R574

DIJOUS 13 | JUNY | 2024 | NÚMERO 574

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

Junts revalida la victòria a les eleccions europees · La participació va ser del 40%, més baixa que a Catalunya · Els partits independentistes apleguen el 75% dels vots

MEDI AMBIENT

Es torna a prohibir el bany a la Riera Des del 15 de juny no es podrà banyar entre el pont de les Heures i Sant Cristòfol SUBVENCIONS

El Govern injecta 2 milions d’euros per retirar fibrociment Es calcula que al Lluçanès hi ha més de 1.500 cobertes d’amiant MEDI AMBIENT

L’Institut Castell del Quer, nova Escola Verda Alumnes de l’Institut i voluntaris recullen més de 100 kg de deixalles PREMIS

Nilak rep el premi Nacional de Cultura El col·lectiu apropa les arts escèniques a entorns rurals ESPORTS El públic embadalit escoltant el cantautor pradenc Jordi Blanqué “Jandama”.// F: BRUNA ROVIRA COSTA

Jandama i Beth canten sota la lluna a Oristà La comissió d’Oristà organitza per setena vegada el recital a l’ermita de Sant Sebastià

Comencen les Bitlles Catalanes del Lluçanès Els Bitllajuvi i MaiTips encapçalen la taula

L’ÀLBUM

Núm. 574

Benvinguts a pagès rep prop de 700 visitants

La pluja, protagonista de l’Obrim de Nit

La nova edició del Benvinguts a Pagès que es va celebrar el primer cap de setmana de juny va reunir gairebé 700 visitants que, vinguts d’arreu, van poder conèixer les cinc explotacions que van obrir les portes: Mas Terricabras (Oristà), Formatges de Lluçà, Betara (Sant Boi de Lluçanès), Mas Rogers (Sant Bartomeu del Grau) i el Soler de N’hug (Prats de Lluçanès).

L’objectiu del programa, impulsat per la Generalitat, és donar a conèixer l’origen dels aliments i redescobrir el món de la pagesia.//Red

La pluja va ser la protagonista no desitjada de l’edició d’enguany de l’Obrim de Nit, que tornava després que la Unió de Botiguers i Comerciants de Prats (UBIC) decidís ajornar l’edició de l’any passat per repensar-ne el format.

Malgrat que l’organització va haver d’anul·lar el taller de planter i l’actuació de Miqui Puig DJ pel mal temps, les botigues van seguir obertes i la xaranga Buidant la Bota va passejar-se i aixoplugar-se pels carrers i places de Prats. Des de l’organització han explicat que buscaran una nova data per fer els actes ajornats.//Red

La família de Terricabres a punt de rebre els visitants// F: @MASTERRICABRAS

Tot i la pluja, la música va sonar als carrers de Prats.// F: AJ PRATS

La xaranga Buidant la Bota a la plaça Nova.// F: FOTOCONTRAST

Les botigues van mantenir les ofertes i descomptes a l’interior .// F: AJ PRATS

L’esplai Paff celebra el vintè aniversari

L’EMAL acaba el curs dalt dels escenaris

Més de cent persones al Música i Romànic

Els jardins de la Farmàcia Vella de Prats van omplir-se d’inflables, jocs i rialles per celebrar els vint anys de l’Esplai Paff. Més d’un centenar de persones entre infants i famílies es van fer seus els jardins per gaudir de l’aniversari.

Vint anys donen per molt i el que el principi havia estat un esplai setmanal de dissabte a la tarda, ara organitza principalment els casals d’estiu, de Nadal i de Setmana Santa. El que no ha canviat és l’aposta pel lleure educatiu de qualitat, de monitors, monitores i famílies que han fet possible els vint anys d’esplai.// Red

L’EMAL està tancant aquest curs 2023-2024 amb el seguit d’actuacions dels i les alumnes que mostren, en un breu interval de temps, el que han après durant l’any.

Si bé és cert, que els estudiants de música actuen en diferents concerts anuals, els i les participants dels grups de teatre concentren la seva evolució en un únic dia. Com és el cas del diumenge 9, on els integrants dels dos grups de teatre bàsic de Prats van presentar dues obres treballades durant el curs, “Un rellotge per l’home del temps” i “Això és i no és”.// CMC

El cicle Música i Romànic va trepitjar el Lluçanès per primer cop el 2 de juny. Organitzat pels Amics de l’Art Romànic del Bages, el Monestir de Lluçà va acollir més d’un centenar de persones que van gaudir del concert d’Ensemble Alfonsí, amb Jota Martínez i Alba Asensi.

Les peces que van sonar eren composicions escrites a les “Cantigas de Santa Maria”, un recull de cançons fet al segle XIII. Martínez ha reconstruït els instruments que hi apareixien i amb ells va interpretar les peces del concert de Lluçà.//Red

Els jardins de la Farmàcia vella es va celebrar el 20è aniversari.// F: ESPLAI PAFF

El grup de grans de teatre de l’EMAL a Prats, després de l’actuació.// F: EMAL

La nau de l’església de Lluçà plena durant el concert.// F: AMICS DEL ROMÀNIC

LaRella | 2

NOTÍCIES

13 de juny de 2024

La prohibició de banyar-se a la riera de Merlès es consolida Des del 2020 els ajuntaments es coordinen per evitar la massificació al tram entre Sant Cristòfol i el pont de les Heures SANTA MARIA DE MERLÈS Per_ Ferran Vila Cabanas

Banyar-se a la riera de Merlès tornarà a estar prohibit aquest estiu, després que els ajuntaments implicats en la gestió de l’espai hagin decidit allargar les mesures que els últims anys ja han fet impossible banyar-s’hi durant els mesos de més calor.

Així, la prohibició tornarà a afectar enguany el tram entre Sant Cristòfol i el pont de les Heures, des d’aquest dissabte, dia 15 de juny, i fins al 15 de setembre.

La mesura l’han acordat els ajuntaments dels tres municipis que conflueixen en aquests sis quilòmetres, Santa Maria de Merlès, Sagàs i Lluçà, que els últims anys s’han de contractar informadors turístics i, a través del Consell Comarcal del Berguedà, un servei de vigilància rural per vetllar pel compliment de les normes d’aquest espai natural.

Mentre que els informadors reben formació del centre de conservació Camadoca i s’encarreguen d’explicar què es pot fer i què no a la riera per tal de protegir-la, el servei de vigilàn-

Un punt de la Riera, ple de banyistes, l’estiu del 2021.// F: ARXIU

de Guardes Rurals i van prohicia el duen a terme agents de seguretat privada que tenen la bir el bany a la zona va ser el potestat de posar denúncies que 2020, just en plena pandèmia i acaben esdevenint sanciamb diverses restriccions en marxa que feien pràcons i multes. En l’operaLa prohibició ticament impossible que tiu, a més, també hi pardel bany també se’n pogués controlar el ticipen regularment tant es justifica per compliment en un espai els Agents Rurals com els natural com la riera.

Mossos d’Esquadra. qüestions de L’estiu següent, el 2021, salubritat les restriccions es van reLA PROHIBICIÓ VA ARlaxar i es va tornar a perRENCAR AMB LA PANDÈMIA metre l’accés a l’aigua, però es El primer any que els ajuntavan estrenar 17 zones d’aparcament regulades amb un total ments van contractar un servei

de 68 places, amb la intenció de limitar l’aforament dels banyistes i assegurar que els vehicles mal aparcats no impedissin la circulació pels camins. Aquell any, a més, voluntaris de protecció civil van incorporar-se a l’agost en el dispositiu per tallar la carretera en els moments que els aparcaments quedaven plens.

Tot i que la mesura va permetre millorar en el compliment de les normes a la riera, des de l’estiu del 2022 els ajuntaments han optat per prohibir-hi totalment el bany: qui ho vulgui pot accedir a l’espai natural i se l’informa que haurà d’aparcar als espais habilitats, però en cap cas se li permet entrar a l’aigua.

UN ESPAI PROTEGIT La riera de Merlès és un espai natural protegit per diverses normatives mediambientals i que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

Des de fa dècades, la seva massificació durant els mesos de més calor ha estat motiu de queixa per part de veïns, ajuntaments i entitats que vetllen per la seva conservació.

La prohibició del bany també es justifica per qüestions de salubritat, ja que el tram on es prohibeix el bany —on a l’estiu el cabal d’aigua pot veure’s notablement minvat— és on es troba el punt de captació d’aigua de boca que abasteix els municipis de la Mancomunitat d’Aigües de Merlès: Santa Maria de Merlès, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Gaià i Oristà.//

SOLIDARITAT

El Lluçanès recull 250 litres de llet en un recapte solidari extraordinari LLUÇANÈS Per_ Clàudia Molina Catalan

Un total de 250 litres de llet han sigut recaptats en l’últim Recapte extraordinari de llet celebrat entre el 30 de maig i el 2 de juny al Lluçanès. Aquesta iniciativa organitzada pel Rebost del Lluçanès, que és el banc d’aliments gestionat per Càritas, juntament amb el Consorci, ha disposat que un comerç referent de cada poble del territori exhibís una caixa on els i les compradores podrien desar la seva llet. Aquests punts de recollida s’han pogut trobar a Sant Feliu, Sant Bartomeu, Prats, Olost i Perafita. D’aquesta manera no ha calgut més mans

que les dels 5 voluntaris habituals que, des de fa anys, mantenen viu aquest enclavament solidari. És gràcies a aquestes persones, com en Josep Ferrer Roges, que assumeix una part molt important del pes logístic, que el Rebost del Lluçanès pot celebrar dos recaptes extraordinaris a l’any. A més a més, participa en tots els esdeveniments que té cabuda que els permeten rebre altres aportacions extres per respondre a la demanda sostinguda d’aliments de primera necessitat a la comarca. Actualment, hi ha 45 unitats familiars, tot i que han arribat a ser 47 les que fan ús del servei del Rebost d’Aliments i, quinzenalment, passen a recollir les seves cistelles. Aquestes fa-

45 famílies fan ús cada quinze dies del Rebost del Lluçanès

mílies han estat derivades des de serveis socials.

Les cistelles s’omplen, també, gràcies a les aportacions que reben d’altres seus de Càritas i el Banc d’Aliments de Barcelona, així com de grans supermercats que destinen les mermes dels productes en bon estat a aquest fi, i fins i tot alguna empresa del Lluçanès que també dona pro-

ductes.

Tanmateix, els dimecres a la tarda no només gestionen menjar sinó que també recepcionen roba, joguines que van destinades a la Nit de Reis i altres útils. Tothom pot anar a donar i col·laborar amb aquesta causa social, sigui a través de donacions físiques o donant el seu temps fent de voluntari.// LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm. 574

El Lluçanès a Europa: com influeixen les polítiques comunitàries a la comarca?

Es considera que un 70% de les legislacions nacionals tenen l’origen a la UE LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire

“La Unió Europea condiciona i influeix de manera molt clara l’agenda municipal. L’ús de petards per Festa Major o els decibels dels concerts, per exemple, són aspectes marcats per l’Eurocambra”, explica Joaquim Millan, consultor a l’empresa Eurolocal, que dona suport a administracions públiques i governs municipals en matèria de política europea.

“Tradicionalment, les eleccions al Parlament Europeu, han estat considerades eleccions de segon ordre”, diu Pol Morillas, director del CIDOB (Barcelona Centre For International Affairs). En el monogràfic publicat al maig per aquesta institució, dedicat als comicis europeus d’aquest 2024, Morillas apunta, per exemple, a una baixa participació o al fet de percebre el vot europeu com un càstig cap al govern de torn de cada estat membre, com a símptomes d’aquest euroescepticisme, malgrat, segons el CIDOB, el 70% de les lleis nacionals tenen l’origen en acords assolits al Parlament Europeu.

“L’impacte legal de Brussel·les

Hi ha molts tipus d’ajudes proal nostre dia a dia és molt gran”, constata Millan. A tall d’exemple, vinents d’Europa, però una de les apunta als colors dels contenidors principals i més importants és la de reciclatge com a aspecte quoprovinent dels fons FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament tidià d’una decisió presa a la seu Regional). Els FEDER són fons europea i que impacta de ple a la destinats a impulsar les regions ciutadania dels estats membres. de la Unió Europea, corregir els “Ja sigui al Delta, a València o desequilibris territorials i finanAlemanya, entenem a quin contenidor cal tirar les deixalles”, afeçar projectes que vagin en la línia dels objectius de la Comissió Eugeix. Més enllà d’això, Millan també apunta a aspectes clau ropea com “la lluita contra de la Unió com són la lliure el canvi climàtic, la sosteLa formatgeria circulació, la moneda úninibilitat, l’emprenedoria o d’Alpens, els nous l’ocupació”, segons explica ca, i la seguretat i la pau.

A part d’aprovar lleis que miradors, ajudes per Millan. La gestió d’aquests fons sol anar a càrrec de regulen diversos aspeccanviar l’enllumenat les comunitats autònomes, tes dels estats membres, públic municipal són que són les que adjudiquen la cambra europea —que els projectes amb la implijuntament amb el Consell algunes actuacions de la Unió Europea, forfinançades per la UE cació de les administracimat pels ministres de cada ons del territori. país, conforma el legislatiu Des del 2021 fins al 2027, dels 27 —, té la funció de decidir la Unió preveu destinar uns 840 i adjudicar el pressupost comunimilions d’euros en fons FEDER a Catalunya. En els darrers anys, tari. És aquest finançament el que al Lluçanès s’han portat a terme després permet als diferents païobres, amb l’ajuda d’aquests fons, sos materialitzar les decisions pretan diverses com: la formatgeses prèviament pels eurodiputats.

Aspectes com desplegar la xarxa ria col·lectiva ubicada a Alpens, de wifi o implementar carregadors els miradors del Roc Llarg o els elèctrics per a cotxes són obres Munts o ajudes per canviar l’enlluque, sovint, reben ajuda europea menat públic i implantar calderes per implementar-se. de biomassa a Oristà o Prats.

LA PAC: LA PATATA CALENTA DEL MÓN RURAL La PAC (Política Agrària Comuna) és un seguit de polítiques adreçades a la pagesia de tots els estats, i que s’emporta la part del finançament comunitari més gran (prop del 32%). Regula aspectes com l’ús de pesticides, subvenció de cultius i rotació, bases de l’agricultura ecològica, entre molts altres aspectes.

Sovint controvertida, l’última revisió de la PAC va encendre els ànims del sector ramader i agrícola, que, arreu del continent, va propiciar un seguit de manifestacions i demandes, les quals també s’han donat els darrers mesos a Catalunya i la comarca.

Sobretot, un dels punts més controvertits han sigut els acords de la Unió amb països tercers per assegurar el subministrament d’aliments. “Mentre als agricultors d’aquí se’ls hi exigia un seguit de demandes, en els acords macroeconòmics amb altres països no hi havia aquestes exigències”, recalca Joaquim Millan. És per això que, una de les principals demandes del sector és que es redueixin les exigències burocràtiques i es potenciï la “sobirania alimentària”.//

ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU - 9 de juny de 2024 Municipi

Part.

JUNTS

ERC - AR

PSC

PP

COMUNS SUMAR

PODEM

VOX

Altres

Blanc

Nul

Alpens

62,26%

62 (46,97%)

27 (20,45%)

26 (19,70%)

1 (0,76%)

1 (0,76%)

4 (3,03%)

1 (0,76%)

4 (3,03%)

3 (2,27%)

1 (0,76%)

Lluçà

47,56%

41 (38,32%)

29 (27,10%)

12 (11,21%)

2 (1,87%)

7 (6,54%)

6 (5,61%)

3 (2,80%)

6 (5,61%)

1 (0,93%)

0 (0,00%)

Olost

37,60%

137 (37,03%)

83 (22,43%)

73 (19,73%)

25 (6,67%)

10 (2,70%)

9 (2,43%)

8 (2,16%)

14 (3,78%)

2 (0,54%)

9 (2,43%)

Oristà

43,32%

97 (48,26%)

58 (28,86%)

20 (9,95%)

12 (5,97%)

7 (3,48%)

0 (0,00%)

1 (0,50%)

3 (1,49%)

2 (1,00%)

1 (0,50%)

Perafita

48,25%

69 (41,82%)

43 (26,06%)

22 (13,33%)

6 (3,64%)

5 (3,03%)

6 (3,64%)

3 (1,81%)

8 (4,85%)

0 (0,00%)

3 (1,82%)

Prats

39,52%

338 (41,68%)

227 (27,99%)

109 (13,44%)

32 (3,95%)

13 (1,60%)

12 (1,48%)

15 (1,85%)

42 (5,18%)

16 (1,97%)

7 (0,86%)

Sant Agustí

57,65%

21 (42,86%)

7 (14,29%)

4 (8,16%)

0 (0,00%)

7 (14,29%)

2 (4,08%)

1 (2,04%)

0 (0,00%)

3 (6,12%)

4 (8,16%)

St. Bartomeu

44,31%

113 (39,79%)

58 (20,42%)

58 (20,42%)

16 (5,63%)

9 (3,17%)

5 (1,76%)

5 (1,76%)

18 (6,34%)

2 (0,70%)

0 (0,00%)

Sant Boi

39,75%

70 (36,84%)

45 (23,68%)

45 (23,68%)

9 (4,74%)

3 (1,58%)

1 (0,53%)

4 (2,11%)

9 (4,74%)

4 (2,11%)

0 (0,00%)

Sant Feliu

46,11%

101 (43,72%)

57 (24,68%)

32 (13,85%)

8 (3,46%)

2 (0,87%)

5 (2,16%)

6 (2,60%)

7 (3,03%)

7 (3,03%)

6 (2,60%)

Sant Martí

54,13%

34 (57,63%)

12 (20,43%)

1 (1,69%)

0 (0,00%)

3 (5,08%)

5 (8,47%)

0 (0,00%)

4 (6,78%)

0 (0,00%)

0 (0,00%)

Merlès

43,28%

31 (53,45%)

13 (22,41%)

8 (13,79%)

0 (0,00%)

3 (5,17%)

0 (0,00%)

0 (0,00%)

2 (3,45%)

1 (1,72%)

0 (0,00%)

Sobremunt

53,52%

15 (39,47%)

14 (36,84%)

5 (13,16%)

0 (0,00%)

2 (5,26%)

1 (2,63%)

0 (0,00%)

1 (2,63%)

0 (0,00%)

0 (0,00%)

Lluçanès

2695 (42,79%)

1129 (41,89%)

673 (24,97%)

415 (15,40%)

111 (4,12%)

72 (2,67%)

56 (2,08%)

47 (1,74%)

118 (4,38%)

41 (1,52%)

31 (1,15%)

76,52%

2843 (59,73%)

1211 (25,44%)

256 (5,38%)

108 (2,27%)

0 (0,00%)

74 (1,55%)

17 (0,36%)

198 (3,78%)

55 (0,90%)

15 (0,20%)

Lluçanès 2019

LaRella | 4

NOTÍCIES

13 de juny de 2024

Junts revalida la victòria i s’imposa a les eleccions europees al Lluçanès La participació, per sota de la mitjana del país, voreja el 40% com el 2004 i el 2009 Els resultats electorals del 9-J al Lluçanès Percentatge de vot obtingut en total JUNTS I LLIURES PER EUROPA

24,97 %

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ARA REPÚBLIQUES PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

15,40 %

41,89 %

PARTIDO POPULAR COMUNS SUMAR

4,12 %

PODEMOS

59,73 % VOX

25,44 % 5,38% 2,27 % 1,55 % 0,36 % 3,78 %

ALTRES 2024

2,08 % 1,74 % 4,38 %

2021

obtenir vots a 10 dels 13 municipis; i 23 per la llista encapçalada per l’influencer i activista extremista Alvise Pérez, ‘Se Acabó la Fiesta’. La llista de Pérez, que ha fet el salt a l’Eurocambra amb 3 escons, va obtenir suports en sis municipis del Lluçanès: Alpens, Olost, Oristà, Prats, Sant Bartomeu i Sant Feliu, signant el millor resultat a Prats, amb 12 paperetes.

LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire

Junts renova el lideratge al Lluçanès i és la força més votada a les eleccions del Parlament Europeu celebrades al passat diumenge 9 de juny. La llista juntaire, que encapçalava Toni Comín, va rebre el 42% dels vots i va ser la força més votada a tots els pobles. Ara bé, tot i la victòria a la comarca, el partit pateix una forta davallada respecte al suport que va rebre als comicis a l’Eurocambra del 2019. En aquella ocasió, la llista encapçalada per Carles Puigdemont va aconseguir gairebé el 60% dels vots. Tanmateix, cal assenyalar que, les eleccions europees del 2019 van coincidir amb la celebració de les eleccions municipals, fet que va catapultar la participació, sovint força baixa en els comicis europeus.

Qui també es va mantenir, en aquest cas com a segona força més votada, va ser Esquerra Republicana, que va aconseguir el 25% dels vots, igual que el 2019.

La tercera força va ser el PSC, que va sumar 10 punts respecte

2,67 %

Un votant perafitenc exercint el seu dret a vot al Niu.//F: FV

a les eleccions de fa cinc anys, Els Populars van doblar el supassant de poc més del 5% dels port obtingut fa cinc anys, pasvots a superar per poc el 15%. sant del 2% dels vots al 4%. Per Amb aquest resultat, els sociasota, amb un suport proper al 2% en ambdós casos, s’hi situen listes pugen 5 punts el suport Els grups Comuns-Sumar i Podem, resque van tenir a les eleccions de l’Eurocambra del 2009 – en què independentistes pectivament. Aquests últims, van obtenir gairebé l’11% dels sumen el 75% aconseguint mig punt més que vots – i consoliden la tendència dels vots. L’any els passats comicis. a l’alça després de la davallada 2019 era el 85% Pel que fa a l’extrema dreta, que van patir el 2014, en què que va entrar amb força a l’Euvan fregar només el 3% dels rocambra i va deixar una de les vots. notícies principals de la jornaEl quart lloc, igual que en tot da, va aconseguir sumar 70 vots el territori català, va ser pel PP. al Lluçanès: 47 per Vox, que va

L’ABSTENCIÓ: LA PROTAGONISTA DE LA JORNADA La jornada electoral va registrar prop del 58% d’abstencionisme. La participació va fregar el 43% (42,78%) i, per poc, va ser inclús inferior a la mitjana catalana, que es va situar al 43,58%. Aquesta davallada s’acosta a la participació registrada el 2009, que va ser del 40% i del 2004, que va ser del 41%. A més, també suposa el trencament amb l’augment progressiu de la participació en els comicis a l’Eurocambra que el Lluçanès seguia des de feia dues jornades: el 2014 la participació va ser del 61%, i el 2019, coincidint amb les eleccions municipals, va ser de gairebé el 77%.// LaRella | 5

L’ÀLBUM

Núm. 574

Sant Bartomeu finalitza el primer Cicle de Teatre

Marala i Trèvol fan ballar Santa Eulàlia

La primera edició del Cicle de Teatre organitzat per l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau va acabar aquest passat divendres 7 de juny amb l’espectacle Furgonólogo, del monologuista basc Julen Axpe. Des de l’Ajuntament valoren molt positivament aquesta primera edició, que va començar el passat 13 d’abril.

El mateix dia que es tancava el Cicle de Teatre, els regidors del consistori santbartomeuenc van presentar el cicle Sunsets d’Estiu que començarà aquest divendres 14 de juny amb una nit astronòmica. Aquesta programació estival s’allargarà fins a finals de juliol.// Red

Santa Eulàlia de Puig-Oriol va acollir el primer acte del Perifèria Cultural, un cicle de concerts que es portarà arreu del Principat una trentena de concerts d’artistes dels Països Catalans.

Després d’un sopar que va fer les delícies dels comensals, els Trèvol van pujar a l’escenari per presentar les seves versions de cançons tradicionals, deixant el públic captivat.

Tot seguit, Marala, amb un directe potent i captivador van fer gaudir el públic de valent. Les últimes ballarugues van ser al ritme dels temes que punxaven les Dj Faixa de Llana, que van posar la cirereta a una jornada rodona.//Red

L’última actuació es va fer a la plaça Doctor Riera.// F: AJ SBG

El grup Marala van ser les caps de cartell.// F: MARTÍ B. ESCUDER

El festival també va acollir una xerrada de presentació// F: PAT

Un sopar de xai del Lluçanès va donar el tret d’inici.// F: MARTÍ B. ESCUDER

Èxit del 7è Concert sota la Lluna plena d’Oristà

Montse Rocadembosch omple d’art Cal Bach

L’ou com balla torna a Sant Feliu per Corpus

La tendresa i la màgia es van apoderar de l’esplanada de Sant Sebastià a Oristà, durant la 7a edició del Concert sota la Lluna Plena.

Més de 170 persones van gaudir d’aquesta edició que va comptar amb les actuacions de Jandama, que va presentar el seu treball Fem de les penes paisatges i Beth Rodergas, que van omplir la vesprada amb les seves cançons.

Des de l’organització valoren molt positivament l’edició d’enguany, una de les que més gent ha aplegat i afegeixen que ja pensen en la següent.// Red.

Al llarg de les últimes setmanes, les parets de la Sala de Cal Bach han acollit l’exposició de la pradenca Montse Rocadembosch. Titulada “MontserrArt. Pintura d’un músic sense solfa” era una petita mostra de les pintures a l’oli que ha fet l’artista del Lluçanès al llarg dels anys.

Rocadembosch, més enllà de quadres, també és una gran muralista. N’és un exemple el mural que hi ha a la instal·lació dels lloros a Camadoca. Una recreació d’una selva que dona a l’espai molta més amplitud visual i fa que sigui molt més bonic.// Red.

L’Ou com balla és una tradició de Corpus que se celebra a diferents poblacions de Catalunya.

A Sant Feliu Sasserra, la font de la plaça de l’Església s’engalana amb rams i flors i, al bell mig, l’ou hi balla durant tot el dia de Corpus Christi, una de les festivitats cristianes més festejada a Europa.

Les interpretacions d’aquesta tradició són variades, algunes diuen que l’ou simbolitza l’hòstia i la forma de l’aigua el calze i la sang de Crist. Altres diuen que simbolitza la fecunditat i abundància, pròpies de la primavera.// Red.

Jordi Blanqué a l’inici del concert.// F: BRUNA ROVIRA

Montse Rocadenbosch durant la presentació.// F: AJ PRATS

L’ou com balla, el passat 2 de juny, a Sant Feliu Sasserra.// F: JOSEP ROMERO

LaRella | 6

NOTÍCIES

Núm. 574

Olost constitueix la comissió permanent El Consorci presenta la de participació ciutadana per convocar campanya “No et liïs” la consulta sobre la comarca FIRES I FESTES

alterat quan es va aprovar la nova joves. comarca amb només 8 dels 13 muFins a dia d’avui, aquest reglaPer_ Miquel Casadevall Franquesa ment s’hauria materialitzat sobrenicipis inicials, per la qual cosa “es considera que el projecte comarcal tot en l’execució de pressupostos no és el mateix [que es va votar el participatius, però enguany el conEl divendres 7 de juny l’Ajunta2015]”, alhora que “no s’ha aconsesistori ha recuperat la idea de la ment d’Olost va convocar la ciutaComissió Permanent de Participadania a una trobada informativa guit dissenyar una estructura més amb la voluntat senzilla que s’allunyi d’un consell ció amb un objecde constituir la comarcal i s’adapti millor a la reatiu clar: tirar endaComissió Permavant una consulta litat del territori”.

Olost reumnta al popular sobre la Amb tot això, l’Ajuntament ha nent de Particireglament del 2016 permanència del seguit la normativa recollida al pació Ciutadana i per crear la comissió municipi a la nova reglament del 2016 i ha promogut, clarificar com i per permanent de comarca del Lluçadoncs, la creació d’aquesta comisquè hauria de funcionar aquest òr- participació ciutadana nès. sió, que ja ha començat a treballar Segons el goi que s’encarregarà de dur a tergan. La reunió va aplegar unes 25 vern, aquesta nova me la consulta en els propers mepersones. La idea de crear aquesta consulta popular esdevé necessàsos. Segons el reglament, l’òrgan comissió es remunta al Reglament ha d’estar format per un repreria després d’un procés de debat de Participació Ciutadana que el intern que s’ha sentant de cada 2016 va publicar el govern municianat produint des candidatura (en de la consulta coaquest cas només pal d’aquella legislatura, del qual La comissió ja s’ha n’hi hauria una), Gil Salvans, l’actual batlle, era remarcal del 2015 i fins a l’actualitat, començat a reunir per el regidor de partigidor de participació. “amb l’objectiu a preparar la consulta cipació ciutadana, Es tractava d’un reglament que d’aportar reflexió pretenia instaurar eines que prorepresentants de sobre el Lluçanès i responsabilitat les entitats que moguessin la participació de la sobre com caldria ho desitgin i dos ciutadania en la política municigovernar i admirepresentants de pal, així com fomentar la transla ciutadania d’Olost i de Santa parència i facilitar la cultura de la nistrar un territori com el LluçaCreu, respectivament.// participació també entre infants i nès”. Un procés que s’hauria vist OLOST

Recursos que s’han elaborat per la campanya.//

Aprofitant l’arribada de les primeres festes majors, el Consorci del Lluçanès llença la campanya de comunicació “No et liïs”, amb l’objectiu de sensibilitzar i educar els joves sobre els riscos del consum excessiu d’alcohol i drogues en els espais d’oci nocturn. La idea és conscienciar sobre els comportaments de risc associats a les activitats nocturnes, com el consum d’alcohol i drogues, la conducció sota els efectes de substàncies i les situacions de violència o assetjament.

Amb la voluntat de transmetre aquest missatge, s’han creat unes lones per ser penjades als espais de festa, així com gots reutilitzables, cartells i fulletons amb informació que pugui contribuir a permetre que joves i adolescents gaudeixin d’una diversió conscient i segura.

Finalment, també s’ha creat un material amb orientacions per a les famílies amb fills o filles que comencen a sortir per primer cop.// Red.

LaRella | 8

REPORTATGE

13 de juny de 2024

El govern farà una injecció de gairebé 2 milions d’euros per retirar l’amiant al Lluçanès · Es calcula que hi ha més de 1.500 cobertes de fibrociment al Lluçanès · Tot i aquesta línia d’ajuts, encara quedaran moltes teulades pendents d’actuació SUBVENCIÓ PER LA RETIRADA D’AMIANT

LLUÇANÈS Per_ Miquel Casadevall Franquesa

Si bé el mes passat s’explicava a LaRella que l’empresa Benito Urban seria un dels grans beneficiaris de les ajudes per retirar els residus de cobertes que continguin amiant, avui volem desgranar on aniran a parar la resta de fons que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha concedit en aquesta línia d’ajuts. Ho ha fet per a particulars i empreses en el marc del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya 2023-2032.

Tal com especifica la convocatòria, resolta provisionalment a finals d’abril, aquestes ajudes estan dissenyades per a subvencionar la retirada d’aquest material de les més de 120.000 teulades que encara en contenen en l’àmbit de tot Catalunya. D’aquestes, 1511 es troben al Lluçanès, repartides entre tots els pobles, però amb més presència sobretot a Sant Bartomeu i a Oristà, que

Municipi

Cobertes amb amiant

Sol·licituds Particulars

Subvenció particulars

Sol·licituds Empreses

Subvenció empreses

Fons total

Alpens

13

2

0,00 €

0

0,00 €

0,00 €

Lluçà

67

2

36.155,25 €

0

0,00 €

36.155,25 €

Olost

177

2

0,00 €

5

184.984,26 €

184.984,26 €

Oristà

284

1

19.880,00 €

0

0,00 €

19.880,00 €

Perafita

112

1

30.000,00 €

0

0,00 €

30.000,00 €

Prats

129

5

13.369,00 €

6

86.003,28 €

99.372,28 €

Sant Agustí

68

0

0,00 €

0

0,00 €

0,00 €

Sant Bartomeu

241

1

6.892,00 €

5

1.500.000,00 €

1.506.892,00 €

Sant Boi de Lluçanès

109

1

8.376,34 €

0

0,00 €

8.376,34 €

Sant Feliu Sasserra

123

2

9.756,00 €

0

0,00 €

9.756,00 €

Sant Martí d’Albars

75

1

6.079,50 €

2

28.600,00 €

34.679,50 €

Santa Maria de Merlès

98

1

5.512,00 €

2

27.047,76 €

32.559,76 €

Sobremunt

15

0

0,00 €

3

6.272,00 €

6.272,00 €

Lluçanès

1511

19

136.020,09 €

23

1.832.907,30 €

1.968.927,39 €

40 empreses i particulars han sol·licitat la subvenció al Lluçanès en tenen 241 i 284 respectivament.

Segons la resolució provisional de la convocatòria, es destinaran prop de 2 milions d’euros a la retirada d’amiant i substitució per plaques solars a les teulades del Lluçanès, dels quals 1,5 milions aniran íntegrament a la fàbrica de Sant Bartomeu del Grau, antiga Puigneró i actualment propietat de Benito Urban.

L’ajuda, que enguany engloba, per primer cop, la intervenció també a edificis que allotgin o hagin allotjat indústries o altres activitats comercials i/o agràries, preveu subvencionar la totalitat del cost de la retirada de l’amiant i, en el cas d’incorporació de plaques solars a la mateixa coberta, la totalitat de la seva instal·lació.

D’aquesta manera, l’ARC destinarà uns 136.000 euros a les intervencions en finques particulars i més d’1.800.000 euros en

altres costos paral·lels que han d’assumir els propietaris, com la instal·lació d’altres substitutius en el cas de teulats o de canals pluvials”. Tot i això, des de l’ARC apunten que està previst que la subvenció es torni a convocar aquest any, i que es vol apostar per continuar amb la retirada d’aquest material tal com marca la normativa.

Una taulada de fibrociment com moltes de les que hi ha al Lluçanès.//

edificacions propietats d’emprepoc significativa de les més de 1500 teulades que hi ha. ses. Més enllà de Benito Hi ha pobles, com Sant Urban, en destaquen els municipis de Lluçà en Segons la normativa, Agustí o Alpens, on ningú ha sol·licitat de moment l’àmbit de particulars, que cal retirar la totalitat acollir-se a la subvenció. ha rebut prop de 36.000 Segons Isaac Peraire, dieuros i Olost en l’àmbit de materials que industrial, que n’ha rebut rector de l’ARC, això “es continguin amiant prop de 185.000. pot deure al fet que malL’INICI D’UN PROCÉS grat que la subvenció coQUE POT SER LLARG breix íntegrament el cost No obstant això, és cert que del desmantellament, apostar 40 sol·licituds són una proporció per aquesta retirada pot implicar

Els sol·licitants tenen dos anys per a realitzar les intervencions subvencionades Els beneficiaris de la subvenció, en qualsevol cas, hauran de retirar l’amiant de les seves propietats a través d’empreses especialitzades, recollides al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA).

De moment, es tractaria d’una de les injeccions econòmiques més importants que enguany ha rebut el territori.// LaRella | 9

NOTÍCIES

RECONEIXEMENT

L’Escola Lluçanès guanya els Jocs Florals

Núm. 574

MEDI AMBIENT

L’Institut organitza una La final del projecte recollida de deixalles CuEmE, passada per aigua

La classe de 6è, guanyadora dels Jocs Florals.// F: ESCOLA LLUÇANÈS

Els participants de la recollida de deixalles, als jardins de Cal Bach.// F: AJ PRATS

Els infants de sisè de l’Escola Lluçanès han rebut aquest dissabte 8 de juny un doble premi als Jocs Florals Escolars, en un acte celebrat a Barcelona. Després d’haver superat amb èxit la fase de la Catalunya Central, finalment han esdevingut guanyadors amb dos contes relacionats amb la Transhumància al Lluçanès. Tots dos contes feien visible la cultura i tradició del territori.

El primer premi de la categoria C1 se l’ha endut el conte El tresor de la Transhumància escrit per un grup de cinc nenes de sisè que relata una escena costumista on una àvia li explica a la seva neta records de joventut com a pastora.

El conte audiovisual que ha treballat la majoria de la classe ha resultat guanyador amb un accèssit. La Transhumància al Lluçanès, explica en clau poètica les virtuts del pasturatge transhumant. Aquest premi inclou sortir al programa Una mà de contes on crearan els dibuixos i la música en directe.// CMC

L’Institut Castell del Quer va organitzar el passat diumenge 2 de juny, la primera matinal de neteja col· lectiva de l’entorn que es va dilatar durant dues hores i va aplegar a unes 30 persones voluntàries, disposades a deixar ben net els vorals i rodalia de la zona de Serra Seca, a Prats. Després de gaudir d’un bon esmorzar es van comptabilitzar el total d’un centenar de quilos de deixalles recollides en aquell indret.

Aquesta va ser una iniciativa organitzada entre tres organismes diferents: el grup d’Escoles verdes de l’Institut, l’Ajuntament de Prats i ECOEMBES. Aquesta activitat s’estableix des del comitè de la Xarxa d’Escoles verdes de Catalunya de la qual l’Institut del Quer ja n’és membre. Després d’aquesta primera experiència, des del centre tenen la voluntat de dur a terme actuacions de neteja voluntàries de forma periòdica i no només limitar-se als voltants de Prats sinó expandir el seu radi d’acció a totes les zones afectades per escombraries del Lluçanès.// CMC

LaRella | 10

EMPRENEDORIA

L’acte final del projecte CuEmE, realitzat a les escoles del Lluçanès durant aquest curs 20232024, va començar amb un bon ruixat que no es va dilatar massa, però que va deixar anar un bon patac d’aigua. El Local Social de Santa Eulàlia estava ple de gom a gom per totes les persones que es van acostar en aquesta final del projecte de cooperatives d’enguany i moltes famílies es van quedar dempeus, ja que no hi cabia ni una cadira més.

La rebuda va anar a càrrec de Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà i diputada adjunta de l’àrea d’educació de la Diputació de Barcelona, i tot seguit es va cedir el protagonisme als infants de cinquè i sisè de les set escoles que enguany van crear i gestionar la seva cooperativa solidària.

Per torns, cada escola va pujar a l’escenari on van explicar la seva experiència i els aprenentatges que es van endur d’aquesta iniciativa. A més a més, els van fer entrega d’un diploma acreditatiu a cada un dels alumnes.

Les ONG triades per ser beneficiades del rèdit econòmic obtingut de les cooperatives van ser: l’Associació Osona contra el Càncer, a la qual dues de les cooperatives van destinar els seus donatius; l’Associació per la Defensa de Fauna i Flora Autòctona de Sta. Maria de Merlès i l’Associació SYNGAP1 Espanya. Finalment, també es se’n van beneficiar dues entitats del territori: Cuidem Lluçanès i Alpens Energia.// CMC

NOTÍCIES

13 de juny de 2024

Institut Castell del Quer s’afegeix a la Xarxa d’Escoles Verdes

LA COLUMNA

La majoria d’escoles del Lluçanès ja tenen aquest distintiu LLUÇANÈS

Anna GORCHS FONT

Per_ Clàudia Molina Catalan

La Xarxa d’Escoles Verdes ha celebrat aquest divendres 7 de juny el 25è aniversari de la seva creació amb la incorporació de 56 centres educatius més, entre ells, l’Institut Castell del Quer.

Els distintius van ser lliurats per la consellera d’Educació, Anna Simó i el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort. En total són 800 escoles que formen part d’aquesta xarxa.

Les escoles de Prats, la ZER ALt Lluçanès o la ZER Gavarresa són alguns dels centres educatius del Lluçanès que ja estàn en possessió d’aquest distintiu des de fa alguns anys.

Durant una jornada amb l’escenari del Món Sant Benet de fons, un total d’un miler de persones (entre professorat i alumnes de 150 escoles) van culminar tot un any d’iniciatives de conscienciació planetària impulsades des dels centres educatius amb una trentena d’activitats relaciona-

No hi tornem, sisplau!

Membres de l’Institut Castell del Quer recollint el guardó.//

des amb la salut dels ecosistemes i la salut de les persones.

QUÈ SIGNIFICA FORMAR PART DE LA XARXA D’ESCOLES VERDES? Les Escoles Verdes són centres amb compromís ecosocial que treballen per a la transformació de l’educació i el seu entorn. La seva màxima gira al voltant de la sostenibilitat, la participació activa de tota la comunitat educativa posant en especial èmfasi l’empoderament de l’alumnat; i la cerca de sinergies entre l’esco-

la i altres ens locals, creant una dinamització real de l’entorn i esdevenint part de la comunitat.

Són escoles obertes a la natura, promouen la sensibilització i conservació d’aquesta. Fomenten l’observació de la natura i dels seus processos com a mètode científic d’aprenentatge a través de projectes.

Per rebre el distintiu i esdevenir part de la Xarxa el centre interessat ha de fer una formació inicial de dos anys en què definirà uns objectius estratègics per transformar el seu centre.//

Escric aquestes línies quan estic acabant de pair el resultat de les eleccions europees. I crec que encara també el de les catalanes. Ens podríem fixar en molts elements, però me’n destaca especialment un: el creixement de l’extrema dreta. És un tema molt complex, que penso que és el reflex d’un descontentament social, que així d’entrada sembla difícil de solucionar.

El meu objectiu, però, no és fer una anàlisi sobre aquesta qüestió.

El que em ve el cap quan estic intentant entendre tot això és el nom d’una pradenca, el de Roser Fluvià. Una autèntica desconeguda fins fa cosa d’uns tres anys. I això que va tenir una vida increïble. De pel·lícula, m’atreviria a dir. Va néixer a Prats de Lluçanès l’any 1900 i va residir-hi fins a mitjans de la dècada del 1920. Una curiositat: vivia al meu carrer, el carrer Resclosa. Era una veïna! Una casualitat que fa que la senti molt pròxima. Un element que segurament ha dificultat que aflorés el seu cas té a veure amb el seu nom. Roser Fluvià és el nom de casada, però en realitat, aquesta pradenca es deia Roser Fàbregas Vilà.

Roser Fluvià, junt amb el seu marit i els seus dos fills, es va establir a Sant Llorenç de Cerdans (França) abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. A partir d’aquí, la seva vida va estar íntimament relacionada amb els grans esdeveniments dels anys 30 i 40 ocorreguts no només al nostre país, sinó també a Europa, com són la Guerra Civil espanyola, la dictadura franquista, l’ascens del nazisme i la Segona Guerra Mundial.

La pradenca va formar part d’una xarxa de resistència francesa que passava clandestinament persones i documentació a través dels Pirineus. Després d’un temps d’activisme, en què va ajudar moltes persones, va ser detinguda per la Gestapo, la policia secreta de l’Alemanya nazi. A partir d’aquí, va estar tancada prop d’un any en presons franceses, on va patir tortures.

I al final la van deportar al camp de concentració de Ravensbrück, d’on va aconseguir sobreviure.

Tornant al panorama actual, i encara intentant entendre-ho tot plegat, només espero que haguem après alguna cosa d’un passat molt recent que va arribar a ser molt cruel amb moltes persones. I ja em perdonareu la falca publicitària, però si us ha picat la curiositat i voleu saber més sobre aquesta pradenca, us convido a llegir el llibre Roser Fluvià. Una pradenca a Ravensbrück, que hem publicat amb la companya Roser Reixach.//

LaRella | 11

NOTÍCIES

RECONEIXEMENT

Nilak guanya el Premi Nacional de Cultura

Núm. 574

Pepa Plana obrirà la tercera edició del Pixa’t de riure d’Alpens El festivalet Internacional de l’humor serà el 28 i 29 de juny ALPENS Per_ Carolina Font Usart

Els membres de Nilak, recollint el premi.// F: @CULTURA_CAT

El projecte col·lectiu de circ Nilak del qual l’artista lluçanesa Griselda Juncà en forma part des dels seus inicis, ha guanyat el Premi Nacional de Cultura 2024 que atorga la Generalitat de Catalunya per la seva tasca d’apropar les arts escèniques a indrets on difícilment es poden gaudir, a través de propostes vinculades al territori.

Nilak és un projecte que engloba artistes reconeguts d’arreu i que provenen del món del circ. La seva raó de ser és descentralitzar les arts escèniques dels grans nuclis urbans i portar-les al món rural on, una de cada quatre comarques no tenen cap teatre ni equipament on apropar la cultura als seus habitants. És per això que, sota la premissa que la cultura és un dret, el col·lectiu es desplaça amb una carpa itinerant que reuneix totes les condicions tècniques per desenvolupar diverses activitats.

Establerts durant quinze dies a cada població, creen sinergies entre el món de l’art i la història i realitats d’aquell indret a través d’espectacles i tallers treballades conjuntament amb els habitants locals.//

LaRella | 12

La tercera edició del Pixa’t de riure arribarà a Alpens el darrer cap de setmana de juny. Enguany l’encarregada d’obrir el festival serà la pallassa Pepa Plana que, amb una llarga trajectòria professional a darrere, ha esdevingut una de les pallasses més reconegudes de Catalunya, tal com explica Abraham Arzate, director artístic del Pixat’ de riure, juntament amb Gerard Garcés.

Plana portarà al Casino d’Alpens el seu espectacle Veus que no veus, on comparteix escenari amb la pallassa Clara del Ruste.

Arzate explica que aquest espectacle aborda des d’una òptica feminista la situació de les dones al teatre des de la comèdia. Arzate afegeix que està recomanat a un públic de més de 10 anys.

Gerard Garcés explica que aquesta tercera edició vol ser “la consolidació del festival”.

Garcés i Arzate destaquen el caràcter internacional del Pixa’t de riure, que enguany acollirà ar-

Un espectacle de l’edició de l’any passat.// F: LL.SURI - DALPENS.COM

tistes els xilens com Mimo Tuga i també la companyia Festin de la Risa, que faran parada a Alpens en mig de la seva gira europea.

Vinguts de més a prop, hi trobem la companyia Passabarret, que presentarà el seu espectacle Rocket Carnival Clownz. Passabarret són impulsors de la Circoteca de Valls, un centre de creació i divulgació del circ de Valls.

També passarà per Alpens, la pallassa Cris Clow, que amb Wet floor farà que una tasca senzilla com netejar l’escenari esdevingui una missió impossible abocada al desastre.

Una de les novetats que in-

corporarà el festival aquest any, serà una part formativa a través del taller que durà a terme el Raúl, de Joc de Clown.

Com ja és habitual el Cabaret Gamberru tancarà el festival.

Garcés explica que el Cabaret és una manera d’implicar més els artistes al festival, ja que han de construir un tancament conjunt, fet que fa que es “creïn sinergies entre ells”. Arzate afegeix que també aprofiten “perquè els joves, que solen associar circ amb un espectacle per canalla, vegin que també és per a ells. Volem trencar una mica aquesta imatge.”//

NOTÍCIES

13 de juny de 2024

Sant Joan i els Elois donarà el tret de sortida a les festes d’estiu al Lluçanès El gruix d’activitats es concentraran entre el 23 i el 25 de juny, però des del dia 1 de juny que hi ha actes programats PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Enguany, les activitats de les festes de Sant Joan i els Elois s’allargaran tot aquest mes de juny. Habitualment, les prèvies de les festes pradenques eren les festes dels Barris i la Trobada gegantera, enguany, però s’hi han sumat també la festa d’aniversari de l’Esplai Paff, l’Obrim de Nit i les festes de final de curs de les escoles del Prats i de l’EMAL, entre moltes altres activitats. El regidor de Festes, Jordi Batriu, ja va apuntar durant la presentació del programa de festes que era “més extens que mai”.

El dilluns 3 arrancaven les festes dels barris que es van allargar fins divendres passat. Jocs, balls, àpats i sobretot molt bon rotllo van ser els protagonistes d’aquesta prèvia. Com marca la tradició, cada barri va escollir la seva Pubilla i Hereu. No serà fins al 24 a la nit, quan d’entre aquests, s’escollirà la Pubilla i dames d’honor, així com l’Hereu i els fadrins de Prats.

El dia 22 els protagonistes seran els geganters, que aquest any celebren la 30a edició de la Trobada Gegantera. La cercavila arrencarà a les 6 de la tarda, des de davant de Cal Bach i passarà per diferents carrers i places de Prats. Després del sopar geganter, començarà la festa que omplirà el pavelló pradenc al ritme de Brams i Les Que Faltaband.

El dissabte serà la revetlla de Sant Joan a Prats i arreu dels Països Catalans. Al Lluçanès, la flama del Canigó arribarà a tots els

1. La festa del barri dels Llangardaixos, a la tarda. 2. Els guanyadors per haver completat el passaport d’assistència a les cinc festes.// F: AJ PRATS

pobles per encendre el foc d’una dàs marcarà l’inici de la festa i identitat comuna que molts volPrats s’omplirà de traginers, cardrien esborrar. reters, cavalls, muDesprés de la nit les i gent que festemés curta de l’any jaran Sant Joan al Prats acollirà alguns cantaran dissabte 22 la 30a so del Contrapàs. allò de “dilluns que La cursa dels ve deixo.,.”, altres edició de la Trobada Elois amb ases, es llevaran d’hora mules i cavalls, regegantera per participar al unirà a pradencs i 46è Cros de Sant veïns a Prats per Joan. tancar la primera festa d’estiu del Al vespre, l’encensa del PetarLluçanès. I començarà Perafita.//

FESTA MAJOR DE PERAFITA diumenge 23 de juny

8h · Caminada Popular Sortida des de la plaça Sant Antoni.

Inscripcions: 5 € Recorregut de 8 - 10 km.

Esmorzar popular Organtiza: Perafita Camina

16h· Rebuda de la Flama del Canigó i lectura del manifest, a la plaça Sant Antoni 20h· Revetlla de Sant Joan, sopar de carmanyola, foguera i música llaunada, a la plaça Sant Antoni, Organitza: PAP

Primers actes...

Dijous 27 de juny

8h· El Robust Infantil, al parc de Can Riera 22h · Bingo a la plaça Sant Antoni

*Trobareu la resta d’actes al proper número de LaRella.

REFLEXIONS DES DE PUIG CIUTAT

Àngels PUJOL

Quan arribis a Hispània, envia’m un colom Ens retrobem amb en Jordi i la Laura a casa seva, a Lluçà, a través d’uns amics comuns ocellaires. Els dos, aficionats a l’arqueologia, havien vingut a excavar a Puig Ciutat a l’inici del projecte. Sabia d’esquitllada que en Jordi es dedicava a criar coloms, però sense més detall.

Quan acabem de dinar, a petició d’en Josep, en Jordi ens fa una ruta pel colomar. Ens explica amb passió com ho té organitzat, com selecciona els exemplars amb l’objectiu de recuperar les característiques del colom autòcton.

Ens explica que abans a cada casa n’hi havia, era la subsistència de la família. Es veu que en quinze dies cada parella incuba dos ous i abans que els petits surtin del niu la femella torna a allocar-se.

Era una manera de tenir carn els mesos de primavera i estiu. Durant la tardor i l’hivern les gallines i els ànecs agafaven el relleu. Gràcies a aquest ús, les espècies tradicionals de coloms s’han mantingut al llarg dels segles.

Amb l’arribada de congeladors, granges i altres circuits per proveir carn, els coloms han perdut el seu paper i han deixat de criar-se. Espècies tradicionals es troben ara a punt de desaparèixer. En Jordi lluita perquè això no passi, i en els seus gabials hi té uns 180 coloms adults per garantir-ne la preservació.

Ens diu que alguns d’ells són coloms missatgers. Sempre he sentit a parlar dels coloms missatgers, però no entenc com funcionen i li demano que m’ho expliqui.

Em diu que el sistema es basa en l’instint i l’orientació de l’animal, que el portis on el portis, quan l’alliberes sempre torna a casa.

Els exemplars més entrenats poden arribar a volar 12 hores diàries a uns 100 km/h. O sigui que gairebé podrien anar de Barcelona a Roma en un sol dia!

Explica que els pescadors se’ls enduien a la mar i quan acabaven la feina els deixaven anar amb notes informant de què s’havia pescat. D’aquesta manera, quan arribaven a port el peix ja s’havia pogut vendre.

L’ús de coloms missatgers és documentat des de l’antiguitat. Els grecs els feien servir per anunciar els guanyadors dels Jocs Olímpics entre la població. Eren utilitzats també pels exèrcits, ja que era una manera fàcil i segura de fer córrer informació a llargues distàncies.

Juli Cèsar, ja durant la conquesta de les Gàl·lies al s.I aC, va crear una xarxa de colomars de relleus per fer arribar les notícies dels seus avanços al senat romà.

Tot i que no tenim cap pista de la cria o l’ús de coloms a Puig Ciutat, no puc evitar preguntar-me si, després de la seva destrucció, va aixecar el vol un colom amb el relat de la batalla que avui, mitjançant l’arqueologia, mirem de reconstruir… Ja ho diuen que és fàcil fer volar coloms!//

LaRella | 13

ESPORTS

Núm. 574

PATINATGE

El CP Lluçanès tanca la temporada amb un festival

Gairebé 200 persones participen en el repte el 7 del Serrat Entre el 2 i el 8 de juny els participants han pogut pujar al Serrat Llobater per diferents itineraris SANT FELIU SASSERRA Per_ Carolina Font Usart

Un dels espectacles del festival de final de Temporada del CP Lluçanès.// F: CPLLUÇANÈS

El pavelló municipal d’esports de Prats va acollir el Festival de final de temporada del Club Patí Lluçanès, el passat diumenge 9 de juny.

Més de cinquanta persones, entre patinadores, jugadors i jugadores, així com responsables tècnics van omplir la pista del pavelló per celebrar el final de curs d’aquesta temporada.

Durant el festival, els diferents equips de patinadors van presentar els xous grupals, individuals i danses que han estat treballant aquest any, alguns dels quals han estat premiats en les diferents competicions que han participat.

Una de les sorpreses del festival van ser les actuacions del xou petit del Club Patí Osona i l’actuació de la patinadora Aina Torres del Club Patí Santa Eugènia.// Red.

El que va començar com una idea mig de conya mig de veritat d’un, ja llunyà, 31 de desembre, s’ha materialitzat aquesta primera setmana de juny amb el repte 7 del Serrat. Una iniciativa en què han participat gairebé dues-centes persones, que han fet el cim del Serrat Llobater en una de les pujades fetes el 2 i el 8 de juny.

La iniciativa l’han impulsat Joan Ramon Soler, Marc Coma i Eloi Bertarans. Els tres santfeliuencs van decidir engegar aquest repte i obrir-lo a tot el veïnat, l’objectiu era, a priori, senzill: pujar set dies seguits al serrat Llobater seguint set itineraris. Els impulsors expliquen que no es pensaven que la idea tingués tan bona acollida, ni que la participació fos tan elevada. En total, 185 persones han pujat fins al cim algun dels dies. I a tall de record de tal efe-

Foto del dia de tancament de la iniciativa, dissabte, al Serrat.//

mèride van posar una peça de fusta al cim del Serrat, i cada dia els participants que arriba-

Hi ha participat gent de totes les edats, el més jove tenia 7 setmanes i la més gran, 78 anys ven fins dalt, la firmaven.

Soler diu que estan molt con-

tents de l’acollida i avança que hi haurà segona edició. Soler, molt content, explica que el repte ha aplegat a gent de totes les edats, des d’una senyora de 78 anys fins al santfeliuenc més jove, que amb només 7 setmanes ja va fer el cim. Afegeix, que a part dels tres organitzadors, una persona va fer el cim els 7 dies i que li van regalar una placa commemorativa durant el sopar de celebració del final del repte.//

SENDERISME

Ajuntament de Lluçà Cr. Rourets, 1 Santa Eulàlia de Puig-oriol 08514 Lluçà llusa@diba.cat

Jornada final dels cap als 100

EDICTE El ple de la corporació municipal de Lluçà en sessió celebrada el dia 3 de març de 2022, va aprovar inicialment el pla de prevenció de la contaminació lumínica per a l’espai amb un cel nocturn de qualitat del municipi de Lluçà.

S’exposa l’expedient a informació públic per un termini d’un mes al BOP, en un diari de més divulgació en l’àmbit municipal, al tauler d’anuncis d’aquesta corporació i a la pagina web municipal per tal que qualsevol persona que ho desitgi pugui examinar-lo i presentar, durant el termini esmentat, les al·legacions o observacions que consideri oportunes.

Foto final de la temporada al camí de Sant Martí Xic.//F: CONSORCI

SOBREMUNT Per_ Redacció

El que es publica per a general coneixement Lluçà 24 de maig de 2024.

L’Alcaldessa, Glòria Colom Puigbò CODI DE L’EXPEDIENT: 354 NOM DE L’EXPEDIENT: 2021_354_PLA DE PREVENCIO DE LA CONTAMINACIO LUMINICA PER A ESPAI AMB UN CEL NOCTURN DE QUALITAT DEL MUNICIPI DE LLUÇA

LaRella | 14

Sobremunt va acollir el passat divendres 31 de maig, la darrera caminada conjunta del programa el “Lluçanès cap als 100”.

Gairebé un centenar de persones vingudes d’arreu del Lluçanès van participar en la sortida que, de moment, serà l’última fins que es torni a engegar el cicle passat l’estiu.

El programa el “Lluçanès cap als 100”

que impulsa el Consorci guanya adeptes any rere any. I serveix també com a eina per teixir vincles entre les persones grans dels diferents pobles el Lluçanès.

Aquest programa s’emmarca també dins el cicle de passejades per al gent gran impulsat per la Diputació de Barcelona, que va néixer a principis dels 2000. L’objectiu d’aquest cicle és promoure l’activitat física i l’exercici entre les persones grans.

Entre el 2017 i el 2018 es va introduir la marxa nòrdica dins el projecte, i cada vegada són més els adeptes que segueixen aquesta modalitat.//

ESPORTS

13 de juny de 2024

Plouen bitllots al Lluçanès

INVITACIÓ

Comença la divuitena edició de la lliga de bitlles catalanes de la comarca, amb setze equips i nou jornades, que s’allargarà fins a finals de juliol LLUÇANÈS

Enguany ha tornat un campionat ja clàssic per les terres lluçaneses, la divuitena edició de la lliga de bitlles catalanes. Aquest any consta d’un total de setze equips que ja han començat a afinar la punteria a cop de bitllot, a les jornades fetes a Sant Bartomeu del Grau i a Olost.

Aquest any s’hi ha inscrit un nou equip, Els torrencs, que tal com indica el seu nom, provenen de La Torre d’Oristà. La resta d’equips provenen d’arreu de la geografia de la comarca, tret dels Estanyencs A i B, uns clàssics, que provenen del Moianès.

La primera de les jornades va estar marcada per un cert regust de Patum, que devia alterar la punteria de la majoria d’assistents, ja que la majoria d’equips

van jugar a un nivell inferior del qual ens tenen acostumats.

La segona jornada fou a Olost, on les puntuacions ja foren molt més elevades. Les diferents bitlles de cada equip sofriren una bona espetegada derivada de la precisió quirúrgica amb la qual els jugadors van tirar els bitllots.

Pel que podem observar a la taula, els equips veterans de La Torre no tenen compassió amb la resta de participants i estan bastant decidits a optar a la victòria, seguits de prop pels de Sant Bartomeu. També podem destacar la presència d’un element que feia molt temps que no participava, ja que aquest any la puja serà un altre dels participants a tenir en compte, la qual cosa afecta a la física del rebot i, per consegüent, exigeix uns tirs més destres . La següent jornada és on es podrà veure en acció als participants és a l’Estany aquest diumenge 16 de juny a les sis de la tarda. Val a dir, que pels més llaminers hi haurà la tirada d’Alpens aquest mateix dia, a les 10 del matí, en un amistós fora del campionat de lliga.//

Els ocells, mixus, senglars i cocodrils Perafita Lletraferits i lletraferides, Volem compartir amb vosaltres que la 5a trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres canvia de data, però no d’espai! Enguany, se celebrarà el diumenge 20 d’octubre, en una matinal a la Font Nova de Perafita, on podrem sentir el gaudi i la passió per la lletra escrita sense patir per la forta calor de l’estiu. Més endavant, anirem desvetllant els detalls i sorpreses que ens esperen en aquesta edició!//

Per_ Roger Torrents Boy

A la primera jornada, la majoria d’equips van jugar a un nivell inferior del que ens tenen acostumats

La 5a trobada de lletraferits, a l’octubre

Una tirada a la jornada de Sant Bartomeu.// F: XAVI BONETE

CLASSIFIACIÓ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES DEL LLUÇANÈS TOTAL

EQUIP

JORNADA 1 Punts (Bitlles)

JORNADA 2 Punts (Bitlles)

Punts (Bitlles)

1

BITLLAJUVI La Torre

649 (44)

668 (51)

1317 (95)

2

MAITIPS La Torre

657 (50)

650 (48)

1307 (98)

3

ELS APRENENTS Sant Bartomeu

609 (39)

676 (53)

1285 (92)

4

ESTANYENCS B

636 (44)

642 (45)

1278 (89)

5

JAUME PUIG A Perafita

621 (43)

636 (42)

1257 (85)

6

SONA QUE TRONA Santa Eulàlia

595 (40)

626 (43)

1221 (83)

7

ESTANYENCS A

593 (41)

620 (40)

1213 (81)

8

LES PARRES Olost

603 (41)

599 (37)

1202 (78)

9

LLUÇANÈS SUD

609 (45)

579 (38)

1188 (83)

10

ROCAGUINARDA Oristà

566 (36)

580 (38)

1146 (74)

11

SANT FELIU

549 (36)

581 (39)

1130 (75)

12

JAUME PUIG B Perafita

519 (32)

605 (43)

1124 (75)

13

ELS IL·LUMINATS Sant Bartomeu

515 (33)

588 (37)

1103 (70)

14

REVIFALLES Olost

550 (35)

502 (29)

1052 (64)

15

CORA Oristà

402 (20)

417 (22)

819 (42)

16

TORRENCS La Torre

312 (16)

483 (27)

795 (43)

LaRella | 15

ESPORTS

Núm. 574

FUTBOL

L’Olost posa a punt la maquinària

El Cadet Femení del Ja ha presentat la plantilla, el cos tècnic i l’equipació per Pradenc guanya la lliga afrontar el retorn als terrenys de joc OLOST Per_ Redacció

L’equip, amb el trofeu de lliga. // F: FC PRADENC

El passat 30 de juny l’infantil-cadet femení del Futbol Club Pradenc es va proclamar campió de la 1a lligueta del Consell Esportiu d’Osona, una lliga creada per equips de la comarca d’Osona i els voltants. Gràcies a un gran esforç col·lectiu i sobretot, la constància, el Cadet - Femení es va emportar el campionat, sent així un dels primers equips femenins del Pradenc en aconseguir un trofeu de lliga.

Seguidament, el dia 1 de juny, va tenir lloc la celebració de la victòria. La festa va començar al camp de futbol municipal de Prats de Lluçanès, i van arribar fins a l’Ajuntament, on allà cada jugadora va rebre un certificat pel gran esforç que havia fet durant aquesta temporada.

Enhorabona a totes les jugadores i staff per la gran temporada efectuada!// JORDI BRUCH I GUILLEM SUCARRAT

El Futbol Club Olost ja ho té tot a punt per tornar als terrenys de joc set anys després.

En un acte a l’Espai Perot Rocaguinarda al divendres 7 de juny, el club va presentar la plantilla de jugadors que formaran el nou equip, que entrenarà Joan Illamola. Al de Sant Bartomeu l’acompanyaran l’olostenc Marc Arqués, com a segon tècnic; i la pradenca Glòria Ambrós, com a preparadora física.

Illamola comptarà amb una vintena de jugadors, molts d’ells exjugadors del club en altres ocasions. Completen la plantilla joves d’altres pobles del Lluçanès com Sant Boi o Prats, i alguns jugadors de confiança del tècnic. A hores d’ara, encara no està tancada definitivament, per això durant el juliol es faran alguns entrenaments de prova.

A l’acte també s’hi van presentar les noves equipacions: la primera amb les tradicionals franges verd-i-blanques, la se-

CICLISME

Jenni Torreguitart, campiona de Catalunya de contrarellotge individual

Presentació de les noves equipacions.// F: FC OLOST

gona, negra amb la silueta del campanar al davant i del poble al darrere; i la d’entrenament, de color taronja.

Des del consistori, l’alcalde Gil Salvans va valorar molt positivament el retorn del futbol.

“Dona vida al municipi” va afegir. Optimisme que també té la junta directiva, presidida per Josep Maria Caselles, que té l’objectiu de consolidar el projecte, i impulsar el futbol base i femení.

Paral·lelament, el pròxim dissabte l’entitat celebrarà l’acte del centenari. Començarà a les sis de la tarda amb el reconeixement a persones implicades amb el club durant aquest temps. Tot seguit s’estrenarà un documental que recorda aquest segle d’història i s’acabarà amb un sopar de germanor. A l’acte hi assistiran representants de la Generalitat, la Federació de Futbol i la Diputació de Barcelona.//

CICLISME

Una seixantena de ciclistes participen de la marxa Only Women PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Torreguitart, al podi.// F: @BAIX_TER_WOMEN_ACADEMY

Jenni Torreguitart, ciclista mataronina, però resident a Olost des de fa anys, es va proclamar campiona de Contrarellotge Individual (CRI) en el campionat de Catalunya que va tenir lloc l’11 de maig a Raimat (Lleida). Torreguitart va debutar l’any passat en el ciclisme de competició. Ho va fer a la categoria d’Elit, amb l’equip Baix Ter Women’s Academy.

Enguany, s’ha passat a M30, una categoria que li permet “disputar més les curses”, ja que les seves companyes i rivals “també tenen vida familiar i laboral” i no són professionals. Unes declaracions que es reflecteixen en els bons resultats d’aquesta temporada: campiona de CRI, 4a posició en el Campionat de Catalunya de Ruta, i amb possibilitats de podi a la Copa catalana.// Red. LaRella | 16

Un any més, Ferbikes Prats va organitzar l’Only Women, una sortida amb bicicleta de carretera adreçada únicament a dones.

A la trobada d’aquest any, que va tenir lloc el passat dissabte 8 de juny, n’hi van participar una seixantena.

L’Only Women, que enguany arribava a la 5a edició, ha esdevingut un punt de trobada entre dones que practiquen el ciclisme de la Catalunya Central. L’objectiu de la sortida és que les participants es coneguin i puguin teixir vincles entre elles, fomentant així que puguin organitzar-se per fer sortides juntes al llarg de l’any.

La sortida compte amb tres recorreguts de diferents nivells d’exigència, perquè cada partici-

Foto de tota la colla que en van prendre part.// F: FERBIKES PRATS

pant es pugui apuntar al que se senti més còmode. Els organitzadors puntualitzen que no és una sortida competitiva, ni s’hi fan recorreguts extrems, el més llarg és de 69 km i el més curt de 26 km, una distància apta per gairebé tothom que vagi habitualment amb bicicleta.

Des de l’organització expliquen que l’augment de participació respon, per una banda, al fet any rere any augmenta el nombre de practicants d’aquest esport, i per altra, que les participants solen repetir edició rere edició, la següent serà el maig del 2025.//

ESPORTS

13 de juny de 2024

Gairebé una setentena de genets participen al Raid de Perafita Perafita va acollir la primera edició dels Raid Internacional el passat 8 de juny PERAFITA Per_ Carolina Font Usart

Setanta binomis van participar al Raid Internacional de Perafita celebrat aquest passat 8 de juny. A la competició es van disputar 4 curses: la CEI2 i la CEIYJ2 , aquesta darrera a més era l’última prova on cavall i genet podien entrar a la preselecció de l’europeu junor que es farà al setembre. I la CEI1 i una CEIYJ1 de 100 km.

A les curses hi van participar genets vinguts d’arreu del món.

Tots ells van gaudir del Raid però van comentar la duresa del recorregut. Però com expliquen des de l’organització, un Raid a Perafita, “arribis pel cantó que arribis al final sempre fa pujada”.

A la categoria CEI2, de 121 quilòmetres, la guanyadora va ser Cristina Morales amb JM Juno, seguida per Omar Blanco amb Estel Fugas Peu, i en tercer lloc hi va quedar Andrea Truji-

EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA » OPERARI DE MANTENIMENT a l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R574/02). » CAMBRER/A de sala en restaurant històric i amb solera a Olost. De dimecres a dilluns d’11 a 17h. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R574/03). » FERRER a Olost amb experiència o formació.

Serrelleria, muntatge i fabricació. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R574/04).

Un partiipant sortint de la zona del raid, a Perafita.// F: JORDI SOLER - FOTO RAID

llo, amb Sarabi d’Abalume.

A la CEIYJ2 la victoria va ser per Dylia Pesce amb Bellissima de shebab, seguida per Costanza Pacheco amb Ama Ryllis, i Milagros Pacheco amb Prima.

A la CEI1 el guanyador va ser Pedro Antonio Suarez amb SW Lorient Paris, seguit per Marc Bossoms amb SW Kandajtolie.

La tercera posició va ser per Abril Bossoms amb SW Kiskra.

La victoria de la CEIYJ1 va

ser per Clara Altimiras a cavall de Traviata As, seguida de Joan Miranda i la Verge de les neus Peu. En tercer lloc hi va quedar, Nora Rigat, amb Sw Jallif.

Perafita acollirà aquest dissabte 15 de juny, el Raid de Promoció on es faran quatres curses de 20 km, 40 km, 60 km i 80 km. Al tancar aquesta edició les inscripicions encara estaven obertes, però la previsió és que hi hagin uns 100 inscrits.//

PESCA

Arrenca la Lliga de pescadors del Lluçanès

» PEÓ DE LA BRIGADA municipal a l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R573/02). » EDUCADOR SOCIAL en l’àmbit de la gent gran a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R573/03). » ELECTRICISTA/LLAUNER a Perafita. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R570/13). » MONITOR/A de menjardor escolar per al curs 2024 - 25 al Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R573/07). » TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Opció de jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 08 30 81 (R573/07). » INFERMERA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Torn tarda. T: 687 08 30 81 (R573/08).

BUSCO FEINA » M’ofereixo per fer tasques administratives, de gestió i comptabilitat a mitja jornada. Compto amb anys d’experiència. Imma. T: 654 130 799 (R573/09). » Neteges de cases o restaurants a qualsevol hora del dia de dilluns a divendres. T: 685 013 0 40.

(R574/05) La colla de pescadors que participen a la lliga.//

LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Els pescadors del Lluçanès comencen la temporada de concursos de pesca i la seva lliga particular. Enguany, però els concursos s’hauran de fer a Manlleu, al Ter, ja que el pantà de Santa Creu, on s’havien fet fins ara, no hi ha peixos a causa de la sequera que el va deixar sense aigua.

La Lliga dels pescadors la conformen entre 10 i 11 concursos, el primer va ser el passat 18 de maig, des de llavors i fins a principis

d’octubre, es disputarà un concurs cada quinzena.

Els concursos comencen a les 8 del matí i s’allarguen fins a les 12, quan es pesa tot el que han pescat.

Hi ha dues classificacions, per una banda, el que ha pescat el peix més gros, i per altra, el que ha pescat més quilos de peix. Evidentment, tots els peixos es tornen al riu. A Santa Creu hi pescaven majoritàriament carpes i peix sol. A baix al Ter, hi ha carpes, carpins, peixos gat i, de tant en tant, algun barb.

Una de les novetats d’enguany és que més enllà del premi pel guanyador de la Lliga, també hi haurà

un petit obsequi pels guanyadors de cada concurs, de la mà de Formatges Betara, Forn Franquesa i el Taulell.

De moment, al capdavant de la classificació hi trobem Pere Vilella amb només dos punts, seguit per Josep Pérez i Josep M. Soler, que estan empatats a quatre punts.

Cal tenir en compte que en els concursos de pesca guanya qui menys punts rep.

Una altra de les novetats és que hi haurà dos concursos de nit, el d’Oliana a finals de juliol, que ja s’ha fet altres anys, i el que es farà a Manlleu el 15 i 16 de juny.//

» Auxiliar administrativa, Back Office, intèrpret o professora. Amb coneixement del rus, castellà i anglès. T: 697 685 338 (R573/10) » Noi s’ofereix per tallar i estellar llenya i podar arbres a domicili. T: 621 189 002 (R570/15) » Noia busca feina per netejar cases, pisos, locals o oficines. Disponiblitat immediata. T: 644 125 193 (R570/17) El Racó de la Feina de LaRella!

Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@gmail.com

LaRella | 17

AGENDA JUNY OLOST_ EXPOSICIÓ “UNA MIRADA A L’UNIVERS” d’Abel Serra. A l’Espai

Guaita del Centre Cívic.

SANT FELIU SASSERRA_EXPOSICIÓ ENTORN DE SANT FELIU. En horari de

Núm. 574

trumentals. A 2/4 de 6 de la tarda, a la Sala Polivalent.

SANT BOI DEL LLUÇANÈS_ TEATRE “EL FLORIDO PENCIL”. A 2/4 de 7 de la

tarda, al local El Centre.

Coral CorAureal. A les 6 de la tarda, al Monestir de Santa Maria de Lluçà.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ AMERICANES DE PÀDEL. Tots els dijous.

DIUMENGE 16 DE JUNY

DIJOUS 13 DE JUNY

ALPENS_ 1R CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES D’ALPENS. A les 10 del

9 del matí.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. A les 5 de la

tarda, Local municipal La Blava.

DIVENDRES 14 DE JUNY OLOST_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “GEOGRAFIA ESSENCIAL”. A 2/7 de la

tarda, a l’Espai Perot Rocaguinarda.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ”SUNSETS D’ESTIU”. A les 10 de la nit, a

matí, al Camp de futbol.

ALPENS_ACTUACIÓ DE TEATRE DE L’EMAL. A2/4 de 12 i a la 1 del migdia.

Al Casino d’Alpens.

OLOST_ COMMEMORACIÓ 100 ANYS FC OLOST. A partir de 2/4 de 6 de la

tarda, al Pavelló Municipal d’Esports.

PRATS DE LLUÇANÈS_ ACTUACIÓ DE L’EMAL: corals, banda i conjunts ins-

bres “El famosíssim catàleg de Walter & Dawn”. A les 5 de la tarda, a la biblioteca.

DIMECRES 19 DE JUNY

Terricabres.

PRATS DE LLUÇANÈS_ 27A TROBADA DE PUNTAIRES. De les 10 a la 1 del

migdia, al Passeig Lluçanès.

SANT BOI DEL LLUÇANÈS_ ACTIVITAT “LES VEUS DE CALLDETENES”. A 2/4 de 7 de la tarda, al local El Centre.

LLUÇÀ_ CONCERT CLARA PEYA & SANTI CARETA. Al capvespre, a la Primitiva.

DILLUNS 17 DE JUNY OLOST_ SORTIDA AL BOSC. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SORTIDA DEL PROGRAMA ‘PASSEGEM JUNTS. A les 9 del matí, a l’Escola Monjoia.

al Pavelló Municipal.

DIUMENGE 23 DE JUNY OLOST_ REVETLLA DE SANT JOAN. PERAFITA_ SORTIDA D’ENTORN. A les 8 del matí, a la Plaça Sant Antoni.

SANTA MARIA DE MERLÈS_ BRUIXES I DONES FOSQUES, activitat per a

A les 4 de la tarda, a la Plaça Sant Antoni.

DIJOUS 20 DE JUNY

PRATS DE LLUÇANÈS_ REBUDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ. A 2/4 de 8 del vespre, a la Plaça Nova. ENCESA DEL PETARDÀS INFANTIL. A ¾ de 8 del ves-

adults amb narració d’Assumpta Mercader, a les 7 de la tarda al Local Social.

OLOST_ L’HORA DELS ESCACS. A les 6 de la tarda, a la biblioteca.

PRATS DE LLUÇANÈS_ PRESENTACIÓ DELS PETITS PROJECTES DE RECERCA de 4t d’ESO. A partir de les 9 del matí, al Passeig Lluçanès.

DIVENDRES 21 DE JUNY OLOST_ TERTÚLIA DE LA NOVEL·LA

“El pont de San Luis Rei”. A les 6 de la tarda, a la biblioteca.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CHILL OUT. A partir de les 8 del vespre, als Jardins de la Farmàcia Vella.

REBUDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ.

pre, al balcó de l’Ajuntament Vell. Seguidament, cercavila infantil. BALL DE

REVETLLA AMB L’ORQUESTRA DOLCE VITA. A les 11 de la nit, als Jardins

de la Farmàcia Vella. Seguidament, NIT DE REVETLLA amb Tapeo Sound System.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ REVETLLA POPULAR. A partir de les 8 del vespre, a la Plaça Nova.

SANT BOI DEL LLUÇANÈS_ REVETLLA DE SANT JOAN. A les 9 del vespre, a la

Plaça Nova.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ REVETLLA DE SANT JOAN. Recollida de la flama

DISSABTE 22 DE JUNY

a Perafita, a les 4 de la tarda. Encesa de la foguera, a les 8 del vespre. Sopar popular, a les 9 del vespre al local de la Blava.

ORISTÀ_ RUTA DEL PA I DEL BLAT FORMENT. A les 10 del matí, al Mas

DILLUNS 24 DE JUNY

PRATS DE LLUÇANÈS_ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. A 2/4 de 6 de la

tarda, a l’Espai Social.

tarda, davant de Cal Bach. CONCERT AMB SDP 509, BRAMS I LES QUE FALTABAND, a partir de les 10 del vespre,

PERAFITA_ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. A les 5 de la tarda, a El Niu.

ORISTÀ_ RUTA DEL PA I DEL BLAT FORMENT. A les 10 del matí, al Mas

l’antiga benzinera.

DISSABTE 15 DE JUNY

OLOST_CLUB DE LECTURA Atrapalli-

LLUÇÀ_ CONCERT. MÚSICA DEL MÓN.

biblioteca, al hall de la Biblioteca Sant Pere Almató.

OLOST_ CLOENDA ENVELLIMENT ACTIU. Diverses activitats. A partir de les

DIMARTS 18 DE JUNY

Terricabres.

PRATS DE LLUÇANÈS_ 30A TROBADA GEGANTERA. A partir de les 5 de la

LA VINYETA, de @llunartica_

PRATS DE LLUÇANÈS_ 46È CROS DE SANT JOAN. A les 10 del matí, a Cal Bach. A les 11, Cros Infantil. CONCERT DE TARDA a càrrec de la Cobla Orques-

tra Montgrins, a les 7 de la tarda, als Jardins de la Farmàcia Vella. ENCESA DEL PETARDÀS, a les 10 de la nit, al balcó de l’Ajuntament Vell. CONCENTRACIÓ DE TRAGINERS. A 2/4 d’11 de la nit, davant de Cal Camps i Cal Tià.

Seguidament, TRADICIONAL MARXA DE LES TORXES. A continuació, BALLADA DEL CONTRAPÀS. A la Plaça Vella i la Plaça Nova. Seguidament, CASTELL DE FOCS. BALL DE GALA amb l’Orquestra Montgrins. A 2/4 d’1 de la nit, als Jardins de la Farmàcia Vella.

DIMARTS 25 DE JUNY PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCENTRACIÓ DE TRAGINERS. A 2/4 d’1 del mig-

dia, davant de Cal Camps i Cal Tià. A continuació, INICI DE LA PASSADA. Seguidament, BALLADA DEL CONTRAPÀS. A la plaça Vella i a la plaça Nova.

CURSA DELS ELOIS. A les 6 de la tarda, al camí de l’ermita de Sant Sebastià. SARDANES amb la Cobla Principal de Berga. A 2/4 de 8 del vespre, al Passeig del Lluçanès.

LaRella | 18

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals.

3_INFORMÀTICA 4_ MECÀNICA

1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS ASSEGURANCES

5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves, fustes, mobles, energies.

6_ESCURA·XEMENEIES 7_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica.

8_RESTAURANTS · HOSTALS

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries.

10_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: perruqueria, estètica, auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i combustibles.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC AGROPECUÀRIA

JARDINERIA

ETÒLEG

TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

4_MECÀNICA 93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

3_INFORMÀTICA

Enric Solà 650 507 143

Mecànica | Electromecànica | Treballs de soldadura

Taller mòbil, servei a domicili

DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

5_OBRES ARQUITECTES

FUSTES · MOBLES

GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES

Masia Verda

PERE MOLINA I VALL-LLOVERA ARQUITECTE ESPECIALISTA en MASIES i CASES de POBLE

www.masiaverda.com peremolina@coac.net telf 647440843

6_ESCURA-XEMENEIES

CONSTRUCTORS

PINTORS

E. RENOVABLE

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

7_SALUT TRACTAMENTS

FARMÀCIA ÒPTICA

DENTISTES

DIETÈTICA

8_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS

LA TORRE

LLUÇÀ

OLOST

93 852 71 23 PERAFITA

SANT BARTOMEU

SANTA CREU

PRATS DE LLUÇANÈS

STA EULÀLIA

LA QUAR

SANT AGUSTÍ

CELEBRACIONS

9_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES

FORMATGES

SUPERMERCATS

PLATS PREPARATS

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

FORNS DE PA

10_ALTRES SERVEIS PERRUQUERIA

Núm. 574

NETEJA

ESTÈTICA

E. DE SERVEI ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

931 314 894

AUTO ESCOLA

FUNERÀRIA

TINTORERIA

TAXI

C-62, km 13

COMBUSTIBLE

MÚSICA info rm àti cam usi cal

Piano +harmonia moderna Informàtica musical

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

ATLÀNTIDA AUSA POU PORTAL DE QUERALT ARUMÍ URGELL EURAS ALIBERCH BARNOLAS TERRICABRAS FARGAS PORTAL DE QUERALT YLLA-CATALÀ TANYÀ VILAPLANA

13

dj

14

dv

15

ds

ST.BARTOMEU OLOST F.POU-VIC

16

dg

F.PORTAL DE QUERALT-VIC

17

dl

18

dt

19

dc

20

dj

21

dv

22

ds

23

dg

ST.BARTOMEU OLOST PRATS ST.BARTOMEU PRATS F.TERRICABRAS-VIC F.FARGAS-VIC

24

dl

F.PORTAL DE QUERALT-VIC

25

dt

26

dc

27

dj

OLOST PRATS ST.BARTOMEU

Fes el teu estudi de gravació

totes les edats

650 777 163

ENCANTS

ES VEN »ARMARI DE TALLER metàl·lic marca Heco 170x90 amb persiana i plafó intern de classificació d’eines. T: 93 853 02 15 o 646 37 30 89 (R570/01) »CALDERA de llenya i radiadors. T: 609 367 270 (R572/02) »COTXE Nissan Navarra blanc amb hard-top.

Bon estat. 162.000 km, matríucula FWR. T: 677 438 781 (R570/05) »ASSECADORA DE CONDENSACIÓ. Bon estat i poc ús. Preu negociable. T: 697 685 338 (R573/ 11) »RENTAVAIXELLES DE 45. Bon estat i poc ús.

Preu negociable. T: 697 685 338 (R573/12) »ENTRADA PEL CONCERT del Bruce Springsteen, per dissabte 22 de juny. T: 722 23 95 06. (R573/13)

ES BUSCA »FER INTERCANVI de cartes Adrenalyn. T: 680 224 087 (R571/01) »LLOGUER al Lluçanès. Màxim 400€. Xavier. T: 686 881 022 (R572/01) »VOLUMS DE LA RELLA ENQUADERNADA, especialment el 8, el 12 i el 16. T: 639 00 43 26 (R574/01)

ES COMPRA »CERA D’ABELLA neta d’apiculors de la zona T: 626 819 421 (R571/03) LaRella | 22

EL TEMPS

13 de juny de 2024

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 29 de maig a l’11 de juny

TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

ORISTÀ_ 7 de juny

34.1

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

OLOST _ 2 de juny

7.0

PLUJA ACUMULADA

L.

SANT BOI

127.2

ALPENS

103.8

LLUÇÀ

71.8

PRATS

67.2

OLOST

66.2

ORISTÀ

81.4 Llamp a Sant Boi de Lluçanès, el 4 de juny, que no va portar pluja.// F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO

OLOST

ALPENS

PRATS

Boires altes i núvols baixos, el passat 31// F: EMILI VILAMALA

ORISTÀ

SANT BOI

LLUÇÀ

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

29

27.9

10.9

0.0

25.1

13.3

0.0

26.9

11.9

0.0

30.0

12.1

0.0

25.2

13.4

0.0

24.7

14.3

0.0

30

28.1

11.2

21.4

23.6

13.2

50.8

28.2

11.6

25.2

28.8

12.4

6.7

25.4

13.6

59.2

25.1

13.7

33.6

31

23.8

11.7

10.2

21.2

9.3

8.4

23.9

11.4

1.8

25.2

12.4

20.0

21.6

11.2

5.4

21.4

10.3

1.0

1

22.3

9.8

10.8

18.9

8.9

1.2

21.2

10.8

18.2

24.2

13.1

2.0

20.0

9.7

3.6

19.9

10.4

10.6

2

23.6

7.0

0.2

22.3

8.3

0.0

23.3

7.6

0.0

24.7

9.6

0.0

21.1

8.1

0.0

20.9

9.2

0.2

3

26.2

9.7

1.2

23.9

10.3

4.8

25.7

9.9

0.0

28.0

11.2

32.0

23.1

10.3

0.4

23.6

11.7

0.4

4

25.4

11.8

1.4

23.1

11.7

0.8

25.3

11.6

8.2

26.3

13.1

4.0

23.9

12.2

0.4

22.8

13.2

0.6

5

29.0

9.4

0.0

27.9

11.8

0.2

29.1

9.8

0.0

30.4

11.0

0.0

28.1

11.3

0.0

27.2

12.6

0.0

6

30.1

11.2

0.0

28.8

14.3

0.0

29.7

12.4

0.0

31.2

12.1

0.0

29.3

14.2

0.0

28.0

16.0

0.0

7

31.8

10.1

0.0

30.2

14.2

0.0

31.4

11.8

0.0

34.1

12.3

0.0

30.8

14.4

0.0

29.8

17.8

0.0

8

27.0

14.1

1.4

26.3

14.1

0.6

26.3

16.5

0.2

29.7

14.1

Inp.

24.7

15.6

1.6

25.8

14.9

0.2

9

23.1

13.0

2.0

22.4

13.4

0.6

22.1

13.6

3.4

24.7

13.1

4.2

23.2

14.2

4.2

21.3

14.8

4.8

10

21.0

14.0

2.2

17.9

12.8

18.8

20.9

13.9

2.4

22.8

13.7

4.5

18.2

13.6

8.8

18.3

13.1

3.4

11

15.4

13.4

15.4

14.6

11.7

17.6

15.3

13.0

7.8

16.8

14.2

8.0

14.8

12.7

43.6

14.7

11.9

17.0

EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 - larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, nº 5 (L’Espai) Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_ Jordi Borralleras Estruch, Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy i Clàudia Molina Catalan.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart COL·LABORA_ Pere Cors, Bernat Gil Roca, Judit Fumanya Font, Albert Ferrer Soler, Josep Cañero Peraire i Albert Altarriba Subirana.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Mitjà membre de:

Amb el suport de:

LaRella | 23