Issuu

DIJOUS 18 | DESEMBRE | 2025 | NÚMERO 608

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

SUPLEMENT

LA SOBRETAULA

El Lluçanès a Taula

“Intentem que s’assembli al màxim a una família”

Un malson de Nadal

Entrevista a Juanjo López i Montse Masramon LLUÇANÈS

St. Bartomeu valora sortir del Consorci Sant Feliu ha demanat el cost per sortir-ne, també ECONOMIA

El Lluçanès factura 231 milions d’euros Tres empreses facturen el 41% del total del territori MEDI AMBIENT

Nou pou a l’aqüífer de Vilaseca El nou punt d’extracció s’ubicarà al Vilar, a St. Boi RECONEIXAMENTS

Joan Nogués, Mestre Artesà 2025 El naixement del barri de Santa Magdalena de Sant Feliu Sasserra i dues persones seguint la Ruta dels Pessebres amb el passaport.//F: @JAUME_SB

Roser Reixach rep el Premi Plana de Vic 2025

LA SOLAPA

Núm. 608

LLAVÒRENS EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

FOTO: Teresa Ribera ANY: 1986 LLOC: Perafita

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

La fotografia d’avui és la segona part de la que publicàvem en l’anterior número, corresponent als vestigis que es conservaven, l’any 1986, de l’antiga Bòbila de la Riera, altrament coneguda com a Molí de la Riera. A la imatge hi veiem dues teules produïdes en aquell local, així com una de les eines que s’hi utilitzaven. Un cop modelada, s’apilava l’obra al forn descobert. S’apilaven els totxos deixant els espiralls. A sobre dels totxos es posava l’obra prima, els cairons i a sobre les teules. Ho tapaven amb trossos de teula i es dominava el foc des de dalt amb fang que tapava els trossos del teulat. El forn cremava durant vuit dies seguits, constantment vigilat per tres persones que s’anaven tornant.

REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans. DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt. LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport de:

Els Encants de LaRella!

El Racó de la Feina de LaRella!

L’Agenda de LaRella!

L’Opinió dels lectors!

Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:

Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a:

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a:

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos):

larellallucanes@ gmail.com

comunicaciolare· lla@gmail.com

larellallucanes@ gmail.com

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

18 de desembre de 2025

Sant Bartomeu del Grau es planteja sortir del Consorci Argumenten una manca de retorn en serveis i posen de manifest la necessitat de dissoldre el Consorci quan es creï el Consell Comarcal

La seu del Consorci del Lluçanès.//

LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

L’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau s’està plantejant la possibilitat de sortir del Consorci del Lluçanès. Així ho ha confirmat Xavier Puig, alcalde del municipi. Puig argumenta que, en un territori tan petit, no cal que hi hagi duplicitat de serveis. Considera que “un cop constituït el Consell Comarcal, no creiem que calgui mantenir el Consorci”. L’alcalde assegura que es va sentir sorprès en saber que, malgrat la constitució del Consell Comarcal del Lluçanès, el Consorci no es dissoldria. D’altra banda, Puig explica que busquen optimitzar els recursos econòmics de l’Ajuntament i sortir del Consorci és una opció que tenen, ja que, a parer seu “som el tercer Ajuntament de la comarca en habitants, i no notem el retorn dels serveis per

enlloc”. Segons l’alcalde, actualment Sant Bartomeu del Grau aporta gairebé 30.000 euros al Consorci. Des de l’Ajuntament consideren que tenen prou capacitat per generar aquests serveis i que, en tot cas, “ja podem decidir d’on volem tenir aquests serveis, si del Consell Comarcal d’Osona o del Consell Comarcal del Lluçanès”. Puig recorda que, malgrat que Sant Bartomeu formi part del Lluçanès geogràficament, els veïns van decidir que no volien formar part de la comarca, en la

Sant Feliu Sasserra també ha demanat quin cost tindria sortir del Consorci consulta del 26 de juliol del 2015 i que per això l’Ajuntament no forma part de la Mancomunitat. A principis d’estiu, l’alcalde va parlar amb en Jordi Bruch, president del Consorci, per fer-li

saber les intencions de Sant Bartomeu del Grau, i demanar quins costos tindria sortir de l’ens supramunicipal. En aquest sentit, Puig matisa que estan treballant per sortir del Consorci i afegeix que, si és possible, ho faran abans de finalitzar el 2025. Ara bé, no descarta la possibilitat de “quedar inactius al Consorci i que el dia que aquest es tanqui, ja liquidarem”. Puig explica que els serveis de secretaria municipals estan treballant per determinar quin és el camí legal que cal seguir. Més enllà de Sant Bartomeu del Grau, l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra també ha demanat al Consorci quin cost tindria sortir-ne, així ho confirmen des del Consorci. L’alcalde de Sant Feliu, Joan Ramon Domènech, ha preferit no fer declaracions en aquest moment. Santa Maria de Merlès va ser el primer dels tretze municipis del Lluçanès que va decidir deixar de formar part del Consorci. El municipi fa anys que no rep serveis del Consorci ni assisteix a les reunions, però no ha pagat la liquidació, quedant així en un llimb legal. Això obriria la porta a la via que estudien ara des de Sant Bartomeu. Des del Consorci, confirmen que els dos ajuntaments han demanat el cost de sortir i ho estan calculant, però no tenen constància que Sant Bartomeu ho vulgui fer abans d’acabar l’any. Pel que fa a l’aportació econòmica que fan els diferents municipis al Consorci, Bruch explica que és de 29,5 € per habitant a l’any. Un preu que aquest 2026 es mantindrà després que l’any passat s’apugés.//

INFRAESTRUCTURES

Millores de seguretat a l’Eix del Lluçanès

S’ha pintat les interseccions i s’ha fressat la línia central.// F: PAT

El Departament de Territori de la Generalitat ha treballat les últimes setmanes per millorar la seguretat de la carretera C-62, l’Eix del Lluçanès, al llarg de tot el seu traçat. Així, s’han pintat de vermell els carrils que permeten fer el gir per sortir de la carretera des del centre de la calçada, i també s’han fressat les línies del centre per tal de crear el que es coneix com a “bandes sonores”, perquè produeixen un soroll i una vibració quan la roda d’un vehicle hi circula per sobre, cosa que permet a l’usuari corregir la seva trajectòria en cas de distracció i reduir, així, el risc d’accidents. L’actuació té un pressupost superior als 130.000 euros. També està previst que s’incorpori un tercer carril d’avançament en alguns punts de la C-62, i el Departament vol substituir la rotonda de raqueta de Merlès per una rotonda convencional, que obligarà els vehicles a reduir la velocitat.// FVC

MUNICIPALISME

L’Estatut de municipis rurals es desplega La primera trobada de municipis rurals va aplegar més de 300 representants de diferents punts de Catalunya. La trobada, al Món Sant Benet, va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa. A la trobada es va parlar de finançament, de la reforma de l’administració i d’habitatge. En aquest sentit, el president va anunciar la creació de la Borsa d’Habitatge Rural, amb una dotació de 20 milions d’euros en 4 anys amb l’objectiu de guanyar 100 habitatges de lloguer.// RED

LaRella | 3

REPORTATGE

Núm. 608

Un brot de pesta porcina africana, al Vallès, colpeja el sector porcí a Catalunya · Al Lluçanès, el sector porcí té un pes econòmic i social clau, i és una de les comarques amb més densitat de caps de bestiar · Les exportacions es van paralitzar i es recuperen a poc a poc, mentre el preu del porc ja ha caigut per sota el cost de producció EVOLUCIÓ DE LES PLACES I EXPLOTACIONS DE PORCÍ AL LLUÇANÈS Municipi

2010

2015

2020

2025

Explotacions

Places

Explotacions

Places

Explotacions

Places

Explotacions

Places

Alpens

308

413

Lluçà

4.939

5.968

6.258

6.256

Olost

19.159

19.485

33.312

32.848

Oristà

52.727

19.485

60.250

60.788

Perafita

15.465

16.517

16.987

18.537

Prats de Lluçanès

13.163

15.961

18.086

22.559

Sant Agustí de Lluçanès

6.054

6.233

6.160

Sant Bartomeu del Grau

46.577

61.131

61.430

61.484

Sant Boi de Lluçanès

21.492

25.383

26.902

27.301

Sant Feliu Sasserra

10.104

27.398

28.133

26.007

Sant Martí d'Albars

15.138

21.723

21.348

19.863

Santa Maria de Merlès

25.552

30.045

33.219

31.239

Sobremunt

800

TOTAL

179

230.370

157

249.329

181

313.193

170

314.255

FONT // Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. SE// Secret estadístic.

LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas, Carolina Font Usart i Pol Asensi Turigas

El brot de pesta porcina africana detectat fa poques setmanes a Cerdanyola del Vallès manté en alerta tot el sector porcí català, incloent-hi el del Lluçanès. La reaparició a Catalunya d’aquesta malaltia –que no es detectava a l’Estat des del 1995– ha suposat un trasbals en l’exportació de productes porcins tant a Europa com a la resta del món, malgrat que les proves fetes fins ara confirmen que, tot i que és molt contagiosa, la malaltia ni tan sols ha entrat en cap de les granges més properes al focus inicial. Sigui com sigui, les vendes van quedar paralitzades en un primer moment i el preu del quilo LaRella | 4

de porc no ha parat de baixar en les últimes setmanes. La caiguda ha estat de 26 cèntims, i això ha deixat el preu a 1,04 euros, cosa que suposa vendre per sota del preu de cost i perdre uns 30 euros per cada animal. Es tracta d’una estratègia fixada per la llotja de Mercolleida amb la intenció de col·locar el producte a Europa per davant d’altres competidors i evitar així que els escorxadors se saturin i la cadena de producció col·lapsi. EL LLUÇANÈS POT EXPORTAR A EUROPA Després de dies de dubtes sobre el perímetre de seguretat que fixarien els mercats internacionals per continuar comprant porc català, la Comissió Europea va donar oxigen al sector limitant les restriccions a 91 municipis al voltant de Cerdanyola del Vallès. D’aquesta manera poden continu-

Oriol Rovira: “Aquesta crisi provocarà tancaments i donarà encara més pes a les grans empreses; molts petits ramaders no ho podran aguantar”

ar venent a la Unió Europea –que representa el 70% del negoci– la gran majoria de les granges catalanes, el 99%. Això inclou les del Lluçanès i d’Osona, que amb prop d’un milió de porcs són de les comarques de Catalunya amb més densitat de caps de bestiar. On no es pot exportar porc del Lluçanès és a la Xina, que ha decidit prohibir l’entrada de carn de porc procedent de qualsevol municipi de la demarcació de Barcelona. Oriol Rovira, del mas Terricabras d’Oristà i coordinador d’Unió de Pagesos a Osona i el Lluçanès, recorda que a hores d’ara encara queda bloquejada un 15% de l’exportació total, cap a mercats que probablement hauran cobert la demanda amb altres proveïdors. Això, apunta Rovira, provocarà tancaments en el sector i donarà més pes a les grans empreses. “Les crisis autoregulen els mercats, i per desgràcia moltes explo-

tacions tancaran i seran de petits ramaders”, preveu. En aquest context, la Generalitat ha anunciat ajudes de 10 milions d’euros i una línia de crèdit de 50 milions d’euros per a les explotacions catalanes. A Osona, el govern ha autoritzat el primer expedient de regulació temporal d’ocupació per la pesta, que afecta 458 treballadors que treballaven per al macro escorxador de Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga. L’agroalimentari és el primer sector econòmic de Catalunya i el porcí suposa unes exportacions anuals de més 3.500 milions d’euros, uns 3.000 milions en carn i 545 milions més en embotits. L’EXPANSIÓ DEL SECTOR PORCÍ AL LLUÇANÈS Les granges catalanes tenen vuit milions de caps de bestiar porcí, i al Lluçanès hi ha gaire-

18 de desembre de 2025

REPORTATGE

bé 40 porcs per cada habitant. El sector dona feina a centenars de professionals, des dels mateixos grangers fins a transportistes, paletes o empreses de pinsos, malgrat que en pocs anys les granges familiars han donat pas a grans explotacions d’empreses del sector agroalimentari que opten per concentrar i industrialitzar la producció. De les 179 explotacions i 230.000 places autoritzades l’any 2010 s’ha passat a les 170 explotacions i 314.000 places autoritzades d’aquest any 2025. Això suposa que, tot i haver-hi menys explotacions, els tretze municipis van sumar 84.000 places en molt poc temps, tenint en compte que

tori on s’estudiava la malaltia, ha comportat mesures de control als boscos de la Serra de Collserola i els seus voltants, incloent-hi la prohibició de circular-hi amb cotxe o anar-hi a passejar. També s’ha posat en marxa un ampli dispositiu coordinat pels Agents Rurals per tal de trobar porcs senglars morts i capturar-ne de vius per evitar que marxin de la zona i escampin la malaltia. En aquesta línia, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha explicat que el govern creu que cal reduir fins a la meitat el nombre de senglars, que es calcula que són uns 125.000 a l’hivern i 180.000 després de l’època de cria. Al Lluçanès, l’última campanya va acabar al març amb uns 1.500 exemplars abatuts. Crisant Solà, de la societat de Caçadors de Prats, explica a LaRella que la Generalitat s’ha posat en contacte amb totes les societats del Lluçanès per demanar un esforç extra de captures durant dues setmanes, i els caçadors s’han organitzat per fer-hi “tot el possible”. “Estem intentant caçar tant com podem”, explica Solà, que reclama més ajudes econòmiques a la Generalitat i més comprensió per part de la societat. També recorda que, malgrat que la caça de senglar no és fàcil, en els últims quatre o cinc anys ja s’ha aconseguit reduir-ne lleugerament la població.//

1- Rurals recollint un exemplar infectat. 2 - El conseller Ordeig en una roda de premsa per valorar la situació. 3 - Una granja del Lluçanès.//

des de l’any 2019 hi ha vigent un decret que limita l’ampliació i obertura de noves granges a les zones del país declarades vulnerables, com és el cas del Lluçanès. Sant Bartomeu i Oristà tenen autoritzacions per a 60.000 caps de bestiar porcí, respectivament, que suposen el 40% de les places al Lluçanès. Els segueixen Olost, Merlès, Sant Boi, Sant Feliu i Prats, que tenen entre 22.000 i 32.000 places autoritzades. Sant Martí d’Albars en té 19.000, i Perafita 18.000. Tant Lluçà com Sant Agustí en tenen 6.000, i queden molt lluny de les tot just 800 i 400 places de Sobremunt i Alpens. Això, mentre el sector boví s’ha

Crisant Solà: “Ens han demanat un esforç extra, però fa anys que intentem caçar tant com podem ja s’ha reduït una mica la població de senglars”

mantingut o ha baixat lleugerament, i l’oví ha caigut a la meitat en tot just cinc anys –de 21.000 places a les 9.000 d’aquest 2025–. En aquest sentit, el Grup de Defensa del Ter, que cada any s’encarrega d’analitzar la contaminació per nitrats a les fonts del Lluçanès i d’Osona, ha emès un comunicat els últims dies reclamant que s’aprofiti el context de la pesta porcina africana per reduir també el nombre de porcs, amb la consegüent reducció de la contaminació que suposaria. EL PAPER DELS CAÇADORS La detecció del brot, que algunes dades apunten que podria haver-se originat en un labora-

LaRella | 5

NOTÍCIES

ENERGIA

Núm. 608

S’obrirà un nou pou a l’aqüífer que alimenta els pous de Vilaseca

La Cooperativa de Prats coprodueix una campanya L’objectiu és fer una gestió més sostenible de l’aqüífer i evitar que es malmeti. El nou pou estarà ubicat a Sant Boi a la zona del Vilar

Agustí, Sant Martí Perafita, Sant Boi, Olost i Sobremunt.

SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Fotogrames de la campanya.//F: OECOOP

La Cooperativa de Consum de Prats de Lluçanès coprodueix una campanya audiovisual amb l’OECoop (comunitats energètiques en xarxa) per donar a conèixer el funcionament d’aquest model d’energia renovable. La campanya ha estat impulsada per 12 comunitats i és protagonitzada per Marian Toril i Godai Garcia, guionista del vídeo, humorista i divulgador. L’audiovisual vol resoldre, en to d’humor, dubtes entorn del funcionament de les comunitats energètiques, explicar-ne els beneficis de formar-ne part i fer créixer el nombre de membres socis. Les comunitats energètiques, reconegudes recentment en el nou decret d’energies renovables, són veïns, entitats o empreses que s’uneixen per compartir el consum d’energies renovables de forma col· laborativa a través d’una gran diversitat d’accions com l’autoconsum compartit, l’ús de cotxes elèctrics compartits o l’educació ambiental. A part de Prats, al Lluçanès trobem comunitats energètiques a Alpens i Olost, que també formen part de la cinquantena de comunitats de l’OECoop.// LFL

LaRella | 6

El Consell Comarcal d’Osona, responsable de la gestió dels Pous de Vilaseca, ha aprovat la construcció d’un nou pou a l’aqüífer de Sant Martí Xic, el mateix aqüífer que els Pous de Vilaseca. El nou pou, que es farà a la zona del Vilar a Sant Boi, ha de permetre fer una gestió més sostenible de l’aqüífer i augmentar la seguretat en les extraccions. Des del Consell Comarcal deixen clar, però, que la construcció d’aquest nou pou no comportarà un augment dels cabals d’extracció, sinó que ha de servir per reduir a la meitat les extraccions que es fan actualment al pou de Vilaseca i garantir-ne la seguretat. Està previst que les obres del nou pou comencin el maig del 2026. Les obres inclouran la construcció d’una nova ETAP per potabilitzar l’aigua i la construcció

Un dels punts d’extracció actual dels pous de Vilaseca, a Sant Bartomeu.// F: PAT

d’un nou dipòsit. En aquest sentit, també es faran modificacions a la xarxa d’aigua perquè pugui funcionar en els dos sentits, és a dir, del dipòsit de Vilaseca al dipòsit del Vilar, i viceversa. El cost de l’actuació és d’1.264.323,99 €, dels quals el 80% l’assumirà l’Agència Catalana de l’Aigua, la resta l’aportaran els ajuntaments que formen part de la xarxa: Sant Bartomeu, Sant

PORTADA D’AIGUA DEL TER La capacitat de regeneració dels Pous de Vilaseca fa anys que preocupa a les administracions. Per aquest motiu, l’any 2018 es va iniciar la redacció d’un projecte per portar aigua del riu Ter cap al Lluçanès. L’any 2022, l’ACA va donar el vistiplau al projecte i va atorgar una subvenció de 3,9 milions d’euros per poder-lo executar. Aquesta cobria el 71% del cost total de l’obra, la resta, 1,1 milions d’euros, els havien de pagar els ajuntaments connectats a la xarxa i Oristà, que s’afegia al projecte. L’increment dels costos d’execució i manteniment, així com el rebuig que havia generat aquesta portada —Sobremunt se’n va desvincular a finals del 2022 al·legant que el projecte responia a una necessitat privada feta amb recursos públics—, va fer que el maig del 2024 els ajuntaments renunciessin al projecte i a la subvenció.//

NOTÍCIES

LA COLUMNA

Laura PRAT CANO

Ser de poble està de moda Escoltant La Turra, amb l’Alba Riera definint-se com a catalan girl, em passava una sensació estranya. D’entrada, incomoditat. Tenia la impressió que les seves reivindicacions tan explícites acabaven folkloritzant i, fins i tot, ridiculitzant, coses que als pobles s’han fet sempre sense posar-hi etiqueta. Parlo de fer stories romantitzant un plat ben normal de macarrons gratinats d’un menú de bar de poble com a declaració d’identitat. Veia com allò que aquí era pura quotidianitat es convertia en estètica, en relat. Però potser aquesta incomoditat diu més de mi que no pas del fenomen. Vivim els miracles i els desastres de l’època més globalitzada de la història: estem més connectats que mai, però també ens assemblem més que mai. N’hi ha prou amb passejar per qualsevol capital per adonar-nos que compartim paisatges, estètiques i ambicions. Potser per això el pèndol ara es mou cap a l’altra banda i ressorgeixen identitats petites i singulars, nascudes d’una pulsió molt humana: la de pertànyer, la de sentir-se arrelat. I les arrels no solen expressar-se en grans discursos, sinó en gestos quotidians. En maneres de fer. Per exemple, en el menjar. Per exemple, els macarrons de l’Alba. Ara entenc una mica millor per què hi són. De sobte, es busca l’autenticitat en tot, també a taula. I quan no és evident, es construeix: proliferen restaurants que ofereixen “experiències gastronòmiques tradicionals” amb esmorzars de forquilla, estovalles de tela vichy, porrons i macarrons gratinats en cassoletes de terrissa. Tot forma part del mateix relat: reivindicar allò que ens fa singulars. I sembla que això ara és als pobles. Ha arribat el nostre moment: ser de poble està de moda. Macarrons a l’antiga amb essència de foc lent. Endavant les atxes, cap a Instagram! Malgrat fer-ne comèdia, m’agrada que allò que als pobles ha estat sempre quotidià desperti fascinació. Que es reivindiqui sense complexos. Al poble no s’ha necessitat mai gaires canvis si el que es fa ja funciona. Sobretot en el menjar, que és cosa seriosa. Potser és moment de sentir-nos orgullosos del nostre tarannà: d’aquesta manera de fer discreta, persistent, poc donada a les modes, però molt fidel a qui som. Tant, que, ves per on, ara s’ha convertit en tendència. Tot i que el més especial dels pobles, ja ho sabem i ho direm fluixet, no cabrà mai en una story de quinze segons. Que aquests dies no falti una bona taula parada a ningú. Bones festes!//

LaRella | 8

Núm. 608

Nova trobada de representants de les empreses dels polígons industrials Es va fer a Grans del Lluçanès i els empresaris van posar en comú les necessitats del sector SANTA CREU DE JUTGLARS Per_ Redacció

Representants de les empreses dels polígons industrials del Lluçanès es van reunir el passat 27 de novembre a les instal·lacions de Grans del Lluçanès. Era la segona trobada d’aquestes característiques, organitzada pel Consorci del Lluçanès, que serveix a les empreses per crear vincles entre elles, conèixer els recursos de què disposen i posar en comú les necessitats del teixit productiu local. Durant la trobada es va presentar el cens d’empreses dels polígons lluçanencs, es van posar sobre la taula els programes i serveis disponibles –com els ajuts Leader o el programa Proenergia– i es va tancar amb un espai per fer contactes entre les empreses assistents, que va generar un ambient de cooperació i intercanvi d’experiències. Durant les converses va sobresortir la preocupació compartida per la seguretat a les zones industrials, una prioritat a abordar en pròximes trobades.//

Els participants de la trobada van visitar les instal·lacions de Grans Lluçanès.// F: CONSORCI

El Consorci amplia el suport a empreses i emprenedors El Consorci del Lluçanès ha ampliat i consolidat una cartera de serveis adreçats a empreses consolidades i nous emprenedors. Això inclou assessoraments tècnics, ajuts directes, suport en la contractació, formació i acompanyament personalitzat en totes les fases del projecte.

En l’últim any, han comptat amb l’acompanyament de projectes com la formatgeria La Cardiguera, nascuda a la formatgeria col·lectiva d’Alpens i ara establerta a Perafita; la Barberia d’Olost, les Vinyes d’Estraperlo de Sant Feliu i la direcció de la residència Els Munts, de Sant Boi.//

TURISME

Reconeixement d’empreses i entitats del Lluçanès a la 13a Nit del Turisme d’Osona CENTELLES Per_ Redacció

La Nit del Turisme d’Osona ha estat, un any més, un punt de trobada de professionals del sector turístic a Osona i al Lluçanès. La gala es va celebrar el passat 27 de novembre a Centelles, i va reunir al voltant de 100 persones. A banda de presentar els projectes més rellevants, també s’han fet entrega dels distintius de qualitat turística Biosphere i del programa Punts Informació Turística (PIT). El Premi de qualitat turística Biosphere és una certificació i reconeixement internacional que s’atorga a empreses, serveis i destinacions turístiques quan demostren un compromís real amb un turisme sostenible i res-

Foto de família dels reconeguts d’enguany.//F: CCOSONA

ponsable. Els lluçanencs reconeguts dins d’aquesta categoria han sigut: l’Ajuntament d’Olost, Ca l’Estamenya, l’Espai Perot Rocaguinarda, l’Agrobotiga del Lluçanès, Lluçanès Turisme, l’Oficina de Turisme de Prats de Lluçanès i l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau. El distintiu del programa Punts

d’Informació Turística (PIT) dota com a punts d’informació per als turistes, punts més enllà dels ja establerts. Al cas del Lluçanès, l’han rebut l’Espai Perot Rocaguinarda, Lluçanès Turisme - Consorci del Lluçanès, Mas Terricabras, el Monestir de Santa Maria de Lluçà i l’Oficina de Turisme de Prats de Lluçanès.//

REPORTATGE

18 de desembre de 2025

El Lluçanès factura 231 milions d’euros · Més de 200 empreses tenen la seva seu social al Lluçanès · Olost i Sant Martí d’Albars concentren la meitat de la facturació LLUÇANÈS

ALPENS

Per_ Carolina Font Usart

El teixit empresarial del Lluçanès, format per més de 200 empreses, va facturar 231 milions d’euros l’any 2023, segons l’informe Estructura empresarial de la província de Barcelona publicat per la Diputació. L’estudi es basa en les dades de l’exercici 2023 i només té en compte les empreses actives amb seu social a la província de Barcelona que han dipositat els seus comptes al Registre Mercantil. EL TEIXIT EMPRESARIAL La majoria d’empreses del Lluçanès són petites pel que fa al volum de negoci: la major part facturen menys de mig milió d’euros anuals. Tot i això, tres empreses concentren el 41% de la facturació total del Lluçanès. Es tracta de Grans del Lluçanès (41 M€), Rotor Print (32 M€) i Construccions RJ Molas (23 M€). Cal tenir en compte que aquestes xifres corresponen a facturació i no a beneficis nets.

Tres empreses concentren el 41% de la facturació del Lluçanès

ANÀLISI MUNICIPAL Olost (69,4 M€) i Sant Martí d’Albars (47,1 M€) concentren la meitat de la facturació del Lluçanès. Aquestes xifres posen de manifest que gran part del rendiment econòmic del territori queda distribuït entre poques empreses. En tercera posició pel que fa al volum de la facturació per municipi hi ha Prats de Lluçanès amb 34,1 milions d’euros. El teixit empresarial de Prats destaca, en comparació amb la resta de municipis del Lluçanès, per la seva diversitat. Sant Feliu Sasserra, Sant Boi de Lluçanès i Oristà també se situen per sobre de la mediana del Lluçanès (12 M€) pel que fa a la facturació per municipis. Sant Feliu Sasserra i Sant Boi

Facturació en milions d’€ 2,1 Facturació per càpita €/habitant 7.892

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS Facturació en milions d’€ 2,7 Facturació per càpita €/habitant 25.015

LLUÇÀ Facturació en milions d’€ 3,9 Facturació per càpita €/habitant 13.514

SANT BOI DE LLUÇANÈS Facturació en milions d’€ 16,4 Facturació per càpita €/habitant 28.518

SANT MARTÍ D’ALBARS Facturació en milions d’€ 47.1 Facturació per càpita €/habitant 336.550

PERAFITA Facturació en milions d’€ 10,7 Facturació per càpita €/habitant 24.369

PRATS DE LLUÇANÈS

SOBREMUNT

Facturació en milions d’€ 34.1 Facturació per càpita €/habitant 12.636

Facturació en milions d’€ 0,0 Facturació per càpita €/habitant 0

SANTA MARIA DE MERLÈS Facturació en milions d’€ 3 Facturació per càpita €/habitant 17.185

OLOST Facturació en milions d’€ 69.4 Facturació per càpita €/habitant 57.198

SANT BARTOMEU DEL GRAU

SANT FELIU SASSERRA

Facturació en milions d’€ 11,8 Facturació per càpita €/habitant 12.553

Facturació en milions d’€ 18,3 Facturació per càpita €/habitant 29.058

ORISTÀ Facturació en milions d’€ 12,2 Facturació per càpita €/habitant 21.436 FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’informe de l’Estructura empresarial de la província de Barcelona//

de Lluçanès destaquen per ser els dos municipis de la província de Barcelona on el sector tèxtil té una presència més elevada en termes de facturació per càpita. L’any 2023 la facturació per càpita d’aquest sector va ser de 28.238 € per habitant a Sant Feliu Sasserra i de 15.135 € per habitant a Sant Boi de Lluçanès. En el sector de la fusta i el suro destaca Sant Agustí de Lluçanès, que és el segon municipi de les comarques de Barcelona

amb més presència en termes de facturació per càpita, 15.135 €. Segons aquest informe de la Diputació, Santa Maria de Merlès és el tercer municipi de la demarcació on té una presència més gran en termes de facturació per càpita el sector de les activitats immobiliàries. A l’exercici 2023 aquest sector va suposar una facturació de 4.086 euros per habitant. La facturació per càpita del conjunt del Lluçanès se situa

en 28.604 euros per habitant, una xifra superior a la d’altres comarques del voltant com el Moianès (25.258 €/habitant) o el Berguedà (21.529 €/habitant). Dels municipis del Lluçanès, només quatre se situen per sobre d’aquesta xifra: Olost, Sant Feliu Sasserra, Sant Boi de Lluçanès i Sant Martí d’Albars. Aquest últim, però, és un cas singular, ja que hi ha empreses molt potents en un municipi molt petit.// LaRella | 9

NOTÍCIES

Núm. 608

CULTURA

Ada Vilaró parla d’art i salut a Marcians de TV3

Els llibrets de llom fets al Lluçanès, protagonistes de La recepta perduda Albert Blanco va guiar la preparació dels llibrets, en un programa que va lligar cuina tradicional, vida rural i l’escola local PERAFITA Per_ Elisa Llorens

Ada Vilaró a la seva obra 360 Grams.//

El programa Marcians de TV3 va dedicar recentment un capítol al paper de la cultura i l’art en el benestar i la salut, posant el focus en testimonis de dones que han passat per un procés oncològic i que han trobat en la creativitat i l’expressió artística, una eina de suport emocional i transformació individual i col·lectiva. Entre les seves veus hi ha la de l’artista Ada Vilaró. La dramaturga pradenca comparteix la seva experiència amb la malaltia i explica com les arts escèniques li van donar força per afrontar-la, convertint el dolor i les ferides en un camí de poesia i bellesa. Arran d’un llarg procés personal, la filla de les taronges, recupera aquest fruit a l’obra 360 grams, una peça íntima que reflexiona sobre els estereotips i la bellesa; on la taronja simbolitza “el suc de la vida i el pit absent”. Al programa, l’artista posa de manifest la necessitat de fer les paus amb allò viscut, abraçar-ho i celebrar la vida des de la consciència. Aquest fet també es podrà veure reflectit sobre l’escenari el pròxim 23 de gener al Teatre Orient, amb l’obra La memòria del gel dins la programació de la Festa Major de Sant Vicenç de Prats.// NSM

El programa La recepta perduda del canal TVE2 de la televisió pública espanyola va emetre, el passat diumenge 30 de novembre, un capítol dedicat a un plat ben present a la majoria de les llars de la comarca: els llibrets de llom, triant Perafita i la comarca del Lluçanès per desenvolupar-lo. La recepta perduda és un programa que pretén recuperar la flaire de les cuines d’antany de la mà de Sílvia Abril, alhora que fa un retrat humà dels pobles de Catalunya. En aquest cas va ser el torn del Lluçanès pel seu tradicional ús del porc a la cuina. El fil connector és l’escola Heurom de Perafita on una part de l’alumnat i alguns responsables del menjador parlen de plats preferits, la cuina, i es connecta amb els avantatges tant en l’àmbit culinari com a altres nivells, de poder viure en un poble petit i rural. La part de l’elaboració dels llibrets a la cui-

na, però, va ser gravada a casa d’una de les famílies de l’escola. La presentadora, Sílvia Abril, va dur a terme la recepta pas a pas de la mà de l’Albert Blanco, pare d’una de les alumnes de l’escola i d’un alumne de l’institut de Prats que també van participar activament en l’entrevista i en tot el procés. Al llarg de l’elaboració de la recepta, la presentadora aprofundeix en altres temes com els avantatges i inconvenients de la vida rural o l’organització familiar i logística de la família

vivint en aquest entorn. El programa també va comptar amb la participació del gastrònom garrotxí Pep Nogué, destacant el paper tradicional i popular del porc a la cuina catalana, des de la matança fins als seus formats culinaris. Tampoc hi manca una visita a la granja familiar del Soler de n’Hug (Prats de Lluçanès) acompanyats de la mà dels seus propietaris i al Forn Franquesa de Perafita, on es troben amb les seves coques, les postres perfectes per acompanyar els llibrets.//

MUNICIPALISME

POLÍTICA

La delegada del govern visita la Mancomunitat

Els amics de Perafita van acabar menjant-se els llibrets que havien preparat.// F: 2CAT

Ofrena municipal pel mil·lenari de Montserrat amb accent lluçanenc MONTSERRAT Per_ Ferran Vila Cabanas

Els representants de la Mancomunitat i la delegació del Govern.// F: MLL

Ramon Padrós, Montse Boladeres i Jordi Bruch, president i vicepresidents de la Mancomunitat de Municipis de la Comarca del Lluçanès, van rebre, dijous 4 de desembre, la visita de la delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Èlia Tortolero. Durant la trobada es van posar sobre la taula diferents temes d’interès per al territori: la millora de la cobertura de telefonia mòbil, l’adequació del desplegament dels Mossos d’Esquadra i la recuperació del servei d’urgències nocturnes. A més, la Mancomunitat va traslladar la necessitat de desencallar el finançament previst per a la comarca, referent a l’anualitat del 2024. Aquestes últimes setmanes la delegada també s’ha reunit amb diferents ajuntaments del Lluçanès.// XBV LaRella | 10

Mig miler d’alcaldes catalans van participar el passat 28 de novembre a l’acte “Pilars de fortalesa”, una ofrena conjunta del municipalisme organitzada per l’Associació Catalana de Municipis amb motiu del mil·lenari del monestir de Montserrat. A la trobada hi van ser els alcaldes de Prats, Sant Feliu, Sant Boi, Perafita, Merlès, Sant Martí i Sant Agustí, que van dipositar cadascun un petit “pilar” amb el nom del seu poble dins d’una gran llàntia votiva de ferro forjat dissenyada i creada pel ferrer d’Alpens, Enric Pla. L’obra va ser un treball en conjunt amb el mestre forjador japonès Yukio Kanari i els vidriers Núria Torrente i David Guibernau, encarregats de fer les 947 petites

El forjador Enric Pla va forjar la llàntia votiva.//

peces de vidre que simbolitzaven tots els municipis catalans. La llàntia, que vol simbolitzar els valors de servei als altres,

dignitat humana, fraternitat i catalanitat, es va oferir a la Moreneta amb el cant del Virolai interpretat per l’Escolania. //

NOTÍCIES

Núm. 608

La nova gespa del camp de futbol és la gran inversió del pressupost d’Olost Les obres al carrer Pare PRESSUPOSTOS

Gallifa concentren les inversions de Sant Boi

El pressupost, de gairebé 3 milions d’euros, inclou la creació de quatre noves instal·lacions fotovoltàiques pel municipi OLOST Per_ Carolina Font Usart

El carrer Pare Gallifa actualment.//F: CFU

El ple de l’Ajuntament de Sant Boi va aprovar el passat novembre el pressupost municipal per al 2026, que serà d’1.191.669 euros. Els comptes suposen un increment de més del 25% respecte al pressupost de l’any passat. Segons l’alcalde, Marc Parés, aquest augment es deu a la incorporació de la primera part de les ajudes del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Un dels capítols que experimenta un creixement més elevat és el d’inversions reals, amb una dotació de 317.453 €. La major part d’aquest es destinarà a les obres de millora del carrer Pare Gallifa, un dels més antics de Sant Boi, tal com explica Parés. Gairebé paral·lel al passeig del Lluçanès, va des del carrer Sant Roc fins a l’altra punta on hi ha el restaurant Cal Met, just a tocar del carrer que puja cap a la zona esportiva. Les obres, tal com explica Parés, inclouen la col· locació d’un paviment de formigó a una sola alçada, amb l’objectiu de millorar la mobilitat dels vianants. El projecte també preveu la instal·lació d’una nova xarxa de sanejament, amb un nou clavegueram i l’actualització de la xarxa d’aigua, l’enllumenat i les telecomunicacions. El PUOSC és una de les principals fonts de finançament per als municipis de Catalunya i és especialment important per als més petits, ja que els permet executar obres que difícilment es podrien fer sense aquest ajust. En el cas de Sant Boi, la resolució del PUOSC va atorgar 248.638 € per a la remodelació del carrer Pare Gallifa. Aquesta xifra cobreix el 95% del cost de les obres (261.724 €), la resta l’assumirà l’Ajuntament. Segons Parés, les obres han d’estar acabades el desembre del 2026, que afegeix que “el projecte ja està redactat i a principis d’any sortirà la licitació de les obres”.// CFU

LaRella | 12

El ple de l’Ajuntament d’Olost va aprovar el passat novembre un pressupost de 2.983.244 euros per al 2026, gairebé 700.000 euros més que l’any anterior. La partida que experimenta un creixement més gran és la d’inversions, entre les quals destaquen la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol, amb un pressupost de 498.857 €, i les quatre noves instal·lacions fotovoltaiques, amb una dotació de 374.637 €. Aquests projectes són finançats gairebé del tot per la Generalitat a través del PUOSC, en el cas del camp de futbol, i a través del programa de Transició ecològica de la Diputació de Barcelona per les fotovoltaiques. CAMP DE FUTBOL La gespa artificial que s’instal· larà al camp de futbol estarà adaptada a la normativa que prohibirà l’ús de microplàstics. Les obres també inclouran la instal·lació d’un nou sistema de reg i de drenatge, que es connectarà amb el nou dipòsit de recollida d’aigües pluvials que s’ha fet aquest any. A més, s’asfaltarà amb formigó tota la banda de la zona dels vestidors i es faran millores en l’enllumenat. RENOVABLES El pressupost olostenc també inclou l’execució de quatre noves instal·lacions fotovoltaiques. Una s’ubicarà als nous dipòsits d’aigua per donar energia a l’ETAP. La segona serà l’ampliació de la instal·lació del centre cívic, que

És un dels últims camps de futbol de terra d’equips en actiu.//F: ARXIU

cobrirà totalment la teulada i l’energia servirà per al centre cívic i també per a la comunitat energètica. La tercera serà una instal·lació d’autoconsum amb bateries per al local de joves i per al dels Cremats. I la darrera serà la instal·lació d’unes noves pèrgoles fotovoltaiques a l’aparcament del pavelló, amb un punt de recàrrega per a vehicles elèctrics.

Insonoritzar el Casal i fer millores al parc infantil de la zona esportiva són les propostes guanyadores del pressupost participatiu ALTRES INVERSIONS El pressupost inclou l’asfaltatge d’alguns carrers i la construcció d’un pou a Santa Creu, que ja estava previst en el pressupost 2025, però que no es va executar. El que s’ha fet són obres al dipòsit de Santa Creu perquè pu-

gui potabilitzar l’aigua. Salvans puntualitza que “si finalment es recupera el pou, el mateix dipòsit podrà tractar l’aigua”. PRESSUPOST PARTICIPATIU El pressupost d’Olost inclou, des de fa anys, una partida destinada als pressupostos participatius. El veïnat del poble decideix d’entre els projectes presentats quins s’executaran. Enguany, han votat 263 persones, un 23% de les que podien votar. Aquest any, la proposta guanyadora ha estat el projecte d’insonorització del Casal d’Olost i Santa Creu (10.000 €). En segon lloc, hi ha quedat el projecte per fer millores al parc infantil de la zona esportiva, al qual es destinaran els 5.000 € restants. Aquest fet obligarà a revisar el projecte presentat inicialment per decidir quines millores s’executen. En el cas de Santa Creu, els 5.000 euros es destinaran a millores per a la correcció de la velocitat a determinades zones i per cobrir altres necessitats.//

NOTÍCIES

18 de desembre de 2025

Alpens consultarà si es posen càmeres de seguretat als carrers També s’instal·larà una nova antena de cobertura mòbil 5G ALPENS Per_ Joan Iborra Plans

En la reunió informativa de l’Ajuntament del passat dia 12 de desembre, es va anunciar que el dia 3 de gener es farà una consulta popular per decidir si es posen o no càmeres de seguretat als carrers del poble. En cas que s’opti per col·locar-les, aquestes

L’Ajuntament va fer una reunió informativa on es van repassar les actuacions de totes les regidories quedaran condicionades a si s’obté el finançament necessari. En la mateixa reunió també es va informar que l’empresa American Tower España (ATE), actual propietària de l’antena de telefonia de Puig-Don que tan mal servei està donant, instal·larà una nova antena de 10 metres, aquesta a la part alta del nucli urbà, a la zona coneguda com a

La teulada de la Sati.// F: ALPENS

Montjuïc, per tal de desenvolupar el 5G de telefonia. Per part de l’alcalde, Antoni Prat, es va assegurar que l’impacte visual serà mínim. Així mateix, també es va informar que les plaques solars instal·lades a la nau de l’antiga Sati han tingut un sobrecost de 95.000 € a causa que es va haver de reforçar l’estructura que aguanta la teulada, cosa que no estava pressupostada. D’altra banda, l’Ajuntament haurà d’assumir el cost de 35.000 € deri-

vats de la retirada de la teulada d’amiant, ja que s’ha denegat la subvenció prevista a l’efecte, “per falta de pressupost”. En la reunió es va fer un repàs de les actuacions de totes les regidories i, finalment es va informar del pressupost aprovat per al 2026, que és d’un total d’1.181.481,26 €, dels quals, 609.353,84 € són per a inversions, 316.334,74 € per a despeses corrents en béns i serveis i 194.332,68 € per a Despeses de Personal.//

PRESSUPOSTOS

St. Martí d’Albars inclou al pressupost una ajuda per a famílies amb canalla El ple de l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars ha aprovat el pressupost municipal per aquest 2026, que serà de 445.500 euros. Un dels punts que inclou el pressupost és una partida de 2.000 € que es destinarà a subvencions directes a les famílies de Sant Martí amb canalla d’entre 0 i 16 anys per tal que puguin fer front a despeses escolars, sigui per a la compra de material escolar o per sufragar el cost d’unes colònies o d’una excursió. Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí, explica que el pressupost ja inclou la partida i que les pròximes setmanes acabaran de redactar les bases de la nova subvenció, que també es podrà utilitzar per fer front a les quotes de la llar d’infants, tal com ha avançat Padrós. El capítol d’inversions té una partida de 86.000 €, dels quals 54.000 € seran per al manteniment de camins i 30.000 € es destinaran a la compra dels terrenys on s’ubicarà la futura depuradora dels nuclis de Sant Martí i Beulaigua. L’ACA va posar com a condició per executar l’EDAR (Estació de depuració d’aigües residuals) que Sant Martí i Beulaigua tinguessin una xarxa de clavegueram. Les obres per construir-la ja s’han licitat; el concurs acaba aquest gener i està previst que al llarg del 2026 comencin els treballs. Pel que fa al projecte tècnic de l’EDAR, el Consell Comarcal d’Osona, ens encarregat de l’aigua en alta, va destinar 40.000 € per a la redacció.//CFU

LaRella | 13

NOTÍCIES

TRANSPORT

El Consorci dona 66 beques de mobilitat

Núm. 608

Remeis populars del Lluçanès rep el Premi Plana de Vic 2025 És un recull del patrimoni etnobotànic de Roser Reixach i M. Àngels Bonet PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

Una enquesta ha identificat problemàtiques com la desconfiança i mancança de transport públic.// F: CONSORCI

Al llarg del 2025, el Consorci del Lluçanès ha dut a terme diverses actuacions per millorar la mobilitat dels joves que cursen estudis postobligatoris, amb l’objectiu de reduir desigualtats territorials. S’han concedit 66 beques de mobilitat, amb un pressupost total de 9.900 euros. També s’ha realitzat una enquesta a famílies amb joves estudiants, que ha identificat les dificultats de mobilitat vinculades als estudis postobligatoris. Entre els principals problemes, les famílies destaquen els retards i horaris insuficients del transport públic, així com la manca de coordinació entre línies i les llargues esperes. A partir de les conclusions, el Consorci preveu impulsar noves mesures per millorar les dificultats de mobilitat detectades per les famílies. A més, es mantindrà la línia de beques i es continuarà aprofundint en la diagnosi.// XBV

LaRella | 14

L’obra premiada del Premi Plana de Vic 2025 ha estat Remeis populars del Lluçanès, una investigació de l’antropòloga de Prats de Lluçanès Roser Reixach i la farmacèutica especialista en etnobotànica M. Àngels Bonet. El premi, organitzat pel Patronat d’Estudis Osonencs, reconeix el millor estudi, de qualsevol àmbit de les ciències o de les humanitats, d’interès per a la comarca d’Osona. Roser Reixach explica la recerca, que s’ha anat desenvolupant des del 2011, i es basa en entrevistes a persones nascudes o arribades de molt joves al Lluçanès, amb coneixements heretats de generacions anteriors. El treball de camp ha comptat amb 44 informants, principalment dones, que han explicat els remeis utilitzats per curar dolències i malalties. Les investigadores han recollit tant els noms científics com els populars, així com les ex-

Bonet i Reixach recollint el premi, el passat 29 de novembre.// F: ASSUMPTA BOSCH

pressions concretes amb què cada persona descriu la seva aplicació, documentant així un patrimoni cultural que s’ha transmès principalment de manera oral. Tot i que l’estudi premiat se centra principalment en els remeis vegetals, les autores també han registrat pràctiques amb animals, minerals i accions immaterials com oracions, cançons o pràctiques concretes relacionades amb la cura. Segons Reixach, les dones han estat les grans transmissores d’aquests coneixements

al Lluçanès: eren elles les que recollien i aplicaven els remeis, els preparaven i els conservaven amb cura, i els transmetien de manera oral al nucli familiar o veïnal. La investigació posa reivindica aquest patrimoni cultural i permet comprendre com la població del Lluçanès afrontava les malalties amb els recursos disponibles, sovint sense accés a metges o farmàcies. El premi està dotat amb 3.000 euros i inclou la publicació de l’obra, que encara està en fase de definició.//

NOTÍCIES

Quim Vila torna a Merlès un desembre més

Núm. 608

Joan Nogués, forner d’Olost, rep el títol de Mestre Artesà de l’any 2025 És la màxima distinció de l’artesania alimentària a Catalunya OLOST Per_ Pol Asensi Turigas

El músic Quim Vila va portat el seu espectacle Un tipus de riure 2 a Merlès, el passat dissabte 13 de desembre. El local social nou va omplir-se per gaudir de la visió de Vila sobre la societat catalana.//RED

La Torronada acaba amb concert a l’Orient

La Torronada de l’Espai Social de la Gent Gran, una cita clàssica prèvia al Nadal pradenc, ha aplegat una vuitantena de persones. El concert final, del grup Calidae, enguany s’ha fet al Teatre Orient.// RED

NECROLÒGICA

Mor Aurora Gabassa: l’Aurora de la Fonda

L’Aurora, darrere de la barra de la Fonda.//

El dia 27 de novembre va traspassar Aurora Gabassa, coneguda per estar al capdavant de la Fonda Sala d’Olost, juntament amb el seu marit, Toni Sala, i els seus dos fills, Toni i Sergi. Nascuda a Olost, però amb arrels aragoneses, va agafar les regnes de la Fonda amb Toni Sala quan, ambdós, es van casar. Des de llavors, ha estat una de les ànimes del projecte i un referent al poble, la comarca i arreu per la seva amabilitat i bon tracte.// RED. LaRella | 16

Joan Nogués Callé, del Forn Sant Adjutori d’Olost, ha rebut el reconeixement de Mestre Artesà de l’Any 2025 per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El títol el van recollir Nogués i la seva dona, Adela Olivares, que regenten el negoci plegats, el passat 25 de novembre a l’Espai Corberó d’Esplugues de Llobregat, durant la Nit de l’Artesania Alimentària, de mans del mateix conseller, Òscar Ordeig. “Estem molt contents perquè és un reconeixement que ens l’han donat sense anar-lo a buscar, i ho vivim amb agraïment per tots aquests anys de feina”, expliquen Nogués i Olivares. Nogués és la tercera generació de forners de la seva família. Va créixer envoltat de farina i fornades al forn, i el 1987 va agafar el relleu del Forn Sant Adjutori d’Olost, on ara també ja treballa amb el seu fill.

Nogués i Olivares, amb el títol, a l’obrador, aquest dilluns.// F: PAT

Nogués explica que el forn és molt més que una feina: “és una manera de viure: llevar-se cada nit per fer créixer un producte viu, cuidar cada fornada com si fos única per mantenir un vincle especial amb la nostra clientela, que, al cap i a la fi, amb la seva confiança durant aquests anys, dona sentit a la nostra feina.” El títol de Mestre Artesà l’atorga la Generalitat de Catalunya a persones que han destacat per un ofici artesà, per la trajectòria personal, el domini tècnic de l’ofici i els mèrits i aportacions personals dins

de l’àmbit. Per obtenir-lo, cal tenir una llarga experiència professional reconeguda, i és la mateixa Generalitat qui busca i escull els distingits, entre els oficis de flequers, pastissers, formatgers, carnissers, xarcuters o cansaladers. Enguany, se’n van concedir quinze. Es considera la màxima distinció que es pot atorgar a una persona artesana a Catalunya. El dia 25 el forner d’Olost va rebre un reconeixement doble, ja que el conseller Ordeig també el va felicitar pel seu aniversari, que era aquell mateix dia.//

18 de desembre de 2025

PÀGINA ESPECIAL

La Generalitat invertirà 5 milions d’euros a la nova escola de Santa Eulàlia de Riuprimer El nou centre, que substituirà l’actual per problemes estructurals, entrarà en fase de projecte el 2026 després d’un procés participatiu amb la comunitat educativa CONTINGUT OFERT Per_ Generalitat de Catalunya

La construcció del nou edifici de l’escola El Roure Gros continua el seu procés i durant el primer trimestre del 2026 es coneixerà el projecte guanyador, que sorgirà del concurs públic convocat per dissenyar i dirigir les obres de construcció del nou centre, donant així resposta a una llarga reivindicació. L’obra té un import previst de 5.003.636,02 € segons Acord de Govern. El nou edifici substituirà l’actual escola, en el qual es va detectar ciment aluminós a l’estructura, raó per la qual es va prioritzar la seva construcció i actualment es troba en fase d’adjudicació de projecte. Paral·lelament es fa un seguiment de l’estat i conservació de l’estructura per garantir la seguretat de l’alumnat. El solar on es farà la nova escola El Roure Gros té una superfície de 5.306 m2, i ha estat cedit per l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer. El nou edifici està pensat per acollir una escola d’una línia, i tindrà 3 aules d’educació infantil, 6 de primària, un pati amb porxos i zones d’ombres, a més d’un menjador i cuina, un gimnàs, i espais administratius i de gestió, entre d’altres.

Es construirà en un solar de 5.300 m² i comptarà amb 9 aules, gimnàs i patis adaptats com a espais educatius PROCÉS PARTICIPATIU La nova escola El Roure Gros es farà tenint en compte les propostes sorgides d’un procés participatiu on va participar la comunitat educativa. L’equip directiu, els i les mestres, les famílies i la resta de personal educatiu van treballar conjuntament per incorporar propostes que s’alineen amb el projecte educatiu del centre. D’aquesta manera, la proposta que s’esculli estarà adaptada a les necessitats reals de l’alumnat, l’equip docent i el personal d’administració i serveis, com per exemple espais amplis de circulació, aules comunicades i un pati que es configura com un espai educatiu més.

L’escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer.//

LaRella | 17

LA SOBRETAULA

Núm. 608

JUANJO LÓPEZ MONTSE MASRAMON EDUCADORS CRAE SANTA LLÚCIA

“Els CRAE no són una família, però intentem que s’hi assemblin al màxim” Sort que no va ser un restaurant Des del primer moment, la Montse i el Juanjo van tenir clar que l’entrevista s’havia de fer a Santa Llúcia. Per parlar d’aquest projecte, com passa amb tants altres projectes socials, cal visitar-lo. És l’única manera per treure’s del cap prejudicis i falses idees preconcebudes. El centre és un espai ampli, amable i molt lluminós, amb la porta sempre oberta a tothom qui s’hi vulgui acostar per conèixer-lo. El Juanjo i la Montse ho van tenir clar des del primer moment: el lligam amb el territori i la seva gent és la clau de l’èxit. Així ho van reflectir en el pregó de la Festa Major Sobremunt, on, més enllà d’un reguitzell d’anècdotes, van fer un repàs a tots els veïns i veïnes que van posar el seu granet de sorra perquè el CRAE de Santa Llúcia tirés endavant. El projecte ha anat evolucionant amb el pas dels anys, d’una ermita que queia a trossos va passar a ser un petit restaurant, perquè com explica el Juanjo, als anys 80 a totes les ermites hi havia d’haver restaurant. Un restaurant sense llum ni aigua corrent, que més endavant i amb la mateixa manca de serveis, va convertir-se en un centre de menors. Això va ser l’any 1986.

Carolina Font Usart Sobremunt LaRella | 18

Quaranta anys més tard, el centre ha canviat molt i la societat també. Tot i això, a vegades encara pesen els prejudicis i cal tornar a conèixer aquells llocs que ja són de tota la vida.

QUÈ ÉS UN CRAE? CRAE l’acrònim de Centre Residencial d’Acció Educativa. És el lloc on s’acullen els menors que es troben en situacions de risc. Abans d’arribar al CRAE, els serveis socials i la DGAIA esgoten totes les possibilitats. És a dir, que es busquen familiars que se’n puguin fer càrrec quan els pares no poden. Ha de quedar clar que són joves que venen de famílies amb situacions molt complicades, que el que necessiten és anar a un lloc on els acullin i els cuidin. QUANT DE TEMPS HI SOLEN ESTAR ELS JOVES Depèn de cada cas. L’estada mínima acostuma a ser d’un any, però n’hi ha que hi han estat fins a cinc anys. PER QUÈ D’UN ANY COM A MÍ· NIM? Quan un menor arriba al centre, el fet d’ingressar-hi no resol automàticament la seva situació. Paral·lelament, es treballa amb la família perquè, si és possible, el menor hi pugui tornar. L’objectiu principal és que la persona adquireixi elements d’independència i d’autonomia perquè quan tingui 18 anys, i ja no pugui continuar en un centre, estigui en condicions d’assumir la seva autonomia. ELS JOVES VIUEN SEMPRE AL CENTRE? No necessàriament. Molts marxen els caps de setmana, tot i que depèn de cada cas. Encara que ells ingressin aquí, la relació amb la família continua. Nosaltres el que fem és donar-los eines perquè ells i la seva família puguin canviar les coses que no funcionaven. I no les podran pas canviar si estan aquí tancats en una bombolla i aïllats del seu entorn.

LA SOBRETAULA

18 de desembre de 2025

Segons les darreres xifres disponibles, la DGAIA té sota la seva custòdia més de 8.900 infants i adolescents a Catalunya. D’aquests, més de 2.000 estan acollits en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) com el de Santa Llúcia. Santa Llúcia va obrir les portes el 1986, llavors com a centre de menors i amb poc més de 5 nanos. Amb el temps, el projecte ha anat canviant, esdevenint un CRAE, i acollint a nois i noies d’entre 12 i 13 anys, però des del 2020 que és un centre per a noies. En Juanjo ja s’ha jubilat i a la Montse no li queda gaire, però tenen clar que el projecte seguirà endavant.

QUIN ÉS L’OBJECTIU D’UN CRAE? La idea de l’administració quan planteja aquests centres és que el recurs s’assembli al màxim a la unitat de socialització que ha fallat, és a dir, la família. Sense ser una família —perquè no som la seva família i això ha d’estar molt clar— és important que el jove tingui poques persones de referència i que siguem una referència vàlida i estable en el temps. Això és clau per a una persona que arrossega una motxilla emocional important i que ha d’aprendre a gestionar. També és rellevant remarcar que és millor que els centres d’acollida siguin petits.

Fa més de trenta anys que reclamem que s’equiparin els drets i salaris entre treballadors dels centres col·laboradors i dels centres propis de la Generalitat. Però sembla que no acaba d’arribar mai el moment. QUÈ ÉS UN CENTRE COL· LABORADOR? Som una associació sense ànim de lucre que oferim els nostres serveis a la Generalitat. Els nostres ingressos depenen completament del que ens paga l’administració i des de l’associació els gestionem. Si l’administració no ens dona més, no podem pagar més. Quan un jutge de menors decideix que un menor ha d’ingressar en un centre perquè

Els joves arriben amb una motxilla emocional que han d’aprendre a gestionar

no hi ha cap familiar que se’n pugui fer càrrec, pot anar a un centre propi de la Generalitat o bé, a un centre col·laborador com nosaltres. El que passa és que de centres propis n’hi ha 10 i de col·laboradors som més d’un centenar. HAURIA DE SER UNA FEINA MÉS BEN PAGADA? Sí, hauria de ser una professió molt ben pagada. Estem parlant d’uns horaris complicats, on s’hi poden sumar situacions d’agressivitat o de molta tensió. Tot i això, també és cert que amb els anys s’han fet algunes millores. HAN CANVIAT LES SITUACI· ONS QUE FAN QUE UNA PERSO·

ÉS IMPORTANT AQUESTA ES· TABILITAT A L’EQUIP? Sí, és importantíssim per a l’estabilitat d’aquests nanos. Que un jove convisqui amb molts tutors diferents en pocs anys complica molt el seu procés. ÉS UNA FEINA COMPLICADA? La veritat és que són feines dures. Ara nosaltres estem passant per un bon moment i hi ha molta estabilitat i molta tranquil·litat, però hem tingut èpoques molt difícils, realment molt conflictives. QUANTA GENT FORMA PART DE L’EQUIP DE SANTA LLÚCIA? Ara mateix som 10 educadors i una cuinera. I la majoria dels educadors fa més de vint anys que treballen aquí. COSTA MANTENIR AQUEST EQUILIBRI A L’EQUIP? Cada vegada costa més. És difícil trobar persones que s’impliquin a llarg termini. És una feina molt vocacional. PERÒ LA VOCACIÓ NO ALI· MENTA. No, clar.

Un retrat en tres pinzellades Un ideal de felicitat: No perdre mai la consciència de tot allò positiu que ens envolta Un lema: No hi ha ningú imprescindible Una afició: El bricolatge

NA ARRIBI AL CRAE? Han canviat les situacions que viuen, al cap i a la fi, amb els anys hem anat canviant tots. Tot i això, hi ha un patró familiar que es manté. Sovint són famílies que ja no se’n sortien i el problema es va retroalimentant. La motxilla va canviant, però és una motxilla important. HI HA DESINFORMACIÓ ENTORN DE CENTRES COM AQUEST? Sí, hi és. La gent sempre tendim a fer-nos idees que sovint no s’ajusten a la realitat de les coses que desconeixem. COM ES FA FRONT A AQUESTS DISCURSOS? Coneixent a l’entorn i que ells ens coneguin Des del principi hem tingut molt en compte que, davant de qualsevol conflicte que pugui haver passat, calia fer pedagogia. Per exemple, acompanyant els joves a demanar perdó i/o a reparar el dany que havien causat. Hem anat a l’Institut de Prats i de Sant Quirze a parlar amb els pares, per trencar una mica aquests prejudicis i la imatge que tenen dels centres i dels menors que hi són. Les nostres portes sempre estan obertes per si algú ens vol venir a conèixer i saber com treballem. I fins i tot, fer-se famílies col·laboradores. QUÈ SÓN FAMÍLIES COL· LABORADORES? És una figura regulada per l’administració. Hi ha diferents maneres de col·laborar. Són persones o famílies que ofereixen als joves, especialment als que no poden sortir del centre, la possibilitat de fer-ho durant unes hores o uns dies. Hi ha moltes formes d’ajudar, i estarem encantats d’explicar-les a tothom qui hi estigui interessat.// LaRella | 19

NOTÍCIES ÀLBUM

LA COLUMNA

Roger GIRÓ PUJOLS

Núm. 608

L’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Alpens celebra quaranta anys Durant el dinar de l’Associació van repartir el llibre Records i memòries, un recull fotogràfic i històric de l’entitat

Les veus del passat Sobre el gebre blanc, les seves passes deixen un rastre inconfusible de gotes d’aigua fonent-se sobre l’herba, on es pot intuir un antic camí. Tot i això, no es desvia ni un sol metre ni erra un sol trencall, ja que aquell recorregut se’l sap com el palmell de la mateixa mà. Amb una barreja d’emocions arriba a la clariana. El seu destí. Ara, se li escapa la primera llàgrima. Feia vint anys de l’últim cop que havia trepitjat el terra de la masia. I tot ha canviat. Esperava trobar-se imponents, les quatre parets que s’alçaven com baluards intentant tocar el cel, suportant bigues, cabirons i teules. Al seu lloc, només queden carreus i llindes escampades entre la malesa del planell, amb alguna jàssera de roure partida que comença a podrir-se. Ràbia. Impotència. Les emocions envaeixen aquell home, sempre tan reticent a mostrar-les. S’asseu al banc de pedra del que havia estat l’era i intenta asserenar-se. Involuntàriament, els records d’una altra època brollen a la seva ment com una font d’aigua inesgotable: el pare feinejant amb la forca a la vora del paller, la mare baixant en direcció al rierol a fer la bugada, l’avi amb la pipa a la boca i la boina sempre impecable explicant-li batalles i batalletes... Per cada record una llàgrima i per cada llàgrima un lament. Però les llàgrimes més amargues encara no havien regalimat per les galtes endurides de tants anys treballant a la intempèrie. Aquestes quedaven reservades per fer memòria d’una última vivència més cruel, més injusta i més trencadora que qualsevol altra; el dia de deixar casa seva, el dia de dir prou a una situació d’injustícia, el dia en què el seu ramat d’ovelles havia deixat de ser suficient per sobreviure. El dia que, després d’una última súplica al propietari perquè li arreglés el sostre, va perdre tota esperança. Ell era la baula de la cadena que es trencava després de sis generacions de masovers en aquell indret: havien conreat les feixes, menat el bestiar i arreglat les esquerdes de la casa; havien format part d’un paisatge i arrelat a un territori. Havien suat sang i treballat de sol a sol per donar el pa a la pròxima generació. Havien format un vincle únic amb aquella terra que els havia vist néixer, créixer i morir. Però tot quedava enrere. Torna a la realitat. Està assegut al banc. S’eixuga els ulls amb la màniga de la camisa. En l’aixecar-se, els genolls li cruixen. El sol il·lumina les ruïnes. El vent s’endú les veus del passat.//

LaRella | 20

La presidenta va repartir el llibre durant el dinar de l’Associació.// F: LL.SURI - DALPENS.CAT

ALPENS Per_ Joan Iborra Plans

Records i memòries és el títol del llibre que l’Associació d’Alpens va presentar en el marc del dinar celebrat el passat mes de novembre per celebrar el 40è aniversari. El llibre, editat per l’Editorial Cal Siller de Prats de Lluçanès, ha comptat amb el suport de l’Ajuntament d’Alpens, la Diputació de Barcelona i la

Fundació La Caixa i és un recull de la història de l’Associació des que fou fundada l’any 1985 fins avui. Com bé diu la Junta actual, l’Associació ha treballat sempre “per al foment de la germanor entre els socis i per oferir un espai de trobada per a tots els jubilats del poble i rodalia”. S’hi pot trobar un recull de

fotografies i d’escrits realitzats en els successius homenatges personals que s’han fet, a més de les excursions i visites a diferents llocs de Catalunya. També hi ha les caminades i la portada del pessebre, primer a la Font de la Llena i després a la font Bona. Hi ha un llistat dels 187 socis que han format part de l’Associació i dels presidents de l’entitat durant aquests quaranta anys: Antoni Iborra, Josepa Plans, Salvador Soler, Soledat Montferrer i l’actual presidenta, que ho és des de l’any 2013, Conxita Valldaura Giravent. Com diu el seu títol, en definitiva, és un bon llibre ple de records per a tots i que ens permet fer memòria de tota la gent que ha passat per l’Associació.//

CONCERT

La coral Regina farà dos concerts participatius a Lluçà i a Alpens amb 30 cantaires del Lluçanès ALPENS Per_ Joan Iborra Plans

A iniciativa de la Coral Regina i amb la participació dels Ajuntaments d’Alpens i de Lluçà, així com de l’Escola de Música del Consorci del Lluçanès, a hores d’ara s’estan fent els assajos d’un cor participatiu obert a cantaires de corals i aficionats del Lluçanès per interpretar l’obra “Nadales Catalanes” de Salvador Brotons, per a cor i piano. Els concerts tindran una primera part en la qual la Coral Regina interpretarà algunes peces en solitari. Els dos concerts seran el dia 27 de desembre a les 19:00 a l’Església d’Alpens i el dia 28 de desembre a les 17:00 al Monestir de Lluçà. Més de trenta cantaires del Lluçanès s’han apuntat a aquesta iniciativa. La Coral Regina de Manlleu,

Assaig dels participants, aquest passat diumenge, a Santa Eulàlia.//F: XAVIER BARNIOL

fundada el 1987, és una coral molt coneguda que ha destacat sempre per les seves acurades interpretacions i que ha actuat arreu de Catalunya, inclòs el Palau de la Música Catalana i l’Auditori de Barcelona entre els llocs on ha cantat. Ha interpretat obres de gran dificultat del barroc alemany i també d’autors contempo-

ranis, o, per citar només algunes obres, ha interpretat El Messies de Haendel, el Concert Missa de la Coronació de Mozart, la Creació de Haydn, Carmina Burana, de Carl Orff, o, últimament, “Un rèquiem alemany” de J. Brahms. Tot un esdeveniment per a aquest Nadal.//

PÀGINA ESPECIAL

18 de desembre de 2025

La Fàbrica Nova consolida el seu futur com a pol universitari, de recerca i emprenedoria de Manresa La Generalitat aportarà 10 milions d’euros en aquest projecte impulsat per l’Ajuntament de Manresa i la UPC CONTINGUT OFERT Per_ Generalitat de Catalunya

La Fàbrica Nova de Manresa tanca l’any amb el seu futur definitivament encarrilat. L’antic gegant tèxtil avança cap a una nova etapa com a pol de formació, recerca i emprenedoria, impulsat conjuntament per l’Ajuntament de Manresa i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La iniciativa compta amb el suport del Govern de la Generalitat, que aportarà 10 milions d’euros per impulsar el projecte, dels quals quatre milions s’activaran en els pròxims mesos a través del Departament de Recerca i Universitats. En paral·lel, l’Ajuntament de Manresa ha aprovat enguany les bases del concurs per a la redacció del projecte d’interiors de la Fàbrica Nova. Això permet definir els espais i els usos que tindrà l’antic recinte fabril. El projecte abasta una superfície de 25.000 m², donant continuïtat a les obres de rehabilitació de façanes i cobertes iniciades el novembre de 2024.

L’antic gegant tèxtil de Manresa enceta una nova etapa vinculada al coneixement i la innovació, amb capacitat per implicar fins a 3.000 persones TRES GRANS EIXOS El projecte es vertebra en tres grans eixos. El primer és el coneixement, la formació, la recerca i la innovació. La Fàbrica Nova acollirà activitat intensiva de recerca i desenvolupament, amb espais i serveis per facilitar la transferència de coneixement i la innovació, connectant la formació amb les necessitats del teixit empresarial del territori. El segon eix és l’empresa. El nou pol preveu la presència d’empreses innovadores, espais de demostració, simulació i experimentació, així com infraestructures per fomentar l’emprenedoria de base tecnològica i oferir serveis avançats al sector productiu.

Imatges de com avancen les obres a la Fàbrica Nova de Manresa.// F: AJUNTAMENT DE MANRESA

El tercer eix és la ciutat i el territori. La transformació del recinte vol preservar el conjunt patrimonial, declarat bé cultural d’interès local, i convertir-lo en un nou punt de centralitat urbana i de trobada ciutadana. LA COMPRA DEL RECINTE, PUNT D’INFLEXIÓ Fa quatre anys, l’Ajuntament de Manresa va presentar públicament el projecte i anunciar l’adquisició dels terrenys de la Fàbrica Bertrand i Serra, coneguda com a Fàbrica Nova. Des de llavors, el recinte s’ha anat

preparant per acollir un projecte universitari basat en la tecnologia i el coneixement, coliderat amb la UPC i vinculat a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, EPSEM. En conjunt, el projecte podria involucrar fins a 3.000 persones, una xifra que connecta simbòlicament amb el passat de la fàbrica, quan en el moment de màxima activitat també hi treballaven diàriament milers de persones, majoritàriament dones.

bé compta amb la participació del Centre de Formació Pràctica i amb aliances amb la Cambra de Comerç de Manresa, PIMEC, Unió Patronal Metal·lúrgica i altres associacions empresarials del territori. El projecte s’ha dissenyat de manera col· laborativa amb els agents econòmics locals per garantir que la formació, la recerca i la innovació responguin a les necessitats reals del teixit productiu.

SUPORT EMPRESARIAL L’adhesió a aquest projecte no es limita a l’Ajuntament i la UPC. Tam-

El projecte es desplegarà en diverses fases. Es preveu que pugui estar en marxa el 2030. LaRella | 21

NOTÍCIES

COMERÇ

La carnisseria el Taulell celebra 30 anys

Núm. 608

Retrat de Lluçà en un llibre a través de les seves papallones Ignasi Oliver publica Papallones, 530 espècies de papallones del Lluçanès, una obra divulgativa i fotogràfica LLUÇÀ Per_ Laia Font López

Ho van celebrar aquest diumenge.// F: ISAAC PERAIRE

El Taulell de Prats de Lluçanès ha celebrat el 30è aniversari aquest passat diumenge 14 de desembre, compartint amb el poble, clients i amics que han fet possible la trajectòria al llarg de tres dècades, una copa de cava. La celebració va tenir lloc en un ambient proper i festiu, amb una gran parada coincidint amb el marc de la fira de Santa Llúcia. Cap al migdia, es va fer un brindis commemoratiu amb la participació de veïns, clients i persones vinculades al projecte al llarg dels anys. Aquests dies a la botiga es poden veure fotografies i records que repassen la trajectòria del Taulell des dels seus inicis fins avui. Coincidint amb aquest 30è aniversari, El Soler de n’Hug ha fet un pas endavant amb l’estrena del nou obrador a la masia, que permetrà ampliar i millorar l’elaboració pròpia reforçant l’aposta per la qualitat i el producte de proximitat del Taulell.// RED.

LaRella | 22

La naturalesa és fascinant, si observes atentament un petit racó, probablement un ben proper i conegut, hi trobis una biodiversitat més gran del que t’imaginaves. Precisament, això és el que es veu plasmat al llibre Papallones, 530 espècies de papallons del Lluçanès d’Ignasi Oliver. Aquest barceloní arrelat al Lluçanès des de fa dècades ha recollit en el seu llibre totes les espècies de la família dels lepidòpters (papallones) que es poden observar al Pantà de Garet i voltants. Tal com va explicar l’autor a la presentació, el Lluçanès compleix unes característiques geogràfiques i climàtiques que fa que sigui un espai amb una gran diversitat de papallones comparat amb la res-

Oliver signant exemplars després de la presentació.// F: NÚRIA VILA

ta de Catalunya. L’obra fotogràfica consta d’una part divulgativa, en què ofereix explicació biològica i morfològica de les papallones i el seu procés de metamorfosi, i, d’una altra part, on es recull l’inventari fotogràfic de totes les espècies de papallona que hi ha en aquesta zona de Lluçà. Oliver, gran aficionat a la fotografia

de natura, ha captat les imatges que conformen el llibre. Aquesta obra divulgativa ha estat editada per Cal Siller i el passat dissabte 13 de desembre es va presentar a Lluçà amb la participació de Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà, i l’autor, que no ha parat de fer recerca i va portar un exemplar d’una espècie no catalogada a l’inventari. Així doncs, podem assegurar que al Lluçanès hi ha, com a mínim, 531 espècies de lepidòpters diferents.//

EL LLUÇANÈS A TAULA

LA RELLA DESEMBRE | 2025

EL LLUÇANÈS A TAULA

UN MALSON DE NADAL RELAT COL·LECTIU PER INVESTIGAR LA DISTOPIA I SI AQUEST FOS EL DARRER NADAL? Encetem una nova edició del Lluçanès a Taula, el tradicional suplement de Nadal de LaRella. Si esteu llegint aquesta columna és que esteu a punt d’immergir-vos en un experiment literari de rumb desconegut. Primer de tot, doncs, accepteu una càlida benvinguda i un agraïment sincer a la vostra confiança. El Lluçanès a Taula ha anat evolucionant al llarg dels anys, partint d’una idea molt concreta que es construí, en les primeres edicions, al voltant de la gastronomia nadalenca. Sense perdre aquesta essència, el suplement s’ha anat reinventant, convertint-se el dia d’avui en un monogràfic a partir del qual tractem un tema específic des del prisma original: la teca i les festes de Nadal. Si bé l’any passat ja es va apostar per una dosi important de narrativa, enguany l’esquelet de l’especial s’erigeix completament sobre un concepte i una metodologia purament literaris: un Nadal distòpic. Amb la idea, doncs, d’explorar aquest concepte, des de LaRella hem posat una proposta sobre la taula. A partir d’un primer capítol original, s’ha demanat a quatre autors locals que n’escriguessin una continuació. Aquesta continuació havia de basar-se en un escenari distòpic diferent per a cada autor: la falta d’aigua, la falta de comunitat, la falta de música i la pèrdua total del control sobre la tecnologia. Posteriorment, les rèpliques a cadascun dels capítols i el capítol final, han permès teixir un Conte de Nadal inèdit i complet, il·lustrat amb destresa i un estil perfectament adient per en Guillem Iborra. A la pàgina 4, prèvia al relat, trobareu una fitxa introductòria amb els preàmbuls que ens han servit de punt de partida per a establir aquests quatre móns distòpics. Posteriorment, a la pàgina 15, hi trobareu una entrevista a les companyes de la Lluerna, una llibreria ripollenca que actua com a punt neuràlgic del moviment cultural i literari de les comarques del Pirineu i que és també el bressol de la revista Taga, una publicació de contingut reposat, de recent creació, però amb uns valors i objectius que convergeixen en molts punts amb els de LaRella. Elles dues ens aporten un punt de vista d’expertesa a l’hora d’analitzar aquest experiment literari i el marc on es desenvolupa. Finalment, comptem amb la participació de dues persones apassionades de la gastronomia que s’han encarregat dels darrers apartats del suplement: a la pàgina 16 hi trobareu un menú de Nadal especialment dissenyat per a contrarestar la distopia prèviament generada. I a la pàgina 20, una secció de begudes pensades per a quan s’acabi el món: si no podem evitar el desastre, més val afrontar-lo amb condicions. Així doncs, no ens queda més que agrair a col· laboradors, lectors i anunciants, un cop més, la confiança, i desitjar-vos que gaudiu de la lectura.//

El Lluçanès a Taula 2025 Un malson de Nadal Editat i dissenyat per LaRella Publicitat i suport : Carolina Font i Pol Asensi Correció: Natàlia Sala Herrero i Nerea Sánchez

EN AQUEST SUPLEMENT HI HA PARTICIPAT MIQUEL CASADEVALL FRANQUESA IDEA ORIGINAL I COORDINACIÓ Soc antropòleg i treballo com a docent, a més de col·laborar de manera recurrent a LaRella i de forma més puntual en altres projectes literaris o artístics. M’agrada aprofitar oportunitats com aquesta per explorar les possibilitats de la narrativa de ficció. Soc de Sant Bartomeu i visc a cavall entre el Lluçanès i la Plana de Vic. En aquest suplement, m’he encarregat d’escriure el capítol de partida, les rèpliques i el capítol final.

GUILLEM IBORRA NIUBÓ IL·LUSTRACIONS I PORTADA Soc un il·lustrador i artista d’Alpens, em dedico a dissenyar per a pel·lícules d’animació i videojocs. Sempre he estat vinculat al Lluçanès, des de l’escola i fins ara, participant en propostes culturals quan el temps m’ho permet. He enfocat la il·lustració d’aquests textos extraient el concepte base de cada història i mirant de plasmar-ho en una sola imatge.

DESEMBRE 2025

CARME VALLS GARCIA

AMB LA COL·LABORACIÓ LITERÀRIA DE

Nascuda a Moià, soc mestra d’educació Infantil. Durant molts anys he acompanyat a infants del Lluçanès en el seu procés d’aprenentatge. He treballat a Prats de Lluçanès (1992-2010) i a Sant Feliu Sasserra (2010-2023). Soc molt lectora, i participo activament en activitats comunitàries de lectura i escriptura.

LAIA FONT LÓPEZ

Soc periodista de formació, lluçanenca i lletraferida de condició. Lectora aficionada a tot tipus de gèneres, tot i que el narratiu em té el cor robat, i escriptora en la intimitat, plasmant realitats subjectives en llibretes que acompanyen la meva quotidianitat. De vegades rebo oportunitats per sortir d’aquestes zones de confort i, de cop, passo de ser lectora assídua a ser llegida, i d’escriure dietaris a explorar formats que em fan viatjar a mons inhòspits.

ILYAS AZZAROUALI Vaig néixer a Nador (1992) i he crescut a Prats de Lluçanès. Soc psicòleg, EL HADDACHI graduat per la Universitat de Vic, amb un màster en Psicologia de l’Esport

d’Alt Rendiment (UAB) i un màster en Psicologia Clínica i de la Salut per la Heinrich Heine Universität Düsseldorf. Des del 2017 visc a Alemanya i actualment soc el director d’un centre per a infants i adolescents amb autisme. He escrit diversos articles i l’any 2021 vaig publicar el meu primer llibre de contes, Abrid: El fantàstic món dels contes amazics. Ara mateix estic treballant en nous projectes literaris.

VICENÇ AMBRÓS BESA

Vaig néixer a Berga el 1982 i treballo a l’Administració Pública. Gràcies a alguns premis que he rebut a Catalunya, a Mallorca i al País Valencià, he publicat quatre poemaris i cinc novel·les, així com un recull de narracions breus. He participat en antologies i he prologat uns quants llibres. Com a actor, col·laboro amb el grup de teatre Somni’TS, de Sant Andreu de Palomar. Em trobareu a www.vambe.cat.

AMB LA CONTRIBUCIÓ GASTRONÒMICA DE ALBA COLL PEDRAGOSA

Dietista-Nutricionista de la Fundació Alícia responsable de projectes d’investigació i innovació en cuina aplicats a la salut, la promoció d’hàbits alimentaris saludables i restriccions alimentàries, coordinant projectes sobre diabetis, obesitat, càncer, alimentació en l’etapa escolar, salut digestiva i microbiota, entre d’altres. També docent del grau en Nutrició i Dietètica a la Universitat Carlemany. Em podeu seguir a Instagram: @albacoll.nutricionista

DAVID GOMIS SOLANAS

Hostaler, sommelier i docent. M’he format treballant en varis restaurants reconeguts arreu del país, com el de Carme Ruscalleda, el Gaig o Els Casals. Des de fa 10 anys, em dedico a la distribució de vins i a l’organització de tastos i maridatges a domicili, a través del projecte de Cal Siller, que porto juntament amb la meva dona i que combina el món dels vins amb el dels llibres. Em podeu trobar a Instagram: @elsacerdot

I AMB L’ASSESSORAMENT TÈCNIC DE CARLA ESCARRÀ PÉREZ Antropòloga, sòcia de la cooperativa Mas La Sala, coliderant el projecte La Lluerna Llibreria

MARTA BARCELÓ JUANOLA Fotògrafa, sòcia de la cooperativa Mas La Sala, coliderant el projecte La Lluerna Llibreria

La Lluerna és la línia cultural de la cooperativa Mas La Sala, nascuda al Ripollès l’any 2019. És una cooperativa enfocada a la regeneració d’ecosistemes: facilitar l’autoabastiment local i millorar les condicions de l’hàbitat on ens desenvolupem. Neix a partir d’una línia de treball dedicada a la pagesia (que actualment es materialitza en la producció de carn de xai i de vedella, en un hort i en un sistema sintròpic d’arbres fruiters que encara està en desenvolupament). En un determinat moment, des de la cooperativa es decideix apostar per aquest vessant cultural; la millora de la nostra relació amb l’hàbitat ha de passar també per un espai cultural actiu: la Lluerna, doncs, més enllà d’una llibreria, és un espai que pretén fomentar la reflexió literària i la participació comunitària en la vida cultural de la comarca, oferint una programació regular i participant de projectes que vagin en aquesta línia. Ens podeu trobar a Instagram: @lluernallibreria

EL LLUÇANÈS A TAULA

PREÀMBULS

D’ON PARTIM?

En plantejar un Nadal distòpic s’obre tot un món de possi-

bilitats. Quina serà la pedra que farà ensopegar la societat de manera definitiva? Certament, en el món on vivim, hi ha molts fronts oberts que ben bé podrien desencadenar un futur catastròfic si no som capaços de reconduir-los. Alhora, és un exercici interessant imaginar-nos què seria de nosaltres si perdéssim allò més essencial del nostre dia a dia. Basant-nos en aquests criteris, hem inventat 4 escenaris literaris les bases dels quals dibuixem en aquesta pàgina. Totes les dades que hi trobareu són certes.

ESCENARI 4: PÈRDUA DE CONTROL DE LA TECNOLOGIA • Fa aproximadament 70 anys, la pensadora Hannah Arend pronosticava un futur on l’ésser humà s’hauria vist reduït a un simple operador de processos tecnològics. En conseqüència, el discurs polític i moral sobre la tecnologia es tornaria impossible, perquè la tecnologia ja no estaria al servei de projectes humans, sinó que imposaria la seva pròpia lògica. • Es calcula que la potència de càlcul per entrenar models d’Intel·ligència Artificial (IA) s’ha multiplicat per més de 300.000 entre 2010 i 2023. • Actualment, el control de dades i infraestructures necessàries per fer funcionar la IA es calcula que recau en un nucli de 9 empreses amb impacte mundial. Cap altre organisme pot operar la IA de manera totalment autònoma.

ESCENARI 1: LA FALTA D’AIGUA • Menys d’un 3% de l’aigua del planeta és dolça. D’aquesta, només un 0,3% es troba líquida a la superficie del planeta. • Les reserves hidrogràfiques de Catalunya al mes de desembre han estat, de mitjana, de menys del 50% en els últims 5 anys. • Segons l’ACA, al Lluçanès es van consumir una mitjana de 212 litres/habitant/dia durant la segona meitat del 2024. El llindar que establí l’organisme durant les restriccions de la sequera era d’un màxim de 180 l/hb/dia.

ESCENARI 2: LA FALTA DE MÚSICA • La música, amb una funció simbòlica i social clares, va sorgir fa més de 40.000 anys (abans que l’escriptura) i és present en totes les civilitzacions. • Segons un informe de la Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica (IFPI), la gent escolta de mitjana 20,7 hores de música per setmana. S’estima que caldrien més de 570 anys per escoltar tota la música que hi ha a Spotify. • Segons l’enquesta de Participació Cultural 2024, més d’un 85% de la població catalana afirma escoltar música de manera habitual.

ESCENARI 3: INDIVIDUALISME IMPERANT • David F. Aberle definia la societat com un grup d’humans proveït de la capacitat d’autoreproduir la seva existència col·lectiva en funció d’unes normes reguladores. Altres científics apunten el parentiu, l’aliança i la llengua com a elements clau del fet social. Es considera que l’humà és social per naturalesa. • Segons el World Health Organization Report 2025 (OMS), actualment 1 de cada 6 persones al món pateix soledat no volguda, i aquesta falta de connexions socials s’associa amb un augment del risc de mort prematura, malalties cardiovasculars, diabetis i deteriorament cognitiu.

DESEMBRE 2025

NO AGUANTARÍEU NI DOS DIES CAPITOL 0 I

— un colló!— Això és el que solia etzibar-li a la mare quan em manava vestir-me per anar a la Missa del Gall. Sí, ja veieu que les maneres i l’educació no han estat mai el meu fort. I com era d’esperar, em solia endur una plantofada o dues que em deixaven sec i m’enviaven de pet a la dutxa. Amb aigua freda, naturalment. Una sacsejada a l’ànima d’aquestes que t’ensenyen a callar a temps. Encara no havíem encetat els torrons, això sempre ho deixàvem per a després. Un Parenostre, donar gràcies al Senyor per haver sembrat la joia en néixer, embetumar-nos de felicitat nadalenca, somriures pròdigs al proïsme, mostrar les nostres millors gales i sortir rabent per la porta sota aquella lluminària escandalosament artificial que destirotava les òlibes, les rates i les papallones del boix a parts iguals, com si la bona nova fos motiu per forçar una treva de mes i mig a la cadena tròfica. Tot per no ser menys que els veïns, creieu-me. Per no ser menys creients, ni menys bons, ni menys correctes que ningú. Però estic segur que, en el fons, tant la mare com el pare desitjaven amb el mateix neguit que jo que aquella pelleringa amb potes acabés el sermó d’una vegada i poguéssim tornar a recer de la llar de foc a fotre’ns les botes a base de totxos ensucrats amb aroma d’avellana i de crema d’ou, amb la remor de fons dels diàlegs insofribles d’algun cagarro nadalenc d’aquests que passen cada any a TV1. Insuportable i vomitiu. Així que el procediment normal era aquest: quatre canapès, sopa torrada amb pilotilles, segon plat variable a la mercè de la inspiració de la mare, mon germà i jo ens absentem de taula abans de les postres com si fos un sopar qualsevol, els pares ens foten un crit, ell creu a la primera, jo em faig el ronso, la mare insisteix, li contesto malament, em cauen dues bufes, de pet a la dutxa i amb poc menys de deu minuts sortim tots quatre per la porta. El tanoca del meu germà gran i jo encamisats i clenxinats com si anéssim a fer una roda de premsa a Gènova 13. Realment, he de reconèixer que jo era un napbuf i ja els tenia ben posats. És que mai no he sigut d’aquests que no diuen el que pensen per por a les represàlies. I des de ben petit que no podia suportar tota aquesta merda. Ho trobo tan hipòcrita! Sí, home, tot això del Nadal i la parafernàlia que l’envolta. Us ho dic de debò, que si em sentíssiu rondinar per dintre algun any ja a finals de novembre no aguantaríeu ni dos

5 dies! Us fotríeu un tret al cap de tanta adrenalina que us correria per les venes. El meu germà, en canvi, és el contrari que jo. A ulls de la gent és un bon minyó. Però jo tinc la certesa que si segueix El Camí Marcat és perquè és un cagat de mena. Sempre solia deixar el plat lluent i s’aixecava de taula amb un somriure estúpid. Bé, això no ho feia només per cagat. També per golafre. Ara ja fa tres anys que la cosa ha anat canviant. La Missa del Gall encara ens la mengem amb patates, però l’escenari dels torrons ha passat en segon terme. Ara, quan tornem a casa, ens hi estem poca estona. Tenim pressa, i els pares ja s’han resignat a deixar-nos fer la nostra. Un parell de talls de Suchard, una neula, dues nadales i adeu. Ens passa a recollir la Isabel, que és la més gran de la colla i ja té carnet. Normalment ja arriba amb el cotxe mig ple. Deu minuts de revolts i ens plantem al Txupitassu de Prats. Ella no sé si ho sap, però a mi em fa perdre el món de vista. El Txupitassu…Pse, està bé. Forma part de tota aquesta hipocresia diabètica consumista que ens entaforen com a conills de granja, però almenys tothom hi va al que va i ningú se n’amaga. Això és el que jo penso. I tant! Que si vull agafar una turca com una zebra ensinistrada, ho faré, i no em caldrà dissimular davant de ningú. Com a molt, només davant de la Isabel, per no semblar un gamarús cagabandúrries que acaba de sortir de l’ou i encara no sap com beure sense fer el ridícul. Que, per cert, on collons s’ha ficat? Com és que triga tant? Ni ella ni els altres han dit res. I el babau de mon germà s’ha adormit al sofà. És que aquest any s’ha fotut una bona fartanera, el molt toixó! Però, vaja, que amb aquest caliu espetegant a un metre i mig i en Macaulay Culkin de dotze anys fent malifetes a la pantalla, qualsevol no aprofita aquests instants morts per gràcia divina per a fer una becaina ràpida… Mira, saps què? Poso el mòbil en soroll i m’afegeixo a la festa, tu. Quan arribi la Isabel, ja ens ho farà saber. Deu minuts de son no poden fer cap mal a ningú.//

EL LLUÇANÈS A TAULA

MENTRE TINGUEM CAVA... CAPITOL I P

CARME VALLS

assa una estona i continuo endormiscat al sofà, al costat del meu germà. Sense somniar del tot, vaig pensant en el fred que fa a fora i tan bé que estem a la vora del foc. Com més tardi a venir aquesta noia, més mandra em farà anar cap al pavelló. Allà dalt hi fotrà un aire, quan sortim de festa, ja de matinada…! L’any passat la Isabel va lligar i ens vàrem fer un fart d’esperar-la asseguts a les escales, morts de fred. De sobte, el meu pare ha sortit disparat del lavabo tot cridant —Maria Carme! Nois! Ja hi som! Ja us havia dit que passaria! És la fi del món! La mare ha intentat calmar-lo: —Salvador, tranquil! Què t’ha passat, ara?— Nois, és que el vostre pare sempre pensa que li caurà el cel al damunt! És tan hipocondríac! —Maria Carme, hem de telefonar a l’ajuntament, o millor al Consorci! Truca, noia truca! Amb aquells crits el meu germà obre un ull i diu, tot arrossegant les paraules: —què passa? Què és aquest temperi? I… I la Isabel? On és la Isabel? Això sembla un galliner. Tothom parla alhora i ningú no escolta a ningú. —Vejam!— crida la mare, alçant una mica la veu —ara què et passa, Salvador? Tu creus que he de trucar al Consorci la nit de Nadal? Tu creus que hi ha algú? Salvador, durant aquest mes m’hi has fet trucar cinc vegades, per bestieses, per les teves pors i angoixes… Si aquelles noies només de sentir la meva veu ja riuen!— El pare fa un esgarip: —Tu… Que mai no em creus! Mai no m’escoltes! Ara què? Ara m’hauràs de donar la raó! El meu germà intenta posar-hi ordre: —Escolteu, podeu parlar d’un en un? Jo ja no entenc res! I mira que encara no he begut res. Va, pare, què et passa? Parla! —Mireu— sentencia amb un to solemne el pare –jo ja us vaig dir que allò de canalitzar l’aigua de la Riera de Merlès no era una bona idea! Que ens

DESEMBRE 2025 quedaríem sense aigua i sense res! Però de seguida la mare el replica —Sí, una de les mil idees conspiranoiques que et venen al cap cada dia. —Sí, sí, però mireu: he anat al lavabo i quan he volgut estirar la cadena no ha baixat aigua, ni una gota! Llavors he obert les aixetes de la pica i de la dutxa… I res de res! Ho veieu? Ja fa temps, sobretot després de la darrera sequera, que el país es queda sense aigua. Les indústries en necessiten cada vegada més, i les plantes embotelladores no volen renunciar als seus guanys. No sé quan, des d’algun despatx, es va decidir canalitzar l’aigua de la Riera de Merlès per tal d’abastir la zona metropolitana, sempre –segons les paraules del conseller– deixant prou cabal per als habitants del Lluçanès. La mare, però, no comparteix la visió del pare. —No t’esveris, és una nit molt freda i potser s’han glaçat les canonades; passarem la nit com puguem i demà ja ho comprovarem tot. També és mala sort –afegeix– quedar-nos sense aigua una nit com aquesta! Oh, i sort que us he fet dutxar abans d’anar a missa! De sobte, sona el meu mòbil: —Soc la Isabel; no patiu, ara vinc! És que m’ha passat una cosa tan estranya… a casa se’ns deuen haver glaçat les canonades i jo tenia el cap a mig ensabonar…! Sort de ma mare, que ha posat aigua d’una ampolla a escalfar i me l’ha esbandit. Ara surto!— I penja. El meu germà fa un bot i es posa l’abric de cop. Jo el segueixo amb cert escepticisme. Quan anem per obrir la porta de casa per marxar, el telèfon fix comença a bramar. Qui truca amb aquest artefacte? La mare ens adverteix i ens fa recular. —Deu ser l’avi, que truca des de la residència! Parleu-hi dos segons, va… Que és Nadal! Ja fa dos anys que l’avi Dionís, que pateix Alzheimer, viu en una residència. Agafo l’auricular: —avi, bon Nadal! Saps què? No tenim aigua! I no sabem què passa… Ell, a l’altra banda de l’aparell, exclama: —noi, bon Nadal! No pateixis per l’aigua! Mentre tinguem cava per brindar..!//

M’

RÈPLICA I

agrada la seva despreocupació. És cert que aquesta malaltia li atordeix el senderi, però encara no ha perdut l’optimisme que tant el caracteritza. Aquests dies en què la falsedat impera l’envejo més que mai. La gent gran estan fets d’una altra pasta. Però avui no sé si m’acaba de convèncer aquesta visió tan naïf de la història. Aquesta història de l’aigua em fa pudor de socarrim. El meu pare pot semblar un autèntic llunàtic, però quan s’obsessiona amb pronòstics fatalistes no sol pas pixar fora de test. Tinc una sensació estranya. La trucada de la Isabel em sembla preocupant. Se li ha acabat l’aigua a mitja dutxa i ha accedit a treure’s les castanyes del foc amb una simple esbandida d’aigua embotellada? De la manera que es cuida la cabellera aquesta noia, no em crec que vulgui sortir de festa sense la seva dosi de mascaretes de que-

ratina i altres empolainaments que no he entès mai com funcionen. El meu germà, que s’espantaria només de veure l’ombra d’un arbre moure’s amb una ventada projectada a la cortina del menjador, sembla que no ha entès la magnitud de la tragèdia. Collons, que no hi ha aigua en tota la comarca! Que ja no se’n recorden de les restriccions de l’any passat? Que no recorden el que ens van fer per la pandèmia!? Mentre ell frisa per sortir de casa, el pare sembla que ha tirat la tovallola; esguardo la saleta a la recerca d’una mirada de complicitat i me’l trobo escarxofat al sofà amb una actitud d’abatiment total. Ja ho sé que Nadal té la màgica virtut d’amagar totes les injustícies a sota la catifa, però em sembla insòlit que un fet com aquest estigui causant tan poc rebombori. No sé si el pare està exagerant amb això de la portada d’aigües de Merlès, però com a mínim no hi ha aigua ni aquí ni a Perafita, que és on viu la Isabel. Faig una ullada ràpida al maleït grup comarcal de whatsapp, que és farcit de gent amb ganes de rumorologia i on les notícies corren més que la pólvora. Res. Però si només de perdre un gat ja posen sempre el crit al cel! Aquí hi ha alguna cosa que no em quadra. El pesat del meu germà ja té un peu a les escales i em fa un xiulet perquè m’espavili. Agafo la jaqueta i dic adeu als pares, però abans, empès per no sé quina mena de sisè sentit, em dirigeixo a la finestra de la cuina, que és la que té les millors vistes de casa, i l’obro de bat a bat. La mare em recrimina el meu gest, perquè de seguida entra una rafegada d’aire gèlid que es perllonga fins als racons més allunyats de l’estança. És fosc, però, així i tot, aconsegueixo copsar una sensació que m’esglaia. El carrer de sota a casa és ple de pols. La majoria de cotxes aparcats sembla que estiguin abandonats. Tenen les rodes desinflades i els vidres ennegrits. Els escocells són buits, i a la majoria hi ha una pila de deixalles enorme. L’arrebossat de la casa de davant està escrostonat com una neula trepitjada. La vorera és plena de cadàvers de pardals descomponent-se. Al final del carrer, la font pública sembla que ha estat víctima d’un esquarterament. Algú ha arrencat l’estructura de formigó d’on surt l’aixeta, i n’ha furgat els fonaments fins a desenterrar la canonada. Aixeco el cap, i fixo la mirada a l’horitzó. Una fiblada em recorre el cos quan m’adono que el torrent és sec, que el bosquet és ara un desert i que els camps de sota l’erm s’han transformat en un mar de roques ensopides. Tanco la finestra d’una revolada. Tinc tanta set que em podria beure l’aigua calenta i tot. Veig que l’ampolla de la taula és buida. Agafo un got de l’armari i l’omplo de l’aixeta de la cuina. Merda, és veritat, que no hi ha aigua! El cap em roda i necessito asserenar-me. Li dic al meu germà que m’esperi a baix, que ara hi vaig. Però necessito processar tot el que acaba de passar. Apunto el cul al sofà i em premo la cara amb els palmells de la mà.//

PIZZA ARTESANA DE QUALITAT OLOST C/ de la Font, 3 616 06 68 42 Sergi

EL LLUÇANÈS A TAULA

UNA BONA TAMBORINADA

CAPITOL II

té importància, no?— contesta ella. El Guillem ja s’està esperant al carrer, es frega les mans i se les escalfa amb l’alè, quan ens veu a venir comença a caminar cap al cotxe. Puja a darrere, al meu costat, i amb ell entra una mica més d’hivern. —Bon Nadal!— s’asseu i agafa un paquet que hi havia al seient del meu costat —Hòstia Isabel que guapo aquest llibre no? És la nova del Mullon? —Sí! Me l’han regalat avui. És l’última de la trilogia, les altres dues em van agradar moltíssim. —Vaig llegir la seva primera novel·la i em va molar molt. Segur que aquestes són boníssimes també… Quina ràbia, aquest en Guillem, sempre tan eloqüent, tan diplomàtic, amb aquesta facilitat de paraula segur que li plouen les pretendentes. Ja m’ensuuè és això que em burxa? Entreobro els ulls i m’ubico repassant l’habitació: el sofà, el televisor, el meu germà dormint. Em fixo que el mòbil s’està mo que la Isabel perd el cul per ell. M’acomodo al seient i penso que l’únic bo movent com un posseït al meu costat, juraria que l’havia posat en so. Veig d’haver-lo recollit és que està trencant aquest silenci que m’incomodava tant. una perduda de la Isabel. Sacsejo el meu germà, es desperta tot eixugant-se —Ei! Podem parar aquí a la gasolinera i comprem uns beures. Què us semla bava, m’aixeco d’una revolada i m’afanyo a posar-me la jaqueta. bla?— diu de sobte el Guillem. Mentre espero que el meu germà s’acabi de llevar la son de les orelles i —Sí, i tant!— diu la Isabel, trencant a la gasolinera. s’abrigui, em quedo palplantat al rebedor, sento de fons la televisió. Se senQuina ràbia, no puc amb ell. Un minut més escoltant-lo i vomito. Baixo del cotxe, sense dir res, i em dirigeixo al petit supermercat de la gasolinera. Reten dues veus conversant, no hi prenc gaire atenció, però sento: pronòstic, economia, canvi climàtic… De veritat? Ni tan sols a la nit de Nadal, aquest corro els passadissos fins a les neveres. No hi ha ningú excepte un silenci ben moment en què hi ha el pacte social de simular felicitat, poden deixar de dens, sembla que el silenci avui em persegueixi. Allà al fons veig a la caixera bombardejar amb escenaris catastròfics? El meu germà ja està, obro la porta mirant i escrivint en una revista. Només se senten els cops del seu bolígraf i baixo volant cap al carrer. al taulell. Deu estar fent passatemps, realment necessites molts passatemps El cotxe de la Isabel està aturat davant de casa. Pugem al cotxe, el meu per passar la nit de Nadal aquí. Tot i que en part ja li canviaria el lloc: sense germà davant i jo darrere. Quin fred i quin silenci, semhaver de fer bones cares a la gent, ni desitjar bones festes a tothom. Agafo quatre llaunes i les porto a la caixa, pago i me bla que l’hivern també hagi entrat amb nosaltres. Abans les emporto. Pujo al cotxe i acabem de fer la ruta silenciosa d’anar al Pavelló, hem de passar a buscar el Guillem. Com NO HI HA NINGÚ fins al pavelló. que sé que l’encantat del meu germà no trencarà pas el EXCEPTE UN SILENCI Hi ha força gent –ja se sap, aquest dia ve tothom; el típic gel, m’escuro la gola i dic: dia que es té excusa per sortir–. Entrem a la pista, se sent —Ostres quina rasca que fot eh!?— ho acabo de dir i ja BEN DENS, SEMBLA molta remor de gent parlant i ens fem un lloc entre grups me’n penedeixo, de totes les cartes que puc jugar faig serQUE AVUI EL SILENCI d’amics. Rajos de colors es mouen intermitentment, figures i vir la de la meteorologia? EM PERSEGUEIXI efectes visuals es reflecteixen arreu. Al fons, veig alçada en —Sí, Déu n’hi do, he estat una bona estona per engegar una tarima una persona movent les mans frenèticament soel cotxe— contesta la Isabel mentre posa l’intermitent. Aleshores, silenci. Quin silenci més incòmode. Com pobre una taula. A davant un cartell posa: “PL LàserLED”. Es veu que aquest any han innovat. Miro a la Isabel i el Guillem, movent-se al den suportar-ho? No sé per què no encén la ràdio, això sempre dona joc a ritme dels colors que inunden la sala. Quina ràbia; fins i tot amb això és bo! la conversa, però no seré jo qui li digui què ha de fer, que la Isabel té molt Jo soc incapaç de moure’m així. Sento que diu: “Que bé que balles, Isabeló!”. caràcter quan vol. Silenci, silenci que ofega. Em començo a atabalar, una escalfor se’m desperta dins, se m’encén un foc —Qui punxa avui?— una altra pregunta estúpida. intern. Llums, remor, aquests dos parlant-se tan a prop. No puc més, me’n —Ai, doncs no ho sé, suposo que com sempre, ja pots comptar... si això no

LAIA FONT

DESEMBRE 2025 vaig a prendre l’aire. Començo a caminar de pressa, s’està girant un bon vent. Val més que m’aturi a descansar. El vent acaricia les branques i les poques fulles dels arbres, quin soroll més agradable. Ui! Comencen a caure gotes, cada cop més grosses i denses. Van caient, sobre les fulles, el terra i les roques, creant una variada gamma de sons. El peu es comença a moure involuntàriament al mateix temps que les gotes cauen sobre la roca. De cop, l’aire aixeca unes quantes fulles i el so suau desperta el meu cap i el fa moure de banda a banda, gronxant-se. El vent comença a xiular entre les branques i els meus malucs comencen a fer moviments laterals. De sobte, el cel s’il·lumina, un llamp cau a prop i l’orquestra de sons s’esquinça per un tro. Automàticament la columna vertebral reacciona onejant. Tanco els ulls i començo a percebre sons més subtils: gotes regalimant, animalons amagant-se... a cada so, el cos respon: aixeco braços, doblo genolls, moc les cames… Penso en la Isabel, el Guillem i tota la gent d’aquella sala. No entenc què fan allà dins movent-se al ritme dels rajos de llum quan podrien ser aquí. Si la humanitat descobrís què significa moure’s al ritme dels sons, deixaria de fer-ho al ritme de la llum. Llavors, segur que aquests sons sonarien a la ràdio, a la televisió… i també sonarien a les festes. Calla, calla, encara millor, ja no hauríem de celebrar dates assenyalades segons el santoral sinó que hauríem d’esperar la data assenyalada per la naturalesa. Sí, això seria el millor, s’hauria acabat Nadal i Sant Esteve… només hauríem d’esperar una bona tamborinada.//

RÈPLICA II M’

eixugo l’aigua de la cara amb l’avantbraç i em deixo endur. Em sembla que ja no vull tornar al Txupitassu. No acabo d’entendre per què, però sembla que allà dins tothom s’ha conformat amb el paper de sardines ortopèdiques. Necessito moure’m, necessito sentir. El cos esdevé una inèrcia en si mateix. La tronada és cada cop més intensa, i el so de l’aigua que baixa per les canaleres i espetega contra les llambordes del carrer m’esperona a alliberar tot el moviment que vol sortir. Començo a suar, però no puc parar de ballar. Al so de l’aigua, dels trons, del vent i del gamarús, que canta com qui no vol la cosa. Què passa? Com pot ser que tothom s’acontenti en moure els braços al ritme de rajos làser? Aquí falta alguna cosa i no acabo d’entendre el què. De sobte, passo per davant l’aparador del tot a cent, i veig que hi tenen exposat un d’aquells pare Noels horrorosos, que fa llumetes de colors i que es va movent al ritme de la mú… és clar, la música! No sona cap nadala americana. Ara entenc el silenci eixordador! Ni a la ràdio del cotxe, ni al fil musical de la gasolinera, ni al Txupitassu. Una esgarrifança em recorre l’interior i milers de preguntes s’abraonen contra el meu cervell. Miro el telèfon i obro l’Spotify. Totes les meves llistes de reproducció són buides. Començo a córrer, sense rumb, perdut. No puc pensar. La música…! No, la música no! Ensopego amb un sotrac que hi havia a mig carrer i no he estat capaç de veure, i sense marge de maniobra, em rebolco per terra i m’aturo al mig d’un bassal, com una pilota de futbol en un partit passat per aigua. Miro al meu voltant i tot em sembla gris i ensopit. Sense voler-ho, he estat fent voltes com una baldufa. Encara plou, però tinc el cos cansat i la ment enterbolida per a ballar. Al fons, albiro altre cop el pavelló, amb tota aquella massa d’inconscients a l’interior. A prop, veig com l’edifici que albergava l’EMAL sucumbeix al tro més greu d’aquesta nit –que ressona per tot l’altiplà com una bomba de rellotgeria– i s’esmicola en mil bocins de formigó i totxanes que inunden el carrer tot dansant una polca escocesa. Miro enlaire i veig les gotes picant a les meves retines amb un pizzicato agressiu. Soc al mig de la calçada, jaient derrotat, i no em ve de gust aixecar-me. Tanco els ulls i resto impassible a la melodia nocturna.//

EL LLUÇANÈS A TAULA

CAPITOL III

EL SILENCI PESA

uan obro els ulls, encara em trobo estirat al sofà, amb la galta enganxada al braç com si hagués estat mastegant-lo tota la nit. La llum del foc crepita sense escalfar gens; tot sembla filtrat per un vidre brut, distant. La tele parpelleja com un esperit obstinat, i en Macaulay Culkin continua plantat al menjador, un fantasma que mai no marxa. La Isabel no ha arribat. Ni missatge, ni emoji, ni un “baixa en cinc minuts”. Res. Silenci absolut. M’incorporo i la casa em sembla estranya, gairebé hostil: com una església després d’un enterrament, immòbil, sense ressonància. Els pares, en pijama, es mouen pel passadís amb aquelles sabatilles gastades que fan més soroll que la seva presència. L’arbre de Nadal tremola i les llums pampalluguegen sense fer gaire claror. La caixa de torrons encara és al mig de la taula, perfecta, congelada com una fotografia sense vida. Res no ha canviat, i alhora tot ha desaparegut. Agafo el mòbil: dos missatges. La mare: “Bon Nadal, fill”. El pare: “Bones festes!! 🎅🏻”. Punt final. Ni un “baixeu a menjar torrons amb nosaltres”. Com si la nit de Nadal fos només un tràmit administratiu, sense caliu, sense presència. Encara que, potser els meus pares s’han modernitzat… i què serà el següent, fer vídeos pel TikTok? La caixa de torrons és allà, al mig de la taula, on l’havia deixat abans d’adormir-me, impecable, com si l’hagués posat un decorador d’alguna pel· lícula americana. Quina ràbia em fa que els personatges d’aquelles pel· lícules marxin a l’escola o a la feina sense tastar res d’aquella taula plena de torrades, fruita tallada, creps i suc de taronja natural. Ni un tros trencat, ni un ditet xafarder. Res. És la mena d’escena que fa uns anys hauria semblat impossible. Abans de sentir aquesta sensació rara a casa, el ritual era que no en quedés ni un, de torró; no duraven ni vint minuts sencers, encara que la mare demanava una mica de prudència i més “saber estar” a taula. Però ara tots semblaven figurants d’una pel·lícula moderna al·lèrgics als torrons. Em puja una ràbia estranya, com una bullida al pit. I abans de pensar-m’ho, ja soc davant dels pares.

La mare és asseguda al sofà, immòbil, amb la llum tènue il·luminant-li la cara. Només fa scroll amb el dit, com buscant alguna cosa que sap perfectament que no hi és. El pare, a la taula, esmicola un tros de pa sec mentre mira el mòbil amb la concentració d’un neurocirurgià. Ni un “bones”, ni un somriure, ni una pregunta. Cadascú a la seva bombolla hermètica. —Va, prou d’aquest circ —dic, com un sergent amb ressaca—. Fora pijames. A vestir-se. I al menjador. Farem una última cosa tots junts abans que acabi el dia de Nadal. La mare obre uns ulls com plats. –Però què dius ara, nen? –No entenc què feu! Si és una forma de fer-me veure que no he tingut un bon comportament, ja en tinc prou d’això. Vull seure a taula. Amb vosaltres. I menjar torrons. I cantar allò del “fum, fum, fum”. I recordar el dia d’avui.//

ILYAS AZZAROUALI RÈPLICA III.I N

o sé si acabo de reconèixer les paraules que surten de la meva boca. Què collons està passant? De cop, un atac de nostàlgia m’ha vitrificat les pupil· les. És com si visquéssim en un univers paral·lel. No ho sé. Em sembla tenir un record d’unes nits de Nadal diferents. Un record d’unes vides diferents. De tardes de xerrades, de sortides en bicicleta amb la colla per corriols de l’entorn del poble. Un record d’una vida inexistent a les terrasses dels bars, a les grades del camp de futbol o fent cua per comprar a dins les botigues. Escenaris que ni tan sols existeixen. Escenaris! És clar! Recordo un Nadal col·lectiu. On anàvem a missa, sí, però també anàvem a veure una obra de teatre, que era ridícula, però que ens feia petar de riure. Un Nadal amb moltes hores al voltant d’una taula i en companyia de gent que ara mateix no sabria dir ni com es diuen. Què coi són aquests records? Estic absort, com en un somni estúpid, irreal. Com en un conte de fades. M’imagino gent fent coses plegats. Agafant-se de les mans i saltant i ballant, omplint la plaça de gom a gom. Tocant-se i besant-se mentre vagaregen per un pavelló mal decorat. Un munt de coses sense sentit. Però torno a mirar els pares, i els veig tan tristos… Els hi torno a fotre un crit. –Ei!!//

DESEMBRE 2025 Aixequen el cap com si els hagués tret d’una medi-

tació profunda. La mare parpelleja; el pare posa cara de “què li passa ara a aquest?”. Però es mouen. Potser no saben dir-me que no, potser en el fons també troben a faltar alguna cosa. Ens asseiem tots quatre a taula. El silenci pesa com un abric xop. La caixa de torrons és al mig, encara tancada, com si esperar que l’obríssim fos un acte de fe. L’obro. L’olor d’avellanes i crema d’ou omple l’aire. El meu germà, mig adormit, arrossega la cadira i es deixa caure amb una remor de protesta. El pare agafa un trosset de Suchard i el parteix amb aquella cura absurda que només té amb la xocolata dura. I per un moment –breu, fràgil, però real– la presència compartida s’esdevé. Aquell escalf antic, aquell “nosaltres” que tant havia menyspreat, s’asseu a la taula. —I pensar que sempre he sigut un napbuf…— remugo, revisitant mentalment totes aquelles nits de queixes, renecs, i dutxes d’aigua freda que m’havia guanyat a pols. Sempre criticant la hipocresia de Nadal, però jo mateix era el primer a fugir, el primer a trencar la comunitat, el primer a buscar excuses per marxar amb la Isabel i la colla. Però llavors veig la mare mossegant un torró amb ulls humits; el pare fent una mitja rialla que no li havia vist en mesos; el meu germà, golafre com sempre, repetint sense dir res. I, ves per on, l’hipòcrita potser sempre he estat jo. Quan acabem, el meu germà ja ronda amb el mòbil, fent scroll com un robot. Li dic: —Vinga. Sortim. Anem a buscar els altres. —Si ja ens diran… — balbuceja ell, sense mirar-me ni concretar què em vol dir exactament. —És que no diran res, idiota. No saps com funciona? “Ja sortirem”, “ara m’ho miro”, “potser més tard”. Tothom espera que un altre mogui fitxa. Ningú vol exposar-se. Ningú vol quedar malament. Ho odien més que la ruleta russa. Però teniu sort de tenir-me a mi. El trec al carrer com si arrossegués un gos remugaire. Els carrers del poble semblen deserts. Els llums de Nadal il·luminen façanes buides, finestres fosques. Cada presència sembla embolicada en una muralla invisible, cada ésser humà tancat dins la seva esfera de protecció, alienat fins a l’extrem. —I si truquem al senyor Miret i li cantem una nadala? —dic, amb una mena de bogeria desesperada. —Què dius? —exclama la Laia, incrèdula. —Va, collons! Una nit és una nit. Truco. Ens plantem davant la porta, desafinats, cantant com si la nostra vida depengués d’això. El senyor Miret obre i ens mira com si fóssim una secta. —Però què feu?! —diu, amb la veu de qui mai ha rigut. —Bon Nadal, senyor Miret! —balbucejo. Ens envia a pastar fang. Ens tanca la porta als nassos. I esclatem a riure. La bogeria compartida és l’únic rastre de “nosaltres” que queda, encara que sigui absurd. Diferents perspectives, una mateixa experiència, el record “d’un nosaltres” com un acte de resistència. Mentre caminàvem, el fred picava les orelles, però sentia alguna cosa estranya: la percepció que els rituals, per ridículs que siguin, sostenen el teixit invisible que ens manté units. Sense rituals, el món es plega en individus

atomitzats. Cada gest compartit —una neula, un torró, un “fum, fum, fum”— és un fil que ens connecta. I reconstruir-ho no depèn de la nostàlgia, sinó d’una decisió conscient: prioritzar la presència humana, la conversa, l’empatia i el contacte per sobre de la comoditat digital i l’eficiència freda. Després de Nadal vindran Cap d’Any, aniversaris, Festes Majors… i ens tornarem a organitzar per celebrar-les junts. D’aquesta forma anem passant l’any fins que tornem al punt de partida, fent que el temps sigui cíclic. El temps ens arrossega per camins que creiem nous, però que porten a llocs ja trepitjats. Són repeticions deformades que ens permeten mesurar què s’ha “trencat” i què “conservem”. Per això, quan algú perd una persona important, les celebracions es tornen dies tristos, perquè recorden que “alguna cosa o algú ens falta”, i ens recorden que, encara que fugim i ens entreguem a la nostra rutina, alguna cosa s’ha esquerdat. I just ara, quan aquest fil primíssim de comunitat comença a cosir els espais entre nosaltres… —Nen… nen! —una veu, llunyana—. Et truquen. Algú em sacseja l’espatlla. Obro els ulls de cop. Soc al sofà. El foc, en brasa. En Macaulay Culkin encara a la tele. La mare al meu costat amb el mòbil a la mà. —Va, espavila, que sona des de fa estona. El cor em batega com un martell pneumàtic. A la pantalla: Isabel: “Estic arribant. Baixes?” Respiro fondo. La mare torna cap a la cuina, el pare trasteja silenciós. Cadascú al seu món. Bombolles. Pantalles. Distància. Mentre em cordo les vambes, la pregunta del somni em torna. Què queda de l’ésser humà quan ja no pot dir “nosaltres”? I mentre surto al carrer, ho entenc: el que queda és la tria. La decisió de no deixar que la distopia sigui profecia. La voluntat de construir el “nosaltres” amb actes petits, obstinats, imperfectes. Les llums del poble tremolen, com dubtant. L’aire fa olor de llenya i fred. La Isabel apareix dins el cotxe i em somriu, tímida. I penso: encara hi som a temps. Però només si el “nosaltres” el fem nosaltres.//

RÈPLICA III.II M’

assec al seient del copilot i li faig un petó a la galta. La Isabel es posa vermella i em mira estranyada. Però jo sento una pau impertorbable. Aquest somni estrany m’ha deixat mig atordit, però crec que ja he entès l’essència d’aquesta nit, i la de totes les nits. Me la miro de reüll i somric, alleugerit. Ella arrenca el cotxe, i mentre comencem a fer revolts, em permeto tancar un moment els ulls i respirar profundament la tranquil·litat de saber-se acompanyat. Em podria tornar a adormir com un soc; que estic segur que somiaria amb els angelets.//

EL LLUÇANÈS A TAULA

AMB ULLS CECS

CAPITOL IV

VICENÇ AMBRÓS

poc a poc, obro els ulls i noto un traüt al meu voltant. Se senten veus diverses i capeixo una frase. «No va anar així, la nit de Nadal del 2020? Allò de la pandèmia, i el confinament, i les videotrucades i tota la pesca.» Algú pregunta què eren, les videotrucades. «Uf! Doncs més o menys com el que fem ara, però sense relleu ni transmissió sensorial. Era una connexió tan rudimentària que no et podies ni desdoblar per ser present a més d’un lloc a la vegada. Un rotllo, sí, però era el que hi havia, llavors.» La conversa prossegueix mentre s’encavalquen comentaris banals, tots ells proposats per un apàtic gestor de continguts. Tanmateix, la festa és ideal. Cadascú gaudeix d’un àpat fet a mida, servit en plats de vaixelles diferents i acompanyat amb beuratges ben variats i acolorits. L’estança on ens trobem fa molt de goig. Cintes i bombetes irradien esquitxos de llum per tot arreu. Els porticons del balcó, oberts de bat a bat, emmarquen una negror suau, neta i perlejada d’estels. Les siluetes dels arbres dansen al compàs d’un oreig constant, gairebé mecànic. És real? Els hologrames dels pares, ara besavis, semblen dues flames trèmules que ho miren tot sense veure res. Penso que és bonic, tenir-los presents en un moment tan especial. Una dona que frega la seixantena se’m queda mirant i em pregunta si estic content. Després, com qui no vol la cosa, sospira i em diu: «ai, papa! Ja sé que cada any ho dic, però m’agradaria tornar al Lluçanès. Fa tant de temps que no hi he estat...» Algú li retreu que ja hi és, al Lluçanès. Ep, i sense que s’hagi hagut de moure del corral, parafrasejant la dita. Ella s’hi torna etzibant que li agradaria ser-hi de debò, és a dir: posant-hi els peus i sense haver de recórrer a la translació interespacial. «Sí, clar! I agafar una calipàndria de cal déu en una casa rònega i mig esfondrada, oi? Au va! Estàs com un llum, noia.» Em quedo silent i pensatiu. De sobte, m’adono que, dissimulada entre penombres, hi ha una petita escletxa al fons de la sala. Espero el moment oportú. Quan veig que ningú no es fixa en mi, m’aixeco del seient i m’allunyo de la taula. La llum daurada que impregna l’ambient tremola un xic i esdevé menys intensa. Noto una barrera davant meu. És una espècie de membrana fina i viscosa. Em giro per mirar els comensals. Veig que, del tot aliens a la meva absència, continuen amb les seves converses anodines. En aquell racó discret, estiro el braç i fico el dit a la fenedura que he albirat des de la taula estant. El contorn és humit. L’obertura s’esqueixa una mica,

de manera que hi puc ficar tota la mà. Amb l’altra mà, obro encara més la fissura. A l’instant, percebo una foscor absoluta i tenebrosa. Un aire gèlid em colpeix la pell de la cara. L’esberla creix i, de sobte, constato que puc travessar el flanc i penetrar a un espai nou. Ho puc fer sí, però... ho vull fer? M’omplo els pulmons i avanço un pas. El fred és intens. Al cap d’un minut, amb els ulls aclimatats a la foscor, començo a distingir línies d’un entorn que em resulta familiar. Intueixo els mobles del menjador, tot i que semblen més alts que de costum. Faig dues passes més i, de sobte, clisso la resplendor esmorteïda que es filtra per la finestra de l’antiga cuina. Sento com a fora xiula el vent. Els corrents d’aire remoregen des de la xemeneia fins a les bigues i llates del sostre. Al foc a terra, no hi ha restes de brases ni de cendra. Tampoc no hi ha tibossos ni bracanda seca al caixó de la llenya. La claror que ve de fora reflecteix petites voliaines de pols. No goso encendre el llum. Torno a la sala i vaig a la cuina dels fogons. Amb la lluentor que s’escola per la finestra en tinc prou per veure que el marbre està completament buit. Hi passo la mà i el noto polsós. Em repugna. Una esgarrifança em ressegueix l’espinada. L’instint em porta cap a l’habitació. La porta està ajustada. Quan l’empenyo, les frontisses grinyolen. La làmpada de la tauleta de nit es troba encesa. Damunt del llit, hi ha un bagul metal·litzat amb una tapa de vidre. A l’interior, el cos d’un home gran i amb el rostre blanquinós, com de cera, roman immòbil amb els ulls oberts. Veig el rètol d’una marca comercial. Diu: «Tru&Put, experts en hibernació criogènica». En un costat, hi ha una pantalla que mostra diverses dades, entre les quals la temperatura, i les constants vitals i els dies que manquen per a la descompressió i obertura de l’artefacte –cent dos, diu. Atordit, faig mitja volta. Camino ranquejant. Un cop a la sala, busco la membrana esqueixada per on he sortit –o entrat, no ho sé ben bé. No la trobo ni la palpo. Finalment, una petita llampada em crida l’atenció. És l’escletxa, per fi! Tinc tantes preguntes al cap, tantes!, que no sé si les sabré formular. Toco els llavis d’aquella mena de boca llefiscosa per on he passat una estona abans. L’orifici s’eixampla. Triga uns quants segons a ser prou gran per a deixar-me passar. De seguida que puc, m’hi esmunyo. A dins, la llum ha quedat reduïda a la mínima expressió. Només les flames d’un petit canelobre il·luminen la taula que, poca estona abans, estava envoltada de gent. M’hi acosto i només veig el meu cobert a tocar de les quatre espelmes. De sobte, com si provingués d’un contestador automàtic, sento la veu de la

DESEMBRE 2025

dona que m’havia adreçat uns mots. Amb un to neutre, em diu: «papa, com que has sortit de la sessió, hem decidit tancar-la perquè tenim altres compromisos. Ja ens veurem l’any que ve, d’acord? Si fa bo i puc pujar, vindré a l’estiu o pel teu aniversari. Això, sempre que et vingui de gust celebrar-lo, eh? Petons de part meva i de la canalla. Bon Nadal!» Trasbalsat i capcot, m’assec a taula. Les restes del menjar, un estofat indescriptible, s’han refredat. L’ampolla de cava reflecteix una cara decrèpita que no reconec, però és la que hi havia al refrigerador. Al fons de la sala, els hologrames dels pares, ara besavis, em miren amb els ulls cecs.//

RÈPLICA IV

esto immòbil i amb la mirada perduda. Una llàgrima em pessigolleja la galta i s’escola pel coll de la camisa sense avisar. Sospiro, i amb la consciència segrestada per un pensament llunyà, començo a colpejar suaument la taula amb la punta dels dits d’una mà. Mentrestant, amb l’altra mà m’aguanto el cap, i com si no els controlés jo, l’índex, el polze i l’anular condueixen els repics a ritme d’una nadala lenta i suau, en to menor, que sempre que sento sonar m’entendreix l’estómac. Al mateix moment, giro lentament els ulls i m’entretinc resseguint les pampallugues que desprenen les espelmes del canelobre. M’envaeix un record molt potent. És l’olor dels ciris que sempre cremaven al fons de l’església durant aquelles feixugues nits de Missa del Gall. L’olor de candela em solia ofendre molt, però ara, ves per on, m’inspira confiança. Immediatament, un mar de records esbotza les portes del meu interior i m’abrasa la pell de la cara. Sento supurar cada porus del rostre i noto com a cada pessigada calenta s’hi infiltra un instant concret de la meva infantesa, que recorre el sistema nerviós i espetega dins el meu cervell com una guspira carregada de memòria. Veig passar fotogrames infinits per una pantalla ara fosca i ara clara que no es dissipa encara que tanqui els ulls amb tota la força del món. Per què els hologrames m’atropellen d’aquesta manera? Pares, fills, nets, qui són aquesta gent? Per què no conec a ningú? Deixeu-me tranquil!//

EL LLUÇANÈS A TAULA

CAPITOL V

AVUI VINDREU AMB NOSALTRES E

stic segur que he agafat l’helicobàcter. Un coi de bacteri troglodita que s’ha fet lloc en la postmodernitat com si fos aliè a les catastròfiques conseqüències del pas del temps i que campa rabent pels intestins de qualsevol desgraciat que no va prou amb compte de rentar bé l’enciam abans de menjar-se’l. Si no, no m’explico aquesta digestió tan pesada. Una becaina de deu minuts al sofà mentre esperava la Isabel m’ha traslladat als confins més inhòspits de l’inconscient. Un malson estrany que es recaragolava i es ressintonitzava a si mateix una vegada i una altra m’ha agafat pel coll i m’ha escopit unes quantes absurditats a la cara. És inexplicable com la nostra ment pot ser capaç de cultivar situacions estúpides tan intensament que, fins i tot un cop desperts, continuem creient reals durant uns minuts. El pitjor de tot és que ara no soc capaç d’explicar-ne cap. Tinc algunes imatges inconnexes vagarejant per dins la testa, però no puc recordar quina història explicaven. M’aixeco del sofà amb un mal de cap feixuc i amb molta calor. La Isabel es deu haver encantat més del compte, perquè veig que a casa la cosa s’ha anat calmant. Els meus pares també s’han escarxofat al temple de la son, i el meu germà continua dormint com un soc. Me’ls miro una estona sense dir res. En el fons, l’escena té un punt de tendresa que no em desagrada del tot. Lentament, camino amb sigil cap a la cuina. Encara no els vull despertar.

No sé per què, però em sento cridat a fer una ullada a fora. Miro finestra enllà i bado una estona. Mira que normalment aquestes fantasies infantívoles amb les quals volen maquillar tota la maquinària consumista em provoquen arcades, però no sé què em passa que em deixo embadalir per la lluentor de les estrelles més fulgents del firmament, i penso si no seria bonic seguir-ne una fins allà on et porti. La silueta desdibuixada dels primers arbres del bosc brilla en la penombra de forma majestuosa. Resto pensatiu esguardant la bellesa d’aquest paisatge, i com per art de màgia, el mal de cap es dilueix i deixa lloc a un benestar estrany que m’activa els sentits amb tota la vehemència. El món que contemplen els meus ulls pren força, i després de parpellejar una darrera vegada amb la mirada a l’horitzó, inflo el pit amb una respiració profunda i em torno a dirigir cap al sofà on hi ha tota la família arraulida, aquest cop sense vetllar per fer les passes silencioses. Agafo el mòbil i envio un missatge a la Isabel: —No cal que passis per casa, ens trobem directament al pavelló!— Encenc el tocadiscos del meu germà (un d’aquests aparells actuals que imiten els vells gramòfons, però que porten incorporades totes les tecnologies digitals possibles) i poso un vinil del Belda i el conjunt Badabadoc. Avanço fins a la pista 4 –una versió del tema Malson Abans de Nadal, publicat per Los Sencillos l’any 2000 en un recopilatori de nadales alternatives que va suposar tota una revolució musical a les vetllades nadalenques de les famílies catalanes–. Sense més contemplacions, omplo un got d’aigua de l’aixeta i l’etzibo a la cara dels meus familiars endormiscats. S’aixequen sobresaltats, però de seguida intervinc per evitar que allò desencadeni en un linxament immediat: —pare, mare, ja sé que vendríeu l’ànima al diable abans de fer el que ara us manaré, però heu de saber que ni el mateix Satanàs seria capaç de dir que no a una proposta com aquesta. Rovelló, tu senzillament escolta’m i calla. Nosaltres hem vingut molts anys a missa, oi? Doncs avui vindreu amb nosaltres a Txupitassu—. Pugem al cotxe i fem sonar la mateixa cançó que al tocadiscos. I junts, tota la família, a ritme de reggae, anem avançant cap a la festa mentre a fora el món s’autodestrueix en un incendi de terribles dimensions. Crec que finalment he après a gaudir de la màgia de Nadal. //

DESEMBRE 2025

REFLEXIONS

QUÈ ÉS LA DISTOPIA? CARLA ESCARRÀ I MARTA BARCELÓ LA LLUERNA

Podríem dir que la distopia és una especulació, una realitat ficcionada

on les condicions de vida van en contra de l’espècie humana. Les estructures de la societat es desintegren. Sovint parteixen d’una realitat i desenvolupen possibles històries que poden passar arran d’aquest ambient; de vegades són coses que ja comencen a passar però portades a l’extrem. I normalment, les històries distòpiques també estan vinculades a estats totalitaris que controlen la situació, en contextos en què la societat està en risc per algun condicionant. Però, quan parlem d’utopies i distopies, parlem només de ficció?

MÉS ENLLÀ DE L’ENTRETENIMENT, QUIN ÉS EL PAPER DE LES UTOPIES O LES DISTOPIES? La ciència-ficció i les utopies comencen en un moment molt concret que sobretot està vinculat a la Revolució Russa. Era un moment en què se li donava molta importància a les arts, i al paper de l’art en la societat. I aquí sorgeixen grans escriptors que han marcat les bases de la ciència-ficció pensant mons millors. Fins i tot hi ha el debat, promogut per estudiosos com William S. Bainbridge, de si l’arribada de l’home a la lluna va motivar després tot un relat de ciència-ficció, o si bé va ser la literatura fictícia que va empènyer la ciència a assolir aquesta fita. En aquest sentit, les utopies pensades com a espais de millora de la societat ens poden fer avançar: com podem imaginar que evolucionarà la societat? Alhora, la distopia també pot ser estratègica; per una banda, pot servir per a crear alarma, per a conscienciar; però alhora constitueix una manera de desmotivar al personal. Aquesta idea distòpica, aquest empitjorament, aquesta denigració, aquest fer caure els fonaments de la societat… em comptes de fer avançar la societat, el que poden fer és retenir-la; retenir aquesta possible mobilització de la gent. SI LES UTOPIES SORGEIXEN EN MOMENTS DE CANVI SOCIAL, QUAN HO FAN LES DISTOPIES? És una pregunta interessant. La distopia ara mateix és un gènere molt explotat, en l’àmbit literari, però també

ELS HUMANS TENIM TENDÈNCIA A PRONOSTICAR LA NOSTRA FI? No deixem de ser una altra espècie el veritable objectiu de la qual és sobreviure, i encara que no sé si ho fem bé, estem creant la nostra estratègia de supervivència. Especular sobre quines possibles condicions farien que la nostra espècie s’extingís, també pot formar part d’aquesta estratègia. Els arbres fruiters, quan veuen que van mal dades i que moriran, floreixen molt. És com si la por a morir els activés un mecanisme de reproducció d’última hora. Pot ser, però, que les distopies, igual que en el seu moment les profecies religioses, siguin també eines de control social.

concepte bastant interessant, que és la por com a eina mobilitzadora. Quan certs eslògans dins dels moviments socials com el feminisme advoquen perquè la por canviï de bàndol, en realitat obvien la part positiva de la por, que és activar aquesta mobilització, aquest instint de córrer, o d’estar preparat per a plantar cara als perills. La línea entre la utopia i la distopia també pot ser fina: depèn de la perspectiva. SÓN REALISTES ELS ESCENARIS QUE PLANTEGEM EN AQUEST SUPLEMENT? L’escenari de la falta d’aigua és un escenari molt comú ara mateix en les distopies, perquè venim d’unes sequeres molt bèsties. Aquests moments catàrtics, igual que l’apagada, també ens poden portar a reflexions positives: tres minuts de lectura faran que mentre et dutxis, vagis més amb compte amb la quantitat d’aigua que consumeixes. La narrativa al voltant de la perillositat de la tecnologia no deixa de ser una idea clàssica en la distopia: la rebel·lió del robot. Potser, però, és una por infundada; el que està clar és que el control de la tecnologia és poder, i això sol estar sempre en mans dels mateixos. Pel que fa a la comunitat i a la falta de música, m’ha vingut al cap un llibre anomenat Assaig sobre la ceguesa, de Saramago. En un context on la població es queda cega d’un moment a l’altre i sense explicació, els afectats són apartats i tancats en cel·les. Aleshores, per casualitat, un grup d’apestats redescobreixen el poder de la ràdio i de la música, una metàfora de com la cultura també representa un bé essencial per a viure.//

en el cinematogràfic; és un gènere que ara mateix està en auge, amb sèries com Black Mirror o com Col·lapse, entre d’altres. I també estem en un moment en què estem més desmobilitzats que mai. No hi ha gens de consciència de LA POR S’AMAGA RERE LES DISTOclasse, l’extrema dreta està en auge… Pot ser que les distopies també actuïn PIES... perpetuant el control És diferent mobilitsocial. Són relats que zar-nos des de la por ens evoquen a pensar o des del somni; imaEN UN MOMENT ON que potser ja estem bé ginem-nos un món on LA SOCIETAT ESTÀ amb el que tenim, pertothom tingués aigua DESMOBILITZADA, LA sempre. Què ens fa més què el que pot venir després és molt pitjor. DISTOPIA ÉS UN GÈNERE il·lusió, lluitar per això des de l’esperança, que EN AUGE és la utopia, o des de la SEMPRE HAN FET por, que és la distopia? AQUEST PAPER? Tot i així, la Yayo Herrero parla d’un Bé, no té per què. L’art és una eina potent per analitzar la societat i també per a crear discursos. En aquest sentit, és important mirar, llegir, i comentar l’art conjuntament. Llegir un llibre distòpic i comentar-lo en un club de lectura ens permet analitzar quines bases de la Ovni 78, de Wu Ming: una novel·la psicodèlica ambientada a la Itàsocietat estan trontollant i fer-ne una lia de finals dels 70 amb l’heroïna i els Ovnis com a marc conceptual. anàlisi crítica. Igual que mirar una pel· lícula en un cine-club i compartir-ne les Jo, que no he conegut els homes, de Jaqueline Harpman: quaconclusions amb la resta, o que generar ranta dones segrestades en un soterrani de la mà d’homes uniformats un possible debat a partir d’un exercici amb qui ni tan sols interactuen. literari col·lectiu en un mitjà cultural. El relat hegemònic que transmetin les disCamp Zero, de Michelle Min Sterling: una obra que navega entre la utopia i la distopia, entre l’esperança i la por, en un món devastat topies de masses pot fer que la societat per l’emergència climàtica però esperonat per l’ecofeminisme. vagi cap a una banda o cap a una altra. Si alguna cosa té d’interessant la ciència-ficció, amb la distopia inclosa, és la Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago: una tragèdia col· possibilitat de parar-nos un moment i lectiva en què el profund egoisme dels personatges en la lluita per la pensar cap a on estem anant. supervivència es converteix en una paràbola de la societat.

TÍTOLS DISTÒPICS RECOMANATS

EL LLUÇANÈS A TAULA

SOMIAR DESPERTS TOCAR D

er preparar un menú de somni, primer de tot, cal tocar de peus a terra. I això és el que li hem demanat a l’Alba Coll, qui, de molt bon grat, ha accedit a dissenyar i servir amb amor aquest menú especialment pensat amb un objectiu: contrarestar el Nadal distòpic que hem plantejat en aquest Lluçanès a Taula. El primer que cal tenir en compte –explica l’Alba– és que per combatre un futur distòpic on prima la distància i la individualitat, hem de parlar de cuina conscient. I això implica tenir en compte la nostra gastronomia, o sigui que vol dir parlar de productes de proximitat. Quan pensem en la nostra alimentació, hem de considerar quins són els aliments que comprem (i, per tant, d’on venen i on es produeixen), però també com els cuinem. En aquest sentit, estaríem parlant d’escollir verdures i fruites de temporada, aquelles que es produeixen aquí i, per tant, afavoreixen els pagesos i productors de la zona: la carn del territori, el peix de la costa catalana, els formatges artesans del Lluçanès... Patates, llegums, i fruits secs d’aquí, més olives i oli d’oliva i menys alvocats. Fer una cuina conscient vol dir aprendre a ser responsables amb els aliments que escollim comprar i consumir. Vivim en un món globalitzat on el ventall de possibilitats és molt ampli, però el ventall d’impactes que tenen les nostres accions també. Alhora, fer un àpat conscient també pot passar per cuinar el que les nostres àvies cuinaven tradicionalment: allò que se’n diu la cuina catalana: més escalivada, més patata i col, pa amb tomàquet, carns a la brasa, arrossos i fideus a la cassola... i menys sushi, kebabs, japonesos o xinesos. Aquesta cultura culinària que es transmetia generació rere generació s’està perdent, i està fent que perdem la nostra riquesa alimentària i culinària, i sobretot, que abandonem dos pilars claus de la nostra alimentació: la cuina catalana i la dieta mediterrània. Dos mons que van de bracet i que seran la nostra base per a fer aquest menú anti-distòpic.//

PER_ALBA COLL

L’APERITIU COMUNITARI El capítol III ens planteja un escenari caracteritzat per un individualisme flagrant. Per a combatre aquesta falta de comunitat, res més recomanable que un aperitiu per compartir que combini: •Formatges del Lluçanès •Melmelades elaborades al llarg de l’any amb les fruites de cada temporada (figues, préssecs, tomàquets, confitura de codony...). Una feina que normalment han fet mares i àvies (cuineres d’excel·lència!). •Una amanida d’enciams i escaroles de l’hort, amb magrana, daus de carbassa rostida i una vinagreta de romaní i pebre vermell dolç. Per a l’aperitiu hem escollit ingredients procedents de la nostra pròpia comunitat, perquè la proximitat no només eleva la qualitat del plat, sinó que també reforça el vincle amb l’entorn i entre nosaltres. Anar a collir fruites i fer-ne conserves, per exemple, pot ser un acte perfectament comunitari. A més, aquest aperitiu està pensat per ser compartit: es menja al centre de la taula, del mateix plat, recuperant així el gest essencialment social de menjar plegats.

Valor nutricional: L’amanida amb magrana i carbassa aporta una ració de vegetals rics en fibra, vitamines i, sobretot, antioxidants (ja que la magrana, la carbassa i la vinagreta amb romaní destaquen per aquest contingut antioxidant tan interessant, especialment recomanable en l’època d’hivern). D’altra banda, els formatges artesans són aliments fermentats que contribueixen positivament a la salut de la microbiota intestinal. També hi trobem una melmelada casolana elaborada amb fruita de temporada, que aporta una petita quantitat de fibra i antioxidants, però també sucres. Per això, és recomanable controlar-ne el consum, especialment en persones amb diabetis o que necessitin controlar la ingesta d’aliments rics en sucres. En conjunt, un pica-pica variat, de proximitat i temporada, pensat tant per a la salut com per al plaer.

DESEMBRE 2025

UN ÀPAT QUE ALIMENTA CONSCIÈNCIES

DE PEUS A TERRA

UN PRIMER AMB L’AIGUA CLARA: ESCUDELLA Un plat d’escudella: un caldo en honor a aquella aigua que s’havia acabat, que reuneix tots els sabors, vitamines, minerals i tot el que li donen els aliments que fem bullir amb aquesta, per obtenir un bon brou. Sense producte no hi ha escudella (carn, verdures, patates...), però sense aigua, és impossible fer-ne el caldo. A més, es tracta d’un plat d’aprofitament, s’aprofita tant l’aliment que hem utilitzat per elaborar-lo, com l’aigua de cocció (que és el caldo).

Valor nutricional: El caldo és un plat nutritiu i reconfortant, que concentra vitamines i minerals provinents dels ingredients utilitzats en la cocció, contribuint també a mantenir una bona hidratació. Si es consumeix amb pilota, s’hi afegeix una font de proteïna; els galets proporcionen hidrats de carboni com a font energètica, i les verdures (com ara la pastanaga o col) aporten fibra, vitamines i antioxidants. Incloure aquestes últimes en l’àpat ajuda a equilibrar-lo, especialment en celebracions nadalenques sovint més denses energèticament.

EL LLUÇANÈS A TAULA

UN SEGON ÚNIC: CANELONS DE MESTRE ARTESÀ Un segon plat artesà, que no es pot fer amb tecnologia. Uns canelons de carn i de verdures, adaptats per a tots els públics de la taula: en farem uns de carn (carn del caldo o pollastre rostit sobrant) i els altres d’espinacs, panses i pinyons. Un plat d’essència pura, cuina catalana, que ni la Thermomix ni cap robot de cuina és capaç d’embolicar un per un. El farcit al gust i segons les sobres, el punt de la beixamel, la pasta del caneló cuita lleugerament al dente, i el gratinat amb un formatge més o menys suau segons els gustos de cada família, fa que cap tecnologia pugui replicar-los iguals.

Valor nutricional: Els canelons són un plat tradicional contundent i energèticament dens, sobretot pel farcit i la beixamel. Així i tot, és possible elaborar-los de manera més lleugera i digestiva per millorar-ne el valor nutricional. Una beixamel feta amb oli d’oliva, farina i llet permet reduir greixos saturats del plat. Optar per un farcit de carn blanca, com pollastre, i incorporar-hi verdures (per exemple espinacs) incrementa el contingut en fibra i vitamines, fent d’aquest segon plat una opció més equilibrada.

DESEMBRE 2025

POSTRES DE MÚSIC: UNA SIMFONIA GUSTATIVA De postres, una selecció de fruits secs torrats del territori, acompanyats de panses, figues, un toc de ratafia i torró de xocolata negra. Fidels a la tradició catalana, unes autèntiques postres de Músic de Nadal. La música, però, és molt més que el nom del plat: és la combinació de notes dolces i salades, el ritme cruixent quan els roseguem, les sobretaules llargues mentre cantem junts una nadala i, sobretot, la salut compartida. Perquè les postres dolces i la música tenen una cosa en comú: la capacitat d’estimular el nostre sistema nerviós i fer-nos alliberar dopamina, l’hormona del plaer i del benestar. Un petit concert de Nadal servit al plat.

Valor nutricional: Els fruits secs són una excel·lent font de greixos cardiosaludables, minerals i fibra. Acompanyats de panses i figues seques, conformen unes postres riques en fibra i en sucres naturals procedents de la mateixa fruita dessecada, que aporten dolçor sense necessitat d’afegir sucre. Per últim, la xocolata negra suma un contingut extra d’antioxidants presents al cacau. La combinació de tots ells compon una opció nutritiva, saborosa i agradable pel paladar per acabar l’àpat.

EL LLUÇANÈS A TAULA

I SI EL MÓN S’ACABA?

VINS QUE M’ENDURIA A UNA ILLA DESERTA PER_DAVID GOMIS D

esprés d’un estira-i-arronsa tan ajustat que ens ha portat, primer, a imaginar-nos unes festes de Nadal en un futur catastròfic i, després, a preparar un antídot culinari contra les condicions alienants a les quals ens podríem enfrontar, què ens queda? Doncs potser cal que ens plantegem què faríem si realment el món que coneixem s’acabés. I aquesta mateixa pregunta és la que li hem fet al nostre sommelier de confiança, en David Gomis. Ell sembla que ho té clar: abans de viure sotmès a segons quines circumstàncies, fugiria per sempre a una illa deserta, i no ho faria de qualsevol manera; s’enduria una petita i distingida selecció de vins que l’acompanyarien a viure els seus darrers dies d’una manera més especial. Sols us demanem que llegiu aquesta secció amb la mateixa passió que hi ha posat ell a l’hora de crear-la, deixant-vos seduir pels matisos i les particularitats que destaca de cadascuna d’aquestes autèntiques peces d’orfebreria vinícola. I si us acabeu interessant per investigar-ne el preu, no us espanteu abans d’hora. Permeteu-li a la il·lusió guiar els vostres passos per uns instants. Al capdavall, és Nadal i d’això es tracta, oi?//

SÍLEX 2024 MÀGNUM Zona: AOC Pouilly Fumé, Loire (França). Bodega: Domaine Didier Dagueneau. Varietat: 100% sauvignon blanc Sòl i vinyes: terra de sílex i pissarres. Les vinyes tenen entre 35 i 65 anys, tot collit a mà. Criança: fermentació dins de botes de 2n i 3r any i, després, treball amb les seves pells i llavors (mares) durant mesos i mesos. Nota de tast: color d’or, al nas és intens amb olor de cítrics madurs, aranja i alguna herba, i amb un rerefons mineral fumat típic del sílex. A la boca és ampli i vibrant amb una acidesa molt marcada i un final una mica salí. Experiència: és un vi únic, un vi de culte, hi ha molt poques ampolles de cada anyada. És el millor sauvignon blanc del món sense cap mena de dubte, podria dir que és una de les meves varietats de raïm preferides, aquest vi mai pot faltar a casa, a una illa deserta o a la Xina popular. I marida a la perfecció amb tot allò sortit del mar i fet a la brasa.

(I NO EM DESCUIDARIA L’OBRIDOR) DE SOUSA, CUVÉE DES CAUDALIES, MILLESSIMÉ 2008 GRAND CRU, BLANC DE BLANCS EXTRA BRUT Zona: Avize, AOC Champagne (França). Bodega: De Sousa. Varietat: Blanc de Blancs: 100% chardonnay. Sòl i vinyes: terra calcària i vinyes de més de 60 anys, i tot collit a mà. Criança: 10 mesos en barriques de roure francès i la resta de temps, fent la segona fermentació en rima. Nota de tast: color d’or, el nas és ampli i refinat, té aromes de préssec, albercoc, records de mel i alguna espècie. A la boca és equilibrat, llarg i molt intens... Experiència: podria dir que és un dels millors escumosos del món que he provat, potser també hi va ajudar la companyia. Però me l’emportaria per celebrar que val més sol que mal acompanyat. I marida perfectament amb el marisc i els peixos que intentaria pescar...

AMONTILLADO 1915 LA BOTA DE 250L Zona: Jerez de la Frontera, DO Jerez Bodega: Emilio Hidalgo. Varietat: 100% Palomino. Sòl i vinyes: còdols blancs i vinyes de 30 a 80 anys i tot collit a mà. Criança: en repòs, amb el sistema de “soleras y criaderas”. Nota de tast: color ocre, el nas té records de la vida biològica i tocs salins, taronja amarga i caramel. A la boca és molt expressiu, càlid, sec i molt llarg. Experiència: si he de quedar-me aïllat a una illa deserta, necessitaré molt vi, i aquest ha sigut uns dels últims vins que m’ha emocionat de veritat, una relíquia que no existeix, que només és a la bota i mai s’embotella, per això, m’emportaria la bota sencera...

ANGELUS 2012 PREMIER GRAND CRU CLASSÉ “A” ROMANÉE-CONTI 1983 GRAND CRU. MONOPOLE Zona: Vosne-Romanée, AOC Bourgogne (França). Bodega: Domaine Romanée-Conti. Varietat: 100% pinot-noir. Sòl i vinyes: terres argiloses. 1,81 hectàrees, la vinya més famosa, prestigiosa i cotitzada del món. Criança: entre 8 i 18 mesos en barriques de roure francès. Nota de tast: ... Experiència: no l’he tastat mai i m’agradaria molt obrir aquesta ampolla de l’any que vaig néixer com l’última que obrís.

Zona: AOC SaintEmilion, Bordeaux (França). Bodega: Chateau Angelus. Varietat: Cabernet franc, merlot i cabernet sauvignon. Sòl i vinyes: El sòl és calcari i argilós. 27 hectàrees, vinyes entre 15 i 60 anys. Criança: Entre 18 i 22 mesos en barriques de roure francès. Nota de tast: Color de cirera picota, el nas és intens amb fruita vermella i negre, també amb tocs discrets de la bota i alguna espècie. A la boca és profund i estructurat, elegant i precís. Experiència: Me l’emportaria en una illa deserta per quan trobi a faltar aquella persona que m’estimo tant i, llavors recordaria els bons moments que hem passat rodejats amb ampolles com aquesta...

ESPORTS

18 de desembre de 2025

Neix l’escola de ciclisme del Lluçanès per aprendre BTT i Trial Des de la Unió Ciclista del Lluçanès i l’Ajuntament de Prats fa un any que impulsen el projecte, que ara oferirà també l’opció de BTT d’aprendre, gaudir i compartir el ciclisme. La nova escola començarà el 8 de gener i els entrenaments es duran a terme els dilluns i dijous a dos quarts de sis de la tarda. Els participants podran escollir entre fer BTT o Trial, tant els dos dies com combinant-los. Des de l’organització es fa una crida a la participació de famílies, no només de Prats, si no tam-

L’escola de Tiral en una de les seves sessions.// F: @ESCOLACICLISME_LLUCANES

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

La Unió Ciclista del Lluçanès posa en marxa durant aquest mes de gener el projecte de l’Escola de Ciclisme del Lluçanès, una iniciativa que amplia l’actual Escola de Trial i ofereix BTT i Trial a nens i nenes de més de 4 anys. El projecte va sorgir fa aproxi-

madament un any, arran de la necessitat d’algunes famílies de la comarca que es veien obligades a desplaçar-se fora del municipi per portar els seus fills a entrenar Trial. A partir d’aquí, la Unió Ciclista va impulsar l’Escola de Trial, que actualment compta amb 14 joves inscrits. L’èxit de la iniciativa ha animat l’entitat a fer un pas endavant i crear una escola de ciclisme més àmplia amb l’objectiu

La iniciativa va sorgir de l’impuls d’algunes famílies que s’havien de desplaçar per trobar aquesta formació bé dels pobles veïns. A més, no es descarta ampliar les edats en un futur, segons el volum d’inscrits i l’organització interna del projecte. Per a inscripcions o més informació, les persones interessades poden contactar a través del compte d’Instagram @escolaciclisme_llucanes.//

MULTIESPORTIU

Neix un grup d’esport i salut per a dones

Les corredores, en una sessió a Prats.//F: CONSORCI

El Consorci del Lluçanès, a través de les àrees d’Igualtat i Esports, ha posat en marxa un grup d’esport i salut adreçat a dones, amb l’objectiu de fomentar la pràctica esportiva de manera regular, segura i compartida. La iniciativa neix amb la voluntat de facilitar l’accés a l’activitat física i crear un espai de cohesió, que contribueixi a mantenir l’hàbit de l’esport, especialment en edats avançades. El grup es troba per sortir a córrer, però també per fer sessions de força, i pròximament incorporarà altres continguts relacionats amb la salut, com el treball del sòl pelvià o l’alimentació. Recentment, el grup va participar en una classe guiada per la Jess Bonet, especialista en dones corredores, que va oferir pautes i exercicis per entrenar de manera correcta. Actualment, més d’una vintena de dones formen part d’aquest projecte, que pretén consolidar-se com un espai de salut i benestar incorporant la perspectiva de gènere també en l’esport.// NSM

LaRella | 43

ESPORTS

Núm. 608

MOTOR

Perafita homenatge a Joan Tomàs i Pau Tomàs

L’Olost no s’arronsa contra el Sant Vicenç de Torelló Els blanc-i-verds van vèncer 2 a 0 als de la Vall del Ges, tercers classificats OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire

Foto de família a l’homenatge a Joan i Pau Tomàs.//F:XEVI ALTARRIBA

Els amants de les motos de Perafita i del Lluçanès, es van reunir el passat dissabte 6 de desembre a pavelló de Perafita per retre homenatge als pilots Joan i Pau Tomàs. Aquest any, Joan Tomàs s’ha proclamat Campió d’Espanya d’Enduro en la categoria Master 50. Era la primera vegada que Tomàs s’inscrivia en aquesta competició, tot i que al llarg de la seva vida ha participat en una multitud de curses i proves. Diuen que l’experiència és un grau i Tomàs ho ha demostrat. La seva passió per les motos, Tomàs l’ha sabut transmetre al seu fill Pau. Pau Tomàs, que és pilot de l’equip Beta Trueba Oficial, va obtenir la 4a posició del Campionat d’Espanya d’Enduro en la categoria 3 i va quedar en 10a posició de la general. A l’homenatge, que es va fer el passat dissabte 6 de desembre, mig centenar de persones van celebrar les victòries de Joan i Pau Tomàs i també les seves trajectòries. Pare i fill van agrair l’homenatge i el suport que han rebut. En nom de l’Ajuntament, Joan Compta, alcalde del municipi, els va fer entrega d’una placa commemorativa.// RED

MOTOR

Nani Roma i Gerard Farrés, apunt pel Dakar

Després de dues jornades sense partits – una de descans i una altra pel Pont de la Puríssima – l’Olost tornava a la competició amb una prova d’alta dificultat. El rival a batre: el Sant Vicenç de Torelló, tercer classificat (en el moment de l’enfrontament) i segon equip amb menys gols

Amb aquesta victòria, l’Olost se situa vuitè a la classificació encaixats. Sobre el paper, els de la Vall del Ges eren favorits, tenint en compte que visitaven un Olost força irregular pel que portem de lliga. Així i tot, fent valer el factor camp, el conjunt entrenat per Joan Illamola va plantar cara

Els jugadors de l’Olost celebrant la victòria al vestidor.//F: FC OLOST

als de la Vall del Ges, aconseguint ser els dominadors del partit i imposant-se per 2 gols a 0. Pel que fa als gols, al minut 29, Omar Blanco – última incorporació al club olostenc – s’estrenava amb un gol a la sacada d’un córner. I a la segona part, Arcos, al minut 71, feia pujar el segon gol a favor dels locals. Pels olostencs, a més, era el pri-

mer enfrontament que no encaixaven cap gol, factor que encara permet treure conclusions més positives de l’enfrontament. Després de la victòria, els blanc-i-verds se situen vuitens a la taula i, el Sant Vicenç baixa a la quarta posició. La pròxima jornada – abans de l’aturada per Nadal – l’Olost visitarà el Borgonyà, penúltim classificat.//

MOTOR

Alpens viu una nova prova de trial de motos clàssiques L’any que ve el poble acollirà l’única prova a Catalunya de la Copa d’Espanya d’aquesta disciplina ALPENS Per_ Joan Iborra Plans

Roma en una competició.//F: DAKAR

Els pilots Nani Roma i Gerard Farrés es preparen per a la nova edició del Dakar que arrencarà el dissabte 3 de gener. Roma, de Santa Maria de Merlès, que ha participat al Dakar en 29 ocasions, estarà acompanyat per Alex Haro. Roma és un dels tres únics pilots que han guanyat aquest prova en moto (2004, KTM) i en cotxe (2014, Mini X-Raid). Per la seva banda, l’olostenc Farrés estarà acompanyat per Toni Vingut. Farrés va debutar al Dakar el 2006, convertint-se en el millor rookie d’aquella edició.// RED. LaRella | 44

El Moto Club Alpens, després d’haver estat escollit millor organitzador dels Trials de Motos Clàssiques dels anys 2023 i 2024, ha celebrat, aquest 14 de desembre, la 3a edició d’aquesta prova inclosa en el Campionat de Catalunya. Aquest any s’ha superat el rècord de pilots amb més de 80 inscrits en alguna de les sis categories que es disputen. La prova es va poder desenvolupar amb unes condicions meteorològiques òptimes per a la competició, amb un gran nivell de tots els participants que van completar dues voltes per deu zones molt selectives. Amb aquesta penúltima prova ja han quedat molt definides les classificacions del Campionat de Catalunya, amb Joaquim Lara Ruiz com a ven-

Les motos clàssiques a punt de fer una part del trial.// F: FRANCESC SALE

cedor absolut en la categoria de “Clàssics”, passi el que passi diumenge vinent, a Matadepera. En “Experts”, el vencedor va ser Josep Díaz Grau; Josep Lluís Marco Sastre es va imposar en “Post-Clàssiques-A”, Miquel Cirera Lamarca en “Post-Clàssiques-B”, Antoni Ramonet Martínez en “Post-Clàssiques-C”, Àngel Jordana Garcia en “Pre 75”, Miquel Moret Clota en “Pre-80” i Ramon Plana Vilamaña

en la categoria “Tràilers”. Des de l’organització valoren molt positivament aquesta jornada i anuncien amb gran satisfacció que la prova d’Alpens ha estat escollida per a l’any 2026 com única prova a Catalunya de la Copa d’Espanya, cosa que suposa un salt qualitatiu molt important en el nivell dels participants. La prova tindrà lloc els dies 18 i 19 d’abril.//

ESPORTS

18 de desembre de 2025

FUTBOL El Pradenc suma tres de sis punts possibles contra dos rivals complicats El Sant Feliu empata a

El passat cap de setmana, a casa, contra el Corcó, un gol agònic de Ferrer en temps de descompte, els va donar la victòria

el Pradenc, després de la dura derrota contra el Tona, va sortir amb ganes de tornar a sumar de tres en tres. El matx, tot i estar dominat pels locals, no va tenir gaires arribades a porteria, motiu pel qual el marcador no es va moure durant la primera part. Després de passar pels vestidors, el Pradenc tenia molt clar que havia d’arribar amb més perill a l’àrea rival per endur-se la victòria. Tota la segona part va ser

El Futbol Club Pradenc en una jugada d’atac, als minuts finals, contra el Corcó.//F: ISAAC PERAIRE

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Bruch Abad

El primer partit de la quinzena del Pradenc, contra el Tona al seu domicili, va ser un partit molt complicat. L’equip, tot i sortir amb ganes d’endur-se els tres punts, va marxar al descans amb un marcador desfavorable d’1-0. A la segona part, l’equip blaugrana es va reactivar i va tenir un parell d’arribades que, malauradament, no va poder materialit-

zar en gol. El Tona va respondre a aquestes arribades del Pradenc amb dos gols en qüestió de deu minuts i, ja a les acaballes del partit, amb un Pradenc bolcat a l’atac, va marcar el quart i definitiu gol per als locals. El segon partit va ser a casa contra el Corcó. Abans, però, cal destacar el servei d’honor que va fer Cristian Matas, el net del fundador del Futbol Club Pradenc, Fulgenci Matas, dins els actes de commemoració del centenari del club. Ja començat el partit,

L’equip està a catorze punts del líder un atac constant de l’equip blaugrana, però el gol es va resistir. No va ser fins als minuts de descompte que el Pradenc va trobar porteria gràcies a Albert Ferrer, que va aconseguir un gol agònic que va donar els tres punts a l’equip local. El Futbol Club Pradenc es refà després de la derrota fora de casa i encarrila una bona dinàmica de cara als pròxims partits. Cada cop més, el Pradenc mira cap a la part alta de la classificació.//

FUTBOL SALA

El FutSal Prats escala posicions

casa amb el Vilada

El primer partit del Sant Feliu a casa amb la gespa nova.//

A la darrera jornada de lliga, el passat 4 de desembre, el Sant Feliu va jugar a casa contra el Vilada. No havia passat ni un minut que els santfeliuencs es van avançar al marcador, amb un gol de Pujol. Vint minuts després, Lopez marcava el 2 a 0. El partit va anar augmentant d’intensitat i deu minuts després els del Vilada marcaven el primer gol i poc abans de la mitja part aconseguien marcar el gol de l’empat. A la represa, els visitants van trobar de nou la portaria. Però els de Sant Feliu no es van rendir i just al mintut 90 Ibáñez amb un xut des de fora l’àrea marcava el tercer gol de l’empat, el 3 a 3 definitiu. La jornada anterior, encara al mes de novembre, el Sant Feliu va desplaçar-se fins al camp de l’Olvan. Els santfeliuencs no van saber trobar el gol i el partit va acabar amb un empat 0 a 0, també gràcies al gran paper d’Enciso, que va parar dos xuts directes a porteria dels de l’Olvan.// RED

CÓRRER

Un centenar d’atletes al cros escolar de Prats

Amb dues jornades a casa consecutives, empata a 3 contra el Pia Mataró i goleja per 5 a 1 el Barri Can Calet PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Guillem Sucarrat Anfruns

El partit de la 8a jornada de la lliga del Futsal Prats va ser al pavelló municipal de Prats, on va rebre la visita de l’Escola Pia Mataró. El partit va començar de cara per als del Lluçanès, ja que al minut 6 es van avançar al marcador. Tot i això, els visitants van tenir una ràpida reacció i van aconseguir capgirar el partit a favor seu i col·locar-se per davant, només quatre minuts després del gol inicial. Malgrat això, els locals van continuar atacant i buscant ocasions que els va permetre fer el gol de l’empat del punt de penal, arribant a la mitja part amb un resultat parell per als dos equips.

A la segona meitat, els dos equips van continuar generant ocasions, però van ser els visitants que es van tornar a avançar al marcador. Tot i que el Futsal Prats va aconseguir igualar el marcador ràpidament, quan fal-

Amb aquest empat i aquesta victòria l’equip es col·loca 11è a la taula ten cinc minuts del partit, on el marcador no es va moure cap cop més, finalitzant amb un resultat d’empat a 3. El següent partit també es va jugar a casa, aquest cop amb la visita del Barri Can Calet. El partit va començar molt a favor

dels locals, gràcies a un gol matiner que va permetre encetar la llauna i seguidament un altre gol que els va col·locar amb un gran avantatge respecte als seus contrincants i arribar així al descans. A la segona part, i amb ganes de sentenciar el partit, el Futsal Prats va continuar atacant i buscant forats a la defensa dels visitants, aconseguint fer tres gols més abans de finalitzar el partit, col·locant-se amb un escenari molt còmode. Finalment, el Barri Can Calet va fer un gol que va tancar el marcador amb una gran victòria local, per 5 a 1. Amb aquests dos resultats del Futsal Prats, l’equip es col·loca onzè a la taula de classificació, i el següent partit que jugaran serà el diumenge 21 de desembre contra el Ciutat de Mataró.//

Es va fer a la zona esportiva.//F: AJ PRATS

Diumenge 30 de novembre va tenir lloc a la zona esportiva una nova edició del Cros Escolar a Prats de Lluçanès, que va comptar amb la participació de 110 atletes procedents de la comarca i dels voltants. Aquesta cita forma part de la lliga comarcal de cros escolar d’Osona. A Prats, l’esdeveniment ha estat organitzat per l’AFA Escola Lluçanès, l’AMPA FEDAC Prats i Set de Córrer, amb la col·laboració del Consorci del Lluçanès, la Diputació de Barcelona i el Consell Esportiu d’Osona. Els participants van competir en categories adaptades segons l’edat, gaudint del companyerisme i fomentant l’esport en un ambient animat. Sant Bartomeu del Grau acollirà una nova prova el 18 de gener.// XBV LaRella | 45

ÀLBUM ESPORTS

Núm. 608

Tradicional Fira de Sta. Llúcia · Prats de Lluçanès

Disset anys d’Itineràncies

Un any més, s’ha celebrat la fira de Santa Llúcia de Prats de Lluçanès, atraient tant veïns de la comarca com visitants d’altres indrets. Amb una cinquantena de parades entre artesans, entitats i d’altres propostes als carrers principals, l’ambient va ser notable sobretot cap a les darreres hores del matí, quan el sol també convidava a passejar. Al llarg del matí es va poder gaudir d’estones de música i fins i tot balls improvisats a càrrec de la companyia COSinsART, fent la jornada més amena i festiva. Paral·lelament, i com cada any, també va tenir lloc l’habitual esmorzar dels carreters organitzat per l’Ajuntament i amb la col·laboració d’aquests. Enguany, a causa de la grip aviària i la pesta porcina africana, hi ha hagut algunes modificacions: a l’exposició de bestiar només s’hi ha pogut veure bestiar equí per minimitzar els riscos de contacte entre animals i s’ha substituït la demostració de ferrar cavalls per la de ferrar rodes de carro. Tot i les adaptacions, la jornada ha tornat a ser un èxit de visitants i participació, sense mancar també les tradicionals passejades amb carro pels voltants de la zona més comercial.// ELISA LLORENS

El Festival Itineràncies ha arribat a la 17a edició en plena forma, amb una de les programacions més llargues dels últims anys i amb propostes de tota mena. Les dones que cremen romaní van ser les encarregades d’obrir l’edició d’enguany amb una selecció de poemes, cançons, contes i altres textos de Pilar Cabot. El recital es va fer a Cal Bach el passat divendres i va acabar amb neules i rom cremat. Dissabte, el clown Pere Hosta va portar Woof al Teatre Orient. Va ser la primera vegada que al teatre s’hi feia una obra amb les grades plegades, ja que a Woof el públic esdevé una peça clau. Abans, a la Sala 1 del Teatre Orient, s’hi va poder veure el resultat del taller que havien fet els nens i nenes de 5è de l’escola Lluçanès amb l’Ada Vilaró, directora del festival, es va treballar entorn el fet de tenir mascota i què són els animals de companyia. Diumenge, Olga Molina i els seus Poemes a cau d’orella obrien el darrer dia del festival d’enguany, amb una proposta bonica que volia deixar espai a les sorpreses que ens podem trobar en la vida quotidiana. La companyia COSinsART va portar Ballant-la pels carrers de Prats. Una proposta on els dos Cosins ballen amb la gent que es troben pel carrer, sempre acompanyats per un fotògraf, Txus Garcia, que captura cada instant. La proposta va acabar als jardins de Ca l’Andreuet, que es van convertir en un embalat, on ballar, gaudir de la música, del vermut i de les fotos que els protagonistes es van poder endur a casa. Als Jardins de Cal Bach, l’Atapeïda va presentar Xirinxina, un espectacle en procés de creació, que va arribar a Itineràncies perquè fou el guanyador de la convocatòria Embrions del Festival Escena Poblenou. Xirinxina és un joc de cossos, entre la dansa i el circ, una proposta bonica i tendra. A la tarda, la plaça de l’Església va acollir la cantada més espectacular del Fum, fum, fum dels últims anys. Una proposta de Celeste Alías i Ada Vilaró juntament amb l’EMAL, la Coral Sant Jordi, el músic Josep Maria Cols i Cor de Carxofa. El fum, fum, fum d’Alías i Vilaró va voler recuperar la idea inicial de la popular cançó: un espai per dir mentides, per riures de tot i per ser una mica lliures. I tot combinant el fum i el fot van tancar aquest Itineràncies.// RED

· Prats de Lluçanès

FOTOS: ELISA LLORENS · AJUNTAMENT DE PRATS · GUSTO AUDIOVISUAL

LaRella | 46

L’ÀLBUM

Núm. 608

Veïns i exveïns, de Festa Major Santa Eulàlia de Pardines La Festa Major de Santa Eulàlia de Pardines 2025 va tornar a ser un punt de trobada per a veïns i exveïns de la parròquia. El gruix d’actes va ser el dilluns 8 de desembre, amb una caminada seguint l’antic camí d’anar a missa entre Santa Eulàlia de Pardines i Vallgatina, una de les cases de pagès que formen part de la parròquia. A Vallgatina s’hi va fer un esmorzar popular que va aplegar una seixantena de persones. Tot seguit, els participants van tornar caminant fins a Santa Eulàlia de Pardines, on es va dur a terme la lectura de la història de la patrona, Santa Eulàlia de Pardines, i es van cantar els goigs. El dimecres 10 de desembre, coincidint amb el dia de la patrona, es va celebrar la missa commemorativa. La Festa Major és organitzada per un grup de veïns de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, formada per una trentena de cases de pagès repartides entre diversos municipis de la zona, com Oristà, Prats de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra.// RED.

En marxa el 13è concurs de Pessebre a la Finestra · Alpens Des del passat 6 de desembre, dia que es va presentar el Gran Pessebre que es pot visitar a l’espai de la Sati que, com cada any, ha preparat l’alpensí Filemón Correa, està en marxa el Concurs de Pessebres a la Finestra, un concurs i un pessebre que ja han passat a formar part de la tradició, en el marc de les festes de Nadal del Lluçanès. El Gran Pessebre o Pessebre Monumental es podrà visitar durant totes les festes i cal dir que ocupa un total de 120 metres quadrats i que hom pot buscar el caganer (que cada dia canvia de lloc!) entre les més de 4.000 figures i cases que té el pessebre, repartides en 30 ambients o poblacions, situats en quatre grans taules. Per a muntar-lo han calgut gairebé 200 hores que ha esmerçat l’esmentat Filemón Correa. El pessebre va creixent cada any gràcies a les noves incorporacions que es van adquirint mitjançant els donatius que els visitants fan voluntàriament. Així mateix, cada any s’incorpora algun element reivindicatiu que aquest any s’ha concretat en una denúncia del sagnant genocidi que s’està cometent a Gaza. En visitar-lo, també es pot aprofitar per a recollir les butlletes i el mapa que permetran fer el recorregut pel poble i valorar (i votar) els millors pessebres a les finestres que els veïns d’Alpens han elaborat aquest any: en total són 35 pessebres, 15 dels quals opten al premi de “pessebre tradicional” i 20 que opten a la categoria de “pessebre creatiu”. Tots els pessebres es podran visitar i votar fins al dia de Reis. Entre la gent que dipositi les butlletes amb els vots, a Cal Jolis, El Casino o al Pessebre Gran, se sortejaran dos “premis sorpresa”. Tant el Pessebre Gran com el Concurs, que aquest any arriba a la 13a edició, es fan amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alpens i dels establiments i empreses del poble que garanteixen uns suculents premis per als millors classificats de les diferents categories.// JIP

L’esmentat premi es regirà per les següents BASES: 1) Sota el nom de “PREMI DOCTOR GRAU” al millor estudiant de Batxillerat, l’esmentada Fundació institueix un premi de caràcter anual. 2) El premi va destinat als alumnes residents al Lluçanès i que durant el curs 2025-2026 estudiïn segon curs de batxillerat. 3) L’import del premi és de 1200 euros. 4) L’objectiu del premi és guardonar el millor estudiant de Batxillerat, la nota del qual (mitjana de 1r i 2n) ha de ser de 9 o superior. Aquests resultats es comunicaran a la Fundació Doctor Grau a la finalització del 2n curs de Batxillerat, per part de la direcció del Centre. 5) En el cas que hi hagi més d’un alumne amb notes idèntiques, es tindrà en compte la valoració de la part comuna de les

LaRella | 48

Proves d’Accés a la Universitat, per tal d’adjudicar el premi definitiu. Si tot i així continua havent-hi la mateixa puntuació, la Fundació Doctor Grau es reservarà el dret de decidir com s’ha de repartir el premi. A tal efecte la Fundació comptarà amb l’assessorament d’experts en el món educatiu. Atesa aquesta circumstància, la Fundació es reserva el dret de repartir l’import del premi. 6) La Fundació Doctor Grau es reserva el dret de divulgar a la premsa i als mitjans de comunicació el resultat del premi, així com d’organitzar la celebració del lliurament d’aquest, que tindrà lloc durant els mesos d’estiu. 7) La Fundació Doctor Grau es reserva el dret de resoldre qualsevol cas no previst en aquestes bases, les quals es pressuposen acceptades per tots els participants. Prats de Lluçanès, desembre de 2025.

L’ÀLBUM

18 de desembre de 2025

Gegantons i capgrossos per celebrar Sant Andreu · Oristà

Un any més, una altra Festa Major! · Santa Eulàlia de Puig-oriol El divendres 5 de desembre començava la Festa Major d’hivern a Santa Eulàlia de Puigoriol amb un dels plats forts de la programació: la taverna basca. La sala estava de gom a gom i les taules plenes de plats per compartir. Molta qualitat i molta gana! La nit va acabar a altes hores amb el Pub de la Comi. Dissabte, el dia començava ben d’hora amb el mercat artesanal. Hi van participar persones de dins i de fora del poble: artesanes, artistes, fotògrafes, parades solidàries i de segona mà. Mentrestant, els gegants van ballar a ritme d’acordió, i la cirereta del pastís la va posar Bet Mestre, que amb el seu grup de versions Keepcalm va ser l’estrella de l’hora del vermut. Durant el recital, Mestre va estar acompanyada pel seu pare, i en algun moment, per la seva germana i dues noies del poble que hi van afegir teclat i veu. A la tarda hi va haver els partits de futbol, i a la nit el gran concert, a càrrec de Sicuta, on les diferents generacions van poder cantar i ballar alhora. La nit va acabar amb la música enllaunada dels Dj Sena i VTS. Diumenge, al toc del migdia, l’esbart del poble, confluït per a infants des dels cinc anys fins a adolescents, va ballar dansetes tradicionals i va fer sortir al públic a ballar. A la tarda va ser el torn dels balls de saló al local, seguit del sopar popular amb bingo, i més balls de saló. Dilluns va ser el moment per a les activitats infantils. Al matí, una activitat d’orientació va atraure molta participació. La canalla va haver de seguir una ruta amb l’ajuda d’un mapa. A la tarda, es va realitzar un taller infantil on la canalla va treballar de valent per crear desenes de postals de Nadal anònimes que es van repartir per totes les cases del poble. Els dies de festa van arribar al seu final dimecres, amb l’esmorzar popular, el joc d’estirar la corda i el campionat de botifarra.// CLÀUDIA MOLINA CATALAN

En Fabius, el gegantó d’Oristà, acompanyat del Marc, la Carlota i la Grossa (els capgrossos) van ser els amfitrions de la primera trobada de gegantons del Lluçanès, que es va celebrar el passat 30 de novembre, en el marc de la Festa Major d’Oristà. Hi van participar el gegantó d’Olost, l’Adjutori, el Grau de Sant Bartomeu del Grau i la Graciana de Sant Feliu Sasserra, juntament amb els capgrossos de Perafita i tots acompanyats per la música dels grallers de Sant Bartomeu del Grau La festa, però, havia començat uns dies abans amb el tast de cerveses i la masterclass de spinning. Un dels actes que més va despertar la imaginació dels oristanencs va ser la baixada d’andròmines. Com sempre, el sopar popular, amb 120 comensals, i el bingo musical van omplir de gom a gom la sala polivalent. Les cançons de Kamelot divendres i les dels Trinxats dissabte van allargar les nits del darrer cap de setmana de novembre a Oristà. Una de les novetats d’enguany, els balls en línia a la plaça van aplegar gent de totes les edats i van xalar de valent. La Festa Major va acabar amb la discomòbil infantil, que va incloure un dinosaure, cosa que va agradar força a la canalla.// RED.

Documents a presentar: 1) Fotocòpia del DNI de tots els membres de la unitat familiar. 2) Fotocòpia de la declaració de la renda (IRPF 2024) de tots els membres de la unitat familiar. (Es prioritzaran les rendes més baixes) 3) Si s’escau, tots els certificats que afecten la unitat familiar (subsidi, atur, certificat de declaració de salut, d’incapacitat laboral, informe de l’assistent social en el seu cas, etc.)

4) Matrícula del curs 2025-2026 i altres documents de percepció de beques del sol·licitant (postgraus i màsters resten exclosos) 5) L’estudiant tindrà la obligació de presentar les notes del curs, havent-les superat totes, abans del 30 d’octubre del 2026 i enviar-ho a: “Fundació Doctor Grau, Apartat de correus núm. 1 de Prats de Lluçanès”, en cas contrari es desestimarà l’ajuda. Prats de Lluçanès, desembre de 2025.

LaRella | 49

NOTÍCIES

EL RACÓ DE LA SALUT

Núm. 608

El Lluçanès recapta més de 16.000 euros per a la 34a Marató de 3Cat

Es pot prevenir el càncer? El càncer és una malaltia freqüent i especialment temuda malgrat els grans avenços que s’han fet tant en el diagnòstic com en el tractament, cosa que ha permès millorar-ne el pronòstic considerablement. Tot i això, el càncer continua sent una de les primeres causes de mort al nostre país. La incidència d’aquesta malaltia està creixent a tot el món des de fa uns anys, i això és degut als canvis en l’estil de vida i a l’augment de l’esperança de vida de la població. Sovint quan parlem de càncer pensem en una malaltia que apareix de forma inesperada i contra la qual podem fer poca cosa, però no és del tot cert. Es creu que almenys un 50% dels casos de càncer es podrien evitar canviant alguns hàbits de la vida diària, fent revisions periòdiques i participant en els programes de cribratge com els que es porten a terme actualment a Catalunya: el del càncer colorectal, el de mama i el de coll d’úter. L’hàbit que més coneixem que influeix en l’aparició de diferents tipus de càncer és el tabaquisme. El tabaquisme és, en qualsevol de les seves variants, el factor conegut i evitable que més importància té per evitar aquesta malaltia. És molt important incidir en els nostres infants i adolescents perquè no comencin a fumar, ja que quan es té l’hàbit adquirit és difícil de deixar. Un altre hàbit important és l’alimentació. És recomanable seguir una dieta rica en aliments d’origen vegetal, fruites, verdures, llegums, fruita seca, greixos com l’oli d’oliva, i disminuir el consum de carns, sobretot carns vermelles i també aliments processats i precuinats. Es recomana també que la dieta sigui rica en fibra, consumir aliments fermentats i, si prenem alcohol, fer-ho amb moderació. L’obesitat i el sedentarisme són factors de risc que cal evitar. Augmentar l’activitat física adequant-la a l’edat i a les característiques de cada persona és també molt convenient. Pot ser tan fàcil i senzill com anar a caminar, pujar les escales a peu o fer aquell esport que ens agrada de forma habitual i sistemàtica. Tots aquests canvis en l’estil de vida cal treballar-los a casa i a l’escola per aconseguir una societat més sana i saludable i poder disminuir així els casos de càncer. I no oblidem, per últim, cuidar les nostres relacions familiars i socials i mantenir sempre que puguem una actitud positiva davant de la vida i les seves circumstàncies.// MIQUEL CASADEVALL METGE DE FAMÍLIA JUBILAT EAP LLUÇANÈS

LaRella | 50

Un any més, entitats i ajuntaments dels municipis del Lluçanès s’han organitzat per recaptar fons per a la Marató de 3Cat. L’edició d’enguany, amb el lema Detectem-ho, Arreglem-ho, ha recaptat fons per a la investigació del càncer, una de les principals causes de mort a Catalunya. Al Lluçanès, s’han recaptat, de moment, més de 16.000 euros, i encara queden algunes activitats en les quals es poden col·laborar. Per exemple, el concert de Nadal i el sopar que es farà a Sant Bartomeu aquest divendres al vespre. O la caminada solidària que organitza la Unió Excursionista de Prats, aquest dissabte al matí.

Algunes de les activitats que s’han fet aquestes darreres setmanes al Lluçanès ja són tot un clàssic, com per exemple el sopar solidari de Sant Boi, que acaba amb el bingo solidari on es sortegen tres grans lots de productes locals. O la venda de ponsèties que organitza la Cucafera a Sant Bartomeu. A Oristà, coincidint amb la Fira, es fa l’esmorzar del bandoler i a Olost, que entre altres activitats, el Via fora organitza també una caminada amb esmorzar inclòs. I així un llarg etcètera d’activitats també a Prats, Sant Martí i Sant Feliu. Totes elles s’han convertit en un granet dels més de 9.741.000 € recaptats fins ara.// RED

NOTÍCIES

18 de desembre de 2025

El Lluçanès enceta les festes amb una agenda nadalenca molt carregada

L’escola FEDAC Prats va fer el seu tradicional Nadal al Carrer.//F: IPS

Els comerciants de Prats davant el seu arbre de llums.//F: AJ PRATS

LLUÇANÈS Per_ Equip de redacció

L’agenda de les festes arriba farcida al Lluçanès, tal com podreu veure detalladament a les pàgines 54 i 55 d’aquesta Rella, amb l’agenda més completa de la comarca. Entre moltes altres propostes, destaquen les noves edicions dels Pastorets a Perafita i les Pastoretes a Sant Bartomeu, o les cantades de nadales i concerts de Nadal de diferents corals, com el grup Ca n’Alpens o el concert participatiu que oferirà la coral Regina a Alpens i Lluçà amb la participació de cantaires de la comarca. El Cant de la Sibil·la ressonarà el dissabte dia 20 al monestir de Lluçà a cura de les Dones que cremen romaní i amb les veus del cor Scandicus d’El Masnou. L’endemà mateix, també al monestir, s’hi farà una lectura col·laborativa del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. Pel que fa als pessebres, se’n podran veure fins a 38 amagats a l’entorn de Sant Feliu Sasserra, que organitza la segona edició de la ruta de pessebres, després del gran èxit de l’any passat. I també a Alpens, amb els ja tradicionals pessebres a la finestra i el gran pessebre de la Sati.

La nit de Nadal hi haurà missa del Gall en molts pobles, i en sortint, tothom anirà fent via cap al Pavelló de Prats per gaudir un any més del clàssic Txupitassu. L’endemà, dia de Nadal, les cares ho delataran. Una de les novetats d’enguany és que sis anys després torna Nadal Nyandú, a la Torre d’Oristà, que ha hagut d’ampliar-se amb dues dates (el 27 i 28 de desembre) perquè les entrades del primer dia es van esgotar amb un obrir i tancar d’ulls. Durant les festes també hi haurà parcs d’activitats per a la canalla, el Juguem a Prats i l’Olost Park. Si ens fixem en els reis, hi haurà tallers de fanalets, i Ses Majestats i els seus patges visitaran diferents pobles durant tota la quinzena. A més a més, tant a Olost com a Prats hi ha previstos bingos organitzats per les comissions de reis. En el vessant esportiu hi haurà curses de Sant Silvestre a Prats –que la va recuperar l’any passat– i a Sant Bartomeu – que la va inventar l’any passat–, mentre que a Sant Feliu començaran i acabaran l’any pujant al Serrat Llobater. La llista és infinita, i també en destaquen el festival de Patinatge de Prats o les projeccions de cinema a l’Ateneu de Sant Feliu, però també a Perafita, Olost o Sant Boi.// LaRella | 51

NOTÍCIES

Núm. 608

Trencar el silenci per recuperar la memòria esborrada

Anys i panys gaudint d’art al Lluçanès Gaudir d’Art va presentar Anys i Panys, el nostre Lluçanès llunyà al Teatre Orient, el passat cap de setmana del 6 i 7 de desembre. L’obra és el resultat del laboratori artístic que, des de l’estiu, han estat fent les participants del projecte. Sota la direcció d’Elisa Crehuet i basant-se en el llibre d’Anna Gorchs Prats de Lluçanès 905 - 2005, l’obra explica la història del Lluçanès a través de la visita que fan dues noies a una exposició. Cada plafó il·lustra un moment de la història del Lluçanès, història que expliquen les diferents actrius que han participat en el muntatge. Poques actrius per a tants personatges il·lustres que d’alguna manera han escrit la història d’aquesta terra. Reis, comptes, mossens i bruixes, tots interpretats per les mateixes actrius que van demostrar la seva versatilitat i el nombrós vestuari. El projecte coordinat per Gaudir d’Art, amb el suport de l’Ajuntament de Prats, va aconseguir fer el ple al Teatre Orient els dos dies Aquest projecte se suma a altres propostes que ha presentat Gaudir d’Art que busquen fer un exercici de recuperació de la memòria col· lectiva.//RED

L’obra respresentada al teatre Orient.// F: GAUDIR D’ART

Prats acull la projecció del documental Els buits, i un posterior col·loqui sobre el Patronato de la Mujer, enmarcat en els actes del 25N PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Nerea Sànchez Moreno

El passat 28 de novembre, a l’Espai de Prats es va projectar el documental Els buits, que recupera el testimoni de la Mariona, que amb disset anys va ser internada en un dels centres del Patronato de Protección de la Mujer. A través de la mirada de la seva filla — directora del documental—, l’obra obre un espai de veritat on mare i filla reflexionen sobre els silencis imposats i les ferides heretades. El Patronato va ser una institució franquista que va funcionar fins a mitjans dels anys vuitanta i que tenia per objectiu “regenerar las mujeres caídas”. Eren centres d’internament per a dones de 16 a 25 anys. Les internes eren prostitutes, lesbianes, menors embarassades o dissidents polítiques oposades a la dictadura; sovint assenyalades pel seu propi entorn. La quotidianitat de les internes es caracteritzava per la disciplina, l’aïllament i els treballs forçats. Vivien sota la tutela de les monges i se’ls prohibia establir cap mena de relació amb les seves iguals. En els pitjors casos, acabaven ingressades en clíniques psiquiàtriques on se les sotmetia a tractaments contra la seva voluntat. Les investigacions apunten que van existir almenys 142 centres en els quals s’estima que es van

El col·loqui es va fer a l’Espai.//F: AJ PRATS

arribar a internar milers de dones. És especialment inversemblant que gran part de la societat desconegui l’existència d’aquesta institució. En aquest sentit, Marina Freixa, directora del curtmetratge, qüestiona el tractament de la memòria històrica, especialment, la patida per les dones que van sofrir una doble repressió, organitzada i directa. El col·loqui posterior, dinamitzat per Carolina Font, va suposar un exercici de memòria i compromís col·lectiu contra les violències masclistes. El colpidor relat de Maria Forns —testimoni directe i supervivent d’aquesta institució— assenyalava la doble repressió patida: “per ser dones i per no ajustar-nos al que s’esperava de nosaltres” i va posar èmfasi en la necessitat de trencar el silenci. Berta Jordà — educadora social especialitzada

en violències masclistes— va remarcar com els mecanismes de control del Patronato connecten amb formes de violència masclista encara presents avui; perquè les estructures que controlen, culpabilitzen o silencien les dones no pertanyen només al passat, muten, però persisteixen en el temps. Queralt Alberch —antropòloga i responsable del Centre d’Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra— va situar el Patronato dins d’una genealogia més àmplia de control i persecució de les dones i la dissidència al llarg de la història, assenyalant la necessitat de conèixer el passat per entendre i transformar el present. El documental vol servir també per legitimar i impulsar una comissió d’investigació, per exigir responsabilitats i un autèntic procés de veritat, justícia i reparació.//

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN Aquest dilluns, a la Biblioteca d’Olost, la poeta i dissenyadora Elena Sixto va presentar el seu Llunarbori. També ha fet presentacions d’aquest “calendari” a altres llocs del Lluçanès. En un món acostumat a viure el temps com una línia recta i accelerada, el Llunarbori proposa una mirada diferent: tornar a entendre el ritme de la vida a través dels cicles naturals. El calendari s’articula a partir de tres elements essencials —la lluna, el temps i els arbres— i els combina amb la poesia per convidar-nos a una experiència més plena i conscient del pas dels dies. La representació circular de cada mes, seguint el moviment de la lluna, ens retorna una manera d’entendre el calendari que ha estat comuna a moltes cultures antigues: tot és cíclic, tot és canvi, i tot segueix una pulsació LaRella | 52

El Llunarbori: un calendari per reconnectar amb els cicles de la natura

natural de llum i foscor, activitat i repòs. L’any es divideix en tretze mesos de vint-i-vuit dies, quatre setmanes exactes, un ritme que ressona amb els cicles de la vida. Cada una d’aquestes tretze llunes

s’associa a un arbre, seguint l’antiga tradició celta descrita per Robert Graves a La Deessa Blanca. Aquest sistema crea un pont simbòlic on cada arbre representa unes qualitats, una manera d’habitar el temps i d’in-

terpretar-lo. Així, el calendari esdevé més que una eina: és una invitació a reconèixer la interdependència entre les persones i el medi natural. La poesia hi té també un paper essencial. El calendari s’inspira en un antic poema, La Cançó d’Amergin, que ens recorda la unitat entre l’ésser humà i el món. Al llarg de l’any, diferents versos i poemes acompanyen cada arbre i conviden a la contemplació, al silenci i a la mirada interior. El Llunarbori neix d’una intuïció senzilla: recuperar el respecte pels cicles que sostenen la vida i tornar a mirar la natura no com un recurs, sinó com un espai sagrat que ens acompanya. Recuperar els ritmes de la natura és també recuperar els nostres i fer del temps no només una mesura, sinó una manera d’habitar el món amb més respecte, consciència i presència.//

L’EFEMÈRIDE

18 de desembre de 2025

L’efemèride desembre

18 ANYS DE L’EIX DEL LLUÇANÈS

Aquest mes adjuntem una efemèride especial: una portada. I és que el desembre del 2007, ara fa 18 anys, LaRella obria amb una notícia que, sens dubte, era d’una significació important. S’estrenava el primer tram de la nova carretera C62, una carretera que tot just enguany s’ha completat del tot. En efecte, 18 anys més tard, aquesta carretera encara és notícia; per la seva finalització, però també per les noves mesures de seguretat que s’hi van aplicant amb comptagotes a causa de la seva alta sinistralitat. Al número 194, publicat el 7 de desembre de 2007, LaRella feia ressò d’aquesta inauguració amb una foto del tram a punt d’obrir, acompanyada d’una imatge dels polítics que van tallar la cinta, encapçalats per l’aleshores conseller, Joaquim Nadal.//

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA » LLOGUER DE PERRUQUERIA en ple rendiment a Sant Feliu Sasserra, per jubilació. T: 659 132 257 o 93 881 92 63 (R608/20) » AJUDANT DE CUINA, amb coneixement de brasa, per restaurant a Sobremunt. T: 621 292 166 (R607/04) » CUIDANT PER GRANJA DE PORCS I VAQUES al Lluçanès. Mitja jornada. T: 636 333 630 (R607/05) » TEIXIDOR/A a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R604/06) » GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, torn de tardes. No substitució. T: 687 083 081 (R606/04)

BUSCO FEINA » NOI de trenta-dos anys resident al Lluçanès, busca feina com a aprenent sigui com a electricista o mecànic. Obert a altres oficis. T: 693 659 168 (R608/16)

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

» PARELLA de 45 anys s’ofereix com a masovers a Osona. Experiència amb animals, hort i turisme rural. T: 647 122 414 » NOI de 45 s’ofereix per fer manteniment de finques, electricista, llauner i reparacions en general. T: 675 401 933 » DONA s’ofereix per fer companyia a la gent gran. T: 652 296 529 (R607/06) » NOIA busca feina per netejar cases particulars al Lluçanès. T: 619 102 527 (R606/05) » DONA s’ofereix per netejar cases particulars o cuidar infants, a Sant Feliu Sasserra. Ilham. Whatsapp: 645 740 774 (R604/07)

El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina? 621 276 429 larellallucanes@gmail.com LaRella | 53

L’AGENDA DESEMBRE I GENER SANT FELIU SASSERRA_ RUTA DELS PESSEBRES. EXPOSICIÓ DE DETALLS NADALENCS, a la biblioteca Sant Pere Almató. ALPENS_ GRAN PESSEBRE D’AL· PENS DE 100 M2. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Diumenges i festius de 10 del matí a 2 del migdia. Entre setmana, visites concertades. A la Sati. 13A MOSTRA DE PESSEBRES A LA FI· NESTRA durant totes les festes per tot el poble. PRATS DE LLUÇANÈS_ MOSTRES DE TREBALLS NADALENCS dels alumnes de les escoles, als aparadors buits del carrer Major. RENAIXAMENT, PESSE· BRE A LA PLAÇA DE CAL XIQUET, fins per la Candelera. LLUÇANÈS_ CURSET D’ESQUÍ I SNOW a La Molina. 2, 3 i 4 e gener.

DIVENDRES 19 DE DESEMBRE SOBREMUNT_ CAGADA POPULAR DEL TIÓ, al vespre al Molí. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ANEM A BUSCAR EL TIÓ, a les 6 de la tarda a la plaça Nova. CONCERT DE NADAL amb el cor d’homes d’Osona i SOPAR D’ENTREPÀ PER LA MARATÓ DE TV3, a les 8 del vespre al Teatre Casal. OLOST_ CURS VISUAL sobre La Comèdia romàntica americana: Històries de Filadèlfia, a càrrec de Ramon Breu, a les 5 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. SANT FELIU SASSERRA_ TALLER IN· FANTIL DE NADAL, a les 6 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató. PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTIVAL DE NADAL DE PRATSALUT, a les 8 del vespre a la sala Polivalent.

DISSABTE 20 DE DESEMBRE LLUÇÀ_ CANT DE LA SIBIL·LA, amb el Cor Scandicus i les Dones que cremen romaní, a 2/4 de 7 de la tara al monestir de Santa Maria de Lluçà. SANTA MARIA DE MERLÈS_ MISSAT· GERS REIALS I TIÓ, a les 6 de la tarda a la plaça. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ TALLER DE NADAL “Ni d’Hivern. Modela, dibuixa, construeix”, a les 10 del matí al local social el Centre. PRATS DE LLUÇANÈS_ CAMINADA SOLIDÀRIA PER LA MARATÓ DE TV3, sortida a les 9 del matí de Cal Bach. FARMACIOLA D’HIVERN: medicina xinesa i Yin Ioga, a les 10 del matí a l’Espai Arcàdia. DANSA CONTEMPO· RÀNIA PER A ADOLESCENTS (11 a 18 LaRella | 54

Núm. 608

anys) amb Alícia Moreno, a les 4 de la tarda a l’Espai Arcàdia. DONACIÓ DE SANG, de 2/4 de 5 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre a l’Espai. DANSA CON· TEMPORÀNIA, a les 6 de la tarda a l’Espai Arcàdia. ESPECTACLE DE NA· DAL DE L’EMAL, a les 6 de la tarda al Teatre Orient. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ TA· LLER FAMILIAR DE NADAL, a les 11 del matí a l’Escola Monjoia. PASTO· RETES, a les 7 de la tarda al teatre Casal. OLOST_ KARAOKE I BALL, a 2/4 de 9 del vespre al Casal. SANT FELIU SASSERRA_ TALLERS DE NADAL, el Fanalet, a les 10 del matí a l’Ateneu.

DIUMENGE 21 DE DESEMBRE SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ CON· CERT D’ARPA a càrrec de Núria Conangla, solista, a ¾ de 12 del migdia al Santuari dels Munts. LLUÇÀ_ LECTURA COL·LABORATIVA D’EL POEMA DE NADAL, de Josep Maria de Sagarra, amb Gaudir d’Art i les Dones que cremen romaní, a les 7 de la tarda al monestir de Santa Maria de Lluçà SANT BARTOMEU DEL GRAU_ PAS· TORETES, a les 7 de la tarda al teatre Casal. SANT FELIU SASSERRA_ TALLER DE CERÀMICA amb Clara Comas, a les 10 del matí a la planta superior de l’Ateneu. PRATS DE LLUÇANÈS_ DONACIÓ DE SANG, de 10 del matí a 2 del migdia, a l’Espai. TOCADA I CANTADA DE NA· DALES participativa amb l’Escola de Música i Arts del Lluçanès i FEM CA· GAR EL TIÓ, a 11 del matí a la plaça de l’Església. FESTIVAL DE PATINAT· GE I EXHIBICIÓ D’HOQUEI, a les 5 de la tarda al pavelló. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ JOCS DE TAULA I VISITA DEL PATGE, a la tarda al local social.

DILLUNS 22 DE DESEMBRE OLOST_ TALLER DE CUINA SENSE PARES (de 14 a 18 anys), a les 10 del matí al Casal. UP’S DE NADAL, ACTI· VITAT DE PÀDEL, a les 3 de la tarda a les pistes de pàdel. PRATS DE LLUÇANÈS_ UP’S DE NA· DAL, PARKOUR, a les 11 del matí a la zona esportiva. IOGA PER A INFANTS, amb Laura Prats, a 2/4 de 4 de la tarda a l’espai Arcàdia. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ UP’S DE NADAL, HIP-HOP, a les 10 del matí al Casal.

LA TORRE D’ORISTÀ_ UP’S DE NA· DAL, HIP-HOP, a les 12 del migdia a la Sala Polivalent. SOBREMUNT_ UP’S DE NADAL, HIPHOP, a les 5 de la tarda al local social el Molí. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ UP’S DE NADAL, TASTET ESPORTIU, a 2/4 de 12 del migdia a la zona esportiva. ALPENS_ SESSIÓ DE MÚSICA EN FAMÍLIA amb Clau de Conte per a infants de 0 a 6 anys, a les 5 de la tarda al Casino.

DIMARTS 23 DE DESEMBRE PERAFITA_ PELI DE NADAL, a 2/4 de 6 de la tarda a l’Altell de Cal Prats. SANT MARTÍ D’ALBARS_ UP’S DE NADAL, TASTET ESPORTIU (vòlei, bàdminton i hoquei), a les 11 del matí a la zona esportiva.

Eloi Sayrach, a les 6 de la tarda a la plaça de l’Església. OLOST_ CONCERT DE NADAL amb A Grup Vocal, a les 7 de la tarda a l’Església. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ QUINA DE NADAL, a les 7 de la tarda al Casal.

DIVENDRES 26 DE DESEMBRE OLOST_ BINGO MUSICAL de la Comissió de Reis i sorteig de l’Associació Olost Viu, a les 6 de la tarda al pavelló. SANT FELIU SASSERRA_ MISSA DE SANT ESTEVE, a les 11 del matí a la capella de Santa Magdalena. CON· CERT DE NADAL AMB LA CORAL, a les 6 de la tarda a la sala gran de l’Ateneu. PRATS DE LLUÇANÈS_ QUINTO RE· IAL, a 2/4 de 6 de la tarda al pavelló municipal.

ALPENS_ UP’S DE NADAL, CIRC I MALABARS, a 2/4 de 5 de la tarda a la Fàbrica Vella.

ORISTÀ_ ARRIBADA DEL PATGE RE· IAL, a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça de l’Església.

PRATS DE LLUÇANÈS_ UP’S DE NA· DAL, BOXA, a 2/4 de 12 del migdia al Casal del Jovent.

DISSABTE 27 DE DESEMBRE

DIMECRES 24 DE DESEMBRE ORISTÀ_ UPS DE NADAL, TIR AMB ARC I SARBATANA, a les 11 del matí al Camp de Futbol. BAIXADA DE TORXES DE SANT SEBASTIÀ I CANTADA DE NA· DALES, a partir de les 6 de la tarda a la plaça de l’Església. LA TORRE D’ORISTÀ_ CANTADA DE NADALES, a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça de l’Esglèsia. ALPENS_ CONCERT DE CA N’AL· PENS, a 2/4 d’1 del migdia a l’Església i a la 1 del migdia a la terrassa del Casino. CAGADA DEL TIÓ POPULAR, a les 5 de la tarda al Casino. PRATS DE LLUÇANÈS_ HATA IOGA, a les 10 del matí a l’Espai Arcàdia. 22È TXUPITASSO DE NADAL, a partir de la 1 de la nit al Pavelló. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ MISSA DEL GALL cantada pel cor del Grau, a les 9 del vespre a l’Església nova. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ ENCESA D’ESPELMES I CANTADA DE NADALES per Mans Unides, a les 6 de la tarda a la plaça Nova.

DIJOUS 25 DE DESEMBRE SANT FELIU SASSERRA_ MISSA DE NADAL, amb la coral, a les 11 del matí a l’Església. VINE A FER CAGAR EL TIÓ DEL POBLE I CONCERT acústic amb

ALPENS_ CONCERT DE NADAL amb la Coral Regina de Manlleu, a les 7 de la tarda a l’Església. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ ARRIBADA DELS CARTERS REIALS, a les 6 de la tarda al local social el Centre. PRATS DE LLUÇANÈS_ IOGA EN FA· MÍLIA, amb Laura Prats, a 2/4 d’11 del matí a l’Espai Arcàdia. CAMPA· MENT REIAL, de 6 de la tarda a 8 del vespre als Jardins de Ca l’Andreuet i cal Bach. LA TORRE D’ORISTÀ_ NADAL NYAN· DÚ, a les 6 de la tarda a la sala polivalent.

DIUMENGE 28 DE DESEMBRE LA TORRE D’ORISTÀ_ ARRIBADA DEL PATGE REIAL, a les 12 del migdia a la plaça de l’Església. NADAL NYANDÚ, a les 5 de la tarda a la sala Polivalent. SANT FELIU SASSERRA_ ENCESA D’ESPELMES SOLIDÀRIES, durant tot el dia a la plaça Major. BERENAR I SORTEIG DE LA LLUMINETA DE L’AFA, a les 6 de la tarda a la plaça Major. REBUDA DE LES PATGESSES REIALS, a les 6 de la tarda a la plaça Major. LLUÇÀ_ CONCERT AMB LA CORAL REGINA, a les 5 de la tarda al Monestir de Lluçà. OLOST_ VISITA DEL PATGE REIAL, a les 6 de la tarda a la plaça Major.

L’AGENDA

18 de desembre de 2025

PERAFITA_ ESMORZAR I ENTREGA DE CARTES ALS PATGES REIALS, a 2/4 d’11 del matí a les escales de la Rectoria.

OLOST_ TALLER DE FANALETS, a les 5 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.

PRATS DE LLUÇANÈS_ TORNEIG DE NADAL DE VETERANES DE FUTBOL, a partir de les 9 del matí fins a les 2 del migdia al Camp de Futbol. JORNA· DA DE PORTES OBERTES A L’ESCOLA DE CICLISME del Lluçanès, de 10 del matí a 1 del migdia a la zona esportiva. CAMPAMENT REIAL, de 6 de la tarda a 8 del vespre als Jardins de Ca l’Andreuet i cal Bach.

DIMECRES 31 DE DESEMBRE

DILLUNS 29 DE DESEMBRE OLOST_ UP’S DE NADAL, IOGA EN FAMÍLIA, a les 5 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ UP’S DE NADAL, TIR AMB ARC I SARBATANA, a 2/4 de 12 del migdia al Camp de Futbol. PRATS DE LLUÇANÈS_ JUGUEM A PRATS, inflables, zona infantil, jocs tradicionals i zona de circ, al pavelló. SANT FELIU SASSERRA_ BENVIN· GUT SOLSTICI D’HIVERN, a les 6 de la tarda al Centre d’Interpretació de la Bruixeria. SANT MARTÍ D’ALBARS_ UP’S DE NADAL, IOGA EN FAMÍLIA, a les 11 del matí al Local Social. ALPENS_ UP’S DE NADAL, ARTS MARCIALS, a les 12 del migdia a la Fàbrica Vella. SESSIÓ DE CINEMA NADALENC, a les 6 de la tarda al Casino. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ UP’S DE NADAL, ARTS MARCIALS, a les 10 del matí al Local Social. PERAFITA_ TALLER AROMA & FESTA, viu les festes amb consciència, amb Silvia Puig i Laia Serradell, a les 6 de la tarda a l’altell de Cal Prats.

DIMARTS 30 DE DESEMBRE PERAFITA_ ACTIVITAT “EL CONTE D’UNA NIT D’HIVERN”, a 2/4 de 5 de la tarda a la sala polivalent del Centre de Cultura. PRATS DE LLUÇANÈS_ JUGUEM A PRATS, inflables, zona infantil, jocs tradicionals i zona de circ, al pavelló.

SANT FELIU SASSERRA_ PUJADA AL SERRAT LLOBATER, sortida a les 4 de la tarda al parc dels Castanyers. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CUR· SA DE SANT SILVESTRE, a les 5 de la tarda sortida infantil i a les 6 de la tarda els adults, a la plaça Doctor Griera. PRATS DE LLUÇANÈS_ CAP D’ANY INFANTIL, a 2/4 de 12 del matí a la plaça de l’Església. CURSA DE SANT SILVESTRE adults i infants, a 2/4 de 6 de la tarda al Passeig. REVETLLA DE CAP D’ANY, amb DJ Vittorio i DJ Ruggy, a partir de 2/4 d’1 de la nit al Pavelló municipal.

DIJOUS 1 DE GENER SANT FELIU SASSERRA_ PUJADA AL SERRAT LLOBATER, a les 10 del matí al parc dels Castanyers. MISSA, a les 11 del matí a l’Església.

DIVENDRES 2 DE GENER OLOST_ OLOST PARK, activitats per a infants i passejada amb ponis, de 4 de la tarda a 8 del vespre al pavelló municipal. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ UP’S DE NADAL, JOCS DE TAULA I BITLLES CA· TALANES, a 2/4 de 12 del migdia al Local Social el Centre. ALPENS_ VISITA DE LA PATGESSA REIAL, a 2/4 de 6 de la tarda davant del Casal.

DISSABTE 3 DE GENER PERAFITA_ ELS PASTORETS, a les 7 de la tarda al pavelló. SANT FELIU SASSERRA_ CINEMA INFANTIL amb Lateneua, amb la pel· lícula “El gran Nadal dels animals”, a les 5 de la tarda a la sala gran de l’Ateneu. OLOST_ OLOST PARK, activitats per a infants i passejada amb ponis, de 4 de la tarda a 8 del vespre al pavelló municipal.

DIUMENGE 4 DE GENER PERAFITA_ ELS PASTORETS, a les 7 de la tarda al pavelló. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ AR· RIBADA DEL PATGE REIAL al campament, a les 5 de la tarda als jardins de l’Ajuntament. PRATS DE LLUÇANÈS_ CONTE i ombres “La llegenda del Miralles”, a les 12 del matí a Cal Duran.

DILLUNS 5 DE GENER SANT FELIU SASSERRA_ ARRIBADA DE SSMM ELS REIS D’ORIENT, a les 6 de la tarda per la carretera d’Oristà. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ARRI· BADA DE SSMM ELS REIS D’ORIENT, a les 6 de la tarda a l’Ajuntament i al Casal. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ ARRIBADA DE SSMM ELS REIS D’ORIENT, a les 6 de la tarda a l’entrada del poble. SANTA CREU DE JUTGLARS_ CAVAL· CADA DE REIS, a les 5 de la tarda al Local Social. OLOST_ CAVALCADA DE REIS, a les 6 de la tarda al passeig Montserrat. PERAFITA_ CAVALCADA DE REIS, a les 7 de la tarda a la plaça Sant Antoni. LA TORRE D’ORISTÀ_ ARRIBADA DELS REIS D’ORIENT i entre de premis del concurs de pessebre, a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça del Cementiri. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ CAVALCADA DE REIS, a les 6 de la tarda davant del bar Nou. PRATS DE LLUÇANÈS_ CAVALCADA REIAL, a les 6 de la tarda pel cantó de Lurdes. DISCOMÒBIL REIAL, a 2/4 d’1 de la nit al pavelló municipal.

PEU DE PORC AMB CASTANYES INGREDIENTS » 1 peu de porc/persona » 2 cebes » Mig pebrot » 4 o 5 tomàquets » Mig porro » 2 pastanagues » Alls i llaurer » Oli, farina, sal i pebre » Un gotet de vi blanc o conyac » Una branqueta de julivert » Un grapat d’ametlles i un de castanyes ja pelades i deshidratades.

PREPARACIÓ 1. Poseu els peus en una olla amb aigua i deixeu-los bullint fins que quedin ben tous (3 h aproximadament). 2. Retireu-los del foc i escorreu-los. 3. Poseu a escalfar una cassola amb un raig d´oli poseu-hi la ceba, la pastanaga i el porro, tallat tot ben petit. 4. Quan estigui una mica enrossit, fiqueu-hi el tomàquet que haureu ratllat, un parell d’alls i una fulla de llaurer, i deixeu que quedi tot ben sofregit. 5. Afegiu-hi un bon raig de conyac o vi blanc i deixeu-ho una estona més.

ORISTÀ_ CAVALCADA REIAL, a les 2/4 de 7 de la tarda.

6. Mentre feu el sofregit, podeu aprofitar per enfarinar els peus i fregir-los. Després, deixeu-los sobre paper absorbent per treure’n l’excés d’oli.

ALPENS_ RECEPCIÓ DELS REIS D’ORIENT i rebuda dels regals, a 2/4 de 6 de la tarda davant de Ca l’Andri.

7. Poseu les castanyes en remull i espereu que arrenquin el bull fins que s’estovin.

DIMARTS 6 DE GENER

8. Incorporeu a la cassola els peus i les castanyes, i rectifiqueu de sal i pebre al gust, deixant que tot faci la xup-xup.

SANT FELIU SASSERRA_ MISSA DE REIS, a les 11 del matí a l’Església.

9. I per acabar, podeu afegir-hi una picada amb les ametlles, l’all i el julivert. El peu serà molt més gustós si el saleu 2 o 3 dies abans de cuinar-lo! GRUP DE TREBALL SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

LaRella | 55

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

CAVALLS

ENERGIES

AIGUA

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

690 86 99 52

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

L’OPINIÓ

18 de desembre de 2025

CARTA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

Agraïment a Elisabet Torrebadella Maria Bagué Filla d’una usuària amb més de 10 anys assistint al centre

Gràcies, Elisabet, per tots aquests anys al capdavant del Centre de Dia i per la teva dedicació en tantes altres tasques. Jo em centraré en la teva feina al Centre de Dia, on hem tingut la gran sort de compartir espai amb tu i gaudir de la teva professionalitat. Gràcies per la teva tasca, per la teva humilitat, empatia, dedicació

i excel·lència professional. Només tenim bones paraules per descriure la feina que has fet durant tots aquests anys. Alguns han estat especialment difícils —no oblidem que vam viure una pandèmia desconeguda per tothom—, però fins i tot en els mesos en què el centre va estar tancat, ens vas fer sentir que hi eres. Et vas preocupar per les necessitats dels usuaris i les seves famílies, fent trucades, enviant contingut de treball telemàticament, proposant exercicis i, quan va ser necessari, visitant-los

presencialment. Ens vas recordar que, malgrat la distància, estaves més present que mai. Has fet la teva feina amb una gran professionalitat, i per tot això et volem fer arribar els nostres millors desitjos en aquesta nova etapa de la teva vida. Hem estat molt afortunats de tenir-te al nostre costat, i estem segurs que les persones amb qui treballaràs a partir d’ara també ho seran. Moltes gràcies per tot, Eli. Et desitgem molta sort i felicitat!//

CARTA

Esmorzar del Bandoler a Oristà per la Marató de TV3 Amics de la Marató Oristà

A l’esmorzar del bandoler de la Fira d’Oristà d’enguany s’han recollit 1.505,00 €. Des d’Els amics de la Marató del municipi

d’Oristà volem agrair a tothom qui ha vingut per fer possible aquesta recaptació. Agraïm a tots els col·laboradors que han ajudat en la tasca de preparació de l’esdeveniment. Agraïment a les persones que han fet donatiu

a part i un agraïment a l’Ajuntament d’Oristà, a Queviures Ordeig, a la M. Teresa Font i a la Mari de Magatzem Canal per la seva aportació en l’edició d’aquest any. Moltes gràcies a tots!//

CARTA

Un regal per compartir Montse Barniol GPS_ Vital Alpens

Reflexions per arribar a les festes de Nadal més conscients, amb més tranquil·litat i pau interior. Per gaudir de cada instant i agrair la vida. Fins i tot sigui quina sigui la situació que visquis ara mateix. Nadal i Neurociència Com vols que siguin aquestes festes de Nadal? Com t’agradaria gaudir-les, amb quin sentiment interior les afrontes? Com esperes que siguin aquests dies festius? En definitiva, quina intenció hi poses? Para un moment i respira. La predisposició de com vivim uns dies determinats es pot treballar des de la intenció, així ho estan demostrant des de la neurociència. Les festes de Nadal solen ser dies molt emotius, tant en sentit positiu com negatiu, depenent de cada persona. Potser et trobes amb la família o els amics que fa temps que no us veieu i teniu moltes ganes de retrobar-vos, potser tens un dinar o un sopar amb algunes persones que no hi tens gaire afinitat, potser passes alguns dies sol o sola i voldries estar acompanyat... sigui quina sigui la situació que

vius, només de pensar-hi ja actives una part del cervell que comença a funcionar i comença a generar diferents emocions: Il·lusió, alegria, enyorança, tristesa, por o fins i tot ràbia. Tot està bé, tot és com és, però t’explico com pots ampliar la teva mirada i la teva percepció de com viure aquests dies. Des de fa gairebé un segle, la neurociència ha fet grans avenços investigant els mecanismes neuronals i explicar que pots influir en el que viurà el teu cervell en una situació determinada, i per tant quina experiència tindràs d’aquella situació. En altres paraules, pots crear noves oportunitats de com viure el teu dia a dia. Avui dia, científicament ja poden explicar com funciona la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per generar noves connexions neuronals, i per tant la capacitat del cervell de regenerar-se. I sobre això hi podem influir voluntàriament si ens ho proposem. Podeu consultar nombrosa bibliografia sobre neuroplasticitat i els científics més referents. Et proposo un petit exercici: tanca els ulls i respira, connecta amb la inhalació i l’exhalació, unes quantes vegades, respira. Inspira,

exhala, sense pressa, torna-hi, inhala, exhala... i només deixa que el cor bategui i es connecti amb el cervell de manera neutra, sense expectatives, sense anhels, només que estableixi un diàleg entre el batec i les neurones del cervell. Permet que es vagi generant espai, un espai buit on hi pugui germinar qualsevol emoció, pensament, vivència, i deixa’t sorprendre. És un viatge per explorar, t’atreveixes a fer-lo? Què necessites: gairebé res, només la intenció de permetre, sentir-te aventurer, obrir el mapa per on et mouràs i permetre sentir cada pas que vas fent. Aconsegueix una llibreta perquè la tinguis a mà aquests dies, hi pots anotar tot el que et passi pel cap, és una llibreta personal per a tu. Escriure és un exercici que posa en contacte els dos hemisferis cerebrals perquè treballin conjuntament. Lògica, raó i creativitat s’uneixen. L’any nou té 12 mesos, 365 dies, 8.760 hores. Aprofita cada instant… Què vols incorporar en el teu dia a dia que et faci sentir millor? No perdis aquesta oportunitat! Bones Festes!//

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

18 dj

SANT BARTOMEU

TERRICABRAS

19 dv

PRATS

FARGAS

20 ds

ARUMÍ

21 dg

URGELL

22 dl

SANT BARTOMEU

CONSTANSÓ

23 dt

OLOST

VILAPLANA

24 dc

PRATS

ATLÀNTIDA

25 dj

AUSA

26 dv

POU

27 ds

PORTAL DE QUERALT

28 dg

YLLA

29 dl

SANT BARTOMEU

URGELL

30 dt

OLOST

EURAS

31 dc

PRATS

ALIBERCH

BARNOLAS

OLOST

TERRICABRAS

FARGAS

ARUMÍ

SANT BARTOMEU

YLLA-CATALÀ

CONSTANSÓ

PRATS

VILAPLANA

SANT BARTOMEU

ATLÀNTIDA

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 57

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

ARQUITECTES

LLAUNERS

PINTORS MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

CONSTRUCTORS

NETEJA

FUSTERS

GRUES

ELS PASSATEMPS

18 de desembre de 2025

ELS MOTS ENCREUATS

ELS ENCANTS ES VEN » VUIT GÀBIES DE CONILLS. T: 938 889 060 (R608/01) » IMPRESSORA HP color làser MFP 178 NWG amb tòner negre i cartutxos de color, més dos per estrenar de recanvi originals de HP. 100 €. T: 607 461 998/644 467 446 (R608/02)

Per_ Bruna Olegario

HORITZONTALS 1. És un tronc, n’hi ha de totes mides i caga regals. 4. És una fruita que ens mengem quan toquen les dotze campanades. 5. És una cosa que està embolicada amb paper i es dona al dia de Nadal o el dia de Reis. 7. És un dolç que es menja per Nadal i n’hi ha de molts gustos diferents. El més conegut és el de Xixona. VERTICALS

SOLUCIONS

1. Postres del dia de reis, n’hi ha de gustos diferents i amaguen una fava i una figureta. 3. És gran té branques i fulles i el decorem amb llums i boles de colors diferents.

» LLIT tipus niu infantil, amb tres calaixos a la part de baix i dos llits a sobre. El moble és blanc i blau i inclou dos matalassos nous. 66 cm d’alçada, 200 cm de llarg i 100 cm d’ample. 180 €. T: 647 035 117 (WhatsApp) (R608/03) » BICICLETA BTT Orebea Alma 2023. Canvi Beore 1*12. Talla L. Beix metal·litzat. En perfecte estat. Es ven per falta d’ús. Preu 580 €. Àlex. T: 622 858 655 (R608/05) » MÀQUINA DE COSIR Sigma 2000 amb motor i moble. 150 €. T: 629 374 419 (R608/08) » MÀQUINA DE COSIR Wertheim verda dels anys 70. 150 € T: 629 374 419 (R608/09) » DUES ESTUFES DE LLENYA de cuina de casa de pagès, de 80 cm. 80/150€. T: 629 374 419 (R608/10) » PLAÇA DE GARTGE a l’edifici de la Pedra Dreta. T: 679 286 425 (R608/11) » ESCARIFICADORA DE GESPA professional, motor Honda, en perfecte estat i molt poc ús. T: 677 779 058 (R607/07)

5. Són tres homes grans que arriben al gener i porten regals al nen Jesús.

» MATALÀS de 135 per 185 cm per estrenar de la casa Luxon. Amb un Topex per sobre del matalàs, de la mateixa mida. 360 €. T: 621 126 235 (R606/06)

8. Són cançons alegres que cantem quan arriba Nadal.

» MÀQUINA INDUSTRIAL marca Border. En bon estat. 200 €. T: 621 126 235 (R606/07)

8. Nadales 7. Torrons 5. Reis 5. Regal 4. Raïm 3. Arbre 1. Tortell 1. Tió

» 4 LLANTES de 18 amb pneumàtics per a Golf MK4, Seat León i Audi A3. 580 €. T: 639 070 186 (R606/01)

Us ofereix la solució del SUDOKU de l’última edició Immosab, la immobiliària del Lluçanès, amb més de 20 anys d’experiència en el sector. C/ Orient, 1 - Local 2 Prats de Lluçanès 619 38 62 81 info@immosabprats.com

Donem solucions!

ES BUSCA » MASIA petita o casa independent de lloger per uns 700 € a la zona d’Osona per una parella. T: 647 122 414 (R608/04)

ES LLOGA » PIS a Sant Boi de Lluçanès. 3 habitacions, menjador-sala d’estar amb una estufa de pèl·let, bany i cuina amb sortida a una àmplia terrassa. 600 €. T: 647 035 117 (WhatsApp) (R608/07) » 3.510 M2 DE NAUS a Olvan. Completes o sectoritzables. Àmplies i diàfenes. Usos segons clau I2a. Amb 7.600 m2 d’espai exterior. T: 619 826 005 (R608/06) » CASA A SANT FELIU SASSERRA. 5 habitacions, 2 lavabos, cuina, menjador, garatge i jardí. T: 618 537 927 (R606/08) » PLAÇA D’APARCAMENT a Prats. T: 628 70 79 05 (R607/15)

LaRella | 59

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ SUPERMERCATS

FORNS DE PA

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

• CARNISSERIA • CONGELATS • • FRUITA • XARCUTERIA • • PLATS COMBINATS • • DROGUERIA • PA • BEGUDES •

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi

629 963 056

CARNISSERIES

FORMATGES

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

SALUT TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

PERRUQUERIA

DENTISTES

EL TEMPS

18 de desembre de 2025

LES FOTOS DEL TEMPS Envia les teves fotos del temps!

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

TAN LLUNY, TAN A PROP SOLSTICI D’HIVERN

Matí fred i emboirat a Olost, el 5 de desembre.// F: EVA FREIXA

Bestiar al camí dels Munts i el Pedraforca de fons, el 7 de desembre.// F: @CAT_DESETMANA

Posta de sol rogenta a la pedra dreta de Lluçà, el dijous 11 de desembre.// F: RAMON TORRENTGENEROS

La carretera de St. Bartomeu a Perafita, les últimes hores del dia, amb el Puigmal al fons amb congestes de neu.// F: @DELGORGNEGRE

El Montseny des del Raval de Prats, el 28 de novembre al matí.// F: RAMON SOLER

Matí de boira a les valls, el 3 de desembre, des de Lluçà.// F: JORDI CAMPS

CUQUES, PLANTES I FERES L’agricultura ha canviat molt i si ens poguéssim passejar pel Lluçanès de fa cent anys ens trobaríem amb un paisatge agrícola ben diferent. Una de les diferències que veuríem fàcilment seria la gran quantitat de petits camps, feixes i feixetes que se sembraven. S’aprofitava qualsevol pam de terra per treure’n alguna cosa. També hi havia gran diversitat de cultius, alguns quasi desapareguts: patates, naps, mill, trepadella, veça, cànem, civada, lli, ufals, mongetes, cigrons, moreus, pèsols, etc, a més dels que encara avui podem trobar com el blat (xeixa), l’ordi, el sorgo, blat de moro, ferratges, etc. Així mateix, veuríem molts camps en repòs, sense cultivar, guarets i rostolls

lus) i els mussols (Athene noc-

Marges agrícoles tua) i també feien reunir estols de pinsans, caderneres, lluers i (primera part) passerells que alegraven els dies esperant ser cultivats. Actualment, el que veiem són camps sembrats, estripats o regats amb herbicida i en lloc d’aquell munt d’herbes que tanta vida atreien: borrissol, blets, pixallits, llobes, ravenisses, gallarets, camamilles, etc. Eren aliment de molts animals com les perdius (Alectoris rufa), les guatlles (Coturnix coturnix), els conills (Oryctolagus cuniculus), una munió d’insectes i petits rosegadors presa dels botxins (Lanius meridionalis), els xoriguers (Falco tinnuncu-

d’hivern i els esmorzars dels ocellaires amb les creueres. Passejant per la comarca és fàcil adonar-se que això ha canviat i ben poca cosa en queda, però hi ha un element que en aquest canvi està jugant un paper molt important, i són els marges agrícoles. Aquests petits desnivells de terra entre camps són un tresor on surten gramínies, petites plantes ruderals, arbusts i fins i tot algun arbre desafiant els braços desbrossadors. I és aquí on es concentra l’herència d’aquell antic paisatge desaparegut. Continuarà…// RAMON BAUCELLS

Ha anat passant el temps des dels dies de Sant Joan, quan us proposava anar observant l’horitzó per on s’amaga o per on surt el Sol. Per si de cas algú ho ha fet i des del solstici d’estiu us heu anat fixant en el desplaçament del sol per l’horitzó, heu de saber que arriben uns dies molt especials, perquè Nadal –que ho celebrem des de la nit del temps– és ni més ni menys que el solstici d’hivern. Recordeu que us deia que solstici vol dir sol quiet? Són aquells dies en què el sol sembla donar un premi als que l’han anat mirant quan s’amagava o quan sortia, perquè arriba a un dels extrems. Estarà uns dies veient-se al mateix lloc, allà, marcant el final i el començament d’un nou cicle. El 21 de desembre, la nit més llarga de l’any, marcarà el començament de l’hivern a l’hemisferi nord i de l’estiu a l’hemisferi sud. Després començarà a desfer el camí que va marcant a l’horitzó –recordeu que ho trobareu comparant per on s’amaga o s’aixeca el dia– i ja no s’aturarà fins al solstici d’estiu. Totes les cultures han explicat els solsticis a través de contes que ens parlen de la foscor i de la llum i ho relacionen amb el cicle de la vida. A Catalunya es manté la màgica tradició del tió. Antigament, era una manera de celebrar el Sol. El tió, després del ritual, era un tibost que es cremava, a vegades durant molts dies, i les seves cendres s’escampaven perquè els atribuïen un poder màgic: protegien la casa dels llamps, els camps de les cuques, i també era un símbol de fertilitat. Al Pallars, les cendres també s’escampaven per sobre del llit. Es pensa que el tió s’ha recuperat –és a dir, que no se l’ha menjat en Santa Claus o el Pare Noel– perquè el vam humanitzar. L’any 1975, a la Fira de Santa Llúcia a Barcelona, van aparèixer els primers tions amb cara i va ser un èxit total. I tu, que segurament sempre has celebrat el solstici d’hivern i recordes amb estima algun Nadal especial, t’has fixat mai en el sol? Si aquestes paraules t’han arribat al cor, ets a temps de veure el solstici d’hivern. Des de La Rella us desitgem un solstici ple d’amor i salut!// INÉS DIBAR· BOURE

Posta de sol des de Sant Agustí de Lluçanès, el 2021.// JOSEP MARTÍNEZ CASTRO

LaRella | 61

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS ALPENS

LA TORRE

SANT BARTOMEU

OLOST

SANTA CREU

SANTA EULÀLIA

LLUÇÀ

BORREDÀ EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

SANT AGUSTÍ

PRATS DE LLUÇANÈS

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

SANT BOI

PERAFITA

LA QUAR

ALTRES SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

EL TEMPS

18 de desembre de 2025

SORTIDA I POSTA DE SOL

ALPENS

LLUÇÀ

8:19 h - 31 de desembre

(760 m)

16,60 ºC · dia 6

14,70ºC · dia 8

-2,20 ºC · dia 5

-1,50 ºC · dia 4

17:31h - 31 de desembre

6,90 ºC

6,70 ºC

30,60 km/h · dia 5

43,5 km/h · dia 15

LLUNES

22,40 L · 1 dia

15,00 L · 3 dies 3 de gener

796,60 L

864,50 L

21,40 L · dia 15

10,50 L · dia 14 20 de desembre (662 m)

15,80 ºC · dia 8 -3,20 ºC · dia 1 5,30 ºC 33,8 km/h · dia 15 19,80 L · 2 dies L 19,00 L · dia 15

MERLÈS - BORRALLERAS -2,60 ºC · dia 4 5,90 ºC 30,6 km/h · dia 15 24,60 L · 2 dies 830,90 L 23,00 L · dia 16

5,85 ºC 35,6 km/h · dia 15 16,80 L · 3 dies 812,40 L 11,40 L · dia 14

Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació

19,60 L · 1 dia 802,00 L 19,60 L · dia 15

-3,10 ºC · dia 3

5,96 ºC

4,60 ºC

34,6 km/h · dia 15

35,4 km/h · dia 15

22,00 L · 3 dies

20,80 L · 7 dies

717,90 L

824,60 L

20,40 L · dia 15

16,20 L · dia 15

(558 m)

-4,00 ºC · dia 4 4,90 ºC 33,8 km/h · dia 15 19,60 L · 2 dies 685,20 L 16,20 L · dia 15

(810 m)

OLOST - TRASSERRA (740 m)

15,40 ºC · dia 10 -0,60 ºC · dia 4 7,00 ºC 33,8 km/h · dia 15 24,20 L · 2 dies 715,80 L 23,40 L · dia15

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ

SANT BARTOMEU

16,60 ºC · dia 10

16,80 ºC · dia 8

14,80 ºC · dia 6

-2,7 ºC · dia 4

-3,60 ºC · dia 4

-0,60 ºC · dia 4

6,00 ºC

5,00 ºC

6,30 ºC

22,5 km/h · dia 10

22,5 km/h · dia 3

32,2 km/h · dia 15

23,20 L · 2 dies

26,60 L · 3 dies

23,20 L · 3 dies

793,00 L

779,40 L

727,40 L

21,80 L · dia 15

25,60 L · dia 15

21,00 L · dia 15

(572 m)

De l’1 al 15 de desembre

37 km/h · dia 3

-1,90 ºC · dia 4

16,80 ºC · dia 10

-3,10 ºC · dia 1

6,10 ºC

15,50 ºC · dia 6

15,30 ºC · dia 10

(594 m)

-0,90 ºC · dia 5

15,50 ºC · dia 6

OLOST - MAS LLISCÀS

16,300 ºC · dia 10

14,80 ºC · dia 6

ST. BOI DE LLUÇANÈS

(774 m)

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

(1.059 m)

PERAFITA

ST. MARTÍ D’ALBARS Més informació:

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

(871 m)

(460 m)

(878 m)

Pluja anual Dia de més pluja

REFRANYS METEOROLÒGICS

EFEMÈRIDES LA GRAN NEVADA DEL DIA DE NA· DAL DE L’ANY 1962 L’any 1962 serà recordat, sobretot, per dos grans fenòmens meteorològics que van afectar Catalunya els últims tres mesos de l’any. El vint-i-cinc de setembre hi va haver uns terribles aiguats que van castigar especialment el Baix Llobregat, el Maresme i els dos Vallesos i que van provocar l’esfereïdora xifra de 815 morts i desapareguts. Tres mesos després, el dia de Nadal, una gran nevada va deixar gruixos molt importants arreu de Catalunya. A Prats, per exemple, es van acumular, com a bona part del Lluçanès, gruixos d’entre 40 i 50 cm. Per la seva excepcionalitat, però, es recorda per les afectacions que va provocar la gran acumulació de neu a Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb gruixos,

també, d’aproximadament de mig metre (70 cm a l’Observatori Fabra situat al Tibidabo). El fred d’aquell dia (a Barcelona ciutat aquell dia la màxima va ser -0,60 °C i la mínima de -3,60 °C) i les condicions atmosfèriques van afavorir aquella nevada excepcional i el col·lapse que es va viure. Com a anècdotes per la història queden les fotografies d’esquiadors practicant el seu esport al carrer Balmes o al passeig de Gràcia, entre d’altres o les vuit màquines llevaneus cedides pel govern d’Andorra. El viatge d’aquestes màquines va ser una aventura que va durar setze hores: van haver d’obrir-se camí passant per Ponts, Calaf i la Panadella, seguides d’una llarga cua de cotxes i camions que aprofitaven l’obertura de la carretera per, finalment, arribar a la plaça de Sant Jaume, on foren rebudes amb tots els honors.//

Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre Desembre ben fred, bon any i bon esplet Desembre nevat, blat assegurat; emplenarà el graner i farem bon paller Desembre que fred no plany, bon gener i millor any El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer

INICI DE DESEMBRE AMB MARCADA INVERSIÓ TÈRMICA TARDOR BENIGNE DE TEMPERATURES SUAUS I PRECIPITACIONS IRREGULARS PERÒ BENEFICIOSES La inversió tèrmica ha definit clarament els primers dies de desembre (dades a dia quinze). La diferència de temperatures mínimes de les estacions situades en alçada i les que estan en les parts més baixes ha sigut molt destacable. Com a exemple, la matinada del dia onze, la mínima als Munts – Sant Agustí (1.059 m) va ser 5,8 °C i la d’Oristà (460 m) de -1,4 °C. Però en general, a banda d’aquest contrast tèrmic, hem tingut temperatures suaus. La mínima més baixa va ser a Olost – Lliscàs el dia 4 amb -4,0 °C. És aviat per avaluar les dades mensuals, de moment, però les mitjanes termomètriques, en tots els casos, estan per sobre les esperades i les precipitacions en general per sota les mitjanes, però amb algunes excepcions. Les desviacions, tant de temperatura com de precipitació, són poc significatives i és probable que es normalitzin els dies que venen. Hem deixat enrere la tardor meteorològica. Començat el desembre i l’hivern, toca fer balanç de la tardor viscuda. La precipitació va ser irregular: el setembre va ser plujós amb registres per sobre de la mitjana i l’octubre, però sobretot el novembre, amb precipitacions per sota els valors esperats. Hem tingut, doncs, una tardor que a escala pluviomètrica, amb valors absoluts, s’acosta bastant a la normalitat. Com és habitual per la diversitat geogràfica del Lluçanès, tenim valors per sobre la mitjana i d’altres per sota, però les desviacions positives o negatives no són gaire significatives. Per exemple, tenim per sobre, Oristà amb 211,80 mm (mitjana 199,69 mm) i, per sota, Olost – Lliscàs amb 160,40 mm (mitjana 223,55 mm). Altres valors destacables són la Torre d’Oristà amb 212,20 mm, Alpens 201,80 mm, Sant Boi 183,40 mm, Lluçà 183,00 mm (mitjana 207,37 mm), Perafita 177,00 mm, els Munts – Sant Agustí 175,80 mm, Merlès 175,40 mm, Prats 170,40 mm (mitjana 195,37 mm), Sant Bartomeu 165,60 mm i Olost – Trasserra 149,40 mm. Pel que fa a les temperatures, també hem tingut una tardor amb registres propers a la normalitat. La variabilitat també ha estat característica, amb valors mensuals i estacionals lleugerament per sobre o per sota de les mitjanes, depenent de la ubicació orogràfica de les estacions. La mitjana de la temperatura estacional més baixa ha sigut la dels Munts – Sant Agustí amb 12,22 °C i la més alta la d’Oristà amb 14,06 °C (mitjana 14,83 °C). La resta de valors són, de més baix a més alt, Sant Boi 12,65 °C, Sant Bartomeu 12,90 °C, Perafita 12,95 °C, Olost – Lliscàs 13,24 °C (mitjana 13,43 °C), Lluçà 13,47 °C, Alpens 13,51 °C, Prats 13,77 °C (mitjana 13,03 °C), Merlès 13,78 °C, Olost – Trasserra 13,88 °C i la Torre d’Oristà 13,95 °C. No hem tingut temperatures extremes, la mínima més baixa va ser el dia vint-i-set a Olost – Lliscàs amb -5,90 °C.// FC LaRella | 63