. tanya més alta del planeta, amb Semblava difícil, però va arribar Abans de marxar, encara van 8.485 metres. Entre els tretze inel dimecres abans de Corpus. haver de passar per Madrid. L’extegrants hi havia un olostenc de Coincidint amb el cinquantè 28 anys: Josep Salvans, el Cuca. pedició es presentava sota bandeaniversari, alL’aventura li va arribar després ra espanyola perd’haver destacat a la Matagallsquè sense aquest guns dels super"Pensava que havia vivents d’aquella Montserrat i de fer muntanya suport no hi haamb els Cavallers Caminants, la expedició es van via ni permís ni de fer els nusos, delegació olostenca vinculada al retrobar a Manfinançament per però les mans no centre excursionista bagenc. Jotirar endavant resa, en un homeem responien" el projecte. Allà sep Maria Montfort, impulsor de natge que es va van anar a veure l’expedició, buscava gent per comfer aprofitant la el rei. Salvans recorda que, per a projecció del documental sobre els pletar l’equip i algú li va parlar l’ocasió, li van deixar una ameriquaranta anys de l’Everest catad’un Salvans d’Olost. Va començar a fer trucades, però localitcana. là, al Multicinemes, el 30 d’abril.

L’expedició movia 6.000 quilos I aquest passat diumenge, dia zar-lo no era tan senzill. A Olost de material, uns 250 portadors i exacte de l’aniversari del coronahi ha molts Salvans. Finalment, vuit xerpes. Una part del grup, va ser Climent de ca la Nita qui li ment del cim, es van retrobar tota entre ells el Cuca, va sortir en va fer arribar el missatge perquè la colla per fer un dinar al Bar camió des de Manresa –un Peel truqués. La proposta era clara: Sport d’Olost. si acceptava, tindria l’equipament Dels integrants d’aquella exgasus que estrenaven– en un vii un lloc a l’expedició. atge llarg fins al Nepal. Salvans pedició, alguns ja no hi són: Jo“Al meu pare li vaig dir: me’n recorda encara l’últim tram amb sep Maria Montfort, impulsor de vaig a l’Himàlaia. Va quedar paavioneta, amb l’aparell fent voltes l’expedició, mort anys després en abans d’aterrar perquè hi havia un accident al Cadí; el metge del rat, però tampoc sabia on era”. bestiar a la pista. grup, Armand Redondo; i Franz Eren cinc mesos fora de casa. I, A la muntanya, el Cuca carreA. Ludwig, l’integrant internacicom explica ell mateix, pràcticament no havia sortit del país. gava tant com els xerpes i va puonal del grup que va mantenir el “Només havia anat una vegada contacte amb els companys.// jar per sobre dels 7.000 metres, a Barcelona amb una excursió de fins que li va arribar “la pàjara”

Sant Baldiri · Sant Boi de Lluçanès La plaça Nova va ser l’epicentre de les celebracions de Sant Baldiri, des de l’esmorzar i el dinar del dia 20 de maig i acabant pel vespreig del passat dissabte.//

Revetlles de Sant Isidre · Prats, St. Feliu, Sobremunt, St. Boi i Lluçà Aquests pobles van celebrar diferents revetlles del patró dels pagesos, una tradició que es manté ben viva a pobles, barris i cases de pagès per demanar bones collites.//

Ball de la Cinquagesma · Lluçà Aquest dilluns es va celebrar una nova edició del ball a la pedra dreta. Enguany, amb un petit homenatge a Montserrat Garrich, figura lligada a la recuperació de danses.//

Trobada de bastoners · Sant Bartomeu del Grau El diumenge 16 de maig es va celebrar la 3a trobada d'antics i actuals bastoners.

Cercavila, ballada final, sopar i DJ Nil.// F: EMILI VILAMALA LaRella | 11

NOTÍCIES

Núm. 619

FESTIVAL

Cap de setmana per pixar-se de riure a Alpens

La Generalitat destina mig milió d’euros a les escoles del Lluçanès Olost, Sant Bartomeu del Grau i Sant Feliu Sasserra són els municipis que reben més diners per poder reformar les seves escoles LLUÇANÈS

AJUDES A LES ESCOLES

Per_Carolina Font Usart

MUNICIPI

Una imatge d'una edició passada, a la plaça.// F: ARXIU

Ja és un clàssic que, després de la fira, Alpens aculli el Pixa't de riure, el "Festivalet internacional de l'humor". Enguany, s'arriba a la 5a edició d'aquest format. Serà el divendres 5 i dissabte 6 de juny.

D'una banda, el divendres, la companyia La Pera Llimonera obrirà el festival amb l'espectacle Rucs.

La maladicció del bruixot, al fossar de la Torre.

Després, la companyia Maite Guevara presentarà ¡Ahora! al Casino.

L'endemà dissabte, des del migdia fins a la nit, un reguitzell d'espectacles repartits entre la Torre, la Fàbrica Vella i la plaça Major ompliran el dia de propostes de circ i humor. Hi participaran la Cia. Street Fools, la Latin Duo, la Churry o Heromacro.

A part també hi haurà un taller de comèdia física amb l'Ale i la Pauli.

Com és habitual, el festivalet s'acabarà amb el Cabaret Gamberru, un mix de tots els participants al cicle, presentat enguany pel Duo Lollypop.// RED.

PRÈVIA

Oristà, a punt per a un nou concert sota la lluna plena a Sant Sebastià

El Govern de la Generalitat va aprovar el mes d’abril un fons de més de 100 milions d’euros per dur a terme obres de reforma, adequació i millora dels centres educatius públics. Gairebé mig milió d’aquests diners arribaran a les escoles del Lluçanès.

La subvenció es vehicularà a través dels ajuntaments. Les obres han d’estar acabades, com a màxim, el 31 de desembre del 2028.

ST. BARTOMEU, TANCAMENTS Sant Bartomeu del Grau és el municipi del Lluçanès que ha rebut més diners. L’alcalde, Xevi Puig, explica que amb aquests diners canviaran tots els tancaments de l’escola La Monjoia per evitar fugues tèrmiques i reduir així el consum de calefacció.

SANT FELIU, CALDERA NOVA L’ajuntament de Sant Feliu Sasserra, tal com explica l’alcalde Joan Ramon Domènech, destinarà els diners a canviar la caldera de calefacció de l’escola per una de pèl·let i també canviaran l’enllumenat. Domènech afegeix que també tenen una subvenció de la Diputació amb la qual canviaran els actuals tancaments.

PRATS, MILLORES A LA CUINA A Prats de Lluçanès els diners es destinaran a l’adequació de la cuina del centre, on cal fer obres de millora i ampliació, tal com explica l’alcalde del municipi, Jordi Bruch.

L'edició de l'any passat.// F: ARXIU

L’ermita de Sant Sebastià d’Oristà tornarà a ser l’escenari d’una nova edició del concert sota la lluna plena. El pròxim dissabte 30 de maig, a partir de les 8 del vespre es podrà gaudir de les tres veus de les cantants de Batec de veus, i a continuació del recital de la cantant i compositora Tona Gafarot.

Enguany, un cartell en clau femenina.

Les entrades es podran adquirir el mateix dia dels concerts a la taquilla, amb pagament en efectiu. També hi haurà l'opció de comprar menjar i begudes per sopar a la fresca des d’aquest indret privilegiat.

La proposta, organitzada per la Comissió de festes d’Oristà, arriba enguany a la novena edició, ben consolidada després d’haver-hi passat en les darreres edicions artistes com Mar Pujol o Beth Rodergas.// ELR LaRella | 12

IMPORT

Alpens

60.027,00 €

Lluçà

59.896,10 €

Olost

67.095,60 €

Oristà

58.587,10 €

Perafita

24.428,70 €

Prats de Lluçanès

59.300,00 €

Sant Bartomeu del Grau

68.273,70 €

Sant Boi de Lluçanès

23.381,50 €

Sant Feliu Sasserra

62.383,20 €

TOTAL LLUÇANÈS

483.372,90 €

ORISTÀ, NOUS LAVABOS Oristà destinarà els diners a arreglar els lavabos de l’escola. L’alcalde, Marc Sucarrats, explica que l’arquitecte ha començat a redactar el projecte.

OLOST I LLUÇÀ, TENEN LLISTA Gil Salvans, alcalde d’Olost, diu que estan treballant amb l’escola per decidir quin projecte encaixa més. Inicialment, volien crear més espai d’ombres al pati, però la subvenció no ho cobreix. Salvans explica que fa temps que des de l’escola demanen una millor connexió entre la llar d’infants i

l’escola: “mirarem si entra dins de la subvenció, però, si no, ho farem igualment”.

A Lluçà, tal com explica Glòria Colom, alcaldessa del municipi, tenen una llista de coses que cal arranjar. Entre aquestes destaquen polir el terra, afegir alguna aixeta d’aigua calenta als lavabos dels petits i canviar els tancaments de portes i les persianes, així com fer millores al pati, tot i que Colom apunta que ara han de revisar què hi entra.

ALPENS I SANT BOI, N’HAN DE PARLAR Toni Prat, alcalde d’Alpens, explica que encara no n’han començat a parlar amb l’escola de quines són les principals prioritats.

En la mateixa situació hi ha Sant Boi, on, tal com explica Marc Parés, alcalde del municipi, “encara no hem començat a parlar”.

Sant Boi és el municipi del Lluçanès que ha rebut menys diners.

Per calcular la quantitat de diners que ha rebut cada municipi la Generalitat ha tingut en compte la proporció d’alumnes escolaritzats, així com l’antiguitat dels edificis.

En el cas de Sant Boi, l’edifici de l’escola és de principis dels 2000.

PERAFITA, PENDENTS DE L’ESCOLA NOVA L’alcalde de Perafita, Joan Compta, explica que es va sorprendre en saber que rebien aquests diners, perquè s’està treballant en el projecte de construcció de la nova escola. Però afegeix que, sabent que els terminis d’execució són llargs, "aprofitarem per arreglar algunes coses; hem de parlar-ne amb l’escola".//

NOTÍCIES

28 de maig de 2026

L’institut Castell del Quer participa en diverses mobilitats europees durant el curs Amb uns deu intercanvis, Noruega, Itàlia, França, Finlàndia i Catalunya han estat els escenaris dels projectes Erasmus+ d'aquest 2025-2026 PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

L’institut Castell del Quer de Prats ha viscut aquest curs 2025-2026 un any mogut pel que fa als projectes Erasmus+, amb diferents mobilitats dins la Unió Europea que han implicat alumnat i professorat del centre.

Aquest programa europeu promou l’intercanvi cultural, lingüístic i educatiu entre països i ofereix experiències d’aprenentatge més enllà de l’aula. Durant el curs, l’Institut ha participat en diverses mobilitats europees i també ha acollit alumnat estranger al centre.

El mes de febrer, el grup d’alumnes del SIEI es va desplaçar fins a Noruega, on va descobrir la cultura i les tradicions del país. A més, durant l’estada va tenir l’oportunitat de veure aurores boreals i gaudir de la neu.

L’experiència va resultar una oportunitat per fomentar l’autonomia, la convivència i la superació personal.

També al febrer, l’alumnat de 2n de batxillerat va participar en dues mobilitats a Itàlia. Un grup va viatjar a

Alumnes d'Itàlia a l'Institut Castell del Quer, aquest mes de maig.//F: CASTELL DEL QUER

Alba per treballar un projecte sobre sostenibilitat i cultura rural conjuntament amb el Liceo Artistico Govone. Paral·lelament, un altre grup va desplaçar-se a Montesilvano, on amb el Liceo Scientifico D’Ascanio van desenvolupar un projecte relacionat amb l’ús de la intel·ligència artificial als centres educatius.

Dins aquest mateix projecte, dos alumnes del centre de 1r de batxi-

llerat, Pol Crusellas i Alan Herrera, van realitzar una estada de llarga durada d’un mes a Itàlia. Al mateix temps, l’Institut de Prats va acollir a dos alumnes italians, Javier i Saram, provinents de Montesilvano, que van assistir a classes i conviure amb l’alumnat de 2n de batxillerat durant un mes.

El mes de març va ser el torn de l’alumnat de francès de 3r d’ESO,

que va participar en una mobilitat a la Bretanya Francesa. Els estudiants van practicar l’idioma i van conèixer de primera mà la cultura del país allotjant-se amb famílies franceses.

A l’abril, 10 estudiants txecs van participar en el viatge de final de curs de 1r de batxillerat al Delta de l’Ebre compartint activitats al camp d’aprenentatge amb l’alumnat del centre.

Aquest mateix mes, la professora d’Educació Física, Glòria Ambrós, va participar en un Erasmus+ de job shadowing a Hèlsinki, Finlàndia, per conèixer de prop el model educatiu finlandès. Durant l’estada va assistir a classes de diverses assignatures, destacant especialment la gran quantitat de recursos gratuïts i l’autonomia de l’alumnat.

Finalment, durant el mes de maig el centre va rebre la visita dels alumnes italians d’Alba i Montesilvano, que van compartir una setmana d’activitats amb els alumnes de 2n de batxillerat, i, per altra banda, l’alumnat de francès de 2n d’ESO del Collège Saint Joseph.

La coordinadora Erasmus+ del centre, Alba Busquet, destaca que “el programa Erasmus és un projecte espectacular que permet viure moments molt intensos i que aporta molts valors positius a tots els que hi participen”.//

LaRella | 13

NOTÍCIES / OPINIÓ

Núm. 619

CARTA

MÓN RURAL

Noves convocatòries d’ajuts en estudis, pagesia, habitatge i emprenedoria Les darreres setmanes s’han obert diverses convocatòries d’ajuts que poden interessar col·lectius ben diversos del territori. Des de subvencions per rehabilitar habitatges en entorns rurals fins a incentius per al relleu agrari, suport a projectes emprenedors o beques universitàries per a joves amb talent.

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha obert una línia de subvencions per rehabilitar habitatges en zones rurals i de muntanya amb l’objectiu de fomentar l’arrelament i fixar població. Els ajuts s’atorgaran per ordre d’arribada fins a exhaurir la partida disponible.

El Departament d’Agricultura ha convocat 10 milions d’euros per afavorir el relleu generacional al sector agrari. La línia inclou primes de fins a 55.000 euros per a la cessió d’explotacions i ajuts de fins a 800 euros mensuals per facilitar el traspàs de coneixements entre pagesos.

També s’ha activat una nova edició de Terra d’Oportunitats, impulsada per CaixaBank i l’ADR Catalunya Central, per donar suport a iniciatives emprenedores al món rural amb ajuts econòmics, formació i acompanyament.

Finalment, l'empresa Veolia ha convocat les beques Joves Talents, adreçades a estudiants amb bon expedient i recursos limitats. El programa cobreix la matrícula universitària no becada i ofereix fins a 1.500 euros anuals per a despeses acadèmiques.// RED.

LaRella | 14

Escoles bressol en vaga

Educadores de les Escoles Bressol del Lluçanès Petit Heurom - Perafita La Pitota - Prats de Lluçanès El Patufet - Sant Bartomeu del Grau Gafarronets - Santa Eulàlia de Puig-oriol El Cargol - Sant Boi de Lluçanès Estel - Olost

Les educadores del Lluçanès ens adherim a les reivindicacions

que s’estan duent a terme tant a escala de Catalunya com en l'àmbit estatal, per demanar el reconeixement i la dignificació del 0-3.

Des del Lluçanès reivindiquem el reconeixement del 0-3 com a etapa educativa, i exigim més recursos humans i materials per garantir una educació inclusiva i segura, alhora que demanem que es facin millores en les condicions laborals de les educadores.

Tot plegat per seguir avançant cap a un sistema educatiu més

just i equitatiu.

Les educadores del Lluçanès afegim la necessitat que les escoles bressol petites tinguin una adaptació per a la regularització i organització d’aquestes, ja que les necessitats que tenim no són les mateixes que les dels centres més grans. És per aquest motiu que una petita representació de les educadores ens hem desplaçat a Barcelona en una vaga sense precedents!

El 0-3 existeix i és educació.//

NOTÍCIES

28 de maig de 2026

PRÈVIA L’Escola Lluçanès celebra mig segle d’història amb una festa multitudinària El Cantilafont ja té

Més de 500 persones passen pel centre en una jornada carregada d’emoció, records i reconeixements

el cartell complet

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Pol Asensi Turigas

Entrega de la placa durant l'acte de celebració.//F: ESCOLA LLUÇANÈS

L’Escola Lluçanès repeteix al Campionat de goalball inclusiu Els alumnes de 4t de primària de l’Escola Lluçanès de Prats de Lluçanès van participar el 16 de maig, per segon any consecutiu, al Campionat de goalball inclusiu, una competició promoguda per l’ONCE per acostar aquest esport adaptat a alumnat amb discapacitat visual. Durant el curs, professionals de l’ONCE treballen aquesta disciplina a educació física.

Més enllà de la competició,

l’escola va convertir la jornada en una experiència col·lectiva, amb un autocar amb alumnat i famílies. Un dels aspectes més impactants de la jornada va ser el silenci absolut del pavelló, necessari perquè els jugadors puguin orientar-se amb el so de la pilota sonora mentre porten els ulls tapats. El grup va disputar dos partits.

La directora destaca el valor inclusiu i de cohesió d'aquesta experiència.

L’Escola Lluçanès de Prats va celebrar dissabte, 23 de maig, els seus 50 anys amb una jornada que va reunir més de 500 persones entre alumnat, famílies, exalumnes, exmestres, antics equips directius i personal vinculat al centre al llarg de la seva història. La directora, Noemí Puigdesens, defineix la celebració com “un dia excepcional” que “quedarà gravat”.

Els actes commemoratius, però, ja havien arrencat el dijous anterior amb les taules rodones amb exalumnes, exmestres i antics responsables del centre, una proposta per compartir vivències i records de diferents etapes de l’escola.

La festa, doncs, va arrencar amb el protagonisme de l’alumnat, que durant dues hores va mostrar a les famílies i visitants el treball de recerca fet aquest curs sobre la història del centre. Una de les exposicions més celebrades va ser la del pati interior, amb fotografies, documents històrics i objectes de diferents dècades, des de trofeus del primer cros escolar fins a llibres d’actes o antics segells administratius.

L’acte institucional va incloure parlaments de la direcció, l’Ajuntament, el Departament d'Educació i l’AFA. També es va entregar una maqueta de l’escola feta amb impressora 3D i una placa commemorativa pel 50è aniversari.

La jornada es va completar amb actuacions sorpresa dels Estelladors i els Geganters de Prats de Lluçanès, un concert familiar d’Ambauka, un sopar popular amb 300 persones i l’actuació final del grup The Rates.//

Una imatge de l'edició de l'any passat.// F: JORDI CASAS

El festival Cantilafont ja ha anunciat la seva programació completa per a l’edició d’enguany, que se celebrarà els dies 17 i 18 de juliol, per tercer any consecutiu, al Castell d’Olost.

Divendres, obrirà el festival Edna Bravo, amb una proposta a cavall del folk i sonoritats actuals, que tracta temes com el dol, l’ansietat i la fragilitat emocional. A continuació, el Cantilafont comptarà amb l’espectacle Rose Bif, de Sarah Anglada, un solo que barreja clown, text i moviment. La cantautora Anna Andreu, acompanyada de la multiinstrumentista Marina Arrufat, continuarà la part musical, que seguirà amb el concert de Nyandú, el retorn dels artistes de comarcals, de la Torre d’Oristà, molt desitjat per tot el seu públic, fent-ho al festival de casa. Tancarà la nit la sessió de Thelee, amb una mescla explosiva de greus i adrenalina cinematogràfica que promet.

L’endemà, dissabte 18 de juliol, el festival començarà amb La Publicitat, una banda d’actitud rock i lletres punyents. A continuació, la Cia. Fèmut presentarà l’espectacle Clam, una intersecció entre les tècniques acrobàtiques i la cultura popular. El Petit de Cal Eril continuarà la programació musical i seguidament es podrà veure l’espectacle Refugi, de la Cia. Manolo Alcántara, combinant equilibri físic i emocional. Les gallegues Fillas de Casandra i la proposta irreverent de Fades i DJ Jolie tancaran el dissabte del Cantilafont.

El Cantilafont és un festival organitzat per l’associació lluçanenca Voraviu Produccions Culturals. És una aposta de portar i generar cultura des del Lluçanès, construït des de la comunitat del territori i fortament arrelat. La primera edició es va fer el 2013 i el festival s’ha anat adaptant i creixent segons les necessitats de cada moment.

Les entrades ja estan disponibles al web del festival.// PAT

LaRella | 15

LA SOBRETAULA SOBRETAULA

Núm. 619

PEI IBORRA PLANS

“Faig fotos del que no es veu, però hi és” ALTRES DIMENSIONS Fent i desfent aprèn l’aprenent, però en el cas del Pei, tal com ell explica, amb una trajectòria de més de 40 anys a l’esquena, l’aprenentatge no ha estat només empíric. Autodidacte, va començar a interessar-se pel cel de molt jovenet, i gràcies a llegir molt, a fixar-se en el que explicaven els experts i a sortir a observar el firmament, ha desenvolupat un coneixement en astronomia que li ha permès fer fotos impressionants.

Iborra, durant la inauguració de l’exposició Astres a l’horitzó, a Alpens// F:LL.SURI - DALPENS.CAT

Miquel Casadevall Franquesa Roda de Ter

Consulteu aquest QR per conèixer més a fons el procés de creació de la fotografia d’Andròmeda i Santa Margarita de Vinyoles. Autor: Pei Iborra LaRella | 16

Mentre conversem, algunes d’aquestes instantànies ens acompanyen exposades a la paret de casa seva, i de tant en tant ens hi fixem i me n’explica coses: anècdotes, tècniques que s’hi reflecteixen o cossos celestes que s’hi poden distingir. Totes són magnífiques, gairebé fantàstiques, i tenen un denominador comú: són fotos fetes a llocs propers, nostrats i ben coneguts, però sembla que amaguin una mirada màgica: una mirada a altres dimensions. Per exemple, una foto del pantà de Sau on hi apareix, ni més ni menys, que una aurora boreal. El Pei m’explica que quan la va fer, aquella aurora no es veia a simple vista, però la seva perspicàcia, i la constància (a més d’una dosi de sort) en aquesta activitat, li van permetre copsar un fenomen extraordinari a casa nostra en un lloc tan emblemàtic com aquell.

Actualment s’està preparant per a una instantània molt especial: l’eclipsi que tindrà lloc el 12 d’agost d’aquest any. Estigueu al cas, perquè properament publicarà un article a la revista del GF Manlleu on exposarà alguns consells per fotografiar fenòmens com aquest.

COM HAS ARRIBAT A FER FOTOS COM AQUESTES? Quan tenia 18 anys em vaig comprar un telescopi i vaig començar a observar el cel i a ferhi fotos. En aquell temps era bastant més difícil que ara, perquè tot era fotografia analògica i hi havia menys marge de maniobra. Però amb el temps ho he anat deixant, després he passat a altres tipus de foto, com macro o com fotos d’ocells, després he tornat a l’astronomia, i últimament el que faig ja no és tant astronomia, sinó que és astropaisatge.

QUÈ VA ANAR PRIMER, L’APRENENTATGE DEL CEL O DE LA TÈCNICA FOTOGRÀFICA? El primer que vaig aprendre va ser conèixer el cel, moure’m pel cel, perquè el primer que vaig fer, com he dit, va ser comprar un telescopi. Jo volia veure els planetes, les estrelles, i en aquell temps, doncs, per veure les coses m’havia de moure, de tenir un mapa del cel en paper, i anar aprenent a identificar les estrelles principals, i anar veient que els planetes van a part de les estrelles, que es mouen al seu aire...

ABANS EL CONEIXEMENT DEL CEL ERA UNA COSA MÉS COMUNA, MÉS POPULAR...

Bé, jo sempre dic que els antics no tenien televisió, ni Netflix, ni plataformes, ni pel·lícules... i la seva distracció era mirar el cel. I, per tant, no fa pas tantes generacions la distracció de mirar el cel era una cosa molt més comuna entre la gent, i això feia que el coneguessin millor.

EXPLIQUES QUE VAS APRENDRE AUTODIDÀCTICAMENT. TENIES, PERÒ, ALGUN REFERENT? M’agradava molt un programa de televisió que es deia Cosmos.

El presentava Carl Sagan, i tot i que ara s’ha quedat antiquat, encara és considerat avui dia tot un referent en el món de la divulgació científica.

LASOBRETAULA SOBRETAULA LA

28 de maig de 2026

El Pei Iborra, tot i no haver-se format mai acadèmicament en aquest àmbit, s’ha obert camí en el món de la divulgació i la fotografia astronòmica, especialitzant-se sobretot en la fotografia d’astropaisatge. Fill d’Alpens i resident a Roda de Ter, forma part del Grup fotogràfic de Roda, del Grup fotogràfic de Manlleu i de l’Agrupació astronòmica d’Osona, entitats amb les quals col·labora assiduament. A més, és cofundador del grup ACTER, mitjançant el qual ha organitzat i ha pres part en nombroses conferències.

El passat 22 de maig va inaugurar l’exposició Astres a l’horitzó, al Casino d’Alpens. Una exposició itinerant que ja ha passat abans per 3 emplaçaments amb molt bona rebuda, i que es podrà visitar fins a finals de juny. S’hi poden veure fotografies que casen art i ciència amb precisió i destresa, permetent als visitants de veure el cel amb uns altres ulls.

HA CANVIAT GAIRE LA OBSERVACIÓ DEL CEL, EN LES DARRERES DÈCADES? Sí, efectivament. Hi ha coses que han millorat i n’hi ha d’altres que han empitjorat. El que ha empitjorat, evidentment, és que ara hi ha molta més contaminació lumínica per tot arreu, i també que hi ha molts més satèl·lits, avions i altres estris que, quan fas fotos, són ratlles que surten en el cel i que s’han de treure amb tècniques d’edició fotogràfica.

Però també hi ha coses que han millorat moltíssim, com els telescopis i sobretot les càmeres, que ara tenen sensors amb molta més capacitat de detecció de llum. Fins al punt que, avui dia, qualsevol astrònom aficionat pot fer fotos millors que no pas les que fa 30 anys feien els millors telescopis del món, que eren telescopis gegants (amb una lent de fins a 8 metres de diàmetre!).

HAS DIT QUE ÚLTIMAMENT FAS FOTOS D’ASTROPAISATGE. EN QUÈ CONSISTEIX? L’astropaisatge és fer fotos a astres però que també incloguin elements del paisatge terrestre.

Poden ser elements naturals, com un arbre, o una muntanya; però també poden ser elements d’origen humà, com una construcció històrica, i en aquest cas, les fotos que s’aconsegueixen tenen una força molt potent.

COM TRIES QUINS ELEMENTS ASTRONÒMICS FOTOGRAFIARÀS? Intento planificar bastant. Per una banda, el més fàcil i el més espectacular és la Via Làctia amb un objecte, o amb una ermita o amb un arbre, però ha arribat un punt que ja intento anar una mica més enllà, perquè hi ha moltes altres coses: el sol, la lluna, cometes, aurores...

Aleshores, intento combinar una mica. Per exemple, ara m’has fet recordar d’una vegada que volia fotografiar un cometa

al costat del Pedraforca, però no només volia que fos al costat del Pedraforca, sinó que volia que, a mesura que el cometa anava baixant, s’anava ponent, quedés al mig de l’enforcadura. I per això vaig haver de fer càlculs trigonomètrics per saber, tenint en compte la latitud i longitud meves i les del cometa, on m’havia de situar per agafar l’enquadrament corresponent. I me’n vaig sortir. Avui en dia ja hi ha aplicacions que ho fan, però en aquell moment (fa quatre o cinc anys) no existia aquesta funció, o almenys jo no la coneixia.

PER TANT, CAL PLANIFICAR MOLT BÉ LES FOTOS. QUIN PROCEDIMENT SEGUEIXES? Ara, que ja ho conec una mica més, doncs abans de sortir sí que penso el que vull fer i com ho vull fer, i per tant ho planifico molt. El nivell de planificació arriba a ser extrem. Per exemple, ara estic preparant una foto que fa més d’un any que l’estic planificant, que serà la de l’eclipsi del 12 d’agost.

A part d’això, hi ha dues parts més que també estan molt dife-

“Abans de sortir penso què vull fer i com ho vull fer, i per tant, ho planifico molt”

renciades: l’execució de la foto, que normalment no és una sola captura, sinó que són seqüències, i el postprocessat, que és la feina que has de fer a casa treballant amb la informació que han recollit totes aquestes captures. I això, a vegades, pot donar resultats molt espectaculars, però cal tenir clar –i per mi això és una màxima– que el que surt a les fotos no sempre es veu, però sí que sempre hi és.

PER TANT, LA FOTOGRAFIA ASTRONÒMICA TAMBÉ ENS PERMET ANAR MÉS ENLLÀ.

Sí, i tant. A vegades hi ha gent que veu les meves fotos i em diu: “Oh, quina sort, haver vist això!” Però jo, a ull nu, no ho he vist. La llum que capta la càmera és molt dèbil, i nosaltres no sempre som capaços de veurela. Abans, amb menys contaminació lumínica, es veia millor el cel, però ara tenim tècniques que, efectivament, ens permeten anar més enllà.

PER QUÈ ES FAN SEQÜÈNCIES DE FOTOS, I NO UNA SOLA FOTO? Cal tenir en compte que amb

La fotografia d’Andròmeda amb l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles a sota. // F: PEI IBORRA

les fotos del cel sempre hi ha un problema i és que el cel s’està movent contínuament. A la nit s’han de fer fotos de llarga exposició, és a dir, fer una foto en la qual l’objectiu de la càmera roman obert un temps, i durant aquest temps va entrant llum per fer la imatge, però durant aquest temps les estrelles també s’han estat movent. I llavors sempre cal tenir en compte fins a quin moment es pot tenir oberta la càmera o durant quant de temps pot estar-ho sense que les estrelles surtin com ratlles, com traces. Llevat que sigui això el que es busca... Llavors, en alguns casos, en comptes de fer, per exemple, una foto de 30 segons (on les estrelles quedarien mogudes), es fan 10 fotos de 13 segons i després, mitjançant programes informàtics, s’ajunta la informació d’aquestes 10 fotos i es processa una única imatge.

ESTÀS ESPECIALMENT SATISFET D’ALGUNA DE LES FOTOGRAFIES QUE HAS FET FINS ARA? Actualment, n’hi ha una que guardo com a joia de la corona, que és de la galàxia d’Andròmeda, amb una ermita d’Alpens que es diu Santa Margarida de Vinyoles. Vaig buscar el punt des d’on es veu sortir la galàxia d’Andròmeda, i vaig descobrir que casualment podia emmarcar-hi també l’ermita. Però és una de les que m’ha costat més de fer, va portar molta preparació, em van haver d’ajudar algunes persones en la il·luminació de l’edifici i vam haver de fer diversos intents.

QUIN CONSELL DONARIES A ALGÚ QUE ES VULGUI INICIAR EN EL MÓN DE LA FOTOGRAFIA D’ASTROPAISATGE? Bé, doncs que és una cosa que li ha d’agradar sí o sí, perquè hi passarà moltes hores, i que tingui molta paciència. El resultat no sempre surt com un espera, però cal, també, saber gaudir del procés. // LaRella | 17

NOTÍCIES

CULTURA POPULAR

Els Bastoners de Prats i Sant Bartomeu viatgen a Portugal

Núm. 619

FIRES I FESTES

MOTOR

Torna l'Obrim de Nit, a Prats, aquest dissabte

Una Pujada a la Trona amb més de vuitanta equips

Els bastoners de Sant Bartomeu del Grau van fer una trobada el passat cap de setmana.// F: EMILI VILAMALA

Els Bastoners de Sant Bartomeu del Grau i els Estelladors de Prats de Lluçanès assistiran, del 29 al 31 de maig, a la 1a Trobada Internacional de Ball de Bastons.

La trobada, que tindrà lloc a Viana do Castelo (Portugal), ha estat organitzada per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, comptant amb el suport de la Generalitat de Catalunya, a través de la delegació del Govern a Portugal i la col·laboració de la Câmara Municipal de Viana do Castelo.

L’objectiu de la Trobada és projectar i difondre internacionalment aquestes expressions de la cultura popular tradicional, afavorint l’intercanvi cultural entre colles, així com reforçar els vincles culturals entre Catalunya i Portugal.

Les dues colles lluçanenques van ser elegides per participar-hi després d’un procés de selecció, però no és el primer viatge a l’estranger com a colla bastonera per a alguns d’ells. Els Estelladors de Prats també han viatjat els darrers anys a llocs com Còrsega o Eslovàquia.// ELR

La Xaranga, en una edició anterior.//F: ARXIU

Àngel Alongina pujant la Trona a tota pastilla.//F: IAP

L’Obrim de Nit, la proposta comercial, gastronòmica i cultural dels botiguers de Prats de Lluçanès, tornarà a viure una nova edició aquest proper dissabte 30 de maig.

Durant tota la tarda i fins a mitjanit, s’oferiran degustacions, botigues obertes amb descomptes especials, botigues al carrer i animacions musicals, tot convidant els passejants a gaudir de l’ambient i el comerç local.

Per escalfar motors, a partir de les 6 de la tarda voltarà pels carrers de Prats la Xaranga de Buidant LaBota i per mantenir el ritme, a les 10 de la nit, a la plaça de l’Església hi haurà l’irreverent concert dels Pascual i els desnatats.

L’Obrim de Nit representa la festa del comerç de Prats de Lluçanès, i està organitzada conjuntament entre l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i la Unió de Botiguers i Comerciants des de ja fa una bona colla d’anys.// ELR

La mítica carretera de la Trona, una de les grans icones automobilístiques i porta d’entrada al Lluçanès, va tornar a acollir, dissabte 23 de maig, la vinti-unena Pujada a la Trona. La prova, recuperada fa set anys després de néixer als anys setanta, va aplegar més de vuitanta participants entre les categories de velocitat i regularitat, un 20% més que l’any passat.

El sol i una calor de ple estiu van marcar una jornada amb l’asfalt completament sec, unes condicions que van afavorir l’espectacle i van atraure nombrós públic als voltants de Quintanes i als punts més espectaculars del recorregut.

Jordi Vilardell es va endur la victòria al volant del seu monoplaça. Del Lluçanès, també hi van participar Àngel Alongina, de Sobremunt, i David Cunill, de Sant Boi de Lluçanès, en una prova plenament arrelada al territori i consolidada com una cita de referència de l’automobilisme català.// RED.

RUMMIKUB

La Torre d’Oristà acull cent jugadors de Rummikub

Ambient de concentració a la sala polivalent de la Torre d'Oristà.// F: CASAL DE LA TORRE

La Torre d'Oristà va acollir el dilluns 18 de maig la trobada comarcal de jugadors de Rummikub.

Aquesta jornada lúdica, organitzada pel Consell Consultiu de la Gent Gran d'Osona, va reunir 104 jugadors. Entre els participants, hi havia representació del Lluçanès amb set jugadors de La Torre d'Oristà, sis d'Oristà i quatre d'Olost. A part dels jugadors, també hi havia 12 àrbitres i els membres de l'organització.

La jornada va arrencar a les 9 del matí amb un esmorzar mentre es feien les inscripcions. Tot seguit, va començar la comLaRella | 18

petició, estructurada en quatre rondes de joc de 45 minuts, amb quatre partides per ronda, i quinze minuts entre sessions.

Al migdia, els participants es van traslladar al restaurant Cal Trumfo, on van poder fer un dinar de germanor. A la tarda, es va disputar l'última ronda i es va fer el lliurament de premis.

La guanyadora va ser Fina Masmitjà, de Calldetenes. El segon lloc va ser per a Lluís Orriols, de la Torre d'Oristà, i el tercer per a Assumpta Padrós, de Sant Joan de Vilatorta. Els premis els va entregar Victòria Terricabras, presidenta del consell.// RED.

ESPORTS

28 de maig de 2026

Els dos raids celebrats a Olost apleguen més de 250 genets

Un grup de genets sortint del camp de fubtol vell d'Olost.// F: SONIA FOTOGRAFIA

OLOST

Per_ Carolina Font Usart

Olost ha esdevingut aquest maig l’epicentre dels Raids al Lluçanès. La primera cita va ser el passat dissabte 9 de maig, quan el municipi va acollir el Raid hípic de promoció, on van participar 120 cavalls, i el poni raid, on van participar 42 ponis. Aquest és el segon any que el Club Hípic

d’Olost organitza el Poni Raid i el creixement ha estat exponencial, ja que en l’anterior edició només hi havien participat 3 ponis. Des de l’organització expliquen que aquest increment es deu, principalment, al fet que a finals de juny se celebrarà a la Cerdanya el Campionat d’Espanya de Ponis, i per poder-hi participar cal haver participat anteriorment a dos Raids, en aquest cas el d’Olost i d’aquí a poques setma-

FUTBOL

nes, afegeixen, el de Perafita.

La segona cita va ser el VIII Raid hípic Internacional Olost Lluçanès, celebrat els dies 14, 15 i 16 de maig, on van participar 130 cavalls.

Dels resultats destaca la 3a posició obtinguda pel genet d’Olost, Pau Bou Navarrete, amb el cavall JM Maliaust AA, en la categoria de 100 km júnior celebrada dijous 14.

Divendres es van disputar les curses de 100 km, 120 km i la màxima categoria de 160 km. En aquesta, els dos primers classificats van ser Jordi Arboix Santacreu amb Flash d’Arsol, i Nil Vilaregut Casas amb Gentleman de Vayrols.

La prova de 120 km júnior que formava part del Campionat d’Espanya es va celebrar dissabte i la guanyadora va ser Maria Puntí Álvarez amb JM Juno.

Des de l’organització dels Raids estan molt contents amb la participació i el desenvolupament de les dues cites. //

TRAIL

BITLLES

Vint anys de Bitlles Catalanes al Lluçanès

La jornada d'Oristà de l'any passat.// F: ARXIU

El Campionat de Bitlles Catalanes al Lluçanès celebrarà aquest any el seu 20è aniversari, consolidant-se com una de les cites esportives més arrelades al territori.

El campionat que organitza el Consorci del Lluçanès amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona arrancarà aquest diumenge 31 de maig a Oristà i s’allargarà fins al 26 de juliol a Perafita.

L’edició del passat 2025 hi van participar 14 equips, la victòria finalment va ser pels Rocaguinarda d’Oristà, tot i que fins a l’última jornada els Jaume Puig A, de Perafita, i els Estanyencs B, de l’Estany, van tenir opcions. Finalment, però la veterania de l’equip d’Oristà es va imposar. Caldrà veure què passa aquest any.// RED

CICLISME

Primera edició del Sasserra Youth Cup

7 dies per pujar al Serrat Llobater de Sant Feliu

La Marxa Jufré torna a tenyir el Lluçanès de bicis

El cap de setmana del 6 i 7 de juny, Sant Feliu Sasserra, acollirà la primera edició del Sasserra Youth Cup. El dissabte 6 jugarà la categoria sub12 i sub8, on s’han inscrit 12 i 8 equips, respectivament. Diumenge serà el torn de la categoria sub10, on hi ha 18 equips. La majoria d’aquests equips venen de Catalunya, on destaca la presència dels equips de les escoles del Barça i de l’Espanyol, però també de Terrassa, Sabadell o Riuprimer. Però la fama ha travessat fronteres i vindrà l’equip S.D Huesca. En total més de 200 infants participaran al Sasserra Youth Cup. Des de l’organització preveuen que al llarg del cap de setmana passin gairebé un miler de persones que podran gaudir de Sant Feliu i el seu entorn.

Més enllà del campionat també han muntat altres activitats com una fan zone amb inflables.// CFU

Set dies i set excuses per pujar al Serrat Llobater i passar una bona estona d'esport i comunitat.

El CE Bandolers, de Sant Feliu Sasserra, tornarà a convertir el Serrat Llobater en el punt de trobada de tothom durant la primera setmana de juny amb una nova edició del 7 del Serrat, del 31 de maig al 6 de juny.

El repte manté l’essència: enfilar-se al Serrat Llobater durant set dies seguits, però amb propostes per a tots els gustos, des de la nocturna, la solidària, la familiar o la mitja.

El colofó arribarà dissabte 6 de juny amb la Cursa del Serrat, que proposa dos recorreguts de trail, de 5 i 12 quilòmetres, per a qui prefereixi canviar el pas de caminada per una mica més de ritme. Després de mobilitzar centenars de persones en les dues edicions anteriors, els Bandolers tornen a tenir el terreny a punt.// PAT

La clàssica cicloturista, amb sortida i arribada a Santa Eulàlia de Riuprimer, celebrarà la tretzena edició amb un recorregut llarg de 155 quilòmetres i un de curt de 113, tots dos amb un ampli protagonisme lluçanenc.

El traçat llarg entrarà per la Trona, passarà per Sant Boi de Lluçanès, el collet de Sant Agustí, Alpens i la riera de Merlès i després pel camí de la Serra de Degollats anirà cap a a Gaià, Avinyó, per tornar cap a Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès, La Torre i Oristà per tornar a Santa Eulàlia. El recorregut curt retalla el bucle Gaià - Avinyó, però manté bona part del pas pel territori.

La marxa s’ha consolidat com una de les cites cicloturistes de referència del país i tornarà a portar centenars de participants per unes carreteres que, un dia més, són un gran escenari ciclista.// PAT

LaRella | 19

OPINIÓ / ESPORTS

CARTA

Orígens de “Vegueria” i “Comarca” Josep Itxart Romagosa Olost

Per entendre bé el sentit i la lògica de la construcció federal en les Constitucions helvètica i alemanya ens hem de remuntar a la història. Veurem que les seves transformacions en estats esdevenen de baix cap a dalt.

A Suïssa, l’anomenada Confederació Antiga ja va néixer al s. XIII (1.291) d’un pacte defensiu de Cantons sobirans contra la nissaga dels Habsburg.

Amb el pas dels segles aquesta aliança es va anar desplegant a nous Cantons de la serralada alpina, però encara sense un centre de govern fort. El 1798 van patir l’escomesa de Napoleó, qui va impulsar la República Helvètica de caràcter jacobí-centralista fins al 1815, que tornen al model federal amb l’Acta Federal. Però no és fins al 1848 que es dona forma a la Constitució moderna quan aquell monyó de Cantons sobirans van signar delegar poders mínims a un poder central que els representés per garantir la seva defensa i la democràcia directa. Tot i això, els Cantons es reservaren gran part de les seves competències originàries, i fins i tot les seves constitucions singulars davant la Constitució Federal central.

El cas de la República Federal d’Alemanya és quelcom més remot, ve del Sacre Imperi Romà Germànic, que acull una sèrie d’estats principescos que serien reconeguts amb sobirania pròpia cap al 1648 (Westfàlia). Aquesta estructura politicoterritorial ja conformaria més endavant la Confederació Germànica (1815). Però amb la creació de l’Imperi Prussià i la República de Weimar (1919) el poder es va anar centralitzant, fins a culminar en la desaparició completa del federalisme amb l’arribada del nazisme (III Reich). A la fi de la II Guerra Mundial (1945) l’Alemanya lliure-occidental va refer la Constitució (La Llei Fonamental, 1949) restaurant la sobirania dels Länder com a base estructural, i delegant poders al Bund (Govern central) per evitar futures temptacions totalitàries. Igual que a Suïssa, es va negociar un sistema parlamentari bicameral on el Bundesrat, que és l’alta instància que representa els estats, controla el Bundestag.

Pels seus orígens comtals, Catalunya hauria pogut evolucionar cap a un estat federal, però la pròpia vena conqueridora dels nostres avantpassats carolingis, el caire de frontera geogràfica entre dues ideologies extremes (Cristianisme i Islam) i la posterior deriva totalitària dels regnes de França i Espanya, ho van impedir. Així i tot, hem continuat imaginant una organització territorial de fonaments en Vegueries i Comarques, encara no reeixida plenament.//

LaRella | 20

Núm. 619

Punt final a la temporada del futbol lluçanès Canvis a la banqueta, nous camps de futbol, lluites per la permanència i manca de jugadors marquen la temporada LLUÇANÈS

Per_ Pol Asensi Turigas

Els equips de futbol del Lluçanès han tancat definitivament la temporada aquesta quinzena, sense grans canvis respecte a l’escenari que ja es dibuixava fa dues setmanes. Un curs que tanca amb resultats discrets en línies generals i que deixa canvis d’etapes a les banquetes.

En el cas del FC Pradenc, a més, cal esmenar la informació publicada en l’edició anterior, on s’apuntava a una possible situació de risc per baixar de categoria. Els pradencs ja tenien la permanència a Tercera Catalana assegurada, ja que el sistema de compensacions entre grups els mantenia a la categoria.

Així doncs, l’equip ha tancat la temporada amb una victòria per 4 a 2 a casa contra el Folgueroles i una novena posició final al grup de Tercera Catalana. Tot i algun neguit en el tram final de temporada, els pradencs han acabat lluny de qualsevol opció de descens. El curs es tanca també amb un canvi a la banqueta, perquè Xavier Puigcercós no continuarà com a entrenador la temporada vinent després d’un any al capdavant de l’equip.

El FC Olost, que ja ha començat les obres del nou camp de gespa artificial, va disputar l’últim par-

El porter de l'Olost, Josep Cañero, parant un xut dels voltreganesos.// F: FC LA GLEVA

tit de lliga al camp de Sant Feliu Sasserra com a local. Amb només dotze jugadors disponibles, els olostencs van protagonitzar un partit boig contra la Gleva. Amb un 4 a 1 favorable, semblava que el duel estava encarrilat, però el cansament va acabar passant factura i els visitants van capgirar el marcador fins al 4 a 5 final. La Gleva es jugava entrar a la promoció d’ascens a Tercera Catalana. El partit també va ser l’últim de Joan Illamola, el Joanet, com a entrenador del conjunt olostenc.

Al CE Sant Feliu Sasserra, el final de curs tampoc ha portat alegries. Els sasserrencs van perdre per 3 a 0 al camp del Balsareny, cuer de la categoria, i tanquen la lliga en penúltima posició, amb 23 punts. El futur de l’equip, però, continua envoltat d’incer-

tesa, després d’una temporada marcada per la manca d’efectius, que fins i tot va obligar a suspendre algun partit i que la junta anunciés fa unes setmanes que plegaria a final de temporada.

Pel que fa al Futbol Sala Prats, l’equip ha tancat la temporada amb dues derrotes. El 16 de maig va caure per 7 a 2 a la pista del Vall de Tenes i el 24 de maig va perdre per 0 a 5 contra l’Aiguafreda al pavelló de Prats, en el partit ajornat de la jornada 16. Els pradencs acaben tretzens de catorze equips a Segona Catalana, en un curs marcat també per la falta d’efectius des de mitja temporada. Tot i la classificació, mantindran la categoria perquè enguany no hi havia descensos per la reestructuració de les competicions.

De cara al curs vinent, el club preveu reformular l’equip.//

CARTA

Un veritable somni! El “Missal de Cal Vilardell” gran èxit de vendes per Sant Jordi Cal Vilardell Prats de Lluçanès

El llibre de cuina Receptari Apòcrif, més conegut com el “Missal de Cal Vilardell”, dels pradencs de Cal Baumer, ha estat un èxit de vendes en l'àmbit nacional en aquest Sant Jordi.

La Tele-3 en va anar plena. La Melero, el Cruanyes i el Grasset rifant-se entrevistes exclusives amb els autors.

Han proposat traduir el llibre a no sé quants idiomes. Un número 1. Increïble. Un veritable somni! Literal: un veritable somni. De fet, no vam vendre cap exemplar. Cap ni un.

La logística del transport ens va dur els nostres exemplars de viatge fins a l’Europa de l’Est (!).

El llibre ens ha arribat tot just ara, en ple mes de maig. Ens vam perdre el dia de l’any que es venen i regalen més llibres. Hem fet salat.

Es tracta d’una segona edició ampliada i millorada respecte a la primera. Un llibre de treball, de consulta. Com un diccionari.

Amb una peculiar presentació.

Sense fotografies. Amb les receptes que fèiem al restaurant.

El llibre té més de 400 pàgines.

Una meitat, amb prop de 150 receptes de cuina tradicional i del país: primers, segons, postres, salses i sofregits, i conserves de rebost. L’altra meitat del llibre -la més ampliada en aquesta segona edició- hi trobem anècdotes i curiositats diverses: referent a etimologia, cultura, geogra-

fia, històries, tradicions, bons costums a la taula, relació de la gastronomia amb la religió, vocabulari de celler i de carnisser, temes enològics, receptes de licors...

Podrem recordar l’ús de la serp blanca, novenes amb ous deixatats, què és el salpàs, com treballar l’herbacol, per què es diu “això són faves comptades”, la relació dels carlins amb la truita de patates, el nombre de botons d’una sotana, l’elaboració de l’absenta... i centenars de curiositats més.

Un missal que ha arribat a misses dites. Tot amb tot, però, si algú hi pot estar interessat el podrà també trobar a la llibreria de Cal Siller, a Prats.

Expressions cordials.//

ELS PASSATEMPS

28 de maig de 2026

CROQUETES DE POLLASTRE

LA PETITA RELLA

INGREDIENTS

COMPLETA EL REFRANY

» 2 pits de pollastre » 3/4 kg de botifarra » 1 ceba » 2 ous » 150 g de farina de blat » pa ratllat » 1,5 litres de llet » Una anou de mantega, oli d’oliva i sal

A LA TAULA I AL _ _ _ _ , AL PRIMER CRIT A L'ESTIU, TOTA _ _ _ _ VIU A POC A POC I BONA _ _ _ _ _ _ COM MÉS SEREM, MÉS _ _ _ _ _ _

PREPARACIÓ

DE MICA EN _ _ _ _ S'OMPLE LA PICA

1. Poseu oli d’oliva en una paella i quan sigui calent afegiu-hi la ceba tallada ben petita. Deixeu que s’enrosseixi.

2. Incorporeu-hi els pits de pollastre i la botifarra, tallat tot a trossos i salat.

3. Quan estigui ben cuit, retireu-ho i deixeu que es refredi.

PINTA I DESCOBREIX L'ELEMENT DEL LLUÇANÈS

4. Passeu les carns cuites per la màquina trituradora fins a obtenir una massa homogènia.

5. Prepareu la beixamel: poseu una cassola al foc amb una mica de mantega, la llet, i quan comenci a bullir afegiu-hi la farina de blat a poc a poc, sense deixar de remenar i fins que comenci a espessir.

6. Barregeu la beixamel amb la carn triturada fins que quedi tot integrat.

7. Doneu forma a la massa, ajudant-vos de 2 culleres. Passeu les peces per ou batut i tot seguit arrebosseu-les amb pa ratllat.

8. Amb oli ben calent, fregiu-les fins que quedin dauradetes.

Com que en sortiran forces, poden congelar-se i guardar-se en bosses. Bon profit!

Il·lustració de Júlia Paré.//

P _ _ _ R _ _ _ _ _ _ D _ S _ _ _ M_ _ _ _ D'A _ _ _ _ _

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA SOBREMUNT

LaRella | 21

OPINIÓ

EN MOVIMENT Acció del cos que canvia de posició per expressar energia, vitalitat i llibertat

01 CURS D’ESCRIPTURA CREATIVA DE RELAT CURT Vivim en un moment en què ens costa imaginar futurs nous, transformar els relats existents o trobar altres maneres de mirar el món. Creiem que la creativitat no és només una eina artística, sinó també una forma de resistència, de reconstrucció i de possibilitat.

Aquesta setmana, la proposta d’En Moviment passa per les paraules. Una invitació a descobrir propostes que activen el cos, però també la ment.

Així doncs, aquest estiu, La Serra impulsa el 01 Curs d’Escriptura Creativa de Relat Curt: tres trobades pensades per reactivar la imaginació a través de l’escriptura, compartir mirades i crear un espai íntim de conversa, lectura i creació.

El cicle es desenvoluparà entre juny, juliol i setembre i girarà entorn de tres sessions: narrativa, art i poesia, i conte. A cada trobada tindrem la presència d’una veu convidada molt especial.

La primera sessió, Introducció a la Narrativa, tindrà lloc el 12 de juny amb Ramon Erra, de Santa Eulàlia de Puig-oriol. La segona se celebrarà el 12 de juliol amb Laia M. Llobera i estarà centrada en art i poesia. La tercera —conduïda per Miriam Cano i centrada en el conte— tindrà lloc el setembre, amb data encara per anunciar.

Cada trobada combinarà conversa, lectura, exercicis pràctics i espais d’escriptura compartida, en un format pensat tant per a persones que ja escriuen com per a aquelles que simplement senten curiositat per començar.

Les sessions tindran lloc a la masia, enmig de la natura i amb grups reduïts, mantenint una aposta clara per la proximitat, la calma i la conversa.

Les inscripcions ja estan obertes i és possible inscriure’s tant a una sola sessió com al cicle complet. Per a més informació: info@ laserrasportwellness.com.// ABRIL ROMA

LaRella | 22

Núm. 619

FER COMARCA DES DE LA PROXIMITAT

Montse Boladeres i Bach Vicepresidenta 1a de la Mancomunitat del Lluçanès Vicepresidenta 1a del Consorci del Lluçanès 1a tinent d’alcalde a Prats de Lluçanès

La Mancomunitat del Lluçanès, amb il·lusió i responsabilitat dels qui en som representants, prepara les eines per assumir un paper clau en el futur institucional de la comarca.

Constituïda el 12 de novembre de 2024 després d’un llarg procés de debat i tramitació administrativa, té la funció de bastir les estructures necessàries perquè el futur Consell Comarcal del Lluçanès, després de les properes eleccions municipals, funcioni amb garanties.

Hem planificat i elaborat un mapa precís dels serveis que ara es gestionen des d’Osona, preparant els traspassos previstos per al 2027 i més enllà.

Alguns àmbits continuaran

vinculats temporalment als contractes vigents. Treballem amb la Generalitat perquè aquest procés compti amb l’acompanyament i el suport institucional i econòmic necessari.

La millor notícia serà que la ciutadania no noti el canvi de prestador dels serveis, perquè això voldrà dir que la feina s’ha fet bé. Però la nostra ambició va més enllà i volem aprofitar l’oportunitat per fer uns serveis més propers, eficaços i adequats al territori. Estem treballant perquè els ajuntaments disposin de serveis compartits que fins ara no existien, com ara arquitecte i enginyer. Comarcalitzem l’Escola Motriu i la Biblioteca de les Coses. Avancem amb determinació en la creació d’una Escola d’Oficis que actuï com a paraigües de totes les formacions que ja s’estan fent des del Consorci del Lluçanès, i impulsant noves oportunitats formatives que responguin a les necessitats actuals i futures de persones i empreses. La seva dimensió territorial està pensada per donar servei no només al Lluçanès sinó també a les comarques veïnes amb les

quals compartim dinàmiques econòmiques i socials.

Els serveis a les persones són la prioritat. Posem èmfasi en serveis socials, ensenyament (menjadors i transport escolar), joventut i treballem per millorar el transport públic, tant intracomarcal com intercomarcal.

Pel que fa al finançament, la Mancomunitat va rebre de la Generalitat, el novembre passat, la partida corresponent al 2025 i espera cobrar aviat la del 2026. L’aportació del 2024 està pendent, tot i les reclamacions institucionals i una proposta de resolució aprovada fa poc al Parlament.

Tot i els reptes, hi ha bona sintonia i optimisme entre els vuit municipis; fem efectiva una reivindicació històrica avalada democràticament: la creació de la comarca del Lluçanès.

Som una comarca petita i això ens ha d’afavorir per gestionar i oferir serveis eficients i ajustats a les necessitats dels municipis i de la ciutadania.

Aquesta nova etapa no és només un canvi administratiu; és una oportunitat per reforçar la identitat, la cohesió i el futur del Lluçanès.//

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN Si bé és cert que les dites i refranys populars han estat —i encara són— sovint emprats a l’hora de sembrar, plantar i recol·lectar, malgrat que el canvi climàtic ens els faci trontollar, conreats com són en l’experiència del treball i el bon fer de les observances sobre tota mena de factors influents, ja siguin la lluna o el sol, n’estem ben proveïdes: A l’any de traspàs, de faves no en plantis pas. Pel juliol es planta la col. Alls plantats en lluna nova, de grans un cove.

En lloc baix, sembra forment; en lloc alt, planta sarment. Per Santa Àgueda, planta l’alfàbrega, que per Santa Margarida ja és florida.

Tot i això, si el que volem és recol·lectar plantes en òptimes condicions i de la millor manera, hauríem de fer-ho pensant en les parts de la planta que vulguem aprofitar (flors, escorces, arrels),

Recol·lecció

així com en l’època i el moment adequats. En principi, són força les plantes que contenen les propietats a les flors; si no més, almenys les més conegudes, com la farigola, la camamilla, el romaní, el pericó o la rosella. Si ens és possible, les collirem abans del migdia, quan hagin perdut la rosada i el sol n’hagi temperat l’essència.

N’anirem tallant d’aquí i d’allà, amb cura i respecte, només les justes i necessàries, i les transportarem en un cistell o un altre recipient perquè respirin. Una vegada a lloc, les deixarem assecar damunt de papers o bé penjades en un espai airejat i fresc. Finalment, les podrem guardar, etiquetades, en una bossa de paper.

Que, com diu la dita: Qui té ruda a l’hort, té el remei ben a prop. O bé: Si et fa mal el païdor, farigola o fonoll és el millor.//

LA PROPOSTA CULTURAL

28 de maig de 2026

La proposta cultural RESSENYA LITERÀRIA Per_Maria Font López

Porto dies barrinant quin llibre podia ressenyar-vos. Al principi, em rondava pel cap parlar d’una lectura d’estiu: un d’aquells llibres lleugers que es deixen llegir entre la somnolència d’una tarda calorosa, amb olor de crema solar, sal enganxada a la pell i el murmuri de l’aigua fent de banda sonora. Una història amable per acompanyar els dies llargs, els peus molls i aquella sensació tan fràgil que el temps, a l’estiu, s’estira com una migdiada infinita. Però els llibres, de vegades, també tenen la seva manera secreta de trobar-nos.

Mentre jo buscava una lectura lluminosa i estiuenca, altres històries continuaven passant silenciosament per les meves mans fins que, gairebé sense adonar-me’n, em vaig topar amb un regal de Sant Jordi que em va canviar completament el rumb d’aquesta ressenya. Perquè hi ha llibres que simplement t’entretenen, i després n’hi ha d’altres que et passen per dins com una pluja lenta: llibres que no fan soroll quan entren, però que es queden a viure en algun racó de tu. La meva tercera vida, de Daniela Krien, és precisament un d’aquests llibres.

La novel·la no necessita grans girs argumentals ni escenes espectaculars per sostenir-se. Tot el contrari, avança lentament, gairebé en silenci, amb una calma aparent que acaba carregant-se d’una intensitat enorme. Com passa amb alguns dies grisos d’hivern, en què sembla que no succeeixi res i, tanmateix,

La meva tercera vida, de Daniela Krien que no necessiten grans frases per alguna cosa es mou profundament sota la superfície. Daniela Krien commoure, perquè entenen que hi construeix un relat íntim i delicat ha emocions que només poden exsobre el dol, la fragilitat dels vincles pressar-se des del silenci. humans i la dificultat de continuar Però La meva tercera vida no és respirant quan la vida et deixa una només una novel·la sobre la pèrdua. absència impossible d’omplir.

També és una reflexió profundaLa història arrenca amb la mort ment humana sobre la supervisobtada de la filla adolescent de la vència emocional, sobre com el dolor Linda, la protagonista. No és cap transforma les relacions i sobre la espòiler, sinó el batec inicial d’una lenta i sovint imperfecta possibilitat novel·la que parla, sobretot, de l’abde reconstruir-se. Enmig de tanta sència. D’aquell buit que no només fragilitat, la novel·la deixa entredeixa una persona veure petites escletquan marxa, sinó xes de llum: moments Hi ha llibres que ens també de tot allò que subtils, gairebé imobliguen a aturars’endú amb ella: les perceptibles, que renos, que ens remouen rutines, les paraucorden que fins i tot suaument per dins i que després de la tragèles quotidianes, els tenen la capacitat de futurs imaginats. dia, la vida continua posar paraules allà on A partir d’aquí, el obrint camins ineslector acompanya la nosaltres només teníem perats. No perquè el silencis Linda en un descens dolor desaparegui, lent i profund cap a sinó perquè aprenem, la solitud, el silenci i la desconnexió d’alguna manera, a conviure-hi. del món. Tot allò que abans sostenia Potser no és el llibre que jo la seva vida, la parella, la quotidiaimaginava recomanar per a l’esnitat, fins i tot la pròpia identitat, tiu. Però ara penso que també hi ha estius que necessiten lectures sembla esquerdar-se sota el pes d’un dolor que ho impregna tot. I així. Llibres que ens obliguen a aturar-nos, que ens remouen és precisament aquí on la novel·la es torna extraordinària. suaument per dins i que ens reHi ha una sensibilitat immencorden que la literatura, quan és sa en la manera com Krien escriu honestament humana, té la caaquest dolor. Sense estridències ni pacitat de posar paraules allà on dramatismes artificials. La seva nosaltres només teníem silencis. I prosa és neta, precisa i delicada, us seré sincera: quan vaig tancar l’última pàgina, vaig tenir la senperò alhora capaç de travessar-te amb una força inesperada. Cada sació estranya que la novel·la no gest mínim, cada paisatge, cada s’acabava del tot. Algunes històriconversa interrompuda sembla es no marxen quan les acabem. Es contenir una tristesa subterrània queden amb nosaltres, callades, que acompanya el lector al llarg de fent eco. Com la llum tènue que tota la novel·la, com un riu silencontinua flotant a l’aigua quan el sol ja s’ha post.// ciós sota terra. És d’aquells llibres

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

ELS ENCANTS ES VEN » ROCÒDROM d’interior abatible. 3,8 metres d’alçada i 3,67 metres d’amplada. Preu a negociar. T: 648 645 547 (R619/01) » PLAÇA D’APARCAMENT als pisos de la pedra dreta de Prats de Lluçanès. T: 679 286 425 (R618/01) » MOLÍ ELÈCTRIC per blat o blat de moro. T: 686 462 202 (R617/01) » MÀQUINA DE TALLAR CARN. T: 686 462 202 (R617/02) » MÀQUINA D’ENGRUNAR BLAT DE MORO ANTIGA. T: 686 462 202 (R617/03) » CINTA D’ESPORT BH Ecobost 5FIVSS seminova. T: 689 875 369 (R617/04) » ESCALÈXTRIC pista Hockenheim. Competició.

Seminova. T: 689 875 369 (R617/05) » COTXE Peugeot Partner 2.0 HDI del 2005 amb 290.000 km. En bon estat. 3.000 € negociables. T: 620 305 335 (R617/06) » ESTRUCTURA DE LLIT INFANTIL de l’Ikea de 70 x 160 cm amb somier inclòs i molt poc ús.

30 €. T: 677 779 058 (R616/01) » COTXE Citroën Xsara de l’any 2003.

T: 643 341 737 (R616/02) » TUBS ALÇADORS per superar el desnivell de la vorera i pujar-hi amb un vehicle.

T: 608 947 279 (R616/03) » BICICLETA BTT Orbea H30 del 2023. Canvi Shimano 1x12 Deore. Talla L. En perfecte estat. 475 €. T: 622 858 655 (R616/04) » TRACTOR John Deere 2120 en perfecte estat, amb pala Tenias. T: 626 491 754 (R615/10)

S'HA TROBAT » DRON a l’avinguda Pau Casals de Prats de Lluçanès. T: 629 173 021 (R618/02)

ES BUSCA » PIS petit, preferiblement de compra, a Osona, Lluçanès o Moianès. Soc jubilat. Abstenir-se agències. T: 639 322 329 (R619/03) » LOCAL al Lluçanès per acollir una petita redacció i un petit arxiu per La Rella. T: 639 00 43 26 (R619/04) » Masoveria o habitatge en cessió d’ús a canvi de restaurar. T: 600 204 799 (R614/08)

ES LLOGA » PIS a Sant Boi de Lluçanès. 3 habitacions (1 doble i 2 individuals), menjador-sala d’estar, bany i cuina amb sortida a una àmplia terrassa. Calefacció de pèl·let. 750 €/mes. T: 647 035 117 (WhatsApp) (R619/02) » LOCAL a Olost, al centre. Antiga botiga. T: 616 066 842 (R617/07)

LaRella | 23

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

CAVALLS

ENERGIES

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES 93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

ALTRES SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

L’AGENDA

28 de maig de 2026

JUNY

nada, sortida a les 6 de la tarda al Parc dels Castanyers.

ORISTÀ_ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES, a les 6 de la tarda.

STA MARIA DE MERLÈS_ CICLE EN MOVIMENT. Sortida de carretera i dinar, al matí a la Serra.

ST FELIU_ EXPOSICIÓ Lego d’edificis emblemàtics del poble, de Miquel Pla Ramoneda. Del 15 de maig al 15 de juny a la biblioteca Sant Pere Almató.

STA EULÀLIA_ EXPOSICIÓ Abans miràvem la lluna per tot - Meteorologia popular. Hores concertades a llusa@luca. cat o bé al 93 855 40 62. Fins al juliol al Centre de Recursos i Estudis de la Transhumància.

PRATS_ EXPOSICIÓ Matèria i llum, de Pere Bernadó. Del 17 de maig al 7 de juny, els laborables, de 8 del matí a 3 de la tarda (dimecres fins les 7 de la tarda) i els caps de setmana de 10 del matí a 2 del migdia, a Cal Bach.

ST FELIU_ 7 DEL SERRAT, CAMINADA, sortida a les 5 del parc dels Castanyers.

OLOST_ TALLER DE MÒBILS, a càrrec de Joan Riera, a les 5 de la tarda a la Sala Polivalent del Centre Cívic d’Olost. Festa final i portes obertes de l’escola Motriu i Esportiva del Lluçanès, a 2/4 de 6 de la tarda a la pista poliesportiva.

DIVENDRES 29 DE MAIG

DIMARTS 2 DE JUNY

SOBREMUNT_ PASSEJADES El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10 del matí, davant el Molí.

OLOST_ CLUB DE LECTURA. Tertúlia de la novel·la “Ermessenda, el tresor de Carcassona, de Josep Tort Miralles, a les 6 de la tarda a la Biblioteca.

ST FELIU_ XERRADA E.C.M. Experiències properes a la mort. Sortint de l’armari, a càrrec de Raquel Gavilàn, a les 7 de la tarda a la Biblioteca.

PRATS_ PRESENTACIÓ del pla de poda i inventari de l’arbrat, a càrrec de Senplag, a les 7 de la tarda a Cal Bach.

ST FELIU_ 7 DEL SERRAT, CAMINADA, sortida a les 8 del vespre al Parc dels Castanyers.

DISSABTE 30 DE MAIG ORISTÀ_ 9È CONCERT SOTA LA LLUNA PLENA. Amb Batec de veus i Tona Gafarot i venda d’entrepans i begudes, a partir de les 8 del vespre a l’ermita de Sant Sebastià.

ST BARTOMEU_ TASTET TEATRAL. 4 històries breus a quatre espais del poble, a càrrec de la Bartolina, a ¾ de 7 de la tarda sortida del casal.

PRATS_ DIA DE L’ESQUILADA, a les 10 del matí al Soler de n’Hug. OBRIM DE NIT. Degustacions, botigues obertes, descomptes i xaranga amb Buidant La Bota durant tota la tarda - vespre pels carrers del poble. CONCERT amb David Canal, a les 9 del vespre a la Plaça Nova.

CONCERT amb Pascual i els Desnatats, a les 10 de la nit a la plaça de l’Església.

SORTIDA ONLY WOMAN amb bici de carretera, a les 9 del matí a Ferbikes Prats.

PERAFITA_ CAMINADA familiar Coneix Perafita. Sortida a 2/4 de 10 del matí de la plaça Sant Antoni.

DIUMENGE 31 DE MAIG PRATS_ FIRA INFANTIL. Mercat de segona mà i d’intercanvi, al matí pels carrers del poble. Concert de violí, guitarra i baix de l’EMAL, a les 12 del migdia al Cafè Teatre Orient. Concert de saxo, trompeta, trombó, bateria i acordió de l’EMAL, a les 5 de la tarda al Cafè Teatre Orient. Enginys Eko.poètics, a càrrec de Katakrak, durant el matí al mercat.

ST FELIU_ 30A FESTA D’HOMENATGE A LA GENT GRAN. MISSA amb la Cobla Ciutat de Manresa, a les 11 del matí a l’església. El Treure Ball i audició de sardanes, sortint de missa a la plaça de l’Església. DINAR, a les 2 del migdia a l’Ateneu. ESBART DANSAIRE Som riu d’or, a la sobretaula. 7 del Serrat, cami-

DILLUNS 1 DE JUNY

DIMECRES 3 DE JUNY PRATS_ PROJECTE de ciència ciutadana de Cens de Nius d’Orenetes.

ST FELIU_ 7 DEL SERRAT, CAMINADA, sortida a les 6 de la tarda al Parc dels Castanyers.

DIJOUS 4 DE JUNY PRATS_ CELEBRACIÓ del 18è aniversari del centre de dia SAIAR Bona Sort.

Actuació musical del grup Jubis, a les 10 del matí al Centre de dia.

ST FELIU_ 7 DEL SERRAT, CAMINADA, sortida a 2/4 de 5 de la tarda al Parc dels Castanyers.

DIVENDRES 5 DE JUNY ST FELIU_ 7 DEL SERRAT, CAMINADA, sortida a les 6 de la tarda al Parc dels Castanyers.

ALPENS_ PIXA’T DE RIURE. RUCS. La maledicció del bruixot, amb La Pera Llimonera, a les 7 de la tarda al Fossar de la Torre. ¡Ahora!, amb la Cia. Maite Guevara, a 2/4 de 9 del vespre al Casino.

PERAFITA_ XERRADA Antoni Gaudí al Berguedà, a càrrec de l’escriptor Ramon Soler, a les 6 de la tarda a la Sala Polivalent del Centre de Cultura.

DISSABTE 6 DE JUNY ALPENS_ PIXA’T DE RIURE. Banaba Flup, amb Cia Street Fools, a 2/4 de 12 del migdia al Fossar de la Torre. Se desconcierta el concierto, amb Cia Latin Duo, a la 1 del migdia al recinte de la Torre. Taller de comèdia física amb l’Ale i la Pauli de l’Espai Piluso, a 2/4 de 4 de la tarda a la Fàbrica Vella. La Churry, a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça Major.

Heromacro Show amb Heromacro, a les 7 de la tarda al recinte de la Torre.

Cabaret Gamberru, presentat pel Duo Lollypop amb Vintash!, a 2/4 de 10 de la nit al recinte de la Torre.

LA TORRE_ VISITA GUIADA a Puig Ciu-

tat, a les 11 del matí.

ORISTÀ_ TALLER de construcció de barraques de pedra seca, a càrrec del grup de pedra seca i un professor de l’Associació Gremi de Margers de Catalunya. Sortida a les 8 del matí de la plaça Catalunya.

OLOST_ ESPAI DE CINEMA, amb el documental Comprar, llençar, comprar, amb la presentació de Ramon Breu i debat per Jaume Cuní, a les 6 de la tarda al Centre Cívic.

ST BARTOMEU_ CAMINADA solidària i SOPAR en benefici de la investigació de la síndrome dYrk1a, a 2/4 de 9 del vespre a la plaça Nova.

ST FELIU_ LA CURSA DEL SERRAT, a partir de les 9 del matí. Sasserra Youth Cup. Sub 8 i Sub 12, al camp de futbol.

DIUMENGE 7 DE JUNY PRATS_ NO HO HAURIA DE FER, de Roger Coma, a les 6 de la tarda al Cafè Teatre Orient LA TORRE_ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES, a les 6 de la tarda.

ST FELIU_ SASSERRA YOUTH CUP. Sub 10, al camp de futbol.

DILLUNS 8 DE JUNY OLOST_ TALLER de mòbils, a càrrec de Joan Riera, a les 5 de la tarda a la Sala Polivalent del Centre Cívic d’Olost.

PRATS_ FESTES DELS BARRIS. Barri dels Capgrossos. Berenar i jocs de cucanya per a la quitxalla, a 2/4 de 6 de la tarda al passeig Lluçanès. Sopar popular i ball amb Carles Xandri, a 2/4 de 9 del vespre, al Passeig.

DIMARTS 9 DE JUNY

guerra d’un propietari rural (1936-1939).

Josep Maria Vilarmau Cabanas, a càrrec de Roser Reixach, a les 7 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.

PRATS_ FESTES DELS BARRIS. Barri de les Salamandres. Berenar i jocs, a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça Catalunya. Ball amb Miki Covers, a 2/4 de 10 del vespre a la plaça Catalunya.

DISSABTE 13 DE JUNY OLOST_ FONTADA DEL GDT a la font de la Casanova.

ORISTÀ_ TALLER de construcció de barraques de pedra seca, a càrrec del grup de pedra seca i un professor de l’Associació Gremi de Margers de Catalunya.

Sortida a les 8 del matí de la plaça Catalunya.

ST BOI_ 2A TROBADA D’SKETCHING, a partir de les 10 del matí davant l’Ajuntament.

PERAFITA_ RAID hípic de Perafita.

DILLUNS 15 DE JUNY OLOST_ TALLER de mòbils, a càrrec de Joan Riera, a les 5 de la tarda a la Sala Polivalent del Centre Cívic d’Olost.

FARMÀCIES DE GUÀRDIA De 9 a 20:30h

29

dv PRATS

CONSTANSÓ

30

ds VILAPLANA

VILAPLANA

31 dg ATLÀNTIDA

ATLÀNTIDA

PRATS_ FESTES DELS BARRIS. Barri de les Sargantanes. Berenar i jocs de cucanya, a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça Nova. Bingo i postres i PD Salas Xic, a 2/4 de 10 del vespre a la plaça Nova.

1

dl

2

dt

3

dc PRATS

DIMECRES 10 DE JUNY LA TORRE_ 25È ANIVERSARI DEL CASAL D’AVIS. Concert S’Arena, amb Jordi Tonietti i cia. a les 4 de la tarda a la Sala Polivalent.

PRATS_ FESTES DELS BARRIS. Barri dels Llangardaixos. Berenar i jocs de cucanya, a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça Onze de Setembre. Sopar i ball amb Joan Vilandeny, a les 9 del vespre a la plaça Onze de Setembre.

DIJOUS 11 DE JUNY ST BARTOMEU_ JORNADA de ramaderia extensiva. Tancaments virtuals i monitoratge del ramat, a partir de les 10 del matí al Casal.

PRATS_ FESTES DELS BARRIS. Barri dels Escuraossos. Berenar i jocs de cucanya, a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça Vella. Ball amb Marc Anglarill, a 2/4 de 10 del vespre a la plaça Vella.

DIVENDRES 12 DE JUNY

De 20:30 a 9h

ST. BARTOMEU BARNOLAS OLOST

TERRICABRAS FARGAS

4

dj

5

dv PRATS

URGELL

6

ds EURAS

EURAS

7

dg ALIBERCH

ALIBERCH

8

dl

PRATS

ATLÀNTIDA

9

dt

OLOST

AUSA

10 dc PRATS

POU

ST. BARTOMEU ARUMÍ

ST. BARTOMEU

PORTAL DE QUERALT

11

dj

12

dv OLOST

YLLA-CATALÀ

13

ds CONSTANSÓ

CONSTANSÓ

14 dg VILAPLANA

VILAPLANA

15

dl

ST. BARTOMEU ALIBERCH

16

dt

OLOST

17 dc PRATS 18

dj

BARNOLAS TERRICABRAS

ST. BARTOMEU FARGAS

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

ST FELIU_ XERRADA Memòries de LaRella | 25

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

LLAUNERS

ARQUITECTES

PINTORS MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

CONSTRUCTORS

FUSTERS

GRUES

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ELS PASSATEMPS

28 de maig de 2026

LA SOPA DE LLETRES

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA » CUIDANT PER A GRANJA de porcs i vaques al Lluçanès. Mitja jornada. T: 636 333 630 (R619/01) SOLUCIONS SOPA DE LLETRES D'ANIMALS

» CAMBRER a restaurant de Gurb a mitja jornada matí/migdia durant els mesos de juliol i agost. Imprescindible parlar català. T: 609 711 371 (WhatsApp) (R619/02) » FISIOTERAPEUTA a residència d'avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda. No substitució. T: 687 083 081.

(R619/03)

Tigre Gos Lleó Gat Ocell

» INFERMER/A a residència d'avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda.

No substitució. T: 687 083 081.(R619/04)

Cabirol Tortuga Vaca

» TREBALLADOR/A SOCIAL a residència d'avis de Sant Boi de Lluçanès, jornada completa en torn tarda o hores a convenir. T: 687 083 081 (R619/05) » PEÓ DE MANTENIMENT Pla local d'ocupació a Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R619/06)

EL SUDOKU

» CAMBRER/A a Olost T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R619/07) » PERSONAL DE NETEJA Ajuntament de Perafita (XALOC R619/08) » INFORMADORS/ES d’espai i àmbit en espais naturals de la Catalunya Central com la Riera de Merlès i el Sorreigs. C: https://www.tragsa.es/_layouts/15/ GrupoTragsa/ofertas-empleo-recurrentes. aspx?ido=GUIA(R619/09) » ES BUSCA CAMBRER/A I CUINER/A al Lluçanès. Per a més informació T: 673 764 498 (R618/01) » PEÓ DE BRIGADA a Ajuntament de Sobremunt T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R618/04) » ESPECIALISTA EN IA aplicada a l'orientació laboral al Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R618/05) » MONITOR/A de Casal d'Estiu, amb titulació, al Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R618/06)

LaRella | 27

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ SUPERMERCATS

FORNS DE PA

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

CARNISSERIES

FORMATGES

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

SALUT PERRUQUERIA

DENTISTES

EL TEMPS

28 de maig de 2026

LES FOTOS DEL TEMPS Envia les teves fotos del temps!

621 276 429

TAN LLUNY, TAN A PROP

larellallucanes@gmail.com

QUINES NITS TAN MAQUES

Boires i núvols alts, des de Sant Bartomeu, el matí del 18 de maig.// F: EMILI VILAMALA

Cel amenaçador de pluja, el divendres 15 de maig, a Oristà.// F: @ JORDI_PUIG_

El sol es va ponent entre un mar de núvols que deixen passar algun raig de llum, el dimecres 13 de maig, des de Perafita.// F: MARCEL LLORENS

Tempesta de tardes al Lluçanès nord, vist des d'Olost, el diumenge 17 de maig.// F: JOSEP MARIA RUBIO RIUS

Una ginesta molt florida, a Oristà.// F: PERE CORS

Una Saturnia Pyri, la papallona més gran d'Europa, a Lluçà.// F: JORDI CAMPS

CUQUES, PLANTES I FERES Aquests dies he mirat força la guia dels peixos d'aigua dolça de Catalunya i, a mesura que vaig llegint de les diferents espècies, quedo sorprès de veure que quasi tots els peixos que tenim al Lluçanès són al·lòctons. És a dir, que no són autòctons d'aquí, sinó que algú o altre els ha portat d'alguna part del món.

Del Black-bass o Perca americana (Micropterus salmoides) ja m'ho imaginava, de l'acolorit Peix sol (Lepomis gibbosus) també, fins i tot del curiós Peix gat (Ameiurus melas). El que no m'imaginava és que la mítica Tenca (Tinca tinca) un peix poc comú, també fos introduïda. Recordo fa anys anar al Pantà de Garet a veure-la. Allà hi havia una petita població que vivia en aquell fantàstic punt

SCARDINIUS ERYTHROPHTALMUS (Primera part) d'aigua neta i plena de plantes aquàtiques, larves de libèl·lula, macroinvertebrats i tot el que hi ha d'haver en un hàbitat aquàtic. Fins que van arribar, i segurament amb cotxe, les Carpes (Cyprinus carpio). Allò va ser un abans i un després, ja que les carpes s'alimenten removent els llims i provoquen la mort de les plantes aquàtiques deixant l'aigua sempre tèrbola i amb mala qualitat. Si no es retiren les carpes l'hàbitat no es refà mai més.

I és una pena, ja que un punt d'aigua és un oasi de biodiversitat, important pels amfibis, els peixos i les plantes aquàtiques, però també per molta altra fauna i flora que hi troba refugi i un bé tan escàs com l'aigua durant els llargs estius.

Quan es va introduir la Carpa a Catalunya, segons sembla al segle XVII, segurament ni s'hi pensava en el seu terrible efecte sobre els hàbitats aquàtics del país. Ara, que ho tenim tan clar i tan visible, només cal donar un cop d'ull a alguna bassa o embassament on hi hagi carpes, les continuem introduint i traslladant d'un lloc a l'altre. Per què? Segur que en sabeu la resposta, però al pròxim escrit hi reflexionarem una mica... (continuarà).// RAMON BAUCELLS

Fa més d’un any que cada dues setmanes escric aquestes notes per vosaltres. Avui és un dia especial, perquè per primera vegada, trobareu dins LaRella un article sobre astronomia, una entrevista que ja tinc ganes de llegir. Espero que per vosaltres sigui una bona excusa per anar fins a Alpens a veure aquesta exposició de fotos i aprofitar per prendre alguna cosa al Casino.

Que per mi té la millor terrassa del Lluçanès, per les vistes, i per la companyia.

Han arribat unes nits tan maques aquesta primavera, que una vegada més us convido a mirar i anar coneixent el cel per vosaltres mateixos. Orió, que ens ha acompanyat tot l’hivern, està a punt de desaparèixer sota l’horitzó. Les Cavadores o el Lleó, ben altes, al cel, marquen la primavera. Fa uns dies que tenim la Lluna creixent, que va avançant un pam cada dia al cel, fins que es farà plena, i continuarà el seu cicle tan bonic.

Ara quan es fa de nit, des de ja fa unes quantes setmanes, veiem els dos planetes més brillants del cel. Us heu fixat? Segur que els heu vist alguna nit d’aquestes. Venus és el que està més baix, a la dreta, i més brillant. Júpiter, que porta tot l’hivern amb nosaltres al costat dels Bessons, una mica més amunt i a l’esquerra de Venus. És molt fàcil, els ulls se te’n van cap allà, perquè a nosaltres ens agrada que les estrelles, o en aquest cas els planetes, brillin a la nit.

Continuo pensant que el Lluçanès sencer hauria de protegir la foscor del cel, perquè no tothom pot fer-ho, però bé ja en parlarem un altre dia d’això.

Ara ja no fa fred, teniu uns vespres ben macos per gaudir. Si el vostre ritme de vida ho permet i teniu una estoneta per desconnectar mirant el cel, la veritat és que està preciós aquesta setmana, tot suma. La Lluna, els planetes, la temperatura, és perfecte.

Ja em direu com va.

Sempre que em trobo amb la gent pel carrer o al mercat i em diu alguna cosa sobre aquests escrits de LaRella, tinc molta alegria. Gràcies a tothom, sense vosaltres aquestes paraules es perdrien a la nit.// INÉS DIBARBOURE

Nit estrellada.// F: ARXIU

LaRella | 29

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS SALUT TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS ALPENS

BORREDÀ

OLOST

LA TORRE

EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

LA QUAR

STA. EULÀLIA

ST BARTOMEU

SANT AGUSTÍ

LLUÇÀ

PRATS DE LLUÇANÈS

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

PERAFITA

SANTA CREU

CERCS

ELTEMPS TEMPS EL

28 de maig de 2026

SORTIDA I POSTA DE SOL 6:15 h - 12 de juny 21:27 h -12 de juny

ALPENS LLUÇÀ

29,70 ºC · dia 26

28,10 ºC · dia 26

2,30 ºC · dia 16

(760 m)

3,40 ºC · dia 16 15,10 ºC

LLUNES

56,3 km/h · dia 12 66,00 L · 9 dies

30 de juny

(871 m)

279,50 L

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

14,80 ºC 45,10 km/h · dia 12 108,80 L · 11 dies 369,40 L 35,80 L · dia 18

(1.059 m)

25,70 ºC · dia 26 2,80 ºC · dia 16 12,70 ºC 53,1 km/h · dia 10 82,40 L · 11 dies 323,80 L 17,40 L · dia 18

21,50 L · dia 18

15 de juny

ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)

ST. MARTÍ D’ALBARS

PERAFITA

31,00 ºC · dia 26

28,90 ºC · dia 22

0,60 ºC · dia 16

1,60 ºC · dia 16

2,70 ºC · dia 16

13,80 ºC

15,00 ºC

13,83 ºC

40,2 km/h · dia 10

42 km/h · dia 10

43,2 km/h · dia 16

72,80 L · 11 dies

70,60 L · 8 dies

52,00 L · 9 dies

339,40 L

3,50 ºC · dia 16

290,80 L

282,90 L

15,60 L · dia 17

15,09 ºC

30,40 L · dia 18

13,80 L · dia 18

(662 m)

Més informació:

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

30,00 ºC · dia 22

(774 m)

31,60 L · 9 dies

30,20 ºC · dia 26

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA

46,4 km/h · dia 10

(959 m)

OLOST - MAS LLISCÀS

OLOST - TRASSERRA

25,50 ºC · dia 22

31,20 ºC · dia 26

28,90 ºC · dia 22

3,50 ºC · dia 16

2,20 ºC · dia 16

4,40 ºC · dia 16

15,20 ºC

14,90 ºC

45,1 km/h · dia 10

62,8 km/h · dia 4

31,30 ºC · dia 26

28,60 L · 8 dies

43,60 L · 7 dies

1,70 ºC · dia 16

274,20 L

277,00 L

15,20 ºC

10,00 L · dia 9

14,40 L · dia 9

257,70 L

(558 m)

9,80 L · dia 9

MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)

(740 m)

54,7 km/h · dia 10 24,00 L · 6 dies 242,60 L

13,50 ºC 46,7 km/h · dia 10 45,40 L · 11 dies 219,20 L 11,40 L · dia 9

SANT BARTOMEU (878 m)

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ

30,80 ºC · dia 26

32,10 ºC · dia 26

3,70 ºC · dia 16

3,30 ºC · dia 16

3,70 ºC · dia 6

14,10 ºC

15,50 ºC

16,30 ºC

40,9 km/h · dia 11

41,8 km/h · dia 14

35,4 km/h · dia 14

77,80 L · 9 dies

27,00 L · 8 dies

37,80 L · 8 dies

319,20 L

246,40 L

313,40 L

22,60 L · dia 17

11,20 L · dia 9

15,20 L · dia 9

9,60 L · dia 9 De l’1 al 26 de maig Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació

(572 m)

(460 m)

28,00 ºC · dia 26

Pluja anual

Dia de més pluja

TEMPS DE TEMPESTES D’ESTIU Arribat el juny i l’estiu ben proper, habitualment comença la temporada de tempestes de tarda, tot i que també, si les condicions atmosfèriques són favorables, se’n forma alguna a la primavera. Les tempestes de caràcter convectiu són fenòmens meteorològics locals amb vent fort, pluja intensa o calamarsa, llamps i trons associats als núvols de desenvolupament ràpid anomenats cumulonimbus. Els cumulonimbus són núvols grans, densos, amb fort desenvolupament vertical, aplanats per la part superior i globulosos per la part mitjana. Aquest tipus de núvols es poden desplaçar de 15 a 30 km segons la direcció dels vents dominants.

PERÒ, COM ES FORMEN LES TEMPESTES? La forta radiació que tenim a l’estiu escalfa la superfície del sòl i de l’aigua del mar, llacs i pantans. La calor també afavoreix l’evaporació d’aquesta aigua

que passa a l’aire en forma de vapor.

L’aire calent, al ser més lleuger tendeix a ascendir, formant un corrent d’aire calent carregat d’humitat. Aquest aire càlid a mesura que va ascendint es va refredant, fins que en arribar als aproximadament entre 1000 i 3000 metres d’altitud, el vapor d’aigua es condensa i forma gotes d’aigua o cristalls de gel si la temperatura és molt baixa. D’aquesta manera es formen els cúmuls, que aniran creixent verticalment per l’ascens de l’aire càlid fins a formar els cumulonimbus i a arribar a la troposfera, on no podrà créixer més (d’aquí la forma plana de la part superior). La circulació de corrents ascendents (càlids) i descendents (freds) provoquen la precipitació intensa i la transferència de càrregues elèctriques.

La diferència de polaritat (diferència de càrregues positives i negatives) produeixen els llamps a l’interior del núvol, entre diferents núvols i entre núvols i terra.

SEGONA QUINZENA DE MAIG AMB TEMPERATURES ALTES I POCA PRECIPITACIÓ

REFRANYS METEOROLÒGICS Maig enneulit porta un juny esclarit El juny arribat, la falç agafada i l'era netejada Juny comença l'estiu: tot riu i tot viu Juny plujós, graner polsós Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca Hivern fangós, juny granellós Els espàrrecs a l'abril per mi, al maig per tu i al juny per ningú

A l’anterior LaRella (R618) començàvem dient que el maig, fins llavors, havia tingut temperatures d’abril (i a l’abril de maig), la tendència, però, s’ha capgirat i ara podem dir que els últims dies de maig hem tingut (dades a dia 26) i tindrem temperatures més pròpies de finals de juny o principis de juliol. No queda clar si acabarem el maig amb temperatures extremes, però sí tres o quatre graus superiors a la mitjana. La màxima absoluta més alta de maig registrada al Lluçanès va ser el vint-i-dos de maig de l’any 2022, en aquella ocasió tenim constància dels registres següents: Oristà 37,20 °C, Merlès 36,00 °C, Olost – Lliscàs 35,70 °C, Prats 35,20 °C, Perafita i Sant Boi 33,80 °C, Olost – Trasserra 33,40 °C i Alpens 33,10 °C. Les mínimes també es preveu que siguin molt altes, de moment, al Lluçanès no s’ha registrat cap mínima tropical (mínima absoluta ≥ a 20,00 °C) al maig, esperem que aquest any no sigui el primer. Sí que es registren alguns dies de màximes ≥ a 30 °C, a Oristà, per exemple, els últims deu anys (2015-2025) han tingut quaranta-tres dies de maig amb aquestes màximes, amb un pic l’any 2022 de catorze dies; aquest any ja portem quatre dies i, si es compleixen les previsions, podrien ser deu dies. A Alpens, per posar un altre exemple ben contrastat, els últims nou anys (no disposem de dades del 2015) han tingut només quatre dies amb màximes ≥ a 30 °C, amb un pic, també l’any 2022, de tres dies. Aquest any no han tingut encara cap màxima amb aquests valors, però en podrien acabar sent dos o tres.

La precipitació ha sigut molt irregular, amb ruixats de primavera que a alguns llocs, a vegades propers, deixen força pluja i a altres poca o gens. En bona part dels observatoris la pluja recollida ha estat molt per sota del de les mitjanes climàtiques conegudes. No es preveu que els dies que resten de maig hi hagi precipitacions, potser algun ruixat dispers i poc important, per tant, les dades que us podem oferir, encara que parcials, és molt possible que siguin definitives. La població més afavorida ha sigut Alpens amb 108,80 mm (mitjana 95,60 mm) en onze dies de precipitació (mitjana 12,8 dies), seguida, de major a menor, per Sant Agustí – els Munts amb 82,40 mm, Sant Bartomeu 77,80 mm, Sant Boi 72,80 mm (mitjana 85,70 mm) en onze dies (mitjana 11,6 dies), Sant Martí 70,60 mm, Lluçà 66,00 mm (mitjana 80,48 mm) en nou dies (mitjana 10,17 dies), Perafita 52,00 mm (mitjana 76,60 mm) en nou dies (mitjana 11,1 dies), Sobremunt – Santa Llúcia 45,40 mm, Olost – Trasserra 43,60 mm (mitjana 84,40 mm) en set dies (mitjana 12,25 dies), Oristà 37,80 mm (mitjana 83,06 mm) en nou dies (mitjana 12,33 dies), Prats 31,60 mm (mitjana 85,87 mm) en nou dies (mitjana 11,88 dies), Olost –Lliscàs 28,60 mm (mitjana 75,50 mm) en vuit dies (mitjana 13,60 dies), la Torre d’Oristà 27,00 mm i, finalment Merlès 24,00 mm (mitjana 84,42 mm) en sis dies (mitjana 11,0 dies).// FRANCESC COMES LaRella | 31