R618

DIJOUS 14 | MAIG | 2026 | NÚMERO 618

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA SOBRETAULA

LA COLUMNA

“La Biblioteca d'Olost sempre ha estat moderna”

L'escola que no surt als titulars

Entrevista a Dolors Careta Coma

De Laura Prat Cano

El sud del Lluçanès serà un eix de prevenció contra els grans incendis · El govern prioritza la gestió forestal entre Perafita i Manresa per crear una gran barrera de confinament i contenció

REPORTATGE

El Lluçanès, a l'Instagram Quins perfils acumulen més seguidors? Quina temàtica tracten?

URBANISME

El govern preveu un POUM rural Facilitarà la construcció d'habitatges HABITATGE

La Generalitat concursa dos solars de SEPO S'hi preveuen fins a 16 habitatges ANIVERSARI

L'Escola Lluçanès celebra 50 anys Ha programat actes per aquesta quinzena ESPORTS El vehicle oficial del Tour du Lord repartia coca i ànims a toc de trompeta a tots els ciclistes que es trobava. Aquí, a la Costa dels Gats. //F: TOUR DU LORD - @ERICPATRICIO

El Tour du Lord comença la temporada al Lluçanès Sant Boi acull el Grand Départ, que va omplir de ciclistes les carreteres de la comarca

El futbol, a punt d'acabar els partits El Pradenc es disputa mantenir la categoria

LA SOLAPA

Núm. 618

LLAVÒRENS EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues.

Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

FOTO: Sebastià Roma ANY: Anys 50 LLOC: Cingle del Roc Llarg (Sant Bartomeu del Grau) El Roc Llarg, de Sant Bartomeu del Grau, és un indret amb unes vistes especialment privilegiades; la seva fesomia abrupta i oberta és la principal culpable d’alguns motius que reben el poble o algunes de les seves zones: El Balcó de la Plana o Miraboira en són alguns exemples.

L’origen del seu nom també és ben simple i evident: aquella roca que sobresurt horitzontalment del límit natural que presenta la muntanya (el grau) i que esdevé, així, un mirador magnífic. Posteriorment, el nom fou manllevat per la denominació popular de la urbanització que s’hi construí als anys 70 (oficialment anomenada Bingrau), i especialment, per l’edifici central, que va acollir un restaurant de renom, posteriorment un geriàtric i finalment un allotjament turístic. La imatge és feta en una època en què, aparentment, l’indret encara romania pràcticament verge.

REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans.

PUBLICITAT, CONTINGUTS I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas i Carolina Font Usart CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria DISSENY_ Maria Conill Hernández COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport de:

LA PREGUNTA Estàs d'acord amb les reivindicacions del professorat?

LA PARAULA DE LA QUINZENA amb llengua de signes catalana

XARXES

Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 10 de maig de 2026 amb una mostra de 88 vots Respon a la següent pregunta el diumenge 24 de maig

SOCI

CIALS

Per _Gemma Tió

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

14 de maig de 2026

El sud del Lluçanès entra en un dels cinc eixos prioritaris per frenar els GIF La Generalitat preveu actuar entre Perafita i Manresa per crear una gran barrera de prevenció davant els incendis extrems del futur LLUÇANÈS

Per_ Pol Asensi Turigas

La Generalitat ha situat el sud del Lluçanès en el centre de la nova estratègia catalana per prevenir grans incendis forestals. El nou full de ruta de gestió forestal, presentat aquest dilluns, 11 de maig, preveu la creació de 14 eixos de confinament arreu del país per dificultar la propagació dels grans incendis forestals (GIF). Entre aquests hi ha el corredor de la C-25, que es dibuixa entre Perafita i Manresa, i que afectarà els municipis del sud de la comarca.

Es tracta d’una de les novetats més destacades d’una estratègia amb visió de llarg termini que vol preparar el país davant un escenari de risc creixent. L’objectiu és anticipar-se als GIF i fins i tot als focs de sisena generació, aquells que poden arribar a alterar les condicions atmosfèriques i superar la capacitat d’extinció dels Bombers.

UNA BARRERA PER EVITAR QUE EL FOC SALTI ENTRE GRANS MASSES FORESTALS Els catorze nous eixos de confinament són un sistema de grans corredors forestals preparats per fer que, en cas d’incendi, el foc perdi intensitat i tingui més dificultats per avançar d’un gran bloc forestal a un altre.

Bombers n’ha assenyalat cinc com a prioritaris segons criteris de superfície potencial protegida i població a salvaguardar, i el de Perafita-Manresa n’és un. Ara per ara ja s’han contractat i iniciat treballs per valor de 3 milions d’euros per a 700 hectàrees d’aquests eixos prioritaris.

Eixos de confinament per evitar grans incendis forestals.//

QUÈ CANVIARÀ AL BOSC? Les actuacions seran les habituals en prevenció d’incendis, però aplicades a gran escala i de manera estratègica. Això vol dir aclarides de millora de l’arbrat, deixant separacions que FRANGES PERIMETRALS A OLOST I SANTA CREU Olost i Santa Creu de Jutglars obriran durant aquest any 2026 franges perimetrals de protecció al voltant dels nuclis urbanitzats. La Diputació de Barcelona ha inclòs el municipi en una línia d'ajuts per finançar íntegrament aquestes actuacions. En total, es destinaran més de 40.000 € i s'actuarà en una àrea d'unes 9 hectàrees entre els dos nuclis de població.

Fa dos anys van ser Sant Feliu Sasserra, Oristà i Sobremunt els municipis que ja van dur a terme una actuació com aquesta.//

poden oscil·lar entre els tres i els sis metres segons la zona; poda; desbrossament del sotabosc, i eliminació de restes vegetals.

L’objectiu és reduir la càrrega de combustible i evitar que un incendi superficial pugui enfilar-se cap a les capçades dels arbres.

En la pràctica, això deixarà paisatges amb arbres més espaiats, sotabosc net i una continuïtat forestal més interrompuda.

ALTRES EINES Els eixos de confinament són la gran novetat, però no l’única mesura. La Generalitat també multiplicarà per deu la inversió en franges de protecció, passant d’1,5 milions d’euros a 15 milions. Aquestes actuacions se centren sobretot en espais pròxims a urbanitzacions, nuclis habitats i infraestructures sensibles.

Paral·lelament, es mantindrà el desplegament dels perímetres de protecció prioritària (PPP), una eina que ja existia i que permet actuar sobre determinades zones forestals considerades especialment vulnerables.//

EDUCACIÓ

Les vagues d'educació marquen el final de curs El sector de l’educació ha tornat a sortir al carrer un cop més per reclamar millores en les seves condicions de feina, la reducció de les ràtios i l’ampliació de les plantilles, la disminució de la burocràcia i millores salarials. Aquest dimarts 12 de maig ha estat la primera convocatòria d’aturades previstes per als mesos de maig i juny a les escoles de Catalunya. Al Lluçanès la vaga ha tingut un bon seguiment als diferents centres.

Aquesta no és la primera jornada de vaga d’aquest maig, el passat dia 7 també estaven cridats a la vaga els equips educatius de les escoles bressol, que tornaran a mobilitzar-se el pròxim dimecres 20 de maig. Les professionals de l’etapa 0-3 reclamen el reconeixement del valor educatiu d’aquesta etapa, posant èmfasi en el fet que no són guarderies. Reclamen més recursos humans i materials per garantir una educació inclusiva i exigeixen unes ràtios i característiques adequades a cada centre, posant sobre la taula que no és el mateix una escola bressol de ciutat amb aules diferenciades que una escola rural on estan tots junts en un únic espai.// RED

INFRAESTRUCTURES

S'endarrereix el nou mapa de transport públic

Dos autobusos a la parada d'Olost, aquesta setmana. //F: PAT

La Generalitat ha decidit prorrogar fins al 2034 les concessions de transport públic d’autobusos, endarrerint d’aquesta manera el nou mapa de transport que s’està treballant. Al Lluçanès, fa temps que s’elabora aquest nou plantejament, amb noves línies, parades i horaris, però de moment, no es podrà implementar. Malgrat això, el govern ha proposat un Pla de Xoc per fer els canvis més urgents. En aquest pla hi entra la línia Berga - Prats de Lluçanès - Vic, que s'hi incorporaran reforços i millorarà la freqüència de pas aquest 2026.// PAT

LaRella | 3

NOTÍCIES

LA COLUMNA

Laura PRAT CANO

L’escola que no surt als titulars La setmana passada ens vam llevar amb la notícia que el Departament d’Educació volia incorporar agents dels Mossos d’Esquadra en alguns centres educatius de Catalunya. Aquesta setmana, els titulars expliquen que els docents ens manifestem només per reclamar una millora salarial. És molt desconcertant veure tanta distància entre el que es parla i el que realment passa dins les aules. El que jo hi veig no és descontrol ni mestres instal·lats en la queixa, sinó equips que intenten arribar a tot arreu amb una voluntat molt clara: ajudar tots els alumnes a aprendre, cadascú des del seu punt de partida.

Hi ha tantes preguntes per resoldre dins una aula! Com fem que trenta alumnes diferents aprenguin junts i sentin que tenen un lloc? Com ajudem l’alumne que acaba d’arribar d’un altre país i intenta entendre una llengua nova? Com fem créixer el que va ràpid sense deixar enrere el que necessita més temps? Com sostenim aquell adolescent que viu un desnonament o que fa setmanes que dorm malament perquè nota l’angoixa dels adults que té a prop? Com acompanyem aquell alumne que necessita més temps, més estructura o simplement una altra manera d’aprendre? Com ajudem aquell adolescent que fa servir el menjar, el silenci o el seu propi cos per expressar un malestar que no sap explicar amb paraules?

Com recuperem aquell jove que està desmotivat? Perquè educar avui és conviure cada dia amb tota aquesta diversitat. I intentar, malgrat tot, que cada alumne senti que hi ha algú que l’entén, l’escolta, té altes expectatives i continua creient en ell.

El decret d’educació inclusiva del 2017 va posar sobre la taula una idea important i necessària: que l’escola ha de ser un lloc per a tots. Però amb el temps també hem descobert una evidència incòmoda: la inclusió, si no va acompanyada de recursos, acaba depenent només de la bona voluntat dels centres i dels docents. Incloure no és només acollir, és tenir temps per atendre tot l’alumnat i és poder comptar amb educadors socials, psicòlegs, logopedes o tècnics d’integració presents en el dia a dia dels centres.

Com a part de l’equip, treballant plegats.

Potser el que toca ara és deixar de banda debats que sovint ens allunyen del problema real i començar, d’una vegada, a prendre’ns l’educació seriosament. Perquè cada dia els docents continuen entrant a l’aula amb la voluntat intacta de fer que els seus alumnes aprenguin, avancin i trobin un lloc al món. I això, encara que a vegades no ocupi titulars, continua sent una de les coses més importants i boniques que fem com a societat.// LaRella | 4

Núm. 618

L’Escola Lluçanès celebra els 50 anys amb una festa oberta a tothom L'equipament va néixer el 1975 amb el nom de Centre d'Escolarització Nacional Públic i amb capacitat per a 600 alumnes PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Pol Asensi Turigas

L’Escola Lluçanès de Prats de Lluçanès commemora aquest maig el seu 50è aniversari amb una jornada festiva oberta a tota la comunitat educativa i al conjunt del poble. La celebració principal serà dissabte, 23 de maig, a partir de 2/4 de 5 de la tarda, al centre, amb exposicions preparades per l’alumnat, un acte commemoratiu, un espectacle amb Ambauka i un sopar popular.

Tot i que l’acte principal arriba aquesta setmana, fa mesos que s’hi treballa. Així doncs, el centre ha creat una comissió amb mestres, famílies i Ajuntament, i també ha impulsat una recerca per recuperar la memòria de l’escola a través de fotografies, objectes antics o vestuari, de l’escola inaugurada l’any 1975.

A més, l’aniversari s’ha convertit en el fil conductor d’aquest curs escolar. Cada cicle ha treballat un aspecte diferent de la

L'Escola Lluçanès durant una activitat.// F: ARXIU

història del centre: els transports per arribar a escola, els jocs de pati, els canvis en la roba i els materials escolars o l’evolució de l’edifici, amb maquetes elaborades amb el suport de professorat jubilat i famílies.

La jornada del dia 23 servirà per mostrar tota aquesta feina, amb els mateixos alumnes explicant part dels continguts als visitants. Abans, però, aquest divendres 15 de maig, també hi haurà

EDUCACIÓ

un seguit de taules rodones amb alumnes, professorat, famílies i personal, tant actual com d’altres anys, organitzades a través de les diferents generacions.

L’Escola Lluçanès es va concebre inicialment com un gran centre públic per escolaritzar alumnat d’arreu del territori. El nom, en un primer moment, va ser el de Centre d’Escolarització Nacional Públic i pretenia incloure fins a 600 alumnes.//

EDUCACIÓ

L'Institut, premiat per Un vídeo de l'Institut un joc als premis de sobre l'ADN guanya un Plataforma per la Llengua premi estatal L’alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Castell del Quer ha estat reconegut a l’onzena edició del Concurs Tísner de Creació de Jocs en Català, organitzat per Plataforma per la Llengua. El seu joc, titulat La recerca de la barretina, ha obtingut el primer accèssit de la categoria Pirata.

El projecte ha estat elaborat pels alumnes amb l’ajuda del professorat. Els estudiants han tingut l’oportunitat de participar en tot el procés de realització, des del disseny del logotip i els cartells fins a la redacció de les instruccions del joc. També han utilitzat la impressora 3D del centre per crear fitxes i han confeccionat bosses cosides a mà per guardar el material.

El joc consisteix a fer preguntes relacionades amb Catalunya. Els participants han d’anar avançant pel tauler segons si encerten o no les preguntes. El joc comença pel jugador més petit i el principal objectiu és arribar primer al final del recorregut.

Més de 1.000 alumnes d’arreu dels territoris de parla catalana han participat en aquesta edició del concurs. La iniciativa té com a finalitat promoure l’ús de la llengua catalana en els jocs de taula i fomentar la creativitat entre adolescents.

Des del centre s’ha valorat molt positivament l’experiència, tant pel treball cooperatiu com pel foment de l’aprenentatge i l’ús del català.// XBV

Les alumnes Aina Bruch i Dàlia Barniol, del curs de 4t d'ESO de l’Institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès, han estat les guanyadores de la quarta edició del Concurs Divulga, un projecte que forma part d’Amgen TransferCiència. El certamen ha comptat enguany amb la participació de 56 centres educatius d’arreu de l'Estat espanyol.

El concurs proposava als estudiants elaborar un vídeo divulgatiu de dos minuts sobre algun tema científic. El treball presentat per les alumnes del Castell del Quer, titulat L’herència genètica, ha estat el més valorat pel jurat i explica de manera entenedora què és l’ADN i com es transmet hereditàriament, determinant així les característiques físiques.

Dels molts vídeos participants, només deu van arribar a la final, dels quals quatre eren de l’Institut Castell del Quer, fet que posa en relleu la implicació i la dedicació del centre en aquest projecte.

Com a premi, Aina Bruch i Dàlia Barniol han rebut un val de 200 euros per gastar a l’FNAC i, per al centre, material per al laboratori.

Les alumnes han destacat que ha estat “una experiència molt enriquidora”, especialment per tota la recerca i documentació prèvia que van haver de fer sobre l’herència genètica.//XBV

PÀGINA ESPECIAL

14 de maig de 2026

Les oficines de justícia en els municipis apropen els serveis a la ciutadania i eviten desplaçaments innecessaris El Govern reforça la justícia de proximitat amb un pla específic que permetrà fer tràmits i compareixences per videoconferència sense sortir de la comarca CONTINGUT OFERT

Per_ Generalitat de Catalunya

Els veïns del Lluçanès podran fer tràmits judicials i compareixences sense haver-se de desplaçar als tribunals d’instància, habitualment situats fora de la comarca, gràcies al desplegament de les noves oficines de justícia als municipis. Entre les novetats, destaca la declaració per videoconferència des del mateix municipi, sempre que ho autoritzi el jutge o jutgessa. Tot plegat és fruit del nou Pla de Justícia de Pau i de Proximitat, que impulsa el Govern de la Generalitat.

La Llei orgànica 1/2025 transforma els antics jutjats de pau en modernes oficines de justícia en els municipis.

La missió d’aquest pla és facilitar a la ciutadania l’accés a la justícia a través d’aquestes oficines, que donaran suport als jutges de pau.

UNA JUSTÍCIA MÉS ÀGIL I PROPERA L’objectiu de la reforma és aconseguir que la justícia de pau i de proximitat sigui un servei públic proper, àgil i eficaç per a la ciutadania, que ajudi a prevenir i resoldre els conflictes en aquells municipis on no existeix tribunal d’instància. Aquest és el cas de 898 municipis catalans, és a dir, el 92,3% del territori, on resideixen més de 3,2 milions de persones.

El Pla també preveu la transformació dels jutjats de pau en modernes oficines de justícia als municipis a través d’una sèrie de millores en àmbits com l’organitzatiu, el tecnològic, en els espais i en la formació del personal. Pel que fa a l’organització, es pretén garantir el suport de personal al servei de l'Administració de Justícia a totes les oficines de justícia als municipis. Per això, es promouran noves agrupacions de secretaries d’oficines de justícia en els municipis. Actualment, no hi ha cap a la comarca del Lluçanès.

DECLARACIONS JUDICIALS PER VIDEOCONFERÈNCIA Un dels punts forts del canvi serà la possibilitat de fer declaracions judi-

cials per videoconferència des del mateix municipi, quan ho autoritzi el jutge o jutgessa. Aquesta opció evita desplaçaments sovint llargs fins als tribunals; una reivindicació històrica en territoris rurals com el Lluçanès, on l’accés als serveis públics de proximitat és un factor clau d’equitat territorial.

En aquest sentit, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ja ha instal·lat 166 pantalles amb càmera a oficines de justícia d’arreu del país per fer possibles aquestes actuacions judicials a distància.

Les noves oficines de justícia no només permetran fer compareixences, també assumiran la recepció de sol·licituds d’assistència jurídica gratuïta, que fins ara obligaven a desplaçar-se fins al col·legi d’advocats corresponent.

A més, actuaran com a punt de recepció de peticions adreçades a organismes competents en matèria de justícia i reforçaran la seva col· laboració en els sistemes alternatius de resolució de conflictes, com ara la mediació i la conciliació. Aquesta línia de treball pretén reduir la judicialització de conflictes quotidians i reforçar el paper de proximitat dels jutges i jutgesses de pau.

ARRELAMENT A CATALUNYA Precisament, la nova normativa reconeix explícitament el valor del coneixement del territori i de la comunitat que tenen aquestes figures, especialment en entorns rurals. La Justícia de pau a Catalunya està fortament arrelada i la Generalitat en té competències. Va ser creada per Reial decret de 22 d’octubre de 1855.

La primera llei d’enjudiciament civil (LECI) li va atribuir competències jurisdiccionals que, fins aquell moment, desenvolupaven els alcaldes.

Els jutges de pau continuaran assumint assumptes civils de petita quantia, ara ampliats fins als 150 euros, i conciliacions civils de fins a 10.000 euros, així com actuacions en casos d’injúries i calúmnies.

També es preveu que en el futur puguin tornar a intervenir en determinats delictes lleus, com petits furts, si prosperen les modificacions previstes de la legislació penal.

La Justícia de pau està fortament arrelada a Catalunya.// F: ARXIU

LaRella | 5

REPORTATGE

Núm. 618

El Lluçanès que triomfa a Instagram Un grapat de perfils personals i organitzacions del territori acumulen desenes de milers de seguidors en una de les xarxes socials més influents del moment NOM

USUARI @

SEGUIDORS

POBLACIÓ

LLENGUA

ENTITAT

USUARI @

SEGUIDORS POBLACIÓ

LLENGUA

1

Angeleta Coromina

iaiaangeleta

188.000

Prats de Lluçanès

Català

1

Les Vinyes

maslesvinyes

44.400

St. Martí d'Albars

Castellà Català

2

Nani Roma

naniroma_oficial

124.000

Sta. Maria de Merlès

Anglès Castellà

2

Masia Vilasendra

masiavilasendra

11.300

Oristà

Català Castellà

3

Cesca Pey

aboutcess

99.100

Prats de Lluçanès

Anglès Castellà

3

Restaurant Mas Monells

masmonells restaurant

9.446

St. Bartomeu del Grau

Català

4

Gerard Farrés

gerardfarres

58.300

Olost

Castellà Català Anglès

4

Festival Canti La Font

cantilafont

7.593

Lluçanès

Català

5

Rosa Romero

rosaromerofont

19.800

Sta. Maria de Merlès

Català Castellà Anglès

5

Fira de les Bruixes

firabruixes

7.436

St. Feliu Sasserra

Català

6

Marc Roma

marcroma371

19.200

Sta. Maria de Merlès

Castellà Català

6

PCR Sport

pcrsport

7.080

La Torre d'Oristà

Català Castellà

7

Gil Membrado

gilmembrado_07

19.000

Olost

Castellà

7

Coques de Perafita

coquesdeperafita

5.806

Perafita

Català

8

Ester Armengol

monaromanatural

17.300

Alpens / Prats de Lluçanès

Castellà

8

El Soler de n'Hug

solerdenhug

5.666

Prats de Lluçanès

Català

9

Maria Pey

lapeytattoo

14.100

Prats de Lluçanès

Català

9

Carp Partners TV

carp_partners.tv

5.448

Olost

Castellà

10

Tarek Traboulsi

dr.tarektraboulsigaret

13.000

Lluçà

Castellà

10

La Fonda Sala

fondasala

5.437

Olost

Català

11

Laura Casanovas

candyliving

12.900

Sta. Maria de Merlès

Català Castellà

11

MAPO

mapo_motorsport

5.350

St. Bartomeu del Grau

Castellà

12

José Moreno

josesikuu6

12.800

Prats de Lluçanès

Castellà Anglès

12

La Rosada

larosada.cat

5.051

Prats de Lluçanès

Català

13

Maria Ballús

cosirpelsdescosits

10.400

Sant Feliu Sasserra

Català

13

Masia Escrigas

masiaescrigas

4.959

Sta. Maria de Merlès

Català Castellà

14

Isaac Peraire

isaacperairesoler

9.927

Prats de Lluçanès

Català

14

Ajuntament de Prats

pratsdellucanes

4.559

Prats de Lluçanès

Català

15

Raquel Tulleuda

rtulleuda

9.922

Prats de Lluçanès

Català Castellà

15

Fonda La Primitiva

fonda_ laprimitiva

4.555

Lluçà

Català

Dades extretes d'Instagram l'11 de maig de 2026

LLUÇANÈS

Per_ Pol Asensi Turigas i Lluc Corominas Peraire

Instagram ja fa temps que ha deixat de ser només una xarxa per compartir-hi les fotos de les vacances. Avui dia és un canal de comunicació i un espai d'oci i de negoci. Des del Lluçanès també s'hi és present, i es poden trobar perfils que acumulen desenes de milers de seguidors i han construït audiències de dimensions ben considerables.

Per elaborar aquest reportatge, s’han confeccionat dues classificacions a partir del nombre de seguidors a Instagram, actualitzats el dilluns, 11 de maig de 2026. D’una banda, els perfils personals, amb persones nascudes al Lluçanès o que hi resideixen actualment. De l’altra, empreses, institucions i entitats amb seu en algun dels 13 municipis del territori. Com en qualsevol llista d’aquest tipus, hi pot haver absències, especialment en àmbits molt específics o perfils menys fàcils de localitzar.

Els perfils personals juguen en una altra lliga. Per entrar al top 15 cal freLaRella | 6

Prats de Lluçanès– ha connectat amb centenars de milers de persones i s’ha fet viral en nombroses ocasions.

També hi apareixen projectes com Laura Casanovas i La Masia Escrigas, de Merlès; Les Vinyes, cooperatiQUI FA MÉS SOROLL? va d’agricultura regenerativa de Sant Martí d’Albars; El Soler de n’Hug, mosEl món del motor és, sens dubte, el gran dominant digital del Lluçanès. trant el dia a dia de l’explotació i els seus productes; o Coques de Perafita. En un Cinc dels set perfils personals més altre registre, Carp Partners TV, lideseguits tenen vinculació directa amb aquest món. Nani Roma, rat pels olostencs Oriol Vilamú i Carles Sallent, establert a Santa Maria Motor, món rural, ha trobat un nínxol fidel de Merlès; Gerard Farhostaleria, salut al voltant de la pesca. rés, fill d’Olost; i la faUn altre àmbit amb pes mília Roma Romero en i creativitat: els general són alguns dels sectors que mouen és el de la salut, el bennoms destacats d’un secestar i la cura personal. més comunitat Hi destaquen el doctor tor que té una gran capaTarek Traboulsi, especicitat d’atreure audiència a les xarxes. També entre les entitats alitzat en rinoplàstia; la ginecòloga i sexòloga Raquel Tulleuda; o Ester Araquest univers hi té pes, amb projectes com PCR Sport o MAPO situats entre mengol, de Mon Aroma Natural, amb els perfils més seguits. contingut centrat en cosmètica i auEl món rural hi troba també una matocura. Entre les entitats, La Rosada, inaugurada recentment a Prats, també nera potent d’explicar-se. El cas més ha fet forat amb el seu model de cures, extraordinari és el d’Angeleta Coromivellesa i vida comunitària. na, la popular Iaia Angeleta, que des La creativitat també hi té espai, amb dels records i escenes quotidianes –tot perfils com la model Cesca Pey, la tatusovint menciona les seves vivències a gar els 10.000 seguidors, i entre els primers llocs hi ha xifres que s’enfilen molt més amunt. En les organitzacions, aquest topall es troba als 4.500 seguidors.

adora Maria Pey, Maria Ballús amb el seu univers tèxtil o Josesiku, creador de contingut vinculat al ball i al fenomen del cutting shapes. Altres noms vinculats a la música, el disseny o les arts escèniques també hi tenen presència, encara que no hagin entrat al top 15.

I EL CATALÀ?

Si hi ha una dada que crida l’atenció és la llengua. Als perfils personals, el català queda clarament en segon terme. Tot i que és la llengua habitual de bona part dels protagonistes, el castellà domina com a idioma principal de comunicació. En alguns casos, l’anglès també hi té pes. Les excepcions existeixen, però són comptades.

Entre empreses i entitats, en canvi, el panorama canvia: el català hi continua sent majoritari, especialment en projectes més arrelats al territori.

Instagram no és l’única xarxa amb influència —TikTok creix, Facebook resisteix en alguns sectors i Twitter ha perdut pistonada—, però continua sent el gran aparador. I, vist el mapa digital del Lluçanès, queda clar que aquí també hi ha qui sap molt bé com fer-se veure.//

NOTÍCIES

14 de maig de 2026

La Generalitat vol facilitar la creació d’habitatge als municipis rurals fer-ho d’una manera més àgil i simplificada.

El carrer de l'Alou de Sant Agustí de Lluçanès.// F: CONSORCI

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

La Generalitat de Catalunya ha aprovat un decret llei amb l’objectiu d’adaptar l’actual normativa urbanística a les necessitats dels municipis rurals.

El nou decret afecta tots els municipis del Lluçanès excepte Prats de Lluçanès, en queda exclòs perquè no té la categoria de municipi rural segons l’Estatut de municipis rurals.

Aquestes mesures pretenen agilitzar la creació d’habitatge a les zones rurals i reduir la burocràcia.

Fins ara, la legislació vigent només contemplava un instrument per poder desenvolupar un planejament urbanístic, és a dir, perquè els pobles poguessin decidir com créixer: el POUM (Pla d’Ordenament Urbanístic Municipal). Amb el nou decret, la Generalitat dota els ajuntaments de municipis rurals de dues noves eines d’ordenació urbanística: el POUM rural; i les normes de planejament urbanístic —aquestes últimes només seran aplicables als municipis que no prevegin cap creixement—.

Aquest nou POUM rural permetrà als municipis que vulguin impulsar creixements moderats

PRINCIPALS NOVETATS El decret preveu que els municipis puguin crear un inventari de construccions en sòl no urbanitzable que permeti regularitzar-ne la situació i, alhora, establir nous usos, entre els quals hi ha la residència habitual de persones.

També flexibilitza la reserva d’habitatge de protecció pública i estableix que aquesta pugui ser proporcional i adequada a les característiques de cada municipi, que quedaran així exempts de la reserva general que estableix la llei d’urbanisme.

El decret obre la porta que els municipis puguin licitar de manera conjunta la redacció dels projectes d’obres i la seva execució.

Els municipis que ho vulguin podran adherir-se a l’Energètica, l’empresa pública dedicada a la producció i el subministrament d’energies renovables a Catalunya. D’aquesta manera, l’empresa podrà actuar com a mitjà propi dels ajuntaments per desenvolupar projectes locals en matèria de transició energètica, com ara la creació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics.//

HABITATGE

La Generalitat treu a concurs dos solars per fer habitatge a Lluçà La Generalitat va obrir el passat 5 de maig un concurs públic per trobar promotors per construir habitatges en terrenys cedits pels ajuntaments en el marc de la primera convocatòria de reserva pública de solars, o bé que fossin propietat de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL).

D’entre els terrenys que han sortit a concurs, n’hi ha dos a Santa Eulàlia de Puig-oriol, propietat de l’INCASÒL. L’Ajuntament ha demanat a la Generalitat una reunió per tenir més informació del projecte, tal com explica Glòria Colom, alcaldessa del municipi.

Segons l’anunci publicat per la Generalitat, els dos solars de Santa Eulàlia tenen una capacitat màxima estimada de 10 i 6 habitatges, respectivament.

Cada solar s’ha licitat de manera individual per trobar més fàcilment promotors que vulguin construir, segons expliquen des de la Generalitat.

A més, per als solars de menor capacitat d’habitatges (menys de 10), s’ha introduït com a novetat la modalitat d’autopromoció. En aquest cas, un grup de famílies que es posin d’acord poden presentar una oferta conjunta perquè se’ls adjudiqui el solar i, llavors, construir l’habitatge a través d’una empresa constructora. Aquests pisos hauran de mantenir de manera permanent la qualificació de protecció oficial. Les famílies en podran ser propietàries durant 75 anys, sempre que es tracti de la seva residència habitual.// CFU

Innovacat busca empreses amb empenta Els premis a la innovació empresarial, amb 60.000 euros en guardons, s’obren per primer cop a empreses de tot Catalunya i poden ser una oportunitat per al talent del Lluçanès CONTINGUT OFERT Per_ Innovacat

Convertir una idea en empresa, fer créixer un projecte propi, innovar des del territori o trobar noves maneres de respondre a necessitats reals. Aquest és l’esperit dels Premis Innovacat, que enguany arriben a la desena edició. Impulsats per l’Ajuntament de Manlleu amb el suport d’empreses del territori com Bon Preu, Casa Tarradellas, Girbau, Seidor, Benito, Esbelt Group i Isern, els guardons s’han consolidat com un aparador de talent empresarial i una plataforma per donar impuls a nous projectes.

Per primera vegada, la convocatòria s’obre a empreses de tot Catalunya. Això converteix aquesta edició en una nova oportunitat també per a iniciatives del Lluçanès que vulguin fer visible la seva feina, obtenir suport econòmic i guanyar projecció i reconeixement.

Presentació de l'edició d'enguany dels premis.//F: INNOVACAT

Premi Categoria Osona Jove Empresa o startup de fins a 5 anys d’activitat amb trajectòria o impacte al territori. Dotació: 10.000 € Premi Categoria Osona Empresa innovadora amb trajectòria o impacte al territori. Dotació: 25.000 €.

Premi Categoria Catalunya Empresa innovadora o startup amb projecció i impacte a escala catalana o internacional. Dotació: 20.000 €.

Accèssit. El jurat es reserva el dret d’atorgar un accèssit de 5.000 €.

Més que premiar una idea En un moment en què sovint semEls Innovacat no busquen només bla que tota innovació hagi de pas“Fa vint anys una bona pensada ni un projecte sar per la tecnologia, aquests premis que reconeixen reivindiquen sobretot el paper de les tecnològic brillant. El que posen en projectes valor és la capacitat de transformar persones: emprenedors i equips que idees en realitats empresarials sò- empresarials amb detecten oportunitats, assumeixen lides. Es valora la creativitat, el ta- idees, amb visió riscos i treballen per tirar endavant lent, el dinamisme, la sostenibilitat i amb ganes de projectes amb recorregut. econòmica i social, la innovació, la créixer” Vint anys detectant talent implicació amb el territori i la transformació social.

Els Premis Innovacat van néixer

l’any 2005 i, amb caràcter biennal, han anat construint una trajectòria consolidada. En aquestes dues dècades, més de 330 projectes empresarials han passat per la convocatòria, convertint els guardons en una referència en l’àmbit de la innovació i l’emprenedoria.

La desena edició marca un punt d’inflexió amb l’obertura territorial, però manté intacta la filosofia original: reconèixer iniciatives empresarials amb capacitat transformadora i voluntat de créixer.

Com participar-hi?

Les inscripcions estan obertes fins al 10 de juliol. Empreses consolidades, startups o projectes emergents poden presentar candidatura en funció de la seva trajectòria i àmbit d’actuació.

Per a moltes iniciatives del territori, pot ser una oportunitat per sortir de l’àmbit local, obtenir reconeixement i connectar amb un ecosistema empresarial de primer nivell.// LaRella | 7

NOTÍCIES

NECROLÒGICA

Mor Ramon Berengueras, de la formatgeria Betara El passat 26 d’abril va morir Ramon Berengueras, fundador de la formatgeria Betara, a l’edat de 90 anys.

Amb un passat dedicat a la pagesia, la família Berengueras va iniciar als anys noranta el seu projecte de formatgeria artesanal, Betara, que amb el pas dels anys s’ha convertit en la formatgeria artesanal catalana més premiada als World Cheese Awards.

Actualment, el negoci és dirigit pel seu fill, Ramon Berengueras, que n’ha assumit la gestió en els darrers anys.// RED

LaRella | 8

Núm. 618

FIRES I FESTES

Alpens prepara la Fira del Jovent

FIRES I FESTES

Sant Boi de Lluçanès, a punt per Sant Baldiri

Una activitat de la Fira l'any 2024.// F: ARXIU

El cap de setmana del 23 i 24 de maig, Alpens tornarà a celebrar la Fira del Jovent, o “de Gala”, aquest any sense la tradicional trobada de ferrers que, com és sabut, se celebra bianualment.

Quan no hi ha ferrers, el poble aprofita la Fira per recordar la “Batalla d’Alpens”, una important batalla que va tenir lloc l’any 1873, en el marc de la Tercera Guerra Carlina, en la qual els carlins, comandats per Francesc Savalls, van obtenir una sonora victòria contra l’exèrcit liberal, en què va morir el seu cap, el brigadier Josep Cabrinetty. Amb aquest motiu, hi haurà una ruta guiada dissabte al matí, jocs a la tarda i nit amb el grup “A què juguem? Show!”. També hi haurà esmorzars i vermuts populars que amenitzaran la trobada gegantera i la Fira d’artesans que es farà diumenge al matí. Diumenge a la tarda s’ha programat una sessió de titelles a càrrec de la Cia. Deliri.

Abans, divendres, al Casino, a 2/4 de 8, haurà tingut lloc la inauguració de l’exposició de Pei Iborra, especialitzat amb fotografia d’astropaisatges. L’autor farà també una projecció d’imatges. L’exposició es podrà visitar fins al 30 de juny.// JIP

Sant Baldiri l'any 2024.// F: ARXIU

Sant Boi de Lluçanès tornarà a celebrar Sant Baldiri el dimecres, 20 de maig. Enguany, la programació comptarà amb el tradicional esmorzar de Sant Baldiri a la plaça Nova, inflables i xocolatada per als més petits al llarg del matí, i el dinar popular a la mateixa plaça.

La part nocturna de la celebració tindrà lloc dissabte 23 amb la Farra d’en Baldiri, on a partir de dos quarts de dotze de la nit hi haurà concert i música a càrrec de The Unicornios Lokos i Dj Gin, al Centre.

Al llarg d’aquesta setmana, prèvia a Sant Baldiri, Sant Boi de Lluçanès viu la Setmana Cultural, de l’11 al 17 de maig, amb propostes diverses cada dia amb temàtiques relacionades amb la salut, la història, el teatre, el cinema i altres activitats de caràcter cultural.// ELR

ESPORTS

Núm. 618

TURISME

Viatge del Grup de Gent Gran del Lluçanès al sud d’Espanya

El futbol del Lluçanès, a punt de tancar una temporada grisa A falta d’una jornada per acabar, el pradenc es juga el descens de 3a catalana LLUÇANÈS

Per_ Equip de redacció

La Gent Gran del Lluçanès a Almeria.// F: CONSORCI

Els grups de Gent Gran del Lluçanès van gaudir el passat mes d’abril d’una nova aventura, aquest cop amb una setmana de ruta a diferents punts de la província andalusa d’Almeria. Des del Cap de Gata fins a la serra de l’Alpujarra, amb els seus pintorescos pobles blancs, entre ells Laujar de Andarax, l’última capital del regne d’al-Àndalus.

També van poder visitar els escenaris cinematogràfics del desert de Tabernas i el Mini Hollywood, on van poder recórrer els decorats de l’Oest utilitzats en nombrosos westerns. El viatge es va completar amb visites guiades pel patrimoni arquitectònic i cultural d’Andalusia.

El grup va poder gaudir de paisatges molt diversos, una gran riquesa patrimonial i una gastronomia única.// ELR

MOTOR

Èxit de la 3a trobada de clàssiques de SBG

Vehicles i visitants pels carrers de Sant Bartomeu del Grau.// F:CFU

La tercera edició de la trobada de cotxes i motos clàssiques − Memorial Ramon Casals, del passat 10 de maig, va ser tot un èxit de participants i públic.

El passeig del Grau i la plaça Doctor Griera, de Sant Bartomeu del Grau, es van omplir de cotxes clàssics, motos i algun camió, així com de visitants i curiosos que no es van perdre una trobada que es comença a consolidar com una de les activitats destacades de la primavera al municipi.

Tot i que el dia va començar tapat, el sol es va acabar imposant i la jornada va acabar amb un temps radiant. El públic va poder gaudir dels vehicles i del soroll dels motors quan arrencaven per baixar costa avall —o carrer Vell avall— per tornar a casa.

Com en les anteriors edicions, la trobada va començar amb un bon esmorzar al casal i el sorteig d’algunes paneres, els beneficis del qual es destinen a l’associació DYRK1A.// CFU LaRella | 10

El futbol lluçanès arriba al final de temporada amb un balanç discret, si ens fixem estrictament en els resultats esportius. Amb cap equip lluitant pels llocs capdavanters i amb tots els clubs instal·lats a la part baixa de les classificacions, l’última jornada servirà, sobretot, per acabar de definir si el FC Pradenc evita perdre la categoria de 3a catalana. Per altra banda, el Sant Feliu Sasserra ha completat un curs molt irregular, l’Olost ha aconseguit tancar l’any amb millors sensacions i el futbol sala Prats també abaixarà la persiana d’un curs complicat.

EL PRADENC ES JUGA LA PERMANÈNCIA La situació més delicada és la del FC Pradenc, que aquest cap de setmana es juga continuar a Tercera Catalana sense haver de passar per una promoció de descens que podria condemnar-lo a Quarta. Els pradencs depenen d’ells mateixos: si guanyen, mantindran la categoria. En canvi, si perden i el Torelló —just per sota a la classificació— aconsegueix la victòria, el Pradenc caurà en zona de possible descens.

La situació arriba després d’un tram final en què dos empats han impedit als lluçanesos assegurar abans la permanència i han mantingut viu el perill fins a l’última jornada. Tant el rival del Pradenc com el del Torelló, però, ja tenen el descens consumat, de manera que els dos equips s’enfrontaran a conjunts sense res en joc.

El possible descens seria un cop dur per a un club acostumat des de fa uns anys a competir a Tercera Catalana.

EL SANT FELIU SASSERRA, UNA TEMPORADA IRREGULAR El FC Sant Feliu Sasserra tampoc ha trobat estabilitat aquest curs. L’equip ocupa la catorzena posició de setze equips després d’una temporada amb massa irregularitats, reflectides també en els últims resultats: dues derrotes, dos empats i només una victòria contra el Vilada.

Més enllà dels marcadors, el curs també ha estat marcat per la inestabilitat, fins al punt que

Jugadors del Pradenc en un partit d'aquesta quinzena.// F: FC PRADENC

Les obres per instal·lar herba artificial al camp d'Olost han començat aquesta setmana.// F: PAT

algun partit no s’ha pogut disputar per manca de jugadors. A principis de temporada es va estrenar el camp de futbol de gespa artificial i la junta ha anunciat que a final de temporada plegarà.

L’OLOST ACABA AMB BON REGUST I CANVI D’ETAPA Qui arriba amb sensacions més positives és el Futbol Club Olost.

Sense signar una temporada brillant, els olostencs ocupen la novena posició de quinze equips.

L’equip encadena unes quantes victòries en aquest final de temporada, una dinàmica que ha permès acabar el curs amb una imatge competitiva, que els allunya de la cadena de derrotes de mitja temporada.

El passat diumenge, 3 de maig, a més, l’Olost va acomiadar el camp de terra municipal amb una contundent victòria per 6 a 1. Aquest va ser l’últim partit disputat abans de l’inici de les obres per instal·lar-hi gespa artificial. L’actuació, amb un cost previst d’uns 500.000 euros, ja ha començat aquesta setmana perquè estigui a punt per comen-

çar-hi la pròxima temporada.

L’últim partit de lliga el disputaran com a locals, però al camp de Sant Feliu Sasserra, que els ha cedit la instal·lació per aquest partit.

També serà un final d’etapa a la banqueta. Joan Illamola, el Joanet, ha anunciat que no continuarà com a entrenador la temporada vinent. Tancarà així dues temporades al capdavant de l’equip en l’etapa del retorn del futbol a Olost després d’anys sense activitat.

EL FUTBOL SALA NO TROBA LA VICTÒRIA Pel que fa al Futbol Sala Prats, la temporada tampoc ha estat per emmarcar. L’equip, a Segona Divisió Catalana, ocupa la penúltima posició i acabarà el curs tretzè independentment del resultat de l’últim partit.

Els resultats recents expliquen aquesta classificació: quatre derrotes en els últims cinc partits, alguns amb finals ajustats o decisions arbitrals discutides, però sense que això hagi canviat la dinàmica general.//

L'ÀLBUM / ESPORTS

14 de maig de 2026

Els jardins de la Farmàcia Vella de Prats van acollir la trobada de

La plaça de l’Església de Prats va acollir el mercat de cooperatives

El cicle de teatre de Sant Bartomeu del Grau es consolida amb aquesta

bandes escolars el passat diumenge, 10 de maig. Hi van participar un

escolars que s’han creat en el marc del projecte CuEmE. Els beneficis

nova edició. La bona resposta de públic referma l’aposta per la cultura

centenar d’alumnes de les escoles la Forja, Heurom, Lluçanès i FEDAC

de les cooperatives es destinaran a diferents projectes benèfics.//

de proximitat. El 24 de maig serà la pròxima sessió del cicle.//

Prats.// F: EMAL

F: CONSORCI

F: AJ SBG

La Fira de Santa Creu de Jutglars va aplegar veïns d’arreu que van

L'actor pradenc Jordi Pedragosa, amb la companyia Atles Creatiu, va

La setmana cultural de Sant Boi ha omplert el poble tota aquesta

gaudir de la caminada, l’esmorzar i el taller de cistelleria. El punt final

omplir l'Orient aquest passat dissabte amb l'obra Coordenades, una

setmana, des del dilluns 11 i fins diumenge 17, amb activitats per a

amb El Tractant va ser tot un èxit de públic, records i somriures .//

peça d'autoficció que va fer emocionar al públic.// F: AJ PRATS

totes les edats. A la foto, els participants al taller Una fotografia, una

F: CONSORCI

CICLISME

El Tour du Lord omple de bicicletes les carreteres del Lluçanès

Van repartir coca i bon ambient per tot el recorregut.// F: TOUR DU LORD

Sant Boi de Lluçanès va acollir divendres 1 de maig el Gran Départ del Tour du Lord, que va portar un gran ambient ciclista a les carreteres del Lluçanès. A les 10 del matí ja havien passat més de 500 bicicletes per Sant Boi, en una jornada que el temps va respectar. El trànsit de grups ciclistes es va notar amb escreix, especialment a carreteres com la Costa dels Gats i la de Perafita - Sant Bartomeu del Grau.

Els ciclistes més valents van allargar la ruta fins a Rupit, mentre que d’altres van tornar a Sant Boi pujant per la Trona.

La ruta es podrà continuar fent fins a l’últim cap de setmana de setembre. L’objectiu del Tour du Lord és fomentar rutes de ciclisme aficionat i, alhora, promoure el consum local.// PAT

vida.// F: AJ ST. BOI

MOTOR

Membrado bolca a Portugal, però fa podi

CAMINADES

Multitudinària cloenda del Cicle de Passejades

Membrado en un dels trams del Ral·li de Portugal.// F: MOTORSPORT

Participants del Lluçanès a la Cloenda del Cicle.// F:CONSORCI

El pilot d’Olost, Gil Membrado, va disputar una de les proves històriques del Campionat Mundial, el Ral·li de Portugal, on va aconseguir pujar al podi en la categoria Junior WRC (World Rally Car).

Membrado va aconseguir els seus primers triomfs al Junior WRC a Portugal, disputat entre el 7 i el 10 de maig, on es va endur cinc de les especials.

El jove, juntament amb el seu copilot, Adrián Pérez, encaraven la final amb opcions de guanyar les dues categories a les quals han fet el salt aquest any. Però, a la penúltima especial, una petita bolcada els va fer perdre els 15 minuts que van trigar a arreglar l’avaria. Aquest fet deixava l’atleta de Red Bull sense opcions de victòria.

Malgrat tot, Membrado i Pérez van acabar pujant al podi del Junior WRC com a tercers classificats en el seu debut al Ral·li de Portugal i van aconseguir ocupar la quarta posició final del WRC 3.// RED

Una quarantena de persones grans del Lluçanès va baixar fins a Santa Maria de Palautordera per celebrar la cloenda del Cicle de Passejades de Marxa Nòrdica per a la Gent Gran que organitza la Diputació de Barcelona. La cita, el passat 6 de maig, va reunir més de 800 participants arribats de diferents punts de les comarques barcelonines.

Durant la jornada es va fer l’entrega de diplomes.

Jordi Bruch, president del Consorci del Lluçanès i alcalde de Prats, va fer entrega del reconeixement a la persona més gran del grup, la pradenca Maria Montserrat Castañé.

Aquest cicle, organitzat per l’Ajuntament de Prats, el SAIAR Bonasort i el Consorci del Lluçanès està obert a tota la gent gran del territori.

Ara, continuen les caminades del Lluçanès cap als 100 als diferents pobles. La pròxima cita serà a Olost el 21 de maig.// RED LaRella | 11

LA SOBRETAULA SOBRETAULA

Núm. 618

DOLORS CARETA COMA BIBLIOTECÀRIA D’OLOST

“La Biblioteca d’Olost ja va néixer com una biblioteca moderna i s’ha mantingut moderna” LLIBRES A LA CARTA

Lluc Corominas Peraire Olost

Consulteu aquest QR per accedir al vídeo resum amb imatges dels 30 anys de la Biblioteca d’Olost LaRella | 12

A mitja entrevista, parem. Ha vingut la Maria Àngels, una veïna del poble. Torna carregada amb uns quants llibres que ve a tornar a la biblioteca. Encara hi ha gent que ve a agafar llibres? Em pregunto.

Debaten sobre si li han agradat els llibres o no. “Aquest m’ha agradat molt”, li diu la Maria Àngels, i tot seguit la Dolors contesta –en referència a l’autor del llibre–: “ja et passo el seu número de telèfon i li dius, segur que estarà molt content”.

En definitiva, ser bibliotecària d’un poble és això: tracte proper amb els veïns, conèixer els seus gustos i poder connectar autors i lectors per intercanviar opinions.

La Maria Àngels marxa amb un nou llibre i abans de reprendre l’entrevista la Dolors diu, amb mitja broma, “perquè hi ets tu, perquè si no, ens hi haguéssim estat una bona estona”. Més endavant, quan li pregunto què s’emporta de la biblioteca, amb sinceritat em contesta: “la complicitat amb gent”.

Destaca que, malgrat haver tirat el projecte endavant en solitari, en tot moment s’ha sentit recolzada per a tothom i que s’ha sentit molt acompanyada. “La gent ha cregut en mi, en les coses que fèiem...”. Admet que a vegades s’ha preguntat si allò que estava fent era “el correcte”, però que ara, amb la perspectiva de la trajectòria, està satisfeta d’aquesta, diu, “feina de formigueta”. “Penso que el camí que vam agafar és el correcte. La gent s’ha mogut i l’hem fet moure” afegeix.//

COM COMENÇA LA TEVA ETAPA A LA BIBLIOTECA D’OLOST? Va ser una oportunitat que em va arribar en un moment en què necessitava un canvi laboral.

Treballava de cartera, però sentia que necessitava fer una feina més creativa. Just feia un any que la biblioteca s’havia obert arran d’un projecte que va redactar el Robert. Després, ell va anar a treballar en un altre centre i jo, que ja coneixia el projecte, em vaig oferir per agafar la plaça del Robert i portar a terme la mateixa idea que ell havia presentat.

I a més, sentia que podia desenvolupar les meves habilitats creatives.

T’HAURIES IMAGINAT MAI ESTANT AL CAPDAVANT D’UNA BIBLIOTECA? Curiosament, quan tenia uns vint anys, vam obrir una espècie de biblioteca a Avinyó amb una colla d’amics. La “Biblioteca Popular”. L’Ajuntament tenia un fons de llibres, i amb una colla el vam classificar i el vam col·locar al local de l’escola nacional que quedava lliure.

PER TANT, JA ERA UNA INQUIETUD QUE MÉS O MENYS TENIES...

Sí. De fet, recordo que en aquell moment li vaig dir a un amic “no em faria res ser bibliotecària”.

Encara més, mentre estava estudiant Història, inclús vaig anar a demanar informació a la planta baixa de la Biblioteca de Catalunya –que era on s’estudiava la Diplomatura de Biblioteconomia– per poder-hi entrar; encara que al final no ho vaig tirar endavant. O sigui que sí, era com una llavor que tenia a dintre fins que mira, la vida m’hi ha portat.

QUÈ RECORDES D’AQUELLS PRIMERS ANYS? Jo vaig viure molt de prop la il·lusió del Robert per poder desenvolupar la idea de mun-

LASOBRETAULA SOBRETAULA LA

14 de maig de 2026

D’Avinyó, però olostenca arrelada, ha estat l’ànima de la Biblioteca d’Olost des de fa gairebé 30 anys. Graduada en Història i Geografia per la Universitat de Barcelona, ha fet créixer aquest projecte que va veure florir de la mà del seu company, també bibliotecari i veí d’Olost, Robert Jové.

Al llarg d’aquests anys de trajectòria al capdavant de la biblioteca, Careta ha viscut l’avenç digital, l’adaptació de les biblioteques a aquesta nova realitat i la suposada crisi del paper i la davallada de l’hàbit de la lectura, especialment entre els més joves.

Aquest maig, Careta es jubila i deixa un projecte consolidat que en el seu moment va ser tota una declaració d’intencions. Un espai per fomentar, no només la lectura, sinó la cultura i les arts, i posar-les a disposició de tot el poble i per a totes les edats. tar una Biblioteca aquí a Olost.

Ell es va emmirallar molt en el model de les biblioteques americanes d’aquell moment i el va voler materialitzar aquí. És a dir, que el camí fos crear una biblioteca dinàmica i per a totes les edats, i jo vaig intentar seguir aquesta línia.

TINC LA SENSACIÓ QUE LA BIBLIOTECA D’OLOST TAMBÉ HA SIGUT UN PROJECTE VITAL COMPARTIT, MÉS ENLLÀ D’UN PROJECTE PROFESSIONAL. Sí, i tant. Els primers anys Olost no tenia només una bibliotecària, en tenia dues. Perquè el Robert tenia la seva feina, però els dos hi dedicàvem molts esforços, hi teníem feinada, i la seva ajuda va ser indispensable. Jo vaig continuar amb el que ell ja va iniciar: els tallers de lectura i escriptura, el fulletó del llibre del mes, entre altres.

Després jo vaig posar en marxa els tallers pels més menuts, el casal... I als inicis també vam elaborar un butlletí periòdic, L’Arxiu pirata, on els usuaris podien escriure narrativa, cròniques, etc.

I QUINES EREN AQUESTES LÍNIES DE TREBALL? La idea era que la biblioteca fos un lloc viu i dinàmic, i no només un fons de llibres. Disposar d’un fons documental era important per oferir eines als veïns i estudiants, però, per altra banda, era interessant que es fomentés el gust per la lectura per a totes les edats, també en adults, en què també vam destinar un club de lectura un parell d’anys més tard que quan vam iniciar l’infantil. I, a part, més enllà dels tallers que ja he explicat, també vaig donar importància a apropar-me a l’escola, a les associacions del poble, a la resta de biblioteques del Lluçanès i, en definitiva, crear nous espais on poder gaudir de la lectura i l’art.

EN UN POBLE COM OLOST, QUE PASSA PER POQUET DELS MIL HABITANTS, QUIN PAPER CREUS QUE HI JUGA LA BIBLIOTECA? Jo penso que es converteix en un punt de trobada. Per la gent del poble, però també pels que venen de fora. És curiós, però, la gent que arriba per primera vegada al poble, sempre és un dels primers llocs que visita: per demanar informació, assabentar-se de les activitats del poble, llegir, etc.

Llavors acaba sent també un lloc d’acollida. ÉS A DIR, S’ACABA CONVERTINT TAMBÉ EN UN LLOC DE SOCIALITZACIÓ...

Sí. Haig de dir a l’inici em va costar una mica el fet de fer entendre que això també era una biblioteca, amb tot el que això comporta.

Solien venir molts infants i adolescents, a les tardes sobretot.

A fer deures, a passar l’estona...

Llavors això, d’alguna manera, dissuadia a la gent adulta perquè entenia que la biblioteca anava associada a l’escola i que també hi havia molt xivarri. Per això, quan va néixer el primer grup de lectura va ser al casal (d’avis), també per apropar l’espai a la gent més gran i fer entendre que la biblioteca s’adreçava a tothom.

“La biblioteca acaba sent un lloc d’acollida pels que arriben al poble”

TAMBÉ HAS VISCUT TOT EL CANVI DIGITAL. COM HAS VISCUT AQUEST PROCÉS AL CAPDAVANT DE LA BIBLIOTECA? Crec que actualment, les biblioteques, ja no són només un lloc on estudiar i consultar informació perquè la podem trobar molt ràpidament per Internet. Ara, segurament, també són un lloc on es fan moltes activitats i nosaltres ja vam néixer amb aquesta idea. La idea de la biblioteca d’Olost ja era crear una biblioteca moderna i que s’ha mantingut així, malgrat els recursos i malgrat ser un lloc petit.

I CREUS QUE ELS USUARIS TAMBÉ HAN CANVIAT? Sí, i tant. Abans venien més escolars a fer els deures i ara ve la gent més adulta a estudiar –oposicions per exemple– o simplement llegir, o també a participar en les activitats que fem.

FENT UNA MIRADA AL FUTUR, ET FARIA POR QUE EL PROJECTE ES PERDI I NO HI HAGI RELLEU? Por no és la paraula, però crec que no es pot deixar perdre perquè és un lloc que té molta ànima i impuls. Penso que ara al poble tampoc queden molts llocs de socialització. I sense voler com-

parar la biblioteca amb un bar, perquè són espais molt diferents, crec que és important cuidar-la perquè sinó el foment de la cultura pot decaure.

A NIVELL MÉS PERSONAL, QUÈ SIGNIFICA LA LECTURA PER LA DOLORS? Doncs mira, la veritat és que no era molt bona lectora. Sí que havia llegit de petita i adolescent, però quan vaig anar a la universitat, vaig deixar una mica de banda la literatura i llegia més assaig o llibres d’història. Però després, ja ho vaig anar recuperant. Jo crec que la lectura és una porta on entres a altres realitats, a mons fantàstics que et fan vibrar, sentir... És companyia, hi ha gent, els personatges dels llibres... sempre estàs acompanyat.

I a banda, també és una eina que ajuda a comunicar millor, estimula l’escriptura, la imaginació, i amplia el coneixement.

ETS USUÀRIA DE BIBLIOTEQUES? Sí, m’encanta anar a biblioteques i trobo que és un lloc fantàstic per passar-hi una tarda, per exemple. A mi m’agrada llegir als matins, ben d’hora, quan no hi ha soroll i, per tant, les biblioteques, trobo que, també són bon lloc per desconnectar. I fins i tot anar-hi per mirar el fons de llibres i altres documents de què disposen.

M’agrada.

AIXÒ VA AMB LA FEINA, ENTENC, NO? Ja des de sempre m’ha agradat.

Recordo que quan estudiava abans de la universitat i havia d’esperar l’autobús, anava a les llibreries a mirar tots els títols nous. M’agradava mirar la portada, l’interior, el fons, la sinopsi...

La Dolors i la Maria Àngels a la Biblioteca d'Olost.// F: LCP

JA PER ACABAR, COM ES PRESENTA LA NOVA ETAPA? No ho sé, intento acabar aquesta i no vaig molt enllà. Però bé, segur que serà un canvi interessant.// LaRella | 13

OPINIÓ

EL RACÓ DE LA SALUT

Núm. 618

CARTA

PLATER: quan la transició energètica ignora el territori Josep Itxart Romagosa

Celiaquia: què cal saber-ne?

El gluten és una proteïna present en cereals com el blat, l’espelta, l’ordi i el sègol. En la majoria de la població no causa cap problema, però en persones amb malaltia celíaca pot desencadenar una resposta immune que danya l’intestí prim i dificulta l’absorció de nutrients.

La malaltia celíaca és una patologia crònica i autoimmune que afecta aproximadament entre l’1 i el 2 % de la població en països occidentals.

Pot aparèixer a qualsevol edat i amb símptomes molt variats, des de diarrea, inflor o pèrdua de pes fins a cansament, anèmia o alteracions fora del sistema digestiu. Aquesta variabilitat fa que sovint passi desapercebuda, i s’estima que una gran part dels casos no estan diagnosticats.

El tractament és exclusivament dietètic i consisteix a seguir una alimentació estricta sense gluten durant tota la vida. És important remarcar que fins i tot petites quantitats poden provocar dany intestinal, encara que no hi hagi símptomes evidents.

Actualment, però, moltes persones han eliminat el gluten sense tenir cap diagnòstic. S’ha estès la idea que una dieta sense gluten és més saludable, però no hi ha evidència científica que ho demostri en persones sanes. De fet, eliminar-lo sense necessitat pot comportar una dieta més pobra en fibra i cereals integrals.

Un altre mite freqüent és que el gluten engreixa o dificulta la pèrdua de pes. El pes corporal depèn del conjunt de l’alimentació i de l’estil de vida, no d’un únic nutrient.

Cal diferenciar la celiaquia d’altres situacions com la sensibilitat al gluten no celíaca, en què poden aparèixer molèsties digestives, però sense el component autoimmune ni el dany intestinal característic.

Finalment, abans d’eliminar el gluten de la dieta, és important fer un diagnòstic adequat. Retirar-lo sense supervisió pot dificultar la detecció de la malaltia i portar a restriccions innecessàries.

En resum, el gluten no és perjudicial per a tothom. Només cal evitar-lo en casos concrets, i sempre amb criteri i assessorament professional.// TXELL BONET, DIETISTA-NUTRICIONISTA DE L’EAP LLUÇANÈS

LaRella | 14

Olost

No hi ha dubte de l’enorme patrimoni paisatgístic i ecològic que identifica la comarca del Lluçanès, per descomptat el cultural i agrícola. Per això sobta que el “regal” en forma de projecte PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Implementació d’Energies Renovables) elaborat per l’ICAEN (Institut Català d’Energia), arriba pràcticament decidit i amb uns terminis d’al·legacions que ja veurem el joc que permet.

En definitiva, un exemple més de la manca de coneixement i sensibilitat vers el territori per part de les institucions centrals de Barcelona, actualment acaparades per governs amb clara tradició de poder “metropolità” i jacobí.

Sobretot perquè s’aplica amb criteris de càlculs d’idoneïtat sense entendre l’ànima física d’una comarca en global, relativament petita amb un ric mosaic agroforestal. Com no se’ls acut l’abast d’impacte que suposen 1.000 hectàrees totals al Lluçanès, i sense consensuar amb els naturals de la comarca!

Però anem al gra. D’aquest Pla en resultarà un trossejament del continu de sòl agrícola (3,5 % del total del territori) com un afegit més de la pressió que ja suporta el debilitat teixit econòmic rural.

Preveu que els acords es facin lliu-

rement entre inversors i propietaris, per llogar o vendre, deixant els ajuntaments (ni citen els òrgans de comarca) únicament triar els emplaçaments, però respectant el tant per cent exagerat que els hi ha tocat. Entenc que és una oportunitat de diversificació pel pagès i del seu dret per a la propietat privada, prou escanyats com estan en general, però les regles mateixes del pla deixen el “negoci” real al mercat privat, o més ben dit, a les multinacionals de torn. Negoci tan clar com disposar d’entrada d'uns terrenys ja preparats per passar-hi les màquines.

Tot i que també és polèmic i “trossejament”, entendria “millor” aplicar el Pla en zones de recent abandonament, o en àrees estratègiques d’alta densitat boscúria, com a mesura de prevenció antiincendis. O augmentar la quota en àrees artificialitzades, finançant la renovació de teulades de granges i naus industrials i agrícoles, a més del propi autoconsum domèstic als municipis.

O preparar les condicions perquè part del Pla fos desenvolupat per un consorci entre l’Energètica, comercialitzadora de la Generalitat, amb les elèctriques catalanes, suposo que millors interlocutores amb els agents polítics locals. O fer projectes públics, o

mixtos amb participació privada, de parcs solars municipals o comarcals, amb preferència d’autoconsum, sobretot en municipis petits. Crec, en definitiva, que podrien trobar-se solucions més imaginatives que no pas fer pagar un preu tan alt apel·lant a l’emergència de la crisi climàtica.

Quan hi ha apagades parcials o generals perquè la xarxa no pot assumir l’excedent de corrent, ningú se’n fa responsable, ni es renoven gaire les infraestructures ni es creen noves subestacions més descentralitzades de la xarxa radial. Per aquesta raó es podria exigir a tots els macroparcs solars que es facin després del cribratge necessari d’hectàrees, que contribueixin a la construcció d’un parc de bateries com a prevenció d’una sobreeixida de la xarxa i per a la salvaguarda de fallida elèctrica als negocis i municipis de la comarca. Perquè també en trauran profit: Els beneficis regulars de la venda del corrent fotovoltaic són d’un 6 % o més, descomptant l’amortització de les instal·lacions de 6 a 10 anys. Si un 30 % d’aquesta producció s’emmagatzema en un parc de bateries, el negoci puja a un 10% de benefici (perquè es ven l’energia més cara quan el mercat en demanda), descomptant l’amortització de la infraestructura en 8 a 13 anys. Per això les multinacionals energètiques, que ja s’enriqueixen prou a la nostra costa, són les que més acaparen aquestes inversions a mitjà i llarg termini.//

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN Ara ja tenim tot un repertori d'herbes florides, de plantes, d'ufana esplendorosa, de gaudi arreu, colors i olors esclaten vigorosos, mides i formes diverses, harmonitzen, convergeixen i configuren el paisatge. L'estressant primavera s'afanya en la creació i supervivència de les espècies, el temps acompanya també a les bèsties, que nien i crien. Tot un rebombori de vida que s'afanya a créixer, a donar fruits, on ja les hortes prenen vida planificada en rengleres, pedaços i espais reservats per a tota mena de viandes sembrades, plantades i conreades amb la il·lusió d'una bona collita, i sí, si és fructífera, sovint hem d'enginyar-nos conserves per no malmetre tant d'esforç. Així doncs, també, de les flors i de les plantes que vulguem tenir per tal d'aprofitar

Aigua de Roses

les seves propietats o senzillament tenir-les quan ja no hi són haurem de fer-ne algun tipus de preparats, composicions o macerats amb olis, alcohols, aigües... Moltes plantes i flors admeten ser assecades o bé premsades, cal, doncs, prendre paciència en l'intent de la conservació i els preparats.

Podem provar de fer aigua de roses: farem servir els pètals que estiguin en bon estat i lliures de qualsevol substància. Desfullem les roses i les rentem bé, les posem a bullir amb aigua bona, han de quedar ben cobertes i bullir a foc moderat uns vint minuts.

Apaguem el foc i deixem reposar quatre o cinc hores tapat, colem i ho guardem a la nevera envasat.

També s'hi pot afegir un parell de cullerades d'alcohol de 96 % o bé glicerina.//

LA PROPOSTA CULTURAL

14 de maig de 2026

La lluita com a ritual

EL RACÓ DE LA FEINA

La proposta cultural RESSENYA HISTÒRICA Per_Miquel Casadevall Franquesa

Fa uns dies, l’Arxiu Comarcal d’Osona penjava, a les xarxes socials, un cartell antic que recuperava per commemorar una data significativa: la convocatòria a les mobilitzacions de l’1 de maig de 1933 a Prats de Lluçanès.

En una primavera, l’actual, especialment vinculada a les mobilitzacions laborals, sobretot pel que fa al sector públic, però també amb altres esdeveniments importants propers (Pascual a Gurb o BekaertDeslee a Sant Boi), resulta especialment interessant esmentar i analitzar aquesta publicació en la proposta cultural d’aquest número.

El 1933, en ple bienni reformista (Segona República) i amb noms propis com el d’Azaña o Macià, a tot el país es vivia un període de transformació profunda, en què l’1 de maig prenia una importància simbòlica transcendental. Al Lluçanès, el sindicat agrícola La Falç del Lluçanès tingué un pes important en l’execució d’accions concretes (per exemple, prenent la farinera del poble en l’esclat de la Guerra Civil, 3 anys més tard) però també en aquesta construcció simbòlica de l’esperit obrer, una escomesa per a la qual s’uniria amb altres col·lectius com el Sindicat de l’Art Tèxtil.

Destaca, d’aquesta convocatòria, no només el to arengador del programa, sinó sobretot el concepte en si mateix que s’anuncia: les festes cíviques i populars. Si bé les festes

OFEREIXO FEINA » ES BUSCA CAMBRER/A I CUINER/A al Lluçanès. Per a més informació T: 673 764 498 (R618/01) » PEÓ DE BRIGADA a Ajuntament d'Olost T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R618/02)

majors, originalment, solien anar lligades al calendari agrari, a poc a poc van anar prenent un caire religiós, vinculant-les cada poble amb el seu patró corresponent. Una tendència que, de manera general, es va voler trencar durant la Segona República, atorgant-los una mirada no només laïcista, sinó també revolucionària. En aquest sentit, el sindicat, malgrat organitzar una gran

manifestació cívica, incloïa també una orquestra, sardanes o un ball a l’Orient. Una mescla d’activitats que construïen aquest nou paradigma, en què el ritual no es devia als sants, sinó a la classe treballadora, essent el màxim exponent l’Aplec de germanor proletària; “Treballadors de la fàbrica, del taller, del camp i de tota mena, la vostra festa major és el PRIMER DE MAIG”.//

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

» PEÓ DE NETEJA a Ajuntament d'Olost T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R618/03) » PEÓ DE BRIGADA a Ajuntament de Sobremunt T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R618/04) » ESPECIALISTA EN IA aplicada a l'orientació laboral al Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R618/05) » MONITOR/A de Casal d'Estiu, amb titulació, al Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R618/06) » GEROCULTOR/A a centre de Serveis de Gent Gran d’Olost. Contacte: sumaracciosocial.cat (R617/01) » FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi. Tarda. T: 687 083 081 (R614/15)

El Racó de la Feina de LaRella!

Necessites algú per treballar?

Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com LaRella | 15

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

CAVALLS

ENERGIES

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

690 86 99 52

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES 93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

L’AGENDA

14 de maig de 2026

MAIG STA. EULÀLIA_ EXPOSICIÓ Abans miràvem la lluna per tot - Meteorologia popular. Hores concertades a llusa@luca.cat o bé al 93 855 40 62. Al Centre de Recursos i Estudis de la Transhumància.

DIJOUS 14 DE MAIG ST. BARTOMEU_ PASSEJADES El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10 del matí a Casal dels Avis.

ST. BOI_ MENORS DE L’HORA DEL CONTE, a les 5 de la tarda a la Biblioteca Municipal. REVETLLA DE SANT ISIDRE, a 2/4 de 9 del vespre a l’Era Nova.

OLOST_ 8È RAID HÍPIC INTERNACIONAL. Control veterinari, a 2/4 de 5 de la tarda al camp de futbol vell.

DIVENDRES 15 DE MAIG PRATS_ PASSEJADES El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10 del matí al Centre de dia. TEATRE Superbatec, a càrrec dels alumnes de 5è de l’Escola Lluçanès, a les 6 de la tarda al Teatre Orient.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER DE CIANOTÍPIA, a 2/4 de 6 de la tarda al Centre d’Interpretació.

OLOST_ 8È RAID HÍPIC INTERNACIONAL, a partir de 2/4 de 5 de la tarda al camp de futbol vell.

LLUÇÀ_ CONCERT de Nicole Bunout, a 2/4 d’11 de la nit a la Fonda la Primitiva.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ COLLAGE DE VIVÈNCIES, grups de català per a nouvinguts. A les 6 de la tarda a la Biblioteca.

DISSABTE 16 DE MAIG ST. BARTOMEU_ TROBADA D’ANTICS I ACTUALS BASTONERS I GRALLERS de St. Bartomeu del Grau. Concentració i cercavila, a les 5 de la tarda pels carrers del poble. Sopar popular, a 2/4 de 9 a la plaça Nova. Fi de festa amb Dj Nil, tot seguit.

SANT BOI_ CONFERÈNCIA Salut i Alimentació en Consciència, a càrrec d’Elvira García, a 2/4 d’1 del migdia a la sala Multiusos.

OLOST_ 8È RAID HÍPIC INTERNACIONAL, al camp de futbol vell.

ORISTÀ_ RUTA DEL PA I DEL BLAT FORMENT. Visita al Mas Terricabras, a les 10 del matí.

S A N T F E L I U S A S S E R RA _ TESTIMONI ESCÈNIC. T o u com un peluix, a càrrec de Martademarte&cia, a 2/4 de 7 de la tarda al Parc dels Castanyers.

STA. CREU_ ESTAMPEM DIVERSITAT, a càrrec de Zoe Garcia, a les 11 del matí al Local Social.

DIUMENGE 17 DE MAIG ST. BOI_ TEATRE FAMILIAR

Beee!, a 2/4 de 6 de la tarda al local social El Centre.

OLOST_ CAMINADA Pujada a Sant Isidret, sortida a les 8 del matí de la plaça Major.

DILLUNS 18 DE MAIG LA TORRE_ 5A TROBADA ANUAL D’OSONA I EL LLUÇANÈS DE RUMMIKUB. De 9 del matí a 6 de la tarda.

OLOST_ TALLER DE MÒBILS, a càrrec de Joan Riera, a les 5 de la tarda a la Sala Polivalent del Centre Cívic d’Olost.

DIMARTS 19 DE MAIG ST. FELIU_ DONES I ESPORT. Preparem la Cursa del Serrat Llobater, a ¾ de 6 de la tarda al Parc dels Castanyers.

DIMECRES 20 DE MAIG ST. BOI_ SANT BALDIRI. ESMORZAR, a les 9 del matí a la plaça Nova. INFLABLES per a la canalla i xocolatada, a les 10 del matí a la plaça Nova. DINAR POPULAR, a les 2 del migdia a la plaça Nova.

ST. BARTOMEU_ LA SALUT des del punt de vista de la PNI i la fisioteràpia preventiva, a càrrec de Cristina Seguranyes i Rosa Maria Garcia, a 2/4 de 7 de la tarda al Casal d’avis.

DIJOUS 21 DE MAIG OLOST_ PASSEJADES El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10 del matí al pati del Casal.

ST. AGUSTÍ_ PASSEJADES El Lluçanès cap als 100, a les 4 de la tarda a l’aparcament de l’Alou.

PRATS_ CONTES PER NADONS. Animals de tots colors, a càrrec de Clara Gavaldà, a 2/4 de 10 del matí a l’escola bressol La Pitota.

CONTES PER A PÚBLIC FAMILIAR. El senyor Borra a la biblioteca, a càrrec de Micro Troupe, a 2/4 de 6 de la tarda a Cal Bach.

DIVENDRES 22 DE MAIG PRATS_ PASSEJADES El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10 del matí al Centre de dia.

ALPENS_ FIRA DEL JOVENT. Inauguració de l’exposició Astres a l’horitzó d’en Pei Iborra, a les 8 del vespre al Casino.

DISSABTE 23 DE MAIG STA. EULÀLIA_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Els Camins de la transhumància, a càrrec de Jordi Bastart i Joan Rovira, a ¼ de 8 del vespre al CERT. ST. BOI_ LA FARRA D’EN BALDIRI, amb The Unicornios Lokos i DJ Gin, a partir de 2/4 de 12 de la nit al local social El Centre.

PRATS_ CURS SANITAT I HIGIENE de carn silvestre de caça, a partir de 2/4 de 10 del matí a l’Espai. PRESENTACIÓ DE LLIBRE Esquelles (Jordi Nierga) i esmorzar, a càrrec d’Àngel Madrià i Abel Peraire, a 2/4 de 10 del matí al Soler de n’Hug. FESTA DEL 50È ANIVERSARI DE L’ESCOLA LLUÇANÈS. EXPOSICIONS dels alumnes, a 2/4 de 5 de la tarda. Acte commemoratiu, a les 6 de la tarda.

ESPECTACLE amb Ambauka, a 2/4 de 7 de la tarda. SOPAR, a ¾ de 8 del vespre.

ORISTÀ_ TALLER DE CONSTRUCCIÓ DE BARRAQUES DE PEDRA SECA, a càrrec del Grup de Pedra Seca i un professor de l’Associació Gremi de Margers de Catalunya.

Sortida a les 8 del matí de la plaça Catalunya.

DIUMENGE 24 DE MAIG OLOST_ BALLEM SARDANES, a les 11 del matí a la plaça Major.

PRATS DE LLUÇANÈS_ TESTIMONI ESCÈNIC, 2 espectacles de suport a la creació, a les 6 de la tarda al Cafè Teatre Orient.

ALPENS_ FIRA DEL JOVENT. Parades d’artesans, a partir de les 10 del matí al Ramal i la Placeta.

TEATRE DE TITELLES amb En Tomeu, el ratolí que anava a peu, a càrrec de la Cia. Deliri, a les 5 de la tarda al Casino.

ST. BARTOMEU_ CICLE DE TEATRE. Amor hem de parlar, a les 6 de la tarda al Casal.

PASTÍS DE IOGURT —un clàssic— INGREDIENTS » 1 iogurt (natural o de llimona). El pot del iogurt ens serveix de mesura per a la resta d’ingredients: » 1 mesura d’oli » 1’5 mesures de sucre » 3 mesures de farina » 1 sobre de llevat » 3 ous » Un polsim de sal i una mica de mantega.

PREPARACIÓ 1. En un bol gran, poseu-hi els rovells d’ou (reservant les clares a part), el sucre, la sal, el iogurt i l’oli. Remeneu-ho bé fins que quedi tot ben barrejat.

2. Aneu incorporant a la barreja la farina i el llevat amb l´ajuda d’un colador, per evitar que es facin grumolls, i aneu remenant.

3. Pugeu les clares a punt de neu i afegiu-les, barrejant la massa suaument.

4. Prepareu un motlle untant-lo amb la mantega i enfarinant-lo. Tot seguit poseu-hi la massa.

5. Preescalfeu el forn a 180º i un cop calent poseu-hi el motlle durant uns 40 minuts aproximadament (no l’obriu durant els primer 30 minuts).

6. Podeu comprovar si està cuit punxant-lo amb un escuradents quan vegeu que té bon color.

Traieu-lo del forn i deixeu-lo refredar.

Sobre la massa hi podeu posar anous pelades, rodanxes de poma o altres fruits al gust.

DILLUNS 25 DE MAIG OLOST_ CAMINADA intergeneracional, a les 9 del matí al Casal.

PRATS_ ESCOLA DE SALUT del Lluçanès. Escoltem per millorar.

Parla de la teva salut!, a càrrec de Rosa Besora, infermera, i Montserrat Selga, referent d’atenció a la ciutadania de l’EAP Lluçanès, a 2/4 de 5 de la tarda a l’Espai Social.

LLUÇÀ_ BALL DE LA CINQUAGESMA, a la Pedra Dreta, al matí.

PERAFITA_ ESCOLA DE SALUT del Lluçanès. Escoltem per millorar. Parla de la teva salut!, a càrrec de Rosa Besora, infermera, i Montserrat Selga, referent d’atenció a la ciutadania de l’EAP Lluçanès, a 2/4 de 6 de la tarda a l’altell de Cal Prats.

DIMECRES 27 DE MAIG LA TORRE_ ESCOLA DE SALUT del Lluçanès. Escoltem per millorar. Parla de la teva salut!, a càrrec de Rosa Besora, infermera, i Montserrat Selga, referent d’atenció a la ciutadania de l’EAP Lluçanès, a 2/4 de 4 de la tarda al Local Social.

PRATS_ UNITAT MÒBIL ITV per a tractors i ciclomotors, al matí al costat del Pavelló.

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA PERAFITA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

15

dv PRATS

VILAPLANA

16

ds ATLÀNTIDA

ATLÀNTIDA

17 dg AUSA

AUSA

18

dl

PRATS

TERRICABRAS

19

dt

OLOST

FARGAS

20

dc PRATS

ARUMÍ

21

dj

22

dv OLOST

EURAS

23

ds ALIBERCH

ALIBERCH

24 dg BARNOLAS

BARNOLAS

ST. BARTOMEU

URGELL

25

dl

PRATS

AUSA

26

dt

OLOST

POU

27

dc PRATS

28

dj

29

dv OLOST

ST. BARTOMEU

PORTAL DE QUERALT YLLA-CATALÀ CONSTANSÓ

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 17

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES ESCURA-XEMENEIES

GRAVES · EXCAVACIONS

LLAUNERS

ARQUITECTES

PINTORS MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

CONSTRUCTORS

FUSTERS

GRUES

ELS PASSATEMPS

14 de maig de 2026

LA SOPA DE LLETRES

ELS ENCANTS ES VEN » PLAÇA D’APARCAMENT als pisos de la pedra dreta de Prats de Lluçanès. T: 679 286 425 (R618/01) » MOLÍ ELÈCTRIC per blat o blat de moro. T: 686 462 202 (R617/01) » MÀQUINA DE TALLAR CARN. T: 686 462 202 (R617/02) » MÀQUINA D’ENGRUNAR BLAT DE MORO ANTIGA. T: 686 462 202 (R617/03) » CINTA D’ESPORT BH Ecobost 5FIVSS seminova. T: 689 875 369 (R617/04) » ESCALÈXTRIC pista Hockenheim. Competició.

Seminova. T: 689 875 369 (R617/05)

SOLUCIONS SOPA DE LLETRES DE SANT JORDI

» COTXE Peugeot Partner 2.0 HDI del 2005 amb 290.000 km. En bon estat. 3.000 € negociables. T: 620 305 335 (R617/06) » ESTRUCTURA DE LLIT INFANTIL de l’Ikea de 70 x 160 cm amb somier inclòs i molt poc ús.

30 €. T: 677 779 058 (R616/01)

Cometa Estrella Meteorit

» COTXE Citroën Xsara de l’any 2003.

T: 643 341 737 (R616/02)

Sol Coet

» TUBS ALÇADORS per superar el desnivell de la vorera i pujar-hi amb un vehicle.

T: 608 947 279 (R616/03)

Lluna Planeta Astronauta

» BICICLETA BTT Orbea H30 del 2023. Canvi Shimano 1x12 Deore. Talla L. En perfecte estat. 475 €. T: 622 858 655 (R616/04) » TRACTOR John Deere 2120 en perfecte estat, amb pala Tenias. T: 626 491 754 (R615/10) » PATINET ELÈCTRIC E2Plus II Ninebot. Nou, amb caixa, sense obrir. 195 €. T: 600 218 296 (R614/01) » ESTUFA DE GASOIL Sasac Augusta per 150 € i dipòsit de gasoil EUROLENTZ CONFORT 700L VERD per 300 €. S’han de recollir a Olost. T: 650 076 892 (R614/02)

Us ofereix la solució del SUDOKU de l’última edició Immosab, la immobiliària del Lluçanès, amb més de 20 anys d’experiència en el sector.

C/ Orient, 1 - Local 2 Prats de Lluçanès 619 38 62 81 info@immosabprats.com

Donem solucions!

» MÀQUINA DE COSIR model Werthein dels anys 70 de color verd amb moble de fusta. 75 €. T: 629 374 419 (R614/03) » ESTUFA DE CUINA de pagès antiga de llenya de 75 cm. 75 €. T: 629 374 419 (R614/04)

S'HA TROBAT » DRON a l’avinguda Pau Casals de Prats de Lluçanès. T: 629 173 021 (R618/02)

ES BUSCA » Masoveria o habitatge en cessió d’ús a canvi de restaurar. T: 600 204 799 (R614/08) » Professor/a de conversa en anglès i/o francès.

T: 620 621 246 (R615/11)

ES LLOGA » LOCAL a Olost, al centre. Antiga botiga. T: 616 066 842 (R617/07)

LaRella | 19

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ SUPERMERCATS

FORNS DE PA

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

CARNISSERIES

FORMATGES

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

ALTRES SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

EL TEMPS

14 de maig de 2026

LES FOTOS DEL TEMPS Envia les teves fotos del temps!

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

TAN LLUNY, TAN A PROP LES MERCURY 13

Arc de Sant Martí, des del raval de Prats, el dissabte, 9 de maig.//

Olost i un entorn ben verd, el 5 de maig.//

F: GLÒRIA BORRALLERAS

F: JOSEP MARIA RUBIO RIUS

Onades de boira i el Pirineu enfarinat, diumenge, 10 de maig.//

Gallarets a l'entrada de Perafita, el dilluns, 11 de maig. //

F: EMILI VILAMALA

F: XAVI BONETE

Les Ferreres de Sant Bartomeu i Montserrat, el 27 d'abril. //

Un gran núvol sobre els camps de Sant Agustí aquest dimarts,

F: EMILI VILAMALA

12 de maig.// F: ALÍCIA DE VILAR

CUQUES, PLANTES I FERES Avui ens toca esbrinar què passarà, o més ben dit què està passant, amb el cos sense vida del gegant Roure de la Senyora de Sant Boi. La primera pregunta que ens hem de fer és: hi ha vida després de la mort? I la resposta és: i tant que sí! Ara ho veurem.

Quan es mor una vaca o un vedell apareixen, com per art de màgia, una munió de voltors (Gyps fulvus) i en poc temps en queda només la pell i els ossos. També s'hi atipen molts altres animals com corbs (Corvus corax), garses (Pica pica), guilles (Vulpes vulpes) o les larves de les mosques (asticot) quan la carn està ja ben reposada... Doncs amb el cadàver del roure està passant exactament el mateix, però és una mica més difícil de veure.

L'arbre va tornant d'allà on va venir (El desenllaç) Un cop mort, apareixen els xilòfags, que no vol dir res més que menjadors de fusta, i amb ells un munt de vida esclata. La fusta de roure, dura i forta com un roc quan és biga, taula o llinda, a la intempèrie i estovada per la humitat, és atacada pels fongs i els bacteris, pels corcs, els tèrmits i altres animals com els picots, que la van esmicolant mentre busquen

aliment o fan el niu. A poc a poc, el senyor roure es va esgrunant i encongint, convertint-se en un petit munt d'humus, terra d'aquella negra i flonja. I és en aquest lent procés de fermentació per part dels bacteris i de respiració dels menjadors de fusta que s'anirà alliberant CO2 cap a l'atmosfera.

I tornarà la màgia i farà desaparèixer el colós de fusta, que ja va desfent el camí, tornant d'allà on va venir, per esdevenir una altra vegada invisible als nostres ulls.

I volarà per l'aire, qui sap si per tornar a formar part d'algun futur arbre monumental del Lluçanès, on lluçanesos i lluçaneses puguin meravellar-se i sospirar, tot expirant CO2 que l'arbre estarà feliç de convertir en fusta.// F: RAMON BAUCELLS

Quan vaig escriure la columna amb motiu del dia de la dona, em va quedar pendent d’explicar la història de les Mercury 13. Amb aquest nom són conegudes tretze dones que als anys seixanta, en plena carrera espacial, el govern dels Estats Units no va deixar que fossin astronautes, pel fet de ser dones.

Tot va començar quan l’encarregat de la NASA per seleccionar, entre els millors pilots, els candidats a astronautes; es va assabentar que els russos entrenaven dones.

De fet, Valentina Tereshkova és la primera dona que va orbitar la Terra, el 1963. Així va començar un programa secret on elles van ser seleccionades per ser entrenades com astronautes. Totes excel·lents pilots. Només es diferenciave dels homes en el fet que elles no tenien experiència en hores de vol amb avions caça a reacció. Aquests avions només els tenia l’exèrcit i elles hi tenien prohibit l’accés. Però, curiosament, eren les encarregades de portar-los des de la fàbrica a les diferents bases aèries militars. La qüestió és que els seus resultats en les proves psicològiques i mèdiques van ser millors que els dels homes. Davant del seu imminent entrenament com a astronautes, el seu programa es va cancel·lar pel govern i la NASA va acatar la resolució. Els van tancar la porta a la cara, de mala manera, i ningú les va escoltar. Malgrat això, van continuar amb la seva vida com a pilots, tot i que no van aconseguir el suport de ningú, malgrat la seva lluita. No ha estat fins al 1995 quan una dona, Eileen Collins, va poder ser comandant del Transbordador espacial. Quan va passar això, ella les va reivindicar a totes a la roda de premsa abans de l’enlairament. Els hi va fer el millor homenatge: les anomena, una per una, fa que es posin dretes per rebre l’aplaudiment de tota la sala, i diu que ella no estaria allà si no fos per tot el que elles havien fet. Hi ha un fantàstic documental a Netflix que s’anomena així: Mercury 13, on podreu veure i sentir el seu increïble relat, en primera persona, amb filmacions de l’època. No deixeu de mirar-lo, és boníssim!// INÉS DIBARBOURE

Les Mercury 13. //

LaRella | 21

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS ALPENS

OLOST

LA TORRE

BORREDÀ

LLUÇÀ

EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

LA QUAR

ST BARTOMEU

STA. EULÀLIA

SANTA CREU

SANT AGUSTÍ

PERAFITA

PRATS DE LLUÇANÈS

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

SALUT TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

PERRUQUERIA

DENTISTES

ELTEMPS TEMPS EL

14 de maig de 2026

SORTIDA I POSTA DE SOL

ALPENS LLUÇÀ

21,20 ºC · dia 12

20,20 ºC · dia 12

6,30 ºC · dia 6

6:24 h - 22 de maig 21:12 h -22 de maig

(760 m)

6,20 ºC · dia 6 12,70 ºC

LLUNES

56,3 km/h · dia 12 35,90 L · 6 dies

31 de maig

(871 m)

249,40 L

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

12,40 ºC 45,10 km/h · dia 12 52,00 L · 8 dies 312,60 L 12,20 L · dia 9

(1.059 m)

18,20 ºC · dia 12 4,40 ºC · dia 6 10,30 ºC 53,1 km/h · dia 10 47,00 L · 8 dies 288,40 L 13,00 L · dia 9

11,50 L · dia 4

16 de maig

ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)

ST. MARTÍ D’ALBARS

PERAFITA

22,20 ºC · dia 12

20,40 ºC · dia 12

4,10 ºC · dia 8

4,10 ºC · dia 6

5,10 ºC · dia 6

11,50 ºC

12,90 ºC

11,88 ºC

40,2 km/h · dia 10

42 km/h · dia 10

41 km/h · dia 12

45,80 L · 8 dies

36,20 L · 5 dies

33,70 L · 6 dies

312,40 L

4,90 ºC · dia 8

256,40 L

264,60 L

13,60 L · dia 9

13,47 ºC

13,00 L · dia 9

12,30 L · dia 10

(662 m)

Més informació:

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

21,50 ºC · dia 12

(774 m)

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA

46,4 km/h · dia 10 26,80 L · 6 dies

22,70 ºC · dia 12

(959 m)

OLOST - MAS LLISCÀS

OLOST - TRASSERRA

18,90 ºC · dia 12

23,40 ºC · dia 12

20,80 ºC · dia 12

5,20 ºC · dia 6

3,70 ºC · dia 6

6,60 ºC · dia 6

13,00 ºC

12,50 ºC

45,1 km/h · dia 10

62,8 km/h · dia 4

22,30 ºC · dia 12

24,40 L · 6 dies

33,00 L · 5 dies

4,40 ºC · dia 6

270,00 L

266,40 L

12,80 ºC

10,00 L · dia 9

14,40 L · dia 9

252,90 L

(558 m)

9,80 L · dia 9

MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)

(740 m)

54,7 km/h · dia 10 19,80 L · 4 dies 238,40 L

11,00 ºC 46,7 km/h · dia 10 30,80 L · 8 dies 204,60 L 11,40 L · dia 9

SANT BARTOMEU (878 m)

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ

22,20 ºC · dia 12

22,80 ºC · dia 12

5,60 ºC · dia 6

4,30 ºC · dia 6

3,70 ºC · dia 6

11,80 ºC

13,30 ºC

14,30 ºC

40,9 km/h · dia 11

38,6 km/h · dia 4

33,8 km/h · dia 1

37,60 L · 6 dies

21,60 L · 6 dies

27,80 L · 6 dies

279,00 L

241,00 L

303,40 L

17,80 L · dia 4

11,20 L · dia 9

15,20 L · dia 9

9,60 L · dia 9 De l’1 al 12 de maig Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació

(572 m)

(460 m)

19,40 ºC · dia 12

Pluja anual

Dia de més pluja

“EL NIÑO, LA NIÑA” I ELS SEUS EFECTES Aquests últims dies, amb més o menys rigor, els mitjans de comunicació fan referència a la possibilitat que les pròximes setmanes es formi a l’àrea del Pacífic el que s’anomena el “súper-Niño”, amb capacitat d’afectar de manera important la meteorologia de tot el planeta. Els efectes podrien ser de gran impacte, amb una pujada general de la temperatura (que es pot sumar a l’escalfament fruit de la crisi climàtica actual), pluges torrencials o grans sequeres.

PERÒ QUÈ ÉS EL NIÑO I PER QUÈ ES FORMA? El Niño en fase càlida i la Niña en fase freda formen part del fenomen anomenat ENSO (acrònim de “El Niño-Southern Oscillation” en anglès i “El Niño-Oscil·lació del Sud” en català) que es caracteritza per variacions interanuals, més o menys

periòdiques, de la temperatura de l’aigua de l’oceà Pacífic. L’escalfament o refredament, respecte a la mitjana, de la gran massa d’aigua que és aquest oceà, provoca canvis de la circulació i la pressió atmosfèrica, el que altera la normal circulació de masses d’aire i la formació de precipitacions convectives. Aquesta afectació meteorològica té efectes a escala global i pot tenir, depenent de la intensitat del fenomen, efectes devastadors (inundacions o sequeres extremes) o beneficiosos (precipitacions abundants en zones àrides).

Com a curiositat, el nom del Niño és el que li van donar els pescadors de la costa del Perú per l’habitual coincidència de l’aparició d’aquest fenomen amb les festes de Nadal i fent referència al naixement de Jesús. El nom de Niña és definit per ser l’efecte oposat al Niño.//

REFRANYS METEOROLÒGICS El dia en maig va allargant, i el graner es va esgotant Fins el dotze de maig, l’hivern no diu me’n vaig Maig arribat, un jardí a cada prat Pluja de maig, collita segura Pel maig grana l’ordi i rosseja el blat Val més l’aigua entre maig i juny que la carreta, els bous i el jou Darrera setmana de maig acabada, arada desada

ABRIL AMB TEMPS DE MAIG I MAIG AMB TEMPS D’ABRIL L’abril passat, efectivament, va tenir unes temperatures més pròpies del maig, amb mitjanes mensuals de rècord i valors mai registrats fins ara en la majoria d’observatoris de Catalunya. Només els observatoris amb sèries climàtiques més llargues tenen registres de temperatures similars o més altes. Al Lluçanès, l’observatori amb registres més antics és el de Prats. En aquest cas, la temperatura mitjana mensual històrica de l’abril és de 10,84 °C, l’abril passat va ser de 14,52 °C (+3,68 °C), clarament superior i només superada l’any 1949, de manera excepcional, amb 15,25 °C (+4,41 °C).

Ben al contrari, les temperatures que, de moment (dades a dia 12) aquest maig són inferiors a les normals, més pròpies de l’abril i amb previsió que els dies vinents també estiguin per sota de la de les mitjanes climàtiques. És molt possible que a la segona quinzena, a mesura que avanci el calendari, els valors es normalitzin. Fins ara, però, les dades més significatives, amb desviació negativa són, per exemple, Merlès amb 12,80 °C (mitjana 15,59 °C, desviació -2,79 °C), Sant Boi amb 11,50 °C (mitjana 15,20 °C, desviació -2,65 °C), Perafita amb 11,10 °C (mitjana 14,10 °C, desviació -,22 °C), Alpens amb 12,40 °C (mitjana 14,60 °C, desviació -2,20 °C) o Olost – Lliscàs amb 13,00 °C (mitjana 14,99 °C, desviació -1,99 °C).

La precipitació, que a l’abril va ser significativament inferior a l’esperada, també segueix per sota a la mitjana aquest primer terç de maig. Hi ha hagut força dies de precipitació (precipitació ≥ 0,20 mm, entre 4 i 8 dies, depenent de l’observatori), però les quantitats recollides han estat escasses. Com en el cas de les temperatures és probable que d’aquí a finals de mes aquesta tendència es corregeixi, però fins ara els registres són molt inferiors als esperats. Els valors més significatius, de menor a major, són Merlès amb 19,80 mm (mitjana 84,42 mm), la Torre d’Oristà 21,60 mm, Olost – Lliscàs 24,40 mm (mitjana 75,57 mm), Prats 26,80 mm (mitjana 85,87 mm), Oristà 27,80 mm (mitjana 83,06 mm), Sobremunt – Santa Llúcia 30,80 mm, Olost – Trasserra 33,00 mm (mitjana 84,40 mm), Perafita 33,70 mm (mitjana 76,60 mm), Lluçà 35,90 mm (mitjana 80,48 mm), Sant Martí 36,20 mm, Sant Bartomeu 37,60 mm, Sant Boi 45,80 mm (mitjana 85,70 mm), Sant Agustí – els Munts 47,00 mm i Alpens 52,00 mm (mitjana 95,60 mm).// FRANCESC COMES LaRella | 23