R466

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 4 | JULIOL | 2019 NÚM: 466

www.larella.cat PÀG 3

Inauguren l’amplicació de l’Escola Gafarró L’acte va comptar amb unes portes obertes, actuacions i un pica-pica

PÀG 4

PÀG 8-9

PÀG 3

Onada de calor: el Lluçanès supera els 40º

“El periodista ha de ser rebel, mesell, escèptic, o com a mínim desconfiat”

El Lluçanès es bolca amb la Ribera d’Ebre

Entrevista al periodista Ramon Besa

PÀG 15

L’Entrevista

Homes i dones del cap dret

La columna de Meritxell Verdaguer

La vinyeta de Teresa Gimenez

temps de festes majors

Ballada del Contrapàs a la plaça Vella.// F: MARCELO QUAGLIA

Vols arribar a TOT el Lluçanès sense gastar benzina?

Vols entrar a TOTES les cases com si fossis de la família?

Ho tens molt fàcil...

ANUNCIA’T A LaRella!

Diferents formats.

T’ho dissenyem a mida.

A partir de 45€

3.500 exemplars - 90 punts de distribució

comunicaciolarella@gmail.com

93 850 82 81

NOTÍCIES

Núm.466

Prats viu unes multitudinàries festes de Sant Joan i els Elois PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

Prats de Lluçanès ha viscut de nou les Festes de Sant Joan i els Elois, una de les festes més multitudinàries que l’estiu porta al Lluçanès, i la primera de tota la temporada de festes majors. Com cada any, centenars de pradencs i pradenques, de lluçanesos i lluçaneses i de forasters i forasteres d’arreu han omplert els carrers de Prats en totes i cadascuna de les activitats. El primer gran acte va ser el “Petardàs Infantil”, que es va celebrar el diumenge 23 i que és una recreació del “Petardàs” d’adults. La Txaranga Tximiletak, que any rere any ve expressament del País Basc, va acompanyar el passacarrers pels voltants del cen-

L’alcalde ruixa la gent al final de la passada//F: MARCELO QUAGLIA

tre del poble. Un cop acabat, la tradicional Flama del Canigó va arribar a la plaça Nova de la mà de la Unió Ciclista del Lluçanès. Uns 25 ciclistes van recórrer prop de 160 quilòmetres de camí per anar a buscar la Flama al mateix Coll d’Ares i portar-la a Prats, passant

per bona part dels municipis de la comarca.

El dia de Sant Joan, el 24 de juny, va tenir com a gran protagonista la calor, que va ser un dels inconvenients de la celebració del 41è Cros de Sant Joan. Tot i així, una seixantena de corredors van ser-ne partícips i una trentena de nens i nenes van omplir les diferents categories infantils. Durant la tarda del mateix dilluns 24, l’orquestra Metropol va brindar a tot el Passeig Lluçanès, ple de gom a gom, un concert com a preludi del ball de la nit. Un dels moments, des de ja fa uns anys, més esperats i multitudinaris de totes les festes va ser l’encesa del Petardàs, el 24 a la nit a l’Ajuntament Vell, que va donar el tret de sortida a la cercavila i a la marxa de torxes. La cercavila va acollir, per descomptat, els diferents balls del Contrapàs que es fan any rere any a la plaça Vella i a la plaça Nova, que tot i gaudir de menys gent que en edicions anteriors (els últims anys ha-

Perafita celebra la Festa Major més calorosa els actes i ja frissem per veure què rumien de cara a l’any que ve.

PERAFITA Per_ Jordi Freixa i Oliveras

L’onada de calor va marcar l’afluència i el ritme de la Festa Major de Perafita, quatre dies amb pics de 40 graus de temperatura i alta graduació festiva.

El grup de joves Fita Festt cada any pren més importància en l’organització d’aquests dies.

Enguany van començar fent un bingo el dijous 27 de juny amb premis de fins a gairebé 200 € en metàl·lic i productes d’empreses locals, des de formatges del Betara fins a un tallat de cabells de la Sandra. Una petita prèvia de l’èxit que tindrien l’endemà, tan en el 26è torneig de futbol sala

LaRella | 2

com en el Desconcert. Al torneig hi van participar 8 equips, que van desembocar en una final jugada entre el FS Perafita i el Bettys Team en la que els locals van imposar-se.

La nit va omplir la plaça Sant Antoni amb centenars de persones, àvides de la “fresca” de finals de juny (hi havia més públic humà que papallones del boix!).

Els grups, primer la Claudia i l’Ariadna, després l’Eskerda i per últim els Dj’s BPM van agradar força, i la disbauxa es va allargar fins a les 6 del matí.

L’endemà dissabte encara mancava el campionat de paint-ball, que va comptar amb menys participació de l’esperada, segurament a causa de l’extrema calor. Els Fita Festt valoren positivament

Fita Festt organitza un dels concerts pel jovent més multitudinaris dels últims anys

El pregoner, el Ton Baig, va oferir un pregó d’altura, el dissabte abans del sopar organitzat per un grup de veïns i veïnes.

L’alcalde, Ramon Casals, el va presentar desgranant alguns detalls desconeguts per la majoria.

Baig va néixer a Vilanova i la Geltrú i és professor de filosofia (ara jubilat). Activista polític des de ben jovenet, Casals va remarcar que havia corregut davant dels grisos i que havia rebut més d’un cop. El va descriure com una persona d’alt nivell cultural i sempre molt implicat amb Perafita, ja sigui al grup de teatre La Trebinella, a l’anterior grup el Paiat, participant en l’organització de l’11 de setembre, o formant part de l’assemblea local de l’ANC. El Ton va començar el pregó llegint un text de fa més de 25 segles, de l’orador i filosòf grec Gòrgies. Va avisar que faria el pregó d’acord amb la seva professió, i de bones a primeres va criticar la superficialitat com a arma del poder per manipular-nos, i evitar que reflexionem.

Va definir el Lluçanès com una de les comarques “més autènti-

via caigut en cap de setmana) van quedar petites de totes maneres.

La guarnició groga pels carrers del poble, algun càntic reivindicatiu o una pancarta de “Llibertat Presos Polítics” penjada al timbal d’un dels membres de la Txaranga evidenciaven la situació anòmala que viu el país, tot i que amb menys força que durant el darrer any.

La nit va acabar amb el Castell de Focs i el Ball de Gala, que va deixar com a pròxim hereu i pubilla a Jordi Bartrons i Mariona Miguela.

La festa va continuar el dia següent, dia dels Elois, amb la passada dels carreteres, carruatges, cavalls, mules, músics i un bon grapat d’assistents, encara que, com és normal, amb menys gent que la nit anterior. No van faltar les ballades del Contrapàs a les dues places predilectes d’aquests dies. El colofó de la festa va ser durant la mateixa tarda amb la Cursa dels Elois, que arriba a Sant Sebestià i va comptar amb la participació d’una quinzena de genets.//

ques de Catalunya”, tot explicant com des dels 70 va anar agafant estima per Perafita, poble de la seva parella, la Roser de Cal Xecu. El Ton va remarcar les particularitats humorístiques dels perafitencs, de qui a explicar com es burlaven d’ell amb bromes amb segones intencions. També va explicar un parell d’anecdotes de trobades amb la Guàrdia Civil, i va buscar el sentit del pregó i la festa a través del llenguatge, que tan sovint es perverteix i s’utilitza. Com pot ser que en una Democràcia (govern del poble) es justifiqui tancar a la presó els polítics votats pel poble?

El Ton va acabar mencionant totes les entitats del poble i fent una invitació a la festa tot recordant els “hostatges d’aquest estat autoritari”. Un pregó rodó L’Himàlaia també va tenir protagonisme enmig de la calor, amb l’exposició sobre dones guies de Meritxell Verdaguer Eva Freia, que va comptar, en la inauguració, amb maridatge de plats nepalesos, preparats per la cuinera i fins ara regidora de Cultura i Festes, Iolanda Rosell.

A la Festa no hi van faltar tampoc activitats d’aigua, un tobogan gegant, ball, haveneres, pàdel ni bitlles, en una festa participada i per a tots els gustos.//

NOTÍCIES

4 de juliol de 2019

Inauguren l’amplicació de l’Escola Gafarró

Els nens i nenes de Santa Eulàlia davant la nova escola./F: DOLORS LÓPEZ

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Clàudia Molina

Aquest passat 20 de juny es va celebrar finalment la inauguració oficial de les obres de millora i ampliació de l’Escola Gafarró.

L’acte, que va tenir una duració aproximada de dues hores, va constar de portes obertes, parlaments, actuacions musicals dels propis alumnes (actuals i antics) i un pica-pica. La jornada va estar presidida per la fins ara directora del centre Dolors López, la directora de Serveis Territorial de la Catalunya Central, Dolors Collell

i l’actual alcaldessa Eva Boixadé, juntament amb l’alcalde del mandat anterior, Joan Carles Solé.

Molta gent es va acostar a la inauguració, pares i mares dels alumnes, veïns del poble i d’altres municipis que ho havien sigut o fins i tot, dos antics mestres.

Fou en Lluís, el veí del poble més longeu (92 anys) qui va tallar la cinta inaugural ja que també n’havia sigut alumne, juntament amb una altre veïna i exalumna, la Milagros.

Va ser gràcies a l’esforç dels mestres, pares i mares, així com dels alumnes que hi van partici-

par que van fer possible una vetllada que marca el punt i final d’un any escolar del tot anòmal a Santa Eulàlia de Puig-oriol, ja que les classes s’han hagut de traslladar a un altre espai durant tot el curs per poder dur a terme les obres.

El cost de l’actuació ha sigut d’uns 173.000 €, que ha finançat la Diputació de Barcelona, i han servit per ampliar el menjador i l’aula de desdoblament, la construcció de dos lavabos nous i un porxo central que uneix els diferents espais i servirà de zona polivalent.//

L’entrevista

Fa almenys vint anys que recullen testimonis.

A èpoques més intensament que altres, però s’han passat dues dècades fent entrevistes a persones que van viure la Guerra Civil a Prats. Ja fa més de 80 anys de la fi de la guerra, i molts dels que ho van viure ja han desaparegut, i per això aquests textos prenen un valor encara major.

Moment de la inauguració/F: TRINI GÓMEZ

LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Les erugues devorant un boix a Sobremunt./F: MARC RÀFOLS

Solà afegeix que l’eruga és molt voraç, i que comença menjant les fulles, després els branquillons, i fins i tot pela l’escorça. Però com diu, el boix rebrota molt bé, i caldrà esperar i veure com ho fa en els propers mesos. A la Garrotxa, on la plaga afecta els boscos des de fa uns anys, els arbres han mort en algunes zones, però en d’altres han rebrotat reforçats i han aguantat millor la plaga la seguent temporada.

Com moltes espècies invasores, el número d’erugues es reduïrà quan disminueixi la font d’alimentació, en aquest cas el boix.

Meritxell VERDAGUER

L’altre dia llegia que per recollir bona part de la informació dels dos volums titulats Guerra i repressió a Prats de Lluçanès, l’Anna Gorchs i la Roser Rexach havien fet més de cent entrevistes.

Que, imagino, una darrera l’altra i amb la documentació trobada als arxius han anat teixint el fil d’aquests llibres. El fil de la història a través de la memòria oral.

La papallona del boix inunda el Lluçanès La plaga de l’eruga del boix ja afecta bona part dels boscos del Lluçanès. De moment els de Sobremunt, Sant Bartomeu del Grau i Oristà són els més afectats, però l’insecte ja s’ha pogut veure a la majoria de municipis.

Jordi Solà, tècnic de l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès (APF), explica que no es pot fer res per eliminar la plaga dels boscos, ja que s’hauria de realitzar un tractament durant la primavera que mataria altres espècies. Sí que, en canvi, hi ha tractaments eficaços per salvar boixos en jardins o a petita escala.

Des de l’APF demanen que sempre s’utilitzin productes ecològics, que són “molt eficients”.

La Cydalima perspectalis pot tenir entre 2 i 3 generacions a l’any. En aquests moments es troba en la fase de papallona, que té una durada d’un mes, i ja se n’han vist altes concentracions a la majoria de pobles de la comarca. És en aquesta fase quan la plaga pot avançar més quilòmetres. Ja es preveu que l’any vinent s’estengui cap a Lluçà, Sant Agustí i Sant Boi, llocs amb alta concentració de boixos.

LA COLUMNA

Al Ripollès s’ha engegat la campanya “Salvem el Boix”, que recull diners per distribuir trampes de captura en zones afectades.

A Oristà, un dels llocs més afectats, s’hi ha organitzat una xerrada informativa aquest dijous 4 de juliol a les 7 de la tarda al Centre Cívic, on es comptarà amb la presència de Ramon Riera, tècnic de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari de la Diputació de Barcelona, i de Jordi Solà. S’hi parlarà de la biologia, avaluació de danys i perspectives de futur de l’eruga del boix.//

També em vaig assabentar, no fa pas massa, que a Sant Feliu Sasserra estan treballant en un estudi etnobotànic sobre l’ús d’herbes i animals.

El fan l’Elisenda Cirera, la Teresa Garnatje i en Joan Vallès, i han entrevistat una trentena de persones grans que expliquen com es guarien les ferides o curaven les malalties abans de disposar de medicaments. Han recollit coses que avui ens sorprenen, com l’ús generalitzat de la serp blanca per a fer-ne vàries receptes: caldo per curar malalties lleus o ungüent per treure punxes. Un cop més els testimonis orals són una font d’informació i l’entrevista una eina de treball. Per a periodistes, és clar, però també per a recerques científiques com la de Sant Feliu o qualsevol altra recerca en l’àmbit social.

Segur que ja n’haureu sentit a parlar, però qui té la mà trencada en això és Svetlana Aleksiévitx.

Premi Nobel de Literatura l’any 2015 precisament per aquesta feina, la de recollir testimonis orals i escriure finalment la història des del punt de vista les veus ignorades. Quan vaig començar a llegir un dels seus llibres, Els nois de Zinc, no m’imaginava que m’interessarien tant aquells petits fragments d’entrevistes a soldats soviètics que havien estat destinats a l’Afganistan als anys ’80 i a les seves mares. Entre tots dibuixen un mapa dels fets i, sobretot, un mapa de les emocions.

Aleksiévitx ha escrit sobre Txernòbil, sobre el vincle entre la dona i la guerra o la caiguda de l’imperi soviètic, i sempre utilitzant aquesta metodologia: l’entrevista, o més ben dit, els centenars d’entrevLa istes. Al maig del 2016 va ser entrevistada en un acte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i molts mitjans van aprofitar per parlar-ne. El periodista Jordi de Miguel va escriure un perfil sobre l’autora al digital El Crític, i hi va saber trobar espai per aquesta frase: ‘els textos són a tot arreu i només cal saber preguntar i escoltar perquè les veus ignorades contin la seva història’.

LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm.466

Onada de calor: el Lluçanès toca els 40º LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi

Aquests dies hem patit una onada de calor extrema a tot el país i el Lluçanès no n’ha sigut l’excepció. Els dies de màxima temperatura s’han produït entre el 27 i 29 de juny en els quals el termòmetre ha superat els 40 graus en la majoria de municipis. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, aquesta ha sigut l’onada de calor més important de les últimes dècades a les comarques de la Catalunya interior. L’última comparable es va produir en el juliol de 1982.

XIFRES RÈCORD El dia que es va registrar la temperatura més alta a tots els municipis va ser el divendres 28 de juny. A Prats de Lluçanès la temperatura es va enfilar fins als 40,7°C a l’estació manual de Cal Montanyà. Això suposa un rècord de temperatura en un mes de juny i la temperatura més alta dels darrers 32 anys.

A Olost, Pere Bruch, va regis-

trar la temperatura més alta des de que pren les dades, fa 34 anys.

Els 42,8º que es van assolir divendres 28 de juny significa un rècord absolut, el dia més caloros des de que s’apunten les dades.

MESURES INSTITUCIONALS: OBREN LES PISCINES I ES PROHIBEIX LA SEGA Les altes temperatures va fer que els Ajuntaments prenguessin mesures per prevenir els efectes de la calor sobre la salut de les persones. A més de difondre consells per extremar les precaucions, a Prats de Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau i a Sant Feliu Sasserra es va obrir la piscina gratuïtament des del dia 27 fins al 29 de juny. A Prats, que el dimecres a la tarda també ja va ser gratuït, hi va haver queixes a les xarxes socials perquè la mesura només es va aplicar als empadronats al poble, deixant sense accés gratuït a persones d’altres municipis. També a Prats, i a Olost, es va obrir l’edifici de l’Espai Social i el Casal d’Avis respectivament, degudament equipat amb aire condicionat.

Des del dia 27, la Generalitat

Els bombers remullant l’àrea cremada a Sta Creu.//F: RICART MESQUIES

també va prohibir les tasques agrícoles de qualsevol tipus de màquina recol·lectora o empacadora de palla de cereal, coincidint de ple en els dies de màxima activitat de la sega. L’endemà la prohibició es va limitar de les 11 del matí fins a les 9 del vespre, fins al diumenge 30, que va quedar aixecada la mesura.

PETIT INCENDI A SANTA CREU Quan la majoria d’efectius de bombers estaven plenament concentrats en les tasques d’extinció de l’incendi de la Ribera d’Ebre, un dels principals perills, com s’advertia, era que s’encengués un altre incendi en qualsevol punt del

La màxima del Lluçanès s’ha viscut a Oristà amb 42,8ºC (pàgina 15)

territori català. I el divendres 28 a Santa Creu de Juglars es va viure un petit ensurt. A prop del mas La Sala es va encendre un marge, que, gràcies a la ràpida intervenció de l’ADF Lluçanès i els Bombers, es va poder apagar sense causar grans perjudicis. Es van cremar aproximadament uns 50m2.

ACTES AJORNATS L’onada de calor també va fer canviar activitats programades per aquest cap de setmana. Tal com explicava a twitter Albert Güell, alcalde de Sobremunt, els alcaldes dels municipis del Lluçanès afectats pel pas del Ral·li Osona van fer constar al Govern la seva inquietud pel manteniment de la prova davant la situació d’excepcionalitat climàtica i l’alt risc d’incendi. Així, l’Escuderia Osona, per ordre del Departament de Governació, va ajornar la prova, que s’havia de disputar el dissabte 29 de juny. També es va suspendre la prova de Dirt Track que s’havia de disputar dissabte al camp de futbol d’Olost. Aquesta activitat se celebrarà aquest dissabte 6 de juliol a partir de les 9 del vespre. I l’Obrim de Nit de Prats també va canviar activitats previstes a la tarda fins més entrat al vespre.//

El Lluçanès es bolca amb la Ribera d’Ebre LLUÇANÈS / RIBERA D’EBRE Per_ Lluc Corominas

Bombers, forestals, pagesos i pastors de la comarca col·laboren en la lluita contra l’incendi de la Ribera d’Ebre, que va començar el passat 26 de juny.

El foc es va estendre ràpidament afectant diversos municipis: La Torre de l’Espanyol, Flix, Vinebre i La Palma de l’Ebre, de la Ribera d’Ebre; Maials i Llardecans, al Segrià; Bovera i la Granadella, a les Garrigues. Segons dades publicades pel cos d’Agents Rurals, el foc, a hores d’ara controlat, ha afectat 5.046 hectàrees. Els mals presagis feien recordar grans incendis com el de l’Alt Empordà, el 2012, que va calcinar gairebé 13.000 hectàrees, i sobretot la tragèdia de 1994 al Bages i el Berguedà amb 45.000Ha. L’origen de l’incendi, segons els cossos de la Generalitat, va ser una pila de fem a punt d’escampar en una granja al municipi de la Torre de l’Espanyol. Ràpidament el foc va estendre’s pels territoris propers, amb ajuda, també, de l’onada de calor que es vivia.

Aproximadament unes 350 dotacions de Bombers de la Generalitat, juntament amb el cos d’Agents Rurals, amb l’ajuda dels Mossos d’Esquadra, els SEM i LaRella | 4

l’ADF i uns 200 efectius de la UME, van col·laborar per controlar i extingir el foc i ajudar a tots els afectats i afectades.

COL·LABORACIÓ LLUÇANESA Els dies en que l’incendi estava més actiu (26, 27, 28 i 29 de juny), 9 bombers i 6 forestals dels cossos del Lluçanès van col·laborar en les feines per controlar el foc. Albert Ferrer, un dels bombers del cos de Prats de Lluçanès que hi va anar explica que els 9 efectius de bombers de la comarca van estar repartits al flanc dret de l’incendi, el més actiu al llarg de l’evolució del foc, en 4 torns de treball.

SUPORT I SOLIDARITAT La col·laboració ciutadana va ser i serà clau per pal·liar els danys que del foc i cooperar per ajudar la gent més afectada. Agricultors i ramaders van ser el col·lectiu més afectat ja que, 1000 de les hectàrees afectades per l’incendi van ser en sòl agrícola. Un dels afectats va ser Pere Jornet, ramader de la Torre de l’Espanyol que va perdre 200 xais del seu ramat a causa del foc. El seu cas va aparèixer a diversos mitjans catalans, fet que va provocar la resposta immediata de solidaritat de companys i companyes del sector.

Abel Peraire, pagès del Soler de

N’Hug de Prats de Lluçanès, després de veure les imatges, va impulsar, per Twitter, una iniciativa per donar bestiar a Pere Jornet.

En pocs minuts, el tweet de Peraire va rebre l’aprovació, la resposta i la suma de milers de persones que, com el pradenc, volien ajudar a Pere Jornet i solidaritzar-se amb els afectats per l’incendi. “No m’esperava aquesta rebuda, la implicació de la gent va ser màxima” declara l’Abel. Davant la rebuda, l’Abel i el grup de @PagesosGPS que aplega treballadors d’arreu del territori, van posar-se d’acord per iniciar una campanya per collaborar amb aquesta causa. “Ràpidament pagesos i ramaders vam posar-nos en contacte per enviar xais i recursos perquè en Pere pogués tornar a començar”.

El següent pas, per part del col·lectiu de pagesos, va ser obrir un Totsuma, una plataforma de finançament col·lectiu per fer arribar recursos econòmics al pagès afectat. Aquest, en poc menys d’un matí, va superar els 20.000€ de límit que els impulsadors de la iniciativa van fixar. Actualment, la iniciativa ja compte amb gairebé el doble de diners, i són aproximadament 1000 les persones que hi han col·laborat sobrepassant la implicació de pagesos, agricultors i ramaders. Més enllà dels diners,

9 bombers i 6 forestals dels cossos del Lluçanès van col·laborar en les feines per controlar el foc

segons Abel Peraire, també es donaran xais i recursos de la mà d’ n grapat de pagesos del país.

Aquesta iniciativa està vinculada a la campanya @Rebrotem la Ribera d’Ebre (rebrotem.cat), que té com a objectiu vetllar i donar recursos i suport als afectats i afectades pel foc, i està gestionada per persones del territori afectat però ha rebut el recolzament de tot el país.

Malgrat l’episodi de l’incendi i les seves conseqüències devastadores, el fet deixa una gran onada de solidaritat arreu del país.//

OPINIÓ

Núm.466

ESCOLA

POESIA

Enciams locals

A Maite Vilaró

Nens i nenes de CM de l’Escola Terra Nostra

Ramon Marsal Prats de Lluçanès

Hola som els nens i nenes de cicle mitjà de l’Escola Terra Nostra d’Olost.

Aquesta primavera hem tingut molts tipus d’enciam diferents a l’hort, tal com havíem explicat anteriorment, volíem caracteritzar-ne un que ens va naixent cada any, és el “fulla de roure”, i així ho vam fer, però la setmana anterior, en vam caracteritzar uns altres que havíem sembrat de les llavors recollides entre els veïns d’Olost, l’enciam “escaroler o català” que ens les havia donat l’ Isidre Freixanet i l’ enciam “negre o vinagrer” que ens les va donar el Martí Vall, per caracteritzar aquests dos, ens va guiar la Xènia de l’Associació l’Era i ens van acompanyar els donants de llavors. El mateix dia també van venir els avis de la Noa i la Irina a explicar-nos què s’aprofita i com es consumeixen les borraines. A tots ells els donem les gràcies per les seves aportacions.

Per tancar aquest treball cadascun ens hem endut a casa una bosseta etiquetada amb llavors de l’enciam corresponent.

Hem pogut tastar els enciams, hem trobat diferents gustos i ens han sortit unes amanides molt atractives.

Al menjador de l’escola també fa unes quantes setmanes que en mengem. (Olost, 20 de juny 2019)

Els teus articles d’opinió a LaRella...

larellallucanes@gmail.com Mida màxima per poder ser publicats: 3400 caràcters (espais inclosos).

LaRella | 6

No vas poder posar més anys a la vida però si vas saber posar vida als anys acompanyada d’amics i família que són sempre els millors companys.

Tan sols amb quaranta-tres anys de vida quan encara et quedava molt per fer has estat cridada a la fita per Déu escollida i sols ell sap el perquè.

Sempre guardarem de tu els millors records fores l’exemple d’aquella dona sempre disposada a oferir els seus millors valors humilment i entregada.

El teu somriure transmetia alegria que convidava a compartir eres com el sol en un fred dia que no sabem com agrair.

Mai et tindrem en l’oblit sempre ens seràs recordada i en el fons del nostre esperit ens queda la teva llavor sembrada.

Dolguts perquè la teva lluita diaria no hagi pogut vençer l’enfermetat però conformats et diem amb el cor i l’ànima: gràcies per tot el que ens has donat.

Trobareu els esports d’aquesta quinzena a LaRella.cat i a la propera Rella, del 18 de juliol

Vols col·laborar amb la revista del Lluçanès?

Posa’t en contacte amb nosaltres: larellallucanes@ gmail.com

Juntes fem Rella!

NOTIÍCIES

4 de juliol de 2019

SANT JOAN

COMERÇ

La Flama del Canigó encén la revetlla

A Santa Eulàlia de Puig-oriol/F: MARCELO QUAGLIA

Olost/F: MARCELO QUAGLIA

A Perafita/F: LFREIXA

A Sobremunt/F: ALBERT GÜELL

La calor marca l’Obrim de Nit d’enguany Puja la temperatura, baixen els preus! Aquest ha estat el lema amb el qual la Ubic (Unió de botiguers i comerciants de Prats) va batejar l’Obrim de Nit d’enguany. I no podia haver-la clavat més. L’onada de calor que aquests dies ha afectat bona part del continent europeu va tocar de ben a prop l’edició del “shopping night” pradenc d’enguany, que tenia com a temàtica central els ritmes tropicals. Les altes temperatures, doncs, van obligar a suspendre l’activitat que havia d’encetar la jornada, l’exhibició de zumba salsa a càrrec de PratsSalut. Aquest espectacle no es va poder portar a terme fins a les vuit del vespre, dues hores més tard del previst. Així doncs, a les 7 de la tarda, mentre els diferents comerços preparaven la seva parada, la Plaça Nova va acollir una mostra de balls llatins en línia. Ja amb els carrers engalanats i envoltats de visitants, la Gilda va portar a terme un taller de Ritmes Llatins, seguit d’una cercavila amb Alegria de Rua. Tot i que, segurament a causa de la calor, Prats de Lluçanès no es veia tan ple com ho havia estat en edicions anteriors, el fi de festa va omplir de gom a gom la Plaça de l’Església amb animacions llatines i una discomòbil amb el punxadiscos local Marc Serra.//JB

A Sant Boi/F: JMCASTRO

LA VINYETA EXTRA, PER RAÜL LÓPEZ

LaRella | 7

ENTREVISTA

Núm.466

“Crec en el periodisme de tota la vida, que dóna una vis Entrevista a RAMON BESA, periodista de Perafita PERAFITA Per_ Jordi Freixa i Oliveras

El passat 20 de juny Ramon Besa va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Vic per ser un dels “periodistes esportius de referència de la premsa d’aquest país vinculat i compromès amb el territori”.

Quedem el diumenge de Festa Major de Perafita, l’endemà de Sant Pere. Ens trobem al Cafè del Mig, però el xivarri d’una colla de motoristes m’espanta, i correm cap al Forn Franquesa, on sembla que hi ha una mica més de quietud...

COM VIVIES EL FUTBOL DE PETIT? La meva família no era futbolera però al carrer jugava a futbol.

Perafita sempre havia tingut molt bon equip i jo sempre aspirava a jugar-hi. Era el símbol, l’expressivitat màxima del valor d’un poble.

Quan era petit feia vida a moltes cases del poble, i va ser el Manel de Ca la Nita el que d’alguna manera em va inculcar el gust pel futbol. Anava a veure els resums dels partits a casa seva, i els diumenges, al Cafè del Mig, a mirar el programa Reina por un dia, on hi sortien els marcadors amb els gols.

Ho vivia com una gran il·lusió i em vaig anar aficionant. Hi havia l’aspiració d’anar a veure el Barça. Llavors això era com anar a Nova York.

Més endavant vaig jugar amb els juvenils del Pradenc, del Sant Bartomeu... El futbol sempre ha format part de la meva història.

I AMB EL PERAFITA? I tant! Perafita tenia un equipàs de futbol. El Salvador Franquesa era el davanter centre, -li dèiem el Bobby, de Bobby Charlton-, també hi jugaven els meus cosins, el Josep de Cal Xicarol, l’Albert...

L’any 69 van venir dos veterans del Barça a reforçar un partit de Festa Major: el Juanito Sagarra, que era el capità del Barça de les cinc copes i el Rodri. Van jugar amb el Perafita contra una selecció del Lluçanès. A la mitja part el Perafita guanyava 2 a 0. I després, com que s’havien anat a afartar a Cal Pensiró, allò va petar i va guanyar el Pradenc per 5 a 2. Em sembla que el Baiget, l’antic alcalde de Prats va arribar a fer 3 gols.

L’ENYORES AQUELL FUTBOL? Enyoro la militància activa. El fet d’anar-hi, de pertànyer, de ser.

LaRella | 8

Tot allò donava un sentit de poble i feia comunitat. Som 14 o 15 nascuts entre el 58 i el 60 i ho fèiem tot plegats, anàvem el diumenge a festa major, a ballar... vam fer molta vida comunitària. Jo vaig ser molt feliç a Perafita, però al mateix temps a Olost, Sant Boi...

Al Lluçanès!

De jove el Ricard Mampel, que va venir de Sabadell al Mas les Roquetes, em va descobrir el gust de la lectura, de la música (em va descobrir Patty Smith, Lou Reed, Jethro Trull, Deep Purple...)...

Vam militar a Unió de Pagesos en la seva fundació l’any 1979.

COM EXPLIQUES LA TEVA ETAPA A LA PREMSA LOCAL, AL 9 NOU? Va ser cabdal. L’any 75, quan estudiava el primer any de carrera, es mor Franco i es va començar a parlar de fer premsa. Hi havia la necessitat d’informar la gent del que estava passant.

Tot estava per fer. I el 9 Nou va aplegar tota la gent de la comarca que estava estudiant periodisme a Barcelona, per fer un setmanari.

M’hi vaig implicar molt. Cada dia que obries una porta sortien notícies, va ser etapa molt fèrtil. Hi havia notícies per tot arreu.

Van començar a sortir notícies que desvetllaven un cert caciquisme, uns certs comportaments poc democràtics en alguns ajuntaments i corporacions. I es van donar a conèixer moltes coses.

Recordo que un dels reportatges més importants va ser sobre un centre de persones amb síndrome de Down que vivien en condicions infrahumanes. El 9 Nou posava el focus en moltes coses. Això ens feia ser protagonistes. Ens divertíem la hostia i no pensàvem en guanyar calers ni res. Guanyàvem 25 pessetes la notícia.

QUANTS ANYS HI VAS ESTAR? Des que va sortir fins al 80, més o menys. Em van oferir una feina a l’Avui, i vaig anar allà amb un altre company, amb qui ens disputàvem qui dels dos es quedava. Ens vam poder quedar tots dos perquè el Salvador Sebrià va anar a Economia i Cultura i jo vaig anar a Esports. Fins aleshores al 9 Nou feia una mica de tot, també al Mundo Diario i Europa Press, on fèiem la informació de la comarca amb el Salvador Sala. Vaig anar a parar a esports però podia haver fet qualsevol cosa.

COM ET FAS PERIODISTA? Per mi és un ofici. S’aprèn. O sigui, un es va fent. El periodisme

“Jo sempre aspirava a jugar a l’equip de Perafita. Era el símbol del poble”

“En l’inici del 9 Nou a cada porta que obries sortien notícies.

Va ser una etapa molt fèrtil”

“Jo sóc un puto periodista.

Això vol dir, simplement, que mires, escoltes i escrius. Res més”

“Abans compraves el diari pensant que hi trobaries la veritat. Ara ja compres la veritat a mida, el diari amb qui més sintonitzes”

el vaig anar tastant i disfrutant i m’he anat fent periodista aprenent cada dia. De l’un, de l’altre, dels que me n’han ensenyat, del carrer de la vida. No hi ha un receptari. Hi ha carreres tècniques o científiques que tu has de tenir un punt de partida de molt coneixement. Però un periodista pot començar sempre que vulgui.

Però això vol dir molta dedicació i molt aprenentatge, anar provant i anar-te trobant les bones i les males praxis periodístiques.

QUÈ CREUS QUE HA DE TENIR UN BON PERIODISTA? Primer molta vocació. És una mica com els capellans. Els pares no volen que siguis periodista. Volen que siguis notari, arquitecte...

Un senyor respectable, en canvi periodista... Això no ... Per tant t’has de convèncer a tu mateix que és el que vols fer.

Segon és que és esclau, perquè els periodistes treballem tots els dies de l’any, com els pagesos.

Després cal tenir ganes de voltar, ganes de conèixer món. També és un dels avantatges d’això.

Jo vaig poder estar a Albània poc després de la mort d’Enver Hoxha. Per què? Doncs amb el Barça, en un partit contra el Flamurtari Vlorë, l’any 86-87. També he estat a Jocs olímpics i he conegut molts personatges. Tot això és un intangible que el tens per tu.

Ara el periodisme està perdent una mica la raó de ser perquè s’ha convertit en una professió de famosos. És molt més difícil tenir prestigi que no pas ser famós. Jo crec que les dues paraules moltes vegades són antagòniques. És la perversió. El que és important és la notícia no el periodista!

Són molts els perafitencs i perafitenques que se li atansen per felicitar-lo o simplement el saluden i parlen una

mica. També és molt reconegut a Perafita...

Jo aquí sóc el Ramon Cutret.

Ahir al sopar de Festa Major pensava qui és el foraster aquí? Conec una part del poble, la part més antiga, però la nova, els joves i la gent nova ja em costa. Però m’hi sento còmode perquè jo formo part del poble.

Ahir seia al costat de l’Oriol el besnét del Manel de Ca la Nita. El Manel i la Nita és com si haguessin estat els meus avis. I jo quan el veig sento l’efecte, la comunitat.

Penso: si el Manel ho veies estaria content. El dia que no formi part del poble i vulgui ser alguna cosa més que el Ramon de Cal Cutret m’hauré traït a mi mateix, perquè ja no seré jo mateix...

Quanta gent compra el País a Perafita? Quanta gent em llegeix a mi? Gairebé ningú, no sé ni si la meva mare. El poble a mi m’agrada perquè és la cura d’humilitat que ha de tenir tothom per perdre la tonteria. Si tu et passeges per aquí pensant que ets alguna cosa, ets un desgraciat.

M’EXPLICA QUE ALGUNES PERSONES LI FAN BROMA DES QUE ÉS DOCTOR. COM VOLS QUE ET DIGUEM? Jo vull ser un puto periodista.

Puto, la paraula puto sé que és incorrecte, però és el que jo sóc: un puto periodista sense més. Quant més adjectives les coses, pitjor. Ser un puto periodista vol dir simplement que mires, veus escoltes i escrius. Res més.

CREUS QUE LA LLIBERTAT ÉS UNA DE LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DEL PERIODISTA? Sí. És molt difícil d’aconseguir perquè les empreses periodístiques cada cop estan més intervingudes. Els consells d’administració representen a diferents interessos i hi ha una sèrie de variables que no hi eren a l’inici de la democrà-

ENTREVISTA

4 de juliol de 2019

sió crítica, objectivable, honesta i decent” cia: els interessos econòmics, la crisi periodística, el canvi del model de negoci, del model de producció... Tot això ha fet que s’hagi alterat i que es condicioni aquesta llibertat.

Jo al País, a la secció d’esports em sento encara lliure de poder fer moltes coses, si no fos lliure, ho deixaria. Però entenc que a la mateixa secció per parlar d’alguns altres temes potser no són tan lliures, i és possible que la secció de política de determinats diaris estigui condicionada per interessos.

Avui un mitjà lliure lliure és molt més difícil. ÉS IMPOSSIBLE UN DIARI ON EL PERIODISTA PUGUI FER AMB ABSOLUTA LLIBERTAT LA SEVA FEINA? Pot ser possible mentre no tinguis subvencions ni patrocinadors, perquè llavors potser del patrocinador ja no en pots parlar.

Però ara mateix l’alternativa seria el voluntarisme o l’amateurisme, com aquí a LaRella... Però és rendible? En pots viure? No! Però sí que recompensa! El fet d’anar a veure aquest, l’altre, de viure-ho...

El periodisme no és un ofici per fer-se ric, és un ofici per viure la vida.

Abans anaves a comprar el diari perquè pensaves que allà hi havia la veritat, que t’informaries. No pensaves que et poguessin mentir o que aquella informació pogués estar contaminada o participada. Ara en canvi tu vas al quiosc i ja compres la veritat a mida. Compres el diari amb qui més sintonitzes.

CAP ON VA EL PERIODISME DONCS, CAP A L’ABISME? Ara estem en un moment molt crític. El paper s’acaba, d’acord, però el periodisme no. No és un problema de paper-digital. És un problema d’informació ben feta o mal feta. Si s’ha de morir el paper que es mori, però el periodisme no.

Arribarà un moment que el digital tu també l’hauràs de pagar, perquè això no és de franc. Els diaris han de pagar els periodistes, els desplaçaments a un conflicte bèl·lic, a cobrir un ple municipal o a cobrir un partit de futbol. Això vol inversió. Si les empreses periodístiques no inverteixen i el consumidor no li dóna valor al que està llegint, malament.

T’HAS SENTIT PRESSIONAT A PUBLICAR DE CERTA MANERA? COM ES RESPON A LA PRESSIÓ?

L’objectivitat no existeix. Hi ha una objectivitat subjectivable, és a dir, tu tens la teva pròpia mira-

da sobre els fets. El que has de fer és respectar els fets sent honest i decent. L’honestedat i la decència s’han de portar fins a les últimes conseqüències. Quan les pressions et condicionen fins al punt que tu escrius el que no penses, llavors estàs mort.

Hi ha hagut poders que han demanat caps de determinats periodistes. Ho pot demanar algú que és membre del consell d’administració d’aquella empresa. Això m’ha passat? Bé, hi ha hagut alguna etapa en el Barça que jo no ho he passat bé perquè he sigut mal vist, perquè he set crític... Per exemple en l’etapa del Núñez. Ens les vam tenir molt, encara que al final vam fer les paus, però ell pressionava...

En el fons les empreses busquen periodistes dòcils. El periodista ha de ser rebel, mesell, escèptic, o com a mínim desconfiat. El periodista ha de tenir aquest punt d’incredulitat. Si jo ara t’estic venent una moto, tu has d’anar pensant on està el meu punt dèbil... o allò que no vull dir... En el fons, la resta és propaganda. El que no es pot fer és regalar.

El periodisme ha de fer crítica i ha servit per fer control d’accions de govern i de determinades empreses. Si no hi hagués crítica periodística només quedaria la comunicació corporativa. En l’exemple d’un Ple de l’ajuntament: surt el portaveu i explica el que ha passat, la revista del poble explica el que diu el portaveu, l’emissora de ràdio retransmet el ple... Si tothom diu: ah perfecte! I ningú qüestiona res, resulta que tot això només és propaganda. Com a mínim s’ha de “xequejar”.

No tothom és susceptible de fer les coses mal fetes, però crec que per la salut de la llibertat, de la democràcia, hi ha d’haver un periodisme transparent. I ara està qüestionat perquè ha passat a formar part dels poders fàctics, per això la gent té una certa desconfiança Una altra cosa és que caiguis en l’autocensura i que no diguis el que penses simplement per dissimular. Llavors és cinisme.

CREUS QUE ARA PRIMA LA RAPIDESA I L’ABUNDÀNCIA ABANS QUE EL BON EXERCICI DEL PERIODISME? El periodisme vol temps i espai. Jo no conec altra manera. Temps per reflexionar per veure, per mirar, espai per poder-ho desenvolupar.

Avui dia la gent el que fa són tuits. És tot molt ràpid... Però això són flaixos, són píndoles. És simplificar una tasca difícil. Un tuit hauria de ser el resum de tres folis: tu pots

arribar a fer un bon tuit si està ben pensat i és conseqüència de donar moltes voltes a una cosa. Jo entenc que el periodisme és la gestió de la informació. Has de tenir un cert criteri i sentit comú: tens uns fets i a partir d’aquests has de prendre decisions. Jo crec en el periodisme tradicional de tota la vida, que dóna una visió critica, objectivable, honesta i decent.

“Les empreses busquen periodistes dòcils.

El periodista ha de ser rebel, mesell, escèptic, o com a mínim desconfiat”

“Si no hi hagués crítica periodística només quedaria la comunicació corporativa”

La Carolina, la mare del Ramon, apareix per sorpresa i s’asseu amb nosaltres. Ha vingut a veure el fill abans d’anar a la missa de Festa Major... Ho aprofitem per conèixer més coses de la infància del Ramon...

Ella (la Carolina) treballava molt a la botiga, havia de cuidar moltes coses. La dona de pagès ja saps que era molt esclava, i el pare treballava al camp. Així que jo em vaig criar molt amb la meva àvia Dolores. És qui m’ajudava a fer els deures i qui em va ensenyar a conèixer el bosc, on anava a buscar flor de tei, flor de soguer, herbes remeieres...

Ella estava ferida de tota una banda des dels 46 anys, i el seu home, el meu avi, tenia un punt bohemi. Era un negociant. (“I jugador!” afegeix la Carolina). Un dia li vaig preguntar a l’àvia: “com és que sempre estàs contenta, o sempre et veig contenta, i mai tens un no” I em respon: “perquè mira, quan vaig a dormir penso que hi ha hagut un minut del dia que no canviaria per res del món. Si aconsegueixo que en lloc d’un minut sigui una hora ja ni t’explico. Si en lloc d’una hora són tres, doncs Festa Major”. Jo això m’ho aplico molt, que és una mica la vocació periodista. Tu has de trobar cada dia una estona que no canviaries per res del món. que t’ha valgut

tant la pena, i has de pensar que l’endemà vols convertir el minut en una hora. És la motivació... Si tu tens trempera i dedicació aniràs trobant el camí. La qüestió és no rendir-se. Si et rendeixes te’n vas a la merda. S’ha de ser un inconformista, torracollons, perseverant... els periodistes som això.

La Carolina abans de marxar explica que ella no volia que el Ramon fes de periodista...

Vaig anar a veure el capellà del seminari i li dic: aquest meu fill vol ser periodista i no m’agrada. I ell em respon: per què? I jo dic: ai no ho sé, totes les mares voldríem que fossin advocats, enginyers... I llavors un cop va haver ben xerrat em diu: i que ho ha de fer vostè?

El mateix dia vaig passar per la clínica a Vic, que hi havia el Pepet de la Tria, un home molt centrat i em diu: d’on vens? I dic: doncs mira, del seminari que m’han ben pentinat! LI vaig explicar tot i em respon: potser tindrem un Hermida. I dic: sí, o un Cirilo Rodriguez...

Va ser l’única persona que no se’n va enriure que fos periodista.

La Carolina se’n va i s’hi torna a agafar el Ramon: És una mica l’ambient. Que et pot passar a tu també. Estàs fent LaRella, teòricament un bé comú, per la comarca. Tot es pot millorar, doncs sí, però l’objectivable és que hi és, doncs cuidem-la, mimem-la, mirem què podem aportar, mirem com podem ajudar. Tant us fa que hi sigui com que no hi sigui?

Moltes vegades has de fugir del que diuen els altres i tenir molta determinació i vocació perquè si no ets tu mateix el que et motives, malament.

Abans d’acomiadar-nos li faig tres preguntes, sobre el Barça, el Lluçanès i el territori, de les quals en podreu trobar les respostes a larella.cat. //

Ramon Besa en l’acte on va ser investit doctor Honoris Causa/ F: UVIC

LaRella | 9

AGENDA

Del 4 al 18 de juliol Tot l’estiu_OLOST_AQUEST ESTIU, MULLA’T AMB LA HISTÒRIA. VISITES GUIADES A L’ESPAI PEROT ROCAGUINARDA. Prèvia inscripció Tots els dilluns de juliol_OLOST_CURS DE MEDITACIONS. A càrrec de Mar Puigoriol. De 7 a 8 de la tarda, al Centre Cívic. Inscripcions al 660 010 186.

DIVENDRES 5 OLOST_NIT TREMENDA: CATA DE CAVA AMB SELECCIÓ DE MÚSICA FRANCESA. A CÀRREC DEL SOMMELIER SERGI SALA. A les 10 de la nit, al Centre Cívic. Preu: 10 €. Inscripció prèvia: 938 880 478 o al 639 223 641.

SANT FELIU SASSERRA_ XERRADA SOBRE EL LLIBRE: “Art i cultura de postguerra a Barcelona”. A CÀRREC DE L’AUTOR BERNAT PUIGDOLLERS. A 2/4 de 8 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

LLUÇÀ_CONCERT AMB LIVIANA MAURETTI_ A 3/4 d’11 de la nit. A la Fonda la Primitiva. Sopars, a partir de les 9.

AVINYÓ_FESTIVAL TEST. FESTIVAL EN XARXA D’ARTS INTENSES, DE PROP I CURTA DURADA. Durant tot el dia, a l’aula de música del Centre cívic Cal Tutó.

DISSABTE 6 SANT FELIU SASSERRA_ 21È ANIVERSARI CENTRE SOCIAL L’ATENEU. Centre Social l’Ateneu.

LLUÇÀ_NITS MIRALLES: VOLEM. MÚSICA I PARAULES PER TRENCAR CADENES. AMB CARLES BELTRAN, NAMINA I LALI BARENYS. A 2/4 d’11 de la nit, al Claustre del Monestir de Santa Maria de Lluçà. Preu:10 €. Prèvia reserva: maleideslesguerres@gmail.com OLOST_DIRT TRACK. A partir de les 9 de la nit.

AVINYÓ_FESTIVAL TEST. FESTIVAL EN XARXA D’ARTS INTENSES, DE PROP I CURTA DURADA. Durant tot el dia, a l’aula de música Centre cívic Cal Tutó.

Núm.466

DIUMENGE 7 ST FELIU SASSERRA_FESTA DE ST CRISTÒFOL. A les 12 del migdia al Pas Nou. LLUÇÀ_NITS MIRALLES: L’EXILI. INTERPRETAT PEL GRUP “Carrer de la Poesia 14” D’ALPENS. A les 7 de la tarda, al Claustre del Monestir de Santa Maria de Lluçà

DIMECRES 10 PRATS DE LLUÇANÈS_INICI TALLERS A LA PISCINA MUNICIPAL A CÀRREC DEL CASAL DEL JOVENT. De 4 a 6 de la tarda.

DIJOUS 11 LLUÇANÈS_SORTIDA A WATER WORLD. Inscripcions a l’Ajuntament i al Casal del Jovent.

OLOST_NIT TREMENDA: NIT DE JOCS TREMENDUS – BITLLES I PING-PONG. A CÀRREC DE GARGAMEL JOGUINES I JUGANÍBELS. A les 10 de la nit, al Centre Cívic. Cal portar pales i pilotes.

DIUMENGE 14 SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_FESTA MAJOR D’ESTIU: BENEDICCIÓ DE COTXES. A 2/4 d’11 del matí, a Sant Cristòfol. CINEMA: FADRISTERN I BERENAR. A les 6 de la tarda, al Local.

Si organitzes un acte, envia’l amb l’assumpte “Agenda” a

comunicaciolarella@gmail.com

MOU-TE

Arriba la Festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol Entre onades de calor i mil activitats estiuenques per gaudir del Lluçanès, estem gairebé a tocar de la Festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol! El cap de setmana del 12 al 14 de juliol podreu realitzar un munt d’activitats, enguany, amb novetats com una caminada a un dels indrets per excel·lència del municipi quan apreta fort la calor o un taller de còctels sense alcohol per realitzarlo en família. Podrem sopar a la fresca i ballar amb un espectacle infantil, de la mà de la Llar d’infants o participar en una gimcana de fang! Un campionat de botifarra matinal, una ració de benediccions de cotxes i una sessió de cinema ben especial… Ah! Sense oblidar d’una de les nits més salvatges de l’any, la Nit Jove.//CM

PRATS DE LLUÇANÈS_21È LLIURAMENT DEL PREMI DOCTOR GRAU. A les 9 del vespre, a Cal Bach.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_FESTA MAJOR D’ESTIU: TALLER DE MOCKTELS. A les 5 de la tarda, al parc. GAFARRONETS A LA FRESCA: ESPECTACLE INFANTIL, a 2/4 de 7, davant del Local i a 2/4 de 9, SOPAR.

DISSABTE 13 SANT MARTÍ D’ALBARS_FESTA DE L’ESPORT. XERINGADA I ESCUMA DE COLORS. De 5 a 6 de la tarda, al nucli de la zona esportiva. A partir de les 6 fins les 9 del vespre, TIR AMB ARC, SERVATANA I ESCALADA DE CAIXES. Durant tot el dia, JOCS AMB L’ECOESTACIÓ.

SANT MARTÍ D’ALBARS_CELEBRACIÓ DE SANT CRISTÒFOL. MISSA I BENEDICCIÓ DE VEHICLES. A les 7 de la tarda, a l’església. A les 9 del vespre, SOPAR POPULAR. (Prèvia inscripció a l’Ajuntament fins el 10 de juliol) SANT FELIU SASSERRA_PORTES OBERTES PISCINA / INFLABLES / VENDA DE

REDACCIÓ_ Pol Asensi, Lluc Corominas, Jordi Freixa, Marta Giravent, Clàudia Molina, Albert Ferrer i Jordi Borralleras.

LaRella | 10

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_FESTA MAJOR D’ESTIU: CAMINADA FINS LES RENTADORES I PICA-PICA. Punt de reunió, a les 9 del matí, al Local. A 2/4 de 5 de la tarda, al Local CAMPIONAT DE BOTIFARRA (inscripció prèvia als establiments del poble). A les 6 de la tarda, GIMCANA GUARRA I BERENAR, al camp de motos. A les 11 de la nit, al Local NIT JOVE.

DIVENDRES 12

EQUIP

DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com

MATERIAL – MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE. A partir de les 4 de la tarda, a la Piscina Municipal.

ADMINISTRACIÓ_ Laura Villena_comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) EDITA_LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès.

93 850 82 81 / larellallucanes@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia...

8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions...

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats...

2_OBRES: constructors, excavació...

3_ESCURA-XEMENEIES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, jardineria, flors...

10_INFORMÀTICA 11_FUSTERS 12_INSTAL·LACIONS 13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació

1_ASSESSORAMENT ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

ASSEGURANCES

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

Truca al:

93 850 82 81

2_OBRES CONSTRUCTORS

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

4_MECÀ NICS

EXCAVACIÓ I GRAVES

ALIMENTARI

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

3_ESCURAXEMENEIES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ AGRÍCOLA

ENERGIES

JARDINERIA

TREBALLS FORESTALS

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

S’ACOSTA EL FRED... I LA LLENYA...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€ any

1/2 any

6_BELLESA

HI POTS SER PER NOMÉS...

Truca al:

165€

ESTÈTICA

93 850 82 81

any

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

ÒPTICA

DENTISTES

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

Truca al:

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

HI POTS SER PER NOMÉS...

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

165€ any

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_INFORMÀTICA

11_FUSTERS

12_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

HI POTS SER PER NOMÉS...

13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

EDUCACIÓ

165€ any

FOTOGRAFIA

HI POTS SER PER NOMÉS...

RACÓ DE LA FEINA

165€ any

NETEJA

PINTURES

OFERTES

QUIOSC

RESIDÈNCIA

>GRANJA_ 659 092 941_Necessitem ajudant de granja a Sant Boi per l’estiu. Del 8 de juliol al 13 de setembre. (RF2-464) >INFERMER/A_ 687 083 081 _Infermer/a a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. (RF/1-462) >FÀBRICA _ 677 98 79 11 _ Es busca noi per treballar a fàbrica de pinso de La Torre. Mitja jornada.

No cal experiència. (RF/2-462) >GRANJA_ 677 98 79 11 _ Es necessita personal per cuidar granja de porcs de mares. (RF/3-462)

TAXIS

FUNERÀRIA

IDIOMES

TINTORERIA

DEMANDES >NETEJA _606 062 426_ Noia s’ofereix per netejar cases cases rurals. (RF/1-463) >NETEJA _693 398 219_ Noia s’ofereix per netejar cases cases rurals, domicilis i hotels. (RF/1-464) >CLASSES DE REPÀS _622 865 689_ Estudiant d’enginyeria s’ofereix per fer classes de repàs a estudiants d’ESO i batxillerat a Olost. (RF/1-465)

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

FARMÀCIES DE GUÀRDIA (de 9 a 21h)

*a partir de les 21h, la farmàcia de guàrdia és a Vic. Cal anar a la Guàrdia Urbana i els acompanyaran a la framàcia de Vic que estigui de torn.

Dj 4 > SBG (Vilaplana) Dv 5 > Olost (Aliberch) Ds 6 > Olost (Barnolas) Dg 7 > matí: Prats tarda: Olost (Terricabras) Dll 8 > Prats (Fargas)

Dm 9 > Olost (Arumí) Dx 10 > Prats (Urgell) Dj 11 > SBG (Euras) Dv 12 > Olost (Atlàntida) Ds 13 > Prats (Ausa) Dg 14 > Prats (Pou) Dll 15 > SBG (Ylla) Dm 16 > Olost (Tanyà) Dx 17 > Prats (Vilaplana) Dj 18 > SBG (Aliberch)

ELS ENCANTS / EL TEMPS

4 de juliol de 2019

ES VEN  ORDINADOR DE TAULA: torre, teclat, pantalla, ratolí (Samsung). T.: 93 856 03 18 (R65/01) » COTXET VOGUE que es transforma en cadireta amb plàstic per la pluja i reposacaps. Preu: 50 €. T.: 93 856 03 18 (R65/02) » PRATS DE LLUÇANÈS, solar de 452 m2 per edificar-hi 5 cases unifamiliars adossades. Preu 290.000 €. T.: 640 23 65 18 (R65/06) » OLOST Pis de 4 habitacions, garatge box i jardí. Preu 130.000 €. T.: 640 23 65 18 (R65/06)  MÀQUINARIA AGRÍCOLA en molt bon estat per jubilació: embaladora John Deere 550 de bales rodones, remolc tandem, unifeed seco-samurai 7 tones, estripadora Tasies, Silo 8000 kgs amb motor trifàsic i tub de descàrrega, rampi Vicon, abonadora d’embut Vicon i fresadora Agrator. T.: 617 062 793 (R65/03)  BALES D’HERBA SECA. T.: 636 333 630 (R64/05)  COTXE SENSE CARNET en molt bon estat. És una ganga. Marca Aixam Bellier, 38.000 km, blau metàl·lic, del 2007. Per 3.500€ (R64/08)  REMOLC TENDA COMANCHE en bon estat. 400 €. T.: 93 857 82 69 (R64/07)  TERRENY A PRATS totalment urbanitzat.

De 240 m2. Ben situat. T.: 677 341 741 // 650 057 241 (R64/03)  PLC NANO AV500 TP-LINK, practicament nou, a meitat de preu. T 649 705 784.

(R63/03)  PINTURA DE COTXES DE DIFERENTS COLORS. Apte per pintar planxes i ferros de tot tipus. Molt resistent. Per dintre o fora.

També venem pistoles de pintar. Tot molt barat. T.: 93 856 02 89 (R63/01) » MATALÀS DE LLANA de 5 pams per 80 €.

T.: 660 596 657 (R63/02)  TOLVES D’ENGREIX, abeuradors per porcs, i 3 silos de pinso. T.: 680 391 428 (R62/01)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 19 de juny al 2 de juliol

 CASA 4 VENTS de 280m2, al centre del poble, té dues plantes. A punt per anar-hi a viure. T.: 93 888 97 70 (R62/02)

Al juliol, tota la roba al vol

 CASA ADOSSADA de 110m2, amb una superfície de 215m2, assolellada, i molt bé de preu (any de construcció 1990). T.: 659 864 044 (R62/03)

TEMPERATURA MÀXIMA Oristà_ 28 de juny

 ANTIGUITATS, EINES I ESTRIS DE PAGÉS. T.: 650 31 98 51 (R60/04) » TENDA-REMOLC marca Janet, model Arizona. T.: 636 916 515 (R64/02)

Cº 42,8

OLOST

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

Olost _ 19 de juny

7,7

ORISTÀ

ALPENS

DIA

Màx.

Min.

19

32,3

7,7

20

29,7

15,4

30,4

16,2

27,3

15

 CASA UNIFAMILIAR TOTALMENT AMOBLADA amb 4 habitacions, 1 lavabo, 1 bany, llars de foc, garatge i jardí. A Sant Feliu Sasserra. T.: 670 57 92 67 (R66/03)

21

25,1

11,9

1,2

26,8

14,1

Imp.

23,1

13,6

22

30,7

10,9

0,2

31,2

10,7

1,4

28,1

23

34,7

11,6

34,7

13,8

24

32,5

11,7

33,8

 PIS A PERAFITA. Planta baixa, amb menjador, habitació, bany i garatge. T.: 662 519 073 (R64/06)

25

33,8

13,1

26

37,7

27

ES LLOGA

 APARTAMENT a St. Feliu de Guixols Ben situat, tranquil. Completament equipat.

Es lloga per setmanes o quinzenes (1 setmana 450€). T.: 622 092 405 (R62/04) » APARTAMENT a l’Escala amb cabuda per a 6 o 8 persones. A prop del mar. Ajardinat amb 3 piscines. Wi-fi. T.: 93 856 03 67 /699 914 861 (R62/05)

l/m2

Màx.

Min.

33,2

10,4

» PANTALLES DE TELEVISIÓ. Pago 5 € per cadascuna i passo a recollir. T.: 610 632 995 (R64/02)

Màx.

Min.

29,6

12,6

SANT BOI l/m2

Màx.

Min.

30,1

13,3

27,7

16,9

22,5

14,2

12,9

27,9

14,2

32,2

14,1

32

14

13,2

30,9

16,7

29,6

16,5

35,4

15,2

32,2

16,2

30,3

20,2

14,1

39

15,3

35,1

18,7

33,4

21,6

40,4

13,7

41

16,7

38,9

19,4

37,9

21,2

28

42,6

14,1

42,8

17

40,1

22,8

38,8

21,2

29

40,8

15,2

42,3

15,8

38,9

23,2

38,1

22,8

30

39,4

15,1

41,1

16,2

37,3

21,3

36,2

20,8

1

37,6

14

38,1

15,4

35,1

19,1

35,2

18,7

2

33,4

14,5

36,2

15,3

30,4

17,1

30,2

17,8

0,4

l/m2

0,6

LA VINYETA

ES BUSCA  COMPRO PAÓ. T.: 628 291 260 (R63/05)

l/m2

Per_

Teresa Gimenez

» GRUA per aixecar persona sense mobilitat de la cadira al llit. T.: 610 632 995 (R64/01) » CORRESPONSALS I COL·LABORADORS PER LA RELLA. T.: 646 60 86 96 (R66/02)

S’HA PERDUT » UN PERIQUITO eixerit. Es va escapar dimecres 5 de juny al matí. És molt carinyós i xerraire. Si algú elveu o l’ha vist: T.: 659 311 566 (R65/04) » UNES ULLERS A L’AVINGUDA PAU CASALS. T.:93 856 05 16 (R66/01)

LA FOTO

Un sostre cobert de papallones del boix a Olost./F: MONTSE SANJUAN

LaRella | 15