R552

DIJOUS 29 | JUNY | 2023 | NÚMERO 552

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

Constituïts els 13 ajuntaments del Lluçanès per la legislatura 2023 - 2027 · El proper pas és l’aprovació del cartipàs municipal, on els regidors es repartiran les carteres · La majoria d’electes van prometre la constitució per imperatiu legal MEDI AMBIENT

Prohibit el bany a la Riera de Merlès S’implementa de nou la mesura entre St. Cristòfol i el Pont de les Heures MEDI AMBIENT

S’activa la campanya contra incendis al Lluçanès El PVI i els bombers forestals ja estan actius a la comarca ESPORTS

Les bitlles arriben a mitja temporada La disputa pel 17è campionat es preveu molt renyida CULTURA El petardàs, la passada i el contrapàs del dia de Sant Joan a la nit va ser l’acte amb més afluència.//F: AJ PRATS

Prats viu un Sant Joan i els Elois multitudinaris La trobada nacional de bastoners i les festes dels barris van ser el preludi de la festa

Festa Major a Perafita i Santa Eulàlia de Puig-oriol El 8 de juliol es farà la 2a trobada de cultura popular del Lluçanès

L’ÀLBUM

Núm. 552

Prats viu amb èxit les festes de St. Joan i els Elois PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Nerea Sànchez Moreno

1.300 BASTONERS D’ARREU DEL PAÍS ES REUNEIXEN A PRATS Els Estelladors de Prats van ser els amfitrions de la 48a Trobada Nacional de Ball de Bastons de Catalunya, que es va celebrar el passat 17 de juny a Prats. Més de 70 colles i 1.300 bastoners van ballar pels carrers del poble, a ritme de gralles i tambors.

Els actes de la Trobada van començar al matí amb un concert de l’EMAL i la ballada dels Estelladors a la plaça de l’Església. A partir de les 5 de la tarda els bastoners van prendre els carrers fins a arribar a la plaça Nova on es va fer la ballada final. Els concerts dels Rustiks de Vallcebre i la Dalton Band van allargar la Trobada fins ben entrada la matinada.

LES FESTES DELS BARRIS, PRELUDI CENTENARI DE LES FESTES DE SANT JOAN I ELS ELOIS Amb les places i el passeig adornats de banderoles de colors durant tota la setmana, del 12 al 16 de juny, Prats va celebrar les populars festes dels barris. La quitxalla va poder gaudir dels tradicionals jocs de cucanya de tarda, malgrat els impediments meteorològics i els sopars populars, les rifes, les actuacions musicals, van amenitzar els vespres per concloure amb l’esperada elecció de l’Hereu i la Pubilla.

Xavier Cortada i Pere Mestre, expliquen que ja a finals del segle XIX, les festes dels barris eren unes festes emmarcades dins la vuitada de Corpus que compartien moltes similituds amb la celebració de les festes en l’actualitat. Assenyalen les figures dels administradors dels quartos de cada barri i les quatre capitanes, que acaptaven per les celebracions litúrgiques i els festeigs populars d’aquells quatre dies. Aquests administradors i capitanes, eren acompanyats per l’orquestra fins a la Plaça de l’Església, on es repartia una gran coca als assistents i es ballaven balls populars, amb el sorteig d’una “toia”.

LA FLAMA DEL CANIGÓ, SÍM-

LaRella | 2

BOL DE LES FESTES A PRATS I ARREU El divendres 23 de juny, la plaça Nova es va omplir per rebre la Flama del Canigó, després de repartir-se en bici per tot el Lluçanès. La Flama és un element que protagonitza i uneix la celebració de la Revetlla de Sant Joan arreu dels Països Catalans. A Prats, es manté encesa a la plaça durant les festes. A l’arribada, des del balcó de l’ajuntament Vell, va tenir lloc la lectura del manifest d’enguany i l’encesa del Petardàs Infantil que va donar el tret de sortida a la Cercavila Infantil encapçalada per la Txaranga Tximeletak i els gegants, seguit dels més petits del poble. El primer dia de les festes va concloure amb el ball de revetlla i concert als jardins de la Farmàcia Vella.

EL CONTRAPÀS, ELEMENT EMBLEMÀTIC D’ORIGEN DESCONEGUT DE LES FESTES El dissabte 24 de juny, dia de Sant Joan, es va celebrar la 45a edició del Cros de Sant Joan i el cros infantil, que va començar i acabar al Passeig. A quarts de 10 de la nit, la plaça Nova s’omplia de nou per reviure l’esperada encesa del Petardàs. L’alegria i la il·lusió d’aquells que s’aplegaven sota el balcó de l’Ajuntament Vell penetrava els racons del poble.

L’encesa del Petardàs i els vents de la Txaranga Tximeletak van fer esclatar la Plaça d’eufòria.

Tot seguit, es va iniciar la cercavila i la marxa de torxes protagonitzada pels traginers que van encendre les fogueres en arribar a la plaça Vella, abans del ball més singular i emblemàtic de les festes, el Contrapàs. Un silenci sepulcral va inundar la Plaça que esperava atenta els cops de bombo que senyalen l’inici de la primera part del ball, en grups de quatre, i a continuació el contrapàs del poble, on es formen cadenes de vilatans encapçalades pels traginers que, agafats de les mans, ballen al voltant de la foguera donant melodia, moviment i vida a la Plaça. La cercavila va continuar fins a arribar de nou a plaça Nova on es van repetir els balls. Seguidament, el castell de focs va omplir de colors el cel i els jardins de la Farmàcia Vella es van tornar a encendre per ce-

lebrar el ball de gala on es van escollir la Pubilla, les Dames d’Honor, l’Hereu i els Fadrins del poble d’enguany.

CELEBRACIÓ DELS ELOIS, LLAVOR QUE NEIX DE L’ACTIVITAT DELS TRAGINERS La tradició de Sant Eloi es remunta al segle XVII, època en que els traginers de tota la rodalia s’aplegaven a Prats i estrenaven i lluïen els guarniments del bestiar. Així, el diumenge, 25 de juny, va començar de bon matí amb la trobada de carros, cavalls, mules i ases, i l’esmorzar dels carreters. En acabat, es va fer la passada pels carrers i places del poble. Seguidament, va tenir lloc la missa en honor a Sant Eloi, argenter i patró dels manyans. La Txaranga Tximeletak va amenitzar la passada i a les places es van fer les darreres ballades del Contrapàs.

A les 6 de la tarda, al camí de l’ermita de Sant Sebastià, va tenir lloc la tradicional cursa dels Elois amb ases, mules i cavalls.

Tanmateix, no hi podia faltar la figura del guiatge, matxo o mula, que ja antigament obria la corrua dels traginers i que es caracteritzava pels seus guarniments i per no portar genet. Un cop acabada la cursa, es van repartir els premis a la plaça Nova. Com a acte final de les festes, al passeig del Lluçanès es van ballar sardanes amb la Cobla Principal de Berga.

RECUPERANT ELS BUITS DE LA HISTÒRIA POPULAR DEL LLUÇANÈS Fa més de cinc anys que Pere Mestre i Xavier Cortada van iniciar la tasca de recollir informació per elaborar un costumari del Lluçanès, és a dir, un fitxer o base de dades que té per objectiu “emplenar els buits més interessants de la història popular del nostre territori.” Els autors lluçanencs es van estrenar amb una narració sobre la celebració del solstici d’hivern a la comarca i més tard, van publicar el document del solstici d’estiu, al voltant de la nit de Sant Joan al Lluçanès i els orígens i l’evolució de la festa de Sant Joan i els Elois a Prats, així com també han publicat un text sobre Les Festes dels Barris al poble.//

Prats va acollir la 48a Trobada Nacional de Bastoners// F: MARTÍ FONT

El Contrapàs a la plaça Vella//F: AJ PRATS

La Txaranga al carrer Major//F: AJ PRATS

Les curses dels Elois al camí de Sant Sebastià//F: AJ PRATS

NOTÍCIES

29 de juny de 2023

Regidors i alcaldes prenen possessió del càrrec en la constitució dels ajuntaments per la legislatura 2023-2027 Ara, el proper pas és l’aprovació del cartipàs municipal, on els regidors es repartiran les carteres · La majoria d’electes van prometre la constitució per imperatiu legal LLUÇANÈS Per_ Equip de redacció

Els regidors i les regidores i alcaldes i alcaldesses de la legislatura 2023- 2027 van prendre possessió dels seus càrrecs, el passat 17 de juny, constituint així els nous consistoris lluçanencs. No obstant això, només a quatre dels tretze municipis (Oristà, Perafita, Prats i Sant Feliu) es va poder escollir entre més d’un candidat a l’alcaldia.

Marc Sucarrats, va ser investit, de nou, alcalde d’Oristà. En el seu discurs de presa de possessió va emplaçar als regidors del ple a treballar pel municipi amb seny i sentit comú, i va demanar tenir una legislatura més tranquil·la que l’anterior, sense pandèmies ni tants canvis de Govern.

JUNTS I ERC GOVERNARAN A PRATS, EN UN PACTE INÈDIT Els resultats ajustats a Prats han deixat un canvi de papers a l’Ajuntament. Jordi Bruch (Junts) continuarà sent l’alcalde durant quatre anys, però aquesta vegada en un acord amb ERC, mentre que Movem passa a l’oposició.

L’acord entre les dues formacions històricament antagòniques preveu la consecució de projectes com la reforma del Teatre Orient, el camp de futbol o la plaça Nova.

Pel que fa a les responsabilitats, Bruch s’ocuparà, entre altres, d’Urbanisme i Seguretat, i Montse Boladeres (ERC) portarà Promoció Econòmica i Comerç. Les àrees de Cultura, Benestar i Participació seran per a Junts, mentre que ERC tindrà Hisenda, Esports i Educació.

Bruch es mostra content per haver aconseguit “un govern fort per desenvolupar els nombrosos projectes que tenim engegats”, i remarca que Junts va intentar conformar un govern de consens amb ERC i Movem.

“Vam parlar amb qui va guanyar”, destaca Montse Boladeres, que considera que la negociació “ha estat fàcil”. Pel que fa a l’alcaldia, diu que no s’ha negociat perquè “partir el mandat fa desmarxar les coses”.

Aquesta era, precisament, l’opció que Movem defensava per pactar amb Junts.

Tancada aquesta via, Montse Juvanteny promet una “una oposició responsable” i es pregunta si el pacte s’ha fet “pensant en el poble o en altres interessos”.

CANVI DE RUMB A SANT FELIU SASSERRA El relleu a l’Ajuntament va ser plàcid malgrat la divergència de models dels dos partits presents, que havien viscut les eleccions com un referèndum. Des de l’any 1999 el poble havia tingut un consistori vinculat a ERC i ara passarà a les mans del PDeCAT. L’alcalde sortint, Josep Romero, va parlar de la importància històrica del poble,

Marc Parès, de Sant Boi, reescollit alcalde.// F: MGC

Romero entrega la vara d’alcalde a Joan Ramon Domènech.// F: NEUS SOLDEVILA

El nou ajuntament de Sant Bartomeu del Grau.// F: CFU

Josep M Freixanet passant la vara d’Olost a Gil Salvans.// F: XAVIER NAVARRO

Toni Prat recull la vara d’Alpens de Montse Barniol.// F: LL. SURI - DALPENS.COM

A Perafita, Ramon Casals passa la vara a Joan Compta.// F: JFO

així com a la tasca de construcció col·lectiva que van fent les diferents generacions, pel fet que sigui tingut en compte abans de cometre qualsevol imprudència. Tanmateix, també va recalcar que el més important és tornar a unir la seva gent i que celebrarà tots els encerts que hi hagi en el nou consistori. El nou alcalde, Joan Ramon Domènech, en el seu discurs inicial va fer explícita la seva intenció de sortir de la nova comarca del Lluçanès tan aviat com sigui possible i la intenció de treballar per al poble amb la finalitat de donar-li més vida.

Entre els assistents hi havia una gran expectació pel que passava, fruit del to emocional que havia agafat una campanya política a priori decisiva pel futur del poble.

RELLEU A PERAFITA Joan Compta és, durant el pròxims dos anys, alcalde de Perafita, després Maria Barcons n’agfarà el relleu, com han acordat.

En el seu primer discurs es va comprometre a treballar per tots els veïns de Perafita i va expressar la seva voluntat de treballar conjuntament amb el PAP. Va afegir que calia fer compatible l’impacte del turisme i la vida de tots aquells que es vulguin quedar a viure a Perafita, en el que podria ser una aclucada d’ull a un dels punts que defensa el PAP, la moratòria d’habitatges d’ús turístic, aprovada la passada legislatura, però que encara no s’ha implementat.

Compta va acabar la seva intervenció citant Eduardo Galeano: “molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”.// LaRella | 3

NOTÍCIES

REFLEXIONS DES DE PUIG CIUTAT

Núm. 552

Prohibit el bany a la riera de Merlès entre Sant Cristòfol i el Pont de les Heures

Robert TAMBA

El repte de les visites guiades Al centre del projecte de Puig Ciutat resideix una preocupació per la socialització del coneixement generat. Fins ara hem apostat per deixar les portes del jaciment obertes i crear oportunitats per ensenyar els resultats de la nostra investigació a través de visites al final de les excavacions, col·laboracions amb escoles o propostes de recreació històrica. Més puntualment, se’ns demana una visita guiada a les instal·lacions, i ens estem proposant, a partir de la tardor, poder programar-ne amb més freqüència i difusió. I és quan apareix la pregunta: quina és l’experiència que volem crear? I com podem, a través d’aquesta experiència, participar en la identitat de l’entorn i al desenvolupament d’un sentiment de pertinença?

Quan pensem en una visita guiada el nostre imaginari ens porta cap a una persona que ens transmet els seus coneixements, que ens informa. Aquí hi ha dos elements rellevants que ens podrien ajudar a canviar de paradigma seguint els preceptes del visionari i precursor Freeman Tilden. Primer, podem intentar posar el públic al centre, entendre els seus interessos i adaptar-hi el nostre discurs. I, a partir d’aquí, afegir a la informació espais de discussió, d’interpretació tant del que pot haver passat com de l’entorn. La visita guiada es transforma en una ocasió de crear un relat que inspira, provoca, un relat que inclou tots els aspectes de l’indret, és a dir, el seu passat, els mitjans per explorar i explicar-ho, i l’entorn natural i social on s’ubica. I la utilització de qualsevol tecnologia sempre s’hauria d’inscriure al servei d’aquest relat.

Aquest procés passa per una selecció de la informació i la construcció d’un discurs estructurat que requereix preparació, dedicació i formació especifica. No és només una qüestió de continguts, és també el nostre llenguatge corporal i com fem servir la nostra veu per enriquir l’experiència de la visita. Per altra banda, és important no perdre de vista que construir aquest relat implica una economia complexa que permet crear i mantenir un equip de recerca i unes infraestructures visitables. Aquesta visió no és possible sense la implicació de les institucions públiques com l’Ajuntament d’Oristà, el Consorci de Lluçanès, El Museu del Ter com a Museu de Suport Territorial., la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, i sobretot la implicació i la participació del públic. Amb les visites guiades que hem realitzat fins ara, el retorn principal que hem tingut ha sigut l’admiració que provoca la passió que sentim per la nostra feina i pel projecte. Ara és el moment de pensar com utilitzar aquesta passió per poder millorar la nostra forma de sensibilitzar, empoderar, ampliar l’horitzó de les persones que volen visitar el jaciment, i pot ser, en el camí, propiciar moments on pugui aparèixer bellesa. Aquest és el nostre repte.//

LaRella | 4

Un punt de la riera plena de banyistes fa dos estius.// F: ARXIU

LA RIERA DE MERLÈS Per_ Carolina Font Usart

El tram de la riera de Merlès entre Sant Cristòfol i el Pont de les Heures, queda prohibit al bany, tal com ja va passar l’any passat. Així ho van acordar els tres municipis per on passa aquest tram de poc més de sis quilòmetres: Santa Maria de Merlès, Sagàs i Lluçà. L’acord de prohibir el bany ha començat aquest mes de juny i serà vigent fins al 15 de setembre.

Sara Costa, alcaldessa de Santa Maria de Merlès, explica que han tornat a apostar per la figura de l’informador turístic, que aporta cada ajuntament a través dels plans d’ocupació. Les tasques de l’informador són les de vetllar perquè tothom qui vagi a la Riera sàpiga que si pot fer i què no i perquè cal protegir aquest espai.

La formació dels informadors es farà des de Camadoca, com es va fer el passat 2022, tal com explica Glòria Colom, alcaldessa de Llu-

çà. També afegeix que es mantindran, com els darrers anys, els serveis de vigilància rural, els agents de seguretat privada que paguen entre els diferents municipis. Aquests, a diferència dels informadors, tenen la potestat de posar denúncies que acaben esdevenint sancions i multes.

Colom també explica que enguany, en les reunions que s’ha fet amb Mossos i agents rurals, han demanat una major presència d’aquests agents en les zones més conflictives, on també han demanat que s’incrementin els controls d’alcoholèmia.

La prohibició de bany en aquest tram s’ha pres amb la voluntat d’evitar la massificació, que cada vegada és més habitual.

I també per qüestions de salubritat, ja que el tram on s’ha prohibit el bany és on es troba el punt de captació d’aigua de boca que abasteix els municipis de la Mancomunitat d’Aigües de Merlès (Santa Maria de Merlès, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Gaià i Oristà).//

ESTIU

Activada la campanya contra incendis al Lluçanès La diputació de Barcelona ha desplegat, com cada estiu, el Pla de Prevenció i Vigilància contra Incendis (PVI) a les comarques de la província de Barcelona.

L’objectiu és la sensibilització de la població per tal de reduir el nombre d’incendis, així com la detecció ràpida dels que hi puguin haver, i així minimitzar-ne els efectes.

El PVI compta amb el suport dels ajuntaments de la Diputació i les ADF de cada zona i té un pressupost de més de dos milions d’euros. El dispositiu està format per 230 persones, entre informadors, operadors, guaites, responsables de sector i agents cívics (que formen part de la prova pilot que s’ha desplegat en tres comarques catalanes).

Els informadors estan repartits pel territori en 93 unitats de vigilància mòbil, d’aquestes 5 estan al Lluçanès i n’hi ha una destinada únicament a la vigilància de la zona de la riera de Merlès.

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena va presentar la campanya forestal 2023, destacant que serà una de les més difícils dels darrers anys a causa de la sequera acumulada. És per aquest motiu que s’han reforçat els cossos de Bombers i Agents Rurals amb més de 4.450 efectius. Al Parc de Bombers de Prats han arribat 6 efectius que hi seran durant tota la campanya, que va començar l’u de juny i s’acabarà el 30 de setembre.

Aquest any, els Bombers han treballat en 2.766 incendis de vegetació, un 11% més que l’any passat en el mateix període.

Fins el 28 de maig s’han cremat a Catalunya 875 hectàrees, la xifra més alta dels darrers deu anys.

Al Lluçanès, aquest 2023 de moment només hi ha hagut un incendi a Olost el passat mes de març. Des de l’ADF confien que les pluges dels últims dies han rebaixat una mica el perill d’incendis importants a la zona, almenys durant els pròxims quinze dies. Pel que fa al 2022, hi va haver un total de 7 incendis entre els mesos de gener i agost a la comarca, cap d’ells, però va tenir una gran expansió i van ser controlats ràpidament.// CFU

OPINIÓ

Núm. 552

ATLETISME

Sañas, campiona de Catalunya dels 3.000 metres marxa

Les germanes Sañas lluint les medalles.//

La jove pradenca, Núria Sañas, es va proclamar campiona de Catalunya en la categoria SUB16 de 3000 metres marxa, el passat 11 de juny, en el Campionat de Catalunya d’Atletisme de Promoció a l’aire lliure.

Amb un temps 15 minuts i 34 segons, la pradenca va aconseguir no només la victòria, sinó també l’accés al Campionat d’Espanya que s’ha celebrat a Núcia (Alacant).

El 17 i 18 de juny, es va celebrar al Prat de Llobregat el Campionat de Catalunya d’Atletisme SUB14 i SUB10, on van participar les pradenques Queralt i Vinyet Sañas. La primera va obtenir la tercera posició en la categoria de 3.000 m marxa. Per altra banda, Vinyet Sañas va aconseguir la segona posició de la categoria SUB10 en llançament de pes.//

LaRella | 6

CARTA

Comencem malament Ramon Santamaria i Rodellas Sant Feliu Sasserra Com a santfeliuenc, voldria, en primer lloc, felicitar el grup municipal d’Ara Sant Feliu pel resultat obtingut en les darreres eleccions locals i desitjar al nou alcalde, Joan Ramon Domènech així com a la resta de regidors, molts encerts en la futura gestió del consistori.

Dit això, també voldria transmetre la meva indignació i protesta per la convocatòria d’un ple extraordinari (segons publiquen diferents mitjans de comunicació) per a sortir de la comarca del Lluçanès i demanar el retorn al Bages.

Convocatòria que, no per ser anunciada, no deixa de ser una greu irresponsabilitat de l’equip de govern. La precipitació d’aquesta mesura queda palesa amb el simple fet que ja s’ha hagut de reprogramar per incompliment dels terminis legals.

Tots els posicionaments particulars sobre el tema de la comarca són, d’entrada, perfectament legítims però els integrants del govern municipal, penso que tenen el deure d’aparcar la seva visió personal i tractar el tema des d’un punt de vista de servei a la gent i, per tant, procurant allò que sigui més be-

neficiós per al conjunt de la població.

Lluny d’això, es manifesta el fanatisme d’un equip de govern que ens traurà del Lluçanès, sense valorar si paga la pena formar-ne part. El mateix alcalde s’ha pronunciat en diferents mitjans que es tracta de posar en una balança els avantatges i els inconvenients de la pertinença a una comarca o a l’altra, però la millor manera de saber-ne els detalls és participant-hi des de dins en la gestió de la mancomunitat, que permetrà establir-ne (conjuntament amb els altres municipis) el seu funcionament.

La posició de privilegi que té Sant Feliu de poder sortir lliurement del Lluçanès i reincorporar-se al Bages amb un simple acord de ple, quedarà ventilada a la primera de canvi, quan aquesta opció, d’entrada és vigent fins al 31 de març de 2026, o sigui durant un període en el qual el vostre grup municipal manté majoria absoluta a l’ajuntament, i per tant la possibilitat de decidir més endavant quan es disposi de més informació. Sabeu perfectament, que una vegada a fora, els tràmits per a reincorporar-se al Lluçanès si així es cregués convenient, són molt més complexos i els terminis per fer efectiu un canvi de comarca, molt més llargs.

Ens dieu que amb aquesta decisió només es pretén fer respectar la voluntat del poble expressada en la consulta de 2015. Considerant que va ser un resultat molt ajustat (20 vots de diferència),

atès que en aquella consulta no disposàvem de cap mena d’informació, atès que ja farà més de 10 anys i l’escenari ha canviat doncs part de la població actual no va poder votar, atès que amb tota seguretat abans no expiri el termini de 2026 tindrem ja un cert coneixement sobre els aspectes positius i negatius de pertànyer a la nova comarca i en conseqüència, més elements per a poder decidir, penso que seria radicalment democràtic informar prèviament la població i realitzar una segona consulta. O és que us fa por que el resultat pugui ser diferent?

Heu manifestat la voluntat de parlar amb la gent i escoltar-la, de deixar participar el poble en la gestió municipal, doncs ara teniu l’oportunitat de demostrar-ho donant veu a la gent en un tema, que precisament no considero menor, doncs crec que l’encert pot repercutir favorablement sobre el benestar de la població.

Diuen que tot govern es mereix un vot de confiança, però la rauxa o més aviat, la visceralitat amb què preteneu despatxar la comarca, no convida a ser gaire optimista sobre la forma de portar l’ajuntament en els propers quatre anys. Us heu presentat sota el paraigua del PdCAT, però les maneres d’actuar més aviat em recorden les de la recent coalició PP-VOX que governarà la Generalitat Valenciana.

S’ha de veure, però per ara … comencem malament.//

OPINIÓ

29 de juny de 2023

CARTA

Sant Feliu Sasserra i el Lluçanès, una història compartida F. Xavier Cortada i Jordà Exregidor de cultura de Prats de Lluçanès i expresident del Centre d’Estudis del Lluçanès Fa un parell d’anys que amb el Josep Romero, exalcalde de Sant Feliu Sasserra, i amb la seva esposa i d’altres persones del Lluçanès, vam compartir algunes visites guiades anant amunt i avall per conèixer millor tot el patrimoni arquitectònic i cultural que ens ofereix la nostra comarca.

Eren unes sortides que, des del Consorci del Lluçanès, s’oferien gratuïtament a tothom i cregueu que van ser molt interessants.

Amb ells dos vam fer petar la xerrada en moltes ocasions, compartint punts de vista sobre la història i la cultura de casa nostra i també, a vegades, sobre el sentiment comarcal del Lluçanès. Mai hi va haver cap punt de desacord, ans al contrari. Plegats ens farem més forts, ens dèiem. Fins i tot el Josep Romero em va recordar un escrit que feia anys que vaig adreçar a l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra, quan jo aleshores era regidor de cultura de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. Era una època en què estava treballant per l’aprovació de l’escut municipal i els hi vaig enviar uns documents on es demostrava que Sant Feliu havia estat vila abans que Prats, el que volia dir que el timbre del seu escut, com també el de Prats, havia d’anar flanquejat amb una corona de cinc torres en lloc de tres, indicatiu d’una categoria superior a la de poble.

Aquest escrit, sense ànims de polemitzar amb ningú, voldria que servís per posar en valor el tarannà dialogant i de consens del Josep i la Maria Lluïsa, lluny de decisions precipitades i poc meditades. La visió que vull transmetre és simplement la que em surt del cor i d’una persona que estima el Lluçanès, no entrant en tecni-

cismes ni politiqueigs.

D’aquí la meva sorpresa quan a Sant Feliu Sasserra, segons fonts fidedignes, just abans de les eleccions, s’hagués creat una llista que, en cas de guanyar, el seu propòsit seria, entre d’altres, el d’esborrar el nom de Sant Feliu Sasserra de la comarca del Lluçanès, sense esperar el seu desenvolupament com a unitat comarcal, sense saber-ne els avantatges i inconvenients. Estic segur que la proposta del Josep era la millor opció: esperar, negociar i decidir. Esperar com es desenvolupa la normativa comarcal i, segons els seus avantatges, decidir si el seu municipi s’hi adhereix o se’n surt. Res a dir. A més, cada poble és lliure de decidir allò que més li convé.

Sóc un afeccionat a les bicicletes i a vegades faig la ruta de Prats a Avinyó i passant per la carretera em vaig adonar que, en un punt concret, hi va haver algú, en una mena de rampell, una matinada o cap al tard, que va ser capaç de tallar el cartell que posava “El Lluçanès” i deixant a l’altra banda “El Bages”. Visca la llibertat d’expressió, vaig pensar.

Tot pujant cap a Prats, des d’aquell moment em van passar pel cap una colla de reflexions que us vull compartir. Si fem cas de la història comuna, em pregunto on queda el nom de Sant Feliu Sasserra com a capital de la sotsvegueria del Lluçanès? On queden els serveis compartits de l’aigua, dels ADF, de benestar social, de les ajudes que acorden plegats tots els municipis del Lluçanès? On queda aquell sentit de germanor entre els habitants, quan hi ha casos extrems d’incendis, desaparició de persones o altres circumstàncies que no saben de fronteres? On queda aquell sentiment que fa uns anys, a través del Centre d’Estudis del Lluçanès, una colla d’historiadors amants de la cultura van publicar diversos llibres sobre la història de Sant Feliu Sasser-

ra? O bé els llibres d’en Jordi Torres, que ens demostren que el seu poble sempre ha estat unit al Lluçanès. I el Solc, quan fa anys organitzava activitats festives i tradicionals a tot al Lluçanès? On queda la bona companyonia que hi ha entre el jovent de la comarca des que hi ha l’IES Castell del Quer? Potser aquests últims, sense recels ni confrontacions, ens marcaran el camí a seguir d’aquí a uns anys.

Fins i tot, vaig pensar, aquelles pobres dones del Lluçanès condemnades per bruixeria pel tribunal inquisitorial de Sant Feliu Sasserra, presidit pel malèfic Tarragó, on avui se’n guarda memòria dins el magnífic espai del Centre d’Interpretació de Bruixeria, elles que entre els anys 1618 i 1648 van ser processades i penjades, ens recorden que moltes eren del Lluçanès, igual que la Napa de Prats, i que avui, amb la Fira de les bruixes, ja formen part del patrimoni col·lectiu.

Un altre element, que actualment ha deixat de ser decisiu, ens el mostra la vida parroquial d’anys enrere, on totes aquelles petites parròquies del Lluçanès estaven connectades a través dels seus arxiprestats, arribant fins a Santa Eugènia de Relat.

Molts llibres parroquials ens parlen del nostre petit país des de fa segles, encara que avui molts ho vulguin oblidar. I on quedaran tots aquells manuscrits dels segles XVII, XVIII i XIX que parlen del Lluçanès i dels

seus habitants? Avui, un altre element aglutinador, és el servei que fa La Rella, a qui tots hem d’estar agraïts.

Com veieu, hi ha molts més elements que ens uneixen que no pas que ens separen. Moltes generacions i parelles de Sant Feliu, ahir i avui, estan unides amb vincles de sang amb persones del Lluçanès. I les masies?

També avui i durant molts anys, els nostres pagesos i ramaders han estat un element cohesionador del territori, esdevenint un motor important de la nostra economia. Tots aquests factors s’haurien de tenir en compte.

Som un país petit i sempre he pensat que val més anar units que separats, més enllà de decidir a quin lloc s’ha d’ubicar la capital de la comarca, que no ha de ser cap factor determinant per dir sí o no a uns objectius molt superiors.

Vist l’enrenou que han comportat les decisions precipitades del Govern de la Generalitat de Catalunya respecte a la comarca del Lluçanès, i que molts no hem vist amb bons ulls per la manera com s’ha gestionat, potser ara seria important treballar plegats per demanar que el Lluçanès tingui algunes de les atribucions de les comarques d’Alta Muntanya, amb millors beneficis pels seus ciutadans.

Encara hi som a temps. I des de la més absoluta modèstia, em penso que seria urgent reconduir les decisions que, una vegada preses, ja no hi haurà marxa enrere. Seria bo que els nous Ajuntaments del Lluçanès, tots i no uns per sobre dels altres, es posin a treballar plegats per establir les bases per a la bona gestió de la comarca, concretant els avantatges per a tothom.//

Pots enviar articles d’opinió i cartes a: larellallucanes@gmail.com Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima de 3.400 caràcters (espais inclosos).

LaRella | 7

CULTURA

Núm. 552

FESTA MAJOR

Perafita, en plena celebració de la Festa Major de Sant Pere

La rebuda de la flama i la revetlla de Sant Joan, un dels primers actes.//F: CONSORCI

Els actes de la Festa Major de Perafita van començar la setmana passada, però Sant Pere és el tret de sortida al gruix d’activitats.

Enguany, la Festa Major perafitenca arriba amb moltes novetats, una és la primera edició del Robust de Perafita, una competició per posar a provar la força, agilitat i resistència dels participants. El Robust compta amb el suport del FitaFest, però els ideòlegs han estat un grup de veïns de Perafita, molts d’ells vinculats a les comissions de festes d’uns quants anys enrera. L’altra novetat és la tarda de jocs que es farà el mateix dia de Sant Pere, amb l’objectiu de barrejar diferents generacions i fer que grans i xics comparteixin jocs, rialles i estratègies. Les restriccions d’aigua també han afectat la programació d’enguany,per això han canviat el tobogan aquàtic per una competició d’obstacles, Xtrem Race, a la plaça Sant Antoni.

El que es manté inalterable és el Torneig de Futbol Sala, que enguany arriba a la 30a edició, aquesta vegada, però, des de l’organització, han limitat les inscripcions a 10 equips (ja fa dies que estan plenes) i també la durada dels partits, que seran de 10 minuts. Un dels altres clàssics de la Festa Major és el sopar popular, que enguany anirà a càrrec de Cal Pensiró. Abans serà el torn del pregó, aquest any la pregonera és l’Alicia Anfruns, veïna de Perafita que durant molts anys ha estat vinculada a la comissió de festes, a la de reis i va ser regidora entre el 2011 i el 2015.

El que tampoc canvia és la nit de divendres, quan el Desconcert omple de música i festa la plaça de Sant Antoni, aquest any els encarregats de fer-ho són els grups Aluet i els santfeliuencs Blu.// CFU

LaRella | 8

NOTÍCIES CULTURA

29 de juny de 2023

Els Estanyencs A líders destacats del campionat de Bitlles del Lluçanès Els Jaume Puig A i els Rocaguinarda, segons i tercers LLUÇANÈS

Cultura i tradició, protagonistes de la Festa Major de Sta. Eulàlia

CLASSIFICACIÓ: PUNTS (BITLLES)

Per_ Carolina Font Usart

EQUIP A punt d’arribar l’equador del XVII Campionat de Bitlles Catalanes del Lluçanès, l’equip dels Estanyencs A encapçala la classificació amb 2.721 punts i 202 bitlles. De moment, els del Moianès lideren la taula amb una diferència de més de 150 punts respecte a els segons, l’equip Jaume Puig A. Els perafitencs mantenen la segona posició, malgrat que en la darrera jornada, celebrada a Santa Eulàlia, no van estar del tot encertats amb els bitllots.

Caldrà veure què tal els hi va a casa aquest pròxim diumenge 2 de juliol i si seran capaços de mantenir aquest segon lloc a la general. L’any passat la ressaca de festa major va fer estralls entre els membres de l’equip perafitenc.

La diferència de punts i bitlles entre els Jaume Puig A (2.561 p i 180 b) i els Rocaguinarda, d’Oristà, (2.552 p i 179 b) és mínima i amb una sola jornada pot capgi-

FESTA MAJOR

SANTA EULÀLIA

4a jornada

TOTAL

1

ESTANYENCS A

673 (51)

2721 (202)

2

JAUME PUIG A, Perafita

639 (46)

2561 (180)

3

ROCAGUINARDA, Oristà

603 (39)

2552 (179)

4

ELS BITLLAJUVI, La Torre

648 (44)

2517 (174)

5

SONA QUE TRONA, Santa Eulàlia

658 (48)

2490 (163)

6

LES PARRES, Olost

604 (41)

2466 (169)

7

ESTANYENCS B

661 (51)

2455 (174)

8

ELS APRENENTS, Sant Bartomeu

646 (49)

2432 (166)

9

LLUÇANÈS SUD

616 (46)

2367 (163)

10

SANT FELIU A

660 (49)

2343 (153)

rar-se tota la classificació. A més, els Bitllajuvi, de la Torre, els trepitgen els talons i, malgrat que els seus resultats són oscil·lants, en la darrera jornada van aconseguir millors resultats.

En aquesta XVII edició del Campionat lluçanenc s’han inscrit 16 equips, malgrat que en la taula només hi apareguin els deu primers, entre aquests equips hi

trobem els Estanyencs B i el Sant Feliu A, que van destacar en darrera jornada, aconseguint la segona i tercera posició de la taula respectivament.

El Campionat de Bitlles del Lluçanès ens té acostumats a sorpreses i girs de guió, alguns anys més esperats que d’altres, i quan encara falten 5 jornades per acabar pot passar qualsevol cosa. //

El Concert de la Festa Major de l’any passat.//F: ARXIU

Els actes de Festa Major d’estiu de Santa Eulàlia han començat aquest dijous, 29 de juny, amb Packdart, un taller familiar apte per totes les edats i s’acabaran, com no pot ser d’altra manera, el diumenge 9 de juliol, amb la tradicional benedicció de cotxes a Sant Cristòfol.

Entremig, la Festa Major estarà marcada pels 30 anys de SOLC i la cultura popular serà la protagonista de la festa. El dissabte, 8 de juliol, se celebrarà la 2a Trobada de Cultura popular del Lluçanès, que reunirà a Santa Eulàlia gegants, estalldors, glosadors, acordionistes i diables de la comarca. La segona edició de la Trobada començarà al matí amb un homenatge als 30 anys de SOLC amb parlaments de diferents membres vinculats a l’entitat, un bon vermut i evidentment, música i molt ball a càrrec de la Berguedana de Folklore. Al vespre, Fenya Rai i Punkxada tancaran la trobada i la darrera nit de la Festa Major.

El dia abans, el divendres 7, la Trebinella presetarà al Local Social el seu espectacle Primer Primera.// CFU

LaRella | 9

AGENDA

Núm. 552

JULIOL OLOST_ EXPOSICIÓ de Claudia Mata, a l’espai Guaita! de 4 a 8 de la tarda al Centre Cívic. EXPOSICIÓ d’Il·lustracions “Tarot Aleo” de Leonardo Ruggero, de dilluns a dimecres de 5 a 7 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. TORNEIG DE PÀDEL del 6è aniversari, del 8 al 22 de juliol a les pistes.

SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ de mandales, de Josep Santaeulàlia, a la biblioteca Sant Pere Almató. CONCURS DE LECTURA infantil i juvenil, durant tot el mes a la biblioteca.

LA TORRE D’ORISTÀ_ EXCAVACIONS I VISITES A PUIG CIUTAT. Del dilluns 10 al divendres 21 de juliol, de 7 del matí a 1 del migdia i de 4 a 7 de la tarda.

DIVENDRES 30 DE JUNY PERAFITA_ FESTA MAJOR. 28È TORNEIG DE FUTBOL SALA, a partir de les 3 de la tarda al pavelló. DESCONCERT, amb Aluet, Blu i DJ, a partir de 2/4 de 12 de la nit a la plaça de Sant Antoni.

OLOST_ TERTÚLIA DEL CLUB DE LECTURA amb la novel·la Ohan de Chiyo Uno, a les 6 de la tarda a la biblioteca.

DISSABTE 1 DE JULIOL PERAFITA_ FESTA MAJOR. ATRAPASOMNIS, a les 11 del matí a la plaça de Sant Antoni. INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “Paisatges del Lluçanès, Ripollès i Berguedà”, a les 12 del migdia al Niu. EL

ROBUST DE PERAFITA, a partir de les 3 de la tarda al parc de Can Riera. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “96 hores de juliol i 1 infern”, a les 6 de la tarda a la sala polivalent del Centre de Cultura. PREGÓ, a càrrec d’Alícia Anfruns, a partir de les 9 del vespre. SOPAR de Festa Major, a 2/4 de 10 del vespre a la plaça Sant Antoni. BALL DE FESTA MAJOR amb Café Trio i musica a la fresca amb DJ, a partir de les 11 de la nit, a la plaça Sant Antoni.

PRATS DE LLUÇANÈS_ RUTA DE LA LLET, visita del Soler de n’Hug, a 2/4 d’11 del matí.

DIUMENGE 2 DE JULIOL PERAFITA_ FESTA MAJOR. TIR AL PLAT, a les 9 del matí. MISSA Cantada pel Cor del Grau, a les 11 del matí a l’església de Sant Pere. ESPECTACLE INFANTIL “La Sra. Bombolles”, a les 11 del matí la plaça Sant Antoni. JORNADA DEL CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES del Lluçanès, a les 6 de la tarda, al pavelló.

HAVANERES I ROM CREMAT amb “Els Havaneros de l’Esquirol”, a 2/4 de 8 del vespre a la plaça de l’Església.

DIMARTS 4 DE JULIOL SANT FELIU SASSERRA_ TALLER INFANTIL, a les 6 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.

DIMECRES 5 DE JULIOL OLOST_ MEDITACIÓ guiada del xacra del cor, a les 7 de la tarda al Centre Cívic.

DIJOUS 6 DE JULIOL OLOST_ PARTIDES AMISTOSES D’ESCACS, a partir de les 6 de la tarda a la biblioteca.

DIVENDRES 7 DE JULIOL OLOST_ NITS TREMENDES. ESPECTACLE AMB ESPERANCETA CABARET PAGÈS, a les 20 de la nit al pati del Centre Cívic.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA MAJOR D’ESTIU. TEATRE “Primer Primera”, amb el grup La Trebinella de Perafita, a les 9 del vespre al local social.

DISSABTE 8 DE JULIOL SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ 2A TROBADA DE CULTURA POPULAR DEL LLUÇANÈS i aniversari dels 30 anys del Solc. HOMENATGE, VERMUT I BALL de folk, amb la Berguedana de Folklore, a les 12 del migdia. DINAR POPULAR, a les 2 del migdia. SOBRETAULA Amb el grup de glosa i els acordionistes del Lluçanès, a les 4 de la tarda. TROBADA GEGANTERA amb el gegantó d’Oristà, els gegants d’Olost, de Prats i de Santa Eulàlia de Puig-oriol, a partir de 2/4 de 6 de la tarda. BALL DE BASTONS amb els Estelladors de Prats de Lluçanès, a 2/4 de 8 del vespre. SOPAR POPULAR, a 2/4 de 9 del vespre. CORREFOC amb Els Cremats d’Olost, a 2/4 de 10 del vespre. CONCERT amb Fenya Rai! i Punkxada i DJ Locals a partir de 2/4 d’11 de la nit.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ CELEBRACIÓ

CULTURA

ANIVERSARI

Jordi Blanqué publica el seu primer EP: ‘Al pas de la guilla’

El Casal de la Torre celebra el seu aniversari

Sota el nom de Jandama, Blanqué presenta 4 cançons en un EP cuinat al Lluçanès PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire

El pradenc Jordi Blanqué va presentar a mitjans de primavera el seu primer EP en solitari titulat ‘Al pas de la guilla’ – animal que protagonitza la portada del treball en una foto fet a Lluçà pel mateix Blanqué d’una guilla que, tot sovint, regenta el poble. Produït pel cantautor torrenc, Ferran Orriols, que també s’estrenava en aquest paper, Blanqué presenta un disc eclèctic: d’un registre més càlid i folklòric amb la cançó que porta el títol de l’àlbum, a temes amb un so proper a un indie més modern com a “Sota l’aigua del mar”.

Blanqué s’amaga rere el pseudònim de Jandama: nom que rep la casa en LaRella | 10

què ell va créixer. Un treball, doncs, que l’artista reivindica com d’introspecció i on tracta temes com l’amor, el desamor, o la calma de viure en un lloc envoltat de natura - com seria el Lluçanès - com a ‘Com una daina’, tema en què també col·labora Ferran Orriols.

Ara com ara, l’EP, amb el que Blanqué hi inclou instruments de corda diversos com la guitarra acústica, l’elèctrica i el banjo, només es pot escoltar a Spotify o pel portal bandcamp de l’artista, encara que no descarta fer CD’s o vinils en un futur pròxim. A més, les cançons del que va ser guitarrista de Nyandú en l’última etapa del grup i que també formava un duet acústic amb el pradenc Ferran Soler, es poden adquirir digitalment.//

L’associació Centre Social la Torre va celebrar, aquest passat 14 de juny, el seu aniversari amb una jornada que va començar amb una missa i un dinar a Cal Trumfo. A la tarda, la sala polivalent de la Torre va acollir l’espectacle de la pallassa Montse Galobardes, Migo Misma, on explica la història d’una dona que decideix empoderar-se i sortir d’una relació tòxica, per continuar endavant tota sola. Aquesta no ha estat l’activitat que han organitzat aquest juny des del Casal. El divendres 9, amb la col·laboració del Bibliobús, van portar a la Torre l’espectacle D’aquells Boleros, aquests contes, on l’actriu Mònica Torra explica les històries d’amors impossibles i passions desfermades que hi ha darrere els grans boleros de la història, mentre sonen les notes d’aquell famós “Besame, besame mucho...”.// CFU

DE SANT CRISTÒFOL. Benedicció de vehicles i sopar a la fresca, a la tarda al nucli de l’Església.

PERAFITA_ PERIFÈRIA CULTURAL, concert de l’alguerès Davide Casu, a les 8 del vespre a la plaça de l’Església.

DIUMENGE 9 DE JULIOL SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ MISSA i benedicció de cotxes, a 2/4 d’11 del matí a Sant Cristòfol.

ORISTÀ_ JORNADA DEL CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES del Lluçanès, a les 6 de la tarda.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ MULLA’T per l’esclerosi múltiple. Inflable, salt solidari i venda de marxandatge, a partir de les 11 del matí a les piscines municipals.

OLOST_ MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE. Inflable, salt solidari i venda de material, a partir de les 10 del matí a les piscines municipals.

DIMARTS 11 DE JULIOL SANT FELIU SASSERRA_ TALLER INFANTIL, a les 6 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.

EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila Cabanas, Carolina Font Usart, Lluc Corominas Peraire, Jordi Boralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Roger Torrents Boy, Natàlia Avellan Puig i Xavier Vilella Antonell.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Sira Turigas Vila, DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas - edicionslarella@ gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comunicaciolarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà), Marga Campos Masip (Sobremunt), www. meteosona.com i meteocat.cat EDITA_ LaRella. Iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 FE D’ERRADES_ Al número R551 es deia que Domingo Obradors havia obert la Filatura el 1934 i que va construir la planta amb el suport d’individualitats, fet que no s’ajusta a la realitat. Obradors va instal·larse a Prats quan la fàbrica ja estava feta, l’espai que ocuparia la primera nau de la Filatura es va marcar amb cordill el 1959 i va ser a principis dels seixanta que es pot dir que va començar la Filatura.

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Amb la col·laboració de:

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals.

3_INFORMÀTICA 4_OBRES: constructors, paletes, pintors,

1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS ASSEGURANCES

excavacions, grues i graves, fustes, mobles, energies.

5_ESCURA·XEMENEIES 6_MECÀNICS_ 7_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica.

8_RESTAURANTS · HOSTALS

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA AGROPECUÀRIA

TREBALLS FORESTALS

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

3_INFORMÀTICA

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries.

10_BELLESA: estètica, perruqueria.

11_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja, combustibles i fotografia.

JARDINERIA

E. RENOVABLE

ETÒLEG

4_OBRES CONSTRUCTORS, PINTORS, DISSENY

FUSTES · MOBLES

5_ESCURA-XEMENEIES

GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES

6_MECÀNICA

Enric Solà 650 507 143

Mecànica | Electromecànica | Treballs de soldadura

Taller mòbil, servei a domicili

7_SALUT TRACTAMENTS

FARMÀCIA ÒPTICA

DENTISTES

DIETÈTICA

8_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS

LA TORRE

SOBREMUNT

LLUÇÀ

PERAFITA

OLOST

SANTA CREU

PRATS DE LLUÇANÈS

LA QUAR

STA EULÀLIA

SANT BARTOMEU

SANT BOI

CELEBRACIONS

9_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES

SUPERMERCATS

DISTRIBUCIÓ

PLATS PREPARATS

FORNS DE PA

FORMATGES

10_BELLESA

Núm. 552

PERRUQUERIA

ESTÈTICA

11_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA

FUNERÀRIA

TINTORERIA

FOTOGRAFIA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA 29 dj

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

ST. BARTOMEU

POU

NETEJA

COMBUSTIBLE

Els Encants de LaRella!

Si vols vendre, llogar, compartir, busques alguna cosa o regales, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@gmail.com

30 dv OLOST

PORTAL DE QUERALT

1

ds F. YLLA - CATALÀ - VIC

YLLA - CATALÀ

2

dg F. TANYÀ - VIC

TANYÀ

El Racó de la Feina de LaRella!

Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu amb l’assumpte “Racó de la feina” a:

3

dl

ST. BARTOMEU

EURAS

larellallucanes@gmail.com

4

dt

OLOST

ALIBERCH

5

dc PRATS

BARNOLAS

6

dj

TERRICABRAS

7

dv PRATS

FARGAS

8

ds F. ARUMÍ - VIC

ARUMÍ

9

dg F. URGELL - VIC

URGELL

ST. BARTOMEU

10 dl

ST. BARTOMEU

TANYÀ

11 dt

OLOST

VILAPLANA

12 dc PRATS

ATLÀNTIDA

L’Agenda de LaRella!

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com

L’Opinió Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@gmail.com ENCANTS

ES VEN » NAVEGADOR per GPS TOM TOM GO 910 amb tots els accessoris i molt útil per quan falla el Google Maps. Sense ventosa per enganxar al vidre del vehicle (la ventosa en sí hi és, però li manca la peça de silicona). Recollir a Alpens. Preu: 100€ negociables. T: 615 427 347. (R549/08) » BIO TRITURADOR GA 100 de BLACK & DECKER. En molt bon estat per haver-se utilitzat poques vegades. A Olost. Preu 50 Euros. T: 608 894 248 (R550/01) » 10 FINESTRES d’alumini, amb doble vidre, sense marcs. Mides 100x121x8. T: 602 34 66 92 (R552/01) LaRella | 14

» GALLINES tirrites i galls tirrits, amb parella però també soles. T: 609 812 022 (R551/08) » BICICLETA tipus MTB/BTT Shimano-sis Touring Togano. 18 marxes, canvi Shimano i rodes de radi de 29 cm. Cal repassar-la per tornar-la a deixar a punt, però en general està en bon estat. Té les evidents mostres d’ús. Recollir a Alpens.

Preu: 100€ negociables. T: 615 427 347.

(R549/06) » SOMMIER DE LAMES PIKOLIN de 135 x 180 cm. En molt bon estat. Possibilitat d’incloure les potes metàl·liques.

Preu a convenir. A Olost. T: 608 894 248 (R550/02)

» COTXE Volkswagen Passat 1.9 TDI Automàtic de l’any 2000. Té només 135.000km. Bon estat. 2100€ , acceptem ofertes. T: 655 11 62 50 (R552/03) » RENAULT CLIO del 2001. Gasolina.

122.000 km. T: 629 32 34 68 (R550/03)

ES BUSCA » ALGÚ (persona, animal o màquina) que pugui explicar de manera clara i concisa el galimaties de la comarca del Lluçanès.

Es gratificarà. T: 690 38 51 22 (R552/02) » LEGOS per a canalla a partir d’11 anys.

T: 629 98 54 54 (R550/05)

ES LLOGA » TERRENY a Sta Mªde Merlès de uns 3000m2 per establir cavalls o altres èquids. Amb accés a estable, aigua i ben comunicat al costat de la carretera. Preu 200€/mes. T: 676 33 88 31 (R549/09) » PÀRQUING al carrer de la Pedra Dreta, nº 10. Preu a convenir. T.: 620 43 20 97 (R551/02)

ES COMPRA » COTXE DIÈSEL amb entre 100.000 i 150.000 km. T: 635 07 21 56 (R550/04)

EL TEMPS

29 de juny de 2023

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 14 al 27 de juny

TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

ORISTÀ_ 25 i 26 de juny

36.4

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

OLOST_ 15 de juny

9.7

PLUJA ACUMULADA

L.

OLOST

1.2

PRATS

0.8

SANT BOI

5.0

ORISTÀ

Inp.

SOBREMUNT

1.8

ALPENS

7.6

PERAFITA

6.5 Tarda de ruixats al Berguedà, vist des d’Olost el passat 17 de juny.// F: @IRINA .NANU

OLOST

PRATS

SANT BOI

ORISTÀ

SOBREMUNT

ALPENS

PERAFITA

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

14

27.7

12.5

0.0

26.4

12.9

0.0

25.1

12.5

0.0

26.4

12.4

0.0

23.1

11.7

0.0

24.6

12.7

0.0

25.4

11.9

0.0

15

28.6

9.7

0.2

28.0

10.6

0.0

25.7

13.5

0.0

30.4

10.6

0.0

26.2

14.5

0.0

26.4

12.1

0.0

27.4

12.2

0.0

16

29.4

11.7

0.0

29.1

13.1

0.0

28.2

14.3

0.0

31.6

11.8

0.0

29.1

15.3

0.0

27.6

14.1

0.0

28.3

13.8

0.0

17

32.5

12.7

0.0

31.5

13.8

0.0

31.1

15.7

4.6

33.3

12.8

Inp.

30.0

15.9

0.2

29.3

15.9

1.4

30.4

14.8

6.1

18

27.3

14.1

0.8

26.3

16.4

0.8

25.7

16.1

0.4

29.3

11.5

Inp.

26.5

14.7

0.8

26.1

15.0

0.4

26.3

14.4

0.2

19

28.1

12.1

0.0

26.9

14.5

0.0

25.5

16.0

0.0

28.5

13.7

0.0

26.2

15.9

0.0

27.3

13.9

0.0

25.7

15.7

0.0

20

31.8

13.1

0.0

30.6

15.3

0.0

30.2

17.3

0.0

32.2

13.4

0.0

29.6

16.3

0.0

29.1

15.6

0.0

29.7

15.2

0.0

21

30.4

17.1

0.0

29.3

18.3

0.0

27.9

19.9

0.0

31.4

16.8

0.0

28.7

18.4

0.0

28.3

18.0

0.0

28.5

18.7

0.0

22

28.8

16.3

0.2

28.6

17.3

0.0

27.2

17.2

0.0

30.2

16.8

Inp.

27.7

17.1

0.8

25.6

16.7

2.6

27.4

16.4

0.2

23

30.9

15.3

0.0

30.2

16.6

0.0

28.6

16.9

0.0

32.6

16.2

0.0

29.5

16.3

0.0

27.4

16.1

0.2

29.1

15.7

0.0

24

32.3

14.2

0.0

31.8

16.1

0.0

31.2

16.9

0.0

34.6

14.7

0.0

32.2

16.0

0.0

30.4

15.5

0.0

30.7

15.9

0.0

25

34.8

14.8

0.0

33.4

16.5

0.0

32.8

17.3

0.0

36.2

15.7

0.0

34.0

16.9

0.0

32.3

17.4

0.0

33.6

16.5

0.0

26

33.7

16.4

0.0

33.5

18.5

0.0

32.3

19.5

0.0

36.2

17.4

Inp.

33.3

19.9

0.0

31.3

18.3

0.0

32.9

18.6

0.0

27

31.7

15.4

0.0

30.5

16.9

0.0

29.9

17.9

0.0

33.3

17.2

Inp.

29.8

18.2

0.0

28.6

18.1

3.0

30.0

16.9

0.0

EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA

BUSCO FEINA » Noia busca feina per netejar cases, pisos, locals, oficines. També per cuidar persones grans o nens.

Disponibilitat immediata. T: 602 53 11 36 (R551/07)

» TÈCNIC DE QUALITAT de les ciències físiques, químiques i de les enginyeries o anàlisis de caracterítisuqes fisioquímiques dels pellet. A Sant Martí d’Albars.

(XALOC R550/06)

» MONITORS/ES DE LLEURE d’activitats recreatives i d’entreteniment. 1h, 1,5h o 2h diàries en horari de matí, migdia o tarda fora de l’horari lectiu escolar depenent de cada centre. (XALOC R552/04)

» ELECTRICISTA i manteniment electric en empresa a Sant Martí d’Albars. (XALOC R551/03)

» PERSONAL DE CUINA en piscina municipal a Sant Feliu Sasserra. (XALOC R552/05)

» SENYORA PER FER COMPANYIA per a dues senyores grans de l’Alou (Sant Agustí de Lluçanès) per a fer feines de la casa. De dilluns a divendres al matí.

Condicions a convenir. T: 93 210 46 36.

(R549/03)

» PERSONAL DE NETEJA per el Centre de Santa Llúcia de Sobremunt. 13 hores a la setmana. Horari: De 8 a 10h de dimarts a divendres i de 8 a 13h els dilluns. Contactar amb la Montse. T: 690 61 42 35 (R552/06)

» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Horari de matí. T: 687 08 30 81 (R552/07) » PERSONA DE NETEJA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Horari de matí. T: 687 08 30 81. (R552/08) » INFERMER/A a residència d’avis de Sant Boi de LLuçanès. Jornada completa, no substitució. Torn tarda. T: 687 08 30 81.

(R552/09) » PEÓ PER GRANJA de truges (parideres) a Olost (XALOR R551/04)

LaRella | 15