R566

DIJOUS 22 | FEBRER | 2024 | NÚMERO 566

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

Aprovats els estatuts de la Mancomunitat del Lluçanès · Hi van votar a favor els regidors de tots els municipis de la comarca administrativa, excepte els d’Olost, que es van abstenir

BANCA

Caixers bancaris mòbils al Lluçanès La consellera Natàlia Mas va presentar el projecte a Alpens REPORTATGE

Les ordenances fiscals: La taxa de d’escombraries El preu mitjà de la taxa al Lluçanès és de 144 € RURALITAT

Els Micropobles, a Santa Eulàlia La vicepresidenta Vilagrà va obrir l’acte CULTURA

Poetesses de casa, el documental Gaudir d’Art fa un homenatge a les poetesses del Lluçanès FIRES I FESTES

Torna la Fira de Sant Bartomeu Una imatge renovada i moltes novetats a l’edició d’enguany ENTREVISTA La participada rua de carnestoltes a Prats va acabar amb pluja de confeti a la plaça Vella.//F: AJ PRATS

El Lluçanès no perd la tradició del carnestoltes Sant Bartomeu del Grau i Olost el celebraran aquesta quinzena

“M’inspiren els moments petits de la vida” La cantautora Mar Pujol presenta nou disc

L’ÀLBUM

Núm. 566

El Lluçanès viu una primera quinzena de carnestoltes

Torna la setmana cultural de l’Escola de Música i Arts

La rauxa del Carnestoltes va passar pel Lluçanès, començant per les escoles que van arrencar el febrer amb estrafolàries consignes de vestuari i pentinat.

Uns dels actes amb més tradició al Lluçanès és el dimarts de Carnestoltes a Alpens que, com és costum, se celebra amb un bon dinar, abans de començar la Quaresma. Aquest any més de 200 persones van omplir el casino per gaudir de la botifarra amb peres, el bingo i el ball.

A Prats, la rauxa de carnaval va arribar-hi el dia 11, amb la rua pels carrers del poble, fins a arribar a la plaça Vella que, de nou, va tornar a quedar plena de confeti. A Sant Boi, no va ser fins al 18 que va fer acte de presència el rei carnestoltes.// Red.

Al llarg d’aquesta setmana l’Escola de Música i Arts del Lluçanès ha celebrat una nova edició de la setmana cultural. Les activitats, que s’allargaran fins aquest dissabte, van començar dilluns amb el primer taller de construcció d’instruments. A la tarda, l’escola de música Josep Cirera, de Prats, va acollir el primet taller de dansa amb la Berguedana de Folklore Total.

Entre les activitats que ha organitzat l’EMAL en destaquen també el taller de música i poesia que va far Neil Sabatés, a Sta. Eulàlia de Puig-oriol, i el taller de veu amb el trio D-lirio, que es va fer a l’Espai de Prats.

Les activitats de la setmana cultural de l’EMAL, que s’allargaran fins aquest dissabte, són gratuïtes, però cal inscriure’s prèviament.// Red. .

200 comensals van participar del dinar de Carnestoltes d’Alpens.// F:LL. SURI - DALPENS.COM

D·lirio musica fent un taller a Prats.// F: EMAL

Prats acull la primera sessió del VOC - Festival Òmnium de Curtmetratges

El poeta Neil Sabatés recita a la Jazz Cava de Vic

L’Espai de Prats va acollir, el passat divendres 16 de febrer, la primera sessió del VOC - Festival Òmnium de Curtmetratges. L’objectiu del VOC és donar a conèixer aquest format i fer valdre el cinema en català.

A la primera sessió, que porta per títol “Avui i demà”, es van projectar sis curtmetratges que compartien la idea de mons que es recuperen i ferides que es tanquen. Acabada la projecció, es va fer una taula rodona entre els assistents, tot compartint uns bons embotits.

La segona sessió del VOC, que porta per títol “Una mena de joc”, es projectarà el divendres 1 de març, a l’Espai a les 8 del vespre.

Enguany, Prats és l’únic poble del Lluçanès i Osona on es podran veure els films seleccionats pel festival.// Red.

El passat dijous 15 de febrer, l’escriptor Neil Sabatés va Fer versar el got en el marc del cicle de La Cava Poesia. La proposta presentada a la sala Jazz Cava, erigia un diàleg multidisciplinari entre la poesia de Sabatés, la música del pianista Cai Godayol i la pintura de l’artista plàstica Júlia Colomo, embolcallat per un ambient íntim i acollidor; que en redó, convidava a fer versar el got.

En aquest trifàsic de paraules, sons i pigments; en Neil va presentar al públic una selecció dels seus poemes (alguns recollits al llibre A voltes esgarrapo trossets de vida), els sarcàstics Heptasíl·labs psicodèlics o els goigs escrits a la Mare de Déu de la Garganta, que Mar Pujol va musicar.// NSM

L’espai va acollir el primer visionat dels curtmetratges.// F: ÒMNIUM

Neil Sabatés, a la dreta, acompanyat de Godayol i Colomo.// F: JAZZ CAVA

LaRella | 2

NOTÍCIES

22 de febrer de 2024

S’aproven els estatuts de la Mancomunitat del Lluçanès amb l’abstenció dels regidors d’Olost Després del termini d’al·legacions, cada ajuntament els haurà d’aprovar per ple Es preveu que al juny s’acabin els tràmits legals i es pugui constituir la Mancomunitat LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

Els regidors dels 8 municipis que formen part de la comarca administrativa del Lluçanès van aprovar, el passat dimarts 20 de febrer, els estatuts de la Mancomunitat de Lluçanès. Per aprovar-los, es va convocar una assemblea amb tots els regidors i regidores dels 8 ajuntaments.

De 56 que són en total, n’hi van assistir 44, amb representació de tots els consistoris implicats. La proposta d’estatuts que es portava a l’assemblea, es va votar a mà alçada, i tots els regidors van votar a favor del text, excepte els 8 regidors de l’Ajuntament d’Olost presents, que es van abstenir.

EL CAMÍ FINS AQUÍ La Llei de creació de la comarca del Lluçanès, aprovada el 3 de maig de 2023 pel Parlament de Catalunya, marcava que s’havia de constituir una mancomunitat abans del 31 de desembre de 2023. La Llei exposava que aquesta seria l’òrgan de govern transitori fins a l’any 2027, quan es crearia el Consell Comarcal de Lluçanès.

Al juliol, després de les eleccions municipals del 27 de maig passat, es va constituir la comissió redactora dels estatuts de la Mancomunitat. Jordi Bruch, alcalde de Prats i president de la comissió redactora per ser l’alcalde del municipi més gran, explica que inicialment es van escollir dos representants de cada ajuntament per a la comissió, tot i que finalment, totes les reunions han estat obertes i hi ha pogut parti-

Moment de la votació a mà alçada dels regidors.//F:PAT

cipar qualsevol representant dels de comarques de l’any 1989 i la de ajuntaments. la creació de la comarca del LluçaAl desembre, es va convocar nès de l’any 2023). És per això que una primera assemblea de regi- Olost vol fer el text que s’ha acabat aprovant dors i regidores per aprovar els una consulta no inclou l’opció que la mancomuestatuts. Tot i això, en aquell nitat sigui l’òrgan de govern de la aquesta moment, mancaven unes aportacomarca a partir del 2027. legislatura Tot i el revés de la DEGAL, cions de l’Ajuntament d’Olost per sobre la Jordi Bruch va explicar abans de incloure en el redactat. Per això, l’assemblea es va suspendre, i es comarca del la votació del text que des de la Generalitat els han fet arribar el van afegir les aportacions al text.

Lluçanès compromís que s’està treballant Aquestes al·legacions incorporaamb una nova Llei de governs loven als estatuts que la Mancomunitat acabés sent l’òrgan de gocals que reculli les peticions del territori i les diferents maneres vern de la comarca del Lluçanès, de governança de les comarques. i no que el 2027 s’hagués de dissoldre i crear un Consell Comar- La Generalitat Com la que es proposa des del Lluçanès, per fer un òrgan més cal amb l’estructura que marca no va àgil i flexible a les necessitats. la Llei actual de comarques, que acceptar les data de l’any 1989.

OLOST S’ABSTÉ La Direcció General d’Adminis- modificacions Gil Salvans, alcalde d’Olost, extració Local de la Generalitat de del text del plica que el posicionament dels Catalunya (DEGAL), però, no ha desembre regidors d’aquest municipi va ser aprovat aquest text, perquè diu que no s’ajusta a les dues lleis l’abstenció com a forma de queixa, que hi ha vigents actualment (la perquè “el text aprovat ha acabat

sent imposat per la Generalitat de Catalunya”. Salvans explica que els estatuts que es van elaborar a la comissió redactora, amb el vistiplau de tots els regidors, no s’han acceptat per la Generalitat. Igualment, explica que és el que també va passar amb les peticions que es van fer abans que s’aprovés la Llei de creació de la comarca, el maig de l’any passat, on el que van demanar els alcaldes en les reunions amb governació, no se’ls va fer cas. Tot i això, l’alcalde d’Olost explica que volen formar part de la mancomunitat i no volen que el procés s’encalli. Pel que fa al compromís de la Generalitat de canviar la Llei de governs locals, Salvans afirma que “fa molts anys que es parla d’aquesta modificació, i encara ara no s’han iniciat els tràmits”.

També creu que hi havia marge jurídic per encabir la prova pilot dins la llei actual, i veu molt difícil que la modificació de la Llei de governs locals promesa arribi abans del 2027.

L’alcalde d’Olost explica que durant aquesta legislatura consultaran a la ciutadania d’Olost sobre la comarca de Lluçanès, “ja que la comarca que s’està creant no és la mateixa que es va votar el 2015.”

ELS SEGÜENTS PASSOS El text aprovat aquest dimarts estarà ara trenta dies hàbils en exposició pública. Si passat aquest termini no hi ha cap al· legació, cada ajuntament haurà d’aprovar per ple els estatuts. Tot el procés legal, si no hi ha cap imprevist, es preveu que s’allargui fins al juny, moment que es podrà demanar un CIF per aquest òrgan i constituir la mancomunitat.//

LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm. 566

La taxa de residus, un tribut a l’alça Alpens, Olost, Perafita, Prats de Lluçanès i Sobremunt han incrementat el preu de la taxa de residus aquest 2024 urbà. En la majoria de pobles els disseminats o les cases de zones Per_ Carolina Font Usart no urbanes tenen un preu més baix.

Set dels municipis del Lluçanès La taxa per la prestació del serse situen per sobre la mitjana, vei de recollida, transport i tracdestacant els casos de Sant Agustament dels residus domèstics és una de les taxes obligatòries que tí i Alpens que són els municipis han d’establir els ajuntaments. amb el preu més alt, 200 € i 170 A diferència dels Impostos, on la € respectivament. En tercer lloc, llei d’Hisendes Locals estableix hi trobem Olost, amb un cost de els elements necessaris per deter164 € anuals. A l’altra banda, hi ha Sant Martí minar-ne les quod’Albars, el mutes, en les taxes només estableix nicipi amb la taxa que aquestes no més baixa: 105 € Els ajuntaments poden excedir el anuals. Seguit de inclouen diferents cost real o previsiMerlès, 113 €; i ble del servei. Per bonificacions fiscals Lluçà 126 €.

Aquests preus establir el preu per a cada tampoc inclouen d’una taxa, en impost i taxa les bonificacions aquest cas la de que alguns ajunresidus, cal que els ajuntaments taments recullen tinguin en compte els costos dia les ordenances, com és el cas de Sobremunt on la taxa és més rectes i indirectes del desenvolubaixa per aquelles cases que dispament del servei, amb independència de qui sigui el qui la faci. posen de compostador i Perafita, Les polítiques de residus que que també recull aquesta opció s’apliquen a l’Estat Espanyol essol·licitant-ho prèviament. Altan regulades a través de la Llei guns municipis han inclòs a les 7/2022 de residus i sòls contamiseves ordenances bonificacions de caràcter social, per a unitats nats per una economia circular, familiars amb pocs ingressos, si que inclou elements normatius així ho sol·liciten des de serveis pel que fa a la prevenció, prosocials. I altres han establert boducció i gestió de residus. Segons la llei, es consideren residus donificacions pels habitatges desmèstics tots aquells residus que habitats, com és el cas de Sant s’hagin generat a la llar a conseBoi i Sant Bartomeu. qüència de les activitats domès2025: QUI CONTAMINA, PAGA tiques. I afegeix que també se’n Aquest any, cinc dels tretze consideren aquells generats en municipis del Lluçanès han apuindústries o serveis, sempre que siguin semblants en composició i jat la taxa de residus: Alpens, quantitats que els primers, i no Olost, Perafita, Prats i Sobres’hagin generat a munt. L’augment conseqüència de més elevat és el l’activitat pròpia. de Prats que ha passat dels 130 € A partir del 2025, 144 €, EL PREU la ciutadania haurà als 149 € anuals.

MITJÀ DE LA TAXA A partir del de fer-se càrrec del 2025 és probable AL LLUÇANÈS La Llei 7/2022 que la taxa de re100% del cost diu que els munisidus pugi arreu, ja que a partir cipis tenen l’oblid’aquest any la gació d’oferir el llei de residus i sòls contaminats servei de recollida, transport i estableix que els ajuntaments ja tractament dels residus domèsno podran assumir una part del tics en tot el seu àmbit. I, tot i dèficit del servei, com passa actuque el preu no podrà ser mai superior al cost real del servei, els alment. Per tant, serà la ciutadaajuntaments tenen llibertat per nia qui s’haurà de fer càrrec del establir el que considerin oportú.

100% del cost de recollida, gestió La mitjana del preu de la taxa i tractament de residus. Ara bé, de residus als 13 municipis del la pujada de la taxa no serà igual Lluçanès se situa als 144 € anuper a tots els municipis, ja que el cost es calcularà sobre el nombre als per habitatge. Cal dir que de tones que vagin a la fracció aquest és el preu dins el nucli

TAXA DE RESIDUS

LLUÇANÈS

LaRella | 4

Municipi

Import

Alpens

170,00 €

Lluçà

126,77 €

Olost

164,25 €

Oristà

140,00 €

Perafita

154,00 €

Prats de Lluçanès

149,00 €

St. Agustí de Lluçanès

200,00 €

St. Bartomeu del Grau

139,97 €

St. Boi de Lluçanès

139,00 €

St. Feliu Sasserra

150,00 €

St. Martí d’Albars

105,00 €

Sta. Maria de Merlès

113,90 €

Sobremunt

144,00 €

Lluçanès

144,00 € FONT: Elaboració pròpia a través del CIDO

GLOSSARI IMPOST: grava la riquesa o la propietat, o bé el consum dels ciutadans. Tenen com a objectiu finançar les despeses de les administracions públiques.

TAXA: està destinada a pagar per un ús concret i privatiu del domini públic o un servei que ofereix exclusivament l’administració pública.

La llei prohibeix que es cobri al ciutadà un import superior al cost del servei. Per exemple, la taxa de residus.

PREU PÚBLIC: són els diners que es paguen per uns béns o serveis, que també et pot oferir el sector privat. La llei no estableix que el preu ha de ser com a mínim el cost del servei, però deixa la porta oberta a obtenir beneficis. Per exemple, el preu de la piscina.

CONTRIBUCIONS ESPECIALS: és el tribut que és paga quan una actuació pública dirigida a satisfer una necessitat col·lectiva aporta un benefici a un subjecte concret. Ara bé, cal un acord previ entre les parts en cada cas. Per exemple, quan s’urbanitza un carrer, aquest fet fa augmentar el valor dels immobles.//

resta, és a dir, al contenidor verd.

Alguns municipis com Sant Bartomeu del Grau, on aquest any no han apujat la taxa, ja calculen que l’any que ve, amb el percentatge de recollida selectiva actual, hauran d’incrementar la taxa gairebé un 30%.

Les ordenances inclouen taxes més elevades per a comerços, serveis i indústries LES TAXES COMERCIALS Les ordenances també inclouen taxes per a comerços, serveis i indústries que fan ús del servei.

El preu varia en funció de cada municipi i del tipus d’empresa: despatxos professionals, bars, allotjaments, indústries, etc. Tot i la dispariat d’opcions i valors, en tots els casos el cost és més elevat que el rebut domèstic, arribant en alguns casos a imports de més de 500 €.

No obstant això, moltes empreses, pel tipus de residus que produeixen, estan obligades a tenir plans de gestió de residus propis.//

NOTÍCIES

22 de febrer de 2024

Les furgonetes amb caixers automàtics faran parada al Lluçanès La consellera d’economia, Natlàlia Mas, ho va presentar a Alpens ALPENS

COM FUNCIONARÀ?

La furgoneta de l’oficina bancària mòbil permetrà als clients de qualsevol entitat fer tots els serveis propis d’una entitat bancària, com ara retirar i ingressar diners en efectiu, domiciliar el pagament dels rebuts i els tributs als comptes bancaris; consultar moviments i saldo i obtenir extractes.

La consellera intervenint davant les autoritats i els mitjans.// F: LL. SURI - DALPENS.COM

La previsió és que cada poble rebrà dues visites al mes: de l’oficina de Caixabank, i de l’oficina de Caixa Enginyers.

Les rutes, que es presentaran més endavant, hauran de garantir que l’oficina faci parada durant una hora a cada poble, o 30 minuts en els pobles de menys de 250 habitants.

El servei es posarà en marxa d’aquí a nou mesos, com a màxim. En el cas del Lluçanès, se’n

beneficiaran tots els pobles excepte Prats.

ELS CAIXERS DE LA DIPUTACIÓ Està previst que a principis de març la Diputació presenti el seu projecte de caixers mòbils.

Aquest s’ha adjudicat a l’empresa Prosegur que oferirà un servei només de retirada d’efectiu.

Al Lluçanès faran parada cada 15 dies a tot arreu menys Prats, Olost, SBG, St. Feliu i St. Boi.//

RURALITAT

La vicepresidenta Laura Vilagrà obre l’assemblea de Micropobles a Sta. Eulàlia LLUÇÀ Per_ Carolina Font Usart

La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, va obrir l’assemblea de l’Associació de Micropobles de Catalunya, celebrada el passat dissabte 17 de febrer a Sta. Eulàlia. Vilagrà va anunciar que està previst que a finals de març el Govern aprovi l’Estatut de Municipis Rurals de Catalunya. Segons va explicar, aquest “ha de ser un punt d’inflexió per canviar moltes coses” i ha d’esdevenir una eina pel reequilibri territorial. L’Associació de Micropobles de Catalunya, formada per municipis de menys de 1.000 habitants i les diputacions de Lleida i Girona, va aprovar el pla de treball per aquest 2024, amb mesures sobre habitatge, joventut, educació, territori i món rural.

A l’assemblea també hi va par-

Ramon BESA i CAMPRUBÍ

El foli en blanc

Per_ Ferran Vila Cabanas

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, va presentar aquest dilluns des d’Alpens un nou servei d’oficines bancàries mòbils que faran parada a centenars de petits municipis d’arreu del país. L’objectiu és que “cap ciutadà se senti exclòs per lloc de residència, edat, competències digitals o recursos econòmics”, va remarcar Mas en una roda de premsa a la plaça Major.

LA COLUMNA

L’assemblea es va celebrar al local social de Santa Eulàlia.// F: MICROPOBLES

ticipar el director de l’Agència de residus de Catalunya, Isaac Peraire, que va parlar sobre diferents propostes per millorar l’eficiència del servei de recollida.

LES PROTESTES DELS PAGESOS PRESENTS A L’ASSEMBLEA Un grup de pagesos i ramaders del Lluçanès es van aplegar a St.

Eulàlia per denunciar la situació en què es troben.

Entre aplaudiments, van ser rebuts pels assistents a l’assemblea. El president de l’Associació, Joan Solà, va expressar el suport a les seves reivindicacions i va afegir que “seguiran treballant per facilitar aquesta activitat al territori”.//

És por o emoció el que sentim els que ens dediquem a escriure o ho fem veure en el moment que ens enfrontem a un foli en blanc? Hi ha una mica de tot per mes que tinguis clar el que vols dir quan t’hi poses, ja que no saps si pagarà la pena, un cop hagis acabat. El temor reverencial de l’inici – ni que sigui per respecte al lector – em sembla en qualsevol cas tan important com la possible satisfacció del final; jo tinc dubtes fins que no em queda més remei que lliurar l’article, com si fossin dues sensacions que formen part d’un mateix procés.

Fer el que t’agrada no vol pas dir que sigui fàcil o que no porti feina, més aviat al contrari. Ho dic més que res perquè des que s’ha posat de moda que el més important a la vida és fer el que et ve de gust i, sobretot, ser feliç – així, a granel, com si tot plegat caigués del cel – la cultura de la complaença ha substituït la de l’esforç, i el narcisisme i el cofoisme s’imposen a fer mèrits, com si tothom ja naixés ensenyat i no necessités passar per un temps d’aprenentatge, que a vegades vol dir treballar de franc o pagant.

Alguns filòsofs alerten fa temps que en el món hedonista en què vivim hi ha la tendència a oblidar que la percepció de la felicitat depèn del patiment, o – si es vol –, només s’aprecia si ha estat precedida del sacrifici i la disciplina. Desconfio dels que presumeixen d’haver estat sempre sortosos perquè quan topen amb una adversitat aleshores fan un drama de qualsevol beneiteria. No saben que per descansar s’ha d’estar cansat i que per dormir s’ha de tenir son o que per sentir calor s’ha de saber que és el fred.

El contrast és cabdal per poder anar per la vida i entendre que trobar la felicitat pot ser per alguns un repte com el de trobar la utopia. Una vegada li van preguntar a Eduardo Galeano perquè serveix la utopia i l’escriptor uruguaià va respondre amb una cita de Fernando Biri: “La utopia està a l’horitzó, de manera que difícilment la pots atrapar perquè si fas 10 metres, la utopia en fa 10 més i si en fas 20, doncs la utopia en fa uns altres 20. Com la puc aconseguir? Doncs caminant, caminant molt”.

M’ho aplico també a la felicitat i a la feina, de manera que quan escric tinc por a fer el ridícul, a no haver-me explicat prou bé. I per això hi torno, hi torno una vegada i una altra, sabent que quan acabi el foli en blanc he fet el que volia, però que quan el rellegeixi hi trobaré mil pegues, talment com fa un fuster, un forner, un paleta, un pagès, o una mestra, tots aquells que s’estimen tant el seu ofici que treballen per ser-ne dignes més que feliços.//

LaRella | 5

NOTÍCIES

CULTURA

La màgia del Fem-hi + torna a Prats El grup de teatre Fem-hi + 3.0 estrenarà aquest cap de setmana el seu nou espectacle La llàntia màgica. Des del passat mes d’octubre, que actors i actrius es preparen per omplir de màgia i somnis la sala polivalent de Prats, que es guarnirà amb les seves millors gales gràcies a la feina de l’equip de decorats.

El musical es podrà veure el divendres 23, el dissabte 24 al vespre, i el diumenge 25 a la tarda.

Ja fa dies que s’han posat les entrades a la venda, els beneficis de les quals aniran a destinats a l’associació Osona Contra el Càncer.//Red.

HISTÒRIA

El 1714 no van sonar les campanes per Sta. Àgata En la passada Rella vam dir que el 5 de febrer del 1714 les campanes van sonar per avisar de l’arribada de Felip V. Però, de les informacions que hi ha d’aquell llavors sobre els fets de Santa Àgata i de la guerra de Successió, en cap s’esmenta que fos així.

El costum de tocar les campanes es fa en record de tots aquells pradencs que, malgrat l’incendi, es van quedar al poble i el van refer. No es coneix la data exacta en què es va iniciar aquest costum, que podria ser de finals del segle XIX.//Red.

Núm. 566

Arriba una renovada Fira de Sant Bartomeu del Grau La cita serà el primer diumenge de març i la tancarà el concert de Reggae per Xics SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart

La Fira de Sant Bartomeu arriba carregada de novetats.

Per una banda, perd l’afegitó de Natura i Muntanya que l’havia acompanyat els darrers onze anys, i per l’altra inclou noves activitats i propostes que s’allargaran tot el cap de setmana. Rubèn Morcillo, regidor de cultura de l’Ajuntament de Sant Bartomeu, explica que aquest any han volgut donar volta a la Fira i retornar al protagonisme al poble, per això les activitats estan pensades per ser un punt de trobada.

Morcillo afegeix que continuen apostant per allò que “funciona com la trobada d’acordionistes o els Avalots” i destaca que enguany han volgut que infants i joves també fossin protagonistes. Per aquest motiu el darrer acte de la Fira serà el concert de Reggae per Xics.

Una de les novetats d’aquest any és que els Avalots 1623 can-

Imatge de la fira de l’any passat.// F: ARXIU

vien d’espai per traslladar-se a la plaça Dr. Griera. Allà s’hi organitzarà un bon guirigall per culpa d’un Bernat, que malgrat

Les activitats de la Fira s’han pensat per esdevenir un punt de trobada entre veïns ser absent, encara fa la guitza al Jaume i a la Beatriu.

La Fira de SBG arrancarà el diumenge al matí amb la sisena edició de la Rogaine d’Osona.

Les obres preveuen renovar completament la zona del cafè i posar al dia el teatre, tancat des dels 90 per motius de seguretat

LaRella | 6

Al migdia, els bastoners, grallers i geganters de Sant Bartomeu, es faran pas entre les parades de firaires i artesanes que, des de primera hora, ompliran els carrers del poble.

Una altra de les novetats d’aquest any és la celebració del primer concurs de truita de patates. Just després del veredicte, els Destil·lats portaran les seves versions a la plaça del Casal, on hi haurà servei de bar per qui vulgui fer el vermut o menjar alguna cosa mentre gaudeix del concert.//

NOTÍCIES

22 de febrer de 2024

Poetesses de casa, un documental de a les poetesses del Lluçanès El documental neix de l’espectacle Teixidores de Poemes que van fer el col·lectiu Dones que cremen romaní aquest passat juliol LLUÇANÈS

Núria VILAMALA i RIBERA

Gols amb veu de dona

Per_ Carolina Font Usart

Poetesses de casa és el nou documental de Gaudir d’Art. Aquest neix una mica a bracet de la creació Teixidores de Pomes, que van presentar, aquest passat juliol, les Dones que cremen romaní. En aquesta creació van posar veu a diferents poetesses de la comarca. Ara són les poetesses les que prenen la paraula per explicar què és per elles la poesia, tal com explica, Maria Àngels Parareda, responsable de la direcció del documental i membre de Gaudir d’Art. El documental comença tal com va acabar Teixidores de poemes, amb la cançó del poema Que bé que ets aquí de la Roser Iborra.

Tota una declaració d’intencions on diu “Que bé que ets aquí, just on puc trobar-te”, ja que des de principis d’any, el documental està penjat a la pàgina de Youtube de Gaudir d’Art. Però està previst que s’estreni oficialment en un acte a Prats, a l’abril, al voltant de Sant Jordi.

LA COLUMNA

Imatge de la fira de l’any passat.// F: ARXIU

Les protagonistes del documental són cinc poetesses del Lluçanès: Teresa Ribera, Roser Reixach, Olga Molina, Roser Iborra i Mar Pujol. Totes reflexionen sobre què és per elles la poesia i perquè n’escriuen. És curiós veure com, tot i que escriuen poesia, algunes d’elles encara no se senten del tot poetes, malgrat ser reconegudes com a tal.

Totes elles coincideixen en dir que és la forma que han trobat per expressar allò que viuen i senten. Alhora que reflexionen sobre com les seves paraules poden ser interpretades d’una ma-

CULTURA

nera o una altra en funció de qui les recita, qui les escolta o qui les llegeix.//

MIRA AQUÍ EL DOCUMENTAL

8M

Els alumnes de 4t d’ESO ultimen un nou musical

Xerrada sobre les trementinaires a Olost

Aquest any arriba el musical We Will Rock You al Lluçanès! Un any més l’alumnat de 4t d’ESO de l’institut Castell del Quer presenten el projecte que més els il·lusiona, el projecte de teatre, que portaran a dalt de l’escenari de la Sala Polivalent de Prats de Lluçanès els dies 8, 9 i 10 de març.

La trama de l’obra se situa en un futur hipotètic, concretament l’any 2303, on la corporació Globalsoft controla la música i el cervell dels habitants del planeta Terra. Però encara queda esperança, hi ha uns rebels que pensen en la seva pròpia música i en el Rock & Roll, i que esperen que aparegui el salvador que els porti cap als instruments i a la victòria.

Ho aconseguiran?

Fa 24 anys l’institut porta a terme aquest projecte educatiu interdisciplinari que ajuda a adquirir nous aprenentatges com la comunicació oral, l’expressió corporal, habilitats artístiques i, sobretot, fomenta la cohesió de grup.

Tot plegat, amb l’ajuda de les famílies, dels docents de l’institut i les professores Judit Boix, Ariadna Cabiscol i Marta Vilardell o Lluís Forcada.

També, tots els patrocinadors, l’AFA de l’institut Castell del Quer i a l’Ajuntament de Prats per les ajudes que ofereixen i que permeten la posada en escena del musical.// ALUMNES DE 4T D’ESO

El Grup d’Estudi de Planes de l’Entorn (GEPE) ha organitzat, el marc dels actes del 8 de març, una xerrada sobre el passat i el present de les trementinaires a Catalunya.

La xerrada anirà a càrrec d’Olga Domingo, descendent de trementinaires, que es dedica a transmetre el llegat d’aquestes dones remeieres. Domigo és descendent de Concepció Tarrés Tarrés, de Cal Negre, d’Ossera.

Més enllà d’explicar la història d’aquestes dones, Domingo també reflexionarà sobre com van desafiar els rols de gènere tradicionals, en esdevenir el sostén econòmic de les seves famílies, a través de l’elaboració i venda dels seus remeis tradicionals.

La xerrada acabarà amb un taller on Domingo explicarà les bases per a l’elaboració d’ungüents. Les persones que hi participin es podran emportar el bàlsam que elaboraran a casa, és per això que cal inscriure’s prèviament per participar-hi.

El Grup d’Estudi de les Plantes de l’Entorn és un grup obert, que es reuneix una tarda al mes a Olost i fan sortides a l’entorn per conèixer les diferents planes que hi ha i els seus usos i aplicacions.

El grup, que està obert a tothom qui hi vulgui participar, és també un espai de trobada i de compartir coneixements.// CFU

Vull començar demanant-vos un petit exercici. És dissabte a la nit i juga el vostre equip. Festa gran a casa. Engegueu la televisió, o la ràdio, per escoltar el partit.

Quantes vegades heu sentit la veu d’una dona cantant els gols que us han fet aixecar del sofà? I a quants de vosaltres encara ara se us fa estrany escoltar la narració d’un gol amb una veu femenina?

Tinc la sort de ser una de les poques dones que, avui en dia, narra futbol masculí a la ràdio. I em considero afortunada de fer-ho a un dels programes que a tots ens han amenitzat les tardes de futbol: Carrusel Deportivo. Però ningú no m’ha regalat res.

Encara recordo el primer dia quan, enmig d’una majoria aclaparadora de missatges de suport i felicitacions, les xarxes socials es van omplir de mems i haters que em jutjaven per ser dona i narrar un partit de futbol. Que si la veu és massa aguda, que si crida massa, que si no hi entén. Fins i tot vaig haver de llegir que farien servir la meva veu de despertador.

Sí, és cert, eren una minoria i criticaven cinc segons de vídeo trets de context. Però continuen gaudint de la impunitat que hi ha a les xarxes. Covards que s’amaguen darrere d’un pseudònim.

Però les coses, de mica en mica, estan canviant. I malgrat que encara som poques, el futbol ja comença a tenir veu de dona.

I sonarà a tòpic, però en aquest cas, el camí ha estat especialment difícil, perquè les que avui estem narrant, de petites no teníem referents femenins. De fet, tornem a fer un exercici. Si penseu en veus mítiques de la història del futbol, us en ve alguna de femenina al cap? No, oi? Doncs és exactament això.

Però Alexia, Aitana o el Barça estan exercint un paper de referents per a les més petites i han aconseguit que hi hagi moltes més noies que s’hi vulguin dedicar; i pensin que sí, que elles també poden ser futbolistes. I al món del periodisme està començant a passar el mateix.

Per què la veu d’una dona ha de sonar estranya, quan narrem un partit de futbol? Per què no hi estem acostumats?

Doncs perquè sí, aquí també queda molt camí per recórrer, però a poc a poc la història està canviat. I d’una cosa no en tenim dubtes: les dones també hi entenem, de futbol. I ja n’hi ha prou de posar-ho en dubte.//

LaRella | 7

ENTREVISTA

Núm. 566

“A Cançons de Rebost recullo els fruits del meu primer disc i en faig melmelades dolces” Entrevista a Mar Pujol, cantautora que presenta el seu primer àlbum sencer PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Nerea Sánchez Moreno

Dos anys després de la publicació de Trepa, l’EP autoeditat amb el que Mar Pujol es va donar a conèixer més enllà de les fronteres del Lluçanès; el passat divendres 16 de febrer, la cantautora pradenca va publicar el seu primer àlbum sencer Cançons de rebost sota el segell de Hidden Track Records.

Gravat i produït a quatre mans amb Jordi Matas, Mar Pujol presenta deu cançons nues a veu i guitarra que denoten imatges de paisatge d’interior i aromes de conserva i farigola. Totes elles, cançons càlides, íntimes i marinades amb la sal més crua, per encabir-les al rebost, on “no hi passa res més que la foscor perllongant de la vida dels aliments que hi reposen”.

EN QUÈ S’INSPIREN LES TEVES CANÇONS? QUINES REFERÈNCIES PODEM TROBAR AL TEU NOU DISC? M’inspiren els moments petits de la vida, sona a tòpic però així ho sento. Obrir el rebost i trobar-t’hi fruits secs, xocolata, arròs… [...] També m’inspira la grandesa de la natura. Des que sóc petita, el bosc ha estat molt present en la meva quotidianitat. [...] M’inspira profundament la raresa, allò que queda als vorals de la norma. Tot allò que passa de forma aleatòria sense una premeditació [...], totes aquelles formes que s’allunyen d’un estàndard o protocol d’actuació.

Per acabar, la meva música no seria la que és sense els meus referents intel·lectuals, musicals i poètics. Podria dir-ne molts més, però, puc esmentar: Brigitte Vasallo, Clara Serra, Irene Solà, Anna Andreu, Amaia Miranda, Joan Josep Camacho, Sandra Monfort, Magalí Datzira...

COM S’ARTICULA EL PROCÉS CREATIU DEL DISC? QUAN VAS COMENÇAR A CUINAR-LO? Durant la gira de Trepa vaig compondre Ploranera. La resta de cançons les vaig compondre al llarg del 2023, a casa meva. Vaig escriure-les gairebé totes davant del rebost i la llar de foc. Era el primer cop que vivia fora de casa els pares i sentia més llibertat LaRella | 8

per quedar-me al sofà tocant durant hores. Va ser a partir d’Amor en conserva, que vaig decidir el títol d’aquest: Cançons de rebost. A partir d’aquí vaig proposar-me només fer cançons que tinguessin caràcter de rebost.

COM HA ESTAT EL PROCÉS DE GRAVACIÓ I PRODUCCIÓ?

El primer dia que ens vam posar a gravar amb el Jordi Matas, vam començar a gravar amb guitarra i veu per separat, el que podria ser el procés clàssic de gravació. En acabar, vam veure que allò no representava el caliu que volia transmetre la cançó.

Mentre el Jordi escoltava la cançó, jo vaig posar-me a assajar en un racó de casa seva. Ell va agafar un sol micròfon i me’l va apropar allà on era. Quan vam escoltar la cançó sencera, de seguida ens vam adonar que aquell era el so i la màgia que buscàvem. A partir d’aquí, vam veure quin seria el nostre modus operandi i vam gravar-les totes així.

Mar Pujol en una foto promocional.// F: ANNA BLANQUÉ - @annablnq

tant, cançons que ens portin a un paisatge d’interior, de recolliment, de casa, llibre i llar de “Les cançons foc. A un rebost no hi passa res. d’aquest nou No hi passa res més que la foscor LA NATURA OCUPA UN ESPAI àlbum volen perllongant la vida del menjar IMPORTANT EN LES TEVES LLEque hi reposa. Les cançons voguardar els TRES. AFIRMES EN ALGUNA ENTREVISTA EL VALOR DEL VINCLE fets quotidians len transmetre tot allò que pasAMB EL TEU TERRITORI, EL LLUsa quan suposadament no passa al mateix ÇANÈS. prestatge que els res. Volen guardar els fets quotiSí, forma part de la meva indians al mateix prestatge que els transcendentals” transcendentals. Ni l’eternitat fància i del meu dia a dia. M’insés tan severa, ni la xocolata tan pira la bellesa de la natura, com lleugera. bé s’aprecia a Verd Avellaner. [...] La natura, fa del món un lloc més habitable i desitjable.

QUÈ S’HA TRANSFORMAT DEL El Lluçanès és on he crescut i PROJECTE DES QUE ES VAN INImoltes cançons s’instal·len en el CIAR FINS AL PUNT ON ETS ARA? seu paisatge altiplà, amb conJo diria que a Trepa vaig co“Ni l’eternitat reus i boscos intercalats, amb mençar des de les arrels, a traés tan severa baumes, rieres i bruixes. Tot vés de tot allò que m’ha ensenyat ni la xocolata això em nodreix com a persona i el meu pare i del paisatge que he tan lleugera” com a música. No puc passar per vist créixer, el Lluçanès. Tamalt que el que també em nodreix bé en aquest EP vaig anar-me’n són els seus formatges, el seu pa per les branques i hi presento i la seva carn. les meves anades d’olla durant la meva etapa universitària. A EL TÍTOL DE L’ÀLBUM CANÇONS Cançons de Rebost en recullo els “El paisatge DE REBOST I ALGUNES DE LES fruits i en faig melmelades dolaltiplà del SEVES CANÇONS ENS REMETEN ces. Em focalitzo en el so, en com Lluçanès em A ELEMENTS QUE GIREN ENvull utilitzar la veu i en posar nodreix com més atenció a les lletres.

TORN LA CUINA I ELS ALIMENTS; a persona i I ALHORA, ENS CONNECTA A UN ESPAI QUOTIDIÀ, PART DE com a música ET SENTS REFLECTIDA EN i és aquí on CASA. HI HA UNA VOLUNTAT PER L’EVOLUCIÓ DE LA MÚSICA CONTRANSMETRE AMBDUES COSES TEMPORÀNIA CATALANA? s’instal·len A TRAVÉS DEL CONCEPTE RELa pregunta em fa pensar molt. moltes de D’entrada, no. No hi ha tanta BOST O ÉS MÉS GENUÍ QUE TOT les meves gent fent cançons quasi nues a AIXÒ? D’ON NEIX LA IDEA? cançons” veu i guitarra al panorama caCom he dit abans, vaig protalà. La majoria utilitzen molt posar-me de fer només cançons “autotune” a la veu o “beats” a que entressin al rebost. Per

tota canya. Em sembla bé que existeixi com a representació del panorama actual, però m’allunyo molt d’això estilísticament.

També penso que a nivell lletrístic regnen les lletres d’una quotidianitat molt digital i molt urbana. Estic foríssima d’això i no perquè no m’agradi, sinó perquè no he crescut en la normalitat urbana i, evidentment, em sento més connectada al fer i pensar rural. No utilitzo “tete”, ni “beibi”, ni “mami”, ni “m’ha deixat en visto”, perquè pertany a un estil musical diferent al meu i a una manera diferent d’entendre la vida. I amb això no vull dir que sigui millor o pitjor, sinó diferent.

Els referents que he exposat abans, però, també formen part de la contemporaneïtat de la música catalana i amb aquests sí que m’hi veig reflectida.//

ESCANEJA EL CODI QR I LLEGEIX L’ENTREVISTA SENCERA

NOTÍCIES

22 de febrer de 2024

Comença la temporada de curses de muntanya al Lluçanès La pujada a Sant Isidret, la 3 Comarques, la Via Castrum i el Cros de Sant Joan són les 4 cites del calendari LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire

El Lluçanès ja ho té tot a punt per, un any més, donar el tret de sortida a la temporada de curses de muntanya. El calendari està format per quatre proves més que consolidades a la comarca: la pujada de Sant Isidret a Olost, la cursa 3 comarques d’Alpens, la Via Castrum de Santa Eulàlia de Puig-Oriol, i el Cros de Sant Joan de Prats. El pròxim 10 de març ja es donarà per iniciat el reguitzell de competicions amb la cursa olostenca que, com ja fa dues edicions, tornarà a ser una prova puntuable de la Copa Osoning de Trail Run-

ning. Continuarà amb la cursa d’Alpens, que sempre té el reconeixement de ser la segona més antiga de Catalunya, que tindrà lloc al 21 d’abril. Al 5 de maig serà el dia escollit per fer repicar

El Consorci ha difòs un calendari comú i donarà suport a la organització la campana del castell de Lluçà amb la Via Castrum i tancarà la temporada el cros de Sant Joan de Prats, una cita clàssica en el marc de les Festes de Sant Joan i els Elois del poble.

Totes les proves – excepte el cros pradenc – ja tenen les inscripcions obertes i ofereixen dos recorreguts: un de llarg i un de més curt. A més, com l’any passat, la pujada de Sant Isidret i la Via Castrum formaran part de la Copa Osoning de Trail Running, que es va donar per iniciada a mitjans de febrer a Santa Eulàlia de Riuprimer.

Amb tot, enguany, totes les proves comptaran amb el suport del Consorci del Lluçanès que ajudarà en la difusió, subministrarà material a la bossa d’obsequis als participants així com material de marcatge reciclable a les organitzacions, i promocionarà el premi al millor equip en cada una de les curses.//

RESULTATS DE FUTBOL DE LA QUINZENA

HÍPICA

Prats es prepara per acollir Le Centaure La història competició eqüestre Le Centaure arribarà al Lluçanès els pròxims 8, 9 i 10 de març.

El raid, de 100 km, dividits en dues etapes nocturnes, posarà a prova les habilitats dels genets, que vinguts d’arreu d’Europa, hauran de demostrar les seves capacitats eqüestres. I també les seves habilitats de navegació, en una prova en què no podran fer servir instruments de navegació en GPS i que a més se celebrarà en lluna nova.

La prova comptarà amb dues categories: individual i en parelles. Però també hi podran competir equips, tot i que aquests no tindran opció a premi.

Durant el raid, un equip de professionals del món eqüestre, com ferradors i veterinaris, vetllaran pel bon desenvolupament de la cursa.

El Raid l’organitzen l’Ajuntament de Prats i el Club Hípic d’Olost, amb el suport de la Fédération Internattionale de Tourisme Équestre i la col· laboració del Consorci del Lluçanès, la Federació Catalana d’Hípica i l’Associació de marxes a cavall de Catalunya.//Red.

BICITRIAL

La Copa Osona Trial arriba a Santa Creu de Jutglars

FUTBOL SÈNIOR MASCULÍ CE SANT FELIU SASSERRA 4ª CATALANA - GRUP 15

FUTBOL SÈNIOR MASCULÍ FUTBOL CLUB PRADENC 3ª CATLANA - GRUP 4

4 de febrer CE SANT FELIU - CF CALLÚS (5-0)

3 de febrer FC PRADENC - CE SANT HILARI (3-6)

17 de febrer FC ARTÉS B - CE SANT FELIU (4-1)

17 de febrer UD SANT QUIRZE - FC PRADENC (1-2)

POSICIÓ ACTUAL: 5È

POSICIÓ ACTUAL: 2N

FUTBOL SÈNIOR FEMENÍ FUTBOL CLUB PRADENC FEMENÍ AMATEUR F-7 - GRUP 6

FUTBOL SALA MASCULÍ CLUB FUTBOL SALA PRATS DE LLUÇANÈS PRIMERA DIVISIÓ CATALANA - GRUP BCN 1

Santa Creu de Jutglars acollirà aquest diumenge 25, la segona prova de la Copa Osona de Trial en bici, que enguany celebra la 25a edició.

La prova reunirà totes les categories, un total de 13, entre les quals destaca l’estrena de la categoria elit masculina, on participaran riders de renom mundial com Eloi Palau i Sergi Llongueras.

A la prova s’hi han inscrit més de 150 esportistes, que competiran al circuit ubicat a Santa Creu, on hi haurà cinc zones sobre elements naturals en les quals els participants hauran de fer dues voltes.// Red.

3 de febrer FC CANET - FC PRADENC (3-3)

4 de febrer FUTSAL PRATS - PURA BRASA PINEDA (4-3)

ATLETISME

17 de febrer FC PRADENC - OAR VIC (2-1)

17 de febrer CFS MONTCADA B - FUTSAL PRATS (5-5)

POSICIÓ ACTUAL: 6È

POSICIÓ ACTUAL: 6È

Queralt Sañas, campiona de Catalunya de 3.000m marxa

Sañas, durant l’entrega de premis, al capdemunt del podi.//

La pradenca, Queralt Sañas Capdevila, va proclamar-se campiona de Catalunya dels 3.000 metres marxa, en la categoria de sub 14 femení, el passat 11 de febrer, a Viladecans. Sañas, del CA Vic, va acabar en la primera posició amb un temps de 16”01.// Red. LaRella | 9

AGENDA FEBRER OLOST_ EXPOSICIÓ D’ELISENDA MALLOL a l’Espai Guaita. EXPOSICIÓ “NATURA. REFLEXOS, REFLEXES I REFLEJOS” DE MONTSE SOCIATS, de dilluns a dijous de 5 a 7 de la tarda, a l’Espai Rocaguinarda.

LLUÇÀ_ EXPOSICIÓ D’ASTROFOTOGRAFIA “UNA MIRADA A L’UNIVERS DES DE LLUÇÀ, D’ABEL SERRA, a la Primitiva.

SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ “JOAN FUSTER, UNA VIDA IL·LUSTRADA”, de 2/4 de 4 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre a la Biblioteca.

DIVENDRES 23 DE FEBRER OLOST_ TERTÚLIA DEL CLUB DE LECTURA de l’obra “El legado de Maud Donegal” de Joyce Carol Oates, a les 6 de la tarda a la Biblioteca.

PRATS_ MUSICAL “La Llàntia Màgica” amb el grup Fem-hi més 3.0. A 2/4 de 10 de la nit a la Sala Polivalent.

DISSABTE 24 DE FEBRER PRATS DE LLUÇANÈS_ MUSICAL “La Llàntia Màgica” amb el grup Fem-hi més 3.0. A les 8 de la tarda a la Sala Polivalent.

OLOST_ CARNESTOLTES I CALÇOTADA, a partir de la 1 del migdia al Centre.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ TEATRE “Loops”, amb la companyia Engruna, a les 6 de la tarda al Centre.

SANT FELIU SASSERRA_ SETMANA CULTURAL DE L’EMAL. IMPROSHOW per a totes les edats, a les 6 de la tarda a l’Ateneu.

Núm. 566

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CARNAVAL. Cercavila amb els grallers i els Reis carnestoltes, actuació amb Gil Ratataplam i xocolatada, a les 5 de la tarda a la plaça del Casal. SOPAR POPULAR, concurs de disfresses i espectacles, a partir de les 9 del vespre al Casal.

DIUMENGE 25 DE FEBRER SANT FELIU SASSERRA_ L’ATENEUA. Estrena amb la pel·lícula “El gat Tabby” i taller previ, a les 5 de la tarda a l’Ateneu.

OLOST_ COPA OSONA DE TRIAL. PRATS DE LLUÇANÈS_ MUSICAL “La Llàntia Màgica” amb el grup Fem-hi més 3.0. A les 5 de la tarda a la Sala Polivalent.

DILLUNS 26 DE FEBRER PRATS DE LLUÇANÈS_ ESCOLA DE SALUT “Parlem de les voluntats anticipades i l’eutanàsia, a 2/4 de 5 de la tarda a l’Espai Social de la Gent Gran.

DIMECRES 28 DE FEBRER PERAFITA_ ESCOLA DE SALUT “Parlem de les voluntats anticipades i l’eutanàsia, a 2/4 de 6 de la tarda a la Sala Polivalent del centre de cultura.

OLOST_ REUNIÓ ESTIU INQUIET, dirigida a pares, mares i joves de més de 12 anys, a les 7 de la tarda al Centre Cívic.

DIVENDRES 1 DE MARÇ PRATS DE LLUÇANÈS_ VOC, festival Òmnium de curtmetratges, a les 8 del vespre a l’Espai.

LA VINYETA, de Joan Subi

DISSABTE 2 DE MARÇ SANT BARTOMEU DEL GRAU_ LET’S CELAN, neteja de l’entorn de Sant Bartomeu, a les 4 de la tarda. TROBADA D’ACORDIONISTES, a 2/4 de 7 de la tarda al Casal.

OLOST_ CARNESTOLTES i espectacle amb Jordi Tonietti Trio, a les 5 de la tarda a la plaça Major.

DIUMENGE 3 DE MARÇ SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FIRA. PARADES, ACTIVITATS INFANTILS I COTXES CLÀSSICS, durant tot el dia. VI ROGAINE D’OSONA, a les 9 del matí.

TEATRE “AVALOTS 1623”, a les 11 i a 2/4 d’1 del migdia. CERCAVILA amb gegants, bastoners i grallers, a 2/4 de 12 del migdia. CONCURS DE TRUITA de patates, a la 1 del migdia. CONCERT amb els Destil·lats, a la 1 del migdia. CONCERT AMB REGGAE PER A XICS, a les 5 de la tarda.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ CALÇOTADA POPULAR, a partir de la 1 del migdia a la zona esportiva.

DILLUNS 4 DE MARÇ OLOST_ XERRADA SOBRE LES TREMENTINAIRES I TALLER D’UNGÜENTS amb Olga Domingo, a partir de les 5 de la tarda a la Biblioteca amb el grup d’estudi de plantes de l’Entorn.

DIMARTS 5 DE MARÇ PERAFITA_ ACTIVITATS PEL DIA DE LA DONA. TALLER “OLIS ESSENCIALS I EMOCIONS” a càrrec de Txell Pascual i Laia Serradell, a 2/4 de 6 de la tarda a Cal Prats.

EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA » OPERARI PER A OBRADOR d’embotits a Alpens. T: 93 857 80 27 (R566/04) » ES BUSCA DEPENDENT/A pel forn de Sant Boi. Horari de botiga. T: 679 28 67 86 (R566/05) » MECÀNIC D’AUTOMOCIÓ amb experiència a Sant Feliu Sasserra.

T: 638 564 363. (R563/05) » TEIXIDORA a Santa Eulàlia de Puigoriol T: 679 42 35 70 (R563/02) » COL·LABORADORS amb LaRella.

Redacció de notícies i entrevistes, disseny d’anuncis, fotografia, correcció, administració, etc...

C: larellallucanes@gmail.com » AUXILIAR D’ESCOLA BRESSOL a Sant Bartomeu del Grau T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R565/01) » TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Torn tarda. T: 687 08 30 81 (R565/03) » PROFESSOR PER CONVERSA en anglès o francès amb un preu assequible. C: sargamat@gmail. com (R566/03)

BUSCO FEINA » Noi s’ofereix per fer tallar llenya i podar arbres a domicili. T: 621 18 90 02 (R565/04) » M’ofereixo per cuidar gossos per dies o setmanes a concretar. T: 630 59 39 71 (R565/05)

El Racó de la Feina de LaRella!

Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@gmail.com

LaRella | 10

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals.

3_INFORMÀTICA 4_ MECÀNICA

1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS ASSEGURANCES

5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves, fustes, mobles, energies.

6_ESCURA·XEMENEIES 7_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica.

8_RESTAURANTS · HOSTALS

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries.

10_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: perruqueria, estètica, auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i combustibles.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC AGROPECUÀRIA

JARDINERIA

ETÒLEG

TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

4_MECÀNICA 93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

3_INFORMÀTICA

Enric Solà 650 507 143

Mecànica | Electromecànica | Treballs de soldadura

Taller mòbil, servei a domicili

DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

5_OBRES ARQUITECTES

FUSTES · MOBLES

GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES

Masia Verda

PERE MOLINA I VALL-LLOVERA ARQUITECTE ESPECIALISTA en MASIES i CASES de POBLE

www.masiaverda.com peremolina@coac.net telf 647440843

6_ESCURA-XEMENEIES

CONSTRUCTORS

PINTORS

E. RENOVABLE

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

7_SALUT TRACTAMENTS

FARMÀCIA ÒPTICA

DENTISTES

DIETÈTICA

8_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS

LA TORRE

LLUÇÀ

OLOST

93 852 71 23 PERAFITA

SANT BARTOMEU

SANTA CREU

PRATS DE LLUÇANÈS

STA EULÀLIA

LA QUAR

SANT AGUSTÍ

CELEBRACIONS

9_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES

FORMATGES

SUPERMERCATS

PLATS PREPARATS

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

FORNS DE PA

10_ALTRES SERVEIS PERRUQUERIA

Núm. 566

NETEJA

ESTÈTICA

E. DE SERVEI ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

931 314 894

AUTO ESCOLA

FUNERÀRIA

TINTORERIA

TAXI

C-62, km 13

COMBUSTIBLE

MÚSICA info rm àti cam usi cal

Piano +harmonia moderna Informàtica musical

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

22

dj

ST.BARTOMEU

POU

23

dv

OLOST

PORTAL DE QUERALT

24

ds

F.YLLA-CATALÀ-VIC

YLLA-CATALÀ

25

dg

F.TANYÀ-VIC

TANYÀ

26

dl

PRATS

EURAS

27

dt

OLOST

ALIBERCH

28

dc

PRATS

BARNOLAS

29

dj

ST.BARTOMEU

TERRICABRAS

1

dv

OLOST

FARGAS

2

ds

F.ARUMÍ-VIC

ARUMÍ

3

dg

F.URGELL-VIC

URGELL

4

dl

ST.BARTOMEU

TANYÀ

5

dt

OLOST

VILAPLANA

6

dc

PRATS

ATLÀNTIDA

7

dj

ST.BARTOMEU

AUSA

Fes el teu estudi de gravació

totes les edats

650 777 163

ENCANTS

ES VEN » CASA DE POBLE aïllada de l’any 1900 de PB+1 (288,88 m²) i annexos (coberts, etc.) de 335,02 m² en una parcel·la de 840,38 m² a Olost. Apte per fer-hi un allotjament rural. T: 654 53 12 65 (R564/01) » TOTA MENA D’OBJECTES antics i actuals com quadres de pintura, cavallets, marcs, ceràmica, vidres, forjats, altaveus, balances, ensitjadores de blat de moro, pots de llet d’alumini, etc a bon preu. Enviem foto. T: 93 853 02 15 o 646 37 30 89 (R566/06)

ES BUSCA » VESPA PER COMPRAR: 50,125 o 200. No importa l’estat. També interessa per peces. T o W: 649 20 38 14 (R565/01) » SAMARRETA blanca amb una poma al davant amb el lema “Prats, la temptació” que es va distribuir els anys noranta. T: 661 23 76 39 o 618 88 07 30 (R566/02) » PROFESSOR PER CONVERSA en anglès o francès amb un preu assequible. C: sargamat@gmail.com (R566/03)

ES LLOGA » TERRENY a Santa Maria de Merlès d’uns 5.000 m² per establir cavalls o altres èquids. Amb accés a estable, aigua i ben comunicat al costat de la carretera. Preu 200 €/mes. T: 676 33 88 31 (R563/01)

S’HA TROBAT » MÒBIL als afores de Santa Creu, al camí que porta al pantà de la Gavarresa. T: 629 22 50 58 (R563/02)

ES REGALA » TELEVISIÓ THOMPSON de 32 polsades sense HD. T: 654 17 88 73 (R566/01)

ES COMPRA » BALES D’HERBA per cavalls. T: 680 39 14 28 (R563/04) LaRella | 14

EL TEMPS

22 de febrer de 2024

EL TEMPS QUE HA FET_ Del del 7 al 20 de febrer

TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

ORISTÀ_ 14 de febrer

21.4

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

OLOST_ 11 de febrer

-2.9

PLUJA ACUMULADA

L.

OLOST

13.0

PRATS

9.0

SANT BOI

14.8

ORISTÀ

12.5

LLUÇÀ

15.2

ALPENS

9.4 La lluna plena del 25 de gener sobre el Pedraforca des de Sobremunt. La foto es va fer a les 8:10 del matí amb binocles i un telèfon mòbil.// F: DAVID DOMINGUEZ

OLOST

ALPENS

PRATS

ORISTÀ

SANT BOI

LLUÇÀ

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

7

15.8

-1.5

0.0

15.7

3.1

0.0

15.3

-0.7

0.0

14.7

-1.8

0.0

14.4

3.6

0.0

14.3

4.4

0.0

8

15.1

-0.8

0.2

13.7

2.7

0.0

14.0

0.5

0.0

16.7

-1.7

0.0

13.4

2.7

0.0

13.2

4.1

0.0

9

11.4

6.3

4.8

9.9

6.1

2.0

11.2

6.5

3.0

12.6

5.2

2.5

10.3

6.3

6.2

10.2

6.0

2.0

10

12.8

-0.4

3.4

10.0

0.2

4.4

11.8

0.4

4.4

14.1

6.1

6.0

9.7

2.1

6.8

11.1

3.5

9.8

11

13.8

-2.9

0.2

11.8

-1.7

0.0

12.2

-1.9

0.0

14.3

-2.7

0.0

11.7

-0.1

0.2

11.6

-0.9

0.2

12

15.4

-2.1

0.2

14.4

-0.6

0.2

14.3

-2.0

0.0

16.7

-2.4

0.0

14.1

0.6

0.0

13.7

0.8

0.0

13

16.2

0.3

0.0

15.2

2.9

0.0

15.6

-0.1

0.0

17.8

0.7

0.0

14.7

3.4

0.0

14.9

3.3

0.0

14

20.2

-0.4

0.2

18.8

4.2

0.0

19.4

1.0

0.0

21.4

-2.5

0.0

18.3

5.4

0.0

18.4

7.3

0.0

15

17.1

5.4

0.0

15.7

8.6

0.0

15.7

5.7

0.0

14.2

5.0

0.0

14.9

8.5

0.0

14.8

9.5

0.0

16

13.3

3.5

2.2

12.2

6.7

2.2

12.6

3.9

0.8

14.0

3.7

4.0

11.9

7.8

1.2

12.3

7.8

2.0

17

16.0

3.0

1.4

15.4

4.0

0.2

15.5

3.2

0.8

17.8

6.2

0.0

14.6

4.9

0.2

14.5

4.8

1.2

18

16.0

0.6

0.2

16.2

3.9

0.2

15.8

1.2

0.0

17.8

-0.7

0.0

15.3

4.3

0.2

15.1

5.8

0.0

19

19.1

3.8

0.0

17.7

6.9

0.2

17.5

3.8

0.0

21.2

3.8

Inp.

17.4

6.6

0.0

17.4

8.1

0.0

20

19.0

0.3

0.2

18.4

4.1

0.0

18.3

0.2

0.0

20.8

-0.6

0.0

18.1

3.1

0.0

16.8

3.2

0.0

EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 - larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, nº 5 (L’Espai) Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_ Jordi Borralleras Estruch, Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell i Roger Torrents Boy. DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart COL·LABORA_ Pere Cors, Bernat Gil Roca, Judit Fumanya Font, Albert Ferrer Soler, Josep Cañero Peraire i Albert Altarriba Subirana.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport de:

LaRella | 15

TATICILBUP

Si tu t’hi has fixat, els altres també! comunicaciolarella@gmail.com · 621 27 64 29